L’efecte mirall en les ideologies lingüístiques dels amazics i els quítxues
TSC, 30 (2020) 143
Taula 3 Llista d’entrevistes semiestructurades A1H45
Q1D45 (Bolívia)
A2H40
Q2H45 (Perú)
A3D20
Q3D50 (Perú)
A4H20
Q4H50 (Equador)
A5D204
Q5D40 (Perú)
A6H40
Q6H50 (Perú)
D
A7D40 A8D40 A9H40 Font: Elaboració pròpia.4
El contacte amb els participants s’ha fet per vies diferents (Internet, associacions culturals, institucions públiques, premsa, etc.). Els perfils dels entrevistats són diversos en totes les variables, llevat de l’edat, de manera que les conclusions extretes de l’estudi representen sobretot les poblacions adultes no nascudes a Catalunya. En el cas de la comunitat amaziga, hi ha una sobrerepresentació del món activista amazic. La paradoxa de l’investigador és un altre biaix observat durant la recerca. L’investigador és conscient que: a) la seva presència i el seu bagatge cultural —sobretot, com a catalanoparlant nadiu— i b) la llengua en què s’ha dut a terme l’entrevista —ús preferent del català per part de l’investigador— han influït sobre les respostes i l’actitud dels participants (problematitzat a Sallabank, 2013: 60, i a Heller, Pujolar i Pietikäinen, 2017: 57-65). La posició de l’investigador ha estat clarificada i s’ha obtingut consentiment abans d’aconseguir les dades. 3. Discussió i resultats L’efecte mirall, és a dir, el canvi de representacions lingüístiques derivat del contacte amb el català, s’ha detectat en la majoria de participants amazics (8/9) i en una minoria de participants quítxues (2/6). A més, com es pot observar a la taula 4, la troballa o no de l’efecte mirall té una relació important amb la llengua en què s’ha dut a terme l’entrevista.
4. Dos participants: A5D20S i A5D20H.
001-354 TSC 30.indd 143
01/07/2020 15:26:50