Issuu on Google+

INSTITUCIÓ CATALANA D'ESTUDIS AGRARIS Filial de l'Institut d'Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 34

Juny2013

ISSN (ed. impresa): 0213-0319· ISSN (ed. digital) : 2013-9780· http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Imi "MCMVI/"

Institut d'Estudis Catalans


001-120 Quaderns agraris 34.indd 6

31/05/2013 11:40:54


QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-120 Quaderns agraris 34.indd 1

31/05/2013 11:40:53


Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Quaderns agraris, com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius.

JUNTA DE GOVERN DE LA ICEA 2012-2013 President: Vicepresident: Secretària: Tresorer: Coordinadors:

Josep M. Vives de Quadras Francesc Reguant Fosas Ester Jover i Alsina Santiago Pocino Peñalba Josep M. Alcañiz Baldellou, Joan Anglès Sedó, Joaquim Camps Masip, Gemma Francès Tudel, Josefina Plaixats i Boixadera, Josep M. Puiggròs Jové, Iñigo Rebollo San Miguel, Assumpta Serra Clota i Ester Torres Güell

Vocals:

M. José Chesa Marro, Josep M. Espelta Guàrdia, Anna Jacas Benages i Joan Saus i Arús

Delegat territorial a Girona: Vicenç Llovet i Roqué Delegat territorial a Lleida: Santiago Planas i de Martí Delegada territorial a Tarragona: Maria Francesca Fort i Marsal Delegada de l’IEC: Mercè Durfort i Coll

COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas Benages Ester Jover i Alsina Joan Saus i Arús Montserrat Soliva Torrentó

001-120 Quaderns agraris 34.indd 2

31/05/2013 11:40:53


INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 34

Juny 2013

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-120 Quaderns agraris 34.indd 3

04/06/2013 15:13:54


Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: juny de 2013 Tiratge: 500 exemplars Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l. Imprès a Limpergraf, SL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B. 36785-1980   Els continguts de quaderns agraris estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-120 Quaderns agraris 34.indd 4

04/06/2013 12:34:13


SUMARI

ÚS DEL COMPOST: MILLORA DELS SÒLS O GESTIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS? Montserrat Soliva Torrentó, Òscar Huerta Pujol, Francesc Xavier Martínez Farré, Marga López Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 L’HORT DEL MONESTIR BUDISTA SAKYA TASHI LING. PARC NATURAL DEL GARRAF, 2010 Mònica Gómez Ferrero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 EL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA Joan Anglès Sedó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 ELS PROJECTES DE REGADIU I ELS ESPAIS NATURALS: DISTRIBUCIÓ DE DRETS I DEURES Isabel Boncompte Vilarrasa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 LA DINÀMICA DEL PAISATGE DE TERRASSES DE CULTIU: ALGUNES REFLEXIONS PER AL SEU ESTUDI A LA SERRA D’AITANA (PAÍS VALENCIÀ) Pablo Giménez Font . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 AGROFÒRUM AGRICULTURA: ALIMENTACIÓ O PAISATGE Ricard Estrada i Arimon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 RESSENYA DEL LLIBRE APLICACIÓN SOSTENIBLE DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS DE SANTIAGO PLANAS DE MARTÍ Carles Bernat i Juanós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 NORMES DE PUBLICACIÓ DE QUADERNS AGRARIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 5

5

31/05/2013 11:40:54


001-120 Quaderns agraris 34.indd 6

31/05/2013 11:40:54


ÚS DEL COMPOST: MILLORA DELS SÒLS O GESTIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS? Montserrat Soliva, Òscar Huerta, Francesc Xavier Martínez, Marga López Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

RESUM La utilització de matèria orgànica, i en particular del compost, presenta molts avantatges per a la millora dels sòls, però cal conèixer i controlar bé les característiques dels materials a aportar i les necessitats de sòls i vegetals per decidir les aplicacions. Existeix certa confusió en considerar si utilitzar certs tipus de matèria orgànica es fa tan sols per trobar destí a un material o si realment es realitza amb uns objectius clars i planificant bé les aportacions. Es troba a faltar informació clara, objectiva i coordinada en el reciclatge de materials orgànics a través del sòl i els vegetals. En l’article es parla d’aquests aspectes, insistint a què s’ha d’anomenar compost i que no tots els materials amb aquesta denominació s’ha de considerar que presenten les mateixes característiques ni comportaments. Paraules clau: sòl, matèria orgànica, residus orgànics, compost, fertilització, mineralització. USO DEL COMPOST: ¿MEJORA DE LOS SUELOS O GESTIÓN DE RESIDUOS ORGÁNICOS? RESUMEN El uso de materia orgánica, en particular el compost, presenta muchas ventajas para la mejora de suelos, pero es necesario conocer y controlar bien las características de los materiales a aportar, así como las necesidades de suelos y vegetales. Correspondència: Marga López. C. Esteve Terrades, 8. Campus del Baix Llobregat. Universitat Politècnica de Catalunya. 08860 Castelldefels. A/e: sapalomera@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 7-32   DOI: 10.2436/20.1503.01.19

001-120 Quaderns agraris 34.indd 7

7

31/05/2013 11:40:54


Existe cierta confusión en considerar si el uso de ciertos tipos de materia orgánica se hace para hallar un destino a un material o si realmente se realiza con unos objetivos claros y planificando bien las aportaciones. Se echa de menos información clara, objetiva y coordinada en el reciclaje de materiales orgánicos a través del suelo y los vegetales. En el artículo se comentan estos aspectos, insistiendo sobre qué productos pueden considerarse compost y que no todos los composts presentan las mismas características ni comportamientos. Palabras clave: suelo, materia orgánica, residuos orgánicos, compost, fertilización, mineralización. USE OF COMPOST: SOIL IMPROVEMENT OR ORGANIC MATTER MANAGEMENT? ABSTRACT The use of organic matter, particularly compost, delivers many advantages as a soil improver, but the characteristics of the different materials, as well as soil and vegetable needs, must also be known and monitored. It is not always clear whether certain types of organic materials are used to find a quick solution or whether there is a plan in place with well-defined objectives and dosages. Moreover, it is difficult to find clear and organised information about the recycling of organic matter through soil and plants. This article addresses all these aspects and highlights the range of materials that can be considered as compost, as well as the characteristics and performance of each one. Keywords: soil, organic matter, organics waste, compost, fertilization, mineralization. 1. INTRODUCCIÓ En el món agrícola hi ha temes que són recurrents i que, tot i parlar-ne molt i treballar-hi, fa la sensació que estan encallats, i per més esforços que aparentment s’hi esmercen no s’avança. Així, estem donant voltes al tipus de gestió a aplicar a les dejeccions ramaderes sòlides o líquides, a les necessitats o no de matèria orgànica (MO) dels nostres sòls, als balanços de nitrogen (N), a la competència entre residus orgànics (RO) de diferents procedències, etc. 8

001-120 Quaderns agraris 34.indd 8

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:54


En aquest article es parla del compost, dels diferents orígens i de les diverses característiques que pot tenir i dels seus possibles usos. Es parla de les possibles aplicacions deixant clar que si s’aplica compost és perquè al sòl i als vegetals que en ell es desenvolupen els aportarà beneficis. En parlar de compost ens referirem a diferents tipus de producte, però sempre considerant que té aquelles característiques mínimes per ser d’utilitat i per complir amb les condicions de protecció de la salut i el medi ambient. Cal deixar clar que pot tenir unes característiques molt variades i, per tant, els usos poden ser diferents, però que no considerarem mai que la seva aplicació és tan sols per desfer-se d’un residu o d’un subproducte. Això no treu que el seu ús, a la vegada, beneficia la gestió dels residus. Si el compostatge és una opció en la gestió dels residus orgànics, cal tant assegurar que el compost que surti de les plantes de tractament tingui la qualitat adequada com que aquesta qualitat i els beneficis que es derivin d’aquest tractament siguin coneguts i valorats. 2. COMPOSTATGE Compostar és la transformació biològica, aeròbica, controlada i, per tant, termòfila dels RO. D’aquesta transformació s’obté un material orgànic estabilitzat i higienitzat (compost) (Saña i Soliva, 1987). Que això s’aconsegueixi amb una tecnologia senzilla o complexa dependrà de les quantitats de residus a tractar, de la disponibilitat d’espai i temps i, evidentment, del pressupost. Les innovacions i noves tendències en el camp del compostatge no han de referir-se solament a les tecnològiques (sense oblidar-les), perquè aquestes, en una societat en canvi com la nostra, ja es poden donar per segures. El que ha de ser nou ha de ser aplicar-les quan calgui i de manera adequada. Ser innovadors no vol dir copiar, aplicar simplement la tecnologia «més nova», o deixar en mans de determinades empreses el destí dels residus del nostre entorn; pot ser que calgui compostar o no, que calgui agafar una tecnologia senzilla o molt avançada. Cal informació, innovació i imaginació per adequar l’elecció a les necessitats, de manera que se n’obtingui el major rendiment, amb el mínim cost i amb la mínima afectació al medi. 2.1.  Materials que es poden compostar - matèries primeres del compostatge Les matèries primeres del procés de compostatge poden ser d’orígens diversos, però sempre han de tenir un nivell elevat de MO i han de presentar (per si soles o en barreges adients) les característiques que afavoreixin i QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 9

9

31/05/2013 11:40:55


facilitin el procés perquè es pugui dur a terme en les millors condicions (energètiques, econòmiques, ambientals i socials) possibles (Haug, 1993; Soliva, 2001; Soliva et al., 2006). Els materials que es compostin, a la vegada, no han d’aportar un nivell de contaminants (físics, químics o biològics) que perjudiquin la qualitat del compost. Les barreges han de permetre complementar les característiques dels productes inicials i diversificar els finals, però no s’haurien d’utilitzar mai per «diluir» els possibles efectes contaminants d’algun dels components. Els materials compostables es poden classificar per grups segons que aportin: estructura, aigua, carboni, nitrogen o algun altre nutrient. Els diferents RO poden considerar-se compostables, compatibles, inadequats o perjudicials pel procés o per les característiques del producte final. 3. COMPOST Segons Haug (1993), el compost és: «matèria orgànica estabilitzada, que està lliure de patògens i de llavors de males herbes, que no atrau insectes o vectors; que pot ser emmagatzemada i utilitzada sense ocasionar molèsties, i que és beneficiosa per al sòl i per al creixement de les plantes». La definició de compost no inclou la fracció sòlida del digerit de les instal·lacions de digestió anaeròbia que necessitaria ser estabilitzat per tenir la mateixa denominació. El compost és multifuncional i, segons les característiques, pot ser considerat esmena orgànica, adob orgànic o component de substrats, i ser utilitzat tant en agricultura (extensiva i intensiva), com en jardineria i també en restauració de paisatge i de zones degradades. L’aplicació de compost en les condicions i dosis adequades millora les propietats físiques i químiques del sòl, així com la seva activitat biològica, però si el producte que s’aplica no es coneix suficientment i/o se’n fa un mal ús, pot no produir els efectes esperats; ans al contrari, pot provocar algun problema (Saña i Soliva, 1985; Soliva, 1992). Els efectes del compost depenen de les seves característiques i de les del sòl, de la climatologia, del tipus de pràctiques agrícoles i del conreu. Malauradament, sovint tots aquests aspectes no es tenen suficientment en compte, i es duen a terme aplicacions descontrolades quant a quantitats i època de l’any, que poden malmetre el sòl, afectar els cultius i les aigües convertint la utilització de compost en un inconvenient més que un benefici. Els productors de compost acostumen a tenir problemes en la comercialització, ja sigui per no haver tingut la suficient cura del procés i del producte, o per desconèixer les necessitats dels sectors potencialment consumidors (Giménez et al., 2005). La informació sobre la composició, el màrqueting i 10

001-120 Quaderns agraris 34.indd 10

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:55


l’assessorament no sempre es troba a l’alçada d’altres productes comercials en competència. Les empreses de fertilitzants minerals, malgrat l’important mercat que ja tenen, continuen fabricant nous productes, divulgant les seves característiques i fins i tot mostrant interès per la cura del medi ambient, per les noves legislacions i aconsellant bones pràctiques d’aplicació i/o avaluant els costos ambientals de la seva producció (Jenssen i Kongshaug, 2003). Contràriament, les polítiques de comercialització de compost són pràcticament inexistents; en moltes de les instal·lacions encara no s’avaluen mínimament aquells aspectes que influeixen en la composició i rendiment del compost. No obstant això, acostuma a trobar-se que les plantes millor valorades pel seu producte són les que a la vegada tenen un millor control del procés, i que també coincideix que disposen de personal format i informat per fer promoció i assessorament sobre l’ús del compost (Huerta et al., 2010b). D’altra banda, entre els usuaris es pot trobar una barreja de desconfiança vers els productes obtinguts de residus, oblidant que molts dels altres productes orgànics comercials que hi ha al mercat tenen la mateixa procedència. A més, en el sector es tendeix a cercar preus molt baixos per poder mantenir unes explotacions i negocis molt maltractats pel mercat i la crisi. La gestió dels residus orgànics mitjançant el compostatge no arribarà a assegurar la seva viabilitat si no s’aconsegueix un mercat ben establert pel compost. Tant les matèries primeres com el control del procés contribueixen a la qualitat del compost en relació amb l’estabilitat/maduresa aconseguida (Soliva et al., 2006; Huerta et al., 2010a). La història d’experiències negatives en l’aplicació del compost, tant degudes a la poca qualitat com a l’ús incorrecte, així com els efectes sobre la producció, ha creat una percepció de risc econòmic en els usuaris. Molts veuen la necessitat que el compost tingui bona qualitat, però és difícil definir la qualitat i, sobretot, especificar-ne els usos més adients. 3.1.  Què ha de complir i què cal que sapiguem del compost? Considerant que la finalitat del compostatge és obtenir compost que ha de ser aplicat al sòl, les restriccions han de ser més rigoroses que si simplement s’apliqués aquest tipus de procés per reduir pes, volum i problemàtica dels materials, és a dir, amb l’única voluntat de tractar residus i no la finalitat d’obtenir un producte. Què cal conèixer? Quines determinacions ens faciliten el coneixement del producte i l’establiment de les dosis d’aplicació adequades? De què ens serveix una anàlisi molt complerta, si no la sabem interpretar o la informació que ens dóna no ens serveix per calcular les dosis, a més d’evitar determinats problemes? (Huerta et al., 2010a). D’una manera general, es pot dir que per assegurar la qualitat del compost cal aconseguir que presenti les següents característiques: aspecte i olor QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 11

11

31/05/2013 11:40:55


Taula I.  Característiques exigides als diferents tipus de compost segons el RD 824/2005 Compost

Compost vegetal

Compost de fems

Vermicompost

% H: 30-40

% H: 30-40

% H: 30-40

% H: 30-40

C/N < 20

C/N < 15

C/N < 20

C/N < 20

MOT > 35 % en massa

MOT > 40 % en massa

MOT > 35 % en massa

MOT > 40 % en massa

Granulometria: < 5 % de pedres i graves amb Ø > 5 mm < 3 % impureses amb Ø > 2 mm 90 % partícules amb Ø < 25 mm

Absència d’impureses

Absència d’impureses

Granulometria: 90 % amb partícules Ø < 25 mm

Contingut en metalls Límits de concentració (mg/kg de matèria seca) sms Classe A

Classe B

Classe C

Zn

200

500

1.000

Cu

 70

300

   400

Cr

 70

250

   300

Ni

 25

 90

   100

Pb

 45

150

   200

Cd

0,7

  2

   3

H: humitat; MOT: matèria orgànica total. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Reial decret.

acceptables, higienització correcta, molt baix contingut d’impureses i contaminants, nivell conegut de components agronòmicament útils i certa constància en les característiques. Evidentment, també ha de complir el que exigeix la legislació (RD 824/2005), tot i que aquesta es refereix més als aspectes contaminants que als factors agronòmics (taula i). La qualitat del compost ve determinada per la suma de diferents propietats i característiques (taula ii). Les regulacions per l’ús de compost en el marc de la Unió Europea (UE) són diferents segons els països, tot i que majoritàriament estan relacionades amb la quantitat permesa de compost (expressada en tones de matèria seca) amb un màxim de metalls pesants que poden ser aplicades 12

001-120 Quaderns agraris 34.indd 12

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:55


Taula II.  Paràmetres que es poden determinar en mostres de compost i interès que tenen en la valoració dels processos de producció, comercialització i aplicació (marcats amb un punt) (Huerta et al., 2010a) Efectes sobre la producció

Nitrogen orgànic total

Nitrogen orgànic resistent

Nitrogen fàcilment hidrolitzable

Fòsfor i potassi

Metalls pesants

Físics

Olor

Humitat

Granulometria

Impropis i impureses

● ●

pH

Conductivitat elèctrica

Matèria orgànica total ●

Matèria orgànica resistent

Nitrogen mineral

Químics

● ●

Coloració

Contaminants orgànics Patògens indicadors Test d’autoescalfament

Biològics

Seguretat en l’aplicació

Aplicació

Possibles usos

Acceptació

Transport

Densitat aparent

Emmagatzematge

Maneig

Seguretat laboral a la planta

Efectes sobre la dosi de fertilització

Influència en el procés productiu / Comercialització / Aplicació

● ●

Índex de germinació

Respirometries

Mineralització

Llavors de males herbes

Font: Huerta et al. (2010a).

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 13

13

31/05/2013 11:40:56


anualment o al llarg d’un període d’anys (entre 2 i 10 anys). Els sistemes de càlcul de les quantitats poden basar-se en la màxima quantitat permesa dels contaminants per hectàrea i any o bé, en relació amb bones pràctiques agrícoles, tenint en compte la quantitat de nitrogen (N) o fòsfor (P) que es pot aplicar. 3.2.  Aspectes a considerar en aplicar compost Per parlar de l’aplicació del compost, es parteix de la base que els materials i les barreges inicials han estat les adequades, que el procés s’ha controlat correctament, tot i que pot haver estat més llarg o més curt, i que el compost presenta unes característiques que es corresponen amb algun dels grups que estableix la legislació espanyola. A la vegada, al laboratori de caracterització de residus orgànics de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) aconsellem que, per valorar la qualitat del compost, es tinguin en compte altres característiques com MO resistent (MOR), grau d’estabilitat (GE) i les diferents formes en què es troba el N (López et al., 2010). Aquest article no entra en la discussió de com compostar o com reduir el contingut en contaminants i, per tant, no es consideren les aportacions de contaminants. Les pèrdues de MO en el sòl poden reduir-se per combinació de diferents vies, sistemes de treball del sòl, rotació de cultius, aplicació de MO, sistemes integrats de maneig de fertilització, etc. La recuperació de la MO del sòl per l’aportació de compost depèn de les seves característiques, de la mateixa diFigura 1.  L’aplicació de materials orgànics al sòl influeix en el contingut en MO i en l’alliberació de nutrients

kg N/ha

%MO sòl

Variació en el contingut en MO del sòl 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5

0

20

40

60

80

100 120

Anys d’aplicació Compost FORM+RV

400 350 300 250 200 150 100 50 0 0

Mineralització N

50

100

150

200

Dies després aplicació Purins de porc

Variació del contingut en MO del sòl després de 100 anys d’aplicació de 6 tones de compost sec/ha (42 kg P2O5) o de purí de porc a dosis de 85 kg P2O5/ha i any (Termorshuizen et al., 2004).

