URBANISME
21
4 ARQUITECTURA
39 DISSENY GRÀFIC
42 CGS I 3D
47 CONTACTE
3
ARQUITECTURA
ETSAB - PROJECTES II RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS-I
PLANTA GENERAL
EL PROGRAMA PROPOSAVA UNA RESIDÈNCIA QUE SERVÍS LES UNIVERSITATS PROPERES. EL RECINTE RECULL UN ELEMENT DEL PATRIMONI URBÀ, UNA OBRA DE GAUDÍ, A LA PART NORT DE L’EMPLAÇAMENT. L’EDIFICI PREN CORBATURA PER UNIR LA CIRCULACIÓ DELS DOS CARRERS CONTIGUS, TOT GENERANT UNA ZONA TRANSITABLE A LA PART NORD DE LA FACULTAT D’ECONOMIA. L’ACCÉS A L’EDIFICI, AIXÍ COM A L’ESPAI INTERIOR, ES PRODUEIX PER DOS DIAFRAGMES QUE TRAVESSEN LA PLANTA BAIXA.
SECCIONS GENERALS
ALÇAT DESPLEGAT
5
ETSAB - PROJECTES II RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS-II HABITACIÓ AMPLIADA LES HABITACIONS SÓN DOBLES, PERÒ L’ESPAI ÉS INDIVIDUAL. UN BLOC CENTRAL CONTÉ TOTS ELS ÚTILS I DEPENDÈNCIES COM EL LLIT O L’ESPAI DE TREBALL. LA HABITACIÓ TÉ, DONCS, ESPAIS COMUNS A L’INICI I AL FINAL, COMPARTINT ACCÉS I LA TERRASSA QUE S’OBRE AL PATI. TOTES LES DEPENDÈNCIES COMUNES ES TROBEN A LA PLANTA BAIXA, INCLOSOS LAVABOS. LES HABITACIONS DISPOSEN D’UNA PICA AMB PROPÒSITS D’HIGENE, PERÒ A BAIX S’UBIQUEN DEPENDÈNCIES COM ARA ELS MENJADORS COMUNITARIS I ELS ESTARS.
PLANTA 1
SECCIONS AMPLIADES
6
ETSAB - PROJECTES III CASA PATI LA CASA ESTÀ COMPLETAMENT AÏLLADA DE L’EXTERIOR. RECREA ELS SEUS ESPAIS EXTERIORS A TRAVÉS DE DIVERSOS PATIS, QUE ENCERCLEN LA CONSTRUCCIÓ RADIALMENT, DE MÉS OBERTS A MÉS RECOLLITS. ES LIMITA AL MÀXIM LA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR; ELS ESPAIS FUNCIONEN DE MANERA GAIREBÉ UNITÀRIA, AMB LES DIVISIONS MÍNIMES PER A SEPARAR LAVABOS. COM A MOLT, EL PROJECTE PREVEU UNA COMPARTIMENTACIÓ A BASE D’ENVANS MÒBILS, SENSE PORTES.
PATI POSTERIOR
7
ETSAB - PROJECTES III HOTEL D’ENTITATS L’EQUIPAMENT PROPOSAT S’UBICA AL CENTRE DE LA ROCA DEL VALLÈS, PROP D’UNA ARQUITECTURA SINGULAR (L’ESGLÉSIA DEL POBLE) I D’UN ESPAI PÚBLIC DE NOVA CREACIÓ. EL PROGRAMA INCLOU ESPAIS D’ÚS CÍVIC I UN PETIT AUDITORI. LA PREMISA PRINCIPAL DEL PROJECTE ÉS LA D’OFERIR PLANTEJAMENTS DIFERENTS ALS DOS ALÇATS, SENSE OBLIDAR LA CORRECTA SOLUCIÓ DE LA MITJERA, QUE POT PROJECTAR OMBRA SOBRE EDIFICIS VEÏNS. L’ALÇAT DEL CARRER DE L’ESGLÉSIA FRAGMENTA L’EDIFICI EN VOLUMS SIMILARS A LES FAÇANES DE LES CASES ENTRE MITGERES, CONSERVANT L’HARMONIA DEL CARRER. EN CANVI, L’EDIFICI S’OBRE A LA PLAÇA QUE PRESIDEIX L’ALÇAT PRINCIPAL, AMB UN PATI D’ACCÉS.
