Page 1

Pilarín ninotaire universal

RANGE ROVER EVOQUE

PURE TECH EDITION DES DE 32.136 €* O AMB CAIXA AUTOMÀTICA GRATIS EN VERSIONS 4X4** Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700 – 08503 Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/ Gamma Range Rover Evoque: consum combinat 4,2-8,2 l/100 km, emissions de CO2 109-185 g/km. *P.V.P. del Range Rover Evoque eD4 150 CV 4x2 Pure Tech Edició Limitada manual des de 32.136 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per 50 unitats finançades amb FCA Capital España, EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2018 o fins a finalització d’unitats (50) a Península i territori insular. 3 anys de garantia sense límit de quilòmetres. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació landrover.es o línia Land Rover 902 440 550. **Oferta vàlida només per a unitats en estoc fins al 31/03/2018.


DISCOVERY

ET PORTA A LLOCS SORPRENENTS. I ET TORNA A CASA.

DES DE 51.923 €* Una de les moltes i innovadores característiques del Nou Discovery és el sistema All-Terrain Progress Control, que permet administrar automàticament el motor i els frens, aconseguint una velocitat off-road còmoda i estable. Així tu només t’has de centrar en conduir i gaudir de la meravellosa sensació de perdre’t. Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700, 08503, Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/

Gamma Discovery: consum combinat 6,0-10,9 l/100 km, emissions de CO2 159-254 g/km. *P.V.P Discovery 2.0 L TD4 180 CV automàtic Capability 18MY des de 51.923 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació, IEDMT, inclosos). IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocionat en exclusiva per 100 unitats finançades amb FCA Capital España, EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, termini mínim de 37 mesos i permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2018 a Península i territori insular. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació línia Land Rover 902 440 550.


Editorial

La portada

D

es de l’inici fins ara la Pilarin ha publicat més de 920 llibres, alguns traduïts a vuit idiomes. Ha col·laborat en innombrables publicacions, exposicions d’obra original, i els seus dibuixos s’han aplicat a tot tipus de suports i formats.

És una artista compromesa amb el seu país, Catalunya, i es reflecteix clarament en el gruix de la seva extensa obra. Així mateix, la seva gran qualitat artística i humana li ha permès il·lustrar qualsevol escenari, indret o personatge de tot el món i de totes les èpoques.

Revista de Vic Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Redactors Núria Dot Oriol Casellas Xavi Ruiz Cristina Comerma Manel Montero Toni Coromina Cristina Masramon Andreu Gomez Eduard Olivan Miquel S. Molist Badiola Dipòsit legal: B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions Pare Gallissa 08500, Vic (Barcelona) Telèfon: 655 45 42 33 Mail: info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Editorial

S

Entrevista

10

Un recull de llibres

16

Pilarín

26

Pinta i Horòscop

30

Televisió i Ràdio

Jair Domínguez

Retorn a les campanes i La cuina de l’escriptura

Coneixem més a fons a l’artista Vigatana

Passatemps per als menuts i grans

Antonio Lobato torna a la Fórmula 1 de la mà de Movistar +

XAVI RUIZ

aps qui és la Pilarín?

L’altre dia m’ho varen demanar, i jo l’hi vaig respondre que creia que era impossible que algú no conegués a la Pilarín. L’any passat l’hi vàrem fer una entrevista, és una persona propera, amable, afectuosa, carismàtica, noble i sobretot encantadora. Els seus dibuixos em van acompanyar al col·legi Guillem de Mont-rodon, de la mà dels llibres d’en Pau i la Laia, i ara acompanyen al meu fill gran, i quan veu algun dels llibres il·lustrats per ella em diu: -Mira papa, és de la Pilarín! I això ja et demostra que té una manera de dibuixar que perdurarà al llarg del temps. A vegades crec que no som conscients de tenir a la ciutat una artista com ella, i és per això que és la meva nominació a Vigatana de l’any 2019, conjuntament amb 2 persones més que us direm durant aquest mes a la Revista de Vic digital. Aquesta portada creiem que demostra que el pas del temps hi és, que hi ha establiments i moments que ja no hi són, però que gràcies a la mà de grans artistes com la Pilarín Bayés, les guardarem per sempre dins nostre. Recordem que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat.

FORD KUGA

AMB MOTOR ECOBOOST PER

04

17.600€

Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38 www.autoparkvic.es

PER A MOLTS, EL MILLOR MOTOR GASOLINA DEL MÓN. Només aquest mes amb Ecobonus * de 6.100€

finançant amb FCE Bank

PROVA 93 883 24 11

Tel: 93 883 24 11

GAMMA FORD NOU KUGA MCA CONSUM COMBUSTIBLE COMBINAT DE 4,6 A 7,4 L / 100 KM. EL CONSUM DEPÈN DE LA CONDUCCIÓ QUE FACI DEL VEHICLE. EMISSIONS DE CO2 120 A 171 G / KM, MESURES D'ACORD LA NORMATIVA VIGENT QUE, EN CONDICIONS REALS, PODEN VARIAR.

Kuga Trend 1.5 Ecoboost 88KW (120cv). L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), dtes. promocionals, Aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 12.000 € i permanència mín. 36 mesos en Finançament Convencional i 25 mesos en multiopció. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2018.02.28. No compatible amb altres dtes. * Ecobonus és el total de descomptes que s'aplica sobre el PVP del vehicle. ford.es


Entrevista

J

“Cal demostrar als nens que es pot fer humor de tot” air Domínguez, (Figueres, 1980) és guionista, escriptor i músic. Va formar part de la ‘Segona Hora’ de RAC1 durant nou anys i aquesta ha estat la primera temporada en què no hi participa. Ho va deixar per dedicar-se de ple a ’Està Passant’ de TV3, on apareix cada vespre abans del ‘Telenotícies Vespre’. Anteriorment ha escrit per a ‘52’ (Premi Ondas 2005),’El Rosari de l’Aurora’, ‘ Buenafuente’,’ Polònia’, ‘Crackòvia’ i ‘Minoria absoluta’, entre altres. També ha fet guions per a cinema i publicitat i és un dels coautors de la cançó «Baila el Chiki Chiki», amb què Rodolfo Chikilicuatre va representar Espanya al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2008. Esteu fent Està Passant, que és un programa polític diari en un moment en què sembla que hi ha dies en què la realitat supera la ficció. Com és això de fer humor diari en televisió? L’actualitat ens està ajudant moltíssim. Crec que era el moment oportú de fer un programa com aquest. S’hagués pogut fer igual en un panorama més tranquil? Segurament sí, però com que la gent està tensa i la tensió fa que sempre estiguis a punt de riure o de plorar, ja que tendeixes més a emocionar-te, doncs ens va molt bé. Crec que l’explicació de les audiències i l’èxit del programa és evidentment fruit del moment polític, però també de que tenim ganes de riure’ns de nosaltres mateixos, cosa que ens agrada molt als catalans. Estem bé de salut d’humor en els mitjans a Catalunya? Es nota la diferència entre mitjans públics o privats? Cada cop hi ha menys diferències entre mitjans públics i privats. Va haver-hi un moment en què estava molt clar que hi havia coses que no podies dir, però ara la línia s’ha diluït moltíssim. Per les dues bandes: s’ha ampliat l’espectre humorístic per una banda i s’ha limitat per l’altra. És estrany però ha anat així. Crec que ara mateix no hi ha diferència entre el que es diu en un mitjà públic o privat, a Catalunya almenys. A Espanya no, a Espanya és diferent. Però a nosaltres no ens han dit en cap moment què podem o què no podem dir. Ni hem tingut cap altre tipus de censura, la qual cosa és molt d’agrair i et diu molt dels temps polítics que estem vivint. Quins són, per tu, els límits de l’humor? La meva resposta oficial és que l’humor no ha

Febrer - Març 2018

de tenir límits. L’extraoficial és que quan una cosa no fa gràcia o ofèn més que no fa gràcia, hi ha... no un límit però si una mena de cortina que has de deixar tal i com està. A veure, l’humor ha de disparar cap a dalt. Ha de servir per fotre’ns dels polítics, dels milionaris, dels guapos i dels famosos. En el moment en què et rius de nens, malalts, pobres, moribunds… a mi no em fa gràcia. La línia entre l’humor negre i l’humor negríssim -que és només per ofendre-, no m’agrada traspassar-la. I mira que a mi m’agrada l’humor negre, de fet m’encanta. I crec que és saníssim riure’s de tothom. També crec que s’ha de jugar amb els límits de l’humor, i és de les coses que més gràcia em fa. Però aquell punt de riure de malalts, morts, nens petits... no. Com definiries tu el terme “llibertat d’expressió”? Existeix actualment? És la seva pròpia definició: poder dir el que et doni la gana sense que ningú et tanqui a la presó. No hi ha més. I actualment està fatal, no n’hi ha. En cap sentit: estàs vigilat, limitat. I la gent ho sap. No pot ser que jo sopant digui una bestiesa, a casa meva, i digui de dir-ho al programa i el meu fill de vuit anys em digui: “No papa, això no ho diguis que et ficaran a la presó”. Qui li ha ficat al cap al meu fill que em poden ficar a la presó per dir una cosa? S’han carregat l’esperit màgic d’un nen. Un nen ho ha de voler dir tot. Saber que una paraulota està mal dita però ha de voler poder-la dir. Dir una bestiesa, “cagar-se” en un polític... Tot això ho ha de fer un nen, i ho hem de fer nosaltres. Els hi hem de demostrar als nens que es pot fer, perquè sinó... quina societat d’esclaus mentals estem creant? És tristíssim. T’autolimites per por a represàlies? Pel bé dels meus companys, sí. Però de totes maneres ja sé quins són els límits a la televisió. Sabem

