REVISTA DE VIC GENER 101

Editorial

Començar un any llegint un bon llibre, és començar l'any amb cultura. Així és com hem començat l'any a l'editorial de la revista, amb els escriptoris plens de llibres, de noves propostes i de muntanyes i muntanyes de genialitats que segurament triomfaran durant aquests 365 dies. Comencem l'any amb nou disseny, amb moltes ganes de continuar repartint cultura i amb molts projectes que aniran explotant en els mesos que venen, com és el cas de la llibreta de l'escriptor que us presentarem en el proper número i els nous expositors de cartó que estant a punt de sortir del forn. Abracem doncs aquest any amb moltes ganes d'afrontar-lo amb vosaltres i anem rebent totes les bones notícies que mereixem. Si vols que et portem la revista a la vostra botiga o local, ens pots contactar a través del nostre correu. Ens veiem i ens llegim.

Recordeu que si vols qualsevol de les nostres publicacions, ens podeu enviar un correu electrònic a: info@larevistadevic.cat

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

V I D R E - T A N C A ME N T S - T A N Q U E S D E J A R D Í - B A N Y - C O MP L E ME N T S - P O R T E S D E G A R A T G E

Llibres

EL CUCUT DE VIDRE

Un trasplantament d’urgència

Un donant ple de secrets

Què amaguen els batecs del teu cor?

Nova York, 2017. La Cora Merlo, metgessa resident de primer any, pateix un infart fulminant que l’obliga a ser sotmesa a un trasplantament de cor. Quan encara està convalescent de l’operació, la noia rep la visita d’'una dona misteriosa amb que li fa una enigmàtica oferta enigmàtica: passar uns quants dies a Steelville, un petit poblet d’'interior, per conèixer la vida del seu fill Charles, el donant del seu cor.

Amb aquest llibre, Javier Castillo es trasllada a Stellville i Park Hills

a Missouri, la regió de les altes Ozarks i l’àmplia extensió ocupada pel bosc nacional Mark Twain,

Javier Castillo és un mestre del suspens i de la construcció de trames que aconsegueixen accelerar el pols del lector gràcies a la incorporació constant de girs. El seu talent i la seva connexió amb el públic fan de Javier Castillo un sinònim d'èxit.

Amb més d'1.600.000 exemplars venuts, en aquesta novel·la Castillo va més enllà i intenta sorprendre els lectors amb un nou succés que obrirà les portes a múltiples incògnites.

JAVIER CASTILLO

JAVIER CASTILLO va créixer a Màlaga. Va estudiar empresarials i un màster en Management a ESCP Europe. El día que se perdió la cordura, la seva primera novel·la, s'ha convertit en un fenomen editorial: ha estat traduïda a quinze idiomes i s'ha publicat a més de seixanta països. A més, s'han adquirit els drets audiovisuals de la publicació per a la producció d'una sèrie de televisió. La seva segona novel·la, El día que se perdió el amor, va obtenir el reconeixement de la crítica i el públic, així com Todo lo que sucedió con Miranda Huff. La chica de nieve va ser la novel·la més llegida durant el confinament el 2020 a Espanya, i el 2023 s'ha estrenat com a minisèrie a Netflix, amb un gran èxit d'audiència. El juego del alma va suposar la seva consolidació global com un dels mestres del suspens. Amb les seves novel·les ha aconseguit més d'1.700.000 exemplars venuts. El cucut de vidre, la primera traduïda al català, és la seva sisena novel·la.

Moda Idees de portar barret aquest hivern

Ja ha arribat el fred i és moment de treure la pols a les teves gorres de llana i barrets, per a lluir-los amb cabell llarg i serrell.

1. Boina amb cabell solt semiondulat. Desembolica el teu cabell, divideix-lo en quatre seccions i marca les ones. I ja et pots posar la boina!

