Revista de Vic
Agost/Setembre de 2015 Núm. 12 Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat
Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Dànius
Junts fem camí
OFERTA ESPECIAL Paga la TINTA, no la marca Si tens una impressora EPSON Stylus compatible amb la sèrie de tintes T0711, T0712,T0713 i T0714, i la sèrie T1281, T1282, T1283, T1284 emporta’t el nostre consumible doble càrrega per 6,25€
35,00€
La unitat et surt per 3,12€
Epson XP-212 *
82,46€
Multifunció tinta color Wi-Fi Escaneja, copia i imprimeix
Canon i-SENSYS LBP6030
Impressora làser monocrom Elegant i de dimensions reduïdes
HP Laserjet CP1025 Impressora làser color Compacta i robusta
166, 98€
Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.
Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.
Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.
Revista de Vic 3
EDITORIAL
Xavi Ruiz
Junts fem camí
Q
ue és el que ens passa per dins quan tornem de vacances?
Poder gaudir de la família, els amics, la teva gent, els teus llocs, sense gens de pressa no te preu, a part, saps que fins a un cert dia, no has de tornar a la rutina, i això és el que ens passa, que pensem en què farem després d’aquests merescuts dies de descans. Però tot, arriba al seu final, i és el moment de tornar a engegar les maquines. En 12 números us hem parlat de moltes coses, però sobretot de la falta que ens fa fer les coses junts. No cal anar agafats de la mà, però sí que ens cal confiar més amb els altres. I també del que ens queda per dir, per què no cal dir que junts fem camí i que aquesta revista sempre va acompanyada de la gent que l’agafa per llegir-la. No hi ha res millor que poder tornar a dir que som la revista amb més lectors de la ciutat, i això sempre és un orgull. Així doncs us deixem amb el número 12, i recordeu, que el mes que ve, tornem amb l’especial primer aniversari de la Revista de Vic, amb més pagines, més informació i sobretot amb moltes ganes de tornar amb tots vosaltres. Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat
XARXES SOCIALS: /LAREVISTADEVIC
QUI SOM?
DIRECTOR: Xavi Ruiz REDACTORS: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon
Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Lluis Parra
DISSENY I MAQUETACIÓ: lasensacio.cat
PUBLICITAT: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33
CORRECCIÓ: lasensacio.cat WEB: larevistadevic.cat
DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014
4 Revista de Vic
EMPRESES COM POTENCIAR EL TREBALL EN EQUIP?
A
hores d’ara ja no ho dubta ningú: una empresa pot tenir excel·lents professionals però, si realment vol triomfar, haurà d’aconseguir que hi hagi una connexió fluida entre ells per tal que els processos i les tasques es duguin a terme de manera eficient. Compte! Això no té a veure només amb el “bon rotllo” dins l’empresa. A vegades l’amiguisme no és compatible amb uns bons resultats i quan som massa amics no podem treballar bé. Des del coaching, quan parlem del treball en equip, no ens referim a passar-nos-ho bé sinó a superar les individualitats que dificulten el rendiment i l’efectivitat del conjunt, la millora de l’equip. Quines propostes fem en els nostres processos de coaching per a empreses siguin d’àmbit públic o privat? Us n’expliquem algunes que ja hem portat a la pràctica amb notable ressò a la comarca. 1. Organitzar i/o participar en lligues esportives Les competicions per equips (en qualsevol esport o activitat) ajuden a integrar la visió de conjunt en el negoci o l’empresa.
