Món aualé n.36

Page 1

Vol. 9, núm. 4 - oct/des 2020

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 4 – Octubre/Desembre 2020

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com


SUMARI SUMARI

Pà g 4-9 Aprenem a jugar a jocs katra de Madagascar Des del segle XVII fins a l’actualitat s’han documentat, almenys, una dotzena d’aquesta família de jocs mancala jugats a Madagascar. Aprenem a jugar a tres jocs mancala malgaixos: al joc katra tanala, reportat per Ralph Linton el 1933 i als jocs katra tsotra i katro, reportats per Alex de Voogt el 1999.

Pà g 10-11 Pà gines centrals Fotografia on xiquetes i xiquets juguen al pallankulli, a l’Índia, en un tauler de 2 files de 7 forats, excavat a terra.

Pà g 12-15

Aprenem a jugar a jocs gabata de l’oest

d’Eritrea L’any 1971 Richard Pankhurst, historiador anglès, especialista en E òpia, reporta 103 jocs gabata jugats a E òpia i la banya d’Àfrica. Aprenem a jugar al qelat keren, i al qelat beni amirmensa, jugats a l’oest d’Eritrea.

Pà g 16-17 Jocs mancala excavats en temples indis Es mostra un tauler mancala excavat a la roca de l’anomenada cova 3 del complex de temples de Badami, a l’estat de Karnataka, a l’Índia. També s’explica les troballes per part de tres amics viatgers de jocs tradicionals, jugats per sacerdots, reis i plebeus, en diversos indrets de temples indis.

Pà g 18 Glossari. Part 36 És caracterís c d’alguns jocs mancala jugats a E òpia, Eritrea i Sudan que nguin mecàniques de joc que permeten crear forats “reclamats”. En aquests ocasió s’explica una manera de bloquejar forats propis i de l’adversari, seguint condicions asimètriques de creació.

Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXVI) Es poden veure dues cartes postals de Madagascar de principis dels segle XX on es juga a jocs mancala malgaixos coneguts amb el nom genèric de katra.

Pàg. 3

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Aprenem a jugar a jocs Katra de Madagascar

Foto: CC BY-SA 4.0 2019 Randrianadrasana Obiniaina

Des del segle XVII (que es té la primera font escrita sobre un joc mancala pus katra jugat a l’illa de Madagascar) fins a l’actualitat, s’han documentat, almenys, una dotzena d’aquesta família de jocs. ELS KATRA DESCRITS PER RALPH LINTON Ralph Linton el 1933 va reportar les regles de 2 jocs mancala pus katra: el Katra tanala i el Katra boaoaka.

Regles resumides del katra tanala Les regles d’aquest joc malgaix van ser reportades a occident per primera vegada per

Ralph Linton l’any 1933 quan, principalment, va veure que dones i joves tanala el jugaven a Madagascar. El joc es coneix normalment com Katra. Es pot jugar en taulers de fusta o dibuixant a terra un diagrama de quatre files i un rang de 6 a 10 forats per fila. (1) tauler: 4×8, quatre files de vuit forats, habitualment. Es juga en taulers de 4x6-10, de quatre files i un rang de 6 a 10 forats. peces: 64 (32 per jugador) en taulers 4x8. disposició inicial: 2 llavors en cada forat. Cada jugador té dues files. ②②②②②②②② ②②②②②②②② ❷❷❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷❷❷

Pàg. 4

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020

fila externa jug. A fila interna jug. A fila interna jug. B fila externa jug. B


També jugat en taulers de 4x6, 4x7, 4x9, 4x10 ②②②②②② ②②②②②② ❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷

②②②②②②② ②②②②②②② ❷❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷❷

4x6

4x7

②②②②②②②②② ②②②②②②②②② ❷❷❷❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷❷❷❷ 4x9 ②②②②②②②②②② ②②②②②②②②②② ❷❷❷❷❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷❷❷❷❷ 4x10

Les dues files superiors pertanyen al jugador A. Les dues files inferiors de sota pertanyen al jugador B. Les files internes és la zona de contacte entre els dos territoris. direcció sembra: direcció horària o an horària. Els jugadors poden triar la direcció al començament però un cop escollida s’haurà de mantenir al llarg de tota la par da. sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador per torns comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de les dues files pròpies, normalment de la fila externa. Les llavors es sembren, una a una, en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Però si es cau en un forat ocupat, es con nua. Si el forat ocupat està en la fila del darrera (la més propera) el jugador con nua i agafa el con ngut d’aquest forat i el sembra de nou fins que l’úl ma llavor caigui en un forat buit.