4

el que podem dir i el que no. Però l’autocensura ha d’existir per un bé major com és el programa. Ja vam patir-ho amb el Bestiari Il·lustrat: un mal gag es va endur un programa per davant. Per no saber censurar-nos a nosaltres mateixos. I sap molt de greu, perquè no hauria de ser així. És la societat en què ens ha tocat viure. Ara, quan és una cosa en què el responsable sóc jo, com un article, una cançó o un monòleg... no hi ha cap tipus de censura. Per què creus que hi ha tan poques dones que es dediquin a l’humor al mateix nivell que estàs tu? És una desgràcia. Suposo que... perquè els hi fa por. És un món molt tancat i molt mascle. I això és culpa nostra. Ens costa, és un món molt sectari, de tios que fan riure i fan acudits. I bestieses. Molta gent ho ha vist com un intrusisme: “Les dones no fan humor perquè no fan riure”. Ho trobo absurd. És trist que en ple segle XXI haguem de parlar d’aquesta separació per gèneres. Jo crec que les primeres dones van començar fent un humor masculí, sense ser sinceres amb elles mateixes. Parlo de fa uns anys enrere. Van agafar un rol de fer acudits, o monòlegs que ja estaven fets, copiant l’humor que feien els homes, però sent dones i posant-hi afegitons femenins, cosa que és absurda perquè l’humor és una cosa totalment asexual. Ara, sortosament, estic veient gràcies a Internet, un augment d’humoristes dones. Però falten més guionistes dones, necessitem moltes més. Volem que estiguin davant les càmeres i volem paritat. Tot i que nosaltres som tres mascles i la pobre Elisenda només vingui un cop per setmana, eh? Necessitem que hi hagi paritat. I hi ha d’haver paritat darrere. Per mi és molt més important, és el principi de tot. En el moment en què tinguem un equip de deu humoristes i cinc, com a mínim, siguin dones, començarem a parlar de qui posem davant.

Revista de Vic


en el teu bany passen coses…

65€

NEW

199€

Conjunt moble MANNING de 80 × 46 cm LACAT BLANC MAT + lavabo brillant. Amb lavabo mat 269€. Calaixos esmorteïts d'alta qualitat made in germany. NOVA TENDÈNCIA EN MAT

…un espai tranquil per als teus matins sense presses

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines

vine a recollir el teu

C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 MAGATZEM DE CONSTRUCCIÓ · C. Joaquim Sorolla, 38 · Ripoll · Tel. 972 700 721 www.gammaeuromat.cat

Preus vàlids (IVA inclòs). Ofertes vàlides fins al 31 de març de 2018 o final d’existències.

CATÁLEG DE BANYS


Actualitat

L

La il·lustradora Olga Capdevila és l’autora del cartell del Mercat del Ram 2018 a il·lustradora i artista visual de Malla, Olga Capdevila, és l’autora del cartell d’aquest any del Mercat del Ram. Després d’estudiar a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, Capdevila va cursar el Grau en Arts i disseny a l’Escola Massana de Barcelona i, posteriorment, hi va fer un cicle d’especialització en il·lustració. Segons Olga Capdevila, “el cartell vol ser un viatge nostàlgic als anys 90 quan anàvem amb tota la família al mercat i ens trobàvem amb familiars, amics i veïns. Més enllà de la seva importància comercial, reviso la meva idea del mercat des de la perspectiva d’un nen, realçant la seva funció com a

punt de trobada”. La il·lustradora afegeix que “era una celebració popular amb alguns rituals ineludibles: les acrobàcies dels cavalls, el concurs de vaques, les palmes i l’enlairament de globus a Plaça, els tractors cada any més grans, l’entrepà de botifarra i si s’esqueia… un globus d’heli que sempre s’escapava i acabava massa lluny, sobrevolant la ciutat”. Aquest any el Mercat del Ram es celebrarà els dies 23, 24 i 25 de març. Del 23 al 25 de març la ciutat de Vic té la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania. Hi trobareu exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i un ampli espai destinat a la gastronomia.

L’empremta de la Guerra Civil, protagonista de les visites temàtiques dels diumenges de febrer

L

es visites monogràfiques dels diumenges, que s’organitzen des de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Vic, repassaran aquest mes de febrer la història de la Guerra Civil a la ciutat. La ruta ha estat creada per l’empresa Cooltur, especialitzada en confeccionar recorreguts de turisme cultural, i serà oferta en versió reduïda per les visites dels diumenges de febrer. La ruta completa té un recorregut de cinc quilòmetres i està pensada per ser coberta en unes tres hores i mitja. Jordi Plans i Ricard Jiménez, de Cooltur, han realitzat un exhaustiu treball de documentació en arxius i hemeroteques per donar cos a aquesta ruta. En l’acte de presentació de la ruta, celebrat al Temple Romà de Vic, la regidora de Turisme, M. Carme Bover, va agrair als responsables de l’empresa, “l’oportunitat de reviure, vuitanta anys després, aquests fets tan dramàtics des d’una perspectiva històrica i objectiva”. Bover va destacar, també, que “propostes com aquestes refermen l’aposta professional pel turisme de la ciutat”. La ruta inclou diversos punts d’interès com ara la Catedral que va ser incendiada; el Casino de Vic, seu d’associacions i partits polítics; el Convent de Santa Teresa que va acollir refugiats i soldats; el Teatre Vigatà on es van celebrar dues assemblees que van marcar l’inici de la Guerra Civil i on va néixer el comitè d’enllaç; el

Febrer - Març 2018

Sucre que va acollir una fàbrica de construcció i muntatge d’avions de guerra; o el Sagrat Cor, utilitzat per les Milícies de Vic i on es va instal·lar el cos dels Guàrdies d’Assalt.

La visita guiada ‘La Guerra Civil a Vic (1936-1939). La vida i la transformació de la ciutat durant els anys de la Guerra’, tindrà lloc tots els diumenges de febrer a les 12 del migdia, i el punt de trobada és l’Oficina de Turisme de la ciutat. El preu de la visita guiada és de 4 euros per adults i majors de 12 anys, mentre que pels nens menors de 12 anys és gratuït. Refugi per a la memòria L’empremta de la Guerra Civil a la cuitat es complementarà amb l’exposició ‘Refugi per a la memòria’, una exposició gratuïta i oberta

6

al públic que inclourà accions teatralitzades a càrrec d’Escènic Vic el cap de setmana del 10 i 11 de febrer. Aquesta exposició es presentarà al públic en un espai singular del Col·legi d’Advocats, amb aforament limitat i no accessible per a persones amb mobilitat reduïda, per la qual cosa s’han programat diversos passis, tant al matí com a la tarda, i s’haurà de reservar entrada a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Vic, de forma presencial o al telèfon 938862091. Les reserves es podran efectuar des d’aquest dissabte, 3 de febrer, i fins a exhaurir entrades. Aquesta acció dona continuïtat a la iniciativa endegada l’any passat quan l’Ajuntament va retre un homenatge institucional a les víctimes dels quatre bombardejos de l’aviació franquista durant la Guerra Civil. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, subratlla que “recuperar la història ha de servir per no repetir errors”.

Revista de Vic


Posa seny. Pren el control de la teva vida. Està bé que la vida et sorprengui, però està millor que el que sorprengui siguis tu. Agafa les regnes de la teva vida al CLA Coupé i emporta-te'l amb AMG Line, canvi automàtic 7G-DCT, paquet High Tech i paquet d’integració per a smartphone.

CLA 180 Coupé Sportive AMG per 280€/mes1 en 48 quotes amb assegurança, garantia i manteniment2 / Aportació inicial: 10.335,44€

Consum mixt 5,4-5,6 (l/100 km) i emissions de CO2 124-128 (g/km).3 Exemple de Mercedes-Benz Complete per a un CLA 180 Coupé Sportive AMG per 280€ al mes IVA inclòs, aportació inicial de 10.335,44€ IVA inclòs, a 48 mesos i 80.000 km. Oferta vàlida per a clients majors de 31 anys amb sol·licitud aprovada fins al 31/03/2018 i contracte activat fins al 31/05/2018. Mercedes-Benz Complete és una marca comercialitzada per Mercedes-Benz Renting, S.A. –Avda. de Bruselas, 30, 28108 Alcobendas (Madrid). El model de les imatges pot ser que no correspongui amb el de l’oferta. 2Inclou peces de desgast, excepte pneumàtics. 3Els valors de CO2 indicats s’han obtingut d’acord amb el procediment d’assaig “NEDC CO2” que es regula a l’article 2, núm. 2 del Reglament d’aplicació (UE) 2017/1153, calculats de conformitat amb l’annex XII del Reglament (CE) núm. 692/2008. El consum de combustible ha estat calculat d’acord amb aquests valors. Com a conseqüència de la modificació legislativa dels procediments del cicle europeu de conducció, s’aplicaran els sistemes d’assaig que escaiguin en cada moment. Per aquest motiu, poden figurar valors més alts al certificat de conformitat del vehicle, així com a la Fitxa Tècnica. Aquests valors són rellevants per al tràmit de la matriculació del vehicle, i podrien afectar si s’escau l’Impost de matriculació i/o l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Més informació a www.mercedes-benz.es 1

Condueix

AutoSuministres Motor Concessionari Oficial Mercedes-Benz. Ctra. La Pobla, Nº 205. Tel.: 93 806 04 79. VILANOVA DEL CAMÍ. Ctra. Berga, Nº 2 P.I. Casanova. Tel.: 93 877 50 22. SANT FRUITÓS DE BAGES. Ctra. N-152a, Km.71,200. Tel.: 93 889 12 84. GURB. www.asm.mercedes-benz.es


