12 GEiEG
FEBRER/MARÇ 2015
entrevista
Text i fotografia: Carles Alonso
M’avanço a dir que al maig més que un homenatge a l’equip ha de ser-ho a l’Esther A l’esport com a la vida mateixa, el 90% és treball i esforç
El proper 28 de maig es complirà el 25è aniversari del primer i únic títol d’un campionat estatal que va aconseguir un equip de base de les comarques gironines en l’esport del bàsquet. Va ser a Salt i ho va aconseguir un grup de noies que competien a la categoria juvenil (ara és júnior). El desembre passat, en el marc del Trofeu Ramon Sitjà a Vilablareix, varen fer un retrobament a l’espera de quadrar agendes per al proper mes de maig, en què al Lluís Bachs es farà la commemoració oficial de la competició. Parlem amb Meritxell Buil Fortea, la que va ser la capitana d’aquell grup de 12 noies entrenades per Pepe Rodríguez que varen aconseguir fer història a l’esport gironí.
- Apunt d’arribar als 25 anys d’aquella fita històrica. Què queda d’allò? - MB: Queden moltes coses. Sembla com si fos el mes de maig passat que l’haguéssim guanyat. Però crec que no només aquell campionat sinó tot el que va viure aquest grup quatre anys abans, és el que ens uneix. El títol podem dir que va ser la culminació. - 25 anys i cap equip de les comarques gironines ha pogut repetir la vostra gesta. Per què? - Penso que nosaltres vàrem ser el primer a utilitzar una filosofia gairebé professional tot i ser equips de formació. En l’actualitat, amb els equips de base que hi ha, és estrany no aconseguir un resultat així. Però van haver-hi molts factors que varen fer possible el títol. Nosaltres teníem una dedicació molt gran, i sobretot crèiem
100% amb el que deia el nostre entrenador, ningú dubtava ni posava res en dubte. Vàrem arribar a entrenar tres cops al dia, durant quatre dies a la setmana. Això ara és impensable. - Què passaria si ara diguéssim a la majoria d’equips de la demarcació: entrenament a les 7 del matí... - Home, ara et dirien si estàs boig o que... Però va ser fonamental. Tot i que en el nostre equip hi havia talent, penso que a l’esport com a la vida mateixa, el 90% és treball i esforç. Nosaltres el vàrem tenir. - En aquella generació del 1972-1973 us vau barrejar gent amb talent, gent treballadora, amb jugadores que sabien que jugaven poc, però que quan sortien a la pista ho donaven tot... - En l’actualitat és difícil que totes les jugadores d’un mateix equip