8
ETSAB - PROJECTES IV URBANITZACIÓ-I URBANITZACIÓ D’HABITATGES ENTRE MITGERES EN UN EMPLAÇAMENT A L’EXTREM D’UN TEIXIT TIPUS CIUTAT-JARDÍ. LA FORMA DEL PLE-BUIT PREN LA DIRECTRIU DE LA TOPOGRAFIA (PRINCIPALMENT, ADAPTANT-SE A LA FORMA DEL TERRENY I RESPECTANT ELS DESAIGÜES NATURALS) I DE LA SISTEMATITZACIÓ, QUE ES DÓNA AMB LA PRÒPIA TIPOLOGIA.
9
ETSAB - PROJECTES IV URBANITZACIÓ-II LA TIPOLOGIA INCLOU EL RETROCÉS NECESSARI PER ALINEAR-SE AMB LA TOPOGRAFIA, PERÒ NO HO FA A LA MITGERA, SINÓ AL MIG DE L’HABITATGE. AIXÒ ÉS AIXÍ PER A APROFITAR TAMBÉ LA FAÇANA PARAL·LELA A LA MITGERA, GARANTINT LA PRIVACITAT VISUAL ENTRE VEÏNS.
Est
Nord
Oest
HI HA DUES TIPOLOGIES, BASADES EN UNA PLANTA SIMILAR, PERÒ UNA ÉS MÉS GRAN QUE L’ALTRA. EL RESULTAT D’UNA ÉS UNA CONCATENACIÓ DE QUADRATS, I L’ALTRA GENERA RECTANGLES MACLATS.
PLANTES
Sud
Oest
Sud
DESPLEGAT DE FAÇANES
AXONOMETRIA
10
ETSAB - PROJECTES IV PAVELLÓ POLIESPORTIU-I EQUIPAMENT ESPORTIU DE CATEGORIA PAV-3 A LA ROCA DEL VALLÈS, PROPER A UN ÀMBIT DE REFORMA URBANA PROPER AL RIU. EL PROJECTE ES RESOL AMB UNA MODULACIÓ TOTAL, DES DE L’ESTRUCTURA D’ENCAVALLADES FINS ALS ACABATS OPACS I TRANSPARENTS DE FAÇANA.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Administracio i control 25 m2 Neteja i m. auxiliar 19 m2 Instal·lacions 69 m2 Infermeria 12,5 m2 Vestidors col·lectius 75 m2 Vestidors de grups 150 m2 Vestidors tecnics 37,5 m2 Serveis de pista 37,5 m2 Magatzems de material 75 m2
Planta 0 i seccio transversal 2,5 m 1,25m
6,25 m
10 m
2
5m
25 m
11
ETSAB - PROJECTES IV PAVELLÓ POLIESPORTIU-II
12
ETSAB - PROJECTES V HABITATGES AL POBLENOU-I HABITATGES COL·LECTIUS EN UN EMPLAÇAMENT CLAU, ON L’EIXAMPLE ES TROBA AMB EL TEIXIT INDUSTRIAL DEL POBLENOU, I AMB LA FORTA PRESÈNCIA DE LA DIRECCIÓ DEL CARRER PERE IV DE BARCELONA. ÉS DONCS, UN BARRI EN TRANSFORMACIÓ. EL PROJECTE RESPON ALS DIFERENTS REQUERIMENTS; PER UNA BANDA, EL PASSATGE KLEIN PUNXA LA PLANTA DEL PROJECTE I ACCEDEIX AL NUCLI CENTRAL, I UNA OBERTURA AL CARRER PERE IV SEGUINT LA FAÇANA DE LA ESCOCESA (UN ELEMENT DE PATRIMONI AMB VALOR ESTÈTIC), I CONTIUANT FINS AL CARRER BOLÍVIA.