Moda

#080BcnFashion

L

CRIS Comerma

a passada edició de la 080 Barcelona Fashion va tenir lloc en el meravellós Recinte Modernista de Sant Pau, més que merescut Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997, i que els organitzadors ja han avançat que la edició següent de la Barcelona Fashion Week també serà en aquesta mateixa localització. Moda i art van anar de la mà una vegada més, del 29 de gener al 2 de febrer, mostrant el que per mi és el clar protagonista: el talent. Malauradament, i sempre des de la meva humil opinió com a apassionada de la moda i assistent en només dues edicions de la 080, és una pena la poca repercussió que té. Fullejo revistes de moda i ni la nomenen, només al final del TN vespre en fan un breu resum de la jornada (ei TV3! No deixeu de fer-lo! I si hi podeu dedicar una mica més de temps encara millor). És una setmana on dins l’espectacular recinte es respira moda, passió, però sobretot talent. El talent per descomptat dels dissenyadors, de tots els dissenyadors participants de la 080, absolutament tots, però també de la resta de professionals que hi treballen. Desconec si l’organització vol apostar per a una internacionalització de la moda catalana, o si pel contrari ja els hi va bé així, una mica de “qui dia passa any empeny”, aquesta és la sensació que em dóna a mi. Potser doncs, alguna cosa falla. I repeteixo, és una opinió, que per gustos colors, diuen. Amb tot, la 080 és l’aparador del talent català (sé que em repeteixo més que l’all) i que si us plau, segueixi sent així. I després de l’speech, endinsem-nos ja en les desfilades que vaig tenir assistir: #1_Ze Garcia www.zegarcia.com El jove dissenyador José María García va ser l’encarregat d’inaugurar la 21a edició de la 080. Conegut principalment per ser el dissenyador del vestit de núvia de la Dulceida, sens dubte va ser la desfilada més mediàtica d’aquesta edició, gràcies a la presència sobre la passarel·la d’algunes de les influencers més conegudes (per cert Ze, bona estratègia de màrqueting). @gigi_vives, @lauraescanes, @mariapombo, @dulceida o @riumbaumarta entre altres conegudes it girls van desfilar radiants, totes de blanc i amb molt de brilli brilli. La veritat és que va ser agradable veure noies amb pit, cul, altes, baixes, de totes les mides i proporcions pos-

Febrer - Març 2018

sibles, somrient mentre desfilaven. El somriure feia la peça més bonica. Això d’escollir models semblants a pals tristos que no han menjat un tros de pizza en els últims 10 anys no ho acabo d’entendre del tot. En fi. Les models professionals lluïen vestits de festa, vaporosos, delicats, de colors alegres com el salmó i el blau elèctric. Estampats elegants i senzills a la vegada, molt sexys, lluint cames, escot i de tot i més. Això de ser sexy és qüestió d’actitud, d’acord, també es pot ser atractiva amb màniga llarga, coll alt i pantalons boyfriend, sí, però deixem-nos de romanços; no es pot comparar amb l’espectacularitat d’un bon vestit, uns bons talons i ensenyant corbes. Un olé per Ze Garcia. #2_Txell Miras www.txellmiras.eu La Txell, la simpàtica i agradable Txell. Parlo com si la conegués de tota la vida, però no, de fet ni la conec personalment, però és el que em va desprendre en veure-la de prop al photocall. Txell Miras, juntament amb Josep Abril i Miriam Ponsa són, per mi, els tres dissenyadors catalans per excel·lència. N’hi haurà d’altres que tindran més renom, vendran més, no són ni millor ni pitjor uns que els altres, no sóc qui per jutjar, però és indiscutible el seu talent, trajectòria i experiència. Dit això, la col·lecció presentada titulada Akelarre, basada en la Santa Inquisició i la caça de bruixes, sens dubte mostrava un paral·lelisme amb la situació política actual, on el blanc representava el color del poder i el negre el del terror. La superposició, els volums, mànigues llargues amb extensions als braços i els turbants empresonats no van deixar indiferent a ningú. No hi van faltar, ja ho crec, les seves icòniques pinces i cremalleres, tan enginyoses, tant Txell Miras.

8

Quant als colors, a més del negre i el blanc, autèntics protagonistes, també van lluir el gris, el verd militar i el blau, en peces d’aire casual en la seva majoria, d’aquelles que t’hi enfundes i et fan sentir tu, única, amb personalitat, amb decisió. Una ovació per Txell Miras. #3_Miriam Ponsa www.miriamponsa.com En l’esperada presentació de la nova col·lecció, la carismàtica Miriam Ponsa no va decebre. El color groc en l’ambient ja deixava entreveure, igual que en la línia de la Txell Miras, la reivindicació sobre la passarel·la del moment que estem vivint. Les dues van saber expressar en els seus dissenys, d’una manera subtil però punyent a la vegada, els seus sentiments. La col·lecció de la Miriam, titulada la Marxa de la Sal, estava inspirada en la protesta pacífica que va fer Gandhi contra l’impost de la recollida de la sal. Els looks es caracteritzaven per tenir volum, molt volum, amb superposicions i missatges protesta com Your life is your message o de més esperançadors com Be the change you want to see in the world plasmats amb la tècnica transfer. Les peces, la gran majoria de punt, recordaven a la roba d’oració, amb el negre com a autèntic protagonista, però també amb altres colors com el malva, el blanc i una gamma de grisos. Em vaig fer fan especialment de les solapes XL, els colls voluminosos, les caputxes i les bosses. Sí, definitivament necessito una bossa amb missatge reivindicatiu de la Miriam Ponsa a la meva vida. La desfilada es va tancar amb una capa negra i groga, just abans del carrusel on cada model duia un sac de sal que anaven dipositant en unes cistelles juntament amb l’autora dels dissenys, Miriam Ponsa. Una reverència per la manresana.

Revista de Vic


We ! s e x i a reb

Compra també al nostre web

Rentadora Bosch WUQ24468ES

Smartphone

8 KG

Apollo Lite

1.200 RPM

PANTALLA 5.5” FHD

A+++

PROCESSADOR: 10 NUCLIS

SILENCIÓS

CÀMERA 16 MPX RAM 4 GB

Preus vàlids fins a fi de dates o d’existències i exempt a errors d’impremta.

MEMÒRIA INTERNA 32 GB

199€

359 € 29,91 €/mes

40,68 € el primer mes, 12 mesos

16,58 €/mes

22,55 € el primer mes, 12 mesos

Televisor LG

49”

ULTRA HD 4K HDRx3 1.500 HZ

39,08 €/mes

48,46 € el primer mes, 12 mesos

55”

WI-FI SMART TV SO ULTRA SURROUND

469€ 49UJ620V

65”

659€ 959€ 55UJ620V

27,45 €/mes

47,22 € el primer mes, 24 mesos

65UJ620V

39,95 €/mes

68,72 € el primer mes, 24 mesos

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21 h)

www.isern.net

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC


Lectura

Un recull de llibres

L

E

scriptors, escriptores, aprenents tots, Em plau presentarvos La cuina de l’escriptura, un manual de redacció per a tots aquells que s’han de posar a escriure. Tant li fa que sigueu tècnics, empleats, estudiants o lletraferits. Si heu d’escriure, si us costa fer-ho o si us agradaria millorar, aquest pot ser el vostre llibre. La cuina recull les ensenyances més importants de la tradició occidental de redacció. S’hi expliquen les recerques científiques més rellevants; les tècniques per buscar, ordenar i nodrir idees; l’estructura del missatge escrit, o alguns dels trucs retòrics que s’utilitzen per pescar lectors.

’autor descriu amb detall, amb bonhomia i, quan cal, amb el punt just d’humor, amb el domini de la tècnica de la prosopografia i amb la descripció magistral dels personatges, dels llocs i dels fets, que apareixen al llibre com si fossin presents de debò davant del lector Els dibuixos de la Pilarín harmonitzen perfectament amb la tessitura del text. Jaume Medina. És la veu d’una persona que estima la ciutat no sols com a paisatge, sobretot com a entitat viva; l’estima com una persona. Aquesta mi- rada escrupolosa però afable la trobem en Pere Puig i també en els dibuixos de la Pilarín Bayés que acompanyen aquesta edició. L’un per l’altre, mestres del detall que defuig la farsa de la pressa i el consum per rebel·larnos la grandesa de les coses petites i inútils. Jordi Lara.

PERE PUIG I FONT (Vic, 1940) De molt jove va sentir atracció per les lletres, especialment per la poesia, tot i que amb el temps, ha conreat altres gèneres literaris com la narrativa, teatre, articles, etc. Ha publicat els llibres Pols i Alenada (1971), Mesura Natural (1977), Estrany Vigorós (2002) i Temps de paraules (2014) Alguns dels seus treballs han merescut reconeixement amb premis i distincions, dels quals recorda amb especial estima la Viola d’or, en els Jocs Florals de la Joventut d’Osona (1970), els premis Catalunya canta el Nadal (1970/1972) i Ginesta d’Or i Flor Natural de l’Acadèmia del Rosselló (Perpinyà 2000). Ocasionalment ha col·laborat en les revistes Vic, Negre Amatista, Ausa i Reduccions, així com en la premsa i mitjans de comunicació comarcals Alguns dels seus poemes han estat musicats per reconeguts compositors com Manuel Blancafort, Manuel Vallribera, Antoni Planàs i Josep Baucells, entre altres. En l’actualitat continua treballant en nous projectes.