Si aconseguim crear una afició comú (senderisme, esport, jocs...) que plantegi objectius comuns (guanyar partits, passar l’eliminatòria, gaudir d’una bona estona.) facilitarem que aquesta experiència es repeteixi en l’àmbit laboral. 2. Promocionar actes socials a l’empresa Ara s’han posat de moda els after-works (allò que quedar al plegar de la feina per prendre alguna cosa i xerrar) però accions tan tradicionals com els dinars d’empresa, participar d’esdeveniments conjunts, contribuir a accions socials, ajuden moltíssim a eliminar algunes barreres comunicatives i possibiliten un entorn de confiança. Sense confiança no hi ha equip possible. No oblidem però que aquests actes han de fer possible la conciliació laboral i familiar. No tenir en compte aquest detall pot produir l’efecte contrari. 3. Organitzar periòdicament un esdeveniment fora de les instal·lacions de l’empresa. Des del coaching ho anomenem out doors i són esdeveniments d’un matí o potser de tot un dia en què aprofitem per consolidar la cultura d’empresa, per comunicar els resultats assolits, els aspectes a millorar, per demanar la participa-
ció i la implicació de tots en el projecte comú. Es tracta d’obtenir una visió de conjunt, d’un conjunt del qual tots formem part i que ens té en compte a tots. 4. Facilitar les promocions internes i els reptes. Molts treballadors/es estan disposats a ajuntar-se per a treballar plegats per a resoldre un problema amb èxit, però habitualment treballen d’una altra manera i no poden demostrar aquest potencial. Treure l’equip de la seva rutina i de la seva comoditat alhora que li demanem ajuda per a resoldre un repte o una situació incòmoda facilita adonar-se’n que amb l’esforç d’unes quantes persones poden donar resposta a problemes comuns. 5. Millorar la comunitat. Exercir la responsabilitat social Contribuir amb causes solidàries i de millora de la comunitat és la darrera de les vies que hem experimentat en el entrenament d’equips i que ens ha proporcionat un resultat àmpliament satisfactoris. Si un grup actua sobre l’entorn i aconsegueix una millora d’impacte, es genera una sensació de “treball ben fet en equip” que reverteix en l’entorn laboral.
Ibericar Cad铆 C/perot Rocaguinarda,1 Tel.: 93.883.30.40 VIC Ctra. Manresa-Berga, km. 34,5 Tel.: 938761011 Sant Fruit贸s de Bages Ibericarcadi.MINI.es
6 Revista de Vic
L’ingredient del Carquinyoli Olga Bover
A
mb el temor de no veure’l després d’esperar-lo durant tot l’any, novament hem pogut gaudir de l’arribada del Carquinyoli. Es respirava un ambient de preocupació després d’un diluvi intens que va fer patir fins a l’últim moment als vigatans i a totes les persones que l’anaven a rebre. Tot i així, al rei de la festa se li va donar la benvinguda amb el mateix entusiasme de cada any. Petits i grans l’esperaven amb il·lusió i fins i tot amb un punt de neguit. Enfilat a la carrossa, vestia un uniforme de cuiner. Lluïa uns ornaments que, a primera vista, van resultar curiosos per a molts. Des de l’any 1850, el Carquinyoli ha pres forma en personatges polítics i polèmics. Aquesta vegada, hem rebut al Xef del veïnat, que ha amorosit aquest àpat de les festes del carrer de Gurb, que són unes de les més rellevants de la nostra ciutat. La quitxalla, que per naturalesa són els principals simpatitzants de l’estimat ninot, el van acompanyar guarnits amb el mateix barret. Com era d’esperar, al ritual de benvinguda no hi van faltar els tradicionals versos que es canten des del balcó habitual des d’on el Carquinyoli presideix les festes de Sant Albert. La seva arribada va donar pas a un ball molt aplaudit pels assistents: les peripècies de El Voltejador, històric i intermitent participant de la marxa del Carquinyoli, va engrescar encara més la festa.
El rei Carquinyoli les ha vist de tots colors; ha representat personatges distingits i diversos, però la seva essència no s’ha perdut. Històricament, el ninot visita el veïnat per recordar-los la supervivència de bona part dels habitants del carrer durant les epidèmies que es van viure a la ciutat l’any 1850 i que van comportar estralls molts significatius entre la població vigatana.
Els veïns van provenir-se amb aigua beneïda de Sant Albert. El barri en va sortir pràcticament il·lès, i els veïns ho atribuïren a una obra del Sant. És per això que el Carquinyoli és un símbol que, malgrat que cada any es reencarni en un personatge diferent, mai perdrà l’efervescència, el sentit. La seva significació sempre tindrà un rerefons lligat a un dels capítols del llibre de la història de Vic. Aquest és l’ingredient fonamental que el fa ser excepcional, únic i estimat.
Revista de Vic 7
Cristina Serrat
H
ola amics, amb aquesta nova edició de la Revista de Vic, us volem aconsellar una ruta de senderisme familiar, el seu nom és el bosc encantat, es troba a darrere de l’església de Sant Andreu de Gurb, data del segle XII amb el seu campanar preromànic, és també un edifici bonic de visitar, però aquesta vegada ens centrem en el bosc. És una ruta molt maca per fer amb nens, ja que és molt planer, i a part hi amaga sorpreses... hi podreu trobar animals fets de fusta, que estan ocults dins del bosc. A més a més, us detalla els arbres i arbusts de la zona. També hi ha una font i un parell de taules per poder fer un bon berenar en família i ben fresquets. Així que ja sabeu, si voleu gaudir de la natura en família, passeu pel bosc encantat, us encantarà!! Això si no us oblideu de recollir les deixalles! Salut i cames!
