Revista de Vic 13 Setembre 2015

Portada realitzada per: Rosa Bayot

Setembre/Octubre de 2015 NĂşm. 13 Revista de la ciutat de Vic - www.revistadevic.cat

Revista de Vic

Un any fent pinya

Simplement...

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Revista de Vic 3

editorial

Xavi Ruiz

Un any fent pinya

uan mires enrere i veus el camí que has recorregut, a vegades penses que has caminat moltíssim, o a vegades penses que encara et queda molt recórrer.

Encara sembla ahir, quan el meu amic David (si David, encara me’n recordo de tu) i jo, en una de les converses que solíem tenir, em va proposar d’encetar algun projecte junts. Era molt normal que quedéssim en alguna terrassa d’algun bar per xerrar de les coses que ens envoltaven i preocupaven, encara que ell, era la persona més positiva que coneixia. Ell era un dels meus millors amics, i encara que a vegades ens emprenyàvem, ens escoltàvem molt, i aquí està la prova. Ara que ja no hi ets, per circumstàncies que encara no arribo a entendre, és quan veig que et trobo a faltar, però ja saps que les coses no es fan com un creu, sinó com s’han de fer... Ara que fem un any, i que encara ens fa falta arribar molt més lluny, volia agrair a totes les persones que fan possible aquesta revista, però sobretot, a la meva Marta, tota la paciència que té al darrere de tota la feinada que l’hi dono, i encara li sobra temps per dedicar-me aquest somriure que m’hipnotitza. Donar les gràcies a l’ Oriol i a la Cristina, per apostar a cegues tot el seu coneixement, a la Sandra, Cristina C, Elisabet, Andreu, Lidia, Cristina S, Olga, Marina, Dànius... i a tots els anunciants, que són els que d’una altra manera fan possible aquesta revista. Tenim un munt de projectes en marxa. Ens acompanyes i fem pinya?

xarxes socials: /larevistadevic

qui som?

director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Sandra Verdaguer Xavi Ruiz Marta Anglada Cristina Masramon

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat

Cristina Comerma Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras

disseny i maquetació: lasensacio.cat

publicitat: info@larevistadevic.cat 655 45 42 33

CORRECCIÓ: lasensacio.cat

diposit legal: B 18552-2014

web: larevistadevic.cat

4 Revista de Vic

el racó legal L’EXECUCIÓ JUDICIAL DE BÉNS HIPOTECATS (part 2) Elisabet Jorquera

l preu de la rematada (el que és paga per obtenir la finca) es destinarà, sense dilació, a pagar al creditor (el banc) el principal del seu crèdit, els interessos meritats i les costes causades, sense que el que s’hagi lliurat al creditor per cadascun d’aquests conceptes excedeixi el límit de la cobertura hipotecària; l’excés, si n’hi ha, s’ha de dipositar a disposició dels titulars de drets posteriors inscrits o anotats sobre el bé hipotecat. Satisfets, si escau, els creditors posteriors, es lliurarà el romanent (el sobrant dels diners) al propietari del bé hipotecat. És a dir, en primer lloc es pagarà al creditor que sol ser el banc, i es cancel·larà la hipoteca, i si hi ha sobrant, es pagarà als creditors posteriors del deutor si n’hi ha i varen embargar també la finca i finalment si sobra algun import se li lliurarà al mateix deutor. Hi ha immobles que són taxats de manera molt elevada i per exemple, un pis que es va taxar per 300.000 euros, el banc se l’adjudica pel 50% i el que quedava pendent de la hipoteca eren NOMÉS 100.000 euros, el diferencial de 50.000 euros servirà per pagar altres creditors que hi poguessin haver o bé si no n’hi ha, s’ho quedarà el mateix deutor. Si el bé hipotecat és l’habitatge habitual, el deutor podrà, fins i tot sense el consentiment del creditor, recuperar el bé mitjançant la consignació de les quantitats que es deuen, és a dir, pagant l’import per al qual és l’s ‘adjudicaria el banc i als interessos i els costos. Alliberat un bé per primera vegada, podrà alliberar en segona o ulteriors ocasions sempre que, almenys, hi hagi tres anys entre la data de l’alliberament i la del requeriment de pagament judicial o extrajudicial efectuada pel creditor. També hi ha la possibilitat que el deutor de la hipoteca s’oposi al procediment executiu. En els procediments a què es refereix aquest capítol només s’admet l’oposició de l’executat quan es fonamenti en les causes següents: 1a Que el deute ja ens hagués pagat, per tant, per extinció de la garantia o de l’obligació

garantida, sempre que es presenti certificació del registre on consti que la cancel·lació de la hipoteca o, per escriptura pública de carta de pagament.

mini de deu dies, presentin davant el tribunal els títols que justifiquin la seva situació. Per exemple llogaters.

2a Error en la determinació de la quantitat exigible, quan el deute garantit sigui el saldo que tingui el tancament d’un compte entre l’executant i executat. L’executat ha d’adjuntar al seu exemplar la llibreta en què constin els assentaments del compte i només s’admet l’oposició quan el saldo que tingui la llibreta sigui diferent del que resulti de la presentada per l’executant.

En l’anunci de la subhasta s’ha d’expressar, amb el possible detall, la situació possessòria de l’immoble o que, per contra, es troba desocupat, si s’acredita complidament aquesta circumstància al secretari judicial responsable de l’execució.

3a En cas d’execució de béns mobles hipotecats, la subjecció dels béns esmentats a una altra hipoteca mobiliària o immobiliària o embargament inscrits anteriorment al gravamen que motivi el procediment, el que s’ha d’acreditar mitjançant la corresponent certificació registral. 4a El caràcter abusiu d’una clàusula contractual que constitueixi el fonament de l’execució o que hagués determinat la quantitat exigible. Formulada l’oposició a què es refereix l’apartat anterior, el secretari judicial ha de suspendre l’execució i convocarà les parts a un Judici davant el tribunal que hagi dictat l’ordre general d’execució. Si s’estima la causa 4a, s’acordarà el sobreseïment (arxiu) de l’execució quan la clàusula contractual fonamenti l’execució. En un altre cas, es continuarà l’execució amb la inaplicació de la clàusula abusiva. . Quan, consti en el procediment l’existència i identitat de persones, diferents de l’executat, que ocupin l’immoble embargat, se’ls notificarà l’existència de l’execució, perquè, en el ter-

L’executant pot demanar que, abans d’anunciar-la subhasta, el tribunal declari que l’ocupant o els ocupants no tenen dret a romandre en l’immoble, una vegada que aquest s’hagi alienat en l’execució. La petició s’ha de tramitar d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 675 i el tribunal hi ha d’accedir i farà, mitjançant interlocutòria no objecte de recurs, la declaració sol·licitada quan l’ocupant o els ocupants es puguin considerar de mer fet o sense títol suficient. En un altre cas, declarar, també sense recurs ulterior, que l’ocupant o els ocupants tenen dret a romandre en l’immoble, sense que això afecti les accions que puguin correspondre al futur adquirent per desallotjar els ocupants. . Condicions de la subhasta 1. Per a prendre part en la subhasta els postors han de dipositar, prèviament, el 5 per cent del valor que s’hagi donat als béns. 1. Si la millor postura és igual o superior al 70 per cent del valor pel qual el bé ha sortit a subhasta, el secretari judicial responsable de l’execució, mitjançant decret, el mateix dia o l’endemà, ha d’aprovar la rematada a favor del millor postor. En el termini de quaranta dies, el rematant (qui es queda l’immoble) haurà de consignar en el compte de dipòsits i consignacions la diferència entre el dipositat i el preu total de la rematada.

TOT

T A R A B + S PER AL

R U C U NO Multifunció

Pantalla de 15,6”

Cartutxos independents

Proces. Dual Core

Wifi

47,50€ Pantalla de 15.6” AMD A10-7300 a 3,4 GHz 4 Gb de RAM 500 Gb de disc dur Actualitzable a Windows 10

384€

4 Gb de RAM 1000 Gb de disc dur

319,90€ SERVEI POSTVENDA

REVISIÓ TOTAL

DEL TEU EQUIP INFORMÀTIC

Secció papereria

+BARAT!

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

29,90€

Eliminar publicitat i programes maliciosos Neteja del navegador Eliminació finestres emergents Optimització velocitat del sistema

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC

Revista de Vic 6

Moda Cristina Comerma

It girl

’hauràs sentit a parlar a la televisió, a les revistes… però què és una it girl? A què es dedica? I el més important, com es guanya la vida? La veritat és que són tot de misteris els que envolten aquest terme (i que cadascú defineix a la seva manera). Podríem dir que una it girl és una noia jove, generalment bloguera, que crea tendències a la moda. Poden ser cantants, models, actrius… tant és la procedència. La premissa principal és que influeixin a les persones en referència a la moda. I això sí, sempre les trobaràs en el front row de la passarel·la. Com que no hi ha una definició escrita per etiquetar a una persona com a it girl, les revistes i els programes de televisió les denominen una mica com els hi sembla. Recordo no fa gaire temps enrere, va sorgir la polèmica quan un programa de televisió es va referir a una dissenyadora de moda com a it girl, i aquesta, posteriorment, va fer unes declaracions, amb un to més aviat desagradable, manifestant el seu rebuig cap a aquesta definició.

D’on surten? Moltes d’elles sorgeixen del món de la televisió, solen ser actrius o presentadores. Per citar un exemple, l’Olivia Palermo, la it girl internacional més coneguda, es va fer famosa a partir d’un programa de televisió nord-americà. Està casada amb el model i fotògraf alemany Johannes Huebl, i junts formen una parella it. En el mateix cas hi trobem la britànica Alexa Chung, presentadora d’un programa de la MTV. Actualment és dj, dissenyadora i fins i tot va publicar un llibre autobiogràfic, “It”. En el panorama espanyol hi trobaríem l’actriu i model Paula Echevarría. En el seu compte d’instagram, per exemple, diàriament hi penja una foto amb el look del dia, publicitant les marques amb les quals s’ha guarnit. Ocasionalment també fa de dissenyadora per una firma de joies molt coneguda. Una altra it girl hispana és la Gala González. Bloguera, dissenyadora, estilista i DJ. El seu blog, Amlul (denominat així perquè no

té cap significat i es pronuncia igual en tots els idiomes), és un dels més visitats.

De què viuen? Com ja hem avançat, teòricament “es dediquen” a ser “actrius”, “cantants” o “DJ” (personalment, em fa molta gràcia que moltes d’elles es defineixin com a DJ’s, com si haguessin dedicat tota una vida a la música, quan a la realitat, ocupen la major part de les hores del dia a ensenyar modelets per les xarxes socials). No noies, desenganyem-nos, que no ens vulguin vendre gat per llebre. Aquestes noies “de moda” (vulgar traducció del terme it girl al català), igual que els últimament denominats com influencers (aquí ja hi trobem nois, com per exemple Pelayo Díaz), viuen de les marques. És tan fàcil com que les marques els hi regalen o els hi deixen peces de roba i/o complements, inclús els hi paguen, perquè en puguin fer un tuit o se les posin en un esdeveniment.

Les marques comercials ho consideren com una inversió en publicitat, ja que les it girls i influencers (com bé diu la paraula) tenen molta influència en l’opinió de les persones.

Tu també pots ser una it girl! T’agrada la moda i voldries ser una it girl? És més fàcil del que sembla! Si el teu objectiu és de projecció internacional, el primer que has de fer és obrir un blog i actualitzar-lo molt sovint (perdràs followers ràpidament si no ho fas). Busca un estil que et defineixi i vés a totes per ell. Si el teu objectiu és més modest i vols ser la it girl del barri, ho tens fàcil: imprescindible ser tu mateixa (el dia que et vesteixis d’un estil que normalment no és el teu, et sentiràs incòmoda i la resta ho notarà. Error!). I un consell simple però bàsic: vés neta, depilada i conjuntada. Segueix aquestes pautes i aconseguiràs ser la it girl que desitges!

8 Revista de Vic

Efemèrides Vigatanes - 30-10-1046: Mor al monestir de Sant Miquel de Cuixà el gran bisbe i abat Oliba, impulsor del romànic català i de la Pau i Treva de Déu. - 26-10-1243: Mor el bisbe de Vic Sant Bernat Calbó, sent enterrat a la mateixa catedral vigatana. Va ser bisbe des

del 1233 i participà en la conquesta de València de Jaume I el Conqueridor. Ja el 1260 fou beatificat per Alexandre IV, i finalment fou canonitzat el 1710 per Climent XI.

- 4/23-10-1779: Vic celebra durant molts dies la beatificació del seu il·lustre personatge Sant Miquel dels Sants, el qual es converteix en el nou patró de la ciutat.

- 29-10-1862: Neix Narcís Verdaguer i Callís, escriptor i destacat polític del catalanisme conservador de finals del segle XIX i principis del XX. Fou vicepresident de la Lliga Regionalista, diputat provincial i diputat a Corts, entre molts d’altres càrrecs. Era també cosí germà del poeta de Folgueroles Jacint Verdaguer. - 6/7-10-1934: Davant la situació política desencadenada per la proclama de Lluís Companys de l’Estat Català, els regidors d’ERC a Vic entren el mateix dia 6 a l’Ajuntament i també proclamen l’Estat Català. L’endemà la Guàrdia Civil pren el control i declara l’estat de guerra a la ciutat. Els regidors republicans són empresonats. - 14-10-1945: S’inaugura la Catedral de Vic reconstruïda després de la Guerra Civil a través de la Dirección General de Regiones Devastadas que aportà la mà d’obra amb el treball forçat i esclavista de presoners republicans. El mateix dia s’inaugura un Monumento a los Caídos por Dios y por España a la mateixa plaça de la Catedral.

- 25-10-1979: El 89,18% dels electors vigatans aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya redactat al Parador de

Sau.

ORIOL CASELLAS

Retalls il.lustrats

CRISTINA MASRAMON

OFERTA ESPECIAL T0711-T0714, i T1281-T1284 doble càrrega 6,25€

3,12€ UNITAT COMPATIBLE

156,26€

Paga la TINTA, no la marca

80,00€

35,00€ Epson XP-212 *

SAMSUNG Xpress CLP-360 Impressora làser color, usb.

Multifunció tinta color Wi-Fi Escaneja, copia i imprimeix

Canon i-SENSYS LBP7100Cn Làser color, xarxa.

75,00€

151,42€

EPSON WORKFORCE WF-2520NF Multifunció tinta color Fax i AirPrint.

Brother MFC-L2700DW Multifunció Làser Monocrom Escaneja, copia i imprimeix amb Wi-Fi i Fax

Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

CATIM Impressió

Ofertes aplicables per la compra del seu joc de consumibles. Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus iva inclòs.

Ofertes vàlides fins a esgotar existències. Preus amb I.V.A inclòs. *Per la compra del seu joc de consumibles.

10 Revista de Vic

El llibre del mes

El que no et mata et fa més fort

a Lisbeth Salander està inquieta. Ha participat en un atac hacker, sense cap raó aparent, i està assumint riscos que normalment evita.

La revista Millennium ha canviat de propietaris. Els qui el critiquen, insisteixen que en Mikael Blomkvist ja és història. Una nit, en Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un eminent investigador especialitzat en Intel·ligència Artificial, qui afirma tenir en la seva poder informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. El seu as a la màniga és una jove rebel, una bestiola rara que s’assembla molt a algú a qui en Blomkvist coneix massa bé. En Mikael sent que aquesta pot ser l’exclusiva que ell i Millennium tant necessiten, però la Lisbeth Salander, com sempre, té els seus propis plans. A El que no et mata et fa més fort, la singular parella aclamada per més de 80 milions de lectors amb Els homes que no estimaven les dones, La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire continua la seva història. Ha arribat el moment que els seus camins es creuin novament. Torna la Lisbeth Salander. Millennium continua.

Que en pensem i pensen?

Aïllat del món, en el silenci de les matinades d’Estocolm i en un ordinador sense connexió a Internet, per evitar filtracions, David Lagercrantz va escriure en any i mig Millennium 4. El que no et mata et fa més fort (Columna). L’hi van proposar fa tres anys. El desafiament era enorme: continuar la sèrie de llibres creada per Stieg Larsson, mort al novembre de 2004, pocs mesos abans de la publicació dels seus reeixits llibres de novel·la negra. La quarta entrega deixa al descobert els serveis d’intel·ligència i adverteix dels riscos de la Xarxa enfront de la informació confidencial. Ecos de Wikileaks. I amplia l’univers Millennium amb alguns personatges més, entre ells un nen autista amb qui s’entén molt bé Salander, el passat infernal es fa cada vegada més present.

A La Tralla ens encanta llegir

Univers Larsson Els tres llibres protagonitzats per Salander i Blomkvist han venut 80 milions de còpies a tot el món (cinc milions a Espanya) des de la seva aparició fa deu anys amb Els homes que no estimaven les dones, seguit en 2006 amb La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, i el 2007 amb La reina al palau dels corrents d’aire. És, al costat de Harry Potter, la sèrie de llibres més reeixida d’aquest segle amb trames de denúncia sobre el racisme, les injustícies i corrupcions en diferents ordres de la política, el sector financer i la societat, el maltractament a les dones, la defensa dels immigrants i el desemmascarament de la dreta i dels països del primer món.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Revista de Vic 11

Andreu Gomez Ingredients per 6 persones:

* 1 branca de canella

Per fer el bescuit de massini

* 40 g. de “maizena” * 125 g. de sucre * aroma al gust de vainilla Per fer la sopa de xocolata

la recepta de l’andreu

* 175 g. de farina * 175 g. de sucre * 4 ous * mantega per pintar el motllo Per fer la cre- * 200 g. de xocolata negra ma * 50 g. de mantega, * 500 cl de llet * 100 cl de crema de llet * 1 pela de llimona

Preparació del bescuit: Agafarem un motllo, el pintarem amb una mica de mantega fosa i empolvoràrem farina, que quedi una capa homogènia, la que sobri l’hem de treure, això es fa perquè no s’enganxi el bescuit, fa com una capa antiadherent. Amb un bol separarem les clares del rovell, les clares les muntarem a punt de neu i reservarem. Els rovells i els 175 g. de sucre els batérem amb una batedora de rebosteria fins que quedi ben cremós, una vegada tenim aquest pas, afegirem les clares a punt de neu i amb un colador empolvoràrem els 175 g. de farina a sobre, barrejarem amb una espàtula amb moviments circulars, per últim al motllo i al forn a 180 °, 20 minuts aproximadament. Quant estigui fred desemmotllarem i tallarem per la meitat i ja tenim preparat per farcir-lo de crema.

Preparació de la crema: Separarem dels 500 cl. mig got de llet freda i la llet restant la ficarem a bullir amb la pela d’una llimona, només la part groga, perquè la part blanca de la llimona amarga, amb una branca de canella, el sucre i l’aroma de vainilla al gust. Amb el mig got de llet que hem reservat diluirem la “maizena”, perquè no faci grumolls. Una vegada comenci a bullir, deixarem fusionar al mínim 1 minut perquè agafi l’aroma. Seguidament retirarem la pela de la llimona, la canella i afegirem el preparat de llet i “maizena” que havíem reservat. Amb una batedora remenarem a foc mínim, notarem que la crema ja està, perquè comença a espessir i fa bombolles consistents. Tot seguit ja podem amb l’ajuda d’una cullera farcir la part del mig del bescuit, taparem amb la part sobrant i acabarem de repartir la crema. Deixarem reposar i a la nevera. Tallarem amb un ganivet fi les racions i si volem, es poden crema per sobre amb una mica de sucre i un cremador de crema catalana o un bufador de rebosteria.

Preparació de la sopa de xocolata: Fondrem la xocolata amb la crema de llet i la mantega al bany maria. Per la decoració agafarem una mica de xocolata negra i la fondrem al microones, amb l’ajuda d’una mànega i un cornet ben prim farem decoracions al nostre gust, que una vegada refrigerats agafaran consistència

Cuiner: Andreu Gómez

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

Sopa de xocolata amb massini de crema natural

12 Revista de Vic

Oriol Casellas

-La joventut d’Oliba, 971-1003’abat Oliba és una de les figures més destacades de la Catalunya del s.XI. Bisbe de Vic, abat dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, monjo i erudit de l’ordre benedictí, fundador de monestirs tant importants com Santa Maria de Montserrat o Sant Martí del Canigó (entre d’altres), i besnét de Guifré el Pilós i, per tant, membre de la família del Casal de Barcelona, la dinastia comtal que governà Catalunya des de finals del s.IX fins a principis del s.XV. La manca de fonts de l’època fa difícil establir la data exacte del seu naixement, però tant el monjo montserratí Anselm Albareda com l’historiador vigatà Raimon d’Abadal fixen l’any 971 com a data més probable del seu naixement. Oliba, doncs, pertanyia a la família comtal més important de Catalunya, ja que controlaven els comtats de Barcelona, Osona, Urgell, Cerdanya, Girona i Besalú. És a dir, la pràctica totalitat de la Catalunya Vella sorgida de l’època de Carlemany. Aquesta família tenia dues branques que es repartien els diversos comtats: Barcelona i Cerdanya. Oliba era de la branca comtal de Cerdanya. El seu pare dit també Oliba tenia per sobrenom Cabreta i fou el comte de Cerdanya que incorporà tota l’àrea del Capcir al patrimoni familiar. El pare de l’abat Oliba era cosí germà del comte Borrell de Barcelona-Osona-Girona-Urgell. La seva mare s’anomenava Ermengarda. Oliba tenia tres germans i dues germanes. El més famós dels germans fou Bernat Tallaferro, qui seria comte de Besalú i que reposa al monestir de Ripoll. L’altre germà, Guifré II fou comte de Cerdanya, i Berenguer fou bisbe d’Elna. En els seus primers anys de vida Oliba estigué molt influenciat per la figura del seu oncle, el comte Miró Bonfill, germà de son pare, gran prohom de la Catalunya de la segona meitat del s.X. qui a part d’exercir com a comte de Besalú era alhora bisbe de Girona i bon amic de Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II. Quan Oliba tenia uns catorze anys ocorregué un fet transcendental per l’esdevenir polític de Catalunya, el juliol de l’any 985 el cabdill sarraí Al-Mansur atacà i prengué la ciutat de Barcelona i féu nombrosos presoners que foren portats cap a Còrdova, entre ells l’ardiaca Arnulf, de la casa vescomtal osonenca i que poc després seria bisbe de la nostra diòcesis. L’atac i destrucció d’Al-Mansur acabaria pro-

Història de Vic L’ABAT OLIBA (1a part) vocant el trencament del vassallatge dels comtes catalans amb els reis francs i, per tant, els comtats catalans passaren a ser una entitat política independent amb el comte Borrell com a figura principal del país. Ja de ben petit Oliba estigué familiaritzat amb les jerarquies civils i eclesiàstiques del país, i assistí a nombrosos actes i a consagracions d’esglésies i monestirs, anticipant allò que ell mateix presidiria uns anys després. El pare del nostre abat i bisbe, l’anomenat Oliba Cabreta, cap a l’any 988 decidí allunyar-se dels problemes terrenals i fer penitència pels seus actes, i per això emprengué la marxa cap a Itàlia, retirant-se al monestir de Montecassino, la casa monacal fundada al s.V per Sant Benet de Núrsia i pàtria de l’ordre benedictí. El comte Oliba Cabreta morí al cenobi italià el 990. Poc després de la mort del Cabreta les possessions comtals es dividiren entre dos dels seus fills. Bernat es quedà el comtat de Besalú junt amb el Vallespir i Fenollet, mentre que Guifré el comtat de Cerdanya junt amb les àrees del Conflent, el Capcir i Berga. Oliba es quedà amb el seu germà Guifré, actuant també com a comte de Cerdanya però en una posició subordinada al seu germà. -Oliba monjo de RipollCap a l’any 1002 o 1003, Oliba renuncià als seus drets comtals i a la seva posició i es féu monjo, entrant com a novici al monestir de Ripoll, cenobi benedictí fundat pel seu besavi Guifré el Pelós a finals del s.IX. Oliba passava ja de la trentena quan decidí enclaustrar-se. Oliba es féu monjo per convenciment i no per expiar pecats, ni tampoc per accedir a altes dignitats eclesiàstiques com el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, o el seu oncle Miró, bisbe de Girona. Per les mateixes dates moria precisament el seu germà Berenguer. Al moment d’entrar Oliba a Ripoll, el monestir gaudia d’un enorme prestigi. Era la casa fundada pel comte Guifré el Pelós i era el panteó familiar dels comtes de Cerdanya. Ripoll gaudia d’una gran posició com a centre intel·lectual i del seu Scriptorium en sortiren autèntiques meravelles de la pintura i miniatura romànica com són les famoses bíblies de Ripoll i Sant Pere de Rodes, la primera localitzada al Vaticà provinent del monestir italià de Farfa pel qual es féu, i la segona robada pel mariscal de Noailles durant l’ocupació francesa de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) qui se l’emportà i que es troba en l’actualitat a la Biblioteca Nacional de París. Ripoll s’havia convertit al s.X en un nucli intel·lectual de primer ordre a Europa, tant que nombrosos estudiosos hi acudiren com fou el cas

del futur papa Silvestre II, Gerbert d’Orlhac, cap al 967 i que fou tutelat pel bisbe Ató de Vic qui li ensenyà matemàtiques. Ripoll era un centre cultural, de ciència i estudi importantíssim. S’hi estudiava gramàtica, retòrica i dialèctica (l’anomenat “trivi”); i també aritmètica, música, geometria i astronomia (el “quatrivi”). La biblioteca del monestir era tant rica que cap altre monestir de la Península Ibèrica podia competir-hi, ni tant sols fer-li ombra. Només algunes poques de les més grans abadies d’Europa podien tenir un nombre de còdex i manuscrits semblant a Ripoll. En temps d’Oliba al monestir els fons ja molt importants de la biblioteca es doblaren, creixent així enormement. Ripoll gaudia també d’un extens patrimoni territorial per tot Catalunya, amb possessions escampades per tots els comtats catalans fet que li assegurava la seva posició preponderant i la seva subsistència. Oliba trobà a Ripoll “un ambient ajustat al seu esperit reposat i pacífic i alhora afanyós de saber; amb quina fruïció aplicada devia devorar els preciosos manuscrits, amb quina devoció devia escoltar les lliçons dels mestres i amb quanta cura devia anar explanant els exercicis proposats.” (D’ABADAL, R. 1962; 78) -L’abat de Ripoll i CuixàEl 4 de juliol del 1008 moria l’abat Sunifred de Ripoll. Oliba ja feia ben bé cinc anys que vivia al cenobi ripollenc quan substituí en la dignitat abacial al finit. A finals del 1008 trobem a Oliba exercint ja com a abat del destacat monestir. L’elecció d’Oliba degué ocórrer els primers dies d’agost del mateix 1008, pocs dies després de la mort del seu predecessor. Així doncs, Oliba accedia a una de les més altes dignitats eclesiàstiques del país. No sembla que la seva elecció fos deguda a pressions de la seva família sinó que fou elegit per la comunitat de monjos tenint en compte les seves grans qualitats i al seu caràcter amable, afectuós i paternal. No es d’estranyar, doncs, que els germans benedictins de Sant Miquel de Cuixà també encomanessin el mateix 1008 la direcció del monestir al mateix Oliba, que es convertia així en abat d’ambdós monestirs. A més d’intensificar-se l’activitat de l’escriptori ripollenc, Oliba establí relacions i lligams amb altres destacats monestirs com és el cas del de Fleury, centre monàstic antiquíssim (probablement del segle VII) també conegut com a Saint-Benoît-surLoire, ubicat al centre de França i indret de peregrinació molt important ja que suposadament s’hi

traslladaren les despulles de Sant Benet de Núrsia (el fundador de la regla benedictina) cap a l’any 670, procedents de l’aleshores deshabitat monestir de Montecassino. El novembre del 1009 trobem al ja abat participant a la consagració de Sant Martí del Canigó, cenobi patrocinat pel seu germà el comte Guifré de Cerdanya. L’any després, el 1010, els comtes catalans organitzaren una gran expedició contra Còrdova amb prop de 9.000 homes, i entre ells s’hi trobava al bisbe Arnulf de Vic que morí en el transcurs del viatge de tornada. Aquesta expedició suposà un canvi molt important en la situació catalana ja que a partir d’aquest moment els comtats catalans sortiren enfortits davant l’enemic sarraí, podent-se fortificar i reforçar les marques de frontera. Poc després, el 1011, Oliba viatjà a Roma acompanyat dels seus germans els comtes Bernat Tallaferro i Guifré entre altres autoritats com el bisbe d’Urgell Sant Ermengol. En aquest viatge Oliba obtingué del papa Sergi IV diverses butlles que atorgaven privilegis pels seus monestirs de Ripoll i Cuixà. Entre les diverses concessions s’hi fixava que en els esmentats cenobis cap rei o comte podria intervenir en l’elecció abacial, sent decisió única de la pròpia comunitat. També des de la seva posició, Oliba hagué de participar en la desaparició del cenobi femení de Sant Joan de les Abadesses regit per la seva pròpia germana Ingilberga. La comunitat femenina havia caigut en un gran desori i en pràctiques poc exemplars i fou el propi comte Bernat Tallaferro qui intercedí amb Roma per al delicat afer del monestir que el mateix Guifré el Pelós havia erigit a finals del s.IX per a la seva filla Emma. Així doncs, a inicis del s.XI desaparegué la comunitat benedictina femenina de Sant Joan i passà a ser una comunitat canonical masculina primerament regida per Guifré, fill del mateix Bernat Tallaferro. Fou un afer complicat i que afectà internament a la mateixa família d’Oliba que hagué de participar-hi en detriment de la seva pròpia germana. Les acusacions

sobre les pràctiques realitzades per la comunitat de monges eren molt greus. Bibliografia: -ALBAREDA, A; L’abat Oliba. Fundador de Montserrat. (971-1046). Publicacions de l’Abadia

de Montserrat, 1972. -D’ABADAL, R; L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època. Barcelona: Aedos, 1962. -MASNOU, J.M; Religió i Cultura al Bisbat de Vic entorn de l’any mil. (Col·lecció TEXTOS, 4) Vic: ISCRVIC, 1999. -PLADEVALL, A; Història de l’Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 2007.

C/ del Mas DE Bigas, nº 8-26 Vic T.93 885 42 61 · 93 885 05 37 WWW.CORRETJA-SL.COM

Revista de 14 Revista deVic Vic

Sandra Verdaguer

MMVV 2015

n any més, i ja per vint-isetena vegada, la ciutat de Vic encetarà el proper dia 17 de setembre el conegut Mercat de Música Viva de

jo, ambaixador i renovador de la música portuguesa que actuarà conjuntament amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics que seran els encarregats de fer els arranjaments per aquesta obra creada especialment pel Mercat de Música Viva.

El Mercat s’allargarà fins el diumenge dia 20 apostant una vegada més pel descobriment de nous formats de música que podrà gaudir tot el públic en general.

Artistes com Soleá Morente, Bikimel, Ramon Mirabet, Inspira, La Soul Machine, Egon Soda o Bremen entre d’altres faran una parada en aquesta fira per presentar els seus nous treballs, tenint com a escenari la idíl·lica de la ciutat de Vic.

Vic (MMVV).

MMVV s’adaptarà al canvi constant de la indústria musical facilitant així el trànsit de contactes entre músics, programadors i diferents tipus de públic tant a nivell català i estatal com internacional. El tret de sortida el donarà enguany el concert inaugural conduit per António Zambu-

És el cinquè any que Oriol Roca i Marc Lloret s’encarreguen de la direcció artística del Mercat essent fidels a dues línies paral·leles de programació. Per una banda volen que MMVV es tracti d’un festival lúdic, popular i festiu que concentra

les seves actuacions en dos escenaris principals ubicats a la Plaça Major de Vic i també al Sucre. Per l’altre cantó la programació de caire més professional estarà ubicada als espais situats al voltant del Teatre l’Atlàntida, les carpes i la Jazz Cava. La majoria d’actuacions seran d’entrada lliure, la resta l’entrada oscil·larà entre els 3 i els 10 euros. En definitiva es tracta d’una cita que reuneix a una multitud de gent provinent d’arreu del territori. La fira ens permetrà conèixer i descobrir, un any més, desenes de tresors musicals que ens captivaran amb la seva arma més preuada, el talent de tots els grans artistes presents en el Mercat de Música Viva de Vic 2015. Bon Mercat a tothom!

Si tu busques sortir guapo/a al teu , el teu pis busca sortir-hi a PER AQUEST MOTIU, SI PORTES EL TEU PIS PER VENDRE O LLOGAR A L’HABITATGE,

ET PAGAREM EL 50% PER PINTAR-LO I DONAR-LI UN MILLOR ASPECTE. PERQUÈ LES PRIMERES IMPRESSIONS IMPORTEN. *OFERTA ESPECIAL FINS AL 30 DE SETEMBRE

L’HABITATGE, AMB TU DE PRINCIPI A FI. Plaça estació nº 8, Vic (Bcn)

tel. 93 889 42 77

www.habitatge.com

Revista de 16 Revista deVic Vic

dÀnius

ntre quarts de dotze i les dues i mitja del migdia, s’emet per Telecinco un programa que em té fascinat: “Hombres y Mujeres y Viceversa”.

Segur l’has vist algun dia, potser de passada. Et sona, oi? Jo el veig. Sí, has llegit bé. Veig “Hombres y Mujeres y Viceversa”, ho reconec. Em sap greu, els capítols dels Simpsons ja me’ls se de memòria. T’explico la dinàmica del programa. Hi ha dos trons, un de nois i un de noies. Dos de cada. Cada noi o noia, té un grup de pretendents, o pretendentes, amb qui ha de tenir cites i conèixer millor per, finalment, triar-ne un, o una, i així iniciar una relació de parella. “Encontrar el amor”, en diuen ells. Allà al plató, a més a més d’aquest jovent -que no necessita anar a la televisió per

Spoiler Alert UnReal trobar parella; tots ells i totes elles de molt bon veure, amb moltes més hores de gimnàs i discoteques a les espatlles que no pas d’escola-, hi ha certa fauna televisiva que els ajuda i aconsella. Començant per la presentadora –Emma García-, que va d’amiga però al mateix temps demostra sempre un nivell d’empatia zero, i acabant pels “ganxos”; suposats assessors de l’amor que l’únic que fan és opinar, criticar i embolicar més la troca sempre que fa falta. Em consta, via Twitter, que hi ha molt fan del programa que es pren en serio aquesta premissa de “trobar l’amor”. És una manera de veure el programa. Ingènua, potser? Segurament. Però ei! Estan en el seu dret! Jo m’ho miro d’una altra manera. Per a mi la gràcia és veure quin noi, o quina noia, interpreta millor el paper d’estar allà per trobar l’amor i no pas per la fama, els diners i/o els “bolos” que li puguin sortir a discoteques. Pensa que, si dónes joc a plató –ja sigui insultant, muntant un bon siri o plorant davant de càmera-, tens premi. Pots arribar a ser, en un futur, tronista.

I això a Telecinco pot suposar, a la llarga, “Sálvames”, “Deluxes” i programes estil “Supervivientes”! La fama com a modus vivendi, vaja. I aquest sí és l’objectiu real, al meu entendre, de tot aquest jovent del programa. I aquí és on entra la sèrie que parlaré avui: UnReal. En aquesta sèrie de ficció, ens trobem un jove príncep blau –atractiu, ric i de bona família- pretès per una vintena de noies també de molt bon veure. A la sèrie veiem l’equip de producció, la directora, els càmeres... com interaccionen amb els participants del reality. Ja aviso, el príncep no és el mateix que es mostra davant de càmera –al primer programa, d’amagat, ja manté relacions amb una de les concursants-. També veiem com es burxa a les participants a fer o dir segons què per tenir més protagonisme. O com el programa aprofita malalties o trastorns de les noies a fi d’aconseguir un millor índex d’audiència. Molt bona sèrie, de veritat. Una sola temporada, per ara, de deu capítols on es mostra la realitat, LA REALITAT, d’un programa d’aquestes característiques. No hi ha excusa. I recorda; tot el que surt per televisió és mentida.

Revista de Vic 18

TORNA MAG XULE AMB EL SEU NOU ESPECTACLE “WHITE SNOW JUNIOR”

ag Xule i el seu nou espectacle “ WHITE SNOW JUNIOR”

Jesús Gómez, o el que és el mateix, Mag Xule, perquè així l’anomenaven des de ben petit,. Serà un espectacle familiar i humorístic dedicat a tothom. Mag Xule utilitzarà la presència de personatges importants de la factoria de “Walt Disney” amb l’aparició de Mickey Mouse, la Minnie, en Goofy, en Pato Donald, Buzz (Toy Story), l’Shrek i la Fiona, la Bestia ,Frozen entre d’altres. A més a més és un mag que sempre innova, amb la qual cosa, no hi faltarà en cap dels “números” el factor sorpresa Té gràcia saber que bona part de la família del Mag Xule participa en l’espectacle. De la mà dels més petits i també dels més grans de la saga familiar.

Aquest requadre podria haver sigut teu... Truca i reserva’l al 655 45 42 33

Revista de Vic 19

Cristina Masramon

Josep M. Sert i Coco Chanel, una amistat inspiradora

osep M. Sert i Badia, nascut a Barcelona el 21 de desembre de 1874, era el quart fill de Domènec Sert i Rius i Maria Badia i Capdevila. De ben petit va entrar a treballar a la fàbrica del seu pare on passava llargues estones dibuixant esbossos que a vegades incorporava en dissenys tèxtils de la indústria paterna. De jove va realitzar estudis artístics a l’escola de la Llotja on tenia com a professor a Pere Borrell i a l’Acadèmia d’Alexandre Riquer on va posar-se en contacte amb molts d’altres artistes. A principis de segle XX se li encarregà la decoració mural de la Catedral. Aquest treball el va portar a terme entre 1926 i 1930; grans teles pintades en oli i col·locades sobre els murs de la nau central de la Catedral. L’incendi produït durant la Guerra Civil del 1936, va destruir l’obra. Acabada la guerra es van portar a terme les obres de restauració de la Catedral, moment en que Sert va tenir l’encàrrec de tornar a decorar la nau. Va realitzar la nova obra entre 1939 i 1945 i les pintures es conserven encara avui. Aquesta segona versió es caracteritza per l’austeritat i l’ús escàs dels colors esdevenint de gran solemnitat. Algunes de les obres de Sert a destacar són la decoració del Saló de Justícia de Barcelona realitzada el 1903; el 1910 va decorar el Palau del Marqués d’Alella de Barcelona i els salons de la Kent House de Londres i el Saló de la Música de la princesa de Polignac de París. Cal destacar també el menjador de la casa de camp de Wretham Hall, entre d’altres. Sovint en les seves obres representava una de les seves passions: les figures carnavalesques representades amb vestits exòtics, mags, cavalls mecànics, fanalets venecians, etc. És estrany relacionar a Gabrielle Chanel, coneguda com Coco, amb Josep M. Sert. Chanel, nascuda a Saumur (França) el 19 d’agost de 1888, dissenyadora d’alta costura, és reconeguda mundialment com una de les persones més influents del segle XX. Una de les més íntimes amigues de Coco era Maria Godebka, coneguda com Misia, pianista i musa

d’artistes, nascuda el 30 de març de 1872 a Sant Petersburg. Misia va ser amant de Josep M. Sert a qui carinyosament denominava Jojo, per altra banda a ella, Sert l’anomenava Tosh. Referent a aquesta relació d’amor es recullen paraules de Sert sobre la seva amant en les que deia “sense Misia hagués mort imbècil”. En les memòries de Coco Chanel apareixen referències a Sert i la seva parella. Entre aquestes ens descriu el seu apartament situat a París ple d’antiguitats, art africà i petits vaixells dins ampolles de vidre. Misia i Josep M. Sert es van casar el 2 d’agost de 1920, ella tenia 48 anys i estava divorciada dos vegades, ell era solter i en tenia 45. Van anar de viatge de nuvis a Itàlia i els acompanyà Coco Chanel. En la lluna de mel van fer parada a Venècia on es va realitzar un sopar amb gent selecte com el príncep de Grècia o la princesa de Poix. El viatge de nuvis es va convertir en un creuer pel Mediterrani en un vaixell privat que feia escala a

molts dels ports italians. D’aquell viatge, es van recollir paraules de Chanel en les que deia: “era un company de viatge ideal, sempre de bon humor, i un guia dotat d’una erudició tan barroca com prodigiosa; a l’igual que les seves delirants fantasies pictòriques, cada faceta de la seva cultura s’equilibrava amb l’altra”. En les seves paraules també descriuria que “portava un pijama negre per dormir; no es rentava mai i era tant pelut que, despullat, semblava que portés un abric de pells. Ni tant sols resultava indecent. Tenia pèl arreu del cos excepte al cap”. També recorda que Sert tenia interès en anar a tots els Museus “com qui porta un animal salvatge al seu territori” descriuria Chanel en les seves memòries. En el viatge en l’arribada a Roma, Sert va portar a les dues acompanyants a visitar el Colosseu de nit on els va descriure a través de narracions imaginaries

Revista de Vic 20

les festes que s’hi haurien realitzat. En aquest espai, Sert reflexionà sobre les ruïnes denominant-les: els esquelets de les ciutats; afegint “l’arquitectura és l’estructura òssia d’una ciutat. Tot està en l’estructura òssia. Un rostre sense ossos no perdura, vostè, per exemple (referint-se a Coco), serà bella quan estigui morta”. La tardor de 1929, Sert es separaria de Misia per casar-se amb Roossadana Mdvani, una noia russa de 22 anys que va conèixer quan ella el va visitar el seu estudi buscant espai per a crear. Sert la va acollir a casa seva. La relació entre la jove i el pintor català incrementava dia a dia fins al punt que la mateixa Misia acceptava a la jove en la relació. Finalment Sert abandonà a la seva muller per la jove russa; Chanel va acollir a la seva amiga en aquests mals moments. Sert no podia aconseguir el divorci ja que al seu país natal no s’aprovava aquest dret, així doncs Misia seguiria essent la seva muller oficial. Per aquest motiu es parlava de Sert i les seves dues mullers. Josep M. Sert, entre moltes d’altres obres que es conserven a la ciutat de Vic, destaquem la Sala Sert de l’Ajuntament de Vic on s’hi mostra l’obra de “les Quatre Estacions”. Aquesta obra va ser un encàrrec d’Arthur Capel, un magnat anglès empresari del carbó, conegut com Boy Capel, i amant de Coco Chanel. L’encàrrec es va realitzar el 1917 per decorar el menjador de casa seva. Degut a l’accident de trànsit el 1919 Capel va morir. L’obra va quedar en el taller fins el 1920, moment en què ho va comprar el baró Robert de Rothschild. Chanel, desesperada per la mort del seu amant havia afirmat “posaré a tothom de dol” potenciant la moda del color negre en els vestits de festa. Tornant a “les Quatre Estacions”, després de la Segona Guerra Mundial, el mateix Sert va restaurar les pintures i el 1980 les va comprar el Patrimoni Nacional Espanyol que després d’exposar-les al Palau Velázquez del Parque del Retiro de Madrid i a les Drassanes de Barcelona, el 1988 es van portar a Vic. Sert, va morir el 27 de novembre de 1945 a Barcelona. La seva trajectòria i vincle amb la ciutat de Vic el va portar a ser reconegut com a fill adoptiu de Vic i medalla de la ciutat. Ho va saber de paraula, i

la condecoració se li va atorgar dos dies després de la seva mort.

Ylla-Català, Miquel. Josep Maria Sert i la ciutat de Vic. Ajuntament de Vic, 2006.

Bibliografia Madsen, Axel. Coco Chanel. Circe Edicions. Barcelona, desembre 1998.

Imatges de Toni Anguera extretes de “La Casa de la Ciutat”. Ajuntament de Vic, novembre 2012.

www.tapis-ser.cat T.636 15 02 19

EXPERIÈNCIA, RAPIDESA, EFICÀCIA I PROFESSIONALITAT

AL Ç P A C E D COL.LECIÓ

LED U M U L L + B S PACK U

TAPISSERIA

ES CORTINATG

OL S Ó I C C E T O PR

ICS

S TECN R E D E R R O C

PUS

OT TI T E D S L A D TEN

TAPISSERIA DE CADIRES, SOFÀS, CAPÇALS... CORTINES DE TOT TIPUS, CLÀSSIQUES, PANELL JAPONÈS, PAQUETOS, CORTINES ENROTLLABLES AMB TEIXITS TECNICS SCREEN. TENDALS PER BARS, RESTAURANTS I PARTICULARS.

22 Revista de Vic

Lidia Colldelram

ctualment molta gent opta per tenir un conillet a casa com a animal de companyia. Són nets, petits, i poden arribar a ser molt dòcils. Ara bé, són animals molt nerviosos i caldrà ser sigil·losos amb ells. Durant els primers dies no es recomana que els tragueu de la gàbia, deixeu que es facin a l’entorn. Després els podreu començar a treure i acariciar amb tacte i evitant sorolls forts i moviments bruscs. Amb el temps passarà a ser un més de casa, però al principi s’ha de ser curós.

El racó veterinari

EL CONILL A CASA

Ara us donaré quatre idees bàsiques per tenir un conillet a casa amb condicions òptimes, però recordeu que podreu recórrer al vostre veterinari perquè us resolgui tots els dubtes que tingueu al respecte. GÀBIA: L’ideal és que l’animal estigui fora d’aquesta el màxim de temps possible, així s’exercita i sociabilitza. Si no ho feu així, tenim més riscs de problemes sanitaris, així com manca de vincles socials i afectius amb els propietaris. Evidentment, l’activitat fora de la gàbia sempre ha de ser amb supervisió, ja que poden rosegar mobles, cables, roba… Provocant desperfectes però també amb risc d’accidents per ells. Per tant, quan no sigueu a casa o durant la nit es recomana que estigui dins la gàbia, la qual ha de tenir unes mides prou grosses perquè ell estigui còmode. Les normatives de benestar animal et recomanen que les mides mínimes per la gàbia d’un conill siguin de 0,3 m2 (40 x 70 cm per exemple). Probablement el primer dia pensareu que és enorme, però penseu que els conills creixen, no es queden diminuts com el que teniu a les mans quan el porteu a casa! Perquè ens fem una idea, un conill nan pot arribar a pesar uns 1’9 kg, i un belier fins a 3 kg! Els que es queden més petits serien els Toy que oscil·len entre 0’9 i 1 kg. Dins d’aquesta s’aconsella que hi hagi un refugi (ells trien si estar dins, a fora o a sobre), menjadora i abeuradora de “xumet”. Si hi poseu un bol amb aigua, és fàcil que la tirin, que hi defequin a dins… És aconsellable netejarlos periòdicament i comprovar que no quedin obstruïts. La gàbia ha d’estar situada en un lloc de temperatura agradable (ni fred ni calor, ni amb corrents d’aire) i poc sorollós.

HIGIENE: Hauríeu de netejar un cop per setmana la gàbia. Això inclou canviar tota la viruta, netejar la safata amb aigua i lleixiu, i eixugar molt bé. Un cop fet, posar un dit de viruta neta i fenc. Si ho feu així, no farà pudor. Al llarg de la setmana es poden fer canvis parcials de viruta si ha tirat l’aigua o si hi ha tots els pipis concentrats en un costat de la gàbia. Els conills són molt nets i acostumen a marcar àrees brutes i netes dins la gàbia. Fins i tot si li deixeu la porta oberta mentre està fora, entrarà a dins a defecar. Compte! La viruta no pot ser sorra de gat ni paper de diari! ALIMENTACIÓ: una mala alimentació és la causa principal de malalties en conills domèstics. La dieta bàsica és el fenc. L’ideal és que sigui verd i primet i en tingui sempre. Diàriament és interessant que es donin fulles fosques i verdures per afavorir un bon trànsit gastrointestinal i un bon manteniment dentari. Fulles de pastanaga, api, col, bleda, escarola, fulles de coliflor, cols de Brussel·les… Verdures de consum domèstic. Es pot oferir esporàdicament verdures i hortalisses com pastanaga, carabassó, mongeta verda, albergínia… L’important és que li doneu quantitats coherents amb la mida del conill i anar-ho introduint a poc a poc a la seva dieta. Pel que fa al pinso, fins als 6 mesos d’edat del conill n’ha de tenir sempre, però a partir d’aquest moment li racionarem donant una cullerada sopera al matí i una a la nit. És preferible

evitar aliments amb gran quantitat d’hidrat de carboni com ara fruites, pa, cereals… Prohibit, ceba, fulles de tomàquet, té… Podeu consultar al vostre veterinari especialista. SANITAT: és important que desparasiteu al vostre conill internament cada 3 mesos. Durant els mesos més calorosos el podríeu protegir per puces i polls també perquè aquests són transmissors d’altres malalties. Un cop a l’any es recomana que el vacuneu per Mixomatosi i Febres hemorràgiques, dues patologies greus pel conill que es poden evitar vacunant anualment a la vostra mascota. Recordeu que mínim dos cops a l’any és interessant que visiteu al veterinari per dur un bon control de l’estat general del vostre animal de companyia, del pes i de les dents. Un dels problemes més comuns que ens trobem als consultoris veterinaris són patologies relacionades amb la cavitat oral. La mala oclusió dental comporta un desgast asimètric dels incisius i molars, de manera que un creixement en excés pot provocar infeccions, que les dents es clavin a paladar o mandíbula, fins i tot problemes oculars. Els conills tenen dentetes amb creixement constant, per això cal ajudar-los a desgastar, amb joguines perquè puguin rosegar i amb una bona dieta a base de fulles per exemple.

Lídia Colldelram Veterinària Misterguau Vic

24 Revista de Vic

Rosa bayot

Perruquera de professió i pintora de vocació

a Rosa Bayot i Gol (Vic, 1961) és perruquera de professió però pintora de vocació. Els seus quadres de temàtica castellera estan generant una forta admiració arreu on s’exposen pel seu gran realisme i per la força que desprenen.

La Rosa és la propietària de la centenària Perruqueria Bayot de la Rambla del Passeig, establiment que inaugurà el seu besavi i que ha continuat la família Bayot durant quatre generacions. La vocació de pintora, a diferència del seu àmbit laboral, no li ve de família. Ara fa uns quinze anys la Rosa s’apuntà a l’Escola Masferrer per tal d’explorar les seves inquietuds artístiques. Allà coincidí amb un personatge fonamental en la seva carrera pictòrica: en Carles Vergés. Ell començà a introduir-la a la pintura a l’oli i, durant vuit o nou anys, desenvolupà aquesta tècnica però sense entrar encara al món casteller, tot i que sempre havia mostrat molt interès per la figura humana. La cosa canvià ara fa sis anys. La Rosa acompanyà a en Carles Vergés a una exposició que feia ell a Sant Cugat del Vallès i allà coincidí amb una actuació castellera que es realitzava a la plaça del

monestir en què hi participaven els Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Lleida. Admirada pel que veia va fer moltes fotografies i fruit d’una d’aquestes decidí fer-ne un quadre. Així doncs, el primer quadre de temàtica castellera fou el pom d’un 5de7 dels lleidatans, amb la peculiaritat que és vist des de sota i es veuen perfectament les cares somrients dels dos acotxadors i de l’enxaneta al moment de fer l’aleta. I és que una de les característiques dels seus quadres castellers és l’expressivitat de les cares dels personatges que hi apareixen. Aquest quadre, doncs, obria una nova via de la pintura de la Rosa i inicià un camí que dura fins avui. Poc després de la primera obra començà a veure per Internet galeries de fotos dels Sagals d’Osona i topà amb la imatge del 4 de 7 aixecat per sota (imatge de la portada de la Revista) que els osonencs descarregaren per primera i única vegada a la història de tot el fet casteller a la festa major de Vic de l’any 2011. La perspectiva del castell des del balcó de l’Ajuntament li agradà i decidí fer-ne un dels seus millors quadres i d’un castell únic només assolit pels Sagals. Paral·lelament en féu un altre també d’una pinya dels Sagals, amb totes les mans subjectant al cas-

teller del pis de segons. Aquest quadre el regalà a la colla i tingué un destí de luxe: L’11 de setembre del 2011, els Sagals van ser convidats per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a París amb motiu de la Diada Nacional. Així que els osonencs agafaren el TGV i cap a la ciutat de la llum. Allà realitzaren una actuació castellera davant del Museu del Louvre i, en l’acte protocol·lari de la Diada, la Rosa i el president dels Sagals d’aleshores, en Lluís Casellas, obsequiaren a la Delegació de la Generalitat amb l’esmentat quadre que des d’aleshores adorna la seu catalana a París. A partir d’aquest moment la vinculació de la Rosa amb els Sagals anà en augment i, de fet, es convertí en una castellera més de la colla. Amb els Sagals ha ocupat moltes vegades la posició de crossa (cada baix d’un castell porta dues crosses, una a cada banda del cos) i en aquesta posició ha descarregat nombrosos 4de8 entre molts altres castells. El seu millor record, però, fou a l’actuació de Roda de Ter de l’any passat quan els Sagals descarregaren el 2de8 amb folre deu anys després de l’últim. En aquest castell ocupava un lloc important a la soca (base) fent el que es coneix com a “formatget”. És l’únic castell en què ha plorat d’alegria.

Aquell dia no va ser l’única, però, que va vessar llàgrimes d’eufòria. I tornant a la pintura castellera, el juny del 2013 a la Galeria El Carme de Vic, inaugurà la seva primera exposició de quadres sobre el món casteller amb participació dels Sagals a l’acte on feren uns pilars. Poc temps després, dos dels seus quadres volaren a l’altra banda de l’Atlàntic, concretament a la Baja Gallery de Rosarito, a la Califòrnia mexicana. Allà ja fa alguns anys que es porta aplicant el que se’n diu “diplomàcia cultural”, per tal de canviar la fesomia d’una ciutat que estava abocada a la delinqüència i així alhora establir relacions amb altres països mitjançant l’art i la cultura. Un dels seus promotors és Gregory Payne, professor de l’Emerson College de Boston i assessor de Hillary Clinton, i alhora molt bon amic d’Enric Ordeix, casteller dels Sagals i professor de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna. Ordeix fou qui intercedí per tal de què els quadres de la Rosa anessin a parar a l’exposició de Rosarito on causaren una profunda admiració. I fins al moment l’última exposició fou el passat mes de maig a la Maison des Arts d’El Barcarès, al Rosselló. En aquesta ocasió també hi acudiren els

Celebrem un any!

Vine i emportat aquesta panera.

Sagals en un viatge de cap de setmana. Aquesta exposició fou promoguda per l’activista cultural rossellonenc Fabien Merignac que precisament coneixia a Carles Vergés i havia vist el quadre de la Rosa a París. Merignac organitzà un fantàstic cap de setmana per tota la colla a la localitat nord-catalana. Allí els Sagals actuaren amb motiu de la inauguració que també tingué sardanes i parlaments de les autoritats locals i de l’aleshores regidor de cultura vigatà i fundador dels Sagals, Joan López. La col·lecció de quadres ha augmentat molt considerablement els últims anys i no només amb castells i castellers dels Sagals sinó de tot el món casteller. Així trobem castells i castellers de colles com Barcelona, Lleida, Gràcia, Joves de Valls, Jove de Tarragona i inclús un folre dels Arreplegats de la Zona Universitària. Molts dels seus quadres fan referència a la pinya dels castells, amb les mans agafades al segon i transmeten la força i el treball conjunt del moment. Les mans, una de les parts corporals més difícils de pintar segons els experts, és una de les característiques principals de la pintura de la Rosa, ja que aconsegueix pintarles amb un realisme sorprenent. Podeu gaudir la col·lecció completa al bloc de l’artista: http://rosa-pintaolis.blogspot.com.es/

26 Revista de Vic

El primer xacra

Cristina Serrat

A amb ioga.

mb els propers números de la Revista de Vic, us endinsarem en el món dels xacres i us explicarem com potenciar-lo

Aquest mes comencem amb... El primer xacra, altrament dit Muladhara, està situat entre la base de l’espina dorsal i l’anus. S’hi relaciona la seguretat, l’estabilitat, pors, supervivència; l’arrel del ser, la connexió més profunda del teu cos amb la terra. Per tal de tenir-lo equilibrat caldria fer l’asana (postura) del guerrer. Pas 1: els peus junts i el cos recte. Pas 2: inspirar, fer un salt i separar cames i braços simultàniament, els peus han de quedar a més o menys

a un metre l’un de l’altre.

abandona totes les tensions.

Pas 3: girar el peu dret a 90° cap a la dreta i el peu esquerre a uns 45° cap a l’esquerre.

Quan el primer xacra funciona correctament, tindràs la capacitat de ser una persona estable, segura, constant, confiada, lleial i mostraràs una gran fortalesa en situacions poc agradables.

Pas 4: girar el tronc cap a la dreta, però que els malucs mirin endavant. Pas 5: doblar el genoll dret, i assegurar-se que quedi a sobre del peu. Pas 6: alçar els braços perpendiculars a terra i paral·lels entre si. Mantenir la postura uns minuts, exhalar i relaxar sortir de la postura i repetir l’exercici per l’altre costat. I la meditació per aquest xacra seria amb postura de cadàver, o sigui panxa enlaire relaxadament amb els braços al costat del cos i amb els palmells mirant cap amunt, respirar profundament, utilitzant la totalitat dels teus pulmons. Sent com el teu cos es connecta amb la terra i

Així que a treballar! Sat Nam

La millor publicitat a Vic tĂŠ un nom:

28 Revista de Vic

El Segell Carlí

documentació oficial, enviant-la de comandant a comandant.

Josep Torras

L de 1875.

a tercera guerra carlina (1873 – 1876) va comportar la creació d´un servei de correus a Catalunya del febrer de 1874 a novembre

La zona de conflicte a Catalunya era una guerra de moviments sense tenir un front estable. Aixó feia que fos molt més fácil interceptar els correus liberals que es traslladaben per terra. A l’estiu del 1873, però els liberals sols podien moure la correspindència oficial per mar o sota escorta militar. Els carlins no van possar mai cap obstacle amb que la correspondència privada circulés lliurament pels itineraris establerts. Fins i tot, dins el seu territori. Els carlins tenien ja establert un sistema de comunicació per les seves cartes oficials, utilitzaven petits grups de soldats manats per un oficial veterà els quals se situaben en els diferents pobles del Principat actuant com a governadors militars. Una de les seves funcions era tenir cura del correu, dels diaris i de la

Va ser en aquest periode que s’introduí l´ús del segell amb la finalitat de franquejar les cartes particulars que circulaben dins la zona carlina, sobretot els territoris de montanya de Girona i Barcelona. Paral.lelament al govern de la nació, els carlins munten la seva propia organització de l’administració civil a Catalunya a finals del 1874. Desde juliol de 1873 era Jefe de la Real Intendencia de Catalunya D.Francisco Solá. Ell era el responsable de dirigir l’Administració General del Principat de la que depenien els serveis postals. A principis del 1874, els carlins avançen per tota la geografía catalana, ocupant quasi tota la província de Girona i grans zones de Barcelona, Lleida i Tarragona. La ciutat de Vic fou ocupada militarment per les forces carlines de Tristany el dia 8 de gener de 1874 i quedà sots el seu domini fins el més de setembre del mateix any. Francisco Solá s’instal.là a Sant Boi de Lluçanés i es va ocupar personalment d’organitzar el Servei de Correus.L’1

(part I)

d’abril de 1874 publica una circular creant el que és digué “impuesto sobre comunicaciones” que es recaptaba mitjançant segells de correus que entrarien en vigor desde el dia 15 d’abril. La ideia era que fossin utilitzats per tots el ciutadans, tant per les cartes de dins com les de fora del territori controlat pels carlins. Durant unes setmanes es va produir un fet curiós: algunes cartes que circulaven per Catalunya van ser franquejades amb un segell liberal i amb un altre carlí, fins que les autoritats republicanes ho van acabar prohibint. El segell anunciat a la circular era de 47 céntims de ral o 4 quarts. Al final el seu valor va ser de 16 marabatíns de velló, que equival a les quantitats anteriors. Aquest segell carlí emès a Catalunya fou realitzat en tipografia. El seu autor fou el Sr. Soler Arqués, impressor de la ciutat de Vic, que feu els primers preparatius a la “Masia Farrés” situada a Santa Maria de Besora, però com que el local fou convertit en hospital de sang per a les tropes carlines, es traslladà a la “Masia Clarella”, situada entre Besora i Vidrà. El segell portaba l’efígie de D. Carlos i van ser impressos en plecs de 100 segells amb la curiosa repartició de un segell centrat en la primera fila, seguit de onze files de nou segells.

Verdaguer de Vic en el Mercat del Ram

Gamma Mondeo Vignale consum mig combinat de 4,2 a 7,6 l/100â&#x20AC;Żkm. Emissions de CO2 de 99 a 176â&#x20AC;Żg/km