Test

C1

C2

Gallinassa

Mineralització de N segons el tipus de material orgànic aplicat. C1 i C2 són composts obtinguts a partir de RV sols o barrejats amb fems respectivament (Wong, 2002).

FORM: fracció orgànica de recollida selectiva de residu municipal; RV: restes vegetals. 14

001-120 Quaderns agraris 34.indd 14

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:57


nàmica de la MO del sòl i de les interaccions de la MO aplicada i de la del sòl que la rebi. Quan s’aplica compost, cal establir per què es fa i quin objectiu es pretén: incrementar el contingut en MO i millorar així tot un seguit de característiques o únicament com a font de nutrients (figura 1)? Les característiques del compost es corresponen més a una esmena-adob orgànic que a un fertilitzant mineral; però no per això s’ha de menystenir la seva aportació de fitonutrients (taula iii) i la seva assimilabilitat, aspecte a tenir en compte en l’establiment de les dosis d’adobament per evitar excessos i reduir el consum de fertilitzants minerals, amb la corresponent protecció mediambiental i l’estalvi econòmic per a l’usuari. En el cas de les aportacions de N, cal tenir en compte que són baixes a curt termini, ja que s’ha de produir la mineralització. Això pot ser un valor afegit, ja que pot permetre l’aplicació de quantitats elevades de compost prevenint l’excés puntual de formes de N solubles, i alhora pot ser una debilitat, si la taxa de mineralització de N és inferior a la d’absorció del cultiu. En planificar les quantitats a aplicar, així com els complements necessaris de fertilitzants minerals, cal fer-ho plantejant unes hipòtesis de treball, perquè serà la manera de facilitar la interpretació dels resulFigura 2.  Diferents maneres de destacar i expressar les característiques dels composts de la taula iii

kg

€/ton MH

Valor fertilitzant 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

1

2

3

Tipus composts

16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

Contingut en 25 tones de compost humit

1

kg N min.

NPK ass.

Contingut en 25 tones de compost humit

1

2

3

Tipus composts g Zn

g Cu

g Cd*100

4

2

3

4

Tipus composts kg NorgT

kg Norg resist.

kg Norg miner.

g metall/kg Norg total

grams

grams

NPK tot.

4

700 600 500 400 300 200 100 0

30 25 20 15 10 5 0

1

2

3

Tipus composts Zn

Cu

4

Cd*100

NPK tot.: NPK total; NPK ass.: NPK assimilable; N min.: N mineral; Norg T: N orgànic total; Norg resist.: N orgànic resistent; Norg miner.: N orgànic mineralitzable. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 15

15

31/05/2013 11:40:57


tats i el progrés en l’establiment de condicions de l’ús del compost. En la figura 2 es presenten diferents maneres de destacar i expressar la composició del compost (taula iii) i queda ben palesa la impossibilitat de generalitzar la composició i dosificació del compost de diferents orígens. Si l’aplicació de compost es fa per incrementar el contingut en MO del sòl, interessarà aportar quantitats elevades no gaire freqüentment (per estalviar despeses en transport i aplicació) d’un material amb contingut elevat de MO molt estable i, a la vegada, el seu contingut en N hauria de ser majoritàriament en forma orgànica i molt resistent (Felipó i Soliva, 2003; López, 2010). Conèixer la quantitat de MO resistent que s’aporta en cada aplicació està relacionat amb la necessitat o no d’aplicacions freqüents i amb la capacitat de segrest de carboni. Taula III.  Característiques de quatre tipus de compost. Tots els valors, excepte el contingut en humitat, estan expressats sobre la mostra humida (dades pròpies) Composts

1

2

3

4

pH

7,88

7,82

8,93

6,40

CE, dS /m

6,39

11,4

6,03

5,89

20,98

18,43

66,31

%H mg N-NH4 / kg

1.005

2.310

940

28,1 3.500

%MOT

67,53

50,3

50,97

64,3

%Norg

2,45

1,6

2,05

3,4

C/N

14

16

12,5

9

%MOR

28,07

15,5

25,35

28,8

%GE

41,53

31

49,73

45

%Norg resistent

1,25

0,7

1,01

1,4

%P

0,65

0,4

3,08

2,5

%K

1,03

0,6

4,99

0,4

%Na

0,57

0,8

0,2

0,2

%Ca

5,3

5,6

5,8

5,8

mg Zn / kg

206

452

363

813

mg Cu / kg

51

238

64

288

mg Cd / kg

0,48

0,9

0,1

1,2

CE: conductivitat elèctrica; H: humitat; N-NH4: nitrogen amoniacal; MOT: matèria orgànica total; Norg: nitrogen orgànic; MOR: matèria orgànica resistent; %GE (grau d’estabilitat) = %MOR / %MOT × 100. 16

001-120 Quaderns agraris 34.indd 16

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:57


Si la utilització del compost anés més dirigida a l’aportació de nutrients (N, per exemple), caldria vigilar les quantitats aplicades i tenir idea de la velocitat de mineralització per evitar tant els excessos com les mancances. És important diferenciar les formes i proporcions en què el N es pot trobar en el compost, ja que les formes minerals són assimilables immediatament i, en canvi, el N en forma orgànica ho serà a més llarg termini depenent, a més, de si és orgànic resistent o més làbil. La dinàmica d’alliberació depèn tant de l’estabilitat del compost com del tipus de sòl, de les condicions meteorològiques i de les del treball, i caldrà apropar-les a les necessitats dels cultius o de la vegetació implantada (figura 3). Els beneficis que dóna l’aplicació de MO i, en particular, de compost són difícils de quantificar i d’expressar en valor econòmic. Els beneficis són de diferents tipus i, a més a més, cadascun d’ells afecta els altres, van concatenats. Per exemple, si millorem el contingut en MO i millorem la capacitat de retenció d’aigua del sòl, els vegetals estaran menys exposats a la sequera i, com a resultat, seran menys susceptibles a presentar les patologies, fisiopaties i la disminució del creixement que específicament afecten les plantes sotmeses a condicions d’estrès hídric. El compost té efectes supressius sobre certes patologies a causa d’una combinació de característiques físiques, químiques i biològiques, així com perquè els microorganismes beneficiosos que aporta competeixen amb els patògens pels nutrients i l’hàbitat (Noble i Coventry, 2005). Les vies de la supressió poden ser diverses: parasitisme, antibiosi, competència, resistència sistèmica induïda, millora de la nutrició vegetal i del vigor de les plantes que augmenta la resistència a malalties, etc. (Hoitink i Boehm, 1999; Nortcliff i Amlinger, 2001; Cotxarrera et al., 2002).

Figura 3.  Mineralització de N de compost mig madur i madur en dos tipus de sòls Sòl franc sorrenc

150 100 50 0 –50

0

20

40

60

80

100

Dies Testimoni

Compost IM

Sòl argilós

200 %N alliberat

%N alliberat

200

Compost M

150 100 50 0 –50

0

Testimoni

20

40

60

80

100

Dies Compost IM

Compost M

Font: Wong (2002).

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 17

17

31/05/2013 11:40:57


Una diversa i activa microflora i fauna del sòl es considera avantatjosa per a la supressió de fitopatògens. La seva activitat depèn del carboni (C) i, si no hi ha aportacions externes, el C del qual puguin disposar serà, bàsicament, el que derivi de les restes dels conreus, que actualment acostumen a ser monocultius. Això fa que la microflora i fauna del sòl presentin poca diversitat i, conseqüentment, poca pluralitat de les funcions ecològiques del sòl. L’aplicació de compost pot contribuir a la diversificació d’aquests organismes heteròtrofs i la varietat dels substrats permet més mecanismes i diferents especificitats. 3.3.  Valor agronòmic del compost La valoració del compost podria fer-se tenint en compte el seu contingut en fitonutrients i la seva assimilabilitat, el seu valor com a esmena orgànica o per a la millora de la fertilitat del sòl i dels conreus i els beneficis ambientals a llarg termini. Molts d’aquests aspectes són difícils de valorar econòmicament i, a més, no s’hauria d’oblidar fer referència al cost d’obtenir-lo i al cost d’aplicar-lo per poder parlar de la competitivitat del compost. En un informe d’ORBIT/ECN1 (2008), s’estima el valor agronòmic del compost basant-se en el seu contingut en fitonutrients i en el preu dels fertilitzants. Així, per al compost mig madur generat a partir de fracció orgànica de recollida selectiva de residu municipal (FORM) i restes vegetals (RV), aquesta organització considera que té una relació d’1,40 de N, 0,60 de P2O5 i 1,02 de K2O. Segons aquesta composició, li atorguen un valor de 8,49 €/t de material humit segons el contingut en fitonutrients, afegint-hi 3,28 euros pel seu valor com a esmena orgànica. És una manera de valorar-lo, tot i que caldria establir si s’ha de considerar el contingut en nutrients totals o els assimilables i que els fitonutrients (macro i micro) que conté es troben en unes determinades proporcions i que seran presents en una aportació independentment que es puguin o no necessitar. En la figura 4 s’ha fet una aproximació al valor en euros de quatre tipus de compost, segons el seu poder fertilitzant (taula iii i figura 2). Les informacions que es troben en la bibliografia no sempre són coincidents a valorar els efectes de l’aplicació de compost. Com a exemple, en un article de Weinfurtner (2001), es fa referència a guanys o pèrdues en l’aplicació de compost (figura 5 i taula iv). El N assimilable dels composts estables és més elevat el primer any després de l’aplicació, i les quantitats van disminuint en els anys següents. D’al1.  Organic Resources and Biological Treatment / European Compost Network. 18

001-120 Quaderns agraris 34.indd 18

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:58


tra banda, la seva assimilabilitat varia amb el tipus de sòl, les condicions climatològiques i els sistemes de conreu. Quan s’aplica compost inestable, o immadur, a part de poder afectar la germinació i desenvolupament de les plantes (Zucconi et al., 1981), es produeixen problemes d’immobilització de N (Navarro et al., 1992; Kirchmann i Lundwall, 1993; Houot et al., 2005), i també hi pot haver pèrdues de N en forma amoniacal. Recuperar o incrementar els continguts en MO d’un sòl necessita no anys, sinó dècades. Té interès pels beneficis agronòmics que se’n deriven i perquè contribueix a la reducció de l’efecte hivernacle. En afegir compost al sòl, la part de la MO que és resistent a la descomposició quedarà segrestada durant

Figura 4.  Valoració en euros del poder fertilitzant de quatre tipus de compost. (Per al càlcul del NPK assimilable s’ha considerat % (N min. + Norg miner.) pel N, 50 % del P total i 90 % del K total; el preu per unitat fertilitzant considerat ha estat de 0,71 €/kg N, 3,02 €/kg P, 1,63 €/kg K.) Valor fertilitzant 90 80 70 €/t MH

60 50 40 30 20 10 0

1

2

3

4

Tipus compost NPK tot.

NPK ass.

N min.: N mineral; Norg miner.: Norg mineralitzable; NPK ass.: NPK assimilable; NPK tot.: NPK total.

Taula IV.  Balanç econòmic (euros) de diferents tractaments Tractament NPK 39 t compost + NPK 117 t compost + P 117 t compost + NK reduït

Blat

Ordi

Colza

1.199 800 −304 21

254 −53 −534 −444

348 112 −150 −195

Font: Weinfurtner (2001).

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 19

19

31/05/2013 11:40:58


Figura 5.  Despeses i guanys en un cultiu de tomàquet segons fertilització mineral o amb compost 25.000

Cost (€)

20.000 15.000 10.000 5.000 0

Despeses

Entrades Mineral

Guanys

Compost

Font: Steffen et al. (1994), a Weinfurtner (2001).

un llarg temps. Hi ha molts càlculs referents a la capacitat de segrest de C per l’aplicació de materials orgànics, però no sempre hi ha acord a com fer els càlculs. Per tant, segurament és més important valorar els avantatges agronòmics que es deriven de l’aplicació de compost (Nortcliff i Amlinger, 2001; Smith et al., 2001). 3.4.  Exemples d’aplicació de compost tenint en compte informació analítica i plantejant hipòtesis de treball Aparellar, relacionar la qualitat del compost amb determinats usos segueix essent un repte per als usuaris i també per als productors. Com més atenció hi posin els usuaris i els productors, més es reduirà el risc de males aplicacions i milloraran els avantatges econòmics i ambientals. A més dels paràmetres i intervals que apareixen a la legislació, hi ha altres paràmetres (CE, N-NH4 i N-NO3, MOR, GE, Norg resistent) que cal tenir molt en compte perquè, a la vegada que serveixen per qualificar el compost i el procés d’on s’ha obtingut, són d’utilitat per proposar les dosis d’aplicació adequades. Els continguts en les diferents formes de N informen tant de com s’ha dut a terme el procés com de les quantitats de N disponibles immediatament o a llarg termini (Huerta et al., 2010a). El contingut en MOR i Norg resistent (López, 2010; Huerta et al., 2010a; López et al., 2010) informa de l’estabilitat del compost i de la quantitat de MO que quedarà segrestada al sòl. Aquesta informació, junt amb el contingut de Norg resistent, són de 20

001-120 Quaderns agraris 34.indd 20

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:58


Figura 6.  Hipòtesis de treball per a l’estudi del comportament de tres materials orgànics (compost de residus sòlids urbans (RSU), fang de depuradora i fem de boví) a dosis diferents2 en una rotació de cultius extensius (blat de moro, ordi, colza i pèsol)3 RESIDU ORGÀNIC

Font de nitrogen

Font de matèria orgànica

25 t fem/ha

Hipòtesi d’adobament: — El nitrogen mineral passa íntegrament al primer cultiu. — El nitrogen orgànic s’allibera en 24 mesos: • 60 % el primer any • 40 % el segon any — Mineralització homogènia durant tots els mesos. — El nitrogen mineralitzat en els períodes de repòs entre cultius es considera que es perd.

EO fem EO compost EO fang

Dosi baixa

Dosi alta TII fem TII compost TII fang

FDA CDA

TI fem TI compost

FDB CDB

molta utilitat quan l’objectiu de l’aplicació de compost és incrementar els nivells de MO d’un sòl. Una de les experiències realitzades per l’ESAB a Torre Marimon (Caldes de Montbui) comparava el comportament de diferents materials orgànics (taula v) en una rotació de cultius extensius. Malgrat que les característiques dels materials eren diferents i es preveien comportaments no coincidents, es van planificar les aportacions amb unes hipòtesis de comportament comunes (figura 6) per facilitar-ne la posterior interpretació.

2.  EO: esmena orgànica; TI: dosi baixa; TII: dosi alta (segons la mineralització esperada). 3.  Per aplicar com a esmena orgànica es va considerar aportar 25 t/ha de fem i, en el cas dels altres dos materials, es va aplicar la quantitat que aportava la mateixa quantitat de MO que els fems. La rotació i els temps d’implantació dels cultius no van poder ser sempre els previstos per problemes climatològics. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 21

21

31/05/2013 11:40:58


Va ser en el primer conreu quan es van aplicar les quantitats més elevades de materials orgànics (figura 7) per igualar la matèria orgànica aplicada (esmena orgànica (EO)) o les quantitats de N segons les necessitats del conreu (dosi baixa (TI) i dosi alta (TII), segons la mineralització esperada).4 Les quantitats de material orgànic aplicat van ser diferents segons el contingut en humitat i els diferents continguts en N; també ho van ser les aportacions complementàries de fertilitzants minerals. La figura 8 mostra els tipus de N aportat en cada tractament i la figura 9 compara la quantitat total de N aplicada i la quantitat estimada que li correspon segons hipòtesis que intentaven igualar l’aprofitament del N en tots els tractaments. Al llarg de la rotació (blat de moro, ordi, colza i pèsol) es van afegir les quantitats de materials orgànics i fertilitzants minerals que, segons les previsions, calien; es van fer controls de la variació de les característiques del sòl i de la producció i composició dels conreus (Almansa et al., 2000). En les anàlisis del sòl al llarg del primer conreu, com a més destacable, es van observar majors continguts de N soluble en el sòl en els tractaments amb fang Taula V.  Composició dels materials orgànics aplicats en una rotació de conreus extensius5, 6 pH CE dS/m %H ppm N-NH4 sol. ppm N-NO3 %MOT %Norg C/N %MOR %GE %Norg resistent %P %K

Compost de RSU

Fang depuradora urbana

Fems de boví

6,50 10,00 43,62

6,85 2,20 83,42

7,95 3,90 45,05

2.735 88

11.365 70

109 947

58,87 1,47 20 13,82 23,49 0,42

67,33 5,32 6 18,38 27,31 0,75

45,05 2,05 11 22,11 49,09 1,05

0,34 0,53

2,47 0,56

1,36 2,34

CE: conductivitat elèctrica; H: humitat; N-NH4: nitrogen amoniacal; N-NO3: nitrogen nítric; MOT: matèria orgànica total; Norg: nitrogen orgànic; MOR: matèria orgànica resistent; %GE (grau d’estabilitat) = %MOR / %MOT × 100. 4.  Els càlculs de les aportacions es van fer sobre la base de les mitjanes de les anàlisis de què es disposava de cada material que van ser lleugerament diferents dels resultats obtinguts en els materials aplicats i que es van tenir en compte per als balanços utilitzats en la valoració final. 5.  La composició dels materials orgànics aplicats va presentar algunes diferències sobre els valors utilitzats prèviament per als càlculs de les dosis a aportar. 6.  No es donen els continguts dels micronutrients i metalls perquè no es tracta aquest aspecte en l’article, però es poden consultar a Bernat et al. (2001). 22

001-120 Quaderns agraris 34.indd 22

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:59


Figura 7.  Quantitat de materials orgànics aplicats a l’inici de la rotació de cultius extensius amb la MOT corresponent 100.000 80.000

kg

60.000 40.000 20.000 0 TII fang

EO fang

TII fems

TI fems

EO fems

kg residu MH/ ha

EO compost

TI compost

TII compost

kg MO / ha

MH: matèria humida.

