__MAIN_TEXT__

Page 1

Revista de Vic Revista gratuïta www.revistadevic.cat

Octubre | Novembre de 2017 Núm. 38

Els fanals de

Gaudí

Aquesta revista te la podem regalar gràcies als nostres anunciants!

DISCOVERY SPORT PURE DES DE 30.300 €* O AMB CAIXA AUTOMÀTICA GRATIS EN VERSIONS 4X4** Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700 – 08503 Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/ Gamma Discovery Sport: consum combinat 4,7-5,3 l/100 km, emissions de CO2 123-139 g/km. *P.V.P. del Discovery Sport eD4 dièsel 150 CV 4x2 Pure Tech Edition limitada manual des de 30.300 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació, IEDMT, inclosos). IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per 100 unitats finançades amb FCA Capital España, EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida fins al 31/10/2017 o fins a finalització d’unitats (100) a península i territori insular. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació, landrover.es o línia Land Rover 902 440 550. **Oferta vàlida només per a unitats en estoc fins al 31/10/2017.


ET PORTA A LLOCS SORPRENENTS.

Una de les moltes i innovadores característiques del Nou Discovery és el sistema All-Terrain Progress Control, que permet administrar automàticament el motor i els frens, aconseguint una velocitat off-road còmoda i estable. Així tu només t’has de centrar en conduir i gaudir de la Auto Pla Vic 4X4 Ctra. Nacional 152A, Km 69,700, 08503, Gurb - Vic (Barcelona) 93 889 33 66 auto-pla-vic.landrover.es/

Gamma Nou Discovery: consum combinat 6,0-10,9 l/100 km, emissions de CO2 159-254 g/km. *P.V.P del Nou Discovery 2.0L TD4 180 CV Auto. S des de 56.150 € (IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació, IEDMT, inclosos). IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l’IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. El model mostrat pot no coincidir amb el que està d’oferta. Per a més informació: landrover.es o línia Land Rover 902 440 550.


Editorial

la portada/

E

ls fanals commemoratius del I Centenari del naixement de Jaume Balmes estaven situades a la plaça Major de Vic. Eren uns fanals-obelisc d’estil modernista, dissenyades per Antoni Gaudí el 1910. Van ser enderrocades el 1924 a causa del seu mal estat de conservació.

05 08 Revista de Vic Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.com Administració Marta Anglada Redactors Oriol Casellas Xavi Ruiz Cristina Comerma Manel Montero Toni Coromina Cristina Masramon Andreu Gomez Eduard Olivan Miquel S. Molist Badiola Nùria Dot Dipòsit legal: B 18552-2014 Editorial Revista de Vic Preguntes o qüestions Pare Gallissa 08500, Vic (Barcelona) Telèfon: (0034) 93 885 46 02 Mail: info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

04

Tecnologia

08

Moda

16

El racó de la Núria

13

La recepta de l’ Andreu

26

Un passeig per Vic

Conceptes útils per comprendre el món de les monedes digitals / # It girl /

Estimada Maria/

Coca d’escalivada ⁄

El descobriment del Temple Romà/

editorial/

E

XAVI RUIZ

n aquests temps que corren de desconeixença política, i de l’ajut de la por per a fer que la gent tingui reticència a votar o a inclús a dir el que es pensa, creiem fermament a conservar els trossos d’història que ens envolten. La història a vegades es repeteix, de diferent forma i en diferents àmbits, i el que hem de fer és viure-la. Nosaltres per la nostra part, ens encarreguem de portar-vos una revista farcida de novetats i bones vibracions, perquè almenys mentre la llegeixis, puguis desconnectar una mica de l’estrès del dia a dia.

Us expliquem en aquest número que a Vic vàrem tenir uns fanals dissenyats pel gran Antoni Gaudí, o com es va descobrir el Temple Roma, a part de la moda, els articles d’opinió, la tecnologia, la secció alternativa, els passatemps i molt més! Aixi doncs us prometem una revista farcida de novetats. Esperem que us agradi. Recordem que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat. Ens podeu enviar comentaris o articles a: info@larevistadevic.cat

Vic FM

La ràdio a Vic té un nom, i aquest nom és VICFM

www.vicfm.cat Escolta’ns a www.vicfm.cat


Tecnologia Conceptes útils per comprendre el món de les monedes digitals /

A

ctualment, existeixen més de 800 monedes en l’àmbit digital, és a dir, l’Internet del Valor (IOV), també anomenat Internet dels Diners, que permet una infinita possibilitat de transaccions sense que quedin registres de les mateixes.

Això permet als usuaris tenir el control absolut dels seus diners, així com l’exposició total del mateix. Des d’Always On, companyia de protecció digital, recomanen conèixer els aspectes imprescindibles abans d’entrar en el món de IOV i la instal·lació de sistemes de ciberseguretat si volen realitzar aquest tipus d’operacions, ja que són l’objectiu de nombrosos hackers. Alguns conceptes per conèixer el món de les transaccions digitals mitjançant diners virtuals són els següents: · La diferència entre la criptomoneda o moneda electrònica i la moneda digital és que la primera és emesa pels bancs i compta amb la seva corresponent supervisió, mentre que la moneda digital té un creador privat i no és controlada per cap organisme o govern. · El moneder o cartera digital d’un usuari és aquella en la qual es registra els diners i les transaccions. És possible hackejar-la mitjançant tècniques de phishing, robar les seves credencials, accedir-hi i sostreure els seus fons. · Al començament, les criptodivises s’adquirien i s’utilitzaven en la deep web, la xarxa paral·lela a internet en què es realitzen la majoria de les transaccions il·legals i que gràcies a aquests criptoactius mantenen l’anonimat dels usuaris. En l’actualitat s’utilitzen en la plataforma comuna d’internet per fer transferències a altres moneders o com a mètode de pagament. · Les monedes digitals s’utilitzen com a mètode de pagament de rescats en ciberatacs pel seu alt valor i la irrastrejabilitat tant dels comptes, com de les transaccions i els usuaris. · La seva diferència amb un compte bancari és que no

Octubre - Novembre 2017

s’associa a una numeració, per exemple, amb Bitcoin, la moneda digital més popular, qualsevol es pot generar un número de compte, completament aleatori, no es poden predir per endavant ni conèixer a quina persona física està associada. Marta Pruneres, portaveu d’Always On recomana que “el nivell de seguretat del dispositiu en què s’allotgi el moneder ha d’estar actualitzat i completament securitzat per evitar el segrest de les claus”. A més, destaca que “cal tenir una contrasenya complexa, canviar la ruta d’emmagatzematge per evitar que el malware o scripts maliciosos intentin obtenir des del directori i si és possible, utilitzar un programari de xifrat de tercers o similars”.

4

Revista de Vic


La Diputació de Barcelona impulsa el model “BiblioLab” a la Xarxa de Biblioteques Municipals • Es tracta d’un canvi de model basat en la creació de coneixement i la innovació ciutadana • BiblioLab és un dels projectes destacats del Pla de mandat 2016-2019 de la Diputació • Inclou la programació de més de 350 activitats relacionades amb la creació i l’experimentació en més de 55 biblioteques de la demarcació

E

REDACCIÓ

l model BiblioLab de la XBM desenvolupa i dona suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn de col·laboració obert a la ciutadania. El futur de les biblioteques dependrà en gran mesura de la seva capacitat d’adaptar-se als nous reptes que planteja la revolució digital que afecta a tots els àmbits socials i personals i, de manera molt especial, a la producció, difusió i transmissió del coneixement, matèria primera de les biblioteques. Cada vegada més, l’aprenentatge es basa en processos empírics i els consumidors d’informació estan canviant els seus rols: volen agafar el protagonisme i ser també generadors de coneixement. Si fins avui les biblioteques oferien accés al coneixement, a partir d’ara també han de ser capaces de generar-lo en els seus espais mitjançant l’experimentació i la creació. Diferents coneixements Els projectes desenvolupats en el BiblioLab abasten diferents branques del coneixement, i en moltes d’elles el factor tecnològic té un paper important com a eina vehicular. Així es podran desenvolupar projectes purament tecnològics però també projectes cientificosocials (nutrició, agricultura, astronomia, natura, etc.), projectes artístics (la música, les arts plàstiques o l’artesania) i projectes relacionats amb la lectura i l’escriptura, l’essència de les biblioteques.

Amb el BiblioLab la Diputació de Barcelona pretén fomentar la creació i la creativitat de la ciutadania, habilitats de gran valor en el desenvolupament de les persones en àmbits com l’educació, la cultura i l’emprenedoria. Alguns exemples del programa que s’estan desenvolupant actualment són Cuines del Món a la Biblioteca Fondo a Santa Coloma de Gramenet (que potencia la gastronomia com a fet cultural i patrimonial); De l’hort a la biblioteca de les Biblioteques del Baix Llobregat (un exemple clar d’innovació extensible a tota la xarxa de biblioteques); el laboratori de Lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers (un punt de trobada on les famílies experimenten al voltant de la lectura) o el Library Living Lab de la Biblioteca Volpelleres-Miquel Batllori (on la tecnologia i la robòtica prenen vida a través de l’experiència dels usuaris). BiblioLab és un dels deu projectes destacats de “Connectem”, el Pla d’actuació del mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona. Accions Les principals accions que se’n derivaran durant els propers 12 mesos són: • La creació de la comissió BiblioLab, com a òrgan consultiu format per una trentena d’entitats i especialistes en les matèries de BiblioLab, així com per representants de l’administració local, que tindrà per missió assessorar i presentar propostes en el desenvolupament de BiblioLab. Entre aquestes entitats destaquen ajuntaments de la demarcació, Generalitat de Catalunya, UAB, UPC, UOC, Fundació Obra So-

Bibliolab del Volpalleres a Sant Cugat del Vallès | Diputació de Barcelona

Bibliolab del Fondo a Santa Coloma de Gramanet Sergi Ramos - Diputació de Barcelona

cial “La Caixa” o el Gremi d’Editors de Catalunya. • L’establiment d’aliances i convenis amb institucions que treballin en els àmbits del programa BiblioLab per al desenvolupament d’accions conjuntes. • La programació de més de 350 activitats relacionades amb la creació i l’experimentació en més de 55 biblioteques de la Demarcació de Barcelona. • La creació de “bibliolabs portàtils” especialitzats en les diferents temàtiques que itineraran per les biblioteques de la XBM amb el corresponent programa de dinamització. • La convocatòria d’un programa d’ajuts econòmics pel desenvolupament de projectes de creació i experimentació a nivell municipal. • El desenvolupament d’accions de sensibilització i de formació pel personal de les biblioteques de la XBM.

Objectius Els objectius de BiblioLab són: 1. Impulsar el desenvolupament individual i col·lectiu a través de l’aprenentatge dinàmic, la creativitat i la innovació. 2. Capacitar en l’ús i oferir accés a la ciutadania a les tecnologies de la creació i la fabricació digital. 3. Fomentar el valor de l’experiència: l’experimentació s’ha situat en el centre del model d’aprenentatge. 4. Promoure la participació: implicar la comunitat de forma activa en la concepció i el desenvolupament de les accions. Els projectes han de tenir un esperit educatiu, però de manera crítica i horitzontal, no dirigida i generadora de ciutadania passiva. 5. Incrementar el valor social de les biblioteques públiques: obrir el seu enfocament, erigint-se en un agent actiu que treballa i investiga en les noves formes de producció de coneixement i informació acompanyant als seus usuaris en l’adaptació als canvis que es produeixen.


Aprenentatge

Consells per aprendre idiomes /

P

er poder portar a terme un aprenentatge eficaç i correcte d’un idioma és necessari tenir una constància i una continuïtat així com utilitzar diferents tipus de recursos.

• Estudiar l’idioma cada dia. Dedicar-li un mínim de 10 minuts diaris, preferiblement al matí, afavorirà en gran mesura l’aprenentatge i comprensió. • A l’hora de memoritzar quelcom, que sigui sempre allò que ha estat prèviament corregit o que estigueu segurs que és correcte. • Equivoqueu-vos! No s’ha de tenir por a parlar ni a cometre errors, la clau és que els corregiu i que aprengueu d’aquests. • Intenteu aprendre totes les “frases i expressions fetes” que podeu utilitzar en qualsevol situació. És aconsellable estudiar les frases fetes sempre en primera persona. • Per aprendre un idioma de manera correcta hem d’accedir a diferents tipus de recursos: diaris, ràdio,

televisió, pel·lícules, escoltar conferències, llegir llibres, escriure, parlar, etc. • Intenteu traduir i comprendre mentalment tot el que pugueu: cartells, anuncis, trossos de converses, etc.

• Una de les millors maneres d’aprendre un idioma és amb la immersió lingüística, però si no teniu la possibilitat de viatjar a un altre país, sempre podeu recórrer a altres opcions com són els laboratoris d’idiomes, una opció amb la qual podreu practicar i desenvolupar tot tipus d’activitats i exercicis, treballar en grups, en parelles, etc.

“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates Octubre - Novembre 2017

6

C/ Pla De Balenya 24 Vic

Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba Revista de Vic

938 89 34 87


Especial CALOR / només fins al 30 de novembre de 2017

a la teva llar passen coses…

365€ Bloc C-17 Model de fosa Volum Calefacció

80 m²

589€ Cassette 754 Model de fosa Volum Calefacció

88 m²

965€ Xemeneia CANADA Metàl·lica

899€ Estufa pel·let FLORA Model de 7 kW Volum Calefacció

60 m²

4,36€ Sac de PELLETS 15 Kg

s IVA inclò

Euromat

ceràmiques · banys · construcció · cuines C. Torelló, 21 · Vic · Tel. 938 890 119 Crta. de la Gleva, s/n · Manlleu · Tel. 938 502 656 Av. de Roma, 109 · Manlleu · Tel. 938 513 861 C. Sant Amand, s/n · Ripoll · Tel. 972 715 022 MAGATZEM DE CONSTRUCCIÓ · C. Joaquim Sorolla, 38 · Ripoll · Tel. 972 700 721 www.gammaeuromat.cat Preus vàlids (IVA inclòs). Ofertes vàlides fins al 30 de novembre de 2017 o final d’existències.

ollir el teu

vine a rec

G DE CATÁLE CALOR

Volum Calefacció

120 m²


Moda

# It girl /

E

CRIS Comerma

@alexachung 2,8M seguidors Nascuda a Anglaterra (1983) és model, presentadora de televisió i bloggera. De pare xinès i mare anglesa, la britànica és coneguda per tenir i seguir amb fidelitat el seu propi estil, de caràcter transgressor i que només ella sap portar. La veuràs en festivals de música alternativa, té una línia pròpia de roba (no apte per a totes les butxaques) i autora del llibre autobiogràfic “It”.

ls apassiona la moda, viatjar i les xarxes socials. Tot allò que es posen s’exhaureix en instants. Així són les it girls. Actrius, models o simplement qualsevol noia que crea tendència i que les marques les empaiten perquè promocionin els seus productes i amb això, guanyar un dineral (tant la marca com la influencer). Instagram és la seva xarxa predilecta, amb fotos perfectes d’un outfit estudiat fins a l’últim detall que fan que vulguis ser com elles. La llista d’it girls podria ser infinita, em limitaré a esmentar les més mediàtiques tant a escala internacional com nacional i que han sortit del “no-res” (amb tots els respectes).

#1_Olivia Palermo @oliviapalermo 5M seguidors Nascuda a Nova York (1986), l’Olivia Palermo pertany a la socialité novayorquina i és una de les it-girls amb més projecció internacional. Es va fer popular gràcies al reality show “The City” en el qual hi tenia un petit paper que amb el temps es va convertir en protagonista. Casada amb el fotògraf i model Johannes Huebl, formen una parella “perfecta”. L’Olivia sempre està impecable, inclús quan passeja el seu gos, Mr. Butler. Les ones del cabell, el maquillatge natural i la seva elegància innata fan que sigui una de les it girls més admirables del món de la moda.

#3_Dulceida @dulceida 2M f seguidors Dulceida és l’alter ego de la badalonina Aida Domènech (1989). El seu èxit com a influencer va començar amb la creació del seu blog dulceida.com (encara amb blogspot, fail). Per ella, com moltes de les it girls, la moda era un hobby que avui en dia ha convertit en la seva feina. Ha escrit un llibre Dulceida guía de estilo on fa un recull dels seus outfits preferits, viatges i estil de vida. Les seves peces estrells són els shorts, els barrets i els crop tops off shoulder. Ha participat en un programa de televisió, té una línia de roba pròpia i fins i tot un festival de música i moda, el Dulceweekend, que té lloc a Barcelona. Casada des de l’any passat amb Alba Paúl Ferrer, mostren el seu amor a tort i a dret per les xarxes socials.

#4_Lovely Pepa @lovelypepa 1,5M seguidors Lovely Pepa és el sobrenom de la gallega Alexandra Pereira (1988), una de les primeres it girls denominades com a tal a escala nacional. El seu nom del blog fa referència al seu bulldog francès (i això que de petita no li agradaven els gossos). Actualment viu a madrid amb la seva parella i fa poc va crear la seva pròpia línia de roba, lovely pepa collection, que llueix en els seus continus i envejables viatges. El seu estil és elegant i un punt clàssic en esdeveniments socials. No arrisca massa en els seus looks (fet ni positiu ni negatiu, això ho escull cadascú) i per tant, sempre encerta. En els seus stories mostra algunes de les sessions d’entremanent on promou un estil de vida saludable.

#5_Marta Riumbau @riumbaumarta 432K seguidors Amb menys seguidors però no amb menys estil que la resta, la barcelonina Marta Riumbau (27 anys) és la fundadora de la marca Mus&Bombon amb la qual les coses li van molt bé. Va estudiar Empresarials i Publicitat i Relacions públiques i està casada des de fa un parell d’anys. Molt activa a youtube on parla de moda, lifestyle, deco i reflexions en veu alta. Es caracteritza per la seva naturalitat i proximitat. Era bastant fidel a un estil com peces bàsiques, fanàtica dels jerseis, tot i que darrerament experimenta amb tendències tan de moda com en maquillatge.

