REVISTA DE VIC ABRIL 104

Editorial

Mercat de mercats

Vic és una ciutat coneguda per la seva rica oferta de mercats i fires, que atrauen visitants de tot Catalunya i d'arreu. Des del mercat setmanal fins a esdeveniments com el Mercat Medieval Vic, el Mercat del Ram o la fira de formatges LACTIUM, hi ha molts esdeveniments que celebren la cultura i la gastronomia local.

Entre tots els esdeveniments, la celebració de Sant Jordi ocupa un lloc especial en el calendari de la ciutat. Sant Jordi és una festivitat important per als catalans, que commemoren el patró de Catalunya a través d'un dia de llibres i roses.

A Vic, la celebració de Sant Jordi es converteix en un esdeveniment massiu, amb llibreries, floristeries i artesans que inunden el centre de la ciutat per oferir els seus productes als visitants. Els carrers es converteixen en un mar de roses i llibres, i la gent passeja per la ciutat per descobrir les últimes novetats literàries i triar les roses més boniques per als seus éssers estimats.

A més de la venda de llibres i roses, també hi ha altres activitats relacionades amb la festivitat de Sant Jordi. Els visitants poden gaudir de concerts, espectacles de carrer i altres esdeveniments organitzats per celebrar aquesta festivitat tan especial per als catalans.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Punki - Una historia de amor

Àlex i Paula es coneixen des de nens. Han compartit jocs, càstigs, "litrones" i el somni de créixer i anar-se'n de Villa de la Fuente. Són un refugi l'un per a l'altre, cosa que aconsegueix florir en un poble envaït per la lletjor, la desgràcia i el dolorós.

Es volen dir moltes coses, però les paraules els queden grans, així que es graven cassets. Fan plans mentre tots dormen. Algun dia, es prometen, començaran de zero a un altre lloc. No saben que Villa de la Fuente, amb totes les pors, la misèria i el seu odi amagats darrere de cada finestra, està disposada a perseguir-los allà on vagin.

De l'autor d'Al final sempre guanyen els monstres, la novel·la que va presentar Juarma com un narrador virtuós i un referent a la literatura de la perifèria.

Juan Manuel López, conegut com a Juarma, va néixer a Deifontes, un poble a les Muntanyes Orientals de Granada, el 1981. Des dels catorze anys dibuixa i escriu, encara que la majoria de les coses que ha escrit romanen inèdites (encara) i les seves il·lustracions estan gairebé totes descatalogades. És, això no obstant, un

referent al món del còmic underground.

Ha publicat còmics i fanzines com: M'agrades però dins un nínxol (autoeditat, 2020), Història inventada del punk, amb guions de Jorge B. Ortiz (Ones de l'Espai, 2017), Romance neanderthal (Ultrarradio, 2016), Amor i policia (Ultrarradio, 2014) o Llibertat per a allò meu (Ultrarradio, 2013), entre molts altres. Ha treballat com a jornaler, obrer de la construcció i cambrer, entre moltes altres coses. També va autoeditar un poemari, Poemas escrits a ganivetades (2017), gairebé dues dècades després d'haver-ho escrit.

Al final sempre guanyen els monstres, és la primera novel·la que publica. Va ser escrita entre octubre i desembre del 2017 en un Club de Lectura que ell mateix va crear en una xarxa social. Hi van participar seixanta-cinc persones, per a les quals Juarma escrivia sobre la marxa, sense guions i idees prèvies. L'entusiasme dels seus lectors va fer que finalment entrellacés les trames, i que creés al voltant dels personatges tot un món fictici que no obstant sembla del més real.

Els meus dies a la llibreria Morisaki

Perduda enmig de Jinbo-cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l'oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l'abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l'home del qual estava enamorada, li digués

que s'havia promès amb una altra dona. L'oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida.

De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió.

Esport Exercicis de tonificació per a fer a casa

Les conseqüències del sedentarisme en el nostre estat de salut són de sobres conegudes. Per això, és fonamental la pràctica regular d'exercici físic, durant un mínim de 30 minuts al dia tres vegades a la setmana. Si som dones, i el que volem és tonificar el nostre cos, a casa podem fer exercicis per a desenvolupar base muscular.

Alguns exercicis són:

Step.

Si no comptes amb un aparell específic, fes servir un graó o un banc baixet. Per a tonificar cames i glutis has de pujar primer amb una cama i després amb l'altra, mantenint l'esquena recta i donant suport a la planta del peu per complet.

Elevació de cames. Boca amunt sobre l'estoreta, posa les mans al costat dels costats i junta els teus peus elevant les cames. En baixar les cames, no has de tocar el sòl (i en pujar,

millor no posar-les a 90 graus).

Tonificar els bessons.

Has de col·locar les mans sobre una taula i, mentre et poses de puntetes amb una cama, has de pujar l'altra i doblegar-la fins a fer un angle recte. Has de fer-ho 25 vegades amb cada cama.

Definir els malucs.

En els malucs sol acumular-se el greix, en el cas de les dones. Per a definir-les, tomba't de costat en l'estoreta i dona suport al cap en el palmell de la teva mà; puja la cama de dalt el màxim, i baixala a poc a poc, sense arribar a secundar-la per a tornar a pujarla. Has de fer tres sèries de 15 repeticions amb cada cama.

Per Consumer/eroski.com / AMIC

Batuts casolans per a augmentar la massa muscular

Perquè els músculs creixin i poguem arribar a aconseguir un cos tonificat, és necessari dur a terme rutines d'exercici i una alimentació saludable, en la qual hi hagi un augment del consum de proteïnes.

Es poden adquirir en el mercat moltíssims preparats per a aquesta finalitat, però també podem fer nosaltres mateixos a casa alguns batuts que ens ajudaran a augmentar la massa muscular.

Presentem quatre dels més populars:

1. Batut de maduixa.

- 6 o 7 maduixes

- 1/2 tassa de civada

- 1 iogurt 0%

- 1/2 litre de llet desnatada

2. Batut de plàtan i civada

- 4 cullerades soperes de civada

- 1 plàtan

- canyella en pols per a empolvorar (al gust)

- 1/2 litre de llet desnatada.

3. Batut d'ou

- 1 plàtan

- 3 clares d'ou

- 1/2 litre de llet desnatada

- 2 cullerades soperes de civada.

4. Batut de xocolata

- 1/2 litre de llet desnatada

- 3 cullerades de cacau en pols 0%

- 2 cullerades de civada.

Si necessitem endolçar-los, podeu fer servir canyella o una culleradeta petita de mel.

Els pisos que són oportunitats, no s’arriben a publicar. Per què?

Quan rebem un encàrrec de venda, s’envia primer a la llista de clients prioritaris.

Sempre generem visites des del primer dia!

La majoria dels pisos o cases es reserven molt abans de sortir a qualsevol publicitat.

Vols ser tu, client prioritari? Apunta’t!

El procés de participació de la zona Adobera de Vic acaba amb un recull de 700 propostes

El procés de participació sobre l’espai públic de la zona Adobera de Vic ha recollit 700 propostes que han aportat idees, visions i desitjos sobre l’ús d’aquesta zona amb la finalitat de convertir-la en un nou pol d’atracció per a la ciutat de Vic.

La iniciativa va començar, de manera oficial, el maig de 2022 i, fins al febrer, més de 1.700 persones han participat en les diferents accions del procés participatiu; a través de les trobades del grup motor, les visites guiades, conferències, activitats familiars o projectes.

“Entitats, empreses, associacions, administracions i particulars han pogut parlar i aportar moltes propostes interessants fins al dissabte 25 de març, quan es va posar punt final al procés amb una la jornada participativa entorn

de les Adoberies de Vic, amb l’assistència de 400 persones”, explica Josep-Ramon Soldevila, regidor de Participació de l’Ajuntament de Vic. El proper pas és analitzar detalladament totes les propostes rebudes.

L’interès per recuperar l’espai de les Adoberies es remunta fa 15 anys. Amb el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), l’Ajuntament de Vic va aprofitar per qualificar les Adoberies nº 2 i nº 4, les més emblemàtiques i representatives de la ciutat, com equipaments i, posteriorment, adquirir-les per començar el projecte de recuperació i transformació en un centre d’interpretació per divulgar la història del sector adober de la ciutat. El projecte, actualment en obres, està previst que finalitzi a finals d’any.

“La rehabilitació de la zona Adobera de Vic és un projecte

700.000 €

Impresionant torre a 4 vents de 232 m² construïts, en un solar de 512 m². Garatge semisoterrani per 3 cotxes, porxo amb zona de barbacoa. Consta de 4 habitacions, 3 banys, cuina independent, menjador sala estar amb llar de foc, terrassa i balcó, calefacció. Vistes espectaculars al Riu Ter

REF. 22045

molt gran de ciutat. Tenim un espai públic comunitari molt gran i volíem que tothom pogués opinar sobre aquesta àrea. El procés va concloure el dissabte 25 de març amb èxit i creiem que

sortiran propostes rellevants per acabar de rehabilitar el barri”, explica Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic.

410.000 €

Casa unifamiliar aparellada de 234 m² construïts, en un solar de 357 m². Consta de 4 habitacions, 3 banys, menjador amb llar de foc, cuina independent. Garatge soterrani per 2 cotxes, jardí amb piscina i barbacoa, calefacció

REF. 22041

MASIES DE RODA – Zona Tennis Manlleu

VIC – Zona Sant Llàtzer

en el teu tractament ortodòncia invisible i/o implant + corona*

Vols recuperar les teves peces dentals?

Els implants són peces de titani que tenen com a objectiu reproduir les arrels perdudes de les dents i sobre els quals es col·loquen diferents tipus de pròtesis depenent de les possibilitats que permeti la boca del pacient.

Coneixes els beneficis de l’Ortodòncia Invisible?

Alinea les teves dents còmodament: com que no té elements metàl·lics, no provoca nafres o ferides. Senzilla: la pots retirar per menjar, raspallar-te les dents o, de manera puntual, com per anar a un esdeveniment social.

Coneixes la nostra nova marca d’estètica dental?

Ortodòncia - Facetes - Emblanquiment

Demana aquí la teva consulta gratuïta

Realitats de Vic 1896 - 1ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

Toc, toc! - Podem passar a l’any 1896? – Sí, sí... benvinguts al Vic d’aquesta època! També és entretingut i amb notícies meteorològiques, culinàries, judicials, bèl·liques, tecnològiques, industrials, festives, epidemiològiques... barrejades amb curiositats i un bocí de notícies nacionals i internacionals, per situarnos ben bé en quina època som.

Comencem pel bé més preuat en aquest planeta terra: l’aigua. Barrejaré el seu aspecte comercial amb el climatològic i la por que es tenia en front als fenòmens adversos, tot seguint un ordre cronològic.

Se’m fa estrany el fet de comprendre que a Vic, a l’estiu, podien prendre un refresc amb glaçons. Com s’ho feien si no hi havia electricitat per fer anar els congeladors? Doncs bé, la solució a aquesta pregunta l’he trobat en uns articles d’El Norte Catalán de 18 de gener i d’1 de febrer que informen, als lectors, que s’estava fent un colossal dipòsit de gel en un pou destinat a l’efecte anomenat Pou del glas. Estava situat a les afores de la ciutat de Vic, al costat del riu Mèder. Era propietat de la família Nadal que el tenia arrendat a un cafeter anomenat Enric Blanch. Una de les condicions que li van posar, i que el Sr. Blanch complí de manera escrupolosa, era que havia de cedir gel gratuït als malalts del Sant Hospital i a tots aquells que, essent pobres, presentessin un certificat del facultatiu i del seu respectiu rector.

Les lloses de gel que s’estaven serrant i dipositant mesuraven quasi un pam de gruix i tenien una puresa i transparència de qualitat suprema. Aquesta indústria creava grans avantatges al proporcionar ocupació a un bon nombre de treballadors. Com a resultat, els veïns que estaven a prop d’aquesta empresa, es podien proveir, durant tot l’any, de gel per a totes les necessitats o conveniència que tinguessin.

En quan a l’abastiment d’aigües pel terme municipal de Vic, tot semblava resolt ja que, des de 1850, la donaven tres “empreses” diferents. La primera d’aquestes era la de les fonts de Bellpuig, propietat de l’Ajuntament i alguns partícips, que procedien del sud-est de la ciutat. Una altra font era la de Monallots situada a la part de ponent. I, l’última, la de La Frontera, que es troba a la part oriental de la nostra ciutat (correspondència de l’abril de 1895 –Ajuntament de Vic).

No n’hi va haver prou amb aquests tres mitjans de subministrament d’aigües a principis de febrer de 1896. A Vic i a la resta de Catalunya, començava una sequera que durà tres mesos. Aquesta circumstància la podem comprovar a un article aparegut a El Norte Catalán de 8 de febrer. La “Delegació del Institut de Sant Isidro” va disposar, a través de l’Ajuntament, que es fessin rogatives públiques per a que cedís la sequera i les demés plagues que afectaren a l’agricultura. Afegia: “El Instituto Agrícola Catalán, con un celo religioso que le honra, ha dirigido á los Prelados de Catalunya igual instancia”. El temps era extremadament sec i la falta de pluges començava a posar nerviosos als

pagesos.

Per la seva part, el Bisbe Morgades disposava l’augment de les pregàries i informava de la celebració el 23 de febrer d’una missa cantada amb la finalitat d’aconseguir la desitjada pluja. A més, establia una relació de dies i esglésies en que hi hauria pregàries amb aquesta mateixa finalitat, de tal manera que els desitjos de pluja serien continus. Començarien dilluns 24 febrer i acabarien el 4 de març. Les misses es farien correlativament a les esglésies de la Pietat, el Carme, Sant Domènec, Caputxins, Mercè, Remei, Sant Felip, Santa Teresa, Santa Clara i Davallades (La Veu del Montserrat de 22 de febrer). En termes bèl·lics, seria una mena de “bombardeig amb foc continu” al cel amb desitjos celestials de pluja.

Sembla que el cel no responia de manera adequada i es va seguir insistint amb pregàries de Mn. Vicens Valls: “… el anhelado beneficio de una abundante y copiosa lluvia tan necesaria en la época actual, para el crecimiento y desarrollo de nuestros sembrados” (NC, 14 març).

Aparegué el factor climàtic del vent que, combinat amb la pols, aleshores típica de la nostra ciutat (recordem l’adagi: Vic, ciutat de la pols i del fang), produïa “una constel·lació de malaltías pulmonars que obliga á pendre series precaucions” (VM, 4 abril).

Moltes senyals de pluja arribaren a

Vic la setmana de l’11 al 18 d’abril, però totes se les emportà el vent del sud-oest o de Segarra, també anomenat pel poble com a vent de la fam (VM, 18 abril). La necessitat d’aigua era extrema.

De les moltes processons encaminades a aconseguir del cel el benefici de la pluja, n’hi hagué una, la del 26 d’abril, en que un devot encuriosit, comptà el número d’assistents. Passaven de mil, essent major el número de dones (800). No solament hi hagueren processons demanant gotes d’or a Vic, sinó en quasi totes les parròquies de la comarca (NC, 2 maig).

Fins que arribà el dia desitjat: el 30 d’abril. La Veu del Montserrat de 2 de maig, ens comença l’article tot dient: “Cantem aleluya”. Tot seguit, ens explica amb detall què passà aquell dijous. Al migdia, aparegueren pel nord-oest uns núvols negres amb llampecs i trons “que’ns portaren la desitjada pluja, bé que amb preludis de calamarça. Las ruixadas que caygueren avans de las quatre de la tarda nos deixaren una quantitat d’aygua considerable...”

Del temporal que hi hagué el 8 de maig, va caure un llamp al campanar de l’església de la Pietat. Seguint el filferro que, connecta el rellotge situat a l’expressat campanar amb un mecanisme que posava en funcionament les campanes que donen les hores, va entrar fins a l’absis, sortint per una finestra (NC, 9 maig). No causà desgràcies personals però

sí desperfectes materials, com per exemple escantonant una mica una finestra, tirant a terra una palmatòria i socarrant unes flors de l’altar (VM, 9 maig).

El 14 del mateix mes, en agraïment per haver aconseguit el benefici de la pluja, es cantà un solemne TeDeum a la Catedral.

Per acabar, una anècdota curiosa explicada pel Pbre. Miquel A. Saurina i publicada a El Norte Catalán de 22 d’agost. El titular de la notícia, en primera pàgina, és “LA NUBE «MISTERIOSA» O EL TEMPORAL DEL DIA 16”. Com per no llegir-se’l! Es veu que es va formar un dens núvol, en forma cònica, el vèrtex del qual semblava tocar el terra, a la part sud de la plana de Vic, amb la curiosa reacció d’alguns pagesos: la van atacar a trets d’escopeta.

Saurina ens fa una explicació tècnica d’aquest fenomen atmosfèric. Ens el compara amb la “bomba marina ó manga de agua”, a la que els mariners tiraven canonades per a rebentar-la i evitar els estralls que podien causar. Si el vòrtex del cicló es forma a la terra, en un sòl movedís, també pot arrossegar sorres, llagostes i d’altres animals causant l’admiració de la gent. Això mateix succeí als voltants de Vic. El soroll que produïa dit núvol era originat “por el paso del aire al entrar con precipitación en el vórtice… para destruir el cual eran impotentes las balas de la escopetas” (NC, 22 d’agost).

ACTIVITATS

INSCRIPCIONS ! PRIMAVERA 2023

TARDES JOVES Vicjove Més informació i inscripcions a vicjove.cat

TALLERS D’ESTALVI ENERGÈTIC Més informació i inscripcions a centrescivics.vic.cat

Com ja es va fer a l’hivern amb bons resultats, les inscripcions s’obren el dia 3 d’abril de forma esglaonada, tant en línia com de forma presencial, pels diferents Centres Cívics de Vic:

Activitats CCVic Joan Triadú a partir de les 9 h

Activitats CCVic Plaça d’Osona a partir de les 10 h

Activitats CCVic Santa Anna a partir de les 11 h

Activitats CCVic La Guixa a partir de les 12 h

Activitats CCVic El Montseny a partir de les 16 h

Activitats CCVic Can Pau Raba a partir de les 17 h

Activitats CCVic Serra-de-senferm a partir de les 18 h

• Si et vols inscriure en línia a un taller i estàs en espera t’informem en pantalla de la posició que ocupes a la cua.

Més activitats, propostes i especials CCVIC a centrescivics.vic.cat

ESPAI OBERT DE FABRICACIÓ DIGITAL

Obert al públic dilluns 12 h - 14 h i dijous 12 h - 14 h / 16 h - 18 h

CCViC Can Pau Raba, 3r pis, Espai Ç.

A PARTIR DEL 3 D’ABRIL

En línia a centrescivics.vic.cat

De forma presencial de 9 a 13 h el 3, 4 i 5 d’abril de 16 a 20 h del 3 al 14 d’abril

Del 6 al 10 d’abril els CCVIC estan tancats

Al CCVic Santa Anna no es fan inscripcions presencials

Totes les activitats són presencials amb inscripció prèvia

En cas de diversitat funcional, demaneu informació ampliada a cada centre cívic Consulteu la informació específica per a les inscripcions als tallers d’estalvi energètic i les Tardes joves

EXPOSICIONS

L’oferta cultural del CCVIC Joan Triadú inclou també exposicions al claustre i a l’Espai Josep Romeu. Podeu consultar tota la informació d’aquestes activitats temporals a centrescivics.vic.cat

Amb la col·laboració de La Farinera , Centre d’Arts Visuals de Vic | Institut del Teatre de Vic (APAE) | Vicjove Osona

centrescivics.vic.cat

T'expliquem què és la lectura La seva història, beneficis, tècniques i tipus que hi ha

Què és la lectura?

La lectura és un procés en què un individu coneix certa informació mitjançant el llenguatge visual o escrit. El lector s'enfronta a certes paraules, números o símbols, els tradueix en informació dins de la seva ment, els descodifica i els aprèn.

Llegir implica pronunciar les paraules escrites, identificar-les i comprendre-les. En l'àmbit textual, llegir és comprendre un text i extreure'n el significat.

Tipus de lectura.

Lectura recreativa. S'utilitza la lectura com a mètode d'entreteniment.

Lectura reflexiva. S'obté del text llegit algun missatge, consell o ensenyament i se'n reflexiona.

Lectura superficial. Es llegeix ràpidament un text per conèixer-ne el contingut general i saber si serà útil o d'interès.

Lectura informativa. Llegiu un text per conèixer una informació.

Lectura musical. Es llegeixen símbols que reflecteixen sons musicals.

Lectura braille. Fa servir un sistema de la lectoescriptora que es realitza a través del tacte.

La història de la lectura té l'origen en l'aparició de l'escriptura el 3500 aC. C, quan es feia servir l'argila com a suport per grafiar, comptabilitzar béns i mercaderia i retenir informació. La lectura es va basar durant molt de temps en la comprensió de símbols i codis simples als quals només accedia una petita porció de la població que sabia escriure'ls, llegir-los i interpretar-los.

A través dels anys, les diferents civilitzacions van desenvolupar una escriptura cada cop més complexa i rica, davant de la necessitat de transmetre una major quantitat i qualitat d'informació. A mesura que l'escriptura es va tornar més complex, la lectura es va transformar en una activitat pública i oral. Els textos eren llegits en veu alta a l'antiga Grècia hi ha

la resta d'Europa entre els pensadors i els monjos.

La impremta moderna sorgida al segle XV va permetre la difusió de textos, cosa que va facilitar l'accés a la lectura. L'aparició dels signes de puntuació i la separació entre caràcters va fer més simple interpretar els escrits. Va començar a desenvolupar-se una lectura individual i silenciosa que per al segle XIX es va estendre entre una gran quantitat de població.

Les tècniques i les formes de lectura es mantenen gairebé invariables des d'aquell moment. L'aparició de nous suports (materials i digitals) van acostar continguts a una gran porció de la humanitat, malgrat que encara hi ha al món milions de persones sense accés a aquest dret.

Quins són els beneficis de la lectura?

La lectura és un procés cognitiu que té molts beneficis per a la salut mental, emocional i social de les persones. Aquelles que llegeixen amb més regularitat adquireixen el que es coneix com a "hàbit de lectura". Entre els principals avantatges de la lectura hi ha:

Permet adquirir coneixements i incrementa la capacitat comunicativa.

Ajuda a desenvolupar la capacitat d'anàlisi i resolució de problemes.

És una opció d'entreteniment.

Permet desenvolupar l'empatia i les relacions interpersonals.

Enriqueix el món interior.

Amplia el vocabulari i en fomenta l'escriptura. Estimula la concentració.

Incentiva la imaginació.

Exercita les connexions neuronals. Permet alliberar emocions.

Tècniques de lectura. Lectura silenciosa. Se'n fa una lectura i no es pronuncien les paraules en veu alta

sinó cap endins. Tot el procés de lectura és individual i el text s'interpreta a la ment.

Lectura oral. Es llegeix un text de manera audible. Aquest tipus de lectura és fonamental a l'etapa d'aprenentatge.

Lectura seqüencial. Es llegeix el text des del principi fins al final sense interrupcions ni omissions.

Lectura puntual. Només es llegeixen els passatges que interessen el text.

Lectura intensiva. Llegiu un text amb atenció a cada paraula i detall.

La lectura com un procés

Aprendre a llegir és un procés que comença a una edat molt primerenca, entre els cinc i els sis anys a l'escola primària. Aprendre a llegir obre les portes de l'educació i l'escriptura, que és un altre procés important en la formació intel·lectual d'una persona.

Perquè el procés de lectura sigui possible hi ha diversos aspectes que es posen en joc. En primer lloc, la qüestió física és necessari el moviment ocular i la fixació de la vista a llegir, ja que aquest procés implica visualitzar paraules o símbols.

Després es produeix un procés de fonació (conscient o no) en què la lectura passa a la parla i l'audició a l'orella. Finalment, la cerebració entra en joc perquè la informació arribi al nostre cervell i puguem comprendre'l.

Hi ha diferents tipus de lectura que s'adapten a les necessitats del lector. Una lectura profunda requereix més concentració i atenció, així com un treball intel·lectual més intens.

Una lectura ràpida, per contra, cerca detectar les parts més destacades d'un text i no aprofundirhi. Una lectura de repàs suposa una lectura prèvia d'anàlisi, com pot ser una relectura d'un text ja llegit.

Font: https://concepto.de/lectura

La recepta El Romesco dels calçots

Agafem una olla amb aigua i deixarem que bullir, quan comenci a bullir escaldarem els tomàquets el just per poder treure la pell, un parell de minuts.

Passat aquest temps treure'm i els deixarem refredar. Agafarem les nyores i les obrirem per la meitat, treure'm totes les llavors, l'aigua que teníem de bullir els tomàquets l'utilitzarem per escaldar les nyores, quan comenci a bullir de nou les afegirem i les deixarem uns tres minuts. Passat aquest temps el traurem i també les deixarem refredar.

Ara agafem una paella amb oli d'oliva verge i fregirem el pa tomba i tomba i una vegada daurat treure'm. Després confitarem els 6 grans d'all fins que els quedin ben tovets a foc mínim.

Ara treure'm la pell als tomàquets i tindrem preparat un bol on anirem ficant a mesura que els tinguem elaborats tots els ingredients.

Els tomàquets sense pell, els 6 grans d'all, les llesquetes de pa fregit i les ametlles torrades sense pell.

Agafarem les nyores i amb una cullera de postres anirem rascant la nyora per treure-li la carn.

Ho afegirem al nostre bol i per últim ficarem els 65 ml d'oli d'oliva verge, la cullerada sopera de vinagre de vi blanc, la sal i el pebre al punt.

Agafarem el túrmix i ho lligarem tot fins que ens quedi el nostre Romesco.

Una salsa típica catalana que ens serveix tant pels calçots de temporada com una salsa boníssima pel peix de tot any.

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients per 6 persones:

● 1 kg de tomàquets madurs.

● 6 grans d'all.

● 4 nyores.

● 2 llesquetes de pa (80 g).

● Oli d'oliva verge per fregir el pa i pel romesco (65 ml)

● 80 g d'ametlles torrades sense pell.

● 1 cullerada sopera de vinagre de vi blanc.

● Pebre negre.

● Sal.