espais 18
nĂşm.
el Clip
SUMARI 02 Sumari i editorial 03 04 05 Amazing houses in the world 06 07 08 Vinyoli, vist en imatges 09 10 11 Microrelats de Sant Jordi 12 13 14 15 Viatge a Roma 16 17 Punt Lila 18 A l’OliteleXII, també hi intervé l’espai 20 21 22 23 Les estacions de la nostra versió de Tot és poc del grup Hora del Joglar 24 25 26 27 28 29 30 Els còmics 31 Sopa de lletres i endevinalles
EDITORIAL L’edifici i el pati de l’institut ocupen aproximadament 10.000 m2 de terreny a la part nord de Banyoles. Aquest és l’espai, la casa, de tots els qui fem el Brugulat. Aquí ens trobem cada matí per aprendre, per conviure, per fer-nos grans. Aquí és on parlem, sovint riem i a voltes ens enfadem. Aquí és on escrivim, llegim, construïm, experimentem i juguem al pati; però, malgrat ocupar aquest espai la major part del temps, tenim clar que no n’hi ha prou. No podem viure només tancats en l’espai del Brugulat. Per créixer, cal sortir fora i lligar-nos amb la ciutat i la comarca que ens envolta. És per això que moltes de les activitats que es fan al centre es projecten cap a l’exterior de l’institut. En són exemples la Biomarató, celebrada el darrer cap de setmana d’abril per tota la comarca; l’exposició L’ escola d’abans dissenyada pels alumnes del batxillerat artístic que podeu visitar aquests dies al Museu Arqueològic; la parada de Sant Jordi de la cooperativa Clipflag dels alumnes de 4t d’ESO o el fantàstic vídeo que han gravat els alumnes del batxillerat artístic d’arts escèniques pels carrers de Banyoles. Totes aquestes activitats, juntament amb el munt de sortides que hem realitzat durant el curs, són les que fan que el Brugulat ocupi molt més que 10.000 m2 de terreny a la part nord de Banyoles. En aquesta revista podreu veure un recull dels microrelats escrits pels alumnes, els còmics i els cartells creats en diferents matèries, així com una crònica de com s’ha creat el vídeo Tot és poc. Tot això juntament amb molts altres temes. Esperem que us agradi. Gaudiu d’El Clip! Rafel Juanola, director 2
AMAZING HOUSES IN THE WORLD
S
ome students of 1st ESO worked on a project about the most special houses in the world. These houses are in the USA, China, Portugal, Chile, The Dominican Republic and Sweden. We learned how to describe the parts of a house and how to use “there is” and “there are”. Each of us described a different house. Here you have some nice examples:
Antilia house This is one of the most expensive and biggest house in the world. This house has got 27 floors and 10 lifts. It took 4 years to build it. It is 4500 m2 big and 170 m high. In this house, there is a cinema, a hair salon, a garden and a gym. Adam Airir 1st ESO
Flintstone house In this house, there is a dining-room with a table, two sofas and large windows. There are bedrooms, there is a bed, there is a kitchen and there is a big garden with plants. There are views to the Pacific Ocean. The walls are made of concrete. It looks like a cave from the Stone Age. Omar Bouyi 1st ESO C Hobbit house This house is made of wood, bricks and tiles. In this house, there is a bathroom but there is not a garage. There is a bedroom and there is a kitchen. There are not large windows or a garden. There is a fireplace but there is not a swimming pool. There is not a balcony. It was used in the film Lord of the Rings. Fatu Fomba 1st ESO A 3
House on the rock This house is made of wood. In this house there are windows, there isn’t a garage or a garden. There isn’t a kitchen, a dining room, a laundry room or a bathroom. There is a balcony and a kayak. There isn’t a swimming pool because it is on the river. Finally, there are stairs to the house. Guillem Linares 1st ESO C
