Page 1

espais

17

n ESOIIl·lustració feta per l'alumna Iman Laaouani

el C


Sumari 02 Sumari i editorial 03 Cases diferents : Sentir-se a casa, malgrat no ser-hi 04 05 La vie sans abri: les SDF 06 La vie dans un container 07 L'exploradora de l'hiperespai 08 09 Les cúpules geodèsiques10 11 Espai habitable 12 13 Canvis espacials 14 15 16 17 Il·lustrem Vinyoli 18 19 Espais preferits o espacials 20 21 Com érem...qui és qui? 22 23 Univesos 24 25 La vida privada de les abelles 26 27 Brugubrits & et notre petite amie 28 29 Il·lustrem HOME 30 Zona esport 32 Gestió espacial en l'empresa 34 Espai polític i memòria col·lectiva

Editorial “Mira altra vegada aquest punt. Això és aquí. Això és casa nostra. Això som nosaltres. En ell hi han viscut la seva vida tots els qui estimes, tots els qui coneixes, tots aquells de qui has sentit parlar, cada ésser humà que ha existit alguna vegada. La suma de la nostra alegria i del nostre sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de civilitzacions, cada rei i camperol, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, nen amb esperança, inventor o explorador, cada mestre de morals, cada polític corrupte, cada “superstar”, cada “líder suprem”, cada sant i pecador en la història de la nostra espècie hi ha viscut – en una partícula de pols suspesa en un raig de sol.” Carl Sagan Aquest és el text que Carl Sagan va escriure després que el 14 de febrer de 1990, a instàncies seves, els enginyers de la NASA fessin rotar la nau Voyager-1 -que en aquell moment es trobava a més de sis bilions de quilòmetres de distància-, per tal de fer una darrera fotografia al nostre planeta. Un petit punt blau pàl·lid, solitari enmig de la foscor còsmica.

Casa.

El Clip d’aquest any està dedicat a la nostra casa, al barri, als espais, reals i onírics que imaginem. Perquè, malgrat que és fonamental no perdre de vista que tots compartim aquest petit punt blau que és el nostre planeta, també per a tots és diferent la nostra relació amb l’entorn, la manera com mirem i vivim l’espai que ens envolta. En aquestes pàgines hi trobareu la visió d’alumnes i professors del que per a cadascun és o voldria que fos casa seva: els carrers de Banyoles, els barris d’altres ciutats, les cases intel·ligents, els espais somiats... Us convidem a passejar per casa nostra i gaudir de El Clip! Rafel Juanola, director

2


Cases diferents Avui dia podem trobar una gran varietat de cases, des de cases container fins a cases sobre els arbres. Aquesta varietat de construccions ens atorga el poder d’imaginar-nos i, fins i tot, crear cases molt diferents i originals. Si ets un amant de la música, pots crear una casa d’instruments. Sembla impossible, oi? Doncs no, així ho han demostrat els estudiants de la Universitat de Tecnologia que han creat aquesta casa en forma de piano i guitarra a Hefey, a Huainan (Xina). Us ho creuríeu si us digués que existeix una casa de 133 cm d’amplada? És considerada la casa més estreta del món. Té 4 plantes, una habitació, un bany, una cuina i un menjador. Es localitza a Varsòvia. La casa següent és dissenyada per Sou Fujimoto i ha sorprès molt els habitants de Tokio pel fet que és totalment transparent. La casa és anomenada “House N.A.”. L’objectiu de l’arquitecte va ser poder establir una connexió constant entre els seus habitants. Per últim, trobem la casa Brutale. Si ets

una persona que considera imprescindible tenir vistes, aquesta és, sens dubte, la teva casa. Està situada a la muntanya de Faqra, a una alçada de 1600 metres. L’estudi d’arquitectura Open Platform for Architecture ha decidit crear-la per tal de connectar al màxim els seus habitants amb la naturalesa. Jana Balateu i Riembau

Sentir-se a casa, malgrat no serhi El concepte de casa, al cap i a la fi, és molt subjectiu. Segons el IEC una casa és un edifici destinat a l’habitatge humà. Tot i així, casa teva pot ser una persona o un lloc completament allunyat de la teva llar. Sentir-te com a casa vol dir sentir-te protegit, estimat i cuidat en un lloc o per una persona. Les famílies, els companys de vida o les mascotes fan que ens sentim com a casa. Sentir-te com a casa és estar envoltat de gent i de circumstàncies que ens fan estimar i sentir-nos estimats. Sentir-te a casa malgrat no ser-hi, pot ser possible. Júlia Bosch 3


La vie sans abri: les SDF

4

Le mot SDF englobe de nombreuses situations extrêmes et variantes selon les pays, mais en Europe, il regroupe les sans-logis, sans-abri, clochards, vagabonds, mendiants… Une personne qui est sans abri est quelqu’un qui n'a pas d’habitation, lieu ou d'adresse pour vivre en permanence. Cela implique que la personne ou le groupe de personnes se promène dans la ville sans savoir où i va. Les sigles SDF signifient Sans Domicile Fixe, personne ne disposant pas d’un logement.

mesures juridiques et des lois qui les protègent. Dans les pays les plus développés, il existe des centres spécifiques qui leur offrent de la nourriture et du séjour. C’est très bien, mais le problème c’est que c’est limité, c’est-à-dire qu’ils ont une limite de personnes par centre. Ça fait que beaucoup de gens se retrouvent sans cette ressource et qu'il y ait des conflits. Pour moi, la solution serait que les gouvernants accordent plus d’aide monétaire à ces organisations puisque la majorité ne dépend que des dons anonymes.

Les causes et les conséquences de ce phénomène sont nombreuses et nous en discuterons ensuite. Avant, la situation des personnes atteintes de ce type de problème était presque irrémédiable, mais il y a maintenant des

Ensuite, je vais transcrire un extrait de l’interview que j’ai faite à une personne de la ville de Banyoles qui souffre de ce problème. Il a préféré de garder son anonymat et évidemment nous nous soucions plus de sa situation que de son


nom. À l'origine, il était né à Nouakchott (Mauritanie) et à l'âge de 20 ans, il a immigré au Maroc. Là-bas, on ne l'a pas beaucoup aidé et c'est pour ça qu’il a dû partir et aller en Espagne. Il a vécu pendant 2 ans dans un appartement de squatters de très mauvaise qualité. Ensuite, ils l'ont expulsé parce qu'il était obligé à payer une somme d'argent qu'il ne pouvait pas atteindre. À partir de ce moment-là, il erra sans savoir où aller. Il a maintenant 24 ans et, comme tous les jeunes de son âge, il a des rêves et des buts, mais ils sont extrêmement limités par sa situation. Interview: - Combien d’argent payiez-vous dans la maison occupée ? -Je payais 60 euros par mois. Même si cela semble peu, pour une personne qui n'a pas de travail fixe, c'est beaucoup. De plus, la nourriture ne rentrait pas dans le paiement, j’allais souvent dormir sans rien avoir mangé. -Vous avez dit : "sans travail fixe", donc vous travaillez parfois, n'est-ce pas ? -Oui, bien que je sois sans papiers, dans de nombreux endroits, j'ai été admis au travail, en noir bien sûr. Et de cela je vis, de cela et de l'aide de Caritas et d'autres personnes. -Pensez-vous que cela valait la peine de quitter votre pays pour vivre comme ça ? -La vérité est que non, mais je ne veux pas retourner sans rien. J'espère que je pourrai améliorer ma situation. -L'Espagne, est-elle comme vous l’imaginiez ? -Clairement non, ils m'avaient dit qu'on

y vivait très bien, qu'il était très facile de trouver une maison et de travailler, mais c'est tout le contraire. Et à ce point, je veux clarifier une chose, beaucoup de gens se demandent pourquoi il y a autant d’immigrants. Je tiens à vous dire que la plupart d’entre eux sont trompés et qu’ils sont envoyés avec une très mauvaise idée, comme c’est mon cas. -Quelle a été votre impression avec les gens ici ? -Comme partout, il y a tout, mais ce qui me blesse le plus, c'est l'insensibilité des gens qui croient que vous êtes comme ça parce que vous le voulez. C'est un mensonge qu’ils ne veulent pas travailler ni bien vivre. Ils sont obligés de chercher de l'aide. -Pour finir, voudriez-vous dire quelque chose à tous nos lecteurs ? -Bien sûr, à partir de cette plate-forme, je veux envoyer un message d'empathie, de vouloir se mettre à la place des gens, de ne pas juger les gens pour leur argent ou pour leurs propriétés. Et à tous ceux qui peuvent aider, un grand merci. Nous ne savons jamais ce que le destin nous cache et quand nous aurons besoin d’aide. Toufiq Lachguer, 1r B Batxillerat

5


La vie dans un container Imaginez- vous la vie dans un container ? La maison container est un type d’habitation récent qui met l’accent sur l’esthétique. Depuis quelques années, ce type d’habitation est de plus en plus adopté et l’on pourrait penser qu’elle finira par détrôner les habitats conventionnels. Une maison conteneur est un style de maison qui utilise des conteneurs pour servir à sa structure. Elles sont fabriquées à partir de produits recyclés ou qui ne nuisent pas l'environnement. C'est une bonne option pour la construction de votre maison, car elle sera non seulement beaucoup moins chère, mais aussi respectueuse de l'environnement. Il existe différents types de maisons conteneur : Les conteneurs peuvent être démontables après installation pour réutilisation à un autre endroit ou fixes. L'installation intérieure peut être faite en atelier avant assemblage ou sur place. Les conteneurs peuvent représenter la totalité de l'habitation ou n'être qu'une partie ou un élément de la structure. Les conteneurs peuvent être apparents ou non. Parmi les avantages, il y a le prix, la rapidité de l’installation et d’aména6

gement et aussi la résistance et l’isolation. Parmi les inconvénients on trouverait les dimensions, l’intégration dans le paysage et le toit plat. Par ailleurs, les maisons-conteneur servent non seulement de maison, elles font aussi d'autres fonctions comme d’art abstrait, des classes d’école, des studios d’enregistrement, des laboratoires, etc. Ça vous dit ??? Jana Balateu


L'exploradora de l'hiperespai Escric aquesta nota amb la remota esperança que algun dia, algú pugui conèixer la meva història. La història d’una exploradora perduda ... La manca d’espai en el nostre planeta ens va empènyer a la cerca de móns on poder expandir-nos. Les nostres coneixedores van arribar a la conclusió que l'espai no era pla, sinó corbat, i que si aconseguíem sortir del nostre món tridimensional, podríem en aquest hiperespai viatjar de manera factible amb dreceres a llocs llunyans del nostre univers. Finalment vam aconseguir naus capaces de viatjar per l’hiperespai, de quatre dimensions, crec. El viatge era cap al desconegut, doncs què hi ha fora del nostre espai sigui pla o corbat? Res no podien saber les nostres coneixedores, només hipòtesis, però per això estem les exploradores... El viatge era sense retorn, però amb l’esperança de poder comunicar la meva arribada a un món viable i d’obrir vies de sortida per a la nostra població. L’hiperespai ha resultat ser un milfulls de espais tridimensionals plans o corbats, ves a saber... La probabilitat d’arribar a un punt del meu espai de sortida era pràcticament nul·la. Quan vaig arribar a aquest món, vaig descobrir, amb la precària tecnologia que tenen els habitants «intel·ligents» d’aquest món, que el meu planeta en aquesta realitat no existeix i la meva nau, com ja sabíem, no té capacitat de fer el viatge de tornada. Ara estic atrapada en aquesta realitat i aquest món on hi ha una espècie que ha

basat el seu domini en la col·lectivitat mal interpretada, amb l’explotació fins a l’extermini de la resta d’espècies, fins i tot de la seva mateixa espècie. Els meus no han desenvolupat el coneixement i estan reclosos en bucs per produir mel pels humans. Només em queda esperar ser aniquilada en aquests món hostil o intentar introduir el coneixement en un d’aquests ruscos... Departament de matemàtiques

Ampolla de Klein

7


Les cúpules geodèsiques Una cúpula geodèsica, o Domo, és una estructura semiesfèrica formada per la unió de triangles diferents. Les unions es fan amb un cert angle per tal d’anar corbant la superfície i crear formes pentagonals i hexagonals, els vèrtexs de les quals toquen la superfície d’una esfera hipotètica. La cúpula geodèsica es caracteritza per ser una estructura lleugera, lliure de bigues i pilars, i de gran resistència, ja que com més gran és, més resistent es torna. La primera cúpula geodèsica va ser patentada l’any 1954 per l’arquitecte americà Richard Buckminster Fuller (18951983) i, des de llavors, la seva construcció s’ha anat adaptant als requeriments

8

estètics i funcionals de cada projecte. L’any passat, els alumnes del GS de Disseny i Moblament van dur a terme dues pràctiques amb aquest tipus d’estructura. Per una banda, van construir una cúpula de fusta desmuntable i a escala real per vestir l’estand de fusteria a la fira Expo Jove de Girona, i per l’altra, cada alumne va desenvolupar una proposta de disseny d’interiors dins d’aquest espai. Van sorgir idees tan diferents i originals com un habitatge de dues plantes, un espai de tast de vins, un cinema o una pèrgola de jardí, entre d’altres.


9


Espai habitable Quan l’espai és lliure, no el percebem igual que quan l’encapsulem en una habitació o en una pèrgola. L’espai adopta una forma diferent i transmet una energia particular. Pot influir en el nostre estat d’ànim i transmetre sensacions. “Jo no projecto plànols, ni façanes, ni seccions: projecto espai.” Tal com afirmava Adolf Loos (1870-1933), arquitecte, no existeixen planta baixa, pis superior o subsòl, sinó que hi ha espais que es comuniquen, vestíbuls, terrasses, etc. Els espais s’han d’unir els uns amb els altres de manera que el pas de l’un a l'altre sigui imperceptible, natural i eficaç. Seguint la línia de l’arquitecte austríac que a principis del segle XX començava a apostar per la desornamentació i per l’ús de diferents materials, actualment es poden projectar edificis i habitatges on la domòtica i la utilització de diferents materials sigui el punt on bascula la generació dels diversos espais i ambients. L’espai que al matí pot ser utilitzat per esmorzar en família, al vespre pot convertir-se en un auditori. Deixem, doncs, de parlar de cuina, sala d’estar o dormitori per tenir, com en els dispositius mòbils, diferents aplicacions que utilitzem segons la necessitat del moment. I, com en les aplicacions informàtiques, configurem al nostre gust l’espai, ja no amb mobles, cortines i coixins sinó amb so, llum, pantalles, i per què no?, amb textures, sons, olors… S'obre davant nostre un altre concepte de l’espai gràcies a les tecnologies actuals, on cada espai, o el total d’espais dels nostres habitatges, esdevenen nous entorns segons les nostres necessitats. Departament de tecnologia

A les fotografies de la pàgina següent veiem com el hall de l'institut es va transformar amb un nou espai, on sota la cúpula ens transportava a la Florència del famós Pinochio i així esdevenia un petit teatret on se n'explicava la història.

10


11


Canvis espacials Les migracions i els seus efectes són el tema subjacent dels projectes que els alumnes de 3r i 4t d’ESO han treballat durant la primera i tercera setmana del mes de desembre de 2018.

És el segon any consecutiu que s’ha fet aquest projecte interdisciplinari . Es realitza per fomentar les activitats de respecte i per valorar les identitats individuals i col·lectives.

El projecte de 4t d’ESO El projecte s’anomena Descobrim les nostres arrels. S’ha realitzat la primera setmana de desembre, concretament els dies 3, 4, i 5. S’ha treballat de manera cooperativa. Cada classe s’ha organitzat en cinc o sis grups i cada un d’ells ha representat un país diferent. Alguns dels

Marta Camprubí, Anna Puigdemont, Xènia Roura i Marc Triguero

familiars dels alumnes han vingut a fer xerrades sobre els països d’origen. S’han utilitzat les noves tecnologies: ordinadors personals i mòbils. Ha constat de quatre tasques i d’una exposició final introduïda per una presentació, on es parlava de l’idioma, la moneda, la bandera, l'economia i la política del país escollit, i ha acabat amb el desenvolupament de dos aspectes de l’àmbit lingüístic, cientificotecnològic, social o artístic. 12

El projecte de 3r d’ESO La setmana abans de Nadal els alumnes de tercer hem fet un projecte per reflexionar sobre la immigració i el racisme. Sota el títol I un cop aquí… què? hem treballat per classes, en grups de quatre i cada alumne ha tingut un paper diferent: el coordinador, el tècnic, el secretari o el portaveu. El divendres abans de la setmana del projecte van venir tres exalumnes del Brugulat a explicar-nos l’experiència d’haver hagut de canviar de país i la relació que


䄀䐀嘀伀䌀䄀吀匀 椀 䔀䌀伀一伀䴀䤀匀吀䔀匀

眀眀眀⸀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀愀琀

䈀䄀一夀伀䰀䔀匀 ☀ 䈀䄀刀䌀䔀䰀伀一䄀 倀氀⸀ 䐀漀挀琀漀爀 刀漀瘀椀爀愀Ⰰ 㐀Ⰰ ㄀爀 瀀椀猀 ㄀㜀㠀㈀  䈀愀渀礀漀氀攀猀 吀爀愀瘀⸀ 搀攀 䜀爀挀椀愀Ⰰ ㌀ Ⰰ 㐀琀 瀀椀猀  㠀 ㈀㄀ 䈀愀爀挀攀氀漀渀愀 吀攀氀昀猀⸀ 㤀㜀㈀㔀㜀㈀㐀㘀㘀 ⴀ 㤀㜀㈀㔀㜀㔀㄀㄀㄀ 椀渀昀漀䀀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀漀洀

倀愀琀爀漀挀椀渀愀搀漀爀 漀昀椀挀椀愀氀 搀攀氀 䌀氀甀戀 䔀猀瀀漀爀琀椀甀 䈀愀渀礀漀氀攀猀

encara mantenen amb els companys de classe i els professors. Van venir dos nois i una noia. La noia es deia Hassana, era del Marroc, un dels nois es deia Alassana i era de Mauritània, i l’altre es deia Andrés i era de Colòmbia. També hem hagut de fer diferents tasques com ara: un pòster, una entrevista a algú conegut i un vídeo o anunci. Violeta Homs, Numa Sankareh i Kawtar Touih

13


Il.lustrem Vinyoli

Gorgs Temps perdut. Temps perdut. Temps perdut. Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats, és potser despullar-se per trobar el camí de l’altra banda.                          Gorgs. Joan Vinyoli, Vent d’Aram (1976)

14


He passat la tarda a l’exposició dels alumnes del batxillerat artístic plàstic, inaugurada amb l'actuació musical dels d'arts escèniques, música i dansa. Només d’arribar a la plaça dels Estudis ja notes els nervis dels artistes a dins i a fora del museu i el dels professors acabant de lligar-ho tot per tal de que surti perfecte. El museu Darder, el qual acostuma a presentar-nos exposicions

El lloc

En arribar a l’indret dels roures i del cedres, la vellúria dels quals fa remuntar-nos als besavis, se m’han tornat molt insignificants totes les coses, tots els passos fets fora d’aquí, l’insensat afanyar-se per caminar. Vers on? Només importa no moure’s, 

més de caire científic, ens oferirà doncs una exposició artística i no pas de nivell baix, tal i coms

                  trobar el lloc. Joan Vinyoli, Vent d’Aram (1976)

15


16


Tous les jours (Magritte) La posta baixa per la carretera blava de muntanyes, darrere nostre, llançats en bicicletes mal niquelades, de lloguer.                                          Quan som al canyissar de vora el gorg m'assec,                                        espero la posta que s'acosta.                                   Per l'embardissat baixem a l'aigua negra, densa, del gorg.                Ens despullem, nedem. Esgarrifor de carpes.                                   Nas vermell de l'home que ens mira des del blau. Joan Vinyoli, Vent d’Aram (1976)

17


"HOMES"

La idea d'aquest treball era la paraula "home" que es podia representar en català com a "home" o en anglès, com a "llar". Jo he dibuixat la Terra, que és la llar de totes les persones. Després vaig afegir dues ales al dibuix, una d'un àngel representant així el bé i l'altra, de dimoni representant el mal. Totes dues estan enganxades a cada costat de la terra simbolitzant l'equilibri del bé i el mal que hi ha al nostre planeta. Laia Fàbregas, 1r de batxillerat

"Una llar, un dels objectius que tenim els éssers vius, però, i els que ja no són vius? Tinguis o no la llar que tinguis al llarg de la teva vida, tots acabem descansant allà mateix" Cristina Ramón, 1r de batxillerat

18


"Y es que el rumbo nos lo hacemos nosotras, enmedio de la oscuridad, trazando caminos de luz interior. La tierra, nuestra casa y la natrualeza, el corazón." Marta Sunyer, 1r de batxillerat

"Aquest dibuix és una representació del planeta Terra, la nostra casa, mijançant un paral·lelisme. Per una banda, s'hi observa la Terra en estat pur (arbres i ocells) i en l'altra, l'impacte de l'acció humana en ella (industralització i capitalisme (els bitllets que surten de la xemeneia)) En definitiva, una mostra de la realitat que tots hauríem de tenir present." Laia Jaén, 1r de batxillerat

19


Espais preferits o especials

És un lloc, font de molts records de l'adolescència, de molts descobriments, no només del món exterior sinó de moltes reflexions, brollades de converses amb aquells professors de l'EGB que tant enyorem de vegades. El paisatge pertany a un cim de la província d'Alacant, ubicat en una regió oblidada, de pas entre l'interior i una afamada costa turística. En haver-hi també moltes restes d'avantpassats ibers, convida molt a reflexionar sobre el pas del temps: mentre veus enllà de l'horitzó les zones turístiques de platja, intentes palpar el passat, entendre amb els dits com vivien els nostres avantpassats. Raül Pons

Muntanyes, neu, pau, relax, família… no puc dir res més. No cal un lloc concret, només els ingredients que us acabo d'escriure. Maria Rosa Ayats

No és el lloc, sinó les persones que hi van vinculades. En definitiva, elles són el lloc i Blanes, un dels racons. Maria Carme Bernat

DIES DE PLUJA FINA Una imatge antiga de la parròquia gallega de Villarrube. Estades nadalenques: moments de llibertat buscant escopinyes a la immensa platja després de les marees, llargues visites a familiars acollidors de llengua cantaire, la presència diària de la pluja fina de l’orballo i, al final, la imatge tristíssima dels avis que ens acomiaden fins a l’any vinent... Les arrels no s’han de perdre, però aquest paisatge ara ha canviat, molts d’aquells ja no hi són... És un lloc que ja existeix més en el record, que en la realitat. Montse Estévez Lamigueiro

20


L'estany de Banyoles és un dels llocs idíl·lics que em venen a la memòria quan penso en moments especials. Per a mi és sinònim de bellesa, de calma, de secrets, de converses, de projectes, d'esport, de creixement personal, d'admiració, de calma, d'harmonia, de contrastos, d'il·lusions i de natura. La seva forma i els seus colors el converteixen en un paratge especial i únic que aporta una personalitat peculiar a la ciutat. De vegades els llocs que tenim a l'abast són els que menys valorem precisament per això, perquè els tenim massa a prop. I no veiem que la proximitat, en si, ja és un valor important. Albert Bayot

Un dels llocs que ha estat especial per a mi, ha estat Sadernes i els seus voltants. Amb el grup excursionista de Cornellà del Terri, vam fer moltes sortides, però de la que en tinc més bon record, va ser aquesta, ja que hi vam passar uns dies fantàstics dormint en tendes de campanya, banyant-nos a les gorgues del riu Llierca, fent excursions a peu per aquella zona,... en definitiva, una experiència de 10! Jordi Rodríguez

I el lloc especial per a mi... diria que he anat canviant amb el temps, però amb un denominador comú: que estic molt bé a casa al costat dels meus. Els anys que estudiava a Barcelona, quan tornava cap aquí, m'agradava molt passejar per allà on ara s'ha edificat el pavelló de Fontcoberta i s'hi han fet carreteres. Es deia i es diu "La Pedrera". I com a bon banyolí, l'estany. Sobretot ben d'hora, ben d'hora, quan surt el sol o quan aquest ja marxa. Amb uns auriculars amb bona música o la ràdio o sentint la mateixa natura. Miquel Vilà

21


Com qui

érem... és

qui? Raül Pons

Montse Estévez

Maria Rosa Ayats

Maria Galizia

22


Jordi Rodriguez

Carme Masdevall

Carme Bernat Albert Bayod TENDALS

especialistes en protecció solar

www.cobertex.com

ia

Tendals Pèrgoles de fusta, alumini Para-sols Cortines Mosquiteres Veles Proteccions esportives

Tel.

972 596 840 972 172 940

Av. de frança 69 17481 Sant Julià de Ramis

23


Universos L’espai I l’espai què és ? Una magnitud, un desig, un somni, un mar de coses brillants que ens enamora, que és bonic, però perillós; una cosa que és nostra i de ningú més; una cosa que som conscients que existeix i alhora no. És una font de vida il·limitada que s’acaba, un cel ennegrit amb una llum d’esperança. Una cosa que ens envolta i que no podem tocar, invisible però existent. Una realitat on les mentides són pertot arreu. Un buit per omplir, una distància que separa, una amplada, una llargada. Teories incompletes amb molt de sentit, varietat, vida, mort, fred, calor, pols còsmica flotant sense rumb, possibilitats, temps, silenci. L’espai pot ser moltes coses i variades, les quals sorprenen molta gent que no coneixia la seva existència ni la seva bellesa. De l’espai es poden treure molta varietat de definicions i coses curioses, les quals sorprenen la gent. La immensitat de les curiositats de l’espai no es pot aturar, ni frenar igual que l’espai en si. Va creixent fins a l’infinit i més enllà en un desert d’estels, estrelles, planetes i més coses que encara avui desconeixem i no sabem explicar sinó que només ens les preguntem i no les sabem respondre. Un espai relatiu, un fons sense fronteres, un espai il·limitat, sense raó, sense un perquè, sense propòsit, ni sentit. Una idea creada a partir de la imaginació que ni tan sols temps enllà existia. L’espai. Dylan Garcia-Ortega Rodriguez, 4t D

24


L'espai que té l'univers La gran pregunta que s'ha fet l'ésser humà des de temps immemorials ha estat aquesta: fins on arriba el nostre món, què hi ha més enllà de l'horitzó? Actualment, entenem l'abast d'aquesta realitat que ens envolta situant la Terra al bell mig (bé, potser no exactament al mig) d'un immens univers, que la nostra consciència pot difícilment concebre. Però, al cap i a la fi, només som capaços d'analitzar una petita part d'aquest cúmul d'astres i energies. Tampoc no podem afirmar amb exactitud quin és l'espai que ocupa aquest univers; si bé matemàticament parlant podem afirmar que un espai de tres dimensions no tancat és infinit, molts físics (entre els quals Stephen Hawking) pensen que l'univers és una regió de volum finit. Des de la meva ignorància en el tema, em xoca sentir que vivim en una mena de zona delimitada, per molt gran que sigui l'univers i per molt que es pugui expandir, m'entra una sensació de claustrofòbia. Dit això, no està clar si l'univers no té cap mena de barrera, ni tan sols si el podem dividir en trossos infinitament petits. Tot això em fa pensar que les regles de la nostra intuïció que ens hem plantejat des de menuts són d'un món imaginari.

el que sigui; certament, la llum de les estrelles ens ha encegat. L'univers s'expandeix en totes direccions a una velocitat superior a la de la llum i té un volum finit (almenys en algun moment de la història). Segur? No hi ha dubte que, si això és cert, tot allò que s'estigui creant en aquest moment no serà mai vist per nosaltres, però, paradoxalment, podem veure una cosa (la gran explosió) més enllà de la qual se suposa que no hi ha absolutament res. Ja m’explicaràs… És la gran explosió l'inici de tot? Al final, sí que resultarà que només Déu ho sap! Gabriel Isaac Badia, 4t C

Segons la Teoria del Big Bang, que es basa en observacions astronòmiques, l'espai en què vivim es va crear fa 13.800 milions d'anys, que sembla poc! I encara s'està expandint, amb el temps i la velocitat de la llum com a mesures. Segons la teoria, som un globus que s'està inflant. Les lleis de la física clàssica s'han vist greument qüestionades i s'han hagut de “relativitzar”. Res és el que sembla, res es pot definir bé, refiant-nos d'una vista que només capta ones electromagnètiques d'una certa freqüència. Així doncs, l'univers pot ser

25


La vida privada de les abelles Durant aquest curs, els alumnes del PFI-PIP treballem en un projecte sobre el món de l’apicultura. En aquest projecte tractem aspectes de la biologia de les abelles, com la seva reproducció i organització social. Hem construït ruscos, hem conegut els diferents productes apícoles (mel, pol·len, propoli i cera), i hem parlat sobre la problemàtica de les espècies invasores, com la vespa velutina. Amb la col·laboració dels professors del cicle de fusteria hem construït quatre ruscos seguint el model Langstroth. El rusc fa per a les abelles totes les funcions d’una llar: els ofereix refugi, hi fan la cria, hi emmagatzemen aliment i és on viu la colònia, la seva unitat social. Els ruscos utilitzats en apicultura pretenen reproduir les condicions d’un refugi ideal per a les abelles al mateix temps que estan dissenyats per a treure el màxim profit de la feina de les abelles. Una explotació apícola és, doncs, una explotació ramadera. Tindrem un abellar al Brugulat?! No. Cedirem els ruscos a una apicultora professional i, a canvi, ens donarà part de la seva producció per a fer el procés d’extracció i envasat de la mel. La mateixa apicultora ens ofereix l’oportunitat de visitar la seva explotació i així conèixer de primera mà el procés d’elaboració dels diferents productes del rusc. El Pip 26


Alumnes del PFI-PIP treballant en tot el procés de construcció d'un rusc amb l'acompanyament del professorat.

www.autocarssola.com - info@autocarssola.com Tel.972 594 363 / 972 576 475 - Fax. 972 594 781 Mòbil: 609 729 551 Sant Andreu del Terri Ronda Canaleta / Bassa del Cànem – Banyoles 27

1.Marta Castanyer-Jane Goodall 2. Consol Duran-Josefine Castellvi 3. Rafel Juanola-Galileo Galilei 4. Roger-Albert Einstein 5. Isidre Colomer-Isaac Newton 6.Helena Riuró-Rosalind Franklin 7. Nuri Carandell-Marie Curie


BruguBrits & notre petite amie

musician, singer, songwriter, astrophysicist and an inventor, too. I was born in England in 1947. I am a

I’m a member of a famous rock band of all times: Queen. I play a guitar called Red Special which I made with my father’s help in 1963. In the sixties I innovated with new melodies with the guitar thanks to my creativity. Some of my songs are: “I want it all”, “We will rock you”, “Who wants to live forever”, ... I have been named one of the best guitarists in the world.

Salut à tous et à toutes ! Moi, je joue le rôle principal

dans un film français de Jean-Pierre Jeunet, sorti en 2001. C’est une comédie romantique

qui se déroule dans le quartier de Montmartre, à Paris. Dans mon quotidien, j’invente toutes sortes de stratagèmes pour aider les autres à obtenir leur bonheur. Sur la photo, je suis dans le Café des 2 Moulins, où je travaille comme serveuse. Je prends goût à des plaisirs simples comme faire craquer la crème brûlée avec une cuillère, faire des ricochets sur le canal Saint-Martin et mettre la main dans un sac de grains. Finalement, je dois vous avouer que j’ai tombé amoureuse de Nino Quincampoix, c’est mon âme jumelle ! Qui suis-je?

My name is Joanne Rowling, I was on born the 31st July 1965, I am a British author. I wrote the Ha-

rry Potter books. The original idea for Harry Potter came to mine on a train that was delayed for four hours in 1990. I moved to Portugal to teach English and some years later I moved to Edinburgh, Scotland. Harry Potter and the Philosopher's Stone (British version) was first published in the United Kingdom in 1997. I have won many awards for the Harry Potter series of books and I have earned over $1 billion. The last book of the series - Harry Potter and the Deathly Hallows was released on 21 July 2007. Due to the popularity of the books, I have become very rich. Who I am? 28


‘Who’s there…?’ Well… It’s me. I was born in England, in 1566. I can’t remember the exact day I was born and nobody really seems to know either. What we really know is that

I wrote around 40 drama plays and over 150 poems. People usually say that I am

one of the greatest authors in English literature.

But to be important or not to be important is not the main question here… In my opinion, what it really matters is that I had a happy life (especially in ‘the lost years’) and that I’m giving everyone the possibility to enjoy my prolific work. Who am I? I was born on 21st April 1926 and I have had the same profession since

1952. My address is Buckingham Palace, Westminster, London SW1A 1AA. Let’s meet for a cup of flavoured black tea while watching the Changing of Guard at 11.00 am.

Hi everyone!

English singer, songwriter, musician and composer. I gained I am an

worldwide fame as the bass guitarist and singer for the rock band The Beatles, widely considered and influential in the history of music. Maybe some of you have seen me while walking across the zebra crossing on Abbey Road. Who am I?

I was Britain's prime minister (or 'PM') for almost 12 years between 1979 and 1990. I was the first woman ever to hold that job, or to lead any big country in Europe or America, and became famous the world over.

I was often called "the Iron Lady", and in fact I was pleased when I was given this nickname because I believe in being a strong leader. When I became PM, many people in Britain wondered whether a woman would be strong enough to do this very difficult job. I showed them the answer to that question was 'yes'. Who am I?

29


Zona d'esport Les instal·lacions esportives són tots aquells recintes on es practiquen activitats físiques i d’esport. Per damunt d’aquest primer concepte, n’hi ha un de més ampli, que és el d’equipament, que inclou una altra mena de serveis com ara: vestidors, infermeria, saunes, etc. Una primera aproximació a la classificació de les instal·lacions esportives en l’àmbit escolar és mirant si es van construir per a la pràctica d' activitats fisicoesportives o bé si es tracta d'espais naturals, en què es fan aquestes activitats. Les instal·lacions escolars han de permetre la pràctica de la majoria d'activitats fisicoesportives o d'aquelles més practicades en aquest context. Per fer una classificació de les instal·lacions d'un centre escolar, cal establir quines són aquestes possibles activitats: sessions d'educació física, sessions de gimnàstica, esports individuals, col·lectius, activitats lúdiques... Dins d’una instal·lació artificial coberta, com és el poliesportiu, els alumnes de 4t d’ESO, durant el primer trimestre, vam fer la seqüenciació d’un escalfament específic d’un esport on constaven: les parts, les activitats, l’organització, l’esquema i el material. Sota aquestes línies es pot veure una imatge d’un escalfament de bàdminton.

30

El mateix espai va ser aprofitat pels alumnes de 1r d’ESO per dur-hi a terme un joc de pilota, anomenat Datchball, del qual, posteriorment, n'havíem de fer un treball que havia de contenir l’esquema del joc, la descripció, el material i les normes per jugar-hi, tal com mostren aquestes fotografies:

Paula Oliver, Mireia Sánchez i Marta Escòlies, 4t ESO Emma Felip, Júlia Figueras, Paula Portella i Martina Viñolas, 1r ESO


EMPRESA CONSTRUCTORA Més de 45 anys d'experiència

31


Gestió de l'espai en una empresa Amb el pas dels anys, el món empresarial ha anat evolucionant. Cada vegada hi ha empreses més grans que acaben essent internacionals. Així doncs, necessiten una bona organització per tal de portar un control adequat de tots els documents. Tot això, però, no es pot aconseguir si no es disposa d'un ambient adequat en un lloc de treball net i ordenat. Una bona gestió i organització dins l’oficina de l’empresa comença amb el mobiliari. Hi ha una dita que diu “menys és més”; és a dir, no és necessari tenir els armaris més grossos de la ciutat, sinó que amb un escriptori i un arxivador adequats a les necessitats de l’empresa i que lliguin amb els seus colors seria suficient. Si s’utilitzen colors clars a les parets, s’aconsegueix una millor il·luminació i una sensació d’amplitud més gran. És recomanable tenir finestres grosses per aprofitar la llum natural. A les sales de reunions és important posar-hi una taula adequada on hi puguin cabre tots els assistents. Es recomana l’ús de taules rodones, sempre que sigui possible, ja que així tothom està en igualtat de condicions. En una taula rectangular es poden donar casos de superioritat a les persones assegudes als extrems. L’organització de l’empresa i l’ús del seu espai són fonamentals per al seu bon funcionament. Laura Nicolàs, amb la col·laboració dels alumnes de 2n de gestió administrativa

32


Des de fa més de 70 anys a Mullor treballem per la tranquil·litat i eficàcia dels nostres clients, d´una manera flexible, pro-activa i professional.

www.mullor.com · Tel. 902 504 405 Anunci quart.indd 1

21/4/15 16:03

33


Espai polític i memòria col·lectiva. El projecte Llocs de memòria Les ciutats i pobles on vivim són conformades pel que anomenem espai públic. Això és així a totes les societats democràtiques, a excepció dels espais de propietat privada. L’espai públic és allà on la ciutadania es relaciona, conviu en igualtat de drets i de deures. L’espai públic, en democràcia, també és un espai de vivències, així com també un espai d’alt valor pedagògic i simbòlic. En aquest sentit i, donada la història recent de la nostra societat, és important que aquest espai públic sigui també un espai de memòria. És important que la ciutadania pugui conèixer, recordar i commemorar la memòria d’aquelles persones o col·lectius que varen patir les conseqüències d’un règim -el franquista- enemic per definició de les llibertats democràtiques que volem per a la nostra societat i la futura. Recordar i commemorar per intentar evitar caure en els mateixos errors. Al Pla de l’Estany, no fa gaires anys i des d’entitats cíviques, es va impulsar una campanya per retirar la simbologia franquista, però ara mateix no s’ha plantejat la possibilitat de fer visibles els espais de memòria d’aquelles persones que varen patir la repressió, ja sigui a l’exili, a la presó o amb la mort. I, tot i que seria una altra història, tampoc no s’haurien d’oblidar els crims comesos en nom, suposadament, de la República. Mentrestant, des de l’ensenyament, amb els nostres alumnes, també podem contribuir

a crear aquests espais de memòria, encara que siguin virtuals. Abans no s’acabi aquest curs, per exemple, els alumnes de 2n de batxillerat participen voluntàriament al projecte Llocs de memòria, impulsat pel Departament d’Ensenyament. Els alumnes geolocalitzaran amb l’aplicació Mobile History Map biografies de persones de la comarca que varen patir la repressió, basant-se en documents d’arxiu i publicacions ja molt elaborades per historiadors locals. L’alumnat, ciutadania de l’avui i del demà, podrà conèixer i commemorar de primera mà aquestes històries de vida. Tant de bo que aquest estudi serveixi, també, perquè les institucions locals impulsin la creació d’aquests espais públics de memòria col·lectiva democràtica. Departament de Socials

34


C/Jacint Verdaguer 14, Banyoles Tel. 972 57 44 73 ¡ kirikumoda@gmail.com

35


el clip 17 Institut Josep Brugulat Banyoles Pla de l'Estany www.insbrugulat.cat marรง 2019

Profile for Josep Brugulat

17_Espais  

17_Espais  

Advertisement