Món aualé n.02

Vol. 1, núm. 2 - Abril/Juny 2012

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Imatge de la portada: Tauler de dues files de sis forats, procedent de Libèria , a l’Àfrica occidental.

Col·lecció privada.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 2 - Abril/Juny 2012

DL: T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2

SUMARI Pàg 4-7 Akong i songo: l’art de mastegar el temps.

Els noms akong i songo són noms genèrics per a referir-nos a dues famílies de jocs jugats tradicionalment als estats africans de Camerun, Congo Brazzaville, Guinea Equatorial, Gabon i São Tomé i Príncipe pels fang, els bulu i els beti. Habitualment es juguen en uns taulers característics, fets de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia, de dues files de set forats.

Pàg 8 Pedra, paper, tisores i jocs mancala.

En molts jocs mancala del sud d’Àsia, el jugador que comença a jugar primer està determinat per un joc preliminar similar al “pedra, paper o tisores”. Cal fer un gest amb la mà per vèncer l’oponent, cada vegada escollint un dit de tres dits possibles: el polze, el dit petit o l’índex.

Pàg 9 Aprenem a jugar a l’ohojitxi.

El joc ohojitxi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental pels Abé. És un joc mancala en que el guanyador és qui es queda sense llavors en el propi territori! Podeu enllaçar a un vídeo on veureu una partida sencera d’aquest joc fascinant.

Pàg 12-13 Taulers mancala de mides considerables.

En algunes ocasions podem trobar taulers mancales de mides considerables, ubicats en parcs i jardins o, fins i tot, en vestíbuls d’hotels.

Pàg 14-15 Aprenem a jugar a l’axoxodi.

El joc axoxodi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental. Similar a l’aualé, algun especialista el considera una variant d’aquest. No obstant, nosaltres l’entenem com un joc ben diferent, doncs combina dues maneres de fer les captures i això fa que l’estratègia sigui totalment diferent.

Pàg 16 Jocs mancala en segells d’arreu del món.

Fa més de 50 anys que podem trobar segells on hi apareixen taulers mancala. Els podem trobar a Indonèsia, Malàisia, Filipines o Vietnam. També en països africans com Botswana, Costa d’Ivori o Gabon.

Pàg 17 L’aualé en còmic.

“La partida d’aualé” és un còmic que explica com l’Anna descobreix, de boca d’un amic seu, que un tauler de fusta que li van regalar, que té penjat a la paret del menjador, es tracta d’un joc molt popular.

Pàg 18 Glossari. Part 2 Alguns dels mots emprats en el món de l’aualé i els jocs mancala i les corresponents definicions.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (II) Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figures, postals i altres objectes singulars.

Pàg. 3

Akong i songo: l’art de mastegar el temps.

E

l joc akôn(g) és un joc tradicional mancala del poble fang que data de temps molt antics. Ningú sap precisar l’època a partir de la qual aquesta gent va començar a jugar-lo. Tot el que se’n sap d’aquest joc fins ara es deu a la transmissió oral. Es juga a Guinea Equatorial, Gabon i Camerun.

Originalment, era un entreteniment dels ancians i adults. Actualment, l’akông és practicat també per moltes dones i per gent d’altres ètnies de Guinea Equatorial.

La seva pràctica, fins i tot s’ha estès entre molts dels estrangers que actualment resideixen en aquest país africà, especialment entre els ciutadans d’origen xinès.

Diu la tradició oral que era un joc masculí que es jugava, sobretot, en trobades o reunions que feien els homes de cada poble fang a la “casa Abà o casa de la paraula”.

Aquesta era una institució essencial de la societat fang on els homes, mentre esperaven els millors àpats preparats per les seves dones, tractaven i prenien decisions sobre el funcionament del poble i sobre l’incompliment de les lleis tradicionals, es celebraven els matrimonis, etc. Es diu que es realitzaven competicions amb altres poblacions quan unes i altres no es posaven d’acord o per a ressaltar al millor jugador de cada lloc. El que guanyava honrava al seu poble i aconseguia que la decisió per la que havien apostat, es dugués a terme. En les competicions sempre hi havia diversos homes que feien la funció d’observadors i així evitaven que hi haguessin trampes per alguna de les dues parts. El principal objectiu del joc era el de ressaltar la figura del cap de família com a responsable i cuidador de la imatge d’aquesta davant la resta de famílies de la vila.

En alguns casos, segons quina és la forma característica dels taulers mancala ens permet saber el lloc d’origen.

Aquest és el cas dels jocs dels que parlem en aquest article: akông i sôngo. En veure la seva forma característica, els podem identificar de seguida. L’akôn es juga en un tauler de joc conegut com mbê’akông que, curiosament, consisteix en tres mitges canyes tropicals conegudes com “minkôhm” o “mimbuiñmbuiñ”. Aquestes mitges canyes tenen una mida aproximada d’1.30m. El tauler de joc és en realitat un tauler de dues files de set caselles i dues caselles magatzem (anomenades abá), d’una mida major, ubicades cada una en cada extrem de la mitja canya central. Cada una de les altres dues mitges canyes està dividida en set cavitats de dimensions iguals.

A l’inici de la partida es col·loquen cinc peces en cada una de les cavitats del tauler, que habitualment són llavors d’una planta anomenada ezzáng. Les llavors que es van capturant en la fila de l’adversari, s’aniran dipositant

Pàg. 4

en la casella magatzem pròpia (ubicada a l’extrem esquerre de cada jugador de la fila central). La sembra es fa en la direcció horària. Els forats magatzem se salten, és a dir no es sembra en ells.

Els noms akong i songo són noms genèrics per a referir-nos a dues famílies de jocs, jugats tradicionalment pels fang, els bulu i els beti, habitualment en uns taulers característics de 2 files de 7 forats, fets de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia.

Aquesta família de jocs tenen en comú que quan es sembren més de 14 llavors i es dóna una volta sencera al tauler, enlloc de seguir en el forat següent al forat inicial, se salten tots els forats que resten de la fila pròpia i se segueix sembrant en la fila de l’adversari. Si en arribar al forat 1 de la pròpia fila encara resten llavors a la mà, se salten tots els forats de la fila pròpia i es sembra sols en el terreny de l’oponent.

Es coneixen almenys dues variants del joc akong. Algunes d’aquestes diferències afecten lleugerament la dinàmica del joc. Altres l’afecten de manera considerable.

Per exemple, el joc es pot jugar a un temps determinat.

En aquest cas, quan es compleix el temps acordat, encara que hi hagi possibilitats de seguir jugant, el joc finalitza i el guanyador és el jugador que té més llavors en possessió. Per saber això, no es comptabilitzen només les llavors capturades que té en el magatzem propi, sinó també les llavors que hi ha en cada forat de la fila pròpia en el moment que ha finalitzat el temps acordat. Si s’aplica aquesta regla, l’estratègia del joc varia completament.

Per altra banda, mentre que en una variant quan sembrem més de 14 peces, les llavors 14, 21 o 28 se sembren en el forat inicial des d’on s’ha iniciat la volta; en l’altra variant de joc les llavors 14, 21 o 28 es dipositen en el forat magatzem del jugador que està sembrant.

Mentre que en una variant no es poden capturar mai les llavors contingudes en el forat de l’extrem dret de l’adversari, en l’altra variant no hi ha aquesta restricció: tan sols no es poden capturar quan són les úniques llavors que li queden a l’adversari en la seva fila.

Altres diferències són irrellevants com quan el forat magatzem de cada jugador està a mà dreta enlloc de a mà esquerra.

Regles resumides del joc akôn(g) tauler: 2x7, dues files de set forats o caselles. núm. peces: 70 (35 per jugador). disposició inicial: 5 llavors a cada casella o forat. direcció sembra: horària. tipus sembra: volta simple i les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. collita: només en terreny de l’adversari, excepte en el primer forat de la dreta de cada fila. Els jugadors en el seu torn capturen el contingut d’un forat de l’adversari si hi ha 2,3 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 3 o 4 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila. Es retiren del tauler i es col·loquen en el magatzem propi. Si la darrera llavor cau en el forat de la fila de l’adversari en que no es pot capturar (forat 1 de cada fila), aquesta llavor se la queda el jugador que estava sembrant, la resta de llavors es deixen al forat.

Fig. 1: Culture Vive. Beti-Fang-Bulu: Le Songo. <http://www.culturevive.com/betifang/songo.htm>

objectiu: capturar més llavors que l’adversari el joc acaba: quan un jugador no pot jugar, l’altre jugador captura les llavors restants.

Quan es produeix un bucle, les llavors que resten al tauler no se les queda cap jugador.

Per a veure una descripció completa de les regles dels joc akôn i les seves variants, cliqueu aquí.

Fig. 2: Miguel Ángel Otero del Museo Nacional de Antropología. Catálogo de Colecciones del Museo Nacional de Antropología. Ministerio de Cultura, Madrid. Espanya.

Podeu veure també:

Una partida de Akong en Kiev, Ucrania por becarios de Guinea Ecuatorial en verano 2009.

Penjat per mmbutaz el 05/08/2009 http://youtu.be/gavQKbwjnig

Fig. 3: Una partida de Akong en Kiev, Ucrania por becarios de Guinea Ecuatorial en verano 2009.

Pàg. 5

Akong i songo: l’art de mastegar el temps.

Segueix de la pàg. 4.

El joc sôngo Conegut amb altres noms com ezaň, ômva, abanga, és jugat pels fang, els bulu i els beti, tres grups ètnics principals que conformen els beti-pahuin, grup de persones afins que habiten en les regions de boscos tropicals de Camerun, Congo Brazzaville, Guinea Equatorial, Gabon i São Tomé i Príncipe.

Aquesta àrea de l’Àfrica central és el bressol del joc sôngo.

Així doncs, és un joc dels beti-pahuin.

El mot “songo” significa en llengua bulu: “sortir o fugir de la misèria”. Deriva del verb “e so” i del sufix “ngo”. Hi juguen homes adults. És també en essència un joc reservat als homes. Cap jugador donarà res a l’adversari al perdre la partida, ni guanyarà res d’aquest si és el jugador vencedor. Es tracta de fugir del món real per uns moments. Tradicionalment, jugar al sôngo suposava tenir un moment de reflexió compartida. Ja fos sobre un tauler "mbek songo" o sobre un tronc de palmera “nkog meyog", mentre els notables beti feien confidències o els seus companys analitzaven els seus problemes.

Actualment, aquest joc és un passatemps per a intentar oblidar els problemes quotidians. Malgrat que l’enfrontament es disputa en silenci i concentració, a voltes, s'utilitzen acudits, refranys, onomatopeies, i fins i tot cançons per comentar, per explicar o, especialment, per aixafar la moral de l’oponent i guanyar un avantatge psicològic sobre el rival i confondre’l. Entre els jugadors aquestes bromes estan permeses i s’accepten sense violència física o verbal. Això farà que sigui estrany trobar algú que jugui contra el seu fill, pare o cap. És estrany que els nens i les dones hi juguin, però poden assistir com a espectadors.

Durant la partida, quan es sembren les llavors, s’aplica l’anomenat “art de mastegar el temps” que els ancians anomenen Bidoua. Es tracta de jugar amb paciència i aplicar l’estratègia de joc més adequada en cada moment.

A les llavors que s’usen se les anomena en llengua bulu: “mimbaň” (plural de “mbaň”). A voltes, les llavors, de color negre, que s’usen per jugar se les anomena pels noms amb que es coneix l’arbre del que procedeixen: “ézezaň” o “ézaň” (en plural: “bizaň”).

Els espectadors, jugadors potencials, analitzen i estudien l’estratègia dels jugadors sense intervenir directament en la partida. El primer forat a la dreta de la fila de cada jugador s’anomena “abó”, significa: peu. És el forat des del que s’estructura i organitza el joc. No és sorprenent ensopegar amb un forat “nyindi” (obstacle), és a dir un forat que conté entre cinc i dotze llavors. Aquests forats no es poden capturar. Si un forat conté exactament 13, 20, 27 o 34 llavors, se l’anomena “ayianembe’e”. Al sembrar un d’aquests forats,

Pàg. 6

no passa gran cosa, es reequilibra el joc, ni un ni altre jugador té un avantatge real. En el cas que un forat contingui entre 15 i 19 llavors se l’anomena “abôm” (de “abôm ngon”, que significa lluna plena, té aquí el sentit de munt o pila). Són forats “madurs” que poden provocar captures.

En el cas de forats que continguin un nombre entre 22 i 26 o entre 29 i 32, s’anomenen “akutu”, és a dir: boigs, ja que el nombre excessiu de llavors provoca desorientació a l’hora de sembrar-les al voltant del tauler.

El tauler per jugar al jocs songo es fabrica també amb canya de bambú, tronc de palmera o ràfia que es divideix per la meitat en dos trams iguals d’una longitud d'un metre i se separen amb petites peces de fusta en 7 caselles o compartiments, enlloc de forats tallats. Es juga habitualment amb 5 llavors en cada forat al començament de la partida.

Es coneix un joc amb el nom songo duala, jugat per la gent duala de Camerun en que el camp de joc està dividit en dos territoris de set forats cada un però es juga amb 112 llavors (8 per forat al començament de la partida).

La manera de fer les captures i l’objectiu depèn del tipus de joc o variant a que es jugui. Per exemple, mentre en el songo mpkeum, es capturen 2, 3, 4 llavors; en el songo bikom, en canvi es capturen 2, 3 llavors.

Quan un forat conté 5 llavors o més s’anomena “yine”. No es poden capturar pas els forats “yine”; Generalment, l’objectiu del joc està en capturar un nombre determinat de llavors que s’acorda prèviament. Un nombre suficient de llavors per ser declarat vencedor.

Existeixen diverses opcions per acabar la partida. Els jugadors es posen d’acord com acabarà la partida i s’acorda, habitualment, alguna o diverses de les següents opcions : 1-Queden menys de 10 llavors al tauler; 2-Un dels jugadors captura 40 llavors, és a dir, la meitat i cinc més; 3-Un dels jugadors captura 36 llavors, la meitat i una més; 4-La partida es pot declarar nul·la en el cas que ambdós jugadors capturin al final de la partida entre 31 i 39 llavors. En aquest cas s’usa l’expressió “e salane” 5-La partida es pot declarar empatada en el cas que ambdós jugadors capturen les mateixes llavors, és a dir, al final de la partida han capturat el mateix nombre de llavors que tenien en començar la partida, aleshores s’usa l’expressió “bebás” (equilibri total).

Es diu que al “veritable” songo un jugador guanya si deixa a l’adversari amb sols 5 llavors en el seu costat del tauler. Mentre que en el joc songo mpkeum, un jugador guanya si deixa a l’adversari amb una sola llavor en la seva fila. Aquesta darrera opció sembla la més comuna, almenys entre els fang.

S’usa l’expressió “éki mbang” quan un jugador ha perdut i no ha pogut capturar cap peça en tota la partida.

Regles resumides del joc songo(*) tauler: 2x7, dues files de set forats o caselles. núm. peces: 70 (35 per jugador). disposició inicial: 5 llavors a cada casella o forat. direcció sembra: horària. tipus sembra: volta simple i les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. collita: només en terreny de l’adversari. Si l'última llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que contenia 1, 2 o 3 llavors, el seu contingut és capturat juntament amb l'última peça (és a dir, dues, tres o quatre llavors).

Si la casella anterior també conté dues, tres o quatre llavors, aquestes també són capturats, i així successivament.

Si un forat conté més de 14 llavors i es sembren, en donar la volta es salta el forat inicial i tots els forats del propi jugador que segueixen.

Les llavors restants només es sembren en el costat de l'oponent. Si són sembrades 14, 21 o 28 llavors d’un forat, només l'última llavor pot ser capturada.

Els jocs sôngo, habitualment, comparteixen les següents restriccions: 1-No està permès de sembrar des del forat situat a l’extrem esquerre si aquest conté una o dues llavors. Ara bé, el forat pot ser buidat per sembrar si amb aquesta acció es fa una captura, si l’oponent no té cap llavor en el seu territori (i aleshores estem obligats a alimentar-lo); o bé és l’únic forat de la fila pròpia on hi ha llavors. Així doncs, es pot observar que la prioritat per capturar està per sobre de la d’alimentar i aquesta darrera està per sobre de la regla de restricció del forat més a l’esquerra de la fila pròpia 2-Quan tots els forats de l’adversari són buits, estem obligats a alimentar-lo, almenys amb 7 llavors. Si això no es pot fer, s'ha de sembrar el màxim de llavors com sigui possible. Si no es pot alimentar a l’adversari amb cap llavor, aleshores acaba la partida. Les llavors restants al tauler són guanyades pel jugador que les té en el seu costat del tauler.

3-Si un jugador té una única llavor en el seu territori i està situada en el forat més a l’esquerra de la seva fila, aquesta llavor es captura i el torn acaba.

4-En el cas que es sembri un forat que contingui 14, 21 o 28 llavors d’un forat, es captura l'última llavor sembrada.

Per altra banda, es diu que no es jugui mai si has tingut relacions sexuals el dia anterior. I us preguntareu per què, oi? Doncs diuen que és per evitar contaminar el sôngo, per mantenir-lo pur. Això és el que es diu.

Quan un jugador té una sola llavor en la seva fila i aquesta està en el seu forat més a l'esquerra, la captura.

Hi ha constància almenys de dos altres jocs d’aquesta família, coneguts amb els nom de songo agbé i songo mvele dels que no se’n sap ben bé les regles.

Si un moviment provoca la captura de totes les llavors contingudes en la fila de l'oponent, el moviment es fa però no es captura cap llavor.

Lectures per aprofundir en el joc songo:

objectiu: capturar més llavors que l’adversari el joc acaba: quan un jugador no pot jugar. Les llavors restants se les queda el jugador que ha mogut el darrer. (*) - Resum basat en les regles del joc songo (ewondo) descrites per Ralf Gering a: <http://mancala.wikia.com/wiki/Songo_Ewondo> Podeu veure també:

A la decouverte du songo ou song Penjat per dimos4ever el 20/02/2010 http://youtu.be/LcTXUSkfRTk

Mbarga Owona, Serge.

Le jeu de Songo, Paris, L’Harmattan, 2004.

ISBN: 2747570541

Meka Obam, Jean Marcel.

Le jeu du Songo. Reflet du social, Paris, L’Harmattan, 2008.

ISBN: 2296056776, 9782296056770

Pàg. 7

Pedra, paper, tisores i jocs mancala Us deveu preguntar quina és la relació entre el “pedra, paper, tisores” i els jocs mancala? En els jocs mancala, generalment, el jugador que juga primer és elegit a l’atzar (s’amaga una llavor en una de les mans I es demana a l’oponent que endevini on està) o bé s’acorda entre els jugadors. Però hi ha altres maneres de decidir qui comença primer a jugar que, a continuació, us expliquem.

ment relacionada amb el mot malai “chongkak” a Malàisia i a Singapur. El congklak és similar a altres jocs mancala del sud-est asiàtic com el sungka o el dakon. En el joc congklak, per decidir el jugador que comença a jugar el primer torn, ambdós jugadors sembren simultàniament amb voltes múltiples. El jugador que pot fer el moviment més llarg, comença primer el següent torn. Els jugadors mouen i capturen d’acord amb les mateixes regles que el joc dakon però en el congklak les llavors es sembren en sentit horari.

El dakon també es juga, a vegades, en la direcció horària i, aleshores, cada jugador té el seu magatzem a mà esquerra.

“Sutten”: Usem els dits i el palmell de la mà per decidir qui inicia el primer torn de joc.

A l’illa de Java, a Indonèsia, es juga al dakon, també conegut com dhakon o dhakonan, en taulers de fusta de 2×5, 2×6, 2×7, 2×8, 2×9 i 2×10 amb un forat magatzem a cada extrem del tauler. El dakon és jugat amb el mateix nombre de llavors a cada forat a l’inici del joc com forats hi hagi en cada fila del tauler. Així doncs, 5 llavors a cada forat en un tauler de 2×5, 6 llavors a cada forat en un tauler de 2×6, 7 llavors a cada forat en un tauler de 2×7 i així successivament. Els forats magatzem es deixen buits al començament del joc.

En alguns jocs mancala és tradicional que el jugador que comença a jugar primer es determini mitjançant un joc preliminar similar al “pedra, paper o tisores”. Per decidir qui comença primer, cal que els jugadors escullin simultàniament un gest per vèncer l’oponent, cada vegada escollint un dit de tres dits possibles: el polze, el dit petit o l’índex.

Segons el país, els gestos poden representar: muntanyagall-formiga, elefant-cavall-ratolí, etc. En altres jocs és tradicional que els dos jugadors sembrin a la vegada les llavors. Es fa una mena de competició per decidir el jugador que comença primer. Així doncs, el primer torn es juga simultàniament com si fos una cursa.

El congklak és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic.

Aquest joc es juga a Indonèsia i a molts altres països del sud-est d’Àsia amb diferents noms. El nom “congklak” és una paraula de la llengua Bahasa indonèsia i està estreta-

Pàg. 8

A la zona lingüística on es parla la llengua Priangan, a l’oest de l’illa de Java, es fa un joc preliminar per decidir qui comença a jugar. A aquest joc, similar al pedra-paper-tisores: “l’anomenem Sutten a la meva àrea lingüística, a l’oest de l’illa de Java. Significa escollir qui fa el primer pas”, m’explica la Nenny, una amiga Javanesa. “I l’elefant perd contra la formiga!”, diu. Es refereix a que els jugadors escullen simultàniament un gest per vèncer a l'oponent, escollint l’index, el polze o el dit petit. El dit petit representa a la formiga, el dit index, a l’home, i el polze representa a l’elefant. El polze guanya l’index, aquest al dit petit i el dit petit venç al polze. Així doncs, l’elefant venç a l’home, aquest venç a la formiga i la formiga guanya a l’elefant.

Aquesta amiga m’explicava que quan ella era petita hi jugava sovint però que actualment ja gairebé no recordava com jugar-hi. “M’enduré el meu tauler de joc a l’oficina i empenyeré als meus companys de feina a jugar amb mi durant el descans”, em deia i també comentava que: “no només les nenes hi juguen, de vegades també els nois... però en general sols les noies perquè jugàvem seient a terra durant hores... com es pot mantenir un noi assegut durant tanta estona?”, es preguntava, rient. “Ara el congklak no és el joc favorit pels nens. Tenen altres jocs, jocs d'ordinador, la Playstation, la Barbie, el Lego, robots, etc. A les grans ciutats és difícil trobar nens jugant-hi... només hi juguen en ciutats petites o pobles”.

Aprenem a jugar a l’ohojitxi...

En el diagrames 1 i 2 es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler ohojitxi. Les tres files de dos forats de la part superior pertanyen al jugador contrari (A). Les tres files de dos forats de la part de sota, són les pròpies (B).

La tanda de joc: Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. Aquest pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una a una en els forats següents, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge però sembrant només dintre del seu territori, mai en el camp de l’adversari. El joc ohojitxi es juga amb sembra simple.

Captures: Les captures es poden fer només en el terreny propi. Quan la darrera llavor cau en un forat propi on hi havia 3 llavors, es capturen aquestes més la que s’ha deixat, per tant, 4 llavors (veure diagrama 2). Les llavors capturades es dipositen en un dels forats de l’adversari que escull el jugador que ha fet la captura.

Captura encadenada: En aquest joc hi ha captures encadenades. Si els forats precedents al forat on s’ha iniciat la captura també hi ha 4 llavors després de sembrar, aleshores també es capturen aquestes. El total de les llavors capturades es dipositen en un dels forats de l’adversari que escull el jugador que ha fet les captures.

No hi ha salt obligatori: Si el nombre de llavors que es prenen és de 6 o més, es dóna una volta completa pels forats propis però el forat del qual partim no s’haurà de saltar.

No hi ha obligació d’alimentar l’adversari: En el joc ohojitxi no s’aplica la regla d’”alimentar a l’adversari”, donat que les llavors de cada jugador es sembren exclusivament pels territoris de cadascú i no pas en el terreny del rival. diagrama 1

diagrama 2

El joc ohojitxi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental pels Abé. És un joc mancala en que el guanyador és qui es queda sense llavors en el propi territori!

Fi del joc: El joc acaba quan totes les llavors han estat dipositades en el terreny d’un dels dos jugadors per l’adversari. El guanyador és el jugador que es queda sense cap llavor en els forats del propi territori.

Podeu veure al YouTube una partida sencera d’ohojitxi, clicant aquí:

L’objectiu del joc: L’objectiu del joc és el de quedar-se sense llavors en el propi territori. És a dir, el guanyador és el que aconsegueix ficar totes les llavors en els forats de l’adversari.

El tauler: El camp de joc està dividit en tres territoris de 2 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors en els dotze forats (4 per forat).

Es pot jugar amb un taulell 2x6, de dues files de sis forats, però girantlo 90º. Això és així perquè cada jugador, en comptes de tenir una fila de 6 forats, té 3 files de 2 forats. O sigui, que la línia que parteix el taulell en 2, no serà longitudinal sinó transversal.

Pàg. 9

Pàg. 10

Tauler sungka ubicat en un parc de Manila, a Filipines.

Foto cedida per Ian Campos

PĂ g. 11

Taulers mancala de mides considerables Com ja sabeu, els jocs mancala són jugats habitualment en taulers de fusta.

En molts casos, les files de forats estan excavades o dibuixats a terra o a la sorra. A vegades, els taulers són fets d’altres materials (ivori, metall, fang o terracota, pedra,...). Aquest és el cas del tauler que es pot veure en la foto de la pàgina següent (fig.6). Es tracta d’un tauler de pedra poc freqüent. Consta de 4 files de 24 forats. Es tracta del joc owela, també conegut com “hus”. El nombre de forats per fila pot variar: des de 8 fins a 24, però sempre un nombre parell. Habitualment és jugat per equips de 2 o 3 persones.

Fig.4: foto cedida per Mauie Flores. Feta l’any 2011, a l’hotel Legend Villas, Filipines.

En la fotografia situada a la part superior dreta d’aquesta pàgina (fig.4) es pot veure un tauler sungka de 2 files de 7 forats i dos magatzems als extrems d’una mida considerable!

Es troba situat al Hall de l’hotel Legend Villas, a Filipines.

Per altra banda, podem trobar taulers, com el de la fotografia situada a la part inferior (fig.5) per ubicar-hi fins a 4 parelles de jugadors. Es tracta d’un conjunt de quatre taulers sungka ubicat a la recepció d’un hotel de l’illa de Cebu, també a Filipines.

Pàg. 12

Fig 5: foto cedida per Neil San Pedro. 2010 al Crimson Beach Resort &Spa, Cebu, Filipines.

Fig.6: foto cedida per Marie Marthe Gagnon. Feta l’any 2009 a Khomasdal North, Khomas, Namíbia.

Pàg. 13

Aprenem a jugar a l’axoxodi...

El joc axoxodi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental.

Similar a l’aualé, algun especialista el considera una variant d’aquest. No obstant, nosaltres l’entenem com un joc ben diferent, doncs combina 2 maneres de fer les captures i això fa que l’estratègia sigui totalment diferent.

L’objectiu del joc: És el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.

El tauler: El camp de joc està dividit en dos territoris de 6 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors (4 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x6.En el diagrama 3 es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler axoxodi. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.

diagrama 3 La tanda de joc: Els jugadors juguen un després de l'altre. El jugador que juga primer s'escull a l’atzar o s’acorda entre ambdós. El jugador que comença primer pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una a una, en els forats següents, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge. Es juga amb sembra simple.

Captures: Hi ha dues maneres de fer les captures: capturant 2 o 3 llavors en la fila de l’adversari o capturant llavors enfrontades.

Pàg. 14

Captura de 2 o 3 llavors: La primera manera de capturar es produeix quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de l'adversari que, abans de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors que queden després d'haver sembrat. El forat es deixa buit. Per tant, només podrem capturar si, un cop hem sembrat, el forat conté dues o tres llavors.

Captura de llavors enfrontades: La segona manera de capturar es produeix en agafar una llavor solitària del nostre camp i desplaçar-la al forat oposat de l’adversari quan aquest forat conté almenys una llavor. Es capturen totes les llavors resultants en el forat de l’adversari. Aquest tipus de captura és independent de la quantitat de llavors que té el nostre adversari al seu forat (alerta doncs, que se’n poden prendre moltes de cop!). No es pot desplaçar una llavor solitària al forat oposat de l’adversari si aquest forat està buit.

Captura encadenada: Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si el forat precedent també conté dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament. Tan sols es pot capturar en el camp de l'adversari.

Salt obligatori: Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 12, es dóna una volta completa: el forat del qual partim s'haurà de saltar.

Obligació d’alimentar l’adversari: Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedei-

xi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti.

Ara bé, el forat 1 de l’adversari conté quatre llavors després de la sembra. No podeu capturar-les. En total, captureu 5 llavors en aquest torn. Ara, vegeu els següents exemples.

Fi del joc: El joc s’acaba quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler.

Regles axoxodi per jugar.

Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a Costa d’Ivori, a l’Africà occidental. Suposeu que sou el jugador B. Podeu jugar els forats 1, 3, 4, 5 i 6 de la vostra fila.

diagrama 7 Mireu el diagrama 7. Suposeu que sou el jugador B. És el torn del jugador A. Aquest pot capturar les llavors de forat 1B i la llavor solitària que s’ha desplaçat endavant des del forat 6A. També podria capturar la llavor del 2B i la llavor solitària que es desplaçaria del forat 5A. O bé, podria capturar les llavors del forat 6B i la llavor solitària del forat 1A.

diagrama 4 Decidiu jugar el forat 4B. Agafeu totes les llavors (cinc llavors) d'aquest forat i les sembreu en sentit anti-horari. Aquesta acció porta a la situació del diagrama 5:

diagrama 8 En la mateixa situació anterior (mireu ara el diagrama 8), si fos el vostre torn, aleshores, podeu capturar les llavors del forat 3A i la llavor solitària que es desplaçaria del forat 4B. O bé, podeu capturar la llavor del forat 5A i la llavor del 2B que mourieu al davant. diagrama 5 Sembreu en la direcció contrària al de les agulles del rellotge. Acabeu dipositant la darrera llavor en el forat 5B que contenia 2 llavors. Ara en són 3: Captures encadenades: Una vegada heu sembrat, observeu que la darrera llavor ha caigut en un forat de l'adversari (3A) que contenia una llavor. Així doncs captureu aquestes dues llavors que hi ha després d’haver sembrat (la de l'adversari i la vostra), les traieu del tauler i les guardeu en el forat "magatzem”. El forat 2 de l'adversari conté tres llavors després d’haver sembrat. Per tant, podeu també capturar-les (la que heu dipositat i les dues que hi havia):

Si proveu de jugar a l’axoxodi, veureu que aquesta segona manera de capturar per llavors enfrontades fa que aquest joc mancala sigui molt més difícil que l’aualé i les estratègies acabin essent totalment diferents.

Quan un dels dos jugadors no pot moure o es produeix un bucle, la partida acaba. Les llavors que resten al tauler no són per ningú.

Enhorabona! Si heu entès aquest exemple, ja sabeu jugar al axoxodi.

Ara, a practicar!

diagrama 6

Pàg. 15

Jocs mancala en segells d’arreu del món En algunes ocasions podem trobar representats taulers de joc mancala o persones que hi juguen en algunes targetes postals, segells, monedes o altres objectes. En el número anterior de Món aualé us mostràvem una moneda de curs legal de Malàisia amb un congklak i una targeta postal de l’any 1904 d’Indonèsia on hi ha dues dones joves que juguen al joc dakon. A la pàgina 19 d’aquest número, a la secció “Racó del col·leccionista” podeu veure una altra targeta postal de l’any 1909, de l’època del colonialisme britànic, on un home i un nen juguen en un tauler olopon de Nigèria.

Fa més de 50 anys que podem trobar segells on hi apareixen taulers mancala.

Fig.7: imatge cedida per Franz Bartetzki http://www.fb-web-tutor.com/

Fig.8: imatge cedida per Franz Bartetzki http://www.fb-web-tutor.com/

Fig.9: imatge cedida per Franz Bartetzki http://www.fb-web-tutor.com/

Podem trobar segells d’aquest tipus, entre altres llocs, a països asiàtics com Indonèsia, Malàisia, Filipines, Vietnam. També en països africans com Botswana, Cote d’Ivoire i Gabon.

Els segells proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història. Es pot relatar una crònica del món modern i, a voltes, comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets.

En els segells que us mostrem aquí hi apareixen persones jugant (fig.7: Indonesia, fig.10: Filipines), taulers tradicionals (fig.8: CoteIvoire) i taulers de joc ancestrals excavats (fig.9: Botswana).

Fig.10: imatge cedida per Lisa Standfield www.philippinestamps.net

Pàg. 16

L’aualé en còmic.

El Xevi Dominguez, amb les il·lustracions i la Montse Batalla, amb el guió adaptat dels textos d’awale.info, han creat aquest excel·lent còmic per al segon quadern de la col·lecció: "Parlem Tu i Jo". El tema central d’aquest segon quadern és el temps lliure.

S’organitza en cinc apartats amb propostes per conversar i intercanviar opinions, coneixements i experiències.

Es tracta d’un encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística i el Voluntariat per la Llengua del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest quadern té per objectiu facilitar el diàleg i la conversa entre les persones aprenentes i les voluntàries que formen part del programa Voluntariat per la llengua “La partida d’aualé” explica com l’Anna descobreix que un tauler que li van regalar que té penjat a la paret del menjador es tracta d’un joc molt popular, de boca d’un amic seu.

A part de realitzar el còmic, en Xevi es va encarregar de fer les il·lustracions del conte “El tastaolletes” escrit per Joaquim Carbó.

Podeu veure en línia el còmic sencer en les pàgines 6-9 del quadern número 2 de la col·lecció "Parlem Tu i Jo"´, clicant aquí

Pàg. 17

Glossari (2) “Direcció”: sentit devers el

Forat especial

Territori

qual es mouen les peces de

En determinats jocs hi ha forats específics que permeten o obliguen fer determinades accions: canviar de direcció, capturar, etc. Pot ser que la posició del forat determini que sigui “especial” (tipus 1), com per exemple si està en un extrem de la fila. O bé, que sigui la forma del forat el que determini que sigui “especial” (tipus 2), com, per exemple, un forat quadrat entre un conjunt de forats circulars.

Els forats especials acostumen a tenir noms propis.

Costat del jugador. Conjunt de forats que pertanyen a cada jugador al principi de la partida. En moltes ocasions determina el lloc des d’on es pot començar a sembrar i on es pot capturar. Es distingeix entre territori propi (files B1 i B2) i territori de l’adversari (files A1 i A2).

En els jocs que es juguen a diverses rondes pot passar que forats que estan a l’altre costat del tauler formin part també del nostre territori o a la inversa en posteriors rondes.

joc: sentit horari (de les agulles del rellotge), o antihorari (contrari al de les agulles del rellotge).

“Fila”: renglera de forats disposats un al costat de l’altre o un darrera l’altre, habitualment en línia recta, però també en altres disposicions, seguint un patro circular, oval, etc.

“Fila

exterior”: habitual-

ment fa referència a la fila o meitat de la fila, en territori propi, més allunyada de cada jugador en taulers de 3

Forats especials tipus 1.

En la fotografia de sota podem observem un tauler de joc Bao (de quatre files de vuit forats) amb 5 d’aquest forats especials dels que us parlem per cada jugador (ubicats en les files interiors).

En el joc Bao els forats 2 i 7 de les files interiors, s’anomenen “kimbi”.

i 4 files.

“Fila

interior”:

Els dels dos extrems de les files interiors (1 i 8) reben el nom de “kichwa”.

habitual-

ment fa referència a la fila,

A1

en territori propi, més propera a cada jugador en tau-

A2

lers de 3 i 4 files.

1

“Forats”: solcs o cavitats

2

3

4

5

6

7

8

excavats o dibuixats a terra

B2

o en la sorra o tallats en la superfície d’un tauler de fusta o altres materials, dins

B1

els quals cal distribuir, capturar o emmagatzemar les peces. Solen estar disposats en files paral·leles o bé seguint un patró circular o altres patrons.

Pàg. 18

Files exteriors

Forats especials tipus 2.

En el joc Bao s’anomenen “nyumba”.

Files interiors

El racó del col·leccionista Figures en bronze de Mali Conjunt de 8 peces de bronze on dos caps tribals (un fuma una pipa i l’altre sosté un rifle) disputen una partida d’algun joc mancala en un tauler de dues files de quatre forats i dos forats magatzem als extrems.

Potser juguen al krur o a algun joc similar que es juga al país veí de Mauritània i al Sahara Occidental en aquest tipus de tauler...

4 homes els acompanyen amb instruments musicals de percussió (dos als extrems amb tambors anomenats "djembe", un altre amb una arpa típica que es diu "kora" –el segon de la dreta– i un altre que toca un xilofon que es diu "balafon".

Targeta postal de 1909 Targeta postal amb una fotografia on un home i un nen juguen en un tauler ayo olopon de Nigèria de l’època del colonialisme britànic.

A la llegenda hi diu “The African Village—Playing ayo”. Al revers, a la part superior esquerra, hi ha estampat: “Africa & The East. Royal Agricultural Hall, june 8—July 3, 1909”.

Pàg. 19

i en el pròxim número...

Alguns dels jocs mancala al món.

Els jocs mancala s’han jugat i es segueixen jugant en files de forats amb moltes variacions al llarg d’Àfrica, Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al sud-est asiàtic, el Carib, i fins i tot, a Amèrica Central i del Sud i a parts d’Europa. Els jocs mancala tenen una distribució geogràfica molt àmplia.

Aprenem a jugar a l’ouril.

El joc Ouril és jugat a l’arxipèlag de Cap Verd. És similar a l’aualé. La principal diferència rau en que a l’ouril les llavors solitàries només es poden moure si el jugador que sembra té sols llavors solitàries en el seu costat del tauler i en que està permès fer un moviment que provoqui la captura de totes les llavors de l’adversari.

Jocs mancala de tres files a la Banya d’Àfrica.

Gabata, gabeta, gebeta, gebta o gobeta són els termes genèrics donats als jocs de mancala jugats a Etiòpia i Eritrea. Aquests jocs es juguen en un taulers de 3×6, és a dir, tres files de sis forats, però no sempre.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 2 - Abril/Juny 2012

20