2. Barret amb trena lateral. Desembre és perfecte per a continuar utilitzant barrets així que aposta per incloure'ls com el teu accessori favorit aquest Nadal. El primer que hauràs de fer és separar el teu serrell de la resta del teu cabell. Raspalla i desembolica el teu cabell i amb ajuda de la teva pinta comença a pentinar cap a un costat, i comença a teixir una trena lateral que comenci a l'altura de la teva orella. Subjecta amb una goma i posa't el teu barret.

3. Serrell asimètric amb capell i cabell laci. Desembolica i protegeix el teu cabell, pren la teva planxa i dona-li una passada per a aplacar els cabells rebels.

Per al teu serrell, ajuda't d'una pinta i comença a pentinar-lo cap a un costat, i fixa aplicant una cera o gel. Per a finalitzar subjecta amb un passador i llest.

4. Serrell recte amb barret teixit i cabell solt laci. Si desitges una solució ràpida i senzilla, raspalla el teu cabell, i planxa'l. Després, posa't la teva gorreta preferida deixant fora el teu serrell, i estàs llesta per a sortir a triomfar aquest hivern.

5. Serrell recollit i cabell solt. Necessitaràs la teva gorreta i un parell de passadors. Pentina el teu serrell cap enrere, i subjecta'l amb passadors. Pentina la teva cabellera, i col·loca la teva gorreta a manera que cobreixi una mica del teu front i deixi a la vista el menys possible el teu serrell.

6. Capell campana amb serrell recte i cabell ondulat. Són gorretes que simulen ser una caputxa i que cobreixen cap i orelles per complet. A més de ser molt elegants i calents, queden perfectes per als cabells llargs amb serrell.

Lones publicitàries

Per Mujerde10.com / AMIC

Vic concedeix el 85% de les subvencions per l’obertura d’establiments comercials en establiments tancats

L’Ajuntament de Vic ha concedit el 85% de les subvencions per l’obertura d’establiments comercials en establiments tancats, de la zona de l’Eixample Morató.

Aquesta és una acció que sorgeix d’una proposta guanyadora dels pressupostos participatius de la zona del Nen de l’any 2020, que proposava potenciar aquesta zona a nivell social, comercial i cultural.

Atesa la bona acollida està previst que de cara a l’any 2023 s’ampliï aquesta convocatòria cap a d’altres carrers de la ciutat i es pugui sol·licitar a partir del primer trimestre. Així mateix, cal destacar que totes les beneficiàries de la subvenció han estat dones i que el tipus d’establiments que s’han obert són de sectors molt diferents: estudi de disseny i comunicació, espais de cura personal i de joc infantil i restauració.

Inspeccions per fer complir l’ordenança

Aquests últims mesos s’ha realitzat un treball conjunt amb

els agents cívics, guàrdia urbana i dinamitzadors de comerç per donar a conèixer als comerços de Vic l’ordenança del paisatge urbà que regula el rètol comercial exterior del local i l’estat dels aparadors, entre d’altres coses, i al mateix temps, es revisava que es complís amb la normativa d’exposició de l’horari comercial, i l’ample dels passadissos interior en cas de tenir-ne.

L’objectiu d’aquesta acció ha estat la millora de la imatge exterior i interior dels comerços de Vic i fer-los més atractius a tot el públic. Així mateix, s’ha assegurat que es compleix amb tota la normativa existent.

En total s’han visitat 43 establiments del centre de la ciutat, i després de les visites informatives, s’ha aconseguit que 41 establiments fessin les adequacions pertinents per complir amb tota la normativa. Als establiments on s’ha detectat alguna anomalia se’ls ha obert un expedient sancionador.

Realitats de Vic 1895 - 14ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

El mes passat vaig fer una petita biografia de la “Reina Negra”, peça dels escacs en el tauler de la Guerra de Cuba de 1895 a 1898. Ara recomptaré tots els “Peons Blancs” provinents de Vic a l’any 1895, que van cridar per ser destinats a files; el mode d’eludir el fet de serho; els batallons on s’assignaren; i l’únic mort reconegut en servei. Investigant en els plens municipals, la correspondència, els diaris locals i la premsa digital he extret les següents conclusions.

