Page 1

Vol. 7, núm. 2 - abr/jun 2018

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent de Costa d’Ivori. Col·lecció privada.

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 2 – Abril/Juny 2018

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI Pà g 4-5 Aprenem a jugar a l’imbelece. S’explica com jugar a l’imbelece, un joc mancala jugat a l’an c Zaire (actual R.D. del Congo) que va ser descrit per primera vegada per l’etnògraf britànic Philip Townshend el 1977.

Pà g 6-12 L’origen incert dels jocs mancala (I) Qui va inventar els jocs mancala? Quina edat tenen? En quin lloc del món s’han jugat aquests jocs per primera vegada? Es parla de les primeres evidències arqueològiques i escrites sobre els jocs mancala.

Pà g 10-11 Pà gines centrals Es mostra l’obra Ladies in Turkish Costumes Playing Mancala (Dames amb ves ts turcs jugant al mancala) del pintor suís Jean É enne Liotard, realitzada el segle XVIII.

Pà g 13 Aprenem a jugar al kigogo. S’explica com jugar al kigogo que és jugat pels mijikendes a Kenya en taulers de dues files de set forats per fila, segons explicava Philip Townshend l’any 1979.

Pà g 14 Stewart Culin i l’estudi dels jocs mancala. L’etnògraf i escriptor nord-americà Stewart Culin (1858-1929) va exercir un paper important en el desenvolupament de l'etnografia dels jocs. El 1894 va escriure un document sobre els jocs mancala d'Àfrica, que va ser publicat pel Museu Nacional dels EUA.

Pà g 15 Dakon gegant al complex de Prambanan. Es mostra una fotografia del 2006 on es veu un joc dakon gegant ubicat en un parc del complex dels Temples de Prambanan, a la regió de Java central, a Indonèsia.

Pà g 16-17 El Congklak en l’art contemporani indonesi. Es mostren obres de quatre ar stes indonesis on el joc congklak ha servit d’inspiració ar s ca.

Pà g 18 Glossari. Part 26. En aquesta ocasió, es fa la primera entrega del mode de captura anomenat “crear i bloquejar forats”, la més complexa i variada manera de captura/acumulació en els jocs de dues files.

Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXVI). Es mostren dos taulers mancala: un caracterís c tauler de fusta plegable de Camerun on els forats estan disposats de forma circular, i un altre tauler de fusta plegable de Malawi per jugar al bao, tallat en forma de male .

Pàg. 3

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Aprenem a jugar a l’imbelece En aquestes línies s’explica com jugar a l’imbelece, un joc mancala jugat a l’an c Zaire (actual R.D. del Congo) que va ser descrit per primera vegada per l’etnògraf britànic Philip Townshend el 1977 i el 1979. S’explica la disposició caracterís ca dels forats, el moviment de les llavors al voltant del tauler i el mode de captura/bloqueig de forats que comparteixen els jocs mancala de tres files. El joc imbelece es juga en un tauler de dues files i quatre forats funcionals extra (dos a cada extrem). És un joc mancala que té caracterís ques que comparteixen jocs de tres files de forats com, per exemple, el selus d’Eritrea. Alguns autors el consideren un joc de tres files. Cada jugador controla els sis forats de la seva fila i els dos forats extra a la dreta del forat central o magatzem que és usat per ambdós jugadors. Al començament de la par da cada forat conté 3 llavors.

Philip Townshend explicava que els jocs mancala de dues files es poden dividir en cinc pus principals segons el mode de captura/acumulació usada (es pot veure una explicació més extensa en l’apartat Glossari, a la pàg. 18 d’aquest número de Món aualé). La captura/bloqueig de forats i l'ús posterior d'aquests, per obtenir un benefici per al nou propietari i/o el detriment del propietari original del forat, és el mode de captura més complex i variat en jocs de 2 files (anomenat “mode a” per Townshend). El “mode a” implica la captura/ bloqueig de forats (generalment només a la fila de l'adversari) i la seva explotació de diverses maneres.

El 1979 Townshend comentava el següent sobre els jocs que usen aquest mode de bloqueig: “Al Zaire hi ha tota una sèrie de jocs d'aquesta classe dividits entre dues zones geogràfiques diferents: les tribus Kongo entre Kinshasa i el mar; i un cinturó de tribus que s'estenen al nord-est des de Kisangani, i que inclouen parlants de Bantu i Sudànic. En aquests jocs, el tauler conté forats funcionals i un canal comú al mig (...). Els forats adversaris més que capturats són tancats al completar el nombre necessari de llavors amb l'úl ma llavor a la mà. Una fulla o un altre objecte es col·loca sobre el forat i, posteriorment, el jugador simplement saltarà sobre ell quan sembri, mentre que l'home que l’ha "tancat" sembrarà la llavor des nada en aquest, al canal central(…). Es perd el joc quan un jugador no té cap llavor al seu costat per sembrar, doncs estan al canal comú, ja que la quan tat de guanys, o millor dit, de pèrdues és immaterial. Els jocs d'aquest pus són jugats per: -tribus Yombe, Boma, Nyanga, Ntandu de BasZaire; 2x5, 6, +2 forats extrems; deka; els forats es tanquen quan l'úl ma llavor fa un total de 2 (3 en alguns casos; Townshend, 1977a). -Bali, Boa de N.E. Zaire; 2x10, +2 forats extrems; ambala i embeli respec vament (Townshend, 1977a). -Popoi de N.E. Zaire; 2x8, +2 forats extrems, mambayi (Townshend, 1977a). -Enya (= WaGenia) a prop de Kisangani; 2x6, +4 forats extrems; imbelece (Townshend, 1977a). (Townshend, 1977a) Aquests jocs del Zaire s’assemblen més aviat a jocs de Kenya i E òpia per les similituds en el seu mode de joc i la terminologia que s'u litza, la d'escollir, casar-se i pagar la felicitat per a una noia. A més, el tauler dels Enya, per l’aparença i com es fa la sembra, s'assembla curiosament als jocs de 3 files d'E òpia fins al punt que es podria considerar un joc de 3 files”

Pàg. 4

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Regles resumides de l’imbelece

El territori de cada jugador conté els sis forats de la fila pròpia i els dos forats extra funcionals a la dreta del canal central comú o magatzem. Així, cada jugador té en possessió vuit forats (a un jugador li pertanyen els forats: A-B-C-D-E-F-G-H, a l’altre els forats: a-b-c-d-e-f-g-h). Al seu torn un jugador distribueix les llavors (nois) d'un dels seus forats en el sen t contrari a les agulles del rellotge en forats següents (noies). Això es diu koenda ("visitar les noies"). Després que un jugador hagi sembrat l'úl ma llavor a la dreta de la seva fila, segueix sembrant en els forats funcionals extra a la fila central (G-H; g-h) adjacents al magatzem comú, abans de seguir la sembra a la fila de l'oponent. Una de les caracterís ques d’aquest joc és que es poden bloquejar forats al costat de l’adversari, on, en posteriors torns, els jugadors no poden sembrar-hi les llavors. L’objec u rau en deixar sense llavors a l’adversari. Es creu que el joc imbelece pot estar relacionat amb jocs mancala de tres files de forats jugats a E òpia i Eritrea com el selus. Si l'úl ma llavor sembrada cau en un forat que conté llavors, aquestes, inclosa la que s’acaba de dipositar, es distribueixen en una altra volta. Si l'úl ma llavor sembrada fa un total de quatre llavors en un forat del seu oponent, aquest forat queda "tancat" indicant-ho amb una fulla. A con nuació, el jugador que estava sembrant sembra les quatre llavors en una nova volta.

tauler: 2×6+4 (dues files de sis forats, més quatre forats funcionals extra, dos a cada extrem). peces: 48 peces (24 per jugador). disposició inicial: 3 llavors en cada forat. direcció sembra: an -horària. sembra: volta múl ple (encadenada). Al seu torn un jugador sembra una a una les llavors d’un dels seus forats en direcció an -horària en els forats següents. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat que conté llavors, el jugador que sembra agafa el con ngut del forat i distribueix aquestes llavors en una nova volta. Els forats “tancats” no es sembren, es salten. Queden bloquejats. Al seu torn un jugador saltarà un forat “tancat” del seu territori quan sembri. Seguirà sembrant les llavors que li resten a la mà en els forats següents. Les llavors des nades a ser sembrades en els forats “tancats” del territori de l’adversari es dipositen en el canal central comú (magatzem). El torn acaba quan:  la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit,  la darrera llavor sembrada d’una volta que s’hauria de sembrar en un forat “tancat” de l’adversari, es diposita al canal central comú. collita: no hi ha captures sinó que les llavors que s’haurien de dipositar en els forats “tancats” ubicats en el territori de l’adversari, es dipositen en el canal central comú. Un forat es “tanca” quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat de l’adversari que conté tres llavors, i aleshores, n’hi han 4. És a dir, un forat “tancat” queda bloquejat. A par r d’ara, no s’hi sembren llavors. Restarà buit fins al final de la par da. Una fulla o un altre objecte es col·loca sobre el forat “tancat” per iden ficar-lo. objec u: immobilitzar l’adversari, és a dir, deixar sense llavors tots els forats de l’oponent. el joc acaba…: quan un jugador no té llavors en els forats del seu territori. El jugador que pot fer el darrer moviment, guanya. Pàg. 5

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


L’origen incert dels jocs mancala (I) Qui va inventar els jocs mancala? Quina edat tenen aquests jocs? En quin lloc del món s’han jugat aquests jocs per primera vegada? El nostre coneixement dels jocs mancala en comparació amb altres jocs an cs com els jocs d’escacs i backgammon, per exemple, segueix sent escàs. L’estudi dels jocs an cs es basa en material arqueològic, etnogràfic, antropològic que es complementa amb dades de les fonts iconogràfiques i epigràfiques. En la majoria dels casos, però, falta l’evidència directa. No hi ha masses registres escrits que hagin sobreviscut. L’edat dels jocs denominats mancala és incerta. De fet, ningú sap ni on ni quan es van originar. És di cil dir-ho amb precisió. Malgrat això, alguns autors s’han aventurat a avançar teories que no han estat suficientment fonamentades. Moltes vegades s’ha donat per fet que la data de la talla dels solcs o els forats trobats en restes arqueològiques és la de l’època de la construcció dels edificis. Els relats històrics on es parla dels jocs mancala, tal i com els coneixem avui en dia, són molt escassos. La referència escrita més an ga feta per autors europeus és del segle XVII, mentre que les evidències arqueològiques, tenint en compte el caràcter perible dels taulers de joc de fusta, es limiten a zones on els forats es tallaven en pedra o en metall, i en qualsevol cas, aquestes poden dirnos poc o gens sobre la manera de jugar. A més, mentre que l'arqueologia i la lingüís ca han desenvolupat sistemes de datació, normalment no hi ha manera de conèixer l'edat d’un joc mancala o la data de la seva introducció en una societat determinada. Existeixen nombroses descripcions etnogràfiques, la majoria incompletes. Les dades han estat dràs cament reduïdes per la visió limitada de l’interès antropològic dels europeus, com explicava Townshend(1). Els autors semblen estar en desacord sobre l’edat d’aquests jocs. Mentre alguns donen suport a la idea de que el seu origen es remunta a una edat molt llunyana en el temps, altres plantegen que hi ha poca evidència substancial per a una edat més enllà dels 1000 anys.

Fig 1: Imatge de la coneguda “Idol stone” a West Yorkshire, Anglaterra. [http://www.aenigmatis.com/prehistoric-sites/england/idol-stone.jpg]

Origen al Neolí c i a l’Edat del Ferro? En general, no s’accepta que els jocs mancala tenen el seu origen en el Neolí c. Diana Kirkbridge va afirmar(2) el 1966 que va trobar taulers mancala datats al voltant del 7è mil·lenni abans de Crist en el jaciment del poble neolí c de Beida, a Jordània. No obstant, Ulrich Schädler, el reconegut arqueòleg alemany i historiador del joc, va expressar el 1998 l’opinió, generalitzada, de que era poc probable que fossin taulers de joc perquè les ranures recorren a través de les depressions i un extrem de la llosa(3). Per altra banda, Gary Rollefson va descriure el 1992 un tauler neolí c trobat a Jordània a ‘Ain Ghazal (datat abans de 5000aC) que ell creu que és un tauler de mancala(4). Una vegada més, Schädler va deses mar aquest tauler com a "poc probable que sigui un tauler de joc", perquè té files de forats divergents. Altres troballes com una pedra amb forats circulars a Tabaqat Fahl, al nord de Jordània i altres nombrosos exemples d’aquests pus de

Pàg. 6

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


forats en gravats rupestres d’Al-Jusasiyah, a Qatar, són molt poc probable que siguin mancales ni cap altre pus de taulers de joc. Al llarg de prop de 8 km al nord i oest d’Ilkley Moor, a West Yorkshire, Anglaterra, hi ha al voltant de 286 roques que contenen talles que es creu que daten de l'Edat del Bronze (2500-800 aC). A Green Crag Slack, al Nordest de Rombalds Moor, hi ha una roca llisa, anomenada “l'Ídol de pedra” (veure figura 1). Compta amb 25 forats excavats, vuit d'ells agrupats i set d'ells envoltats per una ranura. Una altra ranura única corre al voltant del perímetre de la roca. Com en la majoria dels gravats rupestres d'aquest pus, el seu propòsit original o el simbolisme no està clar. El disseny sembla incorporar algun pus de patró geomètric en lloc d'una col·lecció aparentment a l'atzar de solcs. En masses ocasions s’afirma que la troballa de solcs o forats en restes arqueològiques del neolí c o edat del ferro podrien ser algun joc mancala.

escriure que ell havia observat un tauler a la cantonada sud-est de la piràmide de Menkaura, que va ser construïda el 2500aC. No obstant això, els egiptòlegs moderns mai han trobat cap joc de mancala en la cultura de l'an c Egipte. Tots els egiptòlegs diuen que mai no han trobat cap pus de mancala en la rica tradició egípcia de jocs de taula. Per altra banda, moltes fonts citen a Murray dient el que afirmava(6): que els mancala es remunten a l'an c Egipte, al voltant de 14001600aC. Aquesta font és molt citada. Però, la certesa del que afirmava aquest autor és molt discu ble, tal i com Alex de Voogt i altres autors han dit ja fa algun temps. Alguns dels taulers mencionats per Murray no van poder ser confirmats per altres inves gadors que van visitar el lloc arqueològic, i altres no eren en realitat

NOTES: (1)TOWNSHEND, Philip. 1979 Mankala in Eastern and Southern Africa: a Distribu onal Analysis. (2)KIRKBRIDGE, Diana. Five Seasons at the Pre-Po ery Neolithic Village of Beidha in Jordan. In: Pales ne Explora on Quarterly 1966; 98: 8-72. (3)SCHÄDLER, U. Mancala in Roman Asia Minor? In: Board Games Studies, 1, 1998:10-25 (4)ROLLEFSON, Gary O. A Neolithic Game Board from 'Ain Ghazal, Jordan . In: Bulle n of the American Schools of Oriental Research 1992; 286: 1-5

Origen a l’an c Egipte? En l’actualitat, s’ha deixat de banda la possibilitat que els jocs mancala es van jugar a Egipte, ni als inicis de l’an c Egipte ni durant a l’època tardana ni a l’Egipte hel·lènic. Aquesta explicació gairebé no la manté ningú però, lamentablement, segueix citada en moltes fonts secundàries com l’origen dels jocs mancala. Això és degut a que citen el que, erròniament, afirmaven autors com Parker o Murray. Alguns historiadors creien que els mancala es van originar a Egipte perquè fou la font de molts altres jocs ancestrals. Henry Parker va afirmar el 1909 que va veure taulers mancala en les lloses del sostre del temple de Kürna (avui conegut com "Ramesseum") a prop de Luxor, Egipte, i a l'entrada del Temple de Karnak, a Tebes, ambdós datats per ell al voltant de 1400aC(5). També va

Fig. 2: Files de forats a l’entrada del Temple d’Edfú , a Aswan. 2010. (Foto: J. Climent)

taulers de joc mancala, si es que eren algun pus de joc. Però en cap cas es remunten a la creació de les construccions. El mes d’agost del 2010 vam estar a Egipte. Vam poder veure diverses files de forats de 2×4 i 2×5 ubicats en lloses de pedra a l’entrada del Temple d’Edfú i també a l’entrada del Temple de Kom Ombo, ambdós a Aswan. Aquests solcs o forats eren minúsculs i podrien ser usats només per contenir peces solitàries. Aquests forats no són prou grans com per contenir diverses pedres, llavors o el que podria haver estat u litzat com a peces de joc. Si els taulers de dues files fossin realment coneguts en aquest període, Pàg. 7

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


L’origen incert dels jocs mancala (I) podríem esperar que s’haguessin estès o mencionat per altres parts del món hel·lenís c. (5) PARKER, Henry. Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisa on. Luzac & Co., London, 1909 (6) MURRAY, H.J.R, A history of board games other than chess, Oxford University Press, Oxford, 1951; 203.

Primeres evidències arqueològiques

en

troballes

Es considera actualment que la primera troballa arqueològica relacionada amb els jocs mancala data dels segles VI-VIII al regne d’Aksum. Segles VI - VIII - l'Ins tut Arqueològic d'E òpia va desenterrar diverses roques tallades amb forats gabata i un fragment d'un tauler gabata de ceràmica, probablement entre els s. VI i VIII a Matara (a Eritrea) Segles VIII-IX : el compilador àrab Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar (Persia) esmenta breument mancala en el seu treball "Hezār waYek Shab" c. 960 - Ali Abul al-Faraj al-Isfahani (Persia) esmenta mancala al seu llibre "Kitāb al-Aghani" Segle X - Tauler d’un joc mancala d’una filla d’Abd-al -Rahman III, que es conserva avui al Museu de Burgos (Espanya). Segons la tradició fou lliurat al

Fig. 3: Tauler mancala d’ivori del segle X que es conserva al Museu de Burgos, Espanya, que conserva part d’una inscripció cú ica que al·ludeix a la seva propietà ria, una illa del califa Abd-al-Rahman III. [http://domuspucelae.blogspot.com/2012/01/]

Monasterio de Santo Domingo de Silos pel comte Fernán González junt amb una arqueta d’ivori i esmalts que també conserva el museu com a ofrena del bo aconseguit a la batalla d’Osma l’any 939. Aquest tauler mancala (veure fig. 3) fou elaborat als tallers cordovesos de Medina Azahara el segle X, segons indica l’expert José Antonio Gárate. Té forma d’estoig cilíndric i fou realitzat sobre un tros d’ullal. S’obre longitudinalment per la meitat. Al seu interior hi ha dues files de cinc forats. Els espais lliures entre els forats estan decorats amb ornamentació de pus vegetal, coneguda com atauric. En els extrems es conserva part d’una inscripció cúfica que al·ludeix a la seva propietària, una filla d'Abd-al-Rahman III. Abd-al -Rahman III (891-961) va ser l'emir (912-929) i primer califa (929-961) de Còrdova.

Primeres evidències escrites L’etnògraf Stewart Culin(7) va ser a finals del segle XIX un dels primers autors que va reportar un recull de referències històriques en la narra va sobre jocs mancala de l’època. L’any 1620 Richard Jobson, explorador anglès, va ser un dels primers europeus a l’Àfrica occidental que observa un joc mancala (el seu realat es va publicar tres anys més tard a Londres). Philip Townshend ho explica(8): “En la literatura, el primer esment [d’un] Mankala es troba en un treball àrab del segle X (Murray, 1952). Aquí de nou, això no és concloent, ja que abunden les proves de l'aplicació d'un nom a diversos jocs, fins i tot per les mateixes persones. Jobson ens parla d'homes de Gambia l'any 1620 jugant un joc de pedretes en un tauler de fusta a l'ombra d'un arbre, que podem iden ficar raonablement com [un joc] Mankala, però no dóna cap regla de joc. La popularitat dels Mankala a la costa de Guinea a finals del segle XVIII es confirma de manera diversa (vegeu Murray, 1952), una altra vegada sense regles. La tradició explica que Shyaam aMbul aNgoong, rei dels kuba (sud-centre del Zaire) al voltant de 1650, va introduir [algun] Mankala al seu poble després d'un viatge que va fer cap a l'oest (Torday i Joyce, 1910). Les

Pàg. 8

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


estàtues d'aquest rei el mostren assegut davant un tauler que pot ser [algun joc] Mankala, però certament no es correspon amb el joc que es juga a la zona en aquests moments. A mitjans del segle XVII, Thevenot descriu el mancala al Llevant prou proper a nosaltres per poder assegurar que era en realitat [algun] Mankala, però no dóna les regles. Aquesta omissió fou corregida per Thomas Hyde quaranta anys més tard; les seves regles per al joc a l'Orient Mitjà coincideixen estretament amb les donades de forma independent per Parker, Culin, etc. a la fi d'aquest segle, i per altres encara avui. El 1661, Flacourt va descriure la primera etapa del bao ki-swahili que va trobar a tocar de Fort Dauphin, al sud-est de Madagascar, 250 anys abans que es publiqués qualsevol relat del joc dels swahili a l'Àfrica oriental. Tenint en compte la diferència de temps i espai, la correspondència és notable. La nostra altra descripció històrica, de Winterbo om el 1803 de Mankala, tal com era jugat a Sierra Leone, és idèn ca a les regles de joc que es donen aquí a [l’apartat] b-i. Molts relats de [jocs] Mankala a finals del segle XIX o principis del segle XX no es diferencien significa vament dels jocs jugats a les mateixes localitats d'avui(...)”(*)

anomenades “chachtma”, que els forats s’anomenen “toukuls” o cabanes, i diu que s’assembla molt al joc (no diu quin) que va veure jugar als negres de Mashonaland (zona al nord de l’actual Zimbabwe, llar dels shona o xona). Richard Pankhurst(10) escrivia l’any 1982: “un text Ge'ez del segle XIV del Llibre dels Misteris del Cel i la Terra (Perruchon, 1903, pàg. 23) va prohibir que els sacerdots es lliuressin en el passatemps dels qarqis, un terme que aparentment s'u litzava tant per al [joc] gabata com pel ranturaj, o escacs e ops. La referència específica al gabata es troba en una altra obra de Ge'ez, la Faws Manfasawi, o la "Medicina espiritual" del segle XVII, que prohibeix als eclesiàs cs de jugar-lo. L'il·lustre lingüista i historiador alemany Job Ludolf també assenyala en el seu Lexicon Aethiopico-La num del 1699 (col.196) que el seu informant e op, Abba Gregorios, li havia dit que els compatriotes d'aquest úl m tenien un joc en el qual “es col·loquen boles pe tes en una taula” i “per aquest pus de joc”, algunes persones “han perdut el temps en explicar la fortuna”. (7) CULIN, Stewart. Mancala. The Na onal game of Africa 1894 (8) TOWNSHEND, Philip (1979) Mankala in Eastern and Southern Africa: a Distribu onal Analysis, Azania: Archaeological Research in Africa, 14:1, 109-138. (9)BENT, J. Theodore. The Sacred City of the Ethiopians. London: 1893. pp.72-73 (10) PANKHURST, R. 1982 Gabata and Other Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa, Azania: Archaeological Research in Africa, 17:1, 27-42 (*) quan Townshend usa el terme “Mankala” es refereix a “jocs mancala”, “algun mancala” o “un dels mancala”.

Origen asià c o africà?

Fig. 4: Il·lustració del tauler gabata que Bent va dur al British Museum.

J. Theodore Bent(9) pública l’any 1893 un registre de viatges i recerca per Abissínia (actual E òpia). Parla de que va comprar un tauler de fusta per jugar a un joc anomenat gaba à, molt popular entre els abissinis, des dels caps als pagesos, que va fer arribar sa i estalvi al Museu Britànic. Tot i que no en descriu les regles de joc, menciona que a cada jugador li corresponen nou forats. Acompanya l’explicació amb una il·lustració del tauler de tres files de sis forats. Menciona que en cada forat es col·loquen tres peces,

Townshend l’any 1979 es preguntava sobre l’origen dels jocs mancala, i explicitava què deien alguns autors al tombant d’aquesta pregunta i els cri cava: “Àsia o Àfrica? És una afirmació repe da que els Mankala són d'origen àrab o asià c, importat a l'Àfrica (vegeu, per exemple, Lindblom, 1920; Murray, 1952, p. 207; Trimingham, 1964, p. 160). Descartem el que molts volen creure i examinem l'evidència. -D’Aràbia només tenim un sol apunt del minkala, de Tayma al nord d'Hejaz, no gaire lluny de les fronteres del Sinaí i Jordània (Doughty, 1888, pp. 117-8). Aquest autor ens dóna més importància a Segueix a la pàgina 12

Pàg. 9

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Pàg. 10

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Dames amb ves ts turcs jugant al mancala del pintor suís Jean É enne Liotard , 1740-1742.

Pàg. 11

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


L’origen incert dels jocs mancala (I) Con nua de la pàgina 9

un joc de la família de les Dames (d'ara endavant anomenat dara) (...). -El fet que els Mankala al sud-est d'Àsia sigui principalment un joc femení i infan l mentre els homes prefereixen el dara o els escacs suggereix un estatut menys pres giós per al joc que a l'Àfrica on més sovint era el joc de caps o vells. Això seria consonant amb una importació a Àsia per part d’esclaus negres, que Murdock (1959, pàg. 206), per exemple a Java des del segle IX aC. A més, els asià cs que van arribar a l'Àfrica haurien estat gairebé exclusivament homes, així que, com és que van importar jocs de dones? (...)"

Ningú sap l’origen dels jocs mancala. Potser es van originar en alguna part del con nent africà i més tard foren introduïts a Egipte i a l’Orient Mitjà. Els africans en la Diàspora a les An lles, a Sud-Amèrica i a l’Orient mitjà al llarg de la seva herència cultural han dut amb ells i han jugat a aquests jocs amb diversos noms i regles. Sovint s’esmenta i s’assumeix que el jocs mancala van ser difosos pels comerciants àrabs al llarg de la costa oriental africana i part d’Àsia, però això és molt discu ble. Això planteja la qües ó de quins "àrabs" i per quin pus de contacte social aquests jocs van ser apresos per altres pobles. A més, ja s'esmenta algun joc mancala en la mitologia hindú an ga. No va ser pas portat a l'Índia pels mateixos àrabs que van dur el kombe a Lamu, Kenya. Sembla ser que el joc va entrar a l'Àfrica oriental com a mínim per

dues rutes diferents. No sembla haver cap relació entre els contactes àrabs més extensos, com amb el poble de Lamu, i aquells altres contactes que van ser marginals, com ara els pobles de la zona de la Vall del Ri . És poc probable que els àrabs ensenyessin l’enkeshui als maasai(11). A la confluència entre els rius Limpopo i Motloutse, a Botswana es va localitzar un tauler morobaraba, conegut pels hare com “tsuro” al llarg d’àfrica central, que apareix en un segell commemora u del 1977 (veure fig.5). (11) DRIEDGER, W. The Game of Bao or Mancala in East Africa. In: MILA (Ins tute of African Studies, University of Nairobi) 1972 (1): 3.

Especulacions Els mancala probablement no es van començar a usar com un joc. Quin era el seu propòsit? Aquest és un altre misteri pels historiadors. Hi ha especulacions que afirmen que els jocs mancala es van començar a usar com a sistema de comptabilitat. Kofi C. Agudoawu(12) l’any 1992 s’aventura i especula dient que hi ha evidències de que fou inventat pels Sumeris milers d’anys endarrere com un sistema de comptabilitat d’entrades i sor des de diners. Un costat indicava guanys i bens rebuts, i l’altre vendes o pagaments realitzats. Altres autors apunten que els jocs mancala van ser originalment associats a rituals. Alguns autors adscriuen als jocs o bé un propòsit recrea u o bé un propòsit ritual. Contexts rituals inclouen funerals, bodes, endevinacions i cerimònies. Ara bé, qualsevol ritual associat tan sols pot ser una especulació. Segons explica Alex de Voogt el 2001(13) l’endevinació ha estat suggerida per diferents autors, no fa gaires anys, com a possible origen dels jocs mancala. Aquesta teoria ja l’havia proposada Culin l’any 1893 en els seus treballs de recerca inicials. (12) AGUDOAWU, Kofi C. Rules for playing oware. Abapa version. Kofitall, Kumasi, 1992 (13) De VOOGT, Alex. Mancala: Games that count, Expedi on 43(1):38-46. University of Pennsylvania Museum, 2001.

Fig. 5: Segell commemoratiu de Botswana, editat el 1977.

Pàg. 12

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Aprenem a jugar al kigogo El kigogo és jugat pels grups humans dels mijikendes, a la costa de Kenya, en taulers de dues files de set forats per fila, segons explicava Philip Townshend l’any 1979. Els mijikendes consisteixen en nou subgrups humans diferents, el més nombrós dels quals són els giriames. Al començament de la par da es col·loquen 4 llavors en cada un dels quatre forats a mà dreta de cada jugador. Els tres forats a mà esquerra de cada jugador, es deixen buits.

El sistema de captura del kigogo consisteix en la captura del con ngut d’un forat de l’adversari oposat al forat buit propi on ha caigut la darrera llavor sembrada. Es poden fer captures encadenades. Dit d’una altra manera, a més de la captura ordinària, en el mateix torn es poden capturar les llavors con ngudes en els forats de l’adversari oposats als forats buits adjacents al forat buit de la fila pròpia on ha caigut la darrera llavor sembrada de la volta. Hi ha restriccions en el moviment de les llavors solitàries. Les llavors solitàries es poden moure a un forat buit adjacent i poden originar la captura de les llavors con ngudes en el forat oposat de l’oponent, si n’hi ha. No obstant això, una llavor solitària no es pot moure a un forat adjacent ocupat de la fila pròpia per iniciar un moviment encadenat. Això només es pot fer des del forat de l’extrem dret de la fila pròpia i es sembra al forat de l’extrem esquerre de la fila de l’adversari, aleshores, totes les llavors allà són agafades i sembrades en una nova volta. Font: TOWNSHEND, Philip. Mankala in Eastern and Southern Africa: A Distribu onal Analysis. In: Azania: Journal of the Bri sh Ins tute in Eastern Africa 1979; 14:1, 109-138.

Regles resumides del kigogo tauler: 2×7 (dues files de set forats). peces: 32 peces (16 per jugador). disposició inicial: 4 llavors en cada un dels quatre forats a mà dreta de cada jugador al començament de la par da. Els tres forats a mà esquerra de cada jugador es deixen buits. direcció sembra: an -horària. sembra: volta múl ple (encadenada). Al seu torn un jugador sembra, una a una, les llavors d’un dels seus forats en direcció an -horària en els forats següents. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat que conté llavors, el jugador que sembra agafa el con ngut del forat i distribueix aquestes llavors en una nova volta. El torn acaba quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit. Les llavors solitàries es poden moure a forats adjacents buits de la fila pròpia i poden originar una captura. Ara bé, les llavors solitàries no es poden moure a un forat ocupat adjacent del propi costat per iniciar un moviment encadenat. Només es pot fer un moviment d’aquest pus des del forat propi de l’extrem dret. collita: quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit de la fila pròpia, aquesta es captura i també les llavors con ngudes en el forat oposat de l’adversari. Si el forat oposat de l’adversari està buit, no hi ha captura de cap llavor i el torn acaba. Es poden fer captures encadenades, és a dir, es poden capturar les llavors con ngudes en els forats adjacents de l'adversari, oposats als forats buits adjacents al forat buit on ha caigut la darrera llavor sembrada de la volta que ha originat la captura del jugador que sembrava. objec u: capturar més llavors que l’adversari. Es compta un guany doble si un jugador acaba amb només una llavor més de quan ha començat la par da (és a dir, la puntuació final és de 17:15). el joc acaba…: quan un jugador no té llavors en els forats del seu territori. El jugador que pot fer el darrer moviment, guanya. Totes les llavors que queden al tauler són guanyades pel jugador que encara pot fer un moviment.

Pàg. 13

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Stewart Culin i l’estudi dels jocs mancala

Foto: Stewart Culin al sud-est americà durant l’expedició Wanamaker de 1901. UPM image #148614.

L’Etnògraf i escriptor nord-americà Robert Stewart Culin (1858-1929) va exercir un paper important en el desenvolupament de l'etnografia dels jocs. Va ser director del Museum of Archeology and Paleaentology de la Universitat de Pennsilvània, EUA.

comissari assistent, Culin va organitzar diverses exposicions relacionades amb el joc. A més, el 1891 es van publicar dos ar cles seus. El primer tractava els jocs de carrer dels xiquets de la ciutat, el segon sobre els jocs d'apostes xinesos. A l'exposició mundial, Culin va conèixer a Frank Hamilton Cushing. Els dos es van fer amics i van crear la primera documentació acumula va de jocs del món. En 1892 Culin es va conver r en director del Museu d'Arqueologia i Paleontologia de la Universitat de Pennsilvània. Va publicar un informe sobre els jocs xinesos amb daus i dominós el 1893, publicat pel Museu Nacional dels Estats Units. El 1894 va preparar un document sobre els jocs mancala d'Àfrica, que va ser publicat a la fi d'aquest any pel Museu Nacional dels EUA amb el tol Mancala, the Na onal Game of Africa on va descriure com es jugaven molts jocs mancala a l'Àfrica, Turquia, Àsia Menor, Índia, Ceilan (actual Sri Lanka), i altres llocs. Hi incloïa fotografies i diagrames de molts pus de taulers mancala.

Culin va ser eclèc c en els seus interessos. Un mestre del disseny d'exposicions i un col·leccionista d'arts ètniques i folklòriques de moltes parts del món. Va començar la seva carrera molt jove, seguint el seu pare al voltant de Chinatown de Filadèlfia. Les publicacions de Culin són una font important per a tothom interessat en l'etnografia dels jocs. Moltes de les seves publicacions inclouen fotografies, dibuixos originals i diagrames de molts jocs de diferents cultures del món. Com a enciclopedista de jocs, va recopilar i classificar jocs i regles de joc. Com a antropòleg, va veure que els jocs proporcionaven informació única sobre el comportament humà. Creia que la similitud en el joc demostra la similitud i el contacte entre cultures de tot el món. Durant l’any 1891 va treballar en una exposició de jocs del món per la World’s Columbian Exposi on a Chicago. Com a Pàg. 14

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Dakon gegant al complex de Prambanan Dakon gegant situat al complex dels Temples de Prambanan, a la regió de Java central, Indonèsia. Juliol del 2006. Foto: TD Arens (CC BY-NC-ND 2.0) Alguns drets reservats [h ps://www.flickr.com/photos/td_arens/193262047/]

Pàg. 15

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


El Congklak en l’art contemporani indonesi Ahmad Su’udhi és un ar sta nascut a Temanggung, Java central, l’any 1958. Va escriure llibres infan ls i també es va conver r en il·lustrador de contes infan ls publicats a diversos mitjans a Jakarta. Quan va esdevenir pintor, les seves obres es van inspirar molt en la seva experiència al voltant dels nens. Els seus treballs destaquen principalment l'ac vitat dels nens, la seva vida quo diana i la seva felicitat entre la família i els amics. Ahmad Su'udhi retrata a les xiquetes i xiquets amb una cara brillant, els ulls amples, l'expressió bonica i innocent. Sovint ha par cipat en exposicions col·lec ves a Jakarta, Bandung, Surabaya, Bali, Singapur, Malàisia i Hong Kong.

Pintura de l’artista Ahmad Su'udhi titulada Bermain Congklak (“Jugant al Congklak). Acrı́lic sobre tela. [http://www.sidharta-auctioneer.com/artists/post/ahmad-suudhi-temanggung-1958]

Untung Wahono és un pintor indonesi que va néixer el 1962. Moltes obres de l'ar sta s'han venut en subhastes. La força de les seves obres se centra en el disseny de la composició de les formes i els colors, combinada amb l'ac tud ingènua de les seves figures. En poques ocasions deixa la tela buida. Els temes infan ls s'han conver t en la seva font d'inspiració. Mostra les seves figures en escenaris de colors, com els xiquetes i xiquets que gaudeixen del joc Congklak. Aquesta obra d'art es va subhastar el 26 de març de 2016.

Pintura surrealista de l’artista Untung Wahono titulada Bermain Congklak, (Jugant al Congklak). 2014. Oli sobre llenç 120x100cm @wahonou [https://www.mutualart.com/Artwork/BermainCongklak/0A5479DB030A38CD]

Pàg. 16

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Aquesta obra sembla denunciar que el mal ús de les tecnologies de la comunicació electrònica condueix a la inhibició del desenvolupament emocional, social, moral i de la intel·ligència i a l’inevitable addicció de les xiquetes i xiquets als jocs digitals. Degut al menys teniment i oblit dels jocs com el congklak, que queden abandonats malgrat ser presents, l’ar sta M.S. Allam tem que les noves tecnologies facin créixer l'individualisme i a l’aïllament social i tem per la desaparició dels jocs tradicionals. Pintura surrealista de l’artista visual M.S. Allam titulada Menjauhkan yang dekat mendekatkan yang jauh (“Mantingueu la distà ncia prop de la llunyania”). 80cm×100cm . 2017. Java (Indonesia) @allam_haru [https://www.instagram.com/allam_haru]

En aquest altre cas, sembla que l’ar sta Agus Ramantha vol reivindicar i commemorar les tradicions del passat i vincular-lo amb el present per tal de preservar els jocs tradicionals com el congklak i el dakon entre els xiquets i les xiquetes d’Indonèsia. L’obra suggereix que cal preservar l’herència cultural i donar a conèixer i posar de manifest que podem jugar a aquest pus de jocs ara i sempre.

Obra de l’artista Agus Ramantha titulada Memory 2011. Pintura sobre paper. Bali (Indonè sia) @agusramantha [https://www.instagram.com/agusramantha]

Pàg. 17

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Glossari (26) Recorda... “capturar”: consisteix en la collita d’una o més llavors con ngudes en un o més forats d’acord amb les regles de cada joc. Les llavors es re ren del tauler o es dipositen en un forat magatzem propi si el tauler en disposa. “crear i bloquejar”: transformar forats en magatzems temporals on s’hi acumulen llavors quan hi sembra un dels jugadors o ambdós, o al contrari, es bloquegen i s’anul·len i no es poden usar per sembrarhi llavors.

Crear i bloquejar forats en els jocs de dues files (Part I) Podem convenir, si seguim el criteri usat per l’etnò graf brità nic Philip Townshend, que els jocs mancala de dues iles es poden dividir en 5 tipus principals segons el mode usat de “captura/ acumulació ”. Townshend usava els conceptes “captura de forats” i “captura de llavors”. Per evitar confusions, preferim usar l’expressió “captura de llavors”

quantitat de llavors amb l'ú ltima llavor de la mà , la segü ent o l’oposada i/o amb llavors intermè dies d'una sembra; (3) l'acumulació de llavors en un forat predeterminat; (4) la captura de llavors des del forat oposat a un dels forats del jugador; (5) la captura de llavors de mé s enllà d'un forat buit a continuació d’aquell en què es jugava l'ú ltima llavor de la mà .

“reclamar”: un forat reclamat és un forat creat i bloquejat per acumular-hi el major nombre de llavors. “acumular”: conservar, de manera intencionada o no, les llavors con ngudes en un determinat forat propi o de l’adversari fins al final de la par da. Aquestes llavors no es re ren del tauler, no pas per opció sinó per impera u de les regles del joc al que estem jugant. “retenir”: conservar llavors en un forat, temporalment i de forma intencionada, durant un o més torns amb l’objec u d’obtenir-ne un determinat nombre i poder fer una jugada concreta.

quan ens referim a la collita d’aquestes, mentre que usarem la de “crear i bloquejar forats”, enlloc d’usar l’expressió “captura de forats”. Els 5 modes principals de captura/acumulació utilitzats en els jocs de dues iles de forats, indicats per Townshend, só n: (1) la creació i bloqueig de forats i l'ú s posterior d'aquests per obtenir un bene ici per al nou propietari i / o detriment del propietari original; (2) la captura d'una determinada

En els jocs mancala de dues iles, amb algunes excepcions, les llavors capturades es retiren del joc d'una manera o altra. Normalment, les llavors solità ries es poden sembrar. Sovint els jocs de dues iles de forats incorporen dos o mé s dels modes anteriors de captura/acumulació . Els modes (1), (2) i (4) també só n usats pels jocs de 3 iles. Els modes (2) i (5) só n usat pels jocs mancala circulars i quadrats. Per aquest motiu, aquests jocs se solen classi icar o assimilar com a jocs de dues iles.

Pàg. 18

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


El racó del col·leccionista (XXVI)

Tauler circular de Camerun

Tauler rectangular de Malawi

Tauler de fusta plegable de Camerun on els forats estan disposats de forma circular. Hi ha tallat en ambdues cares de la peça una dona que realitza activitats de la vida quotidiana.

Característic tauler de fusta Malawi per jugar al Bao. Tallat maletí amb una nansa. Hi ha activitat de pesca, en una cara de la fauna salvatge, en l’altra.

plegable de en forma de tallades una i una escena

Pàg. 19

Mó n aualé . Volum 7, nú mero 2 - Abril/Juny 2018


Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 2 - abril/juny 2018

Món aualé n.26  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 7 número 2 (abril - juny 2018) ISSN 2014-7597.

Món aualé n.26  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 7 número 2 (abril - juny 2018) ISSN 2014-7597.

Advertisement