Món aualé n.07

Vol. 2, núm. 3 - juliol/setembre 2013

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent d’Indonèsia.

Col·lecció privada.

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 3 - Juliol/Setembre 2013

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2

SUMARI Pàg 4-6 Conversem amb Ivana Vojt.

L’exposició Mankala, misaona igra (Mancala, joc de pensament) del Museu d’Art Africà de Belgrad ha rebut el Premi Projecte de l’Any del Comitè Nacional de Sèrbia de l'ICOM (Consell Internacional de Museus, una organització internacional fundada dins la UNESCO que atorga cada any premis en el camp de les activitats dels museus). Conversem amb Ivana Vojt, la comissària i autora del catàleg d’aquesta premiada exposició.

Pàg 7 Cronologia de la recerca en els mancala (I).

Us mostrem la primera part d’una breu cronologia (que no pretén ser una llista exhaustiva o completa) de les publicacions de monografies, articles, estudis de camp o fets rellevants sobre els jocs mancala.

Aquesta primera part inclou referències dels segles XVII al XIX.

Pàg 8-15 Jocs mancala al continent americà.

En aquest article us mostrem jocs mancala americans. Alguns, tot i que van ser documentats ja fa segles, han desaparegut. Altres es segueixen jugant avui en dia o s’han jugat almenys fins a finals del segle XIX o inicis del segle XX. També hi ha jocs que s’han reintroduït o han aparegut a partir del segle XX com a resultat de projectes comercials, sobretot als EUA. Els jocs mancala foren duts per primera vegada a Amèrica pels esclaus deportats d’Àfrica occidental.

Pàg 16 Els jocs mancala a l’Escola d’Estiu iocus 2013.

El passat 4 de juliol de 2013 l’editor de Món aualé va presentar una experiència de bones pràctiques lúdiques en l’àmbit escolar en el marc de la iocus: Escola d’Estiu de Jocs Tradicionals. La iocus està organitzada per la Cia. de Jocs l’Anònima Associació cultural i es va dur a terme de l’1 al 5 de juliol a TàrregaAnglesola (Urgell).

Pàg 17 Aprenem a jugar al Maide.

Hi ha molts jocs mancala que encara es juguen a Etiòpia. Us ensenyem a jugar al Maide, jugat pels karo a prop de Murulle, un poblat al sud del país que voreja el riu Omo. Ara fa un any, Biel Pubill (professor de secundària de l’Institut de Flix, a la Ribera d’Ebre, a Catalunya) va veure com es juga en taulers de quatre files de dotze forats, excavats a terra, i ens va explicar com jugar-lo en una entrevista per a Món aualé.

Els Karo són un dels grups ètnics més petits al sud d’Etiòpia, entre 1.000 i 3.000 persones.

Pàg 18 Glossari. Part 7.

Quan juguem als jocs mancala, a voltes, cal bloquejar forats en circumstàncies concretes com a pas necessari per poder acumular-hi el major nombre de llavors. Us parlem de la diferència entre “acumular” i “retenir” les peces de joc durant una partida. Ara bé, no sempre és aconsellable retenir les llavors.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (VII).

Mostra d’objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figures, postals i altres objectes singulars. En aquesta ocasió es pot veure una raresa: un moneda de Malàisia amb un tauler congkak, amb doble error d’impressió en ser encunyada l’any 2005. Per altra banda, també us mostrem un sobre amb els sis segells de la sèrie “untuk anak2” (SG Nos.676-681) de l’any 1954, en motiu del primer dia d’emissió. En un d’aquests segells hi ha dues nenes que juguen al Dakon.

Pàg. 3

Conversem amb Ivana Vojt L ’e x po si c i ó Ma n ka l a , misaona igra (Mancala, joc de pensament) d’Ivana Vojt ha rebut el Premi Projecte de l’Any del Comitè Nacional de Sèrbia de l'ICOM (Consell Internacional de Museus).

L’ICOM és una organització internacional de museus i de professionals dels museus fundada dins la UNESCO que atorga cada any premis en els camps d'aportacions extraordinàries i de ratificació de les activitats dels museus.

Ivana Vojt us guia a través de la història, comparteix les seves experiències dels seus viatges a l'Àfrica i us ensenya com observar els objectes exposats al Muzej afričke umetnosti (Museu d’Art Africà) de Belgrad, a Sèrbia.

Fig.1: © Museum of African Art in Belgrade. Ivana Vojt és la comissària de l’exposició Mankala misaona igra (Mancala, Joc de pensament) del Museu d’Art Africà de Belgrad i autora del seu catàleg.

Primer de tot, felicitats pel premi i per l’extraordinària col·lecció reunida en l’exposició “Mancala, joc de pensament”. EXPLICA’NS QUÈ SUPOSA HAVER REBUT AQUEST PREMI? COM ET VAS SENTIR QUAN VAS GUANYAR-LO? En primer lloc, gràcies per les teves felicitacions. L’ICOM National Committee Project of the Year Award va demostrar que el meu treball museològic anava en la direcció correcta. El reconeixement és un motivador important en totes les professions, i especialment important en l'inici de la carrera d’un, com és el cas d’aquest premi.

Si no m’equivoco, aquesta exposició és la tercera d'una sèrie d’exposicions basada en la col·lecció privada del col·leccionista belga d’art africà, Guibert Hairson.

L’exposició s’enriqueix amb els objectes de la col·lecció de la família Popovic i els taulers mancala del Museu d'Art Africà (MAA) a Belgrad. I si això no fos poc, la cirereta del pastís de l’exposició: dos mancales de pedra de l’Institut Arqueològic de Belgrad, excavats a la Fortalesa de Belgrad i datats al segle XVII que es presenten al públic per primera vegada! ENS POTS EXPLICAR QUIN ÉS EL SECRET PER REUNIR UNA COL·LECCIÓ COM AQUESTA? COM HO HAS ACONSEGUIT?

Pàg. 4

L’Exposició mostra 43 objectes. Tenies raó en dir que aquesta exposició és una continuació de la col·laboració del Museu i el col·leccionista belga Guibert Hairson. Aquesta és la tercera vegada que exposa peces de la seva col·lecció al públic de Belgrad. En aquesta ocasió, la col·lecció es compon de taulers mancala i comptadors de la República Democràtica del Congo, Tanzània, Mali, Rwanda i Kenya. Els objectes de la col·lecció Popovic ja es van exposar al MAA com a part de l’exposició Goldweights of the Akan el 2011.

Dos mancales de pedra, excavats el 2006 a la Ciutat Baixa de la Fortalesa de Belgrad, que es conserven a l’Institut Arqueològic de Belgrad, han estat exhibits per primer cop!

Són un testimoni molt important del fet que els soldats turcs (otomans) van jugar aquest joc a Belgrad al segle XVII (l’Imperi Otomà va estar a Sèrbia aproximadament del XVXX). A part, els objectes de Ghana i Costa d’Ivori en la col·lecció de Belgrad del Museu d’Art Africà, són una part important de l’exposició. A més dels objectes exposats, formen part de l’exposició Mancala, joc de pensament 4 curtmetratges documentals que presenten 4 punts de vista i interpretacions dels mancala expressades pels comissaris, el col·leccionista, arqueòlegs, i els africans: els jugadors mancala. L’exposició inclou també fotografies documentals

d’Àfrica que mostren nens que juguen el joc, excavant forats a terra, taulers mancala com a objectes de record, escenes de la vida quotidiana com el tauler mancala en una cafeteria a Cap Verd, etc. A través d’això, els visitants poden adonarse de com aquest objecte és viu a l’Àfrica en l’actualitat.

Finalment, els objectes i els materials addicionals de l’exposició són un reflex de la bona voluntat i l’entusiasme de tots els participants en el projecte i el seu objectiu d’informar al públic en general sobre la bellesa i el context social més ampli i la importància dels jocs de mancala, així que suposo que el secret en realitat seria un excel·lent treball en equip.

Quan nosaltres et fem aquestes preguntes, l'exposició està finalitzant. QUINA ÉS LA TEVA VALORACIÓ DESPRÉS DE TOTS AQUESTS MESOS? ESTÀS SATISFETA? Quan varem obrir l’exposició (al desembre de 2012), molt poques persones a Sèrbia sabien el què era un mancala. Al llarg dels nou mesos, que és el temps que ha estat en el programa, s’ha treballat en la introducció del joc a la nostra comunitat i als visitants a Belgrad. Hem organitzat nombrosos programes interactius: visites guiades, l’ensenyament de les regles del joc, varem fer un torneig de mancala, així com la possibilitat sempre oberta per als visitants de comprar el joc de tauler mancala després de visitar l’exposició. Així varem enriquir la nostra ciutat amb nous entusiastes dels jocs mancala que, com es va veure després, fins i tot es va obrir un grup al Facebook "Mankala Srbija" com a plataforma per a l’intercanvi d’idees. Aquesta pàgina va ser el resultat directe de l’exposició al MAA. Per tant, a més del premi ICOM que va venir dels professionals de museus i col·legues, aquest grup d’Internet és una recompensa d’aquells als quals es dedica l’exposició. L’ànima del mancala, el moment de trobada i d'intercanvi, és a dir, la necessitat d'interacció, situa el treball del Museu com una part fonamental de la vida social de la comunitat i això s’aconsegueix a través d’aquesta exposició. Això és una cosa que em va fer molt feliç personalment i professional.

Fig. 2: © Museum of African Art in Belgrade. Ivana Vojt (dreta) va rebre el premi Projecte de l'Any per l’exposició “Mancala, Joc de pensament” el passat mes d’abril per part d’Olja Vasić, d’ICOM Sèrbia.

UN COP FINALITZI L’EXPOSICIÓ "MANCALA, JOC DE PENSAMENT” LA VISITA VIRTUAL ROMANDRÀ A WWW.GALERIJEIMUZEJI.COM, OI? L’exposició Mancala, Joc de pensament al MAA a Belgrad estarà oberta fins el 6 d'octubre de 2013. L'exposició es pot visitar ara en format virtual a www.galerijeimuzeji.com.

Amb el final de l'exposició, la visita virtual es mourà al segment d’"arxius" de la pàgina oficial del MAA. ELS DOS TAULERS MANCALA DE PEDRA DEL SEGLE XVII SEGUIRAN EXPOSATS AL MUSEU D’ART AFRICÀ A BELGRAD O ANIRAN A ALGUN ALTRE LLOC? Com ja he esmentat, aquests dos objectes es guarden en la documentació de l'Institut Arqueològic de Belgrad. Després

Fig. 3: © Museum of African Art in Belgrade. Pòster de l’exposició Mankala, misaona igra (Mancala, joc de pensament).

Continua a la pàgina següent

Pàg. 5

Conversem amb Ivana Vojt

Fig. 4: © Museum of African Art in Belgrade. Entrada a l’espai de l’exposició “Mancala, joc de pensament” del MAA a Belgrad, Sèrbia.

Segueix de la pàgina anterior de l'exposició, els dos taulers mancala de pedra es tornaran a l’Institut. Si els taulers s’exhibiran de nou, depèn de la institució.

I SI ANEM UNA MICA ENRERA EN EL TEMPS, POTS DIRNOS QUAN I ON VAS COMENÇAR A JUGAR ALS JOCS MANCALA? Quan vaig començar a treballar al Museu d’Art Africà, com a historiadora d’art, em vaig familiaritzar amb un tauler mancala del poble Dan de Costa d’Ivori, que es conservava en les col·leccions del Museu. A través de l’observació d’aquest tauler, el meu interès pel joc començà a desenvolupar-se. En el transcurs de les visites guiades que jo feia vaig començar a notar que els visitants eren més inquisitius quan ens acostàvem al tauler mancala en l’exposició permanent. I quan es va produir l’oportunitat de fer l’exposició que ara hi ha al Museu de Belgrad, va començar la meva investigació sobre els mancala. Vaig aprendre les regles del joc a través d’Internet; però realment vaig conèixer el joc en la meva visita a Sao Vicente, Cap Verd.

EN ELS LLOCS ON HAS VIATJAT, VAS VEURE SI ELS JOCS MANCALA ENCARA ES JUGUEN AVUI DIA O SÓN JOCS A LA VORA DE LA DESAPARICIÓ, JUGATS SOLS PELS ANCIANS? A Cap Verd, que l’he visitat a l’estiu de 2012, els joves mostren el joc als europeus com una forma d’ensenyar alguns dels seus valors tradicionals. No vaig tenir la impressió que el joc era per a les persones grans, allà. No obstant això, a

Pàg. 6

través de les meves converses amb altres joves d’altres parts d’Àfrica que vaig conèixer allà a Sao Vicente, em vaig adonar que els mancala són jocs que estan vinculats principalment amb persones grans. Un jove de Nigèria, que ha estat vivint i treballant a Ghana des de fa temps, em va dir que recordava un joc mancala a l'escola primària mentre esperava els seus pares que el recollissin i que des d’aleshores han canviat moltes coses. Avui en dia, els nens juguen principalment al Tetris i poques vegades et trobes amb ells jugant a un mancala, fins i tot en les zones rurals.

I finalment, QUINES COSES CREUS QUE TENEN ELS JOCS MANCALA QUE ELS FA ESPECIALS, QUE ALTRES JOCS DE TAULA NO TENEN? POTSER QUE NO INTERVÉ L’ATZAR? El que em sembla fascinant dels jocs mancala és la variació de les regles de joc. El fet que es pot jugar a diverses variacions en un mateix tauler permet començar a jugar una altra versió del joc després d'un parell de rondes d'una partida. Per tant, en una sola tarda canvia la dinàmica del procés de pensament.

D’altra banda, com a historiadora d’art i comissària en el Museu d’Art Africà a Belgrad, estic intrigada sobretot per la varietat de formes i el mestratge en la construcció dels taulers. Bàsicament, una simple xarxa d’osques (forats) en alguns casos es converteix en una obra escultòrica que està animada pel fet de jugar el joc. Els elements escultòrics del tauler mancala eleven l’acte de jugar en un acte altament estètic.

Moltes gràcies, Ivana. Ha estat un plaer.

Cronologia de la recerca en els mancala (I) Breu cronologia de monografies, estudis i fets rellevants de la recerca en els mancala. (*)

1620

Richard Jobson, explorador anglès, va ser un dels primers europeus a l'Àfrica occidental que observa un joc mancala (el seu relat va ser publicat tres anys més tard a Londres).

Jobson, R The Golden Trade: Or, A Discovery of the River Gambra, and the Golden Trade of the Aethiopians. London 1623

1694

Thomas Hyde, professor d'àrab a la Universitat d'Oxford, usa el terme mancala quan escriu, en llatí, dos llibres sobre jocs.

Hyde, T. De Ludis Orientalibus. Oxford 1694, 226-232.

c1740

Jean Etienne Liotard crea la pintura Deux dames grecques ou franques assises sur un divan et jouant au mankala'h.

Actualment al Museu del Louvre, a Paris.

c1790

Zarina Catalina la Gran rep un joc mancala del Xa de Pèrsia, que avui està en la col·lecció d'art del Museu Estatal de l'Ermitage a Sant Petersburg, Rússia.

Gering, R. Timeline a Mancala World.

1833-35

Edward W. Lane comença a escriure “The manners & customs of the modern Egyptians” on ens descriu al detall dos jocs mancala que es jugaven a Egipte: Leab el-ghasheem i Leab el-akil. Aquest llibre fou completat després de la seva mort pel seu nebot (S. Lane-Poole) i publicat l’any 1908 amb el nom An Account of the Manners and Customs of the Modern Egyptians.

1875

Georg August Schweinfurth, botànic i etnòleg alemany i explorador d’Àfrica, descriu el joc abangah que es juga en un tauler de dues files de vuit forats.

(*) NOTA: aquesta primera part que es mostra en aquesta pàgina inclou referències dels segles XVII al XIX. No pretenem que sigui una llista exhaustiva o completa de publicacions, monografies, articles, estudis o fets rellevants sobre la recerca dels jocs mancala del període esmentat.

Schweinfurth, G.A. Artes Africanae. Abbildungen und beschreibungen erzeugnissen des kunstfleisses centralafrikanischer völker / Illustrations and descriptions of productions of the industrial arts of central African tribes. Leipzig (Alemanya) & London (UK) 1875

1893

J. Theodore Bent publica “The Sacred City of the Ethiopians”, un registre de viatges i recerca per Abissínia (actual Etiòpia). Parla de que va comprar un tauler de fusta per jugar a un joc anomenat gabattà, molt popular entre els abissinis, que va fer arribar al Museu Britànic.

1894

Stewart Culin, director del Museu d'Arqueologia i Paleontologia de la Universitat de Pensilvània, fa un estudi comparatiu dels mancala de la seva època.

Culin, S. Mancala, The National game of Africa. A: Annual Report of the U.S. National Museum 1894, 597-606. Reeditat el 2011 per Coachwhip Publications.

Pàg. 7

Jocs mancala al continent americà

Fig 1: Treballadors del moll juguen al 'warri' en moments lliures a l’embarcador de Bridgetown a Barbados. Foto No D 76947 Official Barbados photograph compiled by the Central Office of Information.

Es coneixen diversos jocs mancala americans. Alguns han desaparegut, tot i que van ser documentats ja fa dos segles. Uns altres es segueixen jugant avui en dia o s’han jugat almenys fins a finals del segle XIX o inicis del segle XX. També hi ha mancales que s’han reintroduït o han aparegut a partir del segle XX com a resultat de projectes comercials als EUA i han esdevingut populars.

Amèrica del Sud L’any 2010 una equatoriana resident a Catalunya va explicar a Bernat Casanovas que a Quito es juga al Wari (com l’aualé s’anomena a Equador) entre la població afroequatoriana. Aquesta també l’havia vist en botigues d’artesania d’aquesta ciutat andina. El tauler de dues files de sis forats és de fusta de palma de “chonta” i les peces es diuen “nous d’ivori” (fruit de la palma de Tagua). L’existència del Wari a l’Equador pot venir dels descendents dels afroequatorians deportats com a esclaus a la Vall del Chota (províncies d’Imbabura i Carchi) i dels esclaus lliberts (supervivents de bucs esclavistes encallats al nord d’Equador i sud de Colòmbia al s.XVII i XVIII) de la província d’Esmeraldas. També existeix un important nombre d’afroequatorians a Guayaquil, Quito i Ibarra. A Guayaquil solen ser d’origen esmeraldenc, mentre a Quito poden ser tan esmeraldencs com “chotencs”. Recentment s’han produït fluxos de migració d’afroequatorians cap a l’est equatorià.

A Bahia (a Brasil) l'any 1916 va ser observat i descrit un joc tradicional africà anomenat “Aiu” per Manuel Raimundo Querino (intel·lectual afrodescendent, fundador de l'Escola d'Arts i Oficis de Bahia i de l'Escola de Belles Arts, pintor, escriptor, líder abolicionista i pioner en els registres antropològics cultura africana). Aquest consisteix en un tros de tauler amb dotze forats on s’introdueixen i es retiren els “aius” (com s’anomena als petits fruits africans de color de plom i de gran consistència). Es jugava a la ciutat de Bahia per part dels negres alliberats a l'espera que fossin contractats per manejar càrregues pesades o lleugeres (barrils de vi o brandi, pianos, etc). Els anomenaven "carregadores do canto", és a dir, els carregadors del racó, perquè es reunien en algun racó, asseguts mentre esperaven una feina i a vegades jugaven a l'Aiu (1). "Aiu" és com es pronuncia el mot "ayò" en portuguès (i en català), que

Els jocs mancala van ser duts per primera vegada a Amèrica pels esclaus que provenien d’Àfrica occidental. és com es coneix el joc aualé en llengua ioruba a Nigèria, des d'on molts esclaus van ser deportats a Brasil i a altres parts d’Amèrica durant el colonialisme europeu.

Alguns jocs mancala van ser duts d'Àfrica a Amèrica i, en conseqüència, al Brasil amb l'esclavitud dels africans. Al Brasil aquest joc ha desaparegut i ha estat reintroduït recentment i encara està poc divulgat. No obstant això, en el camp educatiu s’han dut a terme algunes experiències amb els jocs mancala com un recurs metodològic per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques associades amb la història i la cultura africanes i afrobrasileres (p.ex. a Belo Horizonte i a Maringá). Fou l'investigador Henrique Cunha Júnior un dels pioners a introduir el joc Aiu, de nou al Brasil.

A la Guaiana Britànica (actual Guyana), l’any 1929 Cruickshank va reportar que el Wari fou introduït a aquesta colònia pels “africans alliberats” de diversos orígens ètnics que havien estat presos dels vaixells negrers amb destinació a Cuba i Brasil per part dels britànics (2).

Continua a la pàgina 12

Pàg. 8

3 3 2 3 3 3

2 2 3 3 3 3 3 3 3 34 7 3 3 3 2 3 3 3 3 2 2 2 2 2 2 5 6 2 3 1 2 2 3

2 Jocs mancala americans.

1 2 3 4 5 6 7

jocs 2x5 jocs 2x6 Jocs 2x6+2

2 Jocs documentats que es segueixen jugant o s’han jugat almenys fins a finals del s.XIX o inicis del s.XX.

jocs 2x7 jocs 2x3-6 o més jocs 2x6-12 Jocs 4x8

Jocs apareguts o, introduïts, probablement, a finals del s.XIX i sobretot al s.XX i s.XXI.

2

Hem intentat ser rigorosos amb l’ubicació geogràfica dels jocs, tot i que per raons obvies d’espai, alguna icona no està exactament ubicada on hauria d’estar. A la pàgina 9 s’especifiquen els països on es juguen o s’han jugat tradicionalment, si fa no fa fins a finals del s.XIX o inicis del s.XX, o bé s’han introduït o s’han creat des de finals del s.XIX fins a l’actualitat. Es coneixen almenys 20 jocs mancala tradicionals al continent americà, amb diferents regles. I, pel cap baix, s’han reportat mitja dotzena més de mancales dels quals es desconeixen les regles.

Pàg. 9

Pàg. 10

Doigs, Saint Paul, a Antigua & Barbuda. 2007 Foto: Ryan Whisner (CC) Creative Commons AttributionNonCommercial-NoDerivs 2.0 Generic (CC BY-NC-ND 2.0)

PĂ g. 11

Jocs mancala al continent americà Segueix de la pàgina 8

L’Adji-boto és un joc mancala que es juga a Surinam. El primer estudi de camp sobre aquest joc es va dur a terme l’any 1928 per part de l'etnòleg nord-americà Melville J. Herskovits al poble de Beidotti. El joc s'assembla als jocs mancala coneguts a Benín, a l’Àfrica Occidental.

Herskovits també va descriure com ell va ser testimoni al llarg de dos viatges breus, a finals de 1920, com jugaven al Wari els grups cimarrons i els pobles costaners de la Guaiana holandesa (actual Surinam). També menciona que s’anomenava indistintament Wari o Adji boto. Els cimarrons eren esclaus negres que havien escapat dels captors espanyols i portuguesos que s’unien als pobles indígenes o vivien pel seu compte (3).

Amèrica central i el Carib No hi ha cap mena de dubte que a finals del segle XIX i a principis del segle XX els jocs mancala eren presents al Carib, sobretot al Carib oriental i en diverses colònies britàniques. Ara bé, en cap cas es pot demostrar quan varen ser introduïts o jugats en cada territori per primera vegada. Tal i com s’ha dit anteriorment, Herskovits va fer el primer estudi de camp sobre el Wari i menciona que a Surinam s’anomenava indistintament Wari o Adji boto. Durant els anys 20s i 30s del segle XX va in-

Fig 2: © 2008 Dan Shepherd Images. Dos pescadors juguen a l’Oware a Sta. Lucia, al Carib.

Pàg. 12

formar sobre el Wari i les seves variacions locals en diversos territoris del Carib: Antigua, Barbados, Dominica, Grenada, St Kitts, i Saint Lucia. Tot i que no va observar el Wari a Trinidad va sentir dir que s’hi jugava, i a “The Myth of the Negro Past” (1941) va confirmar-ne la presència a Trinidad (però sense saber-ne les regles) i també va suggerir que es jugava a St. Vincent (4).

Caille o Kay és el joc mancala més popular que es juga a la part nord d'Haití. Fou descrit el 1952 per Suzanne Comhaire-Sylvain per primera vegada. També és conegut com “Warri III” (ja que cal distingir-lo d’altres maneres de jugar al Warri a Barbados o a Antigua i Barbuda).

Es juga amb volta múltiple i cada torn s’inicia des de forats propis que continguin almenys dues llavors. Les llavors solitàries no es poden moure, a no ser que tingui a continuació: un forat, i només un, que estigui buit.

Aleshores, aquesta llavor es desplaça al forat buit (5).

L’any 2005 es va reportar un joc anomenat Voleur jugat a Haití pels nens. Les captures es fan en les dues files.

Es captura el contingut del forat on cau la darrera llavor de la volta, fins i tot, si aquest forat està buit (6).

Hoyito (també conegut com Casitas o Mate) és un terme genèric utilitzat a la República Dominicana per diferents jocs mancala. Foren descrits per primera vegada l’any 2005 (7). Una de les variants de l’Hoyito és gairebé igual al Ba-awa de Ghana (conegut a Nigèria com: Ayo-eleh, pels ibo i com: Odu, pels ioruba), excepte que sols hi ha una manera de capturar: es capturen els grups de quatre pel jugador que està sembrant i no per part de l’adversari. Una segona forma d’Hoyito (també relacionat amb el Ba-awa) es pot jugar en taulers de fins a dotze forats per fila. En aquest joc no es captura “en passant” (és a dir, quan un jugador està sembrant, es captura el contingut d’un forat o varis si hi ha de nou quatre llavors). En aquesta forma sols es captura si amb la darrera llavor es cau en un forat on n’hi ha quatre. I quan un jugador fa una captura, repeteix torn. Es poden fer captures encadenades si hi ha una seqüència ininterrompuda de forats precedents amb quatre llavors. En una tercera forma d’Hoyito, hi ha restriccions en la captura: no es poden encadenar les captures.

A Cuba, almenys dos mancales eren coneguts al s.XIX, segons l’EcuRed (enciclopèdia cubana): Ayo ararà i Wari ararà. El 2001 Rodrigo Espina escriu en un article que a Cuba, a la província de Matanzas, es coneix amb el

per treballar com a esclaus en les plantacions de tabac i de sucre. Els dos jocs s’han mantingut vius en la seva totalitat gràcies a la tradició oral al llarg de diverses generacions de jugadors.

A les Illes Caiman es juga al Waurie (també conegut com Island Wari). Encara que el nom té, sense cap dubte, un origen a Àfrica occidental. Les regles són molt similars al Kalah, la qual cosa significa, probablement, com molt bé apunta Ralf Gering, que un nom de joc mancala tradicional dut pels esclaus africans i un conjunt de regles modernes (introduïdes pels turistes nordamericans) coexisteixen en el joc actual (9).

Fig 3: © Observer Publications Limited. Foto d’arxiu. Elwin “Tipple” Mascal (esquerra) i Walwyn “Rat Busta” Barton (dreta), s’enfronten.

nom Adji-kui o Ayi-cui. I Afegeix que: “L’autor d’aquest article agraeix al doctor Miguel Barnet la informació de que als anys seixanta visità junt amb el doctor Argeliers León a Guanabacoa a l’"oriaté" Miguelito Febles, qui conservava un tauler d’"awelé"”(8).

A St. John, a Antigua i Barbuda, les ments més brillants del Warri s’enfronten al que alguns membres de l’Antigua & Barbuda Warri Association (ABWA) diuen que és el primer d’aquest tipus de torneigs. Anomenat el Grand Warri Tournament i obert als jugadors de tots els nivells. Els competidors lluiten en les divisions Senior o Master per la supremacia, cada diumenge durant 12 setmanes. Cambouie Charles va guanyar l’edició Master de 2013. Ellie Hughes va guanyar la divisió Senior. Per altra banda, l'Equip Nacional d’Antigua i Barbuda de Warri va guanyar or, plata, bronze i quart lloc en el vuitè Campionat Internacional Anual Grandmaster Warri, que es va celebrar a Suïssa el novembre de 2012.

A Jamaica s’ha introdüit l’Oware recentment a les escoles gràcies a la iniciativa de MACPRI i Oware Canadà amb la campanya Oware Africa in the Jamaica Classroom a escoles de les localitats de Clarendon, Manchester i St. Elizabeth. L’any 1936 Frederick Henry Robertson va reportar un joc mancala a Jamaica anomenat Woll, però sense descriure’n les regles de joc.

A Barbados es juga al Warri (conegut com wari anglès) i al Round-and-Round (wari francès). El nom Warri prové d’una paraula del dialecte Ijo que significa “cases”.

Almenys aquests dos jocs van venir a través de l'Atlàntic al segle XVII amb la introducció d’africans al Carib

Stewart Culin a finals del s.XIX ja menciona que a l’illa de Sta. Lucia es juga a un joc mancala conegut com Wawee entre els homes de raça negra. A més, afegeix que en una carta de F. Gardiner a G. Brown Goode l’any 1895: “el joc [es refereix al tauler conservat al National Museum de Pennsylvania] va ser comprat a Sta. Lucia, però he trobat també que es juga a Barbados i a Martinica entre els negres”.

Actualment a Sta. Lucia es juga a l’Oware (veure fig.2).

Un joc anomenat Worri que es jugava a les Bahames va ser reportat per primer cop per George J.H. Northcroft.

Aquest va observar-lo a finals del s.XIX a Fort Winton, a l'est de Nassau. Les seves regles no han estat descrites, però es pot suposar que són similars als Wari.

EUA i Canadà L'antropòleg austríac Felix von Luschan l’any 1919 va esmentar el joc warra com un mancala jugat en estats predominantment negres al sud dels EUA. Va veure el joc diverses vegades a Louisiana i li van dir a Nova Orleans que va ser dut, amb el mateix nom, per la gent de color, fins i tot a San Francisco (10). Però les regles del joc no van ser reportades. El warra podria estar relacionat amb l’aualé.

A finals del segle XIX a Nova York es podien veure alguns homes jugar a jocs mancala al carrer Washington on hi havia una petita colònia de Sirians. L’any 1893 Stewart Culin explica: “El visitant de la petita colònia siriana al carrer Washington a la ciutat de Nova York pot trobar sovint dos homes obstinats amb aquest joc. En Continua a la pàgina següent

Pàg. 13

Jocs mancala al continent americà Segueix de la pàgina anterior

diuen Mancala. Els materials són un tauler amb dues files de depressions i un grapat de pedres o petxines que es transfereixen d’un forat a un altre amb molta rapidesa. Un xiquet de Damasc em va descriure els mètodes de joc. Hi ha dues formes principals, que depenen de la manera en què les peces es distribueixen al començament del joc. Dues persones hi participen, i s’utilitzen noranta-vuit cauris (wada) o còdols (hajdar). Un joc es diu La’b madjnuni, o “joc boig”. Els jugadors seuen un davant de l’altre amb el tauler col·locat longitudinalment entre ells.”

Larry Russ (11) explicava que els mancala “brillen per la seva absència als Estats Units”. I suposa que: “Això és probablement a causa que els amos d'esclaus per tal d'augmentar el control sobre aquests, van tractar d'eliminar tots els rastres de la cultura africana: llengua, religió i costums, prohibint estrictament la seva pràctica als esclaus que hi arribaven”.

Però segons Handler (12) aquesta conjectura acceptada acríticament per altres autors no se sustenta amb evidències. I afegeix que: “aquestes "explicacions" simplistes em suggereixen una comprensió extraordinàriament ingènua i superficial de l'esclavitud americana i del desenvolupament de la cultura afroamericana. En qualsevol cas, l'aparent absència de

Fig 4: © 2012 MACPRI/Models Ent. Adisa S. Oji, director de MACPRI i fundador d'Oware Canada ensenya el joc oware a Jamaica.

Pàg. 14

referències al wari als EUA és encara més desconcertant ja que moltes versions del joc s'han reportat en diverses illes del Carib i en les Guaianes del nord d'Amèrica del Sud ”.

Després de ser ignorat per segles per les cultures anglosaxones i europees, només recentment, amb l'onada de redescobriments de jocs d'altres civilitzacions, altres temps i altres cultures, el Wari començà a cridar l'atenció als Estats Units i en alguns països europeus.

A Toronto, al Canadà, el 2010 apareix Oware Canada, un projecte creat per Adisa S. Oji, fundador de MACPRI, entitat compromesa a oferir recursos didàctics originals africans. Tal i com apunta Oware Canada al seu web, la campanya Oware Africa in the Classroom “ofereix un ventall d'oportunitats a través d'un joc simple, però interessant per als canadencs per al desenvolupament de formes innovadores d'intervenció social. MACPRI i Oware Canada estan a l’avantguarda, doncs l’Oware és un excel·lent recursos educatiu”. Recentment Oware Canada ha creat una pàgina de Facebook amb el nom WE Play Oware, on els fans poden llegir sobre els seus nous projectes. L’octubre de 2012 va llançar la campanya Oware Africa in the Jamaica Classroom i ara hi ha interès a establir un Dia de l’Oware, amb el model de Toronto, a Accra, Ghana i a Sao Pablo, al Brasil. El proper 28 de setembre se celebrarà el 2nd Toronto International Oware Tournament i el 3 de novembre el First MACPRI Jamaica Oware Day Tournament.

Els mancala moderns inventats als EUA Els jocs mancala moderns han estat creats per inventors de jocs. Alguns han estat comercialitzats a gran escala i han esdevingut molt populars. En general, no tenen més que unes poques generacions. El Kalah i l’Oh-Wah-Ree en són dos exemples. El naixement dels jocs mancala moderns està relacionat amb el sorgiment del capitalisme i de la indústria dels jocs als EUA (13).

La primera variant del mancala comercialitzat als EUA va ser el Chuba, publicat el 1891 per "Milton&Bradley" a Massachusetts. Va ser inventat pel Reverend Dr Erwin H. Richards, d’Ohio, que va ser missioner i va fundar la Missió Metodista Unida a Chicuque, Moçambic. El Chuba és un mancala inventat de 4 files de 8 forats, inspirat en el joc tradicional conegut com Tshuba al sud de Moçambic i a l’est de Sudàfrica pels tsonga o xitsonga.

Jocs mancala americans

Fig 5: © 2012 MACPRI. Estudiants de l'Escola Primària de Chantilly a Manchester, Jamaica, després de ser obsequiats amb 5 jocs Oware de mans d’Oware Canada i MACPRI, de Toronto.

L’Oh-Wah-Ree és una adaptació del Wari creada l’any 1962 per Alex Randolph, un famós inventor nord-americà de jocs. El Kalah, per altra banda, fou inventat per William J. Champion, Jr. Al llarg dels anys 50 del segle passat en va patentar el disseny i les regles i va fundar la Kalah Game Company a Massachusetts, per comercialitzar-lo. Actualment, el Kalah és molt popular als Estats Units on sovint s’anomena, simplement, Mancala. Cada any hi ha més de 50 torneigs als EUA en escoles, universitats, camps d’estiu, biblioteques públiques, museus, etc. Aquest joc inventat no té pas orígens africans malgrat moltes afirmacions en contra, fins i tot per part del seu inventor. La seva invenció tampoc prové dels sumeris com indicava Champion. És una variant del Dakon d’Indonèsia (14).

Així també, cal esmentar que existeixen, almenys, mig centenar més de jocs mancala inventats als EUA per creadors de jocs. La majoria són adaptacions de l’Oware o del Dakon però altres tenen conceptes (peces diferenciades, introducció de cartes, s’apilen peces, jugats en taulers triangulars o altres formes geomètriques, amb daus, etc.) que tenen poc o res a veure amb els jocs mancala tradicionals.

PER SABER-NE MÉS NOTES: (1) Pereira, R. P i Cunha Junior, H. O Jogo africano mancala e a formação de professores em africanidades matemáticas. 2011.

(2)(4)(12) Handler, J.S. Gizzard Stones, Wari in the New World, and Slave Ships: Some Research Questions. A: The African Diaspora Archaeology Network. 2009.

(3) Herskovits, M. J. The Myth of the Negro Past. Harper & Brothers Publishers. 1941.

(5)(6)(7) Bautista, V. Africa Hidden Inside A Small Hole. Treball presentat a VIIIth Board Game Studies Colloquium. Oxford. 2005.

(8) Espina, R. Los juegos infantiles en la ruta del esclavo. Una primera aproximación. A: Catauro. Una Revista cubana de antropologia; 2001 (2) 3: pp.205-210.

(9) Gering, R. Wourie [en línia] a Mancala World.

(10) Culin, S. Mancala: The National Game of Africa 2011 (first published A: Report of the National Museum 1894, 597-611).

(11) Russ, L. The complete mancala games book. 1999.

(13)(14) Gering, R. Modern sowing games [en línia] a Mancala World.

2x5 (dues files de cinc forats): Surinam: adji-boto 2x6 (dues files de sis forats): Antigua i Barbuda: warri Bahames: worri(*?)

Barbados: english wari, round&round, wawee(*?)

Brasil: a-i-u(*?)

Canadà: oware(*), awalé(*) Colòmbia: oware(*) Cuba: adji-kui I, adji-kui II, ayo ararà, wari ararà, awelé(*), oware(*) Dominica: wari(*?)

Equador: wari(*) EUA: warra, oh-wah-ree(**) Grenada: wari(*) Guyana: adji-boto, wari(*?)

Haiti: voleur, warri III (caille o kay) Jamaica: woll(*?)

Martinica: wa-wee(*?)

Rep. Dominicana: hoyito (casitas o mate) St. Vincent: wari (wari-wari)(*?)

Sta.Lucia: oware(*), round&round, wawee(*?)

Surinam: lontu holo(*?), langa holo(*?)

Trinidad: warri II(*?)

Illes Virginia (EUA): wahree(*?)

2x6+2 (dues files de sis forats i 2 extra): Costa Rica: kalah(***) Illes Caiman(GB): waurie (island wari)(***) EUA: kalah(**) 2x7 (dues files de set forats): EUA: mancala (la’b madjnuni) 2x3-6 o més (dues files de tres a sis o més forats): Rep. Dominicana: tipus I(?*), tipus II (?*) Haiti: tipus I(?*), tipus II(?*) 2x6-12 (dues files de sis a dotze forats) Rep. Dominicana: hoyito 4x8 (quatre files de vuit forats) EUA: chuba** NOTES: * - diferents noms de jocs però mateixes regles *? - es desconeixen les regles ?* - es desconeix el nom ** - jocs creats per inventors de jocs *** - jocs inventats o fusió de regles tradicionals amb jocs inventats

Pàg. 15

Els jocs mancala a la IOCUS 2013 El passat 4 de juliol de 2013 l’editor de Món aualé va presentar una experiència de bones pràctiques lúdiques en l’àmbit escolar en el marc de la iocus: Escola d’Estiu de Jocs Tradicionals. La iocus està organitzada per la Cia. de Jocs l’Anònima Associació cultural i es va dur a terme de l’1 al 5 de juliol a Tàrrega-Anglesola (Urgell).

L’experiència “Jocs mancala a l’educació” estava dins del programa de l’Escola d’Estiu en el bloc Jocs i educació: Jocs al Món que es feia el dijous. Es va fer una introducció als jocs mancala on s’explicaven les principals característiques d’aquests jocs ancestrals, s’apuntava on s’han jugat i es juguen de manera tradicional i va fer un repàs a les principals maneres d’iniciar una partida, als tipus de disposició de les peces en el tauler de joc i a diverses maneres de sembrar i de fer les captures.

Fig 1: © 2013 Miqui Giménez Cia. de Jocs l’Anònima. ESCOLA ESTIU JOCS TRADICIONALS 2013. Tàrrega-Anglesola, Catalunya.

Es van detallar les característiques de l’alumnat i del centre educatiu on s’aplica l’experiència. Es destacava que a nivell afectiu, per exemple, permetia potenciar l’autoestima i l’afany de superació i el trencament de barreres comunicatives com l’edat, el gènere i les diferències culturals. I que a nivell social permet educar la tolerància i respectar les diferències, genera actituds de convivència, respecte, saber perdre i guanyar i complir les regles del joc. O que, a nivell intel·lectual, facilita desenvolupar habilitats i capacitats referents al càlcul i a l’abstracció, porten a raonaments lògics i matemàtics. També permeten introduir i compartir dades geogràfiques, culturals i històriques.

L’alumnat de l’Escola d’Estiu, al llarg de la sessió de 3 hores, va practicar un bon repertori de jocs mancala per utilitzar-los com a element d’intervenció socio-educativa en el seu treball. Entre altres, es va ensenyar a jugar a l’aualé, a l’ohojitxi, al jekinjé, al sokusowó i al maide.

Fig 2: © 2013 Miqui Giménez Cia. de Jocs l’Anònima. ESCOLA ESTIU JOCS TRADICIONALS 2013. Tàrrega-Anglesola, Catalunya.

Pàg. 16

Es va aprofitar l’ocasió per fer un cop d’ull als diferents números de la revista Món aualé que va causar molt bona impressió entre l’alumnat i els organitzadors de l’Escola d’Estiu.

Aprenem a jugar al Maide Regles resumides del joc Maide tauler: 4×12, quatre files de dotze forats. peces: 96 (48 per jugador). disposició inicial: 2 peces (còdols) en cada forat. Per a més comoditat, en la descripció que segueix em referiré a aquestes peces com a llavors. direcció sembra: anti-horària.

Fig. 1: © 2012 Biel Pubill. Tauler de quatre files de dotze forats excavats a terra per jugar al joc Maide, al sud d’Etiòpia.

El joc Maide és jugat a Etiòpia pels karo, a prop de Murulle, un poblat que voreja el cabalós riu Omo, tal i com ens va explicar Biel Pubill (professor de secundària de l’Institut de Flix a Catalunya) en una entrevista per a Món aualé. El passat mes de juliol de 2012 va veure com es juga a Etiòpia en taulers de quatre files de dotze forats, excavats a terra. (1).

Els Karo són un dels grups ètnics més petits al sud d’Etiòpia, entre 1.000 i 3.000 persones.

Les dues files superiors pertanyen a un dels jugadors. Les dues files de sota pertanyen a l’altre jugador. Es requereixen 96 peces (48 per jugador). Les peces acostumen a ser còdols. Se’n col·loquen 2 en cada forat al començament de la partida.

sembra: volta múltiple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant totes les llavors de qualsevol forat de les pròpies files (les dues més pròximes) i es distribueixen en voltes. Si l’última llavor cau en un forat que en conté una o més, el contingut d’aquest forat (incloent la llavor que hi acaba de caure) són recollides i comença una nova volta. El moviment continua en volta encadenada fins que l’última llavor cau en un forat buit. Si aquesta cau en un forat buit de la fila exterior, el torn acaba. collita: només en terreny de l’adversari. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit de la fila interna, es mira si l’altre jugador té llavors al mateix forat de la fila interna. En cas afirmatiu, es cullen aquestes llavors. Si al forat del darrera (a la fila externa de l’adversari) també hi ha llavors, també es cullen. La llavor solitària no es cull. Però no hi ha captures si la darrera llavor de la volta cau en un forat buit de la fila interna, i el mateix forat de la fila interna de l’altre jugador no té llavors. En qualsevol cas el torn acaba . objectiu: capturar l’adversari.

MÉS INFORMACIÓ (1) Climent, J. (2013) Conversem amb Biel Pubill: jocs mancala etíops al segle XXI, A: Món aualé 2(1) pp.6-9 [online] ISSN 2014-7597.

més

llavors

que

el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat perquè totes les seves llavors han estat capturades per l’adversari o quan un jugador es dóna per vençut.

Pàg. 17

Glossari (7) Retenir les llavors no és sempre aconsellable: En determinats jocs no us interessa acumular temporalment, de manera intencionada, les peces de joc en un forat durant un o més torns. Aquestes peces podrien ser capturades per l’adversari. Això passa en aquells jocs en que l’adversari pot collir el contingut d’un forat de la nostra fila al caure en un forat buit de la seva fila que està exactament oposat al forat esmentat nostre (p.ex.: jodu, axoxodi, gebeta samai, kiothi, enkeshui, etc.). O quan l’adversari pot collir el contingut d’un forat de la nostra fila al caure en un forat buit de la nostra fila que està just abans al forat esmentat nostre (p.ex. jekinjé). Alerta, doncs, a vegades, retenir les llavors no és aconsellable ja que us en poden prendre moltes de cop!

Pàg. 18

Quan juguem als jocs mancala, a voltes, cal bloquejar forats en circumstàncies concretes com a pas necessari per poder acumular-hi el major nombre de llavors (us en vàrem parlar en el glossari 4). En aquesta ocasió us parlem de la diferència entre “acumular” i “retenir” les peces de joc durant una partida.

acumular:

consisteix en retenir, de manera intencionada o no, les llavors contingudes en un determinat

forat propi o de l’adversari fins al final de la partida.

Aquestes llavors no es retiren del tauler, no pas per opció sinó per imperatiu de les regles del joc al que estem jugant. Així doncs, resten al forat i no es poden tornar a sembrar al llarg de la partida. Les citades llavors “acumulades” comptabilitzaran com a captures i se sumaran a les altres llavors que hagi pogut collir

un jugador. En determinats jocs aquestes llavors acumulades comptaran per un jugador o altre en funció de si els forats estan en el propi territori o de qui ha estat el j ug ad o r que ha “bloquejat” el forat.

retenir: acumular temporalment de manera intencionada les llavors en un forat durant un o més torns amb l’objectiu d’aconseguir col·locar-ne un nombre determinat i poder fer una jugada concreta. A voltes es

diu que un forat està “madur” quan s’ha assolit retenir-hi un nombre concret de peces que permetrà fer una collita important.

Forma part de l’estratègia dels jugadors. Ara bé, segons el tipus de joc, retenir llavors en un o diversos forats determinats pot ser una mala estratègia, és a dir, és el que cal evitar per no perdre-les.

El racó del col·leccionista (VII) Moneda de Malàisia amb congkak amb doble error d’impressió.

Anvers

Un doble error d’impressió es produeix quan la premsa falla a l’expulsar de la zona de cop una moneda recentment encunyada, i aleshores rep un segon cop de les matrius, de manera que el seu diàmetre no és regular. La mida correcta de la moneda hauria de ser de 19,4 mm de diametre. Gruix 1,75 mm. Pes 1,37 grms. De color platejat. Aliatge de cuproniquel: coure (75%) i níquel (25%).

Moneda emesa el 2005, amb valor facial de 10 Sen (10 cèntims de riggit).

Revers

Hi hauria d’haver gravat un tauler congkak característic de dues files de set forats i 2 forats magatzem als extrems.

Hi hauria d’haver gravada la flor nacional de Malàisia: bunga raya, el nom del banc que l’ha emès

Segells de l’any 1954 Sobre First Day Cover (primer dia d’emissió) d’Indonèsia despatxada a Djakarta el 22 de desembre de 1954 amb destinació a Houston, EUA. Té els sis segells de la sèrie “untuk anak2” (SG Nos.676-681). A la llegenda hi diu “Jajasan Kesedjahteraan Kanak” (Fundació per la protecció de la Infància). Editada per Perkumpulan Umum Philatelis di Indonesia. Hi ha dues nenes que juguen al joc Dakon en un dels segells d’aquesta sèrie.

Pàg. 19

i en el pròxim número...

Mangala: un joc turc ancestral o un dubtós joc tradicional inventat recentment?

El joc mangala o mangola és un joc tradicional mancala turc que era molt popular als segles XVII i XVIII. Ja fou descrit al 1694 per Thomas Hyde. “Mangala” també és el nom que rep un joc mancala modern inventat a Turquia que s’ha fet força popular i que combina elements del Kalah i del Toguz Kumalak, encara que el lloc web que el promociona pretén promoure “un joc mancala turc tradicional” i així augmentar les seves vendes.

Us farem cinc cèntims sobre tot plegat.

En Kirikú juga a l’aualé El menut nen africà (protagonista principal de tres films d’animació) juga a l’awalé. Us ho expliquem al pròxim número.

Aprenem a jugar al Modiar El joc Modiar el jugaven els nens i nenes en petits pobles rurals al nord del Marroc, prop de Tànger, excavant forats a terra en dues files de tres forats.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 3 - juliol/setembre 2013