#2_Alexa Chung

Octubre - Novembre 2017

8

Revista de Vic


S U E PR ! A D A J E L O G DE

49” UHD 4K HDR PRO

1.300 Hz SMART TV WI-FI

Gaudeix 4 mesos GRATIS de tota la televisió de MOVISTAR+

691€

38,38 €/mes 59,11 € el primer rebut

FUTBOL

MOTOR

ESPORTS

CINEMA

SERIES

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 9.30 a 21.00 h)

www.isern.net

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC


Lectura

El racó del lector/

‘ORIGEN ‘ PER L’AUTOR D’EL CODI DA VINCI, DAN BROWN

E

n Robert Langdon, professor de simbologia i iconografia religiosa de la Univeristat de Harvard, va fins al museu Guggenheim de Bilbao on es farà un anunci transcendental que «canviarà per sempre com entenem la ciència». L’amfitrió de la vetllada és l’Edmond Kirsch, un jove multimilionari convertit en figura de renom mundial arran dels seus visionaris invents tecnològics i prediccions arriscades. En Kirsch, un dels alumnes més brillants que va tenir en Langdon, es disposa a revelar un descobriment extraordinari que donarà resposta a les dues preguntes que han obssesionat la humanitat des del principi dels temps. D’on venim? A on anem? Durant la presentació, perfectament orquestrada per l’Edmond Kirsch i la directora del museu, l’Ambra Vidal, es desencadena un caos davant la mirada atònita dels nombrosos convidats i els milions d’espectadors de tot el món. Davant la imminent amenaça que la troballa es perdi per sempre, en Langdon i l’Ambra han de fugir desesperadament a Barcelona i començar una carrera contrarellotge per localitzar la críptica contrasenya que els donarà accés al revolucionari secret d’en Kirsch. Perseguits per un enemic turmentat i perillós, el poder del qual sembla provenir directament del mateix Palau Reial de Madrid, en Langdon i l’Ambra descobriran els episodis més obscurs de la història i l’extremisme religiós. Seguint un rastre de pistes format per obres d’art modern i símbols enigmàtics, disposaran de poques hores per intentar desvelar la investigació d’en Kirsch i la seva colpidora revelació sobre l’origen i el destí de la Humanitat. La història d’Origen es desenvolupa íntegrament a Espanya, on Robert Langdon recorrerà Bilbao, Madrid i Sevilla, a més de Barcelona. Amb l’autor d’ El codi Da Vinci, els lectors visitaran llocs tan emblemàtics com el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial de Madrid, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el monestir de Montserrat o la catedral de Sevilla.

Com ja va passar amb París a El codi Da Vinci, amb Roma a Àngels i dimonis o amb Florència a Inferno, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames. La nova novel·la de Dan Brown, ‘Origen’, té lloc íntegrament a Espanya

‘Origen’, la nova novel·la de Dan Brown, es desenvolupa íntegrament a Espanya, amb Barcelona, ​​ Bilbao, Madrid i Sevilla com a escenaris principals en què transcorre la nova aventura de Robert Langdon, segons ha anunciat editorial Planeta. Aquest segell va publicar a Espanya la nova novel·la de Brown el 5 d’octubre, en el marc d’un llançament internacional. En aquesta mateixa data es va publicar l’edició en català sota el segell Columna Edicions i el 12 d’octubre a Llatinoamèrica. D’aquesta manera, de la mà de l’autor ‘El codi Da Vinci’, el lector recorrerà escenaris com el Monestir de Montserrat, la Casa Milà (la Pedrera), la Sagrada Família, el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial o la Catedral de Sevilla. Com ja va succeir amb París a ‘El codi Da Vinci’, amb Roma en ‘Àngels i dimonis’ o amb Florència a ‘Inferno’, els escenaris de les novel·les de Dan Brown sempre han estat un element clau en les seves trames. En començar a treballar en la seva nova obra, l’autor ha assegurat que va tenir “molt clar” quin havia de ser la seva localització. “Sempre he considerat Espanya una terra de belles paradoxes, un lloc posseïdor d’una rica tradició i història que, al mateix temps, no deixa de llaurar el futur innovant en ciència i tecnologia. Per aquest motiu, quan em vaig disposar a escriure una novel·la que barregés l’antic i el modern, vaig saber que només podia escollir un lloc per ambientar”, ha assegurat. Brown ha afegit que el seu treball és el resultat “d’un gran entusiasme i amor per Espanya”. “’Origen’ és una novel·la que

celebra la riquesa de les seves tradicions i història al costat del seu audaç i il·lusionant visió de futur”, ha destacat. L’escriptor no només ha triat ubicar la seva nova novel·la a Espanya per motius narratius, sinó que la seva vinculació personal amb Espanya també ha influït. “Espanya és el primer país que vaig visitar fora dels Estats Units, tenia setze anys i vaig estar vivint a Astúries amb una família meravellosa. Durant la meva visita, em vaig enamorar de la cultura, de la història i, sobretot, de la gent i la seva llengua. Després he tornat onze vegades a Espanya (moltes més de les que he visitat cap altre país) i fins i tot durant un any vaig assistir a classes a la universitat de Sevilla”, ha explicat. El director de l’àrea editorial del Grup Planeta, Carlos Revés, ha explicat que Brown s’ha traslladat a Barcelona per “convertir-se en un més de l’equip d’editorial en la planificació del llançament”, “Ha estat un repte i un gran estímul en l’àmbit creatiu per part de tots els implicats en el projecte”, ha conclòs.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 latralla.cat


El teu Súper Econòmic

OBRIM UN NOU

SUPERMERCAT A VIC

I A MÉS AMB GASOLINERA!

El teu Súper Econòmic Tu Super Económico Tu Super Económico

El teu Súper Econòmic

Carrer de la Indústria, cantonada carrer Torelló, s/n. Vic.

El teu Súper Econòmic


Vic desaparegut

Els fanals de Gaudí /

E

ls fanals commemoratius del I Centenari del naixement de Jaume Balmes estaven situades a la plaça Major de Vic. Eren uns fanals-obelisc d’estil modernista, dissenyades per Antoni Gaudí el 1910. Van ser enderrocades el 1924 a causa del seu mal estat de conservació.

Gaudí va realitzar aquesta obra en els últims anys de la seva carrera, dedicats gairebé en exclusiva a la Sagrada Família. En aquest període va arribar a la culminació del seu estil naturalista, fent una síntesi de totes les solucions i estils provats fins a aquell llavors. L’arquitecte aconsegueix una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, entre plàstica i estètica, entre funció i forma, entre contingut i continent, aconseguint la integració de totes les arts en un tot estructurat i lògic. El maig de 1910 Gaudí va passar una breu estada de tres setmanes de repòs a Vic, per consell del pare jesuïta Ignasi Casanovas. El motiu va ser una anèmia cerebral o una depressió nerviosa. Aquí va rebre l’encàrrec de dissenyar un monument en commemoració del primer centenari del naixement de l’eclesiàstic i filòsof vigatà Jaume Balmes. En el seu lloc l’arquitecte va pensar que seria més pràctic la col·locació d’uns fanals, decorats a manera de monument, de les que es van realitzar dues, situades a un costat de la plaça Major de la ciutat, a la desembocadura del carrer de Verdaguer. Gaudí ja havia dissenyat diversos fanals en la seva joventut, com les situades a la plaça Reial (1879) i al Pla de Palau (1889) de Barcelona, ​​o unes per a la muralla de mar de la Ciutat Comtal que no van arribar a realitzar-se (1880). La realització dels fanals va ser dirigida per Josep Canaleta, ajudant de Gaudí, i executada pel contractista Lluís Illa i els serrallers Joan Colomer i Ramon Collell. L’arquitecte Josep Maria Jujol, també ajudant de Gaudí en aquells dies, va intervenir en la decoració, donant un toc daurat als ferros. Eren uns fanals en forma d’obelisc, amb base i fust de pedra basàltica de Castellfollit de la Roca i braços de ferro forjat, rematades per una creu de quatre braços, també de ferro. Un dels fanals tenia el basament format per un sol bloc de basalt, mentre que l’altra tenia diversos blocs que apuntalaven la columna com si fossin contraforts. La primera era més senzilla, amb una rematada de perfil corb semblant a un bàcul que sostenia la llum i una rematada en creu. La segona tenia dos braços de ferro dels que penjaven tres planxes de ferro amb sis lluminàries de globus de vidre i, a manera de decoració i com a commemoració a Balmes,

Octubre - Novembre 2017

figuraven les dates de naixement i defunció de l’escriptor (28 d’agost de 1810 i 9 juliol 1848), així com diversos motius vegetals. La rematada era igualment una creu. L’aspecte general d’aquests fanals era naturalista, amb la pedra desbastada i els elements de ferro de formes sinuoses i recaragolades. La que tenia dos braços semblava un arbre amb les seves branques i les fulles, amb elements penjants a manera de raïms, i la creu tenia uns pinxos que semblaven espines. Pel que sembla, Gaudí havia previst col·locar a la base dels fanals uns bancs per seure, de forma circular, que finalment no es van realitzar.

