Page 1

ALBELDA UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA Iris Carnicé Blanco

A mig camí entre el mar i la muntanya. Topografia abrupta que insinua el Pirineu acarat amb el pla. Paisatge de contrastos. Paisatge mediterrani. Formes atrevides i suggerents que modelen l'espai. Ges, roca arenosa, argila. La verdor dels camps regats. Colors que tranquil·litzen. Natura d'aromes mil·lenàries, de camins per recórrer. Supervivència de llegendes i tradicions arrelades. Imatges diverses, mescla de llengües, de cultures. Gent inquieta d'una vila amb encís.


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Iris Carnicé Blanco féu aquest treball de recerca el curs 2014/2015 essent la seva tutora Montse Bonastra Esquerda i mentre estudiava a l’Institut Torrevicens.


ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ........................................................................................pàg. 5 1. OBJECTIUS I HIPÒTESIS PLANTEJADES...........................................pàg. 7 2. METODOLOGIA....................................................................................pàg. 10 3. COS DEL TREBALL.............................................................................pàg. 16 3.1. DIALECTOLOGIA....................................................................pàg. 16 

PART TEÒRICA...................................................................pàg. 16  A) SÍMBOLS FONÈTICS UTILITZATS......................pàg. 16  B) TRETS CARACTERÍSTICS DE LA LLENGUA.....pàg. 18

PART PRÀCTICA.................................................................pàg. 19  A) MODEL D'ENQUESTA.........................................pàg. 20  B) ENQUESTES REALITZADES..............................pàg. 27  C) PARAULES ANALITZADES.................................pàg. 67  EL CAS DE SOFRAJA  EL CAS DE CEMENTIRI  EL CAS D'UNGLA  EL CAS DE TISORES  EL CAS DE FORQUILLA  EL CAS DE CABRA  EL CAS DE NEN  EL CAS D'ESGLÉSIA  EL CAS DE SINGLOT  D) DADES GENERALS.............................................pàg. 73

3.2. SOCIOLOGIA...........................................................................pàg. 80 

PART TEÒRICA...................................................................pàg. 80     

A) EL CONCEPTE DE FRONTERA..........................pàg. 80 B) HISTÒRIA D'ALBELDA.........................................pàg. 81 C) INFLUÈNCIES D'ALTRES LLENGÜES................pàg. 83 D) CURIOSITATS DE LA LLENGUA.........................pàg. 84 E) LITERATURA EN EL DIALECTE I AUTORS........pàg. 87  JOAK DE KAR  ALTRES TIPUS DE LITERATURA


 CONCURS DESPERTA FERRO!  F) RECULL DE PREMSA........................................pàg. 104  G) POLÍTICA I POLÈMICA SOCIAL........................pàg. 106 

PART PRÀCTICA...............................................................pàg. 112  A) BUIDATGE DE LES ENTREVISTES..................pàg. 112

4. CONCLUSIÓ.......................................................................................pàg. 115 5. AGRAÏMENTS.....................................................................................pàg. 117 6. BIBLIOGRAFIA...................................................................................pàg. 119 7. WEBGRAFIA.......................................................................................pàg. 121 8. CENTRES DE DOCUMENTACIÓ.......................................................pàg. 123 9. ANNEXOS...........................................................................................pàg. 124    

A) RECULL DE PREMSA COMPLERT...................pàg. 124 B) ALTRES DOCUMENTS......................................pàg. 157 C) ENTREVISTES COMPLERTES.........................pàg. 161 D) ALTRES FOTOGRAFIES...................................pàg. 204


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

0. INTRODUCCIÓ Albelda, un poble situat a l’anomenada Franja de Ponent, corresponent a la comunitat autònoma de l’Aragó, es troba, com moltes altres poblacions a la frontera entre dues comunitats, en una situació d’irregularitat des d'un punt de vista lingüístic. D’una banda, a causa de la seva posició en la Península, correspon a un territori on oficialment es parla el castellà, però, a causa de la seva proximitat amb Catalunya, la comunitat autònoma que se li situa a l'est, i per influència d’aquesta, els habitants d’Albelda, anomenats albeldans, parlen de forma vulgar un dialecte de frontera més proper al català que no pas al castellà. No obstant això, la seva llengua catalana, no pot ser comparada amb la normativa, ja que per diverses influències, compta amb alguns canvis ortogràfics, verbals, o en relació a la seva pronunciació, que fan que sigui una llengua especial i única, però també una llengua sense normativa per utilitzarse de forma escrita o formal. D’aquesta manera, els habitants d’aquest poble es troben en una disjuntiva, una dicotomia que els obliga a triar entre considerarse catalans, per la seva parla, o considerar-se aragonesos, per la seva situació en el mapa. A causa de la meva proximitat familiar amb aquesta llengua, les influències que ha portat en el meu dia a dia, i l’interès per descobrir, d’una manera més directa, si aquesta parla, només es tracta d’un tret característic de la població, o té més importància per als seus habitants de la que sembla, he decidit realitzar aquest treball, que consisteix en un estudi dialectològic i sociològic sobre la parla d'Albelda i els seus impactes i les seves manifestacions en la societat. Cal afegir també, que un altre dels motius que m'han impulsat a la realització d'aquest treball ha estat la polèmica, tant recent, amb la normativa LAPAO envers a la llengua, així com el fet de realitzar concursos literaris en ambdues llengües, i els diversos esdeveniments que han estat objecte de discussió, articles en diaris, programes de televisió i debats durant els darrers anys. Tot un veritable repte per treure'n l'entrellat. Tot i que la meva postura en un primer moment no era massa clara en aquest tema, després d'un exhaustiu estudi de la història de la llengua, la seva evolució, i les diverses opinions de tots aquells qui m'han ajudat en la realització d'aquest treball, he decidit ratificar l'evidència, i afirmar sense cap mena de dubte, en contra de l'opinió d'alguns, que la llengua que es parla en el territori d'Albelda, és el català. Quan em refereixo al "català", no parlo pas de la llengua estàndard, utilitzada en la televisió i la ràdio, sinó d'un dialecte de la mateixa, amb alguns innegables trets del castellà, per la seva influència geogràfica i social.

5


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

En un primer moment, aquest treball anava enfocat a la dialectologia de la zona, però a causa de la polèmica per motius anteriorment citats, he decidit demostrar, per mitjà de l'estudi, que l'afany per corroborar que la llengua d'Albelda no té cap proximitat amb el català és infundat i indemostrable. Per això i molt més, m'he basat més en els estudis previs sobre la llengua, la història de la mateixa, i l'evidència, que no pas en algunes opinions. De totes maneres, aquest estudi, també s'ha convertit d'alguna manera en una qüestió personal, ja que, en provenir d'una família en la qual, un dels progenitors és de Catalunya, i l'altre, de l'Aragó, tot i ésser tots dos dels Països Catalans1, ha fet plantejar-me alguns dubtes una mica més filosòfics: Realment, som el que volem ser, o són les nostres herències culturals i socials les que ens marquen, i fan que esdevinguem una cosa o una altra? El fet de posar fronteres a un terreny, fa que les fronteres també siguin culturals, lingüístiques o patriòtiques? Aquests dubtes i molts més, que m'han anat sorgint a mesura que he realitzat el treball, vénen desenvolupats a continuació. "Però des de llavors buscar la frontera s'ha convertit en l'ocupació de la meva vida. L'angoixa em consumeix quan no puc situar la línia geomètrica que organitza la meva perplexitat".2

Església del poble vista de front.

Part lateral de l'església del poble.

1

Els Països Catalans són tots aquells territoris pertanyents a diferents estats en els quals es parla el català i, per tant, els pobles de la Franja ho són. El mot té un significat únicament cultural i lingüístic i no pas polític. 2 Extret de Sueños en el umbral, de Fàtima Mernissi.

6


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

1. OBJECTIUS I HIPÒTESIS PLANTEJADES Els objectius a l'hora de realitzar aquest treball han estat ben diversos: • Conèixer millor la llengua del poble al qual estic vinculada familiarment. • Conèixer l'opinió dels habitants d'Albelda sobre la seva llengua, la seva manera de concebre el que parlen. • Comparar si, en l'àmbit dialectològic, la fonètica de la Franja de Ponent, i més concretament de la població d'Albelda, se cenyeix als estàndards. • Descobrir el motiu pel qual algunes de les persones provinents d'Albelda neguen el fet de parlar català. • Saber, des d'un punt de vista intern, com es viu a l'Aragó la normativa LAPAO, i la política que està duent a terme el govern d'Aragó. • Saber els nivells en els quals s'utilitza el català en el poble. • Saber si la població d'Albelda sofreix diglòssia. • Conèixer els motius històrics pels quals Albelda, geogràficament se situa a l'Aragó, però la llengua parlada en el poble és més pròxima al català que no pas al castellà. • Aprendre algunes paraules pròpies del poble, i comprovar si estan en desús, o si els joves les segueixen utilitzant obertament. • Descobrir si la llengua tendeix a ser catalanitzada o castellanitzada. • Conèixer a escala política si la regularització d'ambdues llengües, i si la cooficialitat de les mateixes és un fet real o només nominal. • Conèixer l'existència d'algun tipus de literatura en el dialecte parlat a Albelda. • Descobrir l'existència de conflictes per la llengua. • Saber si hi ha associacions que defensen la llengua catalana.

7


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

• Conèixer l'existència d'associacions antagòniques a les de defensa de la llengua catalana. • Saber la posició de la premsa i els mitjans de comunicació en relació a la política duta a terme pel govern d'Aragó, i més concretament en relació a la normativa LAPAO. • Conèixer la visió de professors de llengua i experts en dialectologia de la llengua dialectal parlada a Albelda. • Descobrir com s'ho fan els professors d'aquesta zona per ensenyar la llengua catalana a l'escola. • Saber a quins àmbits s'usa la llengua castellana en general. • Conèixer si la llengua catalana i el seu estudi són obligatoris a l'escola. • Saber si hi ha la possibilitat que les matèries comunes a l'escola siguin impartides en català, o bé s'han de realitzar en castellà. • Comprovar la providència d'alguns mots.

Les hipòtesis plantejades han estat les següents: • Els habitants d'Albelda neguen parlar català per una qüestió de patriotisme. • Els habitants d'Albelda defineixen la seva llengua com una llengua única només parlada en el seu territori. • Hi ha una gran diglòssia, ja que, a causa del fet de pertànyer al govern d'Aragó, tots els habitants d'Albelda utilitzen el castellà per als documents administratius, i el català només té un ús quotidià. • La llengua tendeix a ser castellanitzada pel fet de pertànyer a la comunitat autònoma d'Aragó, i la pressió que exerceix el govern. • Existència de conflictes i pugnes constants pel factor llengua. • La llengua catalana és obligatòria en l'ensenyament de la Franja de Ponent, però només en l'assignatura de català.

8


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

• Poca gent assumeix parlar el català, i la que ho fa, té alguna mena de vincle amb la llengua catalana. • Existència escassa d'associacions a favor de la llengua catalana. • El fet que la llengua hagi tendit a estandarditzar-se ha fet empobrir el lèxic (canviar "trumfa" per "patata" i "fossar" per "cementiri").

Ajuntament d'Albelda.

3

Portalet del Sòl de Vila.

3

Imatge extreta de http://www.albelda.es/web/areas/turismo/87-portalet-del-sol-de-vila.html

9


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

2. METODOLOGIA Com ja he citat amb anterioritat, la realització d'un treball, que en un primer moment havia de ser únicament enfocat a l'àmbit dialectològic de la llengua em va portar a un estudi sociològic de la mateixa, i de la població que en feia ús. La metodologia a l'hora de realitzar l'estudi ha estat per mitjà d'enquestes i entrevistes a la població d'Albelda.  D'una banda, per tal d'estudiar d'àmbit dialectològic del treball em vaig servir d'una enquesta estàndard de tipus visual que vaig realitzar a persones de diverses edats.4 Per tal de crear el que havia de ser l'enquesta vaig definir uns quants camps semàntics amb els quals volia treballar. Els camps semàntics van estar els següents:

4

L'agricultura: Com que es tracta d'un poble amb un sector primari ampli i actiu entre la gent adulta, vaig incloure en l'enquesta diversos àmbits relacionats amb l'agricultura, tals com les eines del camp, entre les que majorment figuraven les eines utilitzades en l'antiguitat, i algunes de les que actualment encara s'utilitzen, però estan sent substituïdes per màquines, les tasques del camp, tals com segar, podar els arbres, etc., els noms de fruits, plantes i flors, i els diversos animals amb els quals es pot relacionar l'activitat primària de la ramaderia.

La família i els parentius: Vaig voler descobrir de quina manera pronunciaven, o de quins mots se servien a l'hora de designar els diversos lligams familiars i parentius.

La casa: L'àmbit de la casa és un tema que tant adults com nens petits coneixen, per la qual cosa va ser fàcil per a tots aquest apartat de les enquestes. Vaig subdividir l'àmbit de la casa en les eines de la casa, és a dir, tots aquells electrodomèstics, utensilis i facilitats amb les quals ens servim diàriament cadascun de nosaltres, la roba, tant en l'àmbit domèstic com en l'unipersonal, i també els menjars i les begudes.

El poble: Vaig utilitzar algunes imatges de pobles per tal de conèixer com designaven a cadascun dels espais públics amb els quals es gaudeix en qualsevol poble, o qualsevol ciutat.

Vegi's la pàgina 20

10


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Els oficis: Un altre àmbit de coneixença comuna són els diferents oficis, les diferents feines que qualsevol persona realitza per tal de guanyar-se la vida.

Les parts del cos: També vaig utilitzar diverses fotografies per assabentar-me de com anomenaven les parts del cos els habitants d'Albelda.

Els jocs: La majoria dels jocs populars difereixen a l'hora de ser designats en moltes poblacions, i tenen un nom popular a gairebé tots els pobles i ciutats. Per aquesta raó, em vaig endinsar una mica en el món dels jocs populars, per saber com els albeldans designaven allò amb què jugaven.

 Una vegada definits els diversos camps semàntics amb els quals volia treballar vaig servir-me de diverses imatges per tal de conèixer com anomenaven a tots els objectes que vaig triar, sense que els habitants d'aquest poblet de la Franja fossin víctimes de la influència del català estándard, el castellà, o qualsevol altra llengua amb la qual m'hagués pogut referir als objectes en qüestió.5  Una vegada definida l'enquesta estándard, que va servir de forma igual per als joves que per als adults, vaig definir també unes franges d'edat, per tal de buscar les persones amb les quals volia treballar, o de les quals necessitava l'ajuda, seguint un patró. Així, vaig definir 4 franges d'edat. 

5

Per a la primera franja d'edat vaig elegir nens i joves de menys de 18 anys, ja que volia el punt de vista dels menys madurs, per tal de descobrir si les formes originàries de designar els diversos objectes i accions perduraven en el temps, essent rebudes com a herència pel sector més jove de la població. Per un motiu de maduresa i coneixement, no vaig realitzar enquestes a nens i nenes més petits de 8 anys, ja que la majoria dels objectes dels quals constava l'enquesta no haguessin estat fàcils de designar per a nens petits. Així vaig enquestar a 5 joves, entre els quals hi havia Cora Sediles Celma, de 8 anys; Alex Fantova Biendicho, de 13; Marta Michans Marquilles, de 17; Oriol Angurell Garreta, de 17 també; i David Llop Guillén, de 17 anys. La segona franja d'edat amb la quual vaig treballar va estar la dels joves, l'edat dels quals oscil·lava entre els 20 i els 35 anys. Entre els joves dels quals vaig rebre ajuda hi havia Noelia Cases

Vegi's la pàgina 20

11


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Bargués, una noia de 28 anys; Alex Bargués Montel, de 29; Clara Seira Oriach, de 26 anys; Cristian Coll Maull, de 29; i Ramon Bargués Montel, un noi de 34 anys. La tercera franja d'edat va estar la dels adults que oscil·laven entre els 40 i els 55 anys. D'entre tots els que em van respondre l'enquesta constaven M. Alba Garreta Lledós, de 45 anys; Elena Roca Ramells, de 40; Elena Enjuanes Anchilergues, de 42 anys; Gerardo Llop Ramells, de 53 anys; i finalment, M.Àngeles Roca Llop, de 40 anys. La quarta i última franja d'edat responia a tots aquells adults que eren majors de 60 anys, i vaig poder obtenir-ne resultats gràcies a la col·laboració de José Terés Garreta, de 92 anys; José Enjuanes Abillar, de 82 anys; Maria Pilar Estrada Cases, de 77; Pepita Chicot Enjuanes, de 82 anys; i finalment, Teresa Chicot Bria, de 81 anys.

 Gràcies a l'ajuda de totes aquestes persones, que oscil·laven entre els 8 i els 92 anys, vaig poder crear unes estadístiques que reflectien de forma igualitària el comportament i el coneixement del llenguatge de les diverses edats de la població d'Albelda, ja que, com s'ha pogut observar, les diverses persones de les quals vaig rebre ajuda eren iguals en nombre en totes les franges d'edat, d'aquesta manera:

Persones entrevistades per franjes d'edat

Menys de 18 anys Entre 20 i 35 anys Entre 40 i 55 anys Més de 60 anys

 Tot i així, cal destacar que la dialectologia és una ciència condemnada a la desaparició, ja que té més sentit si es fa en persones grans pel fet que són persones que rarament s'han mogut d'un territori, i, per tant, són fidels a la llengua que van aprendre de petits.

12


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació al gènere de les persones entrevistades, no vaig establir cap tipus de criteri, ja que em va semblar indiferent a l'hora de realitzar les enquestes, per la qual cosa, les persones entrevistades no van ser estrictament iguals en ambdós sexes, per qüestions de coneixença entre les diverses persones dels pobles. Tot i així, els resultats foren bastant igualitaris, ja que de les persones entrevistades, gairebé la meitat eren del sexe masculí, i una mica més de la meitat, del sexe femení, essent d'aquesta manera:

Persones entrevistades per sexe de les mateixes

Homes Dones

 Pel que fa a l'àmbit sociològic del treball, el vaig dur a terme mitjançant la realització d'un seguit d'entrevistes. 6 Així, vaig decidir no definir-me fins que vaig escoltar totes les idees, totes les opinions de diverses persones, la majoria adultes, amb diferents oficis i ideologies a seguir. Moltes de les idees que em van donar les diferents persones entrevistades eren antagòniques o contràries entre elles, però gràcies a això vaig poder-ne extreure una conclusió. Les persones entrevistades van estar M. Alba Garreta, a partir de la qual vaig poder obtenir la visió d'una mestra de llengua catalana amb una ideologia molt ferma; Delfina Esteve, una filla d'Albelda que visqué durant molts anys a Barcelona, i finalment retornà al poble natal, també antiga regidora de l'ajuntament; Gemma Carrera, la filla del poeta local Joaquín Carrera, conegut com a Joak de Kar, que m'ajudà a entendre l'obra del seu pare i les seves ideologies i conviccions; Javi Llop, el regidor de cultura del municipi 6

Vegi's annexos pàgines 161-203

13


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

d'Albelda, que em donà una visió pública i personal de la cultura del poble i les diverses activitats relacionades; José Luis Seira, professor de llengua catalana que actualment treballa a Alfarràs, a partir del qual vaig poder obtenir la visió d'un mestre; José Terés, el senyor més gran de la població, que m'ajudà en l'àmbit històric i l'evolució de la llengua; M. Àngeles Roca, l'alcaldessa de la localitat, que em donà l'opinió personal i pública; Teresa Chicot, membre de la Rondalla de Sant Roc, que m'explicà les diverses anècdotes i vivències en el seu paper en la Rondalla; Maite Saurina, secretaria de l'Ajuntament del poble, que a causa del seu tracte constant amb persones del mateix, em donà una visió global de la població d'Albelda, així com diverses dades d'interès i cultura; Jaime Clusa, mossèn de la població, que em donà la seva opinió des del punt de vista religiós, i m'explicà, en relació a la llengua, algunes curiositats de l'àmbit de l'Església; Josep Purroy i Pilar Terés, ambdós professors originaris d'Albelda, que em proveïren amb la visió d'albeldans que per motius diversos va decidir viure fora; i Ramon Sistac, doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l'aragonès, que em donà l'opinió professional d'un dialectòleg. Les diverses entrevistes completes realitzades consten a l'annex del treball. Així, les entrevistes tingueren unes finalitats ben definides:       

Conèixer el punt de vista des de l'Ajuntament d'Albelda i els diferents àmbits del mateix. Conèixer l'opinió dels membres de les diverses institucions culturals del poble. Escoltar i aprendre a partir de l'opinió d'un expert en dialectologia. Descobrir l'opinió i la implicació de l'església en temes lingüístics. Escoltar l'opinió de diversos habitants del poble en relació a la història del mateix. Conèixer l'opinió d'alguns professors en relació a l'àmbit lingüístic i la polèmica del mateix, a la població d'Albelda. Conèixer com viuen el tema de la llengua aquells que provenen d'Albelda, però viuen fora.

 Així, depenent dels diversos sectors de la població en relació a la seva especialització, l'àmbit laboral en el qual treballen, o les dades d'interès extretes dels mateixos, les entrevistes foren d'aquesta manera:

14


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Entrevistes a diversos sectors de població

Ajuntament i regidories Institucions culturals Experts Habitants del poble Professors de llengua de la Franja Albeldans que viuen fora Església

15


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

3. COS DEL TREBALL El cos d'aquest treball ha estat dividit en dos àmbits fonamentals. D'una banda la part de dialectologia, per tal de conèixer la variant dialectal del català parlada a Albelda, objecte principal d'estudi en el treball, i d'altra banda la part de sociologia, orientada a explicar les situacions a les quals porta aquesta parla, algunes de les anècdotes, qüestions polítiques així com literatura popular en la llengua pròpia.

3.1. DIALECTOLOGIA PART TEÒRICA La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica i els trets que s'hi associen. Així es divideix la llengua en conjunts més petits anomenats dialectes a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir aquestes divisions es fan servir tradicionalment unes línies divisòries anomenades isoglosses.7 Albelda, per la seva part, té una localització geogràfica de frontera8 i la seva llengua sembla més propera al català que no pas al castellà, fins a tal punt que s'arriba a considerar una variant dialectal de la llengua catalana. Aquesta afirmació està basada en dos vessants fonamentals:9  D'una banda l'estudi exhaustiu, així com la contrastació de diverses opinions, tant de professionals de la matèria, com de la gent del poble.  D'altra banda els percentatges oficials, els arxius històrics, etc.

A) SÍMBOLS FONÈTICS UTILITZATS Per tal de dur a terme aquest treball he fet ús de diversos símbols fonètics a l'hora de transcriure les enquestes i realitzar certes explicacions que requereixen un aclariment de la pronunciació de certs mots. 7

Definció extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectologia Cal diferenciar la frontera administrativa de la cultural. En aquest cas una frontera administrativa no ha ocasionat cap frontera cultural. 9 Tant els percentatges oficials, com els arxius històrics es veuràn desglossats en la part de sociologia. Les opinions formen part de les entrevistes, i es troben en els annexos, així com en la part pràctica. 8

16


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Quant a les consonants, els símbols utilitzats han estat els següents:

10

Quant a les vocals, han estat aquests:

11

També val a destacar la utilització de:  

La dental fricativa [θ] (castellà estricte). La velar fricativa [x] (castellà).12

10

Extret de http://www.slideshare.net/mpujol40/alfabet-fontic-internacional-afi-147393 Extret de http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf 12 Informació extreta de http://es.wikipedia.org/wiki/Transcripci%C3%B3n_fon%C3%A9tica_del_espa%C3%B1ol_con_el_AFI 11

17


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

B) TRETS CARACTERÍSTICS DE LA LLENGUA Algunes característiques fonètiques que caldria destacar de la llengua es divideixen entre:  Vocàliques: - Ús de la ɛ (Albelda, canta (en l'imperatiu)...). - Diftongacions que es mantenen del llatí i que coincideixen amb l'aragonès feito>feit>fet. - Diftongacions o>au (oliva>auliva; orella>aurella). - Canvi de vocal tancada a oberta (emportar>amportar; estufa>astufa). - Canvi de la "e" per la "i" en alguns casos (gener >ʧinε; menjar>minʧa).  Consonàntiques: - Palatalització dels grups inicials Pʎ-, fʎ-, Kʎ- (plou>pllou; flama>fllama; clau>cllau). - Algunes grafies "pl+vocal", en lloc de palatalitzar-se, passen a ser "pi+vocal". (plat>piat). - La palatal ʧ en lloc de G i J (gent, Jordi, jugar...). - Supressió de consonants finals en alguns temps verbals (vaig>vai; faig>fai).13

13

Algunes normes extretes del llibre Albelda, La vida de la vila, pàgina 198.

18


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

PART PRÀCTICA La part pràctica de l'àmbit dialectològic s'ha dut a terme per mitjà d'enquestes. Tot seguit es troben les enquestes realitzades, així com les transcripcions fonètiques de les mateixes. Cal destacar el fet que dels espais marcats amb un guió ("-"), en formen part aquelles preguntes no contestades, o aquelles les respostes de les quals no se cenyien al concepte preguntat. Les enquestes es troben per ordre d'edat (de més petit a més gran), encapçalades pel model d'enquesta de la següent manera:

1. Model estàndar utilitzat 2. Enquesta a Cora Sediles Celma 3. Enquesta a Alex Fantova Biendicho 4. Enquesta a Oriol Angurell Garreta 5. Enquesta a David Llop Guillén 6. Enquesta a Marta Michans Marquilles 7. Enquesta a Clara Seira Oriach 8. Enquesta a Noelia Cases Bargués 9. Enquesta a Àlex Bargués Montel 10. Enquesta a Cristian Coll Maull 11. Enquesta a Ramon Bargués Montel 12. Enquesta a Elena Roca Ramells 13. Enquesta a M. Àngeles Roca Llop 14. Enquesta a Elena Enjuanes Anchilergues 15. Enquesta a M. Alba Garreta Lledós 16. Enquesta a Gerardo Llop Ramells 17. Enquesta a M. Pilar Estrada Cases 18. Enquesta a Teresa Chicot Bria 19. Enquesta a José Enjuanes Abillar 20. Enquesta a Pepita Chicot Enjuanes 21. Enquesta a José Terés Garreta

NOTA: Les síl·labes tòniques es troben marcades en negreta, ja que és l'única via possible per fer-ho trobada. Les enquestes es poden trobar en el CD adjunt.

19


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

A) MODEL ESTÀNDAR UTILITZAT 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

20


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

22


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

23


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

24


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

25


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

26


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

B) ENQUESTES REALITZADES NOM: Cora Sediles Celma EDAT: 8 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Cabra Jarrón14 Pimentó Mansana Tossino Prèssic Tomates Atxuntament Cementeri Iglésia15 Txermans Nen Iaio16 Peonza17 Voltereta Grifo18 Butifarra

TRANSCRIPCIÓ [kaβɾa] [xaɾon] [pimento] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [tomates] [atʃuntamen] [sementɛɾi] [iglɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [jajo] [peonθa] [bolteɾeta] [gɾifo] [butifara]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

14

Castellanisme. Castellanisme. 16 En llenguatge infantil. 17 Castellanisme. 18 Castellanisme. 15

27


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Falda Ventana19 Tenedor20 Cutxillo21 Leche22 Sartén23 Jamón Llavadora24 Piat Sustens Tisores Jardiner Dotor25 Albanyil26 Peluquera27 Veterinario28 Munyeca29 Unyes30 Panxa Orella Genoll -

[eskoβa] [falda] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [letʃe] [saɾten] [xamon] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [sustens] [tisɔɾes] [xaɾdinɛ] [doto] [albaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾio] [muɲɛka] [uɲes] [paɲʃa] [oɾeʎa] [ʒenoʎ] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

19

Castellanisme. Castellanisme. 21 Castellanisme. 22 Castellanisme. 23 Castellanisme. 24 Castellanisme. 25 Castellanisme. 26 Castellanisme. 27 Castellanisme. 28 Castellanisme. 29 Castellanisme. 30 Castellanisme. 20

28


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Alex Fantova Biendicho EDAT: 13 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Cabra Txerra Oz31 Dalla Hacha32 Sulfatar Pimentó Pic Podar Mansana Porc Prèssec Rastrell Avisper33 Taronges Tomates Axuntament Cementeri Arc Paseo34 Església Plaça Nen Peonza35 Candeleta36 Grifo37 Morcilla38

TRANSCRIPCIÓ [kaβɾa] [ʧɛra] [oθ] [daʎa] [aʧa] [sulfata] [pimento] [pik] [poða] [mansana] [pɔɾk] [pɾesek] [rastɾeʎ] [aβispɛ] [taɾɔnʒes] [tomates] [aʃuntamen] [sementɛɾi] [aɾk] [paseo] [esɤlɛsia] [plasa] [nɛn] [peonθa] [kandeleta] [gɾifo] [moɾsiʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

31

Castellanisme. Castellanisme. 33 Denominació occidental o valenciana. 34 Castellanisme. 35 Castellanisme. 36 De la locució "fer la candeleta". 37 Castellanisme. 38 Castellanisme. 32

29


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escombra Cotilla39 Falda Ventana40 Forquilla Cutxillo41 Jersé42 Llet Padella Magre43 Lavadora44 Plat Aspartenya Sujetador45 Estisores Ferrador Metxe Albanyil46 Peluquera Veterinari Manuquella Panxa Aurella Genoll Codo47 -

[eskomβɾa] [kotiʎa] [falda] [bentana] [foɾkiʎa] [kutʃiʎo] [ʒeɾsɛ] [ʎet] [paðeʎa] [maɤɾe] [laβaðoɾa] [plat] [aspaɾteɲa] [suxetaðo] [estisɔɾes] [feraðo] [metʃe] [albaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [paɲʃa] [awɾeʎa] [ʒenoʎ] [koðo] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

39

Tipus de faixa. Castellanisme. 41 Castellanisme. 42 Manlleu de l'anglès. 43 Del llatí "macru". 44 Castellanisme. 45 Castellanisme. 46 Castellanisme. 47 Castellanisme. 40

30


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Oriol Angurell Garreta EDAT: 17 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Galapatilla Craba Txerro Sulfatar Pimentó Bisaltos48 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Avisper49 Naranjo50 Tomatera Ajuntament Cementeri Portalet Paseo51 Iglésia52 Nen Iaio53 Galdrufa54 Palitrocs55 Voltereta Grifo56

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [galapatiʎa] [kɾaβa] [tʃero] [sulfata] [pimento] [bisaltos] [pik] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [abispɛ] [naɾanxo] [tomateɾa] [aʒuntamen] [sementeɾi] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [nɛn] [jajo] [galdɾufa] [palitɾɔks] [bolteɾeta] [gɾifo]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

48

Castellanisme culte. Denominació occidental o valenciana. 50 Castellanisme. 51 Castellanisme. 52 Castellanisme. 53 En llenguatge infantil. 54 Forma aragonesa. 55 Castellanisme culte. 56 Castellanisme. 49

31


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Butifarra Escoba Faixa Falda Ventana57 Tenedor58 Cutxillo59 Jersei60 Llinçol Lleit Morter Padella Magre61 Llavadora62 Pllat Sabatilles63 Sitera Sostens Estiores Dotor64 Paleta Peluquera Veterinari Unglles Tripa65 Aurella Txenoll Colse -

[butifara] [eskoβa] [faiʃa] [falda] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xeɾsɛi] [ʎinsɔl] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾe] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [saβatiʎes] [sitɛɾa] [sostens] [estiɔɾes] [doto] [paɫeta] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] -

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

57

Castellanisme. Castellanisme. 59 Castellanisme. 60 Manlleu de l'anglès. 61 Del llatí "macru". 62 Castellanisme. 63 Castellanisme. 64 Castellanisme. 65 Castellanisme. 58

32


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: David Llop Guillén EDAT: 17 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixadeta Cabra Jarra66 Falç Hacha Sulfatar Pimentó Guisants67 Pico68 Podar Mansana Tossino Prèssic Rastrillo69 Segar Avisper70 Naranjo71 Tomatera Atxuntament Cementeri Portalet Paseo72 Iglésia73 Plaça Txermans Nen Avi Baldufa Palitrocs74 Aixeta

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaðeta] [kaβɾa] [xara] [Fals] [atʃa] [sulfata] [pimento] [gisans] [piko] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [rastɾiʎo] [seɤa] [abispɛ] [naɾanxo] [tomatɛɾa] [atʃuntamen] [sementeɾi] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [plasa] [tʃeɾmans] [nɛn] [aβi] [baldufa] [palitɾɔks] [aiʃeta]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

66

Castellanisme. Castellanisme. 68 Castellanisme. 69 Castellanisme. 70 Denominació occidental o valenciana. 71 Castellanisme. 72 Castellanisme. 73 Castellanisme. 74 Castellanisme culte. 67

33


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Morcilla75 Escoba Faixa Falda Ventana76 Tenedor77 Cutxillo78 Jersei79 Sàbana80 Lleit Sartén81 Magré82 Llavadora83 Piat Espartenya Seitera84 Sustens Estiores Farrer Txardiner Dotor85 Agricultor Albanyil86 Peluquera Veterinari Ungies Tripa87 Aurella Txenoi Codo88 -

[moɾθiʎa] [eskoβa] [faiʃa] [falda] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xeɾsɛi] [saβana] [ʎɛit] [saɾten] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [espaɾteɲa] [seitɛɾa] [sustens] [estiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [agɾikulto] [albaɲiɫ] [pelukɛɾɛ] [beteɾinaɾi] [uŋɤies] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoi] [koðo] -

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

75

Castellanisme. Castellanisme. 77 Castellanisme. 78 Castellanisme. 79 Manlleu de l'anglès. 80 Castellanisme. 81 Castellanisme. 82 Del llatí "macru". 83 Castellanisme. 84 Castellanisme. 85 Castellanisme. 86 Castellanisme. 87 Castellanisme. 88 Castellanisme. 76

34


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Marta Michans Marquilles EDAT: 17 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Cabra Txerra Sulfatar Pimentó Podar Mansana Tossino Prèssic Segar Naranger89 Atxuntament Fossar Portal Iglésia90 Nen Iaio91 Galdrufa92 Candeleta93 Grifo94 Escoba

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [kaβɾa] [tʃera] [sulfata] [pimento] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [seɤa] [naɾanxɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtaɫ] [iɤlɛsia] [nɛn] [jajo] [galdɾufa] [kandeleta] [gɾifo] [eskoβa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra Cobrellit Escombra

89

Castellanisme. Castellanisme. 91 En llenguatge infantil. 92 Forma aragonesa. 93 De la locució "fer la candeleta". 94 Castellanisme. 90

35


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Faixa Faldeta Ventana95 Tenedor96 Cutxillo97 Jersé98 Lleit Padella Magré99 Llavadora100 Pllat Espartenya Sustens Astiores Ferreter Txardiner Dotor101 Patxès Paleta Peluquera Veterinari Manuquella Ungles Tripa102 Orella Txenoll Codo103 Cllatell -

[faiʃa] [faldeta] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xeɾsɛ] [ʎɛit] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [espaɾteɲa] [sustens] [astiɔɾes] [feretɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [patʃes] [paɫeta] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [tɾipa] [oɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [kʎateʎ] -

Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

95

Castellanisme. Castellanisme. 97 Castellanisme. 98 Manlleu de l'anglès. 99 Del llatí "macru". 100 Castellanisme. 101 Castellanisme. 102 Castellanisme. 103 Castellanisme. 96

36


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Clara Seira Oriach EDAT: 26 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Galapatilla Cabra Topí Cegadora Sulfatadora Pimentó Estirabecs104 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Panal105 Naranges106 Tomates Atxuntament Cementeri Portalet Paseo107 Iglésia108 Nen Iaio109 Baldufa Palitrocs110 Grifo111 Butifarra negra

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [galapatiʎa] [kaβɾa] [topi] [seɤaðoɾa] [sulfataðoɾa] [pimento] [estiɾabeks] [pik] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [panaɫ] [naɾanxes] [tomates] [atʃuntamen] [sementɛɾi] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [nɛn] [jajo] [baldufa] [palitɾɔks] [gɾifo] [butifaraneɤɾa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

104

Tipus de pèsol. Castellanisme. 106 Castellanisme. 107 Castellanisme. 108 Castellanisme. 109 En llenguatge infantil. 110 Castellanisme culte. 111 Castellanisme. 105

37


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Cotilla112 Faldetes Ventana113 Tenedor114 Cutxillo115 Jersei116 Lleit Padella Magré117 Llavadora118 Piat Aspartenya Setrill Sustens Estiores Ferrer Txardiner Doctor119 Albanyil120 Peluquera Veterinari Manuquella Ungles Tripa121 Aurella Txenoll Codo122 -

[eskoβa] [kotiʎa] [faldetes] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xeɾsɛi] [ʎɛit] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [aspaɾteɲa] [setɾiʎ] [sustens] [estiɔɾes] [ferɛ] [tʃaɾdinɛ] [dokto] [albaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

112

Tipus de faixa. Castellanisme. 114 Castellanisme. 115 Castellanisme. 116 Manlleu de l'anglès. 117 Del llatí "macru". 118 Castellanisme. 119 Castellanisme. 120 Castellanisme. 121 Castellanisme. 122 Castellanisme. 113

38


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Noelia Cases Bargués EDAT: 28 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Txapo123 Aixadeta Galapatilla Cabra Celler124 Oz125 Dalla Astraleta Sulfatadora Mentó126 Bisaltos127 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rastrill Segar Panal128 Naranger129 Tomater Atxuntament Fossar Arco Paseo130 Iglésia131 Txermans Nen Avi Baldufa Totxets Grifo132

TRANSCRIPCIÓ [tʃapo] [aiʃaðeta] [galapatiʎa] [kaβɾa] [seʎe] [oθ] [daʎa] [astɾaleta] [sulfataðoɾa] [mento] [bisaltos] [pik] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [rastɾiʎ] [seɤa] [panaɫ] [naɾanxɛ] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [aɾko] [paseo] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [aβi] [baldufa] [totʃets] [gɾifo]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

123

Forma masculinitzada de "xapa". Específicament per al vi. 125 Castellanisme. 126 S'ha eliminat pi-. 127 Castellanisme culte. 128 Castellanisme. 129 Castellanisme. 130 Castellanisme. 131 Castellanisme. 124

132

Castellanisme.

39


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Morcilla133 Escoba Faixa Faldetes Ventana134 Forquilla Cutxillo135 Jersei136 Llet Padella Magré137 Llavadora138 Piat Espartenya Sustenidors Estiores Farrer Txardiner Metxe Agricultor Arbanyil139 Peluquera Veterinari Manuquella Ungles Orella Txenoll Colse Nuca Safranya

[moɾsiʎa] [eskoβa] [faʃa] [faldetes] [bentana] [foɾkiʎɛ] [kutʃiʎo] [ʒeɾsɛi] [ʎet] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [espaɾteɲa] [susteniðos] [estiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [metʃe] [agɾikulto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [oɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] [nuka] [safɾaɲa]

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

133

Castellanisme. Castellanisme. 135 Castellanisme. 136 Manlleu de l'anglès. 137 Del llatí "macru". 138 Castellanisme. 139 Castellanisme. 134

40


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Alex Bargués Montel EDAT: 29 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Galapatilla Boc140 Gerro Dalla Astral Pimentó Bisaltos141 Pic Cisalles142 Mansana Tossino Prèssic Rastrillo143 Tomates Atxuntament Cementiri Portalet Pllaça Campanari Nen Iaio144 Peonsa Palitrocs145 Candeleta146 Grifo147 Butifarra

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [galapatiʎa] [bok] [ʒɛro] [daʎa] [astɾaɫ] [pimento] [bisaltos] [pik] [sisaʎes] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [rastɾiʎo] [tomates] [atʃuntamen] [sementiɾi] [poɾtalet] [pʎasa] [kampanaɾi] [nɛn] [jajo] [peonsa] [palitɾɔks] [ anðeleta] [gɾifo] [butifara]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

140

Mascle de la cabra. Castellanisme culte. 142 Correspon a les tisores de podar. 143 Castellanisme. 144 En llenguatge infantil. 145 Castellanisme culte. 146 De la locució "fer la candeleta". 147 Castellanisme. 141

41


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Faixa Faldeta Ventana148 Forquilla Cutxillo149 Jersei150 Lleit Padella Magré151 Llavadora Plat Aspartenya Sitera Sustenidors Tisores Dotor152 Arbanyil153 Peluquera Veterinari Munyeca154 Ungles Aurella Txenoll Colse Clatell -

[eskoβa] [faiʃa] [faldeta] [bentanɛ] [foɾkiʎa] [kutʃiʎo] [xeɾsɛi] [ʎɛit] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [plat] [aspaɾteɲa] [sitɛɾa] [susteniðos] [tisɔɾes] [doto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [muɲɛka] [uŋɤʎes] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] [klateʎ] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

148

Castellanisme. Castellanisme. 150 Manlleu de l'anglès. 151 Del llatí "macru". 152 Castellanisme. 153 Castellanisme. 154 Castellanisme. 149

42


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Cristian Coll Maull EDAT: 29 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixadeta Galapatilla Cabrit155 Tinalla156 Oz157 Hacha158 Sulfatadora Pebrot Picoleta Poma Porc Prèssec Rastrillo159 Avispes160 Naranjes161 Tomates Atxuntament Fossar Portalet Paseo162 Iglésia163 Nen Grifo164

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaðeta] [galapatiʎa] [ aβɾit] [tinaʎa] [oθ] [atʃa] [sulfataðoɾa] [peβɾɔt] [pikoleta] [poma] [pɔɾk] [pɾɛsek] [rastɾiʎo] [abispes] [naɾanxes] [tomates] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [nɛn] [gɾifo]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

155

Nadó de la cabra. Tipus de canter. 157 Castellanisme. 158 Castellanisme. 159 Castellanisme. 160 Denominació occidental o valenciana. 161 Castellanisme. 162 Castellanisme. 163 Castellanisme. 164 Castellanisme. 156

43


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Butifarra Escoba Faixa Faldeta Ventana165 Tenedor166 Cutxillo167 Jerse168 Llet Padella Magré169 Rentadora Piat Sapatilla170 Sostenidor Tisores Farrer Metxe Patxés Albanyil171 Peluquera Manuquella Panxa Aurella Txenoll Codo172 Nuca -

[butifara] [eskoβa] [faiʃa] [faldeta] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xeɾsɛ] [ʎet] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [rentaðoɾa] [pjat] [sapatiʎa] [sosteniðo] [tisɔɾes] [farɛ] [metʃe] [patʃes] [albaɲiɫ] [pelukɛɾa] [manukeʎa] [panʃa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [nuka] -

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

165

Castellanisme. Castellanisme. 167 Castellanisme. 168 Manlleu de l'anglès. 169 Del llatí "macru". 170 Castellanisme. 171 Castellanisme. 172 Castellanisme. 166

44


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Ramon Bargués Montel EDAT: 34 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

DIALECTE D'ALBELDA Txapo173 Txapet174 Galapatilla Cabra Jarrón175 Segadera Dalla Astral Pimentó Guisantes176 Pico Podar Mansana Tossino Prèssic Rasquiet Segador Panel177 Naranger178 Tomatera Atxuntament Fossar Portalet Paseo179 Iglésia180 Txermans Txicarronet Iaio181 Peonza182 Bolos183 Voltereta

TRANSCRIPCIÓ [tʃapo] [tʃapet] [galapatiʎa] [kaβɾa] [xaron] [seɤaðeɾa] [daʎa] [astɾaɫ] [pimento] [gisantes] [piko] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskiet] [seɤaðo] [paneɫ] [naɾanxɛ] [tomatɛɾa] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [tʃikaronet] [jajo] [peonθa] [bɔlos] [bolteɾeta]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella

173

Forma masculinitzada de "xapa". Forma masculinitzada de "xapa" (diminutiu). 175 Castellanisme. 176 Castellanisme. 177 Castellanisme. 178 Castellanisme. 179 Castellanisme. 180 Castellanisme. 181 En llenguatge infantil. 182 Castellanisme. 183 Castellanisme. 174

45


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Grifo184 Morcilla185 Escoba Faldilla Ventana186 Forquilla Cutxillo187 Jersei188 Lleit Morter Paella Magré189 Llavadora Plat Espartenya Sitera Sustens Estiores Farrer Txardiner Dotor190 Fruticultor Paleta Peluquera Menescal191 Munyeca192 Unyes193 Tripa194 Orella Txenoll Codo195 -

[gɾifo] [moɾsiʎa] [eskoβa] [faldiʎa] [bentanɛ] [foɾkiʎa] [kutʃiʎo] [xeɾsɛi] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [plat] [espaɾteɲa] [sitɛɾa] [sustens] [estiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [fɾutikulto] [paleta] [pelukɛɾa] [meneskaɫ] [muɲɛka] [uɲes] [tɾipa] [oɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] -

Aixeta Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

184

Castellanisme. Castellanisme. 186 Castellanisme. 187 Castellanisme. 188 Manlleu de l'anglès. 189 Del llatí "macru". 190 Castellanisme. 191 Manlleu germànic. 192 Castellanisme. 193 Castellanisme. 194 Castellanisme. 195 Castellanisme. 185

46


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Elena Roca Ramells EDAT: 40 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Galapatilla Cabra Tenalla196 Segadera Sulfatadora Pebrot Bisaltos197 Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Avisper198 Naranger199 Tomates Atxuntament Fossar Portalet Paseo200 Iglésia201 Txermans Nen Avi Galdrufa202 Palitrocs203 Candeleta204 Canella

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [galapatiʎa] [kaβɾa] [tenaʎa] [seɤaðeɾa] [sulfataðoɾa] [pebɾɔt] [bisaltos] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [abispɛ] [naɾanxɛ] [tomates] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [aβi] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeleta] [kaneʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

196

Tipus de canter. Castellanisme culte. 198 Denominació occidental o valenciana. 199 Castellanisme. 200 Castellanisme. 201 Castellanisme. 202 Forma aragonesa. 203 Castellanisme culte. 204 De la locució "fer la candeleta". 197

47


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Morcilla205 Escoba Faixa Faldetes Ventana206 Tenedor207 Cutxillo208 Jarsé209 Lleit Morter Padella Magré210 Llavadora Piat Espartenya Sitera Sustens Estiores Farrer Jardinero211 Dotor212 Patxés Paleta Peluquera Veterinari Manuquella Unguies Tripa213 Aurella Txenoll Codo214 Quiatell Safranya

[moɾsiʎa] [eskoβa] [faiʃa] [faldetes] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [espaɾteɲa] [sitɛɾɛ] [sustens] [estiɔɾes] [farɛ] [xaɾdineɾo] [doto] [patʃes] [paleta] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [uŋɤies] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [kiateʎ] [safɾaɲa]

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

205

Castellanisme. Castellanisme. 207 Castellanisme. 208 Castellanisme. 209 Manlleu de l'anglès. 210 Del llatí "macru". 211 Castellanisme. 212 Castellanisme. 213 Castellanisme. 214 Castellanisme. 206

48


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: M.Àngeles Roca Llop EDAT: 40 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Txapo215 Aixadeta Galapatilla Cabra Gerro Dalla Astraleta Sulfatadora Pimentó Bisaltos216 Pic Mansana Tossino Prèssic Rastrillo217 Niu d'avispes Naranger218 Tomatera Atxuntament Fossar Portalet Rambla Iglésia219 Txermans Nen Iaio220 Galdrufa221 Palitrocs222 Candeleta223 Grifo224

TRANSCRIPCIÓ [tʃapo] [aiʃaðeta] [galapatiʎa] [kaβɾa] [ʒɛro] [daʎa] [astɾaleta] [sulfataðoɾa] [pimento] [bisaltos] [pik] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [rastɾiʎo] [niwdabispes] [naɾanxɛ] [tomatɛɾa] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [rambla] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [jajo] [galdɾufa] [palitɾɔks] [ anðeleta] [gɾifo]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

215

Forma masculinitzada de "xapa". Castellanisme culte. 217 Castellanisme. 218 Castellanisme. 219 Castellanisme. 220 En llenguatge infantil. 221 Forma aragonesa. 222 Castellanisme culte. 223 De la locució "fer la candeleta". 224 Castellanisme. 216

49


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Morcilla225 Coltxa226 Escoba Cotilla227 Faldetes Ventana228 Tenedor229 Cutxillo230 Jarsé231 Llinçol Lleit Morter Padella Magré232 Llavadora Pllat Aspartenya Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Dotor233 Arbanyil234 Peluquera Veterinari Munyeca235 Unglles Tripa236 Aurella Txenoll Codo237 Safranya

[moɾsiʎa] [koltʃa] [eskoβa] [kotiʎa] [faldetes] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎinsɔɫ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [aspaɾteɲa] [sitɛɾa] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [muɲɛka] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [safɾaɲa]

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

225

Castellanisme. Castellanisme. 227 Tipus de faixa. 228 Castellanisme. 229 Castellanisme. 230 Castellanisme. 231 Manlleu de l'anglès. 232 Del llatí "macru". 233 Castellanisme. 234 Castellanisme. 235 Castellanisme. 236 Castellanisme. 237 Castellanisme. 226

50


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Elena Enjuanes Anchilergues EDAT: 42 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Cuca de fer pudor Craba Txerra Oz238 Aixadeta Sulfatadora Pimentó Bisaltos239 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Panal240 Naranges241 Tomates Atxuntament Fossar Portalet Paseo242 Iglésia243 Nen Iaio244 Galdrufa245 Palitrocs246 Candeleta247 Canella

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [kukadevɛpuðo] [kɾaβa] [tʃɛra] [oθ] [aiʃaðeta] [sulfataðoɾa] [pimento] [bisaltos] [pik] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [panaɫ] [naɾanxes] [tomates] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [nɛn] [jajo] [galdɾufa] [palitɾɔks] [ anðeleta] [kaneʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

238

Castellanisme. Castellanisme culte. 240 Castellanisme. 241 Castellanisme. 242 Castellanisme. 243 Castellanisme. 244 En llenguatge infantil. 245 Forma aragonesa. 246 Castellanisme culte. 239

247

De la locució "fer la candeleta".

51


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Morcilla248 Escoba Cotilla249 Faldetes Ventana250 Tenedor251 Cutxillo252 Jarsé253 Lleit Padella Magré254 Llavadora Pllat Aspartenyes Sitera Sustens Estiores Farrer Txardiner Dotor255 Patxés Arbanyil256 Peluquera Menescal257 Manuquella Unglles Tripa258 Aurella Txenoll Colse Nuca -

[moɾsiʎa] [eskoβa] [kotiʎa] [faldetes] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [aspaɾteɲes] [sitɛɾa] [sustens] [estiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [patʃes] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [meneskaɫ] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] [nuka] -

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

248

Castellanisme. Tipus de faixa. 250 Castellanisme. 251 Castellanisme. 252 Castellanisme. 253 Manlleu de l'anglès. 254 Del llatí macru. 255 Castellanisme. 256 Castellanisme. 257 Manlleu germànic. 258 Castellanisme. 249

52


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: M. Alba Garreta Lledós EDAT: 45 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Astraleta Galapatilla Craba Txerra Falç Sigadera Astral Sulfatadora Primentó Bisaltos259 Pic Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Naranges260 Tomates Atxuntament Fossar Portalet Paseo261 Iglésia262 Txermans Nen Iaio263 Galdrufa264 Palitrocs265 Candeleta266 Canella Morcilla267

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [astɾaleta] [galapatiʎa] [kɾaβa] [tʃɛra] [fals] [sigaðeɾa] [astɾaɫ] [sulfataðoɾa] [pɾimento] [bisaltos] [pik] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [naɾanxes] [tomates] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsiɛ] [tʃeɾmans] [nɛn] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeleta] [kaneʎa] [moɾsiʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

259

Castellanisme culte. Castellanisme. 261 Castellanisme. 262 Castellanisme. 263 En llenguatge infantil. 264 Forma aragonesa. 265 Castellanisme culte. 266 De la locució "fer la candeleta". 260

53


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Faixa Faldetes Ventana268 Forquilla Cutxillo269 Jarsei270 Lleit Padella Magre271 Llavadora Piat Espartenya Sustens Tisores Farrer Txardiner Dotor272 Patxés Manobra273 Peluquera Menescal274 Manuquella Unglles Tripa275 Aurella Txenoll Codo276 Quiatell Safranya

[eskoβa] [faiʃa] [faldetes] [bentanɛ] [foɾkiʎɛ] [kutʃiʎo] [xaɾsɛi] [ʎɛit] [paðeʎa] [maɤɾe] [ʎaβaðoɾa] [pjat] [espaɾteɲa] [sustens] [tisɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [patʃes] [manɔβɾa] [pelukɛɾa] [meneskaɫ] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [kiateʎ] [safraɲa]

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

267

Castellanisme. Castellanisme. 269 Castellanisme. 270 Manlleu de l'anglès. 271 Del llatí "macru". 272 Castellanisme. 273 Del llatí "manu opĕra". 274 Manlleu germànic. 275 Castellanisme. 276 Castellanisme. 268

54


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Gerardo Llop Ramells EDAT: 53 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Aixadeta Galapatilla Cabra Canti Sigadera Dalla Astral Sulfatadora Primentó Montxetes277 Picoleta Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Naranjo278 Tomater Atxuntament Fossar Portalet Rambla Iglésia279 Txermans Nen Abuelo280 Galdrufa281 Palitrocs282 Candeleta283 Grifo284 Butifarra

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [aiʃaðeta] [galapatiʎa] [kaβɾa] [kanti] [sigaðeɾa] [daʎa] [astɾaɫ] [sulfataðoɾa] [pɾimento] [montʃetes] [pikoleta] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [naɾanxo] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [rambla] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [aβuelo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeleta] [gɾifo] [butifara]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

277

Fa referència a un altre tipus de llegum. Castellanisme. 279 Castellanisme. 280 Castellanisme. 281 Forma aragonesa. 282 Castellanisme culte. 283 De la locució "fer la candeleta". 284 Castellanisme. 278

55


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Corsé285 Faldetes Ventana286 Tenedor287 Cutxillo288 Jarsé289 Lleit Morter Padella Magré290 Llavadora Pllat Aspartenya Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Dotor291 Horticultor Paleta Peluquera Veterinari Munyeca292 Unglles Tripa293 Aurella Txenoll Codo294 -

[eskoβa] [koɾse] [faldetes] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [aspaɾteɲa] [sitɛɾa] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [oɾtikulto] [paleta] [pelukɛɾa] [beteɾinaɾi] [muɲɛka] [uŋɤʎes] [tɾipɛ] [awɾeʎɛ] [tʃenoʎ] [koðo] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

285

Castellanisme. Castellanisme. 287 Castellanisme. 288 Castellanisme. 289 Manlleu de l'anglès. 290 Del llatí "macru". 291 Castellanisme. 292 Castellanisme. 293 Castellanisme. 294 Castellanisme. 286

56


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: M. Pilar Estrada Cases EDAT: 77 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Picoleta Craba Canter Segadera Dalla Astraleta Sulfatar Pimentó Bisaltos295 Pic Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Panel296 Naranger297 Tomater Atxuntament Fossar Portalet Rambla Iglésia298 Txermans Nen Iaio299 Galdrufa300 Palitrocs301 Canella Morcilla302

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [pikoleta] [kɾaβɛ] [kante] [segaðɛɾɛ] [daʎa] [astɾaleta] [sulfata] [pimento] [bisaltos] [pik] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [panɛɫ] [naɾanxɛ] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [rambla] [iɤlɛsia] [tʃeɾmans] [nɛn] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [kaneʎa] [moɾsiʎɛ]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

295

Castellanisme culte. Castellanisme. 297 Castellanisme. 298 Castellanisme. 299 En llenguatge infantil. 300 Forma aragonesa. 301 Castellanisme culte. 296

302

Castellanisme.

57


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Faja303 Faldetes Ventana304 Tenedor305 Cutxillo306 Jarsé307 Llinçols Lleit Morter Padella Magré308 Llavadora Pllat Espartenyes Sitera Sustens Tiores Farrer Txardiner Dotor309 Arbanyil310 Peluquera Veterinari Manuquella Unglles Tripa311 Aurella Txenoll Colse Safranya

[eskoβɛ] [faxa] [faldetes] [bentana] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎinsɔls] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾa] [pʎat] [espaɾteɲes] [sitɛɾɛ] [sustens] [tiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾɛ] [beteɾinaɾi] [manukeʎa] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] [safɾaɲa]

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

303

Castellanisme. Castellanisme. 305 Castellanisme. 306 Castellanisme. 307 Manlleu de l'anglès. 308 Del llatí "macru". 309 Castellanisme. 310 Castellanisme. 311 Castellanisme. 304

58


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Teresa Chicot Bria EDAT: 81 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixadeta Craba Canter Dalla Astral Sulfatar Pimentó Bisaltos312 Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Arna313 Tomater Atxuntament Fossar Portalet Paseo314 Iglésia315 Pllaça Txermans Nen Iaio316 Galdrufa317 Palitrocs318 Candeleta319 Canella Morcilla320

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaðeta] [kɾaβa] [ ante] [daʎa] [astɾaɫ] [sulfata] [pimento] [bisaltos] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [aɾnɛ] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [iɤlɛsia] [pʎasa] [tʃeɾmans] [nɛn] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ andeleta] [kaneʎa] [moɾsiʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

312

Castellanisme culte. Casa de les abelles. 314 Castellanisme. 315 Castellanisme. 316 En llenguatge infantil. 317 Forma aragonesa. 318 Castellanisme culte. 319 De la locució "fer la candeleta". 313

59


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Cepillo d'escobar Cotilla321 Sinagües322 Ventana323 Tenedor324 Cotxillo325 Jarsé326 Lleit Morter Padella Pernil Rentadora Pllat Espartenya Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Dotor327 Arbanyil328 Peluquera Munyeca Unglles Tripa329 Aurella Txenoll Colse -

[sepiʎodeskoβa] [kotiʎa] [sinawes] [bentanɛ] [teneðo] [kotʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [peɾniɫ] [rentaðoɾa] [pʎat] [espaɾteɲa] [sitɛɾa] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [muɲɛka] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] -

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

320

Castellanisme. Tipus de faixa. 322 Peça que se situa davall de la faldilla. 323 Castellanisme. 324 Castellanisme. 325 Castellanisme. 326 Manlleu de l'anglès. 327 Castellanisme. 328 Castellanisme. 329 Castellanisme. 321

60


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: José Enjuanes Abillar EDAT: 82 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Aixol Craba Jarro330 Sigadera Dalla Astral Sulfatador Primentó Bisaltos331 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Abisper332 Naranger333 Tomater Atxuntament Fossar Portalet Rambla Esgllésia Nen Iaio334 Galdrufa335 Palitrocs336 Candeleta337 Grifo338

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaðɛ] [aiʃɔɫ] [kɾaβɛ] [xaro] [sigaðeɾa] [daʎɛ] [astɾaɫ] [sulfataðoɾ] [pɾimento] [bisaltos] [pik] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [aβispɛ] [naɾanxɛ] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [ramblɛ] [esgʎɛsiɛ] [nɛn] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeletɛ] [gɾifo]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta

330

Castellanisme. Castellanisme culte. 332 Denominació occidental o valenciana. 333 Castellanisme. 334 En llenguatge infantil. 335 Forma aragonesa. 336 Castellanisme culte. 337 De la locució "fer la candeleta". 338 Castellanisme. 331

61


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Cepillo339 Cotilla340 Faldetes Ventana341 Forquilla Cutxillo342 Jarsé343 Lleit Morter Padella Magré344 Llavadora Pllats Sapatilles345 Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Dotor346 Hortolà Arbanyil347 Peluquera Menescal348 Munyeca349 Unglles Tripa350 Aurella Txenoll Colse Cllatell Safranya

[sepiʎo] [kotiʎɛ] [faldetes] [bentanɛ] [foɾkiʎɛ] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎɛ] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾɛ] [pʎats] [sapatiʎes] [sitɛɾɛ] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [oɾtoɫa] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾa] [meneskaɫ] [muɲɛkɛ] [uŋɤʎes] [tɾipɛ] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [kolse] [kʎateʎ] [safɾaɲɛ]

Botifarra negra Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

339

Castellanisme. Tipus de faixa. 341 Castellanisme. 342 Castellanisme. 343 Manlleu de l'anglès. 344 Del llatí "macru". 345 Castellanisme. 346 Castellanisme. 347 Castellanisme. 348 Manlleu germànic. 349 Castellanisme. 350 Castellanisme. 340

62


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: Pepita Chicot Enjuanes EDAT: 82 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Galapatilla Crabit351 Canter Sigadera Dalla Astraleta Pimentó Batxoques352 Picoleta Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Naranger353 Tomater Atxuntament Fossar Portalet Paseo354 Esgllésia Txermans Txicarró Iaio355 Galdrufa356 Palitrocs357 Candeleta358 Canella Morcilla359

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaða] [galapatiʎa] [kɾaβit] [ ante] [sigaðeɾa] [daʎa] [astɾaleta] [pimento] [batʃɔkes] [pikoleta] [poða] [mansana] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [naɾanxɛ] [tomatɛ] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [paseo] [esgʎɛsia] [tʃeɾmans] [tʃikaro] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeleta] [kaneʎa] [moɾsiʎa]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

351

Nadó de la cabra. Fa referència a un altre tipus de llegum. 353 Castellanisme. 354 Castellanisme. 355 En llenguatge infantil. 356 Forma aragonesa. 357 Castellanisme culte. 358 De la locució "fer la candeleta". 352

63


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Cepillo360 Cotilla361 Faldeta Ventana362 Tenedor363 Cutxillo364 Jarsé365 Llinçol Lleit Morter Padella Magré366 Llavadora Pllat Sapatilla367 Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Dotor368 Arbanyil369 Peluquera Veterinari Munyeca370 Unglles Tripa371 Aurella Txenoll Codo372 Safranya

[sepiʎo] [kotiʎa] [faldeta] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎinsɔɫ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎa] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾɛ] [pʎat] [sapatiʎa] [sitɛɾɛ] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [doto] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾɛ] [beteɾinaɾi] [muɲɛka] [uŋɤʎes] [tɾipa] [awɾeʎa] [tʃenoʎ] [koðo] [safɾaɲa]

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

359

Castellanisme. Castellanisme. 361 Tipus de faixa. 362 Castellanisme. 363 Castellanisme. 364 Castellanisme. 365 Manlleu de l'anglès. 366 Del llatí "macru". 367 Castellanisme. 368 Castellanisme. 369 Castellanisme. 370 Castellanisme. 371 Castellanisme. 372 Castellanisme. 360

64


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

NOM: José Terés Garreta EDAT: 92 NÚMERO 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

DIALECTE D'ALBELDA Aixada Aixol Galapatilla Craba Pitxella373 Sigadera Falç Dalla Sulfatar Bisaltos374 Pic Podar Mansana Tossino Prèssic Rascllet Segar Niu Naranger375 Tomates Atxuntament Fossar Portalet Rambla Igllésia376 Txicarronet Iaio377 Galdrufa378 Palitrocs379 Candeleta380 Canella Morcilla381

TRANSCRIPCIÓ [aiʃaðɛ] [aiʃɔɫ] [galapatiʎɛ] [kɾaβɛ] [pitʃeʎɛ] [sigaðɛɾɛ] [fals] [daʎɛ] [sulfata] [bisaltos] [pik] [poða] [mansanɛ] [tosino] [pɾɛsik] [raskʎet] [seɤa] [niw] [naɾanxɛ] [tomates] [atʃuntamen] [fosa] [poɾtalet] [ramblɛ] [iɤʎɛsia] [tʃikaronet] [jajo] [galdɾufɛ] [palitɾɔks] [ anðeletɛ] [kaneʎɛ] [moɾsiʎɛ]

SIGNIFICAT EN CATALÀ Aixada Aixol Bernat Cabra Canter Corbella Dalla Destral Ensulfatar Lledoner Pebrot Pèsols Pic Podar Poma Porc Prèssec Rastrell Segar Vesper Taronger Tomaquera Ajuntament Cementiri Arc Passeig Església Plaça Germans Nen Padrí Baldufa Bitlles Tombarella Aixeta Botifarra negra

373

Tipus de canter. Castellanisme culte. 375 Castellanisme. 376 Castellanisme. 377 En llenguatge infantil. 378 Forma aragonesa. 379 Castellanisme culte. 380 De la locució "fer la candeleta". 374

65


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

Escoba Cotilla382 Faldetes Ventana383 Tenedor384 Cutxillo385 Jarsé386 Lleit Morter Padella Magré387 Llavadora Pllat Aspartenyes Sitera Sustens Astiores Farrer Txardiner Metxe Cullidor de fruta Arbanyil388 Peluquera Menescal389 Munyeca390 Unglles Tripa391 Aurella Txenoll Colse Cllatell Safranya

[eskoβɛ] [kotiʎɛ] [faldetes] [bentanɛ] [teneðo] [kutʃiʎo] [xaɾsɛ] [ʎɛit] [moɾtɛ] [paðeʎɛ] [maɤɾɛ] [ʎaβaðoɾɛ] [pʎat] [aspaɾteɲes] [sitɛɾɛ] [sustens] [astiɔɾes] [farɛ] [tʃaɾdinɛ] [metʃe] [kuʎiðoðevɾutɛ] [aɾbaɲiɫ] [pelukɛɾɛ] [meneskaɫ] [muɲɛkɛ] [uŋɤʎes] [tɾipɛ] [awɾeʎɛ] [tʃenoʎ] [kolse] [kʎateʎ] [safɾaɲɛ]

Cobrellit Escombra Faixa Faldilla Finestra Forquilla Ganivet Jersei Llençols Llet Morter Paella Pernil Rentadora Plat Sabatilles Setrill Sostenidors Tisores Ferrer Jardiner Metge Pagès Paleta Perruquera Veterinari Canell Ungles Panxa Orella Genoll Colze Clatell Sofraja

381

Castellanisme. Tipus de faixa. 383 Castellanisme. 384 Castellanisme. 385 Castellanisme. 386 Manlleu de l'anglès. 387 Del llatí "macru". 388 Castellanisme. 389 Manlleu germànic. 390 Castellanisme. 391 Castellanisme. 382

66


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

C) PARAULES ANALITZADES Donada l'extensió i magnitud del treball que impedeix incloure totes les paraules extretes de les enquestes, he fet una tria que m'ha semblat representativa, i que està composta pels mots sofraja, cementiri, ungla, tisores, forquilla, cabra, nen, església i singlot. 

EL CAS DE SOFRAJA: Una de les coses que em va motivar i em va cridar l'atenció a l'hora de fer el treball va estar la paraula 'safranya', en el dialecte parlat a Albelda. La 'safranya' correspon a la part oposada al genoll en el cos humà, i la veritat és que la desconeixença d'un mot per designar aquesta part del cos, tant en català com en castellà, em van portar a preguntar-me d'on provenia aquesta paraula, i si només tenia un mot concret en el dialecte d'Albelda. És per això que vaig buscar en diversos llibres d'anatomia com designar aquesta part, sense èxit. Fou per internet que vaig trobar una referència en aragonès corresponent a les diverses parts de la cama, i vaig trobar la paraula 'zafraina', molt pròxima al mot que de forma originària buscava, 'safranya'. Així, vaig descobrir que el mot en castellà és 'corva' (provinent del llatí) encara que estigui en desús, i el mot respectiu en català és 'sofraja', paraula que tampoc havia sentit mai. Així, aquesta paraula té una forta relació amb el mot en català, i també amb el mot en aragonès. Etimològicament parlant, "Sofraja" ve del llatí suffrāgo, derivat de frangĕre ("trencar"), pres en el sentit de 'plegar la cama', de la mateixa manera que 'Zafraina', també prové del llatí.392 Tot i així, es pot observar una forta desconeixença per part dels sectors més joves d'aquest mot. Així, només els últims dos trams d'edat, de forma general, el coneixen.

El cas de "sofraja" No coneixen cap mot per designar-ho Diuen [safɾaɲa] Diuen [safɾaɲɛ]

392

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Sofraja i de http://maldelenguas.blogspot.com.es/2012/03/partes-del-cuerpo-03-la-pierna.html

67


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

EL CAS DE CEMENTIRI: Fossar literalment significa "conjunt de fosses". Una fossa comuna o fossar és l'indret on hom enterra els cadàvers que per diverses raons no tenen sepulcre propi. La fossa té una connotació pel fet que, quan s'enterra a algú en una fossa corresponen a cossos no identificats, i s'hi enterra més d'una persona. En canvi, la paraula cementiri fa referència a enterrar a algú en un sepulcre. La idea de cementiri és més moderna, i té els orígens en els panteons romans, que són més elaborats. Un exemple de fossa seria el Fossar de les Moreres, una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. El motiu pel qual hi ha el memorial de guerra és que aquest indret era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat. 393Un exemple de cementiri, en canvi, es pot trobar en qualsevol població. Així, fossar, tot i que és usada a Albelda com a sinònim de cementiri, aquestes dues paraules tenen arrels diferents. Aquest és un exemple de mot que ha perdurat al llarg dels anys, ja que la majoria de la població coincideix amb la seva denominació.

El cas de "cementiri"

Diuen [fosa] Diuen [semen̪ tiɾi] Diuen [semen̪ teɾi] Diuen [semen̪ tɛɾi]

393

EL CAS D'UNGLA: En el cas d'ungla destaca el fet que, tot i usar una forma provinent del català en la majoria dels casos, no s'observa cap cas en el qual es parli del mot "ungla", sinó que el que trobem són variacions. Hi ha un fort predomini de la palatalització de la lateral ([ʎ] en lloc de [l]), i també

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres

68


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

destaca la substitució de [l] per [i]. Altres persones, però, usen el mot que prové del castellà "uña" variant la [a] per una [e]. Tot i així hi ha un clar predomini de la forma catalana palatalitzant la lateral. Per una qüestió pràctica s'usa el gènere plural.

El cas de "ungles" No coneixen cap mot per designar-ho Diuen [uɲes] Diuen [uŋɤʎes] Diuen [uŋɤies]

EL CAS DE TISORES: En el cas de tisores, trobem que les paraules emprades, pròximes al mot en català però que varien de pronúncia segons la persona, provenen, com en el català, del llatí tonsōrias, ‘tonedores, eina per a tondre les ovelles’. Cal destacar que no hi ha cap pronunciació que predomini de manera especial, i que un nombre molt reduït utilitza el mot en català. Tot i existir el mot en singular "tisora", aquest es troba en desús.

El cas de "tisores"

Diuen [astiɔɾes] Diuen [tiɔɾes] Diuen [tisɔɾes] Diuen [estiɔɾes] Diuen [estisɔɾes]

69


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

EL CAS DE FORQUILLA: En el cas de forquilla trobem dues opcions, d'una banda el mot comú usat en català (que per la seva part és un derivat de forca amb el sufix diminutiu -illa pres del castellà horquilla) i d'altra banda el mot comú usat en castellà. Tot i així observem una clara orientació cap a castellanitzarse, de la següent manera:

El cas de "forquilla"

Diuen [teneðo] Diuen [foɾkiʎa] Diuen [foɾkiʎɛ]

EL CAS DE CABRA: El mot cabra, tant en castellà com en català, prové del llatí "capra". Al dialecte parlat a Albelda, per suposat també, però s'observen un seguit de canvis tals com el fet de canviar l'ordre d'algunes lletres. També hi ha denominacions corresponents al mascle de la cabra (boc), o el nadó de la cabra(cabrit/crabit). "Boc", per la seva part prové del fràncic "bŭcco", i "cabrit/crabit" són diminutius de "cabra", afegint el sufix -it.

El cas de "cabra" Diuen [kaβɾa] Diuen [kɾaβa] Diuen [kaβɾit] Diuen [kaβɾɛ] Diuen [kɾaβit] Diuen [bok]

70


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

EL CAS DE NEN: El cas de nen és un dels que cal destacar especialment. Tot i que el mot usat històricament a Albelda ha estat "xicarró", o bé "xicarronet", per tal d'intensificar-se, és un clar cas de mot que s'està perdent, ja que aquestes denominacions citades, només es troben en la gent de més elevada edat, i la gran majoria ha passat a usar de forma habitual el mot "nen". Per la seva part, nen prové del radical onomatopeic infantil nan- o nin-, que es troba en nombroses formacions destinades a designar persones o coses infantils.

El cas de "nen"

Diuen [ʧikaro] Diuen [ʧikaronet] Diuen [nεn]

EL CAS D'ESGLÉSIA: El cas d'església també és curiós, ja que és un dels casos que mostra més pronunciacions, però només una de majoritària. Església prové del grec-llatí "ecclesia". Hi ha un cas especial on el subjecte cita "campanari", fent referència a la torre o extrem superior d'una església, on estan col·locades les campanes, que per la seva part prové del llatí tardà "campanarium".

El cas de "església" Diuen [iɣlεsia] Diuen [esglεsia] Diuen [iɣlεsiε] Diuen [esgʎεsiε] Diuen [esgʎεsia] Diuen [iɣʎεsia] Diuen [kampanaɾi]

71


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

EL CAS DE SINGLOT: Cal destacar el fet que aquest mot no figura en les enquestes, ja que fou posterior a la seva realització l'interès i el descobriment del mateix. Tot i així resulta interessant incloure'n una síntesi de caràcter etimològic. El mot en llatí designava el 'moviment convulsiu del diafragma que produeix una respiració interrompuda acompanyada d'un soroll gutural' era SINGULTUS i el verb corresponent SINGULTARE. El català "sanglot" s'explica més aviat a partir d'un derivat del verb, on és més fàcil la metàtesi -GUL- > -GLU-, sanglotar i d'aquí, sanglot; la primera derivació era senglot, canviada per sanglot en català oriental des del punt de vista de Catalunya per una tendència d'aquest dialecte a l'obertura de la "e" en síl·laba inicial (sancer per designar sencer, per exemple), i en singlot, sigui per la pressió del grup -NGL., sigui pel caràcter semipalatal Aquest mapa mostra les zones catalanoparlants on es diu "singlot", "sanglot", "sanlluc" i "hipo". de la "s" catalana. En ribagorçà i pallarès, a partir de sangllut, a causa de la palatalització del grup -GL- (com per exemple reglle per designar regle), per etimologia popular (homonimització formal) s'ha passat a sanlluc. L'impuls onomatopeic justificaria la "u" i altres canvis formals com sanglup o sanglot. D'altra banda, hipo és un manlleu al castellà, d'origen clarament onomatopeic.394

394

Tant el text com la fotografia, extrets de http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/79-SinglotRETOCAT.pdf (Adaptació pròpia)

72


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

D) DADES GENERALS Es tracten d'unes dades generals datades de l'any 2006 en les quals hi apareixen de manera global els percentatges corresponents a les persones que entenen, parlen, i escriuen en llengua catalana.395 Per mitjà d'una anàlisi exhaustiu dels diversos tipus de població, per edats i sexe, en bastants àmbits en relació a la implicació de la llengua catalana a la Franja de Ponent, dels quals he sel·lecionat quatre grups imprescindibles, l’estadística d’usos lingüístics a la Franja d’Aragó 2004, ha determinat el següent:  En relació a la comprensió oral del català a la Franja d'Aragó l'any 2004

Percentatge total de població

Sí No

 En relació a la comprensió escrita del català a la Franja d'Aragó l'any 2004

Percentatge total de població

Sí No

395

Dades extretes de Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2004.

73


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació a l'expressió oral del català a la Franja d'Aragó l'any 2004

Percentatge total de població

Sí No

 En relació a l'expressió escrita del català a la Franja d'Aragó l'any 2004

Percentatge total de població

Sí No

Aquestes dades confirmen de forma clara que la població coneix i utilitza la llengua catalana de forma habitual, i per tant, respon que la seva comprensió i la seva expressió oral en català són un fet, però per contra, la seva comprensió i expressió en la llengua catalana escrita, en major mesura l'expressió, són minoritàries entre la població. També s'observa, per mitjà d'aquests diagrames de sectors, que la població més jove és la que presenta un major domini del català, en tots quatre àmbits, i per contra, la població major de 65 anys, i en molts casos, fins i tot de menys edat, no tenen gaire domini de la llengua. Tot seguit trobem les dades de manera més específica:

74


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació a la comprensió oral del català

Percentatge d'homes

Percentatge de dones

No

No

Percentatge de persones entre 15 i 29 anys

Percentatge de persones entre 30 i 44 anys

No

No

Percentatge de persones entre 45 i 64 anys

Percentatge de persones de 65 anys i més

No

No

75


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació a la comprensió escrita del català

Percentatge d'homes

Percentatge de dones

No

No

Percentatge de persones entre 15 i 29 anys

Percentatge de persones entre 30 i 44 anys

No

No

Percentatge de persones entre 45 i 64 anys

Percentatge de persones de 65 anys i més

No

No

76


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació a l'expressió oral

Percentatge d'homes

Percentatge de dones

No

No

Percentatge de persones entre 15 i 29 anys

Percentatge de persones entre 30 i 44 anys

No

No

Percentatge de persones entre 45 i 64 anys

Percentatge de persones de 65 anys i més

No

No

77


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 En relació a l'expressió escrita

Percentatge d'homes

Percentatge de dones

No

No

Percentatge de persones entre 15 i 29 anys

Percentatge de persones entre 30 i 44 anys

No

No

Percentatge de persones entre 45 i 64 anys

Percentatge de persones de 65 anys i més

No

No

78


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

També és necessari destacar:

396

Aquest extracte és important en la mesura que mostra els percentatges d'ús del català en totes les zones on aquest es parla. Una de les zones és la Franja, i els percentatges són molt semblants als anteriors. Data un any després que l'anterior.

396

Extret de Diari el Periódico, 24 d'octubre de 2007

79


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

SOCIOLOGIA PART TEÒRICA De manera general, podríem dir que la sociologia és una ciència de l’observació que estudia el conjunt dels fenòmens, de les estructures, de les institucions, i dels comportaments que es manifesten pel fet que els homes visquin en societat. La sociologia té diverses branques d'estudi, com ara, i ho veurem a continuació, la sociolingüística. En aquest treball m'he fonamentat en els aspectes socials en relació a la llengua del poble, és a dir, els motius d'aquesta parla, així com les seves conseqüències. Per tant, parlem d'usos sociolingüístics.

A) EL CONCEPTE DE FRONTERA La frontera és aquella línia que encercla un contínuum espacial que té un contingut social i que es vol diferenciar de la resta. Així, la frontera suposa un dels elements que donen un sentit de pertinença a una col·lectivitat, que participa de la seva cohesió i que limita l'àrea d'actuació interna. Com a tal, es pot aplicar a la vida personal, en el barri, en la ciutat, en la comunitat, en l'Estat o en un conjunt supraestatal. La seva presència, la seva funció, canvia segons sigui l'escala en què s'apliqui, segons les societats que les imposen i segons el moment històric del qual es tracti.397 Mapa polític que mostra els limits territorials actuals d'Albelda, i la seva pertinença a la comarca de la Llitera.

397

Extret de DOMINGO COLL, Jordi; MALLART I CASAMAJOR, Lluís, A l'entorn de la frontera, Editorial Oikos-Tau, Col·lecció Transfrontera - 3, 1997.

80


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

B) HISTÒRIA D'ALBELDA És important tenir en compte la història d'un poble, ja que en ella es troben els motius bàsics pels quals l'actualitat és com és, i no d'una altra manera. Així, el fet que a Albelda es parli una variant del català no és un fet arbitrari, sinó que es fonamenta en diversos motius històrics. Si revisem la història, trobem que a l'època preromana l'actual territori que conforma La Llitera era part del territori dels ilergets i per això estava inclosa en els límits de la primitiva diòcesi de Lleida, a la qual continuarà lligada políticament també sota el domini musulmà. Més tard, i amb motiu de la conquesta cristiana va ser ocupada (el seu sector septentrional sobretot) pels comtes de Barcelona i l'Urgell, que la van colonitzar amb pobladors catalans. Això va fer que a principis del segle XIII fos confirmada com a part del Principat de Catalunya. A partir del segle XIV les Corts aragoneses reivindiquen aquestes terres, que van quedar annexionades des del 1305 al regne d'Aragó. Aquesta ràpida visió històrica demostra que fins aquesta data la llengua que parlaven els habitants d'aquestes terres era el català, i tot i l'annexió al Regne d'Aragó i el canvi d'administració, els parlants van mantenir la llengua i la cultura catalanes pròpies de la zona. Tot això va fer que fos una terra de pugna entre dos regnes i dues cultures, però que durant molts segles ha lluitat per conservar la seva identitat. Això no ha estat gens fàcil i ha ocasionat als seus habitants una desorientació lingüística. En la democràcia es comença a prendre consciència de la pròpia llengua amb fets com la Declaració de Mequinensa398, l'1 de febrer de 1984, i l'inici de l'ensenyament del català a les escoles. Però això no ha fet que s'acabi la polèmica sobre si el que es parla a la Franja, i en aquest cas més concretament a Albelda, és català. Conflicte normal en aquestes zones d'isoglossa399 entre dues llengües diferenciades i que lluiten amb força, en aquest cas el castellà i el català. Com s'ha dit anteriorment, a partir del segle XIV el castellà es va imposar com a llengua d'ús familiar i possiblement es va convertir en llengua de cultura, usada per les persones d'autoritat. Tot i que els parlants no deixessin d'utilitzar el català de forma quotidiana, aquesta llengua a poc a poc es va anar omplint de castellanismes degut a la convergència amb el castellà en l'àmbit escolar i administratiu.

398 399

Document on disset alcaldes de la Franja reconeixien que la seva llengua és el català. Línia imàginària que separa dues àrees dialectals i on conflueixen trets lingüístics d'ambdues llengües.

81


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Això li dóna un seguit de peculiaritats que porten a parlar de la llengua actual d'Albelda i de tota la Franja com un dialecte del català. Si es revista la història de la llengua castellana, es pot veure que té una sèrie de dialectes característics com l'andalús, el canari, el murcià... i que no per això deixa de ser castellà: aquí ens trobem amb el mateix cas, dialectes com el rossellonès, el balear, l'alguerès, el de la Franja... que encara que tinguin unes característiques específiques no deixen de ser català. Hi ha un seguit de factors que han fet que es mantingués la llengua catalana enfront d'un castellà que pugnava amb força, ja que era la llengua de cultura: 1. La proximitat a les capitals de província i les comunicacions. Els 36 quilòmetres que separen aquesta zona de Lleida tenen més força que els 100 que hi ha fins a Osca, i això fa que el comerç, la sanitat, les relacions econòmiques... es duguin a terme amb la capital catalana abans que amb l'aragonesa. A més, la xarxa de comunicacions amb Catalunya també és millor. 2. Aquesta proximitat geogràfica també augmenta les afinitats culturals, ja que la majoria d'estudiants estan matriculats en universitats catalanes, la qual cosa implica la potenciació de lectures, estudis i vida cultural en general, en català. 3. L'arribada dels mitjans de comunicació en català: ràdio, premsa i televisió fan que el que fins ara s'havia considerat una llengua d'ús exclusivament oral comenci a adquirir el caràcter de llengua escrita. 4. La consideració dins de l'àmbit escolar de l'assignatura de català com una matèria curricular encara que d'assistència voluntària (90% del total de l'alumnat). 5. La consideració de la cooficialitat català-castellà a la Mancomunitat de La Llitera i en un nombre considerable d'ajuntaments de la Franja. Tot això fa que actualment a Albelda es mantingui com a llengua de comunicació un dialecte del català amb unes característiques pròpies que són les que li donen aquesta peculiar identitat.400 Demano disculpes en cas que alguns dels aspectes històrics importants no hagin estat citats. La raó n'és que es tracta d'un breu resum, i no d'una gran anàlisi, només amb l'objectiu de donar a conèixer els motius pels quals la llengua parlada al poble és el català.

400

Història extreta del llibre Albelda, La vida de la vila, pàgines 195-198. (Adaptació pròpia)

82


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

C) INFLUÈNCIES D'ALTRES LLENGÜES Totes les llengües parlades arreu, reben de forma inevitable influències d'altres llengües, o d'altres dialectes. El dialecte català parlat a Albelda no és una excepció de la norma, i rep influències del castellà, el francès, el dialecte valencià, l'aragonès, etc. Primerament, però, cal destacar la llengua base sobre la qual es fonamenta el dialecte parlat. Podem utilitzar catalogacions diverses per citar la llengua que es parla a la Franja de Ponent, però l'innegable és la història, i les seves arrels catalanes. És per això que, en la llengua d'ús diari hi ha diverses formes, diverses paraules, que delaten el fet que aquest dialecte català és, com ja he dit, català. Una prova de les seves arrels són les similituds de certs mots amb el català, i no pas amb el castellà. En serien bons exemples les paraules 'allavontes' (en català és 'llavors', i en castellà 'entonces'), 'padella' (en català és 'paella', i en castellà 'sartén') i 'llinçols' (en català és 'llençols' i en castellà 'sábanas') entre d'altres. Tot i així cal destacar el fet que no es tracten d'adaptacions particulars d'Albelda, sinó que també formen part del català occidental, més concretament del lleidatà. Tot i així, es tractaria d’un error negar l’evidència que Albelda, tot i tenir una parla que presenta més similituds amb el català, no tingui trets del castellà. La majoria dels seus habitants afirmen que, antigament, la llengua tenia més influències del català i que, actualment, tendeix a posseir més influències castellanes. Els motius només es poden buscar en la història de la llengua, citada anteriorment. Actualment, gràcies a la cooficialitat d'ambdues llengües i perquè en l'educació obligatòria, compten amb la matèria opcional de llengua catalana, impartida des de la normativa vigent, Albelda, com molts altres municipis, ha recuperat la importància del català en la seva parla. Tot i així, es pot ratificar l’existència de trets castellans. Un bon exemple en serien els articles davant de noms propis. Encara que, en català, es tracta d’un fet elemental col·locar un article abans de citar una persona, en castellà no. No obstant això, albeldans i albeldanes suprimeixen els articles abans de noms propis, cosa que evidencia la influència del castellà en la seva parla. Cal destacar el fet que no és una característica única de la llengua d'Albelda, sinó que també és present en altres zones, com és el cas de la població de Maials. També en serien exemples alguns dels seus mots que provenen innegablement del castellà, tals com 'mesa', 'silla', 'cuchillo', 'tenedor', així com la paraula 'moneca' que en català es diu 'nina', i en castellà 'muñeca'. És necessari citar també el procés de castellanització que experimenta la zona de la Franja, com moltes altres. Aquest procés comença al segle XIX, amb la Llei Moyano.401 Destaquen també la influència del Franquisme, la Guàrdia Civil, 401

La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola. Fou la primera llei

83


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

l'escola, etc. de manera tradicional. Actualment, en el món globalitzat en que vivim, són els mitjans de comunicació els que influeixen en aquest procés. Destaquen també alguns gal·licismes, com la paraula "maixant" per designar algú que és trapella, i el verb "aixir", que prové del llatí "exeo", àmpliament utilitzat en el dialecte valencià com a "eixir", i també present en el català occidental, que n'elimina la "e". D'aquesta manera, és poc comú el verb "sortir", i molt més utilitzat "aixir" de la següent forma: "(jo) aixisso/(tu) aixisses/(ell) aixís/(nantros) aixiguem/(valtros) aixigueu/(ells) aixissen" en el present d'indicatiu. El mode subjuntiu és, en el present: "(jo) aixisca/(tu) aixisques/(ell) aixisque/(nantros) aixiguem/(valtros) aixigueu/(ells) aixisquen". Per a l'imperatiu s'omet la vocal "a" en la segona persona del singular, i simplement és "(tu) ix", o bé es conserva essent "(tu) aixís/(nantros) aixim/(valtros) aixiu". També és necessari anomenar el verb "esllissar", que ve a significar "relliscar", i s'utilitza en gran mesura a València. També destaca el verb "sobreeixir", que indubtablement prové del verb "eixir", i ve a significar "vessar". Per exemple, quan un got està tan ple de líquid que vessa, es podria dir que "sobreeixís". Caldria destacar algunes influències de l'aragonès, una llengua poc utilitzada en l'actualitat, a causa del fet, que a part de tenir pocs parlants, no n'estan del tot definides les àrees de domini lingüístic. Tot i així, un tret propi de l'aragonès, així com de l'apitxat valencià, és el fet que la "g" i la "j" inicials del llatí, hagin evolucionat a "tx". Uns bons exemples en serien "gent", que passa a pronunciar-se [ʧen], "gitano", que es pronuncia [ʧitano], o "gener", que es pronuncia [ʧinɛ].

D) CURIOSITATS DE LA LLENGUA Totes les llengües tenen curiositats, matissos que fan que siguin especials, així com paraules que no poden ser traduïdes, i conceptes que només poden ser especificats o citats en una llengua. En el cas de la llengua parlada a Albelda, existeixen unes certes curiositats que fan que esdevingui una llengua única. Resulten curiosos algunes característiques morfològiques tals com la substitució de les preposicions "en" i "sense" per "amb" i "sense + molla/gota" respectivament. Així, per designar "pa amb tomàquet" s'hauria de dir "pa en tomate", i "fer alguna cosa sense ganes" vindria a ser "fer alguna cosa sense molla de ganes" o bé "fer alguna cosa sense gota de ganes". També destaca el fet que els determinants quantitatius "gens" i "molt" s'anomenen "gota/molla" i "un pujal/un sarpat" respectivament, també presents en el català occidental. D'aquesta manera, "no hem caminat gens", esdevindria "no hem caminat gota", o bé "no hem caminat molla", i "tinc molts llibres" passaria a ser "tinc un pujal en que l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. Sobre el paper convertia l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a única a estudiar. Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Moyano

84


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

de llibres", o bé "tinc un sarpat de llibres". Destaquen també els quantificadors "guaire" i "sovent" per designar "gaire" i "sovint". Així, la frase "No ho tinc gaire clar", esdevindria "No ho tinc guaire clar", i la frase "Sovint vaig al camp", es transformaria en "Sovent vaig al camp. Destaca també l'article neutre "lo", que és fortament present (lo gos, lo carro, etc.). Els adjectius i els pronoms demostratius esto, ixo i aquell (femení i plural) i els neutres, açó, això i allò, així com els adverbis de lloc ací, astí i allà, que marquen tres posicions diferents en l'espai. L'adverbi aviat se substitueix per "lego". Així "torna a casa aviat", esdevindria "torna a casa lego". També caldria destacar els verbs "llevantar-se" i "txitar-se" per designar "aixecar-se" i "anar al llit", ambdós verbs intransitivats. Algunes característiques lèxiques a destacar serien per exemple la comparació "fiero com un dimoni" per descriure alguna cosa lletja; "despusdemà", per fer referència a demà passat; "fer-ho volguent", per designar alguna cosa feta a propòsit; i "vai, nino" com a emfatitzador, o per a mostrar sorpresa, queixes, etc. Cal destacar també que la paraula "prou" té femení: "prouta". D'aquesta manera, és freqüent l'ús en frases com: "No hi ha prouta tela". Entre les característiques morfològiques cal destacar algunes formes verbals. D'una banda, en els infinitius de la segona conjugació tendeixen a usar els acabats en -re, encara que existeixin ambdues formes. Alguns exemples en serien "voldre" i "tindre". Els gerundis poden acabar en "-ent", com és el cas de "visquent", "sentiguent". Les formes verbals varien segons la conjugació, i en el present d'indicatiu se n'haurien de destacar quatre:

1a conjugació (-ar), exemplificador "baixar" 2a conjugació (-er), exemplificador "còrrer" 2a conjugació (-re), exemplificador "creure" 3a conjugació (-ir), exemplificador "dormir"

verb (jo) baixo, (tu) baixes, (ell) baixe, (nosaltres) baixem, (vosaltres) baixeu, (ells) baixen. verb (jo) corgo, (tu) cors, (ell) cort, (nosaltres) corguem, (vosaltres) corgueu, (ells) corren. verb (jo) crec, (tu) creus, (ell) creu, (nosaltres) creguem, (vosaltres) cregueu, (ells) creuen. verb (jo) dormisco, (tu) dormisses, (ell) dormís, (nosaltres) dormiguem, (vosaltres) dormigueu, (ells) dormissen.

Tot i així cal afegir que hi ha un nombre força gran d'accepcions, de conjugacions que no confirmen aquesta norma.

85


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Com en totes les llengües i les diverses variants de les mateixes, la desconeixença d'algunes dites, frases fetes o paraules poden generar problemes. En el cas de la variant dialectal usada a la població d'Albelda un bon exemple en seria la paraula 'gordo'. D'entrada, al sentir aquesta paraula, deduïm que es tracta d'un castellanisme utilitzat per citar la paraula 'gras', en la llengua catalana estàndard, però no és així. A Albelda la paraula 'gordo' no significa altra cosa que gran. Per exemple, al veure una criatura i dir-li que ha crescut, que ha madurat, se li diu que s'ha fet gordo, i això no té pas res a veure amb el seu pes, o la seva silueta. El dialecte del català parlat a Albelda presenta també algunes característiques pròpies d'una cultura rural, tals com el fet de designar les cases de la gent. Això en les ciutats no sol passar, ja que els veïns són les úniques persones que la gent de ciutat sol conèixer, aquelles que comparteixen amb ells el mateix edifici, i per tant, freqüenten i coincideixen en les zones comuns del mateix, o bé els veïns del mateix carrer. En els pobles, per contra, succeeix una cosa ben diferent, i és que totes, o gairebé totes les persones d'un poble es coneixen entre elles, i a l'hora de designar-se se sol usar un mot, que sol elegir-se en funció o gràcies a la influència d'alguns factors:     

El nom del cap de família El cognom dels integrats de la casa Un mot que ha anat passant de generació en generació per qualsevol motiu Un mot que designa l'ofici pel qual s'ha definit la casa durant molt de temps Alguna qualitat o peculiaritat amb la qual es pot definir els integrants d'una família.

Albelda, com qualsevol altre poble, fa ús d'aquests mots per tal de citar els diferents integrants del mateix, i ho fa d'una manera característica, i és utilitzant la construcció gramatical "cas de", així, en comptes de dir: "Me'n vaig a casa de la Maria", dirien "Me'n vaig a cas de Maria" (Com ja hem dit, no s'utilitza l'article davant de nom propi). Algunes curiositats lèxiques de mots no inclosos en les enquestes per diversos motius són "ancera" per designar "ança"; "llocura" per designar "bogeria"; "asllissada" per designar "relliscada"; empanxorrit" per designar l'estat de tenir l'estómac ple d'aigua; "pllomasses" per designar "borrasses" i "anteniment" i "esme" per designar "coneixement". Mots com "ancera", "asllissada", "anteniment" i "esme" també són presents en el català occidental, tot i que poden presentar de vegades petites diferències fonètiques.

86


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

També és necessari citar alguns refranys, amb els seus respectius significats: REFRANY Allí on vaigues, dels teus n'hi haigue. Si tens mal de tripa, suca't lo cul en oli. Si tens fred, arrima't a la paret. Si tens set, pixa't al bec.

SIGNIFICAT El fet d'anar a un lloc per demanar alguna cosa, és més agradable si s'hi troba gent coneguda. Sàtira utilitzada quan algú es troba en problemes, ja siguin de salut o no. Sàtira utilitzada quan algú es troba en problemes. Sàtira utilitzada quan algú es troba en problemes

Val més la salsa que els S'utilitza quan alguna cosa deixa de funcionar, i caragols. ve a significar que valdrà més diners arreglar-la, que no pas comprar-ne una de nova. Gent jove, pa tou. Fa referència a l'alegria i la felicitat de la gent jove. De pare mussol, fill És equivalent a "de tal palo, tal astilla", del esparaver402. castellà. De pare músic, fill ballador. Té el mateix significat que "de tal palo, tal astilla", del castellà. Més val la txolleta403 de És comparable a "val més ruc conegut que savi casa que el magre404 de per conèixer". fora. Home ros i gos pelut, És una manera d'encasellar els homes rossos, antes405 mort que conegut. atribuint-los la característica de tenir un mal caràcter. Com el vi de Solivó, que es S'usa per designar alguna cosa de curta durada. va acabar antes de fer el pregó. La mongeta de Monriu, S'usa per definir una persona enganyosa. lego406 plora, lego407 riu. Cal destacar que alguns d'aquest refranys, tot i possibles variacions, també es troben en altres localitats, algunes de les quals pertanyen a Catalunya.

E) LITERATURA EN EL DIALECTE I AUTORS Les llengües sense una constància escrita estan condemnades a l'oblit. Totes les llengües del món, o gairebé totes, han estat conservades gràcies a l'ús que se n'ha fet, i la constància que se n'ha deixat. Així, el fet de redactar, fer poesia, 402

Fa referència a l'esparver, un ocell de l'ordre dels falconiformes. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Esparver_vulgar 403 Fa referència a la cansalada. 404 Fa referència al pernil. 405 Castellanisme. Significa "abans". 406 Significa aviat. 407 Signfica aviat.

87


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

o fer teatre en una llengua, fa que aquesta pugui perdurar en el temps. Un bon exemple en seria la llengua pròpia, el català, els inicis de la qual daten en l'any 1904, quan van ser escrites Les Homilies d'Organyà, un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli descobert a la rectoria d'Organyà. 408  JOAK DE CAR A la població d'Albelda, un poeta va dedicar-se a escriure textos en llengua pròpia, cosa que va ajudar al fet que aquesta perdurés. Aquest poeta fou Joaquín Carrera Quinquillá, més conegut arreu de la Llitera com "Joak de Kar" o "El poeta d'Albelda". El senyor Carrera nasqué el 13 de gener de 1917 a la Vila d'Albelda (Osca), essent també albeldans els seus avantpassats. Va anar a l'escola fins als 12 anys, i a partir de llavors començà a ajudar el seu pare en les dures tasques del camp; activitat amb la qual, juntament amb la ramaderia, ocupà tota la seva vida. La seva afició a la poesia provenia de la seva joventut, ja que als 10 o els 12 anys, ja feia algunes cançons i estrofes, però fou a partir de l'any 1937, quan, en tornar de la guerra, començà la seva real obra literària, que es va veure incrementada en els seus últims anys de vida. Joaquín Carrera morí el 23 de febrer de 1991, deixant una gran petjada de la seva existència, en forma de llibres, poemes i romanços que deixaren un important document cultural i un ampli recull de vocabulari de la vila d'Albelda, i el convertiren en algú especial, una figura pel poble d'Albelda que tothom recordarà encara que passin els anys. Destaca el fet que l'any 2010 li varen realitzar un homenatge a la població d'Albelda. Tot i la seva gran obra literària, cal destacar que Joak de Kar no tenia cap mena de consciència lingüística ni base científica. Entre les obres més conegudes d'aquest autor destaquen "Libro del Poeta Local", que és un recull de poemes que escrigué des que tornà de la guerra, fins a l'any 1983, que fou publicat. Entre els poemes d'aquest llibre destaca la seva autobiografia, que escrigué en vers. És la següent: La meua biografía ara mos vay aspllicá i tots los que u llesisquen be sen puguen anterá.

La meva biografia ara us vaig a explicar i tots els que ho llegeixin bé se'n puguin enterar.

Pues l'añ mil nousens diset Joaquineta de Simón, ere lo tretse de Chiné que portabe un nen al mon.

Doncs l'any mil noucents disset la Joaquineta de Simón, era el tretze de gener que portava un nen al món.

Dels cuatre chermans qu'erem yo, era lo més chovenet, pues los cuatre erm fills de Joaquineta i Sisquet.

Dels quatre germans que erem jo, era el més jovenet, doncs els quatre erem fills de la Joaquineta i el Sisquet.

408

Definició extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Homilies_d%27Organy%C3%A0

88


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Ere lo día de San Visen que me portaben a batechá, i la padrina va dí que Joaquin man de posá.

Era el dia de Sant Vicen que em portaven a batejar, i la padrina va dir que Joaquin m'han de posar.

En lleit de la meua mare i sopetes bollidetes, me vay anar fen gordet pues no ñere papilletes.

Amb la llet de la meva mare i sopetes bollidetes, em vaig anar fent gran ja que no hi havia papilletes.

Cuan ya tenia sis añs, astudi me van fe aná i vay apendre este lletres, que ara me puc aspllicá.

Quan ja tenia sis anys a l'escola em van fer anar i vaig aprendre aquestes lletres amb les que ara em puc explicar.

Cuan ya vay cumplli los dotse, d'astudi ya vay pllegá i a la bora del meu pare comensaba antrecabá.

Quan ja vaig complir els dotze de l'escola vaig plegar i a la vora del meu pare començava a cavar.

Cuan vay arribá als quinse, ya comensaba a llaurá tamé aná en lo carro i después a rondeá.

Quan vaig arribar als quinze ja començava a llaurar també a anar amb el carro i després a sortir amb els amics.

Cuan ne teniba divuit, la guera v'astallá i a tots los que mos gritaben, mon i van tindre qu'aná.

Quan en tenia divuit, la guerra va esclatar i a tots els que ens cridaven ens en van haver d'anar.

Entre la guerra i la pau, trenta mesos vay está i Deu me va doná sort, sano i salvo vay torná.

Entre la guerra i la pau, trenta mesos vaig estar, i Déu em va donar sort, sa i estalvi vaig tornar.

A la bora dels meus pares, a torná a fe de pachés en les costums d'allavons, nos podíe fe més res.

A la vora dels meus pares, a tornar a fer de pagès amb les costums de llavors, no es podia fer res més.

D'els vintidos hastals trenta, d'ixa forma vay pasá i al arribá anixa edat, va se cuan me vay casá.

Dels vint-i-dos fins als trenta, d'aquesta forma vaig passar, i al arribar a aquesta edat, va ser quan em vaig casar.

Lo festeo va se curt, vuit mesos mos va durá coma los dos erem madusos, ya mos vam voldre casá.

El festeig va ser curt, vuit mesos ens va durar com que els dos erem madurs, ja ens vam voler casar.

89


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Va se l'añ coranta i vuit i ere lo día tres de mars que vam selebrá la boda a l'asllesia d'Alfarras.

Va ser l'any quaranta-vuit i era el dia tres de març que vam celebrar la boda a l'església d'Alfarràs.

Directos a Saragoza, de viache vam marchá pero al cap de tres díes vam tindre que regresá.

Directes a Saragossa, de viatge vam marxar però al cap de tres dies vam haver de tornar.

Pues la salud del meu pare, no estabe gaire en clla i va se lo día vuit de mars, que al pobre, lo vam anterrá.

Ja que la salut del meu pare, no estava gaire clara i va ser el dia vuit de març que al pobre, el vam enterrar.

Mos seguis la mala sort, perque tot astí nos pare al cap de coranta i dos díes, va morí la meua mare.

Ens segueix la mala sort, ja que tot aquí no acaba al cap de quaranta-dos dies va morir la meva mare.

La mala sort no s'acabe, la dona estabe en estat a la hora de tindre lo crio, pues va tindre mol mal part.

La mala sort no s'acaba, la dona estava en estat a l'hora de tenir el nen doncs va tenir molt mal part.

Un comadron de Binefa, vam tindre que aná a buscá una nena naix morta, la dona..., se va salvá.

Un llevador de Binéfar409 vam haver d'anar a buscar una nena neix morta, la dona..., es va salvar.

Vay superá les desgrasies, i anaba fen a la terra pues al cap de unantre añ, va vindre unantra nena.

Vaig superar les desgràcies i anava fent a la terra doncs al cap d'un altre any va venir una altra nena.

Después de tindre la nena, que per sor, v'aná mol bé, agafo una malaltía qua ara u su aspllicaré.

Després de tenir la nena, que per sort, va anar molt bé agafo una malaltia que ara us explicaré.

Vay agafá una pleura, que dos añs i vay está gastanme moltes pesetes, i sense podre treballá.

Vaig agafar una pleura410, que dos anys hi vaig estar gastant-me moltes pessetes i sense poder treballar.

409

Població propera a Albelda. Pot voler fer referència a qualsevol de les malaties que es desenvolupen en el teixit que cobreix el pulmó. 410

90


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Cuan comensaba a fe algo perque ya estaba milló, agafo atacs de nervis que aixo, va se pió.

Quan començava a fer alguna cosa perquè ja estava millor, agafo atacs de nervis que això, va ser pitjor.

Medicamens i repós, los dotos recomanaben cumplliba al peu de la lletra, pero los atacs no paraben.

Medicaments i repós els metges recomanaven complia al peu de la lletra, però els atacs no paraven.

A un dotó mol afamat a Barselona vay aná, i ell me va di que la siensia no me podibe curá.

A un metge molt afamat a Barcelona vaig anar i ell em va dir que la ciència no em podia curar.

Deshaunsiat pels dotós i sempre en mol mal de cap, vay determiná d'aná a la Virgen de Torresiudad.

Desnonat pels metges i sempre amb molt mal de cap, vaig decidir d'anar a la Verge de Torreciudad.

En tota fe i devosió, vay demaná que me cures desde allavons hasta avuy, no m'a pasat may més res.

Amb tota fe i devoció, vaig demanar que em curés des de llavors fins avui no m'ha passat mai més res.

Tán la dona coma yo, mos vam posá a treballá pues ella volíe vaques, i vaques vam barruntá.

Tant la dona com jo ens vam posar a treballar ja que ella volia vaques i les vaques vam buscar.

Lo negosi anabe be, a casa pau i alegría ya vay fen algún romanse, i alguna poesía.

El negoci anava bé a casa pau i alegria ja vaig fer algun romanç i alguna poesia.

Sentat a la bara del carro, pel cami de les Vinaises allí me preparaba los versos, i tame tots los romanses.

Sentat a la barra del carro pel camí de les Vinaises allí em preparava els versos i també tots els romanços

La mala sor d'esta casa, tota lay nat superan pues ham aumentat les vaques, i bé u anem badeán411.

La mala sort d'aquesta casa, tota l'he anat superant doncs hem aumentat les vaques i bé ho anem aconseguint.

411

Es tracta del verb en castellà "vadear", que ve a significar saber obrar adequadament, o saber solucionar o evitar els problemes i situacions difícils.

91


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Al entra un chove a casa, un tracto mos va comprá tán lo carro i la mula, los dos vam facturá.

Al entrar un jove a casa, un tractor ens va comprar tant el carro com la mula, els dos vam fer fora.

Pues al naixe l'añ diset, la cosa no ha fallat ere lo tretse de chiné que vay queda juvilat.

Doncs al nèixer l'any disset, la cosa no ha fallat era el tretze de gener que vaig quedar jubilat.

Trenta i tres añs han segut que de la vaca hay chupat hara chupo de dos coses, de la vaca y del Estat.

Trenta-tres anys ha estat que de la vaca que viscut ara visc de dos coses de la vaca i de l'Estat.

Trenta i tres han segut, los que yo vay cotisá demano a Deu podre viure, trenta i tres añs cobrá.

Trenta-tres han estat els que jo vaig cotitzar demano a Déu poder viure, trenta-tres nays cobrar.

La meua biografía yo ya mol hay decllarat pero sempre ña cosetes, que me les hay reservat.

La meva biografia jo ja molt he declarat però sempre hi ha cosetes que me les he reservat.

Joaquín Carrera 1 d'agost de 1982412

Traducció d'Iris Carnicé

També fou important la seva col·laboració amb el poble a l'hora d'escriure el Programa de les Festes, ja que per Santa Àgueda (que coincidia amb la celebració de la Festa Major d'Albelda), durant alguns anys, s'adjuntava a la programació un poema seu narrat en el dialecte propi, els actes estipulats per dur a terme durant les festes. Una obra que val la pena destacar és "Paraules y coses", un recull de vocabulari i expressions que Joaquín Carrera realitzar. A causa de la seva extensió, ha estat impossible afegir-les totes, i he fet un recull de les més populars o significatives, classificades per àmbits:

412

Extret del llibre "Libro del Poeta Local", de Joaquín Carrera.

92


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ÀMBIT DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA  APRETA LA MAQUINA: Volie di que se habie de frena les rodes del carro. (Volia dir que s'havien de frenar les rodes del carro).  AMPINAS LO CARRO: Se dibe ampinas lo carro, cuan cargabe mol atras y puyan una costera se paraben los animals, volcabe entadetras mula y carro, cosa mol perillosa pal animal de les vares, sabie de recurri a talla correyes rapidamen en un cuchillo (Es deia "ampinas lo carro" quan es carregava molt enrere i pujant una costa es paraven els animals, bolcava cap a darrere la mula i el carro, la qual cosa era molt perillosa per l'animal i les vares, s'havia de recórrer a tallar les corretges ràpidament amb un ganivet).  ANA A SEGADURES: Se dibe ana a segadures aquells homes que al sega y trilla marchaben a fora dos u tres mesos per asi se marchabe capa Cataluña. (Es deia "ana a segadures" a aquells homes que a l'hora de segar i trillar marxaven fora del poble dos o tres mesos. Se solia marxar a Catalunya).  ARRENCA UNA UNGLLA: Aixó se fie cuan sabie tallar a rasan de terra un aulibe apegat a un altre que quedabe dret y despues arrencabes aquella soca, se li dibe arrenca una unglla. (Això es feia quan s'havia de tallar arran de terra un oliver enganxat a un altre que quedava dret, després s'arrencava aquella soca, d'això se'n deia "arrenca una unglla").  ASPOLLINA: Lo momen que paribe una somera se li dibe aspollina perque a la forsa habie de tindre un polli o una pollina, tame podie pari mula u macho. (El moment en el qual donava a llum una somera se li deia "aspollina", perquè per força havia de sortir un pollí o una pollina, també podia donar a llum una mula o un mascle).  APOLLERAS: Ixa paraula se dibe cuan ñere alguns polls no sen volien ana a chita, pues antes se criabe algunes llocadetes de polls defora y alguns polls los costabe mol en fes denit de apolleras u sigue de chitas. (Aquesta paraula es deia quan hi havia galls i gallines joves que no se'n volien anar a dormir, ja que abans se'n criaven alguns al camp i alguns costava molt que, a l'hora de fer-se de nit s'adormissin).  ANRROBA: Se dibe ixa paraula lo momen que sasteniben les pllomases pa culldre aulibes. (Es deia aquesta paraula al moment en el qual s'estenien les borrasses per collir olives).  BAGUES: Ere una forma de carga animals, lleña prima, barrons, sacs d'aulives u de gra, consistibe en posan un sac a cada costat de asquena y si l'anima ere bo un altre a damun. (Era una forma

93


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

de carregar animals amb llenya prima, barrons, sacs d'olives o de gra. Consistia a posar un sac a cada costat de l'esquena de l'animal, i si aquest era bo, un altre al damunt). CHOU: Lo chou, a segut lo traste mes presis que ñere a casa de un paches, ñere de ferri y de fusta, los de fusta, alguns eren redons y altres coma un bosi de tauló de canto, los de ferri tots redons, eren huecos de tubo, tots tenien cuatre forats y per alli y pasaben unes barretes de ferri o de fusta que serviven per aguanta unes peses de llana y cuero que tenien lo nom de coixins y per alli fien la forsa los animals, devien de tindre una llargada de un metro vin, aproximadamen. (El "chou" ha estat l'estri més precís que hi havia a casa d'un pagès. N'hi havia de ferro o de fusta. Els de fusta, alguns eren rodons i d'altres com un tros de tauló de costat. Els de ferro eren tots rodons, eren buits de tub, tots tenien quatre forats i per allà passaven unes barretes de ferro o de fusta que servien per aguantar unes peces de llana i cuir que tenien el nom de coixins, per allà feien força els animals. Devien tenir una llargada d'un metre i vint centímetres, aproximadament). CHUNTERA: La chuntera ere un traste impresindible pa llaurá en lo chou, ñabie de varies maneres les mes correntes estaben feites de lona cuero y entre mich ñavie llana, devie tindre uns 25 sentimetros de llarga y uns 18 de amplla, a cada punta tenibe una armella que s'enganchabe a un ganchet dels tellols, dixa forma pribabe de quel chou sen anes a l'esquena dels animals. (La "chuntera" era una eina imprescindible per llaurar amb el "chou", n'hi havia de diverses maneres. Les més corrents estaven fetes de lona o cuir, i entremig hi havia llana. Devien tenir uns 25 centímetres de llargada i uns 18 d'amplada. A cada extrem tenien una "armella" que s'enganxava a un ganxet dels "tellols", d'aquesta manera s'evitava que el "chou" se n'anés a l'esquena dels animals). FE FAIXINES: Se dibe fe faixines cuan se arropllegabe la llena dels aulbes que podaben, u solie fe una dona, feia coma manades de lleña y despues un home u lligabe en feixos. (Es deia "fe faixines" quan es recollia la llenya dels olivers que es podaven. Ho solia fer una dona. Consistia a fer munts de llenya i després un home ho lligava en feixos). FE TORTILLA: Cuan se trillabe a pota u en los animals, ñabie vegades que antes de fe palla u millo dit antes de está trillat venibe una tronada gorda y te la pillabe y la feña quet donabe y algunes vegades malmetre la palla il gra dixa trillada y vaya tortilla. (Quan es trillava a mà o amb l'ajuda d'animals, hi havia vegades que abans de fer la palla, o millor dit abans d'estar trillat venia una tronada gran que destrossava tot el que s'havia fet).

94


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 FE CUBILS: Cuan un chaval comensabe a llaurá en los animals, u fie bastan malamen fie los solcs mol torts y a cada tortera de aquelles se li dibe un cubil, si ere mol gordo se li dibe un serro. (Quan un noi començava a llaurar amb els animals ho feia bastant malament, feia els socs molt torts, i cada vegada que realitzava una corba se li deia un "cubil". Si la corba era molt gran, se li deia un "serro").  FEL REDOLET: Ere una feña que nom sabien tots, se fie mes que re en cribell, que ere un aro de fusta redó, unit a una tela metálica mol áspesa, sey posabe lo gra brut de terra y palles, sagarrabe lo cribell en les dos mans y anabes rodan, u sigue fe roda lo gra pel cribell la terra caibe a terra y les palletes se quedaben a demun y en les mans les sacaben y quedabe lo gra llimpio. (Era una feina que no la sabien realitzar tots. Es feia més que res amb crivell, una anella de fusta rodona, unida a una tela metàl·lica molt espessa, on es posava el gra brut de terra i palla, s'agafava el crivell amb les dues mans i s'anava rodant, és a dir, es feia rodar el gra pel crivell, la terra queia a terra, la palla es quedava al damunt i amb les mans es treia, i quedava el gra net).  FE UN BORT: Aiso se fie cuan se cullibe aulibes, it faltabe una taleca perque les habies apllenat totes, sagafabe una pllomasa, se dobllabe de una combinada y aspresa y sey posaben les aulibes a dintro coma si fos unantra talesca, aixo ere un bort (Això es feia quan es collien olives i faltava un sac perquè els havies omplert tots. Llavors s'agafava una borrassa, es doblegava i s'hi posaven les olives dins com si fos un altre sac, això era un bort).  FE UN SURT: Ere una cosa mol perillosa cuan sanabe a caball de un animal, ñabie vegades que anan mol tranquil vie a terra, aquell animal un pape o una mata que la fie roda l'aire fie un jesto que sarropibe les cuatre potes de vegada, il que anabe a caball descuidat anabe a terra casi segu quet trencabes algo. (Era una cosa molt perillosa que succeïa quan s'anava a cavall d'un animal. Hi havia vegades que, anant molt tranquil, l'animal veia a terra un paper o una mata arrossegada per l'aire. L'animal feia un gest que encongia les quatre potes a la vegada i el que anava descuidat a cavall queia a terra, i normalment li causava alguna lesió).  CARGA A PLUSERES: Cuan se carreabe tot en carros pa no carga tan alt perill de volcá se posabe bastans feixos a les pulseres que ere als costats del carro a la altura de la ascalera u de la caixa, cuatre u sinc feixos a daban y detras a cada costat, dixa forma ñere mol pes fondo y ñere menos perill de volca. (Quan es carregava tot amb carros, per no carregar tant alt a perill de volcar es posaven bastants feixos a les "pulseres", que eren els costats del carro a l'altra de l'escala o de la caixa, quatre o

95


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

cinc feixos al davant i al darrere a cada costat. D'aquesta manera hi havia molt pes al fons i hi havia menys perill de volcar).  CONCHUNTA: Se dibe fe conchunta cuan un paches nomes tenibe un animal y un altre tame, allabons se dixaben lo animal de un al altre y fien la feña de les dos cases. (Es deia "fe conchunta" quan un pagès només tenia un animal, i un altre també. Llavors es deixaven els animals l'un a l'altre i feien la feina de les dues cases).  CHONI: Se dibe lo momen de posa lo chou al coll dels dos animals pana a llaura y deschoni lo momen de sacalsu. (Es deia el moment de posar el "chou" al coll dels animals per anar a llaurar. "Deschoni" era el moment de treure'ls-ho).  CHURRET: Ixa paraula ere la manera de grita a un polli que se quedabe atrasat que no volibe segui a la somera que era sa mare y l'amo gritabe al polli. (Aquesta paraula era la manera de cridar a una cria que quedava endarrerida i no volia seguir a la somera que era la seva mare. L'amo cridava la cria així).

ÀMBIT DE LA SOCIETAT  ANRAMADA: Esta paraula se dibe cuan a casa de una chicota de mati y a la porta de casa trobaben unes cuantes rames i algun barro y alguna vegada hasta un gos mort tot apuntalat a la porta, el qui auribe li caibe a damun, aixo ere una burla panquella chicota. (Aquesta paraula es deia quan a casa d'una noia al matí a la porta de casa es trobaven unes quantes rames i algun barró, i alguna vegada fins i tot un gos mort apuntalat a la porta. Al que obria la porta li queia al damunt. Això era una burla per aquella noia).  AGAFA UNA MULA: Se dibe ixa paraula cuan un chicot u chicota se discutibe en son pare u sa mare y no podibe aixi en la déll estabe dos u tres dies sense di re. (Es deia aquesta paraula quan un noi o una noia discutia amb el seu pare o la seva mare i no se'n podia sortir amb la seva. El noi o la noia estava dos o tres dies sense dir res).  AIXECUTA: Antes als llocs se pagabe lo consumo que venie a se coma los arbitrios municipals que se pague ara. Si algun vei se negabe a pagar lo consumo, allabon lachuntamen u dabe per un tan al inspecto de Huesca y anabe a cobra a domicili y sen portabe de la casa y si no pagabe s'emportabe los muebles aixo ere Aixecuta. (Abans als pobles es pagava el consum, que venia a ser com les despeses del municipi que es paguen ara. Si algun

96


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

veí es negava a pagar el consum, llavors l'ajuntament ho donava per una determinada quantitat de diners a l'inspector d'Osca, i aquest anava a cobrar a domicili, i si no pagava, s'emportava els mobles de la casa. D'això se'n deia "aixecuta"). ANA A VELA: Antes nomes anaben astudi hasta los 12 u 13 añs, pero despues al ivern anaven denit a repas dos u tres mesos coma yanaben denit parayxó se lin dibe ana a vela. (Abans només s'anava a l'escola fins als 12 o els 13 anys, però després a l'hivern anaven a la nit a repàs durant dos o tres mesos. Com que hi anaven de nit, per això se'n deia "ana a vela"). ASPOTRAT: Cuan un home fie una gran forsada quedabe coma valdat o se herniabe y dibe: estic aspotrat. (Quan un home feia un gran esforç quedava baldat o s'herniava i deia: "estic aspotrat"). FE FUINETA: Se dibe a un que sense di re se nanave de casa tres o cuatre dies i despues tornabe. (Es deia quan algú, sense dir res se n'anava de casa tres o quatre dies i després tornava). FE BOU: Ere achunta una cantidad de pesetes entre dos u tres u varies persones y chugáseles, se solie fe a dintre del cafe pa chugá una vellade. (Era ajuntar una quantitat de pessetes entre dues o tres o diverses persones i jugar-se-les. Se solia fer a dins del cafè, per jugar una vetllada). FE SAN MIQUEL: Se usabe la paraula fe S. Miquel perque ñere mols mosos y moses que serviven a les cases riques sallogaben pa un añ casi sempre ere el dia 29 de setembre hasta lo mateix día del añ siguien que sacababe lo trate is tornabe u no se tornabe a trata. (S'utilitzava la paraula fer Sant Miquel perquè hi havia molts nois i noies que servien a les cases riques. Es contractaven per un any, gairebé sempre el dia 29 de setembre, fins al mateix dia de l'any següent, que s'acabava el tracte i es decidia si tornar a tractar o no). PA DE PUYA: Coma totes les coses se portaben a casa u sigue se fie la pasta a casa de cada un pero pa caurel pa se portabe al for que ñere dones amplleades que sels dibe les forneres, ixes dones cobraben en pa, pues ixo pa tenibe lo nom de pa de puya. (Com que totes les coses es portaven a casa, és a dir, es feia la pasta a cada de cadascú, però per coure el pa es portava al forn, que hi havia dones empleades, que s'anomenaven forneres. Aquelles dones cobraven amb pa, ja que aquest pa tenia el nom de "pa de puya"). CARTETES: Les cartetes ere un choc que chugaben los chicarrons les cartetes se fien de les cartes de chugá, de cada carta sen fie 4 cuadradetes, se chugabe a varios chocs pero pocs cuartos. (Les "cartetes" era un joc al que jugaven els nens. Les

97


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

cartetes es feien de les cartes de jugar, de cada carta se'n feia 4 "quadradetes". Es jugava a diversos jocs, però es jugaven pocs diners). CHITADA: Ana a chitada volive di que obligadamen sit manabe l'alcalde treballa pal lloc u arreclla los camins no tey podies nega, tres chornals al añ macxim. ("Ana a chitada" volia dir que obligatòriament si l'alcalde et manava treballar pel poble o arreglar els camins no t'hi podies negar, tres jornals a l'any màxim). DUETO: Se dibe ixa paraula cuan van comensa a vindre espectaculos Albelda, y se dibe dueto perque nomes venibe dos persones que solie se un home y una dona, pues al se dos se dibe dueto. (Es deia aquesta paraula quan van començar a venir espectacles a Albelda, es deia "dueto" perquè només venien dues persones, que solien ser un home i una dona, doncs al ser dos es deia "dueto"). FARNACA: Se li dibe una farnaca a una dona mol gorda i deformada y tame se li dibe a un sac plle de aulibes u de gra que lin posabes mes que aun altre perque ere lo rade. (Es deia una "farnaca" a una dona molt gran i deformada, i també se li deia a un sac ple d'olives o de gra que se'n posava més que a un altre perquè era l'últim). GALDRUFA: La galdrufa ere un chuget pals chicarrons, ere de fusta forta, solien se d'ausina el tamaño i la forma de una pera pero algo mes chata a la punta de la punta mes prima ñere un cllau pero sense puncha, a la punta mes retsia, ancap de tot tenibe coma una coroneta. Pa chuga a fe balla la galdrufa sambolicabe en un cordell ana dan vueltes hasta cubrila tota a llabons se llansabe a terra en tota la rigó, lo choc ere a veure quina galdrufa ballabe mes rato pues al desembolicas del cordell aixibe ballan a terra. (La "galdruga" era una joguina per als nens, era de fusta forta, solia ser l'alzina. La mida i la forma eren d'una pera però una mica més xata. Tenia la punta prima, on hi havia un clau sense punxa. A la punta més gruixuda, a dalt de tot hi tenia una coroneta. Per jugar a fer ballar la "galdrufa" s'embolicava amb un cordill la "galdrufa" fins a cobrir-la tota i llavors es llençava a terra amb força. El joc consistia en veure quina "galdrufa" ballava més estona, ja que en desembolicar-se el cordill ballava per terra). MARFIGA: La márfiga ere ni mes ni menos quel colcho, lo que en ve de ñeure llana ñere palla. (La "marfiga" era ni més ni menys que el matalàs, però en comptes de contenir llana, contenia palla). PICAPORT: Lo picaport no ere un traste pa treballa, ere una pesa de ferri que representabe, alguns la ma de una persona y se

98


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

colocabe a la part de fora de les portes, coma no se coneixiben los timbres, lo qui anabe a una casa agafabe en la ma lo picapor y pegabe a la porta dos u tres vegades segun lo pis que un demanabe. (El "picaport" no era una eina per treballar, era una peça de ferro que representava de vegades la mà d'una persona. Es col·locava a la part de fora de les portes, i com que no coneixien els timbres, qui anava a una casa agafava amb la mà el "picaport" i pegava a la porta dues o tres vegades depenent del pis que un demanava).  TARTANA: Ere lo coche dels rics d'algun dia, ñabie de mes lujo y de menos, tenibe lo tipo de un carro pero portabe un toldo mol majo y fort tame tenibe dos asientos pa tres u cuatre persones, les rodes tame teniben muelles y ballestes pa mes comoditat. Casi sempre lo arrastrabe una yegua u caball que sabien corre, perque fie de coche. (Era el cotxe dels rics d'algun dia. N'hi havia de més luxosos i de menys. Tenia el tipus d'un carro però portava un tendal molt bonic i fort. També tenia dos seients per a tres o quatre persones. Les rodes també tenien motlles i ballestes per a més comoditat. Gairebé sempre l'arrossegava una euga o un cavall que sabia córrer, perquè feia de cotxe). 

UNITATS DE MESURA  ARROBA: La arroba ere una medida de pes que se va usa mols añs y equivalive a 12'500 kg. (La "arroba" era una mesura de pes que es va utilitzar durant molts anys. Equivalia a 12'500 kg).  ONSA: La onsa ere una paraula que se usabe mol, principalmen pe les fires y pels mercats, una onsa equivalibe a 16 duros y les mules se compraben u veniben per tantes onses. (La "onsa" era una paraula que s'utilitzava molt, principalment per les fires i els mercats. Una onsa equivalia a 16 duros, i les mules es compraven o es venien per una quantitat determinada d'"onses").413

Finalment, cal destacar el fet que Joaquín Carrera no fou sol una gran figura per al poble d'Albelda, ja que la seva tasca interessà també a diversos diaris, que li feren reportatges i entrevistes. Destaquen entre d'altres la seva col·laboració amb els diaris "Diario del Altoaragón" i "La Mañana". La conclusió extreta a partir de l'anàlisi i lectura d'aquests textos ha estat que la literatura, canviant al llarg dels anys, no té únicament tasques d'entreteniment i estètiques. La literatura és, a més, un reflex de la societat, una manera de mantenir viva una història, una llengua, o una tradició. Finalment, cal afegir 413

Aquest redactat correspon a la forma original de l'autor, la manera com aquest descriu objectes, expressions, etc.

99


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

que, gran part de la conservació cultural i lingüística a Albelda, ha estat gràcies a la tasca de Joak de Kar. La literatura és el batec de la societat del seu temps.  ALTRES TIPUS DE LITERATURA A part de la literatura d'autor, destaca també la literatura popular de caràcter anònim. Així, han perdurat un seguit d'històries i cançoners, entre els quals destaquen: 

Dins de l'àmbit de la narrativa:

EL POU DE SANT ROC A ALBELDA Al costat de l'ermita de Sant Roc n'hi hera un meson, que li diven lo meson de Sant Roc, que estava al peu d'un camí romà molt... bastant important, que univa Catalunya amb lo nord d'Espanya. I les diligéncies i los cargament que passaven i es paraven allí, moltes vegades los assaltaven los bandoleros, o lo que siga, i per no donar-lis lo que portaven, les monedes o les joies, o lo que fos, preferien tirar-ho al pou de Sant Roc. I es diu que esto pou de Sant Roc, que avui per avui està tapat, n'haiga tesoros i coses de valor.414 

Dins de l'àmbit dels cançoners, diverses corrandes geogràfiques. Cal afegir que existeixen diverses variacions de cada corranda, depenent del poble:

Los d'Albelda són de l'altre món, perqué tenen molt gordo el ginoll.415

Un rosari de pam, agulles de ganxo i de tul totes les dones d'Albelda estan escaldades del cul.416

(Corranda cantada a El Torricó, Alcampell, Algaió, Castellonroi i Tamarit)

(Corranda cantada a Alcampell)

Almacelles, els puntosos, Alguaire, els agullaires Almenar, els afumats i Albelda, els desgraciats.417

A Peralta fan la sal, a Tamarit fan l'oli, a Albelda piquen los alls i a Almenar fan l'allioli.418

(Corranda cantada arreu de la zona compresa entre Alguaire i Albelda)

(Corranda cantada a Castellonroi i Tamarit)

414

Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 1. Narrativa i Teatre. 415 Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 1. Narrativa i Teatre. 416 Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. 417 Extret d'Adell-Montori, p. 124. 418 Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner.

100


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Els de Tamarit i Albelda, mos ne diuen llantaïms; valtros vols els mengeu per enciam, nantros els dem als conills.419

A Tamarit, los podrits, a Albelda, ja no ho són tant, al Torricó los guiparres i Algaió, la flor del ram.420

(Corranda cantada a Camporrells)

(Corranda cantada a Algaió i Tamarit)

A Tamarit són polits/guapos a Albelda, no ho són tant, a Algaió, la regalíssia, i al Torricó, la flor del ram421

De Tamarit, borratxons, d'Albelda, espavilats, i d'Alcampell, no se digue, saben tots més que avogats. 422

Corranda cantada a El Torricó i Algaió)

(Corranda cantada a Sant Esteve de Litera i Albelda)

Cal destacar de forma especial "Lo coro de l'estiora", un vals que la Rondalla de Sant Roc va recuperar l'any 1986, que es ballava a principis del segle XX. La lletra fou recollida per Joaquín Carrera (Joak de Kar)423. La tradició explica que, el dia de Carnestoltes, el grup cantava acudits sobre els veïns d'Albelda acompanyats per un ninot anomenat Tio Sopes que, un cop acabada la ronda, era tirat al rentador públic. Cal remarcar el fet que aquest vals és originari d'Albelda, per la qual cosa hi és de gran importància. Al final del treball s'adjunta un CD on hi consta la peça interpretada per la Rondalla de Sant Roc.

La música era la següent:

419

Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. 420 Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. 421 Extret de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. 422 Extret d'Adell-Montori, p.123; Faro Forteza, p.22 423 Vegi's apartat anterior.

101


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

I la lletra deia així:

Aquesta foto mostra com, de manera tradicional, es cantava "El coro de l'estiora". El ninot que es veu en la imatge és el Tio Sopes.

424

424

La lletra i la música estàn extretes de Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. La fotografia, per la seva part, està extreta de http://www.albelda.es/web/municipio/fiestas-ytradiciones/74-traje-tipico.html

102


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 CONCURS DESPERTA FERRO! Cal destacar la presència d'un concurs literari anomenat "Desperta ferro!". Es tracta d'un Premi de Literatura Infantil que els Consells Locals de la Franja van convocar per primera vegada l’any 1987. En aquell moment, només feia tres cursos que, mitjançant les gestions de José Bada, conseller aragonès d’educació, el català s’impartia en algunes escoles de la Franja. Arran de 425 l’empenta de Bada, que va arribar a confessar «haver passat por física» per aquesta decisió en bé del català, i de l’exitosa acollida escolar, no hi havia dubte que podia ser una bona idea crear un certamen de contes d’aquest estil.426 De fet, la denominació del concurs, "Desperta Ferro", que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d'entrar en batalla, per infondre temor entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s'anava a produir. D'altres crits de guerra dels almogàvers foren: Aragó, Aragó!,Via Sus! Via Sus!, Sant Jordi! Sant Jordi!. Tot i així, Desperta Ferro!, ha esdevingut el crit més famós dels almogàvers perquè fou l'únic que els era propi i característic. El crit era bramat mentre els almogàvers picaven els rellons de les seves llances i dards contra les pedres del terra, provocant l'esclat de milers d'espurnes.427

425

Aquest petit retall forma part de la promoció del seté concurs realitzat. També hi consten les bases i els premis. Data de l'any 1994. 426 http://blocs.mesvilaweb.cat/emportaaccio/?p=54187 427 http://ca.wikipedia.org/wiki/Desperta_Ferro!

103


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

F) RECULL DE PREMSA En l'àmbit històric he pogut recuperar documents que es troben entre l'any 1982 i l'actualitat gràcies a l'ajut per part de l'ajuntament i de l'hemeroteca del poble. Gràcies a tots els articles he pogut realitzar una síntesi dels esdeveniments en relació a la llengua que van tenir lloc en diversos anys. 428 

 

 

  

L'any 1982 fou decisiu per a la Franja de Ponent, ja que cinc professors de la zona van reconèixer la realitat, i van començar a impartir classes en llengua catalana de forma voluntària per als alumnes. De l'any 1983 no vaig trobar dades, articles o notícies en relació a la llengua i el seu conflicte social. L'any 1984 se signà la Declaració de Mequinensa, una petició signada l'1 de febrer pels alcaldes dels municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó. Amb l'objectiu de signar aquest acord, i com a causa del mateix, es produeixen diverses reunions entre alcaldes, consellers, experts en la matèria, etc. Dels anys 1985,1986,1987 i 1988 no vaig trobar-ne cap tipus d'informació. L'any 1989 tingué lloc el reconeixement per part de diversos diaris de les obres de Joak de Kar (Joaquín de Carrera). Així, es publicaren diversos articles sobre la seva tasca. L'any 1990 "Lo coro de l'estiora" és acollit per una orquestra anomenada "Orquestina del Fabirol", que l'afegeixen en un dels seus discs. Els anys 1991, 1992, 1993, 1994 i 1995 no van ocórrer esdeveniments destacables en relació a l'àmbit estudiat. L'any 1996, la població d'Albelda és el primer municipi de la comarca de La Llitera en declarar la cooficialitat del català. Arran d'aquest fet, destaquen algunes entrevistes i articles d'opinió publicats en diversos diaris de la zona. L'any 1997 ja són 42 les persones que, al municipi d'Albelda, assisteixen a classes de llengua catalana. Destaca també l'arribada de la Flama del Canigó429 al municipi, per tal de reivindicar la catalanitat de la Franja.

428

Els articles complerts es troben als annexos. Pàgines 124-156. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per 429

104


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 

     

L'any 1998 destaca el fet que el Seminari de Professors de Català a Aragó va presentar un manifest per la Dignitat de la Llengua, en el qual es plantejava la necessitat que el govern regional intervingués de forma política i legislativa per tal que el català tingués el mateix reconeixement que la resta de llengües parlades a Aragó, i els seus parlants, els mateixos drets que la resta d'aragonesos. Destaquen també alguns articles d'opinió arran d'aquest fet. L'any 1999 creixen els enfrontaments ocasionats per part de persones contràries a la cooficialitat del català. Així, 5000 persones de la Llitera, el Baix Cinca, la Ribagorça i el Matarranya exigeixen denominar a la llengua "aragonès oriental" per mitjà d'una campanya organitzada per la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental. De la mateixa manera, també existeixen i es manifesten diversos grups que donen suport a l'ús del català, i ho fan redactant manifestos en els quals acusen els contraris a la cooficialitat de la llengua de dur a terme iniciatives pseudocientífiques que pretenen falsejar la veritat afirmant l'existència de diverses llengües quan, com a molt, aquestes només es diferencien amb la parla i la pronúncia d'un mateix idioma. L'any 2000 segueixen els enfrontaments entre els grups a favor de la cooficialitat del català, i els grups en contra. Entre els grups contraris a la llengua catalana destaquen "Lo Timó" i "FACAO". L'any 2001 no es van produir actes destacables. L'any 2002 l'IES "La Llitera", situat a Tamarit, i col·legi on la majoria dels joves d'Albelda estudien, fou premiat amb el premi "6 de novembre"430 a causa de la seva tasca per a la normalització del català. L'any 2003 no es van produir actes significatius. L'any 2004 la població d'Albelda, com algunes altres, va participar en el Correllengua.431 Els anys 2005 i 2006 no es produeix cap esdeveniment destacable, i només consten alguns articles d'opinió. L'any 2007 torna a celebrar-se el Correllengua. De l'any 2008 no en figura cap tipus de notícia en relació a la llengua. L'any 2009, per mitjà d'una investigació, el filòleg Javier Giralt Latorre, arriba a la conclusió que a la població d'Albelda, en el segle XVI, també es parlava català. Destaca també algun article d'opinió.

voluntaris, es reparteixi per tot el país. Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Flama_del_Canig%C3%B3 430 Els premis 6 de novembre, que recorden la data en què el Parlament d’Aragó, amb 4 vots a favor i una abstenció, va encarregar al Govern la confecció d’una Llei de Llengües que reconegués la cooficialitat de la llengua catalana a l’Aragó. I aquests premis van adreçats a la gent que ha lluitat per normalitzar allò que es vol que sigui oficial. Informació extreta de http://www.ascuma.org/wordpress/wpcontent/uploads/2009/11/temps-de-franja-13.pdf 431 El Correllengua és una iniciativa popular que se celebra anualment en els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social. Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Correllengua

105


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 

Els anys 2010, 2011 i 2012 no es produeixen esdeveniments destacables. L'any 2013 es produeix un acte fortament destacable a l'Aragó, i és la llei de llengües, segons la qual el català de la Franja passa a anomenar-se llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO), de la mateixa manera que l'aragonès rep la denominació de llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP). Això produeix una certa polèmica, així com una forta oposició per part dels catalanoparlants de l'Aragó i genera molta literatura còmica. No hi ha referències a l'any 2014.

G) POLÍTICA I POLÈMICA SOCIAL Segons la Viquipèdia, la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental és un glotònim432 utilitzat des d'instàncies oficials a Aragó per referir-se al català parlat a la comunitat d'Aragó, una forma de les varietats dialectals català ribagorçà, català lleidatà i valencià de transició (català nord-occidental).433 Per als aragonesos, però, i més concretament per als habitants d'Albelda no és res d'això. Es tracta, més aviat d'un insult a la seva llengua, la seva cultura i a ells mateixos. Es tracta d'un canvi sense pretexts, una modificació que no els aporta millores ni a ells, ni a cap zona de la comunitat, una catalogació sense raó de ser. Només es tracta d'un canvi de nom, objecte de sàtira per a molts. Què és LAPAO? És tan sols una normativa? Quins objectius té? Després de les diverses entrevistes realitzades a habitants de la població de frontera, la conclusió extreta ha estat molt clara. Els albeldans només la defineixen amb una paraula "aberració".  PREMSA Cal destacar alguns articles en diaris: 

Reivindicació en contra de la normativa.

Aragó bateja el català de la Franja com LAPAO

PP i PAR voten a favor mentre PSOE, CHA i IU ho fan en contra La llengua que es parla 432

Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua. Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Glot%C3%B2nim 433 Extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Lengua_aragonesa_propia_del_%C3%A1rea_oriental

106


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

a la Franja ja no es diu oficialment català. El Parlament aragonès porta endavant la nova denominació: LAPAO. El Parlament d'Aragó ha aprovat la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja és la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" i que l'aragonès és la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca" , és a dir: Lapapyp. El text ha tirat endavant tal com estava previst amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions han votat en contra perquè ho troben un insult a la intel · ligència.434

Una empresa sabadellenca llança un traductor 'lapao'-català

Permetrà "als habitants de la Franja i als catalans poder entendre's finalment", ironitzen

Logotip de l'aplicació.

Sabadell. (Redacció) .- Davant la proposta del parlament aragonès de canviar la denominació del català de la Franja d'Aragó per Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO), l'empresa sabadellenca DAU Apps s'ha afanyat a presentar aquest dimecres el primer traductor en línia lapao-català i catalàlapao. Es tracta d'una aplicació gratuïta que es pot descarregar a la pàgina web de DAU Apps i en els dispositius mòbils amb sistema Android i que, segons expliquen amb ironia els seus creadors, "permetrà als habitants de la Franja i als catalans poder entendre finalment, després de segles d'incomprensió mútua". A la seva web expliquen també que l'aplicació compta amb el suport de la fictícia "Real Acadèmia de la Llengua Lapao" i afegeixen que "al mateix temps l'empresa ha començat una campanya institucional amb el lema" parla sense

434

http://sociedad.e-noticies.es/aragon-bautiza-el-catalan-de-la-franja-como-lapao-75672.html

107


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

vergonya, parla el lapao "per intentar que els immigrants catalans de la Franja els sigui més fàcil integrar-se a l'Àrea Oriental Aragonesa ".435

 ARTICLES D'OPINIÓ Destaca també algun article d'opinió: 

“LAPAO”, EL DARRER INSULT?

Crec que el problema bàsic de la Franja, millor dit, dels habitants de la Franja, és un problema d’índole emocional, de mentalitat si voleu. És a dir, la seva adscripció a una entitat politicoadministrativa -per a la majoria una simple “regió espanyola”- anomenada Aragó -de fet “Aragón”-; en la majoria dels casos, d’una manera mecànica i irracional, per inèrcia, “perquè sempre ha sigut així”. Aquesta adscripció és el més semblant a un dogma de fe, que ningú té la gosadia d’analitzar i, menys, de desmentir. En aquestes alçades de la història els dogmes de fe ja haurien d’ estar més que periclitats i substituïts pel lliure raciocini, per això no és de rebut continuar amb actituds i concepcions intocables. Cal poder analitzar el perquè de les coses sense tabús ni complexes. I en el cas dels ciutadans de la Franja cal poder exercir la pròpia llibertat de pensament, sense condicionants aliens i interessats, per a poder analitzar desapassionadament i objectivament totes les dades: històriques, polítiques, lingüístiques, antropològiques... I arribar a les pròpies conclusions, sense pors! Potser aquí rau la principal dificultat: les evidències i els raonaments científics ens poden dir una cosa, però en canvi, les nostres emocions, de manera inconscient, ens poden fer negar aquestes mateixes evidències. Segurament és el que els passa a molts habitants de la Franja, que racionalment poden arribar a percebre que entre ells i la resta de catalanoparlants no hi ha barreres però que en canvi estan condicionats emocionalment per determinats dogmes i lligams artificials: la suposada “aragonesitat”, que ben bé no se sap massa que és, a banda d’uns quants tòpics de cartró pedra... Aquesta és la clau de volta, posar fi a aquesta situació de doble lligam i poder trencar aquests llaços emocionals, basats en l’arbitrarietat i la tergiversació, i que tan sols beneficien realment uns pocs; per dolorós que sigui. És una tasca d’higiene mental col·lectiva. Es tractaria d’incentivar una mena de catarsi social, per alliberar-se emocionalment i poder decidir lliurement la pròpia adscripció nacional, i d’una manera democràtica, sense forçar ningú, però oferint-li les eines o ferramentes necessàries per a arribar a ser plenament adults.; segurs com estem que la raó -en el sentit científic del terme- és de la nostra banda, 435

http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20130508/54373318219/empresa-sabadellense-traductorlapao-catalan.html#ixzz3GnsHyBqf

108


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

encara que siguem també sabedors que de vegades amb la raó no n’hi ha prou per avançar... Aquest és el principal repte i la clau de volta de tot plegat pel que fa a la situació a la Franja. I precisament en aquests moments, amb la instauració de l’oprobiosa denominació de “LAPAO” per a la llengua, és quan es veu la necessitat de fer aquesta ineludible tasca d’higiene mental.... No podem continuar més en aquesta situació, per fer un paral·lelisme, els habitants de la Franja, com a col·lectiu, es trobarien com aquella esposa sotmesa a un marit despòtic que la té collada en tots els ordres i no li permet que decideixi per si mateixa si es vol separar.... Potser ara a moltes persones se’ls han obert els ulls; cal saber aprofitar la situació i les energies generades per una justa indignació i establir les bases per a una nova fase reivindicativa.436  LITERATURA CÒMICA Aquesta normativa ha estat objecte de burla o sàtira per a molta gent, i també per als mitjans de comunicació:

Aquesta sàtira fa referència a l'invenció de mots per denominar llengües, que esdevé desmesurat en l'actualitat.

437

436

L'autor de l'article és Joaquim Torrent, i està extret de https://www.facebook.com/pages/Instituci%C3%B3-Cultural-de-la-Franja-de-Ponent/144264765639671 437 Caricatura realitzada per 'Lapao & Cía.' Vinyeta de Manel Fontdevila per a eldiario.es

109


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Aquesta sàtira fa referència a l'invenció de mots per denominar llengües, que esdevé desmesurat en l'actualitat.

438

Aquesta caricatura és una crítica a la incapacitat de raonament i la manca de flexibilitat del govern.

439

Aquesta sàtira fa referència a l'invenció de mots per denominar llengües, que esdevé desmesurat en l'actualitat.

440

438 439

Caricatura realitzada per Ferreres per a elperiodico.com Caricatura realitzada per Ferreres per a elperiodico.com

110


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 OPINIONS Finalment, és necessari destacar les opinions exposades en les entrevistes en relació a la nova llei de llengües:441 "L'objectiu no és promocionar una nova llengua, és evitar qualsevol intent de recuperació de la que hi ha. És un objectiu completament lingüicida." Ramon Sistac. "No té nom, per avergonyir-nos. El govern d'Aragó hauria pogut fer molt bona feina i la va pifiar." Delfina Esteve. "Penso que és una cosa aberrant, és un tema completament polític." Javi Llop "Ho considero una aberració. Jo el que no faré és dir que aquí parlem LAPAO, que parlem una cosa diferenciada." José Luís Seira. "Ho veig una tonteria. Si parlem català, parlem català i ja està." José Terés. "Ha estat una jugada política des d'Aragó. És una manera de buscar l'enfrontament." Josep Purroy. "LAPAO, és inventar una cosa que no té sentit. És una manera de buscar enfrontaments." M. Àngeles Roca "LAPAO és una invenció del govern d'Aragó per no dir-li català a la llengua. Lo que han fet ha sigut el ridícul." M. Alba Garreta. "Pensem tots que ha estat un insult. S'han inventat un terme que no correspon amb la realitat." Maite Saurina. "Això és un invent del govern del PP, una tonteria absurda que no s'ha cregut ningú." Pilar Terés. "M'estimo més acceptar, perquè la contra te porta molts problemes." Teresa Chicot. "Hi estic en contra, perquè és la nostra llengua, i sempre hem parlat així, i si no, es perd la procedència de tota la vida del nostre lloc." Gemma Carrera.

440 441

Caricatura realitzada per la Punxa d'en Jap per a elpuntavui.cat Entrevistes complertes a les pàgines 161-203.

111


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

PART PRÀCTICA La part pràctica per la seva banda, ha estat duta a terme per mitjà d'entrevistes a diverses persones de variades edats, ideologies i sectors.

A) BUIDATGE DE LES ENTREVISTES Quant a les entrevistes realitzades, no hi ha hagut un model fix d'entrevista, i la raó n'és que s'han realitzat a diversos sectors de la població. Per aquesta raó, he establert uns grups d'opinió organitzats en relació a les afinitats culturals, laborals, polítiques, etc. de les persones entrevistades. Així, les entrevistes han anat de la manera següent:  Entrevistes a organismes de l'Ajuntament i les regidories dins del mateix:  M. Àngeles Roca  Javi Llop  Maite Saurina  Delfina Esteve  Entrevistes a les institucions culturals del poble:  Teresa Chicot  Entrevistes a experts en la matèria:  Ramon Sistac  Entrevistes a habitants del poble:  Gemma Carrera  José Terés  Entrevistes a professors de la Franja:  M. Alba Garreta  José Luís Seira  Entrevistes a albeldans que viuen fora:  Pilar Terés  Josep Purroy  Entrevistes en l'àmbit de l'església:  Jaime Clusa

El resum realitzat, anomenant de forma general les afirmacions o negacions coincidents, així com les diferències entre les opinions i els punts de vista de diverses persones ha estat el següent:

 Entrevistes a organismes de l'Ajuntament i les regidories dins del mateix:

112


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Tant M. Àngeles Roca, com Javi Llop, Maite Saurina i Delfina Esteve consideren la parla del poble un element cultural, estan realitzant actuacions per assegurar-ne la continuitat, i conceben la seva llengua com un dialecte català. Tots afirmen que el tema de la llengua és complicat en la zona degut a la polèmica i les actuacions polítiques. Creuen que, el que hauria de ser un vehicle per tal que la població es comuniqui, s'està convertint en un tema polític. Tots estàn d'acord amb el fet que a l'escola s'estudiï català, ja que això garanteix la continuitat de la llengua. Consideren que l'estudi de llengua catalana no afecta negativament el dialecte, més bé l'enriqueix.

 Entrevistes a les institucions culturals del poble: Teresa Chicot, membre de la Rondalla de Sant Roc, m'explica alguns dels detalls de l'agrupació, tals com el nombre d'integrants, algunes de les actuacions, etc. El seu pare fou el creador de Lo Coro de l'Estiora. Defineix la llengua pròpia com a albeldana, però afirma que existeixen més influències i conté més lèxic del català que no pas del castellà. Explica que, tot i existir cançons en la llengua pròpia, no són interpretades quan es realitzen actuacions fora del poble, és a dir, són limitades a les actuacions dins de la localitat.

 Entrevistes a experts en la matèria: El dialectòleg Ramon Sistac afirma sense cap mena de dubte que el que es parla a la Franja és el català. Explica que, els aragonesos que neguen la seva parla tenen un motiu, que és el fet de concebre's com a "aragonesos estranys" pel fet de parlar una llengua diferent del castellà. Aquesta és també la raó per la qual la població es passa a la llengua castellana, nega ser aragonès, o bé nega que la seva llengua sigui el català. Sistac qualifica la llengua de tenir un estatus feble, i afirma que el fet que el català no estigui absolutament reconegut ni emprat en les escoles produeix l'eliminació d'un seguit de drets als aragonesos catalanoparlants. Afirma que és una tragèdia per la Franja, però també per a Aragó el fet que no sigui reconeguda la riquesa cultural i lingüística que posseeix. Es tracta d'una comunitat molt acomplexada.

 Entrevistes a habitants del poble: Quant a les entrevistes a habitants del poble, no es pot establir cap mena d'interrelació, ja que els temes de les entrevistes a aquestes persones són ben diversos. D'una banda, Gemma Carrera explica algunes de les concepcions i pensaments del seu pare, Joak de Kar. Afirma que el seu pare fou un gran defensor de la llengua d'Albelda per tal de donar-la a conèixer i fer-la perdurar

113


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

en el temps. Tot i així, afirma que el seu pare refusava la tesi que la llengua parlada és el català, i ella està d'acord amb el que el seu pare creia. D'altra banda, José Terés explica com es mostrava la població en relació al tema de la llengua durant la seva infantesa. Afirma que la llengua ha sofert poques variacions, tret d'alguna paraula que s'ha anat perdent. El senyor Terés afirma parlar català, com ho feren els seus pares i els seus avis.

 Entrevistes a professors de la Franja: M. Alba Garreta i José Luís Seira m'expliquen la problemàtica que comporta ser professors de català en una zona que, tot i parlar català, aquesta tesi no és acceptada per la majoria. Tots dos es mantenen fidels als seus principis, m'expliquen algunes de les anècdotes viscudes, i es neguen a impartir classes de LAPAO. Coincideixen amb la importància que els joves aprenguin català a l'escola, i creuen que aquests, si ho fan, surten ben preparats, amb un bon nivell de català normatiu, i que això no afecta el dialecte de la zona. Ambdós afirmen l'existència de diglòssia en el territori. M'expliquen com ha afectat LAPAO a diversos àmbits, i la seva manera de donar classes de català normatiu, adaptant-lo al dialecte de la zona sense sortir-se de la regla general que regeix el català.

 Entrevistes a albeldans que viuen fora: Pilar Terés i Josep Purroy m'expliquen com ha afectat el fet de viure fora del poble en la seva parla. Coincideixen amb el fet que la conceben com a catalana. Tots dos afirmen no haver perdut el dialecte parlat a Albelda, i canvien amb facilitat de dialecte quan canvien de zona. Tots dos m'expliquen que no van arribar a realitzar mai classes lícites en català, sinó que l'única experiència estudiantil foren seminaris de prova o classes clandestines en la llengua catalana. Ambdós afirmen que Albelda sofreix diglòssia, i que el fet d'estudiar llengua catalana a l'escola no afecta de manera negativa en el dialecte propi.

 Entrevistes en l'àmbit de l'església: Jaime Clusa m'explica que, en l'àmbit de l'església, la litúrgia es duu a terme en castellà, i la raó n'és el fet que els sacerdots provenen de les capitals de província, per la qual cosa no dominen la llengua catalana. El senyor Clusa afirma que mai no ha sorgit cap conflicte en relació a la llengua en l'àmbit eclesiàstic.

114


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

4. CONCLUSIÓ El primer que cal dir és que gràcies a aquest treball he adquirit molts coneixements. D'una banda he pogut ratificar de forma científica, i en contra de la ideologia d'algunes persones que la llengua parlada a Albelda és el català. També he pogut conèixer quins han estat els punts de vista de diverses persones, de diversos grups d'afinitats culturals, laborals, polítiques, etc. antagòniques. Tot i les evidències tant històriques com socials que mostren que Albelda és una població de situació geogràfica aragonesa, però de parla catalana, algunes de les persones que habiten el poble continuen negant les similituds i coincidències entre el que ells consideren dues llengües diferents, el català, i l'anomenat albeldà. Altres tendeixen a adoptar una postura diferent, i afirmar que la llengua que parlen és el 'txapurreat', una mena d'apel·latiu força comú que, per algunes persones equival a dir "una mena de barreja entre diferents llengües". En buscar al diccionari la paraula, ens adonem que el significat de la mateixa ve a ser la parla errònia d'una llengua, sovint associada a la llengua que parlen els nadons, quan encara no dominen amb exactitud la llengua materna. Les raons d'aquesta negativa a admetre la parla catalana són les següents: 1. El temor a perdre part de la cultura del poble, o el mateix dialecte per influència del català estàndard. 2. La confusió de moltes persones entre la paraula "pàtria", i la paraula "llengua", ja que consideren que el fet d'associar la segona a la llengua parlada en els Països Catalans, degeneren el significat de la primera. 3. Tradició i costums familiars. 4. Pressió social i polèmica envers la llengua. 5. Ideologia política. 6. Una mostra més del domini i de la idiosincràsia de la cultura "espanyola", que vol esborrar i denigrar qualsevol manifestació lingüística que no sigui en castellà. Quant a les hipòtesis, algunes d'elles han estat confirmades: D'una banda, he pogut ratificar que alguns dels habitants d'Albelda, per una qüestió de patriotisme, neguen parlar el català, que, com a llengua, tendeix a ser castellanitzat pel fet de pertànyer a la comunitat autònoma d'Aragó, i per la pressió que exerceix el govern d'Aragó. D'altra banda, també he pogut corroborar que hi ha diglòssia a causa de l'ús que es fa del català i el castellà (el català en l'àmbit quotidià i el castellà per als documents administratius).

115


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Finalment, i gràcies a les enquestes realitzades, s'ha evidenciat el fet que l'empobriment del lèxic és una realitat (substitució de "trumfa" per "patata", reemplaçament de "fossar" per "cementiri"). Una de les causes es pot buscar en l'estandardització de la llengua. Tot i així, altres de les suposicions a priori han estat desmentides: En primer lloc, he constatat que els habitants d'Albelda no defineixen la seva llengua com a única parlada en el seu territori, ja que, actualment, només una petita part ho fa. En segon lloc, el conjunt d'articles en els diversos diaris de la zona m'han fet adonar que no existeixen gaires pugnes ni conflictes pel factor llengua, cosa que havia suposat en un primer moment. En tercer lloc, he rectificat la meva hipòtesi en relació a l'obligatorietat de l'estudi de llengua catalana a la Franja de Ponent, ja que, en l'actualitat, la llengua catalana és una assignatura totalment voluntària. Tot i així, cal afegir que la major part dels alumnes la realitzen. En quart lloc, m'he adonat que, en contra de les meves primeres suposicions, la Franja de Ponent compta amb un gran nombre d'associacions a favor de la llengua catalana. En cinquè i últim lloc, m'he trobat amb una forta tendència a assumir la llengua com a catalana, independentment de vincles o unions personals amb Catalunya o la seva llengua, la qual cosa m'ha sorprès gratament, ja que havia pressuposat una forta propensió a la negació.

Aquesta placa es troba a la paret de l'Ajuntament.

116


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

5. AGRAÏMENTS La realització d'aquest treball no hauria estat possible sense l'ajut desinteressat, la implicació i la diligència de diverses persones que em van guiar des dels confusos principis fins a l'acabament, ja que fou gràcies a la seva col·laboració que aquestes pàgines s'han omplert dels seus mots. Totes aquestes persones han estat: - La meva tutora, Montse Bonastra, a qui estic molt agraïda per ajudar-me a encaminar el treball, així com pels seus consells a l'hora de la seva realització. - Els meus pares Batiste Carnicé i Raquel Blanco, mitjans de transport usuals, així com mentors a l'hora d'afegir diversos àmbits d'estudi en el treball. - Els meus "iaios" Enrique Blanco i Pepita Bargués, residents a la població d'Albelda, que m'ajudaren en els àmbits històrics, i em donaren molt bones idees. - Les professores Glòria Francino, Laura Farran, M. Àngels Sans i Teresa Farré, pel seu ajut desinteressat en conceptes lingüístics i socials. - Yolanda Porcel, la meva professora d'anglès. - Bernat Castro, gran coneixedor dels temes tractats, que m'ajudà amb la seva experiència i les seves recomanacions. - Ramon Sistac, doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l'aragonès, que em donà l'opinió professional d'un dialectòleg, i em va aclarir diversos conceptes de manera entenedora. - Vanessa Celma, encarregada de la biblioteca del municipi, que m'ajudà en la recerca d'informació, i em guià per l'extensa hemeroteca. - Esther Sabaté, per ser permissiva amb el venciment dels terminis dels llibres i la informació facilitada sobre els mateixos. - Pilar Sancho, que em donà bons consells i em va oferir la seva ajuda. - José Terés, que em donà el punt de vista històric sobre la qüestió social en el municipi, i realitzà l'enquesta. - M. Alba Garreta, que va oferir-me la visió d'una professora implicada en l'assumpte lingüístic i social, i també realitzà l'enquesta. - M. Àngeles Roca, alcaldessa del municipi, que em donà el punt de vista personal i públic a escala social, oferint-se també a la realització de l'enquesta.

117


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

- Teresa Chicot, membre de la Rondalla de Sant Roc, que m'explicà diverses anècdotes sobre l'agrupació, i m'ajudà també en l'àmbit dialectològic, contestant l'enquesta. - Delfina Esteve, exregidora de l'Ajuntament del poble, em contestà totes les meves preguntes per mitjà d'una entrevista. - Gemma Carrera, filla del conegut poeta local Joak de Kar, m'ajudà en l'àmbit social. També gràcies a ella vaig poder afegir en el meu treball un apartat referent a la literatura. - Jaime Clusa, mossèn de la població, em donà el punt de vista eclesiàstic envers el tema de la llengua i la seva conseqüent polèmica. - Javi Llop, regidor de cultura de l'Ajuntament del municipi, em va posar al corrent de diversos projectes en relació a la cultura del poble i la conservació de la mateixa, i també m'ajudà donant-me el seu punt de vista en l'àmbit social. - José Luis Seira, professor de català implicat en la polèmica lingüística, em donà la seva visió, i m'ajudà tant en el punt de vista social com lingüístic. - Josep Purroy, professor del meu centre d'estudi, originari de la població, em donà la seva opinió, així com el punt de vista d'un natiu del poble vivint fora. - Maite Saurina, secretària de l'Ajuntament, que m'ajudà des de l'inici encaminant el treball, em donà molta informació afegida en el mateix, per mitjà d'una entrevista i diverses cites. - Pilar Terés, professora originària d'Albelda actualment vivint a Catalunya, que em donà la seva opinió, així com el punt de vista d'una nadiua del poble vivint fora. - Alex Bargués, Alex Fantova, Clara Seira, Cora Sediles, Cristian Coll, David Llop, Elena Enjuanes, Elena Roca, Gerardo Llop, José Enjuanes, M. Pilar Estrada, Marta Michans, Noelia Cases, Oriol Angurell, Pepita Chicot i Ramon Bargués, que m'ajudaren en l'àmbit dialectològic oferint-se a realitzar les enquestes. Per tot això i molt més, moltes gràcies a tots.

118


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

6. BIBLIOGRAFIA Els llibres consultats per tal de realitzar aquest treball han estat: CARRERA, Joaquín, Memorias, Romances y Poesias de Joac de Carr, Albelda CARRERA QUINQUILLÁ, Joaquín, Libro del Poeta Local, Edita Excmo. Ayuntamiento de Albelda, con la colaboración de la Excma. Diputación Provincial, Albelda, 1983. TOBEÑA LATRE, Ana, Paisajes Ocultos de La Litera II Parte, Edición de S. Coop. del Campo, Joaquín Costa y La Litera, Ltda., con la colaboración del Ayuntamiento de Tamarite, 2006 ESPINÀS, Josep M. A peu per la Llitera, Viatge a la frontera de la llengua, Edicions La Campana, 1990. QUINTANA, Artur, El català a l'Aragó, Cuiral Edicions Catalanes, 1989 SALAS, Vicente; SABATÉ, Ester; ROVIRA, Joan; ORIACH, Marta; CORBERA, Enrique; MOLET, José Antonio; NAVAL, José Manuel; LABAT, Ana; SEIRA, José Luis; BASO, Àngela; CHICOT, José Antonio; GARRETA, Alba; ORIACH, Carlos; ORIACH, Mariví; PUEYO, Arturo; SABATÉ, Eduardo; SABATÉ, Elisa; SEIRA, Marisol; COLOMA, Dorita; TORRES, Javier, Albelda, La vida de la vila, Institut d'Estudis Ilerdencs, Ajuntament d'Albelda i Pagès Editors, 1999 Historia gráfica de Albelda, Ayuntamiento de Albelda y Editorial Milenio, 2003 MOLET SANCHO, José Antonio, Economía, demografía y toponimia de Albelda, Ayuntamiento de Albelda y Editorial Milenio, 2000 GIRALT LATORRE, Javier, La llengua catalana en documentació notarial del segle XVI d'Albelda (Osca), Ayuntamiento de Albelda, Diputación Provincial de Huesca i Centre d'Estudis Lliterans, 2012 QUINTANA, Artur, Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 1. Narrativa i Teatre. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació General d'aragó, 1997, pàg. 51, 133-134, 188-189, 302 FRANCINO, Glòria, i BORAU, Lluís, Bllat Colrat! Literatura Popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca: 2. Cançoner. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació General d'aragó, 1997, pàg. 40, 166-196 GIRALT LATORRE, Javier, El procés de derivació nominal i adjectiva a l'àmbit dialectal de la Llitera, 1998

119


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2004 CASTRO LOPEZ, Bernat, La palatalització de la lateral, 2007-2008 GIRALT LATORRE, Javier, Prefixos i sufixos a la parla de Sant Esteve de Llitera (Osca) VENY, Joan, Els parlars catalans, Editorial Moll 9ª ed., 1991. COROMINAS, Joan, Breve diccionario etimologico de la lengua castellana, Editorial Gredos, 1961 Diccionario Ilustrado Latino-Español, Español-Latino, RAE, Editorial Bibliograf, 1986 BALAGUER, Claudi; POJADA, Patrici, Diccionari Català-Occità, OccitanCatalan, Editorial la Tempestad, 2005 Diccionaris de l'Enciclopèdia, Diccionari Català-Castellà, Castellà-Català, Enciclopèdia Catalana Barcelona, 1995 Diccionario Anaya de la lengua, Editorial Anaya, 1991 DOMINGO COLL, Jordi; MALLART I CASAMAJOR, Lluís, A l'entorn de la frontera, Editorial Oikos-Tau, Col·lecció Transfrontera - 3, 1997 XURIGUERA PARRAMONA, Joan Baptista, Els verbs conjugats, Editorial Claret. MERNESSI, Fàtima, Sueños en el umbral. Editorial El Aleph SISTAC, Ramon, De la construcció de la llengua a la destrucció dels dialectes. SISTAC, Ramon, Lengua, cultura, sentimiento, identidad y ciudadania en la Franja: ¿Un cóctel explosivo o un reto creativo? ESPLUGA, Josep L., CAPDEVILA, Arantxa, Franja, frontera i llengua. Pagès editors

120


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

7. WEBGRAFIA Les pĂ gines web consultades per tal de realitzar aquest treball han estat: http://blogs.iec.cat/cruscat/2013/10/23/entrevista-a-natxo-sorolla-el-catala-a-lafranja-te-risc-de-convertir-se-en-residual/ http://dcvb.iecat.net/ http://laccent.cat/poca-broma-amb-el-lapao/ http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=27174 0&idioma=0&departament=14&canal=15 http://blogs.iec.cat/cruscat/2013/10/23/entrevista-a-natxo-sorolla-el-catala-a-lafranja-te-risc-de-convertir-se-en-residual/ http://www.albelda.es/web/areas/turismo/87-portalet-del-sol-de-vila.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectologia http://www.slideshare.net/mpujol40/alfabet-fontic-internacional-afi-147393 http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf http://es.wikipedia.org/wiki/Transcripci%C3%B3n_fon%C3%A9tica_del_espa% C3%B1ol_con_el_AFI http://ca.wikipedia.org/wiki/Sofraja http://maldelenguas.blogspot.com.es/2012/03/partes-del-cuerpo-03-lapierna.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/79-Singlot-RETOCAT.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/Sociologia http://ca.wikipedia.org/wiki/Esparver_vulgar http://ca.wikipedia.org/wiki/Homilies_d%27Organy%C3%A0 http://www.albelda.es/web/municipio/fiestas-y-tradiciones/74-traje-tipico.html http://blocs.mesvilaweb.cat/emportaaccio/?p=54187 http://ca.wikipedia.org/wiki/Desperta_Ferro!

121


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Flama_del_Canig%C3%B3 http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/temps-defranja-13.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/Correllengua http://es.wikipedia.org/wiki/Lengua_aragonesa_propia_del_%C3%A1rea_orient al http://sociedad.e-noticies.es/aragon-bautiza-el-catalan-de-la-franja-comolapao-75672.html http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20130508/54373318219/empresasabadellense-traductor-lapao-catalan.html#ixzz3GnsHyBqf https://www.facebook.com/pages/Instituci%C3%B3-Cultural-de-la-Franja-dePonent/144264765639671 http://ca.wikipedia.org/wiki/Jota http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Coromines_i_Vigneaux http://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Men%C3%A9ndez_Pidal http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Alvar http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_f%C3%A1ctico https://finestro.wordpress.com/2014/10/01/el-pp-continuara-atacant-el-catala-alies-de-vall-de-roures/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Vernacle https://www.google.com/maps http://www.elperiodico.com/es/noticias/tele/las-fronteras-catalanas-risto-mejide3675937 http://ristomejide.com/2014/11/10/viajando-con-chester-especial-fronteras/ http://blogs.iec.cat/cruscat/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Glot%C3%B2nim http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Moyano

122


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

8. CENTRES DE DOCUMENTACIÓ Els centres visitats per tal de documentar-me han estat: Ajuntament d'Albelda Biblioteca d'Albelda Hemeroteca d'Albelda

123


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

9. ANNEXOS A) RECULL DE PREMSA COMPLERT Els articles de premsa foren una part fonamental a l'hora de reconstruir els fets lingüístics des de l'any 1982 fins a l'actualitat. És per això que aquí es poden trobar els articles complerts, dividits per anys  1982

442

Aquest article data del mes d'abril de l'any 1982 442

Extret del diari "El dia".

124


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ï‚® 1984

443

Aquest article data del mes de febrer de l'any 1984.

443

Extret del diari "Segre".

125


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA 444

Aquest article data del mes d'abril de l'any 1984.

444

Extret del diari "Heraldo de Aragรณn".

126


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

445

Aquest article data del mes d'abril de l'any 1984.

445

Extret del diari "El dia".

127


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

446

Aquest article data del mes de setembre de l'any 1984.

446

Extret del diari "Heraldo de Aragรณn"

128


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 1989

447

Aquest article data del mes d'agost de l'any 1989.

447

Extret del diari "La Mañana".

129


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

448

Aquest article data del mes d'agost de l'any 1989.

448

Extret del diari "Diario del Altoaragรณn".

130


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 1990

449

Aquest article data del mes d'agost de l'any 1989.

449

Extret del diari "Diario del Altoaragón".

131


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ï‚® 1996

450

Aquest article data del mes de gener de l'any 1996.

450

Extret del diari "Heraldo de Huesca".

132


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

451

Aquest article data del mes de març de l'any 1996.

451

Extret del diari "La Mañana".

133


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA 452

453

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

452 453

Extret del diari "Avui". Extret del diari "Avui".

134


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA 454

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

455

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

454 455

Extret del diari "Heraldo de Huesca". Extret del diari "Segre".

135


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

456

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

456

Extret del diari "La Mañana".

136


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

457

457

Extret del diari "Avui".

137


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

458

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1996.

458

Extret del diari "La Mañana".

138


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 1997

459

Aquest article data del mes de gener de l'any 1997.

459

Extret del diari "Heraldo de Aragón".

139


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

460

Aquest article data del mes de juny de l'any 1997.

460

Extret del diari "La Mañana".

140


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

461

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 1997.

461

Extret del diari "La Mañana".

141


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 1998

462

Aquest article data del mes de novembre de l'any 1998.

462

Extret del diari "Diario del Altoaragón".

142


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

463

Aquest article data del mes de desembre de l'any 1998.

463

Extret del diari "Segre".

143


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 1999

464

Aquest article data del mes d'abril de l'any 1999.

464

Extret del diari "Diario del Altoaragón".

144


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

465

Aquest article data del mes d'abril de l'any 1999.

465

Extret del diari "Segre".

145


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ï‚® 2000

466

Aquest article data del mes de maig de l'any 2000.

466

Extret del diari "Segre".

146


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

467

Aquest article data del mes d'abril de l'any 2000.

467

Extret del diari "Diario del Altoaragรณn".

147


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

468

Aquest article data del mes d'abril de l'any 2000.

469

Aquest article data del mes d'abril de l'any 2000.

468 469

Extret del diari "La Mañana". Extret del diari "Segre".

148


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ï‚® 2002

470

Aquest article data del mes de novembre de l'any 2002.

470

Extret del diari "Segre".

149


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ï‚® 2004

471

Aquest article data del mes d'abril de l'any 2004.

472

Aquest article data del mes de setembre de l'any 2004.

471 472

Extret del diari "Segre". Extret del diari "Segre".

150


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 2006

473

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 2006.

473

Extret del diari "El Periódico".

151


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 2007

474

Aquest article data del mes d'octubre de l'any 2007.

474

Extret del diari "La Mañana".

152


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 2009

475

Aquest article data del mes de març de l'any 2009.

475

Extret del diari "Diario del Altoaragón".

153


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

476

Aquest article data del mes de marรง de l'any 2009.

476

Extret del diari "Diario del Altoaragรณn".

154


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 2013

477

Aquest article data del mes de juny de l'any 2013.

478

477 478

Aquest article data del mes de juliol de l'any 2013.

Extret del diari "Diario del Altoaragón". Extret del diari "Diario del Altoaragón".

155


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

479

Aquest article data del mes d'agost de l'any 2013.

479

Extret de la revista "Temps de Franja".

156


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

B) ALTRES DOCUMENTS En aquests annexos hi podem consultar diversos tipus de documents com ara: proclames a favor de la unitat de la llengua catalana, documents periodístics que recullen el dia a dia del català a la Franja, documents administratius de la Diputació d'Aragó, de l'Ajuntament d'Albelda, etc.

480

480

Aquest document data de l'any 1981, i és l'enquesta realitzada abans de començar a realitzar classes de llengua catalana a la població d'Albelda.

Aquest document fou extret dels arxius històrics de l'Ajuntament d'Albelda.

157


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

481

Aquest document data de l'any 1980 i és de vital importància. Un conjunt de persones cèl·lebres signen un manifest pel qual assumeixen que la parla de València, així com la de la Franja, Andorra, l'Alger, la Catalunya francesa i les Illes Balears són dialectes d'una mateixa llengua, el català.

481

Aquest document fou extret dels arxius històrics de l'Ajuntament d'Albelda.

158


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

482

482

Aquest document forma part de l'anterior. Vegi's nota anterior.

159


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

483

Aquest és un manifest de l'IEA que confirma que la llengua parlada a l'Aragó és el català. Data de l'any 2009.

483

Aquest document fou extret dels arxius de l'Ajuntament d'Albelda.

160


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

C) ENTREVISTES COMPLERTES Aquí es troben les entrevistes complertes ordenades per grups d'afinitats:  Entrevistes a organismes de l'Ajuntament i les regidories dins del mateix:

ENTREVISTA A M. ÀNGELES ROCA LLOP, ALCALDESSA D'ALBELDA [...] Com a alcaldessa del poble, què n'opines de la llengua d'Albelda? Creus que és important per a la cultura del poble? Tot lo484 que fa referència a la llengua, sempre parlem de cultura, independentment del fet que sigue485 castellà, català, o qualquier486 variant dialectal de les que puguem tindre aquí. Jo penso que qualsevol té el dret d'opinar o de dir quina és la llengua que parla, per això estem a un lloc487 geogràficament situat que mos permitís488 dir: "Jo parlo català", "Jo parlo castellà", o inclús hi ha molta gent que parla l'idioma propi d'Albelda.

Tu com la definiries la llengua del poble? És un tema en el qual no m'agrada pronunciar-me perquè penso que Albelda té, igual qualquier lloc489 de la zona, el seu propi dialecte, però a l'hora d'escriure no tenim una gramàtica en albeldà, en tamarità, etc. és català. A mi, personalment, m'han ensenyat a l'escola que jo parlo castellà o català, però també comprenc que aquí tenim una variant del català, que a l'hora de parlar és diferent. Però com ja he dit, no em vull pronunciar en aquest tema, perquè sol ser un motiu de conflicte, quan hauria de ser un motiu de cultura.

Què n'opines del fet que, a l'escola del poble, es donin classes de català? Me490 sembla perfecte, ara últimament, amb aquestes modificacions que va fer el govern d'Aragó, que ja no era català, que era LAPAO, i aquestes coses tant estranyes que s'han pronunciat, pos me491 sembla perfecte, parlar el català en

484

El. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Sigui. 486 Qualsevol. 487 Poble. 488 Ens permet. 489 Qualsevol poble. 490 Em. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 491 Doncs em. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 485

161


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

una zona com Albelda, i aprendre el català a l'escola penso que no deixa de ser una cosa pràcticament obligatòria per puguer entendre-mos492 on estem.

En relació a l'Ajuntament, i els documents administratius, quina llengua creus que té més importància, el català o el castellà? Hi ha documents en ambdues llengües? A Albelda té més importància el castellà. Normalment nosaltres, com que estem a la comunitat autònoma d'Aragó, tenim tots los documents en castellà, lo que sí que fem és que si algú sol·licita que se li contesti en català, es fa, però la nostra llengua primera és lo castellà.

En quina llengua es fan els discursos quan s'inicia la Festa Major? Ha estat sempre així? Jo utilitzo les noches", però Depèn també l'albeldà, però castellà.

dos493, segurament començo diguent494 "Bona nit" i "Buenas després parlem, si li vols dir el "català d'Albelda", parlem així. de la persona que faci el pregó, és clar. Jo parlo el català o si ve una persona de fora a fer el pregó, evidentment el farà en

Creus que el poble sofreix diglòssia entre el català i el castellà? No, perquè jo penso que tothom asi495 tenim assumit que som de la Franja, però la nostra part administrativa és l'Aragó. Pertanyem a Osca, i Osca és Aragó, no hi ha més.

Creus que el fet d'estudiar català a l'escola podria perjudicar la llengua parlada? No, jo penso que l'enriqueix, i a més és optatiu, ningú està obligat a estudiar el català si no vol, i ara mateix, hi ha un munt de nens que ho agafen perquè pensen que la llengua és cultura, i que si saben el català perfecte, i si a més saps lo castellà, l'anglès, lonfrancès, etc. pos496 ideal. Però, des del punt de

492

Poder-nos entendre. Dues. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 494 Dient. 495 Aquí. 496 Doncs. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 493

162


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

vista que no és obligatori, tothom està en el seu dret de triar, i a mi això me497 sembla perfecte.

Opines que la llengua tendeix a ser castellanitzada o catalanitzada? Jo penso que aquí tothom quan s'ha de dirigir a altres persones, la tendència és a parlar castellà, si no saps segur que aquella persona parla català, però jo crec que això és una influència normal, perquè aquí l'idioma oficial de l'escola és lo castellà, i a l'hora d'escriure, la gent gran, per exemple, que no han estudiat lo català, no les facis escriure en català perquè no en saben, i a l'hora d'escriure tothom escriu en castellà, que és la llengua de l'escola.

Què n'opines de la recent normativa en relació a la llengua, LAPAO? Opino que és un atràs498, totalment. Denominar a una llengua com és lo català, per molt que existisquen499 variants dialectals, LAPAO, és inventar una cosa que no té sentit. És una manera de buscar enfrontaments quan no hi estava.

Què creus que n'opina el poble en general? Ha sigut més una qüestió d'acudit que una cosa seriosa. Jo penso que no se li ha prestat l'atenció que li van voldre500 donar des del govern en aquell moment.

[...]

497

Em. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Endarreriment. 499 Existeixin. 500 Voler. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 498

163


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A JAVI LLOP, REGIDOR DE CULTURA D'ALBELDA [...] Com a regidor de cultura creus que la parla d'Albelda és important culturalment? Sí, considero que és bastant important perquè és un tema identitari d'Albelda. Fa molts anys que parlem aquesta llengua i interessa conservar-la.

Quina és la llengua que es parla a Albelda, creus que és català? És català. Tot i així és un tema complicat perquè costa bastant defendre'l aquí, però hi ha molta gent que ho tenim molt clar que el que parlem és català, i no és una cosa d'ara, sinó de fa mil anys, perquè hi ha registres, i hi ha notícies que afirmen que aquí es parlava català des de l'Edat Mitjana.

S'ha pres alguna mesura per promocionar o preservar el dialecte propi? Sí, de fet estem involucrats amb una sèrie d'ajuntaments de la Franja, des de baix del Matarranya fins a dalt a la Ribagorça, ajuntaments que s'han integrat dins d'una associació per fer un Parlament a Mequinensa en defensa de la llengua catalana, perquè els costa dir que parlem català. A part d'això, aquí a Albelda, sempre que podem, publiquem tant en castellà com en català a la revista La Rambla, també a la web, alternem català i castellà.

Creus que es podria afirmar que se sofreix diglòssia entre les dues llengües? Jo personalment penso que no, però és un tema delicat a nivell que la gent ho entengui que aquí sempre s'ha parlat català, encara que no sempre s'hagi dit. De fet, aquí tots parlem català menos501 el metge, menos el mestre, etc. Les figures que venien des del funcionariat eren les que parlaven castellà, i tota la resta de la gent s'hi havia d'adaptar.

S'ha atorgat alguna vegada un premi literari en la llengua pròpia? Sí, alguna cosa s'ha fet. Pel que fa a Albelda, fins no fa massa, per Sant Jordi feien uns premis que eren publicacions lliures, i hi havia alguns textos que estaven en català. Pel que fa a la comarca també hi havia alguna cosa, però 501

Menys. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant.

164


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

s'ha anat perdent, perquè tot el que tingui relació amb premis i compensacions econòmiques, s'ha abolit per falta de diners. Tot i així hi ha gent que escriu en català, hi ha escriptors de la Franja, com és l'exemple de l'alcalde d'Alcampell, que escriu en català normatiu, sempre amb alguna llicència. De fet jo sóc partidari de prendre's llicències, i d'introduir alguna paraula sense que formi part de la normativa, per tal que aquesta no es perdi, perquè realment hi ha paraules que pràcticament només es fan anar ací502, i s'estan perdent.

Es dóna algun tipus d'ajuda per fer treballs sobre la parla del territori? A escala municipal no, però si es plantegés es podria estudiar. El que sí que hi ha un organisme que es diu CELLIT, que és el Centre d'Estudis Lliterans, que fan algun tipus de concurs, donen algun tipus de premi, per recerques, tant de la llengua com de patrimoni a tots els nivells.

Creus que el fet d'estudiar català a les escoles pot perjudicar la llengua, o al contrari, l'enriqueix? Jo crec que contribueix al manteniment de la llengua. Estudiar el català tal com s'ha fet fins ara ha ajudat a entendre que el que parlem ací no és més que una variació del català.

Dins de la regiduria de cultura, i en els seus plens i documents, quina llengua s'utilitza? Els plens es fan en català perquè el secretari és de Maella, que és un poble de la província de Saragossa però que també parlen català. Lo 503que passa és que a escala oficial, tota la documentació es fa en castellà, però si algú porta un document en català s'accepta sense cap problema, diguéssim que tota la documentació que va cap a Saragossa o cap a Osca es fa en castellà, però si algú presenta algun document en català no hi ha cap problema, acceptem les dos504 llengües.

A l'hora de realitzar activitats culturals al poble, es té en compte la llengua?

502

Aquí. El. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 504 Dues. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 503

165


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

D'alguna manera es té en compte perquè jo personalment intento que sempre siguin activitats en català, sobretot a escala infantil, el que passa és que tampoc estem en contra que es facin activitats en castellà, perquè n'hi ha moltes que venen dirigides des del Departament d'Educació d'Aragó, i moltes activitats són en castellà. Hi havia un departament que s'encarregava d'organitzar activitats en català per a la zona de parla catalana però quan va arribar l'últim govern es va carregar aquesta part del Departament d'Educació i Cultura d'Aragó, i ara fem lo que podem.

Que n'opines personalment del LAPAO? Penso que és una cosa aberrant, trobo que és un tema completament polític, una qüestió que ha derivat en política, i des dels partits polítics, en esto 505cas del PAR i del PP van apostar per complaure a gent de Saragossa o gent que vol anar contra natura gairebé. Perquè, de fet, tots els filòlegs, tots els professors d'universitat, tota la gent entesa amb el tema opinen i certifiquen que el que parlem és català. En resum, que hi ha una autoritat política que ha decidit canviar-li en nom a una llengua, fent riure internacionalment. Es podria definir com una mena d'anticatalanisme, ja que ho conceben com una mena d'invasió. La gent pot sentir-se molt aragonesa, però també pot assumir que el que parla és català, i en l'àmbit polític s'ha volgut aprofitar el tema per a desviar-se a altres problemes, coses que passen en l'àmbit de la política i que no haurien de passar. Crec que el tema de la llengua s'hauria de tractar exclusivament pels filòlegs. Jo, com a regidor de cultura que sóc estic molt interessat a mantenir la llengua viva, en el fet que aquest tema de la llengua no tiri endavant, i més concretament en l'àmbit curricular, ja que pot arribar un moment que no es deixin fer classes en català i no volem que això passi.

[...]

505

Aquest.

166


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A MAITE SAURINA, SECRETÀRIA DE L'AJUNTAMENT [...] Els documents de l'Ajuntament, en quina llengua estan escrits? En castellà, però no hi ha cap inconvenient en el fet que estiguen506 escrits en català. Si se'ns presenta un document en català, no hi ha cap problema. Encara que, evidentment la llengua oficial és el castellà, i és el que preval, ja que la majoria dels escrits d'aquí a l'Ajuntament, els trobes en castellà. Però per exemple, el programa de les festes, la revista "La Rambla" que editem, s'intenta que hi siguin les dues llengües. I això sí, hi ha hagut també molta polèmica amb la revista "La Rambla", perquè hi havia gent que volia escriure una mica "com li venia", "com li semblava que s'havia d'escriure parlant l'albeldà", i se'ls va dir que no es podia publicar, ja que normalitzat està el català i el castellà.

N'hi ha que estiguin escrits amb el dialecte català propi de la zona? Si, hi ha gent que en presenta en català.

I els plens de l'Ajuntament? Els fan com a 507parlem a Albelda, en la llengua d'aquí. Perquè, a més, tots els regidors parlen l'albeldà.

A les entitats del poble, quina llengua s'usa, tant pels documents formals com per les reunions? Lo normal és que mos508 expressem com a se 509parla aquí. De vegades si, per deferència hi ha una persona que parla castellà, pos 510parles en castellà durant la reunió, o t'hi dirigises 511en concret en castellà. Però lo512 normal és que utilitzem la llengua nostra.

La llengua vehicular, a quins nivells s'utilitza llavors? Alguns documents formals, per parlar...? 506

Estiguin. Com. 508 Ens. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 509 Com es. 510 Doncs. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 511 Dirigeixes. 512 El. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 507

167


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Aquí lo principal que passa és la polèmica que es crea en aquest sentit. La gent gran no vol reconèixer que el que parla és català. Rares vegades trobaràs algú que et digui: "Si, això que parlem és català." Diuen: "Parlem una cosa txapurreat...". Per tant, no ho volen acabar d'admetre. S'ha parlat, s'ha estudiat, s'ha palpat i s'ha comprovat que realment el que parlem és català. Evidentment tenim uns dialectes molt nostres, que no podem evitar. Llavors el vehicle és l'albeldà. Bé, albeldà, que jo afirmo que és català, però no trobaràs gaire gent que t'ho digui així, àmpliament.

I creus que són els més joves, els que parlen més el català? Sí, evidentment, des que al col·legi van ficar l'assignatura de català (l'any 19831984) i tots els joves puien513 estudiant el català.

Els pregons del poble, en què es fan? Els fem de les dos 514maneres, primer es fan en castellà, i després en albeldà.

Em podries dir alguna cosa de la Rondalla de San Roc? Vam recuperar les cançons, i també vam recuperar tota la vestimenta antiga, del segle XIX, i el més antic possible que es va trobar documentalment en relació a la vestimenta d'Albelda. Van fer una labor molt maja515 la rondalla, fa uns anys, i després ho han pogut plasmar, tant les cançons al CD com les vestimentes, i ara, cada cop que actuen, es posen els vestits antics. De fet, tenim també una parella de gegants, que, tot i no tenir portador, cada Festa Major es busca gent perquè puguin sortir el dia de les carrosses. Aquests gegants porten també la vestimenta d'Albelda, la recuperada. Aquests gegants es diuen Vicenta i Roc, ja que els patrons del poble són Sant Vicent i Sant Roc.

Tenen molts anys aquests gegants? No, els gegants són actuals, i van ser construïts entre l'any 1990 i el 2000. Van ser creats per una agrupació del poble, que van voler fer gegants. Tot ho van fer manualment (estructura, robes...)

513

Pujen. Dues. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 515 Bonica, bona. 514

168


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Què em podries dir sobre la televisió d'Albelda? És veritat que l'han tret? Bé, més que treure-la és que el senyor que la portava va falleixer516 (Antonio Julià), i ell era el que ho muntava, el que anava quasi sempre a gravar, i com que dóna moltíssima feina fer-ho com ho feia ell, perquè sí, perquè li agradava, doncs no trobes a ningú, i si aquesta feina l'has de pagar, és impossible de mantenir. Tot i això, ha quedat documentalment gravacions des de l'any 1978, quan hi havia un aficionat que gravava. A partir d'aquí, sobre l'any 1987 va començar TeleAlbelda, i va durar fins a l'any 2009.

Tu també participaves en la tele, oi? Sí, vaig estar-hi bastants anys. No et sabria dir quants, però bastants, sí. Al final quasi ho portaven entre els dos. Jo anava, gravava tot el que podia, i ell ho passava, i ho plasmava a dues hores de gravació. Però bé, això ja et dic, es podia fer fins a cert punt, va passar el que va passar i va acabar d'aquesta manera. No obstant això, segurament hauria hagut de desaparèixer, perquè no es trobava gent que col·laborés, ni que estès disposada voluntàriament a fer tot això. Però bueno517, aquí queden uns anys en els quals està tota la vida d'Albelda documentada. Moltes entrevistes a gent gran, moltes gravacions de la vida al poble, de les festes, etc.

En relació a la llengua, en què es gravava? Doncs igualment, s'utilitzaven les dos518 llengües. Hi havia vegades que, si es feia un resum d'un noticiari, si la notícia apareixia en català, es llegia en català, i si apareixia en castellà, es llegia en castellà. Normalment es recopilava de la premsa tot el que hi havia hagut durant la setmana, i si es treia de la premsa tant catalana com castellana, es respectava la llengua. A la biblioteca, per exemple, es rep "La Mañana" i l'"Alto Aragón", i s'intenta sempre que "La Mañana" sigui en català perquè n'hi hagi un de cada, i qui vulgui llegir la premsa diària en català, doncs que la tingui. Llavors per a la televisió es treia la informació de la premsa diària, i segons com et sortia la notícia, es feia. Tot i això, normalment s'utilitzava la parla albeldana a la tele. Cada quant surt publicada la revista "La Rambla"? Primer es va començar fent 3 revistes a l'any, però a causa de les retallades, després ja van ser dos,, i ara ja només és una, per la Festa Major d'agost. Cada associació aporta la seva part, s'hi dóna accés a totes les associacions i 516

Morir. Bé. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 518 Dues. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 517

169


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

col·lectius que pugui haver-hi més destacats que vulguin dir alguna cosa, i després també es fa recull de premsa i s'hi posa el programa de les festes.

També hi surten els pubills, no? Com en dieu aquí dels pubills? Sí. Aquí es diuen mossos majors. Hi ha la mossa i el mosso majors, i el mosset i la mosseta majors.

Què me'n podries dir alguna cosa dels mots de les cases d'Albelda? Jo per exemple sóc de "cas de Micolauet", que ve de Nicolás, perquè els meus avantpassats es deien Nicolás. Normalment els mots vénen de noms de persones, com "cas de Txaquín", per exemple, que ve de Joaquín.

Saps qui és la persona més gran nascuda a Albelda? Ara mateix és la "sinya Pilar" (Pilar Coloma Billar), que deu tenir uns 99 anys. Un altre senyor gran és el senyor "José de Roc" (José Terés Garreta).

Pel que fa a llegendes del poble, quines destacaries? Llegenda del ruc del campanar: Va sortir un llantaïm519 a dalt del campanar, i com que els agrada molt als somers , un somer que tenia molta gana, va anar pujant fins dalt del campanar per veure si se'l menjava, i llavors va caure, evidentment, ja que el campanar és recte. I per això, diuen que quan va caure es va fer la plaça. Els amants d'Albelda: Hi havia una morisma, en temps dels moros, quan estava el castell d'Albelda, el que no era rei llavors, però estava encarregat del castell, va portar allí un bandoler, i quan va venir el bandoler es va emportar una morisca, i la tenia tancada al castell. Aquesta noia, diu que a les tardes, hi havia un pastor, que era del lloc520, i estava amb les ovelles per allí pasturant, i la morisca i el pastor es van veure, es van conèixer, i quan marxava el bandoler, entrava el noi aquest. Un cop, el bandoler va trobar-se la morisca amb el pastor, i els va fer matar als dos.

519 520

Tipus de planta herbàcia. Poble.

170


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

La gent jove d'Albelda, creus que manté la llengua, o s'ha catalanitzat o castellanitzat? Algo521 es catalanitza. Aquests anys enrere, jo quan era jove, el que feia era castellanitzar la llengua, ja que no s'estudiava català, així que la influència llavors era del castellà. Evidentment ara, gairebé tothom marxa a Catalunya, i llavors el que fa és catalanitzar, sense voler, la llengua.

I creus que tots aquells qui viuen fora del poble han experimentat una erosió de la llengua albeldana? Crec que hi ha de tot, penso que si has tirat cap a Catalunya, mantens la teva, però et vas influenciant, si estàs allà, per la llengua catalana. Jo per exemple, si vaig a Lleida, o parlo amb una persona que sé que parla català, intento catalanitzar la meva llengua, i no sé per què ho fem, això, crec que hauríem de parlar com sempre. Però per exemple, jo una vegada vaig anar a Lleida i vaig demanar "batxoques", i em van posar mala cara, perquè la "batxoca" és la mongeta tendra, i llavors clar, per evitar aquest tipus de situacions, intentes catalanitzar. Però si no, penso que la gent que està fora, sí que ho manté, i quan tornen al poble es veu, que segueixen parlant com aquí, potser amb algunes influències del català, però igualment parlen albeldà.

Quant al poble, que creus que en pensen de la llei de LAPAO? Pensem tots que ha estat un insult. Tothom sap que hi ha una llengua, que està ben diferenciada, que una cosa és el català, i l'altra és el castellà. S'han inventat aquí un terme, que no correspon amb la realitat. No sé si trobaràs algú que et digui alguna cosa diferent, però en general va ser això, un insult sense consideració.

[...]

521

Alguna cosa. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant.

171


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A DELFINA ESTEVE, VEÏNA DEL POBLE I EXREGIDORA [...] Vas treballar durant uns anys a l'Ajuntament, oi? Quina funció desenvolupaves allà? Era concejala522 de cultura, però no vaig treballar, vaig estar a l'ajuntament. És molt diferent, ja que treballar a l'ajuntament ho fa un empleat, mentre que els concejals523 que estem a l'ajuntament entrem per votació de partit i no cobres res. Ixa524 és la diferència.

Com a regidora de joventut i cultura, que n'opines de la parla d'Albelda? Creus que és important per al poble? Jo la trobo bàsica, és molt important, i lo525 que hem de fer és no perdre-la. Jo sempre he opinat i opino que, com parlem a Albelda és el català, lo que passa és que amb les nostres variacions com té qualsevol poble de l'alrededor526, perquè si te n'adones, no és lo mateix parlar de Girona, ni de Barcelona, ni de Tarragona, ni de Lleida, i no es parla igual, per exemple, a Almenar que a Alfarràs.

Així creus que la llengua parlada es tracta d'un dialecte del català? Totalment. Recordo que una vegada un senyor d'aquí a Albelda em deia que el català no era el que parlàvem aquí. Li vaig preguntar: "La teva mare què et va ensenyar a tu?", i em va respondre: "L'albeldà", i li vaig dir: "I a què s'assembla més l'albeldà, al català o al castellà?", i em va contestar: "Al català". Doncs exactament, nosaltres parlem castellà perquè és una llengua que ens la van ensenyar a l'escola. Si a l'escola en aquell moment ens haguessin ensenyat a parlar xino527, avui en dia tindríem com a segona llengua el xino, però nosaltres parlem català, en 528les nostres variacions, en lo nostre acento529, en les nostres paraules, però és català.

Què n'opines del fet d'estudiar català a l'escola d'Albelda? Creus que és important l'estudi del català en un poble que, per la seva posició geogràfica, hauria d'estudiar castellà, i no pas català? 522

Regidora. Regidors. 524 Aquesta. 525 El. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 526 El voltant. 527 Xinès. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 528 Amb. 529 Accent. 523

172


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Jo per la zona geogràfica, crec que hauríem d'estudiar català, i no castellà, però com que pertanyem a Aragó, i a Aragó es parla castellà, pues bueno530, hem de parlar castellà perquè si vas als entes531 oficials, en català no trobaràs res, no pots fer una declaració de renda, no pots fer una reclamació, ni a l'Ajuntament omplir papers en català, perquè no te'ls acceptaran. Ara bé, a Albelda, Altorricó i tots aquests pobles, que sigui la seva llengua el català és un fet.

Creus que el fet d'estudiar català a l'escola pot perjudicar la llengua pròpia o que l'enriqueix? L'enriqueix. Hi ha vegades que a la gent jove, quan els escoltes, penses que potser parlen massa català, però és que si no fos així, s'hauria perdut del tot. Perquè jo recordo que aquí a Albelda hi havia gent, quan jo teniva532 cinc o sis anys, que preferia que les seves filles parlessin el castellà perquè feia més fi. Si no hagués sigut d'aquesta manera, que el català es va començar a introduir a les escoles, es parlaria castellà, o gairebé castellà.

Creus que la llengua tendeix a ser castellanitzada o catalanitzada? Jo crec que tendeix a normalitzar-se. Jo vaig conèixer fa uns 15 anys uns senyors que havien nascut aquí a Albelda, i els seus pares van decidir marxar a Barcelona, i després van venir uns dies a estar aquí, i ells m'explicaven que a Albelda, antigament es parlava més català del que es parlava en aquell moment, i si aquesta gent fa uns 15 anys veien la llengua castellanitzada, és evident que quan vivien aquí a Albelda, es parlava més català. Per tant, jo crec que en aquest moment s'està normalitzant, s'està tornat com era abans.

Creus que això tindria relació amb el fet que abans no s'estudiés català, i ara sí que se n'estudiï? Evidentment, pensa que quan jo anava a l'escola el català ni te'l deixaven parlar dins de classe, ni al recreo533. La mestra quan ens veia que parlàvem català ens deia: "Eh, estas niñas, que no las entiendo!". Jo vaig aprendre a llegir el català amb els llibres de la meva mare, i que el meu avi va amagar quan 534la guerra davall d'un paller. Quan jo teniva uns dotze anys, o una cosa així, un dia vaig anar al paller i els vaig trobar.

530

Atès que. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Ens. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 532 Tenia. 533 Pati, esbarjo. 534 Durant. 531

173


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Creus que els joves mantenen la llengua? Sí, crec que els joves entre ells sí que la mantenen, perquè jo no he vist aquí al poble a cap jove que, entre ells, parli castellà. Es parlen tots en català.

S'ha realitzat alguna activitat enfocada a la llengua des de l'Ajuntament? Abans es feia el Correllengua535, que passava per tots els pobles, es feien unes xerrades sobre la llengua catalana, etc. Es va fer durant bastants anys, però ara, en aquest moment no sé si encara es fa. Jo sé, per exemple, que a l'escola es fan activitats en català, a la Biblioteca hi ha molts llibres en català, pots trobar el que vulgues 536en català, i això que pertanyem a la Red de Biblioteques d'Aragó.

Que n'opines de la recentment estrenada normativa en relació a la llengua, LAPAO? No té nom, per avergonyir-nos. El govern d'Aragó hauria pogut fer molt bona feina i la va pifiar. Hagués pogut fer una llei de llengües com Déu mana, perquè aquí a l'Aragó es parlen tres llengües, es parla el castellà, el català i la fabla537. En resum, que si hagués fet una llei de llengües com Déu mana, hauria deixat a tothom content, ningú no hagués sortit perjudicat, perquè si tenien por que el castellà sortís perjudicat per culpa del català, no és cert, ja que necessitem saber el castellà per tot l'oficial que ens envolta, i hagués comportat enriquir la parla aragonesa.

[...]

535

El Correllengua és una iniciativa popular que se celebra anualment en els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Correllengua 536 Vulguis. 537 Denominació donada a la llengua aragonesa.

174


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes a les institucions culturals del poble:

ENTREVISTA A TERESA CHICOT, MEMBRE DE LA RONDALLA DE SANT ROC [...] Per què es va crear la Rondalla de Sant Roc? Qui la va crear? Va ser de golpe asó, osigue,538 no estava pensat. Amb l'antic mossèn José Antonio Boix, anàvem a cantar en lo coro 539parroquial. Un dia ell va proposar d'organitzar una rondalla, i ho vam intentar. Les que estàvem allavontes 540 cantant vam tenir que 541buscar més coro, músics... Així que el creador va ser mossèn José Antonio Boix.

Personalment, quin paper desenvolupes en la Rondalla? Hai feit 542de tot. Vaig ser presidenta, després vaig ballar, i ara m'he quedat com a cantant, perquè l'edat no permitix543 més coses. Normalment canto en grup, encara que de vegades faig jotes544 solistes.

Quina participació realitza la Rondalla en les festes majors? Sempre fem un festival a la plaça. Va venir molta gent a veure'ns perquè tenim molts xicarrons 545que s'han incorporat, i per la família, i tota la gent del poble resulta bonico546 de veure.

Quins actes s'han realitzat per conservar el patrimoni? Se n'ha realitzat algun, però se n'hauria de fer més, encara que, fins i tots els xicarrons petits, des del col·legi, ja fan activitats.

538

Va ser de cop això, és a dir. La coral. 540 Llavors. 541 Haver de. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 542 He fet. 543 Permet. 544 La jota o cota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la península Ibèrica. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Jota 545 Nens. 546 Bonic, estètic. 539

175


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Quants membres en formen part? Ara som uns 70 entre músics, balladors i tocadors, encara que abans n'érem molts més.

A quins nivells realitzeu actuacions a part de les que es fan en la mateixa localitat? Hem fet moltes sortides, encara que ara ens hem limitat a quedar-nos a Albelda perquè tampoc tenim lo547 grup que tenivem548. Tot i això, hem estat a molts llocs549, hem sortit hasta 550a l'estranger. El problema és que la joventut marxa a estudiar a fora, que els que puien551 no estan preparats com per anar a fer actuacions fora.

En quina llengua se sol cantar? Sempre en castellà.

Hi ha alguna cançó interpretada en la llengua del poble? Tenim "lo Coro de l'Astiora", que e552 típic d'Albelda. Es va crear pel meu pare, que era cantador de jotes, i aquí teniem una taverna, i allí s'ho passaven bé cantant perquè no hi havia tantes activitats per fer. Un dia va vindre un senyor de Barcelona i va inventar això, perquè "lo Coro de l'Astiora" consistix 553en vestir un moneco554 i mantear-lo555. Anaven pels carrers manteant el moneco i los xicarrons anaven detràs556 del grupo de cantadors de la taverna.

Va ser primer la melodia o la lletra? Primer no hi havia melodia, cantaven i es van aprendre la cançó. Li van donar un estil però el cantaven ells. No hi havia ni instruments ni res. Era lletra i música pròpia dels cantadors.

547

El. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Teniem. 549 Pobles. 550 Fins. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 551 Pujen. 552 És. 553 Consisteix. 554 Ninot. 555 Elevar-lo a cops amb una manta. 556 Darrere. 548

176


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Se n'ha creat alguna variant? Sí, la que tenim ara nantros557, que sí que la tenim musicada. Sempre la cantem al final de la nostra actuació.

No heu pensat mai a fer més cançons en la llengua pròpia? Si, de fet n'hi ha en llengua pròpia, però sol les podem cantar a Albelda, perquè quan anem a cantar a altres llocs no podem fer el programa que nantros vulguem.558

Personalment que n'opines de la llengua del poble i com la definiries? A mi m'agrada molt, i no conec res més que la meva llengua. La definiria com albeldà, perquè e la llengua com a parlem astí 559a Albelda. Tenim alguna paraula més catalana que castellana perquè estem més cerca560 de Catalunya, però e un barreat 561que e lo que hem parlat sempre. E més una variant del català que del aragonès, però tampoc català del tot.

Finalment, personalment, que n'opines de la recent normativa en relació a la llengua, LAPAO? Estic una mica preocupada per lo que ocurrís562 fora d'aquí, però has d'acceptar lo que e. M'estimo més acceptar, perquè la contra te563 porta molts problemes.

[...]

557

Nosaltres. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Vulguem. 559 Com parlem aquí. 560 Aprop. 561 És una barreja. 562 Succeeix. 563 Et. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 558

177


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes a experts en la matèria:

ENTREVISTA A RAMON SISTAC, LA VISIÓ D'UN DIALECTÒLEG [...] Com definiria vostè la llengua parlada a la Franja de Ponent? Es pot definir amb una paraula: català.

Com justificaria que el català en sigui la llengua parlada? És una qüestió que no planteja cap dubte des del punt de vista de la filologia, ni de la ciència. És una cosa en la qual hi ha hagut sempre tant d'acord entre des d'intel·lectuals o lingüistes absolutament nacionalistes catalans com Joan Coromines564, a absolutament nacionalistes espanyols com Ramon Menéndez Pidal565 o Manuel Alvar566. Ningú no ha tingut mai cap dubte que el que es parla a l'Aragó més oriental és el català. A més a més, de fet, en la consciència popular de la gent, hi ha hagut molta comèdia perquè, jo recordo que de petit la gent preguntava: "Aquell que parla, castellà o català?" És a dir, quan la cosa s'havia de reduir a blanc o negre sempre es parlava de català o castellà. Ningú no deia: "Aquell que parla, xapurriao occidental?" Tot això és pura comèdia, i des del punt de vista lingüístic no hi ha el més mínim dubte sobre la catalanitat de la llengua.

Com explicaria la negació de la població de la Franja a admetre que el que parla és català? Per una raó a la vegada molt senzilla i molt complexa. La gent fa l'equació: si sóc aragonès, sóc com els aragonesos. Què parlen els aragonesos? Castellà. En conseqüència, si jo parlo català, sóc una mena de raresa. Com justifico aquesta raresa? Què succeeix amb aquesta raresa? Que l'Aragó precisament en fa bandera de tot allò que és diferent a ser català. De fet, l'Aragó és una mena de punta de llança entre dos mons diferents: el món basc-navarrès i el món catalanovalencià. Aragó és un territori despersonalitzat, que ha perdut gran part de les seves senyes culturals, sobretot la llengua, que s'ha reclòs a 564

Joan Coromines i Vigneaux fou un lingüista català, un dels principals especialistes en lingüística romànica amb un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Coromines_i_Vigneaux 565 Ramón Menéndez Pidal fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Men%C3%A9ndez_Pidal 566 Manuel Alvar López va ser un filòleg, dialectólogo i catedràtic espanyol. Extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Alvar

178


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

quatre valls en el Pirineu i té perill imminent de desaparició, i llavors ha basat la seva identitat moderna en una espanyolitat fora mida, ser més espanyols que els espanyols. És a dir, Aragó n'ha fet bandera, i precisament l'aragonès es defineix per contraposició, als bascos d'una banda, i als catalans d'una altra. Llavors, si jo sóc aragonès i parlo català, entro en contradicció amb la manera estàndard de ser aragonès. Les sortides que tinc són o bé nego la meva llengua, l'abandono, la deixo, i em passo amb armes i bagatges al castellà, o bé, com a segona opció, nego la meva condició d'aragonès, que també n'hi ha que prenen aquesta determinació: "Sóc una mena de català que ha nascut en un territori equivocat", o bé la tercera sortida és la que practica la majoria, que soluciona aquesta contradicció, aquesta mena de pecat original negant que la seva llengua sigui el català. D'això en sociolingüística en diem autoodi, que és quan una persona nega la identitat col·lectiva i assumeix la tesi dominant, o assumeix allò que li ve donat des de dalt, i això genera tota una sèrie de complexos i d'infravaloració del mateix individu.

Quins trets característics destacaria d'aquest dialecte? Què el diferencia del català estàndard? Depèn una mica del territori, perquè la Franja no és molt gran, però és molt llarga, i s'estén per un territori que és molt variat, des del Pirineu fins a Matarranya, que, de fet, és el Sistema Ibèric,i al mig tenim l'Ebre, és a dir, tenim una zona de muntanya al nord, una zona plana al mig i una altra zona de muntanya al sud. Llavors al nord els parlars, més o menys d'El Torricó i Albelda cap al nord, són el que en diem ribagorçans. Cap al mig són de transició però més acostats al lleidatà, i cap al sud són parlars clarament de l'Ebre, segons la seva denominació tradicional, tortosins. Aleshores potser els més diferenciats del conjunt són els del nord, els ribagorçans, que tenen característiques pròpies, però que aquestes característiques no tenen tant a veure amb el fet que sigui Aragó o no ho sigui, sinó pel fet que són de muntanya, és a dir, que són característiques que també trobem al Pont de Suert o a la vall de Boí, moltes s'estenen per tot el Pallars. En resum, no té característiques específiques perquè no hi ha un català d'Aragó pròpiament dit, depèn de la zona i més aviat tenen relacions horitzontals, el ribagorçà és ribagorçà tant si és d'Aragó com de Catalunya, i el lleidatà i el tortosí el mateix.

Creu que hi ha molta diferència entre transcriure fonèticament qualsevol dels dialectes de la Franja, i transcriure el català estàndard? Sí, però això passa amb qualsevol dialecte. El català estàndard no és únic tampoc, per exemple, jo ara t'estic parlant en català estàndard, i tu m'estàs preguntant en català estàndard, i tanmateix ho estem fent amb fonètica d'aquí.

179


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

No hi ha un sol camí cap a l'estàndard, també s'hi pot arribar des del ribagorçà. Cadascun dels dialectes existents podria arribar-se a considerar estàndard si es parla de la manera adequada al context. És a dir, la persona culta, en qualsevol idioma, no parla sempre igual, sinó que parla en funció de la situació comunicativa. El problema és que, moltes vegades, per una educació que segurament no ha estat la més adequada, i perquè a més a més hi ha un prejudici dels parlants que la llengua estàndard per definició és el castellà, entenem que la nostra varietat és d'un sol registre, i quan algú eleva aquesta varietat de seguida se li diu: "Estàs parlant català, no estàs parlant com nosaltres.", però això és una fal·lacia, senzillament estàs parlant en un registre baix de la llengua. És a dir, el parlant culte no és el que parla el català escaient amb paraules adients, sinó el que sap adaptar-se a cada situació comunicativa.

Creu que en l'àmbit social el fet de lluitar per la parla catalana està en recessió o està en avenç? D'una banda jo crec que en els darrers anys ha millorat molt la percepció social de la llengua i el compromís de determinats sectors en defensa de la llengua i contra l'agressió que ha fet contra el català el govern d'Aragó i els poders fàctics567 que li donen suport, però d'altra banda la Franja té un problema gravíssim, que és l'emigració, és a dir, el fet que la gent marxi de la Franja per anar a fora, i això cada vegada és més fort, per tant, falta una massa crítica per articular un moviment social potent. No es pot demanar que hi hagi una oposició real, o un moviment en defensa de la llengua potent, però, tot i així, jo crec que la darrera reforma del govern d'Aragó ha estat un punt d'inflexió, és com si haguessin donat una volta de més i s'haguessin passat de rosca. Crec que això ha generat el fet que gent que abans, en aquests temes, passava de puntetes, o no s'hi volia definir, o els molestaven, ara, realment està protestant. S'han articulat uns moviments de pares, sobretot a les escoles. Per exemple, això que ha passat a l'institut de Vall-de-roures568, que la gent s'ha revoltat perquè els treien el català. Això abans no passava i ara sí que passa, perquè quan t'han concedit un dret, no te'l poden treure, encara que tu no l'haguessis demanat.

Creu que la immigració ha influït també en la llengua? Vivim en un país que sempre n'ha tingut d'immigració i sempre l'ha anada integrant. Això no seria gaire problema si no fos perquè la llengua té un estatus 567

Poder fàctic és el que s'exerceix al marge de les lleres formals i se serveix de la seva autoritat informal o la seva capacitat de pressió per influir políticament. Extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Poder_f%C3%A1ctico 568 Més informació a https://finestro.wordpress.com/2014/10/01/el-pp-continuara-atacant-el-catala-a-liesde-vall-de-roures/

180


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

molt feble. Abans, per una societat tradicional que sempre funcionava en català, la gent sempre s'acabava integrant, però ara, amb una llengua que pràcticament n'està prohibit l'ús públic, sense una escola potent, es fa més difícil. Un dels fets n'és que, per exemple, arriba un immigrant a Fraga i va a l'escola, i no se li ensenya català; o viu en un ambient molt integrat al poble ja d'entrada, o l'escola no li soluciona res. Llavors, això pot crear bosses de gent castellanoparlant, ja que el castellà sí que el reben, i això pot arribar a ser perillós per la llengua. Per exemple, a Matarranya hi ha algun poble que actualment, la majoria de la població és romanesa, i si a aquesta gent no se la integra a partir de l'escola, no hi ha altra via per fer-ho, i això sí que pot actuar en contra de la llengua.

I la immigració d'altres parts d'Espanya, creu que ha influït la llengua, castellanitzant-la? És molt localitzat això, tampoc no és gaire general. Sí que ha arribat gent d'altres llocs d'Espanya, però no ha estat un moviment massiu, com ha passat a l'àrea de Barcelona, per exemple. Ara per ara, si es produís una arribada massiva de gent, ja he dit que la llengua és molt feble, i tant fa que siguin andalusos, romanesos, com que siguin africans, no és tan important la procedència, com el fet que la societat sigui prou forta per a integrar-los, o no.

Considera just i raonable el fet de lluitar per la cooficialitat entre ambdues llengües, el fet d'intentar que el català sigui una matèria més en l'escola, etc.? És un dret dels individus i de les societats. Aquests drets no s'haurien de perdre, i fins i tot, Aragó hauria d'entendre que és perjudicial per al conjunt, perquè els ciutadans aragonesos, tenen menys drets que els ciutadans catalans, perquè pel sol fet de ser aragonesos no tenen dret a l'ensenyament en la seva llengua.

Per quina raó creu que la gent gran coneix en major mesura el català estàndard, que no pas la gent jove? La gent el coneix molt bé el català i el parla molt bé, d'una manera molt rica perquè tenen el català ancestral, que han rebut de generacions, i és un català molt ric. El que passa és que és d'un sol registre, és a dir, quan busquen una paraula que excedeix la parla col·loquial han de recórrer al castellà, però jo crec que tenen un català molt bo. Les noves generacions, en canvi, coneixen quatre paraules cultes perquè els les han ensenyat a l'escola, que potser són

181


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

del català estàndard, però en canvi, estan perdent aquell català tradicional que era absolutament ric. Jo veig com, per exemple, les construccions pronominals i la sintaxi, és puríssima en la gent gran. El mite del fet que parlem malament és una bestiesa, perquè la gent parla un català extraordinari i d'això en puc donar fe jo com a dialectòleg.

Una possible independència catalana ajudaria o perjudicaria, el català de la Franja? És difícil de contestar, perquè des de la sociolingüística es poden preveure determinades coses, com per exemple, quan una llengua entra en decadència, es pot preveure com es produirà la seva caiguda perquè tenim moltes llengües que hem pogut veure com funcionaven, tenim molta experiència acumulada. Ara bé, això és una situació molt especial i molt nova. Jo tinc la impressió que les coses no canviaran gaire, però el que sí que és cert és que l'actitud d'Aragó contra el català pot arribar a ser molt bel·ligerant. Jo crec que la gent de Franja continuarà fent la viu-viu (anar tirant) com ha fet durant tota la seva història, és a dir, jugar amb dues baralles, que és allò que en diuen fer-se l'andorrà. També dependrà molt de si la separació es produeix d'una manera enraonada amb pactes, o es produeix d'una manera taxativa. Si es produeix d'una manera taxativa la cosa anirà molt malament, perquè clar, no solament és la llengua, és el tema de la sanitat, les qüestions comercials, totes aquestes coses que afecten la vida quotidiana poden arribar a ser un estímul, o poden arribar a ser un problema molt greu. Jo penso que el sentit comú s'acabarà imposant i. La separació estic segur que tard o d'hora es farà, i des de la Franja s'hauria d'anar pensant com articular aquesta tesi, una mica per continuar vivint bé i jugant a dues baralles, és a dir, rebent els serveis d'Aragó però també rebent els serveis de Catalunya.

Què n'opina de LAPAO? Quin creu que n'és l'objectiu polític? Quina creu que n'ha estat l'opinió generalitzada de la gent? Podria fer un acudit fàcil: Els que som del Prepirineu, què parlem? Si una cosa és la llengua aragonesa pròpia a l'àrea oriental i l'altra és la llengua aragonesa pròpia a l'àrea del Pirineu i el Prepirineu, si tu ets de la zona oriental, i a la vegada ets del Prepirineu, què parles, LAPAPYP, O LAPAO? L'objectiu polític era evitar que es fes res. L'objectiu no és promocionar una nova llengua, és evitar qualsevol intent de recuperació de la que hi ha. És un objectiu completament lingüicida. De fet, van dir que muntarien una acadèmia, i no han fet absolutament res, perquè l'objectiu era aquest: no fer res, i a més a més, no deixar fer res.

182


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Hi ha molta gent que pensa que n'han fet un gra massa. La llengua, malgrat tot, toca molt els sentiments, i ningú no vol que se li'n riguin, i el fet que aquesta normativa hagi passat a ser la riota més absoluta, i que corrin un munt d'acudits sobre LAPAO i tot això, a la gent, al final, l'ha ferit, i això és el que probablement no havia calculat el govern d'Aragó. La gent s'ha sentit molt decebuda. De fet, al món no hi havia hagut mai una llei lingüística que no parlés de les llengües que hi ha amb el seu nom, ja que tota llengua per definició té un nom, que és un nom gentilici, que et porta com a referència un indret.

Hi ha alguna cosa que vulgui afegir o remarcar? Jo crec que la situació actual és dramàtica a la Franja, però això no és cap novetat, perquè sempre hem estat molt malament des d'aquest punt de vista, llavors, no podem fer passos enrere, ja que no els hem fet mai endavant. En canvi, el que sí que crec que és una tragèdia és per a Aragó, és a dir, el fet que Aragó no assumeixi la seva riquesa cultural, la seva diversitat, per una societat és fatal. De la mateixa manera que ningú no discuteix que cal mantenir la riquesa paisatgística, o que cal protegir l'art romànic del Pirineu, i l'art mudèjar del sud d'Aragó, de la mateixa manera que tothom coincideix que cal protegir la riquesa gastronòmica, que en canvi, la diversitat lingüística d'Aragó no sigui assumida per la població, sinó que al contrari, estigui permanentment armada en contra, és una gran tragèdia. Ara, també val a dir que la gent desinformada no té cap culpa d'estar-ne. Els polítics que han gestionat Aragó des de l'adveniment de la democràcia sí que tenen molta culpa, tant els uns com els altres. Aragó és un país que viu molt acomplexat, i això no és bo per a cap país.

[...]

183


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes a habitants del poble:

ENTREVISTA A GEMMA CARRERA, LA FILLA DE JOAK DE KAR [...] Quina llengua solia utilitzar per parlar? La d'Albelda. Si parlava en 569algú castellà, utilitzava el castellà, però si no, no.

Saps si tenia contacte amb altres poetes de Catalunya o l'Aragó? Sí, però no m'acordo 570de com es diuen. Es feien intercanvi de llibres, però molta relació no tenien, perquè no hi havia els medios 571que ara hi ha, perquè això era fa molts anys, compta que fa 23 anys que s'ha mort.

Què en pensava de l'estudi de la llengua catalana a l'Aragó? Que estudiessin català li semblava bé, però que a Albelda es parlés català no, i a mi tampoc.

Tenia consciència de quina llengua utilitzava? Com la catalogava? Com un dialecte d'aquí.

Va afirmar en algun moment que ell parlava català? No, és que ell no parlava català, ell parlava com a nantres.572

Per què va decidir escriure en aquesta llengua? Perquè volia que quedés arxivat que en aquest lloc573 es parlava antxí.574

569

Amb. Em recordo. 571 Mitjans. 572 Com nosaltres. 573 Poble. 574 Així. 570

184


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Creus que va ser el fet que escrigués en aquesta llengua el que li va donar fama arreu del poble? La llengua no, més que res pel contingut.

Era conegut arreu com a "Joak de Kar", quin significat té aquest pseudònim? "Joak" ve de "Joaquín, i "Kar" de Carrera, i escrit així pareix575 que és un nom artístic. Coneixia el català normatiu? Sabia escriure'l? Sí, perquè com que la meva mare és catalana ho entenia tot i tenia coneixement del català, però no el sabia escriure.

He vist que tenia alguns textos escrits en castellà també, com en tenia més, en castellà o en "albeldà"? En castellà només era si feia poesies a un governador, per exemple, perquè no els anava a escriure com es parla así, allavontes lo 576castellà era més per ferse entendre. És a dir, les que estan fetes en castellà era perquè la persona a la qual anaven dirigides, era castellana, i per respecte a aquesta persona, ho feia en castellà.

Hi ha alguna cosa més que em vulguis explicar sobre ell? Sí. Ell si hagués pogut escriure un altre llibre ho hauria fet per donar a entendre la parla d'aquí, i si hagués pogut anar a la tele ho hagués fet per defensar a tota costa la llengua

Finalment, de la nova normativa LAPAO, que n'opines? En contra, perquè és la nostra llengua, i sempre hem parlat així, i si no, es perd la procedència de tota la vida del nostre lloc.

[...] 575 576

Sembla. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Aquí, llavors el.

185


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A JOSÉ TERÉS [...] Què n'opina vostè de la llengua del poble? Creu que té importància per a la cultura d'Albelda? Nantros577 des que vam començar a parlar, sempre hem parlat esta578 llengua, que e579 nostra, pa580 jo e nostra. Penso que té importància perquè, si s'ha parlat sempre, per què s'ha d'acabar?

Com la recorda quan era petit? Es parlava també una llengua semblant? Es parlava igual, lo581 que passa és que se diven 582moltes coses que ara no s'usen, s'han perdut moltes paraules, perquè ha canviat la vida i ha canviat la forma de treballar, i això ha canviat moltes coses, i el que parlàvem abans fa dies que no se sent.

Creu que a parla aquí és el català? Sí, no li dones vueltes583, és el català. Parlen igual els de Girona que els de Lleida? Eh que no? Tot són dialectes.

Què n'opina del fet que els nens i nenes estudiïn català a l'escola? Està bé per una cosa principal, i és que si estudien català, quan seran grans aniran a estudiar o a treballar a Catalunya. Penso que arribarà un moment que a Catalunya, el que no sevie584 la llengua, no li donaran una feina, i primer serà el que sevie català.

Creu que, anys enrere, es tenia consciència de la llengua que es parlava?

577

Nosaltres. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Aquesta. 579 És. 580 Per a. 581 El. 582 Es deien. 583 Donis voltes. 584 Sàpiga. 578

186


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Sempre, lo món fa molts anys que existeix, i ara mos pareix 585que som els espavilats, hem llegit més, tenim Internet, i tota aquesta comèdia, però abans també hi havia una gran saviesa.

Recorda quan es van començar a impartir classes de català a l'escola d'Albelda? Personalment, que n'opinava? Pel que fa al poble, com s'ho va prendre la gent en aquella època? Sí que m'acordo586. Jo crec que la gent va reaccionar bé en general. Sempre n'hi haurà algun que no, però pa jo, naltres587 hem de sabre català i castellà.

Finalment, coneix la recent normativa en relació a la llengua, LAPAO? Què en pensa? Ho veig una tonteria588. Si parlem català, parlem català i ja està. Si més amunt parlen d'una altra manera és perquè s'han acostumat així per altres influències, però a Albelda es parla català.

[...]

585

Ens sembla. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Me'n recordo. 587 Nosaltres. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 588 Ximpleria, bestiesa. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 586

187


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes a professors de la Franja:

ENTREVISTA A M. ALBA GARRETA, PROFESSORA DE CATALÀ A ALBELDA [...] Nosaltres l'any passat nos589 vam ajuntar un grup de persones, perquè l'any passat el govern d'Aragó va treure una lei590, que de feit591 s'ha aprovat ara, el 20 de juny d'aquest any, el nou currículum aragonès, on no hi figura la llengua catalana com a assignatura dins de l'escola. Es parla de modalitats lingüístiques, però no anomena el català. Allavontes592 l'any passat un grup de persones, entre les quals hi estic jo, i molta gent d'aquí a Albelda, de Tamarit, d'Alcampell i de molts llocs de la redolada593, vam fer un col·lectiu en defensa de la llengua catalana pròpia nostra que parlem así,594 de feit vam fer unes camisetes on posava "Continuo parlant el català". Tot això pel que va sortir de LAPAO.

Des de quin any ets professora de llengua catalana a Albelda? Jo vaig començar a ser professora l'any 1999, vaig començar a el Torricó, i després ja vaig vindre a Albelda. Avui en dia sóc professora de primària però dono l'assignatura de llengua catalana a Alcampell, que és un dels llocs del CRA la Llitera.595

Des de quin any es donen classes de llengua catalana? Més o menys uns 30 anys.

Com i perquè es va decidir impartir classes de llengua catalana? Jo crec perquè va ser una demanda popular. És la llengua que nosaltres parlem, la llengua que ens han ensenyat els nostres pares, que nosaltres ensenyem als nostres fills, i és normal que intentem la aprendre i conèixer. Fa molts anys va néixer un estatut a Mequinensa, i a partir d'aquí amb el govern 589

Ens. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Llei. 591 Fet. 592 Llavors. 593 Pobles del voltant. 594 Aquí. 595 Col·legi Rural Agrupat La Llitera. 590

188


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

d'Aragó, es va començar a impartir l'assignatura de llengua catalana a les escoles de forma optativa. La llengua catalana avui en dia no és una assignatura obligatòria aquí a l'Aragó, però que la fa pràcticament el 90% dels alumnes de la Franja.

Les altres assignatures es donen en castellà, oi? Sí, es donen en castellà perquè estem a l'Aragó, encara que a l'institut de Tamarit hi ha un projecte de bilingüisme en el que pots elegir, per exemple, a primer de l'ESO fer les ciències socials en castellà, o bé fer-les en català, com també per exemple pots triar fer les naturals en anglès o fer-les en castellà. Són projectes bilingües. Finalment, si al acabar l'ESO has fet un seguiment des d'infantil del català et donen el nivell B.

Creus que és important l'estudi del català en un poble que, per la seva posició geogràfica, hauria d'estudiar castellà, i no pas català? Per la seva posició geogràfica, evidentment, la seva llengua és el castellà, però jo la llengua que parlo, la meva llengua materna és el català, per tant, jo penso que és importantíssim que els nens coneguen lo596 que parlen. A demés597 els nens són esponges, és a dir, poden adquirir el català, el francès, l'anglès, tot. I és importantíssim conèixer les teves arrels, per tant, per a mi és bàsic. Tots hem d'anar a parar a una mateixa normativa, el que no pot ser és que els de Tamarit, que evidentment parlen diferent que jo que sóc d'Albelda, escriguin diferent que nosaltres.

Com definiries tu la llengua parlada a Albelda? Jo tinc molt clar que el que parlo és el català. És una variant dialectal del català adequada a la meva zona. Hi ha gent que parla del lliterà, del albeldà, del 'txapurreat', i per a mi això és una ofensa molt gran, perquè si tu busques al diccionari què vol dir la paraula 'txapurrear', et diu que és parlar malament. Jo no 'txapurreo', jo parlo una llengua, la que a mi m'han ensenyat els meus pares, que en aquest cas és una variant del català. El problema principal de la gent que nega parlar català és que confon "llengua" amb "sentiment". Jo parlo català. Em puc sentir d'Albelda, em puc sentir d'Aragó, em puc sentir d'Espanya, però la meva llengua és el català. El problema de la gent és que pensa: Parlem català i ja som catalans. El sentiment és una cosa, i la parla n'és

596 597

Coneguin el. A més a més. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant.

189


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

una altra. Quan siguem capaços de separar això, tindrem molt clar el que parlem.

Creus que antigament la llengua d'Albelda tendia a ser catalanitzada i ara tendeix a ser castellanitzada? Jo crec que sí, crec en antigament els nostres avis deien paraules que s'acostaven molt més al català que al castellà. Jo ho tinc claríssim. Però és clar, la llengua en castellà ara a l'escola, la televisió en castellà... I hi va haver una època en què el català estava prohibit, a la zona de Catalunya, i aquí també. Per tant, penso que hi havia paraules més pures que ara.

Creus que el fet de parlar el vostre dialecte, ajuda o perjudica els estudiants a l'hora d'aprendre la llengua catalana normativa? Jo penso que no perjudica, perquè nosaltres aprenem el català normatiu a l'escola. Jo n'ensenyo. De forma oral, per exemple, puc dir: "allà hi ha una ventana", però a l'hora d'explicar-ho als nens els he de dir que jo, oralment, li puc dir 'ventana', però que això està mal dit, que a l'hora d'escriure és "finestra". Tot i així, intento sempre buscar paraules més pròximes a naltros 598 però que estiguin dins de la norma. Per exemple, jo no diré als nens "això és una poma", els diré "això és una mansana", perquè sé que 'mansana' és correcte i es pot dir.

Creus que els joves tenen un bon nivell de català normatiu? Porten estudiant català des d'infantils, i ja t'he dit que el 90% dels estudiants d'esta599 zona fan català, per tant, jo crec que van ben preparats per anar-se'n a la universitat, cosa que a mi no em va passar. Jo quan vaig arribar a Lleida a fer Magisteri, ho vaig passar molt malament, perquè totes les classes eren en català, i jo no vull que els meus fills ho passen600 malament. Ara per exemple hi ha TV3, és a dir, s'ha difundit 601molt més que anys atràs,602 per tant jo penso que segurament en faran de faltes a l'hora d'escriure, però no crec que tinguen 603 dificultats a l'hora d'anar-se'n a Catalunya i aprendre bé la llengua.

598

Nosaltres. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Aquesta. 600 Passin. 601 Difòs. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 602 Enrere. 603 Tinguin. 599

190


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Creus que es podria parlar del concepte de diglòssia a Albelda? Evidentment, el català és la llengua d'ús quotidià, és la que portem a casa. Va haver-hi un temps que els documents els podies presentar igual en català que en castellà, però ara amb el nou govern d'Aragó no podem fer-ho. Jo, per exemple, les classes les he d'impartir en castellà, i encara que sé que no puc fer-ho, com que tots els alumnes parlen català, m'acabo passant al català de vegades. És difícil no fer-ho.

Que n'opines de la recent normativa en relació a la llengua, LAPAO? Jo penso que aquestes coses, com més renom se'ls dóna, és pitjor. LAPAO és una invenció del govern d'Aragó, tot per no dir-li català. Lo que han fet ha sigut el ridícul a tots los puestos.604Quan la normativa va sortir, un grup de persones mos605 vam sentir indignats per això i mos vam començar a mobilitzar. L'any passat vam fer conferències, vam fer samarretes, més que res perquè se mos conegués, i se sentís la nostra veu. Jo aquest any he de donar l'assignatura de català a l'escola, i en lo moment que me diguen606: "Tu no donaràs català, donaràs l'assignatura de 'modalidad variante lingüística...'", jo me negaré a donar-ho. En resum, jo penso que tot és política, que el govern d'Aragó no està per la labor, ni ho està ni ho estarà hasta607 que no canviem. El que passa és que naltres, els de la zona de la Franja, som com un gra d'arròs en un plat, i si ens fes cas a nosaltres, tots els altres se li tirarien al damunt. Té molta més força Saragossa, per exemple, que tots nosaltres. Ara, per això, s'estan carregant moltíssimes coses, no sol amb el català, també amb l'aragonès. Havíem aconseguit moltíssimes coses en la història del català, teníem un consell, ho havíem normativitzat tot, inclús hi havia oposicions a mestres de català, i ara tot això se n'ha anat al garete608, i hem passat d'una cosa a una altra, i al currículum aragonès, no parla de català, sinó d'unes modalitats lingüístiques.

Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir? Jo sóc una persona molt compromesa, i sobretot amb la història de la llengua, fa molts anys que estic peleant en609 esta història, perquè m'hi sento molt identificada, primerament perquè és lo que a mi m'ha donat de menjar, és la meva feina. Jo tinc molt clar que lo que parlo és català, jo no he de convèncer a 604

Llocs. Ens. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 606 Em diguin. 607 Fins. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 608 Se n'ha anat en orris. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. 609 Lluitant amb. 605

191


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ningú, estic convençuda jo, i penso que la gent ho deu estar, i més després de coses com aquestes. Jo tinc molt clar que la llengua que m'han ensenyat els meus pares i jo ensenyo als meus fills, la que jo ensenyo als nens a l'escola, és el català. És una variant, evidentment, perquè a Barcelona no parlen igual que a Girona, ni a Girona parlen igual que a Lleida, però jo vaig a Barcelona i m'entenen, jo vaig a Girona i m'entenen, jo vaig a Lleida i m'entenen, jo vaig a Madrid i no m'entenen. Això vol dir algo, 610vol dir que lo que jo estic parlant és molt paregut611al català, o és pràcticament igual. Per això, defenso, que lo que jo parlo, és el català.

[...]

610 611

Alguna cosa. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Semblant. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant.

192


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A JOSÉ LUIS SEIRA, PROFESSOR DE CATALÀ [...] Des de quin any, i fins a quin any vas ser professor de llengua catalana? Jo vaig començar a fer de professor de llengua catalana l'any 1984 fins al 2012, vaig fer-ne a l'escola, i els últims 19 anys a l'ESO de Tamarit.

En què estàs treballant actualment? Ara treballo de professor a l'escola Pinyana d'Alfarràs, la meva plaça.

Des de quin any es donen classes de llengua catalana? Aquí a Albelda es donen classes des de l'any 1983, que era el primer any que es va aconseguir fer el català, i jo vaig incorporar-me l'any següent.

Com i perquè es va decidir impartir classes de llengua catalana? Eren uns moviments en defensa de la llengua, i va coincidir que tant en l'àmbit social los612 grups que defensàvem el català, com a escala d'Ajuntament, es va decidir fer una proposta a la DGA613 , que a les comarques on es parlava català, impartiguessen 614llengua en caràcter voluntari. Així, es feia mitjançant l'Ajuntament, que demanava que a la seva localitat fessin català a l'escola, o bé l'equip directiu junt amb el consell escolar, demanaven que es fes, hi havia dues vies. Vam començar 5 pobles l'any 1983, i l'any 1990 es van arribar a incorporar 32 pobles entre Osca, Saragossa i Terol.

Quina va ser la reacció dels estudiants i dels pares quan la llengua catalana va començar a impartir-se com a assignatura a Albelda? Creus que va ser una iniciativa ben acollida? Al principi la gent associava català amb una altra llengua fins que van aprendre que nosaltres parlem aquesta llengua. Per tant, va ser relativament fàcil. Crec que va haver-hi alguns llocs615 amb problemes, però en general va tenir èxit.

612

Els. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant. Diputació General d'Aragó. 614 Impartissin. 615 Pobles. 613

193


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Va sorgir algun conflicte quan va començar a impartir-se? Aquí a Albelda no va haver-hi conflictes. En algun altre lloc sí, però perquè hi havia molta gent que no entenia que era català, o a la zona de Terol, que la major part de la gent el rebutjava. Segun 616qui, li interessava dir llengua vernacle617, llengua que parlen allà, etc., però tothom sabia que era català. A Albelda primer vam començar sense llibres però al cap de poc els vam incorporar, i eren llibres de català normal i corrent, com una assignatura més. De fet, tot i ser voluntària, hi havia el mateix nombre de gent que al castellà, però clar, s'havia de competir amb l'anglès, amb el francès, etc., havies d'adequar els horaris...

Creus que és important l'estudi del català en un poble que, per la seva posició geogràfica, hauria d'estudiar castellà, i no pas català? És bàsic perquè pensa que la importància que tant els pares com els professors acceptin que es facin classes en català és molt significatiu. Nosaltres anem a Lleida majoritàriament per la sanitat, educacions superiors... Els pares van entendre que els fills anaven a estudiar a Lleida, anaven a estudiar a Barcelona, i saber una llengua més no crec que fos res dolent, sinó que ho veien com un avantatge. De fet, aproximadament un 80% o un 90% dels alumnes que he tingut estan a Catalunya.

Com definiries la llengua parlada a Albelda? Hi ha un pròleg d'un llibre que té una definició que diu el següent: "Lo que es parla a la Llitera és lo que qualquier 618japonès mitjanament culte definiria com a català". Si jo vaig a Lleida, parlo com a Albelda amb lo meu accent i m'entenen, i vaig a Monsó, 20 quilòmetres més enllà, parlo amb el meu accent i no m'entenen, vol dir que és català. Les llengües són per entendre'ns, no són per diferenciar, per tant, si jo m'entenc amb un de Lleida és perquè parla el meu mateix registre, que el meu sigui un català amb una variant dialectal de la Llitera, perfecte, però és que els de la Vall d'Aran no parlen com nosaltres, els d'Osona no parlen com nosaltres, els de Barcelona tampoc no parlen com nosaltres, etc. Per tant, és un català dialectal pur i dur. Hi ha moltes paraules aquí que són molt catalanes, sobretot a llocs com Castellonroi o Valdellou, on hi ha molts costumaris fets, on es veuen moltes frases recollides.

616

Segons. Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'un, nadiu, especialment quan es refereix al llenguatge. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Vernacle 618 Qualsevol. 617

194


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Creus que la llengua tendeix a ser catalanitzada o castellanitzada? Has de pensar que aquí durant molts anys, sobretot després de la Guerra Civil, hi ha hagut molta gent castellana, hi ha hagut un intent de castellanitzar, i de fet, jo vaig ser escolaritzat en castellà, i vaig aprendre a escriure el català d'adult. Ens hem mogut en una situació una mica complicada, però la gent jove d'ara fa anglès, fa francès, fa català, fa castellà, no té cap problema.

Creus que el fet de parlar la llengua d'Albelda ajuda o perjudica els estudiants a l'hora d'aprendre la llengua catalana normativa? Els professors que jo conec, com jo mateix, ensenyem el català normatiu, i tot i que jo uso paraules d'Albelda, frases dels meus avantpassats, etc. jo no crec que perjudiqui, la llengua s'enriqueix sempre, i les llengües s'entrecreuen sempre.

Creus que els joves tenen un bon nivell de català normatiu? Jo crec que sí. Als joves d'aquí els convaliden el nivell B, i per tenir el nivell C han d'anar a fer unes proves específiques a Fraga o a Lleida, i de fet, la majoria de la gent que va a les proves específiques les passa. No hi van tots, però la gent que hi va, ho aprova amb un 90%. Jo tinc exalumnes que ara mateix són professors de català, professors de Filologia hispànica, vull dir, conèixer llengües ajuda.

Creus que es podria parlar del concepte de diglòssia a Albelda? Sí, de fet lo problema que hi ha és més que res la diglòssia molt mal definida, perquè són coses que s'entrecreuen entre si. Sí que hi ha diglòssia però depèn de quin moment. Ara per exemple n'hi ha molta menys perquè s'estudia a l'escola, abans quan estudiàvem nosaltres estava molt més diferenciat, depèn.

Que n'opines de la recent normativa en relació a la llengua, LAPAO? Jo LAPAO ho considero una aberració. Una vegada ens van demanar al seminari que féssim una normativa especial, i els vam respondre que no tenia sentit fer-la, perquè aquí el que parlem és català, i del català ja està feta la normativa, i l'únic que hem de fer és adaptar la normativa de llengua catalana estàndard als vocablos 619i la pronunciació de la nostra zona. Per tant ens vam 619

Vocables.

195


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

negar. Jo el que no faré és dir que aquí parlem LAPAO, que parlem una cosa diferenciada. Jo ensenyava el català, i jo portava uns llibres de llengua catalana.

[...]

196


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes a albeldans que viuen fora:

ENTREVISTA A PILAR TERÉS [...] Com definiries la llengua parlada a Albelda? Creus que és català? La llengua que es parla a Albelda és totalment catalana. Té algunes paraules en concret que són d'un català molt antic, i també algunes que són castellanitzades, però és català.

Actualment, et sents català o aragonès? Jo no em sento ni catalana ni aragonesa, em sento de la Franja.

Per què creus que la gent d'Albelda es nega a assumir que parla català? Jo penso que és perquè no han vist res més, han parlat a Albelda, no s'han mogut gaire de la zona, etc.

Consideres que has perdut part del teu dialecte al viure a Lleida? No, en absolut, la meva parla és la que parlo i la que, per cert, comunico als meus alumnes. Sí que si hi ha algunes paraules que estan molt castellanitzades, com per exemple, "meseta de nit", o alguna d'aquestes paraules que són castellanes, evito utilitzar-les, però les altres, que són catalanes i són d'Albelda, les dic, i les aprenen els meus alumnes, i després les utilitzen ells. Sí que és veritat que hi ha algunes pronunciacions que no són iguals, com és el cas de "xocolata", "Jordi", que, encara que les vulguis dissimular, no pots, aquests sons no es deixen del tot. Com també seria el cas de les "s" sordes i sonores, que tampoc les fem.

Vas anar a l'escola d'Albelda? Si és així, quan hi anaves s'estudiava català? Sí, però no s'estudiava l'assignatura de català. Totes les classes s'impartien en castellà a tot arreu en aquella època. Quan vaig començar a estudiar a Lleida la carrera, després d'anar a l'escola a Albelda, també es parlava totalment en castellà, excepte algun professor en algun cas puntual, que va decidir fer algun

197


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

seminari en català per provar-ho. Tot i així, l'època en la qual vaig estudiar jo era una època molt rígida, postfranquista.

Creus que la llengua s'ha tendit a catalanitzar, o castellanitzar? Jo ara no estic massa a Albelda i no t'ho puc dir, però penso que tot depèn de la gent que hi va arribant. La gent pròpia d'Albelda parla d'Albelda, però potser van deixant algunes paraules que ja no s'utilitzen tant per una qüestió pràctica, i també es deixen influir per la gent que ve. Per exemple, ara ha vingut molta gent de Barcelona, i aquesta gent parlarà un català barceloní, però es deixarà influir pel dialecte d'aquí; i si per contra ve gent castellana, parlaran castellà, també influït. És a dir, variarà en funció d'on vinguin els immigrants.

Creus que el fet de parlar un dialecte del català ajuda, o bé perjudica els estudiants que volen aprendre el català estàndard o normatiu? Jo penso que no els perjudica. Quan estudies més gran el català, ja ho matises, però si no es té gaire bona oïda, l'únic que pot passar és no saber diferenciar entre les "s" sordes i sonores, etc.

Una possible independència catalana ajudaria o perjudicaria, al català de la Franja? Jo penso que la deixaria igual. Crec que no passaria res, que a Albelda se seguiria parlant català, i respecte a Aragó, potser sí que posarien unes mesures més dràstiques, o una mica de traves, com per exemple més ajudes perquè els joves vagin a estudiar a Saragossa.

Creus que es podria parlar del concepte de diglòssia a Albelda? Sí, hem de tenir en compte que Albelda, avui és d'Aragó. No vol dir que si es fa la independència de Catalunya es passi cap a Catalunya, però avui en dia és com és. Si has de fer un document s'ha de fer en castellà, i això no vol dir que la llengua oral sigui menys valorada. La llengua oral és la materna, i al cap i a la fi és la que preval, però la llengua castellana és la que s'utilitza per als documents formals perquè Albelda és d'Aragó. Tot i així penso que, per exemple que la revista la Rambla, es faci meitat en català i meitat en castellà, és molt, perquè per exemple, a Tamarit es fa tot en castellà, "La voz de la Litera", és en castellà.

198


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Què n'opines de la normativa en relació a la llengua, LAPAO? Això és un invent del govern del PP, una tonteria ningú.

620

absurda que no s'ha cregut

[...]

620

Ximpleria, bestiesa. No forma part del dialecte, és un error típic de la població catalanoparlant.

199


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

ENTREVISTA A JOSEP PURROY [...] Com definiries la llengua parlada a Albelda? Creus que és català? És una variant del català.

Actualment, et sents català o aragonès? Jo no m'he sentit mai ni català ni aragonès, m'he sentit al mig. Potser més català que aragonès.

Per què creus que la gent d'Albelda es nega a assumir que parla català? Això ha estat un canvi dels últims 5 anys, des que Catalunya s'ha mogut cap a la independència, també la influència de la televisió aragonesa és més gran, i llavors s'han sentit abandonats per part dels catalans, i per aquesta raó han tornat a dir que parlen xapurrejat o albeldà, cosa que ara feia uns anys que no passava. Tot i així el sentiment aragonès és un sentiment estrany, perquè quan van a Aragó no els consideren aragonesos.

Consideres que has perdut part del teu dialecte al viure a Lleida? No, jo quan vaig al poble parlo com allí. Quan vas allà he de canviar de xip, de la mateixa manera que quan torno aquí també ho he de fer.

Vas anar a l'escola d'Albelda? Si és així, quan hi anaves s'estudiava català? Sí que vaig anar a l'escola, però no vaig estudiar res en català. Jo vaig començar a estudiar català a COU aquí a Lleida. Va ser d'una manera il·legal, amb el Jordi Pàmies, que és un escriptor, que em feia literatura castellana, i feia alguna classe d'amagat en català. Era molt divertit perquè li agradaven molt les paraules antigues, i l'únic que sabia el significat de les paraules era jo. Després a Magisteri, ja vam fer català en l'assignatura de llengua catalana.

Creus que la llengua s'ha tendit a catalanitzar, o castellanitzar?

200


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

La llengua, abans que existís abans la televisió aragonesa, i la gent veia Lleida com una cosa comuna, es va catalanitzar, i en fer-se també a les escoles, sempre es va canviar més cap a vocabulari català normatiu, perquè a Albelda hi ha moltes paraules que són de català arcaic.

Creus que el fet de parlar un dialecte del català ajuda, o bé perjudica els estudiants que volen aprendre el català estàndard o normatiu? Ajuda però al mateix temps hi ha problemes sobretot amb coses que no es fan, com per exemple la "s" sonora, ja que la gent com que no té costum de fer-la, sí que la diferencia, però no la fa. També hi ha algunes construccions, però en general, sempre ajuda.

Una possible independència catalana, creus que ajudaria o perjudicaria el català de la Franja? El perjudicaria, perquè hi hauria un sentiment de rebuig, que és el que està sorgint ja. Per exemple, quan jo tenia uns vint anys, a la Franja hi havia moviments pro Països Catalans, i això, ara mateix és inconcebible.

Consideres que Albelda sofreix diglòssia entre el català i el castellà? Sí, perquè ara, des que ha entrat el PP al govern, hi ha hagut un canvi radical. Ara fa uns anys hi havia molta gent dins del govern d'Aragó que parlava català i que reconeixien que parlaven català, i ara això no passa.

Què n'opines de la normativa en relació a la llengua, LAPAO? Quant a Albelda no ha tingut cap influència. De fet es van fer manifestacions, s'han fet camisetes on posava que parlem català, etc. Ha estat més aviat una jugada política des d'Aragó, feta per una catalana, perquè la consellera d'educació es diu Serrat de cognom, i va néixer a Ripoll, i llavors és una manera de buscar l'enfrontament, perquè en el moment que des de Catalunya es diu alguna cosa sobre la Franja, el govern d'Aragó passa a dir que els catalans volen envair la Franja, posant els habitants de la Franja en contra dels catalans.

[...]

201


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

 Entrevistes en l'àmbit de l'església:

ENTREVISTA A JAIME CLUSA , MOSSÈN DEL POBLE621 [...]

- En quina llengua se celebren les misses? Les misses se celebren de forma íntegra en castellà. Potser, en alguna ocasió la coral canti alguna cançó en català, però no és l'usual.

- Hi ha, o hi ha hagut alguna missa, o part d'ella que s'hagi celebrat en llatí? No, això ja no sol fer-se en cap església. Només es fa en les catedrals.

- En quina llengua es confessa la gent? La gent es confessa en castellà o en català, indiferentment.

- Hi ha alguna coral que canti durant les misses? Sí, en les misses de diumenge, així com en algunes celebracions de la música se n'encarrega la coral del poble.

- Durant les misses, en quina llengua es canten les cançons? Gairebé totes es canten en castellà. Poques vegades hi ha hagut alguna intervenció musical en català.

- Quins són els noms més comuns que solen posar-se en el baptisme? Solen ser noms catalans o castellans? No hi ha cap problema a posar noms castellans o catalans, encara que la veritat és que no sabria dir-te, ja que fa poc temps que sóc rector de l'església

621

Cal destacar que aquesta entrevista ha estat traduïda completament del castellà.

202


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

d'Albelda. A Tamarit, per exemple, solen posar més noms en castellà que no pas en català, encara que a Albelda, no tinc la dada.

- Opina vostè que la llengua d'Albelda hauria de ser portada a l'església? Creu que seria una bona idea celebrar les misses en la llengua parlada al municipi? Jo crec que no, perquè els sacerdots que solen venir per celebrar les misses no són de la zona, així que només parlen castellà o no dominen la llengua parlada aquí, per la qual cosa, fins que no arribi un rector de la zona, les misses hauran de seguir sent celebrades en castellà.

- En algun cas s'ha trobat amb la situació que, en un casament, els contraents demanin celebrar la missa en català? De moment no, no he rebut cap petició d'aquesta mena ni hi ha hagut cap problema respecte a la llengua en l'àmbit de l'església.

[...]

203


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

D) ALTRES FOTOGRAFIES

Frontera entre Catalunya i Aragó (Alfarràs).

Vista dels afores del poble.

622 623

622

623

Fotografia extreta de https://www.google.com/maps Fotografia extreta de https://www.google.com/maps

204


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

624

Entrada del poble.

Vista general del poble.

624 625

625

Fotografia extreta de https://www.google.com/maps Fotografia extreta de https://www.google.com/maps

205


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

626

Església del poble.

Vista aèria del pub d'Albelda.

626 627

627

Fotografia extreta de https://www.google.com/maps Fotografia extreta de https://www.google.com/maps

206


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Carrers del poble.

Carrers del poble.

628 629

628

629

Fotografia extreta de https://www.google.com/maps Fotografia extreta de https://www.google.com/maps

207


ALBELDA: UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA

Vista aèria del passeig.

630

630

Fotografia extreta de https://www.google.com/maps

208

Albelda, una pugna entre sentiment i llengua  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you