Sou al davant d’una cuina sense portes ni secrets. ¿Heu entrat mai a la cuina d’un escriptor? ¿Us agradaria entrar-hi? ¿Us agradaria espiar-lo mentre treballa i poder veure com prepara les obres? Doncs veniu! Passeu! Entreu a la cuina! Hi trobareu una nevera plena de menjars, d’esborranys inacabats, fragments comentats, exercicis resolts, idees per sofregir, i algunes altres sorpreses. Hi aprendreu a ser més clars, a elaborar proses refinades, a agradar als vostres lectors. El cuiner, amant i aprenent de l’escriptura, es guanya la vida educant la sensibilitat de redactors i eventualment es posa el davantal per preparar algunes menges. Avui us ha preparat un àpat suculent, i ho ha volgut fer amb delicadesa. Confia que les viandes us aprofitin. Atentament, El xef de cuina

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 latralla.cat


Que es un mapa?

U

n plànol, o mapa, és una representació plana o en dues dimensions d’un espai de tres dimensions. La ciència dels plànols i mapes és la cartografia. La diferència entre un mapa i un plànol és només d’escala, i de la tossa de l’element que es vol representar. Es diu plànol del mapa que representa espais o llocs petits, com edificis, barris, o ciutats; en el cas d’elements més grossos se sol parlar de mapes. Un mapa representa la superfície de la terra amb una escala i una projecció determinades. El mapa serveix per orientar-se en un país, en una regió, etc. Diríem que són una eina d’adreça que ajuda a les persones a trobar-se en llocs desconeguts, encara que normalment per llocs més reduïts se sol utilitzar un plànol; que et mostra ciutats, carrers i pobles d’un determinat lloc. Els plànols en enginyeria i arquitectura Tècnicament són documents que defineixen les formes i mesures d’objectes, amb la finalitat de poder construir-los o informar a qui calgui de les característiques que tenen. Els plànols són dibuixats sempre a escala, per a donar una imatge fidel i proporcionada de l’objecte que representen. El sistema més emprat en la realització de plànols és el de les vistes ortogonals, també conegut

per sistema dièdric. Consisteix a projectar l’objecte sobre plans que formen un diedre; són tres plans que estan entre ells a 90° (imagineu un racó d’una habitació). Així la vista que correspon a la projecció de l’objecte sobre un pla vertical, es diu alçat. La vista corresponent a la projecció sobre un pla horitzontal, es diu planta. I la vista que es projecta sobre el pla vertical lateral, es diu perfil.

La duresa del material. El tipus d’acabat de les superfícies. La precisió en les mesures. Direccions de doblecs. Etc. Les acotacions dels plànols representen numèricament el valor de l’element que indiquen. En plànols de peces mecàniques, les unitats són sempre escrites en mil·límetres (mm). En arquitectura, i enginyeria, els plànols són dibuixats a escales adients, generalment 1:50 o 1:100, les unitats solen donar-se en centímetres (cm) o en metres (m), segons la grandària de l’objecte representat i també tenen símbols normalitzats per indicar característiques constructives sobre els mateixos plànols.

A més, aquestes vistes es complementen amb: Les seccions, que són talls imaginaris que fem, i dibuixem, per poder mostrar racons o interiors dels objectes, que poden no quedar definits. Els detalls que mostren, com el seu nom indica, aspectes a tenir especialment en compte. Els símbols que estan normalitzats, són una gran ajuda per a definir qüestions com ara:

El nou POUM Vic dibuixa la ciutat del futur. Vine a coneixe’l!

Barris del Nord, del carrer Sant Pere, del Sucre i Centre Històric

4

1

2 3 La Guixa i entorn rural

Barris de Caputxins, Sant Llàtzer i Quatre Estacions

Barris de la Calla, Horta Vermella, Santa Anna, l’Estadi, el Remei, Serra-de-senferm i d’Osona

ATENCIÓ PERSONALITZADA

EXPOSICIÓ

SESSIONS INFORMATIVES

L’atenció a les persones interessades a fer consultes o rebre informació detallada del POUM es farà a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament (casa Masferrer, plaça Dom Miquel de Clariana, 5), amb cita prèvia, en l’horari següent:

Exposició POUM VIC-Aprovació inicial, al vestíbul de la casa Masferrer (plaça Dom Miquel de Clariana, 5).

Es faran 4 sessions informatives per explicar les propostes del POUM als diferents barris de la ciutat:

Del 24 de gener al 3O d’abril de 2O18.

1 Can Pau Raba 6 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.

Dilluns

Dimarts

Dijous

De 9 a 11 del matí i de 4 a 6 de la tarda

D’11 del matí a 2 del migdia

D’11 del matí a 2 del migdia

La cita prèvia es pot sol•licitar al telèfon 93 886 21 OO o a l’adreça electrònica poum@vic.cat

Horari:

2 Espai ETC 8 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.

de dilluns a divendres de 9 del matí a 3 de la tarda i els dilluns de 4 a 7 de la tarda.

3 Centre Cívic La Guixa 12 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.

Visita guiada a l’exposició:

dilluns 26 de febrer a les 6 de la tarda.

4

Auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre 14 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.

Tota la informació a poum.vic.cat


Cultura Recuperem la cultura de les fonts. ( II part)

F

onts i salut

A l’època romana era molt habitual l’ús d’aigües termals, però aquesta tradició s’anà perdent i no serà fins al segle XIX que es recobra. A la Garriga l’aigua de la font del Pou Calent serà recuperada per aquest nou ús. Amb l’arribada del ferrocarril i el desig del gaudi termal, les fonts antigues garriguenques foren remodelades seguint els cànons de l’arquitectura modernista, així es bastí la font Raspall, dissenyada l’any 1915 per l’arquitecte Manuel Raspall, o la impressionat font de Santa Digna.

Les fontades i els aplecs Les fontades i els aplecs representen el lleure a la muntanya. A la font del Lleó (Aiguafreda) els estiuejants s’apropaven abillats com si anessin a un acte social de la capital. També a la font Pintoresca de Breda es celebrava un fontada des de la data de la seva inauguració el 1912. Les velles fonts redescobertes pels estiuejants s’impregnaren de l’esperit noucentista. Fonts antigues es redissenyen i es dediquen a escriptors i poetes, com la font d’En Vila (Montseny), dedicada a Joan Maragall. El 1936 Marià Manent va proposar d’arranjar l’antiga font de l’Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost. S’encomanà a Joan Mirambell el disseny del jardí, i a Joan Rebull l’estela de la font. A Campins Francesc Vendrell, propietari de Can Pons, va renovar l’antiga deu d’aigua per la neoclàssica font de Montserrat, al gust dels estiuejants. Menció especial mereix l’activitat d’arranjament de fonts duta a terme des de l’Aplec del Matagalls, cada any des del 1950 s’inaugura o es restaura una font a la muntanya. En tenim quasi una cinquantena d’exemples: la font Clareta (Viladrau), o la font del Sot del Rector (El Brull) en són exemples.

Les fonts perdudes A vegades les fonts es perden perquè són canalitzades per aprofitar tota l’aigua per tasques agrícoles, com la font de la Llobera (Seva). En altres casos, les fonts estan seques perquè els moviments subterranis de l’aigua i les captacions les han deixat eixutes, com la font de Mas Gelat (Sant Feliu de Buixalleu). Algunes fonts estan a tanta altitud que quasi no tenen recorregut subterrani, el que fa que ragin de forma discontínua, com ha succeït a la font de l’Obra a Tagamanent. O bé, la seva ubicació en llocs amagats o poc transitats avui dia fa que restin oblidades, com la font Monner (Sant Pere de Vilamajor) o en sots embardissats com la fonteta de Can Perepoc (Campins). Febrer - Març 2018

La nova indústria de l’aigua Des de la segona meitat del segle XX apareix al Montseny una nova forma d’explotació dels recursos naturals: les embotelladores industrials d’aigua natural. Una de les primeres fonts a comercialitzar les seves aigües fou la font de les Pipes (Arbúcies). Altres fonts explotades com a manantials són la font del Regàs (Arbúcies) o la font Alegre, comercialment venuda com Aigua de Viladrau.

Espais patrimonials voltant de l’aigua

naturals

al

Cada poble del Montseny té les seves fonts més estimades, que representen un espai patrimonial propi. Les trobem en camins històrics com la font Borrell (St. Pere de Vilamajor) de pujada cap a Sant Esteve. O la font de les Acàcies a Cànoves, parada tradicional a l’excursió cap al castanyer Gros d’en Cuc. Amb construccions reconegudes durant anys, on el valor natural de l’entorn augmenta amb el cultural que els veïns hi han afegit, amb recitals de poesia com a la font d’en Pinós (Aiguafreda-Centelles); o dedicades als sants patrons com la font de Sant Vicenç (Riells i Viabrea). Moltes fonts urbanes han perdut la deu d’aigua natural i ara resten connectades a la xarxa municipal, però no han deixat de tenir interès patrimonial. Algunes van ser aixecades per commemorar l’arribada de l’aigua potable, com a Breda la font del Novè Centenari (1917). La del Bon Humor és una de les set fonts de bomba que hi ha a Arbúcies, edificades el 1908 quan es va instal·lar el sistema de bomba en els pous existents a diferents carrers de la vila. Prop d’esglésies parroquials i les places majors no pot faltar mai un brollador. Tenim la font de Sant Joan de Campins (1925) i la font de la Plaça

12

d’Aiguafreda annexa a les cases (1871). Les rectories també tenen la seva font urbana, com la font de la Germana Josefa a Viladrau, o la font de la Rectoria de Gualba, darrere l’església de Sant Vicenç. També hi ha fonts modernes, com l’actual font de Ca n’Enric del Figaró, que amb el temps podrà esdevenir un punt de trobada singular per als excursionistes cap a Vallcàrquera.

