Page 1

Vol. 1, núm. 4 - Octubre/Desembre 2012

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Tauler de quatre files de sis forats, procedent de la RD Congo. Col·lecció privada.

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 4 - Octubre/Desembre 2012

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI Pàg 4-6 Taulers mancala al The British Museum. Almenys hi ha un centenar de taulers mancala i altres objectes relacionats al The British Museum, a Londres, Anglaterra. Em aquest número us parlem d’aquestes peces. Es tracta de la col·lecció museística de taulers mancala més gran del món.

Pàg 7-9 Conversem amb Salvador Cases. Conversem amb Salvador Cases, sub-campió, de la XIIIª edició del Campionat d’aualé de Catalunya, celebrat a Granollers en el marc de la Fira JugarxJugar. A més, va ser el campió en la quarta edició, l’any 2001 i ha estat co-organitzador del campionat d’aualé de Catalunya.

Pàg 12-13 Jocs mancala a l’Àfrica austral. Us parlem d’alguns jocs de quatre files de forats que es juguen a l’Àfrica austral: owela, lela, m’pale, txuva, katra, katra be, katro,... Els jocs de quatre files formen una gran subfamília dins del món dels jocs mancala. L’Àfrica austral és un terme usat per descriure la regió situada al sud de l'Àfrica. Està constituïda pel conjunt de les terres situades al sud de la selva equatorial africana.

Pàg 14 Jocs mancala a la Península Ibèrica. Troballes recents constaten l’existència de files de forats tallats en pedra en diferents zones de la Mediterrània, en edificis romans i grecs de l’època romana tardana i en algunes fortaleses medievals. A la Mediterrània occidental, al llarg de l’època medieval, hi ha a una extraordinària proliferació de representacions de taulers de joc, tant a l’aire lliure com en espais porticats i interiors dels temples. En l’espai geogràfic de la península Ibèrica, s’han trobat diverses representacions de mancales i taulers d’alquerc.

Pàg 15 Aprenem a jugar al m’bothe. El joc M’bothe és jugat a Kenya pels pokomo. Aquest joc és jugat per homes i dones de totes les edats. La versió que us expliquem és la que tradicionalment s’ha jugat a Kenya pels pokomo que viuen en petits poblats al llarg del riu Tana. Va ser descrit per primera vegada per Walter Drieger, l’any 1972.

Pàg 16-17 A Borneo juguen amb taulers molt llargs. A l’estat malai de Sarawak juguen amb taulers mancala de dues files, molt llargs. Sarawak és un dels dos estats de Malàisia situats a l'illa de Borneo i que limita al sud amb la província indonèsia de Kalimantan, al nord amb Brunei i a l'est amb l’altre estat malai, el de Sabah.

Pàg 18 Glossari. Part 4 En determinats jocs mancala es poden crear forats “reclamats”. Per entendre aquest concepte, us mostrem tres exemples de jocs mancala: Sulus Nisthaw, Sulus Aidi i Selus.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (IV) Us mostrem un tauler congklak de fusta tallat i pintat a mà procedent d’Indonèsia i unes arracades en forma de taulers aualé, elaborades artesanalment amb argila polimèrica.

Pàg. 3


Taulers mancala al The British Museum

A

lmenys hi ha un centenar de taulers mancala i altres objectes relacionats al The British Museum, a Londres, Anglaterra. Alguns taulers mancala van ser adquirits a finals del segle XIX, altres ja passat el segle XX. La majoria a la dècada dels 90 del segle XX i alguns a principis del segle XXI. Es tracta de la col·lecció museística de taulers mancala més gran del món. Com en d'altres museus nacionals del Regne Unit, l'entrada al Museu Britànic és gratuïta. El departament d’Àfrica, Oceania i Amèrica del Museu Britànic alberga una de les col·leccions més completes del món de material etnogràfic d'Àfrica, Oceania i Amèrica, en representació de les cultures dels pobles indígenes a tot el món. Conté més de 350.000 objectes que abasta 2 milions d’anys i explica la història de l'home, a partir d’aquests tres grans continents i de moltes cultures riques i diverses que els conformen. Alguns taulers d’aquesta col·lecció foren exhibits ja fa uns anys. Com per exemple el tauler ayo policromat de l’ètnia ioruba procedent de Nigèria de mitjan del segle XX sostingut per quatre figures eqüestres que estan tallats per separat i la figura agenollada d'una dona amb un nen roman al centre (fig.7) .

Fig.1: Java, Indonèsia. Núm. registre As1997,07.1

Fig.2: India. Núm. registre As1997,21.2

Fig.3: India. Núm. registre As1996,31.1

A la planta baixa (room 25), entre els nombrosos articles africans que inclou material arqueològic i contemporani divers de tot el continent, es pot veure una talla de fusta del segle XVIII. Aquesta talla representa al rei Shyaam Ambul aNgoong, fundador del regne Kuba a l’actual R.D. Congo. Fig.4: Nigèria. Núm. registre Af11928,2-7.1

Pàg. 4


Fig.5: Nigèria. Núm. registre Af1939,07.31

Aquests tipus de talles, anomenades ndop, a diferència dels retrats en l'art europeu, no eren representacions reals del rei, sinó del seu esperit, produïdes després de la seva mort. Cada governant era identificat per un petit emblema a la base de l'escultura. L'emblema d’aquest rei és un joc de taula mancala. Podem veure al monarca assegut amb un tauler de dues files de tres forats, davant seu (fig.9, pàgina següent). Us mostrem també dos tauler policromats procedents de l’illa de Java: un de dues files de tres forats amb caps d’animal als extrems (fig.1) i un altre de dues files de set forats, sostingut per dues figures humanes amb màscara de mico (fig.6).

Fig.6: Java, Indonèsia. Núm. registre As1997,07.3

Així també, podeu veure tres taulers mancala procedents de l’India: un de marbre en forma rectangular (fig. 2), un de fusta en forma de cor (fig.3), i un altre de fusta en forma de caixa amb pany (fig.8, pàgina següent). Us mostrem dos taulers més, de Nigèria: un en que hi ha diverses figures a cada fila del tauler (fig.4); un altre tauler policromat en forma de cocodril (fig. 5). Hi ha una gran controvèrsia de si s'ha de permetre que els museus tinguin objectes presos d'altres països o no, com es el cas del Museu Britànic. Ara bé, és gràcies a la iniciativa l’any 1990, per part del que aleshores era el seu Departament d'Etnografia, de mostrar taulers mancala de les Illes del Carib, de l’Orient Mitjà, i d'Àsia que s’ha tingut l’excel·lent oportunitat per examinar la gran varietat d'estils, formes i característiques físiques d’aquests taulers.

Fig.7 Nigèria. Núm. registre Af1954,23.193

Continua a la pàgina següent...

Pàg. 5


Segueix de la pàgina anterior...

A la botiga del Museu Britànic es pot adquirir el llibre Mancala board games (fig.10) d’Alex J. De Voogt . És un catàleg de la col·lecció dels taulers mancala que hi ha al The British Museum. S’analitza els aspectes històrics d’aquesta col·lecció i el context social i cultural, mostra unes cinquanta fotografies, parla de possibles orígens, així com dels materials utilitzats, de la importància de l'ús dels mancala durant les cerimònies funeràries i els rituals d'iniciació masculins, a més de la seva funció com una activitat de lleure exercit per homes, dones i nens. Malgrat que es va publicar el 1997, i que des d’aleshores han aparegut moltes idees noves sobre la seva història i distribució, per part del mateix autor i d’altres experts, és una obra imprescindible que tota persona apassionada pel món dels jocs mancala hauria de tenir a la seva biblioteca.

Fig.8 India. Núm registre As1996,30.8

Fig.10

De Voogt, Alexander (1997) Mancala Games Board. British Museum Press. London. ISBN 0-7141-2536-9

Fig.9 RD Congo. Núm. registre Af1909,1210.1

Pàg. 6


Conversem amb Salvador Cases... que els jugues per relacionar-te amb els col·legues, amb la família o amb qui sigui. No només els jocs de mancala. Hi ha jocs pensats especialment per relacionar-se. Així doncs, la motivació principal al jugar campionats no és el premi. Malgrat que n’has guanyat alguns que Déu ni do: com un viatge a l’Illa d’Antigua?

Salvador Cases ens parla de l’aulé i el warri a l’illa d’Antigua, a les Antilles.

Conversem amb Salvador Cases, sub-campió, de la XIIIª edició del Campionat d’aualé de Catalunya, celebrat el passat 20 de maig de 2012 a Granollers en el marc de la Fira JugarxJugar. Va ser-ne el campió en la quarta edició, l’any 2001. En Salva i jo compartim una passió: passar moltes estones jugant a un dels jocs mancala més populars entre nosaltres: a l’aualé. Fins i tot, cadascú de nosaltres hem viatjat a indrets llunyans i remots per aprendre’n de nous i divulgar-los. A més l’entrevistat ha competit en diversos campionats internacionals. Ha estat co-organitzador del campionat d’aualé de Catalunya en diverses edicions. Un gran especialista i col·leccionista de jocs d’arreu del món que coneixes bé: l’Oriol Comas, va explicar fa un temps una anècdota personal de quan va aprendre a jugar a l’aualé de mans d’un senegalès, establert al Maresme. Aquest li preguntava si realment seria capaç d’aprendre a jugar amb suficient habilitat. I l’Oriol li va respondre una mica irat que:”és clar que vull aprendre”. Tranquil·lament el senegalès, mentre li ensenyava els moviments bàsics, va dir-li que no dubtava de la seva capacitat, sinó que simplement dubtava que els europeus entenguem que allò important d’una partida no és guanyar sinó l’estona que passes conversant amb l’adversari.

Exacte. A més, un altre any vaig guanyar un viatge a Cannes, un any que no vaig quedar primer. No recordo ara si vaig quedar tercer. Hi havia un viatge pels tres primers. Sí, he guanyat dos viatges gràcies als campionats. Per mi la principal motivació és que m’agrada molt tot el “rotllo” dels campionats. Hi vaig molt. Aquest any vaig anar a Granollers al campionat de Carcassonne, al de Divinare i, evidentment al d’aualé. A mi m’agrada això que tenen els campionats: que si ara guanyes aquesta ronda, puges, que si perds, baixes, que si guanyes amb aquest i aquest altre i aquell perd amb aquell altre, llavors tu podràs fer 2 punts més. T’agrada competir, oi? Sí, m’agrada competir. M’agrada molt l’ambient que hi ha en els campionats. Evidentment, m’agrada molt el joc de l’aualé. És tot: el joc, el que suposa el campionat, el premi. Des de fa més d’una dècada que vas conèixer el joc de l’aualé, fa uns 12 anys, oi?... Sí, el vaig conèixer concretament l’estiu del 99. Al setembre del 99. Ara en farà tretze anys! He sentit a dir, en alguna ocasió que, des d’aleshores, l’aualé et va atrapar. Pot ser que sigui per la naturalesa del joc? M’explico: a diferència d’altres jocs de taula, cada jugador tenim un territori propi, una fila o diverses i el que compartim son les peces. És això? Sí. Aquesta originalitat de la mecànica és un dels al·licients de l’aualé. Però no és només això el que m’agrada de l’aualé. És tot plegat.

Que me’n dius d’aquesta reflexió, Salva?

Et té atrapat algun altre joc mancala?

Bé. Suposo que es pot aplicar a tots els jocs. Hi ha jocs que els jugues perquè t’agrada el joc i n’hi ha

No en conec molts. Ara bé, el toguz kumalak m’agrada molt. En conec algun altre que hi he jugat continua Continua a la pàgina següent... Pàg. 7


Conversem amb Salvador Cases... Segueix de la pàgina anterior...

alguna vegada. Però que hi hagi jugat més vegades i repetidament són l’aualé i el toguz kumalak.

A Ghana, quan veies pel carrer a gent jugant a algun joc de taula, normalment, era a les dames. O sigui, veies molta més gent jugant a les dames que a l’aualé.

En els llocs on has viatjat has pogut comprovar si l’aualé o altres jocs mancala tenen vitalitat o ja estan desapareixent i es tracta d’una joc gairebé en desús, jugat per la gent gran?

Així no era fàcil trobar gent doncs?

A Ghana el vaig veure a molts llocs diferents. A Accra hi ha diferents grups de persones que hi juguen. A Kumasi, també. I sobretot al nord. Me’n recordo a l’anar-hi que cada dos pobles que passàvem, veies a gent jugant a l’aualé en algun lloc. És al nord on té més vitalitat. Al sud, a Accra, la majoria de gent que hi juga venen del nord i altres parts i s’han instal·lat a la capital del país. Si no fos per això no sé si hauria desaparegut del tot al sud. Quan jo vaig estar a Nigèria amb en Bernat i la Vicen, vam reportar 8 jocs mancala, dels quals la meitat no havien estat documentats pels especialistes. Ens va sorprendre la gran varietat de maneres de sembrar, de capturar en pocs quilòmetres de distància..Això et va passar a Ghana? o per el contrari, juguen al mateix tipus de joc amb certes variants? A veure. El què passa a Ghana és que hi ha dos jocs diferents però a tots dos els anomenen oware. És l’aualé com el juguem nosaltres aquí, que en diuen oware. El juguen els homes. Hi ha un joc que hi juguen els nens i les dones, bàsicament, que també ni diuen oware, que és de sembra encadenada i que consisteix en quan fas un forat de quatre tant si és en el teu camp com en el de l’altre et quedes les llavors. En l’oware dels homes hi ha alguna regla especial que s’aplica segons les zones quan un jugador es queda sense llavors o...ara no recordo...quan un jugador se les pot menjar totes...bé, era una regla que en la majoria de les partides no es dóna, de manera que moltes vegades són totes les regles iguals. A part d’això no vaig veure altres jocs. I mira que sempre que veia gent jugant, m’acostava i preguntava com s’hi juga, com si jo no conegués el joc, perquè m’ho expliquessin i saber si estaven jugant a l’aualé o a una altra cosa. Quan eren nens i dones, jugaven d’una manera i quan eren homes, de l’altra.

Pàg. 8

jugant a l’oware,

Sí. En vas veient. De vegades et trobes un grup de gent. Sempre estan allà jugant-hi. La gent que no ha com es juga a l’aualé pels carrers d’Àfrica, s’imagina que els jugadors i el públic estan en silenci, concentrats al voltant del tauler de joc, mentre és tot el contrari: hi ha molta cridòria, hi ha burles, s’intenta distreure als jugadors. Cert, oi? Sí. A mi una cosa que em sorprenia era que sempre que veies un grup de jugadors (potser hi havia 20 persones) i sols tenien un tauler o dos. I tu penses: per què no tenen sis taulers i es posen a jugar tots?. I la gràcia està en mirar la partida dels altres, comentar la partida i coses que no tenen res a veure, parlaven de política, de no sé què,....és més una cosa social que no pas jugar i prou. La gent mentre espera el seu torn va comentant el que sigui.

En Salvador Cases ens explica que a Ghana hi ha dos jocs mancala diferents amb el mateix nom: oware.

Això no passa als campionats d’aualé organitzats a nivell europeu o en general. S’està desvirtuant? No, no s’està desvirtuant. Senzillament són contextos diferents. Tu aquí també pots quedar amb un col·lega i potser no acabes la partida d’aualé perquè comences a parlar de...jo que sé: de política, de futbol o del que sigui. En canvi, quan vas a un campionat, saps a


lo que vas: a acabar la partida. Estàs concentrat perquè el que vols és guanyar-la i tothom està jugant a la vegada. Són contextos diferents. Una cosa no treu l’altra. També pots quedar un dia amb sis col·legues i portar un sol tauler i jugar de la mateixa manera: mentre dos juguen, la resta van comentant. No crec que una cosa desvirtuï l’altra. Te’n recordes del teu viatge a l’illa d’Antigua? Home. I tant que me’n recordo. Ens en parles? Vas tenir ocasió de reportar algun joc diferent a l’aualé? No. Allà juguen a l’aualé. En diuen warri. Hi vam anar el primer any que es va organitzar un campionat internacional. I vaig anar amb en Víktor Bautista. I me’n recordo que van explicar les regles internacionals. A Antigua pots jugar a l’aulé i deixar a l’altre sense llavors, pots menjar-li totes les llavors. I un va explicar que per tal d’harmonitzar les regles internacionals es faria que no es pot deixar sense llavors i no se que. Hi va haver divisió d’opinions: uns no Imatge d’arxiu. Salvador Cases (dreta) Bernat Casanovas hi estaven d’acord, altres estaven d’acord que (esquerra, primer pla) i Jordi Climent, fa un parell d’anys, l’any 2010, a Granollers, a la Fira Jugar X Jugar. s’unifiquessin les regles. En el warri hi ha la diferència que pots de deixar a l’adversari sense llavors. Quan passa això Em pensava que em preguntaries sobre la nomenclatura pots repetir el torn. Hi ha un llibre publicat per David R. dels moviments de l’aualé a Ghana, de com hi juguen... Chamberlin: How to play warri, que està basat amb les regles d’allà. Endavant, explica-ho... Aquestes regles internacionals de l’aualé, són les anome- Bé. Et puc explicar que els jugadors guarden les llavors nades regles abapa? capturades a una mà. Els taulers tenen forats magatzem però els fan servir per guardar el mòbil o l’encenedor. Les Sí. Són les regles que es fan servir als campionats internallavors sempre a la mà. Després, de capturar en diuen cionals. Les que es fan servir al Campionat de Catalunya, “chop” en Ghanianenglish, significa menjar. Pots veure a Suïssa, a Canes, a Antigua, a tot arreu on hi ha un campicartells on diu “Chop Bar” (lloc on menjar). De les llavors onat internacional. Abapa crec que és una paraula aixanti, en diuen: “marbles”. Quan parlen de guanyar en diuen en llengua twi. No sé si vol dir “unificat”, o alguna cosa “catch” (atrapar). Jo creia que es referien a capturar. Deaixí...ara no me’n recordo. ien “I catch you” o “I catch two games”. Juguen a diverses Et definiries com un especialista en campionats, com un rondes. A vegades, a Accra, hi havia dos grups de jugadors divulgador? Com et definiries en el món de l’aualé? en dos taulers diferents. En un hi jugaven els que en sabiOstres. Jo no em definiria com res. Senzillament com una en més i en l’altre els que en sabien menys. Com si fossin dues divisions. De tant en tant, quan un jugador del tauler persona que li agrada l’aualé. “dolent” era capaç de guanyar a tots els jugadors del seu La vessant d’investigador, t’atrau o no gaire? grup, el podien promocionar. Per ells era molt important. No especialment. La veritat, aquest aspecte més antropo- I per acabar, una altra cosa que feien era deixar els taulers lògic dels jocs de mancala a mi no és el que més al carrer, no se’ls emporten a casa, els deixen una mica m’interessa. Ja sé que hi ha gent, com tu, que us interessa amagats i l’endemà segueixen jugant. molt, però a mi el que m’agrada és el joc com a tal.

Moltes gràcies, Salva. Ha estat un plaer. Pàg. 9


Pàg. 10


Dos figures humanes sostenen un tauler amb forma de bot Foto cedida pel Museu de Brooklyn de Nova Cork, EUA. “Photograph courtesy of the The Brooklyn Museum. Accession Number: 22.239 ”

Pàg. 11


Jocs mancala a l’Àfrica austral

U

dibau, direcció a Lixinga. I cap a l’est, direcció Ilha, trobem el txadji, una de les zones amb molta tradició pels mancala, on a cada ombra d'arbre hi ha grups de gent jugant-hi.

L’Àfrica austral és un terme usat per descriure la regió situada al sud de l'Àfrica. Generalment es considera que formen part d'aquesta regió els estats i territoris següents: Angola, Namíbia, Botswana, Sud-Àfrica, Leshoto, Swazilàndia, Zimbabwe, Zàmbia, Moçambic, Malawi, i els estats insulars de Madagascar, Comores i Maurici. També el territori de Barotselàndia (en la part occidental de Zàmbia i zones frontereres amb Angola, Namíbia, Botzwana i Zimbabwe), i els territoris dependents de França de les illes Mayotte i Reunió. I l’illa de Sta Helana de dependència Britànica a l’Atlàntic Sud. En aquesta regió podem trobar, entre molts altres, els següents jocs:

El joc m’palé és jugat pels makues del nord-oest de Moçambic que limiten amb Malawi. Es tracta del mateix joc conegut com txuva (4). Es juga amb un tauler de 4 files i un nombre variable de forats (normalment 8 per fila). Es capturen les llavors del forat oposat de l’adversari de la seva fila interna, oposat al forat buit de la fila interna pròpia on cau la darrera llavors sembrada. També es capturen les llavors (si n’hi ha) del forat oposat de l’adversari de la seva fila exterior. Les llavors capturades es retiren del tauler. Guanya qui captura més llavors al final de la partida. Es juga amb les mateixes regles que el joc njombwa dels yao però amb una disposició inicial diferent, doncs el m’palé es juga amb dues llavors a cada forat.

s parlem d’alguns jocs de quatre files de forats que es juguen a l’Àfrica austral: owela, lela, m’pale, txuva, katra, katra be, katro,... Aquests jocs de quatre files formen una gran subfamília dins del món dels jocs mancala.

El joc owela és jugat per la gent de parla oshiwambo de Namíbia i Angola (1). Està relacionat amb el joc onyuné dels oshiherero, amb el hus dels damara-nama, i amb el mulabalaba dels subiya. També el juguen els yei, que l’anomenen wine. Els nama, els ovambo, els kavanga el juguen també sense canvis en les regles. Cada un d’aquests grups de gent parlen llengües de diferents famílies lingüístiques i sols tenen en comú que viuen en el mateix país. L’owela es juga, habitualment, entre equips de dos o tres persones situades al llarg dels dos costats del tauler. A més, és un dels pocs jocs mancala en el món que un moviment és començat a fer per un jugador, continuat per un segon jugador, després per un tercer, una vegada i altra fins que la darrera llavor o pedra cau en un forat buit (2). L’owela es juga en taulers de quatre files amb un nombre parell de forats que van de 8 a 32. En un tauler de quatre files de dotze forats es col·loquen dues llavors en cada forat de les files exteriors i en els cinc primers forats a mà dreta de les files interiors (3). La direcció de la sembra és antihorària i el moviment es fa amb sembra encadenada. Les llavors capturades en el territori de l’adversari, es reintrodueixen en el propi territori, sembrant-les. El joc finalitza quan un jugador no té cap forat amb dues o més llavors a dins. És a dir el joc acaba quan tots els forats d’un dels jugadors o bé estan buits o tenen tan sols una llavor. A Moçambic, si ens desplacem uns pocs quilòmetres dintre de la comunitat makua ens trobarem que un mateix joc és identificat com a txuva o ntxuva a Nampula, la població makua més important. A uns pocs quilòmetres més al nord és identificat com m’palé. Si anem cap al nord oest, trobem el ntxadjo. Cap al nord oest trobem el

Pàg. 12

El joc lela és jugat pels kuba a la RD del Congo en taulers de 4x7. Amb les mateixes regles que el joc njombwa però amb una disposició inicial diferent. De fet el joc no té una única manera de disposar les llavors en els forats a l’inici de la partida. Townshend apunta diferents maneres de col·locar les llavors en el tauler (5). Alex de Voogt va reportar l’any 1998 a l’illa de Madagascar uns quants jocs mancala i variants d’aquests (6) Al nord de Madagascar els sakalava juguen al katra en taulers de 4x4 o 4x6. Els sakalava també juguen al katra be, en taulers 4x8. Els merina al centre de Madagascar juguen al katra tsotra amb les mateixes regles i configuració que el katra. Al centre de Madagascar els betsileo juguen al katro en taulers de 4x4, 4x6, 6x3 i 6x6. Al centre-est de Madagascar alguns tanala juguen al katra paika en taulers de 4x6. Notes: (1), (3) Gallagher, M. & Harlech-Jones, M. It Costs Almost Nothing: Beneficial Indoor Games from Rubbish and Recycled Materials. John Meinert Printing, Windhoek (Namibia) 2007, 94-95. [en línia] (2) Alex de Voogt Mancala: Games that count. A: Expedition 2001; 43 (1): 38-46. (4) Conversa personal amb Bernat Casanovas, 2009. (5) Townshend, P. Les jeux de Mankala au Zaire, au Ruanda et au Burundi. Les Cahiers du CEDAF, Cahier 3/1977, Serie 1; Anthropologie. Citat per Russ, L. A The complete mancala games book. New York. Marlowe & Company, 2000 (6) De Voogt, Alex. Distribution of Mancala Board Games: A Methodological Inquiry. A: Board Games Studies 2, 1999, pgs 104-114 [en línia]


Altres exemples de jocs de quatre files de forats d’Àfrica austral katra – els sakalava juguen al katra en taulers de 4x4 o 4x6, a Mahajanga, al nord de Madagascar. Es col·loquen dues llavors a cada forat a l’inici de la partida. A vegades es col·loquen tres llavors. Guanya qui captura totes les llavors de l’adversari. Els jugadors poden escollir la direcció de la sembra. katro – jugat pels betsileo a Ianjanina, Fianarantsoa, al centre de Madagascar en taulers de 4x4, 4x6, 6x3 i 6x6. katro be – jugat pels sakalava en taulers 4x8, a Mahajanga, al nord de Madagascar. katra tsotra – jugat pels merina a la població d’Antsirabe, al centre de Madagascar, amb les mateixes regles i configuració que el katra. katra paika – jugat per part d’algunes persones tanala al centre-est de Madagascar en taulers de 4x6 .

Fig. 1: Maputo, a Moçambic. Foto cedida per Rosino

tsoro – jugat a Zimbabwe en taulers de 4x8 fins a 4x21. Els taulers més comuns són 4x8, 4x12, 4x15 i 4x18. hus – jugat a Namíbia pels nama, pels damara, pels herero, pels kwangali, pels kwanyama, pels ndonga, pels mbukushu, pels san , i pels sambyu. ntxadjo – jugat pels makonde que habiten el nord-est de Moçambic i el sud-est de Tanzània. njombwa o mjombwa – els yao (o wayao) a Moçambic i Malawi el jugaven en taulers 4x8 (també en taulers de 4x9 i 4x10). msuwa – jugat pels nyanja a Moçambic i Malawi en taulers de quatre files amb un rang de 10 a 20 forats per fila. tshuba o tschuba - Els shangana, coneguts també com tsonga o vatsonga, al sud de Moçambic i a Limpopo, al costat sud-africà, juguen a aquest joc en taulers de 4x8, 4x10, 4x16 i 4x22. Fig. 2: Jugant a Namibia en un tauler de quatre files de forats. Foto cedida per Hans-Georg Hulisz

Pàg. 13


Jocs mancala a la península Ibèrica

C

ertament, a la família dels jocs mancala s’hi ha jugat al llarg de centenars o potser milers d’anys. Fins i tot, malgrat que no hi hagi un acord general sobre on i qui foren els primers a jugar als mancala, s’ha guanyat el dret a ser conegut com el joc de taula tradicional més vell del món. Ara bé, el que sorprèn és que la majoria d’autors que escriuen sobre aquesta família de jocs, no els han considerat de la regió Mediterrània. Troballes recents constaten l’existència de files de forats tallats en pedra en diferents zones de la Mediterrània, en edificis romans i grecs de l’època romana tardana i en algunes fortaleses medievals. A la Mediterrània occidental, al llarg de l’època medieval, hi ha a una extraordinària proliferació de representacions de taulers de joc, tant a l’aire lliure com en espais porticats i interiors dels temples.

En l’espai geogràfic de la península Ibèrica, s’han trobat diverses representacions de taulers mancala i d’alquerc*. Alguns d’aquest manaca dels que us parlem, s’han trobat a Ciudad de Vascos (localitat hispanomusulmana construïda el segle X i abandonada, possiblement, al segle XI), al municipi de Navalmoralejo, a la província espanyola de Toledo. Els investigadors Yolanda Cosín i Constantino García van localitzar 12 taulers mancala, entre altres jocs, principalment d’alquerc i jocs de daus. Els taulers mancala trobats els van classificar en tres tipus: el primer tipus són 6 taulers tallats en pedra, amb dues files de quatre forats i dos magatzems. Un té els forats magatzem en un extrem i els altres cinc tenen dos forats extra en el mateix extrem del tauler però fora del lloc de les files. El segon tipus són 4 taulers tallats en pedra, i 1 de portàtil fet en un maó, amb dues files de quatre forats. Aquest podria ser més llarg, pel fet que el maó està trencat. El tercer tipus és 1 tauler tallat en pedra, amb dues files de quatre forats i un forat magatzem. Les mides són de 25 a 33 cm els que no tenen forats magatzem, i la resta de 40 a 53 cm. Els forats són de 4 a 6 cm d'ample i de 0,5 a 1,5 cm de profunditat. Un d'aquests taulers està al costat de la mesquita, prop d'una plaça pública. La resta, es troben a la ciutadella. Probablement van ser usats pels soldats en el seu temps lliure. Al Museo de Burgos (Espanya) hi ha un tauler mancala que, segons la tradició, fou lliurat al Monasterio de Santo

Pàg. 14

Fig.1 Tauler mancala d’ivori. Taller de Medina Azahara. Primera meitat del s.X dC (Museu Burgos, Espanya)

Domingo de Silos pel comte Fernán González junt amb una arqueta d’ivori i esmalts que també conserva el museu com a ofrena del botí aconseguit a la batalla d’Osma l’any 939 dC. Aquest tauler mancala (veure fig. 1), fou elaborat als tallers cordovesos de Medina Azahara, el segle X, segons indica l’expert José Antonio Gárate. Aquest excepcional tauler té forma d’estoig cilíndric i fou realitzat sobre un tros d’ullal. S’obra longitudinalment per la meitat. Al seu interior hi ha dues files de cinc forats. Els espais lliures entre els forats estan decorats amb ornamentació de tipus vegetal, coneguda com atauric. En els extrems es conserva part d’una inscripció cúfica que al·ludeix a la seva propietària, una filla d'Abd-al-Rahman III. Abd-al-Rahman III (891-961) va ser l'emir (912-929) i primer califa (929-961) de Còrdova. *L'alquerc (de l'àrab al qirkat) o “marro de dotze” és un joc de tauler similar a les dames format per quatre quadrats posats de manera que en formen un altre de més gran, tots ells amb les diagonals i les meitats horitzontal i vertical marcades. A més calen 24 peces, 12 d'un color i 12 d'un altre. Per ampliar: Cosín Corral, Yolanda i Constantino García Aparicio (1998) 'Alquerque, mancala y dados: juegos musulmanes en la ciudad de vascos', a Revista de Arqueología, Gener, any XIX, núm. 201, Madrid.


Aprenem a jugar al M’bothe... Es juga amb sembra múltiple. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat que conté alguna llavor, el contingut d’aquest forat (incloent la llavor que s’acaba de deixar) es distribueix de nou en la mateixa direcció. Un moviment no es pot començar des d’un forat que contingui dues llavors, llevat que tots els forats que no estiguin buits de la nostra fila, tinguin dues llavors. Si no hi ha cap altre forat, cal moure el forat que estigui a l’extrem dret. El moviment acaba quan la darrera llavor sembrada cau en un forat buit. No està permès sembrar llavors en els forats de l’oponent que continguin dues llavors, excepte en el primer moviment de la partida. Després, aquest tipus de forats en el costat de l’adversari es salten. No es salten els forats amb dos llavors de la fila pròpia.

El joc M’bothe és jugat a Kenya pels pokomo que viuen en petits poblats al llarg del riu Tana. Aquest joc és jugat per homes i dones de totes les edats. L’objectiu del joc: És el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida. El tauler: El camp de joc està dividit en dos territoris de 10 forats cada un. Al principi es reparteixen 40 llavors (2 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x10.En el diagrama 3 es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler m’bothe. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.

Captures: Només en terreny de l’adversari. Si la darrera llavor d’una sembrada cau en un forat buit de la fila pròpia, i el forat oposat de la fila de l’adversari conté dues llavors, el jugador que estava sembrant captura aquesta parella de llavors, però no la llavor solitària sembrada en la fila pròpia. Les llavors capturades es retiren del tauler. El jugador que sembrava repeteix torn i juga de nou fins que un moviment no provoqui una captura. Aleshores, canvia el torn. No hi ha salt obligatori: Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 12, es dóna una volta completa: el forat del qual partim no s'haurà de saltar. Obligació d’alimentar l’adversari: Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en cas de no poder efectuar una tirada que l’alimenti. Fi del joc: El joc s’acaba quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler.

La tanda de joc: Els jugadors juguen un després de l'altre. El que juga primer s'escull a l’atzar o s’acorda entre ambdós. El jugador que comença primer pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una a una, en els forats següents, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge.

Regles Mbothe per jugar: Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a Kenya pels pokomo que viuen en petits poblats al llarg del riu Tana. Va ser descrit per primera vegada per Walter Drieger, l’any 1972.

Pàg. 15


A Borneo juguen amb taulers molt llargs

A

l’estat malai de Sarawak juguen amb taulers mancala de dues files, molt llargs. Sarawak és un dels dos estats de Malàisia situats a l'illa de Borneo i que limita al sud amb la província indonèsia de Kalimantan, al nord amb Brunei i a l'est amb l’altre estat malai, el de Sabah. Aquests taulers mancala tenen unes dimensions considerables. Són taulers de dues files de 13, 14 i 15 forats per fila. Hi juguen, sobretot les dones i els nens. En la fotografia 1 podeu veure a dues nenes que juguen en un tauler de dues files de quinze forats i dos forats magatzem a cada extrem. La imatge correspon a la localitat de Belaga, en el porxo d’una longhouse o casa comunal. Per arribar a Belaga, cal viatjar riu amunt pel rejang Sungai, el riu més llarg de Malàisia des Sibu a Kapit. Es troba a la part alta del riu, uns 120 km de Kapit i 100 km del Mar del Sud de Xina. Belaga és un petit poble de Sarawak d'unes 5.000 persones, que serveix com la capital del Districte. Belaga es va establir en la dècada de 1900, quan els comerciants xinesos van usar-lo com un lloc per al comerç amb el Orang Ulu de l'interior. En la fotografia 2, a la pàgina següent, es poden veure dues dones ancianes que juguen en altra casa comunal, en un tauler de dues files de catorze forats cada una i dos forats a cada extrem.

Fig.1 Imatge cedida per Glyn Willett. Dues nenes juguen en un tauler de dues files de quinze forats, a Belaga, illa de Borneo.

Belaga

Pàg. 16


Fig.2 Imatge cedida per Ryan A. Dues ancianes juguen en un tauler de dues files de catorze forats a Sarawak, illa malaia de Borneo.

PĂ g. 17


Glossari (4) “Joc”: cadascun dels jocs que se solen jugar al voltant d'un tauler que es reconeixen per uns determinats noms i regles diferents que, a voltes, comparteixen, o no, estratègies, estils de joc i objectius amb altres jocs. “Partida”: sèrie de jugades que formen un joc complet o fins a arribar a un límit definit, marcat per les regles de joc. En algunes ocasions es pot acordar el final segons un nombre determinat de peces capturades, segons el nombre de peces que resten al tauler o quan s’esgota un temps determinat encara que hi hagi possibilitats de seguir jugant. “Ronda

vs

partida”:

aquests dos termes, sovint, es confonen. Parlem de rondes per referir-nos a un conjunt de partides. Hi ha jocs que per decidir el gua-

Forats bloquejats reclamats

i

Un forat reclamat és un forat creat i bloquejat per acumular-hi el major nombre de llavors. En detrminats jocs mancala es poden crear forats reclamats. Per entendre aquest concepte, us mostrem tres exemples de jocs mancala: Sulus Nisthaw, Sulus Aidi i Selus, jugats a Etiòpia i Eritrea. Mentre que amb el Selus ens estendrem amb major detall, amb el Sulus Nisthaw i Sulus Aidi, us n’apuntem les principals idees. En el joc Selus, els jugadors poden fer les captures en un forat anomenat wegue, en qualsevol costat del tauler, tant se val a qui pertanyi. Un wegue és un forat creat i bloquejat en qualsevol costat del tauler quan la darrera sembrada cau en un forat que no és un wegue que conté tres llavors, i aleshores, n’hi han quatre. El jugador captura la darrera llavor sembrada que cau en un wegue i una altra llavor continguda en aquest forat. La pròxima vegada, les captures es realitzen d’aquesta manera, llevat que el wegue estigui buit. Els forats que queden a l’extrem esquerre de la fila pròpia de cada jugador s’anomenen ayemi (ull).

No està permès capturar en el forat ayemi de la fila més propera del propi costat del tauler. Tan sols es pot en el del costat de l’adversari. En aquest cas, el jugador mou altre cop, fins i tot, si el jugador ha capturat en un wegue de l’adversari. Si la darrera llavor sembrada cau en forat ayemi propi, el torn acaba. D’altra banda. en el joc Sulus Nisthaw es poden crear i bloquejar alguns forats en el costat de l'oponent però captureu des d’un forat reclamat en el vostre costat del tauler creat per l’adversari. A la segona i a les rondes següents, la divisió del tauler depèn del nombre de llavors que ha capturat el jugador vencedor. I en el joc Sulus Aidi, es poden crear i bloquejar forats reclamats al costat oposat del tauler però no es fan captures. Les llavors que caiguin en un forat reclamat pertanyen al jugador que l’hagi creat. No es retiren. Al final de la partida cada jugador comptarà les llavors restants en els forats reclamats propis que ha creat al costat del tauler de l’adversari.

nyador es juguen a una única ronda i altres a diverses. És a dir, el vencedor és el que guanya un determinat nombre de partides contra el mateix adversari. No confondre ronda amb fase o etapa en un campionat, com en els escacs. Pàg. 18

Descripció completa, del Selus, AQUÍ Descripció completa, del Sulus nisthaw, AQUÍ Descripció completa, del Sulus aidi, AQUÍ


El racó del col·leccionista (IV) Tauler congklak d’Indonèsia. Tauler de fusta tallat i pintat a mà. Detalls pintats en daurat. A cada extrem un cap humà: un de dona i un altre d’home. Dues files de 5 forats a cada fila i dos forats extra. Sostingut per dos peus en forma de mans. Dimensions: 60cm llarg, 31cm ample, 23cm alt.

Arracades en forma d’aualé Originals arracades que reprodueixen la forma de dos taulers de dues files de sis forats cada un. Estan elaborades artesanalment amb argila polimèrica (material sintètic no tòxic amb una textura i consistència similar a l’argila) i pintades a l’oli. Aquesta creació artistica simula a la perfecció la fusta d’un veritable tauler d’aualé !! Fixeu-vos amb els detalls de les llavors i la textura rugosa. Els petits aualés tenen una mida de 4,5 cm. Cada un té la seva tanca per penjar de l’orella. Aquestes peces han estat creades per A. Dettai, una artista francesa, que m’ha dit que li agrada molt jugar a l’aualé! Foto cedida per A. Dettai

Pàg. 19


i en el pròxim número... Jocs mancala etíops al segle XXI.

foto cedida per Biel Pubill

A Etiòpia no és difícil trobar gent jugant a diferents jocs de mancala. Els nens pastors que es troben a les cataractes del Nil, a Tis Abay, juguen fent forats a la terra humida. Al sud del país es troben ramaders sumais que juguen en taulers de dues files de 12 forats. Tot això ens ho explicarà en Biel Pubill, que va viatjar aquest passat estiu a Etiòpia i va reportar diversos jocs mancala d’aquesta zona.

Idees errònies al voltant dels jocs mancala. Avui en dia, malgrat l’ampli coneixement que es té d’aquesta família de jocs, encara se’ls descriu, erròniament, com si fossin un sol joc que té algunes variants, del qual l’aualé n’és el protagonista. Se’ls descriu com els escacs africans; que provenen de l’antic Egipte i que les seves regles de joc s’han transmès sense variacions fins avui en dia, al llarg de milers d’anys. També es diu que a casa nostra i a Europa hi ha arribat fa molt poc, molt recentment. Tot això no és realment així.

foto cedida per Larry Leandro Mastria

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 4 - Octubre/Desembre 2012

20

Món aualé n.04  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 1 número 4 (octubre - desembre 2012) ISSN 2014-7597.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you