Món aualé n.01

Vol. 1, núm. 1 ­ Gener/Març 2012

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012

DL: T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2

SUMARI

Pàg 4‐5 Què cal per jugar als jocs mancala?

Els jocs mancala es juguen, habitualment, en taulers amb diverses files de forats a través dels quals els jugadors han de distribuir llavors, petxines o altres peces de joc.

4‐5

Pàg 6‐7 Jocs mancala a la mediterrània oriental.

La majoria d’autors que escriuen sobre els jocs mancala no els han considerat com un joc de la regió mediterrània. En aquest article s’explica l’existència, des de fa segles, de files de forats ta‐ llats en pedra en diferents zones de la Mediterrània oriental.

6‐7

Pàg 8‐9 Aprenem a jugar a l’aualé.

Aquest joc amb molts noms com per exemple: aualé, ayo, ouri, oware, wari, woli,... es juga a diversos països d’Àfrica occidental, a les Antilles i al continent americà. És un dels jocs mancala més coneguts i populars entre nosaltres.

Pàg 12‐13 Jocs olopon de Nigèria al s.XXI. Avui en dia, una persona que tingui la oportunitat de viatjar per Nigèria pot observar pels carrers de les localitats del sud‐oest del país a joves i vells jugar a diferents jocs olopon al voltant d’un tauler de dues files de sis forats com l’ayo, el jekinje, el Jodu, l’olowuka o el sokusowó.

Pàg 14 Jocs mancala a l’antic Egipte? És cert que hi ha diversos conjunts de forats en alguns temples de Karnak i Luxor i en els temples d’Edfú i Kom Ombo a Aswan. Però, en l’actualitat estem deixant de banda la possibilitat que els jocs mancala s’haguessin jugat a l’antic Egipte. En aquest article ens centrem en el conjunt de petits forats que vam veure als temples de Kom Ombo i d’Edfú l’agost del 2010.

Pàg 15 L’aualé a l’escola.

8‐9

12‐13

14

15

En aquest article es parla dels valors didàctics de l’aualé i els altres jocs mancala. Permeten exer‐ citar i aprendre nombroses habilitats necessàries per la vida personal, social i professional.

Pàg 16‐17 Aprenem a jugar al jekinjé.

16‐17

Aquest joc és jugat a Nigèria, a l’Àfrica occidental. És juga amb sembra encadenada. És un dels jocs olopon jugat pels ioruba al sud‐oest d’aquest país.

Pàg 18 Glossari. Part 1 Alguns dels mots emprats en el món de l’aualé i dels jocs mancala i les seves definicions.

18

Pàg 19 El racó del col·leccionista.

Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figu‐ res, postals i altres objectes singulars.

19 Pàg. 3

Què cal per jugar als jocs mancala?

Els jocs mancala

Els jocs mancala tenen noms, regles, estratègies i estils de joc que varien d’una regió a una altra. Hi ha, pel cap baix, 350 noms diferents de jocs mancala.

Els moviments bàsics: collites i sembres es realitzen de diferents maneres, segons les regles de cada tipus de joc, amb l’objectiu, generalment, de capturar més peces que l’adversari, o de deixar a l’adversari sense un moviment legal per guanyar.

Alguns autors fan referència a aquesta família de jocs tradicio‐ nals com a jocs de sembrar i co‐ llir, de comptar i capturar o de forats i llavors.

Són uns dels jocs de taula més antics del món i, probablement, els jocs de taula més jugats al llarg de la història, sobretot a Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. Però s’han jugat també en altres in‐ drets com les Antilles, el conti‐

Els jocs mancala es juguen, habitual‐ ment, en taulers de fusta amb diverses files de forats a través dels quals els jugadors distribueixen llavors, petxines o altres peces de joc. Es coneixen jocs mancala d’una sola fila de forats. Altres requereixen dos, tres, quatre, cinc o sis files de forats. A vegades, els taulers no són de fusta sinó que estan fets d’altres materials (ivori, metall, argila, terra cui‐ ta, pedra, etc.). En moltes ocasions, els forats són excavats en pedra o dibuixats al terra o a la sorra.

En alguns casos, segons la forma dels taulers o les files de forats que hi ha, ens permet saber el lloc d’origen. Tradicio‐ nalment, els de dues files estan més estesos per Àfrica occidental, central, i del nord i per la Banya d’Àfrica; per Ori‐ ent Mitjà, Àsia central i pel sud‐est asià‐ tic; també pel Carib i Amèrica del sud. Els de tres files estan estesos per la Banya

Com és un tauler mancala?

Dues files de set forats i dos magatzems, 2x7+2

A la dreta un tauler de fusta en forma rectangular d’una sola peça . Té excavades dues files de set forats cada una i un magatzem a cada extrem.

Procedent de la India.

nent americà i part d’Europa. Per

Quatre files de vuit forats, 4x8

alguna raó, alguns autors i inves‐ tigadors van agrupar aquests jocs

amb el nom genèric "mancala".

A l’esquerra un tauler de fusta plegable, en forma de maletí. Té excavades quatre files de vuit forats cada una. Dos forats diferenciats anomenats nyuma.

Procedent de Malawi.

Alguns autors també l’han trans‐ crit com "manqala", "mankala" o "mankaleh". La majoria d’autors creuen que el mot “mancala” prové de l’arrel àrab “naqala” [‫]ﻧﻘﻞ‬ que significa: transferència. Hi ha diversos jocs de mancala àrabs que es diuen simplement així: manqala.

Pàg. 4

d’Àfrica. Els taulers de quatre files estan estesos, sobretot, pel centre, sud i est d’Àfrica, inclòs Madagascar i les Como‐ res. Alguns jocs de quatre i cinc files es juguen a Yunnan, al sud de la Xina. A‐ quests mancala xinesos són, general‐ ment, variants ampliades per acomodar més jugadors. Hi ha jocs mancala que es juguen en taulers de sis files que estan estesos per Madagascar.

És molt habitual escriure d’una manera numèrica el nombre de files de forats per descriure un tauler determinat. Per exemple, quan algú diu que un joc es juga en un tauler 2×6, aquesta persona està dient que el joc es juga en un tauler de dues files de sis forats…És a dir, un tauler 4×8 significa que té quatre files de vuit forats. Així doncs, no és el mateix un tauler de 3×6 que un de 6×3, encara que ambdós tinguin el mateix nombre de forats.

Dues files de vuit forats, 2x8

A la dreta un tauler de fusta d’una peça. Té excavades dues files de vuit forats cada una.

Procedent de Kenya.

Les peces de joc.

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El seu color, mida i forma no són importants. El nombre de peces que es necessiten per jugar varia en funció del tipus de joc. Tradicional‐ ment, s’han utilitzat llavors, petxines, pedres, còdols, petits cargols, excre‐ ments de cabra,… En l’actualitat, s’utilit‐ zen altres materials (peces de fusta o plàstic, boles de vidre,...). Per simplificar, les peces de joc s'anomenen "llavors", malgrat siguin pedres o altres objectes.

La disposició de les peces al comença‐ ment de la partida o al començament d’una nova ronda (si n’hi ha) varia també segons el joc. Les llavors inicials que té cada jugador es col∙loquen en els forats abans de començar a jugar d’acord amb les respectives regles.

Hi ha dues maneres de disposar les lla‐ vors en els forats segons les regles de

cada joc: una disposició fixa i una dispo‐ sició opcional. En la disposició fixa els jugadors comencen amb la mateixa con‐ figuració i nombre de llavors. En l’opcio‐ nal, un dels jugadors o ambdós organit‐ zen les llavors en el tauler segons la prò‐ pia estratègia. En alguns jocs on la dispo‐ sició de les llavors és fixa, el nombre de peces que cada jugador col∙loca en els forats del seu territori no és el mateix per a tots els forats. En altres casos, la disposició de les llavors es fa per etapes.

Alguns jocs mancala es juguen a rondes.

En alguns jocs determinats, al comença‐ ment d’una nova ronda, un jugador pot disposar de més llavors que el seu adver‐ sari en el seu territori abans de comen‐ çar a jugar. També pot ocórrer que si algun jugador no té suficients llavors per omplir els forats propis, aleshores ningú pot jugar aquests forats. És a dir, que els forats queden anul∙lats.

Alguns exemples Les llavors més populars per jugar als jocs mancala a Àfrica occidental i al Carib són les llavors caesalpinia de la família de les mongetes. N’hi ha al voltant de 100 espècies.

Congklak: en aquest joc jugat al sud‐est asiàtic, el nombre de peces que es col∙loquen a cada forat al començament de la partida coincideix amb el nom‐ bre de forats que té cada fila en el tauler. És a dir, 5 peces en cada forat en un tauler 2×5, 6 peces en cada forat en un tauler 2×6, 7 peces en cada forat en un tauler 2×7, i així successivament.

Igisoro: jugat a Rwanda en un tauler de 4×8, es comença amb 4 llavors a cada forat en les files interiors de cada jugador i amb cap llavor en els forats de

1

les files exteriors. Es necessiten

2

32 llavors per jugador.

Bao la Kiswahili: jugat a Tanzà‐ nia, Kenya, Madagascar, Mala‐ wi, RD Congo, Burundi. Es ne‐ cessiten 32 llavors per jugador.

4

Cada jugador col∙loca 6 llavors en el forat propi que té forma quadrada, anomenat nyumba i

3

2 llavors en cada un dels dos

5 1– cauris 2– mongetes 3– bales de vidre 4 – llavors caesalpinia 5 – cigrons

forats següents a la dreta d’a‐ quest. Cada jugador reserva les altres 22 llavors per més enda‐ vant.

Pàg. 5

Jocs mancala a la mediterrània oriental.

L

a majoria d’autors que escriuen sobre els jocs mancala no els han conside‐ rat com un joc de la regió Mediterrà‐ nia. Això ha ocorregut per la manca d’una base suficient de dades arqueològiques. En aquest article s’explica l’existència de files de forats tallats en pedra en diferents zones de la Mediterrània oriental (a Àsia Menor i el sud‐ est d'Europa) en edificis romans i grecs de l’època romana tardana i en algunes fortale‐ ses medievals.

L’edat dels jocs mancala és incerta. De fet, ningú sap on ni quan es van originar. És difícil dir‐ho amb precisió. Malgrat això, alguns autors s’han aventurat a avançar teories que no han estat suficientment fonamentades.

Moltes vegades s’ha donat per fet que la data de la talla dels solcs o els forats trobats en restes arqueològiques és la de l’època de la construcció dels edificis. Diversos autors han atribuït un origen egipci, persa, indi o africà als mancala.

Fig. 1

Alguns autors afirmen que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte. Però, l’evidència d’això és molt discutible, tal i com Alex de Voogt i altres autors han dit fa ja alguns anys.

Altres autors han suggerit que es van originar al Sudan fa més de 3600 anys quan individus de la civilització Kush, a la part superior del riu Nil, usaven la tècnica de forats i còdols amb un propòsit comptable. Altres autors es re‐ munten encara més enrere en el temps. A‐ quests creuen que els jocs mancala es van originar, amb el mateix propòsit, fa uns 5000 anys a Sumèria (una regió al sud de l’antiga Mesopotàmia, localitzada en el que avui en dia és el sud d’Iraq). Existeix constància de que, ja al Neolític, hi havia a Jordània forats tallats a la pedra en forma de receptacles, datats al voltant del sisè mil∙lenni aC. A Ain Ghazal, prop d’Aman, es va descobrir una pedra amb parts buidades en forma de recep‐ tacles. També fou trobada una pedra amb forats circulars a Tabaqat Fahl, al nord de Jordània. A més a més, s’han trobat nombro‐ sos exemples d’aquests tipus de forats en gravats rupestre de al‐Jusasiyah, a Qatar. Ara bé, és poc probable que aquests exemples citats siguin taulers de joc.

Fig. 2

Fig. 3

Foto fig. 1: digitalgallery (6) Fotos fig. 2, 3, 5 i 6: Félix da Costa Pardo

Pàg. 6

A Sèrbia, tal i com expliquen Vesna Bickic i Jasna Vukovic (1) , foren desenterrats recent‐ ment, l’any 2006, dos taulers mancala tallats en pedra durant la investigació arqueològica a l’àrea adjacent al complex del gran magat‐ zem de pólvora, a la ciutat baixa de la fortale‐ sa de Belgrad. Es tracta de la única prova arqueològica, fins ara, que aquest tipus de joc es jugava a la regió de la península dels Bal‐ cans. Durant les excavacions prèvies, es van

trobar allí restes d’objectes romans que daten del s. VI dC. Damunt d’aquestes restes hi havia capes de dics de l’època del domini turco‐austríac (segles XVII‐XVIII dC). Aquests taulers (un d’ells a la fig. 4) foren trobats molt a prop l’un de l’altre.

A Bòsnia, Roger Guillamón (2) l’any 2004 va sentir a parlar d’un joc mancala anomenat ban‐ban, i que sembla ser, va estar de moda a la Hercegovina dels segles XVI i XVII dC. Algú li diguè que en algun poble encara es juga però altres li van dir que ja s’havia perdut. També li parlaren d’un joc mancala a Sèrbia que podria haver arribat en el segle XIV dC amb l’Imperi otomà, però que aquest joc segur que ja no s’hi jugava avui en dia.

Curiosament, els jocs mancala no han estat considerats per a la gran majoria d’autors com un joc de la Mediterrània ni durant l’èpo‐ ca medieval, ni en l’antiguitat clàssica tarda‐ na, malgrat hi ha evidències d’això. Podria ser degut a que, sovint, els forats tallats a la pe‐ dra han estat trobats en restes arqueològi‐ ques a prop d’altres conjunts de files de solcs, receptacles o forats que eren altres jocs de tauler grecs o romans com el conegut joc de cinc línies que, tot i que té una aparença o estructura de dues files de punts, cel∙les o forats al més pur estil dels taulers mancala, en realitat era jugat amb daus i es col∙locaven peces solitàries a cada punt. Gràcies a l’evi‐ dència literària i arqueològica existent (3), podem crear‐nos una imatge bastant bona d’aquest joc, format per conjunts de dues línies de cinc punts o petits forats, a voltes, amb una disposició: 5+1+5. És a dir, dos con‐ junts de cinc punts units per un altre punt o forat.

En un edifici públic de la ciutat romana de Bosra (capital de la antiga província romana d’ Arabia Petrea a l’època de l’emperador Trajà), al sud de Síria: el teatre romà d’aquesta ciu‐ tat, datat entre el 98 i 117 dC., es troben diversos conjunts de dues files de cinc forats paral∙lels en una de les grades del teatre.

A Grècia, en el temple de Hefestion, situat a l’esquerra de la famosa Ágora, es troben molt ben conservades dues files de sis forats cada una per la bona qualitat del marbre en el que estan gravats (veure fig.5), tal i com apunta Jose Manuel Hidalgo.(4) Són molt nombrosos els taulers d’aquest tipus en tots els monu‐ ments grecs. Els taulers "mancales" estan presents en la majoria dels jaciments arqueo‐ lògics que es poden visitar en aquell país. El problema, certament, és donar una cronolo‐ gia correcta a aquest tipus de taulers de joc.

En les fotos 3 i 4 podem observar també dos conjunts de files de forats que es troben a la

Título del artículo interno

torre de l’homenatge d’una fortalesa medieval a Síria coneguda com a “Krak dels Cavallers”, que fou la seu central de la Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Síria, durant l’època de les creuades.

Certament, tal i com comenta José Manuel Hidalgo, és una llàstima que aquests taulers no estiguin degu‐ dament senyalitzats ni protegits. El que no se sap amb certesa absoluta és si aquests taulers d’època medieval foren realitzats pels creuats o pels àrabs.

No se sap del cert si els blocs o les lloses en les que apareixen aquest tipus de forats estan reutilitzats i van ser duts d’altres indrets o si van ser realitzats en la mateixa època, si van ser usats al mateix temps.

Els dos taulers de joc que es poden veure en les fotografies 2 i 3 són part dels molts altres que existei‐ xen per altres dependències de la fortalesa. Podem veure que presenten dues files paral∙leles de set forats. Un dels taulers es troba en un banc adossat a la paret prop d’un finestral (veure fig.2) i l’altre està localitzat just en la pedra horitzontal a la base del forat d’un altre finestral (veure fig.3).

Es poden observar conjunts de files de set forats semblants als anteriors, localitzats a Síria, que es troben en unes lloses a l’entrada de la fortalesa de Qasr al Azraq, situat a uns 100 quilòmetres a l’est d’Aman, a les afores de la ciutat d’Azraq, a Jordània.

Aquesta fortalesa o castell es remunta, com a assen‐ tament, a l’època romana i durant el domini àrab de la zona és quan es fan les ampliacions i reformes més importants de l’estructura inicial. En primer lloc en una llosa, a l’entrada a l’interior de la fortalesa, dues files de set forats. Just al costat, a la dreta, una altra llosa amb tres forats que corresponen, probable‐ ment, a un tauler que no es va finalitzar. Al fons, una altra sèrie de forats en una altra bloc, formant dues línies paral∙leles de set forats.

https://picasaweb.google.com/kcjordan26/ SomeCastles#5179073517587641714

Fig. 4

Fig. 5

Sigui com sigui, la possibilitat que els jocs mancala fossin coneguts pel món greco‐romà en època tarda‐ na canvia considerablement la perspectiva de l’ori‐ gen i història dels mancala, tal i com apunta Ulrich Schädler. (5) Si l’antiguitat dels taulers trobats a Àsia Menor és anterior a les invasions àrabs, l’existència de mancales a Síria i la península d’Anatòlia podria remuntar‐se a l’època tardo‐romana en lloc de ser causa de la influència islàmica.

Un especial agraïment a l’arqueòleg Jose Manuel Hidalgo que em va autoritzar a utilitzar les fotografies 2, 3, 5 i 6 que procedeixen del seu blog: http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/ juegos‐de‐cazoletas‐en‐la‐antigua.html

Fig. 7

Notes: (1) http://www.anthroserbia.org/Content/PDF/Articles/ bikic_and_vukovic_mancala_in_the_balkans.pdf (2) http://mailman.drac.com/pipermail/jocsalparc/2004‐November/000467.html (4) http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/juegos‐de‐ cazoletas‐en‐la‐antigua.html

Fig. 6 Fotos fig. 4: S. Pop‐Lazic (1)

(3,5) http://www.boardgamestudies.info/pdf/issue1/BGS1Schaedler.pdf (6) http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/id?94429

Pàg. 7

Aprenem a jugar a l’aualé...

Aquest joc amb molts noms com :aualé, ayo, ouri, owa­ re, wari, woli,... es juga a molts països d’Àfrica occiden‐ tal, a les Antilles i al continent americà.

TL’objectiu del jocT:

CapturesT:

L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.

Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors que queden després d’haver sembrat. El forat es deixa buit. Les llavors capturades es treuen del tauler o es recullen en el forat "casa" propi (si es juga amb un tauler 2x6+2). Per tant, només podrem capturar si, un cop hem sembrat, el forat conté dues o tres llavors.

TEl taulerT: El camp de joc està dividit en dos territoris de 6 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors en els dotze forats (4 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x6.

En el diagrama 1 es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler aualé. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.

TCaptura encadenadaT: Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si el forat precedent també conté dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament.

Tan sols es pot capturar en el camp de l’adversari.

TSalt obligatoriT:

Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 11, es dóna una volta completa: el forat del qual partim s’haurà de saltar i, per tant, sempre quedarà buit.

TObligació d’alimentar l’adversariT:

diagrama 1

Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui jugar. Només es pot deixar al contrincant sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti.

TFi del jocT:

El torn de jocT: Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una per forat, seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge.

El joc s’acaba quan un jugador ja no té llavors en el seu territori i no pot jugar. Aleshores, l’adversari captura totes les llavors que resten al taulell. O el joc s’acaba quan es crea un bucle indefinit sense que s’e‐ fectuïn captures (es produeix la mateixa situació després d’un cert nombre de voltes).

T

Pàg. 8

TRegles aualé per jugar.

Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a Àfrica occidental. És la mateixa versió que és jugada i usada en les competicions interna‐ cionals (coneguda com aualé ABAPA). Suposeu que és el vostre torn. El camp propi és la fila inferior (B).

Els principis de l’aualé*:

«Cal sembrar com cal

si es vol collir com cal.»

«Qui esperi rebre, ha d’aprendre a donar.»

Els jocs mancala o manqala estan formats per centenars de jocs que es poden trobar escampats per mig món. L’aualé és un dels més estesos i el més jugat a occident amb molta diferència. Tots els mancala tenen ca‐ diagrama 2

Podeu jugar els forats 1, 3, 4, 5 i 6. Decidiu jugar el forat 4. Agafeu totes les llavors d’aquest forat (cinc llavors) i sembreu‐les, d’una en una, en sentit anti‐horari. Aquesta acció porta a la situació del diagra‐ ma següent:

racterístiques comunes que és el que els fa tan atractius, des d’un punt de vista pedagò‐ gic i d’entreteniment. Alguns dels principals trets de l’aualé són:

•

fases: sembrar i collir

•

es juga sobre un tauler amb un nombre variable de forats. Als forats és on es sembra i on es cull.

•

diagrama 3

Captures encadenades

Una vegada heu sembrat, observeu que la darrera llavor ha caigut en un forat de l’adversari (3A) que contenia una llavor. Així doncs captu‐ reu aquestes dues llavors que hi ha després d’haver sembrat (la del contrincant i la vostra), les traieu del tauler i les guardeu a part o les situeu en el forat "magatzem" si el tauler de joc en disposa.

El forat 2 de l’adversari conté tres llavors després d’haver sembrat.

Per tant, podeu també capturar‐les (la que heu dipositat i les dues que hi havia):

els moviments es desenvolupen en dues

les peces de joc dels mancala, general‐ ment, són indiferenciades, totes iguals.

No pertanyen a cap jugador. S’aplica la dita: “Les llavors són de qui les necessita.

Qui millor sembri, millor collirà”.

•

no és pot deixar “passar gana a l’adver‐ sari“. Això vol dir que si el nostre rival es queda sense llavors, li hem de cedir de les nostres perquè pugui continuar ju‐ gant. No es pot eliminar a l’adversari.

S’entén que quan es destrueix a l’adver‐ sari, també es destrueix la terra que ell conrea. Qui ho fes per error, perdria la partida. S’aplica la dita: “Qui destrueix la terra on cull, no podrà collir mai més”.

*NOTA: adaptat de http://www.awale.info/filosofia‐awale?lang=ca

diagrama 4

Ara bé, el forat 1 de l’adversari conté quatre llavors després de la sembra. No podeu capturar‐les. En total, colliu 5 llavors en el vostre torn.

Pàg. 9

Figura de fusta tallada a mà procedent de Senegal . Dos homes juguen a l’aualé: un ancià (a la dreta), i un de jove. Ambdos sostenen en la mà esquerra les llavors cap‐ turades durant la partida.

Alt. 22cm; llarg 22cm; amp.

12cm.

Pàg. 10

Pàg. 11

Els jocs olopon de Nigèria al s. XXI Els jocs olopon:

“awon àgbàlagbà fẹ ́ran láti máa ta ayò olópón” (A la gent gran li agrada jugar a l’ayo olopon) Avui en dia, una persona que tingui l’oportunitat de viatjar per Nigèria pot veure pels car‐ rers de les localitats del sud‐ oest del país a joves i vells jugar al voltant d’un tauler de dues files de sis forats, asse‐

Per més i Per més informació i aprendre a jugar al sokusowó cliqueu aquí

guts en banquetes de fusta sota l’ombra d’un arbre, a l’a‐ yo, al jekinje, al sokusowó i a altres jocs olopon. Hi ha dones que també hi saben jugar i n’ensenyen als seus fills. Elles també juguen contra els ho‐ mes però mai en llocs públics, doncs està mal vist.

Els ioruba del tauler en diuen “olópón” i de les llavors “omo ayò”. Els espectadors seguei‐

Per més informació i aprendre a jugar al jodu cliqueu aquí

xen amb interès l’evolució de les diferents partides disputa‐ des. Et permetran jugar contra ells i t’explicaran diferents jocs locals. Això sí, en la majoria d’ocasions, a canvi de diners. El nombre d’espectadors i la curi‐ ositat per veure jugar un home blanc

augmenten

notable‐

ment. Si arribes a guanyar alguna partida, et converteixes gairebé en una celebritat i el jugador local vençut és objecte de burles per part dels seus amics i veïns.

Pàg. 12

Per més informació i aprendre a jugar a l’olowuka cliqueu aquí

Per més in

“L’estranya” collita del joc Redu:

Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté 1 llavor solità‐ ria (cal moure‐la en el forat oposat) i el forat oposat abans de sembrar:

•

estava buit. Aleshores la llavor que hi queda pot ser captu‐ rada per l’adversari. La captura és opcional. Tant si es captu‐ ra com si no, és el torn de l’adversari.

•

contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aques‐ tes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i les retira. Acaba el torn. Si el jugador que pot fer aquesta cap‐

informació i aprendre a jugar a l’odu cliqueu aquí

tura, no se n’adona, l’adversari pot (si vol) obligar‐lo a fer el

moviment i com a penalització captura les llavors que havia de capturar l’altre jugador i és el torn de joc del jugador que ha penalitzat a l’altre. Si no el penalitza o cap dels dos juga‐ dors se n’adona, les llavors resten al tauler i es poden sem‐ brar o capturar en torns posteriors.

•

contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap jugador. El torn acaba.

Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté 2 llavors (cal sembrar‐les en ziga‐zaga, la primera al forat oposat a l’adjacent i la segona al forat adjacent) i el forat oposat a l’adjacent abans de sembrar:

•

estava buit. La llavor que hi queda pot ser capturada per l’adversari. La captura és opcional. Si decideix capturar‐la, amb aquesta acció acaba el torn de l’adversari.

•

contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aquestes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i les retira. Acaba el torn.

•

contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap jugador. El torn acaba.

Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté més de 2 llavors i es diposita l’antepenúltima llavor sembrada en un forat buit de l’adversari, aleshores aquest jugador pot capturar‐la. Aquest tipus de captura és opcional. Ara bé, el jugador que fa la captura, esgota el seu torn amb aquesta acció.

NOTA: Podeu veure una partida de redu en aquest

nformació i aprendre a jugar al redu cliqueu aquí

video enregistrat per Bernat Casanovas a

Nigèria, l’any 2009.

Pàg. 13

Jocs mancala a l’antic Egipte?

Alguns autors afirmen que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte.

Però, l’evidència d’això és discutible com Alex de Voogt i altres especia‐ listes han dit fa ja alguns anys. Hi estem d’acord. Sovint s’ha dit que algun conjunt de forats o files de forats excavats en pedra descoberts en un lloc o un altre és una forma primitiva de jocs mancala. Dir això, és molt arriscat segons la nostra opinió.

Concloure que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte només pel fet que alguns han vist una fila de forats a la pedra, és un gran error.

Aquest tipus d’error és probablement induït per la similitud en el dis‐ seny dels forats a la pedra. Sembla, per tant, a jutjar per l’evidència de les imatges, que les fileres de forats mostrades en aquest article s’han utilitzat amb un altre fi diferent.

Els experts no es posen d’acord sobre si aquestes files de forats són realment jocs mancala o taulers utilitzats per a la comptabilitat o inven‐ tariat. No es pot afirmar o negar si aquests forats s’utilitzaven per a la comptabilitat o inventariat. Però podem dir que si aquests forats eren una mena de joc, no eren del tipus mancala. Ens expliquem...

L’agost de 2010 vam estar a Egipte. Vàrem veure diverses files de forats de 2x4 i 2x5 tallats a la pedra a l’entrada del Temple d’Edfú i també a l’entrada del Temple de Kom Ombo, ambdós a Aswan. Aquests solcs o forats són relativament petits i van poder ser usats només per contenir peces solitàries. Aquests forats no són prou grans com per a que hi càpiguen diverses pedres, llavors o el que podria haver estat utilitzat com a peces de joc. Així que, si no era un joc mancala, quin era el pro‐ pòsit d’aquests forats?

Fig.1: conjunt de files de forats diminuts, i altres traces rectilínies a l’entrada del Temple de Kom Ombo, a Aswan.

Malauradament, avui en dia, algunes persones escriuen tan sols copiant el que està escrit per altres sense saber del què s’està parlant exacta‐ ment. Sense contrastar les informacions. Això passa una vegada i altra.

Pot passar que alguns errors o imprecisions que sovint es consideren com a veritables, són en realitat evidències dubtoses o bé són afirmaci‐ ons qüestionables.

Fig.3: petits forats a l’entrada del Temple d’Edfú, a Aswan. Fixeu‐ vos en la mida de la burilla de cigarreta a la part superior dreta: és major que el diametre dels forats.

Era una altra mena de joc? A primera vista, les petites depressions circulars suggereixen que potser era una mena de joc on s’usaven pe‐ dres o peces diferenciades que es col∙locaven una a una en els forats.

Fig.2: conjunt de files de forats diminuts a l’entrada del Temple de Kom Ombo.

Pàg. 14

Tal vegada, semblant al joc Dara que encara es juga a Nigèria. O potser és part d’un joc de curses on dos jugadors o dos equips han de comple‐ tar un circuit utilitzant peces o clavilles diferenciades, daus o tabes, similar al "Joc de la Palmera" o "Joc de 58 forats" (conegut també com el joc de gossos i xacals) que es va trobar a Thebes i datat al voltant del 2000 aC. O, tal vegada, és un joc de guerra similar al Seega que encara és jugat pels egipcis moderns i pels somalis amb peces diferenciades, col∙locades una a cada forat i mogudes d’una en una. Fins a l’actualitat, ningú no ho sap. Coneixes algú que en sàpiga alguna cosa?

L’aualé a l’escola L’ aualé i els altres jocs de tipus mancala d’Àfrica i altres parts del món són, des de fa uns anys, objecte d’un veritable auge i interès al món occidental. En l’època contemporània han arribat a Europa des d’Àfrica a través de les 3 principals potencies colonials en aquell continent: Gran Bretanya, França i Alemanya, i els últims anys, a través dels fluxos migratoris, s’han popularitzat una mica més. També gràcies a les noves tecnologies i a la xarxa d’Internet, els programadors informàtics i els investigadors hem contribuït a divulgar aquests jocs tradicionals. Els primers han desenvolupat versions informàtiques d’aquests jocs per jugar en línia amb altres persones o amb l’ordinador, i els segons hem recopilat i documentat nombrosos jocs i hem compartit coneixements i experiències.

prendre decisions; ofereix les mateixes oportunitats a tots els jugadors.

A vegades, hi ha professors/es i mestres que no són partidaris dels jocs de tauler perquè impliquen competició, fins i tot, rivalitat. No obstant, si de forma educada i esportiva canalitzem aquesta tensió, aleshores podrem potenciar diferents factors educatius que compensen aquest presumpte inconvenient dels jocs de tauler.

A nivell social, ens permeten educar la tolerància i respectar les dife‐ rències, ja que generen actituds de convivència, respecte, saber perdre i complir les normes establertes. A nivell intel∙lectual, ens permeten treballar diferents conceptes gaudint del joc, doncs, permeten desen‐ volupar habilitats i capacitats referents al càlcul i a l’abstracció, porten a raonaments lògics i matemàtics sense ni pensar‐ho. També ens per‐ meten introduir i compartir dades geogràfiques culturals i d‘història. A nivell afectiu, permeten potenciar l’autoestima i l’afany de superació i el trencament de barreres comunicatives com l’edat, el gènere, les diferències culturals. Una bona observació permet al professorat de‐ tectar les diferents actituds de l‘alumnat davant del joc.

Podem plantejar la utilització pedagògica d‘un joc tipus mancala tenint en compte quin serà el moment apropiat, quina és la forma correcta i amb quina finalitat. Resoldre problemes és una activitat útil, que moti‐ va. És objecte d’aprenentatge. Existeix un problema sempre que algun obstacle separa la realitat actual amb la desitjada. Les situacions inici‐ als en els jocs de tipus mancala són d‘aquestes característiques. Quan per resoldre problemes manipulem materials, l’activitat esdevé entre‐ tinguda i proporciona una bona predisposició per part de l‘alumnat. Els jocs com l’aualé parteixen d‘aquesta base manipulativa.

És evident que els videojocs i les consoles han reduït la pràctica dels jocs de tauler però un joc com l’aualé pot aconseguir motivar i interes‐ sar tot l‘alumnat, facilitant així que tota una classe treballi, molts cops sense adonar‐se‘n, i no es distregui amb facilitat.

Pels que encara creuen que jugar no és una activitat ni seriosa ni rigo‐ rosa, cal dir‐los que el jocs en general i l’aualé i altres jocs mancala, en particular, permeten exercitar i aprendre nombroses habilitats neces‐ sàries per la vida personal, social i professional. Ens ensenyen a conviu‐ re amb els errors i a aprendre d’aquests; promou la creativitat; implica

Juguem virtualment a l’aualé

Podem incorporar, sempre que vulguem, aplicacions virtuals interacti‐ ves que estan a disposició de la comunitat educativa en particular i dels usuaris de la xarxa d’Internet en general.

A vegades no es troba, així com així, un company/a disposat a jugar a l’aualé una vegada i una altra. Si és el vostre cas, o simplement us voleu posar a prova o desafiar a l’ordinador, es pot jugar virtualment a l’aualé a través d’una aplicació dissenyada i programada per la Factoria d’Imatges en la web awale.info. En aquesta aplicació es pot triar el nivell entre fàcil, normal i expert. Es comptabilitzen les llavors captura‐ des i les que captura l’adversari. Animeu‐vos a jugar‐hi!

Pàg. 15

Aprenem a jugar al jekinje...

El joc jekinje es juga en terres dels ioruba, al sud‐oest de Nigèria, a l’Àfrica occidental. ”je ki n je” significa en llengua ioruba: “deixa’m menjar”.

L’objectiu del joc:

És el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.

El tauler:

El camp de joc està dividit en dos territoris de 6 forats cada un. Al principi es reparteixen 48 llavors (4 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x6.En el diagrama 1 es pot veure una representació esque‐ màtica d’un tauler jekinje. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.

diagrama 1

La tanda de joc:

Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. Per començar la sembra cal que sigui des d’un forat de la fila pròpia. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les reparteix una a una en els forats consecutius, començant a dipositar‐les en el forat següent al forat del que s’han agafat, amb sembra encadenada i en sentit anti‐horari. És

Pàg. 16

a dir, que el vostre torn acaba quan caieu en un forat buit o si es produeixen captures. Ara bé, si en repartir les llavors d’un forat, es cau amb la darrera llavor en un forat que conté 1 o més llavors, el torn no acaba. Les agafeu i les sembreu de la mateixa manera.

Captures:

Les captures són fetes quan un jugador cau en un forat buit del costat de l’adversari, aleshores mou la darrera llavor acabada de dipositar a un forat més enllà i es capturen totes les llavors d’aquest darrer forat i la que hem acabat de desplaçar i es retiren del tauler. Acaba el torn.

Les captures tan sols es fan en els forats de la fila de l’adversari. Si es cau en un forat buit del costat de l’adversari i el forat següent està també buit, la llavor no es desplaça i el torn acaba sense captures.

Quan es cau en un forat buit del propi costat del tauler, també acaba el torn sense captures. No es pot capturar el contingut d’un forat de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense llavors en el seu costat del tauler. El moviment es realitza però sense capturar.

Captura encadenada:

En aquest joc no hi ha captures encadenades.

No hi ha salt obligatori:

Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 12, es dóna una volta completa: el forat del qual partim no s'haurà de saltar.

Obligació d’alimentar l’adversari:

Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedei‐ xi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti.

Regles jekinje per jugar.

Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat al sud‐oest de Nigèria pels ioruba, a l’Africà occidental. Suposeu que sou el jugador B i és el vostre torn. Decidiu començar el vostre moviment des del forat 2B que conté 3 llavors.

diagrama 2

Sembreu en la direcció contrària al de les agulles del rellotge. Acabeu dipositant la darrera llavor en el forat 5B que contenia 2 llavors. Ara en són 3:

diagrama 6

Continueu el vostre torn amb una tercera sembra encadenada, reco‐ llint les 3 llavors que conté el forat 2A, comptant la darrera llavor que acabeu de dipositar, i les distribuïu d’una en una fins arribar al forat 5A.

diagrama 3

diagrama 4 Tal i com podeu veure en els diagrames anteriors, en aquest joc, en aquesta situació no acabeu el torn, sinó que seguiu amb la sembra encadenada, agafant les 3 llavors del forat 5B, de manera que acaba‐ reu amb la darrera llavor sembrada en el forat 2A del territori de l’adversari:

diagrama 7

Com que aquest forat estava buit i està al costat de l’adversari, ales‐ hores finalitzeu el vostre torn, desplaçant aquesta llavor al següent forat (6A) i en captureu les llavors contingudes més la llavor que acabeu de desplaçar. .

En total doncs, captureu 5 llavors, les retireu i les guardeu al forat magatzem. El torn acaba i juga l’adversari.

Quan un dels dos jugadors no pot moure o es produeix un bucle, la partida acaba. Cada jugador captura les llavors que restin al seu cos‐ tat del tauler.

diagrama 8

Enhorabona! Si heu entès aquest exemple, ja sabeu jugar al jekinjé.

Ara a practicar!

diagrama 5

Pàg. 17

“Sembrar”: moure les lla‐ vors. Consisteix en agafar les llavors d’un forat de la fila pròpia i repartir‐les, generalment, una a una en forats adjacents consecu‐ tius, tot i que hi ha altres maneres de fer‐ho, en fun‐ ció de les regles de cada joc.

“Collir”: consisteix en la captura d’una o varies lla‐ vors contingudes en un o

Glossari

Sembra o volta simple

Rondes

En repartir les llavors d’un forat

de la fila pròpia, una a una en els forats consecutius, el torn acaba.

Sembra o encadenada

v o l t a

En repartir les llavors d’un forat de la fila pròpia, una a una en els forats consecutius, el torn no acaba, és a dir es produeix una cadena de voltes fins que la darrera llavor sembrada cau en un forat buit o hi ha una captura.

Conjunt de partides. Els jocs es poden jugar a una sola ronda o a diverses rondes. En alguns jocs mancala és necessari jugar diverses rondes per decidir el guanyador. És a dir, que el vencedor és el que guanya un determinat nombre de partides.

Moviment

Tipus de desplaçament de les llavors. És a dir, si es mouen amb una volta simple o encadenada.

més forats d’acord amb les regles de cada joc. Les lla‐ vors es retiren del tauler o es dipositen en el forat ma‐ gatzem propi si el tauler en disposa.

“Reintroduir”: dipositar en el propi territori enlloc de retirar del tauler aquelles llavors que han estat captu‐ rades en un moviment. És característic de jocs de tres i quatre files de forats.

“Alimentar”: moure des d’un forat propi de tal ma‐

Fila adversari

nera que arribi alguna llavor al territori de l’adversari i aquest pugui moure.

Fila pròpia

“Magatzem”: forats addici‐ onals en el centre o als ex‐ trems del tauler. Usats per col∙locar‐hi les llavors cap‐ turades.

Pàg. 18

Magatzem

El racó del col·leccionista

Moneda de Malàisia amb congkak

De color platejat. Aliatge de coure (75%) i níquel (25%), conegut com cuproniquel. Moneda de curs legal des de l’any 1989, emesa el 2007, amb valor de 10 Sen (10 cèntims de riggit). A l’anvers hi ha gravat un tauler congkak característic d’aquest país, de dues files de set forats i 2 forats magatzem als extrems. Al revers hi ha gravada la flor nacional de Malàisia: bunga raya, el nom del banc nacional que l’ha emès (Bank Negara Malaysia), l’any d’emissió i el valor. La imatge està ampliada. La mida real de la moneda és de 19,4 mm de diametre. Gruix 1,75 mm. Pes 1,37 grms.

Congklak policromat d’Indonèsia

Tauler de fusta tallat i pintat a mà. Acolorit vermell, verd, blau, blanc, negre i daurat. Dos caps de drac en cada extrem. Quatre peces encaixades: dos caps, tauler i base. 5 forats diminuts a cada fila i dos forats addicionals. Dimensions: 42cm llarg, 10cm ample, 31cm alt.

Targeta postal de l’any 1904

Targeta postal d’Indonèsia de l’època del colonialisme neerlandès. A l’anvers hi ha una fotografia on dues dones joves juguen al joc dakon. A la llegenda hi diu “Dakon spel”. Al revers es pot veure un segell d’1 cent de les Índies Neerlandeses (Nederlandsch Indië). Postal despatxada a Djakarta el 21 de novembre de l’any 1904. Autor: Kunsthandel "J. Sigrist", Djocja en Solo.

Pàg. 19

i en el pròxim número...

Pedra, paper, tisores i jocs mancala.

Us deveu preguntar: quina relació hi ha entre el "pedra, paper, tisores" i els jocs manca‐ la? Doncs en aquest article us ho expliquem.

Aprenem a jugar a l’axoxodi.

El joc axoxodi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental. És un joc mancala on cada jugador tria la forma de capturar.

Jocs akong i songo: l’art de mastegar el temps.

L’ akông i el sôngo són jocs tradicionals mancala que daten de temps molt antics. Tot el que se’n sap d’aquests jocs fins ara es deu a la transmissió oral. Hi juguen a Guinea E‐ quatorial, a Gabon, a Sao Tomé i Principe i a Camerun.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012

20