Conclusions Les fonts han estat un element del patrimoni cultural i natural destacat en l’àmbit del Montseny. Cal rememorar la “cultura de la font”: tradicions, costums i hàbits que es duen a terme amb les fonts com a protagonistes;. Mantenir les nostres fonts en bon estat, lliures de bardisses o brutícia, per tal de conservar-les com a elements patrimonials del Montseny. Preservar les fonts, en aquesta societat de les presses i de l’aigua embotellada, és una feina heroica i necessària, és una tasca de tots: administracions, societat civil, associacions...un compromís per part de la gent que s’estima del Montseny, ja visqui a un dels divuit municipis que formen el parc natural, o les grans capitals d’aquesta muntanya (Vic, Sant Celoni, Granollers...) Recuperem el gaudi de les fonts. Que tornin els nens a jugar als xaragalls de l’aigua! que tornin els enamorats a les fonts! que hi tornin els poetes! Oscar Farrerons. Arquitecte, estudiós del Montseny Adrià Corella. Fotògraf.

Revista de Vic


Mengem bé Ingredients

Per fer la massa per un motlle: · 100 g de farina de blat · 50 g de mantega freda · 1 ou mitjà Per fer el farciment: · 1 albergínia petita

de crema de llet, sal, pebre i la nou moscada al gust i batrem amb una batedora de mà.

Quiché d’escalivada i gambes ANDREU GOMEZ

P

rimer farem la massa. Per començar prepararem la massa, aquesta massa coneguda també per massa brisa o trencada, perquè és molt trencadissa, quan l’estirem amb el rodó no és molt compacte, però és molt bona per fer Quiché i pastissos salats o dolços.

· 1 pebrot vermell mitjà · 1 ceba · 16 gambes llagostineres pelades · 100 ml. de crema de llet per cuinar · 2 ous mitjans · sal · pebre · oli d’oliva verge · nou moscada

Fiquem la farina al taulell de la cuina i fem una mena de volcà, al mig posem l’ou i la mantega freda. Anirem barrejant amb les mans fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats, tot seguit farem una bola i amb paper film la cobrirem i la reservarem a la nevera. Tot seguit farem el farciment, posarem al forn a 190° i farem l’escalivada, una vegada feta i refredada una mica perquè no ens cremem la pelarem. Tallarem les gambes a trossets petits i amb una paella amb oli d’oliva verge calent, les sofregirem el just i afegirem l’escalivada tallada a daus, saltejarem dos minuts i retirarem. Agafem amb un bol, els dos ous, els 100 ml.

Per últim afegirem el preparat d’escalivada i gambes a la crema de llet i ja tindrem el farciment. Treure’m la massa que teníem reservada a la nevera i farem el Quiché.

Ficarem el forn a 180° i estirarem la massa amb un rodó i farem una circumferència de 25 cm més o menys el que fa el nostre motlle i la cobrirem amb paper vegetal o paper d’alumini, un truc és ficar uns quants cigronets a sobre, perquè faci pes i no pugi la massa. Ja la podem ficar 15 minuts. Passat aquest temps la treure’m del forn, ja que la tindrem mig cuita retirem la protecció i la podrem omplir amb el preparat i cap al forn a 190° i en 20 minuts ja la tindrem a punt el nostre Quiché. Cuiner: Andreu Gómez Restaurant Ona de Vic

· ESMORZARS · ESMORZARS DE FORQUILLA · ENTREPANS · MENÚ PER ENDUR · PRODUCTES DE QUALITAT · CUINA CASOLANA Carrer Del Pla de Balenya, 22 - Vic Revista de Vic

13

Tel 93 886 25 98, onarestaurant@hotmail.com

Febrer - Març 2018


Abans

Un mos de l’Hospital de la Santa Creu (part II) MIQUEL S.

L

Molist Badiola

a pacient que inaugurà la sala d’operacions fou una jove intervinguda pels Drs. Ondiviela Garriga i Salarich Torrents, experts operadors del Clínic de Barcelona, les cures de la qual va ser feta pel Dr. Candi Bayés, facultatiu del dit Hospital. El dissabte 29 de maig de 1920, sortí completament curada del Sant Hospital. Els operats escollien aquest Hospital per raó de la proximitat amb aquesta ciutat, facilitant així la companyia de la família i sabent que en aquells moments comptava dit benèfic establiment amb un local apropiat i els medis necessaris exigits per la cirurgia d’aquells moments.

Tot anava bé fins que, a les primeres hores del matí del dia 6 de desembre de 1922, un incendi tirà per terra, en poca estona, quasi tota aquella nova construcció tan ben bastida i condicionada. Una instal·lació que ja havia assistit prop de 60 persones, de totes edats amb general satisfacció dels pacients, les seves famílies i dels facultatius que van poder prestar degudament els serveis necessaris. No hi hagué desgràcies personals i pogué salvar-se l’instrumental i bona part del mobiliari gràcies a l’esforç de les autoritats, dels seus dependents, del Batalló d’Alfons XII, del benemèrit Cos de Bombers i dels veïns, que acudiren al lloc de l’incendi a ajudar. L’incendi el provocà la combustió de la palla i la falç que estaven emmagatzemades en un local molt proper, propietat del mateix Hospital. En principi es va acusar el llogater del local, ja que es deia que li havien posat, com a condició, que només hi podia tenir grans i patates. Enfront d’aquesta acusació, el comerciant arrendatari Joaquim Vinyeta, en una carta publicada a la Gazeta de Vich de 9 de desembre de 1922, exposava que l’Hospital no li va fer cap mena de prohibició verbal ni escrita de les matèries que en aquell magatzem

Febrer - Març 2018

havia d’encabir. També argumentava que feia prop d’un any que tenia llogat aquest local, entrant i sortint aquests materials cada dia, i mai se li havia fet cap advertència. A més, afegí que l’arrendatari que el precedí es dedicava al mateix comerç de la palla i la falç deixant carretades de deixalles, en retirar-se del negoci, i ell les va treure. Total; no hi ha cap més informació sobre com va anar la resolució d’aquest cas. És de suposar que intervingué el Tribunal municipal. El que sí que s’esmenta està relacionat amb la reconstrucció del centre. Els perjudicis ocasionats representaren una suma considerable. S’obrí una subscripció pública en la qual van col·laborar econòmicament més de 170 particulars, associacions, entitats públiques... En concret, els col·laboradors eren obrers, metges, el Bisbe, sacerdots, un notari, advocats, procuradors, fusters, un barber, un pintor, un llauner i una minyona de servei, l’agutzil del jutjat, mitjans de comunicació, ajuntaments, la mateixa Junta de l’Hospital, Diputats Provincials, fàbriques (saboneres i de llonganisses)... I els imports donats lògicament variaven. Podien ser des dels 50 cèntims d’un obrer, passant per 390,90 pessetes recaptades per la col·lecta en la safata del Sant Crist, fins a arribar a les 1.730 de la Junta que era la més implicada. En total es van recaptar més de 10.860 ptes.

És curiós com, fins i tot la gent més humil, s’implicà en la reconstrucció d’aquesta part de l’Hospital. També és cert que era l’únic centre sanitari amb renom amb què comptava Vic i resta de la comarca. Ara actuaríem de la mateixa manera? És una reflexió que ens hauríem de fer. 14

Revista de Vic


Revista de Vic

15

Febrer - Marรง 2018


Pilarín

Pilarín, la ninotaire Vigatana universal

P

i l a r Bayés i de Luna (Vic, Osona, 21 d ’a b r i l d e 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. És besnéta de Joaquim Vayreda i Vila, i també del Dr. Antoni Bayés i Fuster. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia, d’encuny molt personal. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell. Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964,[1] i ha il·lustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de l’editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga.[1] Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Molt vinculada a la vila de Tona (Osona), on de petita i passava els estius, al balneari Ullastres, propietat de la família Bayés, el 2011 fou, conjuntament amb el seu germà, l’eminent cardiòleg Antoni Bayés i de Luna, nomenada filla adoptiva de Tona. Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de quatre fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós. En èpoques de grans canvis i convulsions, la il·lustradora va participar activament en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, tan malmeses durant el franquisme, amb la seva feina. La seva trajectòria queda reflectida amb el llibre d’Editorial Mediterrània Pilarín, la força de la il·lusió, i “Amb barret o sense”, escrits per Maria Àngels Ferrer.

