LA
RATLLA GROGA
DESEMBRE 2015/ NÚMERO XVIII
2 | LARATLLAGROGA
Índex Pàg. 6/7 Colònies 1r
Pàg. 4/5 La Castanyda
Pàg. 8/9 Colònies 2n
Pàg. 12/17 Entrevista
Pàg. 8/9 El Banc del Temps Pàg. 20 La Promesa de futur
Pàg. 18/19 Finestres
Pàg. 24 Recepta torro
Pàg.25 Carta als Reis Mags Pàg. 21 L’últim adéu
Pàg. 22/23 Pessebre
Pàg. 27 Jeroglífics
Pàg. 28/29 El reciclatge
18 // JEROGÍFICS
Pàg. 30/33 Crítiques
Pàg. 34/35 21 de desembre
LARATLLAGROGA | 3
Editorial Benvolguts lectores i lectors, com ja és tradició des de fa sis anys, els alumnes de quart d’ESO us presentem una nova edició de la revista de l’escola: La Ratlla Groga. Aquest curs, som un equip format per deu apassionades periodistes, disposades a informar-vos i a fer-vos passar una bona estona mentre us endinseu en una revista on hem decidit donar importància al gran talent artístic de l’escola Santa Anna, alhora que hem mantingut algunes de les seccions d’altres anys, sense deixar d’informar-vos sobre l’actualitat de l’escola. Tant si sou de ciències com de lletres, o dels que encara no ho tenen clar, aquesta és la vostra revista. Si sou pares i voleu saber què fan els vostres fills a l’escola, aquí trobareu articles sobre les sortides i activitats de diversos cursos i si sou alumnes que hauríeu d’estar estudiant però heu preferit fullejar La Ratlla Groga no dubteu en continuar llegint. Dit això, esperem que us delecteu amb aquesta edició i bones festes, que ja falta poc!
Redacció: Núria Cantó, Núria Cugat, Camil·la De Mas, Erola Ferragut, Anna Gispert, Sara Hamann, Mar Jiménez, Abril Morales, Sira Vives. Maquetació: Núria Cantó, Camil·la De Mas, Sira Vives. Fotografia: Núria Cugat, Sofia Galbas. Imatge de portada: Abril Morales
Panellets de coco
4 | LARATLLAGROGA
Sofia Galbas
Ingredients:
-coco ratllat -ous -sucre Procediment:
Batem dos ous molt ben batuts. A parts iguals hi anem afegint dues cullerades curulles de coco, una cullerada rasa de sucre i ho anem remenant fins que quedi una massa prou espessa per poder-la treballar amb les mans. A continuació ja podem fer les boletes que arrebossarem amb el coco ratllat. Les posem dins les paneretes i a punt per menjar!
Camil·la de Mas
El dimecres 28 de novembre es va celebrar a l’escola la tradicional Castanyada. Els organitzadors de la festa, els alumnes de 5è de primària, van ser els encarregats de portar la jornada. La festa va començar de bon matí fent panellets, posteriorment es van fer els clàssics balls a la sala gran seguits de la coneguda obra de teatre dels alumnes de 5è. Finalment, vam acabar la festa tots junts menjant panellets de coco al pati. A continuació us deixem un recull de fotos de la Castanyada amb l’emblemàtica recepta de panallets de l’Escola Santa Anna (marca registrada).
La Castanyada
LARATLLAGROGA | 5
6 | LARATLLAGROGA
Colònies 1r ESO Alumnes de 1r d’ESO
7 d’octubre de 2015 Estimat diari, Avui hem anat de colònies amb tota la classe; a les 8:30 ja pujàvem a l’autocar. Quan érem tots asseguts, no podíem estar-nos quiets, ja que estàvem molt nerviosos, teníem ganes d’anar-hi. El viatge ha estat bé i se’ns ha fet curt, ja que hem cantat tot el viatge. Al cap d’una estona de gresca hem arribat a una benzinera on hem esmorzat. Ens hem fet moltes fotos. A fora l’autocar feia un fred que pelava. Hem pujat de nou a l’autobús, i cap al monestir de Santa Maria de Ripoll. Un cop allà ens l’han ensenyat per dins, i hem fet un taller d’escriptura medieval: hem escrit amb les plomes i ens hem divertit molt; hem fet un punt de llibre molt original. Quan hem acabat el taller, hem anat a dinar a un parc i, després, a caminar fins a l‘alberg. Un cop allà, ens han ensenyat les habitacions. Després d’una estona lliure, hem anat a sopar. El sopar estava boníssim! Quan hem acabat, hem pogut jugar a futbol, o a “polis i cacos”, fins que les professores ens han cridat per anar a dormir. A la nit, a les habitacions ningú callava... 8 d’octubre de 2015 Estimat diari, Ens hem despertat a les 7.15, i hem anat a esmorzar cap a les 7.45. Ens hem atipat amb l’esmorzar i hem anat a jugar. Aleshores hem tornat a les habitacions i hem preparat el material per a l’excursió. A les 10:00 hem pujat a l’autocar, i ens hem marejat moltíssim durant el trajecte. Hem fet una pausa i hem arribat a l’inici de l’excursió d’avui. Les vistes eren molt boniques i hem vist moltes vaques. Tornava a fer molt de fred, i tothom feia fotos. Al cap d’una estona de caminar, hem arribat a una font. Com que estava molt freda, hem fet un concurs per veure qui aguantava més amb la mà a dins de la font. Només han quedat el Jordi i el Damià. Després en Fèlix ha posat la mà a dins per voler agafar un capgròs, i ha ficat tota la màniga dins l’aigua. La Carlota l’ha ajudat, i s’han quedat enrere, però els altres hem seguit caminant. Al cap d’una estona tornàvem a estar tots junts, i hem seguit caminant una estona llarga fent fotos del paisatge. Quan hem arribat a Castellar de n’Hug, hem parat a dinar en un camp de futbol, i després hem pujat a l’autocar. Ens hem dirigit cap a Campelles, i
LARATLLAGROGA | 7 allà hem començat l’excursió. Mentre caminàvem, hem anat parlant, rient, jugant, fent concursos de rams de flors... El Marc ha estat coix durant una gran part del camí, ja que ha caigut i s’ha fet mal, però ha seguit caminant. Ja anava enfosquint, així que hem anat cap a l’alberg. En arribar, alguns es dutxaven i altres jugaven a futbol o a tocar i parar. Al cap d’una estona, ens han cridat pel sopar. Avui el sopar estava normal. Quan tothom ha acabat, hem anat a jugar pel voltant de la casa. Després de jugar i cansar-nos, les professores han cridar els nostres noms per anar a les habitacions, i cap a dormir! 9 d’octubre de 2015 Estimat diari, Avui és el tercer i últim dia de colònies. Ens hem llevat, ens hem dutxat i esmorzat. Hem fet les maletes mentre les professores arreglaven papers. Aleshores ha començat la batalla campal: algunes persones han entrat a les altres habitacions, i han començat una guerra de coixins, que ha acabat amb una bona esbroncada. Hem deixat les maletes a una sala i hem començat a caminar cap al poble. Hem començat una gimcana bastant llarga que havia d’acabar amb un ball i una cançó inventada per nosaltres. Se’ns ha fet l’hora de dinar tan ràpidament que hem hagut de tornar a l’alberg sense poder acabar la gimcana. Després d’haver dinat teòricament havíem de presentar la cançó i el ball, però hem fet enfadar les professores i ens han fet pujar a l’autocar per tornar a Barcelona. Ha estat un viatge molt penós i trist perquè la tensió acumulada al llarg de les colònies es podia tallar amb un ganivet :D. Hem arribat a Barcelona moixos i capcots, però en el fons ens sentíem orgullosos d’haver sobreviscut a aquelles colònies.
8 | LARATLLAGROGA
Tweets des de l’Ebre El
millor de les colònies ha estat...
segondeso2002 @segondeso2002 Veure que els professors són més simpàtics del que sembla a les classes. L’Alex és molt enrotllat encara que a classe sigui una mica avorrit, i el Xavi és molt esportista i divertit.
segondeso2002 @segondeso2002 Jugar a futbol amb els companys i l’Alex i jugar a frontó amb el Xavi. #piloteta
segondeso2002 @segondeso2002 Arribar a la roca Foradada, per les vistes. #postureoinsta
segondeso2002 @segondeso2002 Banyar-me amb els meus amics. #postureosixpack
segondeso2002 @segondeso2002 Veure les actuacions que vam fer l’última nit. La que vaig trobar més divertida és “la donzella brodadora”. #futurespromeses segondeso2002 @segondeso2002 Fer una volta amb bicicleta per l’Encanyissada; el temps i el paisatge van ser molt agradables, i vam passar per llocs molt diferents: pobles, carreteres, camins... #carpediem
LARATLLAGROGA | 9
El
pitjor de les colònies ha estat...
segondeso2002 @segondeso2002 Visitar el museu, ja que se m’ha fet molt pesat. #joplego
segondeso2002 @segondeso2002 El matalàs del llit, perquè era massa tou i per culpa d’això ens fèiem mal contra el llit. #necessitodormidina
segondeso2002 @segondeso2002 Que hi hagi hagut 4 companys que no ho han pogut viure. #cohesió
segondeso2002 @segondeso2002 Trobo a faltar un dia més.
segondeso2002 @segondeso2002 No fer jocs de nit. #jodegranvullserpetit
segondeso2002 @segondeso2002 El menjar de l’alberg.
segondeso2002 @segondeso2002 El museu, perquè va ser molt teòric i estàvem en un lloc tancat. #claustrofòbia
10 | LARATLLAGROGA
Banc del temps Ivet Vives
El banc del temps és una activitat que consisteix en un intercanvi de coneixements i habilitats entre els companys de classe de 1r d’ESO, és a dir, cadascú ensenya una habilitat a un company i aquest ens ensenya la seva. S’hi pot ensenyar des d’anglès, fins a receptes de cuina. Cada dilluns i cada dijous ens trobem amb la parella amb qui ens ha tocat compartir habilitats i ens estem junts durant mitja hora, de 13:30 a 14:00. El Banc del Temps també serveix per conèixer millor aquelles persones amb les quals potser no ens aveníem gaire.
“Una experiència per aprendre coses i conèixer millor els companys, sobretot els nous.” Laura Miralles “He après que hi ha molts companys que saben fer coses que jo no sabia.” Martí Castells “És divertit perquè coneixem millor persones que ens cauen millor que no ens pensàvem.” Ivet Vives “Per a mi, participar en aquesta activitat, significa conèixer millor els companys.” Bet Capellà “Al principi fa una mica de mandra no poder anar al pati i fer tot de feina, però després veus que val la pena...” Caterina Llauradó “Si ets tímid pots fer grans amics i, a més, aprens moltes coses i és molt divertit ensenyar.” Damià Porter “He après moltes coses i n’aprendré moltes més.” Núria Càlix “Una de les coses que he après ha estat a organitzar-me.” Xènia Machín. “M’agrada compartir coneixements amb els altres nens i nenes de la classe.” Laia Capellà “...aprens a ensenyar.” Bei Albert
LARATLLAGROGA| 11
12 | LARATLLAGROGA
Lluís Díez Camil·la de Mas, Anna Gispert i Abril Morales
En Lluís Díez i Sardà, ha arribat aquest any al Santa Anna amb només 31 anys. Amant de la física, la biologia i els peixos, fa set anys que es dedica a transmetre els seus coneixements a estudiants. Gràcies a aquesta entrevista, que consta de tres apartats, esperem que pugueu arribar a conèixer-lo millor.
LARATLLAGROGA| 13 Acadèmic
Personal
-Quina carrera/es has cursat? Tenen plena relació amb el que ensenyes actualment?
-Digues tres defectes i tres virtuts teves
He cursat la carrera d’enginyeria informàtica i la de física. Bé, també tinc un màster de formació de professorat especialitzat en matemàtiques. Puc ensenyar biologia ja que durant la carrera de física vaig estudiar biofísica. Tot i que m’agrada molt més la física, penso que la biologia és molt interessant i per això també li he dedicat part dels meus estudis. -Quin és l’àmbit de la teva carrera que t’agrada més? A mi la part que més em va agradar de física, durant la meva carrera, va ser la part de termodinàmica i física estadística. La termodinàmica estudia les relacions entre temperatura, volum i pressió. La física estadística consisteix si fa no fa en el mateix, però estudiat des d’un punt de vista estadístic. Et diu com estan totes les partícules i t’explica com estarien tots juntes en un estat macroscòpic. I jo penso que en el fons és molt bonic, i jo ho trobo molt poètic. -Quina assignatura se’t donava millor quan anaves a l’institut? I la pitjor? La millor matemàtiques clarament. Tenia molta facilitat per aprendre-les i resoldre problemes. La que pitjor anglès. Sempre m’ha perseguit com un núvol negre i mai l’ha pogut dominar. Tot i això sempre he sigut més de ciències que no pas de lletres. -Què és el que més valores en un alumne? Doncs, l’interès i l’esforç. Valoro molt a classe que els alumnes mostrin interès en el que explico, ja que és la millor manera d’aprendre, no només l’assignatura sinó també és una bona oportunitat per créixer com a persones. A més a més també valoro la valentia, en el sentit que els alumnes no han de tenir por a preguntar tot allò que no entenen, o tot allò per que sentin curiositat. La curiositat també és una cosa molt positiva en els alumnes, i molt important precisament en la matèria que jo imparteixo, i en la ciència en general.
Sóc optimista i sempre estic de bon humor. A més, per dir alguna cosa, sóc bastant empàtic. Com a defectes, diria que sovint m’obsessiono amb les coses negatives fins a resoldre-les. A vegades sóc massa benèvol i mandrós moltes vegades. -Quina és la pel·lícula que t’agrada més? Hi ha moltes pel·lícules que m’agraden però una pel·lícula que veuria mil cops seria Cinema paraíso. Se situa a la Roma dels anys 80. Salvatore, el cineasta de moda, s’assabenta de la mort d’un amic seu anomenat Alferdo. Representa tota una part del seu passat que es desploma i recorda. Quaranta anys abans a Sicília l’anomenaven Toto, i compartia el seu temps lliure entre l’església on feia d’escolà i la sala de cinema parroquial, en particular la cabina de projecció. Juga amb la relació que tenen les pel·lícules amb la vida i ho trobo sincerament molt interessant. -Si guanyessis la loteria, què en faries dels diners? Jo sempre he pensat que si guanyés la loteria faria dues coses: compraria una casa per mi, una casa pels meus pares, i sobretot continuaria treballant. Sóc d’aquestes persones que pensa que com més coses tens més acabes cuidant-les i d’alguna manera et tornes un esclau. Així doncs tampoc em considero una persona materialista, no crec que hagi de consumir el meu temps cuidant d’objectes físics. Prefereixo gastar el meu temps viatjant que no pas estar encadenat a un objecte. -Quin és el teu animal preferit? Sóc un aficionat dels peixos. Tinc com a afició l’aquariofília. A casa tinc un aquari enorme i em dedico a criar certes especies de peixos. -Quan eres petit practicaves algun esport o activitat extraescolar? Sí, feia música, especialment guitarra, tot i que també vaig provar la bateria. Vaig aprendre a ensinistrar gossos, va ser molt “guai”. Entrenàvem gossos per a cecs, per localitzar explosius o drogues, etc. Actualment he tornat a reprendre la guitarra i l’estudio aquí a l’escola.
-Què trobes més satisfactori de la teva feina?
-Com t’ho prendries si un alumne et digués que ets un mal professor?
Doncs jo penso que ser professor és una feina que resulta la barreja de moltes altres. Al ser professor has de fer una mica de psicòleg, de policia, de mestre... has d’intentar complir totes aquestes tasques afegides al fet de ser professor. Trobo que el més satisfactori és complir aquesta balança entre el que és ensenyar i educar.
-Podries esmentar alguna persona que t’hagi marcat?
-Què t’agrada més, la biologia o la física? Jo penso que les ciències estan molt relacionades, ja que a través d’una ciència sempre pots acabar parlant d’una altra. I vulguis o no si tens alguna preferència o deformació professional ho pots relacionar tot una mica amb el discurs que facis. Però bé, jo disfruto més estudiant física i matemàtiques, però m’ho estic passant molt bé ensenyant biologia, tot s’ha de dir.
Doncs m’ho prendria com una crítica constructiva, si hi ha coses a millorar, intentaria arreglar-les. Primer pensaria si té raó o no, ja que potser és una persona que no ha fet cap mena de feina ni cap esforç per entendre les coses. Si és una persona que treballa i t’ho diu, sap greu, sí, i llavors ho consideraria.
A mi m’apassiona la biografia de Richard Feynman. Va ser un científic, un físic molt important, i llegir la seva biografia és de debò una cosa al·lucinant. Es va dedicar a la física gairebé per avorriment, però en tenia uns dots espectaculars. De manera presencial, m’ha marcat molt una amiga que és una persona que sempre ha sigut molt activa, molt enèrgica i molt alegre, i tot i els mals tràngols pels quals ha hagut de passar, que han sigut molts, sempre s’ha mantingut ferma i decisiva, i mai ha perdut el somriure.
14 | LARATLLAGROGA
Què esperes de la vida? desenvolupament intel·lectual Quina habilitat sobrenatural t’agradaria tenir? telepatia Amb quin d’aquests animals t’identifiques mes? cérvol Com et defineixes? persona oberta i espontània Quina gamma de colors t’agrada més? colors foscos (negre, morat, gris) Quin esport t’agrada mes practicar? anar al gimnàs On prefereixes viure? poble costaner Quina qualitat t’agradaria posseir? lideratge Quin es el teu gust preferit? salat Què t’importa més en una persona? la coherència Si fossis un element de la naturalesa series... foc Quina és la teva activitat preferida? estar a casa
LARATLLAGROGA| 15
Què esperes de la vida? desenvolupament intel·lectual Quina habilitat sobrenatural t’agradaria tenir? tele transportació Amb quin d’aquests animals t’identifiques mes? teixó Com et defineixes? tímid però obert amb les persones properes Quina gamma de colors t’agrada més? colors foscos (negre, morat, gris) Quin esport t’agrada mes practicar? esports amb pilota (futbol, basquet) On prefereixes viure? gran ciutat Quina qualitat t’agradaria posseir? valentia Quin es el teu gust preferit? amarg Què t’importa més en una persona? la coherència Si fossis un element de la naturalesa series... terra Quina és la teva activitat preferida? estar a casa
16 | LARATLLAGROGA Acadèmic
Personal
-Quina carrera/es has cursat? Tenen plena relació amb el que ensenyes actualment?
-Digues tres defectes i tres virtuts teves.
He fet filologia catalana i òbviament està directament relacionada amb el que faig perquè sóc professor de català. A més, actualment estic estudiant humanitats a la UOC. Ho faig perquè m’agraden molt les humanitats. Quan faig aquestes brometes a la classe sobre la història i l’art és perquè m’agrada moltíssim, tot i que estigui absolutament mancat de talent artístic. I finalment tinc el màster que necessites per ser professor. -Quin és l’àmbit de la teva carrera que t’agrada més? Evidentment la literatura. És l’àmbit en el que em trobo més còmode, és l’àmbit on tinc més capacitat d’improvisació perquè com que m’agrada molt no necessito preparar-m’ho massa. Són uns coneixements que ja els porto. A més és el que crec que millor sé transmetre. Quan ensenyes altres coses de la meva assignatura que poden ser una mica més matemàtiques com ara la morfosintaxi o l’ortografia, ho podeu entendre o no, però no us arriba. Ningú s’enamora de les dièresis o dels pronoms febles però quan ensenyes literatura de vegades veus que li arriba a la gent, i et demanen que els recomanis llibres i veus que hi estan interessats. -Quina assignatura se’t donava millor quan anaves a l’institut? I la pitjor? Se’m donaven molt bé les matemàtiques i... les odiava, però tenia un professor molt bo. M’agradaven molt també la llengua i la literatura però se’m donaven molt malament. Feia moltes faltes. La literatura no m’acabava d’agradar a l’institut, perquè el professor era nefast, ja que odiava la seva feina i ens la feia odiar a tots. -Què és el que més valores en un alumne? M’agrada que els alumnes tinguin un cor noble, una ment oberta i un esperit lliure. Això és el que els farà aprendre. Jo no tenia cap ganes d’aprendre quan anava a l’escola, qui té ganes d’aprendre en una escola? De 100 alumnes pregunta quants tenen ganes d’aprendre, i en sortiran dos. I ells s’ho pensen però no és veritat. No puc dir que el que més valoro d’un alumne és que tingui ganes d’aprendre perquè llavors valoraria només 2 alumnes .Si tenen una ment oberta i un esperit lliure alguna cosa els motivarà i en algun moment farà que tinguin ganes d’aprendre. -Què trobes més satisfactori de la teva feina? És una bona pregunta. Hi ha moltes coses satisfactòries. Normalment les valoro a final de curs, o no les valoro sinó que em vénen donades o no. La meva feina té una part molt ingrata però també té una part molt gratificant que és el que valores. Que quan marxis d’una escola els alumnes et diguin que et trobaran molt a faltar o que l’últim dia de classe t’esperi una mare a la porta per donar-te les gràcies per l’educació que li has donat al seu fill més enllà de la matèria que li has ensenyat, són coses molt grates.
Un defecte, sóc arrogant. Un altre, sóc manipulador, ho faig sense voler i a vegades perquè vull acontentar a tothom, i sobretot a mi. I tres, tinc molt poca paciència. Són els tres que m’han vingut al cap, però en tinc molts més. Tres virtuts... tinc sentit de l’humor, perquè em sé riure de mi mateix. Una és que sóc molt discret, per exemple no acostumo a parlar del que no he de parlar. La meva tercera virtut: encara crec en les persones, hi tinc fe. -Quin és el teu llibre preferit? Durant molts anys, quan era molt jovenet, em va marcar moltíssim, potser de manera negativa, “Sobre héroes y tumbas” d’Ernesto Sábato. És un llibre amb una filosofia existencialista que fa un retrat del Buenos Aires del s.XX, que em va omplir de negativitat, i em va marcar moltíssim i per això durant molt temps va ser el meu llibre preferit. Suposo que ara el tinc una mica oblidat, ara sóc més... clàssic. Probablement el que considero el millor autor de la narrativa universal és Tolstoi, i per tant em quedaria amb Guerra i pau. -Si guanyessis la loteria, què en faries dels diners? Gastar-me’ls, de manera compulsiva. No em considero a mi mateix gens materialista, no tinc cap mena d’arrelament amb les coses físiques, allò que es pot tocar. Potser per això m’agrada la literatura, perquè tot i que estigui escrita en llibres físics, no deixa de ser una cosa etèria. Per tant... no ho sé, tinc molt clar que em compraria una Harley. Després, segurament, em passaria la vida viatjant. Primer em compraria una Harley, que la faria servir quan no estigués viatjant. -Quin és el teu animal preferit? Plantejar-se tenir una cosa favorita és absurd. Però si tornés a néixer i fos un animal, jo crec que seria una tortuga de mar. Perquè moltes vegades fent submarinisme he trobat tortugues de mar i són animals fantàstics perquè es prenen la vida amb una “pachorra” espectacular, i això és el que a mi em falta, ja que em “prenc les coses massa a pit”. Són animals que no tenen un lloc on viure sinó que creuen el món d’oceà en oceà deixant-se emportar per les onades i això ho trobo fantàstic i és una cosa que jo no sé fer, sempre vaig estressat. -Com t’ho prendries si un alumne et digués que ets un mal professor? Li preguntaria per què i aniria corrents a corregir-ho. Si m’ho diguéssin en serio, em faria sentir molt malament però ho intentaria arreglar. -Què motivaries als alumnes a llegir? M’encantaria, perquè sóc un enamorat de la novel·la del s.XIX, que acabéssiu llegint els clàssics francesos i russos del s.XIX. Estic parlant de Balzac, Zola, Flaubert, Tolstoi. Però són noms que tenen una mena d’efecte narcòtic, quan els dius a classe a la gent se li tanquen les parpelles, i jo ho entenc. Però el que hi ha darrere d’aquestes novel·les és senzillament tot l’univers condensat en unes quantes pàgines. Si voleu tenir l’univers al vostre abast, llegiu Tolstoi.
LARATLLAGROGA| 17
Àlex Gómez Camil·la de Mas, Anna Gispert i Abril Morales
L’Àlex Gómez Cano als 36 anys ha arribat a l’Escola Santa Anna després d’haver cursat diverses carreres i haver estat ensenyant llengua catalana durant uns set anys. A continuació us presentem una entrevista que consta d’un apartat acadèmic, un apartat personal i un “test” gràcies als quals esperem que pugueu conèixer-lo millor.
18 | LARATLLAGROGA
LARATLLAGROGA| 19
20 | LARATLLAGROGA
La promesa de futur Camil·la de Mas
L’Escola Santa Anna sempre ha sigut motiu d’elogi. El fruit d’aquestes lloances acostuma a ser per un mateix motiu: el seu alt nivell educatiu. Gràcies a això, totes les persones que acaben la seva educació a la nostra escola, per sortir molt ben preparades, ajuden a alimentar-ne la fama. Aquí, a La Ratlla Groga, us volem presentar una de les persones que ajudarà a fer créixer el renom del nostre col∙legi. Aquesta promesa de futur és l’Alberta Fucale, alumna de 4t d’ESO, i una gran esquiadora. L’Alberta Fucale, des de ben petita, tan sols amb 2 anys, se n’anava als Pirineus i ja es calçava els esquís. Aquesta passió l’ha heretat del seu pare, el qual, juntament amb el seu club, li va ensenyar a esquiar quan era menuda. Un dels moments en què és més feliç és quan està baixant una pista, ja que ho comparteix amb família i amics, cosa que l’ajuda a desconnectar del món. Malgrat tot això, també és un esport que requereix molt sacrifici. Molta gent s’hi dedica professionalment i va a esquiar cada dia però ella, per viure a Barcelona, només hi
pot anar els caps de setmana i, esporàdicament, algun dia entre setmana. A més a més, la nostra gran esportista, creu que els estudis, els quals compagina amb un entrenament físic diari, són molt importants i creu que no s’han de sacrificar completament per l’esquí. Tot i això l’Alberta sempre dóna el màxim de si mateixa i normalment queda entre les 10 primeres de la seva categoria. Malauradament, com en tota carrera esportiva, s’exigeix un alt rendiment físic que de vegades provoca lesions als atletes. L’any passat, la nostra esquiadora va patir una severa contusió a causa de la qual la van haver d’operar. Tot plegat li va impedir accedir al pòdium i la va obligar a estar 6 mesos fent rehabilitació. Afortunadament, aquesta any ja pot tornar a competir i, tot i l’operació, no ha perdut la confiança en si mateixa. De cara al futur, l’Alberta voldria dedicar-se a l’esquí ara que el seu cos li permet, i el seu somni seria poder participar a les Olimpíades algun dia i aconseguir el preuat or.
LARATLLAGROGA| 21
Sempre amb nosaltres
SONET 8 (fragment) “Escolta com un so l’altre acarona en dolç consorci, en mútua ordenació, semblant marit i fill i feliç dona que entonen, tots en un, plaent cançó” William Shakespeare Traducció de Joan Bofill, Munic, 30-VI-74 del llibre Versions de poesia (1990) Anna Gispert i Abril Morales
L’any 1953, Roser Soliguer i Jaume Bofill van fundar l’escola Santa Anna. Entre els primers alumnes del centre hi havia en Joan Bofill, un dels tres fills del matrimoni. Ja des de petit, fou un nen gran, com deia la seva mare, ja que sempre va destacar pel seu caràcter madur, endolcit, sovint, per la música. Per a ell, la Concepció Cases representava el concepte de la música i el de l’amor. Junts van viure una vida plena de simfonies, i van tirar endavant un projecte de música extraescolar a l’escola Santa Anna. Van fer un gran favor, potser sense adonar-se’n, a molts nens i nenes que, com nosaltres, es van iniciar en algun instrument gràcies a la seva empenta. Desafortunadament, el passat 23 de juny, en Joan Bofill va morir per culpa de l’agreujament de la malaltia de Pàrkinson que patia des de feia anys. Sense destacar, però més constant que mai, va passar part dels seus últims dies escoltant la música que ressona constantment per les parets de la nostra escola. Proveu d’escoltar-la vosaltres també. Gràcies, Joan, sempre t’agrairem l’oportunitat que ens has donat d’estimar la música com ho feies tu. La teva melodia perdurarà per sempre més en els nostres cors.
22 | LARATLLAGROGA
Rertrospectiva pessebre Núria Cantó, Camil·la de Mas
Com ja sabeu, cada any l’Escola Santa Anna fa el seu pessebre, coincidint amb les setmanes prèvies a l’inici de les vacances de Nadal. Els encarregats de dur a terme aquesta tradició són els alumnes de preescolar i de primària (fins a 4t). Cada any s’exposa un formidable pessebre al porxo de la casa gran, el qual inaugurem tot cantant nadales. Aquesta celebració, al llarg dels anys, s’ha convertit en quelcom que tot exsantannenc* recorda. Una de les gràcies del nostre pessebre és que tots els nens encarregats de fer-lo hi poden col·laborar, ja sigui en major o menor mesura. Sempre es compren els mínims accessoris possibles, ja que els nens modelen totes les peces, ja siguin arbres, cases, animals o el mateix infant Jesús. Sovint, els nens s’enduen les peces a casa i les afegeixen al seu propi pessebre, fet que fa que sempre recordin amb gran estima aquesta obra d’artesania. A més a més, cada any l’ambientació del pessebre canvia en funció del centre d’interès que es treballa al llarg de tot el curs: el material és definitiu a l’hora d’elaborar les figuretes com per exemple un pessebre fet amb ampolles de plàstic coincidint amb l’incorporaci´del reciclatge a l’escola fins al pessebre de l’any passat fet integrament de paper per treballar el bosc, la qual cosa dota a les diferents figuretes d’un toc característic. Un exemple d’aquestes diferents ambientacions és l’any que es va fer un naixement amb figures de paper o amb ampolles de plàstic. Una altra característica que fa el nostre pessebre únic és la implicació dels nens en el projecte. Tots recordem amb especial enyorança l’esma que posàvem en modelar les nostres petites obres. És per això que enguany, el comitè de redacció de la ratlla groga, hem volgut retre homenatge a aquesta tradició tot fent una retrospectiva del pessebre. Aquesta, us permetrà fer un recorregut al llarg de tots els pessebres que els petits artistes de l’escola han realitzat des del 2005 fins al 2014. El pessebre d’aquest any, que ja podeu veure a l’entrada de l’escola, presenta una novetat: una línia del temps que combina la precisió històrica amb l’estètica artística. 2004
2005
2006
LARATLLAGROGA| 23 2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
24 | LARATLLAGROGA
Recepta
by Mar Jimènez
TORRÓ D’ARRÒS INFLAT Ingredients: 200 g de xocolata amb llet 150 g d’arròs inflat Preparació: 1.En un cassó, desfer la xocolata al bany maria procurant que no bulli mai l’aigua. 2.Un cop la xocolata està desfeta, escampar una mica la xocolata amb una espàtula perquè no quedi tant calenta. 3.Incorporar l’arròs inflat a la xocolata. 4.Abocar la xocolata amb l’arròs al motllo. Un cop al motllo, agafem la barreja li donem uns petits cops sobre el marbre perquè no quedin espais d’aire dins la barreja i quedi una massa ben presa. 5.Esperar 24 hores i a punt per servir-lo! BON PROFIT I BON NADAL!
LARATLLAGROGA| 25
26 | LARATLLAGROGA
LARATLLAGROGA| 27
JEROGLÍFICS
Sira Vives
-t
-u
-ra
28 | LARATLLAGROGA
Reciclatge Erola Ferragut
L’escola Santa Anna està dins del gremi d’escoles verdes de Barcelona. És un projecte molt important ja que ajuda a conscienciar els nens i nenes des de ben petits sobre la importància del reciclatge. Reciclatge vol dir donar una segona vida als materials utilitzats perquè no hi hagi tanta brossa al món. Com que som una escola, generem una gran quantitat de residus (diàriament restes de menjar, però també ben sovint els recipients amb què el comprem, les ampolles que han quedat buides, bombetes, piles, paper...). Per això el projecte d’escoles verdes és essencial i inqüestionable. La major part de nosaltres ja tenim l’hàbit de reciclar. Però convé no abaixar la guàrdia. Encara hi ha molt per fer en matèria de reciclatge, no només a l’hora de llençar les restes del que ja s’ha consumit, sinó també pel que fa a prevenir la reducció de residus. La majoria de productes que comprem (aigua, sucs...) es presenten en envasos d’un sol ús, de plàstic, vidre, cartró... Quan se n’ha consumit el contingut, aquests envasos són un residu que cal recollir de manera selectiva i reciclar a les plantes de tractament. Tot aquest procés té un gran cost econòmic i suposa un alt consum d’energia. Optar per productes en envasos grans o familiars implica generar menys residus i, a més, un estalvi econòmic, és a dir, que si comprem sucs en envasos grans i no en envasos petits estalviem molt material i un gran cost econòmic. Per conscienciar-nos una miqueta més sobre el reciclatge alguns alumnes de 4t d’ESO han fet un vídeo que ens ho explica tot molt bé. Al web de l’escola hi podreu trobar un video informatiu sobre el reciclatge a l’escola.
A continuació us afegim les instruccions per construïr un estog integrament fet amb materials reciclats.
LARATLLAGROGA| 29
Material: 1 cremallera fil i agulla ampolles de plàstic cúter elements per decorar l’estoig
1. Amb un cúter retalleu les ampolles, ben rectes.
2. Amb una agulla feu forats, només a les parts de baix de les ampolles, a uns 5mm de tall i a uns 5mm de distància entre ells.
3. Cosiu la cremallera tancada a un tros d’ampolla.
5. Guarniu l’estoig com vosaltres vul4. Obriu la cremallera i cosiu-la a l’altre tros. gueu i ja el podeu omplir i utilitzar-lo!
30 | LARATLLAGROGA
Crítiques Abril Morales, Anna Gispert, Núria Cugat, Núria Cantó, Sara Hamann, Sira Vives
MART
MERLÍ
Mart (The Martian), la nova pel·lícula de ciència ficció de Ridley Scott ha estat un gran èxit de cartelleres. L’aventura de Matt Damon a Mart, on és abandonat pel seu equip d’astronautes durant una expedició espacial, mostra la superació i supervivència davant un planeta inhabitat.
La nova sèrie de tv3, Merlí, ha esdevingut en poc temps un dels èxits més importants de la cadena televisiva. Aquesta sèrie representa el dia a dia d’un conjunt d’estudiants que comparteixen la classe de 1r de batxillerat a l’institut Àngel Guimerà.
Aquesta pel·lícula barreja l’humor del protagonista amb la rutina i l’instint de supervivència, la soledat, el poder de la ciència i l’emoció. Sota uns efectes especials brillants s’amaga el fracàs en mostrar de manera poc creïble la indiferència la soledat extrema o l’espant davant la certesa de la mort. No es transmet a l’espectador què significa emocionalment quedar-se sol a Mart o la sensació del protagonista davant la gana i la seva conseqüent bogeria. La pel·lícula es centra bàsicament en l’enginy de l’home i en el poder de la ciència per superar reptes impossibles per tal de sobreviure. La desesperació natural que comporta ser abandonat en un planeta diferent s’amaga sota un seguit de bromes ben aconseguides però poc reals per la situació del protagonista. Des del meu punt de vista és un producte enfocat totalment a l’oci amb uns grans efectes especials i una bona filmació. Malgrat tot, penso que se n’ha fet una publicitat exagerada envers el seu contingut real.
L’arribada d’un nou professor de filosofia, en Merlí, a l’institut, provoca un gir sobtat que trenca la normalitat a la vida dels estudiants i del professorat. Les lliçons del Merlí obren tant la ment dels estudiants com la de l’espectador. Gràcies a això, la sèrie permet a l’espectador adoptar un paper molt empàtic, ja que a cada capítol les lliçons que imparteix Merlí es veuen reflectides perfectament a la vida d’algun estudiant. Aquest canvi també causarà polèmica entre els altres professors i alguns pares. La sèrie anima als joves a tenir un cert interès en l’assignatura de filosofia, moltes vegades desestimada. També és una sèrie oberta a diversos tipus d’opinions i maneres de veure la vida. Això també ajuda que qualsevol tipus d’epectador es pugui sentir identificat amb la sèrie. Un punt feble que podríem considerar sobre Merlí, seria que en alguns casos, el caràcter o la manera de ser d’alguns personatges segueix estereotips. Aquestes característiques donades en alguns personatges xoquen amb la sèrie, ja que aquesta en un principi vol donar una imatge molt oberta i innovadora a l’espectador. Com a conclusió, podem dir que aquesta sèrie és molt recomanable tant per a joves com per a adults i que ajuda a fer refleccionar l’espectador en diversos aspectes de la seva vida quotidiana. El seu to humorístic i les anècdotes viscudes pels personatges fan disfrutar al màxim l’espectador, tot i que a la vegada critica la societat actual fortament utilizant la filosofia per entremig.
LARATLLAGROGA| 31
EL NOM DEL VENT
MOLT SOROLL PER NO RES
El nom del vent és escrit per un autor fins ara desconegut: Patrick Rothfuss. Quan un autor encara no té obres conegudes que precedeixin el seu nom, és difícil saber què esperar-ne, ja que moltes vegades no jutgem un llibre per la portada, sinó per l’autor i el que en coneixem.
La nova obra estrenada el 15 d’octubre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) Molt soroll per no res, ja ha esdevingut un dels grans èxits d’aquesta temporada. L’obra està basada en la comèdia romàntica original de William Shakespeare “Much Ado About Nothing”, seguint la seva trama i respectant pràcticament tots els personatges originals.
No sabia, per tant, què esperar d’aquest llibre, però ràpidament ha esdevingut un dels meus llibres fantàstics preferits. Patrick Rothfuss ha demostrat, en la seva primera publicació massiva, tenir un gran domini. El nom del vent – primer volum d’una trilogia, Dia u de les Cròniques de l’Assassí de Reis – ha esdevingut ràpidament el número u de la meva llista de sèries fantàstiques, i potser esdevindrà també el primer de la vostra. La novel·la, que senzillament és l’autobiografia d’un jove i controvertit músic, arcanista i aventurer, anomenat Kvothe, és revolucionària – almenys des del meu punt de vista – pel que fa al seu mètode de narració. De la mateixa manera que no s’ha de jutjar un llibre per la portada - o per l’autor -, tampoc s’ha de jutjar pel seu nombre de pàgines, cosa que potser faria tirar enrere alguns lectors poc habituals. El nom del vent és un llibre de molt volum però que, un cop acabat, et deixa amb ganes de molt més. Al ser una novel·la fantàstica es fa impossible no buscar similituds amb el seu màxim referent, El senyor dels anells, i tot i que és poc probable que arribi a assolir l’èxit d’aquest, es podria considerar Rothfuss com a un dels hereus de Tolkien. Així que, estimadíssims lectors, si us apassiona la fantasia, l’acció i l’amor, no dubteu en endinsar-vos en aquesta trepidant història. I si en arribar al final en voleu més, llegiu el segon volum: El temor d’un home savi.
Àngel Llàcer, director d’aquest muntatge, ha decidit reconvertir aquest clàssic del dramaturg anglès en un musical que, malgrat respectar el text original, és acompanyat per les cançons més populars de Cole Porter, versionades i dirigides per Manu Guix. L’obra mescla temes de les pel·lícules més famoses dels anys 50, amb l’estètica, l’encant i el luxe de mitjans de segle; tot això, junt amb un argument enjogassat ha portat aquesta comèdia a la fama. Aquesta obra musical farà riure l’espectador, el farà connectar profundament amb la seva trama utilitzant els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor i el farà gaudir al màxim amb els famosíssims números musicals muntats i introduïts a l’obra amb un gran enginy. Òbviament, no ens sorprèn que Molt soroll per no res ja hagi esgotat totes les seves entrades, ja que tots els elements que la constitueixen són d’alta qualitat, a més, l’obra va dirigida a tots els públics, i tant joves com adults poden gaudir d’aquesta excel·lent peça musical.
32 | LARATLLAGROGA
WALLAPOP
DUBSMASH
Wallapop és un mercat virtual que permet vendre i comprar productes de segona mà. La app és molt senzilla d’utilitzar. Cal que l’usuari es creï un perfil i Wallapop ens mostrarà immediatament els productes més propers a nosaltres. Podem ordenar els productes per categories o utilitzar el buscador per trobar-los. Un cop trobat el nostre objectiu tenim tres opcions: xatejar amb el venedor, realitzar una contraoferta o dir directament “ho vull”.
Dubsmash ha estat, indiscutiblement, una de les paraules més freqüentades a les xarxes socials durant aquest 2015.
Vendre i comprar productes a través d’internet no és cap novetat, però fer-ho aplicant una capa de geolocalització sí que ho és, aquesta és sens dubte l’eina que ha deixat fascinats a més de 13 milions d’usuaris.
La seva funció és simple: crear vídeos amb Playback de frases o cançons famoses. El vídeo creat d’aproximadament 10 segons és compartit amb xarxes socials com Facebook, Instagram o Twitter. En aquesta última xarxa, l’aplicació s’ha convertit en trending tòpic a nivell mundial. (Disponible gratuïtament per a iOS i Android)
(Disponible gratuïtament per a iOs i Android)
SHAZAM
VSCO CAM
Quantes vegades has intentat recordar el nom, l’autor o la lletra d’una cançó? Amb Shazam obtindràs tot això i molt més. Només cal obrir l’aplicació, clicar el botó Shazam i deixar que el programa “escolti” la cançó durant uns quants segons. L’app és capaç de reconèixer els diferents instruments, acords i harmonies amb una mostra mínima de 10 segons de so. A continuació ho compararà amb la seva base de dades i ho identificarà amb el resultat que s’assembli més. A més a més de tota la informació sobre la cançó, Shazam ofereix la possibilitat de comprar-la a través d’ iTunes i veure el videoclip amb YouTube.
Les aplicacions per a penjar imatges han sigut les grans protagonistes d’aquest 2015. Vsco Cam ha estat eclipsada per Instagram, l’aplicació fotogràfica que compta amb més de 200 milions d’usuaris actius cada mes, tot i així ha aconseguit ser número 1 en diverses ocasions. La qualitat dels seus filtres, les opcions d’edició professionals i les novetats com la inclusió d’un cert toc socials amb un “mur” en el que l’usuari pot publicar captures o un diari per explicar històries a través de fotos, han estat algunes característiques que aconsegueixen seduir a tot aquell que l’utilitzi.
(Disponible gratuïtament per a iOS i Android)
(Disponible gratuïtament per a iOS)
LARATLLAGROGA| 33
REMEMBER ME D’on ve el mite que només els nois poden jugar a videojocs? Permeteu-me que discrepi: a les noies també ens agrada jugar. Tot i això, molts dels jocs a la venta són pensats per al gènere masculí: homes com a personatges principals, excessiva violència i escassa presència de dones com a personatges en els jocs. He promès, però, una crítica d’un joc, i aquí la teniu. Remember Me es postula com a una nova aventura d’acció, gènere actualment molt desfasat degut a la proliferació de shooters en primera i tercera persona, que tot i la manca d’un fil conductor, acaparen les botigues de videojocs. Remember Me, tot i tenir un sistema de combat semblant al de Batman Arkham, i plataformes que poden recordar lleugerament a Assassin’s Creed o Uncharted, no deixa de ser una proposta totalment nova i que s’allunya dels grans referents. L’acció es desenvolupa a París, l’any 2084. Un dels grans avenços tecnològics de l’època, a més de l’ús generalitzat de drons i robots, és la gestió que es té dels records que es poden comprar, guardar, vendre... com si no fossin més que simples mercaderies o serveis, una idea comunament acceptada tot i el pes que realment té. En aquest món es troba Nilin, la protagonista del joc. Ella és una caçadora de records, però deixarà de ser la caçadora per esdevenir la presa. No donaré més detalls sobre l’argument, però és que aquest és un dels punts forts de Remember Me;
el que sembla una revolució contra un sistema injust, esdevé quelcom bastant més complex que gira en torn de la protagonista. Pel que fa als combats, es donen en un món ple de detalls però tremendament lineal. No hi ha pèrdua possible: hi ha guies i marques constants a tot arreu. Un món lineal pot ser avorrit per a uns, però interessant per a altres. És cert que el joc pot ser vist com a excessivament guiat, però això el fa més clar. El control de l’heroïna és imprecís en certs moments, i els combats, sense ser dolents, tenen un clar marge de millora. Tot i això, no hi ha res que una bona banda sonora no pugui arreglar. Així doncs Remember Me no deixa de ser una aposta de contrastos en el gènere de l’aventura i l’acció. L’aventura de Nilin enganxa gràcies al seu especta- cular apartat artístic, la seva ambientació, la mateixa heroïna en si i per un argument interessant i canviant fins a l’últim moment. Al costat d’això s’ofereixen idees originals com la personalització de combos o el mesclador de memòries, una manera diferent de viure i jugar amb les escenes de vídeo. Problemes en el control, de vegades imprecís, unes zones de plataformes excessivament lineals i el fet de ser un joc que es torna excessivament guiat en molts moments acaben desgastant una experiència amb bones bases per créixer en el futur i amb elements brillants, com la banda sonora.
34 | LARATLLAGROGA
21 de desembre Camil·la de Mas, Abril Morales i Sara Hamann
Avui, Barcelona ha estat l’escenari d’un brutal atemptat que ha causat la mort de molts innocents. Una bomba ha explotat en un comboi del metro de la Línia 1 que sortia aquest migdia a les 14:05h de l’estació de Plaça Catalunya amb destinació Fondo. S’estimen uns 40 morts i es calcula que unes 90 persones han resultat greument ferides. La policia encara no ha trobat els causants d’aquesta tragèdia, així com tampoc el motiu d’aquest fatídic atac que ha donat peu a un estat d’inseguretat als ciutadans de tot Catalunya. (fragment d’una crònica policial publicada per La vanguardia el 21 de Desembre de 2015 )
20, 19, 18, 17, 16, Entra. Un dia més, res de nou, res interessant, només un altre tren que he d’agafar per tornar a casa. Segurament aquesta rutina a molts els semblarà un procés fàcil i repetitiu que no pot despertar l’interès de ningú. Tot i això, per a mi, cada trajecte és tota una odissea. Quan sóc a dins comença el meu dilema intern: on m’assec. No ho entendré mai, per què no hi pot haver gent com jo al tren? Per què no hi pot haver gent normal? Teòricament el món és ple de gent ordinària, però en canvi al metro mai puc trobar algú banal, tothom crida l’atenció per un o altre motiu. Per variar, no hi ha cap seient sense ningú al costat. Just davant meu hi ha un negre i un home blanc de costat, cadascun amb un lloc buit a l’altra banda. No em considero una persona racista, crec que tots els humans som iguals i que un fet tan trivial com el color de pell no hauria de condicionar-nos. Però aquest negre va una mica brut i espellifat i ves a saber què em podria afanar sense que me n’adonés. En canvi, l’altre home té unes faccions eslaves evidents, molt probablement deu ser rus. Té un posat antipàtic, segurament és un ex-comunista adinerat que li fot al vodka, el nas rosat el delata d’una hora lluny. Els russos mai no m’han inspirat gaire confiança, o com a mínim no prou com per asseure-m’hi al costat. A la meva dreta hi seu una noia, no deu tenir més de setze anys. Tot i la seva escassa edat, va pintada com una mona i duu un piercing al nas. Escolta música amb uns auriculars que han perdut la seva utilitat ja que puc sentir-la des d’on sóc jo. De vegades no entenc els adolescents, volen créixer, volen ser petits, què redimonis volen? Segur que no vol que m’hi segui al costat; m’acaba de clavar una mirada glacial, com si pel simple fet de seure al seu costat ja me la volgués tirar. Faig una ullada als seients de l’esquerra. L’atenció em porta fins un home transvestit; m’exaspera com s’esforça per semblar una dona. Porta un maquillatge exagerat, va vestit tot de rosa i duu uns talons espantosos. Segur que s’ha d’injectar hormones cada dia. Deu ser un drogoaddicte per les bosses que li fan els ulls, mai seuria al costat d’un passatger així. Em fixo en un seient al costat de dues dones. Les observo i semblen prou normals, una mica grassonetes, cabells curts i roba gastada. M’hi acosto, però m’aturo en sec quan veig que es fan un petó: lesbianes, és clar. Són el clàssic retratat del parell de lesbianes i, si s’han de petonejar tot el viatge... més val que em busqui un altre lloc.
LARATLLAGROGA| 35 Al fons del vagó hi ha una dona sola que duu burca. És estrany que dugui un burca ja que no és gaire comú aquí, a Barcelona. A més a més no va amb cap home. Normalment les dones musulmanes que duen una vestimenta tan tancada, van acompanyades del seu marit, i no és el cas d’aquesta. No puc veure res d’ella, tan sols uns ulls mig closos darrera d’una petita obertura a la tela negra. En realitat, no puc saber ni si és una dona. No sé absolutament res d’ella i malgrat tot, ja l’estic jutjant tant sols per dur un burca. És un error que he comès tota la vida, sempre tendeixo a analitzar la gent suposant que el que veig com a mer observador, s’adiu estríctament a la seva persona. Així doncs, m’assec al seu costat. No passarà res pel simple fet de seure’m al seient de la seva dreta. Intento col·locar-me d’alguna manera que no es noti la meva incomoditat. Ella no s’ha mogut gens des que m’he assegut al seu costat. El tren arriba al túnel quan de cop se sent una eixordadora EXPL...
Dos dies després de l’atemptat a Barcelona, la policia ha descobert el culpable d’aquest atac massiu. Segons les últimes declaracions de les autoritats, el causant d’aquesta massacre és un grup terrorista anomenat K.S.A el qual pretén frenar el progrés tecnològic. S’ha descobert que un membre d’aquest col·lectiu, un home caucàsic de mitjana edat es va auto-immolar tot fent explotar un artefacte explosiu casolà. Les sospites inicials que apuntaven cap a un origen jihadista han estat desestimades malgrat la pressió popular per mantenir oberta aquesta línia d’investigació. La policia està fent tots els possibles per desmantellar les múltiples cèl·lules d’aquest perillós grup terrorista que reivindica el retorn a l’època preindustrial. (fragment d’una crònica policial publicada per La Vanguardia el 23 de Desembre de 2015)
36 | LARATLLAGROGA
LARATLLAGROGA Escola Santa Anna C. Bailèn 53-59 08009 Barcelona www.santaanna.cat