El Pla, Revista de l'Institut Pla de l'Estany, n.2 març de 2018

02

Revista de l’Institut Pla de l’Estany

març 2018

el pla

JORNADA DE PORTES OBERTES dissabte 17 de març

a les 10:00 h: recepció i explicació del projecte educatiu a les 10:45 h: visita al centre

Generalitat de Catalunya Institut d’Educació Secundària Pla de l’Estany

www. inspladelestany.cat

inselpla

agora.xtec.cat/iespladelestany

InsPladelEstany

2

L’educació que volem Gairebé és una trivialitat afirmar a hores d’ara que el món canvia, que el present és incert, que les feines del futur encara s’han d’inventar, que allò que aprenem avui potser no serà de cap utilitat el dia de demà. Ensenyar i aprendre en aquest context no és fàcil. I és segur que davant d’aquest món que canvia hi ha diverses receptes possibles, diverses maneres de fer.

La nostra opció és clara. Volem aprofitar tot allò de bo que hi ha en la nostra pràctica, que és molt.

I, per altra banda, volem integrar en aquesta pràctica tot allò que sorgeix de la innovació pedagògica i de la recerca actual, que també és molt.

Volem una educació fonamentada en un bon ambient de treball, en el rigor i en l’esforç, en un ensenyament motivador i aliat amb les noves tecnologies, vinculat a les necessitats de la comunitat, i que permeti al nostre alumnat de continuar els seus estudis (per exemple a la Universitat o a un cicle de grau superior, després del Batxillerat) o d’integrar-se en el món laboral (per exemple, després d’un dels nostres cicles, tots amb un elevat grau d’inserció laboral).

Per això estem fent un gran esforç de coordinació entre tot el professorat i entre totes les matèries, com ara la homogeneïtzació dels criteris d’avaluació a l’ESO. Per això hem entrat al Programa de Qualitat i Millora Contínua, que ens permetrà d’endreçar i de clarificar la nostra manera de fer i d’ensenyar. Per això estem formant a tot el professorat d’ESO en el model competencial orientador o SCAP, que afavoreixi la comprensió dels continguts i la seva capacitat per aplicar-los en contextos diversos. I per això hem entrat a programes per fomentar l’ensenyament de les llengües o per dinamitzar la biblioteca escolar.

I tanmateix, hi ha dos elements sense els quals tot això seria insuficient. El primer és l’esforç del professorat, amb el qual comptem, i que com diuen els indicadors disponibles s’ha mantingut i fins i tot augmentat en aquests anys de crisi. I l’altre és l’esforç de les famílies, que han de reivindicar el seu dret a un ensenyament de qualitat i exercir el seu deure d’acompanyament, de recolzament i també d’exigència als seus fills i filles.

En aquest número de la nostra revista trobareu alguns dels elements que comento aquí i de l’entorn en el que treballem: una entrevista a l’arquitecta d’un edifici del qual ens sentim orgullosos, projectes i activitats de l’institut, textos sobre la formació professional dual i, finalment, un text sobre el model competencial orientador esmentat més amunt i sobre la recent reforma dels diacrítics en català. Esperem que tot plegat sigui un element de reflexió sobre l’educació que volem, una reflexió en la qual és bo que participi tota la comunitat, de la mateixa manera que desitgem que l’institut sigui una font de cultura per a tothom i no només per als seus alumnes.

Genís Barnosell Director

Un matí al Saló de l’Ensenyament de Barcelona El Saló de l’Ensenyament és un gran aparador d’estudis que se celebra cada any a Barcelona, i on podeu trobar informació sobre el batxillerat, la universitat, la formació professional, els idiomes i tota mena de serveis a l’educació.

Qui subscriu aquest article ja hi ha anat dues vegades amb l’autobús que cada any paga la nostra AMiPA. És un servei que tenim el privilegi de gaudir la gent de l’Institut Pla de l’Estany i que, des d’aquestes ratlles, agraeixo profundament. Quan arriba el moment, només cal comprar les entrades per Internet (6 € per adult i 5,5 € per als nois i noies, en la darrera edició). Segurament repetiré per tercera vegada aquest curs. Sempre té lloc la darrera setmana de març (de dimecres a diumenge; es pot avançar en funció de com s’escaigui la Setmana Santa). Tinc, per tant, una certa experiència en l’assumpte i us voldria donar, encara que sigui de forma modesta i senzilla, uns quants consells als qui, en els propers anys, tingueu l’interès i curiositat d’acostar-vos-hi amb els vostres fills o filles. Sobta perquè només d’entrar-hi sembla un autèntic Mercat de Calaf, de tants d’estands que hi ha. És el mercadeig dels estudis universitaris i no universitaris (cicles formatius) que hi ha avui dia!

Hi ha tanta oferta que, només d’entrar-hi, atabala.

Si el vostre fill no té gaire clars els estudis que vol emprendre: passegeu, feu el badoc i recolliu alguns papers i fulletons (no gaires perquè, en cas contrari, després els haureu de llençar).

Si té molt clars la carrera o estudis (universitaris o no): dirigiu-vos cap a l’estand que us interessa directament. Allí hi ha professors i alumnes que atendran molt bé les vostres demandes. No es poden tenir converses gaire aprofundides, atès que hi ha molt soroll ambiental regnant i que es formen cues en alguns estudis i universitats (sobretot el darrer dia del Saló), però val la pena. És recomanable d’agafar a l’estand de la Generalitat de Catalunya les notes de tall d’ingrés a les universitats catalanes del curs anterior (surten entre el juny i juliol). És orientatiu i serveix per entrar en matèria tant per als alumnes com per als pares.

Tingueu en compte que una cara de la moneda són els estudis i l’altra el preu dels crèdits. És una informació molt rellevant que no apareix als plafons i cal demanar-la directament als informadors (per exemple, un servidor va preguntar a tall de curiositat el preu de la matrícula de Medicina per curs a la Universitat de Vic: més d’11.000 euros!).

Hi ha una part del Saló on s’imparteixen petites sessions per als pares (d’uns 20 minuts de durada) sobre aspectes diversos de la formació universitària (vies per accedir als estudis, mobilitat universitària europea, etc.). Són xerrades senzilles, molt aclaridores i que imparteixen professionals amb coneixement de causa: pedagogs, professors, psicòlegs o orientadors professionals. En una d’aquestes sessions, em van explicar que els pares som acompanyants en la tria d’estudis dels nostres fills (no essent-ne els darrers responsables però

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

ajudant-los en la tria d’allò que ells ens demanin) i que la via més ràpida i curta per entrar en uns estudis no és sempre la millor. A vegades convé fer alguna giragonsa: per exemple, entrar als estudis d’Arquitectura fent abans un cicle formatiu de Construcció. Això no s’ha de veure com un fracàs; sovint hi ha un procés de maduració que fa veure les coses d’una manera diferent quan tens 17 o 18 anys i d’una altra manera, més conscient i reflexiva, quan en tens 20 o 21.

El Saló de l’Ensenyament no és l’únic aparador professional que hi ha per als vostres fills i filles.

A Girona tenim l’Expojove (poques setmanes més tard, a l’abril), que té un àmbit més reduït i al qual assisteix l’alumnat de 4t d’ESO acompanyat pel seu professorat. Hi ha també les orientacions que poden rebre del professorat del vostre Institut; la informació que podeu obtenir via Internet (per exemple, a través dels webs del Departament d’Ensenyament i de Coneixement i Empresa) i altres camins. Recordeu sempre que és un procés de maduració i que la decisió no es pren d’un dia per l’altre.

Només em resta desitjar-vos molta sort en aquest camí de tria professional i que aquests consells us siguin profitosos.

14 - 18 MARÇ 2018 RECINTE MONTJUÏC

Decideix el teu perfil

Jordi Nierga Solà Pare de dos alumnes de 2n de Batxillerat

Reforma i ampliació de l’Institut del 2001-03.

Podeu trobar més informació a l’adreça: www.ammarquitectes.com

www.ensenyament.com #ensenyament

3

4

L’edifici de l’Institut. Conversa amb Montserrat Nogués.

La Montserrat Nogués, en Jordi Paulí i en Josep Pla van ser els arquitectes de l’edifici del nostre Institut, el Pla de l’Estany. El seu repte va ser adaptar i ampliar l’antic edifici de l’escola del Remei per convertir-lo en un Institut. El projecte descrivia com havia de ser el nou institut i explicava una de les seves principals virtuts: la plena integració en el paisatge: “Es construeix un nou nucli de comunicacions i s’adapten les aules existents a les noves circulacions. S’amplia l´actual edifici per la part posterior [i amb] un traç horitzontal com a pla de fons i agafat sobre la topografia i un ràfec a manera d’introducció de llums, s’aconsegueix un edifici totalment integrat en el paisatge”.

El projecte era de l’any 1998 i la promoció la va dur a terme GISA, que aleshores era l’empresa pública catalana que mantenia i promovia les edificacions de la Generalitat, i la construció es va dur a terme entre el 2001-03, any en què va entrar en servei l’edifici actual. Hem convidat a una de les arquitectes, la Montserrat Nogués, a visitar-nos i hem conversat amb ella sobre la seva visió de l’arquitectura i sobre el nostre edifici.

P. Per què vas decidir ser arquitecte?

R. M’agradava de petita l’art i la pintura. A casa hi havia libres de grans arquitectes perquè el meu

pare era instal·lador i els seus edificis em cridaven l’atenció.

P. Digues-me un parell dels teus edificis dels que estiguis més satisfeta.

R. Potser l’ampliació i modernització del Teatre Principal d’Olot, on buscava una relació harmònica de l’edifici amb el seu entorn, i la recuperació d’una masia en ruïnes a la Garrotxa, Can Calau, que es troba dins del Parc Natural.

P. Quines dues o tres característiques bàsiques hauria de tenir l’edifici d’un institut de secundària actualment?

R. Que compleixi la normativa, és clar; que compleixi les necessitats del seu ús, ben ubicada en el seu entorn, que faciliti les bones relacions amb les persones (llum, vistes, amplitud), que sigui sostenible P. En el nostre institut, que es partia d’un edifici de primària ja existent, quines dificultats i quines oportunitats oferia aquell vell edifici?

R. Teníem interès per desmuntar, per dir-ho d’alguna manera, el vell edifici i adaptar-lo als nous usos.

Les dificultats: el desnivell del lloc i el pressupost, perquè GISA era molt estricte.

P. Amb quins criteris us vau plantejar l’ampliació?

R. Sobretot que les noves construccions tinguessin una bona relació amb l’edifici existent i que s’adaptés al terreny de manera harmoniosa.

Montserrat Nogués amb Xavi Giró, un dels primers directors del centre en el nou edifici.

P. Estàs satisfeta del resultat?

R. Sí, vam poder anar adaptant algunes demandes de la direcció sobre la marxa, amb qui vam mantenir bones relacions, i és agradable de veure el resultat.

P. Com veus l’edifici actual després d’una colla d’anys?

R. Bé. No m’ha semblat que hi hagi hagut cap gran canvi; he trobat el pati dels llapissos molt bonic, i no trobo que els canvis d’usos que hi ha hagut desmereixin l’edifici. La llum és com me l’havia imaginat aleshores. En canvi, la disposició dels nous mòduls és molt millorable.

P. I per acabar, quin consell ens podries donar per al manteniment de l’edifici?

R. Que sigui continuat. És fonamental tant per a l’edifici com per a les instal·lacions.

Genís Barnosell Director

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

Alguns dels nostres projectes

Projecte de qualitat i millora contínua Projecte de Qualitat i Millora Contínua És un programa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que vol millorar el funcionament dels centres educatius a través de Sistemes de Gestió basats en les metodologies de la qualitat i concretament en l’estàndard ISO9001:2015. Actualment ja hi ha més de 200 centres certificats.

Vam ser acceptats en aquest programa l’any passat i durant aquest curs ja hi estem treballant. HI ha una persona responsable, que és la coordinadora de qualitat, la Teresa Casanovas, i una Comissió de Qualitat que assessora i aprova les propostes de política de qualitat i millora continua del centre que es presenten a la direcció per als seu vist-i-plau definitiu.

5

Un nou programa de la Generalitat per reforçar el nostre compromís amb les llengües estrangeres El Programa experimental de suport a la certificació dels coneixements de llengües estrangeres és un programa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les Escoles Oficials d’Idiomes que té per finalitat fomentar la certificació B1, B2 i C1 dels coneixements de llengua estrangera adquirits per l’alumnat. Aquest programa s’ha posat en marxa durant aquest any i vam presentar de seguida la nostra sol·licitud, que va ser acceptada, perquè som conscients de la gran importància que tenen les llengües en la formació dels nostres joves i reforça el nostre programa de presentació als examens de Cambridge i DELF.

Serveis Comunitaris

Biblio(r)evolució

El servei comunitari és una proposta educativa que parteix dels continguts de les matèries (i que, per tant, és avaluable) i que té també una vessant de servei a la comunitat. Al nostre Institut el servei comunitari es porta a terme amb tots els alumnes de 3r d’ESO des del curs 201617, i en tots els casos es fa formació a l’alumnat sobre els aspectes científics i socials del servei comunitari que porten a terme, així com sobre els aspectes pràctics de la col·laboració que aportaran. Els serveis comunitaris que oferim són el Gran Recapte d’Aliments, Donació de sang amb el Banc de sang i teixits de l’Hospital Josep Trueta a Porqueres i Banyoles, i tenim en preparació la participació en el Projecte Orenetes (ICO) amb Limnos, i en La Marató de TV3 amb l’Ajuntament de Porqueres.

És un projecte de la Fundació Jaume Bofill, que vol contribuir a tenir biblioteques escolars actives, vives i capaces de donar resposta als reptes educatius actuals, com ara la personalització dels aprenentatges, la innovació tecnològica, o l’accés a continguts de qualitat per al desenvolupament d’habilitats i competències.

El nostre centre i 29 d’altres han estat seleccionats entre 145 propostes de tot Catalunya i acabem de començar a treballar-hi. La nostra proposta pretén revitalitzar la biblioteca de l’Institut actualitzant el seu fons de paper i potenciant la seva vessant digital.

6

Servei de mediació de l’Institut Pla de l’Estany A l’institut hi conviuen moltes persones per tal que gestionin elles persones amb interessos i rols di- mateixes una solució als conflictes ferents i a vegades es produeixen que els afecten, amb l’assistència situacions problemàtiques en què d’una persona mediadora que actua les relacions dels professors, els d’una manera imparcial i neutral. alumnes i les seves famílies poden La mediació és una manera inquedar afectades. En aquests casos, tel·ligent, ràpida i positiva d’encauna mediació pot resultar útil per rar les diferències entre persones arribar a un acord que garanteixi o col·lectius. Estalvia temps, enerel bon rendiment de l’activitat gies i enfrontaments, permet educativa, dels implicats en mantenir la relació entre La el conflicte i dels que s’hi les parts i assolir acords figura del troben al voltant. creatius que ambdues mediador ens Els objectius d’apreparts estaran disposaajuda a gestionar nentatge no poden ser des a complir. És un els conflictes que només els continguts procés pacífic, en el qual sorgeixen en el acadèmics. Educar conles parts no malgastaran centre sisteix a formar persones energies i, a més, podran capaces de viure i conviure mantenir la seva relació i, en una societat que cada vegada és fins i tot, millorar-la. més plural, de manera que les relaciLa figura del mediador és, per ons personals enriqueixin a tothom. tant, la del facilitador del procés: La mediació pot contribuir a re- aporta les eines que faran possible gular la convivència del centre que les parts en conflicte trobin la potenciant actituds i habilitats re- solució i resolguin elles mateixes lacionals positives, prevenint la les seves diferències. violència, intervenint constructivaA l’Institut Pla de l’Estany s’ha ment davant dels conflictes, i pro- volgut començar a utilitzar aquespiciant la reparació responsable i ta metodologia de gestió dels conla reconciliació entre persones que flictes començant per les relacions passen molt de temps juntes. De re- entre els alumnes. truc, la millora del clima del centre D’aquesta manera durant el curs incideix positivament en la resta passat es va fer tot un treball de d’activitats educatives. sensibilització en què l’equip eduLa mediació és un procediment catiu va elaborar una proposta estructurat de caràcter voluntari i juntament amb l’educador social confidencial que té com a objectiu que va posar en consideració del facilitar la comunicació entre les claustre. Llavors es van fer unes

sessions de formació amb els alumnes del centre educatiu i posteriorment, s’ha començat un període de proves, fins a arribar a la consolidació i la posada en funcionament.

Han estat els propis mediadors els que han explicat a tots els cursos de l’ESO el servei que es posava a disposició de tothom, i també s’ha dissenyat un cartell que serveix per donar publicitat al servei i s’ha habilitat un correu electrònic de contacte, que és: serveimediacio@ inspladelestany.cat El servei ha estat notícia al Diari de Girona, al Punt i a Ràdio Banyoles, i l’educador social ha explicat el projecte a diverses jornades i xerrades: Jornada organitzada pel CEESC a Barcelona “L’equip educatiu més enllà del docent: l’Educació Social a l’escola”, on va participar com a ponent.

Xerrada dins de l’assignatura “Ser Educador/a social”, per alumnes de 1r del Grau d’Educació Social de la Universitat de Vic. Jornada “Innovem junts la secundària” organitzat per la FAPAC, SER.Gi, CEESC i el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans a l’Institut Salvador Sunyer de Salt.

Val a dir que el Servei de Mediació ha estat possible gràcies a la contractació de l’educador social, que és el que coordina el projecte, per part de l’AMIPA de l’institut.

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

Algunes activitats que realitzem al llarg del curs

1r d’ESO: els mossos d’esquadra formen els nostres alumnes perquè aprenguin a usar la xarxa d’internet de manera segura i responsable.

1r d’ESO: la Fiona Quer va guanyar el concurs comarcal de cartells per a la setmana de la ciència.

1r d’ESO: els alumnes aprenen les característiques dels rèptils i es prenen consciència de la problemàtica de tenir-ne d’exòtics a casa.

2n d’ESO: en el marc del crèdit de síntesi aprenem tota la problemàtica de l’aigua i visitem l’estació depuradora d’aigües residuals de Montcada i Reixach.

3r d’ESO: en el marc dels serveis comunitaris, els alumnes visiten Ràdio Banyoles per gravar una falca publicitària per fer-ne difusió.

4t d’ESO: els alumnes aprenen sobre so i acústica al CosmoCaixa de Girona.

2n, 3r i 4t d’ESO: els estudiants de robòtica acudeixen al CosmoCaixa Barcelona per la 4ª Fira de projectes Impulsem la robòtica. Tecnologies creatives a l’aula.

3r d’ESO: la Queralt Planas guanya el primer premi en la seva categoria al concurs Llegim Ciència de la Universitat de Vic. En Jaume Camprubí de 4t aconsegueix un 3r premi.

7

8

4t d’ESO i Batxillerat: assistim a la segona edició del Fapel University Day en el marc de les nostres actuacions d’orientació acadèmica.

4t d’ESO: assistim a una sessió de teatre organitzada per organitzada per l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Banyoles.

Batxillerat: els alumnes de Cultura Àudiovisual fan sortides de creació fotogràfica

Batxillerat: els alumnes d’Economia assisteixen a les xerrades Escola-Empresa

La biblioteca, la nostra segona casa Des de petits ens ensenyen a respectar els llibres; a mirar, primer, i a llegir després, el que hi ha escrit. Els llibres són els amics que ens acompanyen sempre que vulguem tenir-los amb nosaltres, ens guien els ensenyaments anteriors, ens fan viure situacions diferents, ens fan volar la imaginació...

Amb un llibre on hi havia dibuixos que explicaven aquests aprenentatges i altres, la Raquel Ruso, la bibliotecària de la Biblioteca municipal Carles Fontseré de Porqueres va introduir els nostres alumnes a casa seva. Va comentar-los que la biblioteca s’havia inaugurat el setembre de 2013 i que contenia 17.000 documents en diferents suports, és a dir, llibres, revistes, DVD, CD. Tot aquest material està distribuït en dues plantes: la planta baixa és per a lectura, i la primera planta és per a estudiants majors de 16 anys que vulguin estudiar i consultar llibres sobre matèries específiques.

La manera de catalogar tota la documentació que conté es diu CDU (Catàleg Decimal Universal). Cada número engloba una disciplina diferent.

La Raquel va ensenyar-los com entrar a la pàgina de consulta de la biblioteca i com saber veure la informació que ens dona, quin número de registre té, si es tenen un o dos exemplars, si estan disponibles o no.

L’únic requisit per a poder demanar aquest material i emportar-te’l a casa és tenir-ne el carnet. El carnet, que és gratuït, és el mateix per a totes les biblioteques de les comarques de Girona, Tarragona, Lleida i les

Terres de l’Ebre. Les xarxes de biblioteques de Barcelona funcionen apart.

Si una persona té el carnet de la Biblioteca de Banyoles, pot anar a buscar un llibre a la biblioteca de Porqueres i a l’inrevés, a més, si algú necessita un llibre de Lleida, el servei interbibliotecari permetrà que aquesta persona pugui tenir-lo sense cap cost.

Vam acabar la visita anant a la secció de la planta baixa, que és la sala de lectura on hi ha la secció de literatura juvenil de diferents temàtiques, els CD, els DVD, els diaris i les revistes, i els nostres alumnes van poder consultar diferents proposicions.

Marissa Planas

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

9

La memòria històrica és cosa de tots Paul Preston, historiador hispanista i doctor honoris causa per la Universitat Rovira Virgili, en el Congrés Internacional que es va celebrar del 8 al 12 de novembre de 2016 a Tarragona va dir que la Guerra Civil espanyola “va ser una guerra innecessària, que no s’havia d’haver produït”.

El juliol de 1936 començava un dels conflictes bèl·lics més sagnats de la història recent d’Espanya, una guerra que hauria de durar tres anys, fins a inicis d’abril de 1939, amb conseqüències dramàtiques a nivell humà: més de 500.000 morts entre els soldats que van morir al front i els civils morts en els bombardeigs, uns 400.000 republicans exiliats i, bona part dels quals van passar a França a través dels Pirineus catalans, on van ser internats en camps de concentració.

Uns quants van tornar uns anys després de la guerra, uns altres en morir Franco, però una gran part d’ells es va quedar a França. A tots aquests morts, cal afegir-hi a tots aquells que van morir de malnutrició, fam i malalties generades per la guerra, o tots els que van perdre-la a la presó. L’impacte de la Guerra Civil va perdurar més enllà

de l’acabament de l’enfrontament rents actes (entrevistes, ponències, i han calgut diferents generacions presentacions, les xerrades “Teixiper gosar endinsar-nos en un dels dores d’història” i una obra de teepisodis més foscos de la nostra atre) que s’han organitzat durant història contemporània. Catalu- aquests dos anys, han pogut conèinya fou una zona especialment xer de primer mà què es fa per recastigada pel seu suport a la cuperar el nostre passat recent.

República, i la repressió i La tasca dels alumnes ha S’ha les mesures de càstig duconsistit en entrevistar treballat un raren fins ben entrada de manera molt exhausprojecte de recula democràcia... tiva els seus avis o àviperació de la memò- es, així com també perCoincidint amb el ria col·lectiva sobre vuitantè aniversari de sones d’edat avançada, el franquisme i els l’esclat de la Guerra Cisobre què recordaven seus efectes vil, durant el curs el curs d’aquell moment histò2015-2016 es va iniciar el ric tan complex, quines viprojecte Memòria, història i vències els va marcar, quins diàleg intergeneracional: el passat fets el van impactar per la seva vioen comú que es va impulsar des de lència o per la seva humanitat, i es l’Àrea de Serveis a les Persones de van poder adonar que molta gent, l’Ajuntament de Banyoles en col·la- malgrat haver passat mols anys, boració amb els quatre centres de encara es resistien a voler recorsecundària del Pla de l’Estany: Pere dar aquells fets. De totes aquestes Alsius, Josep Brugulat , Casa Nostra entrevistes, se’n van seleccionar i el Pla de l’Estany . els punts més importants, els moL’objectiu principal és participar ments més forts, els més colpidors de manera activa a la recuperació pel testimoni que mostraven, i se’n de la memòria col·lectiva sobre el va fer un documental d’aproximafranquisme i els seus efectes sobre dament una hora de duració, o que la població. El projecte ha tingut es va presentar al públic a inicis de un gran seguiment entre els alum- març de 2017. nes del nostre centre, i gràcies a les L’edició d’aquest documental, diferents conferències i als dife- que es va presentar als quatre centres educatius de secundària de Banyoles el dissabte 4 de març 2017, tingué com a escenari el Teatre Municipal de Banyoles.

Aquests alumnes estaven acompanyats per molts dels avis que havien participat en les entrevistes que havien servit de base per a poder editar el documental, i de nou, joves i gran compartiren una experiència profundament enriquidora per totes les parts. En total es va entrevistar a 38 persones que van viure aquella època de repressió, censura i penúries econòmiques.

El projecte banyolí de recuperació de la memòria històrica participa com a partenariat d’un projecte a nivell europeu anomenat “Europe for citizens (Network of towns)”, en el qual participen també ciutats de Dinamarca, Croàcia, Itàlia i Eslovènia, i és un projecte que està pendent de confirmació d’una subvenció europea.

Jordi Sureda

10

Què és la formació professional dual?

En els centres educatius de Catalunya s’està formant als joves per tal que assoleixin les competències, les habilitats (skills) i la formació necessària amb l’objectiu que, en el moment de fer el pas del món educatiu al món professional, tinguin totes les capacitats per afrontar la seva vida amb les millors expectatives possibles.

Els itineraris que ofereixen els centres educatius un cop finalitzada l’etapa d’estudis obligatoris i després d’haver fet una orientació adequada solen ser dos: batxillerat i cicles formatius.

Els cicles formatius són uns estudis que ofereixen la formació necessària per capacitar les persones per a realitzar els exercicis qualificats de diverses professions i adquirir les competències professionals i el coneixement propi per a cada sector del món laboral.

La formació professional s’organitza en dos cicles: els cicles de grau mitjà, amb els quals s’obté el títol de tècnic, i cicles de grau superior, amb els quals s’obté el títol de

tècnic superior amb la possibilitat Al centre educatiu li suposa esd’accedir al món universitari. tar en contacte directe amb el món La Formació professional Dual és professional i amb les innovacions un sistema de formació en el qual del sector així com poder oferir uns el currículum que s’ha d’impartir estudis totalment actualitzats i vinper obtenir la titulació es du a ter- culats a la realitat del món laboral. me per dues vies: per una banda, Finalment, els alumnes, que pasen el propi centre educatiu mitjan- sen a ser alumnes – aprenents, els çant classes teòrico-pràctiques, i, permet realitzar les pràctiques reper una altra, a través de l’experi- munerades, obtenir una formació ència laboral en les empreses del totalment vinculada a la realitat a sector que participen amb un con- través de viure experiències profesveni de col·laboració que permet sionals reals i obtenir una titulació l’entrada dels estudiants als amb una experiència laboral centres de treball. d’un any al seu currículum, Es El mètode de Formaque els permet ser més convinen ció d’alternança Dual competitius a l’hora de les classes teté una sèrie d’avanbuscar feina un cop obòrico-pràctiques i tatges per a les eml’experiència laboral en tingut el títol. preses, per al centre Per tots aquest motius empreses que particieducatiu i també per i per l’elevada inserció pen amb un conveni als alumnes, que són laboral de la Formació de col·laboració els principals protagoProfessional Dual a nivell nistes d’aquest sistema. català, de més d’un 60%, resA les empreses, en primer pecte a la inserció de la formació lloc, els permet recuperar el mo- professional no-Dual, és evident que del d’aprenent i contribuir així a l’aposta del Departament d’Ensela formació dels joves. I, en segon nyament i de totes les persones que lloc, a mig termini els permet co- estem treballant per tirar endavant brir la necessitat de la contractació aquest tipus de projectes d’innovaobtenint una borsa de treballadors ció des dels centres educatius, està ben qualificats, fet que a llarg ter- obtenint molt bons resultats i seguimini suposa la millora del sector rà essent un dels pilars principals professional en general. durant els pròxims anys.

La FP Dual en el cicle de grau mitjà d’Atenció a les persones en situació de dependència (APD) El cicle d’Atenció a les persones en situació de dependència de l’Institut Pla de l’Estany va ser implantat i va entrar en funcionament el curs 2014 – 2015, després de força temps de preparació i a partir de la detecció d’una necessitat en el territori.

La comarca del Pla de l’Estany té com a tret diferencial de la seva economia la importància de la seva indústria i del seu entorn singular, clarament lligat a l’aigua, l’Estany de Banyoles, que aporta una gran biodiversitat i que suposa un motor econòmic important pel que fa a l’explotació turística, esportiva, natural i humana d’aquest entorn, fet que pot explicar perquè hi ha tantes empreses dedicades al sector de la dependència i el benestar de les persones.

L’Institut Pla de l’Estany, després d’avaluar en profunditat les necessitats de la comarca, es

va plantejar el cicle d’APD com una manera de donar una sortida formativa per a un col·lectiu d’alumnes que no trobaven en la pròpia comarca una sortida d’estudis post-obligatoris adequats a les seves necessitats, a la vegada que donava una resposta a la necessitat de les empreses del tercer sector (residències assistides, centres de dia, hospital, centres de discapacitats,....) que tenien i continuen tenint una necessitat d’obtenir personal laboral format adequadament.

L’aposta de l’Institut i de les empreses col·laboradores del projecte ha estat molt favorable i està obtenint uns resultats excel·lents que mesurem amb diversos paràmetres: alumnes graduats, alumnes que fan la formació d’alternança dual, el grau de satisfacció de les empreses amb la formació que reben els alumnes i els nivells

d’inserció laboral en el sector un cop han finalitzat els estudis, que són del 80% en la primera promoció d’APD 2014 – 2015.

L’experiència que ens està aportant aquest projecte i que ens situa com a centre pioner de la formació professional Dual a la comarca del Pla de l’Estany i a les comarques gironines per aquest cicle en concret, ens ha permès ampliar la nostra oferta de cicles formatius en formació Dual amb la posada en marxa del cicle de grau superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (DAM), aquest mateix curs 2016-2017, i així continuar consolidant i construint la nostra trajectòria en la formació d’alternança Dual, no tan sols com a Institut Pla de l’Estany, sinó com a projecte de comarca, implicat en la millora del desenvolupament social, laboral i econòmic del territori.

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

La FP Dual en el cicle de grau superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma El curs 2016-2017 es va començar a impartir al nostre institut el Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma. Aquest és un cicle pensat per a persones a qui agrada programar i basat en el desenvolupament d’aplicacions que s’executaran en els diferents dispositius que fem servir avui dia, des de telèfons mòbils fins a tauletes o ordinadors personals.

Aquest cicle es realitza en modalitat dual i s’organitza en dos cursos acadèmics amb un total de 2000 hores. D’aquestes, se’n fan 1320 en el centre docent, amb un horari lectiu que es desenvolupa de dilluns a divendres a la tarda (de 14:35 a 20:30), i 680 en el centre de treball.

Quan acaben el cicle els alumnes reben el títol de Tècnic Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma i a partir d’aquí, poden accedir al mercat laboral o, si ho desitgen, poden continuar estudiant altres cicles formatius de grau superior o qualsevol estudi universitari oficial de grau.

Es posa especial èmfasi en què l’alumnat aprengui les bases de programació amb un bon coneixement de llenguatges i entorns de programació i la gestió de bases de dades. Com a base fonamental de l’ensenyament dual d’aquest cicle, l’Institut ha signat un conveni amb l’associació AENTEG (Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona.), i així diverses empreses associades poden acollir les pràctiques dels nostres alumnes.

Aquest cicle ofereix una continuïtat natural pels alumnes que hi ha al nostre centre que cursen el cicle de grau mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes. Aquests alumnes poden accedir al cicle de grau superior per una prova o curs d’accés segons el cas, o bé directament al setembre si hi ha places, tal i com va passar en el darrer curs.

Mercedes Clemente, Àngel Garriga, Judit Riera

Els mòduls professionals que s’estudien en aquest cicle formatiu són: ● Sistemes informàtics ● Bases de dades ● Programació ● Llenguatges de marques i sistemes de gestió d’informació ● Entorns de desenvolupament ● Accés a dades ● Desenvolupament d’interfícies ● Programació multimèdia i dispositius mòbils ● Programació de serveis i processos ● Sistemes de gestió empresarial ● Projecte de desenvolupament d’aplicacions multiplataforma ● Empresa i iniciativa emprenedora ● Formació i orientació laboral (FOL) ● Formació pràctica en centres de treball (FCT)

Els alumnes tenen les competències necessàries per: ● Configurar i explotar sistemes informàtics. ● Gestionar bases de dades. ● Desenvolupar aplicacions multiplataforma amb accés a bases de dades. ● Desenvolupar interfícies gràfiques d’usuari interactives. ● Gestionar informació emmagatzemada en sistemes ERP-CRM. En general, també s’hi pot accedir amb els títols següents: ● Títol de Batxillerat Experimental. ● COU o Preuniversitari. ● Títol de Tècnic Especialista, Tècnic Superior o altres titulacions equi valents a efectes acadèmics. ● Títol universitari, sense posseir cap de les titulacions anteriors.

11

El Pla - Revista de l’Institut Pla de l’Estany

Punt de vista

Adeu als diacrítics La llengua catalana és un element viu. L’ús d’aquesta ha anat canviant amb el temps mentre que la seva gramàtica s’ha estancat tenint d’element de referència l’obra de Pompeu Fabra, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 1918. Cal doncs, posar-la al dia i vincular-la a l’aparició dels nous mitjans de comunicació, a l’extensió de l’escolarització i en definitiva, al nou ús que se n’està fent.

Recolzant-se en aquesta justificació, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) - que és l’autoritat en l’àmbit de la llengua catalana- fa temps que està treballant per actualitzar-la. És per això que el 29 de setembre de 2016 va presentar davant del Ple de l’entitat la Nova Gramàtica, que també comportava una nova ortografia.

“En la mesura que l’IEC s’adona que cal una gramàtica institucional, amb una versió del segle XXI, per coherència es fa una redacció d’una nova d’ortografia” va explicar Vicens Pitarch, coordinador de la Secció Filològica de l’IEC. A més, afegia que “són uns retocs,

Com volem que aprenguin els nostres alumnes?

Cal ser conscients que el present canvia constantment. Aquest ha estat el punt d’inflexió que ha fet valorar a l’institut si l’ensenyament “tradicional”, el que havíem tingut nosaltres quan érem alumnes, és el més adequat pels joves que estem formant.

La societat evoluciona conjuntament amb la tecnologia i ens veiem en la necessitat de canviar la nostra manera d’ensenyar. Avui dia, no sembla suficient ensenyar teories i memoritzar conceptes que es poden trobar a internet. Com a conseqüència, cal fomentar l’exigència a l’hora de buscar la informació i de destriar-la, és a dir, cal tenir esperit crític.

Com a centre educatiu donem importància a ensenyar al nostre alumnat a treballar de forma cooperativa. Si fem una mirada al món laboral trobarem que es potencia la resolució de problemes en Dipòsit legal: DL GI 327-2017

no és una reforma, però sí un nou discurs per explicar l’ortografia en consonància amb el mateix discurs que té la gramàtica”.

Una de les reformes més destacades que es va proposar va ser la reducció dels accents diacrítics, passant d’un llistat de més de 150 mots a només 15. Aquesta proposta, que ja ha estat ratificada, s’aplicarà progressivament durant un període de cinc anys.

“Vaig a comprar cafè. Molt”, diré.

I que els uns entenguin que en vull una gran quantitat, de cafè, i que els altres entenguin que el vull passat pel molinet”. Així criticava Empar Moliner, escriptora i periodista catalana, la retirada de la major part dels accents diacrítics per part de l’Institut d’Estudis Catalans.

El comentari d’Empar Moliner és només un exemple del gran debat i controvèrsia que el canvi ha generat a la societat. Aquesta decisió ha revolucionat les xarxes socials, on molts catalanoparlants han mostrat la seva desaprovació. “La reducció dels accents diacrítics empobreix la nostra llengua” aquest és l’argument que més s’ha sentit al Twitter.

Però, per altra banda, molts professors i lingüistes coincideixen a dir que qui creu que aquesta reforma deteriora la llengua s’equivoca.

I ho justifiquen afirmant que el que realment empobreix la llengua és que aquesta caigui en desús pels seus parlants o que sigui utilitzada d’una manera vulgar. L’ortografia en si és una qüestió de convencions arbitràries: ningú de nosaltres ha decidit que cantar s’escrigui amb R final, encara que no la pronunciem. Per tant, si el grup més acreditat per determinar com ha de funcionar la llengua catalana decideix que els accents diacrítics són prescindibles, els altres, segons el seu criteri, hauríem d’acatar la seva decisió.

Tal com va dir l’intel·lectual Roland Barthes, el llenguatge no és democràtic: “El llenguatge és una legislació, l’idioma, un codi.

No veiem el poder que està present en l’idioma perquè ens oblidem que tot idioma és una classificació, i que tota classificació és opressiva”.

equip i que la individualitat no és un factor gaire valorat a la majoria d’empreses. De fet, les grans universitats fan màsters i cursos on promocionen el treball en equip i el seu lideratge. Per tant, perquè no es practica des de l’adolescència?

Aquest curs ens estem iniciant en una formació anomenada Model Competencial Orientador que ens ajudarà a ser un centre orientador. La finalitat és posar a l’alumnat en el centre de l’aprenentatge i ajudar-lo a desenvolupar-se com a persona, com a ciutadà d’una societat cada cop més plural i com a treballador exitós.

L’orientació l’entenem com el procés d’acompanyament de l’alumne a nivell personal, acadèmic i professional. L’objectiu de tots els professors és acompanyar als alumnes en el seu projecte de vida. Una tasca complexa i engrescadora que ajuda a l’alumne a sentir-se valorat i respectat.

El Model Competencial Orientador proporciona eines als professors per fer activitats més com-

petencials, en les que els alumnes han de posar en pràctica tots els seus coneixements. De moment, començarem amb petits projectes per conéixer la nova manera d’aprendre. Aquests inclouen activitats més significatives per a ells, ja que cada alumne haurà de ser conscient de què pensa i sap sobre el tema, què ha d’aprendre i per a què. La comunicació entre alumne i professor és l’eina per construir i avaluar aprenentatges, identificant les senyals que l’indiquen si ho fa bé, com el pot millorar... L’acció de les activitats no consisteix només en fer sinó que ajuda a saber els passos a seguir, a gestionar-se el temps, a valorar l’aportació de cadascú. I, finalment, la projecció de l’aprenentatge assolit ajuda a trobar sentit a la feina realitzada.

Amb aquesta personalització de l’aprenentatge proporcionem un ensenyament de qualitat adaptant-nos a la societat que viuran.

Berta Artigas

Cristina Saavedra Orientadora del centre