PROPOSTA INICIAL
DETALL DE L’ESPAI PÚBLIC: CARRER BOLÍVIA
13
ETSAB - PROJECTES V HABITATGES AL POBLENOU-II
14
ETSAB - PROJECTES V HABITATGES AL POBLENOU-III DUES TIPOLOGIES, UNA GRAN, DE 110m2, I UNA MÉS PETITA DE 50m2. LES TIPOLOGIES S’IMPLANTEN EN LA FORMA DE L’EDIFICI SEGUINT UNA LÒGICA ESTABLERTA. LES TIPOLOGIES GRANS PRENEN UN ANGLE (RECTANGLE O OBTÚS) I SE SITUEN ALS VÈRTEX DE LA PLANTA. ELS HABITATGES PETITS SÓN O BÉ LINEALS O BÉ PUNTERS. DELS TRES VOLUMS ACABEN EMERGINT TRES TORRES, PERLLONGANT VERTICALMENT ELS NUCLIS, PERÒ A ALTURES DESIGUALS: LA TORRE MÉS PROPERA AL CARRER PERE IV GUANYA MÉS PRESÈNCIA, FINS A 9 PLANTES, PERÒ L’EDIFICI PROPER A LA ESCOCESA ES LIMITA PER NO INTIMIDAR MASSA EL BUIT I CONSERVA UNA ALTURA DE SIS PLANTES.
PÀRQUING
PLANTES 2 I 3
PLANTA 4
PLANTA 7
PLANTES 8 I 9
SECCIONS GENERALS
15
ETSAB - PROJECTES V HABITATGES AL POBLENOU-IV
PLANTA AMPLIADA: TIPOLOGIES
2
1
PERSPECTIVA: PASS. KLEIN
PERSPECTIVA: PERE IV
3 4
16
ETSAB - PROJECTES VI HABITATGES AL RAVAL-I
EMPLAÇAMENT
AQUEST PROJECTE S’UBICA AL CENTRE DEL RAVAL DE BARCELONA, PROP DE LA RAMBLA DEL RAVAL I EN UN INDRET ON LA RENOVACIÓ URBANA ESTÀ INTENTANT ARRENCAR. EL PROGRAMA INTRODUIA, A MÉS DELS HABITATGES EN DUES TIPOLOGIES DIFERENTS, UNA LLAR D’INFANTS I UN APARCAMENT.
PLANTA 0
Nucli guarderia
Local 1
Local 5 o zona d’equipaments comunitaris
Local 2 Local 4
Local 3
17
ETSAB - PROJECTES VI HABITATGES AL RAVAL-II SECCIÓ LONGITUDINAL DIVERSIFICACIÓ D’USOS EN LA SECCIÓ DEL PROJECTE. EL SOTERRANI QUEDA OCUPAT PER L’APARCAMENT. LA PLANTA BAIXA RECULL ELS ACCESSOS, PERÒ TAMBÉ NOMBROSOS LOCALS COMERCIALS. A LA PLANTA PRIMERA S’HI UBICA LA GUARDERIA, QUE GUANYA DUES TERRASSES QUE SUMEN MÉS DE 300m2. A PARTIR DE LA SEGONA PLANTA, I FINS A LA CINQUENA, ELS HABITATGES S’APILEN EN UNA PLANTA TIPUS. L’EDIFICI NO ULTRAPASSA L’ALTURA DE LES FAÇANES VEÏNES.
SECCIÓ VOLUMÈTRICA 1
SECCIÓ VOLUMÈTRICA 2
18
ETSAB - PROJECTES VI HABITATGES AL RAVAL-III LA PLANTA TIPUS CONSISTEIX EN LA REPETICIÓ PER ROTACIÓ D’UN EDIFICI EN FORMA DE L, QUE CREA UNA “ESQUERDA” TRAVESSANT L’EDIFICI. D’AQUESTA MANERA NO HI HA CAP PATI INTERIOR TANCAT, I ES MILLORA LA VENTILACIÓ I LA IL·LUMINACIÓ.
PLANTA I ALÇATS E: 1/400
LES TIPOLOGIES SÓN DUES: UN HABITATGE LLARG, DE 110m2, I UN DE MÉS PETIT, QUE S’UTILITZA PER COMPLETAR EL PLE DE L’EDIFICI. S’OPTIMITZEN AL MÀXIM ELS NUCLIS VERTICALS, QUE SERVEIXEN A 4 HABITATGES PER PLANTA CADASCUN, A 16 HABITATGES PER PLANTA.
19
ETSAB - PROJECTES VI HABITATGES AL RAVAL-IV PERSPECTIVA
SECCIÓ LONGITUDINAL
PLANTA HABITATGE E: 1/100
20
URBANISME
ETSAB - URBANÍSTICA II EL DIBUIX DE LA CIUTAT: VIC EL PLE BUIT SOL SER IMPRESCINDIBLE PER A LA COMPRENSIÓ DE LES CIUTATS CATALANES, QUE PRESENTEN SEMPRE UN CREIXEMENT INDESTRIABLE DE LA SEVA HISTÒRIA. L’ESTUDI DELS DIFERENTS TEIXITS ENS ORIENTA I ENS PERMET DISTINGIR ELS CENTRES MEDIEVALS, LES EXTENSIONS EN FORMA DE CARRETERES, I ELS EIXAMPLES MÉS MODERNS. EL VIARI TAMBÉ ENS INFORMA DELS PLANTEJAMENTS DE RONDA I DE LA SITUACIÓ DE L’ANTIGA MURALLA DE LA CIUTAT. AQUEST DIBUIX ÉS PART DEL PRIMER EXERCICI D’URBANÍSTICA II.
22
ETSAB - URBANÍSTICA II EL DIBUIX DE LA CIUTAT: VIC
23
ETSAB - URBANÍSTICA II L’ILLA
VOLUMETRIA
2
UN ESTUDI DELS VALORS URBANÍSTICS DE DIFERENTS TEIXITS D’EIXAMPLE I POLÍGONS RESIDENCIALS, AMB L’ILLA DE CASES COM A UNITAT BÀSICA.
[m ] Superfície total 12566 Privat 12566 Públic 0 Sòl edificat 6229,88 Sostre edificat 13263,24
PARCEL·LARI
ESPAI LLIURE
VIARI
Edificabilitat bruta 1,05 Edificabilitat neta 2,13 Vial 1762,4 Lliure 4573,72 Habitatges 110 Habitants 440 Densitat 350,15
Illa de l’Eixample Cerdà 2
Edificabilitat bruta [m ] Superfície total 3,31 Edificabilitat neta 12626
Privat 12626 Públic 0 Sòl edificat 10564 Sostre edificat 41792,76
3,96 Vial 0 Lliure 2062 Habitatges 247 Habitants 989 Densitat 783,3
Vila Olímpica 2
[m ] Superfície total 50211 Privat 43972,2 Públic 6238,8 Sòl edificat 19815,38 Sostre edificat 84694,98
Edificabilitat bruta 1,69 Edificabilitat neta 4,27 Vial 1737,9 Lliure 22115,17 Habitatges 649 Habitants 2596 Densitat 517,02
Ferrater 2
[m ] Superfície total 46005 Privat 40401,04 Públic 5603,96 Sòl edificat 19040,49 Sostre edificat 58033,3
Edificabilitat bruta 1,26 Edificabilitat neta 3,05 Vial 5603,96 Lliure 21360,91 Habitatges 390 Habitants 1560 Densitat 339,09
24
ETSAB - URBANÍSTICA II LA REFORMA URBANA-I TREBALL SOBRE EL BUIDAT DE L’ILLA ENTRE ELS CARRERS ALLADA I VERMELL DE CIUTAT VELLA.
LA PLAÇA ALLADA I VERMELL ÉS UNA PLAÇA MODERNA, ENTENENT EL MOT COM A JUSTIFICACIÓ DE L’APARICIÓ D’AQUEST ESPAI URBÀ. VA SORGIR ENTRE EL 1994 I EL 1996 COM UN BUIDAT ARRAN DE LES REFORMES DEL BARRI DE LA RIBERA, INCLOSES EN EL PLA DE LA RIBERA, QUE TAMBÉ AFECTAVA EL DISTRICTE DEL POBLE NOU – SANT MARTÍ. CAL MENCIONAR QUE LES OPERACIONS RELACIONADES AMB LA PLAÇA ALLADA I VERMELL PORTEN UNA DIRECCIÓ SEMBLANT A ALTRES OPERACIONS EFECTUADES A CIUTAT VELLA, COM ARA LA RAMBLA DEL RAVAL O LA PLAÇA DEL MACBA, QUE PRETENEN CREAR ESPAIS OBERTS, TRÀQUEES DE RESPIRACIÓ EN TEIXITS ALTAMENT DENSIFICATS, TALMENT COM UNA CULLERADA, TRENCANT L’HOMOGENEITAT I IMPERMEABILITAT D’UNA MASSA ESPESSA.