El bosc encantat
8 Revista de Vic
Efemèrides Vigatanes
LA NOSTRA RECOMPENSA ES TROBA EN
- 22-9-1315: El comte de Barcelona Jaume II el Just obté la jurisdicció i rendes de la ciutat pertanyent al Bisbat de Vic a canvi de les rendes del castell de Gurb, Manresa, Santpedor, Cervera i Caldes de Montbui que passen a l’episcopat vigatà. D’aquesta manera es posa fi a l’enfrontament entre els senyors de Montcada i el Bisbat que s’allargava des de feia dècades. - 29-9-1591: Neix Miquel Argemir i Mitjà a Vic, conegut després per Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat des del 1779.
L’ESFORÇ I NO EN EL RESULTAT. UN ESFORÇ TOTAL ÉS UNA VICTÒRIA COMPLETA.
MAHATMA GANDHI
Retalls il.lustrats
- 14-9-1714: El Consell Municipal de Vic és destituït per ordre de Felipe V de Borbón. - 15-9-1803: El bisbe de Vic Francesc de Veyan consagra la nova catedral neoclàssica de la ciutat, obra de l’arquitecte Josep Morató. Les obres s’havien iniciat el 1781. - 8-9-1910: Estrena a la Catedral de Vic de la Missa del Centenari de Balmes amb la participació de l’Orfeó Català. L’obra fou interpretada per 600 cantaires i fou creada per mossèn Lluís Romeu, Vigatà Il·lustre. - 7-9-1936: Inici del procés de col·lectivització de totes les empreses i fàbriques de la ciutat de Vic, amb comitès de treballadors i sense amos. - 28-9-1938: El regidor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, Salvador Dordal i Bou, es converteix en nou alcalde de Vic en substitució de Marià Serra i Badell. Dordal havia estat regidor des de l’abril del 1931. Dordal serà alcalde fins a l’1 de febrer del 1939, data de la presa de la ciutat per les forces feixistes de Franco. - 8-9-2002: Els Sagals d’Osona descarreguen el primer castell de 8 de la seva història. És un 4 de 8 i es realitza en l’actuació de les Colles de l’Eix celebrada a la plaça Major de Vic. ORIOL CASELLAS
CRISTINA MASRAMON
Revista de Vic 9
Andreu Gomez
L
’escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat. Tanmateix a diverses comarques valencianes com la Marina i l’Alcoià se’n diu espencat i a altres zones se’l coneix també com “esgarradet” o “esgarradeta” com per exemple a la Ribera o la Costera, tot i que normalment aquest nom fa referència al plat que combina l’escalivada amb bacallà salat (el que a Catalunya s’assembla a l’esqueixada). L’escalivada es menja sola, com entremès, de vegades acompanyada d’embotits.
LA RECEPTA DE L’ANDREU Graella de verdures escalivades amb encenalls de pernil de gla
Ingredients per 4 persones: * 2 patates mitjanes * 2 cebes petites * 2 pebrots vermells * 2 carabassons * 1 albergínia * 2 tomàquets * 200 g. de pernil de gla * oli d’oliva * sal i pebre * vinagre de Mòdena Elaboració: Agafarem les patates, les cebes, els pebrots, el tomàquet, el carabassó i l’albergínia i escalivarem. Nosaltres ho fem amb paper d’alumini, cada peça individualment amb una mica de sal, pebre i un raig d’oli. Posarem el forn a 200°, 35 minuts totes les verdures. Ho hem d’anar mirant, perquè el tomàquet i l’albergínia els hi costa menys de fer-se, mestre que la ceba serà l’últim que treure’m, ja que és la que costa més d’escalivar. Una vegada tot escalivat, deixarem reposar amb el paper d’alumini fins que es refredi. Quan ja està fred, ja podem pelar tot i ho deixarem en una safata tallada al nostre gust. Amanirem amb sal, pebre, oli d’oliva i el vinagre de Mòdena. L’últim pas serà posar per sobre els encenalls de pernil de gla. Un plat molt d’aquest temps, que no enfarfega res i amb la combinació del pernil de gla és exquisit. Cuiner: Andreu Gómez
Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.
VINE I PROVA’NS.
10 Revista de Vic
ELS 10 LLIBRES MÉS VENUTS DE LA TRALLA L’ ASSASSINAT DE GUILLEM DE BERGUEDÀ
L’apassionant vida i la misteriosa mort de Guillem de Berguedà, controvertit personatge del segle XII català, de la mà de Francesc Ribera, Titot. Del trobador Guillem, alt poeta o baix cafre, o se n’era admirador o se n’era enemic. El 26 de juliol de 1196 Guillem de Berguedà va ser assassinat per un sicari. Considerat un dels millors trobadors d’Europa, la seva ploma no apuntava al cor de les dames, sinó al dels seus nombrosos enemics. Entre les víctimes dels sirventesos de Guillem de Berguedà, hi havia alguns dels personatges més poderosos dels comtats catalans. No és estrany que algun d’ells optés per prendre’s la justícia pel seu compte. Fos qui fos, però, va pretendre que l’autoria del crim restés anònima. Els amics del trobador, en canvi, no es resignaren que la cosa quedés així. Algú havia ordenat matar el gran trobador català i ho havia de pagar. Paradoxalment, foren els poemes de Guillem de Berguedà els que assenyalaren el camí per trobar l’inductor de l’assassinat. «Arnau de Castellbò va presentar els respectes al rei d’Anglaterra i aquest va voler anar de dret al gra. Li va preguntar sobre Guillem de Berguedà i el vescomte li va confirmar que era mort. A Ricard se li va petrificar el gest seriós i trist al rostre. —Com va anar? —va demanar Ricard. —Va ser assassinat, majestat. A Ripoll. Per un sicari, diuen.» 1 ALGÚ COM TU (PREMI RAMON LLULL 2015) XAVIER BOSCH ISBN 9788497082761 2 LA NOIA DEL TREN LA CAMPANA PAULA HAWKINGS ISBN 9788416457007 3 SUCS VERDS COSSETÀNIA CARLA ZAPLANA ISBN 9788490342947 4 GREY E. L.JAMES GRIJALBO ISBN 9788425393815 5 DIARI DEL GREG 9. RUTA INFERNAL JEFF KINNEY ESTRELLA POLAR ISBN 9788490578667 6 L’ ASSASSINAT DE GUILLEM DE
BERGUEDÀ AMSTERDAM LLIBRES FRANCESC (TITOT) ISBN 9788415645634 7 LA DIGESTIÓN ES LA CUESTIÓN URANO GIULIA ENDERS ISBN 9788479538972 8 UN ANY I MIG URANO SILVIA SOLER ISBN 9788466419468 9 IRÈNE BROMERA PIERRE LEMAITRE ISBN 9788490264935 10 VÉS I APOSTA UN SENTINELLA EDICIONS 62 HARPER LEE ISBN 9788429774597 LLibreria LA TRALLA
L’AUTOR Francesc Ribera, Titot (Berga, 1967) és lletrista i cantant de Brams, tot i que ha participat en nombrosos projectes musicals (Mesclat, Aramateix, Dijous Paella...). Entre la vintena de discos editats, hi ha la seva adaptació al català i interpretació de l’obra completa de Guillem de Berguedà. Actor ocasional, ha participat en muntatges del Teatre Lliure, del Teatre Nacional de Catalunya i de la companyia berguedana Anònim Teatre. És autor també de nombrosos muntatges escènics, entre els quals destaca Protocol Estendart (Teatre Principal de Palma, 2009). Creador de l’emissora de ràdio mallorquina Ona Mediterrània, és regidor de l’Ajuntament de Berga. Ha publicat la novel·la Història de Catalunya al revés, amb Jordi Creus (Ara Llibres), i l’assaig, Entestat en la independència (Ara Llibres)
A La Tralla ens encanta llegir Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
Revista de Vic 11
Cristina Masramon
L
a ciutat de Vic donava una nova oportunitat a l’activitat i el 13 de novembre de 1869, per impuls d’una societat d’accionistes, es va inaugurar un nou Teatre projectat per l’arquitecte municipal Joan Cortés Ribera. El nou teatre, es batejà amb el nom de Teatre Ausonense, i es va construir a la rambla de Sant Domènec, en un edifici que havia servit de caserna i d’escola pública que en denominaven La Galera. Per la festa d’inauguració es comptà amb l’obra del poeta Jaume Collell i Josep Serra i Campdelacreu amb la composició “Llohansa” i l’obra “Una diada de glòria”, al·legoria patriòtica de la vella Ausona. Els preus del teatre d’aquells moments estava a 80 rals a la llotja; un silló al pati per 12 rals, una lluneta al pati a 8 rals, un seient fixe al pati per 6 rals, un abonament d’entrada a 8 rals, i preus reduïts per a infants amb menys de 9 anys a 4 rals. El famós Teatre Ausonense, posteriorment va rebre el nom de Teatre Principal de Vic. Va acollir nombroses obres i representacions. S’hi van celebrar convencions, festes populars i banquets com els 400 comensals reunits en la Festa de la Victòria i homenatge de Narcís Verdaguer i Callís, diputat de les Corts, acompanyat de Francesc Cambó i altres autoritats. Del 8 de gener de 1888 existeix publicitat de l’obra “La Carcajada” com a única representació del famós actor Isidoro Gil. En la pausa hi va actuar l’orquestra i seguia l’obra “Una Base Constitucional” de Isidre Valero. La convocatòria era a dos quarts de vuit del vespre i anunciaven el final de la sessió abans de les dotze. Una de les últimes funcions que es va
La Casa de les Comèdies i el Teatre Ausonense, els primers teatres de la ciutat (part 2)
representar en el teatre va ser el diumenge 30 de març de 1919 amb l’actuació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orfeó Vigatà amb el Mestre-Director J. Lamonte de Grignon.
després de la Guerra Civil es conservava part de la façana mig enderrocada.
El Teatre estava en ple funcionament però arribava a la seva fi la matinada del dilluns 26 de maig de 1919, a partir d’aquell dia, el Teatre seria recordat com el Teatre cremat de la rambla; una columna de fum negre va alertar als veïns de què alguna cosa passava. L’interior estava encès i es propagava molt ràpidament. El cos de bombers de Vic, va arribar ràpidament però ja era massa tard. Una tropa de militars destinats a Vic també van ajudar en les tasques d’extinció. El teatre va cremar de quarts de sis del matí fins a les onze del mateix matí; la paret de la banda de la rambla va quedar molt malmesa, havent-la de tirar a terra per evitar enderrocs espontanis. Encara
Masramon C.; L’Abans 1863-1965. Ed. Efadós, el Papiol, 2001.
MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ I DECORACIÓ
Bibliografia
Revista Imatges. Records de la vida a Osona i el Ripollès. Núm. 21. 10 de maig de 1991. Salarich, M.S.; Les societats recreatives, vigatanes, del vuitcents. Revista Ausa, núm 73. Vic, 1972 Salarich, M.S.; El teatre Ausonense. Revista Ausa, núm.13. Vic, 1955 Salarich, M.S.; El teatre de Vich a primers del segle XIX. Revista Ausa, núm 53. Vic, 1965
C/ DEL MAS DE BIGAS, Nº 8-26 VIC T.93 885 42 61 · 93 885 05 37 WWW.CORRETJA-SL.COM
12 Revista de Vic
Oriol Casellas
E
Tanca la històrica parada de barrets del mercat de Vic
l 27 de juny del 2015 va ser la data en què per última vegada vàrem trobar la parada de barrets del mercat dels dissabtes, ubicada ben bé al costat del quiosc del Passeig. Després de quasi cent anys d’existència del negoci, l’actual propietari Joan Alier arriba a la jubilació i tancaran la parada definitivament.
L’origen de la parada es remunta als anys 20 del segle passat, quan Carles Alier (pare de l’actual propietari) muntà la que molt probablement fou la primera parada del mercat del Passeig. En aquesta primera parada s’hi venien tot tipus de barrets, boines, gorres, etc. però també objectes de pell com bosses de mà i carteres, així com ganivets, pintes,... Aquesta parada en un inici era un simple carro de fusta, tibat pels mateixos propietaris, i era llogat per dies al boter de la rambla del Carme. Cap al 1925 hi hauria solament una altra parada al Passeig, sent doncs les dues més antigues del mercat del dissabte. Carles Alier voltava també altres mercats de la comarca com els de Manlleu i Centelles, i treballava també com a paleta quan no tenia mercat. El seu fill Joan ha seguit amb la parada fins a l’actualitat, incorporant nous productes com samarretes del Barça i banderes de Catalunya, a més dels molts tipus de barrets i accessoris. Ara té 73 anys i es jubila. Es va fer càrrec de la parada amb 24 anys, quan el seu pare morí, i des d’aleshores ha obert cada setmana el negoci al mercat del Passeig. Els fills d’en Joan Alier es dediquen a altres negocis i per això la parada tancarà després de més de 90 anys d’existència. Se’n va una de les parades més típiques del mercat del dissabte al Passeig.
Revista de Vic 13
MODA Cristina Comerma
E
l sol va caient i amb ell, la calor. Ens resistim que l’estiu s’acabi i l’estil gipsy és perfecte per seguir sentint la brisa del mar (encara que només sigui imaginària). Vols saber com aconseguir-lo? Pren nota: 1_Bijuteria gold En el camp de la bijuteria hi ha dos estils que combinen amb el boho: d’una banda, els complements daurats: si són collarets, millor que siguin minimalistes, amb algun símbol geomètric gairebé imperceptible. T’hauràs fixat que moltes famoses en porten un amb el seu nom. T’agrada? Informa’t a la teva joieria, segurament el podràs demanar per encàrrec. Si optes pel daurat en braçalets, aquests que siguin de mida XL o a l’estil esclava. En el cas dels anells, que segueixin la tendència dels collarets. Important recordar una regla imprescindible dels complements: no te’ls posis tots a la vegada o semblaràs un arbre de Nadal! 2_Bijuteria bohemia El segon estil de bijuteria és el conegut com a vintage. La més autèntica és la que es troba a mercat (les parades les trobaràs sota les voltes de la banda de baix de la Plaça Major). Collarets de pell, pedres del color turquesa (ideal per aquesta època de l’any!), estil cowboy… encara que són complements atemporals, amb l’estil boho hi encaixen a la perfecció. Si portes escot, tria un collaret que l’accentuï (posats a lluir, fem-ho com cal!). Els complements boho són genials perquè cada un és diferent, i per tant, el que triïs marcarà el teu estil i personalitat. 3_Bolso Aquí sí que només hi ha un estil estrella: de pell, nansa llarga i, molt important, amb serrells. Pots rescatar-ne algun que tinguis al baül dels bolsos, això sí, que encara estigui amb condicions de portarlo! Si no en tens cap, aprofita el dia que vagis a mercat a la recerca d’algun complement boho per donar una ullada als bolsos.
Aires boho chic 4_Vestimenta Aquí tenim diferents opcions. Un d’ells són els vestits llargs que ja et presentàvem en l’anterior número d’aquesta revista, i que encara pots portar en aquests últims dies d’agost i principis de setembre. Recordaràs els mítics pantalons acampanats… doncs tornen! Però de cintura alta i curts de baix, és a dir, el que vulgarment diríem “d’anar a pescar”. Els hauràs vist en alguna botiga i t’hauràs preguntat: “i això, qui s’ho posa?”. Doncs mira, la resposta és tu. Imagina-te’l amb una brusa de seda, posada per dins els pantalons. Oi que ja et sembla més chic? Una altra bona opció és el color blanc o cru, en versió mono curt o en vestit. Per trencar l’homogeneïtat és ideal un collaret gran i vintage. Si vols un estil menys trencador, amb uns pantalons blancs i una armilla de color cru també
estaràs guapa. 5_On top En aquest cas, igual que en el bolso, tenim un model estrella: barret estil cowboy. Si creus que potser és carregar massa el look, pots canviar-lo per un d’estil més pamela o bé per un senzill barret de palla (sí, el que portes per anar a la platja). 6_Calçat Per acabar de completar el look ens falta saber quin calçat portarem. Les sandàlies han de ser planes (ni talons ni res que se li pugui assemblar, prohibidíssim amb l’estil bohemi). Poden ser romanes o del tipus “xancleta de dit”. També hi combinen les botines camperes. Hi ha models que són d’estiu, així que, encara que sigui una sabata tancada, pots dur-la perfectament. La tria és cosa teva!
14 Revista de Vic
Nº 1
ESPECIAL PER A
L
’
H
INVERSORS DISPOSEM DE PISOS PREPARATS PER COMPRAR I PER POSAR A LLOGUER AMB una ALTA RENDIBILITAT.
t’HO GARANTIM APROFITA-HO,
L’HABITATGE AMB TU DE PRINCIPI A FI. Plaça estació nº 8, Vic (Barcelona)
tel. 93 889 42 77
info@habitatge.com
Simplement...
Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat