Revista de Vic Juliol | Agost de 2016
Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat Núm. 23
Bon estiu!
125 anys del Museu Episcopal HISTÒRIA DE VIC Els Xiquets de Valls a la Festa Major de Vic del 1921 (II) Pàg. 12
EL LLIBRE DEL MES Laura a la ciutat dels sants Pàg. 10
“Descobreix el teu pis amb REALITAT VIRTUAL” Els 50 primers que ens portin el pis per vendre els hi regalem aquest conjunt d’ulleres.
L’HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (BCN.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com
2
Revista de Vic Juliol | Agost
15 LA RECEPTA DE L’ANDREU
El crep de xocolata
Les creps són originàries de la regió de Bretanya, a l’oest de França, on es diuen krampouezh; és un plat consumit diàriament en tot el país.
04 06 08 10 12 14 16 18 20 24 26 28 30
SPOILER ALERT Cliffhanger MODA Neteja d’armari. CONSELLS SAGALS D’OSONA Actuació a Donosti. Èxit rotund dels Sagals EL LLIBRE DEL MES Laura a la ciutat dels sants HISTÒRIA DE VIC
Els xiquets de Valls a la Festa Major de Vic de 1921 (II)
L’ENTREVISTA Xavi Ruiz INTERNET No tot és or a Twitter EL RACÓ DE LA MARIONA Ho hem perdut tot ESPORT Una bona rutina per a principiants al gimnàs DE CARA A L’ESTIU 12 gestos imprescindibles per estar perfecte EL PRIMER SEGELL El primer segell del món RACÓ LEGAL Revisa la teva hipoteca LA MÀGIA DEL TEMPLE Introducció a la novel·la
Juliol | Agost Revista de Vic
J
Xavi RUIZ
Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Xavi Ruiz Marta Anglada Sandra Verdaguer Cristina Masramon Elisabet Jorquera Ester Portell Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Eduard Olivan Olga Bover Dànius Josep Torras Mariona Isern
a ha arribat l’estiu, la calor, la platja, les paelles vora el mar, i el que és més important, les vacances. Fa uns 2 anys que això de les vacances no n’he sentit a parlar gaire, masses coses i incompatibilitat de festes amb la dona, però aquest any volem marxar una setmaneta on sigui, mar o muntanya. Necessito desconnectar i agafar forces, han sigut uns anys amb molts canvis i molta feina.
EDITORIAL 125 anys del museu episcopal
La sorpresa que us tenia preparada el mes passat ja ha sortit a la llum, és la nova ràdio que emet a Vic, es diu VICFM i de moment sols la podeu escoltar a través de la web www.vicfm.cat. Estem molt contents de l’acollida que està tenint, ja que Vic es mereix una ràdio musical de qualitat que fins ara no teníem. També comentar-vos que estem preparant i ultimant el tercer llibre de la nostra col·lecció. Aquest llibre va a càrrec d’en Carles Costa, un enamorat de Vic amb una facilitat increïble per explicar les coses. I per si fos això poc, continuem amb més novetats que us anirem avançant al llarg de l’any. Ara toca acomiadar-se d’en Dani Solerdelcoll (Dànius), que per qüestions laborals, deixa de colaborar a la revista. De ben segur que tornarà, no sabem quan però tornarà, I per anar acabant, us comento que dins el número de setembre, trobareu la llista dels candidats a el Vigata de l’any de la Revista de Vic, perquè pugueu votar a través de les xarxes i correu electrònic. Que tingueu unes bones vacances i ens llegim a la tornada. I recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.
Disseny i maquetació: Gràfic Osona Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat Publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Dipòsit legal: B 18552-2014
Si hi vols ser, truca al:
El mes vinent
Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic
‘Especial Festa Major de Vic’ 93 885 46 02 Si hi vols ser, truca al: o envia’ns un mail a:
93 885 46 02
info@larevistadevic.cat
o envia'ns un mail a:
info@larevistadevic.cat
3
4
Revista de Vic Juliol | Agost
SPOILER ALERT Cliffhanger
DÀNIUS
S
egons la Viquipèdia, el Cliffhanger és un terme que representa les escenes del final d’un episodi d’una sèrie de televisió, còmic, pel·lícula, llibre o qualsevol altre tipus d’obra de la qual s’espera una entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari perquè l’audiència s’interessi per conèixer-ne el resultat o desenvolupament a la següent entrega. Cliff ve de penyasegat i hang vol dir penjar en català. Deixar a algú penjat, vaja. Dit això -pausa dramàtica-, us comunico que deixo aquesta secció i La Revista de Vic. Silenci a la sala! Ordre! Que algú atengui a la pobra dona que s’ha desmaiat al fons de la sala! M’explico. Podria al·legar que vaig saturat de projectes. Que no cobro per fer aquesta secció o que vull anar a viure a l’Índia durant un temps per trobar-me a mi mateix. Però no és això. En part.
@danidanius Dani Dànius Segueix-me a
Quan em vaig plantejar aquesta secció, la idea era utilitzar les sèries com excusa per parlar de mi; per parlar de nosaltres. Analitzar la realitat, reflexionar o posar en dubte el nostre dia a dia palpable, partint d’una ficció. Ja ho diu Patrick Rothfus en el seu llibre “El temor d’un home savi”: tota la veritat del món es troba continguda a les històries. No hi podria estar més d’acord. Però tot el que comença, acaba i he decidit posar punt final a aquesta secció. I no serà per falta de sèries o idees; M’he deixat moltes sèries en el tinter esperant ser comentades (Escurçó Negre, Els joves, Jessica Jones, Doctor en Alaska, How I met your mother...) i d’altres com Game of Thrones, me n’he estat de comentar-les intencionadament amb la intenció d’oferir alguna cosa diferent.
jo un d’ells em temo, espera acabar la seva jornada laboral per arribar a casa i posar-se davant d’una pantalla per consumir una ficció que més enllà de generar temes de conversa, tampoc produeix massa cosa més. “Has vist l’últim capítol de Game of thrones?! Tela!”. Aquest no viure o, el contrari, viure esperant el següent capítol d’una sèrie ens està xuclant la vida. O almenys, ens fa perdre el nostre bé més preuat: el temps. El teu temps. Ens roben temps d’escriure un llibre, fer l’amor amb la parella o prendre una cervesa amb els amics. Temps!
De fet, una altra cosa no, però sèries n’hi ha per tots els gustos i colors. I això fa mesos que ha despertat dins meu una idea... i si la funció d’aquesta febrada que hi ha ara per veure sèries -a banda de fer diners, clar- és la de tenir la societat enganxada a la televisió/pantalla? BOOM. Tinc un bon grapat d’amics que no miren la TV convencional però sí que estan al dia de totes les sèries d’èxit visionant dos o tres capítols cada dia. Aquesta gent,
Decidit! Deixo de veure sèries!
Dit això, moltes gràcies a en Xavi Ruiz per confiar en mi i per donarme total llibertat creativa per dibuixar i escriure del que vulgui i com vulgui.
I ara, davant el penya-segat, dubto i tinc por. Com pot algú que s’alimenta de ficció per escriure i dibuixar, com jo, viure sense la seva dosi diària o setmanal de sèries? No ho sé, però potser ha arribat el moment de saltar i descobrir-ho.
CONNECTA’T A L’ESTIU J5 2016
PANTALLA 5,1” QHD AMOLED 32 GB
TARGETA MICRO SD 32GB
PANTALLA 5,2” SUPER AMOLED
RAM 4 GB
gratis!
16 GB
CÀMERA 12 MPX DUALPIXEL
229€
RAM 2 GB CÀMERA 13 MPX ANDROID 6.0 BATERIA 3100 mAh
ANDROID 6.0
sense interessos
635€ LLIURE
envia Fes trucades i b la am es tg sa mis funda posada
PULP
16 GB RAM 2 GB CÀMERA 13 MPX
52,91€ / mes
PROCESSADOR 8 NUCLIS
LLIURE
PANTALLA 5” HD
7
GALAXY S
159€
PROTECCIÓ PER A MÒBILS PER AIGUA, SORRA, OLIS I CREMES
14
’90
€
PROCESSADOR 8 NUCLIS
LLIURE
Internet de vacances
7
Només
,00 € IVA inclòs
www.isern.net
BATERIA EXTERNA de 2200 MAH
Compatible amb Android i IOS
Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC
€
Vols estalviar en la tarifa?
L’ÚNICA TARIFAA N QUE ET RETOR Internet 1 Gb ELS DINERS 60 minuts de trucades
Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)
7
’71
Pregunta’ns com
6
Revista de Vic Juliol | Agost
MODA
S
Neteja d’armari
Consells
Ester PORTELL
La neteja de l’armari és una tasca que es posposa repetidament, però el cert és que tenir l’armari ben organitzat pot arribar a ser un acte terapèutic, ja que evita la frustració i la sensació de no saber què posar-te. >> <<
i el teu armari és ple a vessar, i quan et poses a buscar entre calaixos trobes peces de roba que ja ni recordaves haver comprat, potser t’hauries de plantejar fer una neteja. No només t’ajudarà a trobar la roba que més t’afavoreix de forma més fàcil, sinó que el teu nivell de frustració, a l’hora de decidir què posar-te, disminuirà considerablement. La neteja et suposarà desfer-te de la roba que ja no utilitzes, i et permetrà fer espai a la més preferida i a les noves adquisicions.
1. Treu tota la roba de l’armari Reserva unes dues hores i destina-les a la neteja de l’armari. Procura tenir a mà varies bosses on hi col·locaràs la roba que ja no utilitzis. Posa’t música per animar-te i comença a buidar l’armari.
2. Desfés-te de la roba vella Desfes-te de la roba i sabates velles, destenyides o que ja no utilitzes i que t’entossudeixes a guardar. Si fa més d’un any que no et poses una determinada peça de roba, provablement no te la posis mai més. Aplica la mateixa tria a la roba interior vella o massa utilitzada.
3. Fes arreglar la roba bona No et desfacis de la roba bona que t’agrada i no et poses per una taca, per una estripada o un botó sense cosir. Porta-la a la tintoreria o a arreglar per una modista. I sinó, sempre pots regalar-ho a un amic/amiga, o fer un acte de caritat donant la roba que no necessites a un rober parroquial.
4. Una mica de neteja Abans de començar a col·locar la roba, passa la pols i després utilitza un drap humit amb una mica de
sabó neutre. Finalment, assegura’t d’assecar bé tots els racons per evitar possibles humitats.
5. Penjadors de fusta i ambientador Aprofita per renovar els penjadors de plàstic i substituir-los per uns de fusta que no deformen la roba i la mantenen en bon estat. I per mantenir una bona olor a la teva roba, col·loca un ambientador especial per a armaris.
6. Organitza la roba per categories Hi ha qui col·loca la roba segons el que es posa més habitualment, separant el que es posa menys sovint, evitant desordenar tot l’armari per buscar una peça en concret. D’altres agrupen la roba segons la peça: pantalons, samarretes, camises, etc. També hi ha qui separa la roba segons la utilitat que li dóna, així, la roba d’esport per una banda, la de vestir, per una altra i la de tipus laboral per una altra. I finalment, pots classificar la teva roba per colors.
Juliol | Agost Revista de Vic
7
Vine a tastar les nostres pizzes fete Vine a tastar les nostres pizzes fetes de al forn de llenya i a gaudir al forn deplats llenyafets i a gaudir dels nostres amb ingredien nostres platsi fets amb ingredients selectes de primeríssima qualita selectes i de primeríssima qualitat portats d’Itàl portats d’Itàlia De dilluns a
Vine a tastar les nostres pizzes fet €€ I 11 €de 9 E D S Ú N 11 E I M € 9 E D S Ú al forn de llenya i a gaudir EN M r em pe-se étar ! portar-se! mb por em També perTa nostres plats fets amb ingredien selectes i de primeríssima qualit portats d’Itàl a luns dr De dil es al migdia en div gdia mi al s dre en div
De dilluns a divendres al migdia
MENÚS DE 9 € I 11 € També per emportar-se!
I també PER PORTAR A DOMICILI ol,A1DOMICILI p Gu JoRsePO RTdiAR Momss Al C. béènPE I ta 49sè34 Tel.Al93C.81M3os n Josep Gudiol, 1
Tel. 93 883 59 52 Plaça93 de 883 l’Estació, 2 Tel. 59 52 08500 VIC Plaça de l’Estació, 2
Tel. 93 813 49 34
www.pizzeria1900.cat 08500 VIC
mbé PER PORTAR A DOMICILI ta I www.pizzeria1900.cat diol, 1 p Gu Mos1 sèn JosePtge. C.Català, Camí del Castellar, s/n Ctra. de L’Ametlla, 68 C/Al Victor St. Miquel, 14 08445 CÀNOVES 08530 LA GARRIGA 08150 PARETS DEL VALLÈS 08100 34 49 3 81 93 l. Te T/ 93 843 49 44 T/ 93 840 59 09 T/ 93 676 21 04 MOLLET DEL VALLÈS LES NOSTRES PIZZERIES: LES NOSTRES PIZZERIES:
T/ 93 315 54 60 Ametlla, 6823 C/ Anselm C/ Victor Català, 1 Ptge. St. Miquel, 14 C/Ctra. Campde deL’les Moreres, Clavé, 76 08530 LA GARRIGA 0818608150 PARETS DEL VALLÈS 08100 08401 GRANOLLERS LLIÇÀ D’AMUNT T/T/ 9393 860840 61 59 54 09 T/ 93T/ 161 27 21 04 9380676 MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 93 883 59 52 Plaça de l’Estació, 2 Av. Catalunya, 32-34 08500 VICC/ Camp de les Moreres, 23 Camí del Castellar, Av. Catalunya, 32-34s/n 08445 17520 CÀNOVES PUIGCERDÀ 972 88 49 16 86 T/T/93 843 44
OBERT CADA DIA
C/ Anselm Clavé, 76
OBERT PER PERCADA EMPORTAR-SE DIA EMPORTAR
A GRANOLLERS I PARETS, A DOMICILI!
T/ 93 315A DOMICILI 54 60
8
Revista de Vic Juliol | Agost
SAGALS D’OSONA a la Festa Major
Èxit rotund dels Sagals d’ Osona
Eduard OLIVAN
È
xit rotund dels Sagals a la diada de la Festa Major. En una temporada que està resultant complicada, afrontant renovacions de troncs i canalla, els Sagals es presentaven a plaça amb una torre de set com a màxim castell d’enguany, descarregada a Centelles tot just una setmana abans. Però l’ambició, l’orgull, la història, i sobretot la bona feina als assajos, obligava als Sagals a plantar un castell de vuit pisos.
Els osonencs van començar la seva actuació amb un cinc de set, que van executar a la perfecció amb els castellers pujant els pisos sincronitzadament. >> <<
En el pròleg, entrada a plaça del pilar caminat, el mateix que fa una setmana abans havia cobert el recorregut des de la plaça Bisbe Oliba fins a l’Ajuntament, i un pilar de dol per la mort de Josep Casellas Erra, pare, avi i tiet d’uns quants castellers, entre ells l’expresident dels Sagals d’Osona, Lluis Casellas. Els osonencs van començar la seva actuació amb un cinc de set, que van executar a la perfecció amb els castellers pujant els pisos sincronitzadament. Un bon castell per treure nervis i agafar confiança davant el repte següent. I no era petit: els Sagals van optar a la segona ronda pel tres de vuit. Amb novetats al tronc, i fins i tot amb baixes d’última hora, van encarar el seu màxim castell de la diada. I l’aposta va resultar un èxit: a la primera, sense desmuntar cap peu, tancar pinya i sonar gralles. El castell va pujar segur, ben quadrat de mides, fins i tot amb menys tremolor de la que caldria esperar per la tensió del moment. La canalla també va pujar amb decisió i rapidesa. Després de l’aleta arriba el moment més complicat, ja que les rebregades de la descarregada s’afegeixen a la tensió que, per estrany que sembli, augmenta després de carregar un castell com aquest. Llavors va venir l’únic moment d’incertesa del castell, doncs, va perdre la mida a terços, que es van anar estirant i van obligar a treballar més del compte, tot i que en cap moment es
va veure perillar seriosament el castell. La baixada de la canalla i els pisos superiors van alleugerir la feina dels terços, i el tres de vuit es va descarregar desfermant la més que justificada eufòria de la colla carbassa.
En tercera ronda, un cop asserenats els ànims després de la celebració, els Sagals van decidir fer la torre de set, que van descarregar amb molta seguretat i serietat, sense que semblés que tot just era la segona d’aquesta temporada. Dos pilars de cinc per acabar, i pilars amb la canalla pujant al balcó, van donar pas al dinar i la festa merescuda a la Central.
De les altres colles convidades, els Castellers de Sabadell i els de la Vila de Gràcia, cal destacar el tres de nou amb folre descarregat dels graciencs. No només va ser el seu primer castell de nou de la temporada (i ja en van quatre seguides descarregant-ne) sinó que, a més, va ser l’únic castell de nou que es va veure diumenge a Catalunya, posant en primera línia castellera la plaça Major de Vic; van completar l’actuació amb un 5d8, un 4d8 i un pilar de 6. Per la seva banda, els de Sabadell van venir minvats per una caiguda d’un tres de nou amb folre de la setmana anterior, i van descarregar 3d8, 4d8 i 5d7.
10
Revista de Vic Juliol | Agost
EL LLIBRE DEL MES
Laura a la ciutat dels sants
«
Laura a la ciutat dels sants és una obra que critica el pensament extremadament tradicional dels habitants de Comarquinal. Tant Comarquinal com La ciutat dels sants (al títol) es refereixen a la ciutat de Vic. Als anys 20 i 30 del segle XX Vic era una població marcada per la religiositat i el conservadorisme dels seus habitants.>>
Les mestresses de les bones cases pairals, com la Teresa (la germana d’en Tomàs de Muntanyola a l’obra), sentien l’obligació de mantenir el prestigi familiar davant les crítiques desmesurades a les tertúlies socials per part de les altes famílies. Al mateix moment que la Laura (la protagonista de l’obra) es trasllada
Basat en la ciutat de Vic
de Barcelona per anar a viure a Vic tothom la menysprea perquè té una forma de veure la vida no guiada per la tradició i les opinions dels altres. Quan aquesta obra va ser publicada, es va formar un gran rebombori. Els habitants de Vic es veuen totalment retratats com a persones envejoses i xafarderes que aparenten ser quelcom que en realitat no són, per tal d’evitar ser el tema principal en les tertúlies socials. L’autor, Miquel Llor, relaciona la boira de Comarquinal amb aquest tipus de mentalitat tancada i arrelada a la tradició. Aquesta relació la podem trobar a la pagina 89 del llibre, on l’autor expressa que la boira fa de protectora de la ciutat i evita que hi pugui haver influències estranyes. Aquest és el comportament habitual dels habitants de Comarquinal, que fugen de qualsevol acció modernitzadora i intenten protegir la seva manera tradicional d’entendre la vida per mitjà de la crítica a allò diferent.
A la lectura, hi ha un moment en que la Laura se sent especialment agust amb la boira de la ciutat: “Es reconcilià amb la boira pel que va sentir dir a la Laura que ennoblia amb una bellesa insospitada la lletjor d’algunes edificacions i que a certes hores feia l’efecte com si tot Comarquinal s’immobilitzés, immers en un mar blau o rosat, segons els canviants del cel”. Ella creu que la boira té la capacitat d’amagar tot allò que no li agrada de la ciutat i també la fa sentir protegida de la mirada dels altres. Fins i tot diu que només li agrada sortir a passejar quan hi ha una mica de boira als matins.
Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
Com?
Miquel Llor Miquel Llor va néixer l’any 1894 a Barcelona i va morir l’any 1966 a la mateixa ciutat. Va ser el segon fill d’una família modesta i va treballar tota la seva vida com a novel·lista, contista i traductor. Inicialment, va ser atret per la música i el teatre, però finalment es va decidir per les lletres. La prosa de Llor és molt elaborada i va patir la influència de grans autors com Joyce, Proust, Svevo Freud i Dostoievski. L’any 1931 publica la seva novel·la més important i representativa, Laura a la ciutat dels sants.
Classe A. Connecta't amb la nova generació. Arriba un cotxe que s'adapta perfectament a l'estil de vida de tota una nova generació. Arriba el nou Classe A de Mercedes-Benz, amb seients esportius entapissats en símil de cuir ARTICO/tela, línia Style, volant multifunció en cuir, sistema multimèdia Audio 20 CD amb display d'alta definició de 20,3 cm (8"), fars LED High Performance i Servofrè d'emergència actiu. Un nou compacte dissenyat exclusivament per al temps que t'ha tocat de viure. Consum en cicle mixt 5,5-5,6 (l/100 km) i emissions de CO2 127-131 (g/km). *Oferta vàlida amb Pla PIVE inclòs i fins al 30 de setembre.
Classe A 180 per:
23.900€*
12
Revista de Vic Juliol | Agost
HISTÒRIA DE VIC
Els Xiquets de Valls a la Festa Major de Vic del 1921 ( Part 2)
Oriol CASELLAS
Del 1908 al 1926 (any de la creació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona) són els anys més difícils pels Xiquets de Valls. >> <<
El més sorprenent d’aquesta visita és que aquell mateix any, les colles de Valls no van anar a places on actuaven sempre com la de Vilafranca del Penedès, que sovint s’ha anomenat “la plaça més castellera” i alguns anys abans tampoc havien anat a Tarragona, ciutat on actuaven cada any.
D
el 1908 al 1926 (any de la creació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona) són els anys més difícils pels Xiquets de Valls: “més d’una temporada els castells de sis constituïren les màximes fites assolides. Ara sí, moltes places on era costum veure el Xiquets de Valls prescindien de la seva presència” (FERRANDO, P; 1998: p. 67) Això suposà un descens del nivell molt gran tenint en compte que anys enrere s’havien assolit fites castelleres enormes com el 4 de 9 sense folre o el 5 de 9 amb folre; i que encara el 1903 s’havia descarregat el 4 de 8 i s’havia intentat la torre de 8 (suposem amb folre). El 1908 es va carregar l’últim 4 de 8, castell que no es recuperà fins als anys trenta (BARGALLÓ, J; 2001: p. 21). Els castells de set retornaren la temporada següent a la visita vallenca a Vic, per Santa Úrsula, amb el 3 de 7 aixecat per sota, el 3 de 7, i el 4 de 7.
La població vigatana no havia vist mai una actuació castellera i com deia La Gazeta de Vich del 9 de juliol del 1921, “[...] els Xiquets de Valls, número completament nou en els programes de festes majors de Vich, es cosa moguda i animada...” (Gazeta de Vich. 9 juliol 1921.)
La visita dels Xiquets de Valls fou recollida per la premsa local de l’època. El periòdic Ausetania també se’n féu ressò en l’edició del 9 de juliol i a més, ens informa dels castells que van realitzar: “Hubo tambien sardanas a distintas horas, fuegos japoneses, y llamó la atención
por ser número nuevo en Vich la presencia de los típicos Xiquets de Valls que el día de San Miguel, después del Oficio, frente a las Casas Consistoriales, levantaron su arriesgada torre de seis pisos y mas tarde un espadat de cinco, a la presencia de las autoridades y entre los aplausos del público. Durante la tarde y manyana siguiente recorrieron la ciudad exhibiendo su fuerza y equilibrio y asistieron también a la procesión.” (Ausetania. 9 juliol 1921) El setmanari La Comarca de Vic també comentava el fet i deia: “Sembla que un altre any per la festa major podran fer-ho xiquets vigatans, ja que des de la vinguda dels de Valls es veu que el nostre jovent comença a aixecar torres pels carrers, havent arribat a tres d’alçada”. [suposem que es refereix al pilar de 3]. (Citat a: CATALÀ, P; 1981: p. 362) D’aquests castells espontanis de joves vigatans ens en dóna més detalls l’Ausetania d’uns dies més tard que, a més, ens mostra com podia ser una tarda de Festa Major a començaments del segle XX: “ Hemos tenido en el presente año doble tornaboda y doble castillo de fuegos artificiales; el sábado la tornaboda de las Sardanas que se procura le siga el castillo de fuegos artificiales que costea el Ayuntamiento; el lunes la tornaboda de la Barretina a la que siguió el castillo de fuegos artificiales costeado por sus socios. En ambos nuestra espaciosa plaza Mayor se vió llena de público que salió satisfechísimo de los dos, como de los intentos de levantar torres humanas, a estilo de los Xiquets de Valls, por
grupos de jóvenes que distrajeron al público durante el rato de espera a que nos sujetó la Barretina antes de empezar los fuegos artificiales.” (Ausetania. 16 juliol 1921) Què hauria pogut passar amb aquests Xiquets de Vic si la situació del fet casteller i de Catalunya hagués estat més propensa? Potser la història del fet casteller i les àrees tradicionals hauria canviat, ja que en el moment només feien castells els de Valls.
BIBLIOGRAFIA I ARXIUS -BARGALLÓ, J; Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades. Valls: Cossetània Edicions, 2001. -CASELLAS, O; Sagals d’Osona. Quinze anys. Arrelats al país, enfilats als castells. Vic: Associació Cultural Sagals d’Osona, 2012. -CATALÀ, P. [dir]; Món Casteller (Vol.I). Barcelona: Dalmau, 1981. -FERRANDO, P; El Penedès Casteller. Valls: Cossetània Edicions, 1998. -ARXIU COMARCAL D’OSONA: -Crides i Festes de Sant Miquel. 1921 -Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1921 -BIBLIOTECA DE CATALUNYA: -Gazeta de Vich. 9 de juliol de 1921 -IMPREMTA CAMPÀ: -Ausetania. 9 de juliol de 1921. -Ausetania. 16 de juliol de 1921. -FOTOGRAFIA: -3de6 dels Sagals d’Osona a la Plaça Major el dia del seu bateig. Mercat del Ram del 1998.
14
Revista de Vic Juliol | Agost
X
A
AVI RUIZ Comunicador, imaginatiu i vigatà Aquest mes comencem una ronda d’entrevistes als treballadors que composem l’equip de la Revista de Vic. Molts de vosaltres no ens coneixeu personalment i creiem que és una bona manera de què pugueu saber més de nosaltres. Començarem pel director de la revista, un noi inquiet des de molt jove, on el món de la comunicació l’ha acompanyat des de ben petit. Ha treballat des de repartidor de pizzes a Telepizza, mosso de magatzem a Sicosa, venedor a Isern fins a treballar a mitjans de comunicació de la comarca, uns de bons i altres no tants. Un estiu, decideix muntar amb uns amics, el que és avui la Revista de Vic i VICFM, sense esperar l’èxit de la publicació. Al dia d’avui ja escrit 2 llibres, i està escrivint la seva primera novel·la. Actualment treballa en l’estudi La Sensació, i ho compagina amb la direcció de la Revista i la radio VICFM.
ctualment treballa en l’estudi La Sensació, i ho compagina amb la direcció de la Revista i la radio VICFM.
Des de quan et dediques al món de la comunicació? Sonarà a tòpic, però des de ben petit fèiem un programa de ràdio amb la meva cosina Sonia que es deia: “El Concurs de les 3 ovelles” i feia les meves revistes grapades o em recordo que el meu pare sempre em deia que muntava la paradeta quan em posava a escriure o dibuixar en el menjador de casa. Tens alguna altra afició? D’aficions en tinc moltes, m’agrada tot el relacionat amb la música, crearla,compondre-la... També m’agrada llegir, jugar a la Play i últimament jugar amb el meu fill. Com va començar l’estima a la ciutat de Vic? Suposo que a l’escola (Guillem de MontRodon), diria que tenim una de les ciutats més boniques del món. Antiga i moderna. Et pots perdre dins del centre històric o visitar un munt de llocs. Com va sorgir de fer la revista de Vic? Tenia un amic amb el qual treballava en un mitjà de comunicació de Vic, vàrem estar un parell d’anys i l’últim any vàrem deixar de cobrar, no ens pagaven, però varem aprendre el que era treballar en uns moments molt durs, passat un temps em va donar forces per tirar endavant aquesta idea, en la qual ell també hi havia de ser. Va patir un tràgic final, i d’alguna manera em va fer veure que sinó aprofitem els moments,
no farem mai res, a llavors treballava al gratuït Mes Osona, vaig plegar i en 2 mesos ja tirava endavant la Revista de Vic.
Un racó de Vic: Vic sencer, però la zona del centre històric és espectacular.
Tens algun projecte entre mans? Com deia el meu pare “Soc un cul inquiet”, m’agrada innovar, crear, experimentar i la resposta és sí! Fa un mes que estem enfeinats, en la ràdio On-line VICFM i la veritat és que estem molt contents, entre altres coses que estan per arribar.
Una olor: L’olor de nen petit del meu fill.
Un llibre: Moltíssims actualment, però un que em va marcar de petit que es diu “La ma negra” Una cançó: En tinc moltes, et dire una molt especial “Only You” de “Savage” Una pel·lícula: Family Man
Una afició: La família, la música... Un somriure: El somriure del petit de la casa. Un moment: Quan plou i sembla que tot pari per un moment. Una il·lusió: En tinc moltes que per sort vaig complint.
Juliol | Agost Revista de Vic
15
LA RECEPTA DE
l’ Andreu El crep de xocolata de l’Ona
B
Ingredients per a 4 persones
Andreu GOMEZ atrem els ous, afegirem el sucre i la mantega fosa, però hem de tenir en compte que no estigui calenta.
diuen krampouezh; és un plat consumit diàriament en tot el país, especialment en la Chandeleur o Festa de la Candelera, com a part de la tradició local (habitualment se serveixen acompanyats de sidra).
Seguidament afegirem la farina i anirem ficant a poc a poc la llet, mentre barrejarem amb la batedora, ha de quedar una massa semi liquida. La deixarem reposar a la nevera 1 hora. Passat aquest temps ja es poden començar a fer les creps amb una paella antiadherent untada amb una mica de mantega.
En aquesta regió francesa es distingeixen dos plats semblants: les creps elaborades amb blat candeal i generalment reservades als dolços i les galetes elaborades amb blat sarraí o fajol, en general reservades a farciments salats. Aquest tipus de blat fosc va ser portat a Europa de Xina i al seu pas per Europa Oriental va donar origen a un menjar similar, els blinis.
Per farcir les creps els podem fer de xocolata, crema, nata, gelat, confitures, del que més ens agradi. Nosaltres els tenim al menú diari de crema de xocolata i estan per llepar-se els dits. Les creps són originàries de la regió de Bretanya, a l’oest de França, on es
Cuiner: Andreu Gómez
VineVine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans. També menú diari i carta. Tambéoferim oferim elelmenú diari i carta. VINE IIPROVA’NS. VINE PROVA’NS.
125 g. de farina 25 g. de mantega 1 ou 25 g. de sucre 225 ml. de llet El farciment que més ens agradi: (xocolata, crema, nata, gelat, confitures)
16
Revista de Vic Juliol | Agost
INTERNET
No tot és or a twitter
“L’1% del
total d’usuaris registrats al portal de microblogging no és humà, sinó un bot.” “Un bot és un usuari que no pensa en el contingut que comparteix, que no genera contingut original i el comportament pot ser normal en ocasions” explica Emilio Ortiz, director de Data Science de Séntisis i PHD en Applied Machine Learning per la Universitat d’Alcalá.
E
En l’actualitat, Twitter és una de les xarxes socials més populars a nivell mundial, amb 310 milions d’usuaris actius. No obstant això, segons dades de Séntisis, la tecnologia semàntica líder per a l’anàlisi de la conversa de xarxes socials especialitzada en l’idioma espanyol, l’1% del total d’usuaris registrats al portal de microblogging no és humà, sinó un bot. “Un bot és un usuari que no pensa en el contingut que comparteix, que no genera contingut original i el comportament pot ser normal en ocasions” explica Emilio Ortiz, director de Data Science de Séntisis i PHD en Applied Machine Learning per la Universitat d’Alcalá. “No obstant això, un usuari humà pot tenir un comportament bótico en un determinat moment i no per això ser-ho. A totes les interaccions generades d’aquesta manera les anomenem conversa botica“. Pot semblar que un 1% d’usuaris és un percentatge poc significatiu, però en una xarxa social amb tants usuaris, suposa un total de 3 milions de bots, una xifra més que respectable i digna d’analitzar en detall.
La paraula bot té un context negatiu, però no té per què ser dolent. Hi ha bots que informen sobre el trànsit, el temps o els preus de la gasolina, i que generen una informació molt útil. A més, poden ajudar els internautes a resoldre els seus dubtes a les hores en què no hi hagi una persona darrere de l’ordinador.
Séntisis ha desenvolupat una investigació per poder filtrar la conversa Botica i analitzar-la de forma independent. Les conclusions que han tret són: Alguns usuaris automàticament publiquen contingut de certs mitjans. Això es pot fer per posicionar les notícies a la xarxa social i que apareguin primer a la recerca dels usuaris, el que repercuteix en major trànsit al web i per tant més ingressos. D’altres, per la seva banda, utilitzen brossa amb fins o objectius. Un cap pot ser des de fer que el seu artista favorit participi en un
concurs a generar mala imatge sobre un partit polític o companyia. Aquí cal destacar que hi ha una fina línia entre bots i grups de trolls, atès que si es planifica un comportament per atacar a una entitat en un determinat moment, aquest comportament pot ser automatitzat o poden ser usuaris reals, però definitivament no és un comportament espontani. Una altra part de la comunitat simplement s’aprofita de l’automatització per fer el contingut eficient. Hi ha plataformes que fan que el nostre comportament sigui “més bot”, que utilitzem amb molta freqüència, com les plataformes que permeten planificar tuits. Alguns bots, per evitar ser identificats per Twitter, tenen noms i cognoms generats automàticament i descripcions estàndard que fan servir refranys. A més, se segueixen entre ells i fins i tot deixen de publicar de tant en tant i generen nous comptes. En la seva investigació, Séntisis ha aconseguit identificar aquest tipus d’usuari creuant la semàntica amb moments temporals, és a dir, comprovant quins comptes comparteixen el mateix contingut sense aportar opinió en un moment just.
17
El petricó era una unitat de mesura de volum per a líquids que es feia servir a Catalunya per a l'oli, vi, o llet. El petricó era 1/4 de porró. Juliol | Agost Revista de Vic
A l’agost tanquem per vacances del 7 al 21
Més de 15 anys d'experiència en brasa, pollastres a l'ast, vins i caves. Carrer de l' Arquebisbe Alemany, 41 - Vic Tel: 938 83 37 71 Facebook: @ElPetricoRestaurant
18
Revista de Vic Juliol | Agost
EL RACÓ DE LA MARIONA
Ho hem perdut tot
“Immersos en una modernitat exagerada hem perdut una de les coses vitals per sobreviure: la paciència.”
Mariona ISERN
E
ls nostres pares van viure una joventut molt diferent de la que estem vivint nosaltres i això, òbviament, inclou les coses bones i també les dolentes. Però també de les èpoques grises que ells van viure se’n poden extreure moltes lliçons que hauríem de fer servir ara, quan ens enfrontem a etapes dures. Fins i tot del pitjor dels malsons, en pots treure alguna cosa positiva. Aquesta és la part bona dels drames, que són l’únic gran aprenentatge que tenim. Ells, els nostres pares, no van tenir molts dels privilegis que tenim ara les noves generacions i mai els vaig sentir queixar-se, però sento que pel camí ens hem deixat perdre moltes coses. És com si donéssim per fet que tot allò que van viure ells és dolent i ho hem d’esborrar com sigui. Van haver de passar èpoques tan dures que és precisament això el que els va fer més forts a
l’hora d’enfrontar-se a les dificultats, al que fos i va enfortir les seves prioritats. És curiós com sempre es queixen més les persones que més fàcil ho han tingut tot. Ara, les relacions han canviat molt i no sé si cap a bé. És veritat que abans la dona ho aguantava tot i tenia un paper (massa) apartat i secundari tot i que actualment encara li queda un bon camí per recórrer però, amb el temps, hem passat a l’altre extrem. Hem perdut massa coses quan no valorem les prioritats, ens envoltem de gent que només ens busca per gaudir dels bons moments i fem el que sigui per arribar a casa ben tard, ja que, quan hi entrem, hi trobem una llar buida, sola i molt silenciosa. Hi ha parelles que tenen tanta llibertat que arriba un punt que un dels dos ja ho desconeix tot de l’altra persona. No sap quina vida porta ni amb qui es relaciona. Les relacions obertes estan molt bé en la seva justa mesura però no quan es descontrolen o es porten a l’extrem. No es tracta d’estar les vint-i-quatre hores del dia junts però tampoc d’estar una setmana apartats i fent vida separada. És just i necessari trobar-hi una bona mesura per aconseguir l’equilibri. Immersos en una modernitat exagerada hem perdut una de les coses vitals per
sobreviure: la paciència. Són moltes les parelles que es rendeixen a la primera de canvi, que esperen un príncep i un conte de fades i que deixen escapar el seu company o company perquè es pensaven que l’amor era una altra cosa.
I no, l’amor no és fàcil. Dormir abraçats, que se’ns escapi un somriure constantment, sentir-nos recolzats i compartir la vida junts. És meravellós sentir tot això perquè hem nascut per estimar i ser estimats però l’amor també és molt dur. Com en tot, si no es cuida es pot perdre. Què passaria si les relacions només es basessin en la flama de la passió? Durarien? Tindrien recorregut? Hem de reivindicar més les discussions. Mentre una parella se senti prou lliure per a voler debatre, discutir i donar la seva opinió, hi ha esperança. Aquest és el millor símptoma de què una relació gaudeix de bona salut. Hi ha d’haver flama, tant per discutir com per fer l’amor fins que surti el sol. El més trist de tot és quan ja no hi ha ànims per discutir, per discrepar o per tirar-se els plats pel cap.
20
Revista de Vic Juliol | Agost
ESPORT
Consells i una bona rutina per a principiants al gimnàs
A
quest article és principalment per a les persones (homes i dones) sense experiència en l’àmbit de l’activitat física (gimnàs, esports, etc.), per a aquells que fa temps que sense practicar-la sigui per feina, estudi o alguna lesió, o per a aquelles persones que mai han fet esport més que en el col·legi en les classes d’educació física, i que s’han adonat que aquesta part és tan important com la intel·lectual i emocional, ja sigui per seguretat a causa de
com per la millora en la salut general que uns bons hàbits (fer exercici, alimentar-se bé, evitar excessos d’alcohol, etc.) generen.
Primer que tot he de recalcar que la següent informació (consells, rutines) va dirigida tant per a homes com per a dones de totes les edats fins a cert punt. Quan parli de peses, ja és aconsellable que tots els menors de 18 anys o persones amb certes patologies, s’abstinguin de fer exercicis amb pesos exagerats per evitar lesions, atròfies, entre altres mals.
L’anterior no vol dir que un menor d’edat principiant o adult major principiant, amb el temps, no pugui realitzar entrenaments amb càrregues externes (peses). S’ha de tenir en compte primer poder dominar el mateix pes corporal (auto càrregues) realitzant exercicis com les flexions de braç, dominades, cames, i després d’unes setmanes de rutines d’entrenament només amb aquest tipus d’exercicis avaluar, juntament amb un bon instructor, la possibilitat d’incloure exercicis amb peses d’acord amb els objectius estètics i / o de rendiment que es vulguin aconseguir.
l’autoestima que un cos atractiu produeix, i tant
“ T'ENSENYAREM A ENTRENAR, T'ENSENYAREM A CUIDAR-TE.” Sala de fitness Sala de classes dirigides Programes d'entrenament específic Estiraments assistits Steps Pilates
C/ Pla De Balenya 24 Vic
Tonificació Tonostep Tonosuau Fusiósuau Circuit Zumba
938 89 34 87
Neix una nova manera d'escoltar la rĂ dio, neix:
www.vicfm.cat
22
Revista de Vic Juliol | Agost
Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06
Us hi esperem!
c/ del Vergรณs, 3 | Vic | Tel. 93 813 45 37
24
Revista de Vic Juliol | Agost
DE CARA A L’ESTIU:
12
Dotze gestos imprescindibles per a estar perfecte
idees
per ajudar-nos des que ens llevem fins a l’hora d’anar a dormir.
E
stem per fi en una de les estacions que més ens agraden. No obstant això, també temem l’estiu, perquè és difícil organitzar el dia a dia per arribar a tot i a tots i totes sense aclaparar i estant estupendes. Així que hem pensat en quines 12 idees podrien ajudar-nos des que ens llevem fins a l’hora d’anar a dormir per guanyar temps al temps i no abaixar la guàrdia. Te les expliquem.
1. Al llevar-te, inspira suaument amb els ulls tancats i pensa que el dia que t’espera serà fantàstic. T’aixecaràs de millor humor, i això sempre et posa més bé! 2. A la dutxa, renta els cabells, posa’t una mascareta capil·lar i deixa-la posada mentre t’ensabones el cos. Així estarà actuant els 5-10 minuts necessaris i no hauràs d’esperar. Sortiràs net/a, fresc/a i amb el cabell nodrit. 3. Seu a esmorzar i pren cereals, un làctic i una peça de fruita. D’aquesta manera, obtindràs els hidrats de carboni, les proteïnes, la fibra i el greix que necessites per un matí de treball intens. O de platja! 4. Simplifica la teva rutina: ara, la teva pell necessita hidratació, protecció solar i una mica de color. Tot el que et proporciona una BB cream, o una CC cream si ja has superat els 50. Com que és un sol producte, estalviaràs temps i diners. També són una bona opció alguns protectors solars amb color, o hidratants amb color i protecció solar. 5. Si et maquilles, com ja tens color al cutis, no necessites fons de maquillatge. Fes-te una ratlla amb un llapis d’ulls cremós i de color a
la parpella superior, just sobre l’arrel de les celles, així evitaràs posar ombres, deixant les parpelles més lleugers i sense problemes com brillantors o desplaçaments. Un gloss als llavis és suficient per donar una imatge sucosa i fresca. Finalment, s’aplica un toc de pols de sol al front, la barbeta i el nas per il·luminar i estàs llesta! 6. Tria, si pots, el transport públic per anar a la feina. Potser trigaràs més, però podràs aprofitar el trajecte per mirar els teus e-mails, les teves xarxes socials, felicitar els amics i estar connectada amb l’actualitat des de primera hora del dia. T’animarà «parlar» amb qui vols, estaràs despert/a i receptiu/iva, i arribaràs a la feina de bon humor i sense els nervis de no trobar aparcament. 7. A la feina, intenta desconnectar i descansar cinc minuts cada dues hores com a molt. A vegades és difícil, cert, però són només cinc minuts i serveixen per «restablir» i «resetejarse», de manera que guanyaràs en eficàcia. És especialment important descansar la vista si estàs treballant davant d’una pantalla d’ordinador, ja que el cansament «envelleix». Tingues a mà llàgrimes artificials per rehidratar els ulls, porta amb tu un contorn d’ulls calmant i desinfiltrant i, si pots, instal·la un humidificador en el teu lloc de treball. 8. Evita les «davallades». Una altra cosa que has de tenir sempre a la teva bossa o a la teva taula de treball és una barreta de proteïnes, com les de Bicentury, perquè els «baixons» no t’enxampin desprevingut. Tenen xocolata i cereals i són molt riques i cruixents, una cosa importantíssima, ja que totes sabem que ens sentim millor si el que prenem és dolça i fa «Creck» en mastegar. D’aquesta manera, a més, compleixes amb la regla dels cinc àpats diaris i no et saltes el refrigeri de mig matí o mitja tarda, i aporten proteïnes que es digereixen a diferents velocitats: ràpida, intermèdia i lenta. Si les
portes amb tu, no «Enxamparàs» el primer que trobis, amb el que la teva silueta no es ressentirà. A més, aquestes barretes contenen el doble que les clàssiques de cereals (un 14% de proteïnes), amb el que podràs mantenir-te estupenda tot l’estiu. 9. Estira’t i fes una mica d’exercici. Passeja, acosta’t a la piscina a nedar una estona, dóna una volta en bicicleta, fes una classe de Pilates o de zumba... Intenta fer una mica d’exercici cada dia, uns 20-30 minuts. Els experts asseguren ara que l’important no és fer molt exercici d’una vegada, sinó que aquest sigui diari. T’ajudarà a eliminar toxines. En el cos i al cap. 10. Gaudeix amb el que fas, sigui el que sigui. Deixa que l’aigua rellisqui per la teva pell a la piscina, que el sol t’acaroni al carrer (amb protecció!), Escolta el so de les veus dels que et parlen, admira com soluciones les coses a la feina o a casa, assaboreix el mos que prens... Pren consciència del que fas en cada moment del dia, intenta sentir més que pensar-ho i extreu totes les sensacions agradables que puguis d’ell. Si gaudeixes de la vida, es reflectirà en el teu cutis. 11. Al final del dia, neteja i relaxa’t. En arribar a casa, dedica’t 20 o 30 minuts, com a mínim, per eliminar tota la «contaminació» que portes amb tu. 12. Dorm vuit hores, és la millor rutina, la pell es repara de nit i l’organisme necessita dormir unes vuit hores perquè es posin en funcionament tots els seus sistemes de reparació. Només així elimina les toxines i els líquids que nosaltres no hem pogut extreure, reprograma les cèl·lules perquè criïn col·lagen, elastina, melanina i tot el necessari per al seu bon funcionament, i «ordena» la nostra ment per poder despertar-nos l’endemà amb l’energia suficient per pensar que serà un dia fantàstic.
A lâ&#x20AC;&#x2122;estiu, el teu llibre el tenen a la Tralla
Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat
26
Revista de Vic Juliol | Agost
EL PRIMER SEGELL
Carta datada a Vic el 14 de setembre de 1850.
Segell amb el bust de S.M. la Reina.
Josep TORRAS
E
l primer segell del món es va començar a utilitzar a Anglaterra, el 6 de maig de 1840. La iniciativa va ser de Rowald Hill que, a més, va crear la Reforma Postal. La característica principal d’aquesta fou l’obligació del pagament previ de la correspondència; fins al moment, el pagament de la carta la feia el remitent, provocant greus pèrdues al correu, ja que moltes de les cartes eren refusades a la seva arribada i, per tant, no es cobrava l’import corresponent. A Espanya, el Govern Provisional, l’any 1843, proposà al Director General de Correus, D. Fermín Caballero, que estudiés un mitjà de franqueig previ de la correspondència. Aquesta disposició no es va acomplir fins al dia 1 de gener de 1850, data en què es va emetre el primer segell. Va ser a càrrec de la mà de la reina Isabel II, amb el Decret d’octubre de 1849, a partir d’aquí, l’ús del segell postal pel franqueig de les cartes va passar a ser obligatori.
Segell amb el bust de S.M. la Reina Aquests segells, fets amb paper, portaven imprès el bust de S.M. la Reina. Es van establir unes tarifes unificades, tant per la Península com per les Balears i Les Canàries: Cartes senzilles amb un pes de mitja unça: 6 quarts. Cartes dobles amb un pes d’una unça: 12 quarts; i per cada unça de sobrepès, 6 quarts més. Cartes certificades, cada mitja unça, cinc rals fins a 2 unces. I després, 5 rals per cada unça de més. Per a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines l’import era el doble que el de la Península (igual que amb els certificats també doble port). El disseny del primer segell fou obra de l’artista Bartolomé Corominas, el gravador en cap de la Fàbrica Nacional de la Moneda. El gravat va ser fet en talla dolça, que després va passar a pedra litogràfica. El sistema utilitzat per a la impressió dels segells fou la litografia.
Carta datada a Vic el 14 de setembre de 1850. És el primer segell per
BIBLIOGRAFIA
valor de 6 quarts de color negre amb el bust de la Reina Isabel II.
* “Catálogo de sellos 1850 - 2007 Especializado Enciclopédico” Filabo * “El Correu a Osona: 1850 - 1976” Col·lecció particular de l’autor * “Manual de la Filatelia Española” Oswald Schier, 2011 * “La Filatelia qué y cómo coleccionar” Francisco Aracil, 2003
- El mata-segells, tipus d’aranya en negre. - El datador: “VICH/14 SET.1850/CATALUÑA/5” en vermell fosc. - La primera sèrie de segells sols es va utilitzar un any de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 1850. Seguint aquesta normativa cada any, es canvia el model de segell, quedant fora d’ús l’anterior. - L’any 1850, es van vendre 6.226.727 segells de 6 quarts com aquest. És a partir d’aquest moment quan es comença a col·leccionar els segells i se li atorga el nom de Filatèlia. La creació d’aquest mot es deu al col·leccionista francès M.C.Herpin, qui el va proposar en un article publicat a la revista “Le Collectioneur de Timbres Poste”, el 15 de novembre de 1864. Prové del grec: “Philos”, amic; i “Telos”, impost. Per tant, art que versa sobre el coneixement i col·leccionisme de segells.
Brother MFC L2700dw MULTIFUNCIÓ LÀSER MONOCROM
EPSON WORKFORCE PRO WF5620dwf Brother HL1210w IMPRESSORA LÀSER MONOCROM
MULTIFUNCIÓ TINTA COLOR
TINTES TÒNERS
Tinta Catim HP Equivalent 301XL
SUPER OFERTA
Tinta Catim HP Equivalent 302XL
2a unitat al 30%
Tinta Catim EPSON Equivalent
2a unitat al 50%
BLACK 20ml / COLOR 18ml
HP OfficeJet 4650 MULTIFUNCIÓ TINTA COLOR
HP OfficeJet 3630 MULTIFUNCIÓ TINTA COLOR
BLACK 15ml / COLOR 5X3ML
T7891 BLACK 79xl T7892 CYAN 79xl T7893 MAGENTA 79xl T7894 Yellow 79xl
Tòner Catim BROTHER Equivalent
TN 1050 BK 1.000 còpies
Oferta del 50% de dte. aplicable per la compra d’una impressora BROTHER HL1210.
24,80€
34,14€ BLACK 33,03€ COLOR
50% de dte.
11,74€
Tòner Catim HP Equivalent
2a unitat al 50%
Tòner Catim BROTHER Equivalent
2a unitat al 50%
CE278A BK 2.100 còpies
TN 2220 BK 2.600 còpies
HP OfficeJet 3830
19,80€
46,59€ 40,17€
*En tintes i tòners equivalents de la mateixa referència.
MULTIFUNCIÓ TINTA COLOR
BROTHER HL 3140cw IMPRESSORA LÀSER COLOR
Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.
28
Revista de Vic Juliol | Agost
EL RACÓ LEGAL Revisa’t la teva hipoteca
A
quest petit article té la voluntat d’intentar resumir i explicar les principals característiques que hem de conèixer per tal de valorar si en la nostra hipoteca tenim o no tenim una clàusula terra. La clàusula terra, és una de les clàusules del contracte que fa que l’interès ordinari que es paga cada mes en les quotes del préstec hipotecari tingui un mínim del qual no baixa mai. Per tant per entendre que és la clàusula terra, primer hauríem de saber quin interès ordinari tenim establert. Això es pot comprovar fàcilment mirant la clàusula TRES o TRES BIS (quasi totes les hipoteques regulen els interessos en aquestes clàusules). Veurem que hi ha un índex de referència principal i un índex de referència subsidiaria. L’índex més utilitzat en els préstecs hipotecaris és l’Euríbor a 1 any, al qual hi haureu d’afegir el diferencial que es tingui pactat. El càlcul de l’interès ordinari es realitza un cop a l’any, coincidint amb el mes en què es va signar inicialment la hipoteca (encara que a vegades és semestral o trimestral). Per exemple, si tenim una hipoteca a un interès equivalent a l’EURIBOR + 1 punt, i s’hagués fet la revisió anual el mes de maig de 2016, l’interès ordinari que es cobraria el banc a partir del mes de juny de 2016 seria del – 0,013 (Euríbor maig 2016) + 1 (diferencial) = 0,987%. Ara bé, si tenim una clàusula terra que digui que l’interès no podrà ser mai inferior al 3%, per molt que el càlcul de l’interès ens doni 0,987% el banc sempre aplicarà el 3%. Així doncs, per saber si la hipoteca que paga està afectada o no per una clàusula terra, pot mirar l’escriptura del prètec hipotecari que va signar davant el Notari, o bé, mirar el rebut de la quota mensual que li envia el banc en la qual hi ha l’interès que s’aplica mensualment. Si té una hipoteca referenciada a l’Euríbor i no se li abaixa l’interès perquè té una clàusula terra, pot demanar la nul·litat d’aquesta clàusula. Si ho demana directament al banc, és possible que li proposin una modificació de la hipoteca, normalment signant un document privat, per la qual cosa és molt recomanable que consulti a un advocat abans de signar qualsevol document. Aquesta opció no
comporta la devolució de les quantitats que hagi pagat de més fins aquell moment com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula terra. L’altra opció, és interposar una demanda contra el banc, demanant la nul·litat de la clàusula terra, i a més demanar la devolució de les quanties que s’hagin pagat en excés com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula terra abusiva. Per tenir una referència, en general, i donat que els interessos l’any 2008 encara eren bastant elevats, les clàusules terra es van començar a aplicar a partir de l’any 2009 o 2010.
Des de quan podem demanar la devolució de l’excés pagat? En principi, si el jutge declara la nul·litat de la clàusula terra, aquesta no hauria existit mai, per la qual cosa, el banc hauria de retornar totes les quantitats que hagi cobrat de més amb l’aplicació de la clàusula terra. La sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, va establir les bases, per tal de poder declarar nul·les les clàusules terra, però també va dir que aquesta nul·litat no obligava als bancs a retornar els diners cobrats fins aquell moment.
Posteriorment, el Tribunal Suprem ha declarat que, donat que els bancs ja tenen coneixement de l’abusivitat de la clàusula terra des del 9 de maig de 2013, totes les sentències posteriors que declarin la nul·litat de la clàusula terra comporten l’abonament per part del banc de les quantitats cobrades en excés des del 9 de maig de 2013. A més, en aquests moments estem pendents de què els tribunals europeus declarin si els bancs han de retornar els diners, de les clàusules terra inclús d’abans del 9 de maig de 2013. Tot això explicat fins aquest moment és aplicable si és vostè un consumidor, és a dir, ha realitzat el préstec hipotecari per comprar una finca per al seu ús, no com a part d’una activitat econòmica. També hem de tenir en compte que ens hem referit a l’Euríbor però també pot passar que la hipoteca no se li hagi disminuït perquè té els interessos ordinaris referenciats al IRPH o al CECA, que són referències que ja no existeixen, però bé, això ja tocarà en una altra ocasió.
Alfons Yebra Cunill Advocat Col. 540 Il. Col. D’Adv. de Vic COL·LABORADOR ESPECIAL D’AQUEST NÚMERO DE LA REVISTA DE VIC.
Elisabet Jorquera Mestres Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22
TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.
I MÉS!
T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili.
Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.
Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.
605 04 34 75 O. González
Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Trasllats per comiats de solters i festes - Buidem pisos, traslladem mobles...
des Us portem la compra ... rlin Me y ro d’Ikea, Le Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da aju m de po us
PREUS LOW COST
30
Revista de Vic Juliol | Agost
LA MÀGIA DEL TEMPLE Introducció a la novel·la
“
Xavi RUIZ La vida pot resultar veritablement injusta, no crec que en cap moment pugui deixar d’estudiar per poder anar al Vikus a fer la copa, i encara pitjor, demà començo a fer de guia a la catedral de Vic i no he preparat res de res... encara tindrà raó la meva mare quan diu que puc arribar a ser un desastre.
Molts no em coneixen, sóc l’Àfrica, la filla de la Marta i en Xavi, i estic acabant els estudis a la universitat de Vic, ara he trobat feina els caps de setmana fent de guia i m’ho he deixat amb el xicot. Quan menys m’ho esperava la vida se m’ha torçat i la veritat és que tot això és una merda, però que hi farem, tinc 22 anys, tampoc puc pretendre trobarme la vida resolta. Acabar la carrera
de periodisme ja em suposa un gran canvi, i encara més quan dilluns és l’últim dia, de fet ja la tinc aprovada, però el meu pare vol que vagi el dilluns a veure la xerrada que fan sobre escriure correctament en angles. Us he dit que tinc 22 anys?, que mesuro 1,77 cm, rossa tirant a castanya, ulls marrons clars i prima?, encara que menjo moltíssim. De petita vaig fer de model d’anuncis de iogurt i de gran no els puc ni provar. M’agrada molt la història, i de dilluns a divendres faig l’informatiu del vespre a El 9 TV. Sóc vigatana i això m’aporta molt al meu caràcter reservat, i deu ser per això que en Carles i jo haguem partit peres, tant de bo no l’hagués conegut mai i encara que us pugui semblar estrany, no sento pena per haver-ho deixat, és un fatxenda i un hipòcrita i sempre involucrat en problemes. Acabada aquesta presentació, us deixo estar, he d’acabar d’enllestir una breu explicació sobre el temple romà, i que coi, sortiré avui a la nit una estona, demà
és dissabte i tampoc tinc gaires ganes de menjar-me el cap en ximpleses d’amors i lletres, això si, no sé què faria si alguna vegada algú llegís el que escric. No tinc ganes de deixar aquest diari, és curatiu i sembla que és l’únic que entén aquest cap boig que tinc. Al cap i a la fi, sóc una cranc tossuda i plena de manies. Ah! També m’agrada molt escoltar GreenDay i grups de l’estil i és per això que... Us haig de deixar, estan tocant el timbre de casa, deu ser la Mònica que em ve a buscar per anar a la biblioteca, a clar aquí no haig de dir això, hem quedat per anar a fer uns beures al bar i després a casa a descansar que demà tocarà aguantar als turistes japonesos o francesos que ens vénen a visitar. Un peto i ens escrivim, signat: Àfrica L.M.”
Extret de la novel·la “La Màgia del Temple”
“DESCOBREIX EL TEU PIS AMB REALITAT VIRTUAL” NOVETAT
El nostre treball et FACILITA i T’AJUDA en el procés de COMPRA i VENDA
A L’HABITATGE T’HO POSEM FÀCIL ELS 50 PRIMERS QUE ENS PORTIN EL PIS PER VENDRE ELS HI REGALEM AQUEST CONJUNT D’ULLERES
L’HABITATGE, Plaça Estació, Nº 8 VIC (BCN.) Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.com info@habitatge.com
ÚLTIMS DIES DEL PLA PIVE
FORD
ECOSPORT ECOBOOST 125 CV amb EasyFuel per 210€/MES
QUOTA FINAL 6.570€ 49 MESOS. 9,65% TAE
SENSE ENTRADA
Gamma EcoSport consum mitjà combinat de 4,4-6,3 l / 100km. Emissions de CO2 de 115 a 149 g / km.
Ecosport Trend 1.0 Ecoboost 125cv. L'oferta inclou IVA, transport, IEDMT (impost especial sobre determinats mitjans de transport, que varia per Comunitat Autònoma, pel que es recomana revisar-en cada cas), dte. promocional, aport. Concessió i dte. per finançar amb FCE Bank plc S.E., permanència mín. 36 mesos. Preu Final. 13.364,26 €. Import total del crèdit 13.364,26 €. Com. Apert. 454,38 €. TIN 7,95%. TAE 9,65%. Import total degut 17.104,38 €. Operació subjecta a valoració creditícia. Subjecte a l'aportació del Pla PIVE del Govern. Vàlida en Pen. i Bal. fins a 2016.07.31. No compatible amb altres dtes. El model visionat podria no coincidir amb el model de l'oferta. ford.es
Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria
Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38
Tel: 93 883 24 11