__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat

Gener | Febrer 2020 Núm. 65

1'95€

938814241

info@finquesvic.com www.finquesvic.com 1020

Llocs amb encant

LA PLAÇA MAJOR DE VIC

Te la regalem gràcies als nostres anunciants


L’HI PRESENTEM LA CADIRA PUJAESCALES FLOW2 IDEAL PER A ESCALES CORBES INSTAL·LACIÓ RÀPIDA SENSE GAIREBÉ OBRES

· Va a l’escala, no a la paret. · Incorpora ASL, tecnologia avançada de gir i anivellació · Cadira i braços de plegat fàcil ·Arrencada i parada suau

farre@farre.es · www.farre.es Tel. 93 817 26 81 · 609 314 500


Gener | Febrer Revista de Vic

3

Editorial Vols publicar un article o informació sobre el teu negoci? Envia'ns un correu a info@larevistadevic.cat o truca'ns al 655 45 42 33

Any nou Per Xavi Ruiz

Any nou vida nova. Com cada any us volem agrair el vostre compromís amb la Revista de Vic donar-vos les gràcies per fer-nos tan feliços cada mes. Això d'anar passant els anys és cada vegada més satisfactori i la veritat és que tal com està el món, és molt gratificant! De ben segur que molts i moltes ja us heu apuntat al gimnàs i també heu fet una carta de nous propòsits per anar complint al llarg de l'any, i nosaltres també ho hem fet, i és una manera d'anar complint les nostres expectatives. Aquest any per nosaltres serà un any de millores a la web i a VicFM, també anirem incloent algunes millores a la Revista i us anirem comentant més canvis en el transcurs dels dies següents. Cal que us comenti que aquest any traiem 2 llibres molt importants i que esperem que us agradin moltíssim. Un d'ells és el de 'El Temple Roma de Can Forcada', que hem estat treballant conjuntament amb els descendents del Sr. Forcada, i l'altre és un llibre amb consells per al dia a dia, tos dos fets amb molta estima i amb el desig que us agradin tant com a nosaltres crear-los. Us deixem amb la Revista i fins al mes que ve

Actualitat Pàgina 6

La recepta Pàgina 15

Feu-nos arribar el que vulgueu a info@larevistadevic. cat

Llibres Pàgina 8

Viatges Pàgina 22

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Fotografia de portada Vic Comerç Redactors Núria Dot Alba Zamora Xavi Ruiz Carles Costa Cristina Comerma Toni Coromina Andreu Gomez Graciela Vidal Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Dipòsit legal B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions info@larevistadevic.cat Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

TIG Elèctrode revestit MIG-MAG Oxitall Plaça Francesc Macià, 2 bis, entresòl, porta k 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 664206192 / 930055377 Email: info@cefosol.com


4

Revista de Vic Gener | Febrer

Moda 7 dies, 7 looks

Aquí guapa i digne fins al final! Pots defugir els típics colls alts i posar-te una samarreta una mica més atractiva

Per Cristina Comerma Podria parlar de les tendències d'aquest 2020, però si ja fa temps que em llegeixes sabràs que no sóc partidària de seguir les tendències: que si ara es porten els pantalons slouchy, que si transparències.. bé, que cadascú porti el que vulgui. A vegades, o tot sovint, ens quedem sense idees per vestirnos cada dia, o simplement, no hi donem gaire importància. Ep! És la imatge que projectes! Certa importància la té. Et deixo amb algunes idees per cada dia: #1_Dilluns: i si allargues el cap de setmana? Si els dilluns ja de per si són una mica feixucs, que es noti que tens ressaca de cap de setmana. És com el dinar: possiblement et menges les sobres del diumenge, oi? Doncs en la vestimenta igual, que es vegi que encara et dura la desconnexió del cap de setmana. No cal que et posis la mateixa roba (sempre s'ha d'anar net!), només que desprenguis que arribes amb les piles carregades: uns talons, una mica de brillant, aquelles arracades que només et poses per ocasions especials.. i per què no en un dilluns? Va, alegra't el dia! #2_Dimarts: una mica més el "tu habitual" És un bon dia per començar a fer una mica de transició i assumir que encara et queden uns dies de rutina. Pots posar-te alguna peça amb la qual sempre et sentis còmode, així ho associes a la rutina. La clau està vestir-se segons com et sentis tu, del teu caràcter i estat d'ànim. Una idea per avui: pantalons, botines, americana i samarreta estampada. #3_Dimecres: respira! Que no decaiguin les ganes d'anar ben vestit (això mai, si us plau). Una dessuadora amb llaçada, combinada amb uns pantalons joggers bàsics i unes botines negres amb una mica de taló. Com ho veus? Sembla un outfit bastant adequat per mitja setmana! Donat que a aquest dia ja has arribat a l'equador,

pren-t'ho amb calma i que el look acompanyi aquest relaxament. #4_Dijous: no hi pensis gaire. Aquest és un dia crític. Molt probablement ja tens l'armari una mica potes enlaire, potser et voldries tornar a posar alguna cosa que ja està al cubell de la roba bruta (o si no hi ha arribat, hi hauria estat de camí) i t'entra una mica de micropànic. Bé, calma, no és la fi del món, però estic d'acord que s'hi assemblaria. No s'hi val anar de pressa i posar-te qualsevol cosa. Com veuries un vestit amb textura i volants? No has de pensar amb cap combinació, només s'ha d'acompanyar amb mitges i unes botes. Fantàstica per sobreviure la jornada! I si et surt "plan" d'anar a prendre alguna cosa, no t'has ni de canviar, vas ideal! #5_Divendres: la més guapa L'últim esforç! És important encarar-lo amb bona cara, sobretot que no vagi decaient la imatge a mesura que vagi passant la setmana, i menys el divendres. Aquí guapa i digne fins al final! Pots defugir els típics colls alts i posarte una samarreta una mica més atractiva, acompanyada d'algun collaret especial. Què tal atrevint-te amb un color o estampat diferent del que sols anar habitualment? #6_Dissabte: especial, com cada dia Al cap i a la fi, és important no posar-te allò especial només pels caps de setmana i sentirte guapa qualsevol dia, sigui dimarts o dissabte. Pensa que és un dia que pots vestir-te amb absoluta llibertat! Sense seguir cap codi. Aprofita-ho! Curta, llarga, disfressada,... tot s'hi val! #7_Diumenge: lliure! Si vas d'excursió, doncs evidentment vestida com tal. Que tens "plan" de sofà i peli? Doncs un xandall i, si m'escures molt, pots deixar-te el pijama posat (un de bonic! Com diuen en castellà, genio y figura hasta la sepultura).

Saps que tinc un bloc maquíssim on parlo de la moda i aquestes coses que tant m'apassionen? Ah! També em pots contactar i subornar perquè parli de la teva línia de roba, complements o cosmètics!


