Page 1

LA

RATLLA GROGA Desembre 2012// Número XX


2 |

LARATLLAGROGA

Índex Anna Fabra 04 Hi ha vida després de Santa Anna

Judit Carrera 06 HiJudit ha vida després de Carrera Santa Anna 06 Entrevista

Què li ha passat a la Independència? 12 Notícies

Felix Baumgartner 14 Notícies

Skyfall 007 18 Crítica

23 Música

Concert d’oboè al Palau de la música catalana 28 Escola

Rosa Vila 08 Entrevista

Lo Imposible 16 Crítica

Memòries D’Idhun 20 Crítica literària

Ceràmiques de Picasso 24 Art

Un paseig per Barceelona 26 Entreteniment

Fecundació in vitro 27 Escola

Concurs de fotografia 29 Escola

Rocío Martínez-Sampere 30 Escola


LARATLLAGROGA

| 3

Editorial Un any més, els alumnes de quart prenem el relleu del curs anterior i ens disposem a continuar la nova temporada de La Ratlla Groga, ja en ple rendiment. Com sabeu, aquest és un any convuls, políticament i econòmicament parlant, però l’Escola Santa Anna segueix al peu del canó i amb La Ratlla Groga plenament activa. Els alumnes de l’últim curs ens sentim més responsables, i aquesta és una sensació de llibertat, però alhora una presa de consciència que ho hem de fer bé. En l’edició de la revista d’aquest any el disseny serà una mica diferent, gràcies a la col·laboració de l’Hugo Fernández. Pel que fa als espais de la revista, l’equip de redacció ha decidit seguir les seccions de les edicions d’anys anteriors, com ara les crítiques de cinema (Skyfall), les ressenyes de llibres (Memòries d’Idhun) i de música (Some Nights). Pel que fa a l’apartat de teatre, el podreu trobar dins de l’entrevista a l’actriu Rosa Vila, amb motiu de la seva participació a l’obra Pàtria, que alguns alumnes vam anar a veure al Teatre Lliure. També comptarem amb les ja clàssiques entrevistes a exalumnes, un necessari/urgent article sobre el possible procés independentista que està vivint Catalunya, un concurs de fotografies de les colònies, i molt més... Així doncs, feta la introducció, esperem que us agradi la revista! Bon Nadal a tothom! Podreu consultar la revista d’aquí uns dies al web www.santaanna.cat i per a més informació podeu contactar amb l’equip de La Ratlla Groga mitjançant el nostre correu, laratllagroga@gmail.com, i el nostre Facebook: www.facebook.com/ratlla.groga

Consell de redacció

Redacció: Pere Ricart - Clara Cugat - Esteve Cabré - Marina Camallonga - Marta González - Àlex Masó - Pau Jané Disseny i maquetació: Hugo Fernández

Agraïm la col·laboració de: Joan Cabré Xavier Toledano Maria Ullés Agnès Rosell Bibiana Hernández


4 |

LARATLLAGROGA

Hi ha vida després de Santa Anna?

Anna Fabra Pau Jané En aquesta edició de la revista, hem contactat amb dues exalumnes que es dediquen al món de l’art. L’Anna Fabra i la Judit Carrera. Després de deixar l’escola, l’Anna Fabra va estudiar història de l’art i ara es coordinadora de l’associació d’amics del MNAC. Ara treballa al MNAC i vam voler saber més d’ella. Les preguntes que venen a continuació aniran relacionades amb el seu camp de treball i amb els seus records santaannencs. Quan et va començar a interessar l’art?Alguna influència que t’hagi encaminat cap al món de l’art? No ho sabria dir ben bé, però a casa dels meus pares hi havia molts llibres d’art i recordo que m‘agradava molt mirar-los. Més endavant, quan feia COU, vaig tenir una professora d’història de l’art que em va despertar la meva passió defini-

tiva. Ella i el seu entusiasme van ser els “culpables” que jo estudiés Història de l’Art. Era molt bona. Creus que l’arribada de la crisi ha disminuït la visita als museus? Amb la crisi tots els museus de Barcelona han patit una davallada de visitants, sobretot perquè també ha baixat el turisme. Creus que història de l’art hauria de ser una assignatura obligatòria a l’ESO? No m’atreviria a dir que hauria de ser obligatòria, però el que sí que penso és que l’art és una expressió cultural a través de la qual es poden transmetre molts coneixements L’art no és només l’expressió personal d’un artista –aquesta idea és molt moderna-, sinó que


LARATLLAGROGA

l’art sovint ens parla d’història, de sociologia, de filosofia, de religió… La cultura està infravalorada? Diria que sí. Només cal fixar-se en els minuts i la qualitat de la informació que els telenotícies dediquen a les notícies culturals en relació al temps que dediquen als esports. Quin és el primer record que tens del Santa Anna? I l’últim? I el millor? Els primers records que tinc de l’escola Santa Anna són de pàrvuls, de les lletres rugoses que ens feien repassar amb el dit, de posar el cap sobre la taula per descansar, de les classes de rítmica amb la Carme i també del sorral del pati on fèiem sorra fina! L’últim record és sens dubte l’obra de final de curs de 3r de BUP, els nervis perquè tot sortís bé i aquella sensació de final d’etapa.Tinc molts bons records de l’escola lligats als companys i als professors, no en sé triar només un…Recordo amb especial tendresa les festes a la sala gran, la xocolatada de Sant Jordi, les primeres colònies a una granja-escola de Cassà de la Selva, el viatge de final de curs de 3r de BUP al País Basc,… Encara mantens molt contacte amb els antics companys? Amb dos amigues ens veiem força sovint, i des de que vàrem acabar l’escola hem fet unes quantes trobades amb tots els antics companys. Val a dir que facebook ens ha fet retrobar virtualment i recuperar el contacte d’algú a qui havíem perdut totalment la pista. Ara fa temps que no ens veiem tots, però sempre pensem que la propera vegada ens hem de trobar a l’escola per veure si encara encaixa amb tots els records que en tenim! Una assignatura i un professor que et marqués durant la teva etapa al Santa Anna? Les classes de literatura espanyola amb la Maria Jesús. A 2n de BUP només nou alumnes havíem triat l’opció de lletres i fèiem aquesta as-

| 5

signatura a la biblioteca de l’escola. El marc era immillorable per unes classes molt especials, on llegíem i analitzàvem el que llegíem, i crec que d’allà arrossego l’amor per la lectura. Pintor preferit? Quadre preferit? M’agraden molts artistes i d’èpoques molt diferents: Goya, Picasso, Rothko, Ai Weiwei... Si n’he de triar un que estigui representat al MNAC, el museu on treballo, diria que és l’escultor Juli González. I d’entre la seva producció triaria la Montserrat, una escultura de ferro que resumeix amb molta senzillesa el dramatisme i l’horror de la guerra. A quina època de la història de l’art t’agradaria viure? Crec que em decantaria pel París de principis del segle XX, quan era la capital de l’art per excel·lència, i ser testimoni de l’adveniment de primeres avantguardes. Quin quadre destacaries i que passa desapercebut al públic? Si parlem del MNAC, hi ha molts quadres del museu que la gent no sap que hi són. Sovint em trobo persones que es pensen que al MNAC només hi ha la col·lecció de Romànic i Gòtic. Però el MNAC acull una col·lecció immensa que reuneix mil anys d’art! Quina exposició que s’està fent actualment a Barcelona recomanaries? Doncs El museu explora. Obres d’art a examen, l’exposició actual del MNAC que es podrà veure fins a finals de febrer del 2013. Aquesta exposició exposa de manera molt amena la feina dels especialistes d’un museu quan s’endinsen en l’estudi científic i tècnic de les obres, com determinen que una obra és falsa, com descobreixen el procés creatiu d’un artista, com conclouen que una obra està “malalta” i cal intervenir-hi, etc… Una exposició original per als més curiosos!


6 |

LARATLLAGROGA

L’Entrevista

Judit Carrera Pau Jané i Esteve Cabré

La Judit Carrera és directora dels debats i del centre de documentació del CCCB i articulista mensual a El País. Però abans d’obtenir aquest excel·lent currículum va estudiar a Santa Anna. Quan et va començar a interessar la filosofia? Sense exagerar gaire, podria dir que el meu interès per la filosofia i el pensament polític va néixer a l’Escola Santa Anna, gràcies a la importància que hi tenien les llengües i les ciències socials. Aquest interès, pràcticament inconscient, va acabar cristal·litzant més tard quan vaig decidir estudiar Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona com una manera d’entendre la societat contemporània. Les assignatures de pensament polític eren un autèntic plaer.

Alguna influència que t’hagi encaminat cap al món de la cultura? Tot i que la cultura sempre m’havia interessat, el meu primer contacte professional amb el món cultural va ser a la UNESCO de París, on vaig tenir el privilegi de treballar durant dos anys mentre feia els cursos de doctorat a l’Institut d’Études Politiques. A la UNESCO vaig entendre que es podia millorar el món a través de la cultura. Creus que l’arribada de la crisis ha disminuït la visita als museus i per tant la educació artística? Com no podia ser d’una altra manera, la crisi econòmica també ha afectat el sector cultural que, en termes generals, ha vist reduït els seus pressupostos i, en alguns casos, també


LARATLLAGROGA

el seu públic presencial. Malgrat tot, la majoria d’institucions culturals públiques tenen programes de gratuïtat o descomptes que fan que el seu accés sigui molt obert i universal. Al mateix temps, la majoria de museus han impulsat un canal digital que permet obrir la seva oferta a un públic virtual cada vegada més nombrós. Sigui com sigui, en aquest moment de crisi econòmica i de model de societat, la cultura és més necessària que mai. Trobes que la cultura contemporània es comprèn? No, penso que globalment la societat té interès per la cultura contemporània en els seus diferents llenguatges: art, teatre, cinema, dansa, literatura, pensament. Sovint, més aviat el que passa és el contrari: el sector cultural està massa desconnectat dels problemes reals de la societat. El món de la cultura té l’obligació de representar i donar respostes als problemes que preocupen a la seva societat. A raó d’això, creus que cal ampliar l’assignatura d’art a l’Eso i parlar de l’art contemporani? Tot l’ensenyament humanístic a l’educació secundària serà sempre insuficient. En un món fascinat per les noves tecnologies i on sembla que tot es redueix a un valor econòmic o monetari, educar els joves en la importància de la història, les llengües, l’art o l’ètica de la vida en comú és una tasca prioritària. Quin és el primer record que tens del Santa Anna? I l’últim? I el millor? El meu primer record es remunta als cursos de pàrvuls, on compartia taules baixes amb l’Olga Rabassa i el Pau Roca, i vaig aprendre les primeres lletres amb la Maria Antònia Prat. Els darrers records tenen a veure amb el despertar dels anys de BUP, a l’últim pis de l’escola del carrer Bailèn. El record general de l’Escola és tan positiu que se’m fa difícil destacar-ne un, però si hagués de fer-ho subratllaria el conjunt de persones amb qui vaig tenir relació durant tots aquells anys: amics, companys i mestres.

| 7

Encara mantens contacte amb els antics companys? He mantingut contacte regular amb pocs amics de Santa Anna, però, amb els que en tinc, és molt intens. També m’agrada retrobar companys de manera casual i comprovar que la confiança i l’afecte es mantenen intactes. Conèixes l’Anna Fabra? Conec poc l’Anna Fabra, però vam coincidir una temporada al CCCB i sé que actualment està treballant al MNAC. Li tinc un gran respecte. Una assignatura i un professor que et marqués durant la teva etapa al Santa Anna? M’agradaven totes les assignatures, però tenia una certa preferència per les llengües (català, castellà i francès), la història i les matemàtiques. De tots els mestres vaig aprendre molt, però els darrers anys em va marcar especialment la Maria Jesús Marqués. Les seves classes de literatura castellana em van despertar la consciència política. Autor preferit? No tinc un únic autor de referència, però darrerament m’he acostat molt a l’obra del sociòleg britànic Richard Sennett, perquè dóna claus per entendre una societat cada vegada més plural. Obra preferida? El príncep, de Maquiavel. A quina època de la història de l’art t’agradaria viure? Estic contenta a l’època en què m’ha tocat viure, però en canvi m’hauria agradat molt viure una llarga temporada a l’Àfrica. Quina exposició t’agradaria portar al CCCB? M’interessen molt les exposicions monogràfiques sobre una ciutat, perquè et permeten descobrir un altre univers cultural i aprendre de les virtuts i els reptes d’un altre entorn urbà. A través del CCCB, m’agradaria viatjar a Jerusalem, Alger, El Caire, Rio de Janeiro o Nova York. També m’agradaria fer una exposició sobre les migracions, amb la mirada posada a la seva importància a la nostra societat.


8 |

LARATLLAGROGA

L’Entrevista

Rosa Vila Pau Jané i Pere Ricart Al llarg d’aquest trimestre, alguns alumnes de 3r i 4t d’ESO van anar a veure l’obra de teatre Pàtria, al Teatre Lliure. La Rosa Vila, una de les actrius principals i mare de l’escola va accedir a tenir una trobada no només amb els redactors de la Ratlla, sinó també amb qui va disfrutar de la obra. Aquí us en deixem un resum. En qui et vas inspirar per interpretar el paper de l’estrangera? Em vaig inspirar en una amiga meva novaiorquesa, que ara viu a Catalunya i que parla tan de pressa l’anglès com el català. Vaig enregistrar-la per practicar l’accent. En el seu accent català vaig posar les bases de la meva interpretació i després vaig anar canviant el

codi de major o menor accent segons la decisió d’en Jordi Casanovas, el director. Per quin motiu l’estrena s’ha fet esperar tant? La veritat és que no sé per què va trigar tant, però el que sí que puc dir és que l’obra te l’anava donant fragmentada, ja que l’anava polint a mesura que anàvem avançant els assajos, de manera que al principi no sabíem ni quin era el principi ni quin era el final. És una manera de fer molt més complexa, ja que, a més, al principi només en teníem fragments dispersos, de fet, hi ha personatges que al principi hi eren però que van desaparèixer. Per si no ho sabíeu, aquesta obra és la primera obra d’una trilogia, les dues altres obres de la qual són Història de Catalunya i Vilafranca.


LARATLLAGROGA

| 9

Quina va ser la teva impressió quan vas llegir els primers fragments que et van donar?

tot, la Lluïsa tres quarts del mateix, el Fermí

L’obra la vaig trobar molt sintètica, és dir, que t’has de muntar moltes coses per omplir entre frase i frase. Per exemple, quan prens un cafè no dius: “Oh, que bo que és!”, sinó que ho poses tu. Dius un concepte i després n’hi ha un altre.

pretat fantàsticament, ja que és un actor que

Et va agradar el repartiment de l’obra? Evidentment que em va agradar, és un repartiment fantàstic, ja que ariba un moment que no t’imagines a cap altre actor fent aquell paper. El Francesc Orella (Miquel Raventós) és un dels millors actors catalans que conec. L’Àlex Casanovas, ja el coneixeu, ha fet de

Reixach és un dels actors grans que encara

segueix actiu. En Marcel també ho ha interja fa de director, cosa que comença a ser habitual entre els actors joves, i que demostra el nivell que hi ha.

Tu també havies actuat al Teatre Lliure abans, oi?

Sí, el 1999 vam tancar el Lliure amb L’hort dels cirerers, que era una metàfora del teatre,

que s’enderrocava, ja que no sabíem que tornaria uns anys després, i era un homenatge també al Fabià Puigcerver.


10 |

LARATLLAGROGA

El primer president independentista de la Generalitat? Trobes que és una sensació diferent tenir l’audiència més a prop que en altres teatres? A mi m’encanta tenir-los més a prop, ja que si és més lluny és més artificial i t’has de fer l’artista. En canvi, al Lliure pots fer-ho amb un to fluix, però que saps que et sentiran. Tot i això, el teatre mai deixa de ser un artifici. Creus que Pàtria té alguna relació amb la situació que s’està vivint actualment? De fet, aquesta pregunta és la que m’han fet tots els mitjans de comunicació. Però això és una ficció, potser en Jordi és un visionari, però el que és clar és que ell va ser primer, l’obra era així; això sí, no ens esperàvem que tot es complís al peu de la lletra. Però en el fons, aquesta obra vol parlar dels polítics i de la mentida en general, i també es parla de molts altres temes.

En la teva opinió, quina és la reflexió final de l’obra? Encara no ho puc respondre, ja que encara no s’ha acabat la representació de l’obra, però el que sí que crec és que tots acaben sent uns perdedors. Pel que vaig veient, les opinions de la gent són molt diverses. Com us ho vau fer per assessorar en Marcel per representar el seu problema? Vam parlar amb una noia que jo coneixia i que ens va saber assessorar molt bé, i llavors també vam haver de triar quin tipus de malaltia podia tenir. També vam adaptar els tics d’en Marcel al personatge. On et sents més còmoda, fent teatre o fent musicals?

Us ha vingut a veure algun polític?

He fet més teatre, però també m’agrada cantar, suposo que he fet més teatre perquè m’hi veuen més que no pas com a cantant.

Sí. El conseller de cultura Ferran Mascarell i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. I a tots dos els va agradar l’obra. Pel que fa a l’alcalde, he de dir que hi havia una mica de broma, darrere el teló, pel que fa a l’accent, ja que s’assemblen bastant.

Home, el teatre és un repte més gran. Al teatre la gent et veu com un personatge. Al teatre sí que veuen clar que no és real. A part, al teatre no pots fer diferents preses, en canvi, a la televisió sí. Tot i això, amb els avenços

I t’agrada més la televisió o el teatre?


LARATLLAGROGA

tecnològics que hi ha avui en dia poden, per exemple, pots portar el mar a l’escenari, i això abans no hi era. Alguna vegada t’has sentit incòmoda interpretant algun personatge? Sempre he procurat que no, per això existeixen els assajos. Només una vegada vaig dir que no a una obra, ja que no estava ben preparada. Tampoc està malament, en 28 anys, no creus?

| 11

Quina és l’obra que t’ha marcat més? Suposo que és L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, ja que va ser la meva primera obra i la vaig representar davant de 2000 persones, que, vulguis que no, impacta. Com t’ho fas per aprendre els papers? A part de necessitar colzes, també ajuda molt les instruccions que el director et doni. He arribat a fer substitucions en què t’havies d’aprendre el teu guió en només 24 hores.

On vas estudiar?

Alguna vegada has estat combinant televisió i teatre?

Vaig estudiar a l’Institut del Teatre, va ser molt difícil però em va anar molt bé.

Quan acostumeu a assajar abans de representar?

Vas estudiar alguna carrera, a part de la de interpretació? Sí, vaig començar periodisme, perquè en aquells moments fer d’intèrpret estava més mal vist, així que vaig fer un any de periodisme i després, d’amagat de la meva mare, vaig fer interpretació. També he fet cant, ball, seminaris, però sempre tot relacionat amb la representació.

Sí, i fins i tot, entre Barcelona i Madrid. Un mes i mig, un mes i tres quarts... I assagem unes set o vuit hores al dia, que són moltes, ja que sempre hem de treballar amb l’emoció. I necessitaríem assajar més, però aquí també s’ha retallat. Després d’una hora conversant, que es va fer curta, vam haver de continuar amb les classes. Va passar una estona agradable escoltant les seves experiències relacionades amb seva carrera.


12 |

LARATLLAGROGA

Notícies Què ha passat amb la Independència? Pere Ricart i Esteve Cabré A partir de la gran manifestació que hi va haver l’Onze de Setembre, la política i, en general, la societat catalana, estan en ebullició. Un milió i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona reclamant, dit sense embuts, la independència, una voluntat de canvi respecte a la relació amb Espanya. Aquest sentiment, el dia 25 de novembre, ha donat pas a diversos interrogants: ha estat una victòria o una derrota de l’independentisme català? Ha augmentat en vots l’independentisme? Els catalans han decidit repartir els vots independentistes? Totes aquestes preguntes les deixem a l’aire. Hi ha hagut moltes interpretacions, tantes com tendències polítiques. Després de la manifestació, el president Mas, davant del fracàs en la reunió pel

pacte fiscal amb el president del govern central Mariano Rajoy, va decidir convocar eleccions plebiscitàries, és a dir, eleccions on cada partit polític es veu obligat a posicionar-se sobre un tema. La resposta del govern central, davant la possibilitat que es celebrés un referèndum sobre el dret a decidir, va ser de rebuig, ja que considerava que vulnerava la Constitució. Les altres formacions polítiques catalanes van reaccionar amb disparitat d’opinions. Per exemple, els partits independentistes (ERC i SI) van aplaudir la decisió de Mas, mentre que les formacions més espanyolistes (PP, Ciutadans) es van queixar dient que Artur Mas havia fet cas a una minoria dels catalans. El PSC, d’altra banda, va defensar l’anomenada tercera via: el federalisme, és


LARATLLAGROGA | 13

a dir, que Espanya fos com, per exemple, els Estats Units, un sol país però amb una Catalunya amb més competències que ara. Aquesta situació, però, per a una part dels catalans, significa seguir pràcticament com som a hores d’ara. Des de l’11-S fins al 25-N, les principals notícies sobre aquest tema han estat reaccions de diferents personalitats i institucions de Catalunya, Espanya i Europa. Alguns exemples serien les amenaces del govern espanyol i d’alguns presidents autonòmics d’il·legalitzar el referèndum, de la possibilitat que una Catalunya independent sortís de la Unió Europea i no fos viable econòmicament (l’anomenat discurs de la por), i fins i tot s’ha contemplat la pos-

sibilitat de l’empresonament del president Mas. Des d’Europa, la reaccions han estat escasses i contradictòries. Tot i el resultat de les eleccions, des de La Ratlla Groga, creiem majoritàriament que el sistema actual perjudica socialment i econòmicament Catalunya, i que la independència podria ser una sortida. Aquesta oportunitat passa forçosament per un pacte CiU-ERC, les dues grans forces parlamentàries sobiranistes. Pensem que, en qualsevol cas, en podrem treure algun canvi positiu de tot aquest debat.


14 |

LARATLLAGROGA

Notícies

Felix Baumgartner El salt més impressionant de la història

Àlex Masó i Marta González Felix Baumgartner va néixer el 20 d’abril de 1969 a Salzburg i és el paracaigudista més famós del món. Ha fet salts impossibles des d’una base fixa, els anomenats salts BASE, i també ha saltat des d’un objecte volador a una velocitat que trenca la barrera del so. El 1999 va saltar des de les Torres Patrones de Kuala Lumpur, que fan 452m d’alçada i tenen 88 pisos. El 2003 va fer servir una ala de fibra per travessar el Canal de la Mànega en caiguda lliure. El mateix any va obtenir el rècord de salt amb paracaigudes des del punt més baix en tota la

història, va saltar des del crist de Rio de Janeiro. El 2004 va fer un salt BASE des del viaducte de Millau, i fins ara és l’única persona que ho ha fet. El 2007 va saltar des del pis 91 de l’edifici més alt del món, de 391m d’alçada, el Taipei 101, a Taiwan. Però tot i aquests rècords, el salt més impressionant que ha fet va ser el 14 d’octubre de 2012, quan va pujar amb un globus d’heli fins a l’estratosfera i va saltar, trencant la barrera del so. Per començar es van fer dos salts de prova; el primer salt va ser en caiguda lliure, de 21,817 km d’alçada i sense cap dany, amb velocitats


LARATLLAGROGA

de fins a 539,36 km/h. El segon salt va ser des de 29,460 km d’alçada; va caure 3 min 48 seg abans de desplegar el paracaigudes i va assolir una velocitat de 862km/h. El 14 d’octubre va ascendir a una alçada de 39km en una càpsula impulsada per un globus d’heli, i va trigar 90 min per arribar als 39 km d’alçada proposats. En llençarse va agafar una velocitat de 1342,8 km/h tot trencant tres rècords anteriors: -Va ser el primer home capaç de trencar la barrera del so sense cap aparell mecànic. Va trencar la barrera del so els pri-

|1515|

mers 40 segons, en assolir la velocitat de 1342,8km/h. -Va ser el primer home en saltar en caiguda lliure des del punt més alt de tots els intents anteriors, saltant des d’un alçada de 39,068 km. -Té el rècord de fer el volt amb globus d’heli al punt més allunyat de la Terra. En resum, es podria considerar que aquest home és el millor saltador de la història i per això ha obtingut tants rècords mundials de salt.


16 |

LARATLLAGROGA

Crítiques

LO IMPOSIBLE

Marina Camallonga

DURACIÓ: 107min ACCIÓ / DRAMA / SUSPENS Director: Juan Antonio Bayona Intèrprets: Ewan McGregor, Naomi Watts, Tom Holland (amb l’aparició de Geraldine Chaplin) Guió: Sergio G. Sànchez Gènere: Drama País: Espanya Any: 2012

Sabeu aquelles pel·lícules on et poses realment a la pell dels personatges i ho vius tot amb molta intensitat? Lo Imposible és una d’elles. Des del començament de la història, que parla del tsunami que va afectar les costes tailandeses l’any 2004, sents el pes de l’onada fins i tot abans del desastre; passes gran part de la pel·lícula arrapat a la butaca i fixant els ulls a la pantalla, expectant. Basada en una història real i amb personatges familiars i propers, la pel·lícula aconsegueix que la visquis amb molta més intensitat. Naomi Watts i Tom Holland (mare i fill) són els personatges estrella, broden el seu paper. Per al personatge d’ella, el


LARATLLAGROGA

seu fill és l’únic que li queda, la seva raó de viure, ja que pensa que el seu marit i els dos altres fills són morts. El fill, el Lucas, es troba més o menys en la mateixa situació, però en el seu cas ha de cuidar d’una persona més gran que ell, i això fa que vagi madurant al llarg de tota la pel·lícula. Aquesta relació mare-fill és el factor més important per aconseguir un resultat tan commovedor. El personatge del pare, que és portat a la pantalla per Ewan McGregor, és molt més neutre i no el veiem evolucionar al llarg de la pel·lícula, tot i que també ens fa deixar lliscar alguna llàgrima. Totes aquestes emocions estan emmarcades per una gran banda sonora, malgrat que

| 17

els moments més tensos s’aconsegueixin amb el silenci, quan no hi ha música. La part més fluixa de la pel·lícula és potser que només ensenya els efectes del tsunami sobre els turistes, des d’un punt de vista occidental, ignorant que aquest desastre també va afectar, sobretot, els tailandesos i la gent que vivia al país. Només ho veiem des de la nostra banda, ignorem què passa amb els habitants de la zona. En definitiva, Lo Imposible és una pel·lícula que ens ensenya el que és capaç de fer una persona per reunir-se amb els seus i protegir aquells qui estima.


18 |

LARATLLAGROGA

SKYFALL 007


LARATLLAGROGA

| 19

DURACIÓ: 143min ACCIÓ / AVENTURA / SUSPENS Director: Sam Mendes Intèrprets: Daniel Craig, Judi Dench, Javier Bardem, Naomie Harris i Ralph Fiennes Guió: John Logan, Neal Purvis i Robert Wade Productors: Barbara Broccoli i Miachel G. Wilson País: Regne Unit Any: 2012 Joan Cabré i Esteve Cabré De l’aclamat director Sam Mendes (American Beauty, Road to Perdition). De l’aclamat director Sam Mendes (American Beauty, Road to Perdition), torna una altra vegada l’espia que tothom coneix: James Bond. A la pel·lícula, protagonitzada per Daniel Craig (que ja va fer les dues anteriors), hi destaquen l’acció, la intriga i (recordant les pel·lícules més antigues) el sentit de l’humor. En aquesta entrega de la sèrie, el passat misteriós de “M” posa en perill la societat del Regne Unit i posa a prova l’experiència de l’agent secret en una situació extrema. Amb frases de pel·lícules antigues i expressions patriòtiques, Skyfall supera amb escreix l’examen que van encarregar a Sam Mendes: Rodar la cinta cinematogràfica que celebrés els 50 anys de James Bond a la pantalla. Hi ha unes grans actuacions de Daniel Craig i sobretot de Judi Dench, que podria arribar a rebre el premi de millor actriu secundària a la propera edició dels Òscar. Javier Bardem destaca pel seu paper de malvat de la pel·lícula, amb bones dosis d’humor negre.

La cinta és entretinguda, divertida, plena de suspens i amb un final que un no es pot esperar: molt recomanable. Tècnicament, el resultat és molt bo; es poden veure, per exemple, uns quants travellings: a la primera escena, trobem l’agent dalt d’un tren lluitant amb un agent rus i Moneypenny no sap si li ha de disparar. Skyfall és diferent de Casino Royale, que per a molts crítics de cinema és la més bona de totes les protagonitzades per Craig. Casino Royale presentava un James Bond d’acció, però més seriós i més dur; i la trama era molt més complexa. La continuació (Quantum of Solace) perdia molt i era pura acció, amb un argument més simple. No obstant això segueix sent molt entretinguda. Skyfall aconsegueix superarles totes dues, ja que si bé el guió potser no és tan elaborat com el de Casino Royale, la història és molt bona i, des del primer minut, no pots apartar els ulls de la pantalla.


20 |

LARATLLAGROGA

Crítica literària

Memòries d’Idhun Laura Gallego García Marta González i Clara Cugat Memòries d’Idhun és una saga de tres llibres de Laura Gallego Garcia. Es va publicar a l’editorial Cruïlla el 2004. És una aventura apassionant on es combina la fantasia amb el romanç i el perill, amb la lleialtat. La història comença amb un noi que té una vida normal fins que es veu involucrat en una complexa història d’orígens molt més llunyans del que ell es pensa. La seva vida canviarà per sempre quan un dia el Jack, un noi danès de tretze anys procedent de Silkeborg, arriba a casa i troba els seus pares morts al saló on també hi ha els assassins que el volen matar a

ell. Llavors apareixen dos desconeguts que el salven i el porten en una dimensió entre la Terra i un món paral·lel a aquesta, Idhun. Allà coneix la Victòria, una noia amb el mateix destí que ell. Els dos amics, juntament amb els seus salvadors, formaran La Resistència, un grup creat especialment per lluitar contra Ashran el Nigromant, el tirà d’Idhun, i el seu fill Kirtash. Memòries d’Idhun és un llibre de trama complexa. Tot i que només són tres volums, hi passen moltes coses i de vegades pot arribar a ser molt confús. S’expliquen algunes escenes que creiem innecessàries i irrellevants


LARATLLAGROGA

| 21

per al futur dels personatges i que, en lloc d’aclarir la història, la compliquen encara més.

que el lector s’adoni de la seva humanitat, tot

La novel·la es basa en els pensaments dels personatges, que són rodons ja que evolucionen molt durant la història. Són personatges molt diferents, amb els seus pros i els seus contres. L’autora fa creure el lector en la benevolència dels personatges, però arriba un punt que un s’adona que tots els personatges són egoistes i busquen els seus propis beneficis. En cap dels tres llibres, no hi ha un ideal de personatge, tots tenen petits defectes que fan

En general, hi predomina la descripció per so-

i que no hi hagi cap personatge del tot humà.

bre del diàleg, i això permet crear-se una perfecta imatge mental del món en què es troben.

Un dels principals defectes de la història, però, és que algunes de les sorpreses es veuen a

venir. Tot i això, és una molt bona saga, recomanable per a totes les edats, per poder gaudir d’una bona lectura entretinguda i profunda. Esperem que us agradi!


22 |

LARATLLAGROGA

Art

Ceràmiques de Picasso

Marta González L’exposició de “Ceràmiques de Picasso: Un regal de Jacqueline a Barcelona” commemora el 30è aniversari de la donació de Jacqueline Picasso de quaranta-una de les seves obres a la ciutat. Cal destacar el fet que escollís donar ceràmiques, i no altres peces artístiques, ja que la terrissa va tenir un lloc destacat en la seva relació amb Picasso durant les dues dècades que van passar plegats.En aquesta exposició s’hi poden admirar les obres de Jacqueline Piscasso, l’última dona del pintor, durant la seva relació íntima amb l’artista, així com retrats d’ella pintats per Picasso al taller on es van conèixer. En un dels seus viatges, Picasso va trobar casualment el taller on treballava la parisenca, el taller de Madoura, i es va interessar molt per la seva obra. Jacqueline Roque, una artista aleshores poc reconeguda, treballava exclusivament amb ceràmica i es caracteritzava per donar relleu a les seves obres; estava captivada per les figu-

res tridimensionals. S’inspirava bàsicament en l’antiga Grècia, la música tradicional com l’aulos i amb figures mitològiques, sobretot el faune i el mussol, un animal venerat pels antics grecs i omnipresent a la mitologia grega. D’altra banda, s’interessava molt per la cultura mediterrània i espanyola i fins i tot va representar diverses curses de braus. Durant uns anys, la seva obra es va basar únicament en la ceràmica popular mediterrània, on s’hi poden apreciar mussols, eriçons de mar comuns a les costes catalanes i fins i tot pops o orenetes... Durant aquests vint anys, Picasso es va enamorar cegament de Jacqueline, va fer moltes pintures i retrats de la seva estimada i fins i tot va deixar de ser el seu mestre per passar a ser-ne alumne en l’art de la ceràmica. Durant poc més de vint anys van estar treballant i vivint junts en secret, fins que l’artista va morir, amb Jacqueline sempre al seu costat.


LARATLLAGROGA

| 23

Música

Èxits 2012

Àlex Masó, Marina Camallonga, Bibiana Hernández i Marta González

Some Nights Autor: F.U.N Estil: rock-indie

Some Nights és el segon àlbum de la banda americana FUN, format per Nate Ruess, Andrew Dost i Jack Antonoff. Va ser llançat el 21 de febrer de 2012 i amb poc temps va assolir el primer lloc de la llista Billboard durant sis setmanes consecutives. Aquest èxit els va venir gràcies al senzill We Are Young, que els va portar a la fama. Curiositat: el grup va ser format a NYC pel vocalista, Nate Ruess. Segons la revista Rolling Stone, és el “prototip d’estrella del rock’n roll del segle XXI”.

Nothing but the beat Autor: David Guetta Estil: house-electropop Nothing But The Beat és el cinquè àlbum del DJ David Guetta. Va sortir el 26 d’agost de 2011. Guetta col·labora amb artistes com Lil Wayne, Nicki Minaj, Usher, Jennifer Hudson, Jessie J i Sia Furler.


24 |

LARATLLAGROGA

Lágrimas desordenadas Autor: Melendi Estil: Rock Melendi fa unes setmanes va llençar el seu vuitè i últim disc Lágrimas desordenadas que està sent un èxit de vendes i és l’àlbum més popular a Espanya segons la llista d’àlbums de Spotify. Han triomfat totes les cançons, però la que més ha destacat és Lágrimas desordenadas.

King Of Dance Autor: Juan Magán Estil: electro-latin, hip hop King of Dance és el primer àlbum de Juan Magán, que va sortir a la venda el 15 de maig de 2012 a Espanya, i el 19 de juliol del mateix any als Estats Units. Inclou els seus últims èxits, com “Ella no sigue modas” i nous temes inèdits.

Fácil Autor: Maldita Nerea Estil: Pop Rock El disc Fácil, que va sortir a la venda el17 de maig de 2011, és el quart disc del grup, i compta amb cançons com “ En el mundo genial de las cosas que dices”.


LARATLLAGROGA

| 25

Cometas por el cielo Autor: La Oreja de Van Gogh Estil: Pop, Pop Electronico, Power Pop, Balada, Pop Rock Cometas por el cielo és el sisè àlbum de La Oreja de Van Gogh publicat el 13 de setembre de 2011 amb la nova cantant, Leire Martinez.

Benviguts al llarg viatge Autor: Txarango Estil: Fusió, Reggae, Cúmbia, Dub, Pop i Salsa. Benvinguts al llarg viatge és el primer disc de Txarango, publicat a la seva web gratuïtament el 16 de gener de 2012. Aquest disc va comptar amb la col·laboració de La Pegatina, Bongo Botrako i Itaca Band, entre d’altres.

WILD ONES Autor: Flo Rida Estil:Hip House, Dance-Pop El 3 de juliol d’aquest mateix any Flo Rida va llançar el seu quart disc, Wild Ones. Va obtenir amb aquest disc dues cançons al top cinc de singles i tres cançons (Good Feeling, Wild Ones i Whistle) al número cinc de la Billboard Hot dels EUA.


26 |

LARATLLAGROGA

Un passeig per Barcelona Esteve Cabré, Marina Camallonga i Clara Cugat Ja que és hivern, hem decidit fer un recorregut per la ciutat ideal en aquesta època de l’any. Recomanem començar-lo cap a mitja tarda, per així poder veure els llums de Nadal al vespre. Comencem a la part alta de la Rambla de Catalunya, tocant a la Diagonal, i anem baixant amb direcció a Plaça Catalunya mirant els aparadors nadalencs de les botigues. La primera parada és la pastisseria Mauri, a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb Provença. És una pastisseria bastant selecta, perfecta per a conversar amb els amics i aïllar-nos una mica del fred barceloní. Seguim fins a Plaça Catalunya. Si ignorem els coloms, podem veure el bust de Francesc Macià, i si tenim temps, podem anar a patinar a la pista de gel que instal·len a l’hivern. Continuem per la Rambla i girem a l’esquerra pel carrer Canuda. Si seguim uns metres trobarem a mà dreta una llibreria de segona mà (la Canuda), on podem aconseguir regals de Nadal a bon preu. Seguim recte fins a la Plaça de la Vila de Madrid, on hi ha unes tombes romanes. Passem pel costat del Dechatlon, baixem pel carrer Duc de la Victòria i arribem a la Porta Ferrissa, que està en plena ebullició. Girem a la dreta i ja ensumem l’olor de la xocolata del carrer Petritxol. A les xocolateries del nº8 (La Dulcinea) o del nº13 (La Palleresa) prenem una tassa de xocolata desfeta (o un suís) acompanyada de xurros i melindros. Un cop tips, tornem a la Via Laietana per agafar el metro o el bus cap a casa.


LARATLLAGROGA

| 27

L’Escola

Taller de fecundació in vitro Maria Ullés i Xavi Toledano El dimarts dia 4 de desembre, van venir a l’escola la Teresa Mogas, veterinària, i la Diana Guitart, coordinadora dels tallers escolars de l’Observatori de la Difusió per la Ciència, ODC. Totes dues formen part de l’ODC de la Universitat Autònoma de Barcelona. La Diana Guitart ens va fer una petita introducció sobre el que feien: mostrar als joves què és la ciència i com són realment els científics: no uns homes vells amb barba i bata blanca tancats tot el dia al laboratori, sinó gent normal i corrent que aporten tots els seus coneixements i investigacions a l’avenç de la ciència. A partir d’aquí, la Teresa Mogas ens va explicar com funciona la fecundació in vitro: l’extracció dels òvuls, l’obtenció dels espermatozoides i la unió entre ells, és a dir, la fecundació. En acabar l’explicació, vam anar al laboratori de l’escola i nosaltres mateixos vam portar a terme una fecundació in vitro amb òvuls i espermatozous de porc. Ens vam dividir en dos grups i uns

vam extreure els òvuls dels ovaris i uns altres vam analitzar els espermatozoides. Per a conseguir els òvuls, ens van donar a cada grup de tres persones mig ovari de truja. L’ovari tenia una mena de bombolletes, que eren els òvuls. Vam rascar els ovaris amb un bisturí, els vam barrejar amb un líquid semblant al sèrum fisiològic, i els vam analitzar amb una lupa. Mentrestant, els altres grups van col·locar en uns portaobjectes una gota de semen de porc i també el vam analitzar, ara amb un microscopi, calculant el tant per cent que estaven vius i sans, és a dir, que es movien en línia recta. Quan ja teníem els òvuls separats dels ovaris, la Teresa va portar a terme la fecundació ajuntant els òvuls amb els espermatozoides. Vam intentar observar la fecundació a través del microscopi, però per mala sort no la vam poder observar. Va ser una experiència molt interessant i ens ha apropat molt al món de la ciència.


28 |

LARATLLAGROGA

CONCERT D’OBOÈ AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Helena Machín El dia 22 de novembre, els alumnes de la classe de 4t ESO vam anar a veure un concert de la JONC Filharmònica amb Guillermo Sanchís com a oboè solista (guanyador del premi “El primer palau” el 2011) i amb Manuel Valdivieso com a director de l’orquestra. El primer concert que vam sentir era de W. A. Mozart, concretament el concert per a oboè i orquestra en Do Major, que té una melodia molt brillant i amb caràcter en la qual hi ha moments en què el solista és acompanyat per l’orquestra i en altres fragments el solista i l’orquestra conversen. Tot i que Mozart pertany al període clàssic de la música, època on les melodies són simples i clares, aquest concert demostra que ell no seguia del tot els tòpics de l’època a l’hora de compondre, ja que carrega la melodia amb mordents i trinos, fets inusuals a l’època. Una melodia que no només és brillant, sinó que també és alegre. Durant el solo d’oboè, l’orquestra està en silenci absolut i d’aquesta manera es

centra tota l’atenció en la melodia de l’oboè. És un concert que té forma de rondó; durant el primer moviment la música és alegre, però en el segon moviment, la música i la intenció dels intèrprets fan que la melodia sigui melancòlica; al tercer moviment torna a haver-hi una melodia alegre, divertida, despreocupada i fins i tot juganera. Un molt bon concert. El segon concert era de B. Martinu, i es tractava d’un concert amb moltes dissonàncies a la melodia. Igual que en el concert de Mozart, hi havia moments en què l’orquestra acompanyava el solista i altres en què hi conversava. Quan el solista fa els solos l’orquestra l’acompanya i intenta no destacar, però també hi ha moments en què l’orquestra està en silenci absolut perquè se senti aquesta melodia plena de notes peculiars segons la tonalitat. Una melodia sense sentiments fàcilment definibles ni expressivitat concreta.


LARATLLAGROGA

Concurs

| 29

En aquesta primera entrega de la revista del curs 2012-2013 es va proposar fer un concurs de fotografia als alumnes de l’escola a partir de 5è de primaria, i hem anat rebent fotos al llarg del trimestre. El premi a la millor fotografia és un exemplar de la revista que podran passar a recollir el dia 21 de desembre a l’escola.

Marta Alegre, primer premi del concurs.

Alberto Lisinicchia, finalista.

Marlen Grundmann, finalista.


30 |

LARATLLAGROGA

Conferència

Àlex Masó i Marta González El passat dimarts 26 de novembre, l’economista, diputada i mare de l’escola Rocio Martínez-Sampere va venir a fer una xerrada sobre economia als alumnes de 3r i 4t d’ESO. Va ser una xerrada centrada en l’explicació del que és l’economia i què ens ha conduït a la situació econòmica actual, sense entrar en temes polítics.

i com va acabar conduint a la inflació i a altres situacions econòmiques importants. Ho intentava explicar amb exemples quotidians perquè pogués ser més entenedor, com per exemple parlant de pomes com si fossin euros. També va explicar les relacions que hi ha entre les economies de cada país.

Sobre el primer aspecte, la RMS va fer una demostració de com funciona el mercat econòmic,

Sobre el segon aspecte, ens va explicar detalladament i de forma entenedora l’inici de la crisi,


LARATLLAGROGA

| 31

com es va anar inflant i finalment com va esclatar

com ella va dir, la gran crisi del segle XXI. Cada

tes les economies del món estan en relació. Va

ves idees polítiques; i en resposta a les nostres

la bombolla immobiliària a tot el món, ja que toexplicar-nos que ni els economistes podien predir el futur econòmic mundial, i d’aquesta manera

volia dir que no se sabia que es pogués entrar

en una crisi tan forta, ja que estàvem en temps de bonança econòmica. Cada economista té la seva pròpia opinió de com sortir d’aquesta crisi,

economista té la seva opinió en funció de les sepreguntes, va reconèixer que per a ella la manera

com el govern actual està intentant sortir de la crisi no sembla la més adequada. No va voler parlar en cap moment sobre política ni de les eleccions,

ja que, en la seva opinió, no s’han de barrejar conceptes.


LARATLLAGROGA Escola Santa Anna c.Bailèn nº53-59 08009 Barcelona

www.santaanna.cat

La ratlla groga X  

La revista de l'escola Santa Anna

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you