Els fanals van ser inaugurats el 7 de setembre de 1910, amb la presència de la infanta Isabel de Borbó i el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. El 1924, lamentablement, van ser enderrocades a causa del seu mal estat de con12

servació. L’Ajuntament de Vic va descartar la restauració dels fanals, que hauria estat factible, a causa del seu elevat cost. També va desestimar un recurs interposat per diversos veïns que assenyalaven el seu caràcter commemoratiu. L’enderroc es va produir el 12 d’agost de 1924. Bibliografia Bassegoda i Nonell, Joan (1989). El gran Gaudí. Sabadell: Ausa. Bergós i Massó, Joan (1999). Gaudí, l’home i l’obra (en català). Barcelona: Lunwerg. Estévez, Alberto T. (2011). Arquitectura de Gaudí. Madrid: Tikal. Giralt-Miracle, Daniel (2012). Gaudí essencial. Barcelona: La Vanguardia Edicions S.L.

Revista de Vic


Mengem bé Ingredients Per fer la massa · 400 g de farina de blat · 225 ml. d’aigua · 8 g de llevat fresc · 10 g d’oli d’oliva verge

Coca d’escalivada ⁄

P

ANDREU GOMEZ

reescalfar el forn a 200°

massa elàstica.

Agafarem l’aigua, que ha d’estar tèbia, barrejarem el sucre i el llevat fresc. Agafarem un bol i ficarem la resta d’ingredients, la farina, l’oli d’oliva verge i la sal, pastem tot fins que quedi una

Ho taparem amb paper film i deixarem fermentar fins que dobli el volum. Ara farem l’escalivada, amb una safata ficarem el pebrot, l’albergínia i la ceba amb una mica d’oli de 40 a 45 minuts a 200°, anirem donant la volta, una vegada feta, deixarem refredar, pelarem i posarem a punt de sal i pebre. Quant la massa ha doblat el volum, la treure’m del bol i la tallarem en quatre trossos i a la taula de la cuina i amb l’ajuda d’un corró estirarem les quatre boles, ni molt primetes ni molt gruixudes, ara les decorarem amb l’escalivada, la tonyina i les olives negres tallades amb rodanxes, enfornarem uns 25 minuts a 200° i ja tindrem la coca feta.

L

a coca de recapte és sovint una coca salada que porta hortalisses escalivades damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d’interior és habitual posar-hi bolets.

Per fer l’escalivada · 1 pebrot vermell · 1 ceba · 1 albergínia · Tonyina al gust · 60 g d’olives negres · oli d’oliva verge · sal i pebreta de canyella Tanmateix s’hi pot emprar d’altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans el contrari. També es fa sovint afegint arengades o anxoves. Amb una llarga tradició a la cuina catalana, són una opció a l’abast de tothom de menjar cereal d’una manera molt gustosa. Sobre una massa fina que serveix de base, s’hi afegeix qualsevol producte que es tingui a mà: verdures, peix, carn... normalment aliments bàsics i econòmics, que permeten múltiples combinacions.

La clau de la coca de recapte és la tradició d’”arreplegar”, “recaptar”, el que hi ha al rebost i portar-ho al forn de la comunitat, on el forner fa la pasta i cou el que s’ha portat, sobre d’una massa fina de pa.

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant Ona de Vic

· ESMORZARS · ESMORZARS DE FORQUILLA · ENTREPANS · MENÚ PER ENDUR · PRODUCTES DE QUALITAT · CUINA CASOLANA Carrer Del Pla de Balenya, 22 - Vic Revista de Vic

13

Tel 93 886 25 98, onarestaurant@hotmail.com

Octubre - Novembre 2017


Abans

Bolets/ MIQUEL S. Molist Badiola

E

stem en plena campanya boletaire tal com passava en els mesos de setembre, octubre i novembre de fa més de 100 anys. No sé si es farà en l’actualitat però el 1890, segons el diari vigatà El Norte Catalán, hi havia un control per part de “nuestra Autoridad” dels bolets exposats al mercat que estaven en mal estat per protegir la salut pública. Fins i tot, recomanava que es fessin anàlisis químics dels aliments en general. Es devia relaxar la inspecció al mercat i el setembre del 1893 una família de Vic quasi mor d’intoxicació per menjar-ne. També passà una cosa similar el novembre de 1912 quan, segons la Gazeta Montanyesa, “trastornaren greument la salut d’una mare y dos fills grans, d’una família del carrer de Montserrat. La mare qu’estigué grave, encara fa llit. Tingueren aquests la sort, que feren bullir els bolets molta estona”. Ho comparaven amb dues famílies de Folgueroles i Calldetenes que moriren per intoxicació havent comprat bolets a la mateixa venedora al mercat. També existien els anomenats “bricollayres”, mot amb què es coneixia als negociants forasters que compraven a l’engròs totes les existències de bolets exposats al mercat sense deixar opció als de “casa” d’adquirir aquest gustós menjar. A més, se les enginyaven, amb balances trucades, a comprar per baix preu les existències dels “pobres payeses y payesas que las traen para la venta pública y que buen trabajo les ha costado recogerlas” (El Norte Catalán de 16 d’octubre de 1897). Vistes aquestes desgràcies per intoxicació (a part d’aquests rapinyaires que quasi cada temporada boletaire venien), sortí un reportatge a la Gazeta Montanyesa d’11 d’octubre de 1913 que donava instruccions per a remeiar aquest problema. Fins aleshores s’havien donat molts consells per evitar els enverinaments a causa de la ingestió de bolets; alguns vulgars i engan-

Octubre - Novembre 2017

yosos, que van ser més perjudicials que bons, i d’altres científics, que són els que s’havien i han de seguir.

També s’informava el lector de la Gazeta Montanyesa de “dos caràcters científics” per a poder menjar bolets sense perill:

Entre la primera tipologia trobem procediments com el del cobert de plata. Consisteix a posar-lo (dit cobert) a la cassola o olla on es coguin els bolets i comprovar que, si es torna negre, és senyal que els bolets seran verinosos. Aquest sistema es comprovà que era fals però serveix per dir si un bolet està fresc (no ennegreix el cobert) o passat (sí que l’ennegreix a causa que conté principis sulfurosos).

1r. Tota classe de bolets verinosos són bolets amb volva que, com és sabut, és una espècie de sac que s’esqueixa quan el bolet creix.

Altres mètodes erronis que s’utilitzaven són els de la ceba blanca, el de l’all i el de la llet.

L’article acabava diferenciant els verins continguts en alguns bolets (la Falina i la Muscarina), la simptomatologia i les reaccions que provoca la seva ingestió en ambdós casos... generalment la mort. Per intentar evitar-la s’assessorava dels tractaments a seguir: en el cas de la Falina una purga d’oli de ricí, escalfar al malalt, donar-li molt cafè i calmar els vòmits amb gasoses o aigua de cloroform... repòs absolut. Si la persona s’ha intoxicat amb Muscarina, se li ha de provocar el vòmit, també escalfarla i punxar-la amb injeccions de sulfat datrapina.

S’arribava a la conclusió de què només hi havia uns principis bàsics per distingir un bolet bo d’un de dolent (arriscada predicció): 1r. Tot bolet amb collar o rosat o que faci bona olor o sigui trencadís i de pell seca és bo. 2n. Tot bolet atacat per insectes i llimacs o que, en tallar-lo, no canviï de color és bo. 3r. Tot bolet agafat en camps, ponts i boscs descoberts és bo. 4t. Tot bolet collit en boscs i prats humits són dolents.

2n. Tota classe de bolets tenen, sota el barret, unes fulles que ens faran de guia: si són blanques o una mica grogues, els bolets són bons; si són rosades o rogenques els bolets són dolents.

Aquestes eren consideracions que es van donar el 1913. Tot queda dit.

5è. Tot bolet de color blau, violeta, verd i roig és dolent.

14

Revista de Vic


Rbla. Tarradellas, 4 08500 Vic T. 93 886 87 87

C/ Gurb, 84 08500 Vic T. 93 889 09 83

C/ Torelló, 65 08500 Vic T. 93 883 58 58

Pg. St Joan, 155 Bis 08560 Manlleu T. 93 850 76 63

Accedeix al carrer de Gurb amb el teu vehicle facilitant-nos la matrícula quan ens visitis.

Multifunció tinta color HP OfficeJet 3833

Impressora làser monocrom Kyocera FS 1041

Impressora làser monocrom LEXMARK MS415dn

TÒNER HP Compatible CE255A (6K) TÒNER BROTHER Compatible TN2320 (2.6K)

Impressora làser monocrom RICOH SP211 / Amb wifi 76,23€

*Tintes i tòners equivalents de la mateixa referència

Preus amb IVA inclòs.


El racó de la Núria

Estimada Maria/

NÚRIA

E

Dot

stimada Maria, Fa tant de temps que no sento les teves rialles, ni la teva veu afilada. Fa tant que no acarones, amb les teves mans fredes, la meva pell.