The pole house In this house, there is a living room, there is a flat screen TV and there is fireplace. There are stairs, there are large windows and there is a balcony with views to the sea. There is a bathroom, there is a dining room, there are bedrooms, there is a kitchen but there isn’t a garage or a garden. Sheila Sodric Martin 1st ESO D
Stone house This house is made of stone. In this house there is one small window and there is a door. There isn’t any electricity but there is a fireplace with a chimney. Mohamed Sankareh Conteh 1st ESO C
4
The waterfall house In this house, there are four balconies with a marvellous waterfall and a lot of plants. There is one kitchen and a big living room. There are six bedrooms and there are two toilets. There is a library. I like this house because it is in the middle of the nature. Abubakari Conteh 1st ESO A
䄀䐀嘀伀䌀䄀吀匀 椀 䔀䌀伀一伀䴀䤀匀吀䔀匀
眀眀眀⸀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀愀琀
䈀䄀一夀伀䰀䔀匀 ☀ 䈀䄀刀䌀䔀䰀伀一䄀 倀氀⸀ 䐀漀挀琀漀爀 刀漀瘀椀爀愀Ⰰ 㐀Ⰰ 爀 瀀椀猀 㜀㠀㈀ 䈀愀渀礀漀氀攀猀 吀爀愀瘀⸀ 搀攀 䜀爀挀椀愀Ⰰ ㌀ Ⰰ 㐀琀 瀀椀猀 㠀 ㈀ 䈀愀爀挀攀氀漀渀愀 吀攀氀昀猀⸀ 㤀㜀㈀㔀㜀㈀㐀㘀㘀 ⴀ 㤀㜀㈀㔀㜀㔀 椀渀昀漀䀀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀漀洀
倀愀琀爀漀挀椀渀愀搀漀爀 漀昀椀挀椀愀氀 搀攀氀 䌀氀甀戀 䔀猀瀀漀爀琀椀甀 䈀愀渀礀漀氀攀猀
5
6
VINYOLI, VIST EN IMATGES
"NomĂŠs importa no moure's en arribar a l'indret." J.Vinyoli
Fet per: Areej Abbas
7
ET i Snoggle Recentment el periodista Marc Donat ha escrit un article en què apunta que la famosa pel·lícula de Hollywood ET, l’extraterrestre d’Steven Spielberg podria ser un plagi de la novel·la juvenil Snoggle, de l’autor J.B.Priestley. El llibre es va publicar el 1971 i, deu anys després, es va estrenar la pel·lícula. L’Snoggle és un extraterrestre, amb forma d’ou, que va arribar a casa dels Hopper, en una nau, una tarda de dissabte. L’extraterrestre no sap parlar, s’expressa amb la mirada i amb unes antenes que té al cap. Uns nens es fan amics seus i l’amaguen dels adults. Hi ha moltes semblances entre l’ET i l’Snoggle, com ara que tots dos són extraterrestres amb una forma una mica estranya, les antenes de l’Snoggle brillen igual que el dit de l’ET, tots dos van arribar amb una nau i van aterrar al jardí d’una casa, on els nens se’ls queden i els amaguen dels adults, cap d’ells dos sap parlar i es comuniquen amb la cara. La millor manera de descobrir què hi ha de cert és mirant la pel·lícula i llegint l’obra de Priestley. Violeta Homs 3r ESO D
Fotografia extreta de Pixabay
8
MICRORELATS DE SANT JORDI
www.autocarssola.com - info@autocarssola.com Tel.972 594 363 / 972 576 475 - Fax. 972 594 781 Mòbil: 609 729 551 Sant Andreu del Terri Ronda Canaleta / Bassa del Cànem – Banyoles
9
Él, de golpe, tan solo Dejó de tener una familia. Subió a un tren para buscar un nuevo hogar. Sus lágrimas descendían por sus vidriosos ojos reflejados en la tenue ventana. Él, de golpe, tan solo. Dejó de tener un cálido suelo por el que correr. Nadie lo quería. Todo el mundo se apartaba por el fuerte olor que desprendía. Él, de golpe, tan solo. Nadie quería acercarse a ese solitario y abandonado perro. Adrián Márquez CAS
666 Y allí fui, donde empezó todo, a la habitación en la que nací, la 666. Hubo un insólito accidente y se quemó. Entré, estaba como antes, excepto por el incómodo olor a quemado. Había dos camas separadas por una despedazada cortina y un desusado aseo en la esquina. Y allí estaba ella, mi ya difunta madre, sin vida. Ni un suspiro de aire. Solo una nota entre sus raspadas manos: tú no deberías haber nacido. Isona Ros 1r ESO C
10
Tras la ventana Deseaba salir de casa, era un día precioso para jugar y correr por el prado, los árboles se movían y bailaban con la hierba, había pájaros volando y mariposas en las rosas del jardín. Abrí la puerta de atrás para salir cuando… -¡Sara, querida, ya sabes que no puedes salir en tu situación! Se acercó a mí, me cogió de la silla de ruedas y me llevó de nuevo... tras la ventana. Ingrid Sibila 2n ESO B
Un nuevo hogar Estaba olfateando el implacable y cruel destino, el destino que me llevaba lejos del gran bosque inmortal, el bosque que me vio nacer, crecer y vivir, y con cuyas rojas bayas me alimentaba en furiosos días de tempestades. Tenía que encontrar un nuevo hogar, un nuevo hogar que me obligaba a que, con cada paso, me fuera más lejos de mi añorado bosque. Adrià Barnosell 4t ESO D
Fotografies de Pixabay
11
VIATGE A ROMA Fontana di Trevi
É
s simplement impressionant arribar i veure una gran font de marbre, bellament esculpit, des d’on del carro de Neptú en surt una mena de conca que aboca una aigua clara i resplendent. Anar-la a veure de nit em va permetre sentir la seva màgia, ja que els llums et deixaven gaudir de la bellesa d’aquesta font. Això sí, la font s’anava omplint de gom a gom i, per tant, costava accedir a la part més propera a l’aigua. No obstant això, la forma de la plaça on es troba el monument és curiosa, de tal manera que permet veure la fontana des de diferents angles. Sens cap mena de dubte, aquesta experiència inoblidable és d’aqueFontana di Trevi lles que sempre romandrà a la memòria. Muna Ouled Hmidane Chaaboub 2n batx. A
Roma
E
l món corria per les finestres entelades d’un autobús a les portes d’aquella ciutat que ens va acollir: Roma. Voldria poder escollir un sol espai que em fascinés i podria, fins i tot, dir que el meu indret preferit de la capital italiana va ser alguna església, el Vaticà o el mateix Fòrum, però mentiria. El que realment em va captivar va ser trobar l’ordre enmig de tanta anarquia, poder-me imaginar vivint-t’hi, treballant en algun restaurant amb un cap mediocre, però amb l’oportunitat de poder passejar per aquells carrers que et porten enlloc i, a la vegada, a tot arreu. Sònia Moll escriu en una de les seves entrades al blog La vida té vida pròpia: “Viatgem per tenir ganes de tornar-hi. I per mirar-nos la vida com si no fos nostra, i saber que calia tot, el desconcert i el desamor, la passió i la desmesura, el vertigen i el terror, la paràlisi i la nàusea.” I no li falta raó, algun dia tornaré a Roma per mirar-me la vida com si no fos meva.
Jana Balateu, Anna Vidal, Laura Alemany i Maria Bouabdellah, al metro de Roma.
Maria Bouabdellah 1r batx. B 12
Viatge per la capital italiana
L
legir sobre la ciutat de Roma sens dubte et deixa meravellat, però res és comparable al fet de poder passejar pels seus carrers. Poder veure en primera persona els imponents edificis romans et talla la respiració i no pots parar d’admirar com cada detall de cada moment sembla haver estat elegit amb una cura extrema per crear una harmonia perfecta. És increïble pensar que tot el que estàs apreciant s’ha construït fa centenars d’anys enrere. Tot el viatge ha estat una experiència inoblidable, però el moment que més recordaré se situa cap al final del trajecte. Cansades, xopes i congelades vam decidir refugiar-nos en un petit restaurant d’un carrer proper a l’hotel. Allà, a l’escalfor de la xemeneia, contemplant per la gran finestra que donava al carrer com queien les gotes de pluja, compartint anècdotes, gaudint de les delícies que oferia la gastronomia italiana, o simplement compartint opinions de com havia anat el dia, vaig sentir-me la persona més afortunada del món per tenir persones tan increïbles per compartir aquestes experiències. Un viatge és millor quan el pots compartir i gaudir conjuntament.
Ponte Sant’Angelo
Dana Tudor 2n batx. B
Font de la Piazza Navona
Arc de Constantí
13
El Colosseu de Roma
F
a unes quantes setmanes tots els humanístics vam embarcar-nos en l’aventura de conèixer la ciutat de Roma, una ciutat històrica, on al llarg del temps, des de la seva fundació fins avui dia, ha passat de tot. Així doncs, vam tenir l’oportunitat de visitar una de les ciutats més famoses del món, la capital d’Itàlia. És cert que va ser una visita llampec, però molt intensa, ja que vam visitar molts llocs; però jo em quedo amb el Colosseu o Amfiteatre Flavi. Allà, en aquell espai tan real, vam poder comprovar el que sentien els romans fa tants i tants segles quan anaven a gaudir de les lluites de gladiadors o lluites entre feres. Anàvem caminant tranquil·lament quan, de sobte, vam girar una cantonada i, de cop, ens vam trobar amb el gran Colosseu al davant i em va fer sentir petit. Tot i no poder fruir del tot del gran monument romà a causa del poc temps de què disposàvem, crec que va ser el millor lloc que vam poder visitar. Jan Rodrigo 1r batx. B
Basílica de Sant Pere
N
o he estat ni de bon tros a totes les esglésies de Roma, però estic segura que l’església dels papes, la basílica de Sant Pere, és la més impressionant. Abans d’entrar la vaig estar contemplant des de fora i ja em va semblar increïble; però ja a dins, no sé si va ser per les seves columnes, per la seva alçada, pels colors, per les estàtues, o pel conjunt de tots aquests elements, que només d’entrar-hi em vaig quedar sense paraules Era tan admirable que vaig voler ferne fotografies i em va semblar que no feien justícia a la realitat, que només amb els propis ulls es podia admirar del tot. Mercè Vilà 2n batx. A
14
El Vaticà
E
nmig de tanta immensitat et sents petit, com si fossis una formiga. Anar a llocs com el Vaticà et fa sentir com realment ets, un granet de sorra enmig d’una gran platja. Malgrat no creure en Déu, em feia moltíssima il·lusió visitar-lo i no em va decebre gens ni mica. El blanc de les columnes combina bé amb el blau del cel i tens un sentiment intens que et recorre l’espinada quan estàs passejant per la plaça, observant els sants que hi ha de decoració i la finestra des d’on el Papa fa els seus discursos. Davant del Vaticà et sents infinit, petit i gegant alhora. És meravellós. Júlia Bosch Juanola 1r batx. B
Fotografies de la Plaça del Vaticà
15
PUNT LILA
E
l Punt Lila neix amb la voluntat de ser un espai de referència per als joves, per acompanyar-los i assessorar-los en tots aquells dubtes o problemes que puguin tenir mentre estan de festa per tal que puguin gaudir-ne d’una manera plenament saludable. És un lloc on poden trobar l’ajuda que necessiten en cada moment. En aquest sentit, els joves hi troben tècnics de Salut i de Benestar Social que els ofereixen informació i assessorament. A més, poden fer-hi activitats alternatives, com jocs de taula o dinàmiques diverses per passar-s’ho bé. Els joves que el visiten reben un braçalet amb el telèfon perquè, en cas que ho necessitin, puguin trucar-hi i també els donen una ampolla d’aigua. Durant el període de Fires, està obert cada dia coincidint amb els horaris d’activitats nocturnes a la zona de barraques.
de Banyoles que tenen una barraca sobre dispensació responsable d’alcohol i sobre com actuar davant la violència sexista. Agents joves de salut Dins el marc de la campanya, l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Banyoles ha portat a terme un curs gratuït per formar agents joves de salut. Durant set sessions, els joves participants, d’entre 14 i 18 anys, aprenen eines i recursos per respondre i actuar davant diferents situacions, com per exemple: primers auxilis i reanimació, violència masclista i violència a les xarxes socials, alimentació i trastorns alimentaris, consum responsable, sexualitat... Un cop acaben el curs, els nous agents de salut són agents actius per festes i esdeveniments de Banyoles.
Xerrades als instituts i a barraques Paral·lelament a la instal·lació del Punt Lila per les festes, els tècnics de Salut i Joventut de l’Espai Jove Cal Drac, de Festes i dels Mossos d’Esquadra han portat a terme xerrades per als alumnes de 3r i 4t d’ESO dels instituts de Banyoles amb l’objectiu de sensibilitzar els més joves per prevenir el consum d’alcohol, les agressions sexistes o les baralles i informar-los de la seva ubicació. En el mateix sentit, s’han portat a terme dues xerrades per formar les entitats
Orientació Educativa
NO CALLEM Sara Casamayor 4tA
16
Viu la festa amb llibertat Brais Campos 4t ESO A
C/Jacint Verdaguer 14, Banyoles Tel. 972 57 44 73 ¡ kirikumoda@gmail.com
17
A l’OliteleXII,també hi intervé l’espai Com ja és habitual des de fa uns quants anys, durant la tardor del 2018 passada, es va celebrar la dotzena edició del concurs Olitele de la SCM. L’institut Brugulat hi va participar amb molt bons resultats per part de l’Arnau Padrés i d’en Gabriel Badia.
apuntar-se al concurs. És aquest l’esperit de l’Olitele: “La formació matemàtica del jovent”. Encertis o no, guanyis o no, de ben segur que t’endús la satisfacció d’haver millorat i d’haver treballat amb uns problemes tan entretinguts com el 5 i el 7, de geometria, que apareixen sota aquestes línies i que realment m’han ajudat a entendre com funciona l’espai: Què és el que sorprenentment passa en doblegar un full de paper i com s’aconsegueix esbrinar les dimensions d’un trapezi sabent que s’hi inscriuen dos cercles tangents i el valor de les seves bases. Aquest concurs m’ha servit per comprendre el fet que el món i l’espai que compleix les regles matemàtiques és veritablement d’origen diví.
El concurs va adreçat als alumnes de batxillerat i, excepcionalment, als de 4t d’ESO, amb l’objectiu de preparar-los per a l’Olimpíada Matemàtica de Catalunya i donar-los noves nocions de matemàtiques. Prop d’un centenar d’estudiants de tots els Països Catalans s’han volgut sumar a aquesta cita i han hagut de resoldre 12 problemes en menys de dos mesos, amb dos problemes per setmana i un termini de quinze dies. Per molt que això pugui intimidar una mica, els dotze enunciats del concurs que es publiquen a la pàgina web sempre són molt clars i, si és necessari, es poden fer consultes als organitzadors perquè tothom qui vulgui pugui participar-hi sense massa complicacions.
Gabriel Isaac Badia 4t ESO C
El fet que tot estigui pensat de tal manera que no es tractin conceptes matemàtics excessivament sofisticats no implica que els problemes siguin fàcils. La dificultat resideix més aviat a trobar el mètode adequat per resoldre la qüestió plantejada. En aquest tipus de concursos, el gran repte consisteix a saber demostrar les diferents respostes amb certa elegància, ja que gran part dels punts s’obtenen amb els tres “problemes d’explicar” que requereixen (a part de la solució) una explicació molt ben redactada. En general, l’Olitele és un concurs que valora molt més la perseverança i la capacitat de raonar que no pas el coneixement de la matèria i la rapidesa en la resolució de problemes. Així doncs, qualsevol alumne amb una bona base matemàtica i un nivell suficientment bo al batxillerat pot gaudir d’aquesta instructiva experiència i obtenir força punts; o sigui, que la clau també està en la motivació. Des del meu punt de vista, aquest esdeveniment pot representar un gran aprenentatge ja que es tracta d’una genial experiència, on també s’aprenen un munt de coses noves, nous camins i maneres d’entendre aquesta disciplina. Cal dir que en el procés de resolució sovint t’adones de nous punts de vista i noves aplicacions d’allò que ens ensenyen a les classes de matemàtiques, i això fa que valgui molt i molt la pena 18
TENDALS
especialistes en protecció solar
www.cobertex.com
Tendals Pèrgoles de fusta, alumini Para-sols Cortines Mosquiteres Veles Proteccions esportives
Tel.
972 596 840 972 172 940
Av. de frança 69 17481 Sant Julià de Ramis
19
LES ESTACIONS de la nostra versió de Tot és poc del grup Hora de Joglar 1a estació:
Estats Units
Aquest any teníem molt clar que el projecte seria de lindy-hop, un estil de ball amb música swing que es va popularitzar als Estats Units els anys 30.
Triar una cançó per portar a terme el projecte de curs del Batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa no és una tasca senzilla. Cal pensar l’objectiu clar del projecte, quins aspectes musicals i extramusicals ens plantegem, com el portarem a terme, quins professionals necessitarem, com gravarem, qui filmarà, qui editarà, quin pressupost necessitarem, etc. És curiós com la música ens pot transportar i ens pot fer viatjar per molts espais diferents. A través dels sons, podem viatjar per tots els continents (cada cultura té les seves pròpies característiques musicals, les seves sonoritats, els seus instruments...) però també podem viatjar pel nostre espai interior. L’objectiu d’aquest article és explicar-vos totes les estacions del viatge que hem fet professors i alumnes per fer el nostre videoclip, que aquest any tenia com a banda sonora la cançó d’electroswing Tot és poc del grup Hora de Joglar. En ell una porta groga misteriosa, per on entràvem i sortíem, ens transporta des de diferents espais de Banyoles a la nostra estimada aula de música transformada en un bonic cabaret. I, de fet, la porta groga és el fil conductor de tota la filmació, és l’element simbòlic que apareix a totes les escenes del videoclip, és allò que connecta l’exterior amb l’interior, connecta la Banyoles medieval amb un cabaret dels anys 30 o 40 i connecta el món amb el nostre institut.
Parella ballant lindy-hop
El grup l’Hora del joglar
20
2a estació:
La Garrotxa
(Argelaguer)
Però amb quina peça? La resposta ens va sorgir pensant en el grup Hora de Joglar, format per una colla de joves de La Garrotxa, un dels quals és el nostre estimat Eloi Tomàs (antic alumne del Batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa) d’Argelaguer. Per això, l’Eloi va venir a fer una xerrada i un taller pràctic pel mes de desembre per tocar i cantar la cançó amb la seva supervisió i poder fer els últims retocs de la peça seguint els seus suggeriments.
3a estació:
Girona
Així doncs un cop ja teníem la peça i l’estil de ball decidits, ens vam posar en contacte amb Jazz de Girona, per tal que ells portessin a terme la formació amb els nostres alumnes de lindy-hop. És així com vam conèixer a la Gemma i en Xavi que es van encarregar de fer la formació bàsica de lindy-hop (entre els mesos d’octubre i desembre) que necessitàvem per al nostre vídeo i va ser amb ells que vam aprendre passos bàsics com: el xarleston, el xarleston doble kick, el xarleston cross, around the world, box step… passos que hem intentat aplicar a les diferents coreografies i espais del vídeo.
Amb la cançó Tot és poc el grup ens convida a prendre el present com a punt de partida de les nostres vides. Segur que tots i totes hem pres decisions equivocades, però tot plegat forma part d’un aprenentatge que no s’ha d’acabar mai, perquè és la vida mateixa. Com diu la cançó: “Fem com si no existís camí, femho bé, fem-nos-hi mal”. La cançó ens mostra d’una manera despreocupada, mirant de treure ferro a les coses que, quan ens hi aturem a pensar, sovint no tenen tanta importància. I ho hem fet com ells, a un ritme d’un swing ben “joglaner”.
El grup Hora de Joglar Eloi Tomàs assajant la cançó Tot és poc amb nosaltres
Xavier Ventura i Gemma Franco de Jazz de Girona fent els tallers de lindy-hop .
21
4a estació:
5a estació: L’aula de música es transforma en un
Cornellà del Terri Amb el fred arriba el febrer, moment en què vam anar a Estudis Ground de Jaume Figueres, ubicat a Cornellà del Terri, per tal de gravar la nostra interpretació de Tot és poc. Als Estudis Ground hi vam passar dos matins intensos gravant, primerament, la part instrumental i després, les diferents veus.
cabaret
Per tal de fer el vídeo volíem transformar l’aula de música en un cabaret i fer que la filmació anés jugant a través de la porta groga, que ens transportava des de diferents carrers de Banyoles a dins del cabaret. La porta la vam encarregar al Departament de Fusteria i, molt amablement, ens la van fer tres alumnes de Cicle Mitjà de Fusteria a càrrec d’en Juli Lozano. És així com l’aula de música es converteix en el cabaret BRUGAT, gràcies a la col·laboració dels alumnes del PIP de Vivers i jardins a càrrec d’en Cèsar Renau i dels alumnes de ViP de l’optativa de 4t a càrrec de l’Assumpta Planas.
Porta feta pels alumnes del Cicle Mitjà de Fusteria.
A Estudis Ground gravant veus i instruments amb en Jaume Figueres
Escenografia del cabaret feta pels alumnes del PIP i de l’optativa de Dibuix de 4t d’ESO
22
6a estació:
Banyoles medieval
espais de la
Des d’un bon inici teníem clar que enguany les localitzacions serien diferents espais amb encant de la Banyoles medieval, així és que vam distribuir els alumnes en 6 grups i vam triar 6 espais diferents, per tal de portar a terme la filmació: la plaça Major, el carrer Nou, la plaça del Teatre, la plaça de la Font, la Muralla i el carrer Major.
estrelles, planetes i l’espai sideral 7a estació:
I, finalment, per acabar el nostre viatge, ens transportem a través de la lletra de la cançó a l’espai sideral. I és així com hem anat del concret a l’abstracte, del més proper al més llunyà, del més tangible al més intangible; perquè nosaltres, un cop finalitzat aquest projecte, “tornarem a començar amb un nou viatge sideral” com la mateixa peça ens ensenya. Ha estat un procés molt interessant, plaent i sorprenent. Desitgem que vosaltres gaudiu del videoclip com nosaltres hem gaudit al llarg de totes les estacions del nostre Tot és poc. Per nosaltres, Tot és poc ha estat MOLT. “Entre estrelles i planetes neix un nou desig per tornar a terra que el temps no ens espera no vull mirar enrere no hi ha cap camí que ens ensenyi dreceres dins d’aquesta selva et vull sentir a prop m’he posat per límit la imaginació”. Departament de Música
l PIP
23
Alma Ventas
24
25
Patricia Barreto
26
27
Sara Ripoll
28
29
30
EMPRESA CONSTRUCTORA Més de 45 anys d'experiència
Des de fa més de 70 anys a Mullor treballem per la tranquil·litat i eficàcia dels nostres clients, d´una manera flexible, pro-activa i professional.
www.mullor.com · Tel. 902 504 405 Anunci quart.indd 1
21/4/15 16:03
Sopa de lletres Troba sis paraules relacionades amb l’espai en la sopa de lletres: P
F
P
Q
S
M
E
T
E
O
R
I
T
A
L
H
I
K
E
K
J
A
Z
Q
E
R
S
B
A
Z
M
W
L
Y
C
V
I
A
D
D
C
Q
N
T
X
C
L
J
H
O
P
X
F
E
F
L
E
O
N
Q
E
B
G
A
Z
G
Q
M
X
R
T
L
M
J
R
V
M
N
U
P
Y
V
R
X
A
B
I
R
T
P
H
X
O
T
F
A
C
V
Z
U
T
D
S
T
Z
L
I
J
T
R
A
K
H
G
X
A
E
W
D
O
K
E
N
F
J
B
V
Z
Q
D
P
A
E
R
S
X
I
U
P
Y
G
F
S
A
S
T
R
O
N
A
U
T
A
B
V
D
L
H
S
K
L
E
T
R
L
L
U
N
A
Endevinalles • Vaig sempre de viatge sense maleta, ni bastó i, quan hi ha el sol, semblo un formatge. Què soc? Sopa de lletres: planeta, estrelles, meteorit, terra, sol, astronauta, lluna Endevinalles: la lluna // un cometa
• Viatger del cel, amb cua sense fre. Què soc?
Solucions
31
El Clip 18 Institut Josep Brugulat Banyoles Pla de l'Estany www.insbrugulat.cat maig 2019
32