Febrer - Març 2018

Pilarín ha il·lustrat al voltant de set-cents llibres, traduïts a diverses llengües, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora. Un moment important en la seva vida professional fou l’època en què va començar a treballar per a la revista Cavall Fort i per a l’editorial La Galera, tasca amb la qual va començar a transmetre l’amor per Catalunya als més petits. Altres editorials amb les quals ha col·laborat posteriorment són Narcea, la Gaya Ciència, Casals, Vicens Vives, Abadia de Montserrat, Toray, Claret, Eumo, Edibook, Ediciones Miquel Sánchez i Editorial Mediterrània. En aquesta última, durant les tres darreres dècades, ha il·lustrat els 285 números de la col·lecció Petites Històries. Malgrat que la major part de la seva producció s’ha adreçat al públic infantil i juvenil, la Pilarín també ha assajat la caricatura en publicacions periòdiques com ara El Correo Catalán, Oriflama o El 9 Nou. La seva obra ara també estarà disponible en forma d’aplicació mòbil, ja que l’editorial Alrevés ha publicat el sisè llibre de la col·lecció de contes de La gata Marga en aquest format. Està disponible en català i anglès a l’AppStore i a Google Play per als dispositius que

16

utilitzen el sistema operatiu Android. Una part del seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En concret es tracta de l’obra impresa entre la qual podem distingir cinc cartells i disset auques. De temàtica molt diversa (festivitats, commemoracions, aniversaris) d’institucions, empreses, personatges, pobles i ciutats o activitats com l’esport o el comerç, van ser donats a l’arxiu per la mateixa autora. FERRER, M. Àngels. Pilarín : la força de la il·lusió. Barcelona : Ed. Mediterrània, 2007. FERRER, M. Àngels; VIDAL, Jaume. Pilarín. Amb barret o sense. Barcelona : Norma Editorial, 2013. GUTIÉRREZ, Thaïs. Tot el que hem viscut : converses amb Pilarín i Antoni Bayés de Luna. Barcelona : Columna, 2014. Pilar Bayés i de Luna - Lloc web oficial Entrevista a Pilarín Bayés i Picanyol al programa Divendres de TV3, 2012 Capítol El Convidat d’Albert Om de TV3 a casa de Pilarín Bayés, 2011. Col·lecció de cartells Pilarín Bayés a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Revista de Vic


Vic FM www.vicfm.cat

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM Escolta’ns a www.vicfm.cat


Essència

Resistència a la insulina LAURA

L

Folgarolas

a resistència a la insulina pot ser la diferència entre menjar el que vulguis i no augmentar de pes, i engreixar-te en només olorar un pastís.

Tots hem vist com hi ha persones que estan en bona forma, amb un baix percentatge de greix, que mengen el que volen (pasta, pizza, sucres...) i no s’engreixen gens. Altres persones mengen una galeta i de seguida s’engreixen. Has pres un litre de Coca-cola i la teva sang està fins a dalt de glucosa. El pàncrees reacciona produint insulina (forma que s’encarrega de retirar la glucosa de la sang per portar-la a les cèl·lules musculars i al fetge, per emmagatzemar-la com a glucogen), però quant aquests dipòsits estan plens, el fetge converteix aquesta glucosa en triglicèrids que aniran a parar a les cèl·lules de greix, augmentant de pes i de volum. Quan algú té resistència a la insulina el resultat no és bo. El sucre en sang va pujant, el pàncrees segueix produint insulina sense control. Amb el temps, cada vegada falta més quantitat perquè les cèl·lules reaccionin, fins que el sistema es trenca i el pàncrees deixa de produir suficient insulina per baixar els nivells de sucre. Això ja seria diabetis.

Com podem saber si tenim resistència a la insulina: · Et sents marejat i et costa concentrar-te · Tens un alt percentatge de greix corporal · Et costa perdre pes · Pressió arterial alta · T’adorms després de menjar carbohidrats i tornes a tenir gana poc després. · Anàlisis de sang amb triglicèrids i glucosa elevats.

Posem a la vostra disposició la nostra unitat de nutrició a càrrec de la Blanca Esteve, per ajudar-vos a aconseguir una millor qualitat de vida. Per una alimentació conscient i una qualitat de vida sana. Revisa’t. Reserva la teva hora al 938836670, o bé a essencia@essencia.cat.Av. Olimpia, 7 (baixos) 08500 Vic, 938 83 66 70 www.essencia.cat

Cal considerar que el sedentarisme, una mala alimentació i l’estrès, juntament amb l’edat, són factors que poden predisposar a una resistència a la insulina. També hi ha factors genètics.

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba

938 89 34 87


Quasi no en queden! PISOS D’OBRA NOVA ZONA MIL·LENARI

Estem venent el que possiblement serà el teu pis. A un lloc immillorable, amb tots els serveis i a Vic.


Abans

Una biblioteca al parc Balmes TONI

V Coromina

a ser una proposta genial de la senyora Ignàsia, bibliotecària de l’arxiu episcopal.

L’any 1948, coincidint amb el centenari de la mort del filòsof Jaume Balmes, a Vic es va celebrar un Congrés Internacional d’Apologètica que va culminar amb la visita de Franco a la ciutat. En aquella ocasió, el dictador va estar acompanyat pels principals peixos grossos del règim i personalitats afins: ministres, caps militars, subdelegats, ambaixadors i cònsols, governadors civils, diputats provincials, alcaldes de moltes ciutats de l’Estat, el nunci papal, cardenals, arquebisbes i bisbes.

Aquell any també es va inaugurar el Parc Balmes, un espai ciutadà amable i espaiós, ple d’arbres, amb una font, gronxadors, sorrals per a la canalla i uns cavallets de fusta. Poc després s’hi van construir uns urinaris públics i -oh meravella!- una petita biblioteca pública, una barraca de fusta i pedra, sufragada amb aportacions populars. Entre els anys cinquanta i finals dels setanta del segle passat, molts ciutadans (sobretot ju-

bilats) acudien a la biblioteca a buscar un llibre o un diari que devoraven plàcidament asseguts en un banc, sota l’ombra d’un arbre a l’estiu –amb el cant dels ocells de música de fons-, o protegits per l’escalfor del sol a l’hivern. Jo hi havia anat moltes vegades amb el meu avi.

thom tornava els llibres que havia agafat prestats. Tanmateix, també és probable que aquell civisme cultural anés lligat a la presència dissuasiva d’en ‘Paquei’, un mític guàrdia municipal que segons l’actor teatral Ramon Vila era “un home bondadós, una de les poques persones amb uniforme que mai no em van fer por”.

El poeta Lluís Solà explica que la genial proposta de col•locar aquella biblioteca al parc no la va fer cap factòtum local franquista, sino que va ser un miracle obrat per la senyora Ignàsia, la mítica bibliotecària de l’arxiu episcopal, una dona sensible i generosa que es cuidava de renovar regularment els llibres. En aquella barraca cultural, al costat dels diaris i revistes de l’època, hi havia llibres de tota mena, des de les obres més destacades de la literatura universal, fins a tractats de filosofia o llibres d’aventures per als infants.

Coincidint amb la fi del franquisme, l’ajuntament va clausurar la biblioteca i el miracle es va esvair. Diuen que la lamentable mesura es va prendre perquè alguns usuaris es quedaven els llibres i no els tornaven. Tanmateix, per Lluís Solà, “si els llibres desapareixien, l’administració havia d’haver trobat un sistema per conservar la biblioteca”. En un temps marcat per l’auge de les noves tecnologies que estan desplaçant els llibres de les nostres vides, potser seria convenient que l’ajuntament de Vic (i de qualsevol altre municipi) reedités el miracle i tornés a posar una biblioteca al parc. Amb un bondadós guàrdia incorporat.

A l’època que a Vic hi havia el costum de deixar les portes de les cases obertes, to-

REGALA CULTURA, REGALA REVISTA DE VIC. Carles Costa i Muntadas

Manuel Montero i Cueto Pròleg de Cristina Masramon i Martín

Un Passeig per Vic La policia de Vic Recull d’un segle i mig d’història

Revista de Vic

Revista de Vic

(La Vanguardia, 14/02/2018)


Solucions d’impressió per a professionals i particulars 150 91

223 85

Epson Expression Home XP245

Epson AL-M300dn

Lexmark CS410dn

Multifunció tinta color

Impressora làser monocrom

Impressora làser monocrom

Emporta’t la segona unitat de tinta o tòner al 50% de descompte La tinta sempre s’acaba quan més la necessites... O no, si vens a Catim, amb la nostra gran selecció de productes al 50% de dte.

C/ Torelló, 65 08500 Vic T. 93 883 58 58

C/ Gurb, 84 08500 Vic T. 93 889 09 83

Rbla. Tarradellas, 4 Pg. St Joan, 155 08500 Vic 08560 Manlleu T. 93 886 87 87 T. 93 850 76 63

Accedeix amb el teu vehicle al C/ Gurb! info@catim.cat www.catim.cat


El racó de la Núria

Ni més ni menys

NÚRIA

S

vida.

Dot

empre he estat partidària de la idea que el lloc on creixem forma part de nosaltres, una porció de l’ésser que som està feta a la mida dels carrers en els quals correm de petits, de l’aire que respirem i de les persones que ens rodegen durant els primers anys de

Som nosaltres qui elegim el nostre camí, però l’inici no és menys important que la meta, més aviat el contrari, serà aquest el que ens donarà la primera empenta, les primeres il·lusions i les primeres grans veritats de les quals no dubtarem fins al dia que ens donem el nostre primer cop. No recordo quin va ser el primer moment en què vaig apreciar que estic feta a mida d’aquest petit poble que creix a una velocitat vertiginosa. Aquest poble que em fa tremolar i a la vegada que em relaxa cada múscul. El mateix lloc on torno quan m’omple l’enyor, i a vegades, també, quan m’ofego en la tristesa. Pertanyo en el petit grup de la societat que tendeix a sentir més del compte. Que s’enamora dels

Febrer - Març 2018

detalls, que busca a les persones que l’han ferit i que espera, pacient, a què tot torni al seu lloc, tot i saber, en el fons, que ja mai més res tornarà allà on, no fa tant de temps, li corresponia estar. De petita, recordo trepitjar cada racó de Taradell agafada de la mà de l’avi. L’avi era el meu heroi, la primera persona que em vaig adonar compte que estimava i apreciava més que a mi mateixa. La primera persona per la qual he plorat, possiblement, amb tota la ràbia i impotència que es pot sentir. Va ser la persona per la qual vaig sortir a cuitacorrents de l’adolescència; la fase de la meva vida on més cega he estat.

