El fet és que la concentració en l’objecte que estaven treballant era tan poderosa que quedaven absorts en l’espai del propi objecte i en l’instant que desenvolupaven la feina. L’efecte terapèutic d’aquest fet quedava validat per l’assistència sense faltes dels adults i les dificultats per plegar del treball i recollir les eines de taller en finalitzar les classes. En un curs de restauració que vaig impartir, els alumnes (tots adults) restauraven mobles antics. En finalitzar-lo el més fascinant va ser veure la satisfacció de les persones davant un moble recuperat, com si no hagués estat possible que ells mateixos ho haguessin realitzat, com si descobrissin una faceta seva amagada. La teràpia no és més que aprendre a valorar-se a un mateix fent algun tipus de tractament, en el cas que ens pertoca per obra i gràcia d’un material tan noble com la fusta. Pau Banyoles, 5-10-2011
18