RCMIC, 43

Vol. 43 2023

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

3

CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT MICOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS (ESPANYA). XXVII. SIQUIER, J.L.1, PINTOS, À.1, SALOM, J.C.1, ESTEVE-RAVENTÓS2, F., PANCORBO, F.3, PLANAS, J.4, CONSTANTINO, C.5 i FIOL, LL.6 1.- Interdiscyplinary Ecology Group. University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7,5. E-07122-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mails: pepemycete@hotmail.com; info@cultivospima.com; joancarles.salom@gmail.com 2.- Universidad de Alcalá, Facultad de Ciencias, Departamento de Ciencias de la Vida (Botánica). E-28805-Alcalá de Henares (Madrid). E-mail: fernando.esteve@uah.es 3.- Sociedad Micológica de Madrid, Real Jardín Botánico. C/ Claudio Moyano 1, E-28014-Madrid.

E-mail: fermin@socmicolmadrid.org 4.- Carrer Can Socies, nº 12. E-07010-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es 5.- Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN). Carretera Palma Port de Sóller Km 30,5 Sóller 07100 Illes Balears. E-mail: micobalear@gmail.com 6.- Departament de Biologia. Universitat de les Illes Balears. E-07122-Palma de Mallorca. E-mail: lluis.fiol@gmail.com

RESUM: Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXVII. Se citen cinquanta-sis tàxons de fongs, un dels quals és primera citació per a Espanya: Mallocybe plebeia Bandini, B. Oertel & O. Eberh. Vint-i-sis són primeres citacions a les Illes Balears: Dothiorella dulcispinae Jami, Gryzenh, Slippers & M.J. Wingf., Phyllosticta capitalensis Henn., P. philoprina (Berk & M.A. Curtis) Wikee & Crous, Phomopsis pittospori S.A. Archer, Paecilomyces saturatus (Nakaz, Y. Takeda & Suematsu) Samson & Houbraken, Diplocarpon rosae (Lib.) F.A. Wolf, Fusariella atrovirens (Berk) Sacc., Fusariella hughesii Chabelska-Frydaman, Trochila ilicina (Nees ex Fr.) Courtec., Cocoicola fusispora (C. Booth & D.E Shaw) K.D. Hyde, Harzia verrucosa (Tognini) Hol. Jech, Ruptoseptoria unedonis (Roberge ex Desm.) Quadvl., Verkley & Crous, Septoria petroselini (Lib.) Desm., Tuber puberulum Berk. & Broome, Chaetopyrena penicillata (Fuckel) Höhn, Hansfordia ovalispora S. Hughes, Zygosporium masonii S. Hughes, Clavulinopsis trigonospora Franchi & M. Marchetti, Entoloma assiduum Vila, Reschke, Corriol, Polemis & Loizides, Gymnopilus suberis (Maire) Singer, Hebeloma porphyrosporum Maire, Inocybe juniperina M. Marchetti, Franchi & Bizio, Pleurotus citrinopileatus Singer, P. pulmonarius (Fr.) Quél., Phaeomarasmius rimulincola (Rabenh.) Scherff., i Cystidiopostia hibernica (Berk. & Broome) B.K. Cui, L.L. Shen & Y.C. Dai. També tres tàxons són primeres citacions a Mallorca, un a Menorca i dos a Cabrera.

Igualment dos són noves citacions a la Reserva Natural de s’Albufereta i un al Parc Natural de Mondragó i al Monument Natural de les Fonts Ufanes. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia.

Paraules clau: Ascomycota, Basidiomycota, Illes Balears, Espanya.

ABSTRACT Contribution to mycological knowledge of the Balearic Islands (Spain). XXVII. Fifty-six taxa of fungi found in the Balearic Islands are commented. After the information available to us, one of them seems to be a new record in Spain, twenty six in the Balearic Island, three in Majorca Island, one in Minorca Island and two in Cabrera Island. Also, two are new to the Natural Reserve of s’Albufereta and one to the Natural Parc of Mondragó. Remarks on their ecology, taxonomy and chorology are also included.

Key words: Ascomycota, Basidiomycota, Balearic Islands, Spain.

4

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

INTRODUCCIÓ Amb aquest article es continua amb la catalogació i el coneixement de la funga i els mixomicets de les Illes Balears. En aquesta vint-i-setzena contribució s’inclouen essencialment tàxons recol·lectats als darrers anys a l’illa de Mallorca, però també altres que estaven pendents d’etudi als herbaris dels autors des de fa anys, els quals varen ser recol·lectats igualment a Mallorca o en campanyes anteriors realitzades a Cabrera i Menorca. A més, apareixen tàxons d’interès prèviament citats, dels quals s’assenyalen noves localitats, a fi de conèixer millor la seva distribució.

Així, desprès d’aquest treball i sumant-los als ja catalogats o publicats, el número de tàxons de funga i mixomicets a les Illes Balears és de 2.411, a Mallorca 1.922, a Menorca 933, a Eivissa 604, a Formentera 228 i a Cabrera 148.

MATERIAL I METODOLOGIA Tots el tàxons que s’inclouen en aquest article duen menció del municipi, la localitat, la quadrícula UTM, l’altitud, l’hàbitat o el substrat on han estat recol·lectats, la data i el número del l’herbari on es conserven. A les observacions, basant-nos en SIQUIER & SALOM (2013) i de la seva primera actualització (2012-2022), es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa de Mallorca o novetats per als Catàlegs dels Espais Naturals Protegits següents: Parc Natural de Mondragó, Reserva Natural de s’Albufereta i Monument Natural de les Fonts Ufanes. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el qui ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo a fi de confirmar la identificació realitzada.

Tot el material descrit es troba dipositat i repartit en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom), CC (C. Constantino) i LF (Lluís Fiol) amb el número de referència que s’indica en cada cas; les mostres dels Inocybe s.l. es troben dipositades en l’herbari AH (Universidad de Alcalá de Henares); alguns fragments extrets per a la seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Olympus BX40, BX51 i Axioscop i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000 i DS300 i per les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix DMCTZ 40 i Amscope MU-900.

Per aïllar les formes sexuals en cultius purs, els ascomes madurs es varen mullar en aigua durant 2 hores i desprès es varen col·locar en la base d’una placa Petri i es varen cobrir amb la base invertida que contenia medi de cultiu agar-agar-aigua (WA) al 2%, suplementat amb 500 mg/L de cloramfenicol. Les plaques invertides s’incubaren a temperatura ambient durant 24 hores.

Les ascòspores germinades en el medi de cultiu es varen transferir a plaques de agar-extracte de malta (MEA) al 2% i s’incubaren a temperatura ambient. Per aïllar formes asexuals, es varen prendre mostres de conidis de colònies que creixien a l’hoste amb una agulla esterilitzada i se sembraren en una placa Petri que contenia WA al 2%, suplementat amb 200 mg/L de penicil· lina. Els conidis germinats es varen transferir posteriorment a plaques amb MEA al 2% i es varen incubar a temperatura ambient. Les mostres així aïllades s’estudiaren amb un microscopi Axioscop que opera amb contrast d’Interferència diferencial (DIC). Les imatges es varen obtenir amb una càmera FLIR utilitzant un software “Microscopia oberta” (A. Coloma). Les mesures es varen realitzar amb el sofware FIJI ImajeJ. Per algunes imatges de conidiòfors es va utilitzar el software d’apilonament d’imatges Zerene Stacker v. 1.04 (Zerene Systems LLC, Richland, WA, EEUU). Les descripcions morfològiques es basaren en cultius purs que creixien en MEA al 2 % a temperatura ambient.

Per a les espècies presentades d’Inocybe s.l. s’ha seguit el següent procés: les descripcions macroscòpiques es basen en material fresc, que posteriorment va ser deshidratat per a la seva con-

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

5

servació en herbari. La seqüenciació de les mostres es va realitzar en el laboratori de la Universitat d’Alcalá de Henares. Per a fer les descripcions microscòpiques es va utilitzar un microscopi òptic Nikon 55.i amb una cambra Nikon D90, connectada a un ordinador personal, utilitzant aigua i NH3 al 10-30% com a medis. Posteriorment, les imatges preses es van processar amb Adobe Lightroom. Les mesures d’espores i cistidis es van realitzar amb Piximetre 5.10 R 1541, havent-se triat el format “classique” per a presentar els resultats (http://ach.log.free.fr/piximetre/ piximetre5.htm). Les planxes s’han realitzat amb Adobe Illustrator 2021 per F. Pancorbo. Els cistidis es van mesurar sense cristalls i els basidis sense esterigmes. Per a las nomenclatura de les diferents espècies s’ha seguit l’Index Fungorum (http://www.indexfungorum.org) i MycoBank (http://www.mycobank.org).

ESPÈCIES ESTUDIADES ASCOMICOTA Botriosferials

Dothiorella dulcispinae Jami, Gryzenh, Slippers & M.J. Wingf.

(Fig. 1)

Descripció. Colònies que en MEA formen un miceli aeri molt dens, que vira del verd-olivaci a negre, amb el revers negre; les colònies se desenvolupen fins a 6 cm als 5 dies de cultiu a 25 °C. Els picnidis es produeixen en acícules de pi (Pinus halepensis) en MEA a les 2-3 setmanes, i són solitaris, de color bru fosc, globosos, papil·lats i fins a 220 µm d’ample, amb un coll curt de 100 µm. Peridi compost per 6-8 capes de textura angular formades per cèl·lules de color bru fosc, que s’aprimem i es presenten hialines a les capes més internes. Cèl·lula conidiògena formada per 1 o 2 cèl·lules, hialines, cilíndriques, que proliferen de forma percurrent. Conidi de 16-23 × 6-10 µm, ovoide, amb els àpexs arrodonits, de paret gruixuda i llisa; inicialment hialí i aseptat, després s’acoloreix de castany o sèpia i forma un septe, que el divideix en dues cèl·lules de diferent grandària.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39°38’13” N 02º38’53”E, 85 m, sobre fulla de Ceratonia siliqua, 20-XII-2022, AP_UIB_1085.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Phyllosticta capitalensis Henn.

(Fig. 2)

Descripció. Produeix taques irregulars sobre les fulles de l’hoste dins les quals s’observen els picnidis. Picnidis de 300 × 250 µm, bruns, agregats, erumpents, d’ampul·liformes a globosos, exsudant una abundant massa incolora de conidis. Peridi compost de 6-8 capes de cèl·lules de textura angular de més de 40 µm de gruix. Conidiòfors de 8-20 × 3-6 µm, subcilíndrics, sovint reduïts a cèl·lules conidiògenes o ramificats des d’un suport de cèl·lules basals i recoberts d’una capa mucilaginosa. Cèl·lula conidiògena terminal de 7-10 × 3-7 µm, de subcilíndrica a ampul· liforme o doliforme, hialina, llisa, que a vegades prolifera de forma percurrent prop de l’àpex.

Conidi de 12-14 × 5-7 µm, el·lipsoidal, gutulat, solitari, hialí, aseptat, de paret fina, que s’estreny a la base, i està envoltat d’una capa mucilaginosa, dotat d’un apèndix de 6-8 × 1-2 µm, hialí, recte o corbat i sense ramificar.

Material estudiat. MALLORCA. Calvià, Santa Ponça, hotel Kimpton Aysla Mallorca, 39º30’37”N 02º30’37”E, 35 m, sobre fulles de Photinia × fraseri, 10-III-2022, AP_1010.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

6

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 1.- Dothiorella dulcispinae Jami, Gryzenh, Slippers & M.J. Wingf. A) picnidis sobre acícula de pi en MEA; B-C) cèl·lules conidiògenes formant conidis; D-E) conidis septats. (Escales: B-D-E = 10 µm; C = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

7

Fig. 2.- Phyllosticta capitalensis Henn. A) picnidis sobre l’hoste; B) cèl·lules del peridi; C) cèl·lules conidiògenes formant conidis; D-E) conidis apendiculats, recoberts d’una làmina mucilaginosa. (Escales: B-C = 10 µm. D-E = 5 µm).

Phyllosticta philoprina (Berk & M.A. Curtis) Wikee & Crous

(Fig. 3)

Descripció. Es va trobar la forma sexual i asexual d’aquesta espècie. Fase asexual amb ascomes semblants als conidiomes, solitaris o en grups nombrosos, erumpents, globosos, de més de 300 µm, amb un coll curt de 100-150 µm i un ostíol central. Peridi format per 3-7 capes de cèl·lules amb textura angular. Ascs de 70-100 × 10-14 µm, de cilíndrics a claviformes, bitunicats, octospòrics, amb un pedicel curt i una cambra apical ben desenvolupada. Ascòspores de 16-22 × 6-9 µm, de biseriades a multiseriades, hialines, llises, granuloses a l’interior, amb la presència de gútules, aseptades, rectes, alguna vegada curvades o també citriformes, amb apèndixs mucoides a ambdós extrems de 7 × 3 µm. Forma asexual: picnidis de 250 µm de diàmetre, de brunencs a negres, agregats, erumpents, d’ampul·liformes a globosos, exsudant una abundant massa incolora de conidis. Ostíol central, de 20 µm de diàmetre. El peridi està format per 6-8 capes de cèl·lules de textura angular de més de 30 µm de gruix. Conidiòfors de 16-20 × 4-6 µm, de subcilíndrics a ampul·liformes, sovint reduïts a cèl·lules conidiògenes o ramificats des d’un

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

8

suport de cèl·lules basals recobert d’una capa mucilaginosa. Cèl·lula conidiògena terminal de 7-15 × 3-5 µm, de subcilíndrica a ampul·liforme o doliforme, hialina, llisa, que pot proliferar de forma percurrent prop de l’àpex. Conidi de 10-16 × 9-12 µm, solitari, hialí, de paret fina, gutulat, el·lipsoidal, que s’estreny a la base, envoltat d’una capa mucilaginosa i porta un apèndix hialí, recte o corbat, sense ramificar, de 6-8 × 1,5-2 µm.

Material estudiat. MALLORCA. Pollença, reserva natural de s’Albufereta-Can Cuarassa, al jardí de les Cases Velles, 39º52’37.58”N 03º04’56.03”E, 3 m, sobre fulles d’Ilex aquifolium plantat en un cossiol, conjuntament amb Trochila ilicina, 21-XI-2022, AP_1068, JLS 4527.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Diaportals

Phomopsis pittospori S.A. Archer = P. archeri B. Sutton Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Can Vela Petit, 39º5415.27”N 03º02’02.45”E, 25 m, infectant les fulles de molts garrovers (Ceratonia siliqua) d’aquesta localitat, 31-III-2022, AP_310322, JLS 4508.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Eurotials

Paecilomyces saturatus (Nakaz, Y. Takeda & Suematsu) Samson & Houbraken

(Fig. 4)

Descripció. Les colònies cobreixen tota la placa, creixent en MEA a 25 °C i són de color de verd a verd oliva fosc, formen un feltre dens de nombrosos conidiòfors, que els donen una aparença pulverulenta. Els conidiòfors es disposen en densos verticils o en ramificacions irregulars de més de 150 µm de longitud. Cèl·lula conidiògena fialídica, solitària o formant verticils, cilíndrica o més el·lipsoidal a la part basal, abruptament atenuada més amunt, formant un coll llarg, cilíndric, de 14-20 × 23 µm. Conidis de 3-5 × 2-3 µm, de hialins a grocs, més groc-brunencs en massa, de parets llises i morfologia variable, majoritàriament de subglobosos a el·lipsoidals formant cadenes. Clamidòspores no observades.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’20”N 02º38’54”E, 85 m, sobre fulles en descomposició d’Eucalyptus globulus, 20-VI-2022, AP_UIB_1076.

Observacions. A Index Fungorum apareix com a nom prioritari Paecilomyces dactyletheromorphus (Bat. & H. Maia); s’ha optat per seguir el criteri de Mycobank, ja que a SAMSON et al.

(2009) el recombinen a P. saturatus. Primera citació a les Illes Balears.

Helotials

Diplocarpon rosae (Lib.) F.A. Wolf

(Fig. 5)

Descripció. A la fase anomòrfica forma taques anfígenes sobre les fulles, de color bru fosc a negre, amb els marges irregulars, les quals poden confluir i acabar cobrint quasi tota la fulla que colonitzen. Miceli compost per brins filamentosos, inicialment hialins, que viren a brunencs quan són madurs i formen una xarxa subcuticular. Conidioma acervular, de 120-220 µm de diàmetre, subcuticular, de bru fosc a negre i de dehiscència irregular. Conidiòfor de 22-35 × 2-3 µm, hialí, ramificat quasi sempre lateralment, septat, llis. Cèl·lula conidiògena de 2-5 × 2 µm, hialina, holoblàstica, anel·lídica, doliforme o cilíndrica. Conidi de 14-25 × 4-8 µm, hialí, amb un septe, que dona lloc a cèl·lules de diferents grandàries on, normalment, la cèl·lula superior és de mida més gran, el·líptiques, cilíndriques, amb la base i l’àpex arrodonit, gutulades, constrictes en el septe,

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

9

algunes vegades corbades.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’18”N 02º38’58”E, 85 m, sobre fulles en descomposició de Rosa chinensis, 9-I-2023, leg. R. Martínez, AP_UIB_1070.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Fusariella atrovirens (Berk.) Sacc.

(Fig. 6)

Descripció. Colònies de creixement moderat, de 30 a 35 mm de diàmetre als 14 dies i que esporulen a les 4-5 setmanes; inicialment blanques, virant amb el temps del verd fosc al negrós; miceli aeri, llanós i de creixement irregular. Conidiòfors de 70 × 2-3 µm, hialins o de color bru pàl·lid, de llisos a lleugerament rugosos, portadors de fiàlids en grups de 2-3. Fiálids de 20-30 × 2-4 µm, hialins o de color bru pàl·lid, sovint verrucosos en la part subapical, subulats i amb un diminut collaret. Conidis de 20-27 × 5-7 µm, disposats en cadenes, on cadascun es desplaça lateralment respecte del següent, de color bru olivaci a negrós quan estan en massa, llisos, fusiformes, lleugerament geniculats, o un xic punxeguts, amb la base arrodonida i, també, lleugerament constrictes en els septes.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’17”N 02º38’58”E, 90 m, sobre fulles en descomposició de Ruscus hypoglossum, 9-VI-2022, AP_UIB_1082, LF 90.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Fusariella hughesii Chabelska-Frydaman

(Fig. 7)

Descripció. Colònies de creixement moderat, entre 30 i 40 mm de diàmetre als 14 dies; inicialment de color blanc a crema. Miceli aeri, llanós, formant anells concèntrics, a mida que creix, i vira al color verd-gris brunenc. Conidiòfors de fins a 100 µm de longitud, erectes, hialins, ramificats en forma de canelobre. Fiálids de 22-30 × 2-3 µm, hialins, de paret prima, cilíndrics, amb collaret cilíndric i normalment disposatss en verticils de fins a 4 fiàlids. Conidis de 15-19 × 2-4 µm, disposats en cadenes llargues, hialins o gris pàl·lid (quan s’observen en massa), llisos, de paret prima, cilíndrics, amb 1-3 septes, lleugerament atenuats a l’àpex i amb la base truncada.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’58”N 02º38’58”E, 85 m, sobre fulles en descomposició de Celtis australis, 9-VI-2022, AP_IUB_1057.

Observacions. Aquesta espècie de Fusariella forma cadenes de conidis sense desplaçament lateral. Primera citació a les Illes Balears.

Moellerodiscus lentus (Berk. & Broome) Dumont Material estudiat. MALLORCA. Pollença, l’Arboçar, 39º50’22,31”N 03º02’50,46”E, 42 m, sobre garroves de Ceratonia siliqua vells, sota l’arbre, 7-XI-2001, JLS 1226, ALV 2596. Ibid., 20-XI-2001, JLS 1257. Ibid., 28-VIII2002, JLS 1492. Palma de Mallorca, Parc Bit, 39º38’15”N 02º37’53”E, 110 m, sota Ceratonia siliqua, damunt fulles i garroves molt humides i en descomposició, 12-III-2016, JCS 193A, ALV 19749.

Observacions. A SALOM et al. (2023, en premsa), es cita a partir de mostres d’Eivissa com a nou a les Illes Balears, i s’hi aporta una descripció acurada, tant macro com microscòpica. De les mostres trobades a les Balears, se n’han seqüenciat dues JLS 1226 i JCS 193A, les quals han donat com a resultat una similitud del 100% amb una mostra depositada en el Genbank (KJ941083). Primeres citacions a l’illa.

10

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 3.- Phyllosticta philoprina (Berk. & M.A. Curtis) Wikee & Crous. A) ascoma sobre l’hoste, B-C) ascs; D-E-F-G) conidis amb apèndixs mucoides; H-I) anvers i revers de les colònies en MEA; J) picnidis sobre acícula de pi en AW; K-L) cèl·lules conidiògenes formant conidis; M-N) conidis apendiculats. (Escales: B-C = 20 µm, D-E-F-G K-L-M-N = 5 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

11

Fig. 4.- Paecilomyces saturatus (Nakaz, Y. Takeda & Suematsu) Samson & Houbraken. A) colònia en MEA; C-D) conidiòfors i fiàlids formant cadenes de conidis. (Escala: B-C-D = 10 µm).

Trochila ilicina (Nees ex Fr.) Cortec.

(Fig. 8)

Descripció. Els apotecis de 300-600 µm de diàmetre es troben a la part superior de les fulles; són més o menys circulars, relativament poc visibles a ull nu, ja que quan la fulla està seca, queden incrustats en el teixit mort i parcialment recoberts per la cutícula de la fulla. Quan s’hidraten, són erumpents, s’aixeca la tapa que els cobreix, i es veu l’himeni, de color verd fosc. Paràfisis de 90-110 × 3-4 µm, cilíndriques, septades, amb la cèl·lula apical més ampla, que conté una o diverses gútules refringents, de color verd clar a verd fosc. Ascs de 60-80 × 8-12 µm, cilíndrics, claviformes, octospòrics, amb porus simple a l’àpex, que es tenyeix de blau amb IKI. Ascòspores de 12-15 × 5-7 µm, el·líptiques, fusiformes, aseptades i amb diverses gútules lipídiques en el seu interior.

Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Reserva Natural de s’Albufereta-can Cuarassa, en el jardí de les Cases Velles, 39º52’37.58” N, 03º04’56.03” E, 3 m, sobre fulles caigudes d’Ilex aquifolium, plantat en un cossiol, creixent juntament amb Phyllosticta philoprina, 21-XI-2022, AP_1056, JLS 4527.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears i per a la Reserva Natural de s’Albufereta.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

12 Fil·lacorals

Cocoicola fusispora (C. Booth & D.E Shaw) K.D. Hyde

(Fig. 9)

= Anthostomella fusispora C. Booth & D.E. Shaw Descripció. Estromes en relleu, d’entre 3 × 2 cm, clarament visibles a ull nu, amb nombrosos punts ostiolars que exsuden masses d’ascòspores. Ascomes de fins a uns 200 µm d’altura, nombrosos, de marges estrets, situats a la part més alta dels estromes. Peridi integrat per diverses capes de cèl·lules angulars de color brunenc. Perífisis de 100-120 × 2-3 µm, trabeculars i hialines.

Ascs de 33-45 × 25-30 µm, hialíns, octospòrics, claviformes, de paret gruixuda, amb pedicel llarg i àpex arrodonit. Ascòpores de 27-35 × 8-13 µm, unicel·lulars, brunes, amb paret gruixuda, finament estriades, de fusiformes a el·lipsoidals, amb ambdós extrems aguts o amb un arrodonit o lleugerament apiculat.

Material estudiat. MALLORCA. Llucmajor, s’Arenal, parc aquàtic Aqualand, 39º29’39”N 2º45’40”E, 31 m, sobre pecíol de Washingtonia robusta, 2-II-2023, AP_1098.

Observacions. Cocoicolia californica (M.E. Barr, Ohr & M.K. Murphi) K.D. Hyde & P.F. Cannon, és molt semblant a C. fusispora, ja que ambdues espècies són multi-ostiolades, però les ascòspores de C. fusispora són de major grandària (16-21 × 5-6,5 µm) que les de C. californica (27-35 × 8-13 µm). Els símptomes que causa C. fusispora sobre el pecíol de la planta hoste són una decoloració de forma allargada que sol ser de color marró, juntament amb lesions o ratlles que discorren en tota la seva longitud i el raquis. El fong l’acaba envaint profundament i destrueix tot el seu teixit vascular, cosa que fa que es marceixi un segment de la fulla o tota la fulla sencera. Primera citació a les Illes Balears.

Histerials

Hysterium pulicare Pers.

Material estudiat. MALLORCA. Sóller, finca Ca n’Aí, 39º46´11”N 02º41´02”E, 7 m, sobre escorça d’Eucalyptus sp, X-2000, CC 004-2000.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Leotials

Leotia lubrica (Scop.) Pers.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º50’53”N 02º53’54”E, 514 m, sobre tronc mort de Pinus halepensis, 3-XI-2018, CC 010-2018.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Melanosporals

Harzia verrucosa (Tognini) Hol. Jech

(Fig. 10)

Descripció. Colònies que assoleixen fins a 20-25 mm de diàmetre als 7 dies en MEA a 25 °C; de tons brunencs, pulverulentes, amb el marge difús i el revers incolor. Miceli superficial i immers. Hifes ramificades, llises, de 4-7 µm de gruix. Conidiòfor de fins a 100 µm de longitud i 4-8 µm de gruix, ramificat, sovint en angle recte, atenuat a l’àpex, amb parets llises. Cèl·lules conidiògenes terminals de 25-50 × 3-6 µm, subulades, llises. Conidis de 17-26 × 17-23 µm, que naixen als àpexs de les cèl·lules conidiògenes, solitaris, unicel·lulars, de globosos a obovoides o subglobulosos, de color bru o canyella, verrucosos. Sinanamorf tipus proteophiala, amb estípit de 30-40 × 5-6 µm, de hialí a grisenc, sinuós i aseptat o amb 1 o 2 septes; vesícula globosa, de

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

13

8-12 µm de diàmetre. Cèl·lula conidiògena de 6-9 × 4-5 µm, fialídica i ampul·liforme. Conidi de 4 × 2 µm, obovoide, subglobulós, amb la base truncada i hialí.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’58”N 02º38’58”E, 85 m, sobre fulles en descomposició de Ruscus hypoglossum, 9-VI-2022, AP_UIB_1057, LF 912.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Micoesfaerel·lals

Ruptoseptoria unedonis (Roberge ex Desm.) Quadvl., Verkley & Crous

(Fig. 11)

= Septoria unedonis Roberge ex Desm.

Descripció. Forma nombroses taques sobre les fulles, petites, amfígenes, de circulars a irregulars, blanquinoses en el centre i amb un marge ampli de color porpra. Conidioma negre, allargat, picnidial, amb obertura de ruptura irregular, de més de 400 µm de diàmetre, que exsuda una massa mucilaginosa blanca formada per nombrosos conidis. Peridi de 3-8 capes de cèl·lules, de textura angular, que són hialines a les capes mes internes i brunes a les externes. Conidiòfors de 8-14 × 2-4 µm, subcilíndrics, llisos, més verrucosos a la base, amb 1-2 septes; revesteixen tota la cavitat interna del conidioma. Cèl·lules conidiògenes de 5-10 × 2-4 µm, integrades, terminals, subcilíndriques, llises, que proliferen de forma simpodial a l’àpex, o d’àpexs fialídics, amb una suau constricció periclinal. Conidi de 30-50 × 2-3 µm, solitari, hialí, llis, gutulat, subcilíndric, irregularment corbat, amb l’àpex obtús i amb la base truncada, amb 1-3-(6) septes.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, urbanització es Guix, 39º49’01,7”N 02º53’35,98”E, 525 m, sobre fulles d’Arbutus unedo, 21-IX-2022, AP_1055, JLS 4506.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Septoria petroselini (Lib.) Desm.

(Fig. 12)

DESCRIPCIÓ. Taques indefinides, que formen marges bruns i produeixen una decoloració, que avança amb el temps, als pecíols i a les fulles de l’hoste. Conidioma d’entre 80-220 µm de diàmetre, amb nombrosos picnidis semisubmergits, majoritàriament de color negre, amb una obertura central, inicialment estreta, que amb el temps s’eixampla i que allibera cirrus blanquinosos.

Paret del conidioma composta per 2-4 capes de cèl·lules de textura angular, brunenquess en les capes externes i hialines a les internes. Cèl·lules conidiògenes de 5-10 × 3-6 µm, ampul·liformes, hialines, discretes, holoblàstiques i que proliferen de forma simpodial o percurrent. Conidis de 25-80 × 2-3 µm filiformes, rectes o flexuosos, hialins, septats (3-5 septes, que poden ser constrictes), amb la cèl·lula superior atenuada a l’ àpex i truncada a la base, amb contingut granular o amb gútules lipídiques diminutes al voltant dels septes i en els extrems.

Material estudiat. MALLORCA. Calvià, Santa Ponça, hotel Kimpton Aysla, 39º30’37”N 02º30’13”E, 35 m, sobre fulles de julivert (Petroselinum crispum), 18-II-2022, AP_1064.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Pezizals

Helvella fuscolacunosa Skrede & T. Schumach.

Material estudiat. MALLORCA. Bunyola, sa Comuna de Bunyola, 39º42’ 39,98”N 02º43’41,70”E, 630 m, entre la molsa, a l’alzinar de Quercus ilex, 26-XI-2021, JLS 4491, ALV 40216, JLS 4492, ALV 40217.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

14

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 5.- Diplocarpon rosae (Lib.) F.A. Wolf. A-B) taques en les fulles de l’hoste; C) picnidi; D-F) conidiòfor i conidis en formació en la cèl·lula conidiògena; E) conidis gutulats (Escales: C = 100 µm; D-F = 10 µm).

Fig 6.- Fusariella atrovirens (Berk) Sacc. A) colònia sobre MEA; B-C-D-G) conidiòfors i fiàlids dels quals sorgeixen els conidis; E-F) conidis. (Escala: B-C-D-E-F-G = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

15

Fig. 7.- Fusariella hughesii Chabelska-Frydaman. A) colònia sobre l’hoste; B-C-D) conidiòfors amb fiàlids dels quals sorgeixen els conidis; E) conidis. (Escales: B-C-D = 10 µm; E = 5 µm).

Fig. 8.- Trochila ilicina (Nees ex Fr.) Courtec. A) apotecis sobre l’hoste; B) ascs i paràfisis en Lugol (IKI); C) ascs i paràfisis en aigua; D) ascòscospora gutulada; E) ascs amb porus blau per reacció al Lugol; F) Asc en aigua; G) paràfisis. (Escales: A = 200 µm; B = 20 µm; C-E-F-G = 10 µm; D = 5 µm).

16

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Helvella neopallescens Skrede & T. Schumach.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º49’51,05”N 02º53’48,10”E, 568 m, sobre molses, a l’alzinar de Quercus ilex, 27-XI-2021, JLS 4496, ALV 40218 i 40219.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Peziza repanda Pers.

Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Can Cuarassa, Reserva Natural de s’Albufereta, al jardí de les Cases Velles, 39º52’41,19”N 03º04’52,63”, 1 m, sobre una estora vella abandonada i molt mullada, juntament amb Agrocybe pediades, 27-XI-2021, JLS 4499.

Observacions. Primera citació a la Reserva Natural.

Tuber nitidum Vittad.

Material estudiat. MALLORCA. Búger, ses Planes (prop de Binissatí), 39º44’56.80”N 02º58’22,86”E, 67 m, hipogeu a l’alzinar de Quercus ilex, 21-III-2015, JLS 3884, JCS 180A, ALV 35187.

Observacions. Aquesta mostra va ser identificada com a T. rufum f. apiculatum E. Fisch., a SIQUIER et al. (2017). Un cop estudiada molecularment, resultà ser T. nitidum, per la qual cosa el tàxon corresponent ha de ser eliminat del Catàleg Balear. Nova localitat a l’illa.

Tuber puberulum Berk. & Broome Material estudiat. MALLORCA. Costitx, Can Verdor, 39º39´48”N 02º58´18” E, 90 m, hipogeu a l’alzinar de Quercus ilex, 11-IV-2015, JLS 3887, JCS 185A, ALV 35195.

Observacions. Aquestes mostres varen ser identificades com a Tuber borchii Vittad. a SIQUIER et al. (2017). Seqüenciades posteriorment, han resultat correspondre a T. puberulum. Existeix un tàxon anomenat Tuber puberulum var. borchioides G. Gross, (actualment sinònim de T. puberulum), i això ens demostra que hi ha una alta afinitat entre el dos tàxons. Segons la nostra opinió, a més d’estudiar les característiques microscòpiques, és necessari també estudiar genèticament totes les tòfones amb aspecte de T. borchii, ja que aquesta espècie presenta una gran quantitat d’espores el·lipsoidals, com les de T. puberulum; en canvi, T. puberulum també les pot presentar globuloses, com les de T. borchii. Al Catàleg la cita de T. borchii que es menciona d’aquesta localitat s’ha d’eliminar, però ara, com a T. puberulum, és primera citació a les Illes Balears.

Pleosporals

Chaetopyrena penicillata (Fuckel) Höhn

(Fig. 13)

DESCRIPCIÓ. Picnidis de 300-600 µm de diàmetre, superficials, solitaris o gregaris, cònics, de globosos a subglobosos, de color bru fosc a negre, ostiolats, envoltats de setes, de 110 a 160 µm de llarg, brunes, de paret gruixuda, septades, sense ramificar o rarament ramificades, que s’atenuen vers a l’àpex. Peridi format per 3-4 capes de cèl·lules de textura angular i de color brunenc.

Cèl·lules conidiògenes de 8-12 × 7-11 µm, que revesteixen la paret interna del picnidi, globoses, subglobuloses o piriformes, amb l’àpex més estret, amb un locus conidiògen. Conidis de 13-18 × 2,5-4,5 µm, hialins, aseptats, cilíndrics, amb els àpexs arrodonits, ocasionalment rectes o alguns lleugerament corbats. Colònies en MEA 2% a 25 °C, taronja clar, amb una zona concèntrica més fosca; miceli aeri flocós, que produeix nombrosos picnidis, amb el revers més fosc.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

17

Material estudiat. MALLORCA. Palma, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’13”N 02º38’18,46”E, 84 m, sobre fulles en descomposició de Celtis australis, 21-I-2023, AP_UIB_1058.

Observacions. La nostra col·lecció coincideix plenament amb les que s’inclouen a ARZANLOU & KHODAEI (2012), que van ser aïllades a partir de símptomes de podridura seca a les baies d’Eleagus angustifolia a l’Iran. També coincideix amb les de WANG et al. (2016), que vivien endòfites i varen ser aïllades sobre Ephedra intermedia a la Xina. Primera citació a les Illes Balears.

Xil·larials

Hansfordia ovalispora S. Hughes

(Fig. 14)

Descripció. Colònies anfigenes, majoritàriament epífil·les, de color gris a gris fosc. Miceli immers a l’inici, després superficial. Conidiòfors de fins a 600 × 3-4 µm, bruns a la base, que surten solitaris o en grups de 2-(3) des de les cèl·lules basals, s’atenuenen vers a l’àpex, que és hialí i que, a la part superior, porten diverses ramificacions fèrtils. Cèl·lules conidiògenes de 30 × 2-4 µm, inicialment hialines, brunes al madurar. Conidis de 7-11 × 4-6 µm, el·lipsoidals, subhilalins, llisos, que quan es desprenen deixen una diminuta cicatriu a la cèl·lula conidiògena.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’18”N 02º38’57”E, 85 m, sobre fulles en descomposició de Ceratonia siliqua, 20-IX-2022, AP_UIB_1086.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Poronia punctata (L.) Fr. Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Son Torrella, 39º46’57”N 02º46’26”E, 915 m, sobre excrements equins, 17-I-1992, CC 048-1992. Valldemossa, Son Pax, 39º40’22”N 02º37’04”E, 289 m, sobre excrements equins, XII-1998, CC 013-1998. Escorca, L’Ofre, 39º46’02”N 02º46’03”E, sobre excrements equins, 13-XI-2012, CC0272012.

Observacions. Les dues primeres mostres s’han recol·lectat a dues noves localitats a l’illa.

Zygosporium masonii S. Hughes

(Fig. 15)

Descripció. Colònies efuses, irregulars, amfígenes, majoritàriament epifil·les. Miceli superficial, d’hifes de 2-3 µm d’ample, ramificades, sinuoses, septades i hialines o de color bru fosc. Conidiòfors de fins a 100 × 2-3 µm de longitud, erectes, setiformes, septats, amb cadenes de fins a 6 vesícules integrades, de color bru, de 7-12 × 4-5 µm en la part més ampla i que acaben amb una cèl·lula apical més llarga, hialina i amb l’àpex semibulbós. Cèl·lules conidiògenes de 3-6 × 3-4 µm hialines, poliblàstiques, subjectes a les vesícules, ampuliformes, dues per vesícula, i que en l’àpex proliferen de forma simpodial, portant 2 o 3 conidis. Conidis de 6-8 × 3-4 µm, el·líptics i hialins.