Figura 8.  Quantitats aplicades de les diferents formes de N en els tractaments 800

kg

600 400 200

+

kg N-NH4 / ha

i

al er

st im on

Te

in M

st Ic om po st TI

co

m

po

st po co m

EO kg Norg / ha

TI

s fe m EO

fe m s TI

If em s TI

g fa n EO

TI

If an

g

0

kg N min. / ha

(mineralització més elevada de l’esperada en ser a la vegada molt ric en N i poc estable) i les quantitat més baixes en els tractaments amb compost (immobilització per manca d’estabilitat), que va coincidir amb la dinàmica de creixement del blat de moro en cada tractament. També va ser diferent el contingut en P assimilable determinat pel mètode Olsen en les mostres de QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 23

23

31/05/2013 11:40:59


24

001-120 Quaderns agraris 34.indd 24

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:40:59

Fems, fang i compost FORM + RV

CICYT AGF060966

Compost Metrocompost (Fang-RV)

Camps Torre Marimon

Fems, fang i compost FORM + RV

CICYT AGF060966

Aplicació de compost a la recuperació d’un talús

Camps Torre Marimon

CICYT AMB92- Fems, fang i 0577 compost RSU

Torre Marimon

Camps Torre Marimon

Localització

Materials assajats

Tipus d’experiència

Lotus creticus

Ordi, colza, blat, sorgo

Col, espinacs, enciam

Tomàquet, col, patata i faves

Cultius

11 mesos

3 anys

3 anys

3 anys

Durada

Col·laboració amb grup que estudia plantes resistents a condicions extremes (D. López).

Per la previsió de mineralització s’aplica per cada material la indicada per als continguts en MOR i Norg resistent. El compost és molt més estable i amb baix contingut en metalls. Problemes amb les condicions climàtiques.

Per la previsió de mineralització s’aplica per cada material la indicada per als continguts en MOR i Norg resistent. El compost és molt més estable i amb baix contingut en metalls. Problemes amb les condicions climàtiques.

Considerar la mateixa taxa de mineralització dels tres materials.

A destacar del plantejament

No s’acaba d’ajustar la mineralització del compost. Es treballen mínimament els costos de transport i aplicació dels materials.

Diferents TFC Dificultat en l’aplicació del compost pel pendent de 35°. Millores molt acusades amb la vegetació. Paràmetres generals del sòl i capacitat de cobriment i producció i composició dels vegetals.

Almansa et al., 2007 Bernat et al., 2001 Diferents TFC Informe final projecte

Castro et al., 2006 Diferents TFC Informe final projecte

Paràmetres generals del sòl, formes de N en el sòl i contingut en metalls. Producció i composició dels vegetals i contingut en metalls.

Mineralització del compost molt limitada per l’estabilitat. Millora en la humitat del sòl pels tractaments amb compost i fems. Interessants els resultats de qualitat.

Lopera et al., 2000 Diferents TFC Informe final projecte

Problemes amb el compost per salinitat i manca d’estabilitat. Es detecten diferències en la mineralització.

Paràmetres generals del sòl i contingut en metalls. Producció i composició dels vegetals i contingut en metalls. Paràmetres generals del sòl i contingut en metalls. Producció i composició dels vegetals, a més de paràmetres de qualitat i contingut en metalls.

Bibliografia

A destacar dels resultats

Controls principals

Taula VI.  Aspectes més destacats de diverses experiències d’aplicació de residus orgànics realitzades a l’ESAB


QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 25

25

31/05/2013 11:40:59

Lolium multiflorum

Contenidors / ESAB-Urgell

Lolium Camps experimentals multiflorum Centre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó. Consell Insular de Menorca

Compost RSU Sòls del Maresme (àcid i bàsic)

Compost de RSU Planta de compostatge Menorca

Compost FORM- Mataró (Maresme) RV Metrocompost Compost de fangs i compost de RSU procedent de l’empresa CESPA

Estudi del comportament de compost de RSU en dos sòls amb diferents pH. Comportament del P i el K

Aplicació de compost a Menorca

Aplicació de diferents tipus de compost a cultius hortícoles del Maresme. Conveni CESPA-ESAB

Ceba, rave i pastanaga

Cultius

Localització

Materials assajats

Tipus d’experiència

20 mesos

3 anys

10 mesos

Durada

Experiència realitzada amb l’objectiu d’estudiar el comportament de compost de diferents orígens en cultius hortícoles i en un tipus de sòl característic del Maresme.

Experiència realitzada amb l’objectiu d’estudiar la mineralització del compost i els efectes de la combinació del seu ús amb fertilitzants minerals.

Utilització de contenidors, relativament grans, i recollida i control de les aigües lixiviades dels mateixos.

A destacar del plantejament

Control de la variació de les característiques generals del sòl incidint, particularment, en les formes de N soluble i en el contingut en metalls. Producció i composició dels diferents conreus.

Diferent mineralització dels composts evidenciada tant per anàlisi del sòl com dels cultius i per les diferències en la producció.

Diferents TFC Informe final projecte

Utilitat d’aquest tipus de Martínez et cultiu per a l’estudi de la al., 2008 mineralització. Problemes d’immobilització del N a causa de manca d’estabilitat del compost. Increment del contingut en metalls a causa del compost aplicat. Control de la variació de les característiques generals del sòl i el contingut en metalls. Producció i composició dels diferents dalls del lolium.

Bibliografia

Santamaría Increment del pH en el et al., 2009 sòl àcid. Més evidents els efectes TFC de millora en el sòl bàsic. Aplicació de compost (ric en Ca) i disminueix el contingut en P soluble dels dos sòls. Estudi dels lixiviats dóna informació útil per a l’estudi de la mineralització.

A destacar dels resultats

Variació de les característiques generals del sòl, producció i composició dels diferents dalls del cultiu i anàlisi dels continguts en P i N dels lixiviats.

Controls principals


sòls dels diferents tractaments, relacionat tant amb el contingut en P total dels materials com amb el nivell de P soluble. No és l’objectiu d’aquest article detallar aquesta experiència, sinó destacar que com a punt de partida va servir per anar establint les condicions de treball Figura 9.  Aportacions totals de N i aportacions estimades segons la hipòtesi de treball 1.000 800

kg

600 400 200 0

Aportació N total

Aportació N total estimada

Figura 10.  Aportacions de N, reals i estimades, en la rotació completa 1.200 1.000

kg N/ha

800 600 400 200

26

001-120 Quaderns agraris 34.indd 26

im

on

i

l Te

st

er a in M

st

Ic TI

TI

co

om

m

po

po

po m co

EO Aportació N total real

st

st

s

s

fe m EO

m fe TI

s em If TI

ng fa EO

TI

If

an

g

0

Aportació N total estimada

Extracció total

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:00


en experiències posteriors. La figura 10 mostra el balanç global de N en la rotació complerta. Bona part de les diferències entre l’aportació total real i l’estimada tenen a veure amb les hipòtesis de pèrdua de N mineralitzat en les etapes intercultius (figura 6) que van resultar ser d’una durada superior a la prevista. Posteriorment, es van fer altres experiències (Soliva, 2006; Soliva et al., 2004), i en la taula vi se’n fa un resum d’algunes, destacant els aspectes més interessants de cadascuna a tenir en compte en l’aplicació de compost segons les seves característiques. 4.  SUGGERIMENTS PER A LA UTILITZACIÓ DE COMPOST 4.1.  Consideracions generals —  Caldria destacar que l’ús del compost està relacionat amb una bona gestió dels residus i subproductes, i que, per tant, la seva utilització es troba lligada a beneficis per al medi ambient. —  És imprescindible definir quins materials són realment compost, producte obtingut del tractament (estabilització de residus), respecte d’altres materials que poden ser utilitzats en agricultura però amb unes qualitats i propietats diferents. —  Un dels frens per a l’ús del compost es troba en la falta d’homogeneïtat de les seves característiques, així com en el seu desconeixement. —  Les dificultats a promoure el mercat de compost es troben tant en la manca de rigor en molts productors com en la desconfiança per desconeixement del compostatge i del compost per part dels usuaris. —  S’ha fet poca divulgació tècnica de quins tipus de compost es poden trobar, de com i quan utilitzar-los i dels avantatges de fer-ho. 4.2.  Paràmetres d’interès —  S’ha de poder disposar de les característiques mitjanes del compost a aplicar per tal de determinar quina és la dosi adient per a la necessitat que es vol cobrir. —  Els paràmetres obligatoris són els que apareixen a la legislació (% humitat, C/N, %MOT, metalls i granulometria), però seria convenient també tenir informació sobre pH, salinitat, algun paràmetre d’estabilitat i el contingut en fitonutrients principals. —  El coneixement de l’estabilitat del compost és d’interès tant per la seguretat de l’aplicació com per la seva influència en la velocitat de mineralització de la MO i del Norg. —  Materials poc estables i amb un contingut en N relativament baix QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 27

27

31/05/2013 11:41:00


acostumen a portar problemes de manca de N per immobilització. Materials molt estables poden alliberar massa lentament el N, motiu pel qual pot ser necessari complementar-los amb fertilitzants minerals. 4.3.  Dosificació i freqüència d’aplicació —  Abans de fer una aplicació, cal conèixer les característiques del sòl i les necessitats dels conreus. —  Sobre la base del tipus de compost de què es disposi i els objectius de la seva aplicació, cal preveure el seu comportament per poder optimitzar la dinàmica de mineralització. —  Segons les anàlisis que normalment es realitzen al laboratori de l’ESAB, es considera que el N mineral present és absorbible/soluble en els primers dies d’aplicació i que, per tant, durant el primer any la quantitat disponible serà Np1 = %Norg − %Norg resistent + N-NH4 + N-NO3 —  Cal ajustar la dinàmica d’extracció de nutrients (en particular, del N) per part del conreu a la dinàmica de mineralització de la barreja sòl-compost. —  S’ha de planificar l’època i freqüència d’aplicació dins la rotació programada, així com la complementació amb fertilitzants minerals. —  En fer la previsió de les dosis a aplicar, cal determinar el contingut en fòsfor (P) i potassi (K) que s’aporta amb el compost per determinar si serà suficient per a les necessitats del conreu o si proporcionarà excedents; en aquest cas, caldrà revisar les dosis a aplicar. —  S’ha comprovat que alguns tipus de compost aporten quantitats elevades de calci (Ca) que afecten de manera important en el contingut en P soluble del sòl. Altres tipus poden fer efectes contraris. 4.4.  Consideracions finals —  Els composts de fems de boví tenen un bon comportament com a esmena orgànica i, a la vegada, com a adobs nitrogenats d’alliberació lenta. Són molt adequats per a cultius extensius i també per a cultius hortícoles, tot i que en aquest cas acostumen a necessitar complementació mineral. —  El compost de FORM + RV ben estabilitzat s’ha comprovat que té un comportament semblant al de fems de boví, encara que la seva relació N-PK no és la mateixa. —  Cal tenir informació sobre els tipus de compost disponibles en una zona i comparar i escollir segons les característiques i les necessitats. Si els composts disponibles compleixen amb la definició donada (Haug, 1993), no són materials en competència, sinó complementaris. 28

001-120 Quaderns agraris 34.indd 28

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:00


—  Seria necessari posar-se d’acord en la manera de caracteritzar i valorar tots els materials orgànics disponibles en el mercat per facilitar la presa de decisions i evitar, a la vegada, l’ús de productes o dosis no convenients. BIBLIOGRAFIA Almansa, M.; Fernández, M.; Valero, J.; López, M.; Soliva, M. (2007). «Velocidad de mineralización del estiércol vacuno según su estabilidad». Residuos, núm. 96, p. 30-37. Almansa, M.; Martínez, X.; Lledó, M.; Martorell, C.; Muns, G.; Seguí, J.; Rull, J.; Ortiz, D.; Soliva, M. (2000). «Balanç de nutrients en l’aplicació de residus orgànics en una rotació de cultius extensius». IV Congrés de la ICEA. Tarragona, octubre 2000. 7 p. Bernat, C.; Casado, D.; Fernando, C.; Paulet, S.; Pujolà, M.; Soliva, M. (2001). «Compost, manure and sewage sludge applied to a crop rotation». A: Sangiorgi, F. (ed.). Recycling of agricultural municipal and industrial residues in agriculture. Milà: University of Milan, p. 231-236. Castro, O.; Turró, J.; Sabaté, J.; Huerta, Ò.; Soliva, M.; Aragay, M. (2006). «Aplicaciones de residuos orgánicos de distintos orígenes a un cultivo de lechugas. Influencia sobre la producción y la calidad». Residuos, núm. 92, p. 46-54. Cotxarrera, L.; Trillas-Gay, M. I.; Steinberg, C.; Alabouvette, C. (2002). «Use of sewage sludge compost and Trichoderma asperellum isolates to suppress Fusarium wilt of tomato». Soil Biology and Biochemistry, núm. 34 (4), p. 467-476. Felipó, M. T.; Soliva, M. (2003). «Organic wastes as a resource for Mediterranean soils». A: Langenkamp, H.; Marmo, L. (ed.). Biological treatment of biodegradable wastes: Technical aspects. Brussel·les: European Comission Joint Research Centre, p. 249-272. Giménez, A.; Gea, V.; Huerta, Ò.; López, M.; Soliva, M. (2005). «Aproximación a la situación actual en Cataluña del mercado del compost elaborado a partir de la fracción orgánica de residuos municipales recogida selectivamente». II Congreso sobre residuos biodegradables y compost. Sevilla, 2021 de octubre de 2005. Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos. [Publicació en format CD] Haug, R. T. (1993). The practical handbook of compost engineering. Boca Raton: Lewis Publishers. 717 p. Hoitink, H. A. J.; Boehm, M. J. (1999). «Biocontrol within the context of soil microbial communities: a substrate dependent phenomenon». Annual Review of Phytopathology, núm. 37, p. 427-446. Houot, S.; Bodineau, G.; Rampon, J. N.; Annabi, M.; Francou, C.; Poitrenaud, M. (2005). «Agricultural use of different residual waste composts – current situation and experiences in France». Conference “The future of residual waste management in Europe”. 10 p. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 29

29

31/05/2013 11:41:00


Huerta, Ò.; López, M.; Soliva, M. (2010a). Procés de compostatge: Caracterització de mostres. Barcelona: Diputació de Barcelona. 431 p. Huerta, Ò.; López, M.; Soliva, M.; Zaloña, M. (2010b). Compostatge de residus municipals: Control del procés, rendiment i qualitat del producte. Barcelona: Agència de Residus de Catalunya. 328 p. ISBN 978-84-693-3037-1. Disponible en línia a: <http://hdl.handle.net/2117/9087> (versió catalana) i <http://hdl.handle.net/2117/9086> (versió castellana). Jenssen, T. K.; Kongshaug, G. (2003). «Energy consumption and greenhouse gas emissions in fertilizer production». International Fertiliser Society. Proceeding 509. 28 p. Disponible en línia a: <http:/www.fertiliser-society. org/Proceedings/US/Prc509.HTM> Kirchmann, H.; Lundvall, A. (1993). «Relationship between N immobilization and volatile fatty acids in soil after application of pig and cattle slurry». Biology and Fertility of Soils, núm. 15 (3), p. 161-164. Lopera, J. A.; Crespo, D.; Díaz, S.; Gutiérrez, Y.; Janer, P.; Pérez, X.; Segovia, S.; Soliva, M.; Valero, J.; Andreu, N. (2000). «Contingut en metalls de cultius hortícoles als que s’ha aplicat residus orgànics en diferents dosis». IV Congrés de la ICEA. Tarragona, octubre 2000. 10 p. López, M. (2010). Determinació i avaluació de l’estabilitat i la maduresa de materials orgànics i del compost. Tesi doctoral. ESAB-DEAB-UPC. 267 p. López, M.; Huerta-Pujol, Ò.; Martínez-Farré, F. X.; Soliva, M. (2010). «Ap­ proaching compost stability from Klason lignin modified method: Chemical stability degree for OM and N quality assessment». Resources, Conserva­ tion and Recycling, núm. 55 (2), p. 171-181. Martínez, F. X.; Huerta, Ò.; López, M.; Bustamante, J.; Allés, A. (2008). «Comportamiento del compost de RSU en un cultivo de “Lolium multiflorum” en Menorca». A: Huerta, Ò.; López, M.; Martínez, F. X. (coord). Proceso y destino del compost, formación, información e interrelaciones entre los agentes del sector: Ponencias y comunicaciones de las I Jornadas de la Red Española de Compostaje: 6, 7, 8 y 9 de febrero de 2008. Barcelona: Red Española de Compostaje, p. 262-266. Ministerio de la Presidencia (2005). «Real Decreto 824/2005, de 8 de julio, sobre productos fertilizantes». Boletín Oficial del Estado (19 juliol), núm. 171, p. 25592-25669. Navarro, M.; Pujolà, M.; Soliva, M.; Garau, M. A. (1992). «Nitrogen mineralization study in compost». Acta Horticulturae 302: International Sympo­ sium on Compost Recycling of Wastes. Noble, R.; Coventry, E. (2005). «Suppression of soil-borne plant diseases with compost: A review». Biocontrol Science and Technology, núm. 15 (1) [febrer], p. 3-20. Nortcliff, S.; Amlinger, F. (2001). «N and C pools – what is their fate in compost amended systems?. Organic Matter – its importance in soil management». Applying compost: Benefits and needs: Seminar Proceedings. Brussels, 22-23 november 2001, p. 19-36. 30

001-120 Quaderns agraris 34.indd 30

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:00


ORBIT/ECN (2008). «Compost production and use in the EU». Tender No. J02/35/2006. 182 p. Santamaria, N. (1994). Estudi sobre el procés de mineralització del nitrogen d’un compost madur de residus sòlids en condicions de cultiu. Barcelona: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Santamaria, N.; Cros, P.; López, M.; Huerta, Ò.; Soliva, M. (2009). «Comportamiento del nitrógeno y del fósforo de un compost de residuos sólidos urbanos aplicado a suelos con distinto pH en pruebas en contenedor». Residuos, núm. 112, p. 22-29. Saña, J.; Soliva, M. (1985). «Necessitat d’una caracterització dels adobs orgànics». Quaderns Agraris, núm. 6, p. 7-22. — (1987). El compostatge: Procés, sistemes i aplicacions. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Smith, A.; Brown, K.; Ogilvie, S.; Rushton, K.; Bates, J. (2001). Waste management options and climate change: Final report to the European Commission. DG Environment. 224 p. Disponible en línia a: <http://ec.europa. eu/environment/waste/studies/pdf/climate_change.pdf>. Soliva, M. (1992). «Control de la qualitat del compost». A: Diputació de Barcelona. La gestió municipal dels residus sòlids urbans. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. (Estudis i Monografies; 16), p. 129-140. — (2001). Compostatge i gestió de residus orgànics. Barcelona: Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. 111 p. (Estudis i Monografies; 21) — (2006). «Generació i gestió de residus orgànics: paper de l’agricultura com a generadora i receptora». 1er Congrés sobre agricultura, alimentació i medi ambient. 2-3 febrer, ESAB-UPC Campus de Castelldefels. Soliva, M.; Bernat, C.; Gil, E.; Martínez, X.; Pujol, M.; Sabaté, J.; Valero, J. (2007). «Education and research related to organic waste management at agricultural engineering schools». International Journal of Sustainability in Higher Education, núm. 8 (2), p. 224-233. Soliva, M.; López, M.; Huerta, Ò. (2006). «Influencia de los materiales y la tipología de las plantas en la calidad del compost». A: Moral, R.; Boluda, R.; Abad, M.; Mormeneo, S. (ed.). Aspectos normativos, tecnológicos y medioambientales del compostaje: Ponencias invitadas a la 2ª Reunión Nacional de la Red Española de Compostaje (REC), Valencia, 25-27 octubre 2006, p. 109-121. Steffen, K. L.; Dann, M. S.; Fager, K.; Fleischer, S. J.; Harper, J. K. (1994). «Short-term and long-term impact of an initial large scale SMS soil amendment on vegetable crop productivity and resource use efficiency». Compost Science & Utilization, núm. 2 (4), p. 75-83. Termorshuizen, A. J.; Moolenaar, S. W.; Veeken, A. H. M.; Blok, W. J. (2004). «The value of compost». Reviews in Environmental Science & Bio/Tech­ nology, núm. 3 (4), p. 343-347. Weinfurtner, K. (2001). «Introduction. Plant Nutrition and Productivity. Is Compost a Competitive Fertiliser?». Applying compost: Benefits and needs: Seminar Proceedings. Brussels, 22-23 november 2001, p. 111-116. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 31

31

31/05/2013 11:41:00


Wong, B. (ed.) (2002). Compost maturity and nitrogen release characteristics in central coast vegetable production. California Integrated Waste Management Board. California Environmental Protection Agency. 62 p. Disponible en línia a: <http://www.ciwmb.ca.gov/Publications/>. Zucconi, F.; Pera, A.; Forte, M.; Bertoldi, M. (1981). «Evaluating toxicity of immature compost». Biocycle, núm. 22 (2), p. 54-57.

32

001-120 Quaderns agraris 34.indd 32

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:00


L’HORT DEL MONESTIR BUDISTA SAKYA TASHI LING. PARC NATURAL DEL GARRAF, 2010 Mònica Gómez Ferrero Agroecòloga

RESUM Aquest projecte sorgeix d’un conveni de col·laboració entre la Fundació de Monjos Budistes Sakya Tashi Ling i l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i s’emmarca dintre del Pla de Gestió del Monestir Budista Sakya Tashi Ling (Parc Natural del Garraf, desembre 2008), que proposa per al període 2010-2012 el disseny i la creació d’un hort sota el nom «2.1.2. Establiment d’activitats hortícoles amb criteris de permacultura» (p. 87). L’objectiu d’aquest projecte és, doncs, fer una primera observació i anàlisi de l’espai establint els principals punts forts i punts febles a treballar en aquest hort productiu i fer propostes per a l’optimització dels recursos existents sota els principis de la permacultura. Finalment, es realitza una primera proposta de disseny sobre plànol. Aquest hort està emmarcat dins d’un espai més ampli anomenat projecte Medinat, que actualment està en fase de creació i que pretén ser un referent estatal entre els espais que pertanyen a la iniciativa Delos, que forma part d’un grup de treball de la Comissió Mundial sobre Àrees Protegides de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), on es combinen una lectura més científica de la natura amb una lectura més espiritual d’aquesta. Paraules clau: hort, permacultura, budisme, el Garraf, agricultura natural, anàlisis, disseny. EL HUERTO DEL MONASTERIO BUDISTA SAKYA TASHI LING. PARC NATURAL DEL GARRAF, 2010 RESUMEN Este proyecto surge de un convenio de colaboración entre la Fundación de Monjes Budistas Sakya Tashi Ling y el ICTA (Instituto de Ciencia y TecCorrespondència: Mònica Gómez Ferrero. A/e: mzferrero@gmail.com.

QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 33-46   DOI: 10.2436/20.1503.01.20

001-120 Quaderns agraris 34.indd 33

33

31/05/2013 11:41:00


nología Ambiental) de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), y se enmarca dentro del Plan de Gestión del Monasterio Budista Sakya Tashi Ling (Parque Natural del Garraf, diciembre 2008), que propone para el periodo 2010-2012 el diseño y la creación de un huerto bajo el título «2.1.2. Establecimiento de actividades hortícolas con criterios de permacultura» (p. 87). El objetivo de este proyecto es, en consecuencia, hacer una primera aproximación y análisis del suelo y los elementos que van a formar parte de este espacio de producción hortícola, estableciendo los puntos fuertes y los puntos débiles del espacio y haciendo propuestas para optimizar los recursos según los principios de la permacultura. Finalmente, se realiza una primera propuesta de diseño en forma de plano. Este huerto está enmarcado dentro de un espacio más amplio llamado proyecto Medinat, que actualmente está en construcción, y que pretende ser un referente estatal entre los espacios pertenecientes a la iniciativa Delos, que forma parte de un grupo de trabajo de la Comisión Mundial sobre Áreas Protegidas de la UICN (Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza), donde se combinan una lectura más científica de la naturaleza con otra lectura más espiritual de ésta. Palabras clave: huerto, permacultura, budismo, Garraf, agricultura natural, análisis, diseño. THE ORCHARD OF THE SAKYA TASHI LING BUDDHIST MONASTERY. PARC NATURAL DEL GARRAF, 2010 ABSTRACT This project stems from a collaboration agreement between the Sakya Tashi Ling Buddhist Foundation and the ICTA (Institute of Environmental Science and Technology) of the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and is part of the Sakya Tashi Ling Buddhist Monastery Management Plan (Parc Natural del Garraf, December 2008) which proposes, for the period between 2010-2012, the design and execution of an orchard as indicated in: “2.1.2 Establishment of horticultural activities based on Permaculture criteria” (pg. 87). The aim of this project is therefore to make a first approach to soil and element conditions, as well as the first laboratory analysis, in order to detect the project’s strong and weak points and to make proposals to optimize the existing resources according to Permaculture principles. An initial design map is produced. This project is part of a wider project called the “Medinat Project” currently under construction, and which pertains to the Delos initiative, which is part of the WCPA (World Commission on Protected Areas) work group of the IUCN (International Union for the Conservation of Nature), combining a more scientific approach to nature with a more spiritual one. Keywords: orchard, Permaculture, Buddhism, Garraf, natural agriculture, analysis, design. 34

001-120 Quaderns agraris 34.indd 34

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:00


1. INTRODUCCIÓ Aquest projecte es realitza al Parc Natural del Garraf, concretament a la zona de la Plana Novella, un espai natural protegit actualment i poblat històricament per una colònia agrícola, construïda el 1885 per Pere Domènech, on es treballava principalment la vinya i els arbres fruiters. La finca (figura 1) se situa entre els municipis d’Olivella i Begues. L’extensió de la finca és de 136 ha i està situada a 276 metres sobre el nivell del mar (Romero-Lengua et al., 2008). Les dades pluviomètriques de les estacions properes de Begues i Sant Pere de Ribes ens mostren una pluviometria anual de 600 l/m2.1 Cal destacar que ens trobem en una zona plana rodejada de petites serres i del massís del Garraf. Concretament, la zona d’horta es troba sobre una dolina (Miño, 1998), és a dir, un petit esfondrament del terreny degut a l’activitat de descarbonatació de les roques eminentment calcàries del subsòl càrstic típic del Garraf. Les dolines s’han utilitzat històricament al Garraf com a zones de cultiu per la seva tendència natural a acumular sediments nutritius i aigua provinents d’altres zones més elevades. L’horta, concretament, té una extensió de 7.500 m2 i se situa a uns escassos 250 metres de l’edifici principal, el Palau Novella, on s’allotgen els hosFigura 1.  Situació general i delimitació del monestir Sakya Tashi Ling

Font: J. Romero-Lengua et al. (2008).

1.  Anuari de dades meteorològiques 2008. Estació de Begues i Sant Pere de Ribes. Servei Meteorològic de Catalunya. Disponible en línia a: <http://www.meteocat.com>. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 35

35

31/05/2013 11:41:01


Figura 2.  Mapa de distribució dels jardins Medinat

Font: Elaboració pròpia a partir d’un plànol cedit pel monestir budista.

tes i els monjos budistes. L’hort, com hem dit, forma part del projecte Medinat, acrònim que es descompon en meditació i natura (Fundació de Monjos Budistes Sakya Tashi Ling, 2008), a causa de l’objectiu actual de la comunitat budista que, davant d’una societat en crisi i força desconnectada de la natura, pretén generar espais de canvi on poder retrobar el benestar intern, l’equilibri i la felicitat. El projecte es divideix en dotze espais, i l’horta és la zona 4, també anomenada de transformació. Cadascuna de les zones té una funcionalitat diferent segons l’objectiu ambiental i espiritual que se li hagi assignat. L’horta conté una horta productiva, una horta didàctica, un taller de transformació i una aula. L’hort de Medinat pretén ser un espai on experimentar i observar les transformacions de la natura i ser didàctic per a totes aquelles persones que s’hi apropin.2 2. MATERIALS I MÈTODES S’han analitzat set elements associats i condicionants del disseny d’horta productiva i didàctica. Aquests són: la terra, l’aigua, l’aire, el sol, la flora, la fauna i les infraestructures. 2.  Propuesta filosófica y práctica sobre el continente y contenido de Medinat, document intern del monestir budista Sakya Tashi Ling. 36

001-120 Quaderns agraris 34.indd 36

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:01


Els mètodes usats han estat els següents: treball de camp, treball al laboratori, visites periòdiques, recerca bibliogràfica i treball d’oficina. Durant el treball de camp s’han recollit mostres de terra, d’aigua i de vegetació; s’han realitzat visites guiades al monestir, s’ha extret material fotogràfic, s’han realitzat entrevistes directes amb col·laboradors del projecte per tal d’aclarir dubtes i apropar-se a l’objectiu real del disseny; s’han consultat documents interns i mapes del monestir. El treball de laboratori ha consistit en assecatge, etiquetatge i anàlisi de mostres al laboratori d’edafologia i al laboratori de química de l’aigua de la UAB. S’ha fet una posterior discussió dels resultats amb professionals i docents. La recerca bibliogràfica ha estat extensa i s’ha fet en versió digital (sobretot de llibre de temàtiques recents i difícils d’aconseguir en paper) i en versió paper, que ha estat la majoritària. El material usat ha estat seleccionat per recomanacions directes de tutors i per bibliografia extreta de cursos relacionats amb la matèria, així com de persones que es dediquen professionalment al disseny en permacultura.3 El treball d’oficina ha estat el de transcripció de marc teòric, resultats analítics i treball amb AutoCAD per a l’elaboració dels mapes finals del disseny. Els materials utilitzats han estat seleccionats segons els objectius que es volien assolir: s’ha usat material de camp com bosses de tela per a la recol· lecció de flora circumdant, llibres d’identificació de flora, bosses de plàstic especials per a la recol·lecció d’aigua de la finca, llibreta de notes, etc. S’han emprat tot tipus de material de laboratori: vasos de precipitats, pipetes Pasteur, pipetes electròniques, sedassos (per la pedregositat del sòl), pH-metres, conductímetre (per la conductivitat elèctrica del sòl), calcímetre de Bernad (per al contingut de carbonats), sal de Mhor (per al contingut de matèria orgànica del sòl)), etc. S’ha fet servir tot tipus de material informàtic: programari (Word, PDF, Excel de taules, Internet, AutoCAD per al disseny) i tot tipus de material d’oficina. 3. RESULTATS Els resultats obtinguts els presentem en les següents taules distribuïdes en els set elements analitzats. Cada element ve seguit d’unes propostes de millora o aplicació directa a l’espai d’horta. 3.1.  El sòl, la terra a l’hort Ens trobem davant d’una terra força argilosa (il·lites) i amb tendència a la compactació, tot i la seva pedregositat natural formada per precipitacions 3. La permacultura és un sistema de disseny per a la creació d’ambients humans sostenibles (Mollison, 1994). QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 37

37

31/05/2013 11:41:01


secundàries de carbonats. El pH és marcadament bàsic i podria produir disminucions en la disponibilitat d’alguns nutrients (P, B, Co, Cu, Fe, Mn, Zn), tot i que és perfectament habitable per a les plantes pels seus alts continguts en calci, magnesi i molibdè. No tenim problemes d’excessiva salinitat ni ens trobem davant d’un sòl excessivament rentat segons la seva conductivitat elèctrica, i ens trobem en un sòl fèrtil, tot i que caldria augmentar el seu contingut de matèria orgànica si el volem fer servir per a usos productius. Taula I.  Resultats de l’anàlisi de terra Pedregositat

pH (H2O)

CE 25 °C

Carbonats

Corg

MO

30 %

8,31

0,13 dS/m

7,5 %

1,03 %

1,77 %

CE: conductivitat elèctrica; Corg: carboni orgànic; MO: matèria orgànica. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de laboratori.

Per solucionar els possibles problemes d’una terra massa argilosa i compactada i el pH elevat que ens podria dur a una falta de biodisponibilitat d’alguns nutrients presents al sòl, es proposa una aportació inicial important de matèria orgànica, ja sigui en forma de fems de cabra, ovella, burro i/o compost i restes vegetals diverses. Per saber la quantitat de fems que volem afegir per unitat de superfície, en primer lloc, calculem el carboni orgànic present en l’actualitat al nostre sòl. Tenint en compte el carboni orgànic present, la pedregositat i la densitat aparent d’un sòl argilós, el contingut és d’1,87 kg Corg/m2. En segon lloc, calculem el carboni orgànic que volem que hi hagi. Usant 1,30 kg de carboni orgànic per 100 kg de terra fina d’un sòl productiu estàndard (Porta et al., 1999) i tenint en compte els 20 cm de sòl que acostuma a utilitzar un cultiu hortícola, el contingut desitjat és de 2,36 kg Corg/m2. Restant ambdós valors, obtenim el carboni orgànic que hi hem d’afegir: 0,49 kg Corg/m2. Obtenim una dada més pràctica mitjançant consideracions sobre fems (consideració que el 50 % és humitat i que tenen un contingut del 30 % de Corg sobre fem sec): 3,26 kg de fems/m2. Tenint en compte que l’extensió de la zona d’horta hàbil per al cultiu serà de 7.500 m2, els quilos totals de fems que hi hem d’aportar són: 24.450 kg de fems. Per tant, si volem millorar les condicions edafològiques (estructurals, químiques i biològiques) tot donant una millor estructura al sòl, millorant la retenció d’humitat i la disponibilitat de nutrients (per a la formació de com38

001-120 Quaderns agraris 34.indd 38

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:01


plexos argilohúmics) del sòl, hi haurem d’afegir 24,5 tones de fems repartides per tota l’extensió de l’hort. 3.2.  L’aigua a l’hort Per a qüestions ambientals, com són el valor de potabilitat de l’aigua de boca i el cost energètic associat, i tècniques, com són les obstruccions de tubs de reg per degoteig per la precipitació de minerals de calç i les obstruccions per fongs i algues que es poden reproduir a causa dels nutrients, es decideix que la millor opció en el nostre context és utilitzar recollida de pluvials. Taula II.  Comparativa entre aigües de diferents orígens per al reg, depenent del moment del cicle en què es trobin Mineralització (salinitat)

Duresa

Nutrients (nitrats)

pH

Pluvials

baixa-nul·la

baixa-nul·la

baixa-nul·la

5,6

De boca

mitjana-alta (1.421,0 µS/cm)

elevada (238,6 mg/l CaCO3)

42,2 mg/l

7,5

Font: Elaboració pròpia a partir de diversos documents publicats en l’obra Fitxa de caracterització, anàlisi de pressions, impactes i anàlisi, masses d’aigua subterrànies de Catalunya, aqüífer de les calcàries juràssico-cretàciques del Garraf (2003), ACA, Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Aproximadament, la magnitud de litres d’aigua que requereix cada metre quadrat de l’hort serà de 100 l/m2 a l’any, calculada a partir de les dades cedides de finques circumdants. Per tant, si tenim en compte l’extensió de l’hort (7.500 m2) i la pluviometria anual de la zona (600 l/m2 a l’any), obtenim, amb un càlcul simple, la superfície de captació que necessitem: 1.250 m2 de superfície de captació. La superfície de captació prevista per a la finca en el pla de gestió és de 1.816 m2 (Martínez, Díez i Martínez, 2010, p. 32), motiu pel qual, un cop coberta la demanda de l’hort, encara en quedaria un terç per a altres usos: animals, reg d’altres espais verds, neteja, etc. Els càlculs fets sobre plànol ens indiquen pendents d’un 3 % de mitjana, fet que resulta òptim per a la circulació de l’aigua des de la superfície de captació fins a l’hort i cosa que fa més viable la recollida i el reg amb pluvials. 3.3.  L’aire i les radiacions a l’hort L’eina més adequada per a realitzar una analítica de la contaminació quí­ mi­ca de l’aire hauria estat una capa SIG (sistema d’informació geogràfica) modelitzada a partir dels punts d’immissió de contaminants disponibles a QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 39

39

31/05/2013 11:41:01


través de la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica). Al Parc Natural del Garraf no trobem cap punt d’immissió. Tot i tenir dades de tres nuclis de població propers (Vallcarca, Cubelles i Vilanova i la Geltrú), es tractaria d’una anàlisi molt localitzada de la contaminació que no ens permet fer extrapolacions fiables. D’altra banda, si ens fixem en les radiacions, la mesura directa de les radiacions no s’ha pogut realitzar per falta d’instruments adequats, motiu pel qual s’ha realitzat una anàlisi qualitativa de la radiació natural i la radiació artificial amb els següents resultats: la radioactivitat natural (o radiació de fons) té dos orígens principals: la radiació còsmica i la radiació natural terrestre. Aquesta representa entre un 45 % i un 65 % de la radiació total que rep una persona en el seu dia a dia i és pràcticament inevitable i natural. La radioactivitat mundial de fons mitjana resulta de 2,4 mil·liSieverts (mSv) a l’any. Podem observar, més concretament, la radioactivitat natural terrestre dels diferents materials de substrats geològics diferents depenent dels isòtops que formen les seves estructures. Taula III.  Comparació de la radioactivitat natural de diversos materials geològics Tipus de substrat

mSv/any4

margues

0,3-0,4

calcàries

0,7-0,9

argiles

1-1,2

granits

1,6-2,5

Font: Requejo (1998).

En situar-nos en un terreny eminentment calcari, però amb un sòl argilós a la capa superficial, podem suposar que ens trobarem entre els 0,7 i els 1,2 mSv/any (aproximadament la meitat de la radioactivitat de fons total). La radioactivitat artificial sol provenir de causes mèdiques (radiografies), centrals nuclears, materials de construcció, línies d’alta tensió, aparells electrònics (televisió, pantalla del portàtil, detectors de fum, etc.). A la nostra àrea d’estudi, ens trobem amb dues línies elèctriques que travessen la totalitat de la finca de nord-est a sud-oest. Es tracta d’una línia d’alta tensió (110-132 kV) i una altra de mitjana tensió (66 kV). La tensió directament a sota de les línies pot arribar a ser de 110.000-132.000 V/m, en el cas de l’alta tensió, i d’uns 66.000 V/m, en el cas de la mitjana. No obstant això, la radiació se4.  mSV/any són unitats de dosi equivalent que, a diferència de la dosi absorbida, té en compte els efectes biològics dels diferents tipus de radiacions. 40

001-120 Quaderns agraris 34.indd 40

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:01


gueix un quadre de distribució inversament proporcional al quadrat de la distància, motiu pel qual, a partir de 110-120 metres de distància de la línia d’alta tensió, i a partir de 66 metres de la de mitjana tensió, les pertorba­ cions electromagnètiques són ja gairebé imperceptibles amb aparells de detecció electromagnètica (Requejo, 1998). Com que la zona de l’hort es troba a 275 metres d’aquestes línies, les pertorbacions electromagnètiques no haurien de suposar més molèstia que la que puguin causar a la flora i la fauna de l’entorn (sobretot en algunes espècies d’aus). 3.4.  Sol i ombra a l’hort Com que en el disseny de l’hort hi ha d’haver elements tals com un taller de transformació i una aula educativa, s’ha fet un càlcul aproximat de la distància a la qual s’haurien de trobar les infraestructures i els arbres de l’hort per tal de no produir ombres excessives a la zona de cultius. Per al càlcul de la distància entre infraestructures, s’ha utilitzat la següent fórmula que determina la distància mínima (d ) entre dues construccions que assegura un mínim de quatre hores de sol entorn al migdia del solstici d’hivern. d = h/tan(61° – latitud) Suposant que els arbres tindran una mitjana de 2 metres d’alçada i que les dues construccions d’una sola planta faran 4 metres, i prenent com a xifra aproximada els 41° nord, ens surten unes distàncies aproximades de 5,5 metres per als arbres i 11 metres de distància per a les infraestructures respecte als cultius més propers, resultat que ha estat tingut en compte en el disseny final sobre plànol. 3.5.  La flora de l’hort La flora actual que s’observa a l’interior de l’hort es detalla a la taula iv. Per tant, podem concloure que ens trobem davant un llistonar (o fenassar) amb llentiscle i alguns exemplars de margalló i càrritx (Panadera i Romo, 1998). La implicació que té aquest fet a l’hort és que, davant d’una espècie protegida com és el margalló (Chamaerops humilis), n’haurem de conservar els exemplars que hi trobem adaptant l’hort a la seva presència. 3.6.  Fauna a tenir en compte a l’hort S’especifica la fauna que hem de potenciar i la que hem de tractar de controlar per poder tenir una bona activitat hortícola. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 41

41

31/05/2013 11:41:01


Taula IV.  Recol·lecció de mostres i identificació realitzada a camp amb la tutorització de Martí Boada i Juncà Espècies herbàcies Nom científic

Nom comú

A destacar

Brachypodium fenicoides

Llistó o fenàs

Recobreix un 60 % del terreny.

Seudum psediformis

Crespinell, arròs de bruixa, arròs de pardal

Usat per a la fabricació de ratafia.

Asparagus officinalis

Esparreguera

Molt de vigor, comestible.

Euphorbia serrata

Lleteresa

D’un verd clar característic, amb propietats medicinals.

Dorycnium hirsutum

Botja peluda

Alta combustibilitat.

Rubus ulmifolius

Esbarzer

Comú en zones alterades, el seu fruit és comestible.

Ampelodesma mauritanica Càrritx

Ben adaptat al Mediterrani.

Phoeniculum vulgare

Fonoll

La varietat hortícola del fonoll forma un bulb d’un gust molt atractiu per al consum humà.

Inula viscosa

Olivarda

Molt freqüent a les vores dels camins. Espècies arbustives

Nom científic Pistacea lentiscus

Nom comú Llentiscle

A destacar Es troba recobrint gran part de l’extensió juntament amb el fenàs i l’ullastre.

Espècies arbòries Nom científic

Nom comú

A destacar

Prunus sp.

Prunera

Ens indica que antigament a la zona d’estudi es cultivava.

Olea europea sp. sylvestrs

Ullastre, olivera borda o L’aparença de l’ullastre és arbustiva i espinosa; és silvestre força abundant.

Pinus halepensis

Pi blanc

En trobem exemplars puntuals.

Prunus amygdalus var: dulcis

Ametller

Ens indica que antigament a la zona d’estudi es cultivava. Espècies de palmera

Nom científic Chamaerops humilis

42

001-120 Quaderns agraris 34.indd 42

Nom comú Margalló

A destacar Única palmera autòctona a tot Europa. Ens trobem al seu límit de distribució septentrional.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:01


Les espècies de fauna que hem de controlar per evitar danys en la producció són: mamífers fitòfags com el porc senglar (Sus scrofa) (Banal, Fuentes, Mallada i Solé, 2010) i el conill (Oryctolagus cuniculus), motiu pel qual es proposen mètodes físics de control com la instal·lació de tanques que els impedeixin el pas; gastròpodes com els cargols i els llimacs molt comuns i predadors de fulla verda, motiu pel qual hem d’evitar de generar-los un clima favorable (disminuint les herbes adventícies humides idònies per al seu cicle de vida); insectes com l’eruga de la col, els pugons, l’escarabat de la patata, l’aranya roja, etc.; alguns fongs causants del míldiu i l’oïdi són molt comuns i cal conèixer bé el seu cicle de vida per detectar-los i controlar-los adequadament (Bueno, 2006). En canvi, cal potenciar els organismes que realitzen tasques optimitzadores de l’activitat de l’hort, com pol·linitzadors (abelles), predadors (marietes i coccinèl·lids), parasitoides (vespes, mosques i coleòpters) i espècies enginyeres (micorizes i cucs de terra al sòl) (Altieri i Nicholls, 2005). Hem de potenciar la presència d’aquestes espècies oferint hàbitats adients per a la seva reproducció, de manera que l’hort es beneficiï de la seva presència. 3.7.  Les infraestructures i els materials de l’hort Les infraestructures i els materials que es proposen, donades les característiques i els requeriments de l’horta de la zona 4 dels jardins Medinat amb permacultura, són: a.  Sistema de reg per degoteig autocompensat (per a una menor despesa d’aigua). b.  Bancals de terra o cavallons (140 × 100 × 30 cm) amb passadissos de 50 cm. c.  Utilització d’un jaç protector (o cobertura vegetal) de palla, fulles de pi, compost, etc. d.  Tècniques de bioconstrucció (pedra seca) i bioclimatisme per a l’aula i el taller. e.  Ús d’arbres autòctons o naturalitzats adaptats amb pocs requeriments hídrics i aprofitables per al consum animal o humà (oliveres, pruneres, ametllers, garrofers i figueres). f.  Ús de varietats hortícoles tradicionals (carxofes, préssec de l’Ordal, raïm de vinya malvasia, etc.). g.  Creació d’una bassa i un clos tallafoc per augmentar la biodiversitat i prevenir incendis. h.  Tanca elèctrica de doble fil per a senglars. i.  Pèrgoles, espirals d’aromàtiques, latrina seca, galliner, compostador, molí de vent, etc. (Mollison, 1994).

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 43

43

31/05/2013 11:41:02


4. CONCLUSIÓ Finalment, i per ubicar tots els resultats empírics de manera cronològica en el procés de disseny de l’hort, s’adjunta la cronologia de preparació que és força aclaridora. 1)  Desbrossada general. Es mantindran els exemplars de margalló i els fruiters de les vores dels camins. 2)  Llaurada i despedregada. Es pot fer amb arada i animals de tir i aixades. Traurem les pedres més voluminoses i les apartarem per a fer un jaç protector (mulch) per als fruiters. 3)  Instal·lació del sistema de reg i de la xarxa de camins. S’instal·larà el sistema de reg general soterrat. Es marcaran i aplanaran els camins. 4)  Creació dels bancals. Amb la terra dels camins (0,50 m) es crearan els bancals d’1,40 m d’ample i 30 cm d’alt. 5)  Aportació inicial de matèria orgànica. Amb camions de 5 t que puguin accedir a la zona d’horta, es transportaran les 25 t de fems de cabra, ovella o burro inicials. 6)  Desherbatge, instal·lació del sistema de reg secundari i creació del jaç protector. Es trauran les males herbes que hagin pogut néixer i instal·larem els tubs de degoteig a cada bancal. Es poden tirar fins a 50 o 60 metres de tub des del reg principal. Ens proveirem de material per a fer el jaç protector. 7)  Instal·lació d’infraestructures i sembra. S’instal·laran l’hivernacle i la caseta d’eines, i es pot procedir a la sembra d’hortalisses i de fruiters de varietats locals. Per acabar, s’adjunta el disseny final de l’espai de l’hort tenint en compte els resultats obtinguts de l’anàlisi realitzada i totes les propostes fetes de cara a l’hort permacultural (figura 3). 5. AGRAÏMENTS M’agradaria fer especial menció a Martí Boada i Juncà, gran divulgador científic d’aquest país i gran mestre i professor, tant de l’acadèmia com de la vida. Voldria agrair, també, la col·laboració indispensable de Jamyang Rinchen i de Carlos Ruiz, gràcies als quals l’accés al monestir va ser ple d’experiències enriquidores i copsadores. També vull donar les gràcies per aquest projecte a Oriol Ortiz, per la seva paciència al laboratori, i a Julián Cabanillas, per la seva exhaustiva revisió dels plànols. I a molts altres pagesos i persones que m’han ofert els seus coneixements i la seva saviesa. A tots i totes, desitjo que el gaudiu.

44

001-120 Quaderns agraris 34.indd 44

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:02


Figura 3.  Disseny final proposat per a l’hort del monestir dissenyat amb principis de permacultura i tenint en compte les peculiaritats de la zona estudiada

Font: Elaboració pròpia.

BIBLIOGRAFIA Agència Catalana de l’Aigua (2003). Fitxa de caracterització, anàlisi de pressions, impactes i anàlisi, masses d’aigua subterrànies de Catalunya, aqüífer de les calcàries juràssico-cretàciques del Garraf. ACA; Departament de Medi Ambient i Habitatge. Altieri, M.; Nicholls, C. (2005). Manage insects on your farm: A guide to ecological strategies. Beltsville: Sustainable Agriculture Network. Anuari de dades meteorològiques 2008. Estació de Begues i Sant Pere de Ribes. Servei Meteorològic de Catalunya: <http://www.meteocat.com>. Banal, S.; Fuentes, S.; Mallada, L.; Solé, M. (2010). Anàlisi i diagnosi ambiental de la dinàmica del porc senglar (Sus scrofa) al Parc del Garraf. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Bueno, M. (2006). El huerto familiar ecológico. 5a ed. Barcelona: Integral. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals. Parc del Garraf. Disponible en línia a: <http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=10& Submit=Anar>. Fundació de Monjos Budistes Sakya Tashi Ling (2008). Los monjes budistas de QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 45

45

31/05/2013 11:41:02


Sakya Tashi Ling, miembros de la UICN, presentan el proyecto Medinat, el jardín sagrado del Garraf. Barcelona. Martínez, A.; Díez, S.; Martínez, A. (2010). Gestió dels recursos hídrics del Monestir Budista Sakia Tashi Ling. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Miño, À. (1998). Guia del Parc Natural del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Mollison, B. (1994). Introducción a la permacultura. Tyalgum (Austràlia): Tagari. Panadera, J. M.; Romo, À. (1998). «Les variacions espacials de les plantes i la vegetació entre la cala Ginesta i el pic del Martell». III Trobada d’Estudiosos del Garraf. Diputació de Barcelona. Porta, J. [et al.] (1999). Edafología: Para la agricultura y el medio ambiente. 2a ed. Madrid: Mundi-Prensa. Requejo, C. M. (1998). Estrés de alta tensión: Contaminación electromagnética. Barcelona: Didaco. Romero-Lengua, J. [et al.] (2008). Pla de gestió de l’entorn del monestir Sakya Tashi Ling. Barcelona. Tashi Dorje Rinpodre, Jamyang. Propuesta filosófica y práctica sobre el continente y contenido de Medinat. Document intern del monestir budista Sakya Tashi Ling. Cedit per Jordi Gómez.

46

001-120 Quaderns agraris 34.indd 46

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:02


EL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA

Joan Anglès Sedó Doctor enginyer agrònom Responsable de Regadius del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya

RESUM Catalunya és un país petit, predominantment forestal i amb una elevada densitat de població, de manera que la superfície agrícola utilitzada (SAU) per habitant és molt reduïda. Tenint en compte la importància de la ramaderia intensiva, resulta que la producció agroalimentària de productes no transformats està situada molt per sota del seu consum, amb una taxa de cobertura de la balança comercial d’aquests productes per sota del 45 % de mitjana anual. Donades les restriccions en la disponibilitat d’aigua de pluja durant els mesos d’estiu, així com la seva variabilitat interanual, típiques del clima mediterrani, que afecta gran part de la superfície conreada de Catalunya, en secà, la varietat de cultius possibles i les productivitats esperades són molt limitades. A causa d’això, tradicionalment, els agricultors han construït infraestructures per a la distribució d’aigua, sobre la base de sèquies en terra, en les zones planes, properes als rius, dominades topogràficament i aptes per al regadiu. Aquests regadius tradicionals tenen una baixa eficiència en el transport, la distribució i l’aplicació de l’aigua als cultius que es pot millorar mitjançant la seva modernització. El regadiu ha estat, tradicionalment, el principal motor de desenvolupament del medi rural. Al voltant de les zones regables s’han implantat multitud d’activitats econòmiques que han propiciat el manteniment de la població rural, mentre que a les zones de secà s’ha produït, a través dels anys, un constant descens i envelliment de la població rural.

Correspondència: Joan Anglès Sedó. Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614. 08007 Barcelona. Tel.: 933 046 700. A/e: jangles@gencat.cat. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 47-62   DOI: 10.2436/20.1503.01.21

001-120 Quaderns agraris 34.indd 47

47

31/05/2013 11:41:03


Per tot això, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM) considera prioritària la política de regadius amb els objectius següents: —  millorar el grau d’autosubministrament de productes alimentaris —  augmentar l’eficiència en la utilització de l’aigua de reg —  afavorir l’equilibri territorial i, conseqüentment, prevenir la degradació del medi rural Amb aquesta finalitat, ha redactat el Pla de Regadius de Catalunya, que té per objecte la modernització de 175.000 ha de regadius tradicionals i la implantació de 115.000 ha de nous regadius d’alta eficiència en el període 2008-2020. Paraules clau: consum d’aigua, producció d’aliments, nous regadius, modernització de regadius, eficiència de reg. EL PLAN DE REGADÍOS DE CATALUNYA RESUMEN Catalunya es un país pequeño, predominantemente forestal y con una elevada densidad de población, de forma que la superficie agrícola utilizada (SAU) por habitante es muy reducida. Teniendo en cuenta la importancia de la ganadería intensiva, resulta que la producción agroalimentaria de productos no transformados está situada muy por debajo de su consumo, con una tasa de cobertura de la balanza comercial de dichos productos por debajo del 45 % de media anual. Dadas las restricciones en la disponibilidad de agua de lluvia durante los meses de verano, así como su variabilidad interanual, típicas del clima mediterráneo que afecta a gran parte de la superficie cultivada de Catalunya, en secano, la variedad de cultivos posibles y las productividades esperadas son muy limitadas. Debido a ello, tradicionalmente los agricultores han construido infraestructuras para la distribución de agua, en base a acequias en tierra, en las zonas llanas, próximas a los ríos, dominadas topográficamente y aptas para el regadío. Estos regadíos tradicionales tienen una baja eficiencia en el transporte, la distribución y la aplicación del agua a los cultivos, la cual se puede mejorar mediante su modernización. El regadío ha sido tradicionalmente el principal motor de desarrollo del medio rural. Alrededor de las zonas regables se han implantado multitud de actividades económicas que han propiciado el mantenimiento de la población rural, mientras que en las zonas de secano se ha producido a través de los años un constante descenso y envejecimiento de la misma. 48

001-120 Quaderns agraris 34.indd 48

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:03


Por todo lo expuesto, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM) considera prioritaria la política de regadíos con los objetivos siguientes: —  mejorar el grado de autoabastecimiento de productos alimentarios —  aumentar la eficiencia en la utilización del agua de riego —  favorecer el equilibrio territorial y, consecuentemente, prevenir la degradación del medio rural Con esta finalidad, ha redactado el Plan de Regadíos de Catalunya, que tiene por objeto la modernización de 175.000 ha de regadíos tradicionales y la implantación de 115.000 ha de nuevos regadíos de alta eficiencia en el período 2008-2020. Palabras clave: consumo de agua, producción de alimentos, nuevos regadíos, modernización de regadíos, eficiencia de riego. THE IRRIGATION PLAN OF CATALONIA ABSTRACT Catalonia is a small, predominantly forested country, with a high population density, hence the used agricultural surface (UAS) per inhabitant is small. Considering the importance of intensive farming, the production of unprocessed agro-alimentary products is much lower than the consumption thereof, with a coverage rate of the balance of trade below 45% by way of annual mean. Given the constraints on rainwater availability during the summer months and its interannual variability, typical of the Mediterranean climate and which affects a large part of farmed area in Catalonia, the variety of possible crops and expected yields are very limited in non-irrigated lands. For this reason, farmers have traditionally built infrastructures for water distribution, based on irrigation ditches in the ground, built in flat areas near rivers and which are topographically suitable for irrigation. These traditional systems are under-efficient in terms of the transport, distribution and application of water to crops, and better results could be obtained if these infrastructures were modernised. Irrigation has traditionally been the main driving force of rural development in Catalonia. Many economic activities have been implemented around the irrigated zones, helping to maintain the rural population. On the contrary, there has been a constant decrease and aging of the population in dry farming areas. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 49

49

31/05/2013 11:41:03


For all these reasons, the Department of Agriculture, Livestock, Fisheries, Food and the Environment of the Government of Catalonia (DAAM) regards irrigation policy as a high-priority matter, pursuing the following main objectives: —  improve the degree of self-supply of food products —  increase efficiency in the use of irrigation water —  curb rural depopulation and consequently prevent the degradation of the rural environment. To this end, the Irrigation Plan of Catalonia has been drafted. This project provides for the modernization of 175,000 ha of traditional irrigated land and the implantation of 115,000 ha of new high-performance irrigated land in the 2008-2020 period. Keywords: water consumption, food production, new irrigated land, irrigation modernization, irrigation efficiency. 1. INTRODUCCIÓ 1.1.  Principals característiques de l’agricultura a Catalunya Pel que fa a altres comunitats del seu entorn, Catalunya es caracteritza per les peculiaritats següents: El territori és majoritàriament forestal. En efecte, Catalunya té una superfície geogràfica de 3.210.654 ha, de les quals aproximadament només una tercera part és de superfície conreada (1.166.000 ha). Aquesta característica la situa entre els països més forestals d’Europa. La superfície de regadiu és de 309.000 ha, que representa el 26 % de la SAU (superfície agrícola utilitzada). Aquest percentatge és superior al de la mitjana d’Espanya, que està al voltant del 15 %, però la superfície regable disponible per cada mil habitants a Catalunya és de 42 ha, mentre que en el conjunt d’Espanya és de 72 ha. Té una elevada densitat de població. La població està al voltant de 7.500.000 habitants, per la qual cosa, la SAU dividida entre els habitants és d’uns 1.500 m2/habitant, és a dir, la superfície d’un camp de futbol a repartir entre 6,5 persones. Aquesta superfície és unes quatre vegades inferior a la mitjana espanyola. La meitat meridional de Catalunya, on es troben la major part de les terres de cultiu, té un clima típicament mediterrani, amb una distribució de 50

001-120 Quaderns agraris 34.indd 50

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:03


temperatures que permet el desenvolupament d’una gran varietat de cultius amb elevades produccions si es disposa d’aigua de reg a l’estiu, mentre que, en secà, les possibilitats dels cultius i els rendiments esperats són molt limitats. La productivitat del regadiu és d’unes set vegades la del secà i aquesta relació encara pot augmentar de manera considerable en els regadius moderns, mitjançant la intensificació dels cultius. La població activa agrària és d’unes 60.000 persones, que representa menys de l’1,7 % de la població total activa, que és una proporció per sota de la meitat de la mitjana espanyola. La balança comercial agroalimentària de Catalunya és deficitària. La taxa de cobertura (exportacions/importacions) ha anat augmentant en els últims anys fins a situar-se el 2010 en el 84 %, però si considerem únicament els productes no transformats, la taxa de cobertura està per sota del 45 %. 1.2.  La gestió de l’aigua en l’agricultura La magnitud del dèficit hídric durant els mesos d’estiu justifica que a Catalunya l’aigua constitueixi el principal factor determinant de la producció agrícola. Si observem el mapa de les isohietes (zones amb igual nivell de pluviometria) i el de les àrees regades (figura 1), es pot constatar que el reg compensa aquest dèficit. Els regadius utilitzen el 73 % de l’aigua que es consumeix a Catalunya. Ara bé, cal fer les següents consideracions: Els agricultors, tant de secà com de regadiu, gestionen, també, l’aigua de pluja, que recullen els camps de cultiu. Podem observar com tradicionalment, i generació rere generació, s’han realitzat diferents actuacions per al seu òptim aprofitament, per exemple, la construcció de murs de pedra seca en terrenys en pendent i l’anivellament de terres per tal d’emmagatzemar l’aigua de pluja en el sòl que es posa a disposició de les plantes a mesura que la van necessitant. La majoria de les operacions de cultiu tenen per objecte la gestió de l’aigua per tal de posar-la a disposició dels conreus i obtenir les màximes produccions comercials, sigui mitjançant els treballs del sòl per facilitar la infiltració de l’aigua al terreny, per reduir l’evaporació i per eliminar les males herbes, o també mitjançant la poda, l’aclarida dels fruits, etc. El volum d’aigua de pluja que anualment gestionen els agricultors, tal com veurem després, és molt superior al que es deriva per als regadius, aspecte fonamental per a la producció d’aliments. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 51

51

31/05/2013 11:41:03


Figura 1.  Implantació del regadiu a Catalunya i zones àrides

Font: Regs de Catalunya, SA (Regsa).

Cal ressaltar que els agricultors són només els gestors de l’aigua de pluja i de reg, que utilitzen per produir els aliments que posen al servei de la societat que és, en definitiva, qui els consumeix. 1.3.  Breu història dels principals regadius de Catalunya Des de temps immemorial, a Catalunya s’han construït infraestructures de regadiu en les zones planes situades al costat dels rius. Els regadius més antics es remunten a l’època dels romans i especialment a la dels àrabs. Tradicionalment, la distribució de l’aigua s’ha realitzat mitjançant xarxes de canals i de sèquies fetes de terra, manualment, que transporten l’aigua aprofitant la força de la gravetat cap a zones dominades situades topogràficament a cotes per sota del punt de captació. 52

001-120 Quaderns agraris 34.indd 52

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:03


En el mapa de la figura 2, es mostra la distribució de les diferents zones regables agrupades en zones amb regadius actuals, zones amb regadius en execució i zones amb regadius en planificació. Els regadius tradicionals de Catalunya van ser promoguts per iniciativa privada. Al segle xii, Ramon Berenguer IV va atorgar la concessió al canal de Pinyana. També són d’aquesta època els regadius dels torrents de Valls. Al segle xiii, el bisbe Berenguer va fer el repartiment de les aigües del riu Sénia. Al segle xiv es va construir la sèquia de Manresa un cop autoritzada pel rei Pere III. Al segle xv es van construir els canals del rec del Molí de Pals i el de Sentmenat al Baix Ter. Al segle xix es van construir els canals de l’esquerra i de la dreta del riu Llobregat, els canals d’Urgell, el canal d’Olla i Segalés al marge dret del riu Segre i el canal de la dreta de l’Ebre. A començaments del Figura 2.  Zones regables i estat d’execució

Font: DAAM.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 53

53

31/05/2013 11:41:04


segle xx es van construir el canal del marge esquerre de l’Ebre, el pantà de Riudecanyes i el canal d’Aragó i Catalunya. En el primer terç del segle xx es van construir les primeres impulsions d’aigua amb bombament, que van permetre regar zones situades a cotes superiors als punts de captació, entre les quals cal destacar els regadius de la comunitat de regants de Tremp i els de les comunitats de regants de la Ribera d’Ebre (Benissanet, Ascó, Vinebre, Ginestar, Móra la Nova, Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, etc.). Després de la Guerra Civil, l’Estat, mitjançant actuacions en grans zones regables, va incrementar sensiblement els regadius, de manera que a Espanya es va passar d’1.500.000 ha de reg el 1940 a 2.800.000 ha el 1980. Durant aquest període, a Catalunya només es van transformar unes 16.000 ha de nous regadius a la Muga (5.500 ha), un sector de reg a la zona regable de l’embassament dels Guiamets (350 ha), la xarxa de reg de la comunitat de regants de l’Alt Urgell al voltant de Tàrrega (que no es va arribar a consolidar per la precarietat de la concessió d’aigua) i les zones de colonització del Poblenou del Delta (1.125 ha) i del canal d’Aragó i Catalunya a la comarca del Segrià (9.000 ha). A la dècada dels vuitanta, la Generalitat de Catalunya realitza importants actuacions en matèria de regadius, entre les quals cal destacar les modernitzacions de les comunitats de regants de la Ribera d’Ebre, mitjançant un conveni amb la Diputació de Tarragona (Móra la Nova, de 270 ha; Sant Jaume de la Torre de l’Espanyol, de 490 ha; Benissanet, de 360 ha, i l’ampliació del reg d’Ascó a la zona 2, de 450 ha), i la posada en marxa del revestiment dels canals i de les sèquies principals del delta de l’Ebre, d’acord amb la Llei 18/81, que va permetre el transvasament de cabals estalviats, per a l’abastament de les indústries i usos domèstics dels municipis de la província de Tarragona. En aquesta dècada, també es realitzen obres de nous regadius, entre els quals podem destacar el de la zona regable de la conca del riu Montsant (2.300 ha), el reg amb aigües regenerades de Reus de la comunitat de regants del Molinet (340 ha), el reg del Pinell de Brai (790 ha) i el del Molar (80 ha). A partir de la publicació de la Llei 5/1990 de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya, l’Administració catalana inicia un ambiciós programa de construcció de nous regadius i de modernització de regadius tradicionals. Es crea l’empresa de la Generalitat Regs de Catalunya SA (Regsa), a la qual s’encarrega la redacció dels estudis i projectes i la construcció de les grans infraestructures de reg. Entre els nous regadius realitzats a través de Regsa finalitzats o en estat avançat d’execució, cal destacar el de Freginals (750 ha), Garrigues sud (10.600 ha), Algerri-Balaguer (7.600 ha), Rasquera i el Perelló (1.300 ha), 54

001-120 Quaderns agraris 34.indd 54

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:04


zona oriental de la Terra Alta (9.000 ha), Segrià sud (7.000 ha), l’Albi (340 ha), nous regadius de Flix a la Ribera d’Ebre (1.000 ha), estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de la Sénia (355 ha), l’Espluga Calba (153 ha), l’ampliació del Molinet de Reus (94 ha) i EDAR de Blanes (60 ha). Entre els regadius modernitzats amb xarxes de reg de pressió a través de Regsa, tenim el Progrés de Vinebre (268 ha), Ginestar (635 ha), les Planes i Aixalelles de Flix (257 ha) i el Vilosell (108 ha). Amb la publicació del Reial decret 329/2002, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Nacional de Regadius (PNR), i el Reial decret 1725/2007, pel qual s’aprova el Pla de Xoc, s’han realitzat importants obres de modernització de regadius amb cofinançament de l’Estat a través de les empreses estatals Tragsa i Seiasa. Entre les actuacions de modernització mitjançant la instal·lació de xarxes de reg de pressió incloses en el PNR i en el Pla de Xoc, cal destacar la del pantà de Riudecanyes (1.900 ha), la del pantà dels Guiamets (1.900 ha), diverses actuacions a la Ribera d’Ebre (1.077 ha), en diferents comunitats de base del canal d’Aragó i Catalunya (7.578 ha), en comunitats de regants del Baix Segre (326 ha), a la comunitat de regants del canal de Pinyana a Alcarràs (1.530 ha), el rec dels Quatre Pobles a l’Alt Urgell (535 ha) i a la comunitat de regants de Vilasec-Cogoll d’Alcover (190 ha). Així mateix, s’han realitzat importants obres de modernització d’infraestructures de regulació i de conducció d’aigua per gravetat al canal d’Aragó i Catalunya, canals d’Urgell, delta de l’Ebre, Baix Ter i Muga. L’any 2002 es crea l’empresa pública Regsega per tal de dur a terme les obres de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues, les obres del qual es van iniciar el 2004 i que, amb una superfície prevista de 70.150 ha, constitueix la infraestructura més important de les que s’estan executant actualment. L’any 2006, a través de Regsa, es van començar les obres del regadiu Xerta-Sénia, de 16.480 ha. També s’han adjudicat les obres de la captació i impulsió de l’Aldea-Camarles, de 4.879 ha, i la xarxa de distribució del regadiu d’Oliana, que forma part del pla de regadius de compensació de l’entorn de l’embassament de Rialb, de 3.361 ha. Aquestes obres, juntament amb el Segarra-Garrigues, són les grans actuacions de nous regadius que s’aniran realitzant durant els propers anys. Respecte a la modernització de regadius, han començat les obres de modernització i ampliació dels regadius de la conca de tremp, de 4.634 ha; es preveu iniciar properament la modernització del reg de Valls, de 360 ha, i continuar les actuacions d’entubament de les xarxes de reg per gravetat del delta de l’Ebre, de 27.000 ha, i del Baix Ter, de 8.000 ha. També s’estan redactant projectes per modernitzar les comunitats de base del canal d’AraQUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 55

55

31/05/2013 11:41:04


gó i Catalunya que encara resten pendents i per a la modernització de les zones regables dels canals d’Urgell, de 75.000 ha, i del canal de Pinyana, de 13.500 ha. 2.  OBJECTIUS DEL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA El DAAM ha redactat el Pla de Regadius de Catalunya (PRC), el qual es basa en dos pilars: la modernització de regadius i la creació de nous regadius viables i d’alta eficiència. Les actuacions previstes en el PRC van des de l’any 2008 al 2020, per la qual cosa moltes obres ja estan en marxa o a punt d’iniciar-se, tal com s’ha indicat en l’apartat anterior. Els objectius del PRC són: —  millorar el grau d’autosubministrament de productes alimentaris —  augmentar l’eficiència en la utilització de l’aigua de reg —  afavorir l’equilibri territorial i, conseqüentment, prevenir la degradació del medi rural 2.1. Millora del grau d’autosubministrament de productes alimentaris Les plantes, pel seu desenvolupament, necessiten absorbir grans quantitats d’aigua. Per exemple, es necessiten uns 1.100 l per obtenir 1 kg de blat. Per obtenir 1 kg de carn de vedella, les necessitats d’aigua augmenten fins a uns 15.000 l. S’anomena aigua virtual la quantitat d’aigua necessària per obtenir un producte o servei. La demanda d’aigua virtual per a l’alimentació és molt variable i augmenta proporcionalment amb el percentatge de carn que forma part de la dieta de cada persona. Per a una dieta mediterrània, hem calculat que està al voltant de 2.600 l/persona al dia, que correspon a uns 950 m3/persona a l’any. Per al conjunt de la població de Catalunya (7,5 milions d’habitants), la demanda d’aigua per produir els aliments és de l’ordre de 7.100 hm3/any. Els recursos disponibles són 6.900 hm3 d’aigua de pluja que de mitjana recullen en un any els camps de conreu i 2.070 hm3 que es deriven per a reg. D’aquesta disponibilitat, només una part es posa a disposició de les plantes. D’acord amb la distribució dels regadius actuals, amb 256.000 ha de regadius tradicionals sense modernitzar, l’eficiència global del regadiu és de l’ordre del 55 %. Tenint en compte que l’eficiència de l’aigua de pluja està al 56

001-120 Quaderns agraris 34.indd 56

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:04


voltant del 50 %, es pot deduir que l’aigua disponible per a les plantes és de l’ordre de 4.600 hm3 de mitjana anual. Si restem a la demanda d’aigua virtual (7.500 hm3) les disponibilitats mitjanes, en el cas que tota la superfície estigués conreada (4.600 hm3), a Catalunya tenim un important dèficit d’aigua per a la producció d’aliments que està al voltant de 2.500 hm3/any. Per tant, l’aigua de pluja aprofitable en un any per l’agricultura és 115 vegades la capacitat de la dessaladora del Llobregat, que és la més gran d’Europa (60 hm3), per la qual cosa es dedueix que l’agricultura és una activitat estratègica per a la gestió de l’aigua a Catalunya. Malgrat aquesta quantitat d’aigua de pluja i l’elevat volum d’aigua de reg que la societat posa a disposició de l’agricultura, existeix un gran dèficit d’aigua per produir els aliments que demana la població. Tenint en compte les previsions del canvi climàtic, amb pluges més concentrades i estius més secs i calorosos, es preveu una disminució de les produccions dels nostres secans, per la qual cosa en el futur serà més necessària la disponibilitat d’aigua de reg durant els mesos d’estiu. L’alternativa per afrontar aquest dèficit d’aliments no es pot basar, únicament, en l’augment de les importacions, perquè no existeix la seguretat d’aquesta disponibilitat a mitjà o llarg termini, tenint en compte l’augment de la demanda que s’està produint d’àmbit mundial, especialment a l’Àsia, amb l’increment del consum de cereals, carn i llet, a conseqüència de l’augment de la població i del seu nivell de vida. Països com la Xina, l’Índia, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, el Japó, Malàisia o Corea del Sud estan negociant acords per comprar o arrendar milers d’hectàrees de terres agrícoles a l’Àfrica o a Llatinoamèrica, on encara hi ha superfície agrícola poc explotada, i és previsible que l’augment de la demanda d’aliments d’àmbit mundial comporti un augment dels preus i de la inseguretat en el proveïment dels mercats. 2.2.  Augment de l’eficiència en la utilització de l’aigua de reg Per augmentar l’eficiència en la utilització de l’aigua de reg, es duen a terme dos tipus d’accions: obres de nous regadius d’alta eficiència i de modernització de regadius tradicionals. Les principals actuacions de nous regadius que preveu el PRC ja estan iniciades, ja sigui en fase d’obra o de tramitació ambiental, i corresponen a les actuacions comentades en la ressenya realitzada anteriorment. Tots els moderns regadius es realitzen amb xarxes de canonades de pressió d’alta QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 57

57

31/05/2013 11:41:04


eficiència que, mitjançant els equips de bombament, possibiliten estendre els regadius històrics cap a zones situades en cotes topogràfiques més elevades que els punts de captació. Gran part dels regadius moderns són regs de suport que, amb petites dotacions d’aigua, per sota de 3.500 m3/ha a l’any, permeten augmentar significativament les produccions dels cultius tradicionals (vinya, olivera, ametller), millorant la qualitat dels productes i regularitzant les produccions al llarg dels anys, que és un aspecte primordial per al manteniment de la fidelitat dels mercats. Els nous regadius es doten de sistemes de telecontrol i de programes informàtics que permeten optimitzar la gestió dels recursos hídrics. La modernització de regadius tradicionals possibilita: —  Estalviar aigua, passant de regar amb dotacions de 10.000 m3/ha a l’any, típiques del regadiu tradicional, a dotacions de 6.500 m3/ha a l’any, típiques dels regs de pressió. —  Augmentar les produccions en quantitat i en qualitat, i també introduir nous cultius, en passar del reg a torns a reg a la demanda. —  Un estalvi en fertilitzants, fitosanitaris i mà d’obra que, conseqüentment, redueix la contaminació de les aigües de retorn o de recàrrega d’aqüí­ fers. —  Una òptima gestió de l’aigua en situacions de sequera, ja que permet distribuir petites dosis d’aigua a les plantes en els moments crítics per minimitzar les reduccions de les produccions o els danys als arbres. La modernització de regadius comporta considerables despeses a l’agricultor per tres conceptes: la contribució a la inversió en la xarxa col·lectiva de reg que modernitza l’Administració d’acord amb la legislació vigent, la instal·lació del reg a l’interior de la parcel·la i les despeses de l’energia de bombament que frenen el procés de la modernització. A part de les actuacions estructurals comentades, el DAAM duu a terme nombroses actuacions no estructurals mitjançant la recerca, la divulgació, la formació, la informació sobre les necessitats d’aigua dels conreus en les diverses zones i l’assessorament als usuaris que es tradueix en una millora continuada en l’eficiència de la utilització de l’aigua. 2.3.  Manteniment de la població rural i gestió del territori El regadiu ha estat tradicionalment el principal motor de desenvolupament del medi rural. Al voltant de les zones regables s’han implantat multitud d’activitats econòmiques que han propiciat el manteniment de la població, mentre que a les zones de secà s’ha produït a través dels anys un constant descens i envelliment de la població rural. 58

001-120 Quaderns agraris 34.indd 58

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:04


Amb el PRC s’augmentarà la regularitat i el valor de les produccions agrícoles, la qual cosa comportarà l’assentament i, fins i tot, l’increment de la població rural. Entre els aspectes positius que la població rural exerceix en relació amb la gestió del territori, podríem destacar els següents: —  El manteniment de les construccions rurals com són els murs de pedra en les terres de cultiu, de les construccions tradicionals (cabanes de pedra seca, aljubs, etc.), dels camins rurals, així com del patrimoni urbanístic dels nuclis rurals i de les masies aïllades. —  La prevenció i la lluita en l’extinció dels incendis forestals. Els camps de cultiu actuen com autèntics tallafocs si estan ben cuidats, i la neteja dels boscos, juntament amb l’actuació immediata de la població de l’entorn, són en molts casos els sistemes més eficaços en la prevenció i en l’extinció dels incendis forestals. —  La millora del territori i el paisatge que es produeix en les terres ben cultivades en comparació de les finques abandonades i la lluita contra l’erosió. —  La fixació del CO2 i l’absorció de nitrats pels cultius, especialment en zones regables. 3. ACTUACIONS PREVISTES EN EL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA El PRC preveu la transformació de 115.000 ha de nous regadius, de les quals 55.000 ha són amb dotació completa i 60.000 ha són amb dotació de suport. La superfície de regadiu actual de 309.000 ha, que correspon al 26 % de la SAU, passarà a ser de 424.000 ha, és a dir, el 36 % de la SAU. Per a més enllà de l’any 2020, es poden posar en regadiu 18.000 ha més, i arribar a 441.000 ha, que corresponen al 38 % de la SAU. Cal indicar que les concessions noves que preveu el PRC per a l’horitzó 2020 només ascendeixen a 34 hm3 per a les 21.960 ha que no disposen, encara, de concessió o de reserva d’aigua, totes elles pertanyents a la conca de l’Ebre. Està previst modernitzar 175.000 ha de regadius tradicionals fins a l’any 2020, amb la qual cosa s’arribarà al 71 % dels regadius tradicionals modernitzats. Per a més enllà del 2020, es preveu modernitzar 71.282 ha més, de manera que s’arribarà al 97 % de la superfície de reg tradicional modernitzada. L’estalvi d’aigua que preveu el PRC, mitjançant la modernització dels regadius, és d’uns 400 hm3/any, que equivalen a l’embassament de Rialb. El consum d’aigua de reg passarà dels 2.070 hm3 actuals, amb una dotació mitjana de 6.500 m3/ha a l’any, a 2.045 hm3 el 2020, amb una dotació mitjana de 4.830 m3/ha a l’any. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 59

59

31/05/2013 11:41:04


La inversió a realitzar és de 4.596 M d’euros, dels quals 2.189 M d’euros corresponen als nous regadius i 2.407 M d’euros, a la modernització. Els costos unitaris són de 17.400 €/ha per als nous regadius i 13.500 €/ha per a la modernització. Es preveu crear un total de 9.678 llocs de treball nous directes, 15.561 llocs de treball indirectes i augmentar la producció total agrícola en 640 M d’euros. El balanç econòmic esperat en les explotacions és clarament favorable per a cultius llenyosos, en el cas de dotació de suport i per a fruites i hortalisses, en el cas de dotació de transformació. Totes les actuacions en matèria de regadius que promou l’Administració es realitzen amb la participació dels beneficiaris, els quals col·laboren econòmicament en el finançament i en tot el procés de presa de decisions, des de la redacció d’estudis i projectes fins a l’execució de les obres. Un cop finalitzades, les obres es lliuren a les comunitats de regants, que passen a ser els seus propietaris i es responsabilitzen de la seva explotació i manteniment. El PRC planifica les actuacions amb visió de futur, ja que les actuacions en grans regadius requereixen importants inversions, tant públiques com privades, així com llargs períodes de temps derivats de la redacció, d’estudis i de projectes, de la constitució de les comunitats de regants i de la tramitació de les autoritzacions administratives per a la concessió d’aigua i per a l’avaluació ambiental, amb la finalitat d’executar-les en el moment adequat d’acord amb les necessitats previstes. 4.  TRAMITACIÓ DEL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA D’acord amb la legislació europea, estatal i autonòmica, el Pla de Regadius de Catalunya s’ha sotmès a una avaluació ambiental estratègica de plans i programes. S’han redactat i tramitat l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) preliminar, el document de referència, la versió preliminar del PRC i l’ISA definitiu. També s’ha realitzat la informació pública i les consultes individualitzades als organismes interessats. També s’ha redactat la memòria ambiental, conjuntament amb l’òrgan ambiental (Agència Catalana de l’Aigua (ACA)), i actualitzat el PRC d’acord amb les al·legacions i recomanacions rebudes. Una vegada l’òrgan ambiental n’hagi revisat la redacció definitiva, l’aprovarà l’òrgan substantiu (DAAM) i el Govern de la Generalitat per acord de govern. 60

001-120 Quaderns agraris 34.indd 60

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


5. CONCLUSIONS Catalunya té, actualment, una dependència important de l’exterior per al subministrament dels aliments que demana la seva població. Aquesta dependència es podrà reduir mitjançant la construcció de nous regadius d’alta eficiència, en zones viables que encara són de secà, i la modernització dels regadius tradicionals, que possibilitaran l’augment i la diversificació de les produccions agrícoles, la millora de l’eficiència en la utilització de l’aigua de reg i el manteniment de la població rural al territori. L’objectiu no seria tant produir el 100 % dels aliments que demana la població, sinó més aviat realitzar una adequada especialització per produir aliments, amb avantatge comparatiu derivat del nostre clima, amb poc consum d’aigua i elevat valor econòmic com són les fruites, verdures, oli i vi, enfront de productes de poc valor i alta demanda d’aigua com són els cereals i els farratges. Tenint en compte la gran varietat d’aliments vegetals que proporciona l’agricultura mediterrània i els favorables efectes sobre la salut que aquesta dieta comporta, seria desitjable que el consum d’aigua virtual per persona per a l’alimentació tingués una tendència a baixar en un futur, com a conseqüència de l’increment d’aquests tipus d’aliments en la dieta i de la disminució del consum de carn. Aquesta tendència contribuiria a reduir el dèficit actual d’aigua per a la producció dels aliments que demanda la població de Catalunya. La seguretat en la disponibilitat d’aliments per a la població, que va ser un dels principis inspiradors del Tractat de Roma, pel qual es va crear la Comunitat Econòmica Europea, que darrerament havia passat a un segon terme en els països desenvolupats, torna a ser un tema d’interès, ja que és previsible que, a mitjà termini, apareguin tensions en els mercats internacionals pel proveïment d’aliments a la població, tenint en compte la situació actual en el món, amb més de mil milions de persones mal alimentades i amb l’augment que s’està produint en la demanda d’aigua virtual en forma d’aliments per part de la població dels països emergents (la Xina, l’Índia, etc.), així com per les perspectives de l’augment de la població mundial i de la incidència en la producció agrícola derivada del canvi climàtic. També cal considerar que la química verda, en el futur, proporcionarà multitud de productes no alimentaris com poden ser biocombustibles, dissolvents, lubricants, plàstics i materials diversos que substituiran les matèries primeres no renovables i participarà en l’esforç de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquestes produccions competiran amb les dels productes alimentaris en la utilització dels recursos naturals.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 61

61

31/05/2013 11:41:05


Per tot això, podem concloure que l’agricultura és un sector estratègic a Catalunya que cal preservar, i el Pla de Regadius de Catalunya serà una peça clau per tal de facilitar els mitjans que permetin a la població rural benefi­ ciada poder viure dignament del seu treball i, en definitiva, constituirà la millor garantia per al manteniment de la població rural, que és l’encarregada de proporcionar els aliments i de la protecció del territori. BIBLIOGRAFIA Agència Catalana de l’Aigua (2010). «Annex xi.3: Usos agraris». Pla de Gestió de Districte de la Conca Fluvial de Catalunya, p. 22-24. Disponible en línia a: <www.aca.cat>. Aldaya, M.; Llamas, M. R. (2008). Water footprint analysis for the Guadiana river basin. Universitat de Madrid, p. 105-108. Allan, J. A. (2003). «Virtual water - the water, food and trade nexus. Useful concept of misleading metaphor?». Water International, núm. 28 (1), p. 106-113. Bos, M. G.; Nugteren, J. (1990). On irrigation efficiencies. Wageningen (Països Baixos): International Institute for Land Reclamation and Improvement, p. 20-22. Chapagain, A. K.; Hoekstra, A. Y. (2004). Water footprints of nations: Volume 1: Main Report. Delft: UNESCO-IHE, p. 39-52. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya: <www.idescat. cat>. — Institut Meteorològic de Catalunya: <www.meteo.cat>. — Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació: <www.gencat.cat/dar>. Grau, I. (2010). Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Hoekstra, A. Y.; Chapagain, A. K.; Aldaya, M.; Mekonnen, M. M. (2009). Water footprint manual. Enschede (Països Baixos): Water Footprint Network. Lamo de Espinosa, J. (2008). «El regadío en el mundo: evolución, situación y perspectivas». I Congreso Internacional del Riego, p. 3-20. Llamas, M. R. (2005). «Discurso inaugural del año académico 2005-2006: Los colores del agua, el agua virtual y los conflictos hídricos». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, núm. 99 (2), p. 369-389. Rijsberman, F.; Manning, N. (2006). «Prioridades hídricas, alimentación y medio ambiente». La Vanguardia Dossier, núm. 21, p. 67-76.

62

001-120 Quaderns agraris 34.indd 62

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


ELS PROJECTES DE REGADIU I ELS ESPAIS NATURALS: DISTRIBUCIÓ DE DRETS I DEURES Isabel Boncompte Vilarrasa Arquitecta

RESUM Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d’hectàrees, en alguns casos diversos municipis d’una o més comarques. Les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l’aigua que arribarà amb l’execució del canal, camins, dipòsits, basses, embassaments... Les càrregues són les despeses d’obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, despeses de gestió, despeses d’execució dels canals principals i secundaris, de refer camins, i les obligacions de la normativa ambiental. La història recent del projecte de regadiu Segarra-Garrigues ha estat envoltada de conflictes socials i administratius. Es proposa una solució per evitar aquests conflictes: la reparcel·lació de finques agrícoles. Aquesta solució permet l’equidistribució dels sòls susceptibles de regadiu, dels que han de ser públics i dels terrenys sotmesos a algun règim de protecció ambiental. Paraules clau: projecte de regadiu, secans, drets i deures dels propietaris, conflicte social, declaració d’impacte ambiental (DIA), espais protegits, zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), greuge comparatiu, reparcel·lació. LOS PROYECTOS DE REGADÍO Y LOS ESPACIOS NATURALES: DISTRIBUCIÓN DE DERECHOS Y DEBERES RESUMEN Los proyectos de regadío abarcan una gran extensión de hectáreas, en algunos casos varios municipios de una o más comarcas. Correspondència: Isabel Boncompte Vilarrasa. A/e: isabel.boncompte@gencat.cat. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 63-81   DOI: 10.2436/20.1503.01.22

001-120 Quaderns agraris 34.indd 63

63

31/05/2013 11:41:05


Las hectáreas incluidas en el proyecto de regadío son beneficiarias de las obras hidráulicas: del agua que llegará con la ejecución del canal, caminos, depósitos, balsas, embalses... Las cargas son los gastos de obtención de los terrenos donde se construirán, las infraestructuras, gastos de gestión, gastos de ejecución de los canales principales y secundarios, de rehacer caminos, y las obligaciones de la normativa ambiental. La historia reciente del proyecto de regadío Segarra-Garrigues ha estado rodeada de conflictos sociales y administrativos. Se propone una solución para resolver estos conflictos: la reparcelación de fincas agrícolas. Esta solución permite la equidistribución de los suelos susceptibles de regadío, de los que deben ser públicos y de los terrenos sometidos a algún tipo de régimen de protección ambiental. Palabras clave: proyecto de regadío, secanos, derechos y deberes de los propietarios, conflicto social, declaración de impacto ambiental (DIA), espacios protegidos, zonas de especial protección para las aves (ZEPA), agravio comparativo, reparcelación. IRRIGATION PROJECTS AND NATURAL AREAS: DISTRIBUTION OF RIGHTS AND OBLIGATIONS ABSTRACT Irrigation projects involve a huge number of hectares and in some cases several municipalities in one or more counties. The area included in the project receives the benefits of hydraulic projects: the water that will be provided with the canal, roads, reservoirs, pools, dams… The associated burdens include the costs of obtaining the land where the infrastructure will be built, management costs, the running costs of main and secondary canals and pipes, road repair and actions to prevent environmental damage. The recent history of the Segarra-Garrigues irrigation project has been surrounded by social and administrative disputes. We are proposing a solution to these conflicts through the reparcelling of country estates to guarantee an equal distribution of the land to be irrigated and an equal distribution of the land which will be public or be protected by environmental regulations. Keywords: irrigation project, dry lands, rights (benefits: the use of the water) 64

001-120 Quaderns agraris 34.indd 64

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


and obligations of land owners, regulations, social conflict, environmental impact statement, special bird protection areas, unfair distribution, reparcelling. 1. INTRODUCCIÓ Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d’hectàrees, en alguns casos diversos municipis d’una o més comarques. Se sobreentén que les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l’aigua que arribarà amb l’execució del canal, camins, dipòsits, basses, embassaments... Les càrregues són les despeses d’obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, despeses de gestió, despeses d’execució dels canals principals i secundaris, de refer camins... Durant molts anys ha estat així. Amb el temps, però, la societat ha anat canviant; cal aplicar les normatives de la Unió Europea, les demandes de la societat són cada vegada més diverses, els governs han de donar compliment a la legislació que els parlaments van aprovant, i ho han de fer conjuntament amb els ciutadans. Un exemple de tot això és l’elaboració i l’execució del regadiu SegarraGarrigues. És un projecte complex, tant per la seva extensió com per la diversitat d’interlocutors, tant particulars com administracions, societats, etcètera, que hi tenen a veure. Es pot dir que les diverses facetes a tenir en compte no han encaixat com un trencaclosques, sinó que més aviat han grinyolat com una xarnera rovellada. La porta està entreoberta. 2.  TRÀMITS ADMINISTRATIUS PRINCIPALS La declaració d’impacte ambiental1 (DIA) de l’any 20022 va donar llum verda al projecte de regadiu Segarra-Garrigues. La DIA obligava els promo1.  La declaració d’impacte ambiental (DIA) és el tràmit administratiu que avala, o no, la compatibilitat d’una obra o activitat amb la protecció del medi ambient. L’avaluació d’impacte té els orígens als EUA. L’any 1969 es va promulgar la National Environment Protection Act (NEPA) per evitar els impactes de les grans infraestructures de l’estat. Els orígens de l’avaluació ambiental en l’àmbit europeu se situen en la Directiva 85/337/CEE - Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental (després Llei 6/2001). La Comunitat Europea, considerant que les desigualtats entre legislacions dels estats membres podrien crear condicions de competència desigual, va decidir que calia homogeneïtzar la legislació, i va dictar la directiva esmentada, segons la qual «la millor manera de fer política mediambiental és: evitar des d’un principi els danys, més que no pas combatre posteriorment els seus efectes». A l’Estat espanyol, la regulació sobre avaluació d’impacte ambiental la trobem en el Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental (estatal); en el Reial QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 65

65

31/05/2013 11:41:05


tors (Govern de la Generalitat) a dur a terme un seguit de mesures correctores per tal de minimitzar l’impacte ambiental del projecte, entre les quals hi havia la necessitat de delimitar unes zones d’especial protecció de les aus3 (ZEPA). El projecte de regadiu abasta unes 70.000 ha. La longitud del canal principal entre l’embassament de Rialb i el pantà de l’Albagés és de 85 km. Posteriorment a haver donat llum verda al projecte, la mateixa Administració ha anat modificant les regles del joc en diverses ocasions: ampliant les ZEPA (en el marc del projecte Xarxa Natura 2000) dins els espais regables previstos en el projecte originari (febrer 2005, setembre 2006, juny 2009, setembre 2009)4 i tramitant l’adaptació de la DIA. També es va iniciar la introducció de regulacions a les ZEPA (el 7 de juny de 2010 va sortir a informació pública el projecte del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida i el pla de gestió d’aquests espais; el 7 de juliol de 2010 es va ampliar el termini d’informació pública fins al 19 de juliol de 2010, pel fet d’incorporar al projecte la delimitació definitiva dels espais protegits a escala detallada). És poc rigorós definir els usos que es podran fer a les ZEPA molts anys després d’haver-les delimitat, especialment si es té en compte que el document no concreta els conreus admesos. La decisió de 7 de juny de 2010 es produeix només amb cinc dies de diferència amb la Resolució 1169/2010, de 26 de maig, per la qual es fa públic el conveni marc de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat a través del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, per al desenvolupament d’un programa pilot 2009 de desenvolupament rural sostenible a les zones de la Terra Alta, les Garrigues-Segrià sud, la Segarra, el Pallars Sobirà i zones ZEPA estepàries a la zona de Lleida. En aquest conveni es preveu un finançament de 10.000.000 d’euros (50 % Estat i 50 % Generalitat) per un conjunt d’actuacions en els àmbits indicats. Els convenis específics concretaran el que correspon a cada actuació. Per tant, d’aquest conveni no es dedueix la quantia que es destinarà al pla pilot per als espais estèpics. decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual se n’aprova el reglament (inclou conceptes i definicions), i en el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. I a Catalunya, a la Llei 12/1981, sobre mesures addicionals de protecció d’espais d’interès natural afectats per activitats extractives; en el Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, i a l’annex 2 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. 2.  Edicte de 6 de novembre de 2002, pel qual es fa pública la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària (DOGC, núm. 3757 (08.11.2002)). 3.  Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) neixen amb la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. 4.  Estudi d’impacte ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Adaptació. 66

001-120 Quaderns agraris 34.indd 66

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


Figura 1.  Àmbit del regadiu: zona regable i àrees protegides

àmbit potencialment regable àrees protegides

finques agrícoles terrenys públics àmbit reparcel·lació àrees no protegides àrees protegides àmbit reparcel·lació

98 % 2% 100 % 100 % 0% 100 %

projecte de regadiu

situació inicial

àmbit de la reparcel·lació

96 % 4% 100 % 40 % 60 % 100 %

Font: Elaboració pròpia.

L’eix d’actuació núm. 4 «Elaboració i participació dels plans de gestió» estableix que es realitzarà una tasca prèvia de preparació d’una memòria tècnica. S’indica que la implementació dels primers eixos d’actuació ha de permetre disposar de la informació i el consens necessaris per a l’elaboració dels plans de gestió de les ZEPA, i que els plans seguiran un procés de participació pública. Cal tenir present que el mes de gener de 2010 la Generalitat ja va iniciar un procés participatiu per a l’elaboració dels plans de gestió. Això només és una petita mostra de les nombroses resolucions administratives que es van produint en relació amb aquest projecte. Les diferents administracions són conscients que les coses no s’han fet bé i intenten buscar l’acceptació social mitjançant mecanismes, com el de la participació ciutadana, que no poden resoldre el principal problema generat per la introducció de les ZEPA, que és l’equidistribució dels beneficis i les càrregues que genera el projecte. 3. CANVIS CONTINUATS EN LA REGULACIÓ DE L’ÀMBIT DEL PROJECTE Aquest seguit d’actes administratius, cadascun dels quals modifica els drets i deures de la població, dóna idea dels canvis constants en les regles QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 67

67

31/05/2013 11:41:05


del joc que s’han produït respecte al plantejament inicial. Això genera inseguretat jurídica. En un estat de dret no és admissible que es produeixin tants canvis, tan seguits, que abasten tant territori i que afecten tantes famílies. Les normes han de ser duradores i han de donar la seguretat necessària per saber amb què es compta a l’hora d’emprendre qualsevol transacció o negoci. El Govern assenyala que les modificacions són per donar compliment a la normativa europea. És cert que tota la normativa vigent s’ha de complir. Tanmateix, la normativa europea no ha canviat substancialment pel que fa a la protecció de les aus ni en avaluació d’impacte de projectes des del 2002, quan es va resoldre la declaració d’impacte ambiental. 4. OBLIGACIONS DIFERENTS PER A FINQUES DEL MATEIX PROJECTE En l’estudi dels diferents projectes de ZEPA, tramitats com a ampliacions de Xarxa Natura 2000,5 però, s’observa que no totes les finques es veuen afectades de la mateixa manera, fins a l’extrem que algunes són completament regables i altres no ho són en absolut. Per suavitzar aquests greuges, s’ha parlat de compensacions, però no s’ha concretat a quines finques s’apliquen ni de què es tracta exactament. En una societat de dret no es pot donar un tracte desigual entre els diferents propietaris. És a dir, s’ha d’aplicar el principi general del dret que diu que hi ha d’haver una justa distribució de càrregues i beneficis entre tots els propietaris inclosos dins la zona regable. Un símil molt proper i llargament experimentat és allò que succeeix en un sector de sòl urbanitzable, en què cal fer unes cessions obligatòries als municipis (zona verda, xarxa viària i equipaments). Per evitar que uns propietaris es vegin més perjudicats que d’altres, es distribueix el terreny edificable i les despeses d’urbanitzar de manera proporcional a la superfície de terreny que tenia cada propietari ini­ 5.  Xarxa Natura 2000 (BOE, núm. 299 (14.12.2007)). Llei orgànica 16/2007, de 13 de desembre, complementària de la Llei per al desenvolupament sostenible del medi rural, article 41, Xarxa Natura 2000: «1. La Xarxa Ecològica Europea Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent formada pels llocs d’importància comunitària, fins a la seva transformació en zones especials de conservació, aquestes zones especials de conservació i les zones de protecció especial per a les aus, la gestió de les quals ha de tenir en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les particularitats regionals i locals. »2. Els llocs d’importància comunitària, les zones especials de conservació i les zones de protecció especial per a les aus tenen la consideració d’espais protegits amb la denominació d’espai protegit Xarxa Natura 2000, i amb l’abast i les limitacions que les comunitats autònomes estableixin en la seva legislació i en els instruments de planificació corresponents.» 68

001-120 Quaderns agraris 34.indd 68

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


cialment. En el cas que ens ocupa, l’àmbit del projecte de regadiu (que inclou zones protegides i sòl agrícola sense restriccions) seria l’equivalent al sector, i l’objectiu seria distribuir els terrenys agrícoles regables de manera proporcional al que té inicialment cada propietari. 5.  ACCEPTACIÓ DEL PROJECTE PER PART DE LA SOCIETAT També és cert que la Unió Europea té entre els seus criteris no subven­ cio­nar obres que comportin contestació social. És clar que, tal i com s’han portat les coses, el regadiu Segarra-Garrigues està tenint un elevat grau de conflictivitat per part dels que, teòricament, són els beneficiaris, com a conseqüència dels greuges comparatius i dels successius increments en les càrregues (augment de zones protegides) que s’han anat produint al llarg del procés. Aquest descontentament i desànim que es percep en el territori enfront d’una actuació esperada des de fa molts i molts anys mostra que les coses no s’han fet bé. És important tenir present que les decisions que s’adoptin sobre aquest projecte han de tenir en compte aquestes tres realitats: garantia en l’equitat dels drets i deures que genera el regadiu, compliment de les normes vigents i acceptació social. S’ha gastat molta tinta, paraules, plans i projectes..., per tirar endavant aquest projecte somiat per diverses generacions d’agricultors i habitants d’aquelles comarques. Ara per ara, les obres avancen, però no es pot dir que globalment hi hagi entesa. Al·legacions i recursos sobre expedients relacionats d’alguna manera amb aquestes obres de gran abast resten pendents de resposta, i continuen interposant-se de nou en cadascuna de les noves decisions de l’Administració. La premsa6 ha parlat de posicions divergents i propostes màgiques que continuen sent paper mullat. La majoria es basa en l’aportació econòmica de l’Administració per indemnitzar les actuacions dels agricultors en favor del medi natural, i per gestionar els espais protegits. Segons manifesten representants del sector agrari, molts prefereixen regar que no pas ser indemnitzats.7

6.  «Alegan contra el estudio de impacto ambiental del Segarra-Garrigues» (La Mañana, 27 febrer 2010, p. 11); «Al·legacions a l’impacte ambiental del Segarra-Garrigues» (Avui, 19 febrer 2010, p. 28); «Plans de Sió presenta sus alegaciones a las ZEPA del canal Segarra-Garrigues» (La Mañana, 25 març 2010, p. 12); «La Junta de Govern dels Regants acorda per unanimitat presentar al·legacions a la DIA» (La Mañana, febrer 2010). 7.  «Els pagesos exclosos del Segarra-Garrigues prefereixen regar a cobrar» (El Periódico, 19 febrer 2010, p. 27). QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 69

69

31/05/2013 11:41:05


La necessitat de destinar determinada superfície, de la que inicialment es pensava regar, per a espais naturals (ZEPA) ha dificultat enormement l’execució del projecte. En general, els propietaris veuen com una desgràcia haver d’incorporar aquests espais protegits. Altres ho venen com una oportunitat. Tot són punts de vista, més o menys sentits com a veritables o més o menys demagògics. Respecte a les previsions inicials, sí que s’han produït greuges comparatius molt clars. Així, hi ha municipis que veuen afectat pràcticament tot el seu terme com a zona de protecció, mentre que altres municipis podran regar amb normalitat en tot el seu territori. El mateix succeeix en l’àmbit de finques particulars: algunes han quedat incloses en les noves zones de protecció, mentre que d’altres en quedaven fora. Cal tenir en compte que, sovint, els criteris perquè un municipi o una finca quedi dins o fora de la zona de protecció no responen exclusivament a les característiques objectives de presència de més o menys aus, sinó que es tracta d’un criteri merament numèric d’arribar a una determinada superfície. En tot cas, tant si la població ho considera bo com dolent, la normativa vigent obliga a la protecció de les aus silvestres i dels seus hàbitats, i a compatibilitzar els projectes amb l’esmentada protecció. Potser el més just seria distribuir equitativament regadiu i espai protegit, de manera proporcional a la dimensió de les finques originàries de cada propietari. D’aquesta manera, tothom tindria el bo i el dolent en la mateixa proporció. Si resulta haver estat veritat que els espais protegits causen perjudici, tots els inclosos en l’àmbit inicial el patiran en la mateixa proporció. Si resulta que és una oportunitat de riquesa, també ho serà en la mateixa proporció per a tots. Es tracta d’aplicar la tècnica de la reparcel·lació. 6.  L’EQUIDISTRIBUCIÓ DE BENEFICIS I CÀRREGUES La reparcel·lació és una tècnica jurídica que consisteix a repartir els terrenys resultants d’un procés urbanístic, un cop descomptats els terrenys de cessió (carrers, zones verdes, equipaments i altres), de manera proporcional a la superfície que tenien els diferents propietaris inclosos en l’àmbit. La primera aplicació pràctica d’aquesta tècnica a Catalunya la trobem a l’eixample de Barcelona, l’any 1859, per part de l’enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà,8 per garantir la distribució justa de beneficis i 8.  Una bona síntesi d’aquesta tècnica es troba a «Base legal de la urbanización. Reparcelación en las manzanas del ensanche de Barcelona» (Vergés Fernández, 2009). 70

001-120 Quaderns agraris 34.indd 70

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


càrregues. Posteriorment, va esdevenir d’aplicació obligatòria per al desenvolupament de sectors urbanitzables amb l’aprovació de la Llei del sòl de 1956. Un cas particular d’una reparcel·lació és la concentració parcel·lària que s’empra a les zones regables. En aquest cas, a més de repartir proporcionalment els terrenys resultants, s’aprofita per concentrar les diferents finques agrícoles que té cada propietari en finques més grans amb una forma regular que permeti el benefici del regadiu, alhora que es racionalitzen els accessos. Tradicionalment, l’àmbit de la concentració parcel·lària ha estat la zona regable d’un municipi. Ja hem vist que això no es pot mantenir, ja que els greuges entre diferents municipis és evident, per la qual cosa cal buscar un mecanisme que permeti compensar aquestes diferències. Afortunadament, les noves tècniques informàtiques simplifiquen molt tot el procés, tant pel que fa al càlcul de superfícies, com pel que fa als càlculs per a la distribució de les finques resultants. Un altre tema a considerar és el tractament que es dóna a les zones de protecció. No queda clar si en totes les zones protegides es podrà regar o no i, en el supòsit que es pugui, amb quina intensitat. Sovint, de manera voluntarista, l’Administració argumenta que els propietaris, que tot i estar dins d’una zona potencialment regable estan afectats per una zona de protecció, no es veuran perjudicats, volent donar a entendre que la zona protegida obre interessants possibilitats de negoci (?). Tanmateix, ningú no veu clar quines són aquestes possibilitats. A la vista de l’escepticisme que desperten aquests arguments, l’Administració promet plans de gestió que sembla que han de permetre una certa flexibilitat en els conreus, sense concretar res. També promet ajuts econòmics per mantenir els conreus. Aquestes promeses d’ajuts tampoc aixequen cap entusiasme, perquè tothom és conscient que en un context de restriccions pressupostàries, on no es poden apujar les pensions i s’han de reduir els sous dels empleats públics, és poc creïble que hi hagi diners per subvencionar els conreus de secà. Hi ha, a més, un aspecte que històricament no ha funcionat, que és el dirigisme en l’activitat econòmica. Sota els anomenats plans de gestió,9 el que es pretén és que els pagesos continuïn fent el mateix que fins ara, 9.  Els plans de gestió recollits a l’article 29 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, estan previstos per a espais naturals de protecció especial i, en canvi, els espais naturals inclosos en el projecte de regadiu són, en la seva major part, espais de protecció bàsica. La Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals; de la Llei 12/1985, d’espais naturals; de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, així ho estableixen. S’afegeix un apartat, el quart, a l’article 16 de la Llei 12/1985, amb el text següent: «4. La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció esQUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 71

71

31/05/2013 11:41:05


independentment que en el futur sigui l’activitat més eficient o no. És possible que ho segueixin fent o no, però principalment dependrà que els interessi fer-ho. És clar que si els incentius fossin suficientment elevats, cosa que, com ja hem dit, no creiem que sigui possible, els pagesos escollirien el tipus de conreu planificat per l’Administració. Però hi ha prou exemples per comprovar que una economia planificada i dirigida no és sostenible.10 El que s’acaba d’exposar posa en qüestió el model de protecció escollit en el cas del regadiu Segarra-Garrigues. El plantejament que han fet les administracions és declarar unes zones de protecció especial per a les aus. En aquestes zones, a diferència del que succeeix en la majoria d’espais protegits, no es pretén que no hi hagi activitat humana; ben al contrari, es vol forçar que els pagesos continuïn amb els conreus tradicionals de secà sense ni tan sols considerar la possibilitat que en el futur no els interessi fer-ho. No obstant això, no és l’objecte d’aquest article discutir el model de protecció escollit per a les aus que habiten en els secans de Lleida. Atès que el model de protecció ja està fixat, l’objectiu és demostrar que hi ha un sistema de gestió que permet que les càrregues que això genera es distribueixin de la manera més justa possible entre tots els propietaris de les finques incloses en l’àmbit de regadiu. En el cas concret del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues, aquest abasta una superfície de 70.000 ha, incloses les zones regables i les zones ZEPA. Les zones ZEPA s’han anat incrementant des de l’any 2002 fins avui mitjançant diversos decrets de declaració. En l’actualitat, dins l’àmbit del projecte hi ha unes 42.000 ha declarades ZEPA, aproximadament un 60 % del pecial per als ocells (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d’Espais d’Interès Natural.» (Els espais del PEIN són de protecció bàsica segons l’article 15 de la Llei d’espais naturals.) La versió de setembre de 2010 del pla de gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida estableix que: «L’òrgan rector que regirà el funcionament i definirà les estratègies, així com aprovarà els pressupostos i els plans anuals d’actuació elaborats per l’Oficina de Gestió tindrà un format participat, amb una composició en la qual participaran el Govern de la Generalitat, les administracions locals i supralocals del territori dels Espais Naturals Protegits i la resta d’actors del territori (sectors econòmics locals, propietaris i societat civil amb interessos sobre l’espai), per tal de complir amb els requisits de l’article 29 de la Llei 12/1985, d’espais naturals. La secretaria d’aquesta Autoritat seria gestionada des de l’oficina tècnica. La seva composició exacta, règim de funcionament i competències exactes seran definits pel govern amb posterioritat a l’aprovació d’aquest Pla». El pressupost del pla de gestió ordenat per conceptes que recullen accions amb repercussió directa sobre els agricultors, els propietaris i els municipis per a un període de sis anys és de 35.382.105 euros i el de les accions de funcionament de l’òrgan de gestió, de 3.042.480 euros. Això comportaria una previsió en els pressupostos de la Generalitat, que s’hauria d’anar mantenint amb el pas dels anys. 10.  Sobre els inconvenients de l’economia planificada, vegeu X. Sala Martín (2005). 72

001-120 Quaderns agraris 34.indd 72

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:05


total. Segons el conveni entre els regants i la Generalitat, s’estableix el pagament de 3.100 euros per hectàrea de regadiu en el marge dret, i 1.150 euros en l’esquerre (igual que en el regadiu Algerri-Balaguer i el regadiu de suport del Garrigues sud). Segons la declaració d’impacte ambiental (edicte de 6 de novembre de 2002, pel qual es fa pública la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i de la concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària, DOGC, núm. 3757 (08.11.2002)), la Generalitat preveu destinar 109 milions d’euros a l’aplicació de mesures preventives i correctores durant els propers deu anys. Preveu la compra de 450 ha, el lloguer d’unes altres 450 ha i unes altres 50 ha repartides per a la ubicació de torres de nidificació i abeuradors. Els agricultors que duguin a terme mesures de protecció (mesures compensatòries) seran indemnitzats amb quanties d’entre 100 i 600 euros per hectàrea i any. Cercar l’equilibri entre finques regables i finques protegides (no regables o parcialment regables) mitjançant plans de gestió no és una solució justa, ni tampoc es pot dir que garanteixi el manteniment de la biodiversitat generada al llarg de molts anys per l’activitat agrícola de secà. Els plans de gestió per als espais de Xarxa Natura 2000, segons es diu en els mitjans de comunicació, es preveu que es basin, fonamentalment, en ajuts econòmics. D’una banda, cal tenir present que una activitat agrícola que es preveu duradora no es pot fonamentar en uns ajuts que depenguin de la conjuntura econòmica de cada moment i de les voluntats polítiques, també canviants com a conseqüència del debat democràtic. Per tant, possiblement, el sector agrícola no estigui interessat a invertir diners ni treball en un context amb tan poca garantia de continuïtat. D’altra banda, i conseqüència del que s’acaba de dir, si la protecció dels secans es basa en què el sector agrícola els treballi, i l’activitat no resulta rendible econòmicament, els plans no seran una eina eficaç per lligar els agricultors a aquesta activitat i a la terra. El resultat de l’abandó dels conreus serà la pèrdua de la biodiversitat associada als secans, ja que les aus pròpies d’aquests espais requereixen la pervivència dels conreus de secà. Entenem, doncs, que cal cercar una altra via, que garanteixi la distribució equitativa de beneficis i càrregues, i que així es possibiliti la pervivència del sector agrícola per més temps i, automàticament, la pervivència de la biodiversitat lligada als secans.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 73

73

31/05/2013 11:41:05


7.  LA REPARCEL·LACIÓ11, 12 El mecanisme que es proposa per a la reparcel·lació es basa en els criteris següents: 1)  L’àmbit per fer la reparcel·lació ha de ser suficientment gran per absorbir les diferències entre municipis. Per tant, ha de ser el conjunt de l’àmbit del projecte de regadiu o bé una part molt important. 2)  L’àmbit global s’hauria de dividir en dos. Un amb els terrenys del marge dret i un amb els del marge esquerre.

reparcel·lació

situació inicial

Figura 2.  Repartiment zona regable i àrees protegides

terreny regable sense restriccions (40% del terreny privat resultant)

3.918 m2 finca agrícola privada

terreny en zona protegida (60% del terreny privat resultant) 10.000 m2

5.878 m2 204 m2

terrenys públics (camins, canals...)

Tots els propietaris tindran, després de reparcel·lar, la mateixa proporció de zona regable i d’àrees protegides que té l’àmbit potencialment regable Font: Elaboració pròpia.

3)  Tots els propietaris inclosos dins de l’àmbit potencialment regable han de rebre el mateix percentatge de finques de regadiu i de finques amb protecció. Per exemple, si el conjunt de l’àmbit té un 60 % de zona protegida i un 40 % de zona regable, els propietaris inclosos dins de l’àmbit del projecte han d’obtenir uns terrenys resultants de la reparcel·lació amb un 60 % de zona protegida i un 40 % de zona regable. També han de participar en la mateixa proporció en l’obtenció de sòl públic per als camins i espais destinats a millores ambientals específiques previstes en el projecte: abeuradors, torres de nidificació, recuperació d’erms. 4)  Lògicament, s’ha de procurar que els terrenys resultants estiguin al més a prop possible dels originals i, si pot ser, que siguin coincidents al11.  Llei del sòl de 1956; Reglament de gestió de la Llei del sòl de 1976, i Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. 12.  Sobre la utilitat de la reparcel·lació, vegeu J. Esteban i Noguera (1998). 74

001-120 Quaderns agraris 34.indd 74

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:06


menys parcialment. No obstant això, s’admetrà que les finques resultants de la reparcel·lació estiguin en termes municipals diferents dels originals; això sí, al més a prop que es pugui. Figura 3.  Distribució de les finques abans i després de la reparcel·lació situació inicial

reparcel·lació

àrees protegides Independentment de la seva ubicació inicial, totes les finques acaben tenint la proporció de