6

Revista de Vic Gener | Febrer

Actualitat

Aquesta noticia la trobaràs tambe a revistadevic.cat

S’establirà un procés participatiu per definir els usos de les adoberies perquè el barri es converteixi en un nou pol d’atracció i la ciutat giri cap al riu Mèder, un nou eix vertebrador i cohesionador

L

es dues adoberies més properes al pont romànic ja són de l'Ajuntament. Això és un fet després que l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, acompanyada de la regidora d'Urbanisme Fabiana Palmero, hagi signat l'acta de mutu acord amb les propietàries de les dues principals adoberies al costat del Mèder. La signatura arriba després de l'aprovació definitiva del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), en què, com detalla Fabiana Palmero, s'ha permès poder obrir els usos de la zona perquè es puguin utilitzar com a equipaments per provocar la regeneració del barri de les Adoberies. La renovació de dues de les principals

Anna Erra i Fabiana Palmero

Dues de les adoberies ja són de l’Ajuntament

adoberies d'aquesta zona de la ciutat ja està prevista en el pressupost aprovat el passat mes de desembre, amb 400.000 euros pel seu condicionament, i s'emmarca dins de l'eix de Ciutat del coneixement i amb progrés econòmic, un dels cinc eixos en què s'estructura el Pla d'Actuació Municipal que es presentarà pròximament. Palmero recorda que s'establirà un procés participatiu per definir els usos d'aquests nous espais. Per la seva banda, Anna Erra remarca que es continua treballant perquè el riu Mèder es converteixi en "un pol d'atracció i un eix vertebrador i cohesionador que faci girar Vic cap al riu". Una revitalització que serà possible amb la nova Biblioteca Pilarín Bayés o el nou campus de Salut de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

al Prat d'en Galliners, entre d'altres.


C

ombatre l’atur de llarga durada és una de les prioritats de l’Ajuntament de Vic. Per això s’han contractat 28 persones que, des del passat 3 de gener, treballaran en diversos departaments municipals. La contractació ha estat possible al Programa ‘Treball i Formació’ del Servei d’Ocupació de Catalunya que ha concedit una subvenció de 393.799,24 euros per fer front a les despeses. Enguany s’ha contractat personal peó de manteniment (construcció, jardineria, pintura i fusteria), auxiliars administratius/ves de suport o auxiliars de suport a les Escoles Bressol Municipals. Programa ‘Treball i Formació’ El programa ‘Treball i Formació’ ajuda a incentivar la contractació de persones majors de 45 anys que no reben cap prestació i que estan en situació d’atur de llarga durada, dones en atur de molt llarga durada i persones destinatàries de la renda

Gener | Febrer Revista de Vic

7

garantida de ciutadania (RGC). L’objectiu és la inserció laboral d’aquestes persones, oferint-los un contracte d’obra-servei d’interès social, i la formació i l’acompanyament individualitzat per adaptar-se al lloc de treball i al mercat laboral.

L’Ajuntament contracta 28 persones majors de 45 anys en situació d’atur de llarga durada 1020

938814241

info@finquesvic.com www.finquesvic.com


8

Revista de Vic Gener | Febrer

Llibres

Voz de Vieja

V

ozdevieja és un slice of life de l'estiu del 92 a Sevilla on Marina, la nostra protagonista de tan sols 9 anys, lectora d'amagat de revistes de còmics per a adults El víbora i prematura en les seves inquietuds sexuals, veu com hi ha coses a la vida que no es poden triar. La novel·la es divideix en tres parts que abasten la finalitat del curs escolar amb l'amenaça que podria ser l'últim en el col·legi, ja que en el pròxim any suposadament ingressarà en una de monges si li accepten a causa de la malaltia de la seva mare, les seves vacances a Marbella al costat de la seva àvia on gaudeix de la llibertat d'anar a dormir tard mentre la seva mare està ingressada i, finalment, la fi de l'estiu com a catalitzador d'un pròsper futur.

Elisa Victòria ens convida a endinsar-nos en una realitat paral·lela, la de la infància, una etapa per la qual tots hem passat alguna vegada i que, irremeiablement, oblidem amb el temps.

Hi havia expectació per llegir una novel·la «tradicional» d'Elisa Victòria després de les seves anteriors obres més experimentals (Porn & pains i L'ombra dels pins), però Vozdevieja és de nou una obra singular, una novel·la que té una mica de ressò generacional i existencialisme precoç però sense arribar a abordar cap d'aquestes qüestions de forma literal. Tot voleteja en les accions de Marina i el seu entorn, de com la seva vida és afectada per la malaltia i absència de la seva mare, del seu nou nuvi (el millor fins ara per a ella) i, en canvi, aconsegueix que tot li rellisqui aparentment i té altres preocupacions al cap. Al cap i a la fi, només té nou anys, vol que els nens no li mirin d'una manera estranya i que no la tractin com una nena, experimentar el seu primer petó o viure salvatgement la vida però sense molestar a la gent gran. Plena de referències de l'època, trobem nines Chabel, mencions a dibuixos animats com Bola de drac, Chicho Terremoto o Sailor Moon, programes televisius de la talla de Salvats per la campana, Melrose Place 90210, Vigilants de la platja o ballen al ritme de cançons de Diana Ross o James Brown. La lectura et retrotreu a una època plena de primeres vegades encara que mai els recordes tan lúcids i brillants com les conclusions de Marina. Vozdevieja no és una trama amb plantejament, nus i desenllaç, són els petits detalls de cada dia els que importen. Tampoc és una novel·la sentimentalista tot i que és difícil que no t'aflorin alguns, sentiments de com tu amb nou anys et relacionaves amb la teva mare, amb la teva àvia ... de com et senties i percebies l'amistat i el sexe amb aquestes edats. Una novel·la difícil d'explicar però molt fàcil de recomanar.

Presentació del llibre Divendres 17. A les 19 h.

Heroína d'Àlex Voltà

Bavol Editor Amb l'autor, Ramon Balasch i Jordi Carulla.

gener agenda 2020

Elisa Victoria

Sevilla, 1985

Elisa Victòria va néixer 1985 i es va trencar la paleta esquerra el 1992 jugant a pollet anglès. Per aquest ordre i entre altres coses, s'ha dedicat a col·leccionar nines Chabel, a vendre pizzes i hamburgueses amb gorra vermella, a estudiar Filosofia i Magisteri Infantil i a escriure compulsivament des de la pubertat com a mètode eficaç de supervivència. Ha publicat dos llibres. El primer, Porn & Pains, va sortir el desembre de 2013 gràcies a Això no és Berlín i va ser reeditat el juny de 2017. El segon, L'ombra dels pins, va ser publicat el març de 2018 per la mateixa editorial. Ha col·laborat en llocs com Temptacions, Tribus Ocultes, L'Estat Mental, Cànem, Vice, Playground, El Butano Popular, Primera Línia, diversos fanzins (Una bona barba, Clift, Orfidal, Jo no sóc aquesta, Diari ultrasecret de Honey, Fang) i antologies (Fills de Mary Shelley, Erotisme desviat, La família, Fills de Sedna, Frankenstein, El Moyanito). Li encanten els còmics, els sintetitzadors i xuclar llimones. És capaç de comunicar-se ràpidament i profundament amb els animals i els nens. Amb els humans adults no tant. Vozdevieja és la seva primera, i molt prometedora, novel·la.

Xerrada

Presentació del llibre

Diumenge 19. Al matí.

Dimecres 22. A les 18.30 h.

Raquetes de neu

El xot, el seu viatge al Sempre han parlat Senegal, a càrrec de Joan per nosaltres de Carlos Abella. Najat El Hachmi

Excursió per gaudir de la neu

Divendres 24. A les 19 h.

A El 9 Nou

Edicions 62

info@muntanyadellibres.com Telèfon 93 885 0 885

www.muntanyadellibres.com C. Jacint Verdaguer, 31. Vic

Vermut-presentació del llibre Dissabte 25. A les 12 h.

Mama desobedient d'Esther Vivas

Ara Llibres Organitzat conjuntament amb Setembre.


10

Revista de Vic Gener | Febrer

Es treballa en apnea (sense aire), s’eleva el diafragma amb la qual cosa no hi ha pressió sobre el perineu

En forma Abdominals hipopressius

Les primeres dos setmanes s’ha de fer 2 sessions per setmana 2 repeticions de cada exercici. Les següents dos setmanes s’escolleixen els exercicis que més sensacions proporcionen i es repeteixen 3 vegades En poc temps estem sentint parlar molt de la gimnàtica hipopressiva, un mètode que beneficia i és molt complert, indicat a tota aquella persona que vol millorar la seva salut. Les abdominals es poden fer de moltes maneres, les típiques de fitness, les de tota la vida, en què el tronc s’aixeca del terra per aproparse a la pelvis (el crunch), el handred o cien de Pilates, amb ajuda d’un bosu, d’una fitball, i també els abdominals hipopressius. Totes aquestes maneres de fer les abdominals s’han de complementar unes amb les altres en funció de les necessitats de cada persona. Per exemple, un porter de futbol necessita fer abdominals crunch per poder aixecar-se ràpid del terra, un golfista necessita fer abdominals de Pilates per millorar l’estabilitat del seu core, un runner necessita fer abdominals amb bosu per millorar l’estabilitat, una dona que fa esport d’impacte es recomana les abdominals hipopressives per reforçar el sòl pelvià, etc. Contraindicacions dels Hipopressius: Persones amb tensió arterial

alta, degut a la necessària apnea espiratòria, poden tenir un increment de la tensió, només ho poden fer amb ajuda d’un fisioterapeuta especialitzat en tècniques hipopressives. Persones que estan en procesos inflamatoris abdominals greus. Dones embarassades Els abdominals hipopressius són diferents postures del cos estàtiques i dinàmiques on es va repetint una tècnica de respiració. A l’hora de fer exercicis abdominals hipopressius es treballen els musculs abdominals de manera global, ja que s’exerciten els musculs transversals i els oblics, que són els que donen forma a la cintura. Es treballa en apnea (sense aire), s’eleva el diafragma amb la qual cosa no hi ha pressió sobre el perineu i aquest s’exercita gràcies a la contracció cap a dalt dels músculs de l’abdomen. El concepte hipopressiu significa que hi ha menys pressió i això aplicat als abdominals representa una menor pressió toràcica i abdominal interna. Execució tècnica d’abdominals hipopressius:

Autoelongació o estirament axial: al realitzar els exercicis cal provocar un autoestirament, com si és volgués crèixer. Tirar endavant l’eix de gravetat: desequilibrar el cos endavant sense aixecar talons, recolzament sobre el metatars. Decoaptació de l’articulació de les espatlles: s’ha de realitzar un estirament cap als costats com si es vulgués allunyar els colzes del cos. Apnea respiratòria: buidar els pulmons d’aire s’aconsegueix relaxar el diafragma, aquest ascendeix i es crea una major disminució de la pressió abdomino-pèlvica que incrementa l’activació reflexa de la faixa abdominal i del sòl pèlvic. Obrir costelles: s’ha de fer en apnea, sense aire i sense inspirar, això provoca un estirament del diafragma. Seguir una progresió: Les primeres dos setmanes s’ha de fer 2 sessions per setmana 2 repeticions de cada exercici. Les següents dos setmanes s’escolleixen els exercicis que més sensacions proporcionen i es repeteixen 3 vegades Total de la sessió d’entrenament 20-30 minuts Després de les 4 setmanes d’inici s’han de fer els exercicis

cada dia durant 30 dies. Repetint els exercicis de 4 a 6 vegades La gimnàstica hipopressiva és un exercici molt complert que té molts beneficis: – reforça la musculatura de la faixa abdominal – contribueix a reduir la talla i aconseguir un ventre pla – disminució dels problemes d’esquena – tonifica els musculs del sòl pelvià – disminució de la incontinència urinària – millora de l’estabilitat de la columna vertebral – millora la postura – millora de les disfuncions sexuals – millora el rendiment esportiu Està indicat per a tota persona que vulgui reduir el perímetre de cintura, prevenir patologies i millorar de manera general la seva salut, però cal dir que està més enfocat a les dones degut als problemes de la incontinència urinària ( el 12% les dones i el 3% els homes)


12

Revista de Vic Gener | Febrer

Reportatge Ciència i mercat, condemnats a entendre's Per Neus Navarro "Els investigadors necessitem traslladar la tecnologia al mercat" és la primera declaració que evidencia, amb rotunditat, la situació dels nostres investigadors. Ho afirma José Luís García-Giménez, CEO d'Epidisease, durant la taula rodona de la jornada Ciència i mercat, condemnats a entendre's organitzada pel Centre Europeu d'Empreses Innovadores (CEEI) València a la seu del CSIC Comunitat Valenciana. Ell és la veu dels emprenedors també, ja que des del laboratori ha viatjat cap a l'empresa donant forma al seu projecte investigador. De la mà l'ha acompanyat la Universitat de València, centre al qual pertany la seua spin-off. En la conversa també participa Montserrat Pons, cap de secció d'Innovació: Valorització i Emprenedoria de la Universitat de València (UV) – OTRI, qui explica que el gran problema de la transferència tecnològica a la qual s'enfronten els centres és la comercialització de les patents. Les empreses no aposten per la innovació? "Moltes empreses no veuen que l'R+D els dona més valor afegit perquè l'interlocutor no està en la mateixa onda. I aquesta sí que és una crítica al sector empresarial", apunta María Jesús Añón, responsable de la Unitat de Transferència del Coneixement de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA) – OTRI. Segons explica, el centre disposa de 45 investigadors en plantilla, tot i que acaba contractant entre 80 i un centenar d'investigadors per poder dur endavant tots els projectes. Añón: "Moltes empreses no veuen que l'R+D els done més valor afegit perquè l'interlocutor no està en la mateixa onda" I a tots ells considera Añón que és necessari tenir a prop per a fer la transferència més efectiva: "Necessitem estar més a prop d'ells. Per exemple, argumenta que l'IATA és un centre al qual ens resulta més fàcil col·locar els seus projectes al mercat perquè la seua àrea d'investigació pertany a l'alimentari, el segon

és el que reclama Conesa per a resta del sector empresarial, ja que explica que "necessitem més Venture Builder, més capital risc en les capes inicials de la investigació". "I estratègies clares", anota Añón. "Més claredat al missatge", se suma De Álava. Referències? És interessant el model que cita Montserrat Pons,

sector productiu més rellevant de l'economia del País Valencià. En conseqüència, treballen 60 projectes amb empreses i els ingressos del centre superen el milió d'euros, apunta. "Encara no tinc les dades de 2019 però en 2018 hem presentat 8 patents, ha sigut una bona anyada. Han eixit quatre empreses i tres d'elles estan funcionant", afegeix. Si Añón es considera crítica, no es queda molt lluny Fernando Conesa, director adjunt del Centre de Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV) – OTRI: "Jo tinc tres problemes i un és la defectuosa investigació pública, a la que en França titllen de rana perquè és aplicada però no aplicable", apunta. "Per què passa? -es pregunta Conesa- perquè no es tenen bons interlocutors en la indústria. Un altre problema és que el nombre d'empreses amb bon nivell és xicotet per a la grandària del nostre país, per la qual cosa jo crec que hem d'incorporar més titulats a les nostres empreses, sobretot doctorats, que tinguin experiència en la gestió dels recursos humans per generar nous teixits", argumenta Conesa. El tercer problema, o la tercera necessitat que acusa Conesa, és que al País Valencià manca una gran empresa multinacional. "Ens aniria bé portar ací alguna empresa tractora com va ser Ford en els anys 70 i 80 per a la nostra indústria. Si vingués un Google, per exemple, seria tractor però nosaltres no podem amb el nostre

propi esforç, és impossible", pronostica destalentat. Conesa: "Un problema que tenim és que el nombre d'empreses amb bon nivell és xicotet per a la grandària del nostre país"

En aquella època ací encara no hi havia spinoffs, que van començar a sorgir entre 2005 i 2006

Igual que assenteix la resta d'integrants de la taula a les declaracions de Conesa, García-Giménez diu també la seua i recorda que tota "spin-off necessita un CFO i que se'ls doti de recursos. La investigació ha de ser transferible i no translacional, sobretot és imprescindible perquè aquest sigui un país d'emprenedors".

que assumeix que "el model israelià ens porta prou avantatge. De fet, la Universitat de València té la seva patent més rendible en un projecte del que comparteix titularitat amb una universitat israeliana, un projecte que prové del 2004. En aquella època ací encara no hi havia spin-offs, que van començar a sorgir entre 2005 i 2006. Tenim molt a millorar".

El finançament és el problema recurrent de l'emprenedoria. Pedro de Álava, Senior Fund Manager de Tech Transfer Agrifood Fund és conscient, ja que treballa invertint en un fons d'inversió que cerca projectes interessants. "Quan inverteixes en CRLs molt baixos, tens un risc però és que la ciència, la innovació està aquí. S'ha d'apostar", opina De Álava, que col·labora amb la pública UPV i la privada Universitat de Navarra. Amb la seva experiència, és partidari de fer-ho al revés, raó per la qual va llançar un fons de prova de concepte de demanda: "Li vaig preguntar a la indústria alimentària què necessita i a partir de les necessitats que aquesta té, amb aquest model, tinc 50 milions d'euros llançats en projectes", xifra.

Del genèric al concret. Tornem a escoltar la veu dels emprenedors, la queixa comuna, perquè García-Giménez sap del que parla: ha generat unes quantes patents, treballa amb tecnologies disruptives i comparteix feina amb cinc persones, el 80% d'elles doctors en els seus camps, que alegen necessitar contínuament el procés investigador. "És essencial que hi hagi una figura que ajudi les startups en el seu primer any, en el segon... un Business Developer que agafi els projectes que estan desenvolupant-se, amb coneixements del pla financer, del marc regulador... Tot això acceleraria el desenvolupament del producte i donaria eixida al mercat". Ciència i mercat, ja deien, estan condemnats a ser amigues.

La línia de treball d'aquest fons


20

%

DE DESCOM PT E NOMÉS AQUEST MES

IMPLANTOLOGIA

ORTODÒNCIA

ESTÈTICA DENTAL

VIC Rambla de l’Hospital, 3

93 881 43 50

*Promoció vàlida per a pressupostos acceptats del 8 al 31 de gener de 2020, aplicable sobre l’import total del pressupost acceptat. No s’acumula a altres descomptes i promocions. No és compatible amb tipus de finançament amb interessos subvencionats per Vitaldent. Número de registre sanitari: E08978600


14

Revista de Vic Gener | Febrer

Abans

Realitats de Vic (1883) Per Miquel S. Molist Badiola

C

omencem l’any parlant de defuncions, números i edats. Primer de tot, he trobat a l’acte del Plenari vigatà, celebrat el 15 de gener de 1883, una dada referent a les jubilacions... tema mirat amb preocupació en l’actualitat. Aleshores, també hi havia subsidis però era potestat dels Ajuntaments el fet de concedir-los, en base a l’article 7 del Real Decreto de 2 de maig de 1858. El cas era el de Micaela Comas Ferrer, esposa del agutzil Ramon Font, que havia quedat en extrema pobresa, mantenint a filla i neta, degut a la mort d’aquest. Van concedir el socors en la modalitat de quantitat única. Però, el que és el cas... aquesta mateixa dona, aprofitant que hi hagué canvi de Consistori, tornà a demanar idèntica ajuda en sessió de 21 de juliol del 1885 (la picaresca és palpable...). Aquest cop, la Casa del Poble va denegar-li la solitud per “carencia de fondos”. El 28 de gener, després de moltes negociacions, s’aprovava el reglament definitiu del “Cementerio rural de la Ciudad de Vich”. El terreny on es va construir, anomenat Costa d’en Paratje, havia estat cedit (o més aviat venut) al municipi per Dª Eulalia de Sallés, marquesa vídua de “Puerto Nuevo”, en qualitat de tutora i administradora dels béns del seu fill D. Felip de Sallés i de Sagrera. El preu que costà fou de 1.710 lliures, 40 sous i 10 diners equivalents a 4.560 pessetes i 63 cèntims d’aleshores. A inicis del mes següent, el setmanari La Veu del Montserrat, es fa ressò de l’edat d’una senyora de Ciutadella (Menorca), Francisca Alsina, que va arribar als 100 anys com a edat excepcional. Ara, fins i tot a Vic, tenim algunes dones que hi arriben (també algun home en menor mesura) i se’ls regala un ram de flors el dia del seu aniversari per part de l’Ajuntament actual. Bonic detall. Finalment, a mitjans de maig, Vic comptava amb una població de 11.790 habitants dels quals 10.666 corresponien al casc, 714 al radi i 410 a l’extraradi, el que prova l’existència de la doble muralla en la ciutat vigatana. No es contaven en aquest resultat els 1.265 individus del Regiment d’Infanteria de Borbó (Sessió Ordinària de 15 de maig de 1883). Pel que fa al tema “correbous”, aquest any 1883, només he trobat una referència a La Veu del Montserrat de 7 de juliol que certifica l’existència d’aquest esdeveniment. Diu així: “... farem constar que s’ha fet la primera corrida sens novedat particular.” I ens afegeix que, la corrida més seriosa sembla que fou a la mateixa nit, en el moment de tancar el bestiar, ja que s’escapà una de les vaques i se la trobà un sereno... L’hagué de torejar sense ganes. Els demés reportatges referents al món taurí són crítics.

Josep_Maria_Valls_i_Vicens_(1907)

“nos dòna l’plé convenciment de que no s’aixecaria un sol crit de protesta en nostra caríssima Catalunya contra’l seu pare era banquer i ell, seguí les seves passes. També es dedicà a la literatura essent gran defensor de les tradicions, la religió i la família. Feia poc que havia escrit un compendi titulat “Articles crítics sobre algunes costums catalanes”.

La causa de la manca de més informació d’aquest setmanari esmentat ens ve donada per l’actitud, envers del món tauromàquic, del seu fundador, director i principal redactor: el canonge Jaume Collell. El primer número de La Veu del Montserrat aparegué el 5 de gener de 1878 i titllà els seus principis fonamentals com a seguidors de la Religió i la família.

Jaume Collell, al conèixer el seu perfil, que coincidia plenament amb el del setmanari, publicà un d’aquests articles crítics a la portada de La Veu del Montserrat d’11 d’agost: “Los toros”. Valls fa una exposició del seu ideari dient, entre altres coses, que “nos dòna l’plé convenciment de que no s’aixecaria un sol crit de protesta en nostra caríssima Catalunya contra’l decret que l’abolís de cop y volta...”. Se li va fer cas 127 anys després, però amb les protestes de PSC, PP...

Un dels reportatges més crítics amb les corrides de braus és el de Josep Mª Valls i Vicens (el seu besnét és l’exprimer Ministre francès i actual Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls i Galfetti). Aquest articulista va néixer a Barcelona al 1854 en el sí d’una família benestant (imatge extreta de la Viquipèdia). El

En el cas de Vic, van ser “més assenyats”... Feren cas a La Veu del Montserrat, 78 anys després, amb la última corrida de toros, a la segona Plaça fixe al 1961. Tot i això, als anys 1970 i 1971 es van fer “exercicis tauromàquics” als terrenys on s’assentava la mateixa Plaça de Toros.


Gener | Febrer Revista de Vic

15

La recepta de l'Andreu Per Andreu Gomez, cuiner del Restaurant Ona

Mil fulles farcit d'esmicolat de peus de porc i botifarra del perol Agafarem una cassola amb l'oli d'oliva i confitem la ceba picada petita, les pastanagues i els alls. Quan estigui ben confitat afegirem la cullera de "pimenton de la Vera", si no en tenim, pot ser pebre vermell dolç, barrejarem i reduirem amb el vi negre. Una vegada veiem que s'ha reduït una mica el vi, afegirem la botifarra negra sense pell i els peus de porc tot a trossos petits i per acabar posarem sal i pebre al punt. Preescalfarem el forn a 200 ° i posarem ventilació a dalt i a baix. Agafarem la pasta de full i la tallarem al nostre gust, més o menys un tall rectangle per ració. Un cop fet agafarem una safata del forn fred i paper vegetal i els anirem col·locant deixant una separació, ja que creixerà al forn. Els pintarem amb ou batut. Quan el forn ens agafi 200° obrirem ràpidament i ficarem la nostra safata, tancarem i ho deixarem uns 30 minuts. Amb aquest procés no oblidem mai el forn, perquè ens baixaria la nostra pasta de full. Quan hagin passat els 30 minuts els

Ingredients:

6 peus de porc bullits i sense ossos · 1 ceba · 2 pastanagues · 2 grans d'all · oli d'oliva · 1/2 copa de vi negre · 1 cullera de postres de "pimenton de la Vera" · 500 g de pasta de full · 1 ou per pintar · 1 botifarra negra del perol · sal i pebre treure'm i els deixarem refredar. Per servir, tindrem el nostre farciment calent, tallarem les mil fulles per la meitat, posarem una meitat a baix, l'omplirem al nostre gust i per acabar posarem l'altra meitat a sobre. Repetirem fins a completar les racions. Història del milfulles Els milfulls o milfulles és un pastís el qual es fa amb capes de pasta fullada. Segons el tipus de cuina que sigui, pot acompanyar-se amb crema pastissera, dolç de llet, etc. Aquesta coca es menja freda.

en realitat contenen 729 parells de folíols. L'adopció més recent d'un plec en dos per part de certs cuiners condueix a un milfulls amb un nombre diferent de capes, 2048 parells en el cas de la recepta d'André Guillot. En molts països de llengua anglesa, països nòrdics i eslaus, les receptes locals de milfulls de la mateixa naturalesa fan referència al prenom Napoleó. Aquest nom sembla relacionat amb l'adjectiu francès "napolità", la ciutat de Nàpols essent una de les fonts citades per aquesta recepta, que identifica el prenom de Napoleó d'ençà que fou ascendit posteriorment per les guerres napoleòniques.

El nom francès d'aquesta pasta es refereix al nombre elevat de fulls de pasta que el componen. Donat el mètode tradicional de preparació de la pasta de full, de doblegaments de tres parts en sis passos, els milfulls

Esmorzars Esmorzars de forquilla Entrepans Cuina casolana MENÚ DIARI I CARTA Telefon per a reserves 93 886 25 98 C/ PLA DE BALENYÀ nº 22 Vic


16

Revista de Vic Gener | Febrer

El projecte WiFi4EU constituirà una xarxa única a nivell europeu d'ús senzill per als ciutadans, de manera que puguin connectar-se a ella en qualsevol país en el qual trobin una zona habilitada WIFI4EU

Tecnologia La UE subvenciona la Wifi de 167 ajuntaments catalans La Unió Europea ha subvencionat amb 2.505.000 euros a un total de 167 ajuntaments catalans -15.000 euros per ajuntament- en els tres paquets d'ajudes contemplats en la iniciativa europea WIFI4EU, que estableix l'obligatorietat, en 2020, que els espais públics de la UE disposin de Wifi gratuït de qualitat. Una iniciativa en la qual Cambium Networks ha col·laborat assessorant els ajuntaments, ajudant-los a sol·licitar l'ajudes i formant i certificant a funcionaris municipals i proveïdors locals. Catalunya ha estat la Comunitat que ha aconseguit un major nombre d'ajudes, gràcies a la major proactivitat i rapidesa dels seus municipis, en un programa, que en les seves tres convocatòries, va seguir un format de concessió que tenia en compte l'ordre d'arribada de les sol·licituds i el 98% dels bons disponibles es van sol·licitar en els primers 60 segons de cada convocatòria. En la primera, 44 ajuntaments catalans van aconseguir les ajudes, en la segona 108 i en la tercera 15. En el total nacional, 876 ajuntaments espanyols van rebre 13.140.000 euros en ajudes al llarg de les tres convocatòries. L'objectiu de WIFI4EU és que qualsevol espai públic: museus, places, hospitals, dependències oficials... ofereixi wifi de qualitat i gratuït. En paral·lel, en 2020 i d'acord amb els objectius de l'Agenda Digital, tots els europeus, visquin on visquin, han de tenir accés a Internet de qualitat -un mínim de 30Mb- i, el 50% de la població, accés a internet amb una amplada de banda superior a 100 MB. Al llarg de les diferents convocatòries, Cambium Networks, líder global en solucions de fibra aèria i Wifi avançat, ha ajudat els municipis espanyols a beneficiar-se d'aquestes ajudes desenvolupant diferents iniciatives informatives, creant una plataforma que va simplificar la sol·licitud de les ajudes i la redacció de les especificacions tècniques i formant i certificant en Wifi al personal dels ajuntaments i als seus proveïdors locals. Per a Javier Gómez, director de Cambium Networks per a la Regió d'Ibèria i del Mediterrani "el balanç no pot ser més

positiu i avui 876 ajuntaments espanyols, en la seva majoria petites poblacions, estan més ben connectats, la qual cosa suposa més qualitat de vida, més serveis, més oportunitats de desenvolupament i major cohesió social i territorial". Els ajuntaments adjudicataris hauran de comprometre's a mantenir aquests punts en funcionament durant un mínim de tres anys, a garantir la seva connexió a la major velocitat que estigui disponible i que aquesta velocitat sigui sempre superior als 30 megues. El projecte WiFi4EU constituirà una xarxa única a nivell europeu d'ús senzill per als ciutadans, de manera que puguin connectar-se a ella en qualsevol país en el qual trobin una zona habilitada WIFI4EU, podent gaudir de la seva utilització amb garantia de qualitat i seguretat amb el mateix procediment i credencials que al seu país d'origen.

Google controlarà menys els teus passos Són freqüents els casos de persones que veuen amb estupor com Google Maps ha guardat tots els seus desplaçaments dels últims mesos. La plataforma permet monitorar tots els recorreguts de manera cronològica, sempre que els usuaris no hagin explicitat que Google no guardi aquesta informació. El resultat és un historial que a molts internautes els demostra fins quin punt Google coneix amb detall les seves vides.

d'informació que fa Google i sobretot Google Maps, han fet que l'empresa prengui cartes en l'assumpte.

Segons explica la primera empresa d'internet, aquesta opció serveix perquè els seus consumidors tinguin majors facilitats a l'hora de trobar les seves destinacions habituals. Amb tot, les critiques a l'emmagatzematge

Al mateix temps, l'empresa ha afirmat que també estendrà als usuaris d'iOS la possibilitat de poder utilitzar Google Maps en la manera incògnita. Això significa que els viatges efectuats no quedaran registrats.

Google ha anunciat que a partir de gener permetrà dur a terme un esborrat massiu de les dades que atresora la seva eina geogràfica. D'aquesta manera, es podran eliminar al mateix temps diversos llocs que hagin estat visitats o eliminar entre diverses dates els emplaçaments recorreguts.


18

Revista de Vic Gener | Febrer

Psicologia L'autoconeixement, el mindfulness i el creixement personal (part I)

Durant molts anys, la psicologia i la gestió de les emocions no era una cosa a la qual dediquéssim el nostre temps, tot al contrari. Tradicionalment, les persones amagaven els seus sentiments i intentaven no preocupar-se gaire per com se sentien o com podien millorar com a persones. A poc a poc, això ha anat canviant i el creixement personal és un àmbit que cal tenir molt en compte. De fet, ja hi ha moltes empreses que a l'hora de buscar candidats, es fixen en qualitats com l'actitud, la comunicació o quins són els seus reptes i les seves motivacions futures. Actualment, per al món laboral, té molta importància la formació i l'experiència però també en té molta –o més- el que una persona pot oferir a una empresa apart de la seva vàlua. Si ens poséssim a pensar què podem oferir als altres com a persones, sabríem contestar? Aquest àmbit de la psicologia emocional està altament relacionat amb el mindfulness, que es una filosofia de vida que ens permet aconseguir un estat, serè i tranquil,

centrat en un pensament o en un sentiment. El mindfulness busca centrar-nos en el moment present i alliberar-nos de pensaments negatius per tal que no controlin la nostra vida i acabem autocastigant-nos per tot allò que no tenim o no sabem fer bé. El mindfulness, que es basa en una tècnica de relaxació i meditació, juntament amb l'autoconeixement, han de ser els pilars del nostre creixement personal amb l'objectiu d'ajudar-nos a saber on som, qui som i què volem aconseguir. S'està demostrant que l'autoconeixement és la base perquè les persones evolucionin i no es quedin bloquejades en un lloc sense fer res més que veure la vida passar. És important entendre que les persones canviem i volem provar coses noves. Però, com s'aconsegueix això? Quines eines podem utilitzar per conèixer-nos millor i buscar la nostra millor versió? Aquestes són les preguntes que ens volem formular i que ens serviran per conèixer com som i realment què volem. Què és l'autoconeixement?

Podríem definir l'autoconeixement com els pilars bàsics per edificar una identitat, una personalitat sòlida i un coneixement molt profund de nosaltres mateixos. Gràcies a això, podrem guanyar confiança i seguretat, dues bases imprescindibles per relacionarnos amb els altres en qualsevol àmbit de la nostra vida. Dit així sembla senzill, però no ho és gens. De fet, conèixer-se a un mateix implica un esforç i un sacrifici que molta gent no és capaç de fer per dos motius: o es cansen abans d'aconseguir conèixer-se o bé es rendeixen abans d'hora perquè el més fàcil sempre és abandonar allò que és complicat, arriscat i que fa poca gent del nostre entorn, o almenys no ens ho explica. En definitiva, conèixer-se a un mateix representa fer un compromís d'introspecció: mirarnos des d'una altra perspectiva, endins, i estar molt atents a tot allò que ens envolta, observant com ens sentim i fixant-nos en com actua el nostre cap i el nostre cos davant les diferents situacions de la nostra vida personal i professional.

Aquest article i molts més els podràs llegir a la nostra web revistadevic.cat


Gener | Febrer Revista de Vic

19

Agenda 15 gener - 15 febrer 15 GEN 2020 Club de lectura d’història Biblioteca Joan Triadú, el 15/01/2020 19:00 Dins el cor del mar de Nathaniel Philbrick

GEN 2020 El meu Verdaguer CCVIC Santa Anna, el 24/01/2020 18:30 PROPOSTA CCVIC

tòrica 08 FEB 2020 STOP-MOTION FAMILIAR CCVic Plaça Osona, el 08/02/2020 10:00 PROPOSTA CCVic

11 GEN 16 2020 GEN La pell al món 08 2020 Museu de l'Art de la pell, del 11/01/2020 FEB "Volavérunt" 16:30 al 25/01/2020 17:30 2020 Museu Episcopal de Vic, el 16/01/2020 11 i 25 de gener Sabates noves, de Tian Gombau - L'Home 16:30 Dibuixat Cinema i art 25 L'Atlàntida, el 08/02/2020 17:00 GEN Un espectacle que fascina petits i grans 17 2020 GEN Justo Molinero y los Descastaos 09 2020 L'Atlàntida, el 25/01/2020 17:30 FEB El llac dels cignes. La Tercera Juventud – Gira 2020 2020 L'Atlàntida, el 17/01/2020 20:30 La neta del senyor Linh Russian Classical Ballet 24 L'Atlàntida, el 09/02/2020 18:00 GEN Lluís Homar en una faula sobre l’exili, la 04 2020 soledat i la recerca de la identitat GEN TRUFFORUM 2020 Recinte firal El Sucre, del 24/01/2020 14 Els animals d'en Quel 00:00 al 26/01/2020 00:00 FEB Museu de l'Art de la pell, del 04/01/2020 La festa de la tòfona i la gastronomia 2020 16:30 al 18/01/2020 17:35 DELÍCIES CLAQUETERES 4 i 18 de gener 28 CCVIC de la Guixa, el 14/02/2020 19:00 GEN PROPOSTA CCVIC amb Núria Cela i Cris12 2020 tina Llevat GEN Club de lectura De casa al club 2020 Biblioteca Joan Triadú, el 28/01/2020 El Mev en família 20:00 Museu Episcopal de Vic, del 12/01/2020 Middlemarch de George Eliot 10:30 al 26/01/2020 12:00 Diumenges de gener a les 10:30h 29 GEN 18 2020 GEN Conferència ‘L’economia al servei de les 2020 persones" Dissabte : visita guiada al centre històric CCVIC Can Pau Raba, el 29/01/2020 19:00 Centre històric, el 18/01/2020 17:00 PROPOSTA CCVIC amb Arcadi Oliveres Recorregut exterior pel centre històric amb entrades breus a la nau central de la 29 catedral i principals col·leccions del MEV GEN 2020 19 Club de lectura en anglès GEN el 29/01/2020 20:00 2020 The god of small things d’Arundhati Roy Visita guiada dels diumenges de gener Centre històric, el 19/01/2020 12:00 02 LA TRADICIÓ ASTRONÒMICA A VIC In- FEB clou la visita a a seu de l'Agrupació As- 2020 tronòmica d'Osona Òpera, de què vas? L'Atlàntida, el 02/02/2020 18:00 22 Torna Simfonova GEN 2020 07 Club de lectura de novel·la negra FEB el 22/01/2020 19:00 2020 El cuarto mono de J.D. Barker Fuga, de La Klandestina L'Atlàntida, el 07/02/2020 20:30 24 Un monòleg a través de la memòria his-


20

Revista de Vic Gener | Febrer

Dret

L

a voluntat de desheretar qui no t'estima no és una raó jurídicament vàlida per excloure del repartiment dels teus béns aquells familiars que, per llei, hi tenen dret legítim. Dit d'una altra manera, el Codi Civil no té en compte la bona, mala o inexistent relació amb la família a l'hora d'assenyalar les persones que forçosament ens succeiran en el nostre patrimoni. L'única manera de privar-los d'aquest dret és disposant-ho així en el testament i acollint-se a alguna de les causes taxades al Codi Civil, anomenades causes d'indignitat. Entre aquestes figura l'abandonament dels fills. La norma vigent en el moment de la defunció deia, literalment, que es podran desheretar els pares que "abandonin, prostitueixin

Els fills no poden desheretar els pares si se senten abandonats

o corrompin els seus fills". Però es pot considerar abandonat el fill que per al seu pare, simplement, "no existeix"? En aquest sentit, una sentència recent d'un tribunal d'Alacant ha declarat nul·la la clàusula inclosa en el testament d'un home sense descendents que va desheretar el seu progenitor, per qui se sentia abandonat. Malgrat testimonis que asseguraven que quan es creuaven pel carrer canviava de vorera, el tribunal va concloure que no l'havia desatès econòmicament i que, per tant, no hi havia motiu legal per excloure'l de l'herència. L'abandonament emocional no és, doncs, sinònim d'abandonament a aquests efectes, excepte en la regulació del Codi Civil català, que va incorporar el 2010 una nova causa de

desheretament: la falta de relació familiar entre el mort (causant) i el legitimari o desheretat "per causa imputable exclusivament a aquest últim". La redacció de la llei catalana reflecteix una innegable realitat social, hi ha pares que no tenen relació amb els seus fills i viceversa. Per la seva banda, el Codi Civil (aplicable a tots els territoris que no tinguin un dret privat propi) estableix en l'article 756 les causes de desheretament per causa d'indignitat o ingratitud. Una reforma de l'any 2015 va incloure com a motiu per desheretar els pares el fet que aquests hagin estat privats per resolució ferma de la pàtria potestat i els casos de violència de gènere. Literalment s'exclou el condemnat per "violència física o psíquica en l'àmbit familiar al causant, el seu cònjuge, persona a la qual

estigui unida per anàloga relació d'afectivitat o algun dels seus descendents o ascendents". A més, es va introduir expressament la discapacitat del fill com un factor rellevant per valorar la gravetat de la desatenció cap a ell.

Malgrat testimonis que asseguraven que quan es creuaven pel carrer canviava de vorera, el tribunal va concloure que no l'havia desatès econòmicament


22

Revista de Vic Gener | Febrer

De Viatge

5 excursions hivernals al Ripollès, la Garrotxa, el Gironès i la Selva Després de passar les vacances nadalenques anant de casa en casa i de sopar en sopar, et proposem cinc excursions perfectes per fer durant els mesos de fred. Es tracta de sortides que es poden fer tranquil·lament amb família, perquè no suposen un nivell de dificultat alt, i per a tots els gustos, ja que hem escollit cinc rutes de temàtica ben diferent. Doneuhi un cop d'ull, que hi trobareu natura, pedra i història!

Camí ral o ramader de Campdevànol Se surt des de Campdevànol i s’arriba a Sant Llorenç de Campdevànol. És una ruta d’uns quatre quilòmetres i escaig sense massa dificultat. A Sant Llorenç podrem contemplar l’església romànica. I si voleu seguir, us podreu arribar fins a Gombrèn, localitat on es troba el Museu del Comte Arnau. Aquest camí, abans no hi hagués les carreteres, era l’únic que unia Ripoll amb la Pobla de Lillet, i va esdevenir reial quan Carles III va promulgar una ordre amb la qual tots els camins principals que unien dues poblacions van passar a ser propietat de la corona per tal de garantir que la gent els pogués utilitzar lliurement.

A Sant Llorenç podrem contemplar l’església romànica. I si voleu seguir, us podreu arribar fins a Gombrèn, localitat on es troba el Museu del Comte Arnau.

Castell de Sant Miquel També es poden fer sortides envoltades de natura si es comença des d'un entorn urbà com el de la ciutat de Girona. L'inici se situa a Sant Pere de Galligants, del qual ja se'n tenen referències el segle X, tot i que l'actual edifici data del segle XII. Si es va seguint encara per la zona urbanitzada, es passa a prop del Monestir de Sant Daniel, fundat el segle XI. Actualment encara hi ha vida monàstica femenina de l'orde de Sant Benet. Si es va pujant s'anirà deixant enrere la part urbanitzada i la natura ens anirà obrint pas fins que, després d'una estona de pujada, arribarem a Sant Miquel, onpodrem observar les fabuloses vistes i seure en una de les taules a fer un mos, ja que l'excursió dura tot un matí.

Volcà de la Crosa Heu estat mai al volcà amb el cràter més gran de la península? Doncs és aquest. Es tracta d’un itinerari apte per fer amb nens, una ruta circular de 3 quilòmetres. Per arribar-hi en cotxe s’ha d’agafar la carretera que connecta Girona amb Santa Coloma de Farners i arribar a l’àrea de les Guilloteres del volcà de la Crosa. Si abans de començar la ruta resseguim les fustes, podrem veure l’antiga pedrera i un mirador des d’on veurem el magnificent cràter. I com a dada curiosa, es tracta d’un volcà amb un únic episodi eruptiu, ja que les diferents fases d’erupció es van donar amb poc temps de diferència.

La Vall d’en Bas: dels Hostalets a Sant Esteve Els Hostalets d’en Bas és un dels tants pobles bonics de la Garrotxa. Al carrer principal amb la balconada de fusta, vint anys enrere encara hi trobàvem una parella de gent gran que obria un dels garatges i posaven patates, carbasses i cebes a vendre. Això ja fa uns anys que es va acabar, però el mític forn de pa on ens atendran dues germanes continua obert uns metres més enllà. L’itinerari que us proposem surt dels Hostalets i va fins a Sant Esteve i també es pot

fer amb mainada. S’agafa seguint el carrer principal dels Hostalets, el carrer Teixeda, i trencant a mà esquerra quan s’arribi a l’església. Durant la ruta, podreu veure un dels ponts d’origen romànic de la Vall d’en Bas. L’itinerari és circular i dura poc més d’una hora.

Volta al Castell d’Hostalric El punt d’inici del recorregut és la plaça dels Bous i seguim les indicacions verticals que trobem en direcció a les hortes. Entre altres indrets, destaquem que l’itinerari passa pel Molí, del segle XIX, o el Mas Bossom, actualment restaurant. Del castell d’Hostalric ja en tenim notícia l’any 1145, el qual és recomanable visitar. Es tracta d’una ruta curteta però que evidentment es pot allargar si entrem al castell.


Martin Garrix Dimitri Vegas & Like Mike Hardwell Armin Van Buuren Tiesto David Guetta Steve Aoki Oliver Heldens Skrillex Afrojack Avicii KSHMR W&W Calvin Harris Don Diablo Axwell /\ Ingrosso Dash Berlin The Chainsmokers Ummet Ozcan Alesso R3HAB DJ Snake Diplo DVBBS Alok Kygo Swanky Tunes Marshmello Nicky Romero Steve Angello deadmau5

Wolfpack Dillon Francis Andrew Rayel Eric Prydz Felguk Radical Redemption Robin Schulz Dannic Da Tweekaz Daft Punk Will Sparks Carl Cox Timmy Trumpet Borgore Firebeatz Tujamo Laidback Luke Markus Schulz Vicetone Martin Jensen Jauz Carnage Netsky Carl Nunes Sam Feldt Miss K8 Jay Hardway Porter Robinson Bobina Zatox Dyro Flume Infected Mushroom Showtek Daddy’s Groove Martin Solveig Ferry Corsten DJ Feel

Quintino DJ Chetas Bassjackers Zedd Headhunterz Vinai Florian Picasso Galantis Jack Ü Aly & Fila Shogun Blasterjaxx Major Lazer Nervo Angerfist Above & Beyond Yellow Claw Marlo Fedde Le Grand Kura Lost Stories Deorro Vintage Culture Alan Walker Tom Swoon Coone Diego Miranda Brennan Heart Paul van Dyk ATB Yves V

Vic Dance FM

Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat


www.catim.cat info@catim.cat catim.cat

ES REBAIX

CATIM

     

  

MultifunciĂł EPSON WF WorkForce C5710dwf

Impressora OKI B412

€‚€�…†�

  €‚€ƒ„Â?…†

producte eco

baix consum Â? Â?Â? ­ Â? 

 Â  

 

 

 

 



 

  

PVP CATIM

PVP CATIM

PVP CATIM

qualitat lĂ ser Â? Â? Â?   Â?  

MultifunciĂł EPSON XP-255 wifi

MultifunciĂł Brother MFc-L2710dw

Sinònim d’experiència i qualitat

Paga la tinta, no la marca

Gestors de residus autoritzats

Suport tècnic i assistència

Les nostres botigues CATIM VIC

CATIM VIC

CATIM VIC 2

C/ TorellĂł, 65 T 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 T 93 889 09 83

Rbla. Tarradellas, 4 T 93 886 87 87

Preus amb IVA inclòs. Taxa de la Llei de protecció intel¡lectual no inclosa (5,25₏ + iva).

Profile for Revista de Vic

REVISTA DE VIC 65  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual repartida en més de 100 punts de distribució per tota la comarca d'Osona i el Ripollès. Una publ...

REVISTA DE VIC 65  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual repartida en més de 100 punts de distribució per tota la comarca d'Osona i el Ripollès. Una publ...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded