Treballs de la SCG, 79, 2015, 69-97 Joan Carles Membrado Tena El lligam essencial entre paisatge i toponímia: el cas dels noms de municipi al nord del País Valencià
Per a aquest article nosaltres hem analitzat els municipis del Maestrat històric i dels Ports que presenten una continuïtat geogràfica des de la frontera amb Aragó i Catalunya fins a l’Alcalatén i la Plana Alta, obviant els enclavaments meridionals de l’orde de Montesa. Aquest espai portenc-maestratí presenta una certa uniformitat lingüística. El valencià/català, en la variant occidental, hi és la llengua històrica i predominant, i tot aquest espai forma part de l’extensa àrea de transició que trobem entre els dos principals dialectes occidentals, el nord-occidental i el sud-occidental o valencià. Olocau del Rei és l’únic poble d’aquest territori on es parla una altra varietat lingüística, el castellanoaragonès (fig. 2). Aquest territori pertangué històricament a la sotsgovernació de Castelló o dellà Uixó, i actualment a la província de Castelló. El Baix Maestrat i els Ports, a més de Tírig, Catí i Ares (Alt Maestrat), depenen del partit judicial de Vinaròs, mentre que la resta de municipis més al sud depenen del de Castelló. De la mateixa manera, el Baix Maestrat i els Ports (llevat de Castellfort) i Catí (Alt Maestrat) depenen de l’hospital de Vinaròs i la resta, del de Castelló. Tot aquest territori pertangué íntegrament a la diòcesi de Tortosa, llevat d’Olocau, que era de Saragossa. Tanmateix, després de la reforma dels anys 1957-1960, només els Ports (incloent-hi Olocau) i el Baix Maestrat, així com Tírig i Catí (Alt Maestrat) continuen depenent de Tortosa, mentre que la resta forma part del nou bisbat de Sogorb-Castelló (Piqueras i Sanchis, 1992). Figura 2. Llengües parlades a l’àrea del Maestrat i els Ports
Font: elaboració pròpia a partir de la Llei de Llengües d’Aragó i de la Llei d’Ús i Ensenyament de València –75–