Amb l’avi passejava per la Font Gran, observava detalladament cada arbre i cada racó que, aleshores, em semblava enorme i ple de secrets. Amb l’avi vaig conèixer el plaer de caminar sense tenir cap lloc en concret on anar, simplement caminar i perdre’m, veure bellesa allà on la gent normal és incapaç d’arribar, amb uns ulls superficials i simples, aliens a l’ànima d’allò que ens rodeja. Amb el pas del temps vaig créixer i, sense voler-ho, durant una petita etapa em vaig convertir justament en allò que més detestava;

22

una persona insubstancial i frívola, més pendent de les aparences que de l’autèntica veritat, que amaguen els minúsculs detalls, que aconsegueixen fer brillar inclús la realitat més desconeguda. Per sort, aviat em vaig adonar compte que estava fallant a l’única persona amb la qual podia garantir que seguiria la resta de la vida: jo mateixa. Va ser imperdonable pensar a continuar amb la traïció de convertir-me en tot allò que sempre havia menyspreat, i a partir d’aquell moment em vaig fer la promesa que avui encara em persegueix: ser allò que sempre he volgut, ni més ni menys. Convertir-me en una persona transparent, fugir dels enganys i de les mentides, ser feliç dins de les meves possibilitats de persona terriblement sensible en un món advers, que farà el possible per fer-te miques i deixar que et consumeixis pel camí, sense donar-te la possibilitat d’arribar a la culminació del trajecte. Encara avui, de tant en tant, recorro aquells camins que de petita em semblaven immensos i que ara no són més que curts trajectes en els quals perdo la ment, deixant que els problemes quotidians quedin al marge, per deixar passar a la realitat que m’agrada apreciar de manera intermitent, quan les coses no van del tot bé o quan, simplement, necessito tornar. Tornar a allò que era quan la innocència pròpia de ser infant, em privava dels sentits i de la raó, i em deixava perdrem en la confortabilitat pròpia de qui no té preocupacions ni recances. Tornar a ser justament allò en el que es basa la recerca per excel·lència de la meva vida: ser feliç, ni més ni menys.

Revista de Vic


Moltes gràcies per fer-nos líders

La Revista de Vic és una publicació mensual amb més de 5.000 unitats repartides en més de100 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll, i ocasionalment a la costa.

*Enquesta realitzada a 987 persones a peu de carrer, entre elles hi havia 345 que eren dels voltants de la ciutat i també ens havien llegit.


Pinta i Horòscop

Revista de Vic

Àries (21/3 al 20/4) Darrerament et ve de gust algun canvi en el sector laboral. Potser t’avorreixes una mica i necessites algun repte que t’animi a seguir. No perdis la paciència i persevera.

Escorpí (Del 24/10 al 22/11) Has après que és millor estar sol si les coses no es donen amb la parella. Sembla que finalment has entès que les relacions no es poden forçar i que has de seguir endavant.

Cranc (Del 22/6 al 21/7) Et poden fer una proposta que sona molt interessant però no et llencis sense valorar si realment és el que vols. Mira bé els aspectes materials de l’assumpte en qüestió.

Aquari (Del 21/1 al 19/2) No caure en la temptació és tota una fita. La vida n’és plena d’elles i si vols aconseguir una sèrie d’objectius, més et valdrà centrar-te. Reps l’admiració de gent jove. Bessons (21/5 al 21/6) Si has estat un temps allunyat de la professió per diferents raons, es pot tornar a activar el sector i demanarà tota la teva energia. No et precipitis, marca’t un pla.

Balança (Del 24/9 al 23/10) No dubtaràs en posar límits a una persona que intenta abusar de la teva bona fe o de les teves bones maneres. I si involucra als teus, els defensaràs amb ungles i dents.

Verge (Del 24/8 al 23/9) Un assumpte de fa cinc o més anys pot retornar amb força. Si vas obrar malament o vas causar perjudici, pots mostrar-te penedit. Mai és tard si el penediment és veritable.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) En la llunyania veus possibilitats a un projecte laboral però encara no és el moment de passar a l’acció i pots anar-ho dissenyant. Expressa’t amb més convicció i guanyaràs. Taure (Del 21/4 al 20/5) Has après que en assumptes de parella és necessari pactar, negociar i arribar a acords. Ara és un bon moment per posar-ho en pràctica. Escolta i comprendràs altres necessitats.

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) Les teves prioritats canvien amb el pas del temps i les d’ara no són les mateixes que les de fa quatre o cinc anys. Has après molt i saps millor amb qui pots comptar.

Lleó (Del 22/7 al 23/8) Valoració professional, tant per part dels altres com per part teva. Moment de fer balanç i posar atenció en alguns petits detalls. Una persona amiga potser no ho és tant.

Peixos (Del 20/2 al 20/3) Si et sents confós, no surtis corrents a fer coses o a evadir-te perquè el que faràs és postergar el problema. La calma, el silenci i la penombra poden ajudar-te molt més.

Febrer - Març 2018

24

Revista de Vic


El millor regal A la és nostra llibreria un llibre.

gal o r re e. l l i El m n l l i br s! és u e ste

f ones

e s fe s

te s !

te s !

El m illo és u n r re g a l B o n e l l i bre.

B

El m i llor és u n re g a l l l i b re . Bon

ne

s fe s

Bo

al eg rr . l l o bre s ! e mi lli El s u n fe st é s

trobaràs el llibre que Bones festes! busques E l m il lo r re g a l és u n ll ib re.

B o n e s fe

ste s !

egal l o r r e. l i m r El n llib es! és u st

Bon

e s fe

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


Un passeig per Vic

Rambla del Passeig CARLES Costa

S

om fora del centre històric pròpiament dit. En aquest moment, les observacions són lliures fins arribar al portal de Manlleu, per on tornarem a entrar al centre històric, a la plaça del Mercadal, pel carrer de Sant Cristòfol, més conegut per la parròquia com el carrer Estret. La rambla del Passeig és llarga i hi ha diversos elements. No és l’objectiu d’aquest passeig, que se centra més aviat en el centre històric de la ciutat, mostrar curiositats, indrets i personatges d’aquest sector ni d’altres de la ciutat. Tanmateix, per fer l’espera menys llarga o més entretinguda, sí que facilitarem algunes dades.

Com en d’altres llocs de la ciutat, i l’exemple més recent el tenim amb la plaça del Carbó, les vies han anat canviant de nom. La rambla del Passeig no n’és una excepció: la seva denominació ha estat utilitzada per manifestar el règim polític de cada moment. El que avui es coneix com a rambla del Passeig, en altres èpoques s’havia dit passeig d’Alfons XIII, de Francesc Macià o de José Antonio. Avui en dia només hi passen cotxes per la banda de baix però, fins no fa massa, s’hi podia circular tant per dalt (esquerra) com per baix (dreta) i hi havia arbres. Per ser més precisos, en termes matemàtics, diríem que parlem de l’eix de les x, doncs en l’eix de les y (per sota) — en profunditat (no confondre en z en aquest cas)— actualment també s’hi pot circular, atès que després de menys de cinquanta anys de la urbanització moderna del 1958, no fa massa s’hi va construir un aparcament subterrani i aquesta és la fisonomia que n’ha quedat. Un pàrquing a sota, cotxes circulant per sobre en una sola banda i sense grans arbres. A mesura que avancem per la rambla en direcció al portal de Manlleu i resseguint el

Febrer - Març 2018

Plaça de Santa Clara, a principis del segle XX perímetre del centre històric, el primer carrer que hi trobem a mà esquerra és el carrer del Progrés. Aquest carrer és un dels primers de la revolució liberal i és fruit de l’enderroc del primer teatre que va tenir la ciutat i que havia estat edificat el segle XVII. Anomenat la Casa de les Comèdies, va perdurar fins que la casa que l’albergava, envellida i passada de moda, va ser abandonada. L’esforç dels vigatans va permetre construir el Teatre Ausonense, el llavors Teatre Principal. Aquest va ser inaugurat un any després de l’enderroc davant de l’actual església de sant Domènec. Posteriorment, als inicis del segle XX, no pas al carrer on hi havia la casa de les Comèdies sinó ubicat en la rambla del Passeig, hi hagué també un cinema, el cinema Doré1, que conjuntament amb el cinema Canigó de la plaça Major, oferia aleshores l’oferta cinematogràfica a la ciutat. El següent carrer que trobem és el carrer de les Escales. Es va obrir, tot i que més tard que el del Progrés, arran de l’enderroc d’un edifici també. El nom, com és fàcilment deduïble, es deu a les escales amb replans que hi ha. De la mateixa manera que Vic va néixer com a Vicus (barri) i el carrer que anava a la Cort se’l va anomenar així mateix, aquest carrer va ser batejat, seguint el mateix enginy, a partir del seu tret més característic el 1980. Abans d’arribar al portal de Manlleu, trobem el carrer de Sant Vicenç. Abans era conegut com a carrer de l’Embrolla a causa dels tripijocs administratius que va causar la seva obertura a principis del segle XIX. Al capdamunt del carrer hi ha una fornícula del sant. La seva imatge va acompanyada d’una roda de molí perquè, segons la llegenda, 1 Cinema que associaríem al posterior Cinema Paseo que es pot veure en algunes fotografies datades a la dècada dels quaranta.

26

el seu cos va ser llançat al mar amb una roda de molí amb l’afany de fer-lo desaparèixer i que no se li pogués rendir culte. Finalment arribem al carrer de Sant Cristòfol, dedicat al sant i conegut popularment com el carrer Estret. Abans d’enfilar-lo, ens aturem per veure l’entorn del carrer on diuen que els de can Català van originar el clàssic pa de pessic, el carrer de Manlleu.

Abans de la remodelació del Passeig, que va culminar amb el pàrquing, per aquí s’unien els dos carrers per on hi circulaven els cotxes a través d’un gran sortidor del qual brollava aigua. Temps més enllà, al costat de l’entrada del carrer de Manlleu, i en línia recta fins al carrer de Sant Fidel (no existia la sortida del carrer de Sant Antoni), hi havia el convent de santa Clara, enderrocat durant la Guerra Civil Espanyola. Al costat, o millor dit, entre el carrer de Sant Fidel i la rambla per la que hem passejat, hi havia l’antiga Posada de la Plata, que esdevingué Posada Colón i que fou convertida en l’hotel Colón i, més tard, convertit al seu torn en el nyap actual. Recuperem el passeig per Vic tirant carrer amunt per sortir de nou a la plaça Major. Ens hi espera el Merma.

Revista de Vic


ORTODÒNCIA ORTODÒNCIA

FINS FINS II TOT TOT EN EN LES LES COSES COSES MÉS MÉS PETITES, PETITES, HI HI HA HA UNA UNA GRAN GRAN DIFERÈNCIA. DIFERÈNCIA. Vitaldent i per això una de les nostres especialitats és l’ortodòncia infantil. Sabem Vitaldent per això de les nostres especialitats és l’ortodòncia infantil. Sabem tractar elsi nens, elsuna expliquem els tractaments i aconseguim que “anar al dentista” tractar els nens, els expliquem els tractaments i aconseguim que “anar al dentista” sigui una experiència molt més amigable. sigui una experiència molt més amigable. I és que és important corregir els problemes el més aviat possible, ja que així I és que ésaltres important corregir els problemes el més aviat possible, ja que així facial n’evitarem de més importants en l’adolescència. Ajudem al creixement n’evitarem altres de més importants en l’adolescència. Ajudem al creixement i corporal correcte i aconseguim que entenguin la importància de tenir cura facial ells i corporal correcte i aconseguim que entenguin la importància de tenir cura ells mateixos de la seva salut bucodental. mateixos de la seva salut bucodental.

Ara Ara és és el el teu teu moment! moment!

Emporta’t Emporta’t un un OBSEQUI OBSEQUI de de LA LA LLIGA LLIGA amb amb el el teu teu nou nou tractament tractament d’ORTODÒNCIA d’ORTODÒNCIA

truca’ns truca’ns

935 83 16 12 935 83 12125 Rambla del 16 Celler,

Rambla del del Celler, 125 Sant Cugat Vallès Sant Cugat Vallès Horari: de Dldel a Dv de Horari: de Dl ha iDv 9:00 a 21:00 Dsde de 9:00 aa21:00 10:00 14:00hhi Ds de 10:00 a 14:00 h

Vine, Vine, esperant t’estem t’estem esperant

Finançament Finançament fins a 60 mesos fins a 60 mesos sense interessos. sense interessos.

LA TEVA SALUT COMENÇA A LA BOCA. LA TEVA SALUT COMENÇA A LA BOCA. LA TEVA SALUT COMENÇA A VITALDENT. LA TEVA SALUT COMENÇA A VITALDENT.

Promoció vàlida fins a esgotar existències. Finançament a mida. Consulteu les condicions de finançament i promoció a la clínica. Revisió, Radiografia, Higiene Bucal i Diagnòstic són Gratuïts.


Emprenedors

El més atractiu de muntar un negoci és prendre decisions pròpies

D

eixar de treballar per co m p te d’altri per a introduirse al món empresarial s’ha convertit en una tendència predominant a Espanya. De fet, segons l’estudi d’ATA, Associació de Treballadors Autònoms, un de cada tres nous autònoms a Europa és espanyol. Però són molts els professionals espanyols que sempre han tingut al cap emprendre. Segons un estudi realitzat per Spaces, la nova oferta internacional d’espais de treball que promou una comunitat dinàmica per a emprenedors i empreses, el 42,4% dels emprenedors espanyols sempre ha tingut com a objectiu crear el seu propi negoci. Però no tots els emprenedors han tingut sempre al cap muntar un negoci, sinó que ha estat el destí o la seva situació personal el que els ha portat a plantejar-s’ho. Segons dades de Spaces, el 32,6% dels espanyols que han pensat a emprendre, ho ha fet arran de la crisi que hem viscut en els darrers anys, ja sigui com a sortida a la desocupació o en veure una finestra d’oportunitat. Per la seva banda, el 14,5% dels emprenedors espanyols van començar a pensar a emprendre quan van tenir una idea pròpies decisions, segons assegura un 42,4% de negoci que van veure amb possibilitats dels enquestats. A aquesta opció li segueixen d’èxit. la possibilitat de poder donar curs a la seva imaginació (16%) i l’oportunitat de guanyar I encara que una gran majoria d’espanyols esmés diners (15,7%). taria disposada a embarcar-se en l’aventura de l’emprenedoria -4 de cada 5 espanyols ha “El teixit industrial emprenedor és molt impensat alguna vegada en fundar la seva pròportant a casa nostra. De fet, en els últims pia empresa- el 40,7% no s’ha decidit a fer-ho anys hem pogut veure un veritable boom de perquè li sembla massa complicat dur-ho a startups i emprenedors”, assenyala Philippe terme, i només l’11,4% ha estat capaç de fer Jiménez, Country Manager de Spaces a Esel seu somni realitat i ha creat una empresa, panya, que afegeix: “La veritat és que tota segons indiquen les dades de Spaces. persona que tingui una bona idea i que trobi una bona oportunitat de negoci pot llançar el L’estudi, realitzat entre més de 1.000 persones seu projecte professional. El més important de tota la geografia espanyola, destaca les és que desenvolupin el seu negoci en espais principals raons per les quals els professiontotalment equipats i que tinguin l’oportunitat als volen emprendre un negoci. El motiu de relacionar-se amb altres professionals”. principal és el fet de poder prendre les seves

Febrer - Març 2018

28

Segons dades de Spaces, el 32,6% dels espanyols que han pensat a emprendre, ho ha fet arran de la crisi que hem viscut en els darrers anys Revista de Vic


TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... rlin Me y ro Le a, d’Ike Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da us podem aju

PREUS LOWCOST


Televisió i Ràdio Antonio Lobato torna a la Fórmula 1 de la mà de Movistar +

Em fa molt feliç poder anunciar-vos que aquest any narraré per Movistar + al Mundial d’F1. Vull donar les gràcies als seus responsables per la confiança i a tots vosaltres pel vostre afecte”. Aquest dilluns es feia oficial la volta d’Antonio Lobato a la Fórmula 1 i així agraïa als directius de la plataforma la confiança.

en obert, no tenia tan bons ulls a Movistar en el passat en arribar admetre que la seva “sensació” era que Telefònica “apostava per la quantitat” i no per la qualitat, com li havien dit al principi”. Lobato, mostrava així les seves reticències al model en una entrevista a Las Provincias: “Són massa hores per a un equip de gent que és important, però treure tantes hores i donar-los contingut és complicat. Com dic jo, és per als friquis d’aquest esport, els que s’ho empassarien tot i estan pendents de tot cada minut”.

No obstant això, el periodista, que va abandonar les carreres en 2015, quan la Fórmula 1 va deixar d’emetre

GUIA GASTRONÒMICA DE LA CIUTAT DE VIC Febrer - Març 2018

30

Revista de Vic


31/12/18


AL MAIG REP FINS A Deixa la teva empremta. Per

13.750€

6.000 € PEL CANVI DEL TEU COTXE

Finançant amb FCE Bank

FORD

PIVE +

NOU FORD ECOSPORT

El Ford EcoSport té un impactant disseny exterior, amb un interior més intel·ligent que mai amb la tecnologia de connectivitat SYNC 3 amb control de veu i el sistema de so B & O PLAY. La dinàmica de conducció del nou EcoSport et farà gaudir de cada moment i cada quilòmetre. Per obtenir més informació, visita autopark.es

Gamma Ford consum combustible combinat de 3,6 a 7,9 l / 100 km. El consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO₂ de 94 a 180 g / km mesures conforme la normativa vigent, que, en condicions reals, poden variar. Al maig del 2017 tindrem dtes. de fins a 6.000 €. en la compra de vehicles nous. El preu final inclou IVA, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dte. promocional, Condicionat a Aport. Concessionari. Ofertes disponibles en concessionaris i tallers adherits. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2017.05.31. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb l'ofert.

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38 www.autoparkvic.es

Tel: 93 883 24 11

GAMMA FORD Ecosport CONSUM COMBUSTIBLE COMBINAT DE 4,1 A 5,8 L / 100KM. EL CONSUM DEPÈN DE LA CONDUCCIÓ QUE FACI DEL VEHICLE. EMISSIONS DE CO2 107 A 134 G / KM, MESURES D'ACORD la normativa vigent QUE, EN CONDICIONS REALS, PODEN VARIAR. EcoSport Trend 1.0 Ecoboost 92kW (125cv) amb ordinador de bord amb pantalla de 4,2 "i control de comandaments al volant, ràdio 6 altaveus, 2 entrades USB i Bluetooth, climatitzador manual, llums diürnes LED i retrovisors elèctrics calefactables. L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), dtes. Promocionals, lliurament d'un vehicle usat propietat del comprador, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 9.000 € i permanència mín. 36 mesos en Finançament Convencional i 25 mesos en multiopció. Operació subjecta a valoració creditícia. Vàlid en Pen. i Bal. fins a 2018.02.28. No compatible amb altres dtes. autopark.es

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 42 Febrer 2018  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Revista de Vic 42 Febrer 2018  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded