Page 1

Vol. 1, núm. 1 ­ Gener/Març 2012 

Món aualé  Revista divulgativa dels jocs mancala 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME  


Món aualé  Revista divulgativa dels jocs mancala 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME   Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012  

  DL: T–302–2012  Projecte: Jordi Climent i Aina Canal   Edició: Jordi Climent   monauale@gmail.com 

Pàg. 2   


SUMARI  

Pàg 4‐5 Què cal per jugar als jocs mancala?  Els  jocs  mancala  es  juguen,  habitualment,  en  taulers  amb  diverses  files  de  forats  a  través  dels  quals els jugadors han de distribuir llavors, petxines o altres peces de joc.   

4‐5

Pàg 6‐7 Jocs mancala a la mediterrània oriental.  La majoria d’autors que escriuen sobre els jocs mancala no els han considerat com un joc de la  regió mediterrània. En aquest article s’explica l’existència, des de fa segles, de files de forats ta‐ llats en pedra en diferents zones de la Mediterrània oriental. 

6‐7

Pàg 8‐9 Aprenem a jugar a l’aualé.  Aquest  joc  amb  molts  noms  com  per  exemple:  aualé,  ayo,  ouri,  oware,  wari,  woli,...  es  juga  a  diversos països d’Àfrica occidental, a les Antilles i al continent americà. És un dels jocs mancala  més coneguts i populars entre nosaltres.   

Pàg 12‐13 Jocs olopon de Nigèria al s.XXI.  Avui en dia, una persona que tingui la oportunitat de viatjar per Nigèria pot observar pels carrers  de les localitats del sud‐oest del país a joves i vells jugar a diferents jocs olopon al voltant d’un  tauler de dues files de sis forats com l’ayo, el jekinje, el Jodu, l’olowuka o el sokusowó.  

Pàg 14 Jocs mancala a l’antic Egipte?   És cert que hi ha diversos conjunts de forats en alguns temples de Karnak i Luxor i en els temples  d’Edfú i Kom Ombo a Aswan. Però, en l’actualitat estem deixant de banda la possibilitat que els  jocs  mancala  s’haguessin  jugat  a  l’antic  Egipte.  En  aquest  article  ens  centrem  en  el  conjunt  de  petits forats que vam veure als temples de Kom Ombo i d’Edfú l’agost del 2010. 

Pàg 15 L’aualé a l’escola. 

8‐9

12‐13

14

15

En aquest article es parla dels valors didàctics de l’aualé i els altres jocs mancala. Permeten exer‐ citar i aprendre nombroses habilitats necessàries per la vida personal, social i professional.  

Pàg 16‐17 Aprenem a jugar al jekinjé. 

16‐17

Aquest joc és jugat a Nigèria, a l’Àfrica occidental. És juga amb sembra encadenada. És un dels  jocs olopon jugat pels ioruba al sud‐oest d’aquest país. 

Pàg 18 Glossari. Part 1  Alguns dels mots  emprats en el món de l’aualé i dels jocs mancala i les seves definicions.  

18

Pàg 19 El racó del col·leccionista.  Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figu‐ res, postals i altres objectes singulars.  

19 Pàg. 3 


Què cal per jugar als jocs mancala?  Els jocs mancala   

Els jocs  mancala  tenen  noms,  regles,  estratègies  i  estils  de  joc  que  varien  d’una  regió  a  una  altra.  Hi  ha,  pel  cap  baix,  350  noms  diferents  de  jocs  mancala.  Els  moviments  bàsics:  collites  i  sembres es realitzen de diferents  maneres,  segons  les  regles  de  cada tipus de joc, amb l’objectiu,  generalment,  de  capturar  més  peces que l’adversari, o de deixar  a  l’adversari  sense  un  moviment  legal per guanyar.   Alguns  autors  fan  referència  a  aquesta  família  de  jocs  tradicio‐ nals  com  a  jocs  de  sembrar  i  co‐ llir,  de  comptar  i  capturar  o  de  forats i llavors.   Són  uns  dels  jocs  de  taula  més  antics  del  món  i,  probablement,  els  jocs  de  taula  més  jugats  al  llarg  de  la  història,  sobretot  a  Àfrica,  Orient  Mitjà  i  Àsia.  Però  s’han  jugat  també  en  altres  in‐ drets  com  les  Antilles,  el  conti‐

Els  jocs  mancala  es  juguen,  habitual‐ ment,  en  taulers  de  fusta  amb  diverses  files  de  forats  a  través  dels  quals  els  jugadors distribueixen llavors, petxines o  altres  peces  de  joc.  Es  coneixen  jocs  mancala  d’una  sola  fila  de  forats.  Altres  requereixen  dos,  tres,  quatre,  cinc  o  sis  files de forats.  A vegades, els taulers no  són de fusta sinó que estan fets d’altres  materials  (ivori,  metall,  argila,  terra  cui‐ ta,  pedra,  etc.).  En  moltes  ocasions,  els  forats són excavats en pedra o dibuixats  al terra o a la sorra.     En  alguns  casos,  segons  la  forma  dels  taulers o les files de forats que hi ha, ens  permet  saber  el  lloc  d’origen.  Tradicio‐ nalment,  els  de  dues  files  estan  més  estesos  per  Àfrica  occidental,  central,  i  del nord i per la Banya d’Àfrica; per Ori‐ ent Mitjà, Àsia central i pel sud‐est asià‐ tic; també pel Carib i Amèrica del sud. Els  de  tres  files  estan  estesos  per  la  Banya 

Com és un tauler mancala?  Dues files de set forats i  dos magatzems, 2x7+2   

A la  dreta  un  tauler  de  fusta  en  forma  rectangular  d’una  sola  peça . Té  excavades dues files de  set  forats  cada  una  i  un  magatzem  a  cada  extrem.  Procedent de la India. 

nent  americà i part d’Europa. Per 

Quatre files  de  vuit  forats, 4x8 

alguna raó, alguns autors i inves‐ tigadors van agrupar aquests jocs 

amb el  nom  genèric  "mancala". 

A l’esquerra  un  tauler  de  fusta  plegable,  en  forma  de  maletí.  Té  excavades  quatre  files  de  vuit  forats  cada  una.  Dos  forats  diferenciats  anomenats  nyuma.  Procedent de Malawi.  

Alguns autors  també  l’han  trans‐ crit com "manqala", "mankala" o  "mankaleh".  La  majoria  d’autors  creuen  que  el  mot  “mancala”  prové de l’arrel àrab “naqala” [‫]ﻧﻘﻞ‬  que significa: transferència. Hi ha  diversos  jocs  de  mancala  àrabs  que  es  diuen  simplement  així:  manqala.    

Pàg. 4   

d’Àfrica. Els taulers de quatre files estan  estesos,  sobretot,    pel  centre,  sud  i  est  d’Àfrica,  inclòs  Madagascar  i  les  Como‐ res.  Alguns  jocs  de  quatre  i  cinc  files  es  juguen  a  Yunnan,  al  sud  de  la  Xina.  A‐ quests  mancala  xinesos  són,  general‐ ment,  variants  ampliades  per  acomodar  més jugadors. Hi ha jocs mancala  que es  juguen  en  taulers  de  sis  files  que  estan  estesos per Madagascar.    És  molt  habitual  escriure  d’una  manera  numèrica  el  nombre  de  files  de  forats  per  descriure  un  tauler  determinat.  Per  exemple,  quan  algú  diu  que  un  joc  es  juga  en  un  tauler  2×6,  aquesta  persona  està dient que el joc es juga en un tauler  de  dues  files  de  sis  forats…És  a  dir,  un  tauler 4×8 significa que té quatre files de  vuit forats. Així doncs, no és el mateix un  tauler de 3×6 que un de 6×3, encara que  ambdós  tinguin  el  mateix  nombre  de  forats. 

Dues files de vuit forats,  2x8   

A la  dreta  un  tauler  de  fusta  d’una  peça.  Té  excavades  dues  files  de  vuit  forats  cada  una.  Procedent de Kenya. 


Les peces de joc.   En  els  jocs  mancala  les  peces  de  joc  no  tenen  un  valor  determinat  ni  pertanyen  a un jugador o altre. El seu color, mida i  forma  no  són  importants.  El  nombre  de  peces  que  es  necessiten  per  jugar  varia  en  funció  del  tipus  de  joc.    Tradicional‐ ment,  s’han  utilitzat  llavors,  petxines,  pedres,  còdols,  petits  cargols,  excre‐ ments de cabra,… En l’actualitat, s’utilit‐ zen  altres  materials  (peces  de  fusta  o  plàstic, boles de vidre,...). Per simplificar,  les  peces  de  joc  s'anomenen  "llavors",  malgrat siguin pedres o altres objectes.     La  disposició  de  les  peces  al  comença‐ ment  de  la  partida  o  al  començament  d’una nova ronda (si n’hi ha) varia també  segons  el  joc.  Les  llavors  inicials  que  té  cada  jugador  es  col∙loquen  en  els  forats  abans de començar a jugar d’acord amb  les respectives regles.     Hi  ha  dues  maneres  de  disposar  les  lla‐ vors  en  els  forats  segons  les  regles  de 

cada joc: una disposició fixa i una dispo‐ sició  opcional.  En  la  disposició  fixa  els  jugadors comencen amb la mateixa con‐ figuració i nombre de llavors. En l’opcio‐ nal,  un  dels  jugadors  o  ambdós  organit‐ zen les llavors en el tauler segons la prò‐ pia estratègia. En alguns jocs on la dispo‐ sició de les llavors és fixa, el nombre de  peces  que  cada  jugador  col∙loca  en  els  forats  del  seu  territori  no  és  el  mateix  per  a  tots  els  forats.  En  altres  casos,  la  disposició de les llavors es fa per etapes.     Alguns jocs mancala es juguen a rondes.  En alguns jocs determinats, al comença‐ ment  d’una  nova  ronda,  un  jugador  pot  disposar de més llavors que el seu adver‐ sari  en  el  seu  territori  abans  de  comen‐ çar  a  jugar.  També  pot  ocórrer  que  si  algun jugador no té suficients llavors per  omplir els forats propis, aleshores ningú  pot jugar aquests forats. És a dir, que els  forats queden anul∙lats.    

Alguns exemples  Les  llavors  més  populars  per  jugar  als  jocs  mancala  a  Àfrica  occidental  i  al  Carib  són  les  llavors caesalpinia de la família  de  les  mongetes.  N’hi  ha  al  voltant de 100 espècies.    Congklak:  en  aquest  joc  jugat  al sud‐est asiàtic, el nombre de  peces que es col∙loquen a cada  forat  al  començament  de  la  partida coincideix amb el nom‐ bre  de  forats  que  té  cada  fila  en  el  tauler.  És  a  dir,  5  peces  en cada forat en un tauler 2×5,  6  peces  en  cada  forat  en  un  tauler  2×6,  7  peces  en  cada  forat  en  un  tauler  2×7,  i  així  successivament.    Igisoro:  jugat  a  Rwanda  en  un  tauler de 4×8, es comença amb  4  llavors  a  cada  forat  en  les  files interiors de cada jugador i  amb cap llavor en els forats de 

1

les files exteriors. Es necessiten 

2

32 llavors per jugador.  Bao la Kiswahili: jugat a Tanzà‐ nia,  Kenya,  Madagascar,  Mala‐ wi,  RD  Congo,  Burundi.  Es  ne‐ cessiten 32 llavors per jugador. 

4

Cada jugador  col∙loca  6  llavors  en  el  forat  propi  que  té  forma  quadrada, anomenat nyumba i 

3

2 llavors  en  cada  un  dels  dos 

5 1–  cauris  2–  mongetes   3–  bales de vidre  4 – llavors caesalpinia  5 – cigrons   

forats següents  a  la  dreta  d’a‐ quest. Cada jugador reserva les  altres 22 llavors per més enda‐ vant.  

Pàg. 5 


Jocs mancala a la mediterrània oriental. 

L

a majoria d’autors que escriuen sobre  els  jocs  mancala  no  els  han  conside‐ rat com un joc de la regió Mediterrà‐ nia.  Això  ha  ocorregut  per  la  manca  d’una  base  suficient  de  dades  arqueològiques.  En  aquest article s’explica l’existència de files de  forats tallats en pedra en diferents zones de la  Mediterrània  oriental  (a  Àsia  Menor  i  el  sud‐ est  d'Europa)  en  edificis  romans  i  grecs  de  l’època  romana  tardana  i  en  algunes  fortale‐ ses medievals.  L’edat  dels  jocs  mancala  és  incerta.  De  fet,  ningú sap on ni quan es van originar. És difícil  dir‐ho  amb  precisió.  Malgrat  això,  alguns  autors  s’han  aventurat  a  avançar  teories  que  no  han  estat  suficientment  fonamentades.  Moltes vegades s’ha donat per fet que la data  de  la  talla  dels  solcs  o  els  forats  trobats  en  restes  arqueològiques  és  la  de  l’època  de  la  construcció  dels  edificis.  Diversos  autors  han  atribuït  un  origen  egipci,  persa,  indi  o  africà  als mancala.  

Fig. 1 

Alguns autors afirmen que els jocs mancala es  van  jugar  a  l’antic  Egipte.  Però,  l’evidència  d’això  és  molt  discutible,  tal  i  com  Alex  de  Voogt i altres autors han dit fa ja alguns anys.  Altres autors han suggerit que es van originar  al Sudan fa més de 3600 anys quan individus  de la civilització Kush, a la part superior del riu  Nil,  usaven  la  tècnica  de  forats  i  còdols  amb  un  propòsit  comptable.  Altres  autors  es  re‐ munten  encara  més  enrere  en  el  temps.  A‐ quests  creuen  que  els  jocs  mancala  es  van  originar, amb el mateix propòsit, fa uns 5000  anys  a  Sumèria  (una  regió  al  sud  de  l’antiga  Mesopotàmia,  localitzada  en  el  que  avui  en  dia  és  el  sud  d’Iraq).  Existeix  constància  de  que,  ja  al  Neolític,  hi  havia  a  Jordània  forats  tallats  a  la  pedra  en  forma  de  receptacles,  datats  al  voltant  del  sisè  mil∙lenni  aC.  A  Ain  Ghazal,  prop  d’Aman,  es  va  descobrir  una  pedra amb parts buidades en forma de recep‐ tacles.  També  fou  trobada  una  pedra  amb  forats  circulars  a  Tabaqat  Fahl,  al  nord  de  Jordània.  A més a més, s’han trobat nombro‐ sos  exemples  d’aquests  tipus  de  forats  en  gravats rupestre de al‐Jusasiyah, a Qatar. Ara  bé,  és  poc  probable  que  aquests  exemples  citats siguin taulers de joc.  

Fig. 2 

Fig. 3 

Foto fig. 1: digitalgallery (6)  Fotos fig. 2, 3, 5 i 6: Félix da Costa Pardo 

Pàg. 6   

A Sèrbia,  tal  i  com  expliquen  Vesna  Bickic  i  Jasna Vukovic (1) , foren desenterrats recent‐ ment,  l’any  2006,  dos  taulers  mancala  tallats  en  pedra  durant  la  investigació  arqueològica   a  l’àrea  adjacent  al  complex  del  gran  magat‐ zem de pólvora, a la ciutat baixa de la fortale‐ sa  de  Belgrad.  Es  tracta  de  la  única  prova  arqueològica, fins ara, que aquest tipus de joc  es  jugava  a  la  regió  de  la  península  dels  Bal‐ cans.  Durant  les  excavacions  prèvies,  es  van 

trobar allí restes d’objectes romans que daten  del  s.  VI  dC.  Damunt  d’aquestes  restes  hi  havia  capes  de  dics  de  l’època  del  domini  turco‐austríac  (segles  XVII‐XVIII  dC).  Aquests   taulers (un d’ells a la fig. 4) foren trobats molt  a prop l’un de l’altre.   A  Bòsnia,  Roger  Guillamón  (2)  l’any  2004  va  sentir  a  parlar  d’un  joc  mancala  anomenat  ban‐ban, i que sembla ser, va estar de moda a  la Hercegovina dels segles XVI i XVII dC. Algú li  diguè que en algun poble encara es juga però  altres li van dir que ja s’havia perdut. També li  parlaren d’un joc mancala a Sèrbia que podria  haver arribat en el segle  XIV dC  amb l’Imperi  otomà,  però  que  aquest  joc  segur  que  ja  no  s’hi jugava avui en dia.  Curiosament,  els  jocs  mancala  no  han  estat  considerats  per  a  la  gran  majoria  d’autors  com un joc de la Mediterrània ni durant l’èpo‐ ca  medieval,  ni  en  l’antiguitat  clàssica  tarda‐ na, malgrat hi ha evidències d’això. Podria ser  degut  a  que,  sovint,  els  forats  tallats  a  la  pe‐ dra  han  estat  trobats  en  restes  arqueològi‐ ques a prop d’altres conjunts de files de solcs,  receptacles  o  forats  que  eren  altres  jocs  de  tauler  grecs  o  romans  com  el  conegut  joc  de  cinc  línies  que,  tot  i  que  té  una  aparença  o  estructura  de  dues  files  de  punts,  cel∙les  o  forats al més pur estil dels taulers mancala, en  realitat  era  jugat  amb  daus  i  es  col∙locaven  peces  solitàries  a  cada  punt.  Gràcies  a  l’evi‐ dència  literària  i  arqueològica  existent  (3),  podem  crear‐nos  una  imatge  bastant  bona  d’aquest  joc,  format  per  conjunts  de  dues  línies  de  cinc  punts  o  petits  forats,  a  voltes,  amb una disposició: 5+1+5. És a dir, dos con‐ junts  de  cinc  punts  units  per  un  altre  punt  o  forat.   En  un  edifici  públic  de  la  ciutat  romana  de  Bosra (capital de la antiga província romana d’  Arabia Petrea a l’època de l’emperador Trajà),  al  sud  de  Síria:  el  teatre  romà  d’aquesta  ciu‐ tat,  datat  entre  el  98  i  117  dC.,  es  troben  diversos  conjunts  de  dues  files  de  cinc  forats  paral∙lels en una de les grades del teatre.   A  Grècia,  en  el  temple  de  Hefestion,  situat  a  l’esquerra de la famosa Ágora, es troben molt  ben  conservades  dues  files  de  sis  forats  cada  una per la bona qualitat del marbre en el que  estan  gravats  (veure  fig.5),  tal  i  com  apunta  Jose Manuel Hidalgo.(4)  Són molt nombrosos  els  taulers  d’aquest  tipus  en  tots  els  monu‐ ments  grecs.  Els  taulers  "mancales"  estan  presents en la majoria dels jaciments arqueo‐ lògics  que  es  poden  visitar  en  aquell  país.  El  problema,  certament,  és  donar  una  cronolo‐ gia  correcta  a  aquest  tipus  de  taulers  de  joc.  En les fotos 3 i 4 podem observar també dos  conjunts de files de forats que es troben a la 


Título del artículo interno 

torre de l’homenatge d’una fortalesa medieval a Síria  coneguda com a “Krak dels Cavallers”, que fou la seu  central  de  la  Ordre  de  l’Hospital  de  Sant  Joan  de  Jerusalem  a  Síria,  durant  l’època  de  les  creuades.  Certament,  tal  i  com  comenta  José  Manuel  Hidalgo,  és una llàstima que aquests taulers no estiguin degu‐ dament  senyalitzats  ni  protegits.  El  que  no  se  sap  amb  certesa  absoluta  és  si  aquests  taulers  d’època  medieval  foren  realitzats  pels  creuats  o  pels  àrabs.  No se sap del cert si els blocs o les lloses en les que  apareixen  aquest  tipus  de  forats  estan  reutilitzats  i  van ser duts d’altres indrets o si van ser realitzats en  la mateixa època, si van ser usats al mateix temps.  Els  dos  taulers  de  joc  que  es  poden  veure  en  les  fotografies 2 i 3 són part dels molts altres que existei‐ xen  per  altres  dependències  de  la  fortalesa.  Podem  veure  que  presenten  dues  files  paral∙leles  de  set  forats. Un dels taulers es troba en un banc adossat a  la paret prop d’un finestral (veure fig.2) i l’altre està  localitzat  just  en  la  pedra  horitzontal  a  la  base  del  forat d’un altre finestral (veure fig.3).   Es  poden  observar  conjunts  de  files  de  set  forats  semblants  als  anteriors,  localitzats  a  Síria,  que  es  troben  en  unes  lloses  a  l’entrada  de  la  fortalesa  de  Qasr  al  Azraq,  situat  a  uns  100  quilòmetres  a  l’est  d’Aman, a les afores de la ciutat d’Azraq, a Jordània.  Aquesta fortalesa o castell es remunta, com a assen‐ tament, a l’època romana i durant el domini àrab de  la zona és quan es fan les ampliacions i reformes més  importants  de  l’estructura  inicial.  En  primer  lloc  en  una llosa, a l’entrada a l’interior de la fortalesa, dues  files de set forats. Just al costat, a la dreta, una altra  llosa  amb  tres  forats  que  corresponen,  probable‐ ment, a un tauler que no es va finalitzar. Al fons, una  altra sèrie de forats en una altra bloc, formant dues  línies paral∙leles de set forats.  

https://picasaweb.google.com/kcjordan26/ SomeCastles#5179073517587641714  

Fig. 4     

 

Fig. 5 

Sigui com  sigui,  la  possibilitat  que  els  jocs  mancala  fossin coneguts pel món greco‐romà en època tarda‐ na  canvia  considerablement  la  perspectiva  de  l’ori‐ gen  i  història  dels  mancala,  tal  i  com  apunta  Ulrich  Schädler. (5)  Si l’antiguitat dels taulers trobats a Àsia  Menor  és  anterior  a  les  invasions  àrabs,  l’existència  de  mancales  a  Síria  i  la  península  d’Anatòlia  podria  remuntar‐se  a  l’època  tardo‐romana  en  lloc  de  ser  causa de la influència islàmica.   

Un especial agraïment a l’arqueòleg Jose Manuel Hidalgo  que em va autoritzar a utilitzar les fotografies 2, 3, 5 i 6 que  procedeixen del seu blog:  http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/ juegos‐de‐cazoletas‐en‐la‐antigua.html  

Fig. 7 

Notes:   (1) http://www.anthroserbia.org/Content/PDF/Articles/ bikic_and_vukovic_mancala_in_the_balkans.pdf   (2) http://mailman.drac.com/pipermail/jocsalparc/2004‐November/000467.html   (4) http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/juegos‐de‐ cazoletas‐en‐la‐antigua.html  

Fig. 6  Fotos fig. 4: S. Pop‐Lazic (1)  

(3,5) http://www.boardgamestudies.info/pdf/issue1/BGS1Schaedler.pdf   (6) http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/id?94429 

Pàg. 7 


Aprenem a jugar a l’aualé...   

Aquest joc amb molts noms com :aualé, ayo, ouri, owa­ re, wari, woli,... es juga a molts països d’Àfrica occiden‐ tal, a les Antilles i al continent americà.  TL’objectiu del jocT: 

CapturesT:

L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya  el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.   

Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans  de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors  que queden després d’haver sembrat. El forat es deixa buit. Les llavors  capturades es treuen del tauler o es recullen en el forat "casa" propi (si  es juga amb un tauler 2x6+2). Per tant, només podrem capturar si, un  cop hem sembrat, el forat conté dues o tres llavors. 

TEl taulerT:  El  camp  de  joc  està  dividit  en  dos  territoris  de  6  forats  cada  un.  Al  principi es reparteixen 48 llavors en els dotze forats (4 per forat). Per  tant, cal usar un tauler de 2x6.  En  el  diagrama  1  es  pot  veure  una  representació  esquemàtica  d’un  tauler aualé. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de  sota (B), és la pròpia.   

TCaptura encadenadaT:  Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si el forat precedent també conté  dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament.  Tan sols es pot capturar en el camp de l’adversari.  TSalt obligatoriT: 

Si el  nombre  de  llavors  que  es  prenen  és  superior  a  11,  es  dóna  una  volta  completa:  el  forat  del  qual  partim  s’haurà  de  saltar  i,  per  tant,  sempre quedarà buit. 

 

TObligació d’alimentar l’adversariT: 

    diagrama 1

Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de  manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que  pugui  jugar.  Només  es    pot  deixar  al  contrincant  sense  llavors  en  cas  d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti.  TFi del jocT: 

El torn de jocT:  Els  jugadors  juguen  un  després  de  l’altre.  El  jugador  que  juga  primer  s’escull a l’atzar. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un  dels  forats  del  seu  territori  i  les  distribueix,  una  per  forat,  seguint  el  sentit invers al de les agulles del rellotge. 

El joc  s’acaba quan un jugador ja  no té llavors en el seu territori i no  pot jugar. Aleshores, l’adversari captura totes les llavors que resten al  taulell. O el joc s’acaba quan es crea un bucle indefinit sense que s’e‐ fectuïn  captures  (es  produeix  la  mateixa  situació  després  d’un  cert  nombre de voltes). 

T

Pàg. 8   


TRegles aualé per jugar.  Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a Àfrica occidental.  És la mateixa versió que és jugada i usada en les competicions interna‐ cionals (coneguda com aualé ABAPA). Suposeu que és el vostre torn. El  camp propi és la fila inferior (B). 

     

Els principis de l’aualé*:   

«Cal sembrar com cal    

si es vol collir com cal.»  «Qui esperi rebre,   ha d’aprendre a donar.»   

Els jocs    mancala  o  manqala  estan  formats  per  centenars  de  jocs  que  es  poden  trobar  escampats  per  mig  món.  L’aualé  és  un  dels  més  estesos  i  el  més  jugat  a  occident  amb  molta  diferència.  Tots  els  mancala  tenen  ca‐ diagrama 2

Podeu  jugar  els  forats  1,  3,  4,  5  i  6.  Decidiu  jugar  el  forat  4.  Agafeu  totes  les  llavors  d’aquest  forat  (cinc  llavors)  i  sembreu‐les,  d’una  en  una, en sentit anti‐horari. Aquesta acció porta a la situació del diagra‐ ma següent:                         

racterístiques comunes  que  és  el  que  els  fa  tan atractius, des  d’un punt de vista pedagò‐ gic  i  d’entreteniment.  Alguns  dels  principals  trets de l’aualé són: 

fases: sembrar i collir 

es juga  sobre  un  tauler  amb un  nombre  variable  de  forats.  Als  forats  és  on  es  sembra i on es cull. 

diagrama 3

Captures encadenades    Una vegada heu sembrat, observeu que la darrera llavor ha caigut en  un forat de l’adversari (3A) que contenia una llavor. Així doncs captu‐ reu aquestes dues llavors que hi  ha després d’haver sembrat (la del  contrincant i la vostra), les traieu del tauler i les guardeu a part o les  situeu en el forat "magatzem" si el tauler de joc en disposa.    El  forat  2  de  l’adversari  conté  tres  llavors  després  d’haver  sembrat.  Per  tant,  podeu  també  capturar‐les  (la  que  heu  dipositat  i  les  dues  que hi havia):                          

els moviments es desenvolupen en dues 

les peces  de  joc  dels  mancala,  general‐ ment,  són  indiferenciades,  totes  iguals.  No  pertanyen  a  cap  jugador.  S’aplica  la  dita: “Les llavors són de qui les necessita.  Qui millor sembri, millor collirà”. 

no és  pot  deixar  “passar  gana  a  l’adver‐ sari“. Això vol dir que si el nostre rival es  queda  sense  llavors,  li  hem  de  cedir  de  les  nostres  perquè  pugui  continuar  ju‐ gant.  No  es  pot  eliminar  a  l’adversari.  S’entén que quan es destrueix a l’adver‐ sari,  també  es  destrueix  la  terra  que  ell  conrea.  Qui  ho  fes  per  error,  perdria  la  partida. S’aplica la dita: “Qui destrueix la  terra on cull, no podrà collir mai més”. 

*NOTA: adaptat de http://www.awale.info/filosofia‐awale?lang=ca  

diagrama 4

Ara  bé,  el  forat  1  de  l’adversari  conté  quatre  llavors  després  de  la  sembra. No podeu capturar‐les. En total, colliu 5 llavors en el vostre  torn.  

Pàg. 9   


Figura de fusta tallada a mà  procedent de Senegal . Dos   homes juguen a l’aualé: un  ancià (a la dreta), i un de  jove. Ambdos sostenen en la  mà esquerra les llavors cap‐ turades durant la partida.  Alt. 22cm; llarg 22cm; amp.  12cm.  Pàg.  10   


Pàg. 11   


Els jocs olopon de Nigèria al s. XXI  Els jocs olopon:   

“awon àgbàlagbà fẹ ́ran láti  máa ta ayò olópón”   (A la gent gran li agrada      jugar a l’ayo olopon)   Avui  en  dia,  una  persona  que  tingui  l’oportunitat  de  viatjar  per Nigèria pot veure pels car‐ rers  de  les  localitats  del  sud‐ oest  del  país  a  joves  i  vells  jugar  al  voltant  d’un  tauler  de  dues  files  de  sis  forats,  asse‐

Per més i Per més informació i aprendre a jugar al sokusowó cliqueu aquí      

guts en  banquetes  de  fusta  sota  l’ombra  d’un  arbre,  a  l’a‐ yo,  al  jekinje,  al  sokusowó  i  a  altres jocs olopon. Hi ha dones  que  també  hi  saben  jugar  i  n’ensenyen  als  seus  fills.  Elles  també  juguen  contra  els  ho‐ mes  però  mai  en  llocs  públics,  doncs està mal vist.   Els  ioruba  del  tauler  en  diuen  “olópón”  i  de  les  llavors  “omo ayò”.  Els  espectadors  seguei‐

Per més informació i aprendre a jugar al jodu cliqueu aquí    

xen amb  interès  l’evolució  de  les  diferents  partides  disputa‐ des. Et permetran jugar contra  ells i t’explicaran diferents jocs  locals.  Això  sí,  en  la  majoria  d’ocasions, a canvi de diners. El  nombre d’espectadors i la curi‐ ositat per veure jugar un home  blanc 

augmenten

notable‐

ment. Si  arribes  a  guanyar  alguna partida, et converteixes  gairebé  en  una  celebritat    i  el  jugador local vençut és objecte  de  burles  per  part  dels  seus  amics i veïns.  

Pàg. 12   

Per més informació i aprendre a jugar a l’olowuka cliqueu aquí    

Per més in


“L’estranya” collita del joc Redu: 

    Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté 1 llavor solità‐ ria  (cal  moure‐la  en  el  forat  oposat)  i  el  forat  oposat  abans  de  sembrar: 

estava buit. Aleshores la llavor que hi queda pot ser captu‐ rada per l’adversari. La captura és opcional. Tant si es captu‐ ra com si no, és el torn de l’adversari. 

contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aques‐ tes  2  o  3  llavors  que  hi  ha  després  d’haver  sembrat  i  les  retira. Acaba el torn. Si el jugador que pot fer aquesta cap‐

informació i aprendre a jugar a l’odu cliqueu aquí  

tura, no se n’adona, l’adversari pot (si vol) obligar‐lo a fer el 

moviment i com a penalització captura les llavors que havia  de capturar l’altre jugador i és el torn de joc del jugador que  ha penalitzat a l’altre. Si no el penalitza o cap dels dos juga‐ dors se n’adona, les llavors resten al tauler i es poden sem‐ brar o capturar en torns posteriors. 

contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap  jugador. El torn acaba. 

Quan  s’inicia  la  sembra  des  d’un  forat  que  conté  2  llavors  (cal  sembrar‐les en ziga‐zaga, la primera al forat oposat a l’adjacent i  la segona al forat adjacent) i el forat oposat a l’adjacent abans de  sembrar: 

estava buit.  La  llavor  que  hi  queda  pot  ser  capturada  per  l’adversari. La captura és opcional. Si decideix capturar‐la,  amb aquesta acció acaba el torn de l’adversari. 

contenia 1  o  2  llavors.  El  jugador  que  sembra  captura  aquestes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i  les retira. Acaba el torn. 

contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap  jugador. El torn acaba. 

Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté més de 2 llavors  i es diposita l’antepenúltima llavor sembrada en un forat buit de  l’adversari,  aleshores  aquest  jugador  pot  capturar‐la.  Aquest  tipus de captura és opcional. Ara bé, el jugador que fa la captura,  esgota el seu torn amb aquesta acció.   

NOTA: Podeu veure una  partida de redu en aquest 

nformació i aprendre a jugar al redu cliqueu aquí  

video enregistrat per  Bernat Casanovas a 

Nigèria, l’any 2009. 

Pàg. 13   


Jocs mancala a l’antic Egipte?   Alguns autors afirmen que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte.  Però, l’evidència d’això és discutible com Alex de Voogt i altres especia‐ listes  han  dit  fa  ja  alguns  anys.  Hi  estem  d’acord.  Sovint  s’ha  dit  que  algun conjunt de forats o files de forats excavats en pedra descoberts  en un lloc o un altre és una forma primitiva de jocs mancala. Dir això, és  molt arriscat segons la nostra opinió. 

Concloure que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte només pel  fet que alguns han vist una fila de forats a la pedra, és un gran error.  Aquest  tipus  d’error  és  probablement  induït  per  la  similitud  en  el dis‐ seny dels forats a la pedra. Sembla, per tant, a jutjar per l’evidència de  les imatges, que les fileres de forats mostrades en aquest article s’han  utilitzat amb un altre fi diferent. 

Els experts  no  es  posen  d’acord  sobre  si  aquestes  files  de  forats  són  realment jocs mancala o taulers utilitzats per a la comptabilitat o inven‐ tariat. No es pot afirmar o negar si aquests forats s’utilitzaven per a la  comptabilitat o inventariat. Però podem dir que si aquests forats eren  una mena de joc, no eren del tipus mancala. Ens expliquem...  L’agost de 2010 vam estar a Egipte. Vàrem veure diverses files de forats  de 2x4 i 2x5 tallats a la pedra a l’entrada del Temple d’Edfú i també a  l’entrada del Temple de Kom Ombo, ambdós a Aswan. Aquests solcs o  forats són relativament petits i van poder ser usats només per contenir  peces  solitàries.  Aquests  forats  no  són  prou  grans  com  per  a  que  hi  càpiguen  diverses  pedres,  llavors  o  el  que  podria  haver  estat  utilitzat  com a peces de joc. Així que, si no era un joc mancala, quin era el pro‐ pòsit d’aquests forats?  

Fig.1: conjunt de files de forats diminuts, i altres  traces rectilínies  a l’entrada del Temple de Kom Ombo, a Aswan. 

Malauradament, avui en dia, algunes persones escriuen tan sols copiant  el que està escrit per altres sense saber del què s’està parlant exacta‐ ment. Sense contrastar les informacions. Això passa una vegada i altra.  Pot  passar  que  alguns  errors  o  imprecisions  que  sovint  es  consideren  com a veritables, són en realitat evidències dubtoses o bé són afirmaci‐ ons qüestionables. 

 

Fig.3: petits forats a l’entrada del Temple d’Edfú, a Aswan. Fixeu‐ vos en la mida de la burilla de cigarreta a la part superior dreta: és  major que el diametre dels forats.  

Era una  altra  mena  de  joc?  A  primera  vista,  les  petites  depressions  circulars suggereixen que potser era una mena de joc on s’usaven pe‐ dres o peces diferenciades que es col∙locaven una a una en els forats.  

 

Fig.2: conjunt de files de forats diminuts a l’entrada del  Temple de Kom Ombo. 

Pàg. 14   

Tal vegada, semblant al joc Dara que encara es juga a Nigèria. O potser  és part d’un joc de curses on dos jugadors o dos equips han de comple‐ tar  un  circuit  utilitzant  peces  o  clavilles  diferenciades,  daus  o  tabes,  similar al "Joc de la Palmera" o "Joc de 58 forats" (conegut també com  el joc de gossos i xacals) que es va trobar a Thebes i datat al voltant del  2000 aC.  O, tal vegada, és un joc de guerra similar al Seega que encara  és  jugat  pels  egipcis  moderns  i  pels  somalis  amb  peces  diferenciades,  col∙locades una a cada forat i mogudes d’una en una. Fins a l’actualitat,  ningú no ho sap. Coneixes algú que en sàpiga alguna cosa? 


L’aualé a l’escola  L’ aualé i els altres jocs de tipus mancala d’Àfrica i altres parts del món  són,  des  de  fa  uns  anys,  objecte  d’un  veritable  auge  i  interès  al  món  occidental. En l’època contemporània han arribat a Europa des d’Àfrica  a  través  de  les  3  principals  potencies  colonials  en  aquell  continent:  Gran Bretanya, França i Alemanya, i els últims anys, a través dels fluxos  migratoris, s’han popularitzat una mica més. També gràcies a les noves  tecnologies  i  a  la  xarxa  d’Internet,  els  programadors  informàtics  i  els  investigadors  hem  contribuït  a  divulgar  aquests  jocs  tradicionals.  Els  primers  han  desenvolupat  versions  informàtiques  d’aquests  jocs  per  jugar en línia amb altres persones o amb l’ordinador, i els segons hem  recopilat i documentat nombrosos jocs i hem compartit coneixements i  experiències. 

prendre decisions; ofereix les mateixes oportunitats a tots els jugadors.  A vegades, hi ha professors/es i mestres que no són partidaris dels jocs  de tauler perquè impliquen competició, fins i tot, rivalitat. No obstant,  si  de  forma  educada  i  esportiva  canalitzem  aquesta  tensió,  aleshores  podrem  potenciar  diferents  factors  educatius  que  compensen  aquest  presumpte inconvenient dels jocs de tauler.   A nivell social, ens permeten educar la tolerància i respectar les dife‐ rències, ja que generen actituds de convivència, respecte, saber perdre  i  complir  les  normes  establertes.  A  nivell  intel∙lectual,  ens  permeten  treballar diferents conceptes gaudint del joc, doncs, permeten desen‐ volupar habilitats i capacitats referents al càlcul i a l’abstracció, porten  a raonaments lògics i matemàtics sense ni pensar‐ho. També ens per‐ meten introduir i compartir dades geogràfiques culturals i d‘història. A  nivell afectiu, permeten potenciar l’autoestima i l’afany de superació i  el  trencament  de  barreres  comunicatives  com  l’edat,  el  gènere,  les  diferències  culturals.  Una  bona  observació  permet  al  professorat  de‐ tectar les diferents actituds de l‘alumnat davant del joc.   Podem plantejar la utilització pedagògica d‘un joc tipus mancala tenint  en compte quin serà el moment apropiat, quina és la forma correcta i  amb quina finalitat. Resoldre problemes és una activitat útil, que moti‐ va. És objecte d’aprenentatge. Existeix un problema sempre que algun  obstacle separa la realitat actual amb la desitjada. Les situacions inici‐ als en els jocs de tipus mancala són d‘aquestes característiques. Quan  per resoldre problemes manipulem materials, l’activitat esdevé entre‐ tinguda i proporciona una bona predisposició per part de l‘alumnat. Els  jocs com l’aualé parteixen d‘aquesta base manipulativa.     

És evident  que  els  videojocs  i  les  consoles  han  reduït  la  pràctica  dels  jocs de tauler però un joc com l’aualé pot aconseguir motivar i interes‐ sar tot l‘alumnat, facilitant així que tota una classe treballi, molts cops  sense adonar‐se‘n, i no es distregui amb facilitat.  

Pels que encara creuen que jugar no és una activitat ni seriosa ni rigo‐ rosa, cal dir‐los que el jocs en general i l’aualé i altres jocs mancala, en  particular, permeten exercitar i  aprendre nombroses habilitats neces‐ sàries per la vida personal, social i professional. Ens ensenyen a conviu‐ re amb els errors i a aprendre d’aquests; promou la creativitat; implica 

Juguem virtualment a l’aualé 

Podem incorporar, sempre que vulguem, aplicacions virtuals interacti‐ ves  que  estan  a  disposició  de  la  comunitat  educativa  en  particular  i  dels usuaris de la xarxa d’Internet en general.  

A vegades no es troba, així com així, un company/a disposat a jugar a  l’aualé  una  vegada  i  una  altra.  Si  és  el  vostre  cas,  o  simplement  us  voleu posar a prova o desafiar a l’ordinador, es pot jugar virtualment a  l’aualé a través d’una aplicació dissenyada i programada per la Factoria  d’Imatges  en  la  web  awale.info.  En  aquesta  aplicació  es  pot  triar  el  nivell entre fàcil, normal i expert. Es comptabilitzen les llavors captura‐ des i les que captura l’adversari. Animeu‐vos a jugar‐hi!   

Pàg. 15   


Aprenem a jugar al jekinje... 

El joc jekinje es juga en terres dels ioruba, al   sud‐oest de Nigèria, a l’Àfrica occidental.   ”je ki n je” significa en llengua ioruba: “deixa’m menjar”.  L’objectiu del joc:    És el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que  ha capturat més llavors al final de la partida.      El tauler:    El  camp  de  joc  està  dividit  en  dos  territoris  de  6  forats  cada  un.  Al  principi  es  reparteixen  48  llavors  (4  per  forat).  Per  tant,  cal  usar  un  tauler de 2x6.En el diagrama 1 es pot veure una representació esque‐ màtica  d’un  tauler  jekinje.  La  fila  superior  (A),  pertany  al  jugador  contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.                          diagrama 1   La tanda de joc:    Els jugadors juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer  s’escull a l’atzar. Per començar la sembra cal que sigui des d’un forat  de la fila pròpia. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un  dels  forats  del  seu  territori  i  les  reparteix    una  a  una  en  els  forats  consecutius, començant a dipositar‐les en el forat següent al forat del  que s’han agafat, amb sembra  encadenada i en sentit anti‐horari. És 

Pàg. 16   

a dir,  que  el  vostre  torn  acaba  quan  caieu  en  un  forat  buit  o  si  es  produeixen  captures.  Ara  bé,  si  en  repartir  les  llavors  d’un  forat,  es  cau  amb  la  darrera  llavor  en  un  forat  que  conté  1  o  més  llavors,  el  torn no acaba. Les agafeu i les sembreu de la mateixa manera.    Captures:    Les captures són fetes quan un jugador cau en un forat buit del costat  de l’adversari, aleshores mou la darrera llavor acabada de dipositar a  un forat més enllà i es capturen totes les llavors d’aquest darrer forat  i la que hem acabat de desplaçar i es retiren del tauler. Acaba el torn.  Les captures tan sols es fan en els forats de la fila de l’adversari. Si es  cau  en  un  forat  buit  del  costat  de  l’adversari  i  el  forat  següent  està  també  buit,  la  llavor  no  es  desplaça  i  el  torn  acaba  sense  captures.  Quan es cau en un forat buit del propi costat del tauler, també acaba  el torn sense captures. No es pot capturar el contingut d’un forat de  l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense llavors en el  seu costat del tauler. El moviment es realitza però sense capturar.    Captura encadenada:    En aquest joc no hi ha captures encadenades.     No hi ha salt obligatori:    Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 12, es dóna una  volta completa: el forat del qual partim no s'haurà de saltar.    Obligació d’alimentar l’adversari:    Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar  de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedei‐ xi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en  cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti. 


Regles jekinje per jugar.     Aquesta  versió  és  la  que  tradicionalment  s’ha  jugat  al  sud‐oest  de  Nigèria pels ioruba, a l’Africà occidental. Suposeu que sou el jugador  B  i  és  el  vostre  torn.  Decidiu  començar  el  vostre  moviment  des  del  forat 2B que conté 3 llavors.                           diagrama 2   Sembreu en la direcció contrària al de les agulles del rellotge. Acabeu  dipositant la darrera llavor en el forat 5B que contenia 2 llavors. Ara  en són 3:   

diagrama 6   Continueu el vostre torn amb una tercera sembra encadenada, reco‐ llint les 3 llavors que conté el forat 2A, comptant la darrera llavor que  acabeu de dipositar, i les distribuïu d’una en una fins arribar al forat  5A.                     

diagrama 3

 

diagrama 4 Tal i com podeu veure en els diagrames anteriors, en aquest joc, en  aquesta  situació  no  acabeu  el  torn,  sinó  que  seguiu  amb  la  sembra  encadenada, agafant les 3 llavors del forat 5B, de manera que acaba‐ reu  amb  la  darrera  llavor  sembrada  en  el  forat  2A  del  territori  de  l’adversari: 

diagrama 7 Com que aquest forat estava buit i està al costat de l’adversari, ales‐ hores  finalitzeu  el  vostre  torn,  desplaçant  aquesta  llavor  al  següent  forat  (6A)  i  en  captureu  les  llavors  contingudes  més  la  llavor  que  acabeu de desplaçar. .    En  total  doncs,  captureu  5  llavors,  les  retireu  i  les  guardeu  al  forat  magatzem. El torn acaba i juga l’adversari.     Quan un dels dos jugadors no pot moure o es produeix un bucle, la  partida acaba. Cada jugador captura les llavors que restin al seu cos‐ tat del tauler.                            diagrama 8    Enhorabona! Si heu entès aquest exemple, ja sabeu jugar al jekinjé.     Ara a practicar! 

diagrama 5

Pàg. 17   


“Sembrar”: moure  les  lla‐ vors.  Consisteix  en  agafar  les  llavors  d’un  forat  de  la  fila  pròpia  i  repartir‐les,  generalment,  una  a  una  en  forats  adjacents  consecu‐ tius,  tot  i  que  hi  ha  altres  maneres  de  fer‐ho,  en  fun‐ ció de les regles de cada joc.  “Collir”:  consisteix  en  la  captura  d’una  o  varies  lla‐ vors  contingudes  en  un  o 

Glossari     Sembra o volta simple   

Rondes  

En  repartir  les  llavors  d’un  forat    de la fila pròpia, una a una en els  forats consecutius, el torn acaba. 

Sembra  o  encadenada 

v o l t a

En repartir  les  llavors  d’un  forat  de la fila pròpia, una a una en els  forats  consecutius,  el  torn  no  acaba,  és  a  dir  es  produeix  una  cadena  de  voltes  fins  que  la  darrera  llavor  sembrada  cau  en  un forat buit o hi ha una captura.  

Conjunt de  partides.  Els  jocs  es  poden  jugar  a  una  sola  ronda  o  a  diverses  rondes.  En  alguns  jocs  mancala  és  necessari  jugar  diverses  rondes  per  decidir  el  guanyador.  És  a  dir,  que  el  vencedor  és  el  que  guanya  un  determinat nombre de partides. 

Moviment   

Tipus de  desplaçament  de  les  llavors.  És  a dir,  si  es mouen amb  una volta simple o encadenada. 

més forats  d’acord  amb  les  regles  de  cada  joc.  Les  lla‐ vors  es  retiren  del  tauler  o  es dipositen en el forat ma‐ gatzem propi si el tauler en  disposa.  “Reintroduir”:  dipositar  en  el  propi  territori  enlloc  de  retirar  del  tauler  aquelles  llavors que han estat captu‐ rades  en  un  moviment.  És  característic de jocs de tres i  quatre files de forats.  “Alimentar”:  moure  des  d’un  forat  propi  de  tal  ma‐

Fila adversari 

nera que arribi alguna llavor  al  territori  de  l’adversari  i  aquest pugui moure. 

Fila pròpia 

“Magatzem”: forats  addici‐ onals  en  el  centre  o  als  ex‐ trems  del  tauler.  Usats  per  col∙locar‐hi  les  llavors  cap‐ turades.   Pàg. 18   

Magatzem


El racó del col·leccionista    Moneda de Malàisia amb congkak    

De color  platejat.  Aliatge  de  coure  (75%)  i  níquel  (25%),  conegut  com  cuproniquel.  Moneda  de  curs  legal des de  l’any 1989,  emesa el 2007, amb valor de  10 Sen (10 cèntims de riggit). A l’anvers hi ha gravat  un tauler congkak característic d’aquest país, de dues  files de set forats i 2 forats magatzem als extrems. Al  revers  hi  ha  gravada  la  flor  nacional  de  Malàisia:  bunga  raya,  el  nom  del  banc  nacional  que  l’ha  emès  (Bank  Negara  Malaysia),  l’any  d’emissió  i  el  valor.  La  imatge està ampliada. La mida real de la moneda és de  19,4 mm de diametre. Gruix 1,75 mm. Pes 1,37 grms.  

Congklak policromat d’Indonèsia   

Tauler de  fusta  tallat  i  pintat  a  mà.  Acolorit  vermell,  verd, blau, blanc, negre i daurat. Dos caps de drac en  cada  extrem.  Quatre  peces  encaixades:  dos  caps,  tauler i base. 5 forats diminuts a cada fila i dos forats  addicionals.  Dimensions:  42cm  llarg,  10cm  ample,  31cm alt. 

Targeta postal de l’any 1904   

Targeta postal  d’Indonèsia  de  l’època    del  colonialisme  neerlandès.  A  l’anvers  hi  ha  una  fotografia on dues dones joves juguen al joc dakon. A  la  llegenda  hi  diu  “Dakon  spel”.  Al  revers  es  pot  veure  un  segell  d’1  cent  de  les  Índies  Neerlandeses  (Nederlandsch  Indië). Postal despatxada a Djakarta el  21 de novembre de l’any 1904.  Autor: Kunsthandel  "J. Sigrist", Djocja en Solo.  Pàg. 19   


i en el pròxim número...  Pedra, paper, tisores i jocs mancala.  Us deveu preguntar: quina relació hi ha entre el "pedra, paper, tisores" i els jocs manca‐ la? Doncs en aquest article us ho expliquem.   

Aprenem a jugar a l’axoxodi.  El joc axoxodi és jugat a Costa d’Ivori, a l’Àfrica occidental. És un joc mancala on cada  jugador tria la forma de capturar.    

Jocs akong i songo: l’art de mastegar el temps.  L’ akông i el sôngo són jocs tradicionals mancala que daten de temps molt antics. Tot el  que se’n sap d’aquests jocs fins ara es deu a la transmissió oral. Hi juguen a Guinea E‐ quatorial, a Gabon, a Sao Tomé i Principe i a Camerun. 

Món aualé  Revista divulgativa dels jocs mancala 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME   Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012  

20  

Món aualé n.01  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 1 número 1 (gener - març 2012) ISSN 2014-7597

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you