Material estudiat. MALLORCA. Palma de Mallorca, Campus de la Universitat de les Illes Balears, 39º38’11”N 02º38’52”E, 90 m, sobre fulles en descomposició de Ruscus hypoglossum, 15-VI-2022, AP_UIB_1071, LF 913.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

BASIDIOMICOTA Agaricals

Agaricus freirei Blanco-Dios Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º49’51,05”N 02º53’48,10”E, 568 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb alguns exemplars de Pistacia lentiscus, 27-XI-2021, JLS 4494.

18

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Observacions. Podem trobar una descripció detallada d’aquesta espècie a SIQUIER et al. (2018).

Nova localitat a l’illa.

Agrocybe pediades (Fr.) Fayod Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Can Cuarassa, Reserva Natural de s’Albufereta, al jardí de les Cases Velles, 39º52’41,19”N 03º04’52,63”, 1 m, sobre una estora vella abandonada i molt mullada, juntament amb Peziza repanda, 27-XI-2021, JLS 4505.

Observacions. Primera citació a la Reserva Natural.

Battarrea phalloides (Dikcs.) Pers.

Material estudiat. MALLORCA. Algaida, sa Pleta des Porrassar, 39º33’11”N 02º53’55”E, 225 m, a l’alzinar de Quercus ilex, XI-2018, CC 003-2018. Sóller, Port de Sóller, 39º47’59’’N 02º41’51’’E, 18 m, dins un test amb Iucca sp. a una casa particular, 4-VIII-2022, CC 001-2022.

Observacions. Resulta si més no sorprenent la trobada a la primera localitat, que es localitza a l’interior de Mallorca, on fructifica cada any. Noves localitats a l’illa.

Clavulinopsis trigonospora Franchi & M. Marchetti Material estudiat. MALLORCA. Sóller, zona Bens d’Avall, 39º46’49”N 02º40’03”E, 150 m, entre molses al pinar de Pinus halepensis, 4-XI-1995, leg. J. Arbona, JLS 4557.

Fig. 9.- Cocoicola fusispora (C. Booth & D.E Shaw) K.D. Hyde. A-B) estromes a l’ hoste; C) paràfisis i asc; D-E) ascòspores. (Escala: C-F = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

19

Fig. 10.- Harzia verrucosa (Tognini) Hol. Jech. A-B-C) conidiòfors i cèl·lules conidiògenes formant conidis verrucosos; D-E) sinanamorf tipus proteophiala; F) holomorf (Escala: A-F = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

20

Observacions. Espècie de recent creació a FRANCHI & MARCHETTI (2020) que, com ja indica el seu epítet específic, té les espores majoritàriament subtriangulars, però també en presenta de quadrangulars, panxudes o, en etapes juvenils, subglobuloses (totes aquestes morfologies s’han pogut observar a la mostra estudiada) amb una gútula lipídica grossa o amb moltes més petites i granulacions groc-verdoses; els basidis són de monospòrics a bispòrics (aquests més predominants), però també n’hi ha de tetraspòrics. Els dos exemplars trobats presentaven uns basidiomes amb unes mides més amples que les descrites al llibre esmentat. Primera citació a les Illes Balears.

Clitocybe vibecina (Fr.) Quél.

Material estudiat. MALLORCA. Bunyola, Comuna de Bunyola, 39º42’19”N 02º43’12”E, 627 m, a l’alzinar de Quercus ilex, XII-2012, JLS 3680.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Cryptomarasmius corbariensis (Roum.) T.S. Jenkinson & Desjardin = Marasmius corbariensis (Roum.) Sacc., Material estudiat. CABRERA. Zona alta de cala en Ganduf, 39º08’55,64”N 02º 56’28,21”E, 21 m, sobre fulles caigudes de Pistacia lentiscus, vora Pinus halepensis, 24-XI-1994, leg. J.L. Siquier i X. Lillo, JLS C133B.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Entoloma assiduum Vila, Reschke, Corriol, Polemis & Loizides Material estudiat. MALLORCA. Escorca, predi Escorca, 39º49’27,05”N 02º51’24,42”E, 640 m, a l’alzinar de Quercus ilex amb alguns exemplars de Pinus halepensis, 24-X-2016, JLS 4512, CC 012-2016a, ALV 40288.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Entoloma mougeotii (Fr.) Hesler Material estudiat. CABRERA. Camí des caló des Palangrers al pla de ses Sitges. 39º08’48,60”N 02º57’21,63”E, 21 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Pistacia lentiscus, 24-XI-1994, JLS C128B.

Observacions. Aquesta espècie es podria confondre amb E. atrocoeruleum Noordel., però aquesta darrera presenta una aresta laminar sense queilocistidis (fèrtil) cosa que fa que fàcilment es puguin diferenciar, tot i que macroscòpicament són bastant semblants. Primera citació a l’illa.

Flammulaster carpophilus (Fr.) Earle Material estudiat. MALLORCA. Santanyí, parc natural de Mondragó, Can Feo Gran, 39º21’08,87”N 03º10’39,27”E, 30 m, entre fullaraca de Quercus ilex, 17-XII-2005, JLS 2148.

Observacions. Primera citació pel Parc Natural.

Galerina atkinsoniana f. atkinsoniana AH Sm. Material estudiat. MALLORCA. Bunyola, sa Comuna de Bunyola, 39º42’36,88”N 02º43’41,24”E, 628 m, entre la molsa a l’alzinar de Quercus ilex, 26-XI-2021, JLS 4493.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

21

Gymnopilus suberis (Maire) Singer Material estudiat. MALLORCA. Sóller, port de Sóller, jardí particular, 39º47’58”N 02º41’52”E, 25 m, fructificant sobre un bust realitzat amb fusta de palmera cocotera (Cocos nucifera) que feia 10 anys que s’havia portat a l’illa des de Bali (Indonèsia), 14-XI-2020, CC 31-2020, duplicat a JLS 4510 i ALV 36396.

Observacions. Ens resulta sorprenent tant el substrat on l’hem trobat, com posteriorment el resultat de la seqüenciació de la regió ITS nrDNA de la mostra recol·lectada. Aquesta, una vegada realitzat el BLAST, va presentar només dues bases diferents amb la seqüència AY281015 del Genbank. Primera citació a les Illes Balears.

Hebeloma porphyrosporum Maire Material estudiat. MALLORCA. Son Torrella, 39º47’06”N 02º46’37”E, 893 m, a l’alzinar de Quercus ilex vora ossos de xot o cabra, XI-1998, CC-004-018-1998. Escorca, 39º49’40”N 02º51´19”E, 658 m, a l’alzinar de Quercus ilex vora ossos de xot o cabra, 25-X-2015, CC 026-2015 i 027-2015. Ibid., X-2018, CC 074-2018.

Observacions. BEKER et al. (2016) demostren que H. sarcophyllum és una espècie de distribució nord-americana i la que es troba en àrees mediterrànies és, de fet, H. porphyroporum Maire; per tant, consideram que es cal eliminar H. sarcophyllum del Catàleg. Primera citació a les Illes Balears.

Inocybe juniperina M. Marchetti, Franchi & Bizio Material estudiat. MALLORCA. Capdepera, cala Mesquida, 39º44’26.01”N 03º 25’52,05”E, 21 m, dunes con Pinus halepensis, 6-XII-2010, AH 56833.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Leucoagaricus viridariorum G. Muñoz, A. Caball., Salom & Vizzini Material estudiat. MALLORCA. Sóller, Jardí Botànic de Sóller, 39º45’52”N 02º42’33”E, 81 m, en el jardí, 17IX-2019, CC 006-2019. Ibid., IX-2020, CC 013-2020.

Observacions. Tal com indica el seu epítet específic, aquesta espècie, molt termòfila, sempre s’ha trobat a jardins, jardineres i parcs urbans. Nova localitat a l’illa.

Mallocybe plebeia Bandini, B. Oertel & O. Eberh.

(Fig. 16)

Descripció. Píleu de 50-60 mm de diàmetre, inicialment campanulat, amb l’edat més àmpliament convex, no umbonat; marge incurvat de jove, que es manté amb l’edat, velipel·lis no observada; color bru-ocraci, amb el centre més fosc; superfície seca, no higròfana, de llisa a tomentosa, que es dissocia en esquames adpreses o àmpliament separades de color bru fosc. En els exemplars joves, presència de restes de cortina al marge del píleu, de blanques a beix, que desapareixen amb el creixement. Làmines moderadament denses, decurrents per una dent (L = 45-50; l = 1-2(3), de color palla en exemplars joves, amb l’edat olivàcies amb algunes taques marrons, aresta de sencera a finament crenulada, inicialment blanquinosa, més brunenca amb la caiguda de les espores. Estípit de 58-70 × 9-10 mm, de recte a lleugerament corbat, buit, cilíndric, s’eixampla lleugerament vers a la base, que és bulbosa; superficie esquamosa amb esquametes adpreses, pruïnosa a l’àpex, de color olivaci groguenc a la part superior i bru a la resta, excepte a la base, que és groc llimona. Cortina absent. Carn fibrosa, blanquinosa amb reflexos groguencs, que s’intensifiquen a la base de l’estípit. Olor un xic de terra o de mel. Sabor no comprovat. Basidiòspores (7,4)-8,3-9,0-9,7-(10,9) × (4,9)-5,1-5,5-5,8-(6,1) µm, Q = (1,4)-1,5-1,7-1,8-(1,9), n = 90, llises, de subel·líptiques a subamigdaliformes, amb els àpexs arrodonits. Basidis de (28,0)-33,3-37,7-

22

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 11.- Ruptoseptoria unedonis (Roberge ex Desm.) Quadvl., Verkley & Crous. A-B) lesions en les fulles de l’hoste; C) picnidis sobre l’hoste; D) conidis corbats. (Escala: D = 10 µm).

42,6-(46,8) × (7,9)-8,5-9,7-11,0-(12,1) µm, Q = (2,9)-3,2-3,9-4,5-(5,7), tetraspòrics, rarament bispòrics, claviformes, molts entre ells amb un contingut intracel·lular ocre-groguenc. Aresta fèrtil, heterogènia, amb abundants basidis i nombrosos queilocistidis agrupats amb raïms, llargs, estrets, de base pluriarticulada, hialins, de parets fines, sense cristalls i articulats, amb els articles terminals de (16,9)-20,4-27,2-34,1-(37,2) × (6,6)-7,5-9,7-11,7-(15,6) µm, Q = (1,8)-2,1-2,9-3,7 (4,5), claviformes o vesiculosos, a vegades subcilíndrics o piriformes, sovint ramificats a partir d’una hifa comú que sorgeix del subhimeni, o, a vegades, formant cadenes curtes concatenades.

Pleurocistidis absents. Estipitipel·lis del tipus cutis, amb hifes paral·leles i pèls caulocistidioides vers a l’àpex de l’estípit, multiseptats, curts, cilíndrics, a vegades amb l’element terminal un xic punxegut. Fíbules presents i nombroses.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, torrent de l’ Ofre, 39°46’35”N 02°46’37”E, 764 m, sota Populus nigra, en sòl calcari, 19-XI-2012, leg. J. Llistosella, J.C. Salom i F. Esteve-Raventós, AH 40431, JCS-1187B, seqüències ITS i LSU GenBank OQ919393 i OQ919408.

Observacions. L’estudi d’aquesta col·lecció, tant morfològicament com molecularment, coincideix amb aquesta espècie de recent descripció (BANDINI et al. (2022b). Els exemplars, recol·lectats, eren bastant robusts i presentaven una coloració groga intensa a la carn de la base de l’estípit, cosa que va fer que l’anomenàssim Inocybe (Mallocybe) macrofulvipes ad interim., per la seva semblança amb l’espècie I. fulvipes Kühner, actualment recombinada també, dins el gènere Mallocybe (Kuyper) Matheny, Vizzini & Esteve-Rav. Segons les dades generades a partir del BLAST realitzat amb les seqüències obtingudes, M. plebeia sembla mostrar una distribució àmplia a Europa, encara que ha estat sovint identificat com Inocybe dulcamara var. latispo-

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

23

ra Bon (codis Genbank Finlàndia MN178503, França FN550938, Hongria MW354996, Suècia AM882859) i a Astúries a Espanya (codi Genbank KU837258) com a I. dulcamara (Pers.)

P. Kumm. (FERNÁNDEZ-MIRANDA CAGIGAL, 2015), sota Betula celtiberica, Salix atrocinerea, Salix caprea i Populus nigra. Això ens fa pensar, que aquesta espècie sovint pot viure associada amb salicàcies (Salicaceae) dels gèneres Salix i Populus. Si comparam microscòpicament els dos tàxons, l’holotip d’ I. dulcamara var. latispora (LIP!) mostra unes espores molt més amples i arrodonides, de 10,2 × 6,7 µm de mitjana i Qm = 1,5, i l’aresta recoberta per cistidis esfero-pedunculats i capitats, de 12-23 µm d’amplària, que es contraposen amb la majoria dels cistidis claviformes o (sub-) cilíndrics, repetidament septats a la base (catenulats), de M. plebeia. Per aquesta raó i en absència d’un estudi molecular de l’holotipus de Bon, pensam, que de

Fig. 12.- Septoria petroselini (Lib.) Desm. A) lesions en les fulles de l’hoste; B) picnidis en cultiu; C) cèl·lula conidiògena formant conidis; D-E-F) conidis filamentosos. (Escala: C-D-E-F = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

24

moment, és convenient, considerar aquests dos tàxons com a independents. Primera citació a Espanya.

Melanoleuca friesii (Bres.) Bon = M. arcuata ss auct. pl.

Material estudiat. MENORCA. Es Mercadal, Dalt de sa Roca, 39º59’14,73”N 04º08’16,51”E, 195 m, a una pineda de Pinus halepensis amb presència de Quercus ilex, 29-XI-2013, JLS 3672. MALLORCA. Escorca, Son Amer, 39º49’04,78”N 02º53’26.91” E, 523 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 6-XII-2013, JLS 3673.

Observacions. Index Fungorum considera aquesta espècie com a sinònima de M. polioleuca ((Fr.) Kühner & Maire, mentre que Mycobank les considera dues espècies diferents, criteri que seguim nosaltres. Primera citació a Menorca i nova localitat a Mallorca.

Melanoleuca melaleuca (Pers.) Murrill Material estudiat. MALLORCA. Sóller, casa particular, 39º46’03,41”N 02º43’07,25”E, 40 m, dins un test amb Philodendron sp., 2-II-2021, leg. P. Andreo, CC 25-2020, duplicat a JLS 4518 i ALV 36682.

Observacions. Es va seqüenciar la mostra per confirmar-ne la determinació. Nova localitat a l’illa.

Phaeomarasmius rimulincola (Rabenh.) Scherff.

Material estudiat. MALLORCA. Campanet, Gabellí Petit, Monument Natural de les Fonts Ufanes, prop del Centre d’Interpretació, 39º48’16,56”N 02º57’49,78”E, 78 m, sobre escorça de Quercus ilex, 25-XI-2021, JLS 4484, JCS 1798B.

Observacions. Les ramificacions terminals de les hifes epitelials, que són cristal·líferes, separa aquesta espècie d’altres similars com Pleuroflammula pannonica Polhorský, Kautmanová & Szabóová, molt similar macroscòpicament. Primera citació a les Illes Balears i pel catàleg del Monument Natural de Ses Fonts Ufanes.

Pholiota gallica Holec & M. Kolaøik = P. highlandensis var. citrinosquamulosa Maire ex Bidaud & Borgarino Material estudiat. MALLORCA. Escorca, L’Ofre, 39º46’02”N 02º46’03”E, 850 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis, amb presència de Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus i Ampelodesmos mauritanicus, 26-X-2018, JLS 4184.

Observacions. L’absència de restes cremades a la zona i la vistosa decoració amb esquames citrines a l’estípit dels exemplars trobats, caracteritzen, entre altres caràcters, a aquesta espècie.

Primera citació a l’illa.

Pleurotus citrinopileatus Singer Material estudiat. MALLORCA. Sóller, casa particular al carrer Rullán i Mir, 39º46’02,93”N 02º43’11,50”E, 40 m, en un garatge, a l’interior d’un sac de serradís mesclat amb oli i greix de cotxe, XI-1995, CC 020-1995, duple a JLS 4519.

Observacions. Malgrat ser una espècie que es cultiva i comercialitza, la citam a aquest treball, ja que va fructificar espontàniament al lloc i substrat esmentats. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

25

Pleurotus pulmonarius (Fr.) Quél.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º50’53”N 02º53’54”E, 514 m, sobre un tronc de Quercus ilex en descomposició, 12-XI-2020, CC 032-2020, duple en JLS 4521.

Observacions. Aquesta espècie es pot confondre amb Ossicaulis lignatilis (Pers.) Redhead & Ginns, que presenta espores de diferent forma i de mides molt inferiors. Fins ara, a les Balears, només se coneixia una possible citació feta a Mallorca a SCHILLING (1987) com a Pleurotus aff. pulmonarius (SIQUIER & SALOM, 2013: 412), per tant, ara la confirmam com a primera citació a les Illes Balears.

Pluteus salicinus (Pers.) P. Kumm.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º50’53”N 02º53’54”E, 514 m sobre tronc caigut de Quercus ilex, 24-X-2016, CC 012-2016a, JLS 4535.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Resupinatus striatulus (Pers.) Maire Material estudiat. MALLORCA. Valldemossa, Son Pax, 39º40’22”N 02º37’04”E, 289 m, sobre tronc de Quercus ilex en descomposició, XI-1999, CC 14-1999, duple en JLS 4517.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Volvariella bombycina (Schaeff.) Singer Material estudiat. MALLORCA. Sóller, carrer Victoria, davant teatre Victoria, 39º46´05”N 02º42´24”E, 32 m, sobre Platanus × hispanica, 15-VI-2021, CC003-2021, duple en JLS 4522.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Boletals

Pulchroboletus roseoalbidus (Alessio & Littini) Vizzini & Simonini Material estudiat. MALLORCA. Bunyola, es Teix, 39º42’19”N 02º40’54”E, 790 m, a l’alzinar de Quercus ilex, 13-IX-2015, CC-007-2015. Ibid., 30-IX-2017, CC 011-2017. Ibid., 25-X-2017, CC 037-2017.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Gomfals

Clavariadelphus flavoimmaturus R.H. Petersen Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º50`23,40”N 02º53’42,31E, 528 m, a l’alzinar de Quercus ilex, leg. J. Diaz, XI-2018, CC-19-2018, duple en JLS 4514.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Poliporals

Cystidiopostia hibernica (Berk. & Broome) B.K. Cui, L.L. Shen & Y.C. Dai = Postia hibernica (Berk. & Broome) Jülich Material estudiat. MALLORCA. Pollença, Formentor, 39º55´53”N 03º08´22”E, 52 m, sobre una branca de Pinus halepensis mort, 28-XI-2017, CC 038-2017, JLS 4525.

26

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 13.- Chaetopyrena penicillata (Fuckel) Höhn. A-B) anvers i revers de la colònia en MEA 2%; C) conidi; D) picnidi sobre el miceli; E) picnidis sobre acícules de pi en PNA; F) setes i conidi; G) cèl·lules conidiògenes formant conidis. (Escales: D-E = 100 µm; C-G = 5 µm; F = 20 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

27

Fig. 14.- Hansfordia ovalispora S. Hughes. A-B) colònia sobre l’hoste; C-D-E) conidiòfors i conidis sorgint de les cèl·lules conidiògenes. (Escala: C-D-E = 10 µm).

Observacions. Presenta basidiocarps anuals, blancs i finament pubescents, porus de blancs a lleugerament citrins i una carn amarga al tast; basidòspores al·lantoides, de 4,7-6-(6,5) × 1,4-1,9 µm i un sistema hifal monomitic. Una espècie semblant és Postia simanii (Pilát) Jülich, amb espores un xic diferents i més grans. Primera citació a les Illes Balears.

Meripilus giganteus (Pers.) Karst.

Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Son Torrella, 39º47’12”N 02º46’40”E, 845 m, a un socó d’alzina (Quercus ilex), 19-X-2016, CC005-2016. Fornalutx, prop restaurant de ca n’Antuna, 39º47’00,11”N, 02º47’37,45”E, 160 m, sobre tronc tallat d’alzina (Quercus ilex), XI-2015, leg. Maria de ca n’Antuna, CC 033-2015.

Observacions. Noves localitats a l’illa.

Parmastomyces mollissimus (Maire) Pouzar Material estudiat. MALLORCA. Escorca, Menut, 39º50´12”N 02º54´54”E, 545 m, sobre restes de Pinus halepensis i Quercus ilex, XI-2006, CC 017-2006, duple en JLS 4518. Escorca, pujada al refugi de Xim Quesada (Cornador Gran), 39º45´37”N 02º45´14”E, 708 m, sobre socó de Pinus halepensis en descomposició, 15 XI-2020, JCS 1772B.

Observacions. Una espècie similar és Oligoporus fragilis (Fr.) Gilb. & Ryvarden que, com l’es-

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

28

pècie precedent, també es taca de roig al fregament, però O. fragilis presenta espores al·lantoides de paret prima, mentre que P. mollisimus les presenta d’el·lipsoidals a cil·líndriques, amb parets un xic gruixudes. A més, per a P. mollisimus es descriu un estrat gelatinós entre el context i l’himeni, que hem pogut observar. Segons Index Fungorum, Sarcoporia polyspora P. Karst., i P. mollissimus es tracten com dues espècies diferents, criteri que seguim en aquest treball, ja que el basiònim (Tyromyces mollissimus Maire) es descriu sobre P. halepensis a Algèria a MAIRE (1945) i el tipus de S. polyspora es va recol·lectar a Finlàndia, sobre avet (KARST, 1894).

Trobada prèviament a Menorca i publicada com a S. polyspora (TELLERIA et al., 1997), ara se cita a Mallorca.

Pycnoporellus fulgens (Fr.) Donk Material estudiat. MALLORCA. Bunyola, Comuna de Bunyola, 39º42’19”N 02º43’12”E, 627 m, sobre tronc mort de Pinus halepensis, 8-X-2006, CC001-2006. Escorca, L’Ofre, 39º46’02”N 02º 46’03”E, 850 m, damunt un tronc mort de Pinus halepensis, 21-XI-2014, CC004-2014. Escorca, Menut, 39º50’23,40”N 02º53’31”E, 528 m, a tronc mort de Pinus halepensis, 12-XII-2016, CC 019-2016.

Observacions. Noves localitats a l’illa.

Puccinials

Cerotelium fici (Castagne) Arthur Material estudiat. MALLORCA. Llucmajor, Son Mut Nou, 39º27’33,78”N 02º 49’23,26”E, 125 m, sobre fulles d’una figuera australiana (Ficus coronata), 2-XI-2021, AP_310322A, JLS4474.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Teleforals

Hydnellum amygdaliolens (Rubio Casas, Rubio Roldán & Català) E. Larss., K.H. Larss. & Kõljalg = Sarcodon amygdaliolens Rubio Casas, Rubio Roldán & Català Material estudiat. MALLORCA. Alcúdia, Mal Pas, 39º51’36,20”N 03º08’48,11”E, 42 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Pistacia lentiscus, 2-XII-2022, leg. Q. Mir, JLS 4533.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

AGRAÏMENTS. A na Q. Mir, Maria de ca n’Antuna, R. Martínez, J. Arbona i P. Andreo per l’aportació de mostres. A X. Lillo per compartir la campanya de Cabrera de 1993 amb un dels autors (J.L. Siquier) i ajudar en la recol·lecció de mostres. A Y. Turégano per la seqüenciació de la mostra de Mallocybe plebeia i a P. Alvarado per la seqüenciació d’altres mostres assenyalades en el text i la seva proverbial amabilitat per fer-nos comprendre els resultats. Finalment, tres dels autors (J.C. Salom, À. Pintos i J.L. Siquier) agraïm al Dr. S. Pinya, investigador principal de l’Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, del qual són membres, les ajudes rebudes.

BIBLIOGRAFIA BANDINI, D., OERTEL, B. & EBERHARDT, U. (2022b). Noch mehr Risspilze (3): Einundzwanzig neue Arten der Familie Inocybaceae. Mycologia Bavarica 22: 31-138.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

29

FERNÁNDEZ-MIRANDA CAGIGAL, E. (2014). Hongos ectomicorrícicos de plantas leñosas en terrenos degradados de Asturias por actividad minera e industrial. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.

FRANCHI, P. & MARCHETTI, M. (2020). Nomenclatural novelties. Index Fungorum 457: 1-7.

KARSTEN, P.A. (1894). Fragmenta mycologica XLII. Hedwigia. 33: 15-16.

LADO, C. & SIQUIER, J.L. (2014). Catálogo de Myxomycetes de las Islas Baleares. Ed. C. Lado & J.L. Siquier. 64 pp.

MAIRE, R. (1945) Tyromyces mollisimus nv. sp. Bulletin de la Societé d’histoire naturelle de l’Afrique du Nord, 36: 37-38.

PANCORBO, F., CAMPOS, MERINO, D., TELLO, S., ILLESCAS, T., BECERRA, M., ROBLES, E., PÉREZ-DE-GREGORIO, M.A., MORENO, J.F., SÁNCHEZ, F. & CONCA, A. (2016). Estudio de la micobiota de los ecosistemas dunares de la Península Ibérica e Islas Baleares. IV. Bol. Soc. Micol. Madrid 40: 169-196.

RYVARDEN, L. & MELO, I. (2014). Porioid fungi of Europe. Synopsis Fungorum 31. Fungiflora. 455 pp.

SALOM, J.C., ESPINOSA, J., SIQUIER, J.L., RIBES, M.A., COSTA, S., LADO, C., ESTEVE-RAVENTÓS, F., PANCORBO, F., PLANAS, J., SERRA, A., LLISTOSELLA, J. & CONSTANTINO, C. (2023). Notes corològiques sobre la funga de les Pitiüses-Eivissa i Formentera. VI. (Illes Balears, Espanya). Rev. Catalana Micol., 43 (en premsa).

SAMSON, R.A., HOUBRAKEN, J., VARGA, J., FRISVAD, J. (2009). Polyphasic taxonomy of the heat resistant ascomycete genus Byssochlamys and its Paecilomyces anamorphs. Persoonia. 22: 14-27.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear, C.B. Sóller. 527 pp.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C., PLANAS, J. & LLISTOSELLA, J. (2017). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XXIII. Mallorca. Rev. Catalana Micol., 38: 1-19.

SIQUIER, J.L., SALOM, J.C. & MELIS J.L. (2018). Agaricus freirei Blanco-Dios, primera citació a les Illes Balears.

Rev. Catalana Micol., 39: 65-68.

TELLERIA, M.T.; MELO, I. & DUEÑAS, M. (1997). An annotated list of Aphyllophorales of the Balearic Islands.

Mycotaxon LXV: 353-377.

30

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

Fig. 15.- Zygosporium masonii S. Hughes. A) colònia en l’hoste; B-C-D-E) conidiòfors i conidis. (Escala: B-C-D = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 3-31; 2023.

31

Mallocybe plebeia Bandini, B. Oertel & U. Eberh. Basidiomes AH 40431, JCS-1187B, in situ i detall de la base del peu.

Fig. 16.- Mallocybe plebeia Bandini, B. Oertel & U. Eberh. A) basidiòspores; B) queilocistidis; C) caulocistidis a l’àpex de l’estípit; D) queilocistidis. (A-C, solució aquosa amb NH3; D-E, roig congo amoniacal). (Escales: A = 10 µm. B-D = 50 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

33

ESTUDI DELS FONGS DE LA FINCA MASJOAN I ZONES PROPERES (ESPINELVES, OSONA) J. RIUS

Societat Catalana de Micologia. Carrer de la Marina, 94, 1r, 4a; E-08018 Barcelona. E-mail: joriusm@yahoo.es

RESUM Estudi dels fongs de la finca Masjoan i zones properes (Espinelves, Osona). Es citen 115 tàxons de fongs i mixomicets trobats a la finca Masjoan i encontorns, a l’Est del massís del Montseny (Catalunya). Es una primera aproximació al component micològic d’una àrea de clima centreeuropeu, amb plantacions de coníferes i de planifolis, tant autòctons com de jardí. De tots els tàxons mencionats es disposa de fotografies i de material testimoni, conservat a l’herbari de l’autor.

Paraules clau: funga, Basidiomicots, Ascomicots Mixomicots, Masjoan, Espinelves, Catalunya.

SUMMARY. Contribution to the fungal diversity of Masjoan and neighbouring areas (Espinelves, Osona). 115 taxa of fungi and myxomycetes found in Masjoan and its surroundings, in the East of the Montseny massif (Catalonia) are cited. It is a first approach to the mycological component of an area with a central European climate, with conifer and planifolia plantations, both native and garden. Photographs and voucher material are available for all the taxa mentioned, preserved in the author’s herbarium.

Key words: fungi, check-list, Basidiomycota, Ascomycota, Masjoan, Espinelves, Catalonia.

LA FINCA MASJOAN Masjoan es una masia del segle XII, ubicada al terme municipal d’Espinelves, propietat de la família Masferrer, que la va comprar l’any 1710 a la família Masjoan, i que va conservar el nom originari. Una part de la finca és ocupada per un arborètum, que fou creat principalment per Marià Masferrer Rierola (1856-1923), un naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i la flora de les Guilleries. Actualment, a l’arborètum de la finca Masjoan hi ha la concentració d’arbres monumentals més gran de Catalunya, i que han estat declarats com a patrimoni natural per la Generalitat. En l’estudi dels fongs de la zona, s’han inclòs altres indrets del terme municipal d’Espinelves que també son propietat de la família Masferrer.

MATERIAL I METOLOGIA El catàleg de les espècies estudiades es presenta ordenat alfabèticament, dins de cada ordre, inclosos en les diferents classes; en cada citació es menciona l’indret, la quadrícula UTM, l’altitud, l’hàbitat on han estat recol·lectades, la data de recol·lecció i el número d’herbari. Les mostres deshidratades estan dipositades a l’herbari particular de l’autor, on estan disponibles per préstec a demanda d’altres micòlegs. Es disposa de les fotos fetes in situ de tots els tàxons. A l’hora d’actualitzar la nomenclatura dels tàxons, així com la dels autors dels mateixos, hem seguit el

34

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

criteri de l’Index Fungorum de CABI Bioscience Database (www.indexfungorum.org, consulta última el 30-07-2023).

MIXOMICOTS

Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müll.) T. Macbr.; 1899.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450982, 4635081; alt. 730 m, en un tronc degradat de Castanea sativa, el 22-05-2021. MJ210522-06; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Fuligo septica (L.) F.H. Wigg.; 1780.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451164, 4635489; alt. 732 m, en un tronc caigut d’Abies × masjoani, el 09-09-2022. MJ220909-03; leg. J. Carreras i J. Rius.

Lycogala epidendrum (J.C. Buxb. ex L.) Fr.; 1829.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451196, 4635516; alt. 737 m, sobre un tronc en descomposició, el 26/09/2020. MJ200926-07; leg. J. Rius.

Tubifera ferruginosa (Batsch) J.F. Gmel.; 1792.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 727 m, sota Sequoia sempervirens, el 30/05/2023. MJ230530-01; leg. F. López i J. Rius.

ASCOMICOTS Helocials

Calycina citrina (Hedw.) Gray; 1821.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450896, 4635377; alt. 747 m, en un tronc degradat indeterminat, el 17-10-2020. MJ201017-01; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Chlorociboria aeruginascens (Nyl.) Kanouse ex C.S. Ramamurthi, Korf & L.R. Batra; 1958.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450892, 4635364; alt. 724 m, sobre un tronc degradat de Castanea sativa, el 12-10-2020. MJ201012-09; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Lachnellula subtilissima (Cooke) Dennis; 1962.

Descripció. Ascomicot en forma de cassoleta o copa de petita grandària, de fins a 5-6 mm de diàmetre, o fins i tot més petits, La cara externa i el marge està recoberta de pèls de color blanc, Himeni a la cara interna, llissa de color grog. Peu molt curt que pot passar inadvertit si no es mira amb la lupa. El podem trobar sobre fusta caiguda de diverses coníferes, especialment de Picees.

Ascospores de 6-10 × 2-2,5 µm, ascs de 45-60 × 4-5,5 µm, l’àpex es obtús, arrodonit amb un porus que es tenyeix de blau en iode, amb 8 espores, paràfisis de, 50-70 × 1-1,5 µm.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop del mas. UTM: 31T 451149, 4635486; alt. 722 m, sota un tronc degradat de fusta de Picea abies, el 25-01-2020. MJ200125-05; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Observacions. Es podria confondre amb espècies dels gèneres Lachnum o Capitotricha, però aquests tenen la microscòpia diferent.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

35

Lachnellula subtilissima (Cooke) Dennis

Lanzia echinophila (Bull.) Korf; 1982.

Material estudiat. Espinelves, Turó de la Creu. UTM: 31T 451347, 4634700; alt. 860 m, en una cúpula de castanya, el 11-09-2020. MJ200911-08; leg. J. Rius.

PEZIZALS

Aleuria aurantia (Pers.) Fuckel; 1870.

Material estudiat. Espinelves, Pla de la Rovira. UTM: 31T 453090, 4636450; alt. 998 m, en un camí sense vegetació, el 03-10-2020. MJ201003-01; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Geopora sumneriana (Cooke ex W. Phillips) M. Torre; 1976.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451212, 4635635; alt. 749 m, a terra, sota cedres diversos (Cedrus libani i C. atlantica), el 27-03-2021. MJ210327-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Gyromitra esculenta Pers. ex Fr.; 1849.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop del mas. UTM: 31T 451129, 4635448; alt. 720 m, en un talús vora del camí, el 27-03-2021. MJ210327-06; leg. J. Carreras i J. Rius.

Helvella elastica Bull.; 1785.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450878, 4655393; alt. 774 m, a la vora d’un camí amb Castanea sativa i Fagus sylvatica, el 12-10-2020. MJ201012-04; leg. J. Rius.

36

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

Sarcoscypha coccinea (Jacq.) Sacc.; 1889.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451196, 4635516; alt. 737 m, sobre una branqueta caiguda de Quercus sp., el 25-01-2020. MJ200125-07; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

XILARIALS

Diatrypella quercina (Pers.) Cooke; 1866.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 840 m, sobre un tronc caigut de Quercus sp., el 20-06-2020. MJ200620-2; leg. J. Carreras i J. Rius.

Hypoxylon fuscum (Pers.) Fr.; 1849.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 450896, 4635377; alt. 729 m, sobre un branquilló caigut de Castanea sativa, el 24-01-2020. MJ200125-04, J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

BASIDIOMICOTS AGARICALS

Agaricus augustus Fr.; 1838.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan. UTM: 31T 451238, 4635602; alt. 729 m, sota Pinus sylvestris en una zona herbosa amb Hedera helix, el 19-10-2019. MJ191019-02; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Agrocybe praecox (Pers.) Fayod; 1889.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450944, 4635348; alt. 740 m, a terra, en un indret ric en humus, el 22-05-2021. MJ210522-01; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Amanita battarrae (Boud.) Bon; 1985.

Material estudiat. Espinelves, Camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636417; alt. 770 m, a la vora d’un camí, sota Quercus ilex, el 03-10-2020. MJ201003-05; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Amanita citrina Schaeff.; 1774.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450932, 4635358; alt. 1190 m, en un bosc mixt amb predomini de Castanea sativa, el 13-10-2022. MJ22102022-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Amanita pantherina (DC.) Krombh.; 1846.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu 26-09-2020. UTM: 31T 450843, 4634483; alt. 806 m, en una plantació de Cedrus sp, el 26-09-2020. MJ200926-01; leg. J. Rius.

Amanita phalloides (Vaill. ex Fr.) Link; 1833.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, en bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 26-09-2020. MJ200926-02; leg. J. Rius.

Amanita rubescens Pers.; 1797.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451206, 4635518; alt. 729 m, sota Abies alba, el 19-10-2019. MJ191019-04; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

37

Armillaria mellea (Vahl) P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451202, 4635518; alt. 728 m, a la base d’un tronc de Cedrus deodara, el 06-11-2021. MJ211106-02; leg. J. Rius.

Baeospora myosura (Fr.) Singer; 1938.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, sobre una pinya de Pinus sylvestris, el 11-09-2020. MJ200911-02; leg. J. Rius.

Collybiopsis peronata (Bolton) R.H. Petersen, in Petersen & Hughes; 2021.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450878, 4655393; alt. 770 m, a la vora d’un camí amb Castanea sativa i Fagus sylvatica, el 03-10-2020. MJ201012-04; leg. J. Rius.

Coprinellus micaceus (Bull.) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson et al.; 2001.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451196, 4635516; alt. 737 m, sobre restes vegetals, el 30-05-2023. MJ2305-30-02; leg. F. López i J. Rius.

Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy García & Dumas; 2006.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 450896, 4635377; alt. 729 m, en una zona herbosa, sobre restes vegetals a la vora d’un camí, el 25-01-2019. MJ200125-08; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Coprinus comatus (O.F. Müll.) Pers.; 1797.

Material estudiat. Espinelves, aparcament arbotetum Masjoan. UTM: 31T 451129, 4635448; alt. 690 m, en una zona herbosa, el 02-11-2021. MJ201121-01; leg. D. Masferrer. — Espinelves, Can Galzeran. UTM: 31T 418827, 241905; alt. 1190 m, a la vora d’una pista forestal, el 13-10-2022. MJ22102022-02; leg. J. Carreras i J. Rius.

Crepidotus cesatii (Rabenh.) Sacc.; 1877.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, sobre un branquilló de fusta indeterminada, el 11-09-2020. MJ200911-01; leg. J. Rius.

Crucibulum laeve (Huds.) Kambly; 1936.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop de la riera d’Espinelves UTM: 31T 451127, 4635468; alt. 710 m, en una branqueta de fusta degradada, el 04-07-2020. MJ200704-02; leg. J. Carreras i J. Rius.

Cystolepiota sistrata (Fr.) Singer ex Bon & Bellù; 1985.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450964, 4635104; alt. 724 m, en una zona herbosa i amb restes vegetals, el 12-10-2020. MJ201012-09; leg. J. Rius.

Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach; 1981.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450892, 4635364; alt. 747 m, sota Castanea sativa, el 1210-2020. MJ201012-02; leg. J. Rius.

38

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

Fistulina hepatica (Schaeff.) With.; 1801.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 840 m, a la base d’un tronc de Castanea sativa, el 11-09-2020. MJ200911-04; leg. J. Rius.

Gymnopus aquosus (Bull.) Antonín & Noordel.; 1997.

Material estudiat. Espinelves, Pla de la Rovira. UTM: 31T 453087, 4636440; alt. 998 m, en un camí herbós, el 10-03-2021. MJ210310-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Gymnopus dryophilus (Bull.) Murrill; 1916

.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450836, 4635402; alt. 738 m, 06-11-2021. MJ211106-04; leg. J. Rius.

Gymnopus erythropus (Pers.) Antonín, Halling & Noordel.; 1997.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450878, 4655393; alt. 784 m, sota Castanea sativa, el 1210-2010. MJ201012-03; leg. J. Rius.

Gymnopus fusipes (Bull.) Gray; 1821.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, en una soca degradada de Quercus sp., el 20-06-2020. MJ200620-03; leg. J. Carreras i J. Rius.

Infundibulicybe gibba (Pers.) Harmaja; 2003.

Material estudiat. Espinelves, Camí ral de Viladrau a Sant Hilari, UTM: 31T DG 52847, 36228; alt. 929 m, en un bosc mixt on predomina el roure martinenc (Quercus pubescens), entre altres, el 05-11-2021. MJ211106-06; leg.

J. Rius.

Inocybe geophylla P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450836, 4635402; alt. 730 m, en un bosc mixt d’Abies alba i Castanea sativa, el 12-10-2021. MJ201012-06; leg. J. Rius.

Inocybe hirtella Bres.; 1884.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450878, 4655393; alt. 726 m, en un bosc de Castanea sativa i Fagus sylvatica, el 12-10-2020. MJ201012-13; leg. J. Rius.

Laccaria laccata (Scop.) Cooke; 1884.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636417; alt. 790 m, en una zona herbosa, en un bosc de Quercus ilex, el 12-10-2020. MJ201012-08; leg. J. Rius. — Ibid., en un bosc mixt on predomina Quercus pubescens, el 06-11-2021. MJ211106-07; leg. J. Rius.

Lepiota cristata (Bolton) P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, Can Galzeran. UTM: alt. 1190, a la vora d’una pista forestal, el 13-10-2022.

MJ22102022-07; leg. J. Carreras i J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

39

Lepista sordida (Schumach.) Singer; 1951.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T DG 52954, 36240, en un bosc mixt on predomina Quercus pubescens, el 06-11-2021. MJ211106-07; leg. J. Rius.

Lycoperdon molle Pers.; 1801.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 866 m, en una zona herbosa, el 13-102022. MJ221013-12; leg. J. Carreras i J. Rius.

Lycoperdon perlatum Pers.; 1796.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636417; alt. 790 m, en una zona herbosa, en un bosc de Quercus ilex, el 03-10-2020. MJ201003-07; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Lyophyllum transforme (Lapl.) Singer; 1943.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Mas Joan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 727 m, sota Sequoia sempervirens, el 30-05-2023. MJ230530-04; leg. F. López i J. Rius.

Macrocystidia cucumis (Pers.) Joss.; 1934.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450836, 4635402; alt. 738 m, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 17-10-2020. MJ201017-06; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Macrolepiota procera (Scop.) Singer; 1946.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 450843, 4634483; alt. 856 m, en una plantació de Cedrus sp, el 09-09-2020. MJ220909-02; leg. J. Carreras i J. Rius.

Marasmius bulliardii Quél.; 1878.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450982, 4635081; alt. 730 m, sobre fulles caigudes de Castanea sativa, el 03-10-2020. MJ201003-10; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Melanoleuca cognata (Fr.) Konrad & Maubl.; 1927.

Material estudiat. Espinelves, Arborètum Masjoan UTM: 31T 4512301, 4635612; alt. 747 m, en una zona herbosa, el 27-03-2021. MJ2100327-04; leg. J. Carreras i J. Rius.

Mycena renati Quél.; 1886.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: UTM: 31T 450846, 4635480; alt. 745 m, sobre un tronc degradat d’un vern (Alnus glutinosa), el 06-11-2021. MJ211106-08; leg. J. Rius.

Mycena rosea Gramberg; 1912.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450836, 4635402; alt. 730 m, en un bosc mixt de Pinus sylvestris i Castanea sativa, el 12-10-2020. MJ201012-10; leg. J. Rius.

Mycena zephirus (Fr.) P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450836, 4635412; alt. 733 m, en un bosc mixt molt humit de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 12-10-2010. MJ201017-07; leg. Ll. Serés i J. Rius.

40

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

Mycetinis scorodonius (Fr.) A.W. Wilson & Desjardin; 2005.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 450859, 4634517; alt. 848 m, en una zona herbosa a la vora d’un camí, el 11-09-2020. MJ200911-05; leg. J. Rius.

Phyllotopsis nidulans (Pers.) Singer; 1936.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450806, 4635063; alt. 726 m, en un tronc caigut de Corylus avellana, el 17-10-; 2020. MJ201017-08; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Phlegmacium caligatum (Malençon) Niskanen & Liimat., in Liimatainen, Kim, et al.; 2022.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca, UTM: 31T 450878, 4655393; alt. 770 m, a la vora d’un camí amb Quercus sp. i Pinus sylvestris, el 06-11-2021. MJ211106-09, leg. J. Rius.

Pleurotus pulmonarius (Fr.) Quél.; 1872.

Material estudiat. Espinelves, Pla de la Rovira. UTM: 31T 453243, 4636791; alt, 1.030 m, en una soca tallada de Cedrus atlantica, el 03-10-2010. MJ201003-03; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Pluteus leoninus (Schaeff.) P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450846, 4635348; alt. 740 m, sobre un tronc de Corylus avellana, el 22-05-2020. MJ210522-09, leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Radulomyces molaris (Chaillet ex Fr.) M.P. Christ.; 1960.

Descripció. Basidioma que forma una mena de crosta adherida al substrat, generalment de forma allargada, de poc gruix i recobert d’unes dents de fins a 5 mm que cobreixen tota la superfície; de color crema blanquinós, que es va enfosquint al madurar, amb el marge limitat i recobert d’una pruïna blanquinosa. Espores el·lipsoidals, de 8-12 × 6-8 µm; basidis de 30-60 × 7-10 µm; cistidis absents.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, en una soca degradada de Quercus sp., el 20-06-202011-09-2020. MJ200911-06; leg. J. Rius.

Observacions. El podem trobar tot l’any en troncs i fusta caiguda de Quercus sp.

Resupinatus alboniger (Pat.) Singer; 1978.

Material estudiat. Espinelves, arborètum, Masjoan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 727 m, sobre un tronc en descomposició indetermint, el 25-01-2020. MJ200125-13; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Schizophyllum commune Fr.; 1815.

Material estudiat. Espinelves, Pla de la Rovira. UTM: 453243, 4636791; alt. 1.030 m, en una soca tallada de Pinus sp., el 03-10-2010. MJ201003-04; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Strobilurus esculentus (Wulfen) Singer; 1962.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop de la riera d’Espinelves. UTM: 31T 451129, 4635448; alt. 720 m, sobre una pinya de Picea abies, el 02-04-2022, MJ220409-01; leg. J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

41

Tricholoma columbetta (Fr.) P. Kumm.; 1871.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca, UTM: 31T 450836, 4635402, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 17-10-2020. MJ201017-03; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Tulosesus impatiens (Fr.) D. Wächt. & A. Melzer; 2020.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450806, 4635063; alt. 726 m, a la vora del camí, el 06-052022, MJ220506-01; leg. J. Rius.

Amilocorticials Plicaturopsis crispa (Pers.) D.A. Reid; 1964.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450866, 4635063; alt. 730 m, sobre un tronc caigut de Fagus sylvatica, el 17-10-2010. MJ201017-09; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Auricularials Auricularia auricula-judae (Bull.) Quél.; 1886.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450908, 4635371; alt. 736 m, sobre una branca caiguda de Corylus avellana, el 22-05-2021. MJ210522-02; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius. — Espinelves, finca Masjoan, prop de la riera d’Espinelves UTM: 31T 451127, 4635468; alt. 710 m, en un tronc degradat de Corylus avellana, el 06-05-2022. MJ220506-03; leg. J. Rius.

Exidia nigricans (With.) P. Roberts; 2009.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop del mas. UTM: 31T 45112, 4635530; alt. 715 m, en una plantació de Picea sp., el 25-01-2020. MJ200125-03; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Boletals Chroogomphus rutilus (Schaeff.) O.K. Mill.; 1964.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan. UTM: 31T 45112, 4635530 alt. 696 m, en una plantació de Picea sp., el 26-09-2020. MJ200926-05; leg. J. Rius.

Hygrophoropsis aurantiaca (Wulfen) Maire; 1921.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T DG 52935, 36240; alt. 936 m, en un bosc mixt de Pinus sp. i Quercus sp., el 06-11-2021. MJ211106-05; leg. J. Rius.

Scleroderma areolatum Ehrenb.; 1818.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu, 26-09-2020, 31T 450843, 4634483; alt. 828 m, en una plantació de Picea sp. MJ200926-03; leg. J. Rius.

Scleroderma citrinum Pers.; 1801.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. En una zona herbosa, a la vora d’un camí. UTM: 31T 450918, 4634412; alt. 820 m, el 11-09-2020. MJ200911-07; leg. J. Rius.

42

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

Radulomyces molaris (Chaillet ex Fr.) M.P. Christ.

Tapinella atrotomentosa (Batsch) Šutara; 1992.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, vora un tronc tallat d’Abies alba, el 20-06-2020. MJ200620-06; leg. J. Rius.

Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara; 2008.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451015, 4634643; alt. 843 m, en un bosc mixt, amb predomini de Quercus ilex, el 20-06-2020. MJ200620-07; leg. J. Carreras i J. Rius.

Xerocomus subtomentosus (L.) Quél.; 1887.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 450841, 4634472, el 09-09-2022; alt. 828 m, sota Quercus pubescens; leg. J. Carreras i J. Rius.

Cantarel·lals Cantharellus cibarius Fr.; 1821.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. 31T 451076, 4634698; alt. 840 m, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 20-06-2020. MJ200620-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Clavulina rugosa (Bull.) J. Schröt.; 1888.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan. UTM: 31T 451137, 4635514; alt. 726 m, en una zona herbosa prop del mas, el 25-01-2020. MJ200125-01; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

43

Hydnum repandum L.; 1753.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450806, 4635063; alt. 726 m, en un bosc de Castanea sativa i Fagus sylvatica, el 12-10-2020. MJ201012-05; leg. J. Rius.

Corticials Vuilleminia comedens (Nees) Maire; 1902.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan UTM: 31T 451104, 4635469; alt. 729 m, sobre un tronc caigut i degradat de Quercus sp., el 25-01-2020. MJ200125-12; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius. — Font Fresca. UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 748 m, sobre un tronc caigut, el 22-05-2021, MJ210522-03; leg. A. Valverde Valera, A., Valverde Martínez i J. Rius.

Gomfals Phaeoclavulina flaccida (Fr.) Giachini; 2011.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 453090, 4635209; alt. 698 m, en una zona herbosa a la vora del camí, el 12-10-2020. MJ201012-01; leg. J. Rius.

Ramaria bataillei (Maire) Corner; 1950.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca, UTM: 31T 450836, 4635402, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 17-10-2010. MJ201017-10; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Himenoquetals Fuscoporia torulosa (Pers.) T. Wagner & M. Fisch.; 2001.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636417; alt. 810 m, en una soca degradada de Quercus sp., el 17-10-2020. MJ201017-02; leg. Ll. Serés i J. Rius. — Arborètum Masjoan UTM: 31T 451202, 4635512; alt. 748 m, en un tronc caigut i degradat, el 27-03-2021. MJ210327-03; leg. J. Carreras i J. Rius.

Hymenochaete rubiginosa (Dicks.) Lév.; 1846.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca, UTM: 31T 450836, 4635402, sobre un tronc de fusta indeterminada, el 22-05-2021. MJ210522-08; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Trichaptum abietinum (Pers. ex J.F. Gmel.) Ryvarden; 1972.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan. UTM: 31T 451104, 4635469; alt. 696 m, sobre un tronc caigut d’Abies, el 25-01-2020. MJ200125-11; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Xylodon raduloides Riebesehl & Langer; 2017.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, en un tronc caigut i en descomposició de Castanea sativa, el 20-06-2020. MJ200620-10; leg. J. Carreras i J. Rius.

Poliporals Abortiporus biennis (Bull.) Singer; 1944.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop de la riera d’Espinelves. UTM: 31T 451002, 4635442; alt. 707

44

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

m, en una soca degradada d’un arbre sense determinar, el 06-11-2021. MJ211106-01; leg. J. Rius. —Espinelves, arboretum Masjoan. UTM: 31T 451170, 4635499; alt. 722 m, en un tronc caigut d’Abies × masjoani, el 09-09-2022.

MJ220909-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Amaropostia stiptica (Pers.) B.K. Cui, L.L. Shen & Y.C. Dai; 2018.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop de la Riera d’Espinelves UTM: 31T 451127, 4635468; alt. 716 m, en un tronc degradat de Corylus avellana, el 04-07,; 2020. MJ200704-03; leg. J. Carreras i J. Rius. — Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451212, 4635635; alt. 749, en un tronc degradat de Pinus sp., el 05-06-2021.

MJ210601-01; leg. J. Carreras i J. Rius.

Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto; 1967.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450896, 4635377; alt. 747 m, en un tronc degradat indeterminat, el 17-10-2020. MJ21017-01; leg. Ll. Serés i J. Rius. — Ibid. UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 748 m, sobre un tronc caigut, el 22-05-2021, MJ210522-05; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Ceriporia purpurea (Fr.) Donk; 1971.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450886, 4635396; alt. 736 m, sota una branca caiguda de Fagus sylvatica, el 06-11-2021. MJ211106-03; leg. J. Rius.

Cerioporus varius (Pers.) Zmitr. & Kovalenko; 2016.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan. UTM: 31T 451104, 4635469 alt. 729 m, en un tronc degradat de Fagus sylvatica, el 26-09-2020. MJ200926-04; leg. J. Rius.

Daedaleopsis nitida (Durieu & Mont.) Zmitr. & Malysheva; 2013.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 840 m, sobre una branca caiguda de Quercus sp., el 11/09/2020. MJ200911-09; leg. J. Rius.

Ganoderma applanatum (Pers.) Pat.; 1887.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451170, 4635499; alt. 724 m, en la base del tronc d’Abies × masjoani, el 22-05-2021. MJ210522-07; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Ganoderma lucidum (Curtis) P. Karst.; 1881.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636437; alt. 912 m, en una soca de Quercus ilex, el 17-10-2020. MJ201017-11; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Lenzites betulinus (L.) Fr.; 1838.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 727 m, sobre un tronc en descomposició d’una espècie indeterminada, el 26-09-2020. MJ200926-08; leg. J. Rius.

Neoantrodia serialis (Fr.) Audet; 2017.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 747 m, en un tronc degradat de Castanea sativa, el 03-10-2010. MJ201003-08; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

45

Phaeolus schweinitzii (Fr.) Pat.; 1900.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451170, 4635494; alt. 722 m, en un tronc degradat sense determinar, el 09-09-2022. MJ220909-02; leg. J. Carreras i J. Rius.

Phellinus igniarius (L.) Quél.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan. UTM: 31T 451170, 4635499; alt. 724 m, en un tronc degradat sense determinar, el 27-03-2021. MJ210327-02; leg. J. Carreras i J. Rius.

Picipes badius (Pers.) Zmitr. & Kovalenko; 2016.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450846, 4635344; alt. 738 m, sobre un tronc de Corylus avellana, el 22-05-2020. MJ210522-10; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Steccherinum ochraceum (Pers. ex J.F. Gmel.) Gray; 1821.

Material estudiat. Espinelves, can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 828 m, sobre un branquilló caigut de Castanea sativa, l’11-09-2020. MJ200911-03; leg. J. Rius.

Szczepkamyces campestris (Quél.) Zmitr.; 2018.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451198, 4635613; alt. 720 m, sobre un branquilló de Quercus suber, el 25-01-2020. MJ200125-02; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Terana coerulea (Lam.) Kuntze; 1891.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan UTM: 31T 451104, 4635469; alt. 729 m, sobre un tronc caigut i degradat de Quercus sp., el 25-01-2020. MJ200125-14; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius. — Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 748 m, sobre un tronc caigut, el 06-05-2022, MJ220506-02; leg. J. Rius.

Trametes versicolor (L.) Lloyd; 1921.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan, prop de la riera. UTM: 31T 450806, 4635063; alt. 716 m, en una branqueta caiguda de Corylus avellana, el 04/07/2020, MJ200704-01; leg. J. Carreras i J. Rius. — Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 748 m, sobre un tronc caigut, el 04-10-2020, MJ201003-12; leg.

J. Carreras, C. Garcia i J. Rius.

Vitreoporus dichrous (Fr.) Zmitr.; 2018.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451076, 4634698; alt. 840 m, sobre un tronc degradat de Quercus ilex, el 20-06-2020. MJ200926-06; leg. J. Rius.

Russulals Lactarius deliciosus (Pers.) T. Wagner & M. Fisch.; 2001.

Material estudiat. Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari. UTM: 31T 453091, 4636422; alt. 906 m, en un bosquet de pi roig (Pinus sylvestris), el 17-10-2020. MJ201017-03; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Lactifluus piperatus (L.) Roussel; 1806.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451060, 4634659 alt. 837 m, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 20-06-2020. MJ200620-04; leg. J. Carreras i J. Rius.

46

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

Lactifluus vellereus (Fr.) Kuntze; 1891.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 451060, 4634659 alt. 837 m, en un bosc mixt de Fagus sylvatica i Castanea sativa, el 20-06-2020. MJ200620-08. MJ200620-08; leg. J. Carreras i J. Rius.

Lentinellus micheneri (Berk. & M.A. Curtis) Pegler; 1983.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan UTM: 31T 451104, 4635469; alt. 729 m, en una zona herbosa amb restes vegetals, el 30-05-2023. MJ230530-03; leg. F. López i J. Rius.

Peniophora quercina (Pers.) Cooke; 1879.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan UTM: 31T 451104, 4635469; alt. 729 m, sobre un tronc caigut i degradat de Quercus sp., el 25-01-2020. MJ200125-06; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Russula adusta (Pers.) Fr.; 1838.

Material estudiat. Espinelves, arboretum Masjoan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 912 m, sota Quercus ilex, el 19-10-2919. MJ191019-03; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius. — Espinelves, camí ral de Viladrau a Sant Hilari.

UTM: 31T DG 453040, 463636, en un bosc de Quercus ilex i Q. suber, el 12-10-2020. MJ201017-11; leg. Ll. Serés i J. Rius.

Russula amoenicolor Romagn.; 1962.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 450836, 4635402; alt. 730 m, en un bosc mixt de Quercus sp. i Pinus sylvestris, el 12-10-2010. MJ201012-12; leg. J. Rius.

Russula sanguinea Fr.; 1838.

Material estudiat. Espinelves, Can Feliu. UTM: 31T 50815, 34467; alt. 854 m, en un bosc mixt de Quercus ilex i Pinus sylvestris, el 09-09-2022. MJ20220909-04; leg. J. Rius.

Stereum hirsutum (Willd.) Pers.; 1800.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T 450806, 4635063; alt. 730 m, en uns branquillons caiguts de Fagus sylvatica, el 03-10-2020. MJ201003-11; leg. J. Carreras, C. Garcia i J. Rius. — Ibid., UTM: 31T 450938, 4636417; alt. 748 m, sobre un tronc caigut, el 22-05-2021, MJ210522-04; leg. A. Valverde Valera, A. Valverde Martínez i J. Rius.

Stereum sanguinolentum (Alb. & Schwein.) Fr.; 1838.

Material estudiat. Espinelves, finca Masjoan. UTM: 31T 451161, 4635472; alt. 696 m, sobre un tronc caigut d’Abies alba, el 25-01-2020. MJ200125-11; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Tremel·lals Naematelia aurantia (Schwein.) Burt; 1921.

Material estudiat. Espinelves, arborètum Masjoan. UTM: 31T 451160, 4635468; alt. 727 m, sobre un tronc en descomposició indeterminat, el 25-01-2020. MJ200125-10; leg. J. Girbal, J. Carreras i J. Rius.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 33-47; 2023.

47

Schizopora paradoxa (Schrad.) Donk; 1967.

Material estudiat. Espinelves, Font fresca. UTM: 31T DG509013518, alt. 805 m, sobre un tronc caigut d’Alnus glutinosa, el 06-05-2022 MJ220506-04; leg. J. Rius.

AGRAÏMENTS Vull agrair als companys de la Societat Catalana de Micologia (SCM), que m’han acompanyat i ajudat en les prospeccions a la finca Masjoan, sobre tot a Josep Carreras, que és qui m’ha animat i acompanyat en nombroses sortides; també a la família Masferrer per les facilitats que ens han donat en tot moment per efectuar l’estudi, i per últim, especialment a Josep Girbal (†), que es qui va iniciar i signar en representació de la SCM, el conveni per efectuar l’estudi.

BIBLIOGRAFIA BERNICHIA A (2005).- Polyporaceae s.l. Fungi Europaei. Ed. Candusso, 808 pp.

BERNICHIA A.& S.P. GORJON (2010).- Corticiaceae s.l. Fungi europaei. Ed. Candusso, 1008 pp.

BOLETS DE CATALUNYA (1982-2022).- Societat Catalana de Micología, vol. 1-42.

BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (1995).- Champignons de Suisse. Tome 4: Champignons à lames, 2e partie. Ed. Mykologia Lucerne. 371 pp.

BREITENBACH, J. & F. KRÄNZLIN (2000).- Champignons de Suisse. Tome 5: Champignons à lames, 3e partie. Ed. Mykologia Lucerne. 340 pp.

INDEX FUNGORUM: www.indexfungorum.org (consulta: 2023).

LLIMONA, X. (ed.) (1991).- Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, vol. 5. Ed. Enciclopèdia CatalanaS.A. Barcelona. 1ª edició. 528 pp.

LLISTOSELLA, J. (2019).- Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http: //biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html (consulta: 2023).

MALENÇON, G.J.L. & BERTAULT, R. (1970).- Flore des champignons supérieurs du Maroc. Faculté des sciencies, Ser. Botan. et Biol. Veget., nº 32. Rabat: 222 pp.

NEVILLE, P. & POUMARAT, S. (2004).- Amaniteae. Amanita, Limacella & Torrendia. Fungi Europaei, 9. Ed. Candusso. 1120 pp.

SARNARI, M. (1998-2005).- Monografia illustrata del Genere Russula in Europa, Tomo 1-2. Ass. Micol. Bres., Fondazione.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

49

RUSSULA NYMPHARUM F. HAMPE & MARXM. I RUSSULA RECONDITA MELERA & OSTELLARI, DOS TÀXONS INTERESSANTS POC CONEGUTS A CATALUNYA I A LA PENÍNSULA IBÈRICA. CURCÓ, C. Institut d’Estudis Ilerdencs, Secció de Micologia. Pl. Catedral s/n, E-25002 Lleida.

E-mail: curcoiranzo@gmail.com

ABSTRACT. Russula nympharum F. Hampe & Marxm. and Russula recondita Melera & Ostellari, two interesting and little-known taxa from Catalonia and the Iberian Peninsula.

This paper presents two interesting and little-known findings. The first one, Russula nympharum F. Hampe & Marxm., had not yet been published as a citation neither in Catalonia nor in the geographical area of Iberian Peninsula, although a collection from the Balearic Islands in 2011 was already designated in 2016 as the holotype of this species. The second one, Russula recondita Melera & Ostellari, is cited for the first time in Catalonia and, probably, also in the Iberian Peninsula. The specimens were collected under Quercus pubescens in the Alta Ribagorça region (Lleida, Catalonia). The two species are described and illustrated with original macrophotographs and images of the most important microscopic features obtained at the OM. The sequences obtained from the ITS non-coding region of DNA show a high degree of coincidence with the GenBank records of these species.

Key words: Basydiomycota, Russulales, Russulaceae, ITS, l’Alta Ribagorça, Lleida.

RESUM. Russula nympharum F. Hampe & Marxm. i Russula recondita Melera & Ostellari, dos tàxons interessants poc coneguts a Catalunya i a la península Ibèrica. En aquest treball es presenten dos troballes interessants de tàxons pocs coneguts. El primer, Russula nympharum F. Hampe & Marxm., encara no havia estat publicat com a citació ni a Catalunya ni a la l’àrea geogràfica de la península Ibèrica, tot i que una recol·lecció de les illes Balears de l’any 2011 va ser designada l’any 2016 com a holòtip d’aquesta espècie. El segon, Russula recondita Melera & Ostellari, es cita per primer cop a Catalunya i, probablement també, a la península Ibèrica. Els exemplars van ser recol·lectats sota Quercus pubescens a l’Alta Ribagorça (Lleida, Catalunya). Les dos espècies es descriuen i il·lustren amb macrofotografies originals i amb imatges de les característiques microscòpiques més importants obtingudes al MO. Les seqüencies obtingudes de la regió ITS no codificadora del DNA presenten un alt grau de coincidència amb la dels registres d’aquestes espècies depositats al GenBank.

Paraules clau: Basydiomycota, Russulales, Russulaceae, ITS, l’Alta Ribagorça, Lleida.

RESUMEN. Russula nympharum F. Hampe & Marxm. y Russula recondita Melera & Ostellari, dos táxones interesantes poco conocidos en Cataluña y en la Península Ibérica. En este trabajo se presentan dos taxones interesantes poco conocidos. El primero de ellos, Russula nympharum F. Hampe & Marxm., aún no había sido publicado como cita ni en Catalunya, ni en el área geográfica de la Península Ibérica, aunque una recolección de las Islas Baleares del año 2011 fue designada en 2016 como holótipo de esta especie. El segundo de ellos, Russula recondita Melera & Ostellari, se cita por primera vez en Cataluña y, probablemente también, en la península Ibérica.

Los ejemplares fueron recolectados bajo Quercus pubescens en la comarca de la Alta Ribagorça (Lleida, Cataluña). Las dos especies se describen e ilustran con macrofotografías originales e imágenes de las características microscópicas más importantes obtenidas al MO. Las secuencias obtenidas de la región ITS no codificadora de DNA presentan un alto grado de coincidencia con los registros de estas especies depositados en el GenBank.

Palabras clave: Basydiomycota, Russulales, Russulaceae, ITS, l’Alta Ribagorça, Lleida.

50

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

INTRODUCCIÓ El gènere Russula Persoon és un grup de fongs ectomicorrícics que inclou més de 1.412 tàxons registrats arreu del món segons el Catalogue of Life (COL, 2023). ROMAGNESI (1967) en la seva monografia del gènere a Europa i Àfrica del Nord, descriu 167 espècies i 22 varietats, mentre que uns anys més tard, SARNARI (1998, 2005), tan sols a l’àmbit d’Europa, descriu 294 tàxons, que inclouen 273 espècies i 21 varietats. Pel que fa a la península Ibèrica, Monedero va publicat l’any 2011 la primera monografia dedicada a aquest gènere (MONEDERO, 2011); segons CONCA (2018) hi ha descrites 130 espècies i 6 varietats, amb cites majoritàriament de les zones cantàbriques i pirinenques, però al mateix temps hi assenyala la manca de referències de les àrees mediterrània i meridional. A Catalunya, Singer va iniciar els treballs de catalogació amb una clau d’identificació del l’any 1938, i un catàleg comentat de l’any 1982 (LLISTOSELLA, 1989). Aquests treballs van ser continuats per LLISTOSELLA (1987, 1989, 1991, 1998, 1999) amb la publicació de noves espècies rares o poc conegudes. Al llarg d’aquests darrers anys s’han anat incorporat noves espècies al catàleg d’aquest gènere (LLISTOSELLA et al., 2008; PEREZ DE GREGORIO, 2007). La consulta actual al Banc de la Biodiversitat de Catalunya (LLISTOSELLA, 2023) dona 284 cites del gènere Russula, que corresponen aproximadament a uns 250 diferents tàxons. Aquest darrers anys, la incorporació de les tècniques moleculars, afegides a les tradicionals morfològiques, ha permès revisar alguns grups de Russula amb espècies críptiques (ADAMČÍK et al. 2016; MELERA et al. 2016; CABOŇ et al. 2018; CABOŇ et al. 2019; DE LANGE et al. 2021; LI GJ. et al. 2021). Aquest és precisament el cas de les dues espècies que es presenten en aquest treball: Russula nympharum F. Hampe & Marxm. i Russula recondita Melera & Ostellari.

METODOLOGIA Els exemplars dels basidiomes recol·lectats, després del seu estudi en estat fresc, es van deshidratar en un forn amb aire calent a baixa temperatura (< 40ºC). Les mostres deshidratades es conserven a l’herbari HBIL-Fungi de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Una mostra de material sec de cada recol·lecció va ser enviada al laboratori ALVALAB (Oviedo), on el DNA va ser extret, amplificat, purificat i seqüenciat. Es van obtenir les seqüències completes de la regió ITS1, i del gen 5.8S de l’ARN ribosòmic. A l’apartat de material estudiat es mencionen les recol·leccions utilitzades per dur a terme aquest treball, indicant-ne la data, el lloc i les coordenades UTM, juntament amb els números de mostra de l’herbari HBIL-Fungi, i els números de registre de les seqüencies genètiques obtingudes, segons figuren a la base de dades GenBank. Les fotos macroscòpiques del exemplars es van realitzar en el lloc de la recol·lecció, amb llum natural, utilitzant una càmera OLYMPUS E-300, equipada amb un objectiu macro OLYMPUS ZUIKO DIGITAL 35 mm 1: 3,5. Les descripcions macroscòpiques s’han dut a terme sobre el material fresc recol·lectat, y les microscòpiques, també sobre material fresc, o alternativament sobre material d’herbari.

Per a l’estudi microscòpic es van realitzar les preparacions amb diversos reactius, en funció de les cèl·lules o pseudoteixit a estudiar: les espores es van rehidratar amb reactiu de Melzer, per observar l’ornamentació esporal; els basidis i els cistidis laminars s’han observat rehidratats amb KOH (3%) i posteriorment s’han tenyit amb Roig Congo amoniacal; els elements de la cutícula del barret s’han observat, en primera instància, rehidratats amb KOH (3%) i Roig Congo amoniacal; posteriorment, s’han fet preparacions amb sulfovainillina (SV) per observar la reacció del contingut citoplasmàtic dels dermatocistidis. Les observacions s’han realitzat utilitzant un microscopi NIKON ALPHAPHOT-2 YS2-H, i les microfotografies s’han obtingut per projecció a través de l’ocular amb una càmera OLYMPUS fe 5020. Les imatges de les espores han estat

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

51

Fig. 1.- Russula nympharum F. Hampe & Marxm. a) basidiòspores en Melzer; b) basidis; c) pleurocistidis; d) queilocistidis en KOH(3%)+Roig Congo amoniacal; e) dermatocistidis en SV; f) dermatocistidis en Melzer; g) terminacions dels pèls de la pileipel·lis. HBIL-Fungi 2937: a, b, c, d, e, f.

HBIL-Fungi 2852: g. Escala: a = 10 µm; b, c, d, e, f, g = 20 µm).

52

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

post-processades amb el programa HELICON FOCUS apilant 2 imatges per tal d’intentar realçar l’ornamentació esporal.

Russula nympharum F. Hampe & Marxm. in Phytotaxa 270 (2): 071-088 (2016).

Descripció. Píleu de 45-90 mm de diàmetre, carnós, inicialment hemisfèric o globós, després convex i finalment aplanat i amb el centre lleugerament deprimit. Cutícula separable a partir del marge fins a 1/3 del radi del barret, glabra, lubrificada i lluent en temps humit, altrament seca i mat, de coloració no uniforme i depenent de l’estat de maduració del basidioma, vermell intens al principi, després amb zones de color ataronjat rogenc, rosa rogenc o crema rosat pàl·lid, amb taques o màcules bru rogenques o vinoses rogenques. Marge lleugerament estriat en els exemplars més immadurs, amb el temps estriat-solcat en una estreta franja de 3-6 mm d’amplada. Làmines adnates, crema al principi, després grogues, denses i lleugerament gruixudes, trencadisses, de fins a 6 mm d’amplada, bifurcades a prop del peu i lleugerament anastomitzades en la base, a prop del marge interior del barret; aresta regular i del color de la cara laminar, tacada de brunenc al tacte. Estípit 25-75-12-35 mm, cilíndric, atenuat vers la base o també lleugerament engruixit i claviforme; superfície finament rugosa, blanca, sense tonalitats rosades, tacada de brunenc amb la manipulació o en envellir; presenta estructura corticada, amb l’interior esponjós i tou. Carn blanca, inicialment immutable, amb el temps, però, s’esgrogueeix dèbilment en contacte amb l’aire, de sabor picant i olor complex, difícil d‘identificar, afruitat; reacció dèbilment rosada-grisenca amb FeCl3, i també dèbil amb Guaiac, lentament brunenca o banal amb Fenol. Esporada groga.

Espores de (7,5) 8,0-10,0 (12,0) × (6,5)7,0-8,5(9,0) µm, Q = (1,00)1,05-1,27, valors mitjans Lav = 8,8 µm, Bav = 7,7 µm, Qav = 1,14 (2 mesuraments de 25 i 60 espores respectivament), d’amplament el·lipsoidals a subgloboses, apiculades i amb una marcada placa suprahilar, gutulades, verrucoses i amiloides, amb berrugues poc prominents, cònico-truncades i arrodonides, de 0,3-0,7µm d’altura, en part interconnectades per fines línies, i ocasionalment formant crestes amb ramificacions, però sense arribar a formar reticles, Basidis claviformes, majoritàriament tetraspòrics, alguns també bispòrics, (33)39-55 × (9)10-15(16) µm. Pleurocistidis majoritàriament fusiformes, també claviformes, amb l’extrem apical afuat i sovint rematat amb un apèndix de fins a 6 µm de longitud, de paret prima, amb contingut citoplasmàtic amorf refringent, de 65-105 × 10-15 µm. Queilocistidis de forma similar a la dels pleurocistidis, però més petits, de 42-80 × 7-12 µm. Trama laminar formada per esferòcits, de 15-30 µm de diàmetre. Pileipel·lis constituïda per una subpel·lis formada per hifes entrellaçades disposades paral·lelament a la superfície de la cutícula, cilíndriques, sovint ramificades, llises, hialines, lleugerament gelificades, de 3-6 µm de gruix, i per una suprapel·lis gelificada, d’estructura en trichoderma, amb hifes també entrellaçades, llises, hialines, cilíndriques, septades, i amb elements terminals cilíndrics i també, en part, atenuats a l’àpex, de 2-4 µm de gruix. Dermatocistidis de 50-150(225) × 5-12 µm, abundants, majoritàriament claviformes, pedicel·lats i amb àpex notablement eixamplat i obtús, o també amb forma cilíndrica i esvelta, amb 0-3 septes, de paret prima i contingut amorf refringent, que es torna gris fosc amb la sulfovainillina. Hifes no fibulíferes.

Les seqüències de la regió ITS (seqüencies completes de l’ITS1, gen 5.8S de l’ARN ribosòmic, i seqüencia parcial del ITS2) han estat obtingudes per ALVALAB, i accessionades a GenBank amb els números de registre OQ641374 (recol·lecció HBIL-Fungi 2852), i OR352586 (recol· lecció HBIL-Fungi 2937). Aquestes s’han comparat mitjançant BLAST amb les seqüències registrades a GenBank d’aquest tàxon. La coincidència amb la seqüencia de l’holòtip de Russula nympharum (GenBank NR_153268), és del 99,83% (en 643 bp) per a la recol·lecció HBIL-Fungi 2852 (GenBank OQ641374), i del 99,70% (en 777 bp) per a la recol·lecció HBIL-Fungi 2937 (GenBank OR352586).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

53

Material estudiat. Viu de Llevata (el Pont de Suert), Alta Ribagorça, Catalunya; UTM 31T 320100, 4692000; en sòl calcari sota Quercus pubescens, amb presència de Pinus sylvestris, a 1150 m, el 15/09/2018. Ibid. el 22/09/2018 (HBIL-Fungi 2852, GenBank OQ641374). Ibid. el 03/10/2021 (HBIL-Fungi 2937, GenBank OR352586).

Observacions. Russula nympharum F. Hampe & Marxm. va ser descrita després del treball que van emprendre ADAMČÍK et al. (2016) per determinar si la delimitació morfològica amplament acceptada de Russula maculata Quél. corresponia, de fet, a un únic tàxon, o si, en canvi, englobava diverses espècies. Aquests autors no van trobar cap diferència macroscòpica d’aquesta nova espècie amb Russula maculata, sinó tan sols diferències microscòpiques i genètiques: “We have not found any macromorphological characteristic that distinguishes R. maculata from the second European species R. nympharum, but there are four distinct microscopic differences”, i segons els mateixos autors, és molt probable que ambdues espècies comparteixin les mateixes preferències ecològiques i que, fins i tot, puguin coexistir en una mateixa àrea geogràfica. En el moment de realitzar aquest treball, no hem trobat registres publicats d’aquest tàxon a la península Ibérica, més enllà de la del holotip, provinent de Bunyola (Mallorca).

El material recol·lectat i estudiat en aquest treball presenta característiques que coincideixen amplament amb les descrites i publicades per ADAMČÍK et al., (2016) per a R. nympharum F. Hampe & Marxm. L’hàbitat on s’han efectuat les recol·leccions, en un bosc de Quercus pubescens, estaria dins del marc ecològic associat a aquesta espècie. Els autors esmentats relacionen R. maculata tant amb boscos temperats de Quercus, Fagus, Carpinus i Tilia, com amb hàbitats més termòfils, associada a Quercus cerris en zones de tipus estepari, mentre que relacionen R. nympahrum amb boscos mediterranis de Q. ilex i Arbutus unedo, cas de la recol·lecció de l’holòtip efectuada a Bunyola (Mallorca) l’any 2011 per F. Hampe i J. Kleine, o també de la recol·lecció de la Val des Nymphes (sud de França), que correspon a un dels dos paratipus designats i il·lustrat per MARXMÜLLER (2014). Tanmateix, al registre de seqüencies d’aquesta espècie incloses a GenBank s’hi poden trobar també recol·leccions d’Helga Marxmüller realitzades a Girons-et-Lozeron (departament del Drôme al sud-est de França), citades sota Quercus pubescens. També indiquen que l’espècie ha estat recol·lectada en boscos de zones més temperades, com la Forêt de Soignes a Bèlgica.

Les característiques macroscòpiques també coincideixen força bé amb les de la descripció de l’holòtip, en particular, la cutícula inicialment de color vermell intens, que es decolora per zones, amb tonalitats ataronjades rogenques, rosades rogenques o crema rosades pàl·lides, amb les petites màcules de color vermell brunenc, característiques d’aquest tàxon. El caràcter lleugerament solcat en una estreta franja del marge del barret, que els autors hi descriuen, està també clarament present en alguns dels exemplars que formen part d’aquest estudi, tal com es pot observar a la imatge de la recol·lecció HBIL-Fungi 2937. Tanmateix, el canvi de color de la carn en contacte amb l’aire, passant a groc brunenc no s’ha observat amb la intensitat que caldria esperar, segons aquests autors, i tan sols hem observat un lent esgrogueïment de la mateixa en els exemplars més envellits.

Pel que fa a les característiques microscòpiques del material d’estudi, comentar tres dels quatre caràcters que, segons els autors citats, permeten separar ambdues espècies: - Forma i ornamentació esporal: ambdues coincideixen amb les de l’holòtip de R. nympharum.

Les berrugues, de cònico-truncades a obtuses, i especialment l’alçada de les mateixes, de 0,3-0,7 µm, permeten separar aquest tàxon de R. maculata, que té berrugues de fins 0,6-1,1 µm (ADAMČÍK et al., 2016). Per altra banda, les dimensions de les espores del material estudiat estan dins del rang de valors donat pels autors en aquesta espècie; tanmateix, el valor mitjà de l’amplada esporal (Bav = 7,7 µm) està lleugerament per sobre del donat per l’holòtip (7,3 µm), fet que fa que el coeficient esporal (Qav = 1,14) estigui també lleugerament per sota de 1,19, que els autors donen com a valor mitjà de l’espècie. La metodologia de mesurament de les espores es el mateix en ambdós estudis (espores de les làmines observades en una prepa-

54

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

Russula nympharum F. Hampe & Marxm. (HBIL-Fungi 2937 a dalt, i HBIL-Fungi 2852 a baix).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

55

Fig. 2 .- Russula recondita Melera & Ostellari.: a) basidiòspores en Melzer; b) basidis, c) pleurocistidis, d) queilocistidis, e) terminacions dels pèls de la pileipel·lis, f) dermatocistidis, g) terminacions dels pèls de la pileipel·lis, h) dermatocistidis en KOH(3%) + Roig Congo amoniacal. HBIL-Fungi 2936: a, c, d, g, h; HBIL-Fungi 2860: b, e, f. Escala: a = 10 µm; b = 20 µm; c, d, e, f, g, h = 20 µm.

56

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

ració amb reactiu de Melzer, i sense incloure l’ornamentació esporal) i, per tant, no sembla que aquesta diferència observada sigui deguda a diferències metodològiques i, en conseqüència, caldrà confirmar en futures recol·leccions aquesta variabilitat esporal, i la presència d’espores, en part, subgloboses.

- Els valors del diàmetre dels pileocistidis del material d’estudi, de 5-12 µm, també coincideixen amb el valors donats per l’holòtip. Aquest caràcter, segons els autors, permet diferenciar clarament R. maculata de R. nympharum (ADAMČÍK et al., 2016). En el cas de R. maculata, aquest gruix està comprés entre 3-8 µm, amb valors mitjans de 5-6 µm, mentre que a R. nympharum el valor de l’amplada està entre (4-)6-11,5(-15,5) µm, o entre (3-)4,5-8,5(-10,5) µm, depenent de si es tracta de pileocistidis del centre o del marge del barret, respectivament, amb valors mitjans de 7,2-10,1 µm.

- La densitat de pleurocistidis en les cares de la làmina, no ha estat determinada en el present treball. Segons ADAMČÍK et al. ( 2016) aquesta densitat permetria també separar ambdós taxons. En el cas de R. maculata, la densitat es troba entre 400 i 700 cistidis per mm2, mentre que en el cas de R. nympharum, la densitat augmenta fins a 800 i 1.100 cistidis per mm2.

Les seqüències obtingudes de la regió ITS del material d’estudi donen un alt índex de coincidència, superior al 99,70% amb la seqüència del material de l’holòtip de R. nympharum. Es considera doncs que les tres recol·leccions corresponen a aquesta espècie. Es tractaria de la primera citació d’aquesta espècie a Catalunya.

Russula recondita Melera & Ostellari in Mycological Progress, 16(2): 117-134 (2016).

Descripció. Píleu de 45-60 mm de diàmetre, mitjanament carnós, inicialment convex, després aplanat i amb el centre deprimit. Cutícula separable fins al centre del barret, víscida i glutinosa en temps humit, altrament seca però de tacte gras, radialment estriada-solcada a partir del marge i fins a la meitat del radi, radialment fibril·losa-sedosa en el disc central. De color ocre grisenc a bru grisenc, més fosc, bru rogenc fosc i de vegades quasi negre en el disc central, més clar, beix grisenc pàl·lid, a vegades amb reflexos verdosos vers el marge. Làmines adnates, inicialment blanques, després blanc-crema, molt denses i trencadisses, de fins a 5 mm d’amplada, bifurcades a prop del peu i lleugerament anastomitzades vers la base, a prop del marge interior del barret, sense lamèl·lules; aresta sencera i del mateix color, que es taca de bru rogenc o bru ferruginós en fregar-les. Estípit 30-50-10-20 mm, cilíndric, generalment atenuat vers la base; superfície finament rugosa, blanca, maculada de bru-ferruginós amb la manipulació o en envellir; presenta estructura corticada, inicialment ple, després esponjós i cavernós a l’interior. Carn tova, blanca, de sabor i olor complexos i difícils d‘identificar; sabor inicialment suau (“mild”), desagradable al cap d’una estona; olor intensa i complexa, entre afruitada i a goma o cautxú; reacció dèbilment rosa grisenca amb FeCl3, ràpida i intensa, verda blavosa amb Guaiac, lentament brunenca i banal amb Fenol, i dèbilment rosada amb Anilina. Esporada crema.

Espores de 6,0-8,5(9,5) × (5,0-)5,5-6,5(7,0) µm, Q = (1,00)1,17-1,33(1,50), valors mitjans: (3 col·leccions de 20, 30 i 30 espores) Lav = 7,3 µm, Bav = 5,9 µm, Qav = 1,22, d’amplament el·lipsoidals a subgloboses, apiculades i amb una placa suprahilar diferenciada, gutulades, equinulades, amb berrugues còniques i arrodonides a l’àpex, amiloides, de 0,5-0,8 (1,0) µm d’altura, majoritàriament aïllades, en part dèbilment connectades per fines línies o crestes, Basidis de 37-51 × 8-13 µm, claviformes, majoritàriament tetraspòrics, rarament bispòrics (aleshores produint espores de fins a 9,5 × 9,0 µm). Pleurocistidis de 48-100 × 8-12 µm, majoritàriament fusiformes, amb l’extrem apical subulat i sovint rematat amb un apèndix mucronat, digitiforme, a vegades amb una petita constricció, de paret prima i amb contingut amorf refringent. Queilocistidis de 37-67 × 8-10 µm, de forma similar a la dels pleurocistidis, lleugerament més petits.

Trama laminar no estudiada. Pileipel·lis amb estructura de ixotricoderma, formada per hifes

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

57

entrellaçades imbuïdes en una matriu gelificada, cilíndriques, sovint ramificades, llises, hialines, septades, amb elements terminals erectes de 20-25 × 3-7 µm, lleugerament atenuats i obtusos a l’àpex. Dermatocistidis de 20-50 × 3,5-7,0 µm, pluriseptats, formats per cèl·lules cilíndriques articulades, amb elements terminals diferenciats, subulats o llargament cònics, de paret prima i contingut amorf finament emulsionat, dèbilment refringent, presenten reacció dèbil a la sulfovainillina. Presència d’hifes cistidioides en la subpel·lis de color grisenc després de tractar-la amb aquest reactiu. Hifes no fibulífers.

Les seqüències de la regió ITS (seqüencies completes de l’ITS1, gen 5.8S de l’ARN ribosòmic, i seqüencia parcial del ITS2) han estat obtingudes per ALVALAB, i accessionades al GenBank amb els números de registre OQ641375 (recol·lecció HBIL-Fungi 2589), OQ641376 (recol·lecció HBIL-Fungi 2860) i OQ641377 (recol·lecció HBIL-Fungi 2936). Se n’ha fet la comparació mitjançant BLAST amb les seqüències registrades al GenBank d’aquest tàxon. La coincidència amb la seqüencia de l’holòtip de R. recondita (GenBank NR_147635.1), és del 98,71% (en 673 bp) per a la recol·lecció HBIL-Fungi 2589 (GenBank OQ641375), del 98,86% (en 614 bp) per a la recol·lecció HBIL-Fungi 2860 (GenBank OQ641376), i del 98,70% (en 658 bp) per a la recol·lecció HBIL-Fungi 2936 (GenBank OQ641377).

Material estudiat. Castilló de Tor-Sarroqueta (el Pont de Suert), l’Alta Ribagorça, Catalunya; en una roureda de Quercus pubescens. UTM 31T 313400, 4701000; 1.000 m; el 20/08/2015 (HBIL-Fungi 2589, GenBank OQ641375). Ibid. el 30/09/2018 (HBIL-Fungi 2860, GenBank OQ641376). Ibid. el 25/09/2021 (HBIL-Fungi 2936, GenBank OQ641377).

Observacions. Russula recondita Melera & Ostellari, és un nou tàxon descrit coma resultat de la revisió duta a terme per MELERA et al., 2016 de la subsecció Foetentinae (Melzer & Zvara) Singer. Aquest grup ha estat sovint afectat per confusions i errors d’identificació, que han suposat que el nombre d’espècies incloses en aquest grup hagi estat tradicionalment poc clar (MELERA et al., 2016). No he trobat citacions ni a Catalunya ni a la península Ibérica en conjunt. Es probable, però, que les cites actualment existents a Catalunya i la península Ibèrica de R. pectinatoides Peck, avui considerada endèmica del continent Americà, puguin correspondre, de fet, a aquesta espècie. El material recol·lectat i estudiat en aquest treball presenta característiques morfològiques macroscòpiques i ecològiques que coincideixen amb les descrites per R. recondita Melera & Ostellari (MELERA et al., 2016). Pel que fa a les característiques microscòpiques cal però fer algun comentari: - Tant la forma i ornamentació, com les dimensions esporals coincideixen amb les de l’holòtip de R. recondita. Per aquest material, els autors mencionats no indiquen els valors mitjans dels mesuraments, tot i que, el rang de valors que donen per les longituds i amplades esporals fa suposar que els valors mitjans estarien clarament en concordança amb els valors obtinguts en el material d’estudi.

- La forma i les dimensions de basidis i cistidis laminars (pleuro- i queilocistidis), no s’han pogut comparar amb els de l’holòtip ja que els autors no els van incloure en llur treball.

- La forma i dimensions dels pèls cuticulars coincideixen també amb les de l’holòtip.

- Els dermatocistidis observats tenen un escàs contingut refringent, i presenten una dèbil reacció amb la sulfovainillina, coincidint amb les observacions de MELERA et al., (2016): “Dermatocystidia few in number and with poorly reflective content”.

- En la subpel·lis s’hi ha observat la presencia d’hifes cistidioides, que s’ennegreixen amb la sulfovainillina, Aquest caràcter microscòpic no s’esmenta en el treball de MELERA et al., (2016); en canvi, es troba descrit i representat en la fig. 24, on es representa la cutícula de R. pectinatoides Peck, en el treball d’ADAMČÍK et al. (2013), on es revisen algunes espècies de Russula descrites pel micòleg americà C.H. Peck.

Les seqüències obtingudes de la regió ITS del material d’estudi donen un alt índex de coincidèn-

58

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

cia, superior al 98,70 % amb la seqüència del material del holòtip de R. recondita. Es considera doncs que les recol·leccions corresponen a aquesta espècie i corresponen a les primeres citacions d’aquest tàxon a Catalunya i a la península Ibèrica.

AGRAÏMENTS A Joan Pedrol per la seua revisió de l’article, a Pablo Alvarado de ALVALAB per dur a terme la seqüenciació de les mostres i el seu ajut en la interpretació dels resultats de la comparació de les seqüències amb les de la base de dades del GenBank, i finalment, a Carlos Monedero, per l’ajuda en la identificació de les possibles citacions de R. nympharum i R. recondita en la península Ibèrica,

BIBLIOGRAFIA ADAMČÍK, S., CARTERET, X., BUYCK, B. (2013). Type studies on some Russula species described by C.H. Peck.

Cryptogamie, Mycologie, 34 (4): 367-391.

ADAMČÍK, S., CABOŇ, M., EBERHARDT, U., SABA, M., HAMPE, F., SLOVAK, M., KLEINE, J., MARXMÜLLER, H., JANČOVIČOVÁ, S., PFISTER, DH., KHALID, AN., KOLARIK, M., MARHOLD, K., VERBEKEN, A. (2016). A molecular analysis reveals hidden species diversity within the current concept of Russula maculata (Russulaceae, Basidiomycota). Phytotaxa 270 (2): 071-088.

BLAST: https: //blast.ncbi.nlm.nih.gov/Blast.cgi.

CABOŇ, M., JANČOVIČOVÁ S., TRENDEL JM., MOREAU PA., FELIX HAMPE F., KOLAØÍK M., VERBEKEN A., ADAMČÍK S. (2018). Blum versus Romagnesi: testing possible synonymies of some European russulas (Russulaceae, Basidiomycota). Plant Systematics and Evolution 304, 747-756.

CABOŇ, M., & LI GJ., SABA, M., KOLARIK, M., JANČOVIČOVÁ, S., KHALID, AN., MOREAU, PA., WEN, HA., PFISTER, D., ADAMCIK, S. (2019). Phylogenetic study documents different speciation mechanisms within the Russula globispora lineage in boreal and arctic environments of the Northern Hemisphere. IMA Fungus 10: 5.

COL (Catalogue of Life): https: //www.catalogueoflife.org/ (consulta a 01 de Setembre 2023).

CONCA, A. (2018). El gènere Russula al massís del Penyagolosa (I). Butlletí de la Societat Micològica Valenciana 23: 21-73.

DE LANGE R., ADAMČÍK S., ADAMČÍKOVA K., ASSELMAN P., BOROVIČKA J., LYNN DELGAT L., HAMPE F., VERBEKEN A., (2021). Enlightening the black and white: species delimitation and UNITE species hypothesis testing in the Russula albonigra species complex. IMA Fungus 12: 20.

GENBANK: https: //www.ncbi.nlm.nih.gov/genbank/ ( 01 de Setembre 2023).

HELICON FOCUS: https: //www.heliconsoft.com/heliconsoft-products/helicon-focus/ LLISTOSELLA, J. (1987). Sobre algunas especies del género Russula de Cataluña. VII Simp. Nac. Bot. Criptogamica, Real Jardín Bot. Madrid, Libro de resúmenes, p. 82.

LLISTOSELLA, J. (1989). Sobre algunas especies del género Russula de Cataluña (España). Anales del Jardín Botánico de Madrid, 46 (1): 193-206.

LLISTOSELLA, J. (1998). Algunes espècies del gènere Russula de Catalunya i les Illes Balears. 2ª contribució. Revista Catalana de Micologia, 21: 75-92.

LLISTOSELLA, J. (1991). Russulaceae, notes florístiques. Butll. Soc. Cat. Micol., 14-15: 67-76.

LLISTOSELLA, J. (1999). Russulals de Catalunya i de les Illes Balears. Tesi Doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona; 595 pp.

LLISTOSELLA, J., PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À., LLORENS-VAN-WAVEREN, L. (2008). Russula flavispora Romag., una espècie rara trobada a Catalunya. Revista Catalana de Micologia, 30: 101-106.

LLISTOSELLA, J. (01 de Setembre 2023). Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http: //biodiver.bio.ub.es/biocat/ MARXMÜLLER, H. (2014). Russularum Icones, Vol. 2. Anatis Verlag, München, 364 pp.

MELERA, S., OSTELLARI, C., ROEMER, N., AVIS, PG., TONOLLA, M., BARJA, F., NARDUZZI-WICHT, B., (2016). Analysis of morphological, ecological and molecular characters of Russula pectinatoides Peck and Russula praetervisa Sarnari, with description of the new taxon Russula recondita Melera & Ostellari. Mycological Progress.

16 (2): 117-134.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

Russula recondita Melera & Ostellari (HBIL-Fungi 2589 a dalt, i HBIL-Fungi 2860 a baix).

59

60

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 49-60; 2023.

MONEDERO, C. (2011). El género Russula en la Península Ibérica. Centro de estudios Micológicos de Euskadi, Bilbao, 437 pp.

PÉREZ-DE-GREGORIO, M.À. (2007). Russula fragilis f. viridilutea Bon, a Catalunya. Butlleti de Ass. Mic. Font i Quer, 5: 42-43.

ROMAGNESI, H (1967). Les Russules d’Europe et d’Afrique du Nord. Paris, Bordas, 998 pp.

ROMAGNESI, H (1985). Les Russules d’Europe et d’Afrique du Nord. Paris, seconde édition, Bordas, 1085 pp.

SARNARI, M. (1998). Monografia Illustrata del Genere Russula in Europa. Tomo Primo. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici, Vicenza. 799 pp.

SARNARI, M. (2005). Monografia Illustrata del Genere Russula in Europa. Tomo Secondo. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici, Vicenza. 761 pp.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

61

NOTES COROLÒGIQUES SOBRE LA FUNGA I ELS MIXOMICETS DE LES PITIÜSES - EIVISSA I FORMENTERA. VI. (ILLES BALEARS, ESPANYA).

SALOM, J.C.1, SIQUIER, J.L.1, PINTOS, À.1, ESTEVE-RAVENTÓS, F.2, PANCORBO, F.3, LADO, C.4, ESPINOSA, J.5, COSTA, S.6, RIBES, M.Á.7, PLANAS, J.8, SERRA, A.9, LLISTOSELLA, J.10 i CONSTANTINO, C.11 1.- Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands, ctra. Valldemossa km 7,5. E-07122-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: joancarles.salom@gmail.com; pepemycete@hotmail.com; info@cultivospima.com 2.- Universidad de Alcalá, Facultad de Ciencias, Departamento de Ciencias de la Vida (Botánica). E-28805-Alcalá de Henares (Madrid). E-mail: fernando.esteve@uah.es 3.- Sociedad Micológica de Madrid, Real Jardín Botánico. C/ Claudio Moyano 1. E-28014-Madrid. E-mail: fermin@ socmicolmadrid.org 4.- Real Jardín Botánico, CSIC. Plaza de Murillo, 2. E-28014-Madrid. E-mail: lado@rjb.csic.es 5.- Aptdo. Correos 1498. E-07800-Eivissa. E-mail: je.nogera67@gmail.com 6.- Ca na Bet, 1194. La Mola. E-07872-Formentera. E-mail: canabet@gmail.com 7.- Av. Pablo Neruda, 120, E-28018-Madrid. E-mail: migelangel.willy@gmail.com 8.- Carrer Can Socies, nº 12. E-07010-Palma de Mallorca (Illes Balears). E-mail: jplanas@ascomicet.es 9.- Ap. 31 (Can Miquelet). E-07814-Santa Gertrudis de Fruitera (Illes Balears). E-mail: canmiquelet@telefonica.net 10.- Institut de Recerca de Biodiversitat (IRBIO). Dept. de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028-Barcelona. E-mail: jllistosella@ub.edu 11.-Museu Balear de Ciències Naturals ( FJBS-MBCN). Carretera Palma Port de Sóller Km 30,5 Sóller E-07100 Illes Balears. E-mail: micobalear@gmail.com

RESUM: Notes corològiques sobre la funga i els mixomicets de les Pitiüses - Eivissa i Formentera. VI. (Illes Balears, Espanya). Com a resultat de la 13a campanya de la FCB, que es va realitzar a les illes d’Eivissa i Formentera al 2022, així com d’altres de campanyes anteriors, s’han estudiat un total de cent cinquanta-un tàxons de fongs i mixomicets, dels quals dos són primera citació a Espanya: Inocybe drenthensis Bandini & Oertel i Psammina filamentosa Kolk Earl.-Benn., vint-itres són primeres citacions a les Illes Balears: Cribraria cancellata var. fusca (Lister) Nann.-Bremek., Licea pusilla Schrad., Ramichloridium apiculatum (J.H. Mill., Giddens & A.A. Foster) de Hoog, Dactylella cylindrospora (R.C. Cooke) S. Schenk, W.B. Kendr. & Pramer, Helvella pallescens Schaeff., Lophiostoma quadrinucleatum P. Karst., Hansfordia pulvinata (Berk & M.A. Curtis) S. Hughes, Moellerodiscus lentus (Berk. & Broome) Dumont, Phyllactinia guttata (Wallr.) Lév., Clavaria tenuipes Berk. & Broome, Coprinellus truncorum (Scop.) Redhead, Vilgalys & Moncalvo, Coprinus arenarius Pat., C. pinetorum G. Moreno, Carlavilla, Heykoop & Manjón, C. xerophilus Bogart, Cerinomyces neuhoffii J.C. Zamora & A. Savchenko, Inocybe costinitii Bizio, Ferisin & Dovana, I. metrodii Stangl & J. Veselský, I. muricellata Bres., Mycena paracapillaripes Robich, Pseudosperma umbrinellum (Bres.) Matheny & Esteve-Rav., Tulostoma simulans Lloyd, Russula chloroides var. parvispora Romagn., R. sanguinaria var. confusa (Velen.) Bon, mentre que quaranta representen primeres citacions per a Eivissa i disset per a Formentera. S’aporten notes sobre llur taxonomia, ecologia i corologia, així com s’inclouen algunes il·lustracions d’espècies interessants.

Paraules clau: Ascomycota, Basidiomycota, Myxomycota, Eivissa, Formentera, Illes Balears, Espanya.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

62

ABSTRACT: New data about the funga and fungus-like organism (Myxomycetes) of the Pitiussic Islands - Ibiza and Formentera Islands. VI. (Balearic Islands, Spain). As a result of the 13th meeting of the FCB group in the Balearic Islands, during the year 2022, in Eivissa (Ibiza) and Formentera Islands as well as from others from previous campaigns and not yet published, a total of one hundred and fifty one taxa of fungi and myxomycetes were studied. Two of them seems to be a new records for Spain, twenty-three are new in the Balearic Islands catalogue, forty in the Ibiza Island, and seventeen in Formentera Island. Remarks on their ecology, taxonomy and distribution, as well as illustrations of some interesting species, are included.

Key words: Ascomycota, Basidiomycota, Myxomycota, Eivissa (Ibiza), Formentera, Balearic Islands, Spain.

RESUMEN: Notas corológicas sobre la funga y mixomicetes de las islas Pitiusas - Ibiza y Formentera. VI. (Illes Balears, España). Se exponen los resultados de la décimo-tercera campaña del colectivo FCB en las Illes Balears, realitzada en las Islas Pitiusas (Ibiza y Formentera), así como provinientes de campañas anteriores y aún no publicados, habiéndose estudiado un total de ciento cincuenta y un taxones, de las cuales dos representan primera cita para España, veintitrés representan primeras citas para las Illes Balears, diecisiete para la isla de Eivissa y catorce para la isla de Formentera. Se aportan notes sobre la taxonomía de alguna especie así como datos de la ecología y corología de las muestras recolectadas.

Palabras clave: Ascomycota, Basidiomycota, Myxomycota, Eivissa (Ibiza), Formentera, Illes Balears, España.

INTRODUCCIÓ Amb aquest treball seguim ampliant el Catàleg de la funga y mixomicets de les Illes Balears (SIQUIER & SALOM, 2013; LADO & SIQUIER, 2014). On es recullen tots els tàxons d’aquests organismes citats a les Balears des de 1814 fins el 2012. Des de la seva publicació, s’han anat completant amb treballs posteriors que s’han publicat a diferents revistes micològiques d’àmbit nacional i internacional. Actualment estam realitzant la primera actualització d’aquest Catàleg, recollint les cites de la funga i mixomicets publicades des de l’any 2013 al 2022 i d’altres, anteriors a 2012, que no apareixien al mateix. Tota aquesta tasca serà fruit d’una publicació que veurà la llum en breu.

El present article és una nova contribució que se centra en les illes d’Eivissa i Formentera, a partir de mostres que hem identificat des de que varen ser recol·lectades durant la campanya de FCB a les Pitiüses al 2022. També s’inclouen altres tàxons recol·lectats en altres campanyes anteriors de FCB en aquestes illes, que també hem identificat i alguns tàxons recol·lectats posteriorment. A més, la identificació d’alguns tàxons prèviament citats a les Pitiüses ha estat rectificada per mor d’estudis posteriors, amb tècniques de biologia molecular. També es mencionen altres tàxons ja citats en aquestes illes, trobats en noves localitats, útils per a conèixer millor la seva distribució. Per acabar, volem esmentar, segons les dades que disposem, que si sumam els tàxons que són novetat en aquest article amb el ja citats anteriorment, el nombre total de tàxons de fongs i mixomicets que actualment tenim catalogats a les Illes Balears és de 2384, dels quals 604 han estat citats a Eivissa i 228 a Formentera.

MATERIAL I METODOLOGIA Les espècies de la funga s’han ordenat per ordre alfabètic, dins els ordres inclosos a cada classe.

En canvi, els mixomicets, només s’han ordenat alfabèticament. Tots el tàxons que s’inclouen en aquest article duen menció del municipi, la localitat, la quadrícula, l’altitud, l’hàbitat o el substrat on han estat recol·lectats, la data i el número del l’herbari on es conserva cada mostra.

Volem destacar que l’illa de Formentera és un únic municipi i, per això, només es fa menció de la localitat. A les observacions, basant-nos en la bibliografia abans esmentada, es comenta si són novetat per a les Illes Balears, per a alguna de les illes o si són, tan sols, noves localitzacions a l’illa o a les illes on s’han recol·lectat. Si no es fa menció de qui ha recol·lectat o identificat les

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

63

mostres, cal considerar que han estat els autors o, al menys, un d’ells, especialment el qui ha dipositat la mostra en el seu herbari. Cal esmentar que algunes mostres han estat seqüenciades en el laboratori ALVALAB d’Oviedo a fi de confirmar la determinació realitzada. Tot el material descrit es troba dipositat i repartit en els herbaris particulars JLS (J.L. Siquier), JCS (J.C. Salom), Lado (C. Lado), JEN (J. Espinosa), MAR (M. Á. Ribes), CC (C. Constantino) i SC (Santi Costa) amb el número de referència que s’indica en cada cas; les mostres dels Inocybe s.l. i duplicats de l’herbari MAR es troben dipositades en l’herbari AH (Universidad de Alcalá de Henares); les mostres de Russula recol·lectades per J. Llistosella, es troben dipositades en l’herbari BCN (Universitat de Barcelona); alguns fragments extrets per a la seqüenciació es troben a l’herbari ALV (laboratori Alvalab). Per fer les descripcions microscòpiques s’han utilitzat microscopis Carl Zeiss KF2 RELAMP, Olympus BX40 i BX51 i els reactius adients; per fer les fotografies al camp, càmeres Nikon D7000, DS300, Olympus TG-6 i Samsung Galaxy A50 i Olympus OM-EM-1 amb objectiu Olympus M. Zuiko Digital ES 60 mm f/2.8 Macro. Per a les microfotografies, càmeres Olympus C-7070, Panasonic Lumix Amscope MU-900, Celestron Digital DSC-RX100 N50 i Nikon D300 acoplada al tub triocular d’un microscopi Nikon Eclipse 50i.

Les composicions de les fotografies han estat realitzades per J. Planas, excepte les dels Inocybe, realitzades per F. Pancorbo i F. Esteve -Raventós.

Per l’estudi dels ascomicets Coprotus aff. aurora i Strobiloscypha cupressina i el basidiomicet Clavaria tenuipes, el mètode d’estudi ha estat el tradicional en aquest tipus de mostres: recol· lecció, estudi macro i microscòpic i, posteriorment, deshidratació de les mostres a temperatura ambient per a la seva conservació en els herbaris que es mencionen. Les formes esporals s’han descrit seguint a KUSAN et al. (2014). Les mesures microscòpiques s’han mesurat en preparacions en aigua, sempre amb més de 32 espores i amb objectiu d’immersió de 100×, incloent l’ornamentació. La terminologia seguida per a la descripció dels elements citològics relatius a les cèl·lules vives és la descrita a BARAL (1992). Abreviatures i símbols: H2O (aigua); IKI (solució de iodur potàssic al 3% i iode 1% en aigua); CRB (blau de cresil brillant); Me (mitjana biomètrica); N (número de mesuraments); Q (coeficient longitud/amplada); Qe (valor mitjà de Q); * (estructures vives); † (estructures mortes); VBs (cossos vacuolars refractius); LBs (cossos lipídics). En les tres mostres assenyalades, les mesures de les estructures microscòpiques es realitzaren utilitzant el software Piximètre 5.10 dissenyat per Alain Henriot (http: //www.piximetre.fr/) amb fotografies calibrades pels equips utilitzats en cada cas, tant per l’extracció de dades, com per a l’obtenció de la fórmula dimensional en el seu format “classique” (HENRIOT & CHEYPE, 2020).

Per aïllar les formes sexuals en cultius purs, els ascomes madurs es varen mullar en aigua durant 2 hores i desprès es varen col·locar en la base d’una placa Petri i cobrir amb la base invertida que contenia medi de cultiu agar-agar-aigua (WA) al 2%, suplementat amb 500 mg/L de cloramfenicol. Les plaques invertides s’incubaren a temperatura ambient durant 24 hores. Les ascòspores germinades en el medi de cultiu es transferiren a plaques d’agar-extracte de malta (MEA) al 2% i s’incubaren a temperatura ambient. Per aïllar formes asexuals, es varen prendre mostres de conidis de colònies que creixien a l’hoste, amb una agulla esterilitzada, i se sembraren en una placa Petri que contenia WA al 2%, suplementat amb 200 mg/L de penicil·lina. Els conidis germinats es varen transferir posteriorment a plaques amb MEA al 2% i es varen incubar a temperatura ambient. Les mostres així aïllades s’estudiaren amb un microscopi Axioscop, que opera amb contrast d’Interferència diferencial (DIC). Les imatges es varen obtenir amb una càmera FLIR utilitzant un software “Microscopia oberta” (A. Coloma). Les mesures es varen realitzar amb el software FIJI ImajeJ. Per algunes imatges de conidiòfors es va utilitzar el software d’apilament d’imatges Zerene Stacker v. 1.04 (Zerene Systems LLC, Richland, WA, EEUU). Les descripcions morfològiques es basaren en cultius purs que creixien en MEA al 2 % a temperatura ambient.

Per a les espècies presentades d’Inocybe s’ha seguit el procés següent: les descripcions macros-

64

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

còpiques es basen en material fresc, que posteriorment va ser deshidratat per a la seva conservació en herbari. La seqüenciació de les mostres es va realitzar en el laboratori de la Universitat d’Alcalá de Henares. Per a fer les descripcions microscòpiques es va utilitzar un microscopi òptic Nikon 55.i amb una càmera Nikon D90, connectada a un ordinador personal, utilitzant aigua i amoniac NH3 al 10-30% com a medi de muntatge. Posteriorment, les imatges preses es van processar amb Adobe Lightroom. Els mesuraments d’espores i cistidis es van realitzar amb Piximetre 5.10 R 1541, havent-se triat el format “classique” per a presentar els resultats (http: //ach.log.free.fr/piximetre/piximetre5.htm). Les planxes s’han realitzat amb Adobe Illustrator 2021 per F. Pancorbo. Els cistidis es van mesurar sense cristalls i els basidis sense esterigmes.

Per als noms de les espècies s’ha seguit l’Index Fungorum (http: //www.indexfungorum.org) i MycoBank (http: //www.mycobank.org).

ESPÈCIES ESTUDIADES MIXOMICOTA

Arcyria cinerea (Bull.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’58”E, 145 m, en fusta de Pinus halepensis, 03-XII-2022, Lado 27855a. – Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 04-XII-2022, Lado 27858a.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 37860.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Arcyria pomiformis (Leers) Rostaf.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27867. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º0’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27854.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Ceratiomyxa fruticulosa (O.F. Müll.) T. Macbr.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27858c. – Sant Antoni de Portmany, camí des Broll, 39º01’25”N 01º21’38”E, 165 m, en fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2022, Lado 27876. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27853b.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Comatricha cf. alta Preuss Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27843, Lado 27845.

Observacions. Amb la mostra recollida i a l’espera de recollir nou material a l’illa, no es pot confirmar amb seguretat que es tracti d’ aquesta espècie.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

65

Comatricha nigra (Pers. ex J.F. Gmel.) J. Schröt.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, camí des Broll, 39º01’25”N 01º21’38”E, 165 m, en fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2022, Lado 27880.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Cribraria argillacea (Pers. ex J.F. Gmel.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulalia des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27861a. – Sant Antoni de Portmany, camí des Broll, 39º01’25”N 01º21’38”E, 165 m, en fusta de Pinus halepensis, 05-XII-2022, Lado 27874.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Cribraria cancellata (Batsch) Nann.-Bremek. var. cancellata Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27870.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Cribraria cancellata var. fusca (Lister) Nann.-Bremek.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27861b i Lado 27863. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27853a.

Observacions. A LADO & SIQUIER (2014) no es varen incloure les varietats descrites de Cribraria cancellata, per tant, ara les citam. Primera citació a les Illes Balears.

Cribraria violacea Rex Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’58”E, 145 m, en fusta de Pinus halepensis, 03-XII-2022, Lado 27855b.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Enerthenema papillatum (Pers.) Rostaf.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27862.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Licea kleistobolus G.W. Martin Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27857, Lado 27858b. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27850a.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Licea pusilla Schrad.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27850b.

66

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Lycogala epidendrum (L.) Fr. Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’58”E, 145 m, en fusta de Pinus halepensis, 03-XII-2022, Lado 27856.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Physarum album (Bull.) Chevall.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulalia, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 4-XII-2022, Lado 27865, Lado 27866. – Sant Antoni de Portmany, camí des Broll, 39º01’25”N 01º21’38”E, 165 m, en fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2022, Lado 27877.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Physarum leucopus Link Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27847.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Physarum viride (Bull.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, en fusta de Pinus halepensis, 04-XII-2022, Lado 27868 i Lado 27871. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona,

Fig. 1.- Ramichloridium apiculatum (J.H. Mill., Giddens & A.A. Foster) de Hoog. A-B-C-D) conidiòfors i conidis. (Escala: A-B-C-D = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

67

Fig. 2.- Moellerodiscus lentus (Berk. & Broome) Dumont. A-B-D) ascomes; D) ascs, ascòspores i paràfisi; E) porus de l’asc, reacció euamiloide amb MLZ i IKI; F) paràfisi hialines; G) exciple ectal, elements claviformes; H) exciple ectal, textura globularis. (Escales: E-F-G-H = 10 m).

68

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27842.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Stemonitis fusca Roth Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, camí des Broll, 39º01’25”N 01º21’38”E, 165 m, en fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2022, Lado 27879. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23”N 01º20’01”E, 200 m, en fusta de Pinus halepensis, 7-XII-2022, Lado 27846.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

ASCOMICOTA Capnodials

Ramichloridium apiculatum (J.H. Mill., Giddens & A.A. Foster) de Hoog

(Fig. 1)

Descripció. Hifes d’hialines a subhialines, de paret fina, d’1-25 µm d’ampla. Conidiòfors generalment sorgint en angles rectes de les hifes aèries, rectes, sense ramificar, de paret gruixuda, marró, aseptats o amb 1-2 septes de més de 100 µm de longitud; cèl·lules intercalades de 10 a 30 µm de longitud. Cèl·lules conidiògenes de 20-35 × 2-4 µm, integrades, terminals, llises, de paret gruixuda, marró clar, rectes, cilíndriques, que proliferen simpodialment en un raquis recte amb un conspicu locus conidiògen, amb nombroses cicatrius prominents, suaument pigmentades, d’1 µm de diàmetre. Conidi de 5-6 × 2-3 µm, solitari, d’obovad a obcònic, marró clar i lleugerament verrucós.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, sobre tiges en descomposició de Limonium sp., 5-XII-2022, AP_IBZ_1053.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Chaetomel·lals

Cyclaneusma niveum (Pers.) DiCosmo, Peredo & Minter Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23,8” N 01º20’02,3”E, 195 m, sobre acícules caigudes de Pinus halepensis, 7-XII-2022, AH 44774, duple en MAR 071222-050.

Propolis farinosa (Pers.) Fr. Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 142 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 5-XII-2022, AH 44771, duple en MAR 051222-947.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Geoglossals

Geoglossum umbratile Sacc.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Roca Blanca, 38º52’34”N 01º14’34”E, 200-205 m, sobre molses, en clarianes del bosc mediterrani, 4-1-2020, JEN 342.

Observacions. Tot i que pensam que les mostres de G. umbratile a les Illes Balears s’haurien de tornar a estudiar, especialment amb seqüenciació molecular, de moment deixam aquesta cita de manera provisional com a G. umbratile, ja que anteriorment així va ser catalogada a l’illa, per tant, ara la citam d’una altra localitat.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

69

Trichoglossum variabile (Durand) Naanf.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Roca Blanca, 38º52’34”N 01º14’34”E, 200-205 m, sobre molses, en clarianes del bosc, amb Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 4-I2020, JEN 339.

Observacions. Ascocarps amb forma de cullera i espores llargues amb 7-8 septes. A ARAUZO & IGLESIAS (2014), es comenta que les determinacions realitzades com a Trichoglossum walteri (Berk.) E.J. Durand a les Balears correspondrien a Trichoglossum variabile (Durand) Naanf. Per tant, les cites de T. walteri s’han d’eliminar del Catàleg de les Balears (SIQUIER & SALOM, 2013) i substituir-les per aquesta espècie.

Helotials

Ciboria brunneorufa Bres.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23,8”N 01º20’02,3”E, 195 m, sobre fulles caigudes de Pistacia lentiscus, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 7-XII-2022, AH 44773, duple en MAR 071222-027.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Hymenoscyphus scutula (Pers.) W. Phillips Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º01’23,8”, 01º20’02,3”E, 195 m, 7-XII-2022, AH 44775, duple en MAR 071222-039.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Moellerodiscus lentus (Berk. & Broome) Dumont

(Fig. 2)

Descripció. Ascocarps de disciforme-estipitats a claviformes d’1-6 (12) mm d’altura (depenent del grau de maduració i la relació amb el substrat on fructifiquen); formats per un disc superior d’1-5 mm de diàmetre, inicialment pla, llavors de més pla convex a lleugerament cupuliforme o patelliforme i, finalment, als exemplars més vells, un xic deprimit (subinfundibuliforme); marge sencer, un poc alçat o erosionat amb l’edat (lupa). Himeni llis, de coloració variable, inicialment del blanc brut groguenc al groguenc-beix o del groc quasi citrí a l’ocre, camussa o marró ocraci; després al madurar, més beix-rosat fins als rosat-carni, però també, marró liliaci clar, liliaci, violaci o vinós-violaci. Superfície externa furfuraceo-tomentosa (lupa), més o manco concolor amb l’himeni, i pliciforme o amb venacions als exemplars més desenvolupats (lupa). Estípit de fins a 10 × 0,6 mm, quasi inexistent en els exemplars joves, de filiforme a més cilíndric, un xic més ample vers l’àpex i, a vegades, s’atenua vers a la base, finament furfuraci-tomentós (lupa), del color de l’himeni (especialment en el terç superior) i més fosc des de la meitat a la base. Ascs de 55-74 × 4,6-6(-7) µm, cilíndrics a un poc claviformes, amb l’àpex d’arrodonit a truncat i porus euamiloide (blau pàl·lid amb IKI i MLZ), uniseriats o amb aparença biseriada per superposició eventual de les ascòspores, sense uncínuls (croziers) a la base. Ascòspores de 6,8-8(-8,6) × 2-3 µm, el·lipsoidal-fusiformes, amb els extrems allargats i un poc atenuats i amb 1-2 grans gútules lipídiques o moltes petites a l’interior. Paràfisis filiformes-cilíndríques, septades (1-2 septes), ramificades, lleugerament gruixudes a l’àpex, fins a 3 µm. Excíple medular amb textura intrincata.

Excíple ectal inamiloide, de textura globularis, amb elements d’ovoides o globosos de 5,5-15 µm. Marge de l’exciple ectal format per petites cadenes d’hifes septades, amb elements terminals de claviformes a claviforme-piriformes, de 7,2-9,5(-15) × 4,5-6 µm. Els ascocarps creixen directament a partir dels teixits estromatitzats de les garroves o, més rarament, dels pecíols de les fulles. No s’han observat esclerocis.

70

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 3.- Phyllactinia guttata (Wallr.) Lév. A-B) casmotecis sobre l’hoste; C) apèndixs dels casmotecis; E) ascs; F) ascòspores. (Escales: A-B = 200 µm; D-E-F = 10 µm).

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis, 38º59’30,76”N 01º25’52,22”E, 100 m, sobre garroves en descomposició de Ceratonia siliqua sota l’arbre, a l’entrada del poble, 16-XI-1994, JLS 19A. – Ibidem, 27-XI-2001, JLS 1438. – Sant Joan de Labritja, Can Serra, 39º02’15,58”N 01º29’12,29”E, 142 m, sobre garroves en descomposició de Ceratonia siliqua, sota l’arbre, 19-X-2010, JEN 190.

Observacions. Cal a dir que si bé a les Illes Balears sempre hem trobat aquesta espècie sobre garroves i fulles de Ceratonia siliqua en descomposició (mínimament d’un any), a la Península Ibèrica també s’ha trobat sobre fulles d’Hedera sp. a Galicia. (RUBIO & COSTA, 2020) o de Populus nigra a Asturias (RUBIO, 2022), amb coloracions més aviat groguenques Sembla ser que a Malta també s’ha trobat sobre fulles d’Olea europaea, Rhamnus alaternus, i, també, sobre fulles i garroves de Ceratonia siliqua (SAMMUT, 2016). Es pot trobar més informació sobre aquesta espècie a ASCOFRANCE (2017). Primera citació a les Illes Balears.

Phyllactinia guttata (Wallr.) Lév.

(Fig. 3)

Descripció. Miceli majoritàriament hipòfil, gruixut, efús o en pegats de color blanc a gris. Hifes

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

71

rectes o flexuoses, ramificades, septades, de 2-6 µm d’amplada. Casmoteci hiòfil, de 150-250 µm de diàmetre, quasi sempre dispers, ocasionalment gregari. Peridi compost de cèl·lules irregularment poligonals, de 8-25µm de diàmetre. Apèndixs de 4 a 12, distribuïts pel perímetre del casmoteci, aciculars, de base bulbosa, de 25-50 µm de diàmetre i l’àpex de subagut o subobtús, d’1 a 2,5 vegades més llargs que el diàmetre del casmoteci i de paret gruixuda. Ascs de 60-90 × 25-35 µm sacciformes, el·lipsoidals, obovoides, subcilíndrics, pedicel·lats i amb dues ascòspores. Ascòspores de 25-40 × 15-25 µm, el·lipsoidals, obovoides, inicialment groc-verdoses i incolores al madurar.

Les colònies en MEA a 25 °C cobreixen tota la placa, són d’un color verd a oliva fosc, formant un feltre dens de nombrosos conidiòfors que li donen una aparença pulverulenta. Els conidiòfors es

Fig. 4.- Psammina filamentosa Kolk Earl-Benn. A) esporodoquis sobre l’hoste; B-D-E) conidis palmats; C) conidiòfor i cèl·lula conidiògena formant conidis. (Escala: A = 100 µm; B-D-E = 20 µm; C = 10 µm).

72

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

disposen en densos verticils o ramificacions situades de manera irregular, de més de 150 µm de longitud. Cèl·lula conidiógena fialídica, formant verticils o solitària, cilíndrica o el·lipsoidal a la part basal, abruptament constricta en un coll llarg, cilíndric, de 14-20 × 23 µm. Conidis d’hialins a grocs, groc-brunencs en massa, de parets llises, de morfologia variable, però majoritàriament de subglobosos a el·lipsoidals, formant cadenes de 3-5 × 2-3 µm; clamidòspores no observades.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Gertrudis de Fruitera, carrer de la Venda des Poble, enfront del bar Costa, 38º59’52,41”N 01º25’41,27”E, 125 m, sobre fulles en descomposició de Morus platanifolia, 4-XII-2022, leg.

J. Llistosella, AP_IBA_1037.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Histerials

Hysterium angustatum Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre escorça de Pinus halepensis, 4-XII-2022, AH 44766, duple en MAR 031222-872.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Incertae sedis

Psammina filamentosa Kolk Earl-Benn.

(Fig. 4)

Descripció. Esporodoquis de 120-250 µm, solitaris o en grups, més o menys circulars, de color bru fosc. Conidiòfors de 30-50 × 3-3,5 µm, semi-macronemàtics, que sorgeixen en petits grups esporodoquials llisos, de paret fina, septats, Cèl·lules conidiògenes monoblàstiques, integrades, terminals, cilíndriques, que es presenten mal delimitades respecte del conidiòfor. Conidis simples, acrògens, multiseptats, palmats, de color bru pàl·lid, de 120-150 µm de diàmetre, integrats per 70-100 braços, que es presenten irregularment ramificats, septats, hialins, rectes o lleugerament corbats en l’àpex, de cilíndrics a fusiformes, amb 6-8 septes, amb la paret llisa i de 50-80 × 2,5-4 µm.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, sobre branques en descomposició de Pinus halepensis, 4-XII-2022, AP_IBZ_1049.

Observacions. P. filamentosa és un patogen que causa l’emblanquiment de l’hoste i fins ara només es coneixen cites d’aquesta espècie als Països Baixos i al Regne Unit, colonitzant algues verdes i líquens (per exemple sobre Psilolechia lucida, que creixia damunt arenisca o Lecanora expallens sobre Quercus sp.). No obstant això, és important esmentar que les mostres foren recol·lectades sobre branques de P. halepensis en descomposició i, sobre elles, no es va observar ni cap alga ni cap liquen que les colonitzés. Primera citació a Espanya.

Stilbella fimetaria (Pers.) Landau Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’9,8”N 01º23’59,5”E, 150 m, sobre excrements de conill, 3-XII-2022, AH 447765, duple en MAR 031222-838.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Strobiloscypha cupressina B. Periæ & Pfister

(Fig. 5)

Descripció. Apotecis d’1-3 mm de diàmetre, superficials, sèssils, d’hemisfèrics a cupuliformes, de contorn circular. Himeni blanc, desprès groc palla, de pla a còncau; marge diferenciat i exce-

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

73

dent, finament dentat, marró fosc; zona exterior del mateix color que el marge i finament granulada. Ascs de (277-)284-319(-342) × (12,5-)13-16,3(-17,5) µm; Q = (17,5-) 19,5-23,7(-27,4); N = 15; Me = 303,9 × 14,4 µm; Qe = 21,3, cilíndrics, operculats, octospòrics, uniseriats, amb la zona apical inamiloide, sense uncínul basal. Ascòspores de (15,2-)16,2-20,8(-22,1) × (9,9-)1112,4(-13,3) µm; Q = (1,3-)1,4-1,8(-1,9); N = 131; Me = 18,5 × 11,7 µm; Qe = 1,6 amplament el·líptiques, llises, de parets primes, sense LBs, amb contingut finament granulós. Paràfisis cilíndriques, multiseptades, lleugerament engruixides a l’àpex fins a (5,7-)5,8-6,5(-6,9) µm, sense VBs. Excíple medul·lar de textura intrincata amb cèl·lules hialines i cilíndriques. Excíple ectal de textura subglobulosa-angularis, amb cél·lules força pigmentades, de color marró i de tendència a textura prismatica vers als marges. Hifes del toment basal brunes, llargues, cilíndriques i de parets gruixudes.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º1’23,8”N 01º20’02,3”E, 192 m, sobre fulles de Juniperus phoenicea, 7-XII-2022, AH 44777, duple en MAR 071222-044.

Observacions. Es tracta d’una espècie descrita a Montenegro com a nova a PERIÆ et al., (2013).

L’espècie més afí a la que ara es descriu, és Strobiloscypha keliae N.S. Weber & Denison, una espècie americana que fructifica sobre estròbils de Chamaecyparis i Sequoiadendron, i que presenta ascòspores més grans i finament ornamentades (WEBER & DENISON, 1995). A Espanya, S. cupressina, ha estat recol·lectada a Càceres (RUBIO et al., 2014), Alacant (GARCÍA & CONCA, 2016) i a Madrid (inèdit). Una acurada descripció d’aquesta espècie es pot consultar a AGNELLO & CARBONE (2021). Primera citació a les Illes Balears.

Orbilials

Dactylella cylindrospora (R.C. Cooke) S. Schenk, W.B. Kendr. & Pramer = Arthrobotrys cylindrosporus (R.C. Cooke) A. Rubner

(Fig. 6)

Descripció. L’anomorf d’aquesta espècie produeix colònies esponjoses a l’hoste, formades per hifes aèries entreteixides. Conidiòfors de 80-225 × 2-7 µm hialins, erectes, amb varis septes repartits per tota la seva longitud. Cèl·lula conidiògena monoblástica, hialina, a vegades simpodial.

Conidis de 30-51 × 8-13 µm, hialins, claviformes, obcònics o cilíndrics, amb una protuberància a la base truncada, amb 3-7 septes; de vegades, s’agrupen de manera radial en grups nombrosos.

Material estudiat. EIVISSA: Sta. Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre escorça de Pinus halepensis, 4-XII-2022, AP_IBZ_1066.

Observacions. A Index Fungorum, aquesta espècie apareix sota el nom d’A. cylindrosporus, mentre que a Mycobank se l’anomena D. cylindrospora, criteri que hem seguit a l’hora de citar-la. Cal esmentar que algunes espècies de Dactylella són anamorfs del gènere Orbilia Fides.

Primera citació a les Illes Balears.

Patel·larials

Patellaria atrata (Hedw.) Fr. Material estudiat. FORMENTERA: Illot de s’Espalmador, 38º47’08,82”N 01º25’39”E, 3 m, sobre fusta indeterminada, 2-XII-2022, AH 44763, duple en MAR 021222-037.

Observacions. Nova localitat a Formentera.

74

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 5.- Strobiloscypha cupressina B. Periæ & Pfister. A) ascomes in situ; B) tall transversal de l’apoteci; C) marge; D) subhimeni i exciple ectal; E) exciple medul·lar; F-G) exciple ectal; H) hifes d’ancoratge en el flanc; I-J) hifes d’ancoratge en la base; K-L) ascs; M) paràfisi; N) ascòspores. (Escales: B, F = 500 µm; C-D, H, K = 200 µm; E, L = 100 µm; G, I-J, M = 50 µm; N = 20 µm). (Medis de muntatge: B-K, M-N = aigua; L = IKI).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

75

Fig. 6.- Dactylella cylindrospora (R.C. Cooke) S. Schenk, W.B. Kendr. & Pramer. A) colònia sobre l’hoste; B-C) conidiòfors formant conidis; D) cèl·lula conidiògena amb un minúscul collaret; E-F) conidis. (Escales: B = 20 µm; C-E-F = 10 µm. D = 5µm).

76

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Pezizals

Coprotus aff. aurora (P. Crouan & H. Crouan) K.S. Thind & Waraitch

(Fig. 7)

= Peziza aurora P. Crouan & H. Crouan; = Ascophanus aurora (P. Crouan & H. Crouan) Boud.; = Aleuria aurora (P. Crouan & H. Crouan) Gillet Descripció. Apotecis gregaris o poc confluents, sèssils, discoidals, pulvinats de 1,7-2,0 × 0,9-1 mm (amplada × alçada), amb el marge irregular. Himeni plano-convex i amb el marge no diferenciat, de color groguenc o ataronjat, opac; zona exterior concolor amb l’himeni. Ascs de (87,1)89-109,3(-110,8) × (15-)15,1-19,7(-21,1) µm; Q = (4,9-)5,1-6,3(-6,8); N = 32; Me = 101,7 × 18,1 µm cilíndrics, atenuats i corbats vers la base o a la part mitjana, operculats, octospòrics, biseriats, amb l’àpex lleugerament aplanat i la zona apical inamiloide, amb uncínul a la zona basal. Ascòspores de (11,3-)11,7-12,8(-13,6) × (7,1-)7,5-8,2(-8,6) µm; Q = (1,4-) 1,45-1,6(-1,7); N = 41; Me = 12,2 × 7,9 µm; Qe = 1,5, el·lipsoidals, sense LBs, amb nucli i nuclèol visibles prop d’un extrem. Paràfisis cilíndriques, multiseptades, a vegades bifurcades prop de l’àpex, on poden ser un xic més gruixudes, sense VBs ni pigmentació carotenoide. Excíple medul·lar de textura subglobulosa-angularis amb algunes cél·lules de textura intricata. Excíple ectal de textura subglobulosa-angularis, amb tendència a textura prismatica vers als marges. Marge compost per cèl·lules d’isodiamètriques a lleugerament allargades.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 142 m, sobre excrements de conill, 5-XII-2022, AH 44768, duple en MAR 051222-944.

Observacions. Malgrat que la majoria de les característiques macro i microscòpiques que s’han estudiat a les mostres recol·lectades coincideixen amb Coprotus aurora, aquesta espècie es caracteritza per la presència de pigmentació ataronjada (carotenoide) a les paràfisis, absent a les nostres mostres. Això ha fet que les cataloguem com a afins a aquesta espècie. Pareix a ser que tampoc és C. ochraceus (P. Crouan & H. Crouan) J. Moravec, espècie també afí, que presenta ascòspores de mides més grans (14-18,5 × 9-12 µm, Q = 1,4-1,8) i paràfisis ramificades a la part inferior (KUŠAN & al., 2018). En aquest mateix treball es menciona també C. aff. luteus (cf.

Doveri, 2004), tàxon que comparteix mols caràcters amb C. aurora però que presenta uns apotecis molt més petits (0,2-0,3 mm), creix sobre excrements de remugadors i les seves paràfisis són uncinades i gairebé gens engruixides a l’àpex (1,5-2 µm). Esperam retrobar-la per confirmar la seva presència a l’illa.

Geopyxis majalis (Fr.) Sacc.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55.6”E, 140 m, a la vorera d’un camí ombrívol, 2-I-2023, JEN 413.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Helvella atra J. König Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, cala Bassa, 38º58’01,29”N 01º14’27,08”E, 3 m, sota Pinus halepensis a la platja, prop de la mar, 9-XII-2014, JLS 3850, ALV 40213.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Helvella juniperi Filippa & Baiano Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Roca Blanca, 38º52’34”N 01º14’34”E, 200-205 m, voreres de camí en llocs sorrencs al costat del bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 4-1-2020, JEN 341.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

77

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Helvella pallescens Schaeff.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,80”N 01º23’59,50”E, 150 m, entre molsa, en un camí de la propietat al bosc de Pinus halepensis, amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Cistus monspeliensis, 5-XII-2018, JLS 4258, ALV 22181.

Observacions. Seguim el criteri de SKREDE et al. (2020), de considerar aquesta espècie com a vàlida tal i com es recull a Mycobank. Pel contrari, Index Fungorum la sinonimitza amb Helvella lacunosa Afzel. Primera citació a les Illes Balears.

Helvella semiobruta Donadini & Berthet Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,80”N, 01º23’59,50”E, 150 m, entre molsa a un camí de la propietat al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Cistus monspeliensis, 8-XII-2018, JLS 4304, ALV 32447 i 36691.

Observacions. Es varen recol·lectar una desena d’exemplars que, per tal de confirmar la seva identificació, s’han seqüenciat repetidament. Només s’han obtingut resultats amb les regions LSU i hsp90. Primera citació a l’illa.

Hydnocystis piligera Tul. & C. Tul. Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 155 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Cistus monspeliensis, 5-XII-2022, CC 009-2022, AH 44769, duple en MAR 051222-967.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Paragalactinia succosella (Le Gal & Romagn.) Van Vooren

= Peziza succosella (Le Gal & Romagn.) M.M. Moser ex Aviz.-Hersh. & Nemlich

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, a la vorera d’un camí ombrívol, 2-I-2023, JEN 414. – FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’14,4”N 01º33’54”E, 114 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 2-I-2023, SC 48.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Peziza saniosa Schrad.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, 38º54’01,1”N 01º16’27”E, 455 m, terrícola al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 4-XII-2018, JLS 4244 i 4245. – Sant Antoni de Portmany, ses Marrades de Corona, 39º1’23,8”N 01º20’02,3”E, 195 m, terrícola, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 7-XII-2022, AH 44776, duple en MAR 071222-017.

Observacions. Noves localitats a l’illa.

Sepultariella patavina (Cooke & Saccardo) Van VooreN, U. Lindem. & Healy = Leucoscypha patavina (Cooke & Saccarso)Svrèek

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º1’26,8”N 01º21’39,6”E, 150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 5-XII-2022, AH 44770, duple en MAR 051222-925. – Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, a la zona dunar amb presència de Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, AH 44772, duple en MAR 061222-004.

78

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 7.- Coprotus aff. aurora (P. Crouan & H. Crouan) K.S. Thind & Waraitch. A) ascomes in situ; B) tall transversal de l’apoteci; C-D) marge; E) base; F) exciple medul·lar; G) exciple ectal; H-I) ascs; J) paràfisi; K) ascòspores. (Escales: B = 500 µm; C-F = 200 µm; H-I = 100 µm; G, J = 20 µm. K = 10 µm). (Medi de muntatge: B-K = aigua).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

79

Observacions. Nova localitat a l’illa i retrobada a la platja d’es Cavallet.

Pleosporals

Halotthia posidoniae (Durieu et Mont.) Kohlm.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, es Portixol de Portinatx, 39º06’52”N 01º13’15”E, 0-5 m, sobre rizomes de Posidonia oceanica en descomposició, prop de la platja, 29-XII-2022, JEN 407. – FORMENTERA: Cala Saona, 38º41’34,2”N 1º23’24”E, 3 m, sobre rizomes de Posidonia oceanica en descomposició, a la platja, 1-XII-2022, AH 44761, duple en MAR 011222-010.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Lophiostoma quadrinucleatum P. Karst.

(Fig. 8)

Descripció. Pseudotecis de fins a 800 µm de diàmetre, dispersos, primer immersos, desprès erumpents, globosos, de color negre, amb papil·la ostiolar longitudinalment comprimida i prominent. Ascs de 70-90 × 13-17 µm, claviformes, bitunicats, octospòrics. Paràfisis trabeculars.

Ascòspores de 19-27 × 7-10 µm., d’el·lipsoidals a fusiformes, amb els extrems arrodonits i amb l’epispori verrucós majoritàriament amb 3 septes transversals i constrictes en el septe central; prèsencia de 3 gútules lípidiques a cada cèl·lula.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, sobre fulles en descomposició de Limonium sp., 4-XII-2022, AP_IBZ_1039.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Helvella semiobruta Donadini & Berthet. Ascomes JLS 4304 in situ.

80

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Ritismatals

Lophodermium pinastri (Schrad.) Chevall.

Material estudiat. FORMENTERA: Cala Saona, 38º41’34,2”N 01º23’24”E, 3 m, sobre restes de Pinus halepensis caigudes, 1-XII-2022, AH 44762, duple en MAR 011222-016.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Xilarials

Hansfordia pulvinata (Berk. & M.A. Curtis) S. Hughes

(Fig. 9)

Descripció. Colònies de grises a grises-olivàcies. Conidiòfor erecte, molt variable en longitud, de 2-5 µm d’ample, bru clar a la base i més clar a l’àpex, amb un cert nombre de ramificacions primàries, que es converteixen en cèl·lules conidiògenes i, en algunes ocasions, poden acabar en una hifa estèril setiforme. Cèl·lules conidiògenes hialines, de més de 20 × 2-4 µm. Conidi esfèric, de hialí a bru clar, de 4-7 µm de diàmetre i lleugerament equinulat.

Material estudiat. EIVISSA. Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, sobre fulles en descomposició de Juniperus phoenicea, 4-XII-2022, AP_IBZ_1047.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

BASIDIOMICOTA Agaricals

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc.

Material estudiat. FORMENTERA: Camí de s’Estufador, 38º40’18,7”N 01º 32’56,3”E, 165 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 14-XII-2022, SC 31.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Agaricus impudicus (Rea) Pilát Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, sa Font d’en Palla, 39º03’41”N 01º27’53”E, 135-140 m, fructificant vora molts d’exemplars de Cortinarius caligatus Malençon sota Quercus ilex, 8-XII-2019, JEN 338.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Agaricus iodosmus Heinem.

Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º40’01,2”N 01º34’22,8” E, 124 m, sota Pinus halepensis, 21XII-2022, SC 42.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasser Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º40’01,2”N 01º34’22,8” E, 124 m, sota Pinus halepensis, 1-I2023, SC 44, JLS 4554.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

81

Agaricus sylvaticus Schaeff.

Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º39’43,2”N 01º34’39,4” E, 129 m, en un terreny erm amb alguns exemplars de Pinus halepensis, 20-XII-2022, SC 15.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Amanita ovoidea (Bull.) Link Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Maria de na Rita, 38º40’19,2”N 01º32’56,4”E, 162 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 18-X-2022, SC 9.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Amanita proxima Dumée Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Maria de na Rita, 38º40’19,2”N 01º32’ 56,4”E, 162 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 18-XI-2022, SC 10.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Arrhenia obscurata (D.A. Reid) Redhead, Lutzoni, Moncalvo & Vilgalys Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9” E, 3 m, entre molses de l’ordre de les pottials, 6-XII-2022, JCS 1864B.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Battarrea phalloides (Dikcs.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, illot d’es Bosc, 38º58’06,4”N 01º13’01,4”E, 55 m, entre cocons sorrencs en calcarenites del plistocè, 16-V-2019, leg. A. Nieto, JEN 334. – Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, a la rereduna, entre Juniperus phoenicea, 6-XII-2022, JEN 399.

Observacions. Primera citació a la Reserva Natural dels Illots de Ponent, i retrobat al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Chamaemyces fracidus (Fr.) Donk Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’9,8”N 01º23’59,5”E, 150 m, entre restes llenyoses de Pinus halepensis, 03-XII-2022, JCS 426L.

Observacions. Retrobada a la mateixa localitat però al jardí de la casa.

Clavaria tenuipes Berk. & Broome

= Pistillaria tenuipes (Berk. & Broome) Massee

(Fig. 10)

Descripció. Fructificacions clavarioides, fràgils, de 15-25 × 2-3 mm, simples, no ramificades, la majoria aïllades i algunes en grups de 2-3 exemplars units per l’estípit; estípit cilíndric, de recte a lleugerament corbat, fistulós amb l’edat, de color ocre-groguenc més fosc i ben distingible de la clàvula fèrtil. Clàvula subcilíndrica quan jove, desprès clarament claviforme, de recta a un poc corbada, també fistulosa amb l’edat, d’àpex obtús i arrodonit; superfície llisa, de color blanquinós o crema, lleugerament crema groguenc clar, fins ocraci a l’àpex, similar a la de l’estípit.

Carn blanquinosa, sense olor ni sabor destacats. Espores de (6,4-)6,7-8(-9) × (3,7-)3,9-4,7(-5,1) µm; Q = (1,5-)1,53-1,9(-2); N = 41; Me = 7,4 × 4,3 µm; Qe = 1,7, el·lipsoidals, amb apicle evi-

82

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

dent, llises i hialines. Basidis cilíndrico-claviformes, tetraspòrics amb un gran arc basal. Fíbules absents a les hifes.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 156 m, entre molses, 5-XII-2022, AH 44767, duple en MAR 051222-909, JCS 1856B.

Observacions. Els basidiomes de la nostra recol·lecció són un poc més petits que els descrits a FRANCHI & MARCHETTI (2021), que indiquen unes mesures de 30-50 × 2-3 mm, malgrat que a CORNER (1950) són de 10-60 × 1-3 mm. També hem observat una gran presència d’espores subcilíndriques i, fins i tot constrictes, que interpretem que són espores no viables i un poc deformes, que fan que el coeficient Q augmenti. Espècies afins a la que ara descrivim, són: C. flavipes Pers., de fructificacions més altes i de color groc més intens; C. argillacea var. brevispora Corner, d’espores de morfologia i mides similars, de 6,0-8,7 × 4,2-5,0(-5,5) µm, Qe = 1,5, que també s’ha trobat a ambients muscoso-herbosos o sobre detritus vegetals; C. crosslandii Cotton., amb tendència a enfosquir amb l’edat i espores de mides menors, de 4-5 × 2,5-3,0 µm; C. fumosa Pers., més gran, gregària, cespitosa i fasciculada a la base; C. griseobrunnea Olariaga, Salcedo, Albizu & Kaanová, gregària o fasciculada en petits grups de 2-3 basidiomes units per la base, de color gris clar i amb l’estípìt bru-rogenc i espores de mides menors, de 4,5-6(-7,0) × 2,5(-3,0) µm, Qe = 2,0, trobada sobre sòl nu, sota la falguera Pteridium aquilinum, tal i com s’esmenta a la descripció original. Primera citació a les Illes Balears.

Fig. 8.- Lophiostoma quadrinucleatum P. Karst. A) pseudotecis sobre l’hoste; B-C) ascs amb ascòspores i envoltats de paràfisis; D-E) ascòspores. (Escales: A = 200 µm; B-C-D-E = 10 µm).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

83

Clitocybe costata Kühner & Romagn.

Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’21,6”N 01º33’46,8”E, 127 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 13-XII-2022, SC 39.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Fig. 9.- Hansfordia pulvinata (Berk & M.A. Curtis) S. Hughes. A -B-C-D) conidiòfors i conidis sorgint de les cèl·lules conidiògenes. (Escala: A-B-C-D-E = 10 µm).

84

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Clitocybe lituus (Fr.) Métrod Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’21,6”N 01º33’46,8”E, 127 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 15-XII-2022, SC 24.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Clitopilus geminus var. subvermicularis (Maire) Noordel. & Co-David Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, can Coroner, 39º03’12”N 01º29’12”E, 100-105 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 4-I-2023, JEN 422.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Clitopilus hobsonii (Berk.) P.D. Orton Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre estròbil de Pinus halepensis en descomposició, 4-XII-2022, JCS 1854B.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Coprinellus truncorum (Scop.) Redhead, Vilgalys & Moncalvo Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º39’59,2”N 01º34’38,1”E, 118 m, a la base d’un garrover (Ceratonia siliqua), 22-II-2023, SC 63, JLS 4543.

Observacions. Les mostres es poden confondre fàcilment amb espècies del gènere Coprinellus de la Subsecc. Micacei (Fr.) Uljé & Noordel., com Coprinellus micaceus (Bull.) Vilgalys, Hopple & Jacq. Johnson o Coprinellus saccharinus (Romagn.) P. Roux, Guy Garcia & Dumas, però presentaven un vel format per esferocists de color canyella clar, espores d’ovoidals a quasi submitriformes i un estípit sense caulocistidis, característiques pròpies d’aquesta espècie. Primera citació a les Illes Balears.

Coprinus arenarius Pat. non Xerocoprinus arenarius (Pat.) Maire ss. Maire Descripció. Es va trobar un carpòfor aïllat en forma d’ou, de 40 × 20 mm, posteriorment campanulat. Cutícula untuosa, de color blanc, amb metxes disperses de color grisenc i coronada a l’àpex, per una calota llisa, més o menys rodona i de color blanc brut. Làmines atapeïdes, lliures, blanques, més ocre furfuràcies amb l’edat i finalment negroses quan es tornen deliqüescents.

Estípit de 60 mm de llarg, blanc, cilíndric, buit, fràgil, de base napiforme, amb una mena de pseudovolva, radicant, amb rizoma llenyós que s’endinsa dins el substrat. Espores de 15-17,5 × 8,75-10 µm, negres, el·lipsoidals, amb porus germinatiu de central a un xic excèntric. Basidis de 30-37,5 × 15-17,5 µm, tetraspòrics, subglobosos o claviformes, amb esterigmes de 2,5-3,75 µm que, a l’àpex, presenten coloracions negroses. Queilocistidis de 62,5-75 × 25-30 µm, de claviformes a ovoides i hialins.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, es Codolar, 38º52’43”N 01º20’47”E, 4 m, en un sistema dunar ombrívol, 7-I-2023, leg. M. Rosselló, JEN 427.

Observacions. Dins els Coprinus adaptats a ambients xèrics o arenosos, existeixen algunes espècies que fructifiquen més o manco aïlladament i que presenten la base de l’estípit napiforme i radicant, que acaba amb un rizoma llenyós, com: Coprinus littoralis Moreno, Carlavilla, Heykoop, Manjón & A. Sánchez (MORENO et al., 2016a) que és molt semblant a la que ara es descriu, però a la descripció original ni s’esmenten cistidis ni basidis, ja que la mostra es va recol·lectar

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

85

en fase de deliqüescència. Tampoc es comenten diferències o similituds amb C. arenarius. A RUIZ & MARCOS (2011) es descriuen per C. arenarius queilocistidis, que superen els 62 µm de llargària i els esterigmes dels basidis no acolorits.

També a RUIZ & MARCOS (2011) es fa una acurada discusió taxonómica de l’estudi de MAIRE (1907), treball on es crea el nou gènere Xerocoprinus i se sinonimitza aquesta espècie amb Xerocoprinus arenarius. No obstant això, sembla que a MAIRE (1907) s’hi va descriure un altre tàxon afí, caracteritzat per no presentar deliqüescència a les làmines i un himeni privat de braquicistidis, de manera que no correspon amb la descripció del basiònim (PATOUILLARD, 1892) ni d’altres mostres descrites posteriorment (MALENÇON & BERTAULT, 1970). Per tant, i a causa que tant Index Fungorum com Mycobank els consideren sinònims i recullen com a prioritari Xerocoprinus arenarius, nosaltres no ho consideram i seguim incloent aquesta espècie dins el gènere Coprinus i remetem a RUIZ & MARCOS (2011) per a més informació sobre aquesta qüestió. Primera citació a les Illes Balears, per al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i per al catàleg del sistema dunar des Codolar.

Coprinus pinetorum G. Moreno, Carlavilla, Heykoop & Manjón

(Fig. 11)

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 145 m, entre fullaraca de Pinus halepensis, 5-XII-2022, JCS 1857B.

Observacions. Al Catàleg es recull una citació de Mallorca del Coprinus comatus var. angulatosporus Schilling i es comenta que podria ser C. spadiceisporus Bogart (SIQUIER & SALOM, 2013: 280). Actualment s’ha demostrat que C. spadiceisporus, (una espècie confosa amplíament a tota Europa amb la que ara es descriu, és de distribució nord-americana, d›hàbitat copròfil i té les espores amb el porus oblic (MORENO et al., 2016b). C. pinetorum sembla un C. comatus (O.F. Müll.) Pers. de petita mida i es caracteritza per presentar espores de lentiformes a mitriformes vistes frontalment i porus germinatiu central, així com per fructificar a les Illes en garrigues i marines, entre acícules de Pinus halepensis. Primera citació a les Illes Balears.

Coprinus xerophilus Bogart Descripció. Només es va trobar un exemplar, amb píleu de 100 mm de diàmetre, inicialment de forma convexo-hemisfèrica amb calota imbricada i més tard amb els marges aixecats abans de la deliqüescència. Cutícula de color fosc, molt metxulosa. Làmines gris-negroses que començaven a entrar en deliqüescència. Estípit de 100 mm de llarg, buit, cilíndric, de color blanc i amb la base subbulbosa. Espores de 16,25-18,75 × 11,25-13,75 µm, d’el·lipsoidals a amigdaliformes, de color negre. Basidis tetraspòrics, molt desfets; cistidis no observats per trobar-se les làmines en deliqüescència massa avançada.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Cristòfol de Morna, 39º01’52”N 01º31’38”E, 70-75 m, en terreny erm, entre oliveres, 26-IV-2020, JEN 343.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Crepidotus calolepis var. squamulosus (Cout.) Senn-Irlet Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, torrent d’en Vinya, 38º53’48”N, 01º16’44”E, 125-130 m, sobre una soca amb parts mortes de Salix viminalis, 5-I-2023, leg. V. Palermet, JEN 424.

Observacions. Primera citació a l’illa.

86

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 10.- Clavaria tenuipes Berk. & Broome. A) basidiomes in situ; B-C) basidiòspores; D) arc basal dels basidis; E) hifes sense fíbules. (Escales: B-C = 5 µm; E = 50 µm; D = 20 µm). (Medi de muntatge; B, E = aigua; C-D = roig Congo).

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

87

Fig. 11.- Coprinus pinetorum G. Moreno, Carlavilla, Heykoop & Manjón. A) basidiomes in situ; B) espores (Escala: 10 µm); (medi de muntatge: aigua).

Entoloma atrocoeruleum Noordel.

Material estudiat. FORMENTERA: Torrent dels Arbocers, 38º39’32”N 01º31’53,5”E, 112 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 14-XII-2022, SC 23.1 – EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’ 55,6”E, 140 m, entre molses, al bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 4-XII-2022, JCS 1848B.

88

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Observacions. Primera citació a Formentera i nova localitat a Eivissa.

Entoloma mougeotii (Fr.) Hesler Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí de Perella, 39º00’47”N 01º31’48”E, 60-65 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 15-XII-2022, JEN 404.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Entoloma undatum (Gillet) Moser in Gems Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí de Perella, 39º00’47”N 01º31’48”E, 60-65 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 15-XII-2022, JEN 402.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Galerina esteveraventosii Siquier, Olariaga, Salom & Høiland Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre fusta en descomposició, en bosc humit de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 2-I-2023, JEN 417. – FORMENTERA: Sa Talaiassa, 38º39’50,4”N 01º31’55,2” E, 157 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 13-XII-2022, SC 29. – Torrent des Arbocers, 38º39’39,6”N 01º31’20”E, 100 m, entre molses, 9-I-2023, SC 60, JLS 4541.

Observacions. Espècie de recent descripció (SIQUIER et al., 2021), freqüent a l’illa d’Eivissa.

Primeres citacions a Formentera.

Gymnopus impudicus (Fr.) Antonin, Halling & Noordel.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,80”N 01º 23’59,50”E, 124 m, al bosc de Pinus halepensis amb Pistacia lentiscus, Cistus albidus i Quercus coccifera, 3-XII-2022, leg. X. Lillo, JCS 1845B.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Hebeloma lindae Beker & U. Eberh.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Can Coroner, 39º02’46,5” N 01º29’10,3” E, 117 m, 4-I-2023, JEN 418bis, duple en JLS 4548. – FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’14,4”N 01º33’54”E, 114 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 26-XII-2022, SC 14, JLS 4538.

Observacions. Primera citació a Formentera, nova localitat a Eivissa.

Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kumm.

Material estudiat. FORMENTERA: Zona Ca na Bet, 38º39’57,6”N 01º34’30”E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 1-I-2023, SC 45. – Punta Roja, 38º39’21,6”N 01º33’54”E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 1-I-2023, SC 47.

Observacions. Els exemplars trobats eren més aviat robusts i presentaven un ennegriment molt fort amb aparença de l’H. cinereifolia Courtec & Priou, tàxon actualment sinonimitzat a H. conica. Noves localitats a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

89

Hygrophorus latitabundus Britzelm.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí de Perella, 39º00’47”N 01º31’48”E, 60-65 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 3-I-2023, JEN 411.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Inocybe costinitii Bizio, Ferisin & Dovana Material estudiat. EIVISSA. Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,80”N 01º23’59,50” E, 124 m, al bosc de Pinus halepensis amb Cistus albidus i Quercus coccifera, 5-XII-2018, AH 51005B.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Inocybe drenthensis Bandini & Oertel

(Fig. 12)

Descripció. Píleu de 13-28 mm, inicialment cònico-convex, amb l’edat més plano-convex a pla, amb depressió central i umbó subcònic; marge enter, regular, de vegades cobert de traces de la velipellis que desapareixen a mida que creix; color bru-vermellós, més fosc en el centre i més pàl·lid vers al marge; superfície de fibril·losa a subtomentosa, seca, no higròfana. Làmines moderadament atapeïdes o subdistants (L = 40-44; l = (0-)1-2(-3), de subdecurrents a adnates, bru-grisenques en els exemplars joves, més brunenques amb alguna taca bru-negrosa a la maduresa; aresta blanquinosa, d’entera a finament crenulada. Estípit de 25-42(-45) × 3-4,5 mm, recte o corbat vers a la base, cilíndric, lleugerament aixamplat vers a l’àpex; inicialment cobert d’unes fibril·les longitudinals blanquinoses, que, més tard, van desapareixent i deixen la superfície finament estriada de color ocre, amb tons violaceo-lilacins més evidents a la part superior de l’estípit, on també es presenta pruïnosa. Cortina absent. Carn fibrosa, blanquinosa, de color lilací pàl·lid al còrtex de l’estípit. Olor subespermàtica. Sabor no comprovat.

Basidiòspores de (7,7-)8,0-8,6-9,1(-9,7) × (4,5-)4,8-5,2-5,6(-6,3) µm, Q = (1,4-)1,5-1,7-1,8(2,0) (n = 66), llises, ovoides en vista frontal, amigdaliformes de perfil, amb l’àpex majoritàriament subagut i algunes amb lleugera depressió suprahilar. Basidis tetraspòrics, rarament bispòrics, claviformes. Aresta laminar pràcticament estèril, recoberta per nombrosos queilocistidis protuberants, mesclats amb abundants paracistidis, de claviformes a piriformes, hialins i de parets fines. Pleurocistidis abundants, (45,7-)54,2-60,8-66,9(-77,7) × (12,2-)13,6-15,2-16,9(20,2) µm, hialins, de lageniformes a subfusiformes, feblement cristal·lífers a l’àpex; parets de (1,3-)1,4-1,7-2,0(-2,7) µm de gruix i fins a 3 µm a l’àpex, lleugerament groguenques en solucions amoniacals. Queilocistidis (34,7-)40,2-50,8-62,5(-67,4) × (13,6-)14,8-16,9-19,3(-21,7) µm, hialins, de grandària inferior però de forma similar als pleurocistidis. Estipitipel·lis del tipus cutis formada per hifes paral·leles, amb caulocistidis de (51,4-)54,7-66,5-73,8(-81,9) × (12,5)13,6-16,9-20,7(-24,1) µm, només presents a l’àpex de l’estípit i de morfologies similars als cistidis himenials, però més grans, mesclats amb nombrosos paracistidis hialins, de claviformes a subcilíndrics. Fíbules abundants.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39°01’25”N 01°21’46”E, 156 m, sota Pinus halepensis, Cistus albidus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, en sòl calcari, 5-XII-2018, leg. F. Pancorbo, A. Altés, J.L. Siquier, J.C. Salom, J. Llistosella & F. Esteve-Raventós, AH 51004, ITS nrDNA OQ919394 i LSU nrDNA OQ919409.

Observacions. Inocybe drenthensis és una espècie de distribució limitada a Holanda i zones limítrofes (BANDINI et al., 2021). Es caracteritza pels seus basidiomes de petita mida, el píleu de fibril·lós a (sub)esquamós, l’ estípit amb tons lilacino-violacis més evidents vers l’àpex, espores llises (leiòspores) i cistidis lageniformes-fusiformes, allargats i amb parets groguenques en presència de solucions amoniacals. Totes aquestes característiques l’inclouen dins el grup

90

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Coprinus xerophilus Bogart. Basidioma in situ.

Inocybe drenthensis Bandini & Oertel. Basidiomes AH 51004 in situ.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

91

dels “cincinnata” s.l., que conté tàxons que filogenèticament també s’inclouen en un clade del mateix nom. Una espècie molt afí a la que es descriu, i que filogenèticament també s’inclou en el mateix clade, és I. sitibunda Bandini, B. Oertel & O. Eberh., també descrita a BANDINI et al., (2021). Ambdues espècies mostren una aresta laminar pàl·lida, que no es tenyeix clarament de bru o bru fosc amb el desenvolupament, amb l’estípit que no està ornamentat amb fibril·les brunenques, ni quan és madur i, a més, amb la presència dels caulocistidis típics d’aquest grup a la part superior de l’estípit. Al treball esmentat s’assenyala que només és coneguda la presència d’I. sitibunda a Alemanya i Holanda (encara que molt probablement l’espècie estigui estesa per tota l’Europa temperada i mediterrània, segons es desprèn de les col·leccions inèdites que hem estudiat i confirmat molecularment). A les Illes Balears, I. drenthensis sembla créixer associat amb Quercus i/o Pinus, en sòls calcaris. A BANDINI et al. (2021) es comenta que I. sitibunda difereix d’I. drenthensis per la diferent coloració i aspecte del píleu, espores lleugerament més llargues i hàbitats més higròfils, sota Picea. Les nostres observacions i col·leccions d’aquesta darrera espècie (confirmades per les seves dades moleculars) no semblen donar suport a aquestes conclusions, ja que mostren diferents rangs pel que fa a hàbitats i aspecte del píleu, per la qual cosa podríem considerar ambdues espècies com a hemicríptiques.

L’altre espècie, que dóna nom al clade, és Inocybe cincinnata (Fr.) Quél., la qual presenta un estípit amb fibril·les brunenques, sobretot en la meitat inferior, l’aresta laminar dels exemplars madurs de color bru (a vegades no uniforme, a causa del pigment intracel·lular dels paracistidis) i els cistidis himenials solen tenir un coll més allargat. Cal a dir, que algunes mostres catalogades anteriorment a Eivissa com a I. aff. cincinnata (SIQUIER & SALOM, 2013), caldria comprovar si corresponen a I. drenthensis. Una altra espècie del clade és Inocybe obscuroides P.D. Orton ( = I. cincinnata var. major (S. Petersen) Kuyper) que també és present a les Illes Balears (dades inèdites). Aquesta darrera espècie, és de port en general més robust, presenta una superfície pileica més o menys esquamosa (especialment en el centre del píleu), aresta laminar molt fosca i espores més allargades i típicament papil·lades. Inocybe griseolilacina J.E. Lange, també present a les Illes Balears, tot i no enquadrar-se filogenèticament dins el clade “cincinnata”, es pot confondre amb l’espècie que es descriu, però es distingeix per tenir uns cistidis himenials més curts, sovint subcapitats i una olor que recorda a la del pelargoni. Per acabar, cal esmentar, que la regió nrDNA ITS de la mostra d’I. drenthensis d’Eivissa (AH 51004) presenta un 99,15% de similitud amb l’holotip. Primera citació a Espanya.

Inocybe geophylla (Pers.) P. Kumm Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, cas Mallorquí, 38º59’45,1”N 01º29’38,7”E, 65 m, en un bosc obert amb Pinus pinea, P. halepensis, Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 8-XI-2021, leg. Mª J. Baldonedo, JEN 350.

Observacions. Primera citació a Eivissa.

Inocybe mecoana Fachada, Bandini & Mifsud

= I. phaeoleuca var. grandispora Franchi & M. Marchetti (Esteve-Raventós, Larsson & Pancorbo, dades inèdites).

Material estudiat. FORMENTERA: Es Ram, torrent dels Arbocers, 38º39’31,31”N, 01º31’16,46”E, 28 m, dunes amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 7-XII-2009, AH 40262. Ibidem, 7-XII-2011, AH 40257.

Observacions. A Eivissa hi ha una citació d’I. phaeoleuca Kühner s.l. (SIQUIER & SALOM, 2013) que podria correspondre a I. mecoana. Primera citació a l’illa.

92

Revista Catalana de Micologia, vol. 43; 2023.

Inocybe metrodii Stangl & J. Veselský Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, 38º54’39,96”N 01º16’18,80”E, 460 m, al pinar de Pinus halepensis amb Cistus albidus, 4-XII-2017, AH 50989.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Inocybe muricellata Bres.

Material estudiat. EIVISSA. Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,8”N 01º23’59,5”E, 150 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, Cistus albidus i Quercus coccifera, 5-XII-2018, AH 51009.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Inocybe pityusarum Esteve-Rav, Pancorbo, Siquier & Dovana

(Fig. 13, 14 i 15)

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Cova Santa, 38°53’38’’N 01°19’54”E, 110 m, en bosc de Pinus halepensis amb Juniperus oxycedrus i Arbutus unedo, 14-XI-1994, AH 25460, duplicat en JLS I-137B, ITS nrDNA OQ379314 i LSU nrDNA OQ379318. – Sant Joan de Labritja, sa Talaia de sant Llorenç, 38°59’49,5’’N 01°28’06,0’’E, 220 m, sota Pinus halepensis, Pistacia lentiscus i Juniperus oxycedrus en sòl calcari, 5-XII-2009, AH 40235, ITS nrDNA OQ379315 i LSU nrDNA OQ379319. – Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, 38°54’39”N 01°16’19”E, 460 m, sota Pinus halepensis i Cistus albidus, en sòl calcari, 4-XII-2018, AH 50986. – Ibidem, AH 50987. – Ibidem, AH 50990, ITS nrDNA OQ379316. – Ibidem, AH 50991, ITS nrDNA OQ389211. – Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’25”N 01°21’46”E, 156 m, sota Pinus halepensis, Cistus albidus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus en sòl calcari, 5-XII-2018, holotip AH 51001, ITS nrDNA OQ379317 i LSU nrDNA OQ379320. – Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39°01’22”N 01°21’48”E, 147 m, sota Pinus halepensis, Cistus albidus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus en sòl calcari, 5-XII-2022, AH 56765 . – Ibidem, AH 56792. – FORMENTERA: Torrent de cala Saona, 38°41’27”N 01°23’45 E, 9 m, en dunes consolidades amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus 6-XII-2018, AH 51015.

Observacions. I. pityusarum es coneix, fins ara, a Espanya (Illes Balears) i sud de França, en alzinars i/o pinedes marítimes, sobretot a llocs humits i molsosos, de vegades amb presència de coscoll (Quercus coccifera). Es caracteritza pel color del píleu brunenc ataronjat a lleonat amb l’edat, que porta un vel distintiu des dels estadis joves, pels seus cistidis curts, amplament fusiformes i ventricosos (Lm = 40-45 µm, Wm = 15 µm) i per les seves espores amples, ovoide-amigdaliformes amb un Qm = 1,5.

Segons les col·leccions estudiades, sembla tractar-se d’una especie calcífila (es pot consultar una descripció detallada d’aquesta espècie, de recent descripció, a ESTEVE-RAVENTÓS et al., 2023). A causa de la seva olor característica d’ametlles amargues i als seus caràcters macro i microscòpics, I. pityusarum s’inclou dins el complex “hirtella”. Segons BANDINI et al. (2022), encaixaria filogenéticament en un clade parafilètic amb el tipus d’I. hirtella Bres., que inclou aquelles espècies amb cistidis de petita grandària, que no superen els 50 µm de longitud mitjana (Fig. 13). Aquest clade inclouria I. somae, I. mycenoides i molt probablement I. brevicystis.

Inocybe somae Bandini, B. Oertel & U. Eberth., fins ara només conegut a Alemanya, presenta un píleu llis, de color pàl·lid groc palla i espores estretes (Q = 1,7-2,1). Creix en boscos humits de salicàcies (Populus, Salix). Inocybe mycenoides Kuyper ( = I. hirtellarum sensu BANDINI et al., 2022) té cistidis molt estrets i petits (9-13 µm d’amplada) i, originalmente, làmines grogues (KUYPER, 1986, L!). Els cistidis i les espores d’ I. brevicystis Métrod ex Kuyper coincideixen morfològicament amb els de la descripció original d’I. mycenoides (KUYPER, 1986) i amb la de BANDINI et al., (2022), i passa el mateix amb el seu hàbitat. No obstant això, les col·leccions originals de Métrod (PC!) no estan en bon estat i encara no han estat seqüenciades. Malgrat que a MÉTROD (1956) no s’indica una olor ciànica per a la seva espècie, pensem que, en general, els seus caràcters apunten cap a una possible sinonímia amb I. mycenoides. La seqüència dipositada

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

93

en GenBank KY349119 com a I. cf. brevicystis (CROUS et al., 2017), correspon a I. amygdaliolens Esteve-Rav., Pancorbo & Dovana, que també presenta una distribució mediterrània i cistidis petits.

Inocybe rufuloides Bon Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Marredes de Corona, 39º01’23”N 01º20’02”E, 196 m, al bosc de Pinus halepensis amb Cistus albidus, màquia mediterrània en sól calcari, 7-XII-2022, AH 56805. – Sant Josep de sa Talaia, es Codolar, 38º52’43”N 01º20’47”E, 4 m, entre molses en sistema dunar ombrívol, 7-I-2023, JEN 425. – FORMENTERA: Zona Ca na Bet, 38º39’57,6”N 01º34’30”E, 125 m, parcel·la erma amb la presència de varis peus de Pinus halepensis, 7-I-2023, SC 58.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Inocybe tarda Kühner Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Talaiassa, 38º54’39,96”N 01º16’18,80”E, 460 m, al pinar de Pinus halepensis amb Cistus albidus, 4-XII-2017, AH 50988.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Inocybe tenebrosa Quél.

Material estudiat. FORMENTERA: Torrent de cala Saona, 38º41’25,93”N 01º23’23,94”E, 17 m, dunes fixes amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-XII-2017, AH 51011.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Lepiota brunneoincarnata Chodat & C. Martin Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, can Joan Serra, 39º02’28”N 01º29’33”E, 85-90 m, jardí privat, entre restes llenyoses en descomposició, 11-X-2021, JEN 346. – Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,8”N 01º23’59,5”E, 150 m, sobre restes d’herba en jardí particular, 22-XI-2022, JEN 395. – FORMENTERA: Ca na Bet, 38º40’01,2”N 01º34’22,8”E, 12 m, terreny erm amb alguns exemplars dePinus halepensis, 20-XII-2022, SC 20. – Pujada de La Mola, 38º40’12”N 01º32’24”E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 10-I-2023, SC 20.1.

Observacions. Noves localitats a Eivissa i primera citació a Formentera.

Lepiota griseovirens Maire Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Cementeri nou de Sant Joan de Labritja, 39º04’24,8”N 01º30’55,3”E, 215 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Erica multiflora i Salvia rosmarinus, 9-XII-2022, JEN 397.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Lepiota pseudolilacea Huijsman Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, pla de Portinatx, 39º06’46”N 01º31’47”E, 50-55 m, en clarianes dins el pinar colonitzades per líquens del gènere Cladonia, 20-XII-2020, JEN 344.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

94

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 12.- Inocybe drenthensis Bandini & Oertel. A) basidiòspores; B) pleurocistidis; C) caulocistidis a l’àpex de l’estípit; D) queilocistidis. (Medi de muntatge: A-D) solució aquosa de NH3). (Escales: A = 10 µm. B-D = 50 µm).

Lepiota subincarnata J.E. Lange Material estudiat. FORMENTERA: Sa Talaia, 38º39’32,4”N 01º32’13,2”E, 16 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 21-XII-2022, SC 21. – Sa Talaiassa, 38º39’36”N 01º32’09,6”E, 170 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 14-XII-2022, SC 21.1.

Observacions. Noves localitats a l’illa.

Lepista sordida (Schumach, ) Singer Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Es Castellar de Corona, 39º 02’41’’N 01º19’45’’E, 200210 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus, Erica multiflora, Salvia rosmarinus i Cistus monspeliensis, 18-II-2023, JEN 434. – FORMENTERA: Cingle des Cabrits, 38º41’09,6”N 01º33’ 54”E, 94 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 14-XII-2022, SC 30.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º39’57,6”N, 01º34’30”E, 123 m, terreny erm amb alguns peus de Pinus halepensis, 25-XII-2022, SC 17.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Limacella furnacea (Letell.) E.-J. Gilbert = L. subfurnacea Contu Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’22,8”N 01º33’03,6”E, 153 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 15-X-2022, SC 1.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

95

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Lyophyllum littorale (Ballero & Contu) Contu = Calocybe littoralis Ballero & Contu

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, cas Mallorquí, 38º59’45,1”N 01º29’38,7” E, 65 m, en un bosc obert amb Pinus pinea, P. halepensis, Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 8-XI-2021, leg. Mª J. Baldonedo, JEN 352.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Mallocybe heimii (Bon) Matheny & Esteve-Rav. = Inocybe heimii Bon Material estudiat. FORMENTERA: Pujada a La Mola, 38º40’12”N 01º32’24”E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 19-XII-2022, SC 37.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Fig. 13.- Arbre més probable de l’anàlisi de máxima semblança de les espècies d’Inocybe d’espores llises inferit a partir de les regions ITS i LSU generat per IQ-TREE (TRIFINOPOULOS et al., 2016) utilitzant 1000 rèpliques bootstrap. Els valors bootstrap de màxima semblança (ML-BS) i les probabilitats posteriors bayesianes (BPP) es mostren per branques i s’ordenen com a ML-BS/BPP. L’anàlisi BI es va realitzar amb MrBayes v. 3.2.7a (RONQUIST & HUELSENBECK, 2003). Els valors de suport Bootstrap per a ML = 70% i les probabilitats posteriors d’Inferència Baysiana = 0,95 s’indiquen damunt de les branques. Els números d’herbari de les mostres seqüenciades (si estan disponibles) i els números d’accés al GenBank s’indiquen per a totes les espècies recuperades del GenBank. L’arbre es va arrelar amb Inocybe minutissima (GenBank ON129693) i l’espècie aquí descrita es ressalta en negreta. La barra d’escala representa el nombre esperat de canvis de nucleòtids per lloc.

96

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Marasmius cespitum Quél.

Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’12,9”N 01º33’03,6”E, 156 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 17-X-2022, SC 7.1.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Melanoleuca exscissa (Fr.) Singer Material estudiat. FORMENTERA: Bosc de na Rita, 38º40’92 N 01º33’0,19”E, 158 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 20-XII-2022, SC 34.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Melanoleuca pseudoluscina Bon Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí des Fil, 39º00’58”N, 01º30’11”E, 55-60 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 27-XII-2022, JEN 405.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Mycena marocana Maas. Gest.

= M. clavularis ss. Malençon & Bertault; = ? M. pachyderma Kühner

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 145 m, sobre escorça de Ceratonia siliqua, 5-XII-2022, JCS 1859B.

Observacions. A SIQUIER et al. (2012) s’aporta una descripció detallada d’aquesta espècie.

Encara no confirmada la seva coespecificitat amb M. pachyderma, la seguim considerant com espècie independent. Primera citació a l’illa.

Mycena paracapillaripes Robich Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’14,4”N 01º33’54”E, 114 m entre acícules de Pinus halepensis, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 8-XII-2010, JCS 1044B.

Observacions. Les característiques macro i microscòpiques de la mostra estudiada coincideixen significativament tant amb la descripció original d’aquesta espècie (ROBICH, 2016) com amb la posterior a partir d’exemplars recol·lectats a Castelló (MARTÍNEZ, 2021). No obstant això, creiem que s’haurien de realitzar proves moleculars per confirmar la seva validesa com espècie independent. Primera citació a les Balears.

Mycena pura (Pers.) P. Kumm.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, can Coroner, 39º03’12”N 01º29’12”E, 100-105 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 4-I-2023, JEN 421.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Omphalotus olearius (DC.) Singer Material estudiat. FORMENTERA: Sa Talaia, 38º39’32,4”N, 01º32’13,2”, 160 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 14-XII-2022, SC 35.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

97

Panaeolus papilionaceus (Bull.) Quél.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, venda des Cavallers, Bellotera d’en Toni Negre, 39º03’36”N 01º30’01”E, 130-135 m, sobre buines de cavalls a terrenys d’horta, 28-XII-2022, JEN 406.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Pholiota gallica Holec & Kolarík Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,8”N 01º23’59,5” E, 150 m, sobre restes en descomposició de Pinus halepensis, 22-XI-2022, JEN 394.

Observacions. A HOLEC et al. (2016), mitjançant estudis biomoleculars es demostra que Pholiota brunnescens A.H. Sm. & Hesler és una espècie diferent de P. highlandensis var. citrinosquamulosa, com s’assenyala a BIDAUD & BORGARINO (2006) i que aquesta és co-especifica amb P. gallica. Igualment, BRANDON MATHENY et al. (2018) realitzen una revisió dels tàxons piròfils de Pholiota que fructifiquen a Nord-América (4 espècies) i en tractar P. brunnescens, desprès dels seus propis estudis biomoleculars, també la consideren diferent de P. highlandensis var. citrinosquamulosa, coincidint amb HOLEC et al. (2016) en considerar-la co-específica amb P. gallica. Citada anteriorment com a P. brunnescens A.H. Sm. & Hesler a SIQUIER & SALOM (2013). Nova localitat a l’illa.

Pholiota carbonaria (Fr.) Singer

= P. highlandensis (Peck) A.H. Sm. & Hesler

Material estudiat. FORMENTERA: Torrent des Arbocers, 38º39’39,0”N 01º31’37,20”E, 125 m, terrícola al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 9-I-2023, SC 22.1, JLS 4544, ALV 40220.

Observacions. L’absència de restes carbonitzades ens va fer pensar inicialment en P. gallica Holek & M. Kolaøík, per aquest motiu es va seqüenciar la mostra, la qual va donar una similitud del 99,77% amb la regió nrDNA LSU de la seqüencia AF261644 recollida al Genbank que correspon a aquesta espècie. Nova localitat a l’illa.

Psathyrella vinosofulva P.D. Orton = P. prona var. utriformis Kits va Wav. Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, Can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’ 08”E, 145 m, al pinar de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pistacia lentiscus i Cistus monspeliensis, 6-XII-2010, JLS 3236, JCS 1029B.

Observacions. Tàxon caracteritzat pel seu píleu de brunenc a gris brunenc amb tonalitats vinoses i, especialment, per els seus pleurocistidis utriformes. Primera citació a l’illa.

Pseudosperma mediterraneum (Kuyper) Bandini, B. Oertel & U. Eberth.

= P. arenicola var. mediterraneum (Kuyper) Matheny & Estev-Rav.; = Inocybe arenicola var. mediterranea Kuyper.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja des Cavallet, 38º50’50,54”N 01º24’05,39”E, 5 m, dunes fixades amb Pinus halepensis, Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 4-XII-2018, AH 50998.

Observacions. Primera citació a l’illa.

98

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 14.- Inocybe pityusarum Esteve-Rav, Pancorbo, Siquier & Dovana. Basidiomes in situ. A) AH 51001, holotip; B) AH 50987; C) AH 50990; D) AH 51015; E) AH 56792.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

99

Fig. 15.- Inocybe pityusarum Esteve-Rav, Pancorbo, Siquier & Dovana (holotip). A) basidiòspores; B) pleurocistidis; C) queilocistidis; D) caulocistidis a la base de l’estípit. (Escales: A = 10 µm. B-D = 50 µm). (Medi de muntatge: A-D) solució aquosa de NH3).

Pseudosperma umbrinellum (Bres.) Matheny & Esteve-Rav. = Inocybe umbrinella Bres.

Material estudiat. EIVISSA. Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’10”N 01º23’56”E, 145 m, al pinar de Pinus halepensis amb Cistus albidus i presència de Juniperus phoenicea, 3-XII-2022, AH 56779.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Pseudosperma rimosum (Bull.) Matheny & Esteve-Rav s.l. = Inocybe rimosa Bull.

Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’19,2”N 01º32’56,4”E, 162 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 17-X-2022, SC 6.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Tricholoma batschii Gulden es Mort. Chr. & Noordel.

Material estudiat. FORMENTERA: Pujada de La Mola, 38º40’12”N 01º32 24”E, 170 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 17-XII-2022, SC 41.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Tricholoma terreum (Schaeff.) P. Kumm.

Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’14,4”N 01º33’54”E, 114 m al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 2-I-2023, SC 49.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

100

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Tulostoma brumale Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, es Codolar, 38º52’16’’N 01º20’43’’E, 0-5 m, sobre terra amb molses al sistema dunar, 10-II-2023, JEN 430.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Tulostoma simulans Lloyd Material estudiat. FORMENTERA: Illot de s’Espalmador, 38º47’08,82”N 01º25’39”E, 6 m, 2-XII-2022, entre herba a un camí sorrenc, JCS 1844B.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Tulostoma xerophilum Long.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, es Codolar, 38º52’43”N 01º20’47”E, 4 m, entre molses, al sistema dunar ombrívol, 7-I-2023, leg. M. Rosselló, JEN 426.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Volvopluteus gloiocephalus (DC.) Contu, Vizzini & Justo Material estudiat. FORMENTERA: Ca na Bet, 38º39’57,6”N 01º34’30”E, 123 m, a terreny erm amb alguns exemplars de Pinus halepensis, 25-XII-2022, SC 13.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Volvariella murinella (Quél.) M.M. Moser ex Dennis, P.D. Orton & Hora Material estudiat. FORMENTERA: Sa Talaiassa, 38º39’50,4”N 01º31’55,2”E, 155 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 9-I-2023, SC 59.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Xeromphalina cauticinalis (Fr.) Kühner &.Maire Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre restes llenyosos i entre fullaraca en bosc humit de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 4-XII-2022, JCS 1850B.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Boletals

Chroogomphus mediterraneus (Finschow) Vila, Pérez-De-Greg. & G. Mir Material estudiat. FORMENTERA: Cap de Barberia, 38º39’36”N 01º24’03,6”E, 98 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 3-I-2023, SC 54.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Gyroporus castaneus (Bull.) Quél.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, venda des Cavallers, Bellotera d’en Toni Negre, 39º03’36”N 01º29’58”E, 125-130 m, sota una alzina bellotera (Quercus ilex) molt vella, 18-X-2021, JEN 348.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

101

Hortiboletus engelii (Hlaváček) Biketova & Wasser Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, torrent des Vildo, 39º01’08.15”N 01º27’19,27”E, 125 m, sota Quercus ilex, 17-X-2021, JEN 347.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr. Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’19,2”N 01º32’03,56.4”E, 162 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 17-X-2022, SC 4.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Scleroderma verrucosum (Bull.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, cas Mallorquí, 38º59’45,1”N 01º29’38,7”E, 65 m, en un bosc obert amb Pinus pinea, P. halepensis, Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 8-XI-2021, leg. Mª J. Baldonedo, JEN 351. – Sant Joan de Labritja, torrent des Vildo, 39º01’39”N 01º28’09”E, 85-90 m, sota Quercus ilex, 30-X-2022, JEN 390.

Observacions. Noves localitats a l’illa.

Suillus bellinii (Inzenga) Watling Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, can Coroner, 39º03’12”N 01º29’12”E, 100-105 m, al bosc de Pinus halepensis, amb presència de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, i Pistacia lentiscus, 4-I-2023, JEN 419. – FORMENTERA: Sa Talaiassa, 38º39’50,4”N 01º31’55,2”E, 157 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 14-XII-2022, SC 36.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, can Coroner, 39º03’12”N 01º29’12”E, 100-105 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 4-I-2023, JEN 420. – FORMENTERA: Pujada de La Mola, 38º40’12”N 01º32’02,4”E, 167 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 17-X-2022, SC 3.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Suillus mediterraneensis (Jacquet. & J. Blum) Redeuilh Material estudiat. FORMENTERA: Pujada vers La Mola, 38º39’50,4”N 01º31’44,4”E, 130 m, al bosc de Pinus halepensis, amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 6-I-2023, SC 56.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Tapinella panuoides (Batsch.) E.J. Gilbert Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, torrent d’en Vinya, 38º53’48”N 01º16’44”E, 130-140 m, sobre una soca morta de Pinus halepensis, 5-I-2023, JEN 423. – FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’15,6”N 01º33’00”E, 160 m, 17-X-2022, SC 5.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

102

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Xerocomellus redeuilhii A.F.S Taylor, U. Eberh., Simonini, Gelardi & Vizzini Material estudiat. FORMENTERA: Bosc Xumeu Ferrer, 38º40’19,2”N 01º33’00”E, 157 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 17-X-2022, SC 2. – Pujada a la Mola, 38º40’ 08,4”N 01º31’26,4”E, 76 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 20-X-2022, SC 2.1.

Observacions. Primeres citacions a l’illa.

Cantarel·lals

Cantharellus alborufescens (Malençon) Papetti & S. Alberti Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Plana, 38º57’52,06”N 01º26’48,51”E, 46 m, sota un grup d’alzines (Quercus ilex), 21-XII-2012, JLS 3616.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Hydnum albidum Peck.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí de Perella, 39º00’47”N 01º31’48”E, 60-65 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 3-I-2023, JEN 410. – FORMENTERA: Bosc de na Rita, 38º40’19,2”N 01º32’52,8”E, 169 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 19-XII-2022, SC 62.

Observacions. Espècie apreciada gastronòmicament a les Pitiüses. Noves localitats a ambdues illes.

Dacrimicetals

Cerinomyces neuhoffii J.C. Zamora & A. Savchenko

(Fig. 16)

Descripció. Basidiomes gelatinosos, pulvinats, alguns amb forma de cervell, aïllats o creixent en grups densos que conflueixen en grans masses, de 1,5 mm de diàmetre; color inicialment de brunenc pàl·lid ambre a més castany fosc en madurar; els exemplars més joves presenten un subicle blanquinós. Hifes amb fíbules. Basidis col·lapsats en la nostra mostra, aparentement amb 2 esterigmes. Basidiòspores no observades.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39°00’05,86”N 01° 24’03,23”E, 156 m, sobre fusta de Pinus halepensis, 3-XII-2022, AH 44764, duple en MAR 031222-818.

Observacions. Aquesta espècie, de recent creació, (SAVCHENKO et al., 2021), dedicada al micòleg alemany Walter Neuhoff, es caracteritza pels seus basidiomes bruns, sovint coalescents (però no sempre), que creixen sobre fusta de Pinus spp. C. tortus (Willd.) Miettinen, J.C. Zamora & A. Savchenko i C. neuhoffii són dues espècies gelatinoses properes; la primera és més freqüent en el nord d’Europa, i la segona apareix a tot el continent. Els basidiomes de C. neuhoffii solen ser més petits, més foscos, amb consistència més tova i normalment organitzats en grans i densos grups. A causa de l’estat col·lapsat de la mostra estudiada, de la qual únicament s’han pogut observar hifes fibulíferes, alguns basidis i espores aïllades, s’ha seqüenciat la regió TEF1, i el resultat ens ha confirmat la identificació. Primera citació a les Illes Balears.

Exobasidials

Graphiola phoenicis (Moug. ex Fr.) Poit.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º50’53,55” N, 01º24’03,77”E, 4 m, sobre fulles de Phoenix canariensis prop de l’aparcament, 4-XII-2022, AP_IBZ_1020.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

103

Geastrals

Geastrum michelianum (Saccardo) W.G. Sm. = G. triplex ss. auct. eur.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, Cementiri nou de Sant Joan de Labritja, 39º04’24,8”N 01º30’55,3”E, 215 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis i Pistacia lentiscus, 9-XII2022, JEN 398. – FORMENTERA: Sa Talaiassa, 38º39’50,4”N 01º31’55,2” E, 155 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 12-XII-2022, SC 51.

Observacions. Citat com a G. triplex, és nova localitat a Eivissa i primera citació a Formentera.

Gleofil·lals

Goeophyllum abietinum (Bull.) P. Karst.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Antoni de Portmany, torrent des Fornàs, 38º56’12”N 01º23’58”E, 100-105 m, sobre branquetes de fusta indeterminada en descomposició, 14-I-2023, leg. M. Rosselló, JEN 428.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Gloeophyllum sepiarium Karst.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,8”N 01º23’59,5” E, 150 m, sobre una soca morta de Pinus halepensis, 30-X-2022, JEN 392.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Mycena paracapillaripes Robich. Basidiomes in situ.

104

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Himenoquetals

Fuscoporia torulosa (Pers.) T. Wagner & M. Fisch. = Phellinus torulosus (Pers.) Bourdot & Galzin

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, camí de Perella, 39º00’47”N 01º31’48”E, 60-65 m, sobre una soca encara viva de Pinus halepensis, 3-X-2023, JEN 412.

Observacions. Fuscoporia torulosa es veu fructificant ben sovint a l’illa d’Eivissa sobre planifolis com Ceratonia siliqua i, a vegades, sobre Prunus dulcis. Aquesta citació és interessant per trobar-se sobre una conífera (Pinus halepensis), un cas ben rar a l’illa.

Phellinus pomaceus (Pers.) Maire Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, vora el poble de Santa Gertrudis de Fruitera, 39º00’16”N 01º25’34”E, 115-120 m, sobre fusta morta d’albercoquer (Prunus armeniaca), 12-III-2023, JEN 435.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Porodaedalea pini (Brot.) Murill Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, platja d’es Cavallet, 38º41’48,1”N 01º24’05,9”E, 3 m, sobre tronc de Pinus halepensis viu, 6-XII-2022, JCS 1863B.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Phylloporia ribis (Schumach.) Ryvarden Material estudiat. FORMENTERA: Pujada a La Mola, 38º39’50,4” N 01º31’50.4”E, 130 m, sobre tronc d’Erica multiflora, 6-I-2023, SC 57.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Poliporals

Amaropostia stiptica (Pers.) Cui, Shen & Dei = Postia stiptica (Pers.) Jülich Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre fusta morta en descomposició de Salvia rosmarinus, 2-I-2023, JEN 415.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Cerioporus meridionalis (A. David) Zmitr. & Kovalenko = Polyporus meridionalis (A. Davis) H. Jahn

Material estudiat. FORMENTERA: Pujada de La Mola, 38º40’12”N 01º3224”E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 20-X-2022, SC 12.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Fomitopsis iberica Melo & Ryvarden Descripció. Es varen trobar tres socons de Pinus halepensis amb fructificacions d’aquesta espècie; basidiomes fasciculats en 2-3 pisos, cadascun de 40-80 mm d’amplada, 40-70 mm de llargària des del punt d’inserció al substrat i de 10-30 mm de gruix al punt d’inserció. Píleus irregulars

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

105

o granulosos, de color blanc amb el marge zonat i de color beix que s’intensifica amb l’edat.

Himeni porat, amb tubs de 10-15 mm de llargada i 3-4 porus per mm. Carn compacta, blanca, amb olor forta espermàtica i una mica desagradable i sabor lleugerament amarg.

Espores de 6-12 × 3-5 µm, de fusiformes a cilíndriques, de parets sinuoses. Trama trimítica amb hifes generatives fibulíferes de 2,5-3 µm d’ample, hifes esquelètiques de parets gruixudes, de 3-5 µm d’ample i hifes connectives ramificades, de 3-4 µm d’ample.

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, can Miquelet, 39º00’09,8”N 01º23’59,5”E, 150 m, sobre una soca morta de Pinus halepensis, 30-X-2022, JEN 393.

Observacions. Produeix un podriment cúbic de color brunenc per la descomposició de la cel·lulosa i l’hemicel·lulosa. La carn reacciona al KOH 10% donant un color bru clar. Tot i que a les Balears, i sobretot a les Pitiüses, hi ha grans superfícies boscoses de pinedes de Pinus halepensis, es pot considerar una espècie rara, que només fins ara havia estat citada a Mallorca (SIQUIER & SALOM, 2011). Primera citació a l’illa.

Truncospora ochroleuca (Berk.) Pilát

= Perenniporia ochroleuca (Berk.) Ryvarden

Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, sobre llenya morta de Juniperus phoenicea, 4-XII-2022, JEN 400.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Russulals

Lactarius pseudoscrobiculatus Basso, Neville & Poumorat Material estudiat. EIVISSA: Sant Joan de Labritja, finca de can Pere Mosson, 39º02’09”N 01º28’35”E, 210-215 m, en bosc aclarit de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Erica multiflora i Salvia rosmarinus, 7-XII-2019, JEN 337. – Sant Joan de Labritja, Cementiri nou de Sant Joan de Labritja, 39º04’23,3” N 01º30’51,7”E, 215 m, en bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Erica multiflora i Salvia rosmarinus, 9-XII-2022, JEN 396.

Observacions. Espècie de distribució mediterrània, interessant per la seva raresa, tot i que a Eivissa és freqüent.

Lentinellus micheneri (Berk. & M.A. Curtis) Pegler Material estudiat. FORMENTERA: Pujada vers La Mola, 38º 40’ 12” N, 01º 32’ 24” E, 125 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 10-I-2023, SC 11.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula chloroides var. parvispora Romagn.

Material estudiat. EIVISSA. Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 4-XII-2022, BCN 20221204-02.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Russula ilicis Romagn., Chevassut & Privat Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’58”E, 145 m, sota Quercus coccifera i Pinus halepensis, 03-XII-2022, BCN 20221203-02.

106

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

Fig. 16.- Cerinomyces neuhoffii J.C. Zamora & Savchenko. Basidiomes in situ mostrant la seva variabilitat de formes. A-B) basidiomes pulvinats, aïllats i joves de color ambre clar amb subicle (fletxes); C-D) basidiomes pulvinats, confluents i madurs, de color castany fosc; E-F) basidiomes en forma de cervell.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Russula sanguinaria var. confusa (Velen.) Bon Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, Can Miquelet, 39º00’17”N 01º23’58”E, 145 m, sota Pinus halepensis, 03-XII-2022, BCN 20221203-01.

Observacions. Primera citació a les Illes Balears.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

107

Russula torulosa Bres.

Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º09’14,4”N 01º33’54”E, 114 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea, 14-XII-2022, SC 32. – EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59’59”N 01º24’59”E, 140 m, sota Pinus halepensis, 4-XII-2022, BCN 20221204-02. – Sant Antoni de Portmany, ses Planes d’en Francolí, 39º01’26,8”N 01º21’39,6”E, 145 m, sota Pinus halepensis, 5-XII-2022, BCN 20221204-01.

Observacions. Noves localitats a ambdues illes.

Teleforals

Hydnellum amygdaliolens (Rubio Casas, Rubio Roldán & Català) E. Larss., K.H. Larss. & Kõljalg Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’14,4”N 01º33’54”E, 114 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 2-I-2023, SC 51.

Observacions. Primera citació a l’illa.

Phellodon melaleucus (SW. ex Fr.) P. Karst Material estudiat. EIVISSA: Santa Eulària des Riu, es Pou d’en Gatzara, 38º59,5’53”N 01º24’55,6”E, 140 m, entre molses al bosc de Juniperus phoenicea, J. oxycedrus, Pinus halepensis, Quercus coccifera i Pistacia lentiscus, 4-XII-2022, JCS 1853B. – FORMENTERA: Bosc de na Rita, 38º40’17,4”N 01º33’05,7”E, 158 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 11-I-2023, SC 61.

Observacions. Nova localitat a Eivissa, primera citació a Formentera.

Phellodon niger (Fr.) P. Karst.

Material estudiat. FORMENTERA: Punta Roja, 38º39’15,3”N 01º33’55,8”E, 117 m, al bosc de Pinus halepensis amb presència de Juniperus phoenicea i Pistacia lentiscus, 15-XII-2022, SC 26.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

Thelephora caryophyllea (Schaeff.) Pers.

Material estudiat. EIVISSA: Sant Josep de sa Talaia, sa Roca Blanca, 38º52’34”N 01º14’34”E, 220-225 m, sobre sòls sorrencs en llocs humits de carreranys i camins, 4-1-2020, leg. M. Vericad, JEN 340.

Observacions. Nova localitat a l’illa.

AGRAÏMENTS Als de companys de F.C.B. que ens acompanyaren i ajudaren a recol·lectar mostres durant la campanya de Formentera i Eivissa l’any 2022, molt especialment a Juan Güell per la seva perícia i saviesa marinera en el pilotatge de la llanxa durant l’inoblidable desplaçament a s’Espalmador, així com a Enric Majoral, propietari de la llanxa motora. A M. Delpont, N. Heine, I. Olariaga, E. Rubio i J.C. Zamora per la seva ajuda en la determinació d’algunes mostres. A Mª.J. Baldonedo, M. Rosselló, A. Ávila, A. Planells, M. Vericad, V. Palermet I X. Lillo per la seva aportació de mostres. A A. Altés per l’ajuda en la recol·lecció de diverses mostres d’Inocybe i observacions realitzades dels Tulostoma. A Y. Turégano per la seqüenciació de les mostres d’Inocybe i a P. Alvarado per la seqüenciació d’altres mostres assenyalades en el text, la seva proverbial amabilitat i per la interpretació i explicació dels resultats.

Finalment, tres dels autors (J.C. Salom, À. Pintos i J.L. Siquier) agraïm al Interdiscyplinary Ecology Group University of the Balearic Islands l’ajuda amb la financiació per a la seqüenciació de mostres.

108

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

BIBLIOGRAFIA AGNELLO, C. & CARBONE, M. (2021). Due interessanti ascomiceti legati a Cupressaceae: Pseudoboubovia benkertii e Strobiloscypha cupressina. Riv. di Micol., LXIV (1): 35-46.

ARAUZO, S. & IGLESIAS, P. (2014). La família Geoglossaceae ss str. en la Península Ibérica y la Macaronesia. Errotari, 11: 166-259.

ASCOFRANCE (2017). http: //ascofrance.fr/forum/46749/additional-notes-on-moellerodiscus-lentus-s-l-from-malta.

BANDINI, D., OERTEL, B. & EBERHARDT, U. (2021). A fresh outlook on the smooth-spored species of Inocybe: type studies and 18 new species. Mycological Progress 20: 1019-1114.

BANDINI, D., OERTEL, B. & EBERHARDT, U. (2022). More smooth-spored species of Inocybe (Agaricales, Basidiomycota): type studies and 12 new species from Europe. Persoonia 48: 91-149.

BARAL, H.-O. (1992). Vital versus herbarium taxonomy: morphological differences between living and dead cells of Ascomycetes, and their taxonomic implications. Mycotaxon, 44: 333-390.

BIDAUD, A. & BORGARINO, D. (2006). Pholiota highlandensis var. citrinosquamulosa Maire ex Bidaud & Borgarino (variété méditerranéenne de la pholiote des places brûlées): Bull. FAMM 30: 5-12.

BRANDON MATHENY, P., SWENIE, R.A., MILLER, A.N., PETERSEN, R.H. & HUGHES, K.W. (2018) A revision of pyrophilous taxa of Pholiota described from North America reveals four species - P. brunnescens, P. castanea, P. highandensis and P. molesta. Mycologia. vol. 110 (6): 997-1016.

CORNER, E.J.H. (1950). A monograph of Clavaria and allied genera. Annals of Botany Memoirs. Dehra Dun (India). 739 pp.

CROUS, P.W., WINGFIELD, M.J., BURGESS, T.I. et al. (2017). Fungal Planet description sheets: 558-642. Persoonia 38: 240-384.

ESTEVE-RAVENTÓS, F, PANCORBO, F., SIQUIER, J.L. & DOVANA, F. (2023). Inocybe pityusarum sp. nov. In: Crous et al. (2023). Inocybe pityusarum sp. nov. Fungal Planet description sheets: 1478-1549. Persoonia 50, 2023: 158-310.

FRANCHI, P. & MARCHETTI, M. (2021). I funghi clavarioide in Italia. Volume 1. A.M.B. Fondazione. Centro Studi Micologici. Trento (Italia). 664 pg.

GARCÍA, F. & CONCA, A. (2016). Ascomycetes del Parc Natural “Carrascar de la Font Roja” (Alacant) III. Butll. Soc. Micol. Valenciana 21: 47-76.

HENRIOT, A. & CHEYPE, J.L. (2020). Piximètre: la mesure de dimensions sur images. Ver. 5.10, r 1541. (En línea, último acceso febrero 2023). http: //www.piximetre.fr/ HOLEC, J., KOLAØIK, M., BORGARINO, D., BIDAUD, A. & P.-A. MOREAU (2016). Pholiota highlandensis var. citrinosquamulosa (Fungi, Agaricales) is conspecific with Pholiota gallica. Nova Hedwigia 103 (1-2): 251-263.

KUŠAN, I., MATOÈEC, N., ANTONIÆ, O. & HAIRAUD, M. (2014). Biogeographical variability and redescription of an imperfectly known species Hamatoacanthoscypha rotundispora (Helotiales, Hyaloscyphaceae). Phytotaxa 170 (1): 1-12.

KUŠAN I., MATOÈEC, N., JADAN, M., TKALÈEC, Z. & MEŠIC, Z. (2018). An overviev of the genus Coprotus (Pezizales, Ascomycota) with notes on the type species and description of C. epithecioides sp. nov. Mycokeys 29: 15-47.

KUYPER, T.W. (1986). A revision of the genus Inocybe in Europe I. Subgenus Inosperma and the smooth-spored species of subgenus Inocybe. Persoonia supplement 3: 1-247.

LADO, C. & SIQUIER, J.L. (2014). Catálogo de Myxomycetes de las Islas Baleares. Ed. C. Lado & J.L. Siquier. 64 pp.

MAIRE, R. (1907). Flora mycologique de l`Africa du Nord. Bulletin de la Société Botanique de France vol. 53: CCXIII a CCXV. MALENÇON, G.J.L. & BERTAULT, R. (1970). Flore des champignons superieurs du Maroc. Facultad des sciencies, Ser. Botan. et Biol. Veget., nº 32. Rabat: 222.

MARTÍNEZ F. de P. (2021). Noves aportacions de tàxons del gènere Mycena (Pers.) Roussel per a la Península Ibèrica.

Butll. Soc. Micol. Valenciana 25: 34-40.

MÉTROD, G. (1956). Les inocybes leiosporés a cystides courtes. Bulletin trimestrale de la Société Mycologique de France 72: 122-131.

MORENO, G, CARLAVILLA, HEYKOOP, MANJÓN & A. SÁNCHEZ (2016a). Coprinus littoralis sp. nov. Sheet 453 In: CROUS et al. (2016). Fungal Planet description sheets: 400-468. Persoonia 36: 318-458.

MORENO, G, CARLAVILLA, HEYKOOP, & MANJON (2016b). Coprinus pinetorum sp. nov. sheet 454 In: CROUS et al. (2016). Fungal Planet description sheets: 400-468. Persoonia 36: 318-458.

PATOUILLARD, N.T. (1892). Enum. Champ. Tunisie. Imprimerie nationale. París. 3 et Explor. Tun. Illustr. Champ tunicie imprimerie national. Paris. Bot. Tab. 1, Fig. 2.

PERIÆ, B., LO BUGLIO, K. & PFISTER, D. (2013). The genus Strobiloscypha: a new species and an unresolved phylogenetic placement. Mycologia Montenegrina 16: 7-22.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 61-109; 2023.

109

ROBICH, G. (2016). Mycena d’Europa. (Vol. II). Fondazione Centro Studi Micologici A.M.B. Trento. 1527 pp.

RONQUIST, F., & HUELSENBECK, J.P. (2003). MrBayes 3: Bayesian phylogenetic inference under mixed models.

Bioinformatics 19: 1572-1574.

RUBIO, E. (2022). https: //www.centrodeestudiosmicologicosasturianos.org/?p = 740.

RUBIO, E. & COSTA, J.M. (2020). Moellerodiscus lentus. In: Catálogo Micolóxico de Galicia. FGM. https: //www. fgmicoloxia.org//catalogo.php.

RUBIO, E., GELPIC, C., SUÁREZ, J.A. & MUÑOZ, J.M. (2014). Algunos ascomicetos raros o interesantes recolectados en Extremadura II. Boletín Sociedad Micológica Extremeña 14 (XXV): 3-26.

RUIZ MATEO A. & MARCOS MARTINEZ, J. (2011). Coprinus arenarius Pat., una especie a diferenciar de Xerocoprinus arenarius (Pat.) Maire sensu Maire. Boletín Sociedad Micológica Extremeña 11: 24-30.

SAMMUT, C. (2016). Integrazione alla flora micologica di Malta: Pezizomycotina. Seconda parte. Micol. Veget. Medit., 31 (1): 3-44.

SAVCHENKO, A., ZAMORA, J.C., SHIROUZU, T., SPIRIN, V., MALYSHEVA, V., KOLJALG, U. & MIETTINEN, O. (2021). Revision of Cerinomyces (Dacrymycetes, Basidiomycota) with notes on morphologically and historically related taxa. Studies in Mycology 99: 1-72.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2011). Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya) XVIII. Rev. Catalana Micol., 33: 31-45.

SIQUIER, J.L. & SALOM, J.C. (2013). Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Ed. Micobalear. Sóller. 528 pp.

SIQUIER, J.L., ESTEVE-RAVENTÓS, F, SALOM, J.C. & LLISTOSELLA, J. (2012). Mycena marocana Maas Geest. encontrada en Menorca (Islas Baleares, España) y sus afinidades con M. pachyderma Kühner. Rev. di Micol., LV (4): 309-319.

SIQUIER, J.L., OLARIAGA, I., SALOM, J.C. & HØILAND, K. (2021). Il genere Galerina nelle Isole Baleari. I. Galerina esteveraventosii, una nuova specie della estirpe Marginata. Riv di Micol., LXIV: 3-33.

TRIFINOPOULOS, J., NGUYEN, L.T., VON HAESELER, A. & MINH, B.Q. (2016). W-IQ-TREE: A fast online phylogenetic tool for maximum likelihood analysis. Nucleic Acids Research 44 (W1): W232-W235.

WEBER, N.S. & DENISON. W.C. (1995). Western American Pezizales. Strobiloscypha keliae gen. and sp. nov. (Pezizales, Sarcosomataceae) from Oregon. Mycotaxon LIV: 129-135.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

111

AMANITA MERIDIOCECILIAE SP. NOV., UN NUEVO TAXÓN MEDITERRÁNEO PERTENECIENTE A AMANITA SERIES CECILIAE ILLESCAS, T.

Calle Buenos Aires 3, bajo 1, 14006 Córdoba, España. E-mail: tillescas2@gmail.com

RESUMEN: Amanita meridioceciliae Illescas sp. nov., un nuevo taxón mediterráneo perteneciente a Amanita series Ceciliae. Se describe e ilustra A. meridioceciliae a partir de colecciones realizadas en Andalucía, en ambiente mediterráneo, asociadas a Quercus spp., en suelos neutros o descalcificados. Esta nueva especie es similar macro y microscópicamente a Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas. Los análisis de los marcadores genéticos ITS, LSU y RPB2 de ambas especies respaldan claramente tanto la diferenciación entre ellas, como respecto de otras especies del género, lo que confirma que se trata de una especie nueva, para la que se propone el binomio Amanita meridioceciliae.

Palabras clave: Amanitaceae, Vaginatae, taxonomía, filogenia, Andalucía, España.

ABSTRACT: Amanita meridioceciliae Illescas sp. nov., a new Mediterranean taxon included in Amanita series Ceciliae. A. meridioceciliae is described and illustrated from collections made in Andalusia, in a Mediterranean environment, associated with Quercus spp. in neutral to decalcified soils. This new species is macro- and microscopically similar to Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas. Analysis of the ITS, LSU and RPB2 genetic markers of both species clearly support their differentiation from each other and from other species of the genus, which confirms that this is a new species, for which the binomial Amanita meridioceciliae is proposed.

Key words: Amanitaceae, Vaginatae, taxonomy, phylogeny, Andalusia, Spain.

RESUM: Amanita meridioceciliae Illescas sp. nov., un nou tàxon mediterrani que pertany a Amanita series Ceciliae. Es descriu i s’il·lustra A. meridioceciliae a partir de col·leccions d’Andalusia, trobades en ambients mediterranis i associades a Quercus spp., en sòls neutres o descalcificats. Aquesta nova espècie es similar macro i microscòpicament a Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas. Les anàlisis dels marcadors genètics ITS, LSU y RPB2 d’ambdues espècies recolzen clarament tant la diferenciació entre elles como amb d’altres espècies del gènere, la qual cosa confirma que es tracta d’una espècie nova, per a la que es proposa el binomi d’Amanita meridioceciliae.

Paraules clau: Amanitaceae, Vaginatae, taxonomia, filogènia, Andalusia, Espanya.

INTRODUCCIÓN Amanita sect. Vaginatae (Fr.) Quél., (CUI et al., 2018) es la sección del género Amanita Pers.

(1797) que incluye un mayor número de especies, y cuyo número más ha crecido en las últimas décadas (ILLESCAS & PLAZA, 2022). Encuadrada en esta sección se encuentra Amanita series Ceciliae, que según TULLOSS & YANG (2023) está actualmente integrada por 23 especies, casi todas extraeuropeas. La especie descrita en el presente trabajo viene a incrementar la presencia de especies europeas en este grupo.

112

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

MATERIAL Y MÉTODOS Caracteres morfológicos. Las descripciones macroscópicas se han realizado a partir de basidiomas frescos procedentes de distintas localidades e ilustrado con fotografías realizadas, siempre que ha sido posible, en el lugar de su recolección. La codificación de los colores de los basidiomas se ha realizado utilizando la carta de color MUNSELL (2009). Los tipos de volva se han descrito siguiendo a FRAITURE (1993). Para el examen microscópico se ha utilizado un microscopio óptico trinocular Motic BA210LED, con cámara Canon 500D acoplada. Las mediciones microscópicas se han tomado sobre material fresco siempre que ha sido posible, o bien sobre material seco convenientemente rehidratado con KOH al 3%. Las medidas microscópicas se han realizado utilizando la fórmula clásica del programa Piximètre 5.10 (HENRIOT, 2020), registrando como mínimo 30 mediciones en el caso de las basidiósporas (en agua, sobre esporada, sin incluir el apículo y en vista lateral), y 20 para el resto de estructuras microscópicas de cada uno de los ejemplares estudiados. Como medios de montaje de las preparaciones microscópicas se han utilizado los siguientes: agua, rojo Congo acuoso, KOH 3% y reactivo de Melzer. Las descripciones del subhimenio y de las estructuras de la volva se han realizado siguiendo a BAS (1969). Las muestras se han depositado en el herbario JA-Cussta.

Estudio molecular. Para el estudio filogenético se han seleccionado, además de los marcadores ITS y nLSU, ampliamente utilizados en las filogenias del género Amanita, la subunidad 2 de la RNA polimerasa II (RPB2), región cada vez más usada como marcador complementario en numerosos géneros de hongos. El DNA total fue extraído a partir de especímenes secos de herbario, empleando una modificación del protocolo de MURRAY & THOMPSON (1980). La amplificación por PCR, basada en MULLIS & FALOONA (1987), incluyó 35 ciclos con una temperatura de anillamiento de 54 º C, y fue llevada a cabo con los cebadores ITS1F e ITS4 (WHITE et al., 1990, GARDES & BRUNS, 1993) para la región ITS, así como los cebadores LR0R y LR5 (VILGALYS & HESTER, 1990; CUBETA et al., 1991), para la región 28S; bRPB2-6F2 (reverso de bRPB2-6R2), y bRPB2-7R2 para el gen de la segunda subunidad mayor de la RNA polimerasa II (rpb2) (MATHENY et al., 2007). Los resultados fueron controlados en un gel de agarosa al 1%, y las reacciones positivas fueron purificadas y secuenciadas con uno o ambos cebadores de PCR. Las secuencias obtenidas fueron comparadas con los cromatogramas originales para detectar y corregir posibles errores de lectura.

Se ha realizado un alineamiento para cada una de las regiones utilizadas con las secuencias de longitud suficiente obtenidas de las muestras secuenciadas de Amanita meridioceciliae, añadiendo las secuencias más próximas en búsquedas BLAST (ALTSCHUL et al., 1990), dentro de Amanita sect. Vaginatae, especialmente las correspondientes al clado 4 (HANSS & MOREAU, 2020), que integra Amanita series Ceciliae. Para ello se han seleccionado un total de 62 secuencias de un total de 34 especímenes correspondientes a 24 taxones (Tabla 1), de las que 13 (en negrita), se han obtenido para el presente trabajo. De las 62 secuencias, se han extraído 32 correspondientes a la región ITS, 30 a la región LSU y 8 a la región RPB2. Los alineamientos se han llevado a cabo con MAFFT v.7 en su servidor web (KATOH et al., 2019), utilizando el algoritmo L-INS-i, y realizando posteriormente un mínimo ajuste manual con Bioedit v. 7.2 (HALL, 1999). Los alineamientos se han adaptado a las longitudes de las secuencias obtenidas de las especies descritas en este artículo. La matriz combinada resultante consta de un total de 2133 posiciones (581 para la ITS, 922 correspondientes a la LSU y 630 de la RPB2), ha sido objeto de un primer análisis de Máxima Verosimilitud con IQ-TREE v. 2.1.3 (NGUYEN et al., 2015) con los siguientes modelos evolutivos: ITS, HKY+F+G4; LSU y RPB2, TN+F+I+G4, calculados con ModelFinder (KALYAANAMOORTHY et al., 2017), aplicando 300 réplicas de bootstrap standard (BML), así como la prueba aproximada de cociente de verosimilitud Shimodaira-Hasegawa (GUINDON et al., 2010). Asimismo, se realizó un análisis de inferencia

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

Amanita meridioceciliae JA-Cussta 9360 (holotipo).

113

114

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

bayesiana utilizando Mr. Bayes 3.2.7 (RONQUIST et al., 2012), programando 1500000 réplicas de bootstrap; en este caso se aplicaron los modelos evolutivos calculados con jModeltest 2.1.1 (DARRIBA et al., 2012): ITS, KHY+G; LSU, K80+I+G; RPB2, K80+G. Los árboles resultantes, que se visualizaron con FigTree 1.4.4 (http: //tree.bio.ed.ac.uk/software/figtree/), presentaron una topología casi idéntica. Se han considerado significativos los valores BPP = 0,95 y MLbs = 80%, que son los que se muestran junto a los clados con suficiente soporte del árbol obtenido mediante el análisis de inferencia bayesiana, utilizado como base para presentar los resultados de ambos análisis filogenéticos (Fig. 2).

Abreviaturas y símbolos. BI: inferencia bayesiana. — BPP: probabilidad posterior bayesiana.

— Lm: longitud media. — ML-bs: valores bootstrap del análisis de máxima verosimilitud. — n: número de basidiósporas (u otras estructuras); número de ejemplares; número de recolecciones estudiadas. — Q: longitud/anchura. — Qm: Lm/Wm — Wm: anchura media.

RESULTADOS TAXONOMÍA

Amanita meridioceciliae Illescas sp. nov.

MycoBank: MB#850437 Holotypus: SPAIN. Jaén: La Iruela, El Carrascal, 37º58’N, 2º54’W, 740 m, mixed forest with Quercus faginea, Quercus rotundifolia and Cistus monspeliensis, 18-VI-2023, leg.

T. Illescas, C. Morente, D. Merino & D. Estrada, JA-CUSSTA 9360 (Herbarium JA of the Junta de Andalucía), GenBank sequences: OR652329 (ITS), OR652358 (LSU), OR654952 (RPB2).

Etimology: From the Latin “meridionalis”, due to its mediterranean habitat, and “ceciliae”, in reference to the resemblance of this species to Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas. Diagnosis: Amanita meridioceciliae is distinguished from other species of Amanita sect.

Vaginatae by the combination of the following characters: pileus without umbo, brown (ochre brown, sandy brown or honey brown) or grey (bistre grey, slate grey or silver grey), presenting remains of the general veil, initially whitish, later turning to ash grey or brownish grey, in the form of patches or disaggregated into warts, with a moderate to strongly striated margin.

Lamellae whitish, at maturity with slight fleshy or greyish shades, moderately crowded, free; stipe robust, devoid of ring, cylindrical, hollow, often showing a pattern of whitish, silver grey or brownish grey bands on a slightly darker background. Volva almost entirely friable, reduced to irregular patches or bands present in the middle or lower third of the stipe, similar in colour to the remains of the pileus veil, which in some specimens may form a complete circumscribed volva. The remnants of veil and even the cuticle become blackish grey by friction. Basidiospores globose to subglobose, multiguttulate, inamyloid, with apicula often sublateral (mean values 12 × 11.7 µm, Qm = 1.03), partially sterile ridge, bilateral lamellar trama, fibulae absent in all structures. It differs from the closest species, Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas by its habitat in Mediterranean forests of Quercus spp. with or without nearby presence of Cistus, by the greyish colorations of its pileus and by its ITS and LSU sequences.

Basidiomas de tamaño mediano a grande, con crecimiento solitario o gregario. Píleo de 85120 mm de diámetro, de inicialmente hemisférico a plano-convexo, en la madurez ligeramente deprimido, normalmente sin umbón, con cutícula lisa de color variable: pardo ocre a pardo arena (10YR 6/4, 2.5Y 7/4) o pardo miel (7.5 YR 6/8), en ocasiones con tonalidades grises en el centro (5Y 7/1); también puede presentar coloraciones predominantemente grises, bien gris bistre (10Y 5/2) con tonalidades más oscuras en el centro (gris pizarra, 5Y 5/1), bien gris pardo (7,5Y

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

115

5/2) o gris plateado (10 RP 8/1); restos velares en el píleo en forma de placas gruesas de color inicialmente blanquecino, para pasar pronto a un tono gris medio, gris ceniza o gris pardo (5Y 6/1, 10PB 8/1, 10YR 7/1), que tienden a disgregarse en verrugas irregulares normalmente con relieve marcado, distribuidas especialmente hacia el centro, aunque en algunos ejemplares éste es más delgado o apenas presentan restos de velo; margen de moderada a fuertemente estriado, ocupando un 15-20% del radio. Láminas blanquecinas, al madurar con ligera tonalidad cárnea o grisácea (5GY 9/1, 10RP 9/1, 5B 8/1), medianamente densas, libres, de ligera a medianamente ventrudas, agudas en el margen y frecuentemente bifurcadas, con arista concolor o algo más oscura, ligeramente crenulada, con numerosas lamélulas abruptamente truncadas. Estípite de 90-160 × 15-30 mm, robusto, sin anillo, cilíndrico, progresivamente ensanchado hacia la base, hueco, cubierto de restos más o menos abundantes y patentes de velo parcial, de color blanquecino grisáceo, gris plateado o gris parduzco (5YR 9/1, 10PB 8/1, 10YR 7/1), que frecuentemente forma un patrón de bandas sobre un fondo ligeramente más oscuro. Volva casi enteramente friable de tipo I, reducida a placas o bandas irregulares presentes en la mitad o el tercio inferior del estípite, que en algunos ejemplares puede formar una volva circuncisa completa, de color similar al de los restos de velo de la cutícula o algo más claro; tanto los restos de velo como en algunos casos la cutícula toman una coloración gris-negruzca más o menos intensa al roce.

Contexto blanquecino, de olor y sabor fúngicos suaves. Esporada blanca. Corología: especie termófila, que fructifica sobre todo durante la primavera avanzada (mayo-junio), aunque también en otoño (noviembre), en bosques mediterráneos de Quercus spp. sobre suelos descalcificados o ácidos, con o sin presencia cercana de Cistus spp.

Basidiósporas de (10,3)-11,0-13,6-(15,6) × (10,2)-10,8-13,0-(15,2) µm, Lm = 12,0 mm, Wm = 11,7 mm, Q = 1,00-1,07-(1,11), Qm = 1,03; n = 65 (holotipo); (9,9)-11,0-13,3-(14,4) × (9,7)-10,4-12,6(13,8) µm, Lm = 12,0 mm, Wm = 11,4 mm, Q = (1,00)-1,01-1,11-(1,18), Qm = 1,05; n = 245/7/5, de globosas a subglobosas (con carácter excepcional, largamente elipsoidales), con apículo hemisférico o cuadrangular poco prominente, de 0,9-1,4 × 1,7-2,2 µm, en numerosos casos situado en posición sublateral o lateral; de pared fina, hialinas, multigutuladas en material fresco (Fig. 1), agregadas en una gran gútula en el material deshidratado, inamiloides. Arista parcialmente estéril. Células marginales de 23-48 × 18-44 µm, subesféricas, con paredes engrosadas <1 µm, presentes con un grado de abundancia variable. Basidios de 43-61 × 12-16 µm, claviformes, normalmente tetraspóricos, con fino contenido granular amarillo-verdoso, y esterigmas algo curvos de 4-8-(11) µm de longitud, entre los que se aprecian elementos estériles formados por 2-3 (4) células concatenadas, con las terminales irregularmente claviformes, frecuentemente tibiiformes, de 15-28 × 9-15 µm. Subhimenio de 40-80 µm de ancho, predominantemente de tipo celular, aunque de tipo ramificado bajo los basidios, formado por (2)-3-4 artículos de 9-19 × 6-16 µm (Qm = 1,5). Trama laminar bilateral, de 400-425 µm de espesor. Himenopodio de (75)-80-170-(185) µm de espesor, formado por células concatenadas de prismáticas a globosas, con elementos terminales claviformes, irregularmente elipsoidales u obpiriformes, divergentes en ángulo entre 45-90º, de 22-63 × 14-24 µm, con pared ligeramente engrosada. Medioestrato de (25)-60-90-(140) µm de ancho, compuesto por una mezcla de hifas cilíndricas, septadas, ligeramente gelificadas, paralelas al eje de la lámina, de 3,5-7,8 µm de ancho, y de acrofisálides de 11-17,5 µm de ancho. Pileipellis de (350)-360-500-(530) µm de anchura. Suprapellis con estructura de ixocutis, de (85)-135-200-(220) µm de ancho, formada por hifas septadas paralelas a la superficie, de color amarillo verdoso, de 1,5-6,1 µm de ancho, las superiores hialinas y muy gelificadas. Subpellis constituida por hifas septadas, entrelazadas, con pared ligeramente engrosada (hasta 1 µm), con un pigmento mayormente intracelular de color amarillo-verdoso, de 4,3-9,4 µm de ancho. Contexto bajo la pileipellis formado por acrofisálides de paredes 1-1’5 µm de ancho, que presentan pigmento extra e intraparietal amarillento, de 61-134 × 12-23 µm, entremezclados con hifas similares a las de la subcutis. Volva con un desarrollo variable, en la

116

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

Fig. 1.- A. meridioceciliae JA-CUSSTA 9360 (holotipo). A) Basidiósporas; B) Elementos de la arista; C) Medioestrato; D) Esferocitos e hifas de la volva; E Epicutis. Barras de escala A: 10 mm, B-D: 20 mm, E: 50 mm.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

117

Fig. 2.- Hipótesis filogenética de Amanita sección Vaginatae, Clado 4. Árbol obtenido mediante análisis de inferencia bayesiana (BI), mostrando en las ramas los valores de probabilidad posterior bayesiana (BPP) y soporte bootstrap ML (ML-bs) considerados significativos (BPP/ML-bs; BPP = 0,95 y ML-bs = 80%, respectivamente. Las secuencias generadas para el presente estudio se resaltan en ocre.

118

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

que se pueden observar hasta tres capas diferenciadas. Capa externa de (225)-300-335-(600) µm de espesor, constituida mayoritariamente por esferocitos con pared hasta 1,5-(1,8) µm, sobre todo subglobosos, con algunos anchamente elipsoidales u obpiriformes, de 29-56 × 24-51 µm, sujetos por una laxa red de hifas septadas, con pared ligeramente engrosada, poco pigmentadas, de 3,78,0 µm de ancho, con presencia de algunos elementos fisaloides hasta de 16 µm de ancho. Capa intermedia de (275)-330-350-(465), de estructura similar a la de la capa externa, aunque más compacta y con mayor profusión de pigmentos pardo-negruzcos, con hifas algo más anchas (5,88,6 µm). Capa interna de (60) 100-400 (450) µm de espesor, formada mayoritariamente por hifas septadas, paralelas al estípite o entrelazadas, con abundante pigmento intracelular e incrustante pardo verdoso, de 3-5,9 µm de ancho. En la zona adyacente al estípite suele diferenciarse una capa de hifas paralelas al mismo, delgadas y gelificadas, de 1,2-2,4 µm de ancho, a la que en los ejemplares con volva menos desarrollada suele reducirse esta capa. Estipitipellis formada por hifas paralelas a la superficie, de 4-8,5 µm de ancho. Contexto en el estípite formado por acrofisálides hasta de 200 µm de largo y 15-25 µm de ancho. Hifas oleíferas de 7-10 µm de ancho, ramificadas, presentes en sobre todo en pileipellis y trama laminar. Fíbulas ausentes en todos los tejidos estudiados.

FILOGENIA En los árboles filogenéticos obtenidos, el clado de Amanita meridioceciliae sp. nov. posee el máximo soporte, con A. ceciliae (Berk. & Broome) Bas como la especie más cercana. Las secuencias obtenidas del holotipo de A. meridioceciliae (ITS, OR652329; LSU, OR652358), presentan una identidad con la muestra seleccionada como material de referencia de A. ceciliae (20.IX.1994, E.W. Brown s.n., RET 270-1, secuencia nrITS OK299148, nrLSU OK299170) de un 92,6% al nivel de ITS, con 20 sustituciones y 18 indels, y del 98,2% para la LSU (14 sustituciones, 2 indels), excluyendo del cómputo las bases de lectura ambigua.

A. meridioceciliae forma junto a A. ceciliae un clado denominado 4A (Fig. 2). Este clado de las “ceciliae europeas” se alinea junto al clado de las “ceciliae extraeuropeas”, denominado 4B, entre las que se encuentran Amanita griseofolia Zhu L. Yang (Asia), Amanita rhacopus Lamoureux ex Lamoureux in Lambert et al., y las especies americanas designadas con los nombres provisionales Amanita texasorora nom. prov. Tulloss, Kudzma & D.P. Lewis, Amanita georgiensis nom. prov.

Tulloss & Kudzma, y Amanita aureosorora nom. prov. Tulloss & Kudzma, partiendo ambos de un clado común bien soportado. El clado denominado 4C recoge casi todas las especies que TULLOSS & YANG (2023) incluyen en Amanita series Submembranaceae ined., situándose Amanita liquii Zhu L. Yang, M. Weiss & Oberw. junto al resto de “ceciliae” extraeuropeas en el clado 4D. Material adicional estudiado: España. Córdoba: Córdoba, Conejeras, 568 m, bosque mixto con Quercus rotundifolia, Q. suber, Pinus pinea y Pistacia lentiscus, 21-V-2018, leg. C. Morente y T. Illescas, JA-CUSSTA 9339; Ibid., Lagar de la Cruz, 551 m, bosque mixto de Q. rotundifolia, Q. suber y P. pinea, con Cistus albidus y C. monspeliensis, 6-V-2022, leg. T. Illescas, JA-CUSSTA 9342 (duplicado TI-22050601); Jaén: La Iruela, El Carrascal, 740 m, bosque mixto con Quercus faginea, Q. rotundifolia y Cistus monspeliensis, 18-VI-2023, leg. T. Illescas, C. Morente, D. Merino y D. Estrada, JA-CUSSTA 9359; Sevilla: La Puebla de los Infantes, sin localización, bosque mixto de Quercus suber, y Q. rotundifolia, 25-11-2018, leg. participantes en las XIII Jornadas Micológicas de La Puebla de los Infantes, JA-CUSSTA 9343.

DISCUSIÓN Se describe aquí Amanita meridioceciliae como especie nueva para la ciencia, a partir de estudios morfológicos y moleculares realizados sobre un total de cinco colecciones, todas localizadas en bosques mediterráneos, y la mayor parte de ellas en primavera. Ninguna de estas recolecciones mediterráneas, a pesar de su similitud morfológica en algunos casos, ha resultado atribuible

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

119

genéticamente a A. ceciliae, lo que nos hace pensar en que este último sería un taxón de distribución eurosiberiana, frente al taxón aquí descrito, en principio de distribución mediterránea. El aspecto morfológico de ambas especies resulta muy similar, aunque A. meridioceciliae puede presentar un velo menos conspicuo y mayor tendencia a ennegrecer al roce, así como unas tonalidades grises o grisáceas alejadas del típico color pardo cálido del píleo de A. ceciliae.

Amanita series Ceciliae contendría, según algunas de sus interpretaciones más recientes: - Especies sin anillo, con velo universal blanco, con manchas de ocráceas a amarillentas, o que presenta diversos tonos de gris, de friable a subpulverulento (CONTU, 2003). Once taxones, entre ellos algunos actualmente incluidos en otras agrupaciones del género, como Amanita simulans Contu.

- Especies sin anillo, con velo universal blanco que vira netamente al gris, con esfumaciones pardo-rosadas u ocre rosadas, friable o submembranoso (MORINI & CONSIGLIO, 2012).

Estos autores amplían el concepto de M. Contu, añadiendo taxones actualmente incluidos en otras agrupaciones del género, como Amanita nivalis Grev. o Amanita ochraceomaculata Neville, Poumarat & Fraiture [ = Amanita brunneofuliginea f. ochraceomaculata (Neville, Poumarat et Fraiture) P.-A. Moreau (HANSS & MOREAU, 2020) ].

- En TULLOSS & YANG (2023), Amanita series Ceciliae ined. recoge 23 taxones, sobre todo extraeuropeos, muchos de ellos no descritos formalmente. Cabe destacar que de tres de ellos no existen secuencias depositadas en ningún repositorio público, y que otros cuatro se sitúan fuera del clado 4, según los resultados de los análisis filogenéticos realizados preliminarmente; entre ellos se cuenta Amanita beckeri Huijsman, que se sitúa en el clado 5 en compañía de A. simulans.

Obviamente, la especie más afín a A. meridioceciliae es la especie a la que hace referencia su epíteto, la propia A. ceciliae, de la que Amanita inaurata Secr. ex Gillet se considera un sinónimo.

Usualmente descrita como no frecuente, aunque extendida por los bosques de planifolios de la Europa templada, especialmente de Fagus, sobre suelos con predominancia caliza, presenta macroscópicamente una cutícula de color de amarillento a pardo oscuro, un velo usualmente gris o gris oscuro, que puede presentarse en el píleo en forma de escamas planas o piramidales y que se presenta más persistentemente en forma de rebordes circulares a lo largo del estípite, en comparación con la especie aquí descrita. Por otra parte, la microscopía de A. ceciliae es similar a la A. meridioceciliae: su tamaño esporal, aunque es muy variable según la bibliografía consultada, en general resulta equiparable en ambas especies (p. ej., 12,1 × 11,3 µm, Qm = 1,07 (TULLOS & YANG 2023) para la primera, frente a 12,0 × 11,4 mm, Qm = 1,05 para la segunda.

Iconografía y descripciones destacadas se pueden consultar, entre otras muchas obras, en GALLI (2001), MORINI & CONSIGLIO (2012) y TULLOSS & YANG (2023).

Amanita inaurata f. royeri L. Maire (GILBERT, 1918), fue sucintamente descrita con “Sombrero ceniciento negruzco, con tinte unicolor más o menos atenuado, brillante. Estípite con escamas grises. En los alrededores de St-Dizier.”. Dada la latitud a la que se encuentra esta localidad francesa (aproximadamente la de Paris), es más probable que se trate de una (muy rara) forma gris de A. ceciliae que de A. meridioceciliae.

Amanita pseudostrangulata Neville & Poumarat ad int. es el nombre de trabajo dado por estos autores a un taxón recolectado en bosques esclerófilos de Quercus y maquia mediterránea, con un sombrero de un pardo grisáceo a oliváceo, con restos de velo general friable gris ceniciento y esporas de globosas a anchamente elipsoidales, y que los autores identifican especialmente con la muestra nº 1808 de Malençon y Bertault (MALENÇON & BERTAULT, 1970), reproducida en la plancha II de NEVILLE & POUMARAT in FERRER et al. (2009), que recuerda mucho al holotipo de A. meridioceciliae (JA-Cussta 9360). Aunque en las muestras examinadas de A. meridioceciliae se pueden encontrar algunas esporas anchamente elipsoidales, y es habitual,

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

120

Tabla 1: Relación de secuencias incluidas en los estudios filogenéticos.

TAXÓN A. ceciliae

COLECCIÓN

ITS

BAS 9341

LSU

RPB2

AF024444

PAÍS NLD?

A. ceciliae

JV04-235

UDB002316

A. ceciliae

RET 270-1

OK299148

DNK

A. ceciliae

RET 270-2

OK299149

A. “ceciliae”

KA12-0916

KF017930

KF021669

KOR

GBR

OK299170

GBR

A. cinctipes

HKAS101388

MH508304

MH486448

CHN

A. colombiana

ANDES_F910_NVE410

KT008027

KT008041

COL

A. constricta

RET 601-1

MZ503638

MZ503638

USA

A. fulva

HKAS101420

MH508370

MH486554

A. griseofolia T

HKAS_38159

NR_119498

NG_042401

MH486021

FRA CHN

A. griseofolia

HKAS54443

MH508376

MH486564

MH486029

CHN

A. liquii

HKAS58885

MH508426

MH486627

MH486077

CHN

A. liquii T

HKAS_36611

NR_119499

NG_042402

A. meridioceciliae

JA-CUSSTA 9339

OR652331

OR652360

OR654954

ESP

A. meridioceciliae

JA-CUSSTA 9342

OR652333

OR652362

OR654953

ESP

A. meridioceciliae

JA-CUSSTA 9343

OR652332

OR652361

CHN

ESP

A. meridioceciliae

JA-CUSSTA 9359

OR652330

OR652359

A. meridioceciliae T

JA-CUSSTA 9360

OR652329

OR652358

A. mortenii

RET 294-8

KT317713

KT317710

GRL

A. olivaceogrisea

RET 877-2

MW526936

MW526936

RUS

A. olivaceogrisea

AF2427

MF461569

A. rhacopus

RET 709-9

MN650865

MN650865

LE 296431

A. sichotensis A. sororcula

ESP OR654952

MF440402

ESP

NDL USA

KM658293

KM658304

RUS

ANDES_F2088_NVE587 KT008017

KT008030

COL

A. sp. aureosorora

RET 571-2

MZ385703

MZ385703

USA

A. sp. calisorora

RET 822-9

MT229853

MT229853

USA

A. sp. constrictisorora

RET 671-4

MN820541

MN820541

USA

A. sp. georgiensis

RET 675-4

MH753077

MH806865

USA

A. sp. sp-QUE03s

RET 553-4

KX443410

USA

A. sp. SUA510

SUA510

MW425329

A. sp. texasorora

RET 841-2

MN614385

MN614385

USA

A. sp. V03

RET 848-10

MN614381

MN614381

USA

PAK

A. sp. xanthomitra

RET 704-5

KY435416

KY435390

A. submembranacea

HKAS96167

MH508625

MH486915

USA MH486315

AUT

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

121

Amanita meridioceciliae: variabilidad morfológica y cromática de: JA-Cussta 9343 (arriba); JA-Cussta 9342 (abajo). Imágenes del resto de muestras en: 10.6084/m9.figshare.24274342.

122

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

según las muestras, encontrar esporas que se alejan de la forma globosa y presentan un apículo lateral o sublateral, ninguna de las recolectas de A. meridioceciliae examinadas presenta unas esporas equiparables a las reseñadas por Malençon y Bertault, cuya media aproximada sería 13,8 × 12,3 µm, con Qm 1,12. Por otra parte, resulta muy probable que A. meridioceciliae se encuentre en Marruecos o en las provincias mediterráneas francesas.

Tras A. ceciliae, la especie europea más próxima es Amanita submembranacea (Bon) Gröger, que se distingue básicamente de las “ceciliae europeas” por su volva usualmente membranosa, y su preferencia por las coníferas de montaña frente a los planifolios. Se ha descrito A. submembranacea var. pseudoargentata Contu, que difiere del tipo por su “sombrero plateado y pie jaspeado de gris” (CONTU, 1986). Entre las especies extraeuropeas, la asiática A. griseofolia Zhu L. Yang es la más próxima desde el punto de vista filogenético, y también similar morfológicamente (YANG in AGERER et al. 2004). En el subclado 4B se encuentran, entre otras especies no formalmente descritas, las especies norteamericanas designadas con los nombres provisionales A. aureosorora y A. georgiensis (TULLOSS & YANG, 2023). La primera es una especie con tonalidades doradas en el píleo y estípite, y velo ligeramente grisáceo; la segunda, recolectada en Pinus spp., es una especie con el píleo pardo oscuro grisáceo, que presenta escasos restos velares, que pueden llegar a formar una volva sacciforme en la base del estípite en algunos ejemplares.

Otras especies con cierta similitud morfológica a A. meridioceciliae, aunque con menor afinidad filogenética, serían sobre todo Amanita xanthomitra nom. prov. Tulloss y A. rhacopus (TULLOSS & YANG, 2023) en Norteamérica, Amanita cinctipes Corner & Bas (CORNER & BAS, 1952) y A. liquii (YANG et al., 2004) en Asia, y Amanita sororcula Tulloss, Ovrebo & Halling (TULLOSS et al., 1992) en Mesoamérica. Dos especies también similares, de las que no existen secuencias disponibles, son Amanita antillana Dennis, esbelta especie descrita de Trinidad, pero que se separaría de las “ceciliae europeas”, según su diagnosis (DENNIS, 1952), por sus esporas de 9,5-13,5 × 7,5-11,5 µm, medidas que arrojarían un Qm en torno a 1,2; Amanita aureosolea Tulloss nom. prov., en cambio, se puede separar por sus restos velares pardo-anaranjados (TULLOSS & YANG, 2023).

AGRADECIMIENTOS A mi pareja, Concepción Morente, por compartir la afición de la micología, y muchas de las salidas donde hemos recolectado esta nueva especie. A Pierre-Arthur Moreau, por sus comentarios al presentarle esta especie. También a Pierre-Arthur Moreau y a François Valade, por la documentación aportada con relación al presente trabajo. A Manuel Plaza, por su ayuda en el trabajo filogenético. A Jaume Llistosella, por la traducción al catalán del resumen del presente artículo.

REFERENCIAS ALTSCHUL, S.F.; GISH, W.: MILLER, W.; MYERS, E.W. & LIPMAN, D.J. (1990). Basic local alignment search tool.

J. Mol. Biol. 215: 403-410.

BAS, C. (1969). Morphology and subdivision of Amanita and a monograph of its section Lepidella. Persoonia 5 (4): 285-579.

CONTU, M. (1986). Novitates (2) (Genre Amanita). Doc. Mycol. 17 (65): 62.

CONTU, M. (2003). A revised key to Amanita section Vaginatae (Fr.) Quél. in Europe. Field Mycol. 4: 128-136.

CORNER, E.J.H. & BAS, C. (1962). The genus Amanita in Singapore and Malaya. Persoonia 2 (3): 241-304.

CUBETA, M; ECHANDI, E.; ABERNETHY, T. & VILGALYS, R. (1991). Characterization of anastomosis groups of binucleate Rhizoctonia species using restriction analysis of an amplified ribosomal RNA gene. Phytopathology 81 (11): 1395-1400.

CUI, Y.Y.; CAI, Q.; TANG, L.P.; LIU, J.W. & YANG, Z.L (2018). The family Amanitaceae: molecular phylogeny, higher-rank taxonomy and the species in China. Fungal Diversity 91: 5-230.

Revista Catalana de Micologia, vol. 43: 111-123; 2023.

123

DARRIBA, D.; TABOADA, G.L.; DOALLO, R. & POSADA, D. (2012). jModelTest 2: more models, new heuristics and parallel computing. Nature, Meth. 9: 772.

DENNIS, R.W.G. (1952). Lepiota and allied genera in Trinidad, British West Indies. Kew Bull. 4: 459-499.

FRAITURE, A. (1993). Les Amanitopsis d’Europe (genre Amanita, Agaricales, Fungi) Synthèse critique de la littérature.

Opera Bot. Belg. 5: 1-128.

GALLI, R. (2001). Le Amanite. Edinatura. Milano: 216 pp.

GARDES, M. & BRUNS, T.D. (1993). ITS primers with enhanced specificity for Basidiomycetes - Application to the identification of mycorrhiza and rust. Molec. Ecol. 2: 113-118.

GILBERT, E.J. (1918). Le genre Amanita Persoon. Biblioth. Mycol. 53: 1-186. [Reimpresión de 1976] GUINDON, S.; DUFAYARD, J.F.; LEFORT, V.; ANISIMOVA, M.; HORDIJK, W. & GASCUEL, O. (2010). New algorithms and methods to estimate maximum-likelihood phylogenies: assessing the performance of PhyML 3.0. Syst.

Biol. 59, 307-321.

HALL, T.A. (1999). BioEdit: A user-friendly biological sequence alignment editor and analysis program for Windows 95/98/ NT. Nucleic Acids Symposium Series 41: 95-98.

HANSS, J.M. & MOREAU, P.A. (2020). Une révision des Amanites «vaginées» (Amanita sect. Vaginatae) en Europe, 1re partie: quelques Amanites argentées. Bull. Soc. Mycol. France 133 (1-2): 67-141.

HENRIOT, A. & CHEYPE, J.L. (2020). Piximètre: La mesure de dimensions sur images. http: //www.piximetre.fr/ [consultada el 27-IX-2023].

ILLESCAS, T. & PLAZA, M. (2022). Amanita calida sp. nov., una nueva especie europea de Amanita sect. Vaginatae.

Fungi Iberici 2: 41-54.

KALYAANAMOORTHY, S.; MINH, B.Q.; WONG, T.K.F.; VON HAESELER, A, & JERMIIN, L.S. (2017). ModelFinder: fast model selection for accurate phylogenetic estimates. Nature, Meth. 14: 587-589.

KATOH, K.; ROZEWICKI, J. & YAMADA, K. (2019). MAFFT online service: multiple sequence alignment, interactive sequence choice and visualization. Briefings in Bioinformatics 20 (4): 1160-1166.

MALENÇON, G. & BERTAULT, R. (1970). Flore des Champignons du Maroc I. Trav. Inst. Sci. Chérif., Sér. Bot. 32: 604 pp.

MATHENY, P.B.; WANG, Z.; BINDER, M.; CURTIS, J.M.; LIM, Y.W.; NILSSON, R.H.; HUGHES, K.W. et al.

(2007). Contributions of rpb2 and tef1 to the phylogeny of mushrooms and allies (Basidiomycota, Fungi). Molecular Phylogenetics and Evolution 43: 430-451.

MORINI, S. & CONSIGLIO, G, (2012). Alcune Amanita della Serie Ceciliae. Rivista di Micologia 3: 227-257.

MULLIS, K.B. & FALOONA, F.A. (1987). Specific synthesis of DNA in vitro via a polymerase-catalyzed chain reaction: 355-350. In WU R (ed). Recombinant DNA Part F. Methods in Enzymology 155. Academic Press. San Diego.

MUNSELL (2009). Munsell Book of Soil Color Charts 2009 Revision. X-Rite, Incorporated. Grand Rapids. Michigan.

MURRAY, M.G. & THOMPSON, W.F. (1980). Rapid isolation of high molecular weight plant DNA. Nucl. Acids Res. 8 (19): 4321-4326.

NEVILLE, P. & POUMARAT, S. (2009) Compléments à la flore des champignons supérieurs du Maroc de G. Malençon et R. Bertault. In FERRER, J. et al edit. Confédération Européenne de Mycologie Méditerranéenne. Nice: 813 pp.

NGUYEN, L.T.; SCHMIDT, H.; HAESELER, A. & QUANG, B. (2015). IQ-TREE: A fast and effective stochastic algorithm for estimating maximum-likelihood phylogenies. Molec. Biol. Evol. 32 (1): 268-274.

RONQUIST, F.; TESLENKO, M.; VAN DER MARK, P. et al. (2012). MrBayes 3.2: Efficient Bayesian Phylogenetic Inference and Model Choice Across a Large Model Space. Syst. Biol. 61: 539-542.

TRIFINOPOULOS, J., NGUYEN, L.T., VON HAESELER, A. & MINH, B.Q. (2016). W-IQ-TREE: a fast online phylogenetic tool for maximum likelihood analysis. Nucl. Acids Res. 44 (W1): W232-W235.

TULLOSS, R.E.; OVREBO, C.L. & HALLING, R.E. (1992). Studies on Amanita (Agaricales) from Andean Colombia.

Mem. New York Bot. Gard. 66: 1-46.

TULLOSS, R.E. & YANG, Z.L. (eds.) (s. d.) http: //www.amanitaceae.org/ [consultada el 11-IX-2023].

VILGALYS, R. & HESTER, M. (1990). Rapid genetic identification and mapping of enzymatically amplified ribosomal DNA from several Cryptococcus species. J. Bacteriol. 172 (8): 4238-4246.

WHITE, T.J.; BUMS, T.; LEE, S. & TAYLOR, J. (1990). Amplification and direct sequencing of fungal ribosomal RNA genes for phylogenetics: 315-322. In INNIS, M.A. et al. (ed.) PCR protocols: A guide to methods and applications.

Academic Press. San Diego. California. USA. YANG, Z.L. (2004). Frontiers Basidiomycote. In AGERER, R. et al eds. Mycol. (IHW Verlag, Eching): 315, figs. 1-7.

YANG, Z.L.; WEISS, M. & OBERWINKLER, F. (2004). New species of Amanita from the eastern Himalaya and adjacent regions. Mycologia 96 (3): 636-646.

124

Revista Catalana de Micologia, vol. 43; 2023.

NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA La Revista Catalana de Micologia (d’ara endavant RCM) accepta treballs escrits preferentment en català, castellà i anglès, però també en francès o italià. Els treballs no tindran límit d’extensió, però restarà a criteri del consell de redacció l’acceptació de treballs que excedeixin les 20 pàgines impreses. Per tal de facilitar la feina dels autors, a continuació mostrem en una llista tabulada, els criteris que han de seguir per elaborar el seu treball. S’aconsella als autors que marquin les caselles a mesura que les van complint i que ho adjuntin amb la seva tramesa.

Els originals, més aquest full amb les caselles marcades, s’enviaran en format electrònic a: revista@micocat. org.

En el cas de que els arxius siguin massa pesants (sobretot fotografies) i superin la quota es podrà optar per usar sistemes alternatius (tipus “Dropbox”). L’ús del correu ordinari, CDs, DVDs, etc, no s’accepta.

El text s’haurà de redactar en format *. doc o *. docx de Microsoft Word.

El tipus de lletra de tot el text serà Times New Roman mida 11. S’haurà d’utilitzar un interlineat de 1, 5.

El format de pàgina serà DINA4, amb marges superior i inferior de 2, 5 cm, esquerra i dreta de 3 cm.

En el text s’evitaran en tot moment els subratllats, els tabuladors, els marges entrats i el tipus de lletra negreta.

Només (vegeu excepció en l’apartat de Bibliografia!) es posaran en cursiva els noms de les espècies i dels gèneres.

Les categories taxonòmiques superiors a les de gènere portaran la primera lletra en majúscula, sempre que el tàxon estigui escrit en llatí; si el tàxon es vulgaritza anirà sempre en minúscules (exemple: Tricholomataceae, tricolomatàcies).

Els títols dels diferents apartats aniran en majúscules (INTRODUCCIÓ, MATERIAL I MÈTODES, BIBLIOGRAFIA, etc. ).

La primera pàgina del treball haurà de contenir i per aquest ordre: Títol del treball en majúscules.

Nom/s del/s autor/s i les seves adreces. El “corresponding author” ha d’indicar una adreça de correu electrònic.

Resum en l’idioma de l’article, que no excedeixi les 15 línies. Acabat per un màxim de 6 paraules clau (que no estiguin incloses en el títol del treball).

Un segon resum (“Abstract”) en anglès, encapçalat pel títol del treball i acabat per 6 paraules clau (“key words”) en anglès, amb els mateixos criteris que el resum en l’ idioma original.

Resum, Abstract, Paraules clau i Key Words aniran encapçalats pels corresponents títols, en majúscules (RESUM, ABSTRACT, etc).

Bibliografia L’apartat de la bibliografia anirà encapçalat pel títol: BIBLIOGRAFIA. Cal seguir els següents models: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439.

Les citacions d’autors dins del text, han de seguir els criteris que recullen els exemples següents: ‘segons FRIES (1837) ’, ‘BON & BELLU (1996) ’, ‘(MALENÇON et al. , 1975) ’, o bé: ‘(PEGLER, 1974: 234) ’.

Totes les referències bibliogràfiques hauran d’estar esmentades dins del text.

Descripció de nous tàxons i combinacions noves És condició prèvia a l’acceptació de la novetat per part de la revista que el autor registri el seu nou tàxon o nova combinació a Mycobank i que aporti el nombre del seu registre per tal d’incloure’l en la publicació. Sense aquest requeriment la “novetat” seria invàlida segons s’indica en el nou Codi.

Recordeu de seguir estrictament les normatives que estableix el nou Codi (exemple: per un nou tàxon ja no cal una diagnosi llatina però si una en anglès, sigui quin sigui l’idioma original del treball).

Il·lustracions, fotografies, figures, taules Les fotografies (en blanc i negre o color) hauran d’enviar-se en format electrònic (jpg, tiff), preparades per ser reproduïdes directament i sempre en fitxers separats del text original.

La resolució emprada ha de ser de 350 dpi.

Els dibuixos en blanc i negre hauran de ser enviats en format electrònic, seguint els mateixos criteris que les fotografies. Utilitzeu sempre l’opció ‘Escala de grisos’, mai ‘Duotono’.

Prepareu i composeu les fotografies o dibuixos d’acord amb la mida de la caixa de la RCM, que és de 13, 5 x 18 cm (pàgina sencera) o 13, 5 x 9 cm (mitja pàgina). Quedarà a criteri de l’edició de la revista la modificació final de les mides dels originals per adaptar-los a la caixa.

No barregeu en la mateixa làmina fotos en blanc i negre, en color i dibuixos.

Els números i signes de les figures (fletxes, escales, etc) s’incorporaran directament en elles mitjançant l’ús de

Revista Catalana de Micologia, vol. 43; 2023.

125

programes d’edició d’imatges (es recomana el Photoshop).

Les escales han d’incorporar-se sobre la figura en forma d’una barra. En el peu de figura s’haurà de fer esment de la magnitud de la barra. No s’accepten indicacions d’escala del tipus: 400x.

Les fotografies macroscòpiques dels diferents tàxons no han d’anar numerades en cap cas.

Totes les altres figures i taules han de tenir referència en el text de l’article i s’incorporaran dins d’ell segons aquests criteris: ‘vegeu Fig. 1’, ‘taula 2’, ‘Figs. 2-5’, etc.

Les Taules es presentaran en el mateix document del text, però en pàgina a part.

Figures i taules hauran d’incorporar els corresponents peus en un apartat titulat ‘PEUS DE FIGURES’ o ‘PEUS DE TAULA’ en el document del text de l’article, i després de la Bibliografia.

Un cop els treballs siguin rebuts s’enviaran per revisió al o als especialistes que el Consell de Redacció cregui oportuns.

Les correccions així com els comentaris dels revisors seran retornades als autors perquè en facin les consideracions oportunes. El seguiment estricte d’aquestes normes de publicació de la RCM és condició prèvia per tal d’iniciar el procés de revisió del treball.

NORMAS DE PUBLICACIÓN DE LA REVISTA CATALANA DE MICOLOGIA La Revista Catalana de Micología (en adelante RCM) acepta trabajos preferentemente escritos en catalán, castellano e inglés, pero también en francés o italiano. Los trabajos no tendrán límite de extensión, pero queda a criterio del consejo de redacción la aceptación de trabajos que excedan las 20 páginas impresas. Para facilitar la labor de los autores, a continuación se muestran en una lista tabulada, los criterios que deben seguir para elaborar su trabajo. Se aconseja a los autores que vayan marcando las casillas del margen a medida que se cumplan y que lo adjunten todo junto a su envío.

Los originales, más esta hoja con las casillas marcadas, se enviarán en formato electrónico a: revista@micocat. org.

Suponiendo que los archivos sean demasiado pesados (en especial las fotografías) y superen la cuota se podrá optar por el uso de sistemas alternativos (tipo “Dropbox”). El uso del correo ordinario, CDs, DVDs, etc. , no se acepta.

El texto deberá redactarse en formato *. doc o *. docx de Microsoft Word.

El tipo de letra de todo el formato será Times New Roman tamaño 11. Se deberá utilizar un interlineado de 1, 5.

El formato de página será DIN A4, con margen superior e inferior de 2, 5 cm, izquierda y derecha de 3 cm.

En el texto se evitarán en todo momento los subrayados, los tabuladores, los sangrados y el tipo de letra negrita.

Solo (ver excepción en el apartado de Bibliografía) se pondrán en cursiva los nombres de las especies y de los géneros. Las categorías taxonómicas superiores a las de género llevarán la primera letra en mayúscula, siempre que el taxón esté escrito en latín; si el taxón se vulgariza irá siempre en minúsculas (ejemplo: Tricholomataceae, tricolomatáceas).

Los títulos de los distintos apartados irán en mayúsculas (INTRODUCCIÓN, MATERIAL Y MÉTODOS, BIBLIOGRAFÍA, etc. ).

La primera página del trabajo deberá contener y por este orden: Título del trabajo en mayúsculas.

Nombre/s del/de los autor/es y sus direcciones. El “corresponding author” debe indicar una dirección de correo electrónico.

Resumen en el idioma del artículo, que no exceda las 15 líneas. Acabado con un máximo de 6 palabras clave (que no estén incluidas en el título del trabajo).

Un segundo resumen (“Abstract”) en inglés, encabezado por el título del trabajo y acabado por 6 palabras clave (“key words”) en inglés, con los mismos criterios que el resumen en el idioma original.

Resumen, Abstract, Palabras clave y Key Words irán encabezados por los correspondientes títulos, en mayúsculas (RESUMEN, ABSTRACT, etc. ).

Bibliografía El apartado de la bibliografía irá encabezado por el título: BIBLIOGRAFÍA. Se seguirán los siguientes modelos: KÜHNER, R. & H. ROMAGNESI (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439.

Las citas de autores dentro del texto, seguirán los criterios que recogen los siguientes ejemplos: ‘según FRIES (1837) ’, ‘BON & BELLU (1996) ’, ‘(MALENÇON et al. , 1975) ’, o bien: ‘(PEGLER, 1974: 234) ’.

Todas las referencias bibliográficas deberán estar mencionadas en el texto.

126

Revista Catalana de Micologia, vol. 43; 2023.

Descripción de nuevos taxones y combinaciones nuevas Es condición previa a la aceptación de la novedad por parte de la revista que el autor registre su nuevo taxón o la nueva combinación en Mycobank y que aporte el número de su registro para incluirlo en la publicación. Sin este requerimiento la “novedad” seria inválida según se indica en el nuevo Código.

Recuerden seguir estrictamente las normativas que establecen el nuevo Código (ejemplo: para un nuevo taxón ya no es necesaria una diagnosis latina pero sí una en inglés, sea cual sea el idioma original del trabajo).

Ilustraciones, fotografías, figuras, tablas: Las fotografías (en blanco y negro o en color) se enviarán en formato electrónico (jpg, tiff), preparadas para ser reproducidas directamente y siempre en ficheros separados del texto original.

La resolución utilizada será de 350 dpi.

Los dibujos en blanco y negro se enviarán en formato electrónico, siguiendo los mismo criterios que las fotografías.

Se utilizará siempre la opción ‘Escala de grises’, nunca ‘Duotono’.

Se prepararán y compondrán las fotografías o dibujos de acuerdo con el tamaño de la caja de la RCM, que es de 13, 5 x 18 cm (página entera) o 13, 5 x 9 cm (media página). Quedará a criterio de la edición de la revista la modificación final de las medidas de los originales para adaptarlos a la mencionada caja.

No mezclar en la misma lámina fotos en blanco y negro, en color y dibujos.

Los números y signos de las figuras (flechas, escalas, etc. ) se incorporarán en ellas mediante el uso de programas de edición de imágenes (se recomienda Photoshop).

Las escalas se incorporarán sobre la figura en forma de una barra. En el pie de figura se deberá hacer mención de la magnitud de dicha barra. No se aceptan indicaciones de escala del tipo: 400x.

Las fotografías macroscópicas de les distintos taxones no tienen que ir numeradas en ningún caso.

Todas las otras figuras y tablas deben tener referencia en el texto del artículo y se incorporarán dentro de él según los criterios: ‘ver Fig. 1’, ‘tabla 2’, ‘Figs. 2-5’, etc.

Las Tablas se presentarán en el mismo documento de texto, pero en una página aparte.

Las figuras y tablas incorporarán los correspondientes pies en un apartado titulado ‘PIES DE FIGURA’ o ‘PIES DE TABLA’ en el documento de texto del artículo, y después en la Bibliografía.

Un vez los trabajos se hayan recibido se enviarán para revisión al o a los especialistas que el Consejo de Redacción considere oportunos. Las correcciones así como los comentarios de los revisores serán devueltos a los autores para que hagan las consideraciones oportunas. El seguimiento estricto de estas normas de publicación de la RCM es condición previa para iniciar el proceso de revisión del trabajo.

INSTRUCTIONS TO AUTHORS The Revista Catalana de Micologia (RCM) accepts articles preferably written in Catalan, Castilian or English although French and Italian are also accepted. Although there is no limit to the size of the paper, articles longer than 20 pages are subject to approval by the Publication Committee. Below is a tabulated list of the requirements for the preparation of the manuscript. We advise authors to tick the boxes on completion of the recommendations/ requirements and send them on a separate sheet as an attachment to the manuscript.

The originals and the check sheet should be sent electronically to: revista@micocat. org. If the work is too heavy (especially photographs) for normal electronic mail, alternative systems (e. g. Dropbox) could be used. Post office mail, CD’s, DVD’s, etc. will not be accepted The text should be written in *. doc or *. docx formats of Microsoft Word Articles should be written in “Time New Roman” characters, body 11 and space 1, 5 Page size DIN A4, with margins of 2, 5 cm. (upper and lower) and 3 cm. (right and left) Underlining, tabulations, bold letters and indentations should be avoided Only (see exceptions in the “Bibliography”) genus and species names should be in italics. For supra generic categories, only the first letter is in upper case if the taxon is written in Latin. Otherwise it should it be in lower case (e. g. Tricholomataceae, tricolomataceas).

The titles of the different sections will be in capitals (INTRODUCTION, MATERIALS AND METHODS, BIBLIOGRAPHY, etc. ).

The first page of the article should mention in the following order: The title of the article in capital letters

Revista Catalana de Micologia, vol. 43; 2023.

127

The author(s) with a complete postal address, email and telephone number A SUMMARY in the original Language of the article not to exceed 15 lines with a maximum of 6 KEY WORDS (in capitals) which should not be in the article’s title.

A second ABSTRACT in English with the title of the article and 6 key words with the same criteria as for the original language.

Bibliography: This section should be capitalized: BIBLIOGRAPHY. The following models should be followed: KÜHNER, R. & ROMAGNESI, H (1978). - Flore analytique des champignons supérieurs. Ed. Masson, Paris. 557 pp.

ORTON, P. D. (1960). - New check-list of British agarics and boleti. III. Trans. Brit. Mycol. Soc. , 43(2) : 159-439 Citations in the text should be as follows: “according to FRIES (1937) ”, “BON & BELLU (1966) ”, “MALENÇON et al. , 1975) ”, or: (PEGLER, 1974: 234) ” Only the papers mentioned in the text should be referred to. The final bibliographic list should be arranged alphabetically by the authors name and their papers listed chronologically.

New taxons and combination descriptions: All new descriptions of taxons or combinations proposed in the article should be previously registered at Mycobank and the author(s) should provide the registration number to the editors of the RCM. Otherwise the new name is not valid according to the new Nomenclatural Code.

The new regulations of the Nomenclatural Code, should be followed strictly (e. g. for a new taxon an English description should be provided, not a Latin one as it was before).

Illustrations, photographs, figures, tables Photos either in black and white or in colour will be sent electronically (jpg, tiff), ready to be reproduced directly.

They should be sent separately from the text with a minimum resolution of 350 dpi.

Drawings should also be sent electronically but with a minimum of 600 dpi resolution. They should be in “Scale of Grays”, never in “Duotono”.

Composition of the plates should conform to the RCM format 13, 5 x 18 cm (whole page) or 13, 5 x 9 cm (half page).

The Publication Committee will adapt other sizes in case these instructions are not followed.

A mixture of black + white photos, colour photos + drawings should not appear in the same sheet.

Numbers and signs on the figures (arrows, scales, etc. ) should be incorporated using imaging editing techniques. We recommend Photoshop.

The scales should be in the form of a bar and the magnitude of it indicated in the figure explanation. Indications such 400x will not be accepted.

The macroscopic photographs of different taxa must not be numbered in any case All figures and tables should be referenced in the text and will be referred to as “see Fig. 1, Table 2, Figs. 2-5” etc.

The tables should be presented with the text but on a separate sheet.

The figures and tables explanations should be presented in separate sections as “FIGURE CAPTIONS or TABLE CAPTIONS” together with the text as well as at the end of BIBLIOGRAPHY. Upon receiving the articles, they will be submitted to the Publication Committee specialists for revision. Corrections and comments made by the specialists will be returned to the author(s) for their consideration. The acceptance of this condition is unavoidable to start the revision of the article.