Estimada iaia, com em dol no haver aprofitat cada segon amb més intensitat, com em culpo a mi mateixa, tot i que sols era una nena, de no gaudir més de la teva immensa alegria i de la teva bondat, la mateixa que es disfressava de petites accions quotidianes que van fer de la meva infància, l’època més feliç. Diguem Maria, diguem que tu vas estimarme tot i ser la néta que va aparèixer en darrer lloc, quan ja poc se m’esperava. Quan potser ja no tenies forces per córrer darrere meu, però encara conservaves aquell

Octubre - Novembre 2017

amor tan viu, el mateix que em concedies en forma de petons sobre la cara de nena, esquerpa i vergonyosa, de la que avui poca cosa queda. Iaia, mai sabràs la impotència ni el dolor que em tenyien l’ànima, cada vegada que pensava en el fatídic dia que et van diagnosticar una prematura pèrdua de records, que poc després suposaria la rendició de la teva ment a l’oblit. Tot això davant dels meus ulls de nena, els mateixos que encara no podien apreciar la bellesa dels teus gestos rutinaris, ni la vida que desprenia el teu somriure inalterable. Alguns l’anomenen Alzheimer, per mi significa el comiat a la meva innocència. Si forço la memòria, encara recordo el dia que vaig trobar una llibreta on escrivies, amb la mà tremolosa, els noms dels de casa. Els mateixos que sempre havies pronunciat amb una devoció que el temps es va encarregar d’arrencar, igual com ho va fer amb cada record i amb cada desig, amb cada esperança i amb cada rastre del qual eres. Recordo com se’m van negar els ulls, amb aquell bloc de notes entre les mans, sense entendre el perquè. Aquell dia vaig créixer una mica.

avui penso que va ser incapaç de viure sense la teva presència, sense la llum que alliberaves i que omplia de colors cada racó. I com et puc explicar que l’enyor em persegueix d’ençà que els geranis van abandonar les finestres de casa, com et puc dir, ara que ja has marxat, que des del precís dia que vas oblidar el meu nom, la vida és menys vida. I sé que aquest dolor no persistirà en el temps, i sé que tot tornarà a la calma i que el teu record romandrà en aquest batec insistent que de tant en tant em colpeja la memòria, el mateix que em fa recordar com de complex i senzill és el temps, i com de cruel és el seu pas intransigent. Però tu, dolça i plena de bondat, restaràs eterna per aquells que et vam conèixer i estimar, pels mateixos que vessem llàgrimes plenes de tristesa per aquesta pèrdua que encara no hem assimilat. I jo, només espero que aquesta nit t’hagis retrobat amb l’avi i que junts, una nit més, sopeu mentre recordeu vells temps, observant de reüll a aquells que mai us oblidarem.

Uns anys després vam perdre l’avi, encara

16

Revista de Vic


Els panallets/

E

Artipà

DAVID ROVIRA

ls panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato. Es complementen amb més elements, com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata, etc. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases que en fan, però aquells més típics són els d’ametlla i els de pinyons. A Catalunya els panellets són la menja típica de Tots Sants, juntament amb les castanyes i els moniatos. No se n’ha arribat a aclarir l’origen exacte, però sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien a portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts. Aquests productes, a més de Catalunya, també són les postres típiques a Eivissa, el País Valencià i uns altres llocs relacionats.

A la nostra botiga els trobaràs sense sucre, sense gluten, sense ou i sense lactosa, amb el mateix sabor de sempre. Vine i encarrega’ls!

De dilluns a dissabte de 8 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h

Vine i encarrega els teus panellets!


Essència

Què és l’obesitat?/ LAURA

L

Folgarolas

’obesitat es pot definir com un augment de la proporció del greix en la composició corporal, el qual, en determina un excés de pes.

No tota situació de sobrepès correspon a obesitat. Aquesta també pot ser a causa de retenció de líquids, augment de massa muscular... sense que els dipòsits de greix hagin augmentat. És important recordar que l’obesitat, a vegades, és una manifestació més del quadre clínic d’una malaltia existent: Hipotiroïdisme, Cushing, pseudohipotiroïdisme, alteracions hormonals...

Perquè ens engreixem? El factor més rellevant en la majoria de persones amb sobrepès és una ingesta alimentària superior a les seves necessitats energètiques i, gairebé sempre, per excés de greixos i sucres. En aquest excés de pes, també, hi influeixen factors genètics, ambientals i psicològics. En alguns casos, l’obesitat es presenta abans de la pubertat. Un 10% dels nens en edat escolar presenten obesitat i, en la majoria, dels casos la causa n’és una conducta alimentària incorrecta.

Més del 80% dels adolescents amb una obesitat important, la mantenen quan arriben a l’edat adulta. Per tant, l’aplicació precoç de mesures destinades a corregir l’obesitat, son clau per aconseguir tenir una bona salut i qualitat de vida per sempre. Alimentació adequada i exercici de manera regular.

Unitat de nutrició a càrrec de Blanca Esteve. Av. Olimpia, 7 (baixos) 08500 Vic, 938 83 66 70 www.essencia.cat

Comprovem com l’obesitat i la falta d’exercici físic, de manera constant, afavoreix la hipertensió des dels 5 anys. Per tant, augmenten significativament els problemes cardiovasculars en edats molt joves. Per a qualsevol consulta, estem a la teva disposició a esencia@essencia.cat o bé al 93 883 66 70

Saps que la Revista de Vic, és la revista que més funciona publicitàriament?

Tenim clients que s’han anunciat durant 3 anys seguits. No hi ha cap anunciant que no

hagi rebut cap client de part nostre. Som referencia a tota la comarca d’Osona. La nostra difusió és la més estudiada i acurada. Mai tindràs un anunci de la competència al costat. No carregem la revista amb anuncis. El nostre principal objectiu és que la gent ens llegeixi i ens guardi a casa. 9 de cada deu lectors ens prefereixen a nosaltres abans que qualsevol altra publicació. Tenim el millor paper del mercat i un munt de coses mes...

Prova’ns al 93 885 46 02 i no et defraudarem!


VENEM 5 OBRES NOVES A VIC simulació

Pisos de nova construcció d’alt nivell, grans, cèntrics, exteriors, il·luminats i amb garatge.

Ja pots fer la teva reserva!! Finançament personalitzat - El teu pis pot ser a compte

Ens agrada el que fem, i ho fem bé L’HABITATGE VIC: 26 anys comprant, venent, llogant i finançant Plaça Estació, 8 · Tel. 93 889 42 77 · www.habitatge.com · info@habitatge.com


Dret i opinió El procés independentista que està vivint la meva gent/

ELISABET

B Jorquera

envolguts lectors,

En primer lloc vull agrair al director d’aquesta revista Xavi Ruiz per convidarme a formar part de nou al seu equip de redactors, atès que sóc mare treballadora i les meves obligacions van fer que durant un temps hagués de deixar de publicar els meus articles sobre dret en aquesta revista que tant valoro i admiro perquè l’he vist créixer des del seu inici. En els propers articles, exposaré una varietat de temes relacionats amb la Justícia i la Llei, basats amb les novetats legislatives o bé amb les experiències personals que com a Procuradora dels Tribunals visc cada dia als Jutjats. L’article d’avui, és una mica diferent de la resta que vindran, atès que se m’ha permès publicar la meva pròpia opinió en relació a tot el procés independentista que està vivint la meva gent. M’encanta dir la meva gent. Els catalans. Quin orgull poder dir que sóc catalana, que visc en una terra tan especial, que cada muntanya, flor, arbre...que tot allò que m’envolta forma part de la riquesa del lloc on he nascut. Tot el que he vist aquests dies per les notícies, em posa la pell de gallina i m’ha fet vessar més d’una

Octubre - Novembre 2017

llàgrima emotiva perquè he pogut comprovar quan de comú que tenim tots els catalans, la unió que tenim com a poble. Tots nosaltres estimem les nostres tradicions, i volem ser identificats com a diferents. Les nostres maneres de fer són diferents, la nostra cultura i llengua és diferent, i ja no volem que ens posin tots en el mateix sac. Voldria agrair també als polítics que donen la cara pel seu poble, sobretot l’expresident Artur Mas de qui me n’he sentit molt temps orgullosa, perquè moltes de les seves maneres d’actuar coincideixen amb les meves maneres de pensar, qui va tenir la valentia suficient per impulsar tot aquest procés que la gent anhelava, així com del sr. Francesc Homs per la seva proximitat, i tot l’equip de polítics que van recolzar-los durant el temps que va durar el seu mandat. Passaran a la història per haver estat la punta de l’iceberg. També voldria agrair a la resta de polítics de TOTS els partits independentistes, per ser uns líders, al nostre honorable President Puigdemont, a tots aquells que donen la cara pel seu poble contra un Estat prepotent i amb arrels Franquistes, que corren un risc extremadament elevat de ser fins i tot detinguts i empresonats. A tots ells vull expressar la meva gratitud i recordar que tenen al darrere un poble que els admira i que no els fallarà, perquè així ho hem demostrat fins ara. Per descomptat també vull agrair a la nostra policia, els Mossos d’Esquadra, que tot i tenir el cor encongit per haver de complir ordres contra el seu poble, es mantenen ferms i continuen protegint-nos. I a aquella part del cos dels Mossos d’Esquadra que continuen volent la unió entre Catalunya i Espanya, també vull agrair el

