LA
RATLLA GROGA
JUNY 2015/ NÚMERO XVII
2 | LARATLLAGROGA
Índex 04 // EL LLORO GROC
10 // EL BANC DEL TEMPS
14 // L’ONADA: UN ESDEVENIMENT PERILLÓS
16 // APLICACIONS
06 // LA SIDA
12 // SEMPRE ENS QUEDARÀ SANTA ANNA
15 // FEM TITELLES
18 // JEROGÍFICS
08 // MY FAVOURITE THINGS
13 // CAFÈ BARCELONA I EL RATOLÍ FRDEDERIC
15 // TRIATLÓ DE BARCELONA
19// SUDOKU
Editorial
LARATLLAGROGA | 3
Un cop gairebé arribats al final d’aquest trajecte, ens acomiadem. Aquest número de la revista serà marcat per aquest comiat, inevitablement. Diem adéu amb nostàlgia i ganes de menjar-nos el món que ara veiem enorme i ple de possibilitats. Alguns de nosaltres hi portem 13 anys, aquí, que es diu ràpid. A l’escola ens hi hem sentit com a casa, però també estranys en un petit món diferent de tot el que ens envolta. Un petit món on s’esquiven arbres per jugar a futbol, on un professor es converteix en un pare, on una sala serveix de gimnàs, sala d’actes o teatre i on, en un petit soterrani amagat de tot, s’hi creen obres d’art meravelloses. En definitiva, els que coneixem bé el Santa Anna sabem que no és una escola convencional. Aquí hi ha innumerables racons per conèixer. Si completes el viatge des de la calidesa de la Mònica, a P3, fins a l’experiència senyorial del Ferran, a 4t d’ESO, és possible que acabis coneixent totes i cadascuna de les cambres ocultes que conté aquesta casa que a uns pocs privilegiats ens serveix d’escola. Si comencéssim a explicar anècdotes i històries no acabaríem mai, però hi ha experiències que tot bon alumne del Santa Anna ha viscut. Un carnestoltes amb el Frederic d’exuberant mestre de cerimònies o una festa de fi de curs ballant engalanats davant de tots els pares, cofois de veure els seus fills captar l’atenció de tota l’escola durant uns minuts. És cert que d’altres escoles tenen grans patis, però nosaltres tenim una petita extensió de terra amb un sorral al costat i, a l’altra banda d’una ratlla groga amb poders místics, un petit camp amb dues porteries, delimitat per una biblioteca, una paret i un parell d’arbres: un terreny que ens agrada anomenar amb optimisme “el camp gran”. També hi ha dues cistelles de bàsquet d’alçades irregulars seguides d’un emplaçament entre dues parets i una palmera on un il·luminat, un dia, hi va saber veure dues porteries i un mig del camp. Però per sobre de tot, ens quedaran records inesborrables, més que de cap altra cosa, dels professors. Els temes de conversa de la Núria, sempre sorprenents; el Cortés, fingint que fa broma quan diu que és immortal o la Sol, que encara que ho intenti amagar a vegades, ens estima i molt. Petits detalls que fan d’una escola i un grup de gent, una casa i una família. En aquest escrit ens agradaria transmetre tot l’agraïment que sentim cap a tots els professors i tota l’escola en general, però us asseguro que no us en podreu fer a la idea. Simplement voldríem que sabéssiu que aquest petit recinte ha significat, significa i significarà molt per a nosaltres. Gràcies per tot, Santa Anna.
Consell de redacció: Jan Forgas, Alícia Ovejero, Pere Vallribera, Ona Vives. Maquetació: Jaume Borrell, Araitz Villalba, Nil Voltà Col·laboradors: Maria del Mar Alberola, Valeri Belbel, Joan Cabré, Margot Moreno, Maria Ortín, Adam Prieto, Mar Vidal-Folch. Amb la col·laboració de Teresa Abad i els alumnes de 1er d’ESO. Agraïm a Carlota Polo i Anna Vilà la seva constant dedicació.
4 | LARATLLAGROGA
EL LLORO GROC
una obra de Sergi Belbel i Sergi Pompermayer Alícia Ovejero Aquest anys els alumnes de 4t d’ESO, a final de curs, han represetat l’obra de teatre El lloro groc, una versió de La cacatua verda creada per a l’ocasió a partir d’una idea de Sergi Pompermayer i escrita pel Sergi Belbel. La cacatua verda va ser escrita per Arthur Schnitzler, dramaturg austríac, el 1898. L’ obra té lloc a París durant la revolució francesa, el dia que cau la bastilla. Tota l’obra està ambientada en una antiga taberna de París, anomenada “La cacatua verda”. Aquesta taberna té una peculiaritat i és que s’hi ajunten els dos bàndols de la guerra i, a més, per fer l’estança a la taberna més entretinguda, hi ha actors contractats barrejats entre els clients que es fan passar per criminals, gent aristòcrata i personatges de tot tipus. A la seva versió, Sergi Belbel conserva la idea de la taberna, situada en un soterrani no gaire gran, a la qual s’accedeix des del carrer per unes escales però l’acció està ambientada a la Barcelona del segle XVIII, al quarter de Mar (actual barri del Born), no gaire lluny de l’església de Santa Maria del Mar i del Fossar de les Moreres. L’acció transcorre en ple setge de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714 .
6 | LARATLLAGROGA
LA SIDA Margot Moreno
EL dia 25 de maig en Pep Coll, un metge investigador de l’Hospital de Can Ruti, va venir a l’escola a fer una xerrada sobre la SIDA. El Dr. Coll, juntament amb altres investigadors, treballa en un projecte de recerca de la vacuna del VIH que, si finalment es troba, farà possible que tota la població (amb preferència als grups que més ho necessitin) pugui rebre la vacuna.
humans a causa de mossegades o de la ingesta de la seva carn. Es va descobrir l’any 1983 a l’Institut Pasteur de París, encara que anys abans, l’any 1981, ja s’havia començat a detectar que algunes parelles d’homes homosexuals patien un tipus de malalties poc freqüents i baixades de defenses sense motius aparents.
Més endavant, a base de fer continus experiments, Va començar la xerrada preguntant-nos si crèiem van descobrir que el virus del VIH debilita el sistema que el VIH i la SIDA eren el mateix. Hi va haver immunitari i escapa els mecanismes de control. opinions diverses al respecte, però de seguida ens El virus té tres vies de transmissió: sexual, sanguínia va aclarir que no és el mateix. El VIH és el virus que i de mares a fills. Sembla impossible de creure ni provoca la SIDA. d’imaginar, però cada 15 segons una persona El VIH, com molt bé va explicar, és un virus que s’infecta, la qual cosa provoca que al món més de prové dels simis que més endavant va passar als 35 milions de persones estiguin infectades pel
LARATLLAGROGA | 7
virus. D’aquests 35 milions d’infectats una quarta part no ho saben, la qual cosa provoca un elevat risc de contagi. A Catalunya, 33000 persones estan infectades. Les persones que pateixen la malaltia han de seguir un tipus de tractament per aturar la propagació del virus. Aquestes persones han de prendre fàrmacs, els quals prolonguen i milloren la qualitat de vida dels infectats, encara que no els curen. S’ha comprovat que hi ha persones que tenen un sistema immunitari que no desenvolupa la malaltia encara que tingui el virus del VIH. Aquestes persones no necessiten cap tipus de tractament. Hi ha un altre remei que és la vacuna. Aquesta tindrà dues utilitats: prevenir la malaltia i estimular
el virus fent que en certes ocasions no es necessiti tractament. Malauradament, no s’ha trobat encara una vacuna perquè les mutacions que produeix el virus fan que trobar-ne una d’adequada sigui molt difícil. Si aquesta vacuna es troba, la seva disponibilitat no serà immediata ja que el temps que es triga des que es descobreix la vacuna fins que es comprova que funciona i es comercialitza pot ser d’entre 10 i 15 anys. Actualment, la millor eina segons el Dr. Pep Coll per combatre la pandèmia és la prevenció, és a dir, utilitzar preservatiu quan es mantinguin relacions sexuals i donar tractament a les mares embarassades per evitar que els seus fills neixin amb la malaltia o amb el virus.
8 | LARATLLAGROGA
My favourite things Maria Ortín El mes passat, vaig tenir l’ocasió de veure l’estrena d’un musical que es va presentar a Barcelona. Es diu My favorite things i està constituït a partir de moltes de les cançons de Broadway més famoses, des de My favorite things de Somriures i llàgrimes, d’on pren el títol el musical sencer, passant pel clàssic You’re the one that I want de Grease, fins a les més noves com Let it go de Frozen. Aquestes peces tan memorables per a nosaltres, ajuden a posar en escena una història que farà que el nens s’hi puguin veure reflectits; una història d’energia robada, la missió de recuperar-la i una amistat que brotarà de manera poc espontània. Els que vam tenir la sort d’assistir a l’estrena vam poder veure el somriure dels espectadors a la sortida de l’espectacle i per això us el recomanem plenament. Cal destacar que hi ha alguns alumnes de l’escola que hi han participat com a cantants, ja que el musical el
representa el Cor Infantil de l’Orfeó Català, un grup de d’al voltant de 50 cantaires, tots entre els 11 i els 16 anys, que han entrenat la veu com un esportista el seu cos. Gràcies a alguns alumnes que formen part del cor hem pogut saber l’opinió d’alguns cantants, que en aquest cas també han fet d’actors. Núria Tuset, que fa d’ella mateixa a l’escenari i és una de les protagonistes de l’espectacle, ens va explicar: “No ha estat pas fàcil cantar les peces ja que tot era nou, un canvi des del repertori antic, i en menys d’un any ens l’hem après i posat en escena. Però tot i això, encara que hi haguem posat moltíssimes hores, ha valgut la pena pel resultat que n’hem obtingut.” Per la seva banda, Txell Sánchez, que també fa d’ella mateixa a l’escenari, ens va dir “Ha sigut una feinada impressionant, i hem tingut ajuda de gent que en sabia: en Dani alegrava l’escenari, fent les posades en
LARATLLAGROGA | 9
Macedònia, va ser l’aportació nova d’aquest curs i la seva capacitat de posar en escena i escriure històries es va fer indispensable: va ser el creador del guió que fa de fil conductor del concert així com el responsable En efecte, Glòria Coma, Pau Casan i Dani Coma dels moviments de tots els cantants i actors. van jugar un paper cabdal en la producció i perfecció En definitiva, es tracta d’una funció que a banda de de tot l’espectacle. Glòria Coma, com a directora del fer-nos riure en molts moments, també ens va fer cor, no surt a l’espectacle en si, però es va encarregar que el cor s’aprengués la música i la lletra de totes les veure que no es para mai de ser un nen, i que potser sí cançons abans de començar la posada en escena, una que anem canviant, però amb el pas del temps encara feina admirable si tenim en compte que els cantants es pot gaudir amb coses ben simples. són preadolescents i adolescents. Pau Casan, amb el seu piano infal·lible, aporta el to adequat a les cançons Si voleu anar a veure l’espectacle, encara teniu una i va assistir a tots els assajos del cor, sempre com a segona oportunitat: el dia 2 de juliol, a la sala principal mà dreta de la Glòria Coma, com a segon punt de de concerts del Palau de la Música Catalana. Les vista. Dani Coma, germà de Glòria Coma, que és més entrades van sortir a la venda el 25 de maig. No us ho conegut per les seves lletres i músiques amb el grup perdeu! escena molt exuberants, i la Glòria i el Pau ens han ajudat un munt, com sempre, a perfeccionar la música. Me n’alegro moltíssim i espero que més gent pugui gaudir-ne.”
10 | LARATLLAGROGA
El banc del temps Teresa Abad
Aquest curs 2014-15, hem posat en marxa un nou programa educatiu: el Banc del Temps Escolar, dinamitzat per la Mª Teresa Abad. Es porta a terme amb alumnes de 1r d'ESO, dins l'horari de descans del migdia. El Banc del Temps Escolar és un programa educatiu basat en l'aprenentatge cooperatiu; els alumnes que hi participen intercanvien coneixements i habilitats tant d'àmbit escolar com d'altres àmbits, en funció dels seus interessos, les seves motivacions i els coneixements previs que cada alumne posseeix. Alguns dels tallers que els alumnes han ofertat i que s'han treballat són, entre d'altres: bàsquet, francès, dibuix de maniquís, aprendre a organitzar-se, ganxet, jocs de cartes, judo, tutorial de mòbil, guitarra, alemany, trenes, saber veure la part positiva de les coses, escacs, papiroflexia, garage band, fotografia, collarets de filferro, ping-pong, embarbussaments,... El Banc del Temps educa en els valors de la reciprocitat, el respecte a l’altre, la iniciativa personal i el compromís i contribueix a millorar la convivència a l’escola, enfortir les habilitats comunicatives dels alumnes, facilitar els vincles entre ells i crear oportunitats d’aprenentatge a travès de l’ajuda mútua.
LARATLLAGROGA| 11
OPINIONS DELS PARTICIPANTS Els alumnes que han participat a l’activitat Banc del Temps Escolar opinen…
“Coneixes els companys i descobreixes coses que ni t’imaginaves.” (Sofia)
“He après moltes coses, sobretot m’he divertit molt amb els companys. Estic content d’haver ensenyat...” (Albert O.)
“T’ho passes bé. Si la gent no s’ho pren seriosament, no té gràcia.” (Lluís)
“He millorat en algunes coses de les quals sabia molt poc. Ha estat una activitat molt divertida. M’ha encantat.” (Mateu) “A mi no m’ha agradat ensenyar, però m’ho he passat molt bé mentre m’ensenyaven.” (Gisela) “L’experiència ha estat emocionant.” (Júlia) “Participar en aquesta experiència m’ha fet il·lusió, ja que he vist que a la classe hi ha habilitats molt diferents. Una activitat molt original.” (Senaït) “M’ha semblat una experiència extraordinària, molt divertida. El que més m’ha agradat ha estat ensenyar alemany.” (Marlen) “És una molt bona experiència perquè aprenem coses interessants i millorem la relació amb persones de la classe. Ens ho passem molt bé i, d’aquesta manera, sabem més coses.” (Marta) “A través de l’activitat, he pogut conèixer més a fons algunes persones amb qui parlava poc. Ensenyar també m’ha agradat i he gaudit.” (Gabriel) “Tothom té alguna coseta que ningú no sap, tothom sap coses.” (Manuel) “Crec que ha estat una activitat molt interessant, ja que he après moltes coses. M’ha agradat ensenyar alemany, encara que se m’ha fet una mica pesat ensenyar sempre el mateix.” (Laura) “Ha estat una experiència única que intentaria compartir amb tothom. M’ha agradat molt saber el que sabien els meus companys i que m’ensenyessin.” (Víctor) “No he fet aquesta activitat, ja que els dilluns me’n vaig a dinar a casa, però els dijous, anava espiant les diferents parelles. Si es tornés a repetir, m’agadaria participar-hi.” (Albert L.)
“És xulíssima. M’ha agradat aprendre i també ensenyar. Ho recomano a tothom.” (Joan) “M’ha agradat molt perquè he après diferents coses amb diferents companys. També ha servit perquè s’hagin relacionat els companys que abans no tenien cap relació.” (Carlota S.) “Una experiència maca de fer. M’ha agradat conèixer més a les persones amb les quals no em relacionava tant.” (Carlota E.) “Al principi, quan ens ho van proposar, no estava gaire convençuda, ja que alguns companys proposaven coses que no em venien de gust, però en provar-ho, em va agradar saber fer una cosa més. Quan ho vaig explicar a la família i als amics de fora de l’escola, els va agradar molt la idea i van proposar de fer-ho entre ells. Una experiència molt xula.” (Irina)
12 | LARATLLAGROGA
Sempre ens quedarà Santa Anna Valeri Belbel
No és cap secret que aquest any, com cada any, els que fem 4t d'ESO marxem de l'escola i, d'una manera o altra, hem de dir adéu. De quina manera ens podríem inspirar? Com el podem dir aquest adéu? Doncs potser imitant els adéus de les pel·lícules, és clar! Però hi ha molts “a reveure” diferents al món del cinema. Quins són els més adequats? La indústria del cinema està plena de pel·lícules romàntiques i tràgiques que no acaben precisament bé. Això no vol dir que la frase “Francament, estimada, m'importa un rave” no sigui bona (imagineu-la amb la veu profunda de Clark Gable: «Frankly, my dear, I don't give a damn») , però dir-ho a l’escola... no seria massa adequat. Tampoc ho seria el “Queda't amb mi, Jack” - més aviat “Queda't amb mi, Santa Anna” - ja que el pobre Jack mor hores després, ben congelat envoltat d’icebergs. Continuem, doncs, la nostra recerca de la frase adequada. Una escena final que he trobat molt divertida és la del Show de Truman. Truman, que viu en un món de mentida televisat, sempre diu la mateixa frase: “Bon dia! I en cas que no ens veiem, bona tarda i bona nit!”. Quan, al final, surt del plató cap al món de debò, repeteix la frase, però aquesta vegada dient
adéu a tothom amb qui es creua i, d'alguna manera, saludant el món que es trobarà. Aquesta frase és molt adequada, ja que què significa ben bé aquest final de l’ESO? D’alguna manera indica que ja som madurs, que estem llestos per marxar. Tot i així, queda una mica estrany dir-li bon dia a tota una escola... Ja ho tinc! La solució la té, com moltes vegades l’ha tinguda, l’Spielberg! El director polifacètic que ha dirigit des de drames fins a comèdies, passant pel cinema infantil. Quina pel·lícula millor per ensenyarnos com dir adéu que E.T., l'extraterrestre? Aquell final que ens va fondre el cor, quan no és en Henry Thomas qui diu adéu, sinó l'E.T. Aquesta escena sí que és ideal. En lloc de ser nosaltres que diem adéu al Santa Anna, és l’escola qui ens reconforta, dient-nos “Seré just aquí”, obrint-nos les portes a tornar i recordar els nostres moments d’infantesa, fent-nos saber que no es mourà d’on és, que serà allà per a quan necessitem ajuda. Ben bé allà, al xamfrà de Bailèn amb Diputació. I per si no volíeu entristir-vos tant recordant el Henry Thomas que plorava quan veia marxar el seu amic interplanetari, penseu en la clàssica de les clàssiques, la que no fa mal als sentiments, la frase mítica, la de sempre: “Sempre ens quedarà... Santa Anna”.
LARATLLAGROGA| 13
Cafè Barcelona i el Ratolí Frederic Pere Vallribera Més acostumat a impartir classes a la universitat que no a xerrar amb adolescents, l’escriptor Joan Carreras, guardonat amb el Premi Sant Jordi 2015 per L’àguila negra, se’ns ha mostrat com una persona interessant d’escoltar. Si bé hi ha novel·listes que escriuen tresors, però no saben parlar en públic, definitivament ell no n’és un.
Vam parlar, evidentment, de Cafè Barcelona, l’obra que ens havíem llegit i que, malgrat que molta gent classifica com a tragèdia, l’autor la defineix com a una història d’amor. Com que no volem aixafar la guitarra als nostres lectors, no donarem més detalls de l’estona durant la qual vam xerrar sobre la novel·la i els seus personatges.
Amb el pretext de comentar la novel·la que havíem llegit a classe, Cafè Barcelona, Carreras ens va visitar el dia 28 de maig, i vam tenir la sort que ens descobrís aspectes de l’escriptura i la narració realment captivadors.
El que més entusiasmava d’aquest home era la seva sinceritat, que sense dubte el feia més proper i fascinant. A més, l’autor és propens a il·lustrar les seves explicacions amb escenes, amb records que feien que tots estiguéssim còmodes i somriguéssim més d’una vegada.
Durant la trobada va tocar molts, molts temes. Ja ho va dir, ell, que tenia molta corda. Una corda no de la que vols tallar abans que t’escanyi, sinó de la que vols estirar per saber on et porta. D’entrada, ens va parlar del seu desacord amb els professors que escullen llibres amb el criteri que han de transmetre valors o tractar temes determinats. Ell opina que el més important d’una història és la història en si, que la trama et captivi i les escenes et puguin emocionar.
Va voler acabar parlant-nos d’un conte, com és comprensible – un músic potser hauria acabat fentnos escoltar una peça: el conte del Ratolí Frederic parla d’un grup de ratolins que recullen aliments preparant-se per a l’hivern; tots menys un, el Frederic. Els altres li pregunten per què no treballa i ell respon que és perquè mira el sol. Li ho tornen a demanar, i ell diu que està fent una collita de colors, de paraules. «Un llibre és com un munt de cadàvers en tinta i Finalment, quan arriba l’hivern, tots es refugien i paper», ens va dir Joan Carreras. Els escriptors fan la s’alimenten, però després es troben que no saben què meitat de la feina, que és crear la història. El lector fer, i s’avorreixen, ja que no tot és el menjar. Llavors el ha de fer que aquesta existeixi, ha de donar vida als ratolí Frederic els parla de l’escalfor del sol, i la noten; personatges, morts quan el llibre està tancat. Un els parla dels colors del camp, i els veuen. Així és com hòbbit, per exemple, existeix quan tu llegeixes aquella va acabar l’escriptor Joan Carreras: «Des que vaig llegir paraula i te l’imagines, va assegurar. el llibre he volgut ser el ratolí Frederic. Ara ja ho sóc».
14 | LARATLLAGROGA
L’ONADA : UN EXPERIMENT PERILLÓS Joan Cabré L’assignatura d’educació èticocívica consisteix a
un moviment feixista que s’estendrà a pas rabent i que
reflexionar profundament sobre els conflictes socials
portarà a unes dures conseqüències.
que ens envolten, des de la llibertat fins a la justícia, passant per la humilitat i el respecte. Com és habitual, aquest últim trimestre hem vist una pel·lícula per entendre amb més claredat un conflicte en qüestió, en aquest cas les dictadures. Abans de veure-la, però, ens vam plantejar una
Ara bé, l’objectiu de la pel·lícula és denunciar les forces polítiques que manipulen les masses i que acaben fent autèntiques bestieses. No obstant, Wenger no és una mala persona i no pretén aconseguir res més que instruir els seus estudiants. Per tant, la pel·lícula ens demostra que no és necessari que hi hagi un líder
pregunta: “És possible una dictadura en els nostres per aconseguir la força necessària; amb una ideologia temps, tan moderns i progressistes?”. La resposta, en diferent ja és suficient. Perquè, al cap i a la fi, l’onada és acabar de visualitzar el film, era afirmativa. L’onada (Die Welle) ens va deixar sense paraules.
diferent a la resta: una salutació original, vestimenta uniformada i un logotip, entre d’altres, fan que els seus
L’argument és ben senzill: Rainer Wenger, professor membres s’hi sentin identificats. d’un institut alemany, es veu forçat a dur a terme un En conclusió, doncs, L’onada aconsegueix transmetre’ns curs sobre l’autocràcia, aquell sistema polític en què aquesta por que caracteritza les dictadures i ens avisa només una persona té el poder.
dels seus perills. Afortunadament, però, tenim la sort
Wenger, en lloc d’avorrir els seus alumnes amb teories i
de viure en un continent en què gairebé tots els països
explicacions, decideix provar un experiment. Però per
són democràtics, ben bé el contrari de l’autocràcia. La
tal que els joves entenguin ben bé l’autocràcia, cal que
pau mundial és molt difícil d’assolir, però si s’eviten
la visquin. És en aquell instant quan es crea l’onada, onades el mar serà més pla.
LARATLLAGROGA| 15
FEM TITELLES Gabriel Camallonga i Joan Reverter
La nostra tutora, la Sol Brown, ens va proposar també una experiència interessant i divertida. Estem d’adaptar tres contes populars infantils i representar- contents perquè els nens i nenes es van divertir mentre los amb titelles als nens de parvulari. Ens vam dividir nosaltres gaudíem de fer la representació. en tres grups: un grup va fer “Els tres porquets”, un altre va preparar “”La rateta que escombrava l’escaleta” i, per últim, “La caputxeta vermella”. Cada grup va tenir un mes per adaptar les històries i passar-les a l’ordinador, per triar qui faria cada personatge i buscar o fer els titelles. Després vam tenir un parell de setmanes més per fer els murals dels decorats i estudiar-nos els guions. Vam preparar l’espai per a les nostres representacions, a la Sala Gran, i vam fer un parell d’assajos generals per estar segurs que l’obra seria adient per als més petits. Finalment, el dia 10 de juny, vam representar els tres contes als alumnes de P3, a qui els van agradar molt i van aplaudir amb entusiasme. Per a nosaltres ha estat
TRIATLÓ DE BARCELONA Des de La ratlla groga volem felicitar els alumnes de 2n d’ESO pel seu bon paper a la Triatló Escolar de Barcelona. En Marcel Camprubí i en Ramon Borrell han quedat 1r i 2n respectivament. La Mariana Alegre ha quedat 8a en la categoria femenina. A la triatló hi participen més de 1000 escolars de tota la ciutat. Un gran èxit! Moltes felicitats a tots els participants, als guanyadors i a la professora d’EF, la Jèssica Bonet!
16 | LARATLLAGROGA
APLICACIONS
Adam Prieto
REAL RACING 3
La companyia EA Sports llança Real Racing 3, precedit de l’èxit de Real Racing 2 i Real Racing. Consisteix en pilotar cotxes de marques oficials des del punt de vista del pilot, fent que ens posem a la seva pell i, per tant, que haguem de controlar la direcció, els frens i l’accelerador. A mesura que anem passant els diversos nivells del joc, els cotxes (des d’utilitaris fins a esportius, passant per descapotables i clàssics) s’aniran desbloquejant
i els podrem
comprar amb els diners que guanyem a les carreres. El fet que sigui gratuït i la seva extraordinària qualitat gràfica fan d’aquest joc una aplicació molt desitjable i, per tant, molt descarregada. El podrem trobar tant a la Play Store com a l’App Store.
Has d’anar amb transport públic però no saps quin metro o autobús has d’agafar i no saps quan trigarà a passar? TMB app és la teva solució. TMB app és l’aplicació oficial dels transports públics de Barcelona; hi podem buscar els recorreguts que fan les línies de metro o autobús que volem agafar i quants minuts trigarà a arribar el transport a la parada on nosaltres estem. De la mateixa manera, ens recomana quin número de bus o quin metro hem d’agafar per anar del punt A (que és el punt de sortida) al punt B (punt d’arribada). La podem trobar tant a la Play Store com a l’App Store de forma gratuïta.
TMB APP
LARATLLAGROGA| 17
HOOKS Aplicació molt interessant per a aquells que volen estar al dia. A partir d’una sèrie de preguntes sobre els teus interessos, Hooks et configura el teu noticiari virtual només amb el que t’interessa, facilitant la teva vida. La trobem a l’App Store gratuïta.
iCUADERNOS Els clàssics quaderns Rubio es passen al mode virtual. En aquests quaderns el nostre fill podrà fer problemes, dibuixar o escriure tot sota el control d’un mussol tutor que corregirà si el que ha fet està malament i explicarà la solució, així com en què consisteix l’exercici. Es troba a l’App Store i a la Play Store de forma gratuïta tot i que hi ha pagaments integrats per a serveis extra.
18 | LARATLLAGROGA
Mar Vidal-Folch i Ona Vives Esbrina els indrets de Catalunya
JeroglĂfics!!
LARATLLAGROGA| 19
SUDOKUS
20 | LARATLLAGROGA
LARATLLAGROGA Escola Santa Anna C. Bailèn 53-59 08009 Barcelona www.santaanna.cat