NO PODEM DEIXAR DE COMPARAR AQUESTA OPERACIÓ AMB LES SEVES GERMANES. LA REFORMA D’ALLADA I VERMELL, DE DIMENSIONS MÉS REDUÏDES QUE LA SEVA VEÏNA DEL CARRER JAUME GIRALT, OFEREIX UNA VIA D’ESCAPATÒRIA DE LA MALLA SATURADA DE LA RIBERA. NO PRETÉN ARTICULAR EL BARRI NI ESDEVENIR UN PUNT DE REFERÈNCIA. AIXÍ DONCS, LA FEINA DE LA PLAÇA ALLADA I VERMELL ÉS MÉS SENZILLA I, PER TANT, MÉS ASSOLIBLE QUE ALTRES REFORMES MÉS AMBICIOSES. EL TESTIMONI DE L’ÚS DE LA PLAÇA PER PART DEL VEÏNAT, QUE TRENCA L’ESTIGMA DE RESORT TURÍSTIC QUE RECORRE TOT CIUTAT VELLA, AVALA LA REFORMA, QUE HA OFERT UN ESPAI VERD NECESSARI QUE S’AJUSTA PERFECTAMENT A LES NECESSITATS DELS SEUS USUARIS.
E/1:10.000
25
ETSAB - URBANÍSTICA II LA REFORMA URBANA-II
ESTAT INICIAL
REFORMA
CAIXA DEL CARRER VERMELL
1
5,5
-
ELL
RM
VE A AD
ALL
-
2,9 m
1
1
E/1:2.000
26
W
V
T
C
U
B
A
ETSAB - URBANÍSTICA III TRAÇAR UNA VIA D
115 m
S
E
0m 15
R F
Q G
P
H
O K
J
L
M
N
I
26
0m
12
5m
MEMÒRIA El projecte busca un recorregut còmode i alhora versàtil, que pugui articular traçats i orientacions aplicades a la topografia. No es persegueix la superposició perfecta amb el terreny, sinó que es modifica intencionadament generant altimetries simlpes, sense punts cecs i amb desnivells moderats. El traçat recorre en la cota 195 gran part del recorregut, garantint una posició extrema en el desnivell convertint-lo així en millor aprofitable. El descens real comença a partir de la secció I.
100 m
500 m
Per últim, es té en compte la posició dels cursos fluvials i de desaigüe dels terrenys, i allà on és necessari es perfora el talús (o s’erigeix un viaducte).
27
ETSAB - URBANÍSTICA III NOUS CARRERS-I Rieres i ciutat
Camins i traçat
Parcel·lari i traçat
MEMÒRIA LA TOPOGRAFIA GUIA LA TRAÇA DEFINITÒRIA, QUE CONSISTEIX EN UNA ARTÈRIA PRINCIPAL QUE DESENVOLUPA POSSIBLES EXTREMITATS INTERSECANT ALS PUNTS DE CARENA, DE MANERA QUE SEGUIR LA TOPOGRAFIA APORTA UNA BONIFICACIÓ, TANT PEL QUE FA AL PENDENT COM PER A LA ARQUITECTURA QUE HI PUGUI ARRIBAR A RESIDIR. LES FRANGES RECTES QUE UNEIXEN LES TRES CRUÏLLES PRINCIPALS CONSTEN D’UNA SECCIÓ ENRIQUIDA AMB AMPLES VORERES (5M EL PRIMER TRAM, D’UN 1% DE PENDENT, 3 EL SEGON, AMB UN 8%), QUE PERMETEN UN ÚS VARIAT I INTENSIU, I ELS EXTREMS DE LA VIA FUNCIONEN COM UNA VIA SIMPLEMENT CIRCULATÒRIA. LA INCLUSIÓ DE CARRIL BICI EN EL PROJECTE RESPON A FINS PRÀCTICS, DE MANERA QUE AQUEST SEMPRE S’ADAPTA A LA TRAÇA MÉS RÀPIDA I MÉS DESCANSADA, QUE ÉS LA DEL TRÀNSIT RODAT.
A D
C
B
LA CIRCULACIÓ A PEU, EN CANVI, ÉS TENDENT A BUSCAR DRECERES O RECORREGUTS VOLGUDAMENT MÉS INTERESSANTS, ATÈS EL CARÀCTER DE PASSEJADA QUE COMPORTA EL DESPLAÇAMENT A PEU. AQUESTS VIALS ES CONVERTEIXEN EN GENERADORS D’ESPAIS PÚBLICS I SERVEIXEN D’ENCAIX ENTRE LES FORMES DE LA CIUTAT I L’ESPAI NATURAL PROTEGIT, QUE A TRAVÉS DELS RIEROLS S’INTRODUEIXEN A DINS LA CIUTAT. A L’EXTREM ORIENTAL, LA CIRCULACIÓ CONVERGEIX PER A TROBAR EL TEIXIT EXISTENT I TRAVESSAR EL RIU DE MANERA UNITÀRIA.
E
29
ETSAB - URBANÍSTICA III NOUS CARRERS-II VIADUCTE E: 1/1000 2
7
1 3
3
Secció A
5
1,5
7
1 3 1,5
5
5
1,5
7
1 3 1,5
5
3 1,5
7
1 3 1,5 3
7
1 3
Secció B 3
3
Secció C
Secció D
C' 200
Intersecció 1 8%
1%
Intersecció 2
Intersecció 3
Intersecció 4
C Intersecció 5
2
Secció E 2%
8%
175 8% 150
5%
165
3%
30
ETSAB - URBANÍSTICA II ESPAIS PÚBLICS DESTACATS-I PROPOSTA INICIAL
31
ETSAB - URBANÍSTICA III ESPAIS PÚBLICS DESTACATS-II
PERFIL
33
ETSAB - URBANÍSTICA IV URBANITZACIÓ NOVA PROJECTE URBANÍSTIC CONSISTENT EN LA DEFINICIÓ D’UNA PART DE LA CIUTAT SENCERA, COMPRENENT LA TRAÇA DEL VIARI I LA UBICACIÓ D’EQUIPAMENTS PÚBLICS I LA ORGANITZACIÓ DE TOT L’ESPAI.
SE
CC
IÓ
GE
NE
RA
L
ES DEMANA UNA DENSITAT DE 64 HABITATGES PER Ha I LA RESERVA DE SÒL PER DIVERSOS EQUIPAMENTS ESPORTIUS I EDUCATIUS.
PERSPECTIVA B
EQUIPAMENTS ESPORTIUS 12600 m2
A
B’ ESTACIÓ
A’
IES 10000 m2
LLAR D’INFANTS 1600 m2
PERSPECTIVA DES DE L’AUTOPISTA
Superfície d’espais verds Superfície de sòl d’equipaments Superfície de vialitat Relació d’habitatges orientats a nord Sostre total Edificabilitat bruta Edificabilitat neta Sostre d’ús terciari Habitatges totals
2,97 Ha 2,77 Ha 1,1 Ha 0% 79263 m2 0,51 m2st/m2s 0,93 m2st/m2s 4533 m2 889
CENTRE CÍVIC HOTEL D’ENTITATS 3370 m2
34
ETSAB - URBANÍSTICA IV URBANITZACIÓ NOVA-II PROJECTE URBANÍSTIC LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL TRENCA AMB LA DOMINACIÓ DE L’AUTOMÒBIL SOBRE LA CONFIGURACIÓ URBANA, I ÉS A PARTIR DE L’ESCALA HUMANA QUE ES DISPOSA LA CIRCULACIÓ I ES GENEREN ELS ESPAIS, AL LLARG DELS GIRS I INTERRUPCIONS DELS VOLUMS. EL PROJECTE DEFUIG EL CONTACTE AMB LA AUTOPISTA, ORIENTANT-HI SEMPRE UNA TESTA CEGA QUE CENTRA L’ATENCIÓ DELS EDIFICIS EN ELS ESPAIS COL·LECTIUS.
OCUPACIÓ DE L’ESPAI EDIFICAT
VIALITAT
PLANTA D’AGREGACIÓ
24,5 m
27 m
100 m
35
ETSAB - URBANÍSTICA V LA CONSTRUCCIÓ D’ESPAI URBÀ GENERACIÓ D’ESPAIS ABSTRACTES PARTINT D’UN MODEL SENSE ENTORN, POSANT EN JOC LES JERARQUIES DELS ESPAIS I LA VOLUMETRIA. AQUEST PRIMER TREBALL REINTERPRETA LA PROPOSTA D’EIXAMPLE DEL GATCPAC, DE DIMENSIONS COLOSSALS, AMB ESPAIS MOLT OBERTS I EDIFICIS QUE FORMEN PART ACTIVA DE LA PERCEPCIÓ VISUAL DEL BUIT. ELS TREBALLS SEMPRE CONTENEN UNA TORRE, UN EQUIPAMENT I DIVERSOS BLOCS LINEALS.
1. GATCPAC JAUME MERCADER I LLOBERA URBANÍSTICA V - JOAQUIM ESPANYOL
36
ETSAB - URBANÍSTICA V LA CONSTRUCCIÓ D’ESPAI URBÀ AQUÍ ES TREBALLA AMB LA GENERACIÓ DE L’ESPAI/VOLUM DEL NEOPLASTICISME. LA MATERIALITAT DELS ELEMENTS PREN FORÇA I VA INDESTRIABLEMENT LLIGADA A LA POSICIÓ EN L’ESPAI DEL SUPORT FÍSIC QUE LA CONTÉ. LES FAÇANES D’UN MATEIX EDIFICI PODEN SER DIFERENTS SEGONS A QUIN ESPAI SERVEIXI, JA QUE ELS DIÀLEGS TRIDIMENSIONALS QUE ES CREEN EN AQUESTS DIFERENTS ESPAIS SÓN INDIVIDUALS. ÉS LA COMPOSICIÓ EN PLANTA I LA LINEALITAT DELS EDIFICIS LA QUE GARANTEIX LA UNITAT DE L’ESPAI.
37
ETSAB - URBANÍSTICA V LA CONSTRUCCIÓ D’ESPAI URBÀ L’ESPAI PARTEIX D’UN EIX CENTRAL, PERÒ NO HI HA SIMETRIA. ELS ELEMENTS VOLUMÈTRICS LA DESACTIVEN, I INCORPOREN A TRAVÉS SEU UNA CIRCULACIÓ SECUNDÀRIA A L’ESPAI. ELS EDIFICIS SERVEIXEN DE CONTORN O DE TELÓ DE FONS DE L’ESPAI, I PRENEN LES SEVES PRÒPIES MESURES PER A AJUDAR A DEFINIR-LO.
38
DISSENY GRÀFIC
DISSENY GRÀFIC “NO JUGUIS AMB LA SORT” PROPOSTA GUANYADORA D’UNA CAMPANYA MUNICIPAL PER A LA PREVENCIÓ DE LA SIDA A LA VALL DEL GES. DISSENY ESTÀTIC, CENTRAL. EL DIÀLEG S’ESTABLEIX ENTRE EL JOC I LA REALITAT, ENTRE ALLÒ SUPERFLU I IMAGINARI (LES CARTES SÓN UN DIBUIX VECTORIAL, EL PRESERVATIU ÉS UNA FOTOGRAFIA) I ALLÒ REAL. NO ES MENCIONA LA SIDA DIRECTAMENT, ES FA A TRAVÉS DEL COLOR VERMELL. NO ES TRACTA DE TENIR SORT I TRIAR LA CARTA CORRECTA, ES TRACTA DE NO JUGAR AMB LA SORT.
40
DISSENY GRÀFIC VINIL DECORATIU PER A PORTÀTIL EL PROCÉS DE DISSENY VA RESULTAR LA PART MÉS INTERESSANT D’AQUEST TREBALL. ES VOLIA BUSCAR UN DISSENY PERSONAL I EQUILIBRAT, I A MÉS, S’HAVIA D’APROFITAR EL DIBUIX PER TAPAR UNES TAQUES I RATLLADES CONCRETES EN LA SUPERFÍCIE DE L’ORDINADOR. ES BUSCAVA L’EFECTE CENTRAL, PERQUÈ EL LOGOTIP DE LA POMA S’IL·LUMINA. AIXÒ RESSALTA ENCARA MÉS LA FORÇA DEL DISSENY.
DIBUIX
TAMBÉ S’HAVIA DE COMPTAR AMB LA CORBATURA DE LA TAPA ALS LÍMITS DEL DISSENY, PER TANT EL DIBUIX NO POT COBRIR LA CANTONADA DE LA TAPA, ON LA CORBATURA ÉS RADIAL (I IMPOSSIBLE D’ADAPTAR AMB EL VINIL). LA VARIACIÓ DE DIMENSIONS DE LES TAQUES PERSEGUEIX UN EFECTE PERSPECTIVA O EXPLOSIÓ. LA DISTRIBUCIÓ RADIAL DE LES FORMES ÉS ALEATÒRIA I CAP TACA ES REPETEIX.
FOTOGRAFIA DEL RESULTAT
41
CGS I 3D
CGS I 3D AXONOMETRIA TRANSLÚCIDA REPRESENTAR UN PROGRAMA URBANÍSTIC PER COLORS. LA INFORMACIÓ ES CLASSIFICA AMB AQUEST CODI, ACLARINT QUINA ÉS LA PREXISTÈNCIA, QUINS EDIFICIS DE L’EMPLAÇAMENT ES VOLEN RESPECTAR, I QUINS FORMEN PART D’UNA NOVA PROPOSTA URBANÍSTICA. ES BUSCAVA RESSALTAR LES PROPIETATS DE LA TIPOLOGIA ENTRE MITGERES, A TRAVÉS DE LES EXTRUSIONS DES DEL PARCEL·LARI, AIXÍ COM EL VIARI, EXTRUSIONANT LLEUGERAMENT LA VORERA PER VEURE’N L’OMBRA. AQUEST MODEL ES VA RENDERITZAR AMB EL PROGRAMA CINEMA 4D R13 UTILITZANT UN MODEL 3D DE RHINOCEROS. L’ARBRAT HA ESTAT AFEGIT UTILITZANT PHOTOSHOP.
43
CGS I 3D PROTOTIP DE LLUMINÀRIA EL CONTROL DE LA LLUM I EL MATERIAL D’AQUESTA LLUMINÀRIA EREN UNA PART ESSENCIAL DE LA REPRESENTACIÓ. LES PROPIETATS DE LA LLUM SÓN DIFERENTS PER LA REFLECTIVITAT DE CADA MATERIAL, I EL RENDER HAVIA DE REPRESENTAR CORRECTAMENT QUÈ ES BUSCAVA EN LA REALITAT. LA LLUMINÀRIA CONSTA D’UNA ARANYA D’ACER INOXIDABLE, QUE CONTÉ UNA LÀMPARA INCANDESCENT QUE PROJECTA L’OMBRA DE L’ARANYA AL SOSTRE, CREANT UN DIBUIX ETERI I EVANESCENT. UNA LLUNA DE VIDRE GLAÇAT PROTEGEIX L’USUARI DE L’ENLLUERNAMENT. MODEL 3D D’AUTOCAD. RENDERITZAT AMB 3DS MAX.
DIBUIX DE PHOTOSHOP
RENDER ZENITAL
44
CGS I 3D PORTADA PRÀCTICA AMB EL RENDERITZADOR FÍSIC DEL CINEMA 4D. EFECTES DE MOTION BLUR (DESENFOCAT DE MOVIMENT) I DEPTH OF FIELD (PROFUNDITAT DE CAMP). RENDER
EDITOR
45
CGS I 3D SISTEMA SOLAR PRÀCTICA D’ANIMACIÓ I MATERIALS AMB EL CINEMA 4D. LA CÀMERA SEGUEIX UN RECORREGUT TRIDIMENSIONAL.
VENUS
LLUNA
ELS COSSOS CELESTES ESTAN DEFINITS COM A ESFERES, I EL MATERIAL ELS IDENTIFICA A TRAVÉS DE LES TEXTURES O ELS MODIFICADORS DE DESPLAÇAMENT. LES DISTÀNCIES I ESCALES SÓN EXAGERADES.
TEXTURA DE VENUS
TEXTURA DE LA LLUNA
46
DADES DE CONTACTE JAUME MERCADER I LLOBERA (+34) 678 688 963 jaume172@icloud.com
47