La revista de vic 3 novembre 2014

La Revista de Vic Del 15 de novembre al 15 de desembre de l’any 2014 Núm. 3

Revista de la ciutat de Vic - www.larevistadevic.cat

Editorial Xavi Ruiz Pàgina 3

Salut Pàgina 9

La recepta Pàgina 15

Els llibres més venuts Pàgina 18

Relats Pàgina 30

L’ entrevista Pàgines 10-11

Des de l’aire “La bellesa d’una ciutat històrica, una ciutat màgica”

La ciutat medieval LA REVISTA DE VIC1

2 LA

REVISTA DE VIC

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

La Revista de Vic

EDITORIAL

Arriba el fred amb el Mercat Medieval de Vic XAVI RUIZ

J

a ha arribat el fred, la gent comença a engegar l’estufa o la calefacció, i es prepara amb la jaqueta per sortir al carrer. Es fa d’hora més aviat, entrem abans a casa, quan al carrer ja és fosc. La sopa ve més de gust i ja no obrim gaire la finestra al vespre. Ens abriguem amb la manta al sofà i agafem un llibre o mirem les notícies. En el meu cas, em poso a escriure l’editorial de la revista.

Quan em toca escriure l’editorial, és el moment en què miro com ha anat el mes, un mes cada vegada més curt, i només puc donar les gràcies en nom del meu equip. Hem crescut de paginació, de redactors, d’exemplars, de comentaris, de visites al web, de

QUI SOM? DIRECTOR: Xavi Ruiz DISSENY: lasensacio.cat REDACTORS: Xavi Ruiz Oriol Casellas Sílvia Teulats Consol Laura Folgarolas Cris Elisabet Jorquera Ivette Arumi Andreu Gomez

clients i amics, però sobretot de lectors.

L’altre dia, un home em va parar i em va dir que gràcies per parlar de la història de Vic, que ell ja era molt vell i que mai no havia pogut estudiar, que era una manera d’aprendre més de la ciutat on havia nascut i crescut. O una senyora que, des que va sortir la revista, guarda les receptes de l’Andreu i els consells de la Laura. I així, un cúmul de bones vibracions que, sens dubte, ens fan tirar endavant aquest projecte.

En aquest número, hem decidit que a part de les seccions habituals, n’eren necessàries unes quantes més, com per exemple la de la Ivette, un lloc on poder aprendre una mica sobre la nostra ment, o incloure un relat de la nostra companya Sílvia que us deixés amb molt bon gust de boca. També obrim una secció a la gent de casa,

TWITTER: @larevistadevic DIPOSIT LEGAL: B 18552-2014

Et dedico aquest número a tu, pare, que malgrat siguis una estrella, et segueixo trobant a faltar.

XAVI RUIZ Director

9. Laura Folgarolas. “Les pells grasses i la saturació cosmetica”

Pàgina 09

Sagals d’ Osona 20-21. Oriol Casellas. “Diada dels Sagals d’Osona a Centelles”

L’Entrevista 10-11. Mag Xule, el mag d’ Osona.

Sagals d’Osona

WEB: larevistadevic.cat

FACEBOOK: larevistadevic

Si ens voleu enviar vivències relacionades amb la ciutat, ho podeu fer per mitjà del correu info@larevistadevic. cat. Us deixem amb el número 3 de la nostra revista i esperem que us agradi.

Salut

Les pells grasses i la saturació cosmetica

FOTOGRAFIA DE LA PORTADA: Au Fènix

LECTORS: 47.000 (23.000 visualitzacións web)

Per acabar, voldria donar les gràcies a tots els lectors de la revista, que ens feu arribar mostres d’afecte i fidelitat, i a tots els lectors del web, que heu superat la xifra de 10.000 visites al mes. Sens dubte, creiem —i no ens volem equivocar— que anem pel bon camí, un camí que volem compartir amb tots vosaltres.

EN AQUEST NÚMERO

CORRECCIÓ: Sílvia Teulats

PUBLICITAT: Silvia Tantinya - 667 07 90 57 info@larevistadevic.cat - 655 45 42 33

als consells i al Mercat Medieval.

Pàgines 20-21

“El sol surt cada dia sense queixar-se”

Relats 12. Silvia Teulats. “Xinxeta”.

Mercat Medieval de Vic Pàgina 08

Psicologia 14. Ivette Arumi. “Una professió desconeguda ”.

Psicologia 30.El racó per pensar “Obrir els ulls - Per el

LA REVISTA DE VIC3 nostre benestar emocional ”.

La Revista de Vic

HISTÒRIA DE VIC::

La catedral de Vic ORIOL CASELLAS

A

inicis del segle IX, l’àrea de la Plana de Vic estava pràcticament despoblada i sense cap organització política ni una xarxa defensiva i militar que impedís les periòdiques incursions i ràtzies sarraïnes que penetraven a les terres osonenques des del Bages i enfilaven cap al Pirineu. A més, la revolta d’Aissó el 826 deixà el territori devastat. És ja als anys finals del segle IX que aquesta situació començarà a canviar.

Guifré el Pilós, fundador del Casal de Barcelona i comte d’Osona (878-897), fou el principal impulsor de la repoblació del territori a partir de l’any 879. La repoblació del comtat va anar lligada amb la reimplantació eclesial del mateix territori, així doncs, a partir d’aquestes dates es començà la construcció dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Paral·lel a aquest fet fou la restauració de l’antic bisbat o diòcesis de Vic l’any 886, recuperant aquella divisió eclesial que havia existit en època visigoda ja l’any 516 amb el bisbe Cinidi, i que s’hauria interromput els anys finals del segle VII amb el bisbe Guisefred, i definitivament amb la invasió sarraïna de la Península Ibèrica a partir del 711.

Així doncs, dos-cents anys després tornava a haver-hi un bisbat de Vic i el primer bisbe de la nova època fou Gotmar (886-899) i la diòcesis s’emparà sota la metròpoli de Narbona. El poder polític i el poder religiós al comtat d’Osona doncs, foren els encarregats de promoure el repoblament de tota la regió. S’inicià un procés de recuperació demogràfica així com de construcció d’edificis civils i religiosos. Algunes de les destacades a Vic foren l’església principal dedicada a Sant Pere, la de la Santa Maria i la de Sant Miquel, ubicades pràcticament juntes a la part baixa de Vic, creant així un nou nucli poblacional diferent del que havia sigut l’antiga Ausa romana que s’havia 4 LA

REVISTA DE VIC

ubicat a la part alta del turó vigatà. A partir d’aquest nou nucli en sorgiria “Vicus”, que passava a denominar aquesta part baixa de la ciutat i que amb el temps es convertiria en Vic. En aquesta nova zona s’hi establí el poder diocesà sent l’església de Sant Pere la més destacada, seu episcopal i de la comunitat de canonges. A la part alta hi habità el poder militar.

Ràpidament es féu efectiu el creixement de l’àrea de Vic, que guanyà en influència i els seus bisbes tingueren una major rellevància. Així doncs, trobem al bisbe Ató (957-971) reclamant a Roma junt amb el comte Borrell II la independència dels bisbats catalans de la metròpoli narbonesa per crear-ne una d’autòctona. El papa Joan XIII féu unes butlles per les quals Ató fou nomenat arquebisbe i se li atorgava la metròpoli catalana fins que es pogués restaurar l’antiga seu de Tarragona, encara a mans dels musulmans. Per aquesta època féu estada al bisbat vigatà Gerbert d’Orlhac, deixeble del bisbe Ató i que el 999 seria nomenat papa Silvestre II. El bisbe Oliba (1018-1046) i el seu successor Guillem de Balsareny (1046-1076) foren personatges molt destacats del

segle XI català. Durant el seu temps la diòcesis cresqué en tamany així com en població. El 31 d’agost del 1038, amb Oliba al capdavant, es consagrà la nova catedral vigatana on hi havia hagut la primitiva església de Sant Pere. Fou una ampliació molt important de la qual ens en resten dos vestigi tant destacats com la cripta i el campanar romànic de 46 metres d’altura. El bisbe Oliba fou un gran personatge de la història de Catalunya doncs fou conseller i mentor d’Ermessenda de Carcassona, vídua del comte Ramon Borrell; fou també el principal impulsor de les assemblees de pau i treva per posar fi a la violència dels nobles que assetjava el territori amb constants guerres particulars entre senyors; i va ser també fundador dels monestirs de Santa Maria de Montserrat, Sant Martí del Canigó o Sant Pere de Casserres entre d’altres.

El 1091 es recuperava la seu arquebisbal de Tarragona, sent la metropolitana de tots els bisbats catalans, fet de gran rellevància i simbolisme. Al mateix temps, l’expansió eclesial no tingué aturador i es consagraren nombroses esglésies i parròquies a tot el territori català i a aquelles terres que s’anaven guanyant als sarraïns.

A mitjans segle XII es dugué a terme una important remodelació a l’església de Santa Maria, ubicada davant per davant de la catedral, i a la qual se li donà forma circular convertint-se així en la Rodona. Aquest església, consagrada el 1180 existí fins finals del segle XVIII quan s’aterrà per fer lloc a la nova catedral.

Al llarg del segle XIV les obres catedralícies van estar encaminades al claustre gòtic on s’hi féu una destacada remodelació entre el 1318 i el 1400, i en el qual s’hi representa escultòricament la Creació.

A finals del segle XVII es començà a plantejar una remodelació profunda de la catedral vigatana. No fou fins un segle després però, que el projecte de remodelació es posà en marxa. El 24 de setembre del 1781 es posà la primera pedra. Tres anys després, el nou bisbe Francesc de Veyan i Mola va posar al capdavant del projecte a l’arquitecte vigatà Josep Morató. Fou en aquest moment que la Rodona desaparegué per fer espai per a la nova catedral. Aquesta es consagrà el 15 de setembre del 1803 sent d’estil neoclàssic. Així doncs, la catedral ja tenia

els tres estils característics que encara perduren avui: el romànic del campanar i la cripta, el gòtic del claustre i el neoclàssic de la nau.

Ja al segle XX, entre el 1926 i el 1930, les parets de la catedral foren decorades per les teles del gran pintor Josep Maria Sert. Aquesta decoració va tenir una vida efímera doncs iniciada la Guerra Civil espanyola la catedral fou incendiada pels revolucionaris el 21 de juliol del 1936 i quedà reduïda a les quatre parets, amb el sostre enrunat i la decoració cremada, a més de patir el saqueig de les seves dependències.

El març del 1940, acabada ja la guerra, es va iniciar la reconstrucció de la catedral sota l’episcopat de Joan Perelló i Pou (1927-1955) gran amic del dictador Francisco Franco. Durant les obres de reconstrucció es descobrí l’antiga cripta romànica de la catedral del bisbe Oliba. El pintor Josep Maria Sert volgué tornar a decorar les parets de la catedral vigatana però no reproduí aquella que ja havia existit sinó que n’ideà una nova amb diverses representacions d’apòstols, sants i passatges bíblics. La decoració de la catedral fou l’última obra de Sert que morí el novem-

bre del 1945 abans de poder veure la catedral completament restaurada.

La catedral vigatana actual doncs, és fruit de més de mil anys d’evolució i canvis, reflex de les transformacions de la societat i del país, i és història paral·lela i inseparable de la pròpia història de la nostra ciutat.

BIBLIOGRAFIA -GIRBAU, V; Església i societat a la Catalunya central. El bisbat de Vic a l’ època del bisbe Veyan(1784-1815). Barcelona: Ed. Herder i Facultat de Teologia de Catalunya, 1996.

-JUNYENT, E; Jurisdiccions i privilegis de la Ciutat de Vich. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1969.

-JUNYENT, E; La Catedral de Vic. Sabadell: Editorial Ausa, 1995.

-JUNYENT, E; La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1980.

-ORDEIG, R; Els orígens històrics de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1981.

-PLADEVALL, A; Història de l’Església a Catalunya. Barcelona; Claret, 2007.

C/ Bisbe Morgades, 18 – 08500 VIC · Tel. 93 881 42 41 · Fax 93 881 43 23 www.finquesvic.com · info@finquesvic.com

SI TENS UN PIS PER LLOGAR I VOLS COBRAR CADA MES, NOSALTRES T’ASSEGUREM EL LLOGUER. I SI EL QUÈ VOLS ES COMPRAR? DEIXA’T ASSESSORAR. Confiï amb nosaltres, perquè: Som Agents Immobiliaris homologats a la Generalitat de Catalunya.

Comptem amb una assegurança de responsabilitat civil, i de caució; contractada a través del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

Som administradors de finques col·legiats.

LA REVISTA DE VIC5

La Revista de Vic

EL RACÓ LEGAL

Les unions estables de parella trencament de la comunitat de vida.

ELISABET JORQUERA

E

n aquest capítol del Racó Legal, parlarem dels drets que tenen les UNIONS ESTABLES DE PARELLA, que tal com definíem a l’artícle anterior són aquelles parelles que reuneixen unes característiques concretes que fan que els seus drets i deures equivalin als que s’adquireixen a través del matrimoni.

Les unions estables de parelles, tal com estableix l’article 234.1 del llibre segon del Codi civil de Catalunya, són aquelles que o bé tenen un o més d’un fill en comú, o que conviuen durant més de dos anys ininterrumputs i que poden acreditar-ho a través de qualsevol mitjà admisible en dret, com ara un certificat d’empadronament, o formalitzen la seva relació a través d’una escriptura pública.

El règim jurídic que regula aquest tipus de parella es regula exclusivament pels pactes dels convivents, ara bé, en defecte de pactes, s’aplica el que estableix el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya referent a la Família, i el Llibre Quart del mateix, referent a les Successions.

Moltes parelles no casades i que reuneixen alguna de les condicions abans esmentades es pregunten quins drets tenen pel fet de ser una Unió Estable de Parella, concretament, es pregunten quins drets successoris es mantenen i quins drets i deures s’adquireixen en cas de separació de la parella.

Començaré a parlar en relació a les conseqüències de la separació d’una unió estable de parella.

Així com un matrimoni pot finalitzar a través del divorci entre altres motius, la unió estable també pot extinguir-se per les següents causes: a) Cessament de la convivència amb 6 LA

REVISTA DE VIC

b) Mort o declaració de mort d’un dels convivents. c) Matrimoni de qualsevol dels convivents. d) Comú acord dels convivents formalitzat en una escriptura pública. e) Voluntat d’un dels convivents notificada fefaentment a l’altre.

de la ruptura de la parella, no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament. Els membres de la parella per a determinar com s’han d’exercir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, que tal com comentavem amb l’artícle anterior, ha de ser redactat pel lletrat amb els pactes que arriben els membres i serà l’autoritat judicial qui decidirà en cas de desacord, atenent de manera prioritària l’interès del menor.

Els convivents en parella estable poden acordar també l’atribució a un d’ells de l’ús de l’habitatge familiar, amb el seu parament, per a satisfer en la part que sigui pertinent els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús o l’eventual prestació alimentària d’aquest.Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, en el cas que els convivents tinguin fills comuns, l’autoritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar, tenint en compte les circumstàncies del cas i seguint les regles següents:

L’extinció de la parella estable implica la revocació dels consentiments i poders que qualsevol dels convivents hagi atorgat a favor de l’altre. En previsió del cessament de la convivència, els convivents poden pactar en escriptura pública els efectes de l’extinció de la parella estable. Després del cessament de la convivència, els convivents poden acordar els efectes de l’extinció de la parella estable.En el cas d’acords assolits després del cessament de la convivència, els convivents de comú acord o un dels convivents amb el consentiment de l’altre poden sotmetre a l’aprovació de l’autoritat judicial una proposta de conveni que inclogui tots els efectes que l’extinció hagi de produir respecte als fills comuns i entre els convivents.

En matèria d’exercici de la guarda dels fills i relacions personals en cas

a) Preferentment, al membre de la parella a qui correspongui la guarda dels fills mentre duri aquesta. b) Si la guarda dels fills és compartida o distribuïda entre ambdós membres de la parella, al que en tingui més necessitat.

3. L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al membre de la parella que no n’és beneficiari, ha d’ésser tinguda en compte per a la fixació dels aliments als fills i la prestació alimentària que eventualment meriti l’altre membre de la parella.

Dos dels drets que s’adquireixen pel fet d’haver estat membre d’una Unió Estable de Parella, en cas de ruptura, són els següents:

Compensació econòmica per raó de treball Si un convivent ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment del cessament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d’acord amb les regles de l’article 232-6 del Codi Civil de Catalunya que regulen la manera en com es pot calcular aquest increment patrimonial.

Prestació alimentària 1. Si la parella estable s’extingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació alimentària, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels casos següents: a) Si la convivència ha minvat la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingres-

sos. b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos resti minvada.

2. Els pactes de renúncia a la prestació alimentària no són eficaços en allò que comprometin la possibilitat d’atendre les necessitats bàsiques del convivent que té dret a demanar, llevat que hagin estat incorporats a una proposta de conveni presentada d’acord amb l’article 234-6.

3. Si un dels convivents mor abans que passi un any des de l’extinció de la parella estable, l’altre, en els tres mesos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació alimentària. És important destacar que els drets a la compensació econòmica per raó de treball i a la prestació alimentària prescriuen en el termini d’un any a comptar de l’extinció de la parella estable i s’han de reclamar, si escau, en el mateix procediment en què es determinen els altres efectes de l’extinció de la parella estable.

L’altre tema d’interès per aquelles parelles no casades, són els drets viudals que pertoquen en cas de defunció de l’altre membre de la parella. Actualment, el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, equival els mateixos drets sucessoris que en parelles casades. Les principals innovacions que presenta el llibre quart del Codi Civil de Catalunya afecten la successió intestada (sense testament) en les relacions de parella.

D’una banda, es reconeixen drets successoris al convivent en unió estable de parella en pla d’igualtat amb el cònjuge vidu, sempre que la convivència hagi perdurat fins al moment de la mort de l’altre membre de la parella i amb independència que es tracti d’una parella heterosexual o homosexual. (...)

Continuarà en la propera edició de la revista de Vic. ELISABET JORQUERA MESTRES Procuradora dels Tribunals de Vic i Manresa

Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com

Ctra. Sant Hipòlit, 23 - 08500 VIC Tel. 93 886 10 60 - mater@mater.cat - www.impremtamater.com

revistes, etiquetes, targetes, sobres, cartes, llibres, invitacions, desplegables, capses, carpetes projectes, carpetes classificadores, calendaris de sobretaula, faldilles calendaris, calendaris pared, vinils decoració, vinils impresos, paper per paret personalitzat, cartells, cartelleria de gran format, roll-up, enquadernacions.

LA REVISTA DE VIC7

La Revista de Vic

MERCAT MEDIEVAL DE VIC 2014

El mercat com es feia antigament REDACCIÓ

L

a ciutat de Vic acull una de les cites més importants del calendari vigatà, el Mercat Medieval. Un mercat organitzat per l’Ajuntament de Vic, a través de l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic).

El Mercat Medieval de Vic és una proposta lúdica i cultural que ofereix als visitants una gran varietat de productes i activats de tot tipus. El casc antic, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, es converteix en l’escenari perfecte per passejar, comprar i gaudir dels espectacles.

El gran nombre d’expositors i la gran afluència de públic que any rere any visiten la ciutat per aquestes dates són una demostració més que el Mercat Medieval és un dels mercats més consolidats. És per això que des de l’ImpeVic no s’estalvien esforços perquè l’edició d’enguany torni a ser un èxit.

Un dels atractius del Mercat són els artesans que fan demostracions d’antics oficis, així com els firaires que ofereixen productes de tota mena: coques i pa acabats de fer, productes tèxtils, objectes decoratius, joguines per a la quitxalla, sabons i perfums fets artesanalment i moltes

8 LA

REVISTA DE VIC

coses més que ajudaran a transportar el visitant a l’edat medieval.

Espectacles, productes, bestiar i gastronomia… Tot està a punt perquè tant petits com grans puguin submergir-se durant quatre dies en un autèntic mercat medieval.

El Mercat Medieval inclou el Mercadal V.O. Es tracta d’un espai impulsat pel Pla de Barris del Centre Històric i la Calla que té per objectiu reproduir fidelment un mercat vigatà del segle XV.

Llegums cuits i altres queviures Crta. de la Guixa, n. 8, de Vic Tel.: 93 885 06 96

La Revista de Vic

SALUT

Les pells grasses i la saturació cosmètica LAURA FOLGAROLAS

A

questa setmana us volem parlar d’una de les pells més complicades per tractar i solucionar els problemes que presenta: la pell grassa. Com ja hem dit altres vegades, la pell és l’òrgan més gran del nostre cos i canvia constantment: respira i necessita les nostres atencions durant tota la vida per estar sana i poder complir les seves funcions correctament.

Avui ens centrarem a parlar de la pell del rostre. Cal dir que podem trobar diferents tipus de pell en un mateix rostre, i, per tant, s’han de tractar separadament. A Essència no classifiquem la pell en seca, grassa i mixta, ja que l’experiència ens ha demostrat que existeixen altres tipus de pell.

Així, una persona pot presentar en un mateix rostre tres o quatre tipus de pell diferents.

Les pells grasses es caracteritzen per tenir un aspecte brillant, anells fol•liculars (porus) oberts, aspecte apagat, pigmentació desigual… Freqüentment ens trobem amb consultes en què la persona ens comenta que té la pell seca, i, un cop feta la valoració, veiem que ens trobem davant d’una pell grassa i deshidratada (amb falta d’aigua). Aquesta deshidratació provoca sensació de tibantor i, en molts casos, descamació.

Aconsellant els productes adequats,

aconseguim equilibrar aquests tipus de pell, de manera que en regulem la secreció de greix, reduïm la mida dels anells fol•liculars, aconseguim aportar la hidratació necessària i unifiquem i revitalitzem l’aspecte apagat que solen presentar les pells grasses.

utilitzats a la cabina són els adients per al nostre tipus de pell. Hem de tenir especial atenció si veiem que ens apareixen lesions primàries acneiques, com són els míliums i els granets enquistats, ja que solen ser símptoma de saturació cosmètica.

Cal tenir especial compte amb els productes que s’utilitzen, ja que, en molts casos, l’ús de productes inadequats per mala recomanació, poden provocar una saturació cosmètica que després ens costarà un temps eliminar i equilibrar. Tot i això, sempre és possible equilibrar una pell d’aquest tipus, fins i tot si està patint aquesta saturació cosmètica.

Amb tot, la millor manera de saber quin problema tenim és consultar l’especialista, i que ens faci un estudi complet de la nostra pell. A Essència posem a la vostra disposició el correu electrònic essencia@essencia. cat perquè ens pugueu fer qualsevol consulta sobre aquest tema, o bé, per demanar hora també podeu trucar al 93 883 66 70.

Recomanació: si veiem que fa temps que estem utilitzant els productes i no resolem el problema, cal que demanem a l’especialista el perquè, ja que en la major part dels casos —i com hem dit anteriorment—, es deu a una mala recomanació dels productes utilitzats. Per solucionar aquest problema, cal fer el tractament adequat i assegurar-nos que els productes

I recordeu que els bons resultats depenen sempre dels bons diagnòstics.

Essència, centre d’estètica científica Av. Olímpia, 7 (baixos) 08500 - Vic Barcelona Tel.: 93 883 66 70 A/e: essencia@essencia.cat01 www.essencia.cat

LA REVISTA DE VIC9

La Revista de Vic

L’ENTREVISTA:

Mag Xule, el mag d’Osona: “El sol surt cada dia sense queixar-se” REDACCIÓ

A

quest mes entrevistem un dels mags més importants de la comarca d’Osona. També hem descobert que a part d’un gran mag, és una gran persona. Entrevistem en Jesús Gómez, el mag de moda.

Com vas començar en el món de la màgia?

Vaig descobrir aquest món quan tenia 32 anys, gràcies als jocs de màgia que feia el meu germà Andreu Gómez. Vaig quedar hipnotitzat i, a partir d’aquí, vaig començar la meva carrera. A més, llavors la meva fillola va fer la comunió i em vaig esforçar al màxim per ser jo el seu mag.

Què és per tu la màgia?

Ara per ara, la màgia és la meva vida: il•lusionar petits i grans, fer possible el que és impossible.

M’agrada ser positiu enmig del negatiu, i encara més en aquests moments que vivim.

Com veus el panorama actual?

L’únic consell que puc donar és que sigueu feliços a la vostra manera, però que mai no oblideu el somriure dels altres. Si pots donar, dóna sense esperar res a canvi.

Quin tipus d’espectacles fas?

Són espectacles amb molta sensibilitat, amb una posada en escena acurada, una música ben escolli10 LA

REVISTA DE VIC

da per a cada moment, un vestuari molt vistós, i amb diversitat de personatges en escena.

Durant tot l’espectacle els infants estan immersos en un món de fantasia (d’aquí el nom de l’espectacle) que els transporta al mig dels seus ídols de contes i pel•lícules, tant del món del llegendari Walt Disney, com dels més recents. Són personatges que surten a l’escenari, que es passegen per la platea del teatre perquè els nens els puguin tocar i que no escatimen una foto amb ells o una carícia per als més menuts. Són, per exemple, Mickey Mouse, Minnie, l’ànec Donald, Goofy, Blancaneus, el més recent Bob Esponja o la mascota de la companyia, la Xuleta, entre d’altres.

En l’altra versió de l’espectacle dedicada més als adults, gaudirem de sorprenents grans il•lusions: la desaparició o l’aparició de diversos personatges, incloent-hi el mateix Mag Xule, levitacions, canvi de vestuari sorprenent i gags d’humor constants.

Fas màgia sol o acompanyat?

Faig màgia amb l’ajuda de grans persones: la meva dona (La Puça Màgica), ara ens naixerà el nostre petit mag (Biel), la meva família i amics mags que sempre hi són per donar-me un cop de mà i que fan possible aquests espectacles de grans dimensions. Aprofito l’avinentesa per donar-los les gràcies a tots.

Què ha de tenir un bon truc perquè sigui atractiu?

Els mags no fem trucs de màgia, fem jocs de màgia. Des del meu punt de vista i la pròpia experiència, penso que un bon joc de màgia s’ha de transmetre al públic, transportar-lo dins del món de la màgia i fer-li oblidar per uns moments el que hi ha fora.

Fas tallers de màgia per a joves mags?

Sí, perquè és molt gratificant que

alguns dels meus alumnes a la llarga puguin arribar a ser grans mags. Penso que és una manera divertida i dinàmica d’aprendre un món màgic i allunyar-se una mica del món informàtic.

Quins consells pots donar a algú que vulgui iniciar-se en el món de la màgia?

Tothom pot arribar a ser un bon mag, simplement es necessita for-

ça de voluntat per dedicar moltes hores a aquest meravellós món de la màgia i ser tu l’ànima de la festa.

Un consell: El sol surt cada dia sense queixar-se.

Com et podem seguir?

Actualment, al meu espai web: www.magxule.com LA REVISTA DE VIC11

La Revista de Vic

EL RELAT:

Xinxeta SILVIA TEULATS

É

s massa petita i massa gran, ha crescut a batzegades. Em trenca el cor quan em mira així; sembla que noti el que sento en tot moment, juraria que em llegeix per dins si no fos perquè encara no ha après de lletra.

La veig aquí, asseguda, amb la mirada fixa i amb aquest posat d’ànima en pena, com si ho sabés tot i li dolgués no entendre res.

No trobo la manera de dir-l’hi, sé que haig de ser valenta i treure les forces d’on sigui, s’ho mereix.

I no vull que tot plegat es converteixi en un drama, encara que a mi se’m desfaci el cor, per a ella no ha de ser cap mala notícia, al contrari. L’hi diré ara, peti qui peti. Mira, reina, que han trucat del centre i diuen que el cap de setmana que ve podràs tornar a casa amb els teus pares, que bé, oi?

Em mira, sense moure’s ni canviar l’expressió. Té els braços creuats i una cama plegada sota l’altra, no hi ha hagut manera d’acostumarla a seure bé en tot aquest temps.

Em fa patir que no es desmunti, ara que anava tot tan bé, ja no plora a les nits com els primers dies de viure amb nosaltres ni té por de quedar-se sola jugant a la seva habitació. I el més important, fins i tot parla, poc, però ho fa.

Fa servir paraules soltes i gestos senzills: aigua, gana, dormir, por, xocolata... No ens ha regalat mai cap mostra d’afecte; és massa d’hora, ens han dit. Normalment, en aquest tipus d’adopcions, la 12 LA

REVISTA DE VIC

IL•LUSTRACIÓ D’ELISA BERNAT HTTP://WWW.ELISABERNAT.COM) canalla que ha estat abandonada triga anys a refer-se i somriure. A la Xinxeta, la van deixar al centre uns pares novells, de disset anys, que no se’n podien fer càrrec, prou feines tenien per cuidar-se d’ells mateixos. Al cap dels anys han trobat feina estable i es veuen amb cor de recuperar-la, els fa il•lusió tornar a començar al seu costat.

No les tinc totes, però una mare és una mare i jo, per molt que m’estimi aquesta nena, per desgràcia mai sabré què és parir un fill. Segur que nota la meva feblesa i per això

em mira distant; una mare de veritat no trontolla d’aquesta manera.

Espero impacient qualsevol reacció seva, que cridi o que s’enfadi, tant se val: sóc aquí per aguantar el que sigui, reina.

Res, no es mou ni parpelleja; m’hi acosto amb delicadesa i li acarono els cabells. Em sorprèn que no em rebutgi ni s’aparti de mi com altres vegades, només em mira amb els ulls badats i en veu baixa em diu: mama, t’estimo.

“Per l’Esperança, un acolliment cap a la felicitat”.

Vine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans.

També oferim el menú diari i carta.

VINE I PROVA’NS.

LA REVISTA DE VIC13

La Revista de Vic

PSICOLOGIA AL DIA:

Una professió desconeguda IVETTE ARUMÍ

E

ncara avui, hi ha molt desconeixement sobre el que és la psicologia, bona part de la societat la veu com una ciència màgica, i els psicòlegs, com uns endevins. Per a molts, anar al psicòleg encara és un tema tabú, ocasiona vergonya i a vegades s’amaga als altres. Així, hi ha persones que quan acudeixen a la consulta comenten que no saben què és una teràpia, que els feia vergonya venir, que potser ha estat una bestiesa, que no estan “bojos”, que no ho han explicat a la família, etc.

Per ajudar a entendre els beneficis de les teràpies psicològiques podem fer la comparació entre el metge i el psicòleg. Facilitaria molt les coses si quan anem al psicòleg ho veiéssim com anar al metge per un problema de salut. A ningú no li agrada trobarse malament, però quan ho estem és positiu posar-se en mans de professionals.

El metge ens ha d’avaluar, fer proves, i també ens pot derivar a un altre especialista per veure i decidir quin és el millor tractament a seguir per resoldre el problema. En psicologia hauria de ser més o menys el mateix, el psi-

14 LA

REVISTA DE VIC

còleg ens ha d’avaluar i llavors decidir, juntament amb el pacient, quins tractaments es poden seguir. La gran diferència és el mètode per avaluar i obtenir dades; el metge compta amb proves objectives com són la temperatura o les radiografies, però el psicòleg ha d’obtenir la informació de la persona, del que ens explica, del que sent. En ambdós casos, quan ens donen un tractament concret, hauríem de seguir-ne les pautes. En medicina prenem l’antibiòtic durant una setmana, el xarop cada matí, fem repòs o rehabilitació, etc. En psicologia, aquí sovint sorgeixen problemes.

Hi ha moments molt durs en què és imprescindible l’ajuda del psicòleg, però també és bo prevenir. És positiu treballar aspectes d’un mateix o demanar ajuda quan alguna cosa no funciona del tot bé. La família i els amics ens poden donar bons consells però és important saber que hi ha professionals que treballen ajudant persones com nosaltres, ja sigui en moments de canvi, de dubte, en situacions de crisi o moments puntuals en què ens podem sentir perduts o insegurs. Sempre podem millorar en algun aspecte de la nostra vida i el psicòleg ens hi pot ajudar.

Hi ha qui va a la consulta esperant que el psicòleg el “curi” avui mateix, ràpid i fàcil, com un mag. En realitat és la pròpia persona qui ha de treballar, amb l’ajuda del psicòleg, per aconseguir els objectius que cerca, el benestar i l’equilibri.

En aquesta secció farem un recorregut per diversos temes de psicologia per contribuir a fer-la més propera, per intentar que deixi de ser una professió desconeguda.

La Revista de Vic

LA RECEPTA

L’arròs caldós de l’Ona ANDREU GÓMEZ

Ingredients per a 4 persones 400 grams d’arròs 1 sípia 2 cebes mitjanes picades o ratllades ½ pebrot vermell tomàquet triturat ½ cullerada de postres de pebre dolç oli d’oliva extra sal 2 litres de brou de peix Per fer el brou de peix 1 tros de cap de rap peix de roca crancs de mar 1 pastanaga ½ ceba 1 tros de porro Per fer la picada 1 gra d’all fregit una mica de julivert 6 ametlles torrades una rodanxa de pa fregit safrà brou de peix Elaboració El primer que farem és fregir la sípia.

Una vegada fregida, la traurem i la reservarem. D’altra banda, agafarem la ceba picada, el pebrot, un parell de fulles de llorer i ho confitarem fins que quedi ben daurat. Quan estigui ben

caramel•litzat, hi afegirem ½ cullerada de pebre dolç; seguidament, el tomàquet triturat i la sípia, i ho deixarem que es sofregeixi tot junt a foc lent.

El brou de peix el farem amb una mica de cap de rap, peix de roca, cranc de mar, ceba, pastanaga i un tros de porro perquè quedi ben consistent i gustós. Una vegada fet, el passarem pel colador i el tindrem preparat ben calent en una olla.

Quan la sípia i el sofregit estiguin al nostre gust, hi afegirem l’arròs (prèviament pesat) i el brou, que per aquesta quantitat d’arròs són dos litres. Barrejarem una mica l’arròs, hi

afegirem un punt de sal i, tot seguit, la picada (que haurem preparat amb una mica de brou, just per fer-la), el gra d’all fregit, el julivert, les sis ametlles torrades, la rodanxa de pa i el safrà.

Al cap de 18 minuts des que arrenqui el bull, podrem gaudir d’un arròs caldós ben bo i gustós. La recepta no és gaire complicada i el resultat és excel•lent, ideal per compartir amb la família i els amics. En aquest cas, jo l’he volgut compartir amb vosaltres.

Cuiner: Andreu Gómez Restaurant l’Ona

LA REVISTA DE VIC15

La Revista de Vic

Els llibres més venuts

1.

1. MARIONA. PILAR RAHOLA VAZQUEZ (LA MAGRANA)

2.

2. EL MALTÉS. JERONI MARÍN SURROCA (GREGAL)

3.

3. EL CAPITAL AL SEGLE XXI. THOMAS PIKETTY (LA MAGRANA)

4.

4. LA MÚSICA DEL SILENCI. PATRICK ROTHFUSS (ROSA DELS VENTS)

5.

5. SEGUI VORA EL FOC. JAIR DOMINGUEZ (AMSTERDAM LLIBRES)

El segle XIX és una gran novel•la Una dona de caràcter que viu la turbulència d’uns anys decisius.

El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu.

Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia, i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana— també.

L’inspector Domenico Garini, de la Questura de Florència, és a les portes de la jubilació i de retornar a la seva Siena natal per viure-hi el retir amb tranquil·litat. Però la intenció d’arribar al final de la carrera policial amb placidesa s’esfuma. Les investigacions que, al llarg dels anys, ha desenvolupat amb correcció pateixen una doble complicació. D’una banda, apareixen tres cadàvers a la vall del Chianti i entra en escena un agent de la Interpol enigmàtic i autoritari.

I de l’altra, es produeix un assassinat a Roma que la policia atribueix a un assassí que l’inspector havia investigat dècades enrere: el Maltès. L’inspector va a Roma amb la missió d’assessorar l’equip d’investigació de l’assassinat. Mentrestant, el Maltès es mou ràpid i lluny del seu abast; aquest cop a Florència.

Fruit de quinze anys de recerca, El capital al segle XXI té el mèrit i el sentit de l’oportunitat de posar un marc teòric i d’aportar un conjunt de dades històriques i comparatives a un dels temes més polèmics de l’actualitat: la desigualtat en el repartiment de la riquesa. L’economista francès Thomas Piketty posa en relació la ciència econòmica amb la història i fins i tot amb la literatura per estudiar les dinàmiques del capitalisme al llarg de tres segles i en més de vint països. En un esforç notable per apropar erudició i divulgació, el present treball evidencia que si els rendiments del capital són més alts més que el creixement econòmic d’un país les desigualtats no deixaran d’augmentar.

La Universitat, el baluard del coneixement, atrau les ments més brillants, que hi van per aprendre els misteris de ciències com l'artifici i l'alquímia. Però sota els seus edificis i les seves aules concorregudes hi ha un món en penombra, l'existència del qual només uns pocs coneixen. En aquest laberint de túnels antics, de sales i estances abandonades, d'escales serpentejants i de passadissos mig derruïts viu l'Auri. Temps enrere va ser una alumna de la Universitat. Ara té cura del Món Amagat, per a ella un lloc acollidor, meravellós, on es podria passar una eternitat mirant. Ha après que hi ha misteris que no s'han de remoure; és millor deixar-los en pau i estalvis.

Una novel·la que es llegeix com una road movie mental: Lynch sodomitzant Pla. Un trip tripat que segueix un degenerat mig autista que viu d’enregistrar la mort dels altres i somia conills de peluix rosa assassins. Jair Domínguez ens presenta el seu text més irreverent i al·lucinat, i aviat és dit. Vingui, no s’esveri, segui vora el foc que li explicaré una història. Una d’un jove amb passió per les filmacions snuff, ínfules d’escriptor maleït i amics que no en tindrien prou amb totes les putes de Tailàndia; óssos bipolars i porcs que han de morir; esquiadors mutilats convertits en llimacs, adolescents que mullen les calces i una cinta de vídeo que és la Cinta i la veritable obsessió: nenes assassinades amb holograma de Satanàs al fons. Una història plena de paraules d’amor, senzilles i tendres; una novel·la sobre la vida, la mort i tota la resta. Vingui, segui vora el foc. «La Cinta, l’horrible gravació que destrueix la ment d’aquell que la visiona, és finalment seva. L’acció es trasllada a l’habitació amb el sofà i la manta de patchwork. En David s’hi asseu i col·loca la Cinta en un reproductor de vídeo.

La pantalla negra del televisor dóna pas a un pla general d’una enorme sala i unes escales de marbre polit. De la penombra surt una figura, un home alt que s’acosta lentament a la càmera. En David sent un calfred.»

ESPAI PATROCINAT PER: 16 LA

REVISTA DE VIC

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54

www.latralla.cat

La Revista de Vic

Estalvia més d’un 30% en el consum de calefacció

A lògics.

quest hivern podeu estalviar en calefacció amb Corretja, és per això que us volem parlar dels aïllaments eco-

La instal•lació dels injectables Thermabead us permetrà reduir el vostre rebut de consum energètic fins a un 30%, ja que redueix les pèrdues de calor en façanes, aproximadament un 70%. La vostra llar s’escalfarà més ràpidament i romandrà més càlida. Protegeix tant del fred com de la calor, i la instal•lació és professional, ràpida i sense obres.

També podem trobar el suro AMORIM. L’estructura alveolar del suro i la baixa conductivitat fan d’aquest material el seu gran valor, prin-

cipalment com a aïllant tèrmic i acústic. Aquesta estructura li proporciona una gran elasticitat, de manera que resisteix altes pressions de càrrega i absorbeix les ones a altres elements constructius contigus. A més d’aquestes característiques termicoacústiques, permet la transpiració i és actiu en el pas del vapor d’aigua sense perdre efectivitat aïllant. Es pot considerar com un protector de la formació de condensacions, taques d’humitat, foc, etc.

Un altre aspecte per tenir en compte és la protecció que ofereix contra l’acumulació d’electricitat estàtica, característica que redueix la formació de migranyes o altres molèsties derivades dels camps magnètics dels equips electrònics de què disposem en els nostres

habitatges.

I per finalitzar, també hi ha la fibra de fusta GUTEX. Els taulers de fibra de fusta alemanys GUTEX responen a les més altes exigències en matèria d’aïllament: són ecològics i econòmics en totes les aplicacions.

Els seus avantatges en el camp de la física de la construcció donen com a resultat un agradable clima interior: l’estructura porosa de les fibres, afavoreix la difusió de vapor; els taulers “respiren”, eviten l’efecte de paret freda i regulen la humitat. Gràcies a l’estructura de porus oberts són capaços d’absorbir les ones sonores. De la mateixa manera, també milloren considerablement l’amortiment del soroll d’impacte.

LA REVISTA DE VIC17

La Revista de Vic

GENT DE CASA

L’escriptor Josep Bruch i Miralpeix REDACCIÓ

E

ntre dels conciutadans que anirem presentant en aquestes pàgines, comencem avui amb un escriptor afeccionat, de casa nostra, que escriu exclusivament en català i es dedica només a contes curts.

Nascut a Sant Hipòlit de Voltregà (1947), és oficial industrial, pèrit mercantil i tècnic superior en electrònica industrial. Tot i que la seva formació és de caràcter tècnic, sempre ha estat relacionat amb el món de la comunicació, fent articles de col•laboració en la premsa local, participant en tertúlies radiofòniques i escrivint contes. És un enamorat de la ciència-fic-

18 LA

REVISTA DE VIC

ció, i és en aquest món on normalment situa els seus contes, que, com diu, “li agrada que siguin dolços, amb un final feliç”.

Pel que fa als contes, escriu per pura diversió, perquè li agrada, i mai no s’ho ha pres com una obligació, ja que aleshores perdria, diu, l’encant i la màgia.

Entre les seves obres podem trobar: Nadal lluminós, Llegat anònim, El regal d’una Deessa, Charles, Kristine, Dia d’Acció de Gràcies i Escollida, la primera i la darrera de les quals formaran part de la saga que té la intenció de fer i que vol titular amb el nom de la protagonista: Saga de l’Eva. Està molt orgullós de l’obra feta per la seva mare, la Maria Miralpeix, que, dins el context anomenat de recuperació de la memòria històrica, l’any 1939 va escriure

un relat autobiogràfic que va dormir en un calaix fins al 2001, any en què es va trobar i recuperar, i que porta per títol: Una aventura… d’amor, en temps de guerra.

Podeu trobar o descarregar les obres, i veure els seus articles i tarannà, a www.josepbruch.com.

El fred ja és aquí Prepara’t!

www.estilsole.cat LA REVISTA DE VIC19

La Revista de Vic

SAGALS D’OSONA

Diada dels Sagals d’Osona ORIOL CASELLAS

E

l diumenge 2 de novembre, els Sagals d’Osona celebraren la tradicional diada castellera de final de temporada, que, com ja és habitual des de fa prop de deu anys, tingué lloc a la plaça de Mossèn Xandri de Centelles.

Enguany hi participaren tres colles castelleres més convidades pels Sagals: els Castellers d’Esplugues, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Santpedor. Aquests últims són una colla castellera molt novella, amb poc més d’un any de vida i batejada oficialment aquest estiu passat, i que, a més, ha estat apadrinada pels mateixos Sagals.

Els osonencs de la camisa carbassa afrontaven la important actuació amb ganes de fer la tripleta de 8 (2 de 8 amb folre, 3 de 8 i 4 de 8) que se’ls va resistir en el Concurs de Castells de Tarragona.

Així doncs, obriren plaça amb el 3 de 8, castell que aquesta temporada han consolidat del tot ja que n’han descarregat 9, quasi la meitat de tots els assolits en els disset anys d’història dels Sagals, en què en tenen 19 de descarregats.

A més, ja han començat a assajar el 3 de 9 amb folre en què han col•locat quints en alguna ocasió durant l’assaig.

castell que aquest any ha donat més problemes del que es podia pensar ja que és el castell de 8 més assequible teòricament. A més, i a causa de la caiguda del 2 de 8 amb folre del Concurs, s’hagueren de fer diversos canvis al tronc en els pisos de terços i quarts. Tot i aquests condicionants, els Sagals descarregaren novament el 4 de 8, el quart de l’any.

En segona ronda atacaren el 2 de 8 amb folre que enguany han recuperat després de deu anys (1 descarregat i 1 carregat). Tot i així, la sort no els acompanyà ja que amb l’acotxador col•locat s’optà per desmuntar-lo i caigué tot quedant en intent.

Es marxà de plaça amb només dos castells però amb l’ànim alt per haver tornat a fer el 4 de 8 dos mesos després de l’últim. Finalment, un vano de 5 (pilar de 5 central flanquejat per dos pilars de 4) serví per tancar la diada dels osonencs.

La caiguda féu descartar tornar-lo a provar i s’optà per atacar el 4 de 8,

Pel que fa a les colles convidades, s’ha de destacar el 4 de 8 que carre-

20 LA

REVISTA DE VIC

garen els d’Esplugues i que haurien descarregat si la pujada hagués estat més ràpida. Els Xerrics d’Olot tingueren en el 3 de 7 carregat el seu millor castell, i els de Santpedor igualaren la seva millor actuació amb el 2 de 6, el 5 de 6 i el 4 de 6 amb l’agulla o pilar al mig.

Molt destacable de l’actuació de Centelles és que any rere any la població omple la plaça per presenciar la diada castellera, sent probablement la plaça osonenca que més aprecia els castells i alhora és sens dubte una de les preferides de molts Sagals.

L’any vinent els castellers hi tornaran, esperem que encara amb una millor actuació dels Sagals d’Osona.

LA REVISTA DE VIC21

La Revista de Vic

MODA

Abrics per sobreviure a l’hivern CRIS

L

a popular expressió “L’hivern és molt llarg” es fa palesa ara que comença a venir el fred de debò. I dic de debò perquè el nostre hivern, el de Vic, no és el mateix que el de Barcelona, per exemple, on amb una “jaqueteta” passen el seu hivern.

Les vigatanes necessitem que l’abric estrella compleixi tres premisses: que abrigui, que no pesi i que sigui suficientment ample perquè a sota hi puguem encabir un jersei de llana gruixut (recordem que no vivim a Can Fanga).

A part de l’abric predilecte, és probable que en tinguis més d’un a l’armari: curt, llarg, amb caputxa o sense, més gruixut, més prim, llis, estampat… Per què negar-ho? Sempre va bé tenir-ne un de cada per combinar-lo amb cada look! Sigui quin sigui el que et faci falta, aquí tens un llistat dels que estan de moda aquest hivern Abric 1: Som a l’hivern, però encara no fa fred del tot…

La jaqueta de moda per excel•lència d’aquesta temporada és la capa o ponxo. Segurament t’haurà vingut al cap la imatge del ponxo de llana que duies ja fa uns quants anys. Si el tens guardat ben al fons de l’armari, deixa’l

22 LA

REVISTA DE VIC

allà. La capa d’avui s’ha reinventat en la textura, els colors i el quadre de talles. El més fashion?

L’estampat british.

Abric 2: Ara sí, ja comença a fer fred! (però potser hi ha dies que en fa més) Per aquells dies en què el fred no es fa notar tant, una parca estil oversize serà una bona elecció. Va ser la jaqueta de moda de la temporada passada i aquest any ho continua sent. El color per excel•lència és el verd caqui. En molts models, la caputxa hi va incorporada; és chic i et pot ser útil si el fred estreny més del que esperaves.

Abric 3: Fred siberià I per acabar, aquells abrics que no et treus de sobre en dies de temperatures sota zero (que per bo o per dolent, a la Plana en són uns quants). Aquest seria, doncs, l’abric estrella de la vigatana. La millor opció és que tingui una llargada fins al genoll; així abriga la cama i, a més, va bé tant si portes vestit com faldilla o pantalons. De color gris clar o de tons foscos. Els que

són de tipus encoixinat es van posar de moda fa ja algunes temporades, però continuen sent els protagonistes de l’street style.

LA REVISTA DE VIC23

La Revista de Vic

LaCakeryVic. Brioixeria i pastisseria creativa

L

a Cakery Vic és una bakery, un nou model de botiga de brioixeria i pastisseria creativa. La seva especialitat són els cupcakes, aquests petits pastissets presentats en forma de magdalena, en podem trobar de diferents gustos i mides.

A La Cakery es poden comprar també galetes, cronuts i brownies, tots productes artesanals i elaborats amb les matèries primeres de millor qualitat, que s’elaboren diàriament.

Un altre dels productes estrella d’aquesta botiga del carrer Gurb són els dolços personalitzats, pas-

24 LA

REVISTA DE VIC

tissos, cupcakes, galetes o taules dolces per aniversaris, batejos, comunions i casaments. Aquestes especialitats, però, s’han d’encarregar sempre amb antelació ja que s’elaboren per a cada client específicament i tenint cura de tots els detalls per aconseguir que aquests dies tan especials siguin únics i inoblidables.

Si ets dels que prefereix fer-s’ho a casa o vols celebrar una “baking party”, a La Cakery ofereixen un gran ventall de tallers monogràfics o a la carta, només cal triar quin taller es vol fer i fixar-hi una data.

A més, tenen un petit apartat amb material per elaborar i decorar les teves creacions.

Fa deu anys de l’estrena de la sèrie Lost (Perdidos). Deu anys!

Per molts, Lost va iniciar aquesta fal•lera per les sèries que vivim avui en dia. Hi estic d’acord. Per primera vegada, la gent es mirava aquest producte televisiu (la sèrie) amb unes ganes i un golafreria mai vista.

Deixeu-vos estar de Secrets de família, Dalles o Médicos de família. La gent les seguia, sí, però no devoraven capítols l’un rere l’altre com ionquis drogoaddictes buscant la següent dosi de ficció televisada. Internet va tenir molt a veure en l’èxit de Lost, parlem clar, ja que el tractament de les televisions que l’emetien aleshores a la Península era, per dir-ho finament, un fàstic. Què havies de fer si no et volies esperar una setmana per veure el capítol següent? Doncs fer el que fem amb tota la resta; buscar-te la vida per aconseguir allò que vols.

I de pas, aprendre anglès llegint subtítols.

Què era Lost? Molt resumit: un grup de desconeguts, supervivents d’un accident aeri, que van a petar a una illa misterio-

sa. Aquest lloc no surt als mapes, hi ha un ós polar i una espècie d’organització (Dharma) hi va realitzar experiments fa unes dècades. Bons guions, enigmes per resoldre, flashbacks i forwards per construir cada un dels personatges, i preguntes que quedaven a l’aire al final de cada capítol; la combinació perfecta. Això era Lost.

Per cert, m’encanta el títol de la sèrie.

Perduts. Potser sí que tots els personatges se sentien perduts. No sols en un lloc hostil i desconegut, sinó espiritualment.

Tots fugien d’alguna cosa i l’illa, en certa manera, els oferia a tots la redempció. I aquesta era la gràcia de la sèrie. Cada cop que un dels personatges “solucionava” el seu conflicte, desapareixia. O moria, com li vulgueu dir. I si la gràcia d’aquesta vida rau a estar perduts? “Per trobar-te, primer t’has de perdre”, diu una dita popular.

He de reconèixer que aquesta sèrie de l’ABC em porta bons records. En aquella època, jo estudiava belles arts i compartia un àtic amb dos bons amics. Més enllà

FORN DE PA, PASSTISSERIA I DEGUSTACIÓ Avgda. Sant Bernat Calbó 56 VIC 93 889 28 79

elpuntcalent

Les millors coques de Nadal i de Cap d'Any, de xocolata, de crema, de nata i de fruita

dels Fifas, les croquetes de l’Àngel i les grenyes d’en David, recordo especialment les maratons de Lost que fèiem. Un capítol rere l’altre! En portàvem dos de seguits i en volíem veure un tercer malgrat que fossin altes hores de la matinada. Ah... bons temps!

Deu anys i jo ja en tinc trenta! La crisi dels trenta ve ara, no? Doncs, molt bé, que vingui. De fet, la meva vida no ha canviat gaire des de llavors. Continuo dibuixant, aprenent, veient sèries, llegint, quedant amb els amics, buscant parella… És clar que, vist així, potser sí que m’he de preocupar! On és la hipoteca? On són els fills, les discussions matrimonials, les obligacions i l’anar a dormir d’hora? On? Doncs, ben lluny. I millor que sigui així, apa! No tinc cap pressa, m’agrada sentirme “perdut”.

Una cosa és certa, ara, amb trenta anys continuo tan perdut com fa deu anys enrere.

Com tots, vaja.

Has provat els nostres entrepans?

Has provat les nostres pizzes?

Has provat el nostre pa?

Has provat les nostres pastes?

Has provat el nostre embotit?

Has provat el nostre cafè?

Has provat el

...

VINE I PROVA’NS...

LA REVISTA DE VIC25

La Revista de Vic

SAPS?

Quin va ser el primer videojoc?

É

s difícil arribar a un acord sobre quin va ser el primer videojoc de la història. Moltes creacions es disputen aquest títol. Una d’elles és SpaceWar, ideat per estudiants d’enginyeria el 1961.

Els estudiants van crear el joc utilitzant un ordinador capdavanter en aquella època, el Program Data Processor-1 (PDP-1). La idea va començar com un projecte de programació de Steve Russell, al qual després es van unir Martin Graetz i Wayne Wiitanen.

Al final van crear un programa amb dues naus espacials que es movien al voltant d’un estel que es col•lapsava i les arrossegava per la gravetat. En el joc es podia accelerar, moure’s per la pantalla i disparar.

Què va ser primer: l’ou o la gallina?

L

’expressió “Què va ser primer: l’ou o la gallina?” no és una frase moderna, sinó un dilema filosòfic molt més antic del que la majoria creu. Tots sabem que és la gallina la que posa l’ou i, a la vegada, és l’ou el que engendra la gallina. Però si entenem l’expressió com un cercle viciós, ens servirà per fer plantejaments existencials. Pot existir A abans de B, si A depèn de B per existir?

Al llarg de la història, nombrosos filòsofs han desenvolupat sistemes teòrics a partir del binomi ou-gallina. Ja Aristòtil (384 aC - 322 aC) reflexionava sobre el tema; ell va concloure que tant l’ou com la gallina havien existit 26 LA

REVISTA DE VIC

des de sempre.

de l’ou.

Per als creacionistes, Déu va crear les aus juntament amb la resta dels animals. Per tant, la gallina hauria estat la primera d’existir. Existeixen altres corrents teològics més propers a la ciència, com l’evolució teista. Aquest corrent planteja que Déu podria haver creat les gallines mitjançant l’evolució, a partir d’ous.

La troballa, asseguren, és una evidència suficient per determinar no només que la gallina va ser abans que l’ou, sinó també que la primera gallina possiblement no va néixer d’un ou de la seva espècie. És a dir, que la primera gallina no va sortir d’un ou de gallina sinó que va ser una mutació d’un embrió d’alguna altra espècie, l’evolució d’un altre animal.

Recentment, científics de la Universitat de Warwick i la Universitat de Sheffield (Anglaterra) han arribat a la conclusió que la gallina va existir abans que l’ou a causa que una proteïna trobada als ovaris de les gallines, l’ovocledidina-17 (OC-17), la qual compleix una funció clau en la formació de la closca

No obstant això, l’anàlisi del dilema “Ou o gallina?” no és exclusiu de la filosofia o de la teologia; ni tan sols de la biologia. Aquest tipus de plantejaments s’acostumen a fer extensius a l’aplicació de solucions per a problemes macroeconòmics.

BROTHER HL 1110 - 66,59€ Làser monocrom EPSON 2520NF - 99,00€ Multifunció fax tinta color BROTHER DCP-J4110DW - 115,00€ Multifunció tinta color WIFI i A3

HP Laserjet CP1025 color - 152,97€ Impressora làser color

LA REVISTA DE VIC27

La Revista de Vic

OCI

PASSATEMPS

SUDOKUS 4 7

9

6

8

1

1 3

5

9

4

5

4

9

2

6

1 7

8 1

9

7 1

2

4

8

9

2

3

4

7

5 4

6

4

6

9

5

3

7

4 5

8

9

7

6

2

5

7

6

6 8

3

4

8 6

3

9

6

4 5 6

3 7

2

8 3

5

2 9

6

4 2

28 LA

REVISTA DE VIC

4

8

7

6

HO TENIM TOT PREPARAT PER ELS SOPARS D'EMPRESA, TRIA EL MENÚ I GAUDEIX D'UN BON ÀPAT. TAMBÉ TENIM MENÚ DIARI 11€ I MENÚ DE CAP DE SETMANA 18€ Personalitzem menús per colles!

'()

Carrer Jaume I el Conqueridor n-13 Vic 93 886 33 60 LA REVISTA DE VIC29

La Revista de Vic

EL RACÓ PER PENSAR

Obrir els ulls CONSOL Terapeuta

A

la vida, el que no ens han ensenyat és a obrir els ulls, a veure la bellesa de la vida.

Només mirant des del cor, entendrem els missatges que l’existència ens dóna en tot moment al llarg del camí de la vida.

De vegades, al nostre voltant, tenim persones que no ens volen, però no sabem veure’ls, ja que estem tancats en la nostra pròpia presó, vivint la vida com una cosa forçosa, i sense entendre que és un llarg aprenentatge per aprendre

a conèixer i comprendre les nostres pròpies pors.

Mira la natura.

Creixen els arbres i les flors sense esperar res a canvi.

En canvi, nosaltres, ens aferrem a les nostres creences i necessitem tenirho tot controlat.

Només obrint els ulls i el nostre cor, aprendrem que la vida és el nostre llenguatge per poder con-

nectar amb la nostra pròpia essència.

Salta al buit i confia.

Consol Terapeuta Tel: 626 867 290 consold@hotmail.com

Per al nostre benestar emocional

E

l benestar emocional s’aconsegueix tenint molta pau interior; per això, és molt important poder entendre la informació que podem rebre i que ens pot ajudar a trobar aquesta pau interior que tant de bé ens fa.

El nostre cos està preparat per poder rebre més informació de la que nosaltres ens pensem; per això, és important tenir el coneixement que podem fer que la nostra vida tingui un canvi interiorment.

El millor que es pot fer és anar interioritzant tot el que per a nosaltres significa estar en pau, aquesta informació, s’ha d’anar meditant per tenir una vida espiritualment més elevada.

Si t’agrada escriure, envia’ns el teu relat a info@larevistadevic.cat 30 LA

REVISTA DE VIC

MAG XULE

Vols un espectacle inoblidable amb el millor mag de la comarca?

Sopars d'empreses, espectacles a mida, cap d'any, casaments, aniversaris infantils, comunions i molt més.

A la versió de l'espectacle dedicada a adults, gaudirem de sorprenents jocs de màgia i gags d'humor constants.

Fent la reserva de màgia, tindràs una hora de ‘disco mòbil’ gratuït.

A més els nens participen activament en l'espectacle, es converteixen en mags improvisats i fins i tot en personatges dels contes com els que estan admirant.

Jocs, animació globoflèxia i aproximadament 2 hores de festa.

WWW.MAGXULE.COM

www.facebook.com/MagXule Whatsapp 620 68 64 14 twit er.com/magxule www.instagram.com

Patrocinat per:

XULETA MÀGICA

Demana informació a: info@magxule.com o al telèfon: 93 885 24 73

Classe A 180 CDI. Adrenalina per al dia a dia.

El Classe A és capaç de convertir el camí cap a la feina en una experiència increïble. Ara, per 220€* al mes en 39 quotes (entrada de 4.013,03€, quota final de 15.301,39€**, TIN 8,75%, TAE 10,37%) pots tenir un Classe A 180 CDI amb un equipament d’alta tecnologia i un increïble disseny esportiu. I per 20€/mes,*** gaudeix del contracte de manteniment.

Consum mitjà 5,5 - 5,7 l/100 km i emissions de CO2 127– 133 g/km.

Classe A 180 CDI per 220€/mes*.

• Llandes d’aliatge • Seients esportius • COLLISION PREVENTION ASSIST • Fars Bixenó • Sistema Àudio CD Bluetooth/USB

*Exemple de Finançament per a un Classe A 180 CDI BE PVP 22.900€ (impostos, Pla Pive-6 i transport inclosos; despeses de prelliurament no incloses) amb les facilitats del programa Alternative de MBFSE, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/12/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 28/02/2015 o fins a la finalització del Pla Pive-6. Import a finançar 18.886,97€. Per 220€ al mes en 39 quotes i quota final de 15.301,39€, entrada 4.013,03€, TIN 8,75%, comissió d’obertura 564,72€ (2,99%), TAE 10,37%. Preu total a terminis 28.459,14€. Oferta vàlida per a 15.000 km/any. **Hi ha 3 possibilitats per a l’última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte) o adquirir-lo pagant-ne l’última quota. *** Servei Excellent: 20€/mes (3 anys de manteniment o fins a 45.000 km). El model mostrat no correspon al model ofertat.