Vic va aportar 167 soldats en tot l’any 1895, en vàries fases, segons les necessitats del moment que tenien les autoritats militars. Bona part van anar a Cuba a apagar la revolta mambise

La majoria del contingent es va seleccionar des de la “Zona de reclutamiento de Manresa” mitjançant carta dirigida a l’Alcalde, Soler, o l’Alcalde accidental, Josep de Rocafiguera. Les missives tenien el mateix format: «(el Alcalde) se sirva disponer lo conveniente para que el día “tal” del mes “cual”, se encuentren en esta Zona (Manresa), los mozos del último reemplazo (pertenecientes a este pueblo) que al margen se relacionan (noms y cognoms de cada soldat que es seleccionaven per “sorteig”) para ser destinados á cuerpo; debiendo manifestar a los citados individuos, que se han de concentrar en este punto, que si no lo verifican, serán perseguidos por desertores y castigados con arreglo al Código de Justicia Militar». Al final, hi havia la signatura del coronel que transmetia l’ordre (normalment signava un tal Rafael Alamo). També constava el lloc des d’on s’enviava (Manresa) i la data.

Ha estat un treball de formigueta ja que m’he mirat cada carta d’un bon plec que n’hi havia, dels 12 mesos de l’any, amb el resultat següent:

El dia 7 i el 23 de febrer s’envià una carta a l’Ajuntament ordenant s’avisés a 34 i a 16 soldats respectivament, dient-los que es presentin en dies posteriors a la Zona de reclutament de Manresa ja esmentada; el 27 d’abril a 6; el 19 de juny a 13; el 3 i 18 d’agost a 9 i a 8 respectivament; el 21, 22 i el 24 d’octubre a 16, 21 i a 21 soldats; i el 28 de novembre a 3. El total de joves enviats a files per aquest mode de selecció va ser de 147. Segurament anaven a Manresa a peu, ciutat en la qual s’ajuntaven soldats de tots els municipis propers, tot rebent instruccions organitzatives per anar a una o altra secció de batalló.

Aquests joves, que havien d’anar a milícies, els seleccionaven a través d’un sorteig. N’hi havia però, que “s’escaquejaven” pagant 1.500 pessetes (9€ actuals) de redempció (La Justicia, 26 d’abril). Traslladat als temps actuals, aquesta quantitat, es consideraria un valor alt o baix en quan a la quantitat de diners? Per a comprovar-ho hem d’aportar

altres preus de productes bàsics d’aleshores i comparar-los amb el dels nostres dies.

A estat complicat trobarne algun. Per exemple, al novembre de l’any 1897, 1 kg. de pa de 1ª classe costava 0’48 ptes.; de 2ª classe, 0’43 ptes.; i de 3ª, 0’38 ptes. (Ajuntament de Vic - correspondència del novembre de 1897). Un altre exemple, podria ser la multa 7’50 ptes. que va practicar la Guardia civil de la Vil·la de Moyà al vigatà Miquel Llorens, que guiava el seu carro nº 418, registrat a Vic, per haver infringit l’article 28 del Reglament per a la conservació de les carreteres (Aj. Vic – correspondència del desembre de 1897). Per tant, amb totes aquestes dades, podem deduir que, si actualment estiguéssim en iguals condicions, la redempció costaria aproximadament 9.375€ (basant-nos en que el preu del pa de 1 kg. de 1ª classe, en l’actualitat, val 3€) . És evident que, poca gent podria pagar aquesta quantitat de diners per no anar a la guerra, i defensar la possessió de la colònia cubana. A més, la redempció tenia uns mesos de vigència i, un cop acabat dit termini, s’hauria de tornar a desembutxacar aquesta quantitat de pessetes.

