REVISTA DE VIC FEBRER 102

Editorial

El portalet

El Portalet de Vic és una icona de la ciutat de Vic i una mostra de la seva riquesa patrimonial. Situat a la plaça Major, és un element clau del paisatge urbà i una atracció turística important.

Des de la seva construcció al segle XV, ha estat testimoni de molts esdeveniments rellevants de la ciutat i ha estat el centre de moltes activitats comercials i socials. A més, és un exemple de l'arquitectura gòtica tardana a la comarca d'Osona.

Malauradament, amb el pas del temps, el Portalet ha patit alguns danys estructurals que posen en perill la seva estabilitat. És per això que és necessari fer un esforç col·lectiu per preservar aquest patrimoni per a les generacions futures.

Cal destacar la importància de la restauració del Portalet no només per preservar la seva història i arquitectura, sinó també per fomentar el turisme i l'economia local. A més, una restauració ben feta també contribuirà a la imatge de la ciutat i en farà un lloc encara més atractiu per viure i visitar.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

VIDES EN CERCLE

LA CIUTAT DE VIC I LA SEVA HISTÒRIA

La ciutat de Vic i la seva història és la primera gran síntesi històrica de la capital d’osona. Vic, en el rovell de la plana, perd el coneixement dels seus orígens en les trasmudances ignorades dels primers pobles que s’hi assentaren en desbrossar les boscúries per penetrarhi a través de les vies fluvials.

La ciutat renasqué des del nucli catedralici de reinstauració de la diòcesi a darreries del segle IX. A poc a poc l’expressió ciutadana s’aferma en consolidar-se per l’activitat de la menestralia, que lentament conquerí les posicions que la conduïren a l’estabilitat del municipi independent després de llargues lluites. Les agremiacions

de menestrals prengueren una nova empenta, després del decret de Nova Planta, en la producció de manufactures, amb atracció de personal que augmentà considerablement el cens de la població.

Més ençà, la revitalització de la comarca reprengué amb la creixença demogràfica, reforçada amb les immigracions encaminades a la recerca de llocs de treball i a l’atracció ciutadana, sense desequilibris sensibles que desfiguressin el caràcter ètnic de la ciutadania.

Moda 6 outfits casuals amb dessuadora per al cap de setmana

Quan arriba el cap de setmana, i comences a fer plans per sortir amb els amics o la família, tens ganes d'estar còmoda i calenteta amb el fred que fa. Compartim diferents idees d'outfits casuals amb dessuadora per a lluir un look còmode però bonic!

1. Coll tortuga amb dessuadora i texans.

Amb aquesta idea lluiràs un look esportiu, elegant i molt calentet. Aposta per lluir una brusa de coll alt, combinant-la amb una dessuadora esportiva de coll rodó que tinguis en el teu armari i uns texans.

2. Texans pescadors amb dessuadora i blazer.

Aposta per un look casual però elegant amb la teva millor dessuadora d'estil hoodie i combina-la amb un blazer negre per a donar contrast i presència al teu look. Aposta per un Blazer unicolor de doble botonadura, i completa el look amb uns texans de tall pescador i uns tenis negres i blancs.

3. Pantalons rectes amb hoddie.

Juga amb els contrastos en els colors i aposta per lluir una hoddie en color

verd combinada amb uns pantalons rectes en color blanc de cintura alta.

4. Dessuadora amb camisa blanca i leggins.

Els leggins són una de les peces més còmodes que existeixen en el món, a més de ser súper calentets. Aquesta peça és perfecta per a un look casual, especialment amb aquells que inclouen dessuadora.

Per a donar-li un toc especial, agrega una camisa oversize en color blanc, acompanyada amb els teus tenis.

5. Leggins amb dessuadora i gavardina llarga.

Aposta per combinar la teva dessuadora d'estil hoddie amb una gavardina llarga. Complementala amb els teus millors leggins en color negre i uns tenis blancs.

6. Pantalons negres amb camisa llenyataire i dessuadora.

L'estil de llenyataire és un dels nostres favorits per a lluir en la temporada de fred, a més que la seva característica camisa de quadres és d'una tela molt calenteta. Complementa el look amb la teva millor dessuadora de caputxa i uns texans negres.

Truca’ns

Lones publicitàries

més intuïtiva

més actual

més adaptada a tu

Descobreix-la a:

www.habitatge.com

Sempre hem treballat amb les últimes tecnologies

Som una agència PROPTECH

Per això som els més ràpids amb la gestió de venda dels immobles

Més de 95.000 usuaris a la Biblioteca Pilarin Bayés

Prop de 100.000 usuaris han visitat la Biblioteca Pilarin Bayés des de la seva obertura, el divendres 7 d'octubre i fins al 7 de gener del 2023. En aquests tres mesos la mitjana diària és de més d'un miler de persones, duplicant i fins i tot triplicant l'afluència de la biblioteca Triadú.

Després de l'acte inaugural i de la doble jornada de portes obertes on van passar més de 8.000 persones, la biblioteca va passar els primers dies amb una afluència superior a les 2.000 persones diàries. La nova Biblioteca de Vic ha rebut el pas de 95.822 persones que han utilitzat el servei.

"L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va destacar que la biblioteca ha aconseguit un espai per tothom on cadascú pot fer el que li vingui de gust: Llegir, estudiar, escoltar música o badar...". Erra va afegir, "és tal com l'havíem imaginat".

Creixement d’usuaris

En aquest interval de temps s'han fet 1.715 carnets nous només en els mesos d'octubre i novembre, convertint-se en

una de les biblioteques de la província de Barcelona que més ha crescut en nombre d'usuaris nous en tan poc temps. Els usuaris que ja tenien el carnet de la Joan Triadú els hi serveix igualment i, per tant, no els ha calgut fer-lo de nou per poder continuar tenint les mateixes prestacions de préstec de llibres i documents.

Més hores de biblioteca

La nova Biblioteca Pilarin Bayés, des de la seva obertura, ha ampliat l'horari cap a l'usuari respecte al qual hi havia hagut fins ara a la Triadú. Així, actualment la biblioteca obre també els dilluns al matí, a quarts de 10 del matí, i els dissabtes a la tarda també de 4 a 7 de la tarda.

Pròximament, com a prova pilot, s'obrirà els diumenges de febrer i març de dos quarts d'11 del matí a dos quarts de 2 del migdia, obrint només dues plantes: la planta baixa amb l'espai infantil i la segona planta apte per a l'estudi en silenci. Si es consolida aquesta franja, Vic serà l'únic municipi de fora de la ciutat de Barcelona que aconseguirà obrir l'equipament en diumenge.

Realitats de Vic 1895 - 15ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

El mes passat vaig estar parlant dels 167 soldats vigatans que cridaren a files al 1895. Ara examinaré més a fons vuit casos concrets. A tots vuit, els reclamà el Coronel Rafael Alamo, el dia 24 d’octubre, junt amb dotze soldats més. Havien passat les fases de “Alistamiento al reemplazo de 1895” (6 de gener); la fase de “Rectificación definitiva y cierre del alistamiento” (9 de febrer); i la “Clasificación y declaración de soldados” (10 de febrer), segons he trobat a les Actes de Plens de l’Ajuntament de Vic. S’haurien de presentar el 4 de novembre a la Zona de Manresa. Pensant-ho bé, eren joves inexperts que no podien entrar de cop en un conflicte armat. Per així dir-ho... “carn de canó”.

Anem a veure l’historial militar d’aquests vuit cassos, fins el 1900, any en que els he tornat a cercar al Padró d’Habitants. He volgut comprovar si havien tornat amb la seva família o no. Estan classificats per número d’ordre de les llistes que l’Ajuntament configurà:

Nº 9 – Soldat Joan Bou Ferrer. 18 anys. Fill de Ramon i Teresa. Vivia al c/ Remei, 20. Nascut el 28 de febrer de 1876. Serraller. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’625m. No va al·legar res quan l’allistaren al gener de 1895.

Amb posterioritat ens apareix una carta amb remitent, 4º Cuerpo de Ejército, Sección 2ª; datada l’11 de novembre de 1897 i dirigida a l’Alcalde Riera. L’insta per a que “se sirva ordenar a los soldados regresados de Cuba, Juan Bou Ferrer y Juan Comas Verdaguer (soldat allistat al 1893), se incorpore al Cuerpo donde ha sido destinado el día 28 de noviembre de 1897 en que termina los cuatro meses de licencia que por enfermo le conceden las órdenes vigentes”. És a dir, o el van ferir o va emmalaltir greument a Cuba. L’havien portat a Vic per a que es recuperés. S’hauria de reincorporar al Regimiento de Infantería de Navarra nº 25.

El soldat Bou encara no s’havia refet de les seves lesions y va aportar un certificat facultatiu que acreditava la impossibilitat en que es trobava de comparèixer el dia 28 de novembre, conforme disposava la comunicació superior (Correspondència de novembre de 1897).

Aconseguí dos mesos més d’estança a Vic fins que va ser el propi Regimiento Infantería de Navarra nº 25, en data 4 de febrer de 1898, el que li donà un ultimàtum. “Encontrándose excedidos de los 4 meses de licencia que les concedieron (hi havia dos soldats més) al desembarcar en la Península á los soldados procedentes del Ejército de Ultramar… ordene á los interesados la pronta incorporación al Cuerpo, haciéndoles presente que de no verificarla ordenaré la formación del correspondiente expediente por la

falta indicada” (Correspondència de febrer de 1898). La contesta per l’Alcalde Riera va ser immediata: á pesar de su estado delicado de salud, se incorporará mañana Sospito que la raó d’aquest retard era la por per part de Joan Bou a tornar a Cuba ja que les coses s’estaven complicant a l’illa caribenya per a l’exèrcit espanyol; i encara més amb l’explosió del Maine (buc estatunidenc), que es produí el 15 de febrer de 1898. Fou l’excusa perfecta per a que els EEUU poguessin declarar la guerra a Espanya, tot defensant interessos cubans. Ja feia temps que es respirava en l’ambient la intervenció dels nord-americans. La declaració oficial de guerra, després d’un investigació de les causes de l’explosió, va ser el 25 d’abril de 1898.

El soldat Joan Bou devia copsar aquest tuf i es va resistir a tornarhi en la mesura que va poder. És provable que hi anés i intervingués tot defensant interessos espanyols. No sé com se’n va sortir, però per sort ens apareix al padró de 1900, com a fill gran. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 10 - Soldat Antoni Bou Roma. 18 anys. Fill de Joan i Filomena. Vivia al c/ del Pont, 2. Nascut el 6 de maig de 1876. Afilador. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’555m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. No superà el conflicte Cubà o, al menys, no apareix al Padró de 1900 en aquesta adreça. És possible que hagués mort en el conflicte. També hi ha la hipòtesi de que refès la vida a les amèriques o que anés a viure a un altre municipi.

Nº 18 – Soldat Oleguer Codina Font. 18 anys. Fill de Pere i Ramona. Vivia a la Caseta d’en Riqué. Nascut el 14 de març de 1876. Bracer. No sabia llegir ni escriure. En el reclutament mesurà 1’604m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 25 – Soldat Mariano Codina Lemus. 18 anys. Fill de Mariano i Manuela. Vivia a la Plaça de la Constitució (Plaça Major), 1. Nascut el 17 d’agost de 1876. Confiter. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’645m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 27 - Soldat Josep Cabanas Costa. 18 anys complerts. Fill de Josep i Teresa. Habitant a la

casa nº 42, pis 4t, de la Plaça dels Màrtirs. Nascut el 7 de setembre de 1876. Fuster. Sabia llegir i escriure. En l’acte de reclutament mesurà 1’710m. Reclamà la seva inclusió a l’allistament per haver residit constantment amb la seva família a Vic. Confirmada la certesa dels extrems adduïts per Josep Cabanas es va acordar la seva inclusió a la selecció d’aquell any. L’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 68 – Soldat Antoni

Puigneró Bofill. 18 anys. Fill de Manuel i Teresa. Vivia al carrer de la Gelada, 33. Nascut el 8 de maig de 1876. Escrivent. Està clar que sabia llegir i escriure. Mesurà 1’664. Res al·legà en contra i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable.

També en referencia al soldat Puigneró, el 4º Cuerpo de Ejército – Subinspección Sección 2ª (era un òrgan administratiu que enviava a cada soldat a un cos determinat), va remetre una carta a l’Alcalde de Vic, amb data 10 de març, informant-li: “Con arreglo a lo dispuesto en la Real Orden de 29 de Julio de 1897, espero de V. S. se

sirva ordenar al soldado Antonio Puigneró Bofill (y su hermano Manuel), regresado de Cuba… se incorporen al Cuerpo donde han sido destinados”. Aquest era el “Batallón Cazadores de Figueras nº 6”. L’exèrcit el reclamava amb urgència ja que acabà el termini dels quatre mesos de llicència per malaltia que concedien les normes. Va tornar a Vic després de la guerra de Cuba.

Tingueren més “mala sort” Jaume Sala Molas (Nº 89) i Onofre Vilá Serra (Nº 103) que, com en el cas de Antoni Bou, no tornaren. Què els passà? La imaginació del lector és la protagonista.

El que està clar és que d’aquests vuit soldats vigatans que anaren a lluitar a l’illa cubana, només cinc van tornar a veure terres osonenques, un cop acabat l’enfrontament. En termes matemàtics seria un 62’5%. Tot i això, s’hauria de fer un estudi més profund.

La Ilustración Nacional (20-03-1895)

Com escriure un llibre? 10 consells que et convertiran en un gran escriptor

Aleshores, com escriure un llibre igual que un best-seller? Senzill: amb una d'aquestes aplicacions per escriure llibres, entre les quals podreu triar la que millor s'acomoda a les vostres necessitats. Aprofiteu aquestes eines per escriure un llibre des d'avui.

6 errors que cal evitar en escriure un llibre Després de conèixer sobre com escriure un llibre, t'animes a conèixer els errors més comuns que tot escriptor principiant sol cometre?

Si és la teva primera vegada aprenent com escriure un llibre, és normal que cometis alguns errors. És clar que, el millor és conèixer qualitats són aquestes faltes perquè el teu procés creatiu sigui més fluid i no demoris tant a culminar la teva obra final.

Coneixerem el que no hauries de fer al moment d'escriure un llibre:

1. Desenvolupar la trama lentament Com t'ho esmentem abans, el primer capítol del llibre és un dels punts més importants per tenir èxit.

Aleshores, no comences sense un ganxo que sorprèn primera vista, ni relata la història a poc a poc. El que és recomanable és que inclogui dades que cridin l'atenció i siguin interessants des del principi.

Aquest serà un gran pas per escriure un llibre exitós.

2. Ser molt detallat amb la teva història Una de les tècniques per escriure un llibre que és molt popular entre els experts consisteix a descriure el context de la història, el clima, els personatges i els llocs on es despleguen els esdeveniments de la trama.

Tot i això, el que no pot passar és que escriguis una o dues pàgines descrivint cada detall, ja que això avorrirà els teus lectors i probablement no arriben a concloure el llibre.

3. Seguir les modes del moment No et deixis portar per la moda del moment pel que fa a llibres. En primer lloc, si tries un tema que no t'apassiona, el més probable és que despleguis el famós bloqueig de l'escriptor a mesura que comences a escriure el llibre. Segon, quan sorgeixen modes, aquestes són passatgeres i altres escriptors també les copien. En escriure un llibre, el més recomanable és que et destaquis per presentar històries i elements diferents dels preestablerts.

4. No parar atenció a l'ortografia Evita els horrors ortogràfics! L'ortografia és crucial per assegurar l'èxit d'un llibre, per tant, les paraules mal escrites no poden figurar al llibre. En cas contrari, aquestes actuaran com a grans distractors al moment de seguir el fil de la història.

A més, la mala ortografia redueix la qualitat del que ha escrit al llibre. Aleshores, què necessites per escriure un llibre exitós? Indubtablement, heu de revisar algunes guies d'ortografia per entendre com estructurar cada part de la vostra redacció.

5. Abundància de clixés Juntament amb les faltes ortogràfiques, heu d'evitar tota mena de clixés en escriure un llibre. Per això, eviteu esmentar massa les frases que sempre es repeteixen en altres llibres o pel·lícules. A més a més, et recomanem tenir a la mà una llista de sinònims de paraules o adjectius per sortir la narració de la història.

(Part V)

Escriure un llibre mantenint-te lluny dels clixés és ideal per elaborar una història que no sigui predictible, i que, alhora, estimuli la imaginació del lector pàgina rere pàgina.

6. Botar els esborranys dels teus textos Majo Moirón, escriptora i professora de Crehana, ens comenta que descartar els esborranys d'un llibre sol ser molt comú entre els escriptors. Tot i això, l'experta afirma que cada frase que neix d'aquest procés creatiu pot ser útil en algun moment.

Per tant, Majo recomana guardar en una carpeta totes les idees, paràgrafs o frases que neixen al moment de crear la història, ja que tots aquests elements es poden acomodar al llarg de la narració. Recordeu que el procés per escriure un llibre és llarg i pot evolucionar en el temps.

Finalment, l'escriptora ens comenta que "aquest procés ens serveix per creure les nostres idees i valorar el que fem". Si vols aprendre més, Majo t'explicarà totes les tècniques per escriure un llibre exitós al seu curs sobre l'art de l'escriptura.

Després de conèixer com escriure un llibre a través d'aquests consells, és moment d'aplicar tot allò que s'ha après. Per això, t'animem que puguis complir el teu somni de fer realitat la publicació del primer llibre.

Recorda que tot és qüestió de disciplina i perseverança, encara que sempre cal continuar aprenent per descobrir noves tècniques per escriure un llibre. Per això, no podeu perdre de vista el nostre catàleg de cursos d'escriptura.

'The Last of Us' i el seu tercer episodi

Neil Druckmann i Craig Mazin, guionistes de l'adaptació de 'The Last of Us' que HBO està duent a terme han donat un cop de volant respecte al qual vam veure al videojoc. Una decisió que molts veuran com una provocació gratuïta a causa del terreny explícit on porta alguns temes que en el joc quedaven entre línies, però que al final resulta ser encertadíssima. Polèmica o no, l'aparició de Bill i Frank i els flashbacks que expliquen la seva història han esdevingut un dels millors moments de la sèrie.

En els nostres primers passos amb la sèrie enunciàvem el nostre principal temor: que la sèrie anés seguint els passos dels jocs amb tanta fidelitat que, per una banda, perdés el factor sorpresa. Però sobretot, i, per altra banda, que oblidés que els jocs i les pel·lícules/sèries estableixen les seves relacions amb el jugador/espectador de forma diferent, i per això no s'han de comptar les ficcions emprant les mateixes eines. Per sort, ens equivocàvem, i la sèrie de HBO sap fer servir els seus propis mètodes.

Al videojoc, una de les primeres parades que Joel i Ellie fan en el seu viatge és en la trobada amb un survivalista, Bill, que viu en una ciutat tancada i plena de paranys. Conversant amb ell, descobreixen que va tenir "un company", del qual es va acabar separant. Aquest

company, Frank, va acabar fart de les regles i els prejudicis de Bill, va robar part dels seus suministres i va fugir. Poc després, li mossegaria un espetecador i, decidit a no convertir-se en un monstre, es va suïcidar. Bill, Joel i Ellie trobaran el cos més endavant.

Les coses canvien en el tercer episodi de la sèrie: Bill (Nick Offerman) rescata Frank (Murray Bartlett) d'un dels seus paranys i després d'una forta desconfiança inicial, acaben iniciant una relació íntima, aïllats encara que amb trobades ocasionals amb Tess i Joel , dels qui es fan amics. Aquesta relació no només marxarà molt millor que al videojoc, sinó que Bill i Frank envelliran junts, resistiran l'atac d'uns furtius i quan Frank estigui massa feble per sobreviure a un càncer, se suïcidiran alhora. Joel i Ellie els troben morts a casa de Bill, al costat d'una nota per a Joel.

I què importa aquest canvi?

En una entrevista amb Druckmann i Bazin, els creadors de la sèrie van explicar per què havien decidit fer aquest gir a la relació de Bill i Frank, més enllà que els venia de gust explicar una història positiva a l'entorn apocalíptic. El secret és a la nota que Bill sap que Joel acabarà llegint: li diu que tingui cura de Tess, un consell que, òbviament, no podia saber que arribarà tard. Però també a la nota comunica a Joel que tots dos tenen alguna cosa en comú, i és que

mai no trobaran el seu lloc en aquest món en ruïnes, excepte per la seva funció: protegir els que els importen.

És a dir, aquesta nota serveix per donar un propòsit al personatge de Joel, i convertir la seva estreta relació amb la mort fins ara (l'hem vist perdre un ésser estimat literalment en cada episodi) en una cosa que l'ajudarà a continuar endavant, aquest cop amb Ellie com a "missió". És una qüestió que en el joc podem sentir com "la nostra" atès que anem controlant Joel i sentim com a pròpia la missió de posar fora de perill la jove. A la sèrie cal enunciar-ho d'una altra manera, i el paral·lelisme entre Bill i Joel a través de la nota és molt encertat.

Aquest parell de flashbacks també serveixen com a declaració d'intencions: l'atreviment de col·locar dos personatges com a centre de l'episodi, deixant Ellie i Joel com a mers espectadors, més enllà fins i tot de fer explícita la seva relació amorosa (un detall que només molestarà un tipus espectadors que HBO, Mazin i Druckmann es poden arriscar a perdre), és una demostració de força. Els creadors demostren que no estan lligats al videojoc original, i que si té més sentit fer que aquí estigui mort un personatge que hi era viu, no cal justificar-ho gaire.

La recepta

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Vedella rostida amb bolets a l'estil de l'Ona

Preescalfarem el forn a 200 °.

Rostirem la llata de vedella al forn amb una mica d'oli i quan estigui daurada li donarem la volta.

Mentre es rosteix la vedella podem tallar les hortalisses a trossos petits.

Quan la vedella estigui mig rostida reduirem amb el conyac. Una vegada estigui reduït afegirem les nostres hortalisses, amb la fulla de llorer, els grans d'all i li donarem la volta a la nostra llata. Ho revisarem cada 15 minuts, ja que la llata necessita uns 40 minuts aproximadament. Un cop rostida la retirarem i la deixarem refredar.

Ara agafarem la safata on teníem el rostit i totes les hortalisses ben sofregides i ho posarem tot al foc on ho barrejarem tot.

Finalment, afegirem el litre de brou i ho deixarem bullir, rectificarem el punt de sal i pebre.

Ara ho posarem tot amb un bol per passar pel túrmix i ho triturarem tot per després passar-ho per un xinès, ja que ens quedarà més fi.

Amb la vedella freda li traurem el lligat i la tallarem en rodanxes d'un centímetre de gruix.

Un cop fet les anirem posant en una cassola on afegirem el nostre suc i ho deixarem bullir a foc mínim durant 30 minuts fins que ens quedi ben tendre, si cal, afegirem una mica més de brou. Saltarem els nostres bolets amb un gra d'all i ho afegirem a la vedella.

També es podria ficar una picada de la iaia amb ametlles, dues galetes, pinyons i un crostonet de pa fregit.

Ingredients:

1 llata de vedella lligada mitjanera.

2 cebes grosses.

3 pastanagues.

4 grans d'all.

1 fulla de llorer.

1 tal d'api.

Oli.

Sal.

Pebre.

1 copa de conyac.

1 cullerada de pebre dolç.

1 l de brou.

1 kg de bolets barrejats.