Page 1

LA

RATLLA GROGA DESSEMBRE 2013// NÚMERO XII


2 | LARATLLAGROGA


LARATLLAGROGA | 3


4 | LARATLLAGROGA


Editorial

LARATLLAGROGA | 5

Un any més, els alumnes de 4t d’ESO ens aventurem en el projecte de La Ratlla Groga, la revista de l’escola. Aquest curs, per si no ho sabeu, celebrem el cinquè aniversari de la revista. El primer número es va publicar l’any 2008, després que els alumnes de 4t d’ESO , tinguessin la magnífica idea de crear una revista, pensada, escrita i editada per ells mateixos. Des d’aleshores La Ratlla Groga s’ha fet gran. Cada promoció ha incorporat seccions, detalls i qüestions de maquetació que l’han fet créixer. I ara ens toca a nosaltres posar aquest granet de sorra per fer avançar aquest projecte. Hem introduït nous apartats que podreu llegir a mesura que anem publicant els tres números d’aquest curs. Però tranquils, sabem que hi ha apartats quasi “sagrats” i no els podem oblidar: ja formen part de les pautes que exigeix la revista. Són “els clàssics” de La Ratlla Groga: l’entrevista a un exalumne, les habituals crítiques literàries, teatrals o cinematogràfiques, el concurs, etc. Tampoc no hi faltaran les cròniques de les diferents activitats que han realitzat els alumnes de l’Escola al llarg de tot el trimestre, un apartat que tindrà el seu pes en aquest número amb cròniques i concursos de fotos de totes les colònies que s’han fet des de principi de curs. Com ja és habitual, no us podem deixar començar a llegir la revista sense dir-vos que estem oberts a qualsevol proposta, escrit, petició o recomanació i que la rebrem amb entusiasme. El nostre correu és el de sempre: laratllagroga@gmail.com També podreu estar informats de tot el que anem fent abans de publicar la revista a la pàgina facebook.com/laratllagroga i al nostre twitter @laratllagroga Esperem que us agradi! Consell de redacció: Clàudia Riudor, Anna Gavaldà, Maria Ullés, Laura Riera, Anna Cortés, Xavi Toledano i Gemma Delgado. Maquetació: Gemma Delgado i Cèlia Renom. Col·laboradors: Lucía Sánchez i Sabina Bueso. Amb la participació d’alumnes de 6è, 1r d’ESO, 2n d’ESO i 3r d’ESO. Moltes gràcies!


6 | LARATLLAGROGA

Índex 07 // AGENDA

08 // HI HA VIDA DESPRÉS DE SANTA ANNA ANNA VECIANA

12 // NOTÍCIES LA BIBLIOTECA TORNA A OBRIR PORTES

10 // NOTÍCIES 50 ANYS DE LA MORT DE J.F. KENNEDY

13 // NOTÍCIES LA MEMÒRIA

16 // CRÍTIQUES GRAVITY

17 // CRÍTIQUES ELS JOCS DE LA FAM

18 // ÚLTIM NADAL A L’ESCOLA

22 // L’ESCOLA VISITA DE PEDRO RIERA

22 // L’ESCOLA EXTRACCIÓ D’ADN D’UN KIWI

23 // L’ESCOLA COLÒNIES SEGON

25 // L’ESCOLA QUAN ELS NÚMEROS CANTEN

14 // PRIMERA ENTREGA

26 // CUINA D’ARREU DEL MÓN

20 // L’ESCOLA COLÒNIES SISÈ

24 // L’ESCOLA CAPBUSSADA AL CMIMA

27 // CONCURS


LARATLLAGROGA | 7

Agenda INFANTIL · P.3

En Jan Titella al Palau de la Música Catalana.

PRIMÀRIA · Primer

Colònies a Can Puig (Bages). Dies 2, 3 i 4 d’octubre.

· Segon

Colònies a Can Puig (Bages). Dies 2, 3 i 4 d’octubre.

· Tercer

Colònies a Pruit (Osona). Dies 2, 3 i 4 d’ctubre

· Quart

Excursió de tardor a Sant Pol de Mar. Visita guiada a la biblioteca del barri. Colònies a Pruit (Osona). Dies 2, 3 i 4 d’octubre.

· Cinquè

Caixa Fòrum: “Preludi, samba, swing”. Taller de consum responsable. Colònies a l’Empordà.

· Sisè

Caixa Fòrum: “Poesia encantada”. Sortida a la llibreria La Caixa d’eines: “Què és un club de lectura?” . Taller de consum responsable. Colònies a la Garrotxa

SECUNDÀRIA · Primer d’ESO

Xerrada dels Mossos d’Esquadra sobre la seguretat a Internet. Trobada amb Pedro Riera. Sortida a la llibreria La Caixa d’eines: “Què és un club de lectura?”. Exposició Fundació Miró Colònies al Ripollès.

· Segon d’ESO

Xerrada dels Mossos d’Esquadra sobre la seguretat a Internet. Caixa Fòrum: “Els números canten”. Cosmocaixa: “Viu l’electricitat”. Colònies al Delta del’Ebre.

· Tercer d’ESO

Excursió a Vilaplana i La Mussara. Visita al Col·legi d’Advocats i xerrada sobre la seguretat a Internet. Concert a l’Auditori: “El somni duna nit d’estiu”. Visita al CMIMA. Taller de Fecundació in vitro. Xerrada del músic Roger Goula. Xerrada d’Assumpta Montellà: “La maternitat d’Elna”

· Quart d’ESO

Excursió a Vilaplana i La Mussara. Visita al Col·legi d’Advocats i xerrada sobre la seguretat a Internat. Sortida al Parc Científic (Biologia). Sortida al Museu de la Informàtica de la UPC (Tecnologia). Concert a l’Auditori: “El Messies” de Händel. Xerrada del músic Roger Goula. Xerrada d’Assumpta Montellà: “La maternitat d’Elna”


8 | LARATLLAGROGA

Hi ha vida després de Santa Anna? Anna Veciana “M’agrada explicar històries que passen a persones anònimes. Aquelles que quan les llegeixes et deixen tocat la resta del dia.” Anna Gavaldà i Clàudia Riudor En aquesta edició de la revista hem contactat amb l’Anna Veciana, periodista instal·lada actualment a Rio de Janeiro. Després de deixar l’escola, l’Anna va estudiar publicitat i relacions públiques, però per diverses raons s’ha acabat dedicant al periodisme. Tot i que troba a faltar molt la família, està molt entusiasmada amb la seva feina.

van passar un documental sobre Anna Politkovskaya, la periodista russa assassinada per explicar les veritats del govern de Putin, i em vaig quedar tan commoguda que va ser llavors quan vaig reenfocar la meva carrera.

· Quins temes t’agrada més tractar? M’agrada explicar històries que passen a persones · Quan vas començar a interessar-te pel periodisme? Em vaig llicenciar en publicitat i relacions públiques, anònimes. Històries socials que moltes vegades no però quan estava fent unes pràctiques a TV3 em vaig s’expliquen, o que passen desapercebudes. Aquelles adonar que no volia treballar per finalitats comer- històries que quan les llegeixes et deixen tocat la cials, sinó per finalitats informatives. Aquells mesos resta del dia.


LARATLLAGROGA | 9 · Com és el teu dia a dia al Brasil? Em llevo i el primer que faig és llegir els quatre diaris principals del país. Després em poso Catalunya Ràdio mentre esmorzo. Durant el matí surto a gravar imatges i entrevistar a gent per als meus reportatges. A · Ha anat tot com esperaves? les tardes busco temes per escriure al diari o vaig a Ha anat millor i tot. Vaig arribar al país sense conèixer les protestes al centre de la ciutat, que últimament ningú, sense cap mena de vincle i amb la maleta feta estan molt candents. Cada vespre corro 20 minuts a per passar-hi només tres mesos. Si m’ha anat bé és, la cèlebre platja de Copacabana i a la nit o bé miro entre d’altres coses, per les ganes que tenia d’apren- alguna sèrie brasilera o vaig a sopar amb una colla de dre i la motivació que m’empenyia a descobrir nous catalans que també viuen aquí. mons.

·Sobre què estàs escrivint actualment? Ara mateix estic escrivint sobre els nens d’entre 6 i 15 anys que, envoltats de droga i armes, s’han convertit en narcotraficants i volen sortir d’aquesta màfia.

·On has viscut, del Brasil? Vaig arribar a Rio de Janeiro amb la intenció de marxar a São Paulo, ja que té més ofertes de treball, però m’hi vaig sentir tan còmoda que vaig començar a crear el meu ambient a la “Ciutat Meravellosa”. Viatjo un cop al mes a El Salvador, hi tinc un tiet. ·T’ha costat molt adaptar-te a una cultura nova? Sempre és difícil adaptar-se a una de tan diferent. La qualitat de vida disminueix si la compares amb Europa. Brasil és un país en vies de desenvolupament, el transport és molt precari, la sanitat no funciona bé i l’educació és deplorable, per no parlar de la seguretat. Però tot això forma part de l’experiència; valores més el que tens, com a casa no hi ha res. Clar que hi ha factors que t’ajuden a adaptar-te amb facilitat com l’ambient al carrer, l’estiu permanent i el caràcter obert de les persones. · Què et va portar al Brasil? Una barreja de coses, però principalment la situació econòmica va fer que no trobés el meu espai professional a Barcelona. També volia canviar d’aires, no vaig voler triar cap ciutat europea per, justament, allunyar-me de la crisis de l’euro (tot i que ara he anat a parar a la crisis del real, la moneda nacional del país). Necessitava un ambient menys urbà, no tan perfecte, alguna cosa més caòtica i a la vegada tropical. · Va ser molt complicat separar-te de la teva família i amics per marxar a treballar? Va ser el més complicat de tot. Ara, per Nadal, farà un any que no els veig. D’altra banda, com que passo tantes hores sola, això m’ha ajudat a conèixer-me. Ara tornaré per festes a Barcelona i segur que no veuré les coses com abans.

· Creus que hi ha més oportunitats a l’estranger que a la Península? Això que es diu que si marxes segur que trobes feina, és un mite. El que està clar es que tot dependrà de les ganes que hi posis i de la teva constància. Marxar mai no és bufar i fer ampolles. Hi ha espanyols que han arribat al Brasil i als tres mesos han marxat perquè no troben feina. Jo la vaig trobar quan en portava sis, encara que durant aquests mesos havia participat en altres projectes. Malgrat les dificultats jo animo a tothom a marxar, ja sigui per estudiar o treballar, és una experiència que enriqueix molt. · Com recordes el teu pas per Santa Anna? Vaig tenir grans professors i sovint recordo frases que deixaven anar a les classes. Santa Anna va marcar un canvi en el meu camí educatiu. El fet que només hi hagués una línia feia que tot fos més pròxim i personal. · Conserves alguna de les amistats fetes al Santa Anna? I tant! Vaig venir al Brasil, de turisme, per primera vegada ara fa deu anys, quan feia 3r d’ESO. Vaig tornar tan emocionada que va explicar el viatge a tots els meus amics, inclús a professors com el Cortés i el Camprubí. Des de llavors sempre dèiem amb dues amigues de l’escola de venir-hi, però el temps passava i no ens decidíem. Ara les dues em vénen a veure al novembre. · Què trobes a faltar del Santa Anna? Possiblement sigui la innocència que teníem tots en aquella època. Érem tan ingenus! Quan penso en el Santa Anna penso en una base molt forta dels meus coneixements, però també és l’escola que em va ajudar a créixer i a madurar.


10 | LARATLLAGROGA

Notícies 50 anys de la mort de J. F. Kennedy Xavier Toledano El passat 22 de novembre va fer 50 anys de la mort de John Fitzgerald Kennedy, més conegut com aquell president dels Estats Units que va ser assassinat mentre anava amb una limusina descapotable pels carrers de Dallas, Texas; era el 22 de novembre de 1963. L’assassí, Lee Harvey Oswald, o més ben dit, l’assassí segons la versió oficial, va confessar a la policia que ell mateix havia matat el president. La policia el va arrestar. Dos dies després, el 24 de novembre del 1963, Oswald declarava davant la premsa abans d’entrar al judici. Quan s’encaminava cap a la sala, un membre de la màfia americana, Jack Ruby, va intentar matarlo. No ho va aconseguir a l’instant, però Oswald va morir al cap de quasi dues hores al mateix hospital on feia tan sols 48 hores ho havia fet J. F. Kennedy.

gura que no es tractava d’una conspiració per matar el president, sinó que Oswald, l’assassí indiscutible segons el govern, era un malalt mental. El problema és que Kennedy va rebre més d’un tret i des d’angles diferents, cosa que descartaria que només hi hagués un tirador. Per justificar-ho, s’ha analitzat moltes vegades el recorregut de la bala, que segons asseguren va perforar el cap del president i va rebotar contra el cotxe per després tornar a travessar el cos del quasi ja difunt J. F. Kennedy.

Altres hipòtesis diuen que va ser una conspiració per matar el president. Donades les circumstàncies i pel fet que era un president “problemàtic”, aquestes teories semblen plausibles. Kennedy va ser el primer president que va lluitar per la igualtat entre la poDes d’aleshores existeixen moltes teories, unes més blació negra i la blanca, cosa que no devia agradar a creïbles que d’altres i per a tots els gustos. Totes són molta població nord-americana. Cal recordar també respectables i possibles, però n’hi ha una que sembla que eren principis dels anys 60, una època convulsa. quasi impossible, justament l’oficial. El govern asse- Aquesta versió defensa que hi havia més d’un tira-


LARATLLAGROGA| 11

dor per tal d’assegurar la jugada i que, si en fallava un, encertaria l’altre. Aquesta és una hipòtesi que poc interessa al govern, ja que a part de desmentir l’oficial, implica en l’assassinat, o si més no, en el seu planejament, a alts mandataris de l’FBI i la CIA, als quals no els devia agradar el tipus de govern més modern i avançat que estava duent a terme el J. F. Kennedy. Si ens basem en aquestes teories, les que no són oficials, Oswald no és l’assassí de Kennedy, sinó que va ser contractat com a esquer, que després van eliminar perquè no parlés.

Algunes curiositats d’aquest cas tan comentat, tan famós, però alhora tan misteriós i tan poc clar, són les següents: el mateix metge que el 22 de novembre de 1963 va intentar, inútilment, mantenir en vida el president Kennedy, va ser qui va lluitar amb totes les forces fins a l’últim instant per la vida

del suposat assassí de Kennedy, Lee Harvey Oswald. El propi Kennedy, just quan entrava a Dallas, en el cotxe oficial, va dir a la seva dona, Jacqueline Kennedy, que entraven en una ciutat delictiva i perillosa. Només van haver de passar poc més de dues hores per tal de verificar la seva teoria. Quan Oswald va entrar a l’hospital, el van portar a la mateixa sala on havien intentat reanimar el cos de Kennedy després de rebre un tret al cap, a la Sala 1. La cap de les infermeres, però, s’hi va negar. Va dir que, viu o mort, Oswald no entraria en aquella sala. El van portar a la Sala 2, on tot l’equip mèdic va lluitar fins al final per tal d’aconseguir salvar aquell individu que aleshores, era el sospitós numero u de ser l’assassí del president.


12 | LARATLLAGROGA

Notícies

La biblioteca torna a obrir portes Xavier Toledano i Anna Gavaldà l’arregléssim. Vist l’entusiasme amb el qual ens van respondre ens vam posar mans a l’obra: vam seleccionar els llibres que estaven en pitjor estat per tal de poder-los donar; un cop fet això, vam classificar els llibres que ens vam quedar per nivells de lectura. Però això que sembla tanta feina no és res comparat amb haver d’ordenar els llibres per ordre alfabètic! Com que ja fa uns anys que ha perdut popularitat, Això sí, us assegurem que quan estigui acabada, amb els alumnes de 4t d’ESO ens hem proposat donar-li les seves cortinetes, els llibres ben endreçats, les enun aire més nou per tal que pugui tornar a funcionar. ciclopèdies folrades i en el prestatge on toqui, queLa veritat és que hi ha molta més feina del que ens darà com tot alumne del Santa Anna ha desitjat: una pensàvem! Primer de tot vam passar una enquesta biblioteca agradable gestionada pels alumnes, cuidaals alumnes de l’ESO i a tots els professors per tal de da i on es pugui estudiar, com havia sigut en els seus saber quin ús li donaven i quin li donarien en cas que orígens. La biblioteca de l’escola sempre havia estat un espai molt usat pels alumnes del Santa Anna. Tots esperàvem amb il·lusió arribar a primer de Primària, no només per creuar la ratlla groga, sinó també per fernos el carnet que ens acreditava com a socis oficials de la biblioteca. Era una responsabilitat que ens feia sentir més grans.


LARATLLAGROGA| 13

La Memòria Anna Cortés El passat 4 de desembre, Mireia Gispert i Xavier Cortés (pare de l’escola), van inaugurar la llibreria La Memòria. La llibreria, situada a la plaça de la Vila de Gràcia, havia obert les portes a principis de novembre. La Memòria presenta els llibres per àmbits temàtics i cronològics, tant les novel·les de ficció com els d’assaig històric del segle XX. La llibreria també és un espai d’exposicions, un espai de trobada amb altra gent, com ara autors i lectors. O, simplement, pot ser el teu espai on pots entrar, remenar, xafardejar, deixar que t’aconsellin, agafar una bona novel·la i llegir-te-la sense cap preocupació, sense cap pressa.

Això és La Memòria, el nou espai dedicat a la lectura i als llibres. El 4 de desembre passat, La Memòria va aprofitar per fer una gran inauguració. Amics, familiars i coneguts es van apropar a la llibreria i van poder gaudir d’aquell ambient tan fantàstic. Les nadales, les copes de vi i els bombons van acompanyar la festa. Aprofitant les tecnologies actuals, La Memòria també té vida virtual a Facebook “La Memòria Llibreria” i a Twitter @MemoriaLlibres. Cada dia hi trobareu una recomanació d’un llibre o les notícies més recents sobre inauguracions d’exposicions o clubs de lectura.


14 | LARATLLAGROGA

El Tallaferro, EL Comte COMTE TALLAFERRO, UN HEROI DESCONEGUT un heroi desconegut

- Ja és aquí la seva visita, senyor Tallaferro, la faig passar? – va preguntar l’Aina, una de les meves serventes. - Sí, si us plau. L’Aina va sortir de l’estança i va tornar a entrar al cap d’uns minuts acompanyada d’un home, Guillem de Tolosa, el famós duc d’Aquitània, qui tenia un petit castell als afores de la ciutat. Aquell castell significava molt per a nosaltres: havia sigut una fortalesa impenetrable per als enemics. - Oh, vell amic! Que n’és de la seva vida? Què l’ha portat per les meves terres?- vaig exclamar, content de veure’l. - Us porto un present que crec que us hauria de pertànyer en aquests temps tan difícils. Els sarraïns no trigaran gaires dies a atracar a les costes catalanes. Espero que us sigui d’ajuda. – va confessar el vell. - Què és això que tantes intrigues em desperta? - És una espasa. Aparentment li pot semblar una bajanada, però no és una espasa qualsevol. És l’espasa que tantes vides sarraïnes ha enviat a l’infern, en mans d’Otger Cataló, descansi en pau. El seu últim desig fou entregar-la al meu avi, i així ho va fer. - Serà un honor acceptar aquest regal que tant significa per a la nostra pàtria. La protegiré més que a la meva pròpia vida, lluint-la amb orgull, dirigint les nostres tropes! - És per a mi també una gran satisfacció entregar-vos aquesta relíquia, que ja forma part de la nostra gloriosa història. La visita va acabar amb una agradable conversa acompanyada d’unes copes de vi al costat de la llar de foc. Quan el sol ja tornava a caure, el vell Guillem de Tolosa, qui m’havia fet, amb un simple gest, l’home més feliç de tots els comtats, va prendre les regnes del seu cavall i va cavalcar fins al seu petit i acollidor castell. Vaig agafar l’espasa que havia deixat sobre la taula. La vaig contemplar amb amor, i alhora respecte. Era la més bonica de les espases que jo mai havia vist, la més elegant i la més valuosa que mai podria haver imaginat entre les meves mans. Brillava i il·luminava l’estança reflectint la llum de la llar de foc. - Desitja quelcom, Senyor Tallaferro? – va preguntar l’Aina, trencant l’atmosfera que s’havia creat entre l’espasa i jo. - No, no pas! Retira’t si et plau. – vaig respondre.

***** - Mira, fill meu, tots aquests vaixells que s’apropen tan lents com els seus tripulants, seran derrotats per les nostres tropes– vaig dir mentre assenyalava milers de puntets que ressaltaven sobre el blau del Mediterrani, que a mesura que avancessin, encara que no ho volgués acceptar, es convertirien en vaixells quasi impenetrables.


LARATLLAGROGA| 15

Primera part

Xavier Toledano i Maria Ullés - Pare, jo també vull lluitar! – va exclamar l’Eliseu –. Vull ser el millor dels millors arquers del món. Des d’aquí, el punt més alt del Montjuïc, mataré un per un, nau per nau, tots aquells musulmans que s’acosten. No us agradaria, a vós, pare? – va preguntar-me amb la seva carona eufòrica, vessant d’entusiasme. - Oi tant! Però jo ja tinc una tasca que m’encanta. Manar i més manar! Que bé sona, oi? – vaig preguntar amb aquella mateixa cara, que em delatava l’ànsia de poder que tant em caracteritzava. - Sí, pare! Però... prefereixo matar! – va respondre, emocionat. - Bé, fill meu, però... entén-me: jo sóc aquell que diu a qui, com i quan s’ha de matar! - Doncs vós maneu i jo mato! Ho puc provar? - No! – em vaig exaltar- Quan siguis més gran ja podràs, però encara ets petit. Ja m’agradaria a mi que poguessis formar part de les meves tropes i matar tots aquests sarraïns, tal i com has dit. Però encara has de créixer de cos i de cap. Però estic segur que seràs un gran guerrer, i, si t’ho proposes, un gran arquer – vaig respondre. – Ara, fill, t’he de deixar, vull quedar-me sol una estona, he de pensar. - Com desitgeu, pare – va dir poc convençut. - Porta el nen amb sa mare! - vaig ordenar a l’Anton, el servent que sempre m’acompanyava, que ens esperava uns passos enrere. I tal i com li havia dit, l’Anton es va endur el nen amb la seva mare, la meva estimada Anna Maria, la més bella dona que mai havia vist. Havia arribat el moment de preparar la batalla. Em reuniria amb els meus guerrers més propers i de confiança, i els proposaria l’estratègia, a la que feia dies que li donava voltes. La discutiríem, la retocaríem fins a convertir-la en perfecta. Estava convençut que tot aniria bé, tot i que els musulmans ja tenien fama de no ser gaire escrupolosos a l’hora de matar i torturar els enemics. Però el nostre exèrcit estava en igualtat de condicions: els comtats catalans no cauríem a la primera contra aquells maleïts sarraïns! Ni a la primera ni a la segona, no cauríem, què caram! Tindríem la nostra dignitat i el nostre honor com per vèncer-los. I si passàvem per algun mal tràngol tindríem a Castella, que ens ajudaria incondicionalment. El dia havia arribat. Els renills dels nostres cavalls, situats en formació d’atac a la meva esquena, m’interrompien els pensaments. La situació era perfecta. Centenars de soldats a cavall i a terra els esperàvem amb ànsia de sang. El silenci era irrompible. Les tensades cordes dels cinquanta millors arquers que esperaven ansiosament des del punt més alt de Montjuïc, vibraven al ritme del vent. En qüestió de minuts començarien a disparar fletxes sense cessar. El primer raig de sol es reflectia en les armadures acabades d’enllustrar. A la llunyania, un gran exèrcit custodiat per un núvol de pols, s’apropava amenaçador.


16 | LARATLLAGROGA

Crítiques

Gravity Durada: 90 min. CIÈNCIA FICCIÓ Director: Alfonso Cuarón Intèrpretes: George Clooney, Sandra Bullock Guió: Alfonso Cuarón, Jonás Cuarón Productors: David Heyman, Alfonso Cuarón País: Estats Units, Regne Unit Any: 2013

Laura Riera i Maria Ullés De les mans d’Alfonso Cuarón ens arriba Gravity, una pel·lícula de ciència-ficció protagonitzada per George Clooney i Sandra Bullock. En aquesta entrega, la doctora Ryan Stone està fent el seu primer viatge espacial juntament amb el comandant Matt Kowalski quan, de sobte, reben un avís urgent de

la Terra d’una pluja d’escombraries espacials que va directament cap a ells. Es preparen per tornar cap a la Terra, però ja es massa tard: en menys de cinc minuts, tenen la pluja a sobre i la nau queda reduïda al no-res. Queden flotant per l’aire fins que perden les comunicacions, encara que continuen transmetent amb l’esperança que el personal de terra continuï escoltant-los. Però hauran d’anar amb compte: se’ls està acabant l’oxigen i la tempesta tornarà. Aquesta és una gran pel·lícula amb grans efectes especials, un triomf visual de gran senzillesa narrativa, en el qual el director ha aconseguit sorprendre i impactar els espectadors amb unes vistes espectaculars i ben aconseguides, però amb un transcurs molt lent. Els coneguts actors George Clooney i Sandra Bu-llock fan un paper excel·lent i aconsegueixen que la pel·lícula realment valgui la pena. Aquest thriller espacial espectacular ens fa acostar com mai al que realment deu ser l’espai exterior, més enllà dels tòpics d’Star Wars i les seves espases làser.


LARATLLAGROGA| 17

Els jocs de la fam Gènere: ciència ficció Director: Gary Ross Protagonistes: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson i Liam Hemsworth Any: 2012 Durada: 142 min.

Aquests hauran de sortir a l’arena, un escenari nou cada any dissenyat per obstaculitzar l’objectiu dels tributs: matar-se entre ells per sortir d’aquella tortura i aconseguir la fama i la glòria que se’ls ha promès. Tot això és retransmès per televisió amb la intenció que tots els habitants ho vegin, i així sembrar la por i evitar una possible revolta contra aquells que proLaura Riera i Maria Ullés mouen aquesta monstruositat, fent apostes i patrociLa primera pel·lícula de la famosa trilogia de la nant els tributs. En aquesta entrega els desafortunats sorprenent Suzanne Collins està protagonitzada per del districte 12 han estat Katniss i Peeta, i la pregunta Jennifer Lawrence en el paper de la reflexiva, però és: aconseguiran guanyar un joc la principal regla del també letal, Katniss Everdeen; Josh Hutcherson qual és que només un tribut pot sortir amb vida? com el gentil Peeta Mellark; Woody Harrelson com el quasi sempre ebri Haymitch Abernathy; i Liam Tot i ser una pel·lícula molt emocionant, ben feta, i Hemsworth com al rebel, però protector, Gale Haw- una adaptació bastant fidel al llibre, no aconsegueix thorne. transmetre el missatge principal que Suzanne Collins ens ofereix: advertir-nos de la societat actual per a un L’adolescent Katniss Everdeen, habitant del districte futur no massa llunyà. La pel·lícula és espectacular, 12 de Panem, viu en un món centralista on els 13 amb molta acció i una tensió constant, encara que districtes en què està dividit el país estan dirigits pel deixa moments per emocionar-se amb precioses president Snow des del centre, el Capitoli. Per man- escenes d’amor. Els temes principals, la pobresa extenir la por creixent i el control a mans dels ambicio- trema i la gana, estan molt ben exposats per part sos governants, cada any es celebren els Jocs de la d’uns bons actors que presenten uns personatges Fam, durant els quals han de sortir dos representants amb gran sentiment, interpretats magníficament adolescents de cada districte, un de cada sexe, tri- per complaure a un públic tan exigent com són uns ats per sorteig aleatòriament, però amb dret de ser lectors amb grans expectatives davant d’una història substituïts si es presenta un voluntari en lloc seu. que pot arribar a ser extremadament addictiva.


18 | LARATLLAGROGA

Últim Nadal a l’escola...


LARATLLAGROGA| 19

Clàudia Riudor i Gemma Delgado Últim Nadal a l’escola. El nostre últim cagatió, els nostres últims balls, els últims Pastorets, les últimes vegades que veurem les cares rodanxones i somrients dels més petits que s’il·luminen en sentir a parlar del Nadal. El tió, celebrat pels més menuts de l’escola, ens cagava llaminadures i joguines per gaudir tots plegats; els balls, quan tots vestits de pastors i pastores celebràvem l’arribada del Nadal i els Pastorets, representats pels de sisè, que ens deixaven bocabadats amb el ball dels dimonis. Més endavant seríem nosaltres qui deixaríem bocabadats als més petits. Però el que més anhelàvem eren tots els preparatius del pessebre al porxo gran; avui, últim Nadal a l’escola, una de les coses de les quals encara podem gaudir. Des de ben petits hi hem participat fent els arbres de fang, i a poc a poc anàvem guanyant més responsabilitat: casetes, ovelles, porquets, i diferents personatges que acompanyaven els grans protagonistes. I, per fi, arribàvem a 4t de Primària quan la responsabilitat esdevenia màxima. L’establia era nostra. Camells, patges i reis, l’àngel, el bou i la mula, Sant Josep, la Verge Maria i el nen Jesús. Tradicionalment, tots els nens tenien l’oportunitat de portar molsa i troncs per ajudar a acabar de guarnir el pessebre que, pocs dies després del pont de la Constitució, era inaugurat sota la mirada orgullosa i les rialles de tot parvulari i primària. Últim Nadal a l’escola, última oportunitat de presenciar tot el que aquesta estrena comporta; una barreja d’arts manuals i musicals. El gran discurs del senyor director, els poemes llegits per algunes nenes i totes les nadales cantades pels infants i acompanyades del piano. Cançons amb les quals nosaltres també havíem donat la benvinguda al pessebre; aquelles cançons que mai no oblidarem com El vint-i-cinc de desembre, El noi de la mare, El pessebre màgic i altres que ja no coneixem, perquè els anys han passat: tretze Nadals a l’escola! Aquest, però, l’últim. Muntanyes de suro, figures de fang, casetes de duro, campanes ding-dang.


20 | LARATLLAGROGA

L’Escola


LARATLLAGROGA| 21

Joan Reverter, Júlia Parellada, Ada Pera, Laura Hamann, Martí Vendrell, Albert S. Oliveres, Gabriel Camallonga, Carlota Esteve, Carlota Simón, Lluís Serra, Lucia Bonicatto, Juan Manuel Morales, Alberto Lisinichia i Irina Sarró

Història d’una bogeria La fàbrica de iogurts La Fageda és una empresa amb ànima que contribueix a una millora social, impulsant un treball rehabilitador. Cristóbal Colón, fundador de l’empresa, és psiquiatre. El seu objectiu era poder donar feina a persones amb discapacitat. Hi ha 250 treballadors, dels quals 180 tenen discapacitat psíquica severa o trastorn mental. També fan altres feines com jardineria, manualitats... El primer objectiu de la cooperativa va ser produir llet a la seva pròpia granja; però quan la normativa europea va limitar la producció de llet, es van proposar fer aliments a partir del que ja tenien, la llet. I van decidir fer els millors iogurts del món. Com? Doncs partint de les millors condicions: per tal de tenir control de la matèria primera, tenen vaques pròpies, una bona raça, la frisona de Suïssa, caracteritzada per les seves taques blanques i negres. En tenen 500, totes femelles. Aproximadament la meitat es munyen dos cops al dia, a les 6:00 h. i a les 18:00 h., en fileres de vint. La resta no són productores, bé perquè són petites o bé perquè són vaques seques, es a dir, prenyades de més de set mesos. Les vaques tenen una gestació de nou mesos. Fins als set, conviuen amb les altres; des dels set mesos fins al part descansen a l’estable de prepart. Són prenyades per inseminació artificial; d’aquesta manera es pot millorar la raça genèticament i s’eviten malalties congènites. Totes les vaques estan identificades amb etiquetes, una de la Comunitat Europea i una altra de la granja. Habitualment, tenen una cria per part; això els interessa per mantenir la granja i per assegurar la producció de llet. De mitjana, donen 30-35 litres i en moments àlgids ( dos mesos després de parir) poden donar fins a 60 litres. La munyida és mecànica, la fan amb màquines connectades a un ordinador que controla totes les dades de cada vaca. Abans de munyir les vaques, renten les mamelles amb aigua i

sabó. Després les assesequen per evitar irritacions i fongs. També fan una higiene posterior a la munyida, repetint el mateix procés i a més, apliquen un desinfectant. El benestar de les vaques és molt important: estan en un estable prou ampli, perquè puguin circular, a l’aire lliure, sense parets, però amb tanques. La neteja d’excrements és automàtica, mitjançant una cinta que recull 16 tones de purins cada dia. Se’n cuiden que no tinguin paràsits. Estan ambientades amb música clàssica, perquè es relaxin. S’alimenten amb farratges naturals (palla, blat, sorgo, userda, blat de moro...).

L’elaboració dels iogurts La producció de llet passa a la fàbrica per uns tubs subterranis, s’emmagatzema en tancs a 4º C i s’analitza. La llet s’escalfa per facilitar la barreja amb el sucre i les fruites; no utilitzen conservants ni colorants. Després es passa al procés de pasteurització pujant la temperatura fins als 95ºC, per tal d’eliminar els microorganismes perjudicials. Tot seguit, s’hi incorporen els ferments. El producte es dosifica en vasets i es tapa. Dins els vasets, els bacteris transformen la llet en iogurt. La fermentació finalitza quan s’ha aconseguit el pH òptim. Aleshores es refreda per aturar la fermentació. Amb l’embolcall de cartró, s’obté el producte acabat, que s’emmagatzema en una cambra de fred. El iogurt conté microorganismes vius que produeix efectes beneficiosos sobre la nostra flora intestinal i ens facilita la digestió. Els envasos dels seus productes també els fabriquen ells mateixos. Es fan un milió de iogurts a la setmana i tota la producció es ven a Catalunya. L’empresa, després de tant d’esforç i treball, ha aconseguit ser una gran marca de iogurts. El seu objectiu està complert: els seus iogurts són boníssims!


22 | LARATLLAGROGA

Visita de Pedro Riera

Extracció d’ADN d’un kiwi Sabina Bueso

Violeta Montaner, Mariona Alegre, Ruth Voltà i Mireia Matas El día 6 de noviembre, el novelista Pedro Riera, autor de la obra “La Leyenda del Bosque sin Nombre” obra que habíamos leído en las últimas semanas, nos visitó . Después de responder a las preguntas que habíamos preparado, explicó brevemente, en qué se había inspirado para escribir el libro. Nos contó que se había inspirado en diversas cosas, pero la más impactante fue la Guerra de Bosnia, ya que fue muy cruel y sangrienta. Uno de los capítulos de su libro es una recreación de esta guerra, concretamente el de “Los Hermanos Merak”. Pedro Riera empezó a escribir a los 20 años y su sueño desde pequeño fue ser escritor. Ha cumplido su sueño con mucho éxito. Pedro Riera vivió en Sarajevo varios años en la posguerra y trabajó de fotógrafo y productor de televisión. Nos explicó que si quieres hacer un libro, no sólo tienes que sentarte en una silla y empezar a escribir. Tienes que esforzarte, trabajar y pensar. Saber que puedes hacerlo y sobre todo no debes desanimarte nunca. Después de explicarnos todo esto nos pasó un álbum con fotos de animales en los que se había inspirado para la novela. Respondió todas las preguntas muy amablemente y agradecemos mucho que viniese a ayudarnos y a aclarase todas nuestras dudas.

El dimecres passat ens van proposar de fer un experiment: extreure l’ADN d’un kiwi. Tot i que escèptica, ja que no entenia com es podria fer això (no sóc una persona de ciències), vaig decidir prendre-m’ho seriosament: vaig tallar el kiwi amb cura - un esforç en va, ja que més tard el vam batre i va quedar ben trinxat - vaig remenar la mescla de sal, sabó i aigua destil·lada, vaig abocar el kiwi picat i vaig passar el líquid ja batut per un filtre de cafè. La mescla de detergent i sal va produir que la membrana plasmàtica es trenqués i, d’aquesta manera, va alliberar l’ADN del seu interior. Un quart de la mescla verdosa que vam obtenir (bastant atractiva, tot s’ha de dir: vaig haver de recordar-me que el sabó no és comestible) va ser vessada dins un tub d’assaig i després s’hi va incorporar la mateixa quantitat d’un suc de pinya no provinent del concentrat (dada a tenir en compte). Aquest suc conté un enzim anomenat papaïna, que s’encarrega de degradar les restes moleculars que poden contaminar l’ADN. Cada cop entenia menys l’experiment, però vaig seguir endavant amb una curiositat científica fins a aquell moment desconeguda en mi. Vaig remenar, ja sense tants miraments, aquella mescla. Després d’això, amb un comptagotes, vaig anar deixant gotes d’alcohol de 96°C molt fred, de manera que rellisquessin per les parets del tub. L’ADN, com que no és soluble en l’alcohol, precipita i es fa visible a l’interfase entre l’alcohol i l’aigua. La meva companya, la Clara, s’exasperava amb la meva lentitud: marca de la casa. Va arribar l’hora d’esperar els resultats, que vam obtenir després d’un parell de minuts d’espera impacient: unes fibres blanquinoses, més aviat transparents, van començar a aparèixer rodejades d’unes diminutes bombolles. Aquelles fibres eren l’ADN i, tot i ser bastant impressionants, em va frustrar el fet que no tinguessin més bon aspecte que les que van obtenir els meus companys: tanta cura i no es notava la diferència. Tot i així, el meu primer pensament no va ser un altre que el fet que, potser, podria creuar els gens d’algú amb el kiwi. O bé he vist massa vegades en Jerry Lewis a “El professor chiflado”, o bé no he llegit prou el “Muy interesante”.


LARATLLAGROGA| 23

Lèxic propi del Delta de l’Ebre Els alumnes de 2n d’ESO van anar de colònies al Delta de l’Ebre i van tornar ben carregats de vocabulari de la zona. L’Àlex Cabero ens ha escrit una llista de paraules que va sentir dir als ebrencs i ens n’ha explicat el significat.

Àlex Cabero Amollar: deixar anar. A la serena: a l’aire lliure. Aspriva: pura. Bajoca: mongeta tendra. Barquet de perxar: barca tradicional del delta de l’Ebre que servia per anar a pescar. Barraca: casa tradicional del delta construïda bàsicament de fang, palla i troncs. Catxels: escopinyes. Canyut: navalla.

“Anàvem a jugar a la Pedrera, el colossal esvoranc obert al turó que de la serra del Montsià s’aboca indecís a la mar, a la badia. Entre els rocs i els regueralls de terra trescàvem empetitits i ens aturàvem als rogles humits, verdencs, enfangats, on recollíem argila amb les mans i la transformàvem en peces de ganyota bestial. De vegades un de la colla relliscava fanguissar avall i l’abric se li tornava de color rovell. Saltava un: –Hem trobat una altra entrada a la Ciutat Invisible. –No! Amb aquestes roques s’havia de construir la Ciutat Invisible, però al final les van llançar a la mar, hi van fer el port.

Garba: feix de palla.

–Mentida! La Ciutat Invisible existeix: mon germà m’ha dit que una vegada uns amics d’uns amics seus la van trobar: està baix del poble, i hi ha un túnel que va des del Palau del Canal fins a la plaça, i un altre que...

Granera: escombra.

–Això són falòrnies!

Grúmol: cloïssa.

–Imbècil! –i volava una pasterada argilosa en direcció a la cara de l’incrèdul, que d’aquesta manera se sumava a la tropa sense tornar a posar pals a les rodes.

Feràstic: salvatge. Fumeral: xemeneia.

I au: i prou. Llepolia: llaminadura. Malnom: renom. Pla: natural. Rall: xarxa de pescar. Redolí: libèl·lula.

–A mi, el mestre m’ha ensenyat els plànols de la Ciutat Invisible –va amollar en veu baixa el fill del farmacèutic, les ulleres llardoses i descompensades com si fossin la balança que venia cada any a fires. En arribar a casa, vaig repetir l’afirmació a mon iaio, que va aixecar la mirada de la quiniela el temps just per indicar-me:

Xapar: obrir en dues parts.

–Si em tornes a parlar de la Ciutat Invisible se t’ha acabat anar a jugar amb aquests amigatxos. No en vas tenir prou al canal? [...]”

Vencill: nus que es fa a la garba.

Extret de La Ciutat Invisible, Emili Rosales

Xalar: divertir-se alegrement.


24 | LARATLLAGROGA

Capbussada al CMIMA Pere Vallribera El dimarts 18 de novembre els alumnes de 3r d’ESO vam visitar el CMIMA (Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals) amb motiu de la Setmana de la Ciència 2013. Allà els investigadors del ICM (Institut de Ciències del Mar) ens van preparar alguns tallers perquè poguéssim veure què fan els científics marins. Vam fer un taller al laboratori de dissecció, on vam aprendre per què és tan important la conservació del nostre ecosistema marí, i vam experimentar amb els diferents tipus de peixos. Sabéu que es pot saber l’edat d’un peix de la mateixa manera que la d’un arbre? Doncs aquesta és una de les moltes coses interessants que vam conèixer. Així mateix vam disseccionar alguns peixos i fins i tot creies de taurons, que havien recollit els pescadors. D’aquesta manera l’angúnia del principi va donar pas a una fascinació científica que ens empenyia a observar cada part del peix.

Al taller de oceanografia física ens van sorprendre amb una presentació amb imatges 3D. Ens van explicar per què és tan important estudiar el fons marí i com es fa, també vam aprendre que serveix per prevenir catàstrofes naturals. Com es forma una mosca? Al taller d’evolució vam poder identificar amb lupa cada part d’una futura mosca: potes, antenes, ulls i ales costen d’identificar a simple vista, però de prop et demostren com de complexa és la natura i la metamorfosi. Després del taller del projecte “La ciència al teu món”, on dos doctorands més ens van explicar com d’important n’és la ciència a les nostres vides les meduses. N’hi ha de petites, de gegants, amb tentacles allargassats i fins i tot en forma de cub! I sabeu què? El mar Mediterrani n’és ple. Encara que hi hagi animals que les depredin, com les tortugues, és molt perjudicial aquest desequilibri dins l’ecosistema. No ho oblideu: la ciència és vida!


LARATLLAGROGA| 25

Quan els números canten Roc Camprubí Josep Gualba, music i informàtic, presenta, des de fa més de quinze anys, un taller que ens mostra les relacions entre la música i les matemàtiques; un taller al qual estem convidats. Hi ha una història sobre el matemàtic i filòsof grec Pitàgores que ens narra que un bon dia, mentre passejava pel carrer, va passar pel costat d’una ferreria, on va sentir, procedent dels cops que donava el ferrer a l’enclusa, molts sons diversos. Com podia ser que la mateixa acció donés lloc a sons tan diferents? En el món de la música, encara que no ens n’adonem, hi fem servir molt les matemàtiques: en el moment de comptar compassos; l’1, 2, 3... que marca els inicis de les cançons; quan trobem les mitjanes, quintes i octaves; en la manera d’expressar els compassos en forma de fraccions, etc. Molts d’aquests aspectes procedeixen dels coneixements del filòsof i matemàtic grec i s’analitzen al taller de Gualba. Alguns d’aquests aspectes són: - La proporció: mitjançant l’exemple de msurar l’alça-

da d’un nen de la classe, vam poder comprovar que el normal és que tots el cossos (i també les cançons) tinguin la proporció d’1,6 a 0,6 entre les parts i el tot. - La relació enstre els compassos: vam poder comprovar que la tònica de dos compassos o més quan es troben en algun punt, sempre és en el seu mínim comú múltiple; en el cas dels compassos 3:4 i 4:4, per exemple, coincidiran en la dotzena pulsació. Altres aspectes que vam analitzar de la mà de Josep Gualba van ser la formació de quintes i octaves o la diferència d’una octava entre les veus masculines i femenines. En definitiva, aquest és un taller recomanable per a al públic juvenil ja que és molt interesant conèixer la relació entre dues assignatures que fa anys que rebem a l’escola i que mai no havíem estat capaços d’associar.


26 | LARATLLAGROGA

Cuina d’arreu del m ´n Rússia! En aquest número de la revista, us expliquem com preparar un plat que prové del país més gran del món. Es tracta de l’ENSALADA RUSSA i la Liza Titova, nascuda a Rússia, ens ha explicat pas per pas com cuinar-la. Bon profit! Время приготовления: 1,5 часа

Temps de preparació: 1 hora 30 minuts

Сложность: средне Что нужно зелень по желанию майонез – 200-300 г яйца сваренные вкрутую – 4 шт. колбаса вареная “докторская” – 500 г картофель вареный (желательно не молодой, а старый) – 4 шт. средних огурцы маринованные (можно свежие) – 4 шт. средних горошек зеленый консервированный – 1 банка

Ingredients: 4 ous salsitxes bullides 4 patates preferentment velles 4 cogombrets (poden ser cogombres normals) 1 llauna de pèsols 200-300g maionesa anet al gust

Что делать: 1. Сварить яйца и картофель. 2. Нарезать кубиками яйца, картофель, колбасу. Огурцы нарезать и немного отжать, чтобы не было много жидкости в салате. 3. В нарезанные ингредиенты всыпать горошек (слив воду из него), нарезать зелень, смешать с майонезом. 4. Поставить в холодильник до полного охлаждения.

Procediment: 1. Bullim els ous i les patates. 2. Trossegem a daus els ous, les patates i les salsitxes bullides, així comels cogombres, els quals assequem una mica. 3. A la barreja anterior hi afegim els pèsols, dels quals primerament n’haurem tret l’aigua de la llauna. Piquem l’anet i, juntament amb la maionesa, ho barregem tot. 4. Posem l’ensalada a la nevera fins que es refredi del tot.


CONCURS

LARATLLAGROGA| 27

Atenció tots i a totes, arriba el gran concurs de La ratlla groga! Tot seguit trobareu frases típiques d’alguns professors. El concurs consisteix en endevinar qui diu què. Envieu les vostres respostes al gmail de la revista (laratllagroga@gmail.com). Moltíssima sort a tots! laratllagroga @laratllagroga “He visto osos en el parque con mejores #modales”

laratllagroga @laratllagroga “Com que no #està aquí?”

laratllagroga @laratllagroga “Aviam si fem per demà, de la pàgina 194 l’exercici 12...”

laratllagroga @laratllagroga “The class is over”

laratllagroga @laratllagroga “Ei, senyors, tinc un concert d’aquí dues setmanes i no puc #cridar!”

laratllagroga @laratllagroga “Tu mateix, fes el que tu creguis.”

laratllagroga @laratllagroga “Ja estem fent #il·legalitats?”

laratllagroga @laratllagroga “Em traieu de polleguera!” laratllagroga @laratllagroga “#Catacrack!” laratllagroga @laratllagroga “Vale? Si? D’acord?”


28 | LARATLLAGROGA

LARATLLAGROGA Escola Santa Anna C. Bailèn 53-59 08009 Barcelona www.santaanna.cat

La ratlla groga XII  

La revista de l'escola Santa Anna

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you