Un jugador pot moure les llavors solitàries per començar un moviment i no és obligatori triarne un que provoqui una captura. collita: si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila del davant i el forat oposat conté llavors, aleshores aquestes llavors del forat oposat són afegides al forat propi de la fila del davant i el jugador agafa totes aquestes llavors i con nua el moviment. Si el forat de la fila del davant està buit, no es pot capturar, excepte quan tota la fila del davant està buida, en aquest cas es permet capturar el forat oposat de la fila del darrera. objec u del joc: capturar totes les llavors de l’adversari. el joc acaba…: quan totes les llavors de l’oponent són capturades. FONT: (1) Linton, Ralph. The Tanala, a Hill Tribe of Madagascar. Vol. 20 Anthropological Series, Field Museum of Natural History, Chicago, 1933.

Foto: CC BY-SA 4.0 2019 Randrianadrasana Obiniaina

ELS KATRA DESCRITS PER ALEX DE VOOGT Alex de Voogt el 1999 va reportar 4 jocs pus katra: Katra (Tsotra), Katro, Katra Paika, i Katra Kroba (o Katra-Be). Pàg. 5

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Aprenem a jugar a jocs Katra de Madagascar Regles resumides del joc katra (tsotra) Les regles d’aquest joc van ser descrites per primera vegada a occident per Alex De Voogt el 1999. Va reportar que era jugat pels sakalava a la localitat de Mahajanga. (2) tauler: 4×4 i 4x6, quatre files de 4 forats i quatre files de sis forats. peces: 32 (16 per jugador) en un tauler de 4x4 amb 2 llavors en cada forat; ②②②② ②②②② ❷❷❷❷ ❷❷❷❷

fila externa jug. A fila interna jug. A fila interna jug. B fila externa jug. B

48 (24 per jugador) en un tauler de 4x4 amb 3 llavors en cada forat; 48 (24 per jugador) en un tauler 4x6 amb 2 llavors en cada forat; 72 (36 per jugador) en un tauler de 4x6 amb 3 llavors en cada forat. disposició inicial: 2 llavors en cada forat és el

més habitual. Els jugadors també juguen amb 3 llavors en cada forat. Cada jugador té dues files. També es juga amb les disposicions: ③③③③ ③③③③ ❸❸❸❸ ❸❸❸❸ ②②②②②② ②②②②②② ❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷

③③③③③③ ③③③③③③ ❸❸❸❸❸❸ ❸❸❸❸❸❸

Les dues files superiors pertanyen al jugador A. Les dues files inferiors dels taulers pertanyen al jugador B. direcció sembra: direcció horària o an horària. Els jugadors poden triar la direcció al començament de cada moviment. sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de les

Foto: [h ps://2424.mg/diver ssement-desinteret-des-jeunes-pour-les-jeux-de-societe-tradi onnels/]

Pàg. 6

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


dues files pròpies. Les llavors es sembren, una a una, en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Si es cau en un forat ocupat que està en la fila del darrera del jugador que sembra (la més propera), aquest con nua i agafa el con ngut d’aquest forat i el sembra de nou fins que l’úl ma llavor caigui en un forat buit. Un jugador pot moure les llavors solitàries per començar un moviment i no és obligatori triarne un que provoqui una captura. collita: si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila del davant del jugador que sembra i el forat oposat conté llavors, aquestes llavors són afegides al forat propi de la fila del davant i el jugador agafa totes aquestes llavors i con nua el moviment. Si el forat de la fila del davant està buit, no es pot capturar, excepte quan tota la fila del davant està buida. En aquest cas es permet capturar el forat oposat de la fila del darrera. objec u del joc: capturar totes les llavors de l’adversari. el joc acaba…: quan totes les llavors de l’oponent són capturades. FONT: (2) De Voogt, Alex J. 1999 . Distribu on of mancala board games: a methodological inquiry. A: Board Games Studies, 2, pp.104-114

Regles resumides del joc katro Les regles d’aquest joc van ser descrites per primera vegada a occident per De Voogt l’any 1999, qui va reportar que els betsileo el jugaven a la localitat de Fianarantsoa. (3) tauler: 4×4, 4×6, 6×3 i 6×6, quatre files de quatre forats, quatre files de sis forats, sis files de tres forats i sis files de sis forats.

peces: 32 peces (16 per jugador) en un tauler de 4×4 amb 2 llavors en cada forat: ②②②② ②②②② ❷❷❷❷ ❷❷❷❷

fila externa jug. A fila interna jug. A fila interna jug. B fila externa jug. B

48 peces (24 per jugador) en un tauler de 4×4 amb 3 llavors en cada forat; ③③③③ ③③③③ ❸❸❸❸ ❸❸❸❸

48 (24 per jugador) en un tauler 4×6 amb 2 llavors en cada forat; 72 (36 per jugador) en un tauler de 4×6 amb 3 llavors en cada forat. ②②②②②② ②②②②②② ❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷

③③③③③③ ③③③③③③ ❸❸❸❸❸❸ ❸❸❸❸❸❸

Els jocs katro 4×4 o 4×6 tenen regles de joc idèn ques al katra. Els jocs katro 6×3 o 6×6 tenen les addicions següents: tauler: 6×3, 6×6, sis files amb tres forats i sis files amb sis forats. peces: 36 (18 per jugador) en un tauler 6×3 amb 2 llavors en cada forat; 72 (36 per jugador) en un tauler 6×6 amb 2 llavors en cada forat. disposició inicial: 2 llavors en cada forat. Cada jugador té tres files. ②②② ②②② ②②② ❷❷❷ ❷❷❷ ❷❷❷

fila externa jug. A fila central jug. A fila interna jug. A fila interna jug. B fila central jug. B fila externa jug. B Pàg. 7

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Aprenem a jugar a jocs Katra de Madagascar També jugat en taulers de 6x6 ②②②②②② ②②②②②② ②②②②②② ❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷ ❷❷❷❷❷❷

Les tres files superiors pertanyen al jugador A. Les tres files inferiors pertanyen al jugador B. direcció sembra: direcció horària i an horària. Els jugadors poden triar la direcció horària o an -horària al començament de cada moviment. sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat en la fila externa pròpia (la més propera al jugador que sembra). Els jugadors estan obligats a començar el moviment des d’un forat de la fila externa si és possible. En el cas que aquesta fila es gui buida, cal començar des de la fila central. Si aquesta fila també es gués buida, caldria començar des de la fila interna. El moviment que es descriu al sembrar es diu bustrofèdic, és a dir, s’alternen moviments de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, en direccions oposades, des de la fila externa a la fila central i d’aquesta a la fila interna. Un cop s’arriba a la fila interna, el moviment retorna a la fila externa creuant la fila central però sense sembrar-hi. Les llavors es sembren una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Si es cau en un forat ocupat que està en la fila externa o en la central del jugador que sembra (les dues més properes), aquest con nua i agafa el con ngut d’aquest forat i el

sembra de nou fins que l’úl ma llavor caigui en un forat buit. Un jugador pot moure les llavors solitàries per començar un moviment i no és obligatori triar-ne un que provoqui una captura. collita: si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i el forat oposat conté llavors, aleshores aquestes llavors del forat oposat són afegides al forat propi de la fila interna i el jugador agafa totes aquestes llavors i con nua el moviment. Si el forat de la fila interna està buit, no es pot capturar, excepte quan tota la fila interna està buida, en aquest cas es permet capturar el forat oposat de la fila central. Si la fila central també està buida, es pot capturar el forat oposat de la fila externa. Si tan sols hi ha una llavor en un dels costats del tauler, aleshores està permès capturar “fent un pas” des de la fila externa a la central i de la central a la fila interna sense fer el moviment bustrofèdic. La llavor que arriba a la fila interna d’aquesta manera afegeix les llavors capturades en la collita i con nua el moviment com de costum. objec u del joc: capturar totes les llavors de l’adversari. el joc acaba quan…: totes les llavors de l’oponent són capturades. FONT: (3) De Voogt, Alex J. 1999 . Distribu on of mancala board games: a methodological inquiry. A: Board Games Studies, 2, pp.104-114

PER AMPLIAR En el número 14 de Món aualé (abr-jun 2015) es poden veure les regles dels jocs katra mpantsaka i katra gorobaka descrits per primera vegada a occident per André-Jean Dandouau, l’any 1909. Va reportar que els sakalava els jugaven a la costa oest de Madagascar.

Pàg. 8

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Jocs mancala pus Katra que s’han jugat o encara es juguen avui en dia a l’illa de Madagascar.

Katra Fandatsaka Katra Mpantsaka

2 Katra 1 Katra-be

Katro Mandry Dia Homana 2 Katro Gorobaka 2

1 Katra Tsotra

Katro Sotra 2

1 Katro

1 Katra Paika

3 Katra Tanala 3 Katra Boaoaka

2 Fanga

Jocs reportats en localitats concretes. Descrits per Alex De Voogt (①) Luc Tiennot (②), Ralph Linton (③). Jocs no reportats en localitats concretes sino en grups humans. Descrits per André-Jean Dandaouau l’any 1909, jugats a la costa oest de Madagascar pels Sakalava.

Pàg. 9

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Xiquetes i xiquets juguen al pallankulli, a l’Índia. Foto: [h p://3.bp.blogspot.com/-p-q0l5saNMQ/UPMczYB3eKI/AAAAAAAAEw4/ G88jnBXEvzk/s1600/pallankuli.JPG]

Pàg. 10


PÃ g. 11


Aprenem a jugar a jocs gabata de l’oest d’Eritrea

Il·lustració d’Afewerk Mangasha. Portada de la revista Ethiopia Observer, vol .14 no. 3, 1971.

El terme gabata s’usa sovint per a referir-nos a jocs mancala jugats a E òpia i Eritrea. Aquesta família de jocs mancala té una rica varietat de maneres de jugar i diferents noms segons el grup humà. Els grinya de l’àrea de Keren usen el terme gabata. En la llengua bilén s’usa el terme qelat, el plural de qeltay (el nom de les peces usades per jugar). Els beni amir i els habab, que parlen la llengua gré, usen el terme wad arba. ELS GABATA DESCRITS PER R. PANKHURST L’any 1971 Richard Pankhurst, historiador anglès, especialista en E òpia, reporta 103 jocs gabata jugats a E òpia i la banya d’Àfrica.

La situació dels gabata a l’oest d’Eritrea era bastant complexa els anys 70 del segle XX, tal i com explica Pankhurst quan els va reportar, ja que es podien trobar en aquesta regió diverses maneres de jugar. Hi havia jocs jugats amb el caracterís c tauler de tres files del nord d’E òpia i, de vegades, jugats en taulers més comuns de dues files, al sud i oest d’E òpia, i al Sudan. Pankhurst explicava que els jocs gabata o qelat, els jugaven sovint els ramaders a la zona de Keren quan duien el bes ar a beure aigua. També els jugaven els matrimonis acabats de casar amb els seus amics; i les mestresses de casa a la seva llar.

Pàg. 12

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Es juguen excavant forats a terra, però també s'usaven taulers de fusta. Com a peces de joc s’u litzaven excrements de cabra seca, anomenats l pels bilén. Menys sovint s’usaven pedretes, anomenades shesher pels bilén o tsatsar pels grinya.

Aquest pus de gabata és un dels més difosos. També es troba al nord del Sudan on és coneix com um el banat o "joc de dones". En aquest joc els forats són coneguts en llengua bilén com bet, literalment: "casa".

En l’àrea de Keren s’u litzaven per jugar dos pus de taulers gabata: el tauler de tres fileres i divuit forats de les terres altes d’Eritrea, i el tauler de dues files amb un total de dotze forats. El primer pus de joc, segons Qala Ab Negus, un estudiant de la Universitat Haile Sellassie I, de la localitat de Quni'e, a 10 quilòmetres al nord-est de Keren, és conegut principalment per persones grans i perd el terreny a favor del tauler de dues files. Mentre que els jocs de tres files es solia jugar sobre un tauler de fusta, el jocs de dues files es jugaven més sovint excavant forats al terra.

tauler: 2x6, dues files de sis forats. núm. peces: 48 peces (24 per jugador). disposició inicial: 4 peces a cada forat. direcció sembra: an -horària. pus sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia (que no sigui un forat ekwarna). Les llavors es sembren una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Però si es cau en un forat ocupat (que no sigui un ekwarna), es con nua sembrant. Si es cau amb la darrera peça de la mà en un forat ekwarna, creat per ell mateix en la fila de l’adversari, pot dir: “lagadi yekura” que significa literalment en llengua bilén: "el meu fill, creix!". O també pot dir: “sata waleya”, que significa en llengua gré, literalment: "beu, fill meu!" Si un jugador no té cap peça en els forats de la fila pròpia que no siguin forats ekwarna, perd el torn i no pot moure fins que disposi de peces en els seus forats lliures. collita: si l’úl ma peça d’una volta cau en un forat de l’adversari que conté tres llavors, de manera que en fa quatre, es bloqueja. El forat s’anomena en llengua bidén: “ekwarna”. Les peces d’aquests forats capturats no es re ren del tauler per part del jugador que l’ha creat. Quan, en canvi, un jugador cau amb la darrera

ZONA DE KEREN Pankhurst va reportar els jocs següents a la zona de Keren:

Qelat I Aquest joc es juga en un tauler de tres files amb sis forats per fila i tres peces en cada forat al començament de la par da. Reportat per Qala Ab, que no tenia coneixement de la moviments que, tanmateix, poden ser idèn cs al joc abalala'e (joc 1), explica Pankhurst.

Qelat keren Aquest joc (joc 5 descrit per Pankhurst) es juga en dues files de forats, amb quatre peces per forat, i com apunta Pankhurst, és sorprenentment similar al joc descrit amb el nom de gabata I (joc 20), del centre d’E òpia.

Regles resumides del joc qelat keren

Pàg. 13

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Aprenem a jugar a jocs gabata de l’oest d’Eritrea peça de la mà sobre un forat ekwarna creat pel seu oponent, captura una de les peces con ngudes en aquest forat i també la darrera peça sembrada de la mà; i re ra les dues peces del tauler. Un forat ekwarna buidat per l’oponent con nua pertanyent al jugador que l’ha creat. objec u: capturar més peces que l’adversari bloquejant forats de l’oponent. el joc acaba: quan cap jugador no pot moure, doncs totes les peces han estat capturades, o bé acumulades en forats ekwarna. Aleshores, cada jugador compta les seves peces, tornant a col·locar-les als forats de la fila pròpia. En posa quatre peces per forat. Un jugador que hagi capturat més del seu nombre original de peces, guanya un forat del seu adversari per cada quatre peces que ngui de més. En la ronda següent el forat/s que hagi ob ngut de més formarà part del propi territori encara que es guin en la fila de l’adversari. Guanya el jugador que captura tots els forats de l’adversari al llarg de diverses rondes. ZONA DELS BENI AMIR - MENSA Ricchard Pankhurst va reportar dos jocs gabata jugats pels grups humans beni amir i mensa de l’oest d’Eritrea: el wad arba i el qelat. Aquests gabata eren jugats a Eritrea principalment per vells i xiquets, en el seu temps d'oci, així com pels homes en general, durant el període posterior a les cerimònies matrimonials.

Wad arba Aquest joc es juga en un tauler de dues files amb sis forats per fila i quatre peces en cada

forat al començament de la par da, és idèn c al joc qelat keren (joc 5).

Qelat beni amir-mensa Aquest joc (joc 11) és jugat pels beni amir i els mensa a l’oest d'Eritrea. Regles resumides del qelat beni amir-mensa tauler: 2x6, dues files de sis forats. núm. peces: 48 peces (24 per jugador). disposició inicial: 4 peces a cada forat. direcció sembra: an -horària. pus sembra: volta simple. Per torns cada jugador agafa les peces d’un dels forats propis (que no es gui capturat, que no siguin forats walda) i les sembra en sen t horari, quan es comença des dels tres forats de l’esquerra del tauler i en sen t an horari, quan s’inicia des dels tres forats de la dreta. El torn acaba quan es deixa caure la darrera peça de la mà, al marge de si el forat està ocupat o no. collita: si l’úl ma peça d’una volta cau en un forat que conté tres llavors, de manera que en fa quatre, es bloqueja el forat i s’anomena walda. Les peces d’aquests forats capturats no es re ren del tauler. Això només es pot fer si el forat és un dels forats dels extrems de qualsevol fila, o un dels penúl ms forats dels extrems de la fila de l'oponent. objec u: capturar més peces que l’adversari. el joc acaba: quan cap jugador no pot moure, guanya el jugador amb més comptadors en els forats capturats. FONT Pankhurst, Richard (1971) Gabata and related board games of Ethiopia and the horn of Africa. A: Ethiopia Observer, vol .14 no. 3, 1971, pp.154-206.

Pàg. 14

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


No confonguis un joc mancala amb... el Wali possible a la fase de col·locació, i després les mouen per formar una fila amb 3 peces que els permeten capturar peces de l’altre jugador en la fase de moviment. El jugador que captura totes les peces del seu oponent és el guanyador. Les captures s’aconsegueixen formant files de 3 en línia amb les peces pròpies. Es procedeix de la forma següent:

El Wali és un joc jugat al Sahara occidental. Es desconeix específicament de quin país africà prové. Es juga en un tauler amb una quadrícula de 5x6 que té 30 punts d'intersecció. Sovint el tauler és excavat a terra. Les peces es mouen per les interseccions. Aquest joc es pot confondre amb algun dels jocs mancala però tan sols per la forma del tauler, doncs en el joc Wali les peces no es mouen en forats consecu us, una a una, mitjançant el mecanisme caracterís c dels jocs mancala. A més, cada jugador usa peces diferenciades: un jugador usa pedretes i l’altre bastonets o s’usen pedretes de dos colors o formes diferents. Cada jugador disposa de 12 peces a la seva mà. El joc està estretament relacionat amb el Dara (explicat a l’anterior número de Món aualé). Les principals diferències són que en el Wali un jugador no pot col·locar una peça al tauler ortogonalment adjacent a una de les seves pròpies. Els jugadors intenten formar una fila amb 3 de les seves peces i, en fer-ho, capturen una peça del seu oponent. El joc té dues fases: col·locació i moviment. Els jugadors primer situen tantes peces com sigui

el tauler està buit al principi. Per torns, els jugadors situen una de les seves peces de la mà als forats buits del tauler que no es gui ortogonalment adjacent a una peça pròpia.

un jugador només pot col·locar una peça per torn. Els jugadors han de con nuar col·locant peces fins que ja no ho puguin fer seguint la regla de col·locació.

si un jugador no pot col·locar una peça, ha de passar el seu torn fins que l’altre jugador no pugui col·locar cap peça. Això es coneix com la fase de col·locació.

els jugadors només poden moure les seves peces després que ambdós no puguin col·locar més peces en la fase de col·locació. Això pot significar que puguin arribar a tenir una reserva de les seves peces inicials al costat del tauler que no hagin pogut col·locar (*). Comença la fase de moviment.

cada peça es mou ortogonalment sobre un punt buit del tauler. Si un jugador forma un 3 en fila amb les seves peces, pot treure del tauler qualsevol peça del seu oponent. Les 3 peces consecu ves han de constar estrictament de tres peces (ni més ni menys) per permetre eliminar una peça enemiga.

NOTES: (*) Tanmateix, no se sap si les peces restants de la reserva de cada jugador es col·loquen més endavant en el tauler. FONT: [h ps://www.di.fc.ul.pt/~jpn/gv/wali.htm]

Pàg. 15

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Jocs mancala excavats en temples indis

Forats excavats a Badami Cave Temples, a l’Índia [h ps://commons.wikimedia.org/wiki/File:Badami_Cave_3_si05-1622.jpg]

Badami Cave Temples, Índia Excavat al terra de l’anomenada cova 3 al complex dels Temples de Badami, es pot veure (foto 1) un tauler de 2 files de forats. Badami, anteriorment conegut com Vatapi, és un municipi a l’estat de Karnataka. Era la capital reial dels Chalukya de Badami des de l’any 540 al 757 dC. Aquesta localitat, és famosa pels temples excavats a la roca i altres temples estructurals. Sri Ranganatha Swamy, a Srirangapatna Tres amics: en Dharmendra, en Singh i en Gowda es trobaven al temple Yoga Narasimha, a Karnataka. Un d’ells, H. S. Dharmendra, va veure un patró ornamentat

d’un joc de taula conegut com Adu Huli (Cabres i Tigres), inspirat en pràc ques de caça, gravat en una llosa del passadís del temple. Movent-se pel temple, els tres amics també veuen un patró del joc Navakankari (Marro de nou, en anglès conegut com Nine Men’s Morris) i un tercer joc, que no sabien de què es tractava en aquell moment, però després van saber que era el Pancha Keliya. Aquest va ser el començament de l’amor del trio d’amics pels jocs de taula tradicionals de l’Índia, que abans eren jugats per sacerdots, reis i plebeus. “Després d’això, sempre que visitàvem qualsevol temple, buscàvem conscientment patrons de joc gravats a

Pàg. 16

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Varanasi i el Pancha Keliya és comú al sud de l'Índia", afegeix.

Hi ha un conjunt de forats d’algun joc mancala penjats de cap per avall en una biga de càrrega al temple de Somanathapura a Mysuru, del segle XIII. El que possiblement converteix els temples en un lloc on es representen jocs de taula tradicionals és l’estat que s’hi associa. Un temple normalment es trobava al centre d’un poble o d’una ciutat. “A més de l’adoració diària, el temple va actuar com a lloc per a classes de música i dansa, d’escola, de reunions i també seu de la Jus cia. Els viatgers hi passaven la nit i durant les fires i fes vals els temples van acollir mul tud de persones. La gent jugava a jocs durant el seu temps lliure entre rituals ”, explica Dharmendra.

Forats d’Aligulimane al temple Sri Ranganatha Swamy, a Srirangapatna. Foto: Ramsons Kala Pra shtana.

les lloses. Hem trobat patrons de jocs en vells mantapas (sales) de descans dels viatgers de la carretera, ghats de la vora del riu, an gues mansions, dharmashalas (cases de descans), etc.”, explica RG Singh, secretari de Ramsons Kala Pra shtana (RKP), una empresa sense ànim de lucre que treballa en la inves gació, la formació, el desenvolupament i la preservació de les formes ar s ques i artesanals.

Dileep Gowda assenyala que els jocs Adu Huli, Navakanakari i Sixteen Sepoys (un joc de guerra) són molt comuns a tota l’Índia, mentre que el Pagaday (Parxís), el Chaukabara (joc de curses de cinc cases) i Aligulimane (joc mancala) són rela vament menys habituals. "Alguns jocs són exclusius de regions com Dash Gu que només es va trobar a

(D’esquerra a dreta) RG Singh, HS Dharmendra, Dr Dileep KCR Gowda. Foto: Ramsons Kala Pra shtana.

FONTS: Malcolm J. Watkins, Strategic Cultural Manager, Culture, Learning, and Leisure, Gloucester City Council, Gloucester, UK [h p://www.art-and-archaeology.com/india/badami/cave313.html] [h ps://30stades.com/2020/07/20/meet-indias-ancient-board-gamehunters-discover-them-in-temples-palaces-and-preserve-cra /]

Pàg. 17

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Glossari 36 Recorda És caracterís c de diversos jocs mancala jugats a E òpia, Eritrea i Sudan de tenir mecàniques que permeten crear forats que anomenem “reclamats”. Un forat reclamat és un forat creat i bloquejat per acumular-hi el major nombre de llavors al llarg de la par da.

acumular vs. retenir acumular: consisteix en retenir, de manera intencionada o no, les llavors con ngudes en un determinat forat propi o de l’adversari fins al final de la par da. Aquestes llavors no es re ren del tauler, no pas per opció sinó per impera u de les regles del joc al que estem jugant. Resten en un determinat forat i no es poden tornar a sembrar al llarg de la par da. Aquestes llavors “acumulades” comptaran com a captures i se sumaran a un o altre jugador a les altres llavors que hagi pogut collir. retenir: acumular temporalment de manera intencionada les llavors en un forat durant un o més torns amb l’objec u d’aconseguir col·locar-ne un nombre determinat i poder fer una jugada concreta.

Forats reclamats manera asimètrica

de

En diversos jocs jugats a E òpia, Eritrea i Sudan es poden bloquejar forats per tal d’acumular-hi llavors en torns posteriors. Segons les regles de cada joc, aquests forats es poden bloquejar només en forats de l’adversari, en qualsevol forat del tauler o en determinats forats específics. En aquests ocasió s’explica una

manera de bloquejar forats propis i de l’adversari, seguint condicions asimètriques de creació. La podríem anomenar “manera asimètrica de bloquejar forats”. És a dir, en la fila pròpia cada jugador pot reclamar els mateixos forats en unes parts del tauler, mentre que en la fila de l’adversari, s’amplia la zona on es poden bloquejar forats. Es tracta doncs d’una manera asimètrica de bloquejar forats en funció de si es fa en territori

propi o en territori de l’adversari. Per entendre aquest concepte, es mostra un exemple d’un joc mancala on s’usa aquest pus de mecànica: el joc qelat beni amir mensa(1), jugat en taulers de dues files de sis forats a l’oest d’Eritrea, permet bloquejar forats quan l’úl ma peça d’una volta cau en un forat que conté tres llavors, de manera que en fa quatre. Aquest forat creat s’anomena walda. Les peces dels

forats walda no es re ren del tauler. Ara bé, això només es pot fer de la següent manera: 

en qualsevol fila, si el forat és un dels forats dels extrems del tauler, també en la fila de l’adversari, si el forat que es vol bloquejar és un dels penúl ms forats dels extrems de la fila.

MÉS INFO: [1] descrit com a joc n.11 per Pankhurst l’any 1971. Es pot veure una descripció de les regles resumides en la pàgina 14 d’aquest número de Món aualé.

Pàg. 18

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


El racó del col·leccionista XXXVI Postals de Madagascar A la part superior, targeta postal de Madagascar. Va ser editada al voltant del 1930. Circulada el 9 de maig de 1933. Dues xiquetes juguen al joc katro en un tauler de quatre files de vuit forats.

A la part inferior, una altra targeta postal de Madagascar. Editada entre el 1900-1905 per Jules Rousselet. No circulada. Mahajanga, Madagascar. A l’anvers, la llegenda diu: “MAJUNGA— Jeu de Kahatra”.

Pàg. 19

Món aualé. Volum 9, número 4 - Octubre/Desembre 2020


Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 4 - octubre-desembre 2020


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.