estàtues d'aquest rei el mostren assegut davant un tauler que pot ser [algun joc] Mankala, però certament no es correspon amb el joc que es juga a la zona en aquests moments. A mitjans del segle XVII, Thevenot descriu el mancala al Llevant prou proper a nosaltres per poder assegurar que era en realitat [algun] Mankala, però no dóna les regles. Aquesta omissió fou corregida per Thomas Hyde quaranta anys més tard; les seves regles per al joc a l'Orient Mitjà coincideixen estretament amb les donades de forma independent per Parker, Culin, etc. a la fi d'aquest segle, i per altres encara avui. El 1661, Flacourt va descriure la primera etapa del bao ki-swahili que va trobar a tocar de Fort Dauphin, al sud-est de Madagascar, 250 anys abans que es publiqués qualsevol relat del joc dels swahili a l'Àfrica oriental. Tenint en compte la diferència de temps i espai, la correspondència és notable. La nostra altra descripció històrica, de Winterbo om el 1803 de Mankala, tal com era jugat a Sierra Leone, és idèn ca a les regles de joc que es donen aquí a [l’apartat] b-i. Molts relats de [jocs] Mankala a finals del segle XIX o principis del segle XX no es diferencien significa vament dels jocs jugats a les mateixes localitats d'avui(...)”(*)
anomenades “chachtma”, que els forats s’anomenen “toukuls” o cabanes, i diu que s’assembla molt al joc (no diu quin) que va veure jugar als negres de Mashonaland (zona al nord de l’actual Zimbabwe, llar dels shona o xona). Richard Pankhurst(10) escrivia l’any 1982: “un text Ge'ez del segle XIV del Llibre dels Misteris del Cel i la Terra (Perruchon, 1903, pàg. 23) va prohibir que els sacerdots es lliuressin en el passatemps dels qarqis, un terme que aparentment s'u litzava tant per al [joc] gabata com pel ranturaj, o escacs e ops. La referència específica al gabata es troba en una altra obra de Ge'ez, la Faws Manfasawi, o la "Medicina espiritual" del segle XVII, que prohibeix als eclesiàs cs de jugar-lo. L'il·lustre lingüista i historiador alemany Job Ludolf també assenyala en el seu Lexicon Aethiopico-La num del 1699 (col.196) que el seu informant e op, Abba Gregorios, li havia dit que els compatriotes d'aquest úl m tenien un joc en el qual “es col·loquen boles pe tes en una taula” i “per aquest pus de joc”, algunes persones “han perdut el temps en explicar la fortuna”. (7) CULIN, Stewart. Mancala. The Na onal game of Africa 1894 (8) TOWNSHEND, Philip (1979) Mankala in Eastern and Southern Africa: a Distribu onal Analysis, Azania: Archaeological Research in Africa, 14:1, 109-138. (9)BENT, J. Theodore. The Sacred City of the Ethiopians. London: 1893. pp.72-73 (10) PANKHURST, R. 1982 Gabata and Other Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa, Azania: Archaeological Research in Africa, 17:1, 27-42 (*) quan Townshend usa el terme “Mankala” es refereix a “jocs mancala”, “algun mancala” o “un dels mancala”.
Origen asià c o africà?
Fig. 4: Il·lustració del tauler gabata que Bent va dur al British Museum.
J. Theodore Bent(9) pública l’any 1893 un registre de viatges i recerca per Abissínia (actual E òpia). Parla de que va comprar un tauler de fusta per jugar a un joc anomenat gaba à, molt popular entre els abissinis, des dels caps als pagesos, que va fer arribar sa i estalvi al Museu Britànic. Tot i que no en descriu les regles de joc, menciona que a cada jugador li corresponen nou forats. Acompanya l’explicació amb una il·lustració del tauler de tres files de sis forats. Menciona que en cada forat es col·loquen tres peces,
Townshend l’any 1979 es preguntava sobre l’origen dels jocs mancala, i explicitava què deien alguns autors al tombant d’aquesta pregunta i els cri cava: “Àsia o Àfrica? És una afirmació repe da que els Mankala són d'origen àrab o asià c, importat a l'Àfrica (vegeu, per exemple, Lindblom, 1920; Murray, 1952, p. 207; Trimingham, 1964, p. 160). Descartem el que molts volen creure i examinem l'evidència. -D’Aràbia només tenim un sol apunt del minkala, de Tayma al nord d'Hejaz, no gaire lluny de les fronteres del Sinaí i Jordània (Doughty, 1888, pp. 117-8). Aquest autor ens dóna més importància a Segueix a la pàgina 12
Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018