Page 1

Vol. 1, núm. 3 - Juliol/Setembre 2012

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Bechi. Tauler de dues files de quatre forats, Eritrea. Col·lecció privada.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 3 - Juliol/Setembre 2012

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI Pàg 4-7 Alguns dels jocs mancala al món. Els jocs mancala s’han jugat i es segueixen jugant en files de forats amb moltes variacions al llarg d’Àfrica, Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al sud-est asiàtic, el Carib, i fins i tot, a Amèrica Central i del Sud i a parts d’Europa. Els jocs mancala tenen una distribució geogràfica molt àmplia.

Pàg 8-9 Conversem amb Bernat Casanovas. En Bernat Casanovas i nosaltres compartim una passió: passar moltes estones jugant a diversos dels jocs mancala, sobretot a l’aualé. És tanta la passió que l’ha dut a viatjar a indrets llunyans i remots per aprendre’n de nous i divulgar-los.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Us mostrem una espectacular fotografia a dues pàgines de dos homes que juguen al wouri a Mali.

Pàg 12-13 Jocs de tres files a la Banya d’Àfrica. Mentre que alguns jocs de mancala són coneguts per les seves boniques talles, altres són coneguts per la mida del tauler o pel nombre de files de forats. Aquest és el cas dels taulers de tres files.

Pàg 14-15 Aprenem a jugar a l’ouril. El joc Ouril és jugat a l’arxipèlag de Cap Verd, a l’Àfrica occidental. També és conegut amb el nom d’uril, oril, ouri o ori. Les regles són similars a les de l’aualé. La principal diferència rau en que a l’ouril les llavors solitàries només es poden moure si el jugador que sembra té sols forats que contenen una llavor o cap. Està permès fer un moviment que provoqui la captura de totes les llavors de l’adversari.

Pàg 16-17 Mancales de quatre files de l’Àfrica central i de l’est i de la península Aràbiga. Us parlem d’alguns jocs de quatre files de forats que es juguen a l’Àfrica central i de l’est: bao la kiswahili, hawalis, bao kiarabu, kombe, kisolo i mangola. Els jocs de quatre files formen una gran sub-familia dins del món dels jocs mancala.

Pàg 18 Glossari. Part 3 Alguns dels mots emprats en el món de l’aualé i els jocs mancala. En aquest ocasió us ensenyem l’objectiu dels jocs mancala, explicant conceptes com “immobilitzar l’adversari”. També us mostrem el significat de jugar amb doble cicle de sembra i què són les llavors solitàries.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (III) Us mostrem un tauler mancala dels Luba de quatre files de sis forats, tallat a mà en forma rectangular amb dos homes asseguts que sostén el tauler a la seva falda.

Pàg. 3


Alguns dels jocs mancala al món Els jocs mancala europeus.

Els jocs mancala americans foren duts pels esclaus que provenien d’Àfrica occidental.

3 4

Al-andalus (actual Espanya):?

4

jocs 2x6

5 4 4

Equador: wari* Brasil: a-i-u* Guyana: wari*, Surinam: awari*, lontu holo, langa holo Cuba: adji-kui Rep. Dominicana: hoyito Haiti: voleur Sta Lucia: oware* Illes Caiman: waurie Antigua i Barbuda: warri Jamaica: woll*? Bahames: worri*?

8

4 7 4 7 4 4

Grècia: mandoli Bòsnia: ban-ban Sèrbia: ?

jocs 2x9 Prussia (actual Alemanya, Polonia i Rússia):deutsches bohnenspiel

3 3 4 4 1 1 ? 4 8 2 8 4 4 4 13 4 8 8 4 4 4 4 4 16 14 4 44 4 13 8 5 91 2 12 1 2 5 Es desconeix el nom del joc

jocs 2x6

jocs 2x6-12

jocs 2x6 Estònia, Alemanya, Suïssa i Àustria: baltisches bohnenspiel

NOTA

Surinam: adji-boto

jocs 2x7

jocs 2x5

7

jocs 2x5

5

8

4 4

3

4

EUA (Nova York): manqala dut al segle XIX per immigrants Sirians

13 14 11 12 13 11 12 1 14 14

Rep. Dominicana: hoyito

NOTA

*

mateixes regles que l’aualé, amb diferents noms, segons cada lloc

*?

s’assumeix que tenen o tenien regles similars a l’aualé

1

3 4

jocs 2x3

mbere (Nigèria); um el tuweisat (Sudan); unee tugaluulax (Mongòlia) Meriköçdü (Azerbadjan); piç (Turquia)

2

jocs 2x4

3

jocs 2x5

kpèh, gôré (Costa Ivori); krur (Sahara, Mauritània), songo batanga (Camerun); bechi (Eritrea); um dyar (Mauritania)

alemungula (Etiòpia); laomuzhuqi, dong wo (Xina) o quan (Vietnam); bay khom (Cambodja); bestemshi (Kazakhstan), eson korgool (Mongòlia), pachgarhwa, khutki-boia, (India); meneli tas (Turquia)

Pàg. 4

4

4

jocs 2x6

djenon abé, djenon aburé, axoxodi, awalé lété*, woaley (Costa Ivori); ayò*, odu, jekinje, sokusowó, olowuka, jodu, redu (Nigèria); oware*(Gàmbia, Sierra Leone), wari*, abawo, ba-awa, kyekyemapuduo* (Ghana); adjito (Benin); wouri (Mali); ouril , urim (Cap Verd), kar (Txad); kpo (Libèria); Lahemay Waladat (Etiòpia); kâra, um el banât (Sudan); layli, rio kadalis (Somalilàndia); mangala (Turquia); vai lung thlan (India); tap-urdy(Turkmenistan); meusueb (Indonèsia)

5

jocs

2x7

akong (Gabon, Camerun, Guinea equatorial), songo, songo mpkeum, songo bikom, songo agbé (Camerun); pallamkuzhi, cenne, ali guli mane, kanji-guti, (India); tatak (Pakistan); daramutu (Sri Lanka); daradara, galatjang, motiq, papan dakon (Indonèsia); al-manqala (Israel, Palestina, Síria); la’b hakimi, lab madjnuni (Síria); chongka (Marianes)

6

jocs 2x(N)+2

congklak, otjin (Indonèsia); dakon (Java, Indonèsia), sungka, txuncajon (Filipines); ohvalhu, naranj (Maldives)

7

jocs 2x9

8

Jocs 2x6-12, 2x8, 2x10-24, 2x40-50

toguz kumalak (Afganistan, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan, Uzbekistan, Turkmenistan, Russia, Xina)

mbothe, giuthi, lukho, enkeshui (Kenya); lebbut ahboxen (Marroc, Sahara Occ.); anywoli (Etiòpia, Sudan del Sud); azigo (Nigèria); andada (Eritrea); isolo (Zàmbia); kuoless (Guinea); en gehé (Tanzània)


7 7 3 73 3 511 4 7 7 7 7 5 5 5 3 5 5 3 4 3 15 5 4 2 12 6 5 1 9 3 3 8 4 5 5 8 43 6 5 6 4 4 13 3 6 8 14 5 Els jocs mancala 13 5 13 africans, asiàtics i 5 6 5 d’Oceania. 8 14 12 13

5 3

10 13 14 10 11 14 17

9

jocs 3x6

selus (Eritrea); sulus aidi, sulus nisthaw (Etiòpia, Eritrea); Imbelece (R.Dem.Congo)

10 jocs 4x4, 4x5 katra (Madagascar); chisolo (Zàmbia)

11 jocs 4x6

bao la kiswahili (Àfrica est); omweso (Uganda); igisoro (Rwanda, Burundi, Uganda); bao la kimasai, bao la kigogo (Tanzània); katra be (Madagascar); isolo-II (Zàmbia); bao kiarabu (Kenya); kiela (Angola); aweet (Sudan)

14 jocs 4x(8-40)

katra, katra paika (Madagascar),

12 jocs 4x7 kisolo (R.Dem.Congo); (Angola)hawalis (Zanzibar, Oman)

13 jocs 4x8, 4x10, 4x12

cela

owela (Namíbia), baré (Sudan del Sud); cuba (Sud-Àfrica, Moçambic); en gehé (Tànzània); tsoro (Zimbabwe); txuva, tchouba (Moçambic); luela (Angola, R.D. Congo); mefuvha (Sud-Àfrica); nsolo (Malawi, Zàmbia); nchuwa (Malawi)

En aquest mapa hi ha ubicats alguns jocs mancala tradicionals, concretament 150 jocs, procedents de 84 països (tal i com es coneixen avui en dia) d’Africa, Àsia, Oceania, Amèrica i Europa. Les xifres indiquen la mida habitual dels taulers. A voltes, hi ha jocs que es juguen en un sol tipus de mida de tauler: per exemple en un de 2x7 (dues files de set forats) o en un de 2x5+2 (dues files de cinc forats, més 2 forats magatzem). En altres ocasions, un joc es pot jugar en un rang: per ex. de 2x(10-24) (dues files i un rang de 10 a 24 forats) o en taulers de (2-5)x5 (un rang de dues a cinc files de cinc forats). Hem intentat ser rigorosos amb l’ubicació geogràfica dels taulers, tot i que, per raons obvies d’espai, alguna icona no està exactament ubicada on hauria d’estar. Hi ha escrits els 150 jocs i s’especifica a quins països es juguen o s’han jugat, tradicionalment.

15 jocs (2-5)x5

laomuzhukeng, laomuzhu, mak hu hai (Xina)

16 jocs 6x2 ohojitxi (Costa Ivori)

17 jocs 6x3, 6x6 katro (Madagascar)

Jocs documentats ja desapareguts Jocs documentats que es segueix jugant o s’han jugat almenys fins a finals del s.XIX o inicis del s.XX

Pàg. 5


Alguns dels jocs mancala al món “Mancala” és un terme usat convencionalment per a descriure una família de jocs tradicionals, jugats entre dues persones o equips que tenen en comú que es juguen amb unes peces indiferenciades (no hi ha peces d’un o altre jugador). Aquestes són distribuïdes a través d’uns moviments característics, generalment anomenats: “sembrar” i “collir” al llarg de diverses files de forats, excavats o dibuixats al terra o tallats en taulers de fusta o altres materials, amb l’objectiu, generalment, de capturar més peces que l’adversari, o de deixar a l’adversari sense un moviment legal per guanyar, segons les regles del joc. Alguns autors fan referència a aquesta família de jocs tradicionals com a jocs de sembrar i collir, de comptar i capturar o de forats i llavors. Els jocs mancala són uns dels jocs de taula més antics del món i, probablement, els més jugats al llarg de la història. S’han jugat i es segueixen jugant de forma tradicional amb moltes variacions al llarg d’Àfrica, de l’Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al llarg del sud-est asiàtic, el Carib, i fins i tot a Amèrica Central i del Sud i a parts d’Europa. Els que es juguen en taulers de dues files estan més estesos per Àfrica occidental i central i pel nord d’Àfrica; per Orient Mitjà, per Àsia central, el sud d’Àsia i el sud-est asiàtic; també pel Carib i Amèrica del sud. Els jocs mancala que es juguen en taulers de tres files estan més estesos per l’anomenada Banya d’Àfrica.

Foto 2 Foto 2: Dos pescadors juguen a l’oware a St Lucia, al Carib. Foto cedida per Dan Shepherd Images (2008)

Els jocs mancala jugats en taulers de quatre files estan, sobretot, estesos pel centre, sud i est d’Àfrica, inclòs Madagascar i les Comores. Alguns jocs de quatre i cinc files es juguen a Yunnan, sud de Xina. Aquests jocs mancala xinesos són generalment variants ampliades per acomodar més jugadors. Hi ha jocs mancala que es juguen en taulers de sis files que estan estesos per Madagascar.

Foto 1 Foto 1: Jugant en un tauler de dues files de set forats a Al-Salt, Jordània. Foto cedida per Erin Peterson.

Pàg. 6

Foto 3 Foto 3: Jugant al conglak a l’entrada d’una botiga de roba a Jakarta, Indonèsia. Foto cedida per Mathieu Castel .


Diversos homes juguen a Tanzània en un tauler de grans dimensions de quatre files de dotze forats. És habitual que juguin per equips. Foto cedida per Job de Graaf. Pàg. 7


Conversem amb Bernat Casanovas “Els noms dels jocs mancala canvien d'un poble al del costat. Imagina què pot passar en tot el conjunt d’Àfrica, i més si es té en compte que en qualsevol país es parlen desenes o inclús centenars de llengües (…) A Moçambic ens trobarem que un mateix joc és identificat amb noms diferents. Els makues l'anomenen txuva o ntxuva. Els makues del nord-oest, que limiten amb Malawi l'anomenen m'palé. Tchadji o txadji és com li diuen a Ilha de Moçambic, una de les zones amb molta tradició, on a cada ombra d'arbre hi ha grups de gent jugant-hi. Els makondi juguen al ntxadjo. Per últim, els java juguen al dibau. ”

Bernat Casanovas, entrevistat per Aina Canal, a La Garrotxa. Foto: Vicenta Canal

En Bernat Casanovas i nosaltres compartim una passió: passar moltes estones jugant a diversos dels jocs mancala, sobretot a l’aualé. És tanta aquesta que l’ha dut a viatjar a indrets llunyans i remots per aprendre’n de nous i divulgar-los. Quan i on vas començar a jugar als jocs mancala? A Moçambic és la primera vegada que els vaig veure i no sabia què era. I llavors em van ensenyar a jugar a un. Aleshores vaig començar a preguntar i vaig començar a buscar per Internet. Això era l’any 2005...No. Era l’any 2006. Què tenen els jocs mancala d’especial que no tenen altres jocs de taula? Doncs, depèn. Cada joc és un món diferent. A mi m’agrada que amb una cosa molt simple (amb uns forats i pedretes) pots fer moltíssims jocs. I llavors, és clar, porta molt a la imaginació de descobrir-ne de nous, d’inventar-ne. Amb

Pàg. 8

molt poca cosa pots fer molts jocs. En canvi, els altres jocs com que tenen moltes regles, moltes coses, i t’has de comprar un taulell “super-car”, i tot això. Jugues amb el teu fill, oi? A quin joc mancala jugueu? Sí. A l’aualé. Bernat, a mi sempre m’han dit que amb el menjar no s’hi juga. Però em van explicar que tu i un artesà de la xocolata de Manresa vareu fer jocs d’aualé per llepar-se els dits. M’ho expliques? Sí, amb un amic. Ell no coneixia aquest joc i li va cridar molt l’atenció. Em va preguntar: això que són? I li vaig dir: són unes llavors. I em va dir: I si jo fes una cosa amb xocolata, com una espècie de llavors de xocolata, s’hi podria jugar? Li vaig dir que sí, que fes unes llavors inspirades en el joc. I aleshores ell va començar a pensar coses i va agafar cafè de Kenya i xocolata d’una illa que es diu Sao Tomé, i va fer unes llavors d’aquesta mateixa mida. Representa que anaves jugant i, a mesura que anaves guanyant peces, te les anaves menjant.


Has viatjat diverses vegades a Àfrica a “caçar” jocs mancala, oi? Sí, bé...he buscat per diferents llocs. Per exemple per Nigèria, per Moçambic,... Em pots parlar d’aquests viatges? Bé, de fet, en el primer viatge quan els vaig descobrir, encara no coneixia aquests jocs. Vaig anar amb un fotògraf i jo li feia d’ajudant. Anàvem recorrent el país i anàvem fent fotografies. Me’n recordo a Ilha Moçambique que hi havia gent a terra en una plaça tots jugant. Aquesta va ser la meva primera descoberta. Després n'hi van haver d'altres a Nampula i més amunt. Llavors, en diferents viatges que he fet més tard ja vaig buscant pels “mercadillos” i altres llocs a veure què trobava. Ah...t’explico una altra cosa. Saps què? Quan vas a un país, va bé per conèixer gent. Quan tu arribes a un país d’aquests, tothom et veu com un turista i no et prenen en serio. Quan tu et comences a interessar per coses seves, com, per exemple, pels jocs que juguen, de seguida s’obren i et donen tota la seva confiança i et comencen ha explicar coses, ensenyant-te el seu poble, casa seva i com viuen. Aleshores, és una excusa perfecta, quan viatges als llocs, per no fer el turista i conèixer gent.

Fig. 2: En Bernat ens parla sobre els jocs mancala. Foto: Vicenta Canal

Diga’ns 3 jocs mancala que t’agradin especialment i per què? I explica’ns alguna característica destacada. Mira...hi ha un joc molt curiós que és indi....ara no me’n recordo del nom, sí el txuca ruma...és curiós perquè jugues tu sol. És un solitari. Aquest és un joc que m’agrada. A vegades hi jugo sol. És molt relaxant i m’entretinc quan estic avorrit o quan estic amoïnat. I hi començo a jugar i el sorollet de les llavors em relaxa molt i se m’obre el cap i ja puc començar a pensar coses. L’aualé m’agrada molt també. I aquest que juguem, l’ohojitxi, perquè de tots els jocs que conec és el que és més competitiu. És divertit perquè et piques molt amb l’adversari. En un món en que els nens no paren de jugar a nintendos, ipads, wiis i plays, creus que els jocs mancala hi tenen lloc? Home...i tant! Tots els jocs són útils. Fins i tot, amb els jocs de consoles de guerres i de coses d’aquestes, també apreneu coses. Tots els jocs tenen un lloc. S’aprèn amb els jocs de taula amb els de consola. Tots els jocs són bons. I per acabar, creus que està bé que els nens petits juguin als jocs mancala? Sí, perquè els ajuden a, per exemple, a millorar el seu càlcul, la memòria, al recordar quantes llavors tenen en cada forat. No és que els faci més intel·ligents però els ajuda a exercitar el cap. Moltes Gràcies.

Fig. 3: Imatge d’arxiu. Juliol 2006, Moçambic. Foto: Bernat Casanovas

Pàg. 9


Pàg. 10


Dos homes juguen al wouri a Mali. Foto cedida per Staffan Martikainen.

PĂ g. 11


Jocs mancala de tres files a la Banya d’Àfrica

P

er jugar als jocs mancala se solen utilitzar taulers de fusta. En alguns casos, la forma característica dels taulers ens permet conèixer la zona d’origen. Mentre que alguns jocs de mancala són coneguts per les seves boniques talles, altres són coneguts per la mida del tauler o pel nombre de files de forats. Aquest és el cas dels taulers de tres files.

Els jocs de tres files es troben principalment a Etiòpia, Eritrea i algunes regions frontereres de països veïns com Sudan. Els jocs mancala es classifiquen sovint segons el nombre de files. Aquesta forma de classificació és només descriptiva. Hi ha moltes variacions en les regles que venen determinades pel nombre de files. Els jocs que es juguen en taulers de dues files són els més comuns, els jocs de quatre fileres es troben principalment a l’Àfrica Austral i Central, a la costa d’Àfrica Oriental i en alguna zona d’Orient Mitjà. A la part oriental del continent africà, la regió formada pels estats de Djibouti, Eritrea, Etiòpia i Somàlia és coneguda com la Banya d’Àfrica. En aquesta regió i en la frontera amb el Sudan i el Sudan del Sud es juga als jocs gabata.

Gabata (gabeta, gebeta, gebta o gobeta) és el terme genèric donat als jocs de mancala jugats a Etiòpia i Eritrea. Aquests jocs es juguen en un tauler de 3×6, és a dir, tres files de sis forats, però no sempre. Els jocs gabata es poden jugar, simplement, cavant dues o tres files de sis forats a terra o sobre una taula de fusta, pedra o altres materials. La gent benestant usava taulers de fusta amb dissenys complicats, per jugar als jocs gabata. Aquest tipus de joc, encara que molt antic i jugat al llarg d’Etiòpia, era evitat pels seguidors de la secta ortodoxa durant el Divendres Sant. Fa uns anys un tauler gabata era un tipus de símbol de la vida familiar, al voltant de la qual els vells i joves es reunien. Quan un home es casava de jove, el seu pare li podia tallar un tauler, i els nuvis s’entretenien forces hores jugant-hi. El gabata semblava tenir especial rellevància durant les celebracions nupcials.

Pàg. 12

Selus és un nom usat per a referir-nos de manera general a tots els jocs gabata que es juguen en taulers de tres files. Selus també és un nom específic d’un joc, proposat per alguns autors per a referir-nos a una variant de la ciutat de Massawa, a Eritrea. En els jocs de tres files, a cada jugador li correspon la fila de sis forats més propera i els tres forats més a la dreta de la fila central. Els jugadors cal que sembrin en ziga-zaga en les tres files del tauler. És a dir, d’esquerra a dreta a la fila més propera. De dreta a esquerra en els forats centrals propis. També es mou de dreta a esquerra a la fila més llunyana de l’oponent. I es mou d’esquerra a dreta en els forats centrals de l’adversari. Hi ha alguns gabata i altres jocs relacionats que es juguen, o s’han jugat, en taulers de dues files de cinc forats (2x5); de sis (2×6), de set (2×7); i de dotze forats (2×12), com per exemple alemungula, andada, anywoli, lamlameta, luuth i qelat. En alguns jocs de tres files, el primer moviment és jugat simultàniament pels dos jugadors a mode de cursa fins que ambdós caiguin en un forat buit. El primer jugador en arribar a un forat buit, començarà la segona etapa. És el cas del joc sulus aidi i del joc abalala’e. A vegades, no hi ha captures durant el joc ja que els jugadors acumulen el major nombre de llavors en uns forats concrets que se’ls anomena “reclamats” i les colliran en acabar la partida o ronda. En els jocs de tres files, un “forat reclamat” és un forat creat i bloquejat quan la darrera llavor sembrada cau en un forat (no reclamat) que conté tres llavors, i amb aquesta, n’hi ha quatre. En el joc selus, els forats reclamats s’anomenen “wegue”. En determinats jocs gabata, els jugadors han de crear i bloquejar altres tipus de “forats reclamats”, on, en posteriors torns, ambdós jugadors o un d’ells pot capturar les llavors contingudes. Així doncs, segons les diferents regles de cada joc, les captures es realitzen en un forat reclamat, tan sols en el costat propi, creat per l’adversari (p.ex. joc sulus nisthaw) o es realitzen en un forat reclamat en qualsevol costat del tauler, independentment de qui sigui el propietari (p. ex. joc selus). En diversos jocs de tres files, les captures es produeixen quan la darrera llavor sembrada cau en un forat buit en el propi territori, com en altres jocs mancala jugats en taulers de dues files o de quatre files. Aleshores, totes les llavors que hi ha en el(s) forat(s) oposat(s) de l’adversari són capturades (p.ex. joc abalala’e).


Dos exemples de jocs gabata En molts jocs mancala l’objectiu és el de capturar el major nombre de les peces en joc. Entre els jocs de tres files, a vegades les llavors es capturen durant la partida, en altres ocasions s’acumulen fins al final de la partida o ronda en “forats reclamats”. En el sulus aidi, l’objectiu és acumular durant la partida el major nombre de llavors en forats reclamats. La principal característica és que es poden crear i bloquejar alguns forats reclamats en el costat de l’adversari. Qualsevol llavor que caigui en un forat reclamat pertany al jugador que l’ha creat. Al final de la partida cada jugador compta les llavors en els propis forats reclamats.

Fig. 1: Tauler Gabata de 2 peces procedent d’Etiopia. Foto cedida al pel University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, EUA.

En el joc sulus nisthaw, l’objectiu és el de capturar més llavors que l’adversari. Es poden crear forats reclamats en el costat del tauler de l’oponent, però tan sols es poden fer captures en els forats reclamats del propi costat del tauler que han estat creats per l’adversari. Aquest joc és jugat en rondes i per la segona i successives rondes, la divisió del tauler depèn de la quantitat de llavors capturades pel guanyador en la ronda anterior. Al capturar més llavors es pot incrementar el control del tauler. Per a veure una descripció completa del joc Sulus nisthaw Cliqueu AQUÍ Per a veure una descripció completa del joc Sul us aidi Cliqueu AQUÍ

Fig. 2: Jugant a jocs mancala de tres files (selus, sulus aidi, sulus nisthaw,…) en un centre educatiu de Catalunya.

Pàg. 13


Aprenem a jugar a l’ouril...

És jugat a l’arxipèlag de Cap Verd, a l’Àfrica occidental. També és conegut amb el nom d’uril, oril, ouri o ori. Les regles són similars a les de l’aualé. La principal diferència rau en que les llavors solitàries només es poden moure si el jugador que sembra té sols forats que contenen una llavor o cap. Està permès fer un moviment que provoqui la captura de totes les llavors de l’adversari. Aleshores, el jugador repeteix torn i sembra una altra vegada. . L’objectiu del joc: És el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida. El tauler: El camp de joc està dividit en dos territoris de 6 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors (4 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x6 (veure diagrama 1) .La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.

diagrama 1 La tanda de joc: Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una per forat, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge. No es pot començar a sembrar des d’un forat que contingui 1 llavor. Les llavors solitàries només es poden moure si el jugador que sembra té sols forats que contenen una llavor o cap . Captures: Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors que queden després d’haver sembrat. El forat es deixa

Pàg. 14

buit. Les llavors capturades es treuen del tauler o es recullen en el forat "casa" propi (si es juga amb un tauler 2x6+2). Per tant, només podrem capturar si, un cop hem sembrat, el forat conté dues o tres llavors. Captura encadenada: Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si el forat precedent també conté dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament. Tan sols es pot capturar en el camp de l’adversari. Es retiren del tauler. Es pot fer un moviment que provoqui la captura de totes les llavors del contrincant. En aquest cas, el jugador sembra una altra vegada i cal que “alimenti” l’adversari. Si no pot, el joc acaba. Salt obligatori: Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 11, es dóna una volta completa: el forat del qual partim s’haurà de saltar . Obligació d’alimentar l’adversari: Està prohibit "fer passar gana" a l’oponent: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’altre jugador i impedeixi que pugui jugar. Fi del joc:



quan un jugador es queda sense llavors en el seu costat del tauler i l’altre no pot ”donar-li de menjar”. En aquest cas, el jugador que té llavors al seu camp, les captura.



quan un jugador es dóna per vençut. Quan un jugador captura més de 24 llavors, el joc acaba. No cal seguir fins al final.


Regles ouril per jugar. Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a a l’arxipèlag de Cap Verd. Hi fou fou dut pels esclaus que procedien de la costa occidental d’Àfrica (Senegal i Gàmbia) durant el colonialisme portuguès que va començar al segle XV. Santiago és la primera illa de Cap Verd on apareix l’ouril ja que aquesta illa va ser el primer lloc on els esclaus van ser portats. D’aquí a Boavista i després a l’illa de São Vicente, on es diu que és el lloc en el qual és juga més a l’ouril que en cap altre lloc. El joc Ouril també és juga a Portugal, i no tan sols entre la comunitat caboverdiana. Està present a les escoles per a l’aprenentatge de les matemàtiques. És molt popular entre els estudiants. Suposeu que sou el jugador B. Podeu jugar els forats 1, 3, 4, i 6 de la vostra fila. El forat 5 no podeu jugar-lo doncs tan sols conté una llavor solitària.

Ara bé, el forat 1 de l’adversari conté quatre llavors després de la sembra. No podeu capturar-les. En total, captureu 5 llavors en aquest torn.

diagrama 7 Imagineu la situació del diagrama 7. És el vostre torn. Com que tan sols teniu llavors en els forats 1, 4 i 5, però els forats 1 i 4 contenen llavors solitàries, esteu obligats a sembrar les llavors del forat 5, que conté 18 llavors. En sembrar-les, caldrà saltar obligatòriament el forat del qual partiu (5B) . Aixi doncs, després de sembrar-les, ens trobem amb la següent situació:

diagrama 4 Decidiu jugar el forat 4B. Agafeu totes les llavors (cinc llavors) d'aquest forat i les sembreu en sentit anti-horari. Aquesta acció porta a la situació del diagrama 5:

diagrama 8 En sembrar-les, es donen dues voltes i arribeu amb la darrera llavor sembrada en el forat 6 de l’adversari. Aleshores, captureu les 3 llavors que hi ha i les retireu del tauler. Com que els forats precedents contenen també 2 o 3 llavors, aquestes també es capturen. En total captureu en aquesta jugada 16 llavors de cop. diagrama 5 Acabeu dipositant la darrera llavor en el forat 3A que contenia 1 llavor. Ara en són 2. Les captureu. Una vegada heu sembrat, observeu que la darrera llavor ha caigut en un forat de l'adversari (3A) que contenia una llavor.

diagrama 9

diagrama 6 El forat 2 de l'oponent conté tres llavors després d’haver sembrat. Per tant, podeu també capturar-les (la que heu dipositat i les dues que hi havia):

En el joc ouril podeu fer una captura encadenada que provoca la captura de totes les llavors de la fila de l’adversari. En aquest cas, tornareu a moure. És a dir, repetiu torn. Però cal que mogueu des d’un forat que “alimenti” el contrincant. En l’exemple del diagrama 9, cal que sigui des del forat 6A. Si aquest forat tan sols tingués una llavor o estes buit, com que hauríeu de moure el forat 1B o 4B (que són els únics forats on no hi ha llavors solitàries per moure), la partida acabaria, doncs no podríeu arribar per “alimentar l’adversari”.

Pàg. 15


Mancales de quatre files de l’Àfrica central i de l’est i de la península Aràbiga

U

s parlem d’alguns jocs de quatre files de forats que es juguen a l’Àfrica central i de l’est: bao la kiswahili, hawalis, bao kiarabu, kombe, kisolo i mangola. Els jocs de quatre files formen una gran subfamília dins del món dels jocs mancala. Mentre que la majoria de jocs mancala de dues files tenen com a objectiu capturar més llavors que l’adversari i cada jugador sembra en el seu territori i en el de l’oponent, tot i que no és sempre així; la majoria de jocs mancala de tres i quatre files tenen per objectiu immobilitzar a l’adversari, o bé, per guanyar la partida o ronda, cal capturar totes les llavors de la fila interior de l’oponent. En la subfamília dels jocs de quatre files cada jugador sembra sols en els forats del seu territori. L’Àfrica de l’est o Àfrica Oriental és la regió de l’est del continent africà, definida de manera variable segons la geografia o la geopolítica. Acostuma a incloure els estats i territoris següents: Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Seychelles, Somàlia, Tanzània, Territori Britànic de l’Oceà Índic (arxipèlag de les Txagos), i Uganda. A vegades, també es considera part de l'Àfrica Oriental el Sudan i Sudan del Sud. En aquesta regió podem trobar els següents jocs de quatre files: El joc bao (bao la kiswahili), ubao o mbao és un joc mancala que usa un tauler que té 32 forats, ordenats en quatre files. Forma part de la subfamília de jocs de tauler que es juga a Àfrica oriental, que podríem anomenar "ubao michezo". És jugat a Kenya, Tanzània, Burundi, República Dem. del Congo, Malawi i nord de Moçambic. Una característica del joc bao és que la partida comença amb poques llavors en el tauler i que es van afegint noves peces. Es requereixen 32 llavors per jugador. Cada jugador té 10 llavors al començament. Les llavors s'anomenen kete. Les altres 22 llavors es guarden a fora del tauler i són incorporades més endavant. Per altra banda, les llavors capturades no es retiren del tauler sinó que són reingressades de nou. El joc hawalis sembla ser l’únic mancala de quatre files que es juga fora del continent africà, excepte alguns jocs jugats a Yunan, a la Xina (ara bé, aquests són adaptacions d’altres jocs mancala de dues files per a ubicar-hi més jugadors). Es juga a Oman entre la gent de parla àrab però no pas entre la gent de llengua suahili. Aquest joc, a l’illa de Zanzíbar, a Tanzània és conegut com bao kiarabu (“el bao dels àrabs”) i jugat pels àrabs procedents d’Oman. Es juga en un tauler de quatre files de set forats amb dues llavors a cada forat a l’inici de la partida. Es juga en direcció anti-horària al voltant de les dues files pròpies. Les llavors solitàries no es poden moure, excepte quan els forats propis continguin menys de dues llavors. Una llavor solitària tan sols es pot moure a un forat buit. Les llavors capturades es retiren del tauler. Un jugador guanya quan captura totes les llavors de l’adversari. El joc bao kiarabu és jugat a l’illa de Zanzíbar, a Tanzània per la gent àrab procedent d’Oman. Hi ha dues variants de joc que es coneixen amb aquest nom. Una variant és idèntica al joc que

Pàg. 16

s’acaba de descriure, conegut com hawalis, jugat a Oman, inclosa la disposició inicial de les llavors i la mida del tauler. L’altra variant es juga en un tauler de quatre files de vuit forats però, a diferència de l’hawalis, es necessiten 144 llavors, 72 per jugador. Es col·loquen 9 llavors en cada forat a l’inici de la partida. Aquesta variant del bao kiarabu, es juga en direcció horària i es poden capturar les llavors contingudes en un forat de l’adversari en la seva fila exterior, oposat al forat interior propi on ha caigut la darrera llavor sembrada de la volta, encara que el forat oposat de la fila interior de l’adversari estigui buida. El joc kombe és jugat a la costa nord de Kenya i a l’illa de Lamu en taulers de quatre files de vuit forats. Kombe és el nom usat per al joc al llarg de la costa nord de Kenya i a l’illa de Lamu. La paraula té dos significats en suahili: buidar i netejar, és a dir, deixar sense llavors a un oponent. Així, "mbao ya Kombe" significa: tauler buidat, mentre que "mchezo wa Kombe" vol dir: el joc que ens deixa nets. El primer significat es refereix, per descomptat, al mètode utilitzat i el segon, al fet que la partida es juga fins que un dels jugadors ha perdut totes les seves llavors en el seu territori i queda "net", sense llavors. Africa Central és un terme usat per descriure la regió de l'Àfrica situada al sud del desert del Sàhara, a l'est del golf de Guinea i a l'oest de la vall del Rift. Regió formada per Burundi, Rep. Centreafricana, R.D. Congo, Ruanda i Txad. Sovint inclou Camerun, Gabon, Guinea Equatorial i Republica Congo (Congo Brazzaville) i São Tomé i Príncipe. En aquesta regió, a part del bao, podem trobar també els següents jocs de quatre files: El joc kisolo (o cisolo) és jugat entre els luba, lulua i els songye al centre i sud de la R.D. del Congo en taulers de 4×7 amb 3 llavors en cada forat de les files exteriors al inici de la partida. El joc pot començar també amb cada jugador repartint les seves 21 llavors de la manera que consideri oportú en els catorze forats del seu costat del tauler. En el joc kisolo el vencedor és el jugador que aconsegueix deixar a l’adversari sense llavors en la seva fila interior. En aquest joc les llavors no es retiren del tauler, sinó que es reintrodueixen al propi costat del tauler quan són capturades. El joc mangola és conegut a la R.D. del Congo des de les muntanyes Virunga fins a la frontera amb el Sudan del Sud, i de Bangui (República Centreafricana) a Arui, prop d’Uganda. Hi ha moltes variants locals, probablement més de 30, que tenen regles d'obertura lleugerament diferents (algunes d'elles amb moviments d'obertura simultània). El tauler de joc pot tenir mides diferents. El joc és jugat pels adults en bonics taulers de fusta amb forats tallats a la superfície. Els nens, per contra, excaven els forats a terra o els dibuixen amb guix. És jugat per ambdós sexes, però més sovint per les dones. Segons l’etnòleg Philip Townshend, el mangola va ser desenvolupat després del 1911 i va substituir gradualment a jocs més antics. Es va estendre a través de l'administració colonial i els militars belgues al llarg de rius i carreteres i és l'únic joc mancala jugat a la conca central (una de les poques regions d'Àfrica on els jocs mancala eren encara desconeguts en el segle XIX).


Altres exemples de jocs de quatre files de forats d’Àfrica central i de l’est bao la kimasai – es juga en un tauler de quatre files de vuit forats a Tanzània pels massai. Es col·loca una llavor en els forats de la fila interior de cada jugador. La resta de forats es deixen buits. Cada jugador té 24 llavors més que anirà introduint més endavant. El jugador que es queda sense llavors en la seva fila interior, perd. omweso – es juga en un tauler de quatre files de vuit forats a Uganda pels baganda. Es col·loquen quatre llavors a cada un dels forats de les files exteriors de cada jugador. Es tracta d’immobilitzar l’oponent. Diverses maneres d’aconseguir la victòria.

Fig. 1: Jugant en un tauler de quatre files de forats a l’gisoro, a Rwanda. Foto cedida per Jim Wiggins.

coro – jugat a Uganda pels lango en taulers de quatre files de vuit forats. Relacionat amb l’omweso. En el coro la llavor solitària del forat del nostre territori, oposat als dos forats on fem les captures també es recull junt amb el contingut dels dos forats de l'oponent. aweet – és jugat al Sudan pels dinka amb les mateixes regles que el coro però amb un tauler de quatre files de deu forats. igisoro – és jugat a Rwanda, Burundi i Uganda pels tutsi en taulers de quatre files de vuit forats. Es col·loquen 4 llavors en els forats de les files interiors. Quan un jugador no pot moure, perd la partida. baré – jugat al Sudan del Sud pels anuak en taulers de quatre files de dotze forats amb 2 llavors en cada forat a l’inici de la partida. El primer moviment es fa simultàniament per decidir qui comença a jugar. abanga o mungula – jugat al Sudan del Sud en taulers de quatre files de deu forats pels azande, a l’estat de Western Equatoria.

Fig. 2: Jugant en un tauler de quatre files al bao, a Zanzíbar. Foto cedida per Andrea Sosio.

Pàg. 17


Glossari (3) Llavors solitàries

Objectiu dels jocs mancala “Immobilitzar l’adversari”: la partida o ronda acaba quan un jugador no pot moure, doncs sols té llavors solitàries en els seus forats (p.ex. Baré, jugat a Sudan del Sud). “capturar totes les llavors de

la

fila

interior

de

l’adversari”: si un jugador es queda sense llavors en la seva fila de forats interior, la partida acaba i guanya l’adversari (p.ex. Bao la kimasai, jugat a Tanzània). “capturar més llavors que l’adversari”: qui ha capturat més llavors guanya la ronda

En els jocs mancala fa referència a l’única peça que hi ha, en un moment determinat de la partida, en un o més forats del tauler de joc. En molts jocs (la majoria dels jocs de dos temps o dos cicles) un moviment no es pot iniciar mai des d'un forat que té una llavor solitària. En altres jocs, depèn. Es poden moure aquestes llavors solitàries en determinades condicions, com en el cas que un jugador té forats que sols contenen una llavor o cap. Però en el moment que algun d’aquests forats contenen més d’una llavor, les llavors solitàries no es poden tornar a moure (p.ex Ouril, de Cap Verd). En altres jocs, la partida o ronda acaba quan un jugador sols té llavors solitàries en els seus forats, doncs no pot moure i perd. A vegades, les llavors solitàries sols es poden moure si el forat següent està buit, o cal moure-la al forat oposat. O quan un jugador té dos forats consecutius en el seu costat

amb una sola llavor, pot iniciar la sembra agafant aquestes dues llavors solitàries alhora i fer una sembra en ziga-zaga (p.ex. Redu, de Nigèria). En algunes ocasions, la llavor solitària ens permet fer captures en forats adjacents. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat buit i es desplaça al forat que segueix, es capturen les llavors d’aquest forat i la que s’acaba de moure (p.ex. Jekinje, de Nigèria). A vegades, la llavor solitària es desplaça al forat del davant de la fila de l’adversari, oposat al forat buit on ha caigut i es capturen totes les llavors que hi ha i també aquesta llavor solitària (p.ex Jodu, de Nigèria). En altres casos, si la darrera llavor d’una sembrada cau en un forat buit de la fila pròpia, i el forat oposat de la fila de l’adversari conté 2 llavors, el jugador que estava sembrant captura aquesta parella de llavors, però no pas la llavor solitària del forat propi (p.ex Mbothe, de Kenya).

o la partida (p.ex. Aualé). “passar totes les llavors a l’oponent”: aconseguir ficar totes les llavors en els forats de l’adversari. Guanya qui es queda sense llavors en el seu territori (p.ex Ohojitxi, jugat a Costa d’Ivori). “tenir més llavors en el propi costat del tauler”: guanya qui té més llavors en el seu costat quan un dels jugadors no pot moure (p.ex. Ndoto, jugat a Kenya) Pàg. 18

Jocs de dos temps o dos cicles de sembra En aquests jocs la sembra sempre es porta a terme en el camp propi. La sembra de dos cicles és característica dels jocs de quatre files de forats. Si durant la sembra s’arriba a un extrem de la fila exterior, i encara resten llavors per sembrar, es continuarà en l’altra fila del camp propi (fila interior). Aquest moviment es pot considerar circular i aquesta circulació pot produir-se en sentit horari o antihorari. En alguns jocs de 2 files es sembra també sols en camp propi (p.ex. ohojitxi, de Costa d’Ivori).

Podeu veure la sembra de dos cicles en aquests videos online.


El racó del col·leccionista (III) Talla de fusta del poble Luba Tauler de 4 files amb 6 forats per fila. Espectacular talla de fusta d’una peça, tallada a mà en forma rectangular. El luba és un dels pobles bantus de l'Àfrica Central. Són oriünds de Katanga, Kasai i Maniema, que eren províncies històriques de l'actual Rep. Dem. del Congo. Parlen el luba-kasai, el katanga, el luba, i els idiomes suahili.

Tauler 4x6 Quatre files de sis forats circulars estan excavats en el tauler.

Dos homes asseguts El tauler està sostingut per dos homes que seuen un enfront de l’altre. Sostenen el tauler a la falda.

Pàg. 19


i en el pròxim número... Jocs mancala a la península Ibèrica. Els jocs mancala tenen una distribució geogràfica molt àmplia. Us explicarem que en l’espai geogràfic de la península Ibèrica, s’han trobat mancales i taulers d’alquerc tallats en pedra i altres materials en ciutats hispanomusulmanes.

Jocs mancala de quatre files a l’Àfrica austral. Us parlem d’alguns jocs de quatre files de forats que es juguen a la zona situada al sud de l'Àfrica, constituïda pels estats i territoris següents: Angola, Namíbia, Botswana, SudÀfrica, Leshoto, Swazilàndia, Zimbabwe, Zàmbia, Moçambic, Malawi, i els estats insulars de Madagascar, Comores i Maurici.

Aprenem a jugar al M’bothe... El joc Mbothe és jugat a Kenya pels pokomo que viuen en petits poblats al llarg del riu Tana. El joc Mbothe va ser descrit per primera vegada per Walter Drieger, l’any 1972. Aquest joc és jugat per ambdós sexes i totes les edats. Es juga en taulers de 2 files de 10 forats.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 3 - Juliol/Setembre 2012

20

Món aualé n.03  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 1 número 3 (juliol - setembre 2012) ISSN 2014-7597.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you