Bé; seguim amb el recompte de vigatans que hagueren d’anar a defensar el territori nacional. Els 19 restants, no seleccionats a través de sorteig, els cridaven a files per raons diverses. Normalment els pagaven el bitllet de ferrocarril per baixar a Barcelona, sense passar per Manresa. Són els següents:

– El 4 d’abril, sis soldats (Antonio Adzerol Pujadas, Juan Comas Canadell, Joaquin Suriñach Ginestet, Manuel Alier Galobardes, Narciso Tuneu Valls i Ramon Gaja Callís) que tenien llicència semestral, es van incorporar al Cuerpo de Infanteria de Marina perquè havien de continuar en servei actiu.

- El 5 de juliol, Francisco Vilá Comella era artiller del 9º Regimiento Montado - Artillería de Campaña Barcelona. Estava en llicència il•limitada, però s’hagué d’incorporar al Quartel de las Atarazanas de Barcelona El dia 8 del mateix mes, va viatjar amb el tren que sortia a les 7h.

- El 7 de juliol, Mateo Buxeda Durán és reclamat pel Regimiento infanteria de Guipúzcoa nº 53. Tenia llicència il•limitada. Es va incorporar a dit cos el 31 de juliol.

Diligència - 19 de juny de 1895

- El 25 de novembre, el Batallón de Cazadores de Estella nº 14 reclamà 9 soldats per cobrir baixes (Gabriel Puente Boixeda, Antonio Mora Farrés, Isidro Noguer Roca, Pedro Vallés Costa, Ramon Boixeda Oferill, Antonio Lopez Riba, Juan Bous Ferrer, Jaime Ferrer Comerma i Antonio Puigneró Bofill). Emprengueren la marxa el dia 1 de desembre, per incorporarse a aquest Batalló. Per a això, se’ls formalitzà els oportuns justificants de revista i les llistes d’embarcament a fi que poguessin fer el viatge per ferrocarril a compte de l’Estat.

- El 6 de desembre, novament, el Batallón Cazadores de Estella nº 14 reclamà a 2 soldats (Miguel Comella Casadesus i Olegario Codina Font) per cobrir més baixes. També se’ls facilità el viatge en tren fins a Barcelona.

Com hem pogut observar, a part dels Batallones Peninsulares 4º i 5º (vegeu l’anterior article), també hi van haver vigatans al Cuerpo de Infanteria de Marina, al 9º Regimiento Montado - Artillería de Campaña Barcelona, al Regimiento infanteria de

Guipúzcoa nº 53, al Batallón de Cazadores de Estella nº 14 i al Regimiento Infanteria de Cantabria nº 39.

Morts, a tota la correspondència de 1895 cercada a l’Ajuntament de Vic, només n’he trobat un: Francisco Segales Vila, soldat del Regimiento Infanteria de Cantabria nº 39. Un altre batalló que tenia vigatans. En concret, ens informa de que “ha fallecido en el hospital Militar de esta Plaza en la noche de ayer”. El missatge es va enviar el 22 de desembre. Crec que va morir a Cuba ja que aquest Batalló era a la Gran Antilla des de l’octubre, segons El Correo Español de 12 de setembre.

Ha estat feina de formigueta “construir” aquest article. Quan l’he acabat, la satisfacció ha estat immensa.

Com escriure un llibre? 10 consells que et convertiran en un gran escriptor

Segons Jeff Goins, escriptor nordamericà, si vols escriure un llibre que expliqui una història entretinguda i congruent, és fonamental que busquis opinions que t'ajudin a discernir entre el que val la pena mantenir a la trama i el que no genera valor.

Aquest és un truc per escriure un llibre on et poden ajudar qualsevol dels teus coneguts, siguin amics, familiars o algun editor especialitzat. Això sí, has d'estar segur que cadascú et donarà un feedback honest. En cas contrari, aquest procés no serà efectiu.

8. Elabora un inici increïble Bé, com a part del sisè consell per saber com escriure un llibre, has de respondre la pregunta següent: vols que els teus lectors llegeixin el teu llibre i que l'acabin fins al final? El camí per aconseguir això pot ser una mica més complicat del que sembla, però, de fet, tot depèn dels teus primers passos.

