Page 1

Revista de Vic www.revistadevic.cat

Gener | Febrer de 2016

Núm. 17

Capital

OFERTES DE GENER!

✓ Estalvia’t fins a 7.000 l. d’aigua a l’any ✓ Consum elèctric només 23 € l’any ✓ Capacitat fins a 7 kg de càrrega ✓ Consum automàtic en funció dels kg de càrrega ✓ Col·labora amb el medi ambient

Oferta vàlida fins a fi d'existències

de la cultura catalana 2016 A+++ 7 kg 1.200 rpm

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

29,50€ / mes


2

Revista de Vic Desembre | Gener www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT S

E CORTINATG

DE C COL.LECIÓ

APÇALS B

S LLUM LED U PACK USB +

TAPISSERIA

II

S CORREDER

TECNICS

SOLAR PROTECCIÓ

E TOT TIPUS

TENDALS D

TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.


Gener | Febrer Revista de Vic

Xavi RUIZ

A

ny nou, projectes nous, o almenys això intentem tots sempre quan encetem un nou any!

És tant així, que a vegades ens fem tantes promeses, que n’acabem complint ben poques, com per exemple deixar de fumar, bé, jo aquesta per sort ja la vaig complir, però em queda la pitjor, el gimnàs.

EDITORIAL Entre

DIRECTOR: Xavi Ruiz REDACTORS: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras Mariona Isern DISSENY I MAQUETACIÓ: Ester Portell CORRECCIÓ: lasensacio.cat

Projectes

Aquest any, ja tenim a punt 2 llibres, un que està a punt de sortir d’impremta, el de la Maria Mercè Riera i Euras, titulat Bibliografia de la premsa Vigatana 1900-1931, en el que he tingut la sort de poder fer el pròleg, i el d’Històries de Vic, que estem ultimant amb dos historiadors de renom com són la Cristina Masramon i l’Oriol Casellas, on jo també aportaré la meva part en la secció de premsa històrica. Ens queden molts dies per endavant, moltes històries i molts moments que caldran que s’expliquin. Moltes persones especials que haurem de conèixer i vivències que guardarem en un racó de la nostra memòria, però sens dubte, moltes us les explicarem a tots.

WEB: larevistadevic.cat

I per acabar, només ens queda donar la benvinguda a la Mariona Isern, una nova escriptora que de ben segur ús agradarà.

PUBLICITAT: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33

Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@ larevistadevic.cat.

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

DIPÒSIT LEGAL: B 18552-2014

14

CURIOSITATS DE LA PLAÇA DEL MERCADAL.

Amb el pas del temps va anar perfilant els espais concrets on cada especialitat s’havia d’ubicar; diferenciant l’espai de la verdura, l’aviram, els planters, la terrissa o la roba.

04 06 08 09 10 12 14 15

SPOILER ALERT Benvingut Mr. Bean MODA Colors que inspiren la reflexió BIONEUROEMOCIÓ

El sobrepès des de la BioNeuroEmoció

LA RECEPTA DE L’ANDREU Crema Catalana ELS LLIBRES DEL MES Economia en Colors/ Superfoods HISTÒRIA DE VIC L’ Ocupació Franquista de Vic CURIOSITATS DE: La Plaça del Mercadal EFEMÈRIDES/ PROPÒSITS D’ANY NOU

3


4

Revista de Vic Gener | Febrer

SPOILER ALERT Benvingut Mr. Bean

A

DÀNIUS quest Nadal, i per enèsima vegada, TV3 va emetre capítols de mr. Bean. Ei, i jo encantat, eh!

A qui no li agrada mr. Bean? Doncs això. Recordo que estava jo assegut al sofà amb els meus nebots, digerint els canelons i les gambes que havia cuinat me mare. A la televisió, el personatge de Rowan Atkinson intentava prendre un còmic a un nen que, com ell, esperava a la consulta del dentista. De cop la memòria em va colpejar entremig dels ulls i vaig viatjar deu anys enrere a quan encara tenia cabell i anava a la universitat.

Estava amb dos companys de classe prenent alguna cosa al bar de la facultat. La carrera de Belles Arts donava per molt temps lliure i els estudiants ho aprofitàvem. Aquell dia, la conversa animada va derivar en un debat intens i apassionat on el tema central era la personalitat d’en mr. Bean. Es van posar sobre la taula, al costat de vàries cerveses buides, tres opinions:

L’altra versió exposada va ser que mr. Bean era un putu egoista. I també, en moltes ocasions, una mica fill de puta. Un cabronàs que havia prescindit o bloquejat intencionadament la interacció amb altres éssers humans en benefici propi. Així de simple i de clar i català. La darrera –però no última- opinió va ser que el personatge servia com a desencadenant d’un reguitzell de gags humorístics on, més enllà de l’evident intenció humorística, hi havia també certa crítica a la societat anglesa contemporània –anar a missa i adormir-se, anar a la discoteca a ballar com un energumen o rebre a la reina per acabar donant-li un cop de cap- i a certes convencions socialment acceptades com celebrar el Nadal, el fi d’any. A les tres opcions vàlides, recordo que en vàrem afegir una última més també força plausible. Aquesta és la que deixa entreveure la mateixa sèrie a la seva capçalera: que mr. Bean sigui un extraterrestre caigut del cel. L’opció de què fos un angelet, amb tot el que havíem comentat, va quedar totalment descartada

Serveis Comptables i Fiscals. Serveis d’Interpretació i Traducció.

938832656 · 610508980

Dani Dànius Segueix-me a

La primera, que el personatge de Rowan Atkinson era un nen adult; més concretament un clar exemple de com pot arribar a créixer un nen malcriat i egoista que no ha adquirit un mínim de dots socials. Aquest nen adult, que només mira per ell, havia esdevingut, evidentment, un inadaptat social.

ASSERTIM CASDOM, S.L.

@danidanius

Retalls il·lustrats

kstyna

Però, què en sabem d’en Bean? Parlar el que es diu parlar, parla poc, i quan ho fa, és tímidament, molt baixet i en monosíl·labs o frases curtes. A escala social –basant-me en els capítols emesos i no en les pel·lícules o sèrie animada- sabem que té almenys dos amics (amb els que celebra el fi d’any) i una xicota/parella/amiga especial. També hi podem incloure aquí l’ós de peluix Teddy, potser l’element/personatge amb què interacciona més. No se’n coneix família, ni historia. Tampoc sabem de què viu ni el nom de pila. Sols el cognom Bean, que vol dir mongeta. Més enllà d’aquí i del seu curt fons d’armari, no en sabem res més del que veiem en pantalla. I sabeu què? Aquell dia al bar de la facultat de Belles Arts vàrem arribar a la mateixa conclusió a la qual possiblement tu has arribat ara. No necessitem saber qui o com és mr. Bean per gaudir-ne.


Gener | Febrer Revista de Vic

Star Days *

Vine als Star Days del 21 al 27 de gener i descobreix sorpreses increĂŻbles. Aprofita els Star Days de Mercedes i emporta't el teu Mercedes o smart amb condicions inmillorables. NomĂŠs al teu Concessionari Oficial Mercedes-Benz i smart.

5


6

Revista de Vic Gener | Febrer

Maria Mercè Riera i Euras

Bibliografia de la premsa Vigatana 1900-1931

amb pròleg de Xavi Ruiz Revista de Vic


Gener | Febrer Revista de Vic

7

MODA Colors que inspiren

la reflexió

El 2016 estarà marcat pels colors rosa quars i el blau serenity, i ens depara una moda d’estampats amb història i styling al natural. >> <<

Ester PORTELL

E

ls colors de moda d’aquest any 2016 segons Pantone: “el rosa quars i el blau serenity”. Pantone ha escollit aquests dos colors com a les tonalitats protagonistes d’aquest nou any. Durant la primera temporada de l’any, trobaràs colors “pastel”, estampats amb història i tradició i un styling al natural. El que vindrà amb més força serà el rosa quars, i estarà acompanyat per altres colors associats amb els conceptes de serenitat i tranquil·litat com el malva, el blau cel i alguns morats.

El rosa quars – Aquest és un

Es portarà el cabell curt i de color platí d’un to gairebé blanc. >> <<

dels tons més populars en el món de la moda i serà el color estrella per la pròxima temporada.

SERRELLS: els últims mesos has pogut veure com la moda ha posat serrells a tot arreu, caçadores, vestits, sabates, bolsos, fins i tot als complements. Bé, doncs sembla que anirà desapareixent, a exepció dels bolsos que sembla que es continuaran portant.

El blau serenity – Per primera vegada, Pantone ha escollit dos colors en comptes d’un, com a tons representants de l’any. Aquest color està associat a l’ordre, la pau i l’estabilitat i és el to típic de la primavera.

La moda aquest any ens portarà cabells curts de color platí, gairebé blanc, i deixarà enrere les californianes. No es portarà un pentinat molt elaborat, ja que tindrà un aspecte desordenat i el maquillatge tirarà per un look natural.

RIPPED JEANS: aquest retail dels Ara ja saps quins són els colors perfectes i l’estyling per anar en consonància amb la moda, però saps què és el que ja no es portarà?

texans estripats, sobretot en els casos en els que es veu més carn que teixit, ha decaigut i ara és el moment de deixar-lo al fons de l’armari.


8

Revista de Vic Gener | Febrer

La Revista de Vic sempre amb els Sagals dâ&#x20AC;&#x2122;Osona


Gener | Febrer Revista de Vic

9


10

Revista de Vic Gener | Febrer

BIONEUROEMOCIÓ

El sobrepès des de la BioNeuroEmoció

E

Montserrat DEL RÍO

l greix és protecció, l’emoció inconscient de sentir abandonament és la principal causa de la sobrecàrrega. El greix acumulat al cos és una solució biològica d’adaptació que t’ajuda a sobreviure. S’acumula greix quan necessitem ser vistos, reconeguts, forts, protegir-nos del fred, dels atacs i també per tenir reserves en temps de carència o d’abandonament. Tots hem sentit casos de persones que fent dietes i “sacrificis” no aconsegueixen aprimar-se o que si s’aprimen després recuperen el seu pes inicial al cap de molt poc temps, també hi ha persones que mengen molt i mai engreixen i persones que menjant més o menys el mateix poden engreixar fins a 10 quilos en qüestió de molt poques setmanes. Quan ens engreixem de forma molt ràpida és per retenció de líquids, avui només parlarem de l’acumulació de greix.

<< Darrere de l’acumulació de greix, hi ha una raó biològica adaptativa a un tipus de conflicte ja sigui real o simbòlic. Les emocions que sentim són les que el nostre cos va a interpretar com reals.>> La principal causa del sobrepès és per una sensació de sentir-nos abandonats, pot ser que no estiguem realment abandonats, però si ens sentim abandonats, el nostre cos farà tot el necessari per ajudar-nos a sobreviure. A continuació exposo alguns tipus de conflictes que s’amaguen darrere del greix.

TIPUS DE CONFLICTE - Abandonament, inseguretat, desnutrició. - Necessitat de protecció, perill, agressió. - Necessitat de ser reconegut, ser vist. - Carència afectiva, econòmica. - Separació, morts, avortaments. - Frustracions, necessitat d’amagar emocions. - Maternitat, necessitat de protegir al fill. - Lleialtats.

TIPUS DE PERSONES Persones que han de ser fortes, que han cres-

cut creient que només compten amb elles mateixes, són persones que ho aguanten tot i sovint són un pilar fonamental en la família. Persones al servei dels altres, senten que només existeixen si es donen als altres i es preocupen més dels altres que d’elles mateixes. Donen tant als altres que s’obliden d’elles mateixes. Necessiten ser forts per protegir als altres.

Persones desbordades, que senten que no arriben a fer tot el que “tenen” que fer, creuen que per “ser” han de “fer” i senten que no tenen temps per fer les coses, com si necessitessin aturar el temps. En aquests casos també tindran la tiroide afectada.

Persones emmagatzemadores, a causa d’algun tipus de carència la seva solució és emmagatzemar. Són persones que tenen la necessitat d’omplir-se per evitar sentir un buit interior.

Persones perdudes, que no tenen referents i no saben on anar o que fer a nivell existencial, són persones que se senten soles i desorientades. Aquestes persones tindran retenció de líquids.

Persones víctimes d’agressions, la mirada dels altres és una agressió i la mirada cap a elles mateixes també és una agressió, va unit al sentiment de culpabilitat i per a aquestes persones, aprimar-se és perillós perquè poden ser persones més seductores i això portar-los a viure una altra agressió.

Persones que somriuen com a sistema de defensa per ser acceptades, per a ser estimades, per evitar el rebuig, neguen o relativitzen el sofriment, evitant sentir el dolor posant un somriure perpètua davant la vida. El greix amaga les seves veritables emocions.

CONFLICTE BLOQUEJANT Existeixen també el que anomenem conflictes bloquejants, aquests impedeixen que ens aprimem una vegada que hem superat el conflicte inicial, un d’ells és la desvalorització estètica o conflicte de silueta. Aquest és un conflicte que saboteja molt sovint els intents d’aprimament i té a veure amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos quan ens mirem al mirall. Consisteix en què moltes persones amb sobrepès es troben amb una imatge que no els agrada i això suposa un nou conflicte en el qual s’accentua la desvalorització i la impotència de no poder aprimar-se malgrat tots els esforços.

A vegades fins i tot apareix la sensació de fàstic o repulsió cap a la pròpia imatge i aquestes emocions generen una hormona anomenada glucagó, que provoca hipoglucèmia provocant més sensació de gana, i creant-se així un cercle viciós que bloqueja la sanació. Així que és molt important tenir una actitud positiva cap al nostre cos i ser capaços de mirar-lo amb amor per desbloquejar aquest conflicte.

PREGUNTES CLAU Aquí us deixo algunes propostes. Quin sentit metafòric té acumular el greix o el líquid en aquest lloc del meu cos? Què és el que en realitat acumulo i per a què? Per què no deixo fluir l’energia i les emocions? Què ocult arrere el greix? A qui o a què em semblo amb aquesta imatge? He estat vist pels meus pares? He tingutprou espai per créixer entre els meus germans? Estic alimentant la meva falta d’amor amb excés de menjar? En quin moment he començat a engreixar-me? És molt important saber, que de vegades, vam començar a engreixar-nos a la mateixa edat en què un avantpassat va viure una experiència traumàtica en la qual va sentir una necessitat de protecció extrema. Quan aconsegueixes donar amb el conflicte, s’aprima de forma natural sense fer dieta. Sents que ja no tens necessitat de menjar tant. És un procés lent però efectiu. Montserrat del Rio Pl. Major, 13 · 3r 3a 08500 Vic Tel. 626 433 365 montseriovall@gmail.com

1 2 3 4 5 6 7 8 9


Gener | Febrer Revista de Vic

11

LA RECEPTA DE

l’ Andreu Crema Catalana Andreu GOMEZ

Ingredients per a 6 persones * litre de llet * 6 rovells d’ou * 200 g. de sucre * 40 g. de midó o farina de blat de moro * pell d’una llimona * canyella en rama

E

n un cassó posarem a bullir 750 cl. de llet i els altres 250 cl. els reservarem en fred, li afegirem la pela de la llimona, evitarem agafar la part blanca i carnosa de la llimona perquè ens tallaria la llet, posarem la canyella i ho deixarem a foc mitjà per què es fusioni. Amb un bol a part ficarem els 250 cl. de llet freda que havíem reservat i incorporarem els 6 rovells d’ou, el sucre, el midó i ho barrejarem tot.

Quan la llet del cassó comenci a bullir retirarem la pela de la llimona i la canyella amb ajuda d’un colador. Després afegirem la barreja de llet, els rovells, el midó i el sucre a la llet calenta i ho deixarem a foc lent, remenat amb una cullera de fusta per què no s’enganxi. Hem d’estar atents que la crema no bullir i que es vagi espasant per si sola i quan es refredi s’espasarà una mica més. Una vegada que ja estigui espessa podem omplir les cassoletes i esperar que es refredi. A l’hora de servir podem posar una mica de sucre per sobre i cremar-lo. Un clàssic de la nostra cuina catalana, que sempre ve de gust a les nostres taules. La crema catalana típica de Catalunya, és també coneguda amb el nom Sant Joseph (Sant Josep) sent una preparació dolça, típica d’aquest territori. Més tard es va anar estenent al llarg i ample de tot Espanya. S’acostuma a preparar quan es commemora la data d’aquest Sant que és el 19 de març. És una preparació simple amb ingredients comuns i que es caracteritza per portar en la seva superfície una capa de sucre que després per mitjà d’una planxeta escalfada roent com es feia antigament

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

o per mitjà d’un bufador (element més modern avui dia), es crema el sucre quedant una capa crocant. La crema més semblant a la crema catalana és la crème brulée d’origen Francès. La diferència és que la crema catalana és espessa amb ou i midó de blat de moro i la crème brûlée es realitza amb crema de llet (nata) i ous i es cuina en un forn a bany Maria semblant-se més a un flam. Ambdues s’empolvoren amb sucre i es cremen. Es podria definir la crema catalana com més delicada i suau que la crema pastissera, ja que aquesta última porta farina per espessir, mentre que la crema catalana és espessa amb midó de blat de moro. Es podria classificar també col·locant-la en un lloc intermedi entre la crema pastissera i la crème brûlée.

Cuiner: Andreu Gómez


12

Revista de Vic Gener | Febrer

ELS LLIBRES DEL MES ECONOMIA EN COLORS

«

De la manera més desenfrenada, divertida i fresca, Sala i Martin ens ofereix una explicació magistral d’economia, per posar-la a l’abast de tothom, aplicarla a les situacions quotidianes i, en definitiva, per mostrar-la com mai s’havia vist abans: en colors. Divertida, pròxima, entenedora, diferent... Així és l’economia quan en parla un comunicador carismàtic, algú que fa que l’economia deixi de ser gris plom i s’ompli de colors. Xavier Sala i Martin demostra que l’economia enganxa, que no és llunyana i abstracta i que és present en la nostra vida quotidiana. La monumental crisi dels darrers anys ens ha fet veure a tots plegats que, ens agradi més o ens agradi menys, l’economia juga un paper molt important a les nostres vides. Des que ens llevem fins que anem a dormir, la nostra existència està afectada per fenòmens econòmics que, massa sovint, s’escapen a la nostra comprensió: comprem el cafè amb llet per esmorzar, portem els nens a l’escola, anem a treballar a canvi d’un salari, paguem els impostos, rebem serveis públics, patim les conseqüències de les retallades, ens quedem a l’atur per raons que no entenem, anem al supermercat i comprem, decidim si anem caminant cap a la feina o bé agafem la moto, el cotxe o el transport públic, hem de triar entre

una carrera o una altra, entre un banc o un altre, entre pagar amb diners o amb targeta de crèdit, entre estalviar en un fons de pensió o fer vacances amb la família, entre demanar un vi car o demanar un vi barat quan anem al restaurant, entre anar de festa amb els amics o quedarnos a casa i anar a dormir d’hora per anar a córrer demà de bon matí. Fins i tot (si som homes) decidim si apuntem a la mosca que està dibuixada a la tassa del wàter dels lavabos públics!

Superfoods Receptes i aliments del futur per viure millor avui

Encara que nos ens n’adonem, l’economia està embotida indestriablement a molts aspectes de la nostra vida i això fa que sorprengui, i molt, el poc coneixement que sovint tenim de tot el que és i representa.

A Economia en colors, Sala i Martin explica els secrets dels economistes, els trucs que es fan en la borsa i les estratègies de les empreses, i també es pregunta què vol dir ser ric, com es té una idea, què vol dir «innovar», en què consisteix el capital humà, quina és la història dels diners, i moltes coses més, tot per acostar l’economia al carrer. Perquè l’economia, com les americanes de Xavier Sala i Martin, és plena de colors . >>

Descobreix l’univers dels superfoods a través de la descripció de quaranta aliments i setanta receptes delicioses i molt fàcils de cuinar. Sabies que el cacau, l’alvocat, les llavors de lli, la magrana, la mel o el gingebre són superfoods? Sabies que la majoria dels superfoods aporten una gran concentració de vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos essencials, fibra i poques calories? Els superfoods són, sens dubte, l’aliment del futur. Són excepcionalment beneficiosos per a la salut, ja que incrementen els nostres nivells d’energia, reequilibren l’organisme, ajuden a depurar el cos, milloren la salut física i allarguen l’esperança de vida. Després de l’èxit de Sucs verds, la nutricionista Carla Zaplana torna a demostrar que és una precursora d’una alimentació neta i sana, i que ajudarà el lector a sentir-se bell per dins i per fora. Aquestes receptes que ofereix són, generalment, lliures de productes d’origen animal i de gluten.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


14

Revista de Vic Gener | Febrer

16 DE GENER

ENGEGUEM ESPECTACLE INAUGURAL A LA PLAÇA MAJOR DE VIC

VIC, CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2016

@viccc2016

www.viccc2016.cat


Desembre | Gener Revista de Vic

15

HISTÒRIA DE VIC

L’OCUPACIÓ FRANQUISTA DE VIC ( PART I )

Oriol CASELLAS La famosa batalla de l’Ebre (juliol novembre 1938) fou l’últim gran intent del bàndol republicà de frenar l’avanç de les tropes franquistes cap a Catalunya. Amb la victòria dels nacionals, s’inicià la conquesta i ocupació total de Catalunya. El 23 de desembre del 1938 començà l’ofensiva final feixista amb un atac massiu per ponent, des de Lleida fins a Tortosa. En poc més d’un mes i mig ocuparen tot Catalunya, arribant a la frontera francesa el 9 de febrer del 1939 quan fou conquerit el pas del Pertús.

A

Vic, el primer indici de que la guerra arribava ja a la fi i de que s’acostaven les tropes feixistes fou el bombardeig del 21 de desembre del 1938. Un mes després, hi hagueren dos bombardejos més sobre la ciutat els dies 20 i 25 de gener del 1939, tant sols una setmana abans de la presa definitiva de Vic per les forces franquistes, el dia 1 de febrer. Barcelona ja havia caigut el 26 de gener i la guerra estava ja pràcticament acabada i amb un clar vencedor. Les carreteres catalanes s’ompliren de persones que fugien en desbandada cap a la frontera francesa i cap a l’exili. Així doncs, a finals de gener del 1939, uns tres mil soldats de la I Divisió del Cuerpo de Ejército del Maeztrazgo, comandats pel general Rafael García-Valiño, s’acostaren ja a les immediacions vigatanes després d’haver arrasat la Catalunya central. El 30 de gener es trobaven a la zona de l’Estany, on trobaren dificultats per avançar degut a la neu dels camins i a la intensa pluja que queia. El 31 hi hagué un petit contraatac republicà a la zona de Collsuspina, que no va aconseguir frenar l’avanç feixista. El mateix dia 31 ocuparen Santa Eulàlia

de Riuprimer, Muntanyola i Sant Julià Sassorba. L’1 de febrer al matí, el mal temps impedí que comencessin les operacions dels nacionals. A la tarda s’inicià la mobilització i entraren a Sentfores així com tallaren la carretera del nord en direcció a Ripoll. Poca estona després, les tropes franquistes entraven a Vic des de la zona de la Creu de Gurb i l’ermita de Sant Sebastià. Abans d’entrar els feixistes a la ciutat, els defensors republicans dinamitaren alguns ponts, com el de Queralt, així com l’entrada pel carrer de Manlleu, per tal de dificultar l’avanç franquista cap al centre de Vic. També dinamitaren una fàbrica d’aviació i un dipòsit de bombes. De totes maneres, les tropes marroquines del 5è Tabor de Ceuta participants en l’assalt a Vic trobaren un taller de muntatge d’avions amb 6 aparells ja acabats, 12 a mig fer i 60 motors, a més de dos tallers de foneria amb vora 7.000 projectils. A més, capturaren 713 milicians. (LÓPEZ, C; 2010: 190).

<<La ciutat de Vic era conquerida completament i ocupada militarment.>> L’endemà, 2 de febrer, la ciutat fou encerclada del tot i les tropes nacionals ocuparen també Sant Martí de Riudeperes (Call

detenes) i Sant Julià de Vilatorta. El 4 de febrer tota la comarca d’Osona era controlada completament pels nacionals, el mateix dia que també queia Girona. Els soldats republicans que quedaven i que es rendiren foren afusellats, sense cap mena de judici. Des de Vic, les tropes nacionals avançaren en direcció a Olot i Besalú per tal d’ocupar-les, i cap a la frontera francesa, amb l’objectiu també d’impedir el pas dels qui fugien cap a l’exili. L’últim alcalde republicà de Vic, Salvador Dordal i Bou (que exercia el càrrec des del setembre del 1938 quan Marià Serra i Badell renuncià per motius de salut i s’exilià a França i després a Mèxic), en un gest de dignitat i coratge esperà a la Casa de la Ciutat l’entrada dels franquistes, sense fugir ni amagarse, donant la cara fins el final. Vic quedà sota comandament del coronel Júlio García Fernández, qui el mateix dia 1 de febrer decretà l’estat de guerra a la ciutat i posava fi així a l’experiència republicana. El mateix vespre foren cremats a la plaça Major tot tipus de símbols polítics i sindicals de les forces republicanes. Començava el saqueig i la repressió, i la llarga nit del franquisme.


16

Revista de Vic Gener | Febrer

CURIOSITATS DE: La Plaça del Mercadal (Part I)

Cristina MASRAMON La Plaça Major de Vic es formà d’alt del turó elevat, en el centre de la Plana de Vic, la seva funció bàsica al llarg dels anys ha estat l’intercanvi comercial i el mercat. Coneguda també com la Plaça del Mercadal, amb el pas del temps va anar perfilant els espais concrets on cada especialitat s’havia d’ubicar; diferenciant l’espai de la verdura, l’aviram, els planters, la terrissa o la roba. Avui aquests productes també es troben disposats ordenadament i adaptats als nous temps, cada parada té un tram de la plaça assignat.

L

a composició de la Plaça amb la sorra com a protagonista, mostra els diferents usos que se li ha donat al Mercadal al llarg dels anys. Un dels esdeveniments més antics que va acollir la Plaça Major va ser la tradició del correbou; aquesta costum convertia el Mercadal en una plaça de toros provisional que quedava tota envoltada amb tarimes de fusta per acollir-hi els espectadors. Va utilitzarse com a tal des del segle XVII fins a la construcció de la Plaça de Toros, l’any 1917 en un altre espai de la ciutat.

Fonts, un templet gòtic cisellat en pedra que ocupava el centre del Mercadal entre 1450 i 1821; el monument a la Constitució de 1821 fins 1823; els llums d’oli del 1794. Ha estat lloc idoni per acollir-hi monuments, emblemes o tot tipus d’ornaments propis de tots els temps.

Recordem: les faroles modernistes dissenyades per A. Gaudí, que van estar presents a l’entrada de la Plaça, després de l’enderroc de la Casa Rusconi el mateix 1910. Aquestes van ser desmuntades el 1924 per insistència dels ciutadans. Anys més tard s’hi aixecava el monument als caiguts, present al centre de la plaça a partir del 1939 fins el 1943: un obelisc que commemorava els caiguts del bàndol nacional de la Guerra Civil. També cal citar la farola del centre de la plaça entre 1959 i 1981.

Entre aquests ornaments també

La plaça ha estat centre de les festes commemoratives del centenari del naixement i mort de l’il·lustre vigatà Jaume Balmes i Urpià (1810-1848). Espai per a la benedicció dels animals dels tres tombs; lloc d’arribada de la Cavalcada de Reis des de 1943; centre de trobada de la Santa Missió de 1955. Entre diverses desfilades, processons, exhibicions del Mercat del Ram, etc. N’existeixen d’altres d’anecdòtiques com en l’any 1961 quan va ser la ubicació d’un circ o el marc de la Font de la Mare de les

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06


Gener | Febrer Revista de Vic

17


18

Revista de Vic Gener | Febrer

EFEMÈRIDES

Vigatanes

10 de Febrer

18 de Febrer

25 de Febrer El bisbe Frujà rep una butlla del papa Benet VII en la que es confirmen les possessions de la diòcesi i se n’assenyalen els límits.

978

Oriol CASELLAS

Gerbert d’Orlhac es converteix en papa Silvestre II. Gerbert s’havia format en matemàtiques i astronomia al bisbat de Vic, sent deixeble del bisbe Ató entre el 967 i el 970. El 969 acompanyà al comte Borrell II i al bisbe Ató a Roma, on Ató rebé la butlla papal que restaurava la metròpoli eclesiàstica tarraconense i el propi Ató es convertia en arquebisbe, document que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. Gerbert fou, a més, tutor personal de l’emperador Otó II.

10 de Febrer El veguer de Vic, Ramon Sala i Saçala, comanda una gran victòria del sometent de Vic contra un esquadró de Dragons de l’exèrcit francès.

Davant la situació d’escassetat alimentària de bona part de la població i el preu desmesurat de productes bàsics, es desencadena l’Avalot del Pa quan entra un carro de blat al Mercadal. La població revoltada féu destrosses i saquejos en diversos forns de la ciutat. S’indultà al poble revoltat per la intervenció favorable del bisbe Francesc de Veyan.

29 de Febrer

11 de Febrer Josep Sala i Molas nomenat alcalde de Vic per designació governamental. Primer alcalde de l’època franquista a la ciutat.

Arriba l’aigua als dipòsits del Castell d’en Planes provinent de Forat Micó amb més de quinze anys de retard. El franquisme s’apropià de l’obra d’abastiment d’aigües de la ciutat promoguda i iniciada pel consistori republicà presidit per Marià Serra i Badell.

999 1695 1789 1939 1952 PROPÒSITS D’ANY NOU

O

Mariona ISERN

dio el Nadal i sóc d’aquestes que pensa que només és bonic si hi ha nens al voltant. Amb ells al costat, la seva il·lusió es contagia i tot ho veiem més esperançador i menys realista del que realment és. En canvi, quan els nens es fan grans, el Nadal ja ens comença a fer una mica de mandra. Inevitablement, el Nadal ens recorda a aquelles persones que han marxat i que ja no tenim amb nosaltres. Els carrers il·luminats, el consumisme i aquesta mena d’obligació que ens imposa la societat a que el Nadal és la millor època de l’any i en la qual hem d’estar molt feliços, a alguns, ens cansa. Quan ja hem superat els dinars de Nadal, els regals i els amics invisibles, arriba el moment de fer balanç de l’any i, oh, quina sorpresa, de fer propòsits de cara a l’any que ve. No sé per quin motiu però la cele-

bració d’any ens evoca a demanar desitjos i a fer-nos propòsits que el més segur és que no acabem de complir. Deixar de fumar, anar al gimnàs, aprendre idiomes o buscar una feina millor són els típics propòsits que a tots ens passen pel cap la nit del 31 de desembre. Però us heu posat a pensar perquè quasi tothom demana els mateixos desitjos? Realment fem un exercici de reflexió per pensar què és el que realment volem assolir a l’any següent o només ens fem propòsits perquè és el que tothom fa? Ens sentirem més importants si nosaltres els complim i el veí, no? És això una competició per fer veure qui és el més valent? Si els nostres desitjos es van apagant amb el pas dels dies i els acabem abandonant és perquè realment no eren nostres. No ho desitjàvem. Potser, seria més coherent marcar-nos objectius i reptes més assolibles i curt termini. El temps passa molt ràpid però dotze mesos són molts com per abandonar un hàbit que hem tingut tota la vida.

Personalment, sempre he sigut de marcar-me petits objectius al mes de setembre. Els cursos sempre comencen al setembre i aquesta és l’única manera que he trobat de poder complir el que anhelava. Segurament, una de les claus per complir els nostres desitjos i no haver-nos de sentir malament per no assolir-los és marcarnos petites fites. Petits passos que ens il·lusionin però que siguin fàcilment realitzables i que no haguem de fer servir la fe per aconseguir-los. D’aquesta manera, tot allò que aconseguim ens farà sentir més complets, més satisfets i més feliços perquè no ho havíem demanat. Simplement, ens ha aparegut per sorpresa, sense esperar-ho, gràcies a la constància i aquesta és una de les millors coses que ens poden passar. Que ens sorprenguin, que ens sentim importants per algú i, a sobre, fent el que realment ens agrada. Perquè, no us equivoqueu, la sort és només de qui se la treballa.


SI VOLS COMPRAR, VENDRE O LLOGAR, A L’HABITATGE HAS D’ANAR A L’Habitatge de Vic, t’aconseguim tot el finançament

L’HABITATGE, plaça Estació, 8 VIC (BCN) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com


FINAL D’ ESTOCS 2015 FINS AL 31 DE GENER

PIVE PER A TOTS

Gamma Ford consum mitjà combinat de 3,6-8,9 l / 100km. Emissions de CO

2

de 95 a 194 g/km.

* Vehicles d'Exposició subjectes a disponibilitat del concessionari. Oferta per a clients no subjectes a l'ajuda del Pla PIVE del Govern. Exclosos els models Festa ST, Focus ST, Focus RS, Tourneo Connect, Tourneo Custom i Mustang. Descompte variable segons

condicions particulars i de Finançament. El llistat de vehicles s'actualitza cada 24 hores (excepte caps de setmana i festius). Consulteu la disponibilitat final del vehicle seleccionat amb el seu concessionari. Vàlid a la Península, Balears i Canàries fins a final de mes. ford.es

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11

Revista de Vic 17 Gener 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Revista de Vic 17 Gener 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 5000 unitats repartides en més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de T...

Advertisement