20

seu comportament cívic. En cap moment s’han comportat com la guàrdia civil, de la que me n’avergonyeixo públicament, per considerar-los uns bàrbars sense escrúpols. Tinc la incertesa de què passarà en el futur, però jo visc el present. El present m’ha donat moments de tant d’amor i tendresa, amb la meva gent al costat, lluitant per un objectiu comú, gaudint dels jocs dels nostres fills mentre esperàvem poder votar, gaudint de la nostra senyera ballant en l’aire que respirem. Si us sóc sincera, jo no tenia especial interès en el passat per la independència de CATALUNYA. Però tot el que he viscut m’ha fet adonar del que sento i el que vull pels meus fills. Una terra de la gent que som, de la gent humil, noble, treballadora i feliç. Senzillament som diferents. Finalment i per acabar, dir-vos que considero Espanya un lloc molt bonic també. De qui amb el temps m’agradaria curar les ferides i poder establir una bona relació, però ja com a país lliure. Sense que ningú m’obligui a formar part del que no sento. Hi ha una frase feta que diu: “Si estimes algú, deixa’l lliure. Si torna a tu, serà teu per sempre, si no torna, és que mai havia estat teu”. Si Espanya ens deixa volar, de ben segur que podrem retrobar-nos i la relació entre les dues terres serà amistosa i cordial. Espanya deixa’ns lliures. El que es prohibeix és el que més es desitja. Elisabet Jorquera Mestres Procuradora dels Tribunals info@jorquera-procuradora.com

Revista de Vic


31/12/17


Opinió SOBRE L’ AMOR, L’ AMISTAT I EL SEXE, Reflexió personal./ JOSEP Bruch

A

quest és un tema molt delicat sobre el qual, normalment, mai no m’hauria atrevit a escriure, però per atzars de la vida, en molt pocs dies, en aquestes tertúlies entre amics i companys que, a vegades són tan interessants, ha tornat a sortir el tema per enèsima vegada, i, per altres tantes, s’ha tornat a posar sobre la taula un dels tòpics més absurds i mancats de lògica que mai he arribat a escoltar: Entre un home i una dona no hi pot haver amistat, ja que acaben al llit. Això ho vaig sentir, per primera vegada, de boca d’un ex-cap meu, persona adinerada en el seu moment, i, segons ell mateix, home de món i, això sí, d’una relativa alta societat. I ja aleshores, només amb 20 anys, ho vaig trobar totalment fora de lloc. Ara, amb força més anys a sobre i amb l’experiència que et dóna la vida, encara em refermo més en la meva primera convicció: és una dita falsa, enganyosa i malintencionada. És un veritable frau; una fal·làcia interessada que contraposa dues coses tan importants com el sexe i l’amistat. De sexe, al meu entendre, només se’n pot tenir de dues maneres, amb amor o sense, incloenthi, aquesta darrera, la indiferència. I jo dic, no és l’amistat gairebé una forma d’amor; molt especial o en un aspecte diferent, si es vol, però en definitiva, amor? En la veritable amistat hi ha confiança, afecte, complaença; és trobar-se bé l’un amb l’altre; és complicitat i un munt més de coses. I tot això se n’hauria d’anar en orris per culpa d’una relació sexual? El que no té cap mena de sentit, a banda del propi del sexe, és una relació sexual amb una persona que és una perfecta desconeguda, amb la qual, quan hagis satisfet la teva, la seva, o la mútua necessitat, no sabràs que fer, que dir-li; de què parlarhi, que comentar-li. Que deixant a banda casos de fogoses passions momentànies que poden aparèixer sobtadament sense cercar-les (aquestes solen deixar, segons diuen, un molt bon record i, a vegades, algun remordiment), la relació generalment l’hauràs de compensar, o te la compensaran, econòmicament, en espècie o de qualsevol altra manera, però això converteix un acte sublim en una vulgar relació econòmica. En canvi, amb una persona amiga, quan després

Octubre - Novembre 2017

del dur però afectuós combat del sexe, les forces t’han deixat; el foc s’ha apagat momentàniament i la passió ha estat satisfeta, resten moltes coses per dir, per fer, per explicar-se. I si més no, la companyia, ni que sigui en silenci, d’un amic/amiga, acaba d’omplir el teu esperit quan el cos ja està saciat i el desig s’ha asserenat. Què més complaent i satisfactori, si després de fer l’amor Morfeu us ha abraçat i emportat al seu regne, que en despertar-te trobis, al teu costat, la confortable escalfor del cos i la confiança de la mà d’una persona amiga?

cadascun d’aquests amics amb les seves respectives parelles, si en tenen. El marit, la muller, la promesa, el promès? Bé. Tothom ha de tenir molt clar quins són els seus deures i llibertats, sinó, no es pot considerar ni adult ni capaç. A més, debatre això fora, ja, entrar en un altre camp molt més complex i totalment diferent, que no té res a veure amb el que hem reflexionat: el de l’ètica, i sobre aquest, ja s’ha escrit molt. La carta que he esmentat anteriorment, rebuda per internet, d’una perfecta desconeguda: T’ho dedico.

Un home i una dona poder ser amics, sense que, per força, hagin d’acabar al llit. Però si ho fan, la seva amistat no té per què ressentir-se’n, sinó que, més aviat, n’ha de sortir reforçada en haver compartit uns moments únics, irrepetibles, d’una exclusiva i personal intimitat, que han gaudit, només, ells dos.

I per acabar aquesta petita dissertació, que molts qualificaran de filosòfica, em veig gairebé obligat a fer-vos partícips de la carta més fogosa que mai no m’ha enviat ningú, i que, en aquest cas, ho va fer una perfecta desconeguda. Abans, però, deixeu-me sortir al pas del qual, de ben segur, molts intentaran argumentar en contra del que he dit: On resten els possibles compromisos de

22

A tu, el meu estimat desconegut, et dedico aquest poema per trencar el gel, i encendre la flama d’allò desconegut. Vessem el vi sobre la blanca seda en una remenada admirable, exhalant gemecs; sagrat entroncament que tant ens agita, frenètics, en una escena d’incessant passió. Amb la pell de la nit, coberts i inflamats per paraules d’amor, ens transformem en feres famèliques que es devoren a l’acte entre brams. Succés que ens arrossega, i, al mateix temps, ens fa volar deixant-nos sense alè, però molt enfortits; que ens envesteix, tant com també ens delecta amb delicats fregaments i moviments salvatges. Deixes anar la teva cabellera, i quelcom més....., i al compàs de tremolosos udols, empleno totalment els espais que segueixen als teus innombrables espasmes. Canviats, els nostres cossos nusos, i fumejants encara, es mostren al matiner preludi, ensenyant els rastres d’aquell inefable festí.

Revista de Vic


Nous CLA 180 Coupé i Shooting Brake Sportive AMG. Més rebels, més esportius des de 31.700€*. Ets l’amo del teu temps lliure, per tant, tu tries com gaudir dels millors moments. Els nous CLA Coupé y CLA Shooting Brake Sportive AMG converteixen la conducció en un nou plaer. Emporta-te'ls amb llantes d’aliatge de 47,5 cm (18"), servofrè d'emergència actiu, àudio 20 CD amb display de 20,3 cm (8"), fars LED High Performance i DYNAMIC SELECT. A més, per 32€/mes** (IVA inclòs) tens 4 anys de garantia, manteniment i peces de desgast (excepte pneumàtics). Consum mixt 5,4-5,7 (l/100 km) i emissions de CO2 124-134 (g/km).

Equipament Sportive AMG: • AMG Line • Canvi automàtic 7G-DCT • Control d'angle mort • Càmera de marxa enrere • Paquet d'integració per a smartphone • Climatitzador automàtic *PVP CLA 180 Coupé Sportive AMG finançant amb Alternative. IVA i impost de matriculació inclosos. Oferta vàlida per a comandes firmades fins al 30/11/2017 i contractes activats fins al 31/01/2018. **Segons les condicions del Contracte de Servei Excellent, limitat a 80.000 km. El model de les imatges no es correspon al model de l’oferta. Més informació a www.mercedes-benz.es

Condueix

AutoSuministres Motor Concessionari Oficial Mercedes-Benz Ctra. La Pobla, Nº 205. Tel.: 93 806 04 79. VILANOVA DEL CAMÍ. Ctra. Berga, Nº 2 P.I. Casanova. Tel.: 93 877 50 22. SANT FRUITÓS DE BAGES. Ctra. N-152a, Km.71,200. Tel.: 93 889 12 84. GURB. www.asm.mercedes-benz.es


Passatemps i Horòscop

Mots Encreuats

per PauVidal/ HORITZONTALS: 1. Secció molt sol·licitada ara aquests dies, sobretot si els reis tenen adreça / 2. Amanirà el motor. Arreï com sigui, l’important és el pressupost / 3. Plaç il·limitat. Menys que préssecs, més que cireres. Nuvi fora de perill / 4. Quin malson, entrar a la incubadora! Intervinguts com una mona / 5. Recargolat de cervell com un argentí forçat. Vint-i-quatre hores al supermercat / 6. Al bell mig de la cassola. Paràsit que causa anèmia a l’intestí i malmet la corneta / 7. A la vuitena va ser avi, l’emperador. Viatjaran a la Pèrsia actual / 8. Omplir el kleenex de sentit. Tanqui entre parets de cara a les ídems / 9. Una micona de res. Poderosa família, la d’en Jordi Dauder i la Vilarasau. Un dels EEUU / 10. Domina i infligeix. Adquirit sense esforç, com si fos una infusió / 11. Sortint del paradís. Escoltar i concedir, quan escoltar ja és antic. Intranet / 12. Estrany regne, que tot és a les fosques. Enviaré a estudiar lluny / 13. Líquids carbònics no, carbonitzadors. Policia físicament parlant. VERTICALS: 1. Destrals d’èpoques eolítiques. ÉS cosa de l’ós i els narius deformats / 2. Així han de ser els bens si volen fer servei. Mostro devoció amb un petó pels peus / 3. Tu, que abraces l’Eulogi? Gelat a queixalades com un croissant. No gaire gros / 4. Blanc de cabells, com en Carles de tant actuar. D’entre les de tres parts és la primera / 5. Finestral per veure bé el partit des de l’Eixample. Gèneres en guerra domèstica / 6. Soldat mort per aiguarràs. Espectacle de cabaret passant al pati de la caserna. Marxa de Rubí / 7. I entra a Òrrius. Relaxada com la lírica dominical. L’únic rei que es va fer president / 8. Mol·lusc amb regust de rom. Proteccions mítiques / 9. Enrabiat perquè el veí els fa marxar. És al tirà com a la tita el Titanic / 10. Com a noia és perfectament mereixedora. Al casament dels pingüins és obligatori / 11. No falten a dinar ni a sopar. Corretja de sabater per subjectar el calçat. Poca roba / 12. No és bo per a la salut, decapitar un pinsà. Efectes secundaris de llegir Sartre en alta mar.

Horòscop

per Dhanna Astròloga/

Àries (21/3 al 20/4) Tindràs oportunitat d’ajudar algú a qui aprecies. Possiblement ho faràs de tot cor i sense demanar res a canvi. Dies per viure el romanticisme en parella, gaudeix-ne.

Escorpí (Del 24/10 al 22/11) Potser tens poques ganes de socialitzar i vols quedar-te a casa. Sents que el món és hostil i poc amorós. En part és així però no deixis que això aturi els teus objectius.

Cranc (Del 22/6 al 21/7) Si mires la realitat des d’un punt de vista més objectiu, te n’adonaràs d’un munt de detalls que passaven desapercebuts i voldràs saber més. Augment de la teva curiositat.

Aquari (Del 21/1 al 19/2) Sortir de l’entorn habitual és bona teràpia per a tu. Saps que si et distancies dels problemes, obtens una nova visió de les coses i augmenta la teva capacitat de maniobra.

Balança (Del 24/9 al 23/10) Alguna cosa es comença a moure i això t’anima i t’ajuda a fer plans de futur. Tot i així és possible que actuïs amb prudència, tot esperant el moment de passar a l’acció.

Bessons (21/5 al 21/6) Si darrerament passes una mica més de temps a la llar, potser aprofitaràs per donar sortida a algun dels teus talents innats. Si t’organitzes, gaudiràs molt de l’experiència.

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) Dies de tensió però també de moments de reconeixement pel treball ben fet. Tot i que potser tens parella, algú està pendent de tu a l’ombra. És possible que te n’adonis.

Verge (Del 24/8 al 23/9) No ho pots tenir tot controlat. Un exercici necessari que tots hem de fer és acceptar als altres tal com són, no tenim el poder de canviar a ningú que no ho desitgi fer.

Taure (Del 21/4 al 20/5) Si has discutit amb un familiar, és possible que això hagi afectat al teu estat d’ànim. Si creus que pots recuperarmla relació, prova-ho. Si s’ha trencat, passa pàgina.

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) El seny arriba a la teva vida i la fa menys emocionant i divertida però també més real i autèntica. És un període per canviar les activitats habituals per unes més sòlides.

Lleó (Del 22/7 al 23/8) L’estrès pot anar in crescendo si no hi poses remei o gestiones millor el temps i algunes responsabilitats. Potser et cal fer una tria i tenir en compte les prioritats.

Peixos (Del 20/2 al 20/3) No t’agrada gaire la rutina, especialment a la feina. Si això et provoca malestar o una mica de tristor, has de cercar com puguis, petits canvis que t’aixequin els ànims.

Octubre - Novembre 2017

Les 7 Diferencies AQUARI

EL SIGNE DEL MÉS:

24

/

Revista de Vic


Deixa volar la teva imaginaciรณ amb nosaltres.

La Tralla

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat


Un passeig per Vic

El descobriment delTemple Romà/ CARLES Costa

P

er començar a explicar la descoberta del temple, hem de recuperar una mica la història del castell dels Montcada.

El 1450, el castell dels Montcada va passar a mans d’Alfons IV i llavors a l’Almoina General de Vic. Tot i aquest traspàs, el rei Alfons IV el va convertir en residència del veguer i s’hi van instal·lar, entre d’altres dependències, les presons comuna i reial. Posteriorment, el veguer es va mudar a la Casa Clariana i el castell va quedar com a presó, mentre que altres dependències es van aprofitar com a graner. Més concretament, el castell estava format per tres plantes. A la planta baixa, entorn del pati, hi havia diferents calabossos per als homes, les habitacions de l’escarceller, la cuina i la capella. A la primera planta, hi havia el calabós anomenat de la Fullaraca i el de les dones. Finalment, el darrer pis i també part de la segona planta estaven destinats a fer de graner. Part del recinte del temple, perquè al mig hi havia un pou i també unes escales per pujar al primer pis, servia als presos per estirar les cames a l’hora del pati. Passat un temps, a l’inici del segle XVIII, el castell va passar a mans de la Universitat de Cervera i, quan va ser suprimida a mitjans del segle XIX, va quedar a mans de l’estat espanyol. A mitjans del segle XIX, els presos que fins aleshores havien estat a la presó del castell, a causa de les males condicions que hi havia, foren traslladats a la nova presó de l’exconvent dels caputxins, on actualment hi ha l’ambulatori de Vic1. És en aquest moment que l’edifici quedà abandonat a la seva sort. L’Ajuntament de Vic el va reclamar però els seus esforços no es van materialitzar i el 1880 va ser declarat propietat de l’estat espanyol, que el va posar a subhasta per 6.205 pessetes. Fou comprat per un vigatà i un barceloní2. Tot i que no 1 El convent dels Caputxins es va fundar a principis del segle XVII i ocupava la capella de l’Àngel Custodi. De tot aquell equipament es conserva l’església, ara parròquia de la Divina Pastora. En el lloc del convent, que es va enderrocar per fer la presó, és on hi ha actualment l’ambulatori de la Seguretat Social i on prèviament hi havia la presó fins a la dècades del 1970. 2 Miquel Sans i Verdaguer i Jaume

Octubre - Novembre 2017

n’era pas el titular, l’Ajuntament va prendre la determinació d’aprofitar una bonica fortalesa del segle XI com a pedrera per a reparar altres edificis de la ciutat i va començar a desmuntar-ne els murs que la composaven. Tanmateix, un cop es va traspassar la titularitat del castell, es va seguir amb l’enderroc dirigit per Josep Antoni Torner, al costat de Josep Serra i Campdelacreu. Arribà l’any 1882. L’enderroc seguia el seu curs quan, pel maig, mentre anaven enderrocant la volta del segon pis que unia el mur extern amb el mur del pati a la banda dreta, es van endur diverses sorpreses: aparegueren uns filets de pedra horitzontals. El mestre d’obres Torner va alçar la llebre i ell, el canonge Collell i Serra no van dubtar que la troballa havia de ser romana. Posteriorment, un tros més enllà dels filets, aparegué, just a la cantonada entre les parets del davant i costat dret, un capitell d’estil corinti. El van desmuntar i portar al museu del Cercle Literari com a gran tresor. Les sorpreses no s’acabaren aquí, però: sota el capitell, van descobrir una pilastra i, mentre anaven desfent la volta, anaven quedant al descobert els filets de pedra que havien alçat la llebre. Un cop tret tot, s’adonaren que el mur era coronat per un arquitrau i a la punta hi havia una pilastra. Vistes les runes, Collell el va qualificà de temple pagà.

Procés d’eliminació de les voltes del castell i de reconstrucció de les parets de la cel·la que ja havien estat enderrocades el 1882. Malgrat les troballes de l’aleshores un dels tres únics temples romanoimperials de Catalunya i el més ben conservat, l’enderroc seguia amb el seu curs estipulat. Feia dècades, Vic ja havia destruït una catedral romànica i ara, no només estaven condemnant a la desaparició un edifici medieval sinó que també estava predestinat a acompanyarlo un edifici romà. Vic no s’ho podia tornar a permetre. Serra i Campdelacreu, per Corpus del mateix any 1882, després de parlar amb el mestre d’obres Torner, van anar a demanar al canonge Collell ajuda per comprar l’edifici. Just l’endemà, Serra i Campdelacreu, el canonge Collell, el mestre Torner i quatre prohoms més, decidiren fer front a la compra del temple per tal de salvar-lo i reconstruir-lo a través d’una nova associació: la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta associació va comprar el temple el desembre per 6.920 pessetes i va retornar algunes pedres que ja s’havien enderrocat als seus llocs originals. D’ençà del 1952, és del Patronat d’Estudis Osonencs, hereu de la Societat Arqueològica de Vic. Ens convé resumir més de 2000 anys d’història. Possiblement ens ajudarà a entendre molt millor el que hem explicat durant la parada al castell dels Montcada.

Casals i Siqués.

26

Revista de Vic


Si som molts trencarem el sostre! Vine als assajos que fem a la central. Els dimarts de 20.30 a 22.30, i els divendres de 21.00 a 23.00. I també a la diada castellera del dia 5 de novembre, a la plaça de la catedral. Més info a sagals.cat “La Central” Carretera de Manlleu - 7 - Vic


Policia de Vic

La policia de Vic (1867-2017) segle i mig d’història (I) /

L

MANEL Montero

a ciutat de Vic del 1867 viu uns anys de calma relativa després de la segona guerra carlina, l’Ajuntament es troba sota el govern dels moderats, al capdavant, en Josep de Macià i Pujol. Una ciutat de tretze mil habitants que calia d’una sèrie de canvis significatius que la fessin més moderna i en consonància a altres ciutats del país. Així es van redactar unes Ordenances Municipals semblants a les de Barcelona i altres ciutats a les quals nomenaren “cultes”. També es va donar una rellevància important a l’ordre públic i a la seguretat ciutadana, molts ajuntaments van decidir crear cossos de seguretat professionals que poguessin vetllar pel compliment de les seves ordenances i protegir la ciutadania i les propietats. Així durant la dècada dels quaranta i els cinquanta del segle XIX ciutats com Barcelona (1843), Lleida (1846), Reus (1855), Mollet (1856), Girona i Tarragona (1857) i Manresa (1866), crearen els seus cossos uniformats encarregats d’aquestes tasques. El consistori vigatà es va reunir el dia 22 de març de 1867 a les deu del matí en sessió extraordinària per tal d’exposar com a únic ordre de la reunió, la necessitat d’un cos de policia pròpia. L’argument principal que es va justificar fou que la ciutat feia temps que no disposava d’una força armada que garantís el manteniment de l’ordre públic i que pogués vetllar pel compliment les disposicions vigents de policia i urbana. Així va néixer el cos de policia de la ciutat de Vic format per un caporal i quatre agents.

Dos guàrdies l’any 1867, el de l’esquerre porta l’uniforme de gala, el de la dreta du el ponxo d’hivern.

Article publicat al rotatiu “Eco de la Montaña” del 14 d’abril de 1867 on es parla de la presència dels primers guàrdies patrullant per Vic.

La tasca dels agents estava regulada en un primer reglament redactat el 20 de maig de 1867, aquest disposava en cinquanta-cinc articles el servei, la forma i la gestió que els guàrdies havien de desenvolupar en la seva feina a la ciutat. En una sèrie de disposicions generals s’indicava, entre altres, el sou que rebrien, dos-cents vuitanta-vuit escuts els guàrdies i tres-cents seixanta escuts el caporal

Els nous agents de l’anomenada Guàrdia Municipal van iniciar el servei a la ciutat el dissabte 13 d’abril de 1867 coincidint amb el mercat del Ram d’aquell any. Uniformats també a imatge i semblança que els agents de Barcelona, els vigatans van acollir aquell nou cos uniformat amb molta satisfacció i admiració. Primer article del primer reglament de la Guàrdia Municipal de Vic.

Octubre - Novembre 2017

28

Revista de Vic


TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili. Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

www.mudancesalacarta.com info@mudancesalacarta.com

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... d’Ikea, Leroy Merlin Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da aju us podem

PREUS LOWCOST


Sagals

Mes intens per als Sagals d’Osona/

I

EDUARD OLIVAN

ntens mes de setembre per als Sagals d’Osona. Si en la segona actuació després de les vacances, a Olot, ja van descarregar el tres de vuit i la torre de set, a Roda de Ter van repetir l’actuació de la festa major de Vic i van tornar a descarregar la tripleta –tres de vuit, dos de vuit amb folre i quatre de vuit- per segona vegada en la seva història (i primera vegada fora de Vic).

A més, l’actuació de Roda va estar molt marcada per l’emoció, doncs aquella mateixa setmana va morir la Maria Rosa Jover, Sagala de soca-rel que formava part de la Junta, mare de l’ex-cap de colla Roger Farrarons “Farra”, i esposa d’en Lluis Farrarons, que també porta la camisa carbassa. Una família castellera molt estimada per la colla, i una pèrdua molt sentida per tots els Sagals. La diada va començar amb un pilar de dol esfereïdor, amb en Roger pujant de segon amb la camisa de la seva mare dins la faixa. El programa que plantejava l’Anna Tió, cap de colla, era ambiciós, i la incògnita estava en la situació “anímica” dels Sagals. Hi havia moltes ganes de completar l’actuació per dedicar-li a la Maria Rosa i a la seva família, però aquestes ganes podien convertir-se en un obstacle. Però no va ser així. La serenor va arribar ja amb el tres de vuit, castell amb què van obrir l’actuació, i que van clavar (una vegada més); els Sagals tenen un tres de vuit segur i de confiança, que els ha portat a començar les proves per mirar de pujar-lo un pis més. Amb els nervis asserenats, arribava el moment del dos de vuit amb folre. I aquí sí que va sortir la lluita i l’afany d’èxit, especialment al folre, que va haver de treballar de valent sobretot a la baixada. El castell es va descarregar i ara sí que es van desfermar moltes emocions. Però faltava la cirereta, el quatre de vuit. Els Sagals es van conjurar amb les mirades, tots sabien que calia arrodonir la diada. I així es va descarregar amb menys problemes dels habituals el quatre de vuit, que es va convertir, a més, en el castell de vuit pisos número 100 que descarrega la colla. Però per remarcar la situació actual de la colla, cal fer esment que en les últimes quatre diades (Olot, Roda, Salt i Badalona) han descarregat el tres de vuit, i a hores d’ara en porten ja vuit descarregats. Això, i les proves que s’estan fent de cinc de

Octubre - Novembre 2017

vuit, és el que va dur a l’organització de la xerrada sobre el cinc de vuit i el tres de nou, per la que es van convidar als Castellers de Sants, als Marrecs de Salt i als Capgrossos de Mataró. La xerrada, que duia el títol d’”Amb la mirada al futur”, va generar molta expectació entre els membres de la colla, i mostra la intenció dels Sagals de continuar creixent. I, en el cas concret del cinc de vuit, aquest futur pot ser molt proper: el dia cinc de novembre, en la diada dels Sagals d’Osona davant la Catedral de Vic, es podria veure el seu primer intent de

30

la història. El lema “Vic té dues catedrals, la del Bisbe i la dels Sagals” (el cinc de vuit es coneix com “la catedral”) ja es comença a escoltar entre els castellers més optimistes. Els Sagals encaren doncs la recta final de la temporada del 20è aniversari en el qual possiblement és el moment més àlgid de la seva història, i encara sense tocar sostre.

Revista de Vic


GUIA GASTRONร’MICA DE LA CIUTAT DE VIC

Encarrega a la

teva llibreria, el

nou calendari

de la Revista deVic. ediciรณ limitada/


A L L- N E W F O R D

FIESTA

AL MAIG REP FINS A

6.000 €

Vine a conèixer el New Ford Fiesta del 17 al 26 d'octubre, i emportat un carregador solar per al mòbil!

PEL CANVI DEL TEU COTXE

FORD

PIVE +

Feel. Ever y. Fiesta. Moment. El nou Fiesta ST-Line, amb un estil inspirat en l'alt rendiment, no només busca cridar l'atenció, sinó que l'exigeix. Des del seu elegant Kit de carrosseria esportiva fins a les seves llantes d'aliatge de 17 '' Rock Metallic, cada element ha estat dissenyat per assegurar-te que et sents tan bé com et veus. Descobreix més a ford.es Gamma Ford consum combustible combinat de 3,6 a 7,9 l / 100 km. El consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO₂ de 94 a 180 g / km mesures conforme la normativa vigent, que, en condicions reals, poden variar. Al maig del 2017 tindrem dtes. de fins a 6.000 €. en la compra de vehicles nous. El preu final inclou IVA, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, per la qual cosa es recomana revisar-lo en cada cas), transp., Dte. promocional, Condicionat a Aport.consum Concessionari. Ofertes disponibles en concessionaris Vàlidmesurament en Pen. i Bal. fins a 2017.05.31. No realitzat compatible en amblaboratoris, altres dtes. El model visionat Gamma Ford Fiesta combustible combinat de 3,3 ai tallers 5,2 l /adherits. 100 km: de consum d'acord amb la podria no coincidir amb l'ofert.

normativa vigent; el consum depèn de la conducció que es faci del vehicle. Emissions de CO de 84 a 118 g / km: emissions mesurades conforme la normativa vigent. Les emissions, en condicions reals, poden variar. ford.es

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

www.autoparkvic.es

Tel: 93 883 24 11

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 38 Octubre 2017  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Revista de Vic 38 Octubre 2017  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Advertisement