En altres paraules, si vols tenir èxit en començar a escriure un llibre, procura que l'inici sigui impressionant, de manera que enganxi el públic a l'instant. És important que siguis directe i clar amb allò que vols transmetre. Per exemple, pots començar la teva història amb un succés sorprenent com un assassinat, un gran robatori o una mort sobtada.

Una altra tècnica per escriure un llibre que pot atraure el teu públic és narrar el final de la història des del començament. Després, al llarg del llibre, pots guiar el lector perquè descobreixi què és el que va passar per arribar a aquest final. Molts llibres i pel·lícules han aconseguit un gran èxit amb aquesta estratègia.

Però, sense importar l'estratègia d'atracció que facis servir per escriure un llibre, recorda que l'objectiu és que els lectors connectin amb la teva obra. Per això, et recomano llegir els millors llibres per a escriptors en formació que pots consultar durant el procés d'escriptura literària.

9. Crea un hàbit d'escriptura Com a persones, ens costa crear bons hàbits a les nostres vides. Però, com ho esmentem anteriorment, si aspires a ser un escriptor reeixit, una qualitat molt important és la disciplina.

Aleshores, una de les respostes a la pregunta sobre com escriure un llibre, és molta disciplina i perseverança.

Ara bé, com desenvolupar un hàbit d'escriptura? Per això, et deixo algunes idees que pots posar en pràctica cada dia per començar a escriure un llibre.

Escriu cada dia a la mateixa hora Mantingues el teu espai

(Part IV)

d'escriptura definit Deixa de banda el correu i les xarxes socials Realitza exercicis contra el bloqueig de l'escriptor Sabem que crear un hàbit pot ser desafiant, però, si un dels teus objectius més grans en aquest moment és començar a escriure un llibre exitós, tingues per segur que invertir algunes hores en aquest procés valdrà la pena.

10. Utilitza un programa per escriure llibres Finalment, heu de saber que us resultarà més fàcil escriure un llibre amb un programa d'escriptura. Tot i que Word ajuda molt per escriure o editar llibres, aquest programa no ofereix tantes eines com altres programaris.

Davant d'això, hi ha programes que us ofereixen característiques interessants que al moment d'escriure un llibre us seran útils.

Per tant, si vols ser més ordenat i publicar un llibre exitós en el futur, cal que treballis amb programes especialitzats per escriure llibres. A més, et veuràs com un gran escriptor davant de moltes editorials.

NOSALTRES T’HO FEM FÀCIL I SEGUR

Vull posar a lloguer

Vull posar a la venda

Busquem per tu

Tenim una valoració excel·lent a GOOGLE

Vides increïbles Keith Haring

(Kutztown, Pennsilvània, 1958 - Nova York, 1990) Artista nordamericà, el més important dels pintors de graffiti dels anys vuitanta. Des de molt petit Keith Haring va començar a dibuixar inspirant-se en els dibuixos animats que veia a la televisió. Va estudiar art a la Ivy School of Art de Pittsburg, on va començar a fer serigrafies per imprimir a samarretes.

Va continuar els seus estudis a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York, durant 1978 i 1979, sota la direcció de Keith Sonnier i Joseph Kosuth. L'estiu de 1979 va presentar una performance titulada Poetry-Word-Things al Club 57 de Manhattan; l'any següent, però, es va bolcar als grafits, dibuixant imatges com les dels dibuixos animats, fetes amb un retolador directament sobre anuncis al metro de Nova York.

A això li van seguir una sèrie d'historietes, fetes amb guix blanc sobre els panells negres del metro reservats per a publicitat; la iconografia era una barreja d'elements sexuals amb platerets volants, persones i gossos, als quals es van afegir més tard figures corrent, nadons gatejant, halos, piràmides, televisions, telèfons i referències a l'energia nuclear; el tractament de Keith Haring de temes com el poder i la por a la tecnologia suggereix angoixa i

reflecteix la seva inquietud moral.

El suport pictòric que utilitzava Haring era variat i accessible (paper, fibra de vidre, llenç, peces d'acer esmaltat, samarretes, gots i buidatges en escaiola d'obres d'art conegudes). Les seves fonts són múltiples: des de l'art esquimal i africà fins a la cultura maia i dels aborígens, així com la cal·ligrafia xinesa i l'all-over de Pierre Alechinsky, Andy Warhol i Mark Tobey, a partir dels quals va evolucionar cap al seu estil semiabstracte característic, una mena de new wave asteca que recorda Jackson Pollock i A. R. Penck. Gruixudes línies negres voregen figures esquemàtiques en unes composicions dominades per un horror vacui evident que vibren amb una energia irresistible i cridanera.

L'estil d'Haring reflecteix l'ethos de la generació Pop i de la cultura de carrer de l'East Village de Manhattan. Va intentar plantejar les coses de la manera més simple possible. Com Andy Warhol, Haring va abraçar la cultura demòtica, és a dir, una combinació de moda, art i música, trencant barreres entre aquestes manifestacions per donar-los una major extensió; aquest factor és bàsic per entendre el seu èxit comercial a tot el món, en diversos gèneres, incloent-hi murals, escultura, pòsters i pintura corporal.

Keith Haring va fer la seva primera exposició individual a la galeria Tony Shafrazi de Nova York el 1982 i, a mitjans dels anys vuitanta, les seves grans escultures d'acer pintat es van exposar a la galeria Leo Castelli; en aquests anys va fer pintures més abstractes, amb les siluetes típiques dels puzles. El 1986 va obrir una boutique, la Pop Shop, en què venia els seus productes; el seu populisme anava també dirigit als nens i adolescents, els monopatins dels quals adornava.

Haring era el nexe d'unió, gràcies a la seva formació, entre els artistes del grafit autodidactes i el corrent principal d'artistes joves responsable d'una forma abrasiva d'expressió popular. La seva activitat frenètica de graffitista el va portar a fer pintures a pràcticament totes les estacions de metro de Nova York, amb el corresponent risc de ser detingut per atacar la propietat pública; li agradava aquest element de perill i li semblava que era un ingredient essencial del contingut de l'art dels grafits. El 1986 va pintar un tros del mur de Berlín. El 1989 va crear la Fundació Keith Haring per ajudar a posar remei a problemes socials. Va morir víctima de la sida el 16 de febrer de 1990 a Nova York.

Fernández, Tomás i Tamaro, Elena. «Biografia de Keith Haring».

La recepta

Mousse de xocolata de l´Ona

Ficarem els 125 g de xocolata al bany Maria a dins del microones.

Ara separarem els rovells d'ou de les clares.

Batem les clares amb la meitat del sucre, uns 30 grams fins a aconseguir una merenga consistent i reservarem.

Amb un altre bol batem els rovells d'ou amb els altres 30 grams restants del sucre fins que la nostra barrejar comenci a blanquejar.

Per acabar, muntarem els 275 ml de nata.

Ha arribat l'hora de muntar la nostra mousse, amb un bol posarem i barrejarem la xocolata fosa i els rovells que havíem barrejat amb el sucre, un cop barrejat afegirem la nata muntada i amb l'ajuda d'una espàtula farem moviments envoltants per lligar-ho tot.

Finalment, incorporarem les clares muntades a punt de neu i tornarem a barrejar amb moviments evolvents fins que ens quedi tot barrejat i ben cremós.

Distribuirem la mousse en 6 copes i reservarem a la nevera durant dues hores perquè ens agafi fred.

Es pot acompanyar d'una neula, una teula d'ametlla o qualsevol bescuit o galeta que ens agradi.

Ingredients per 6 copes

● 125 g de xocolata negra

● 275 ml de nata per muntar

● 4 rovells d'ou

● 4 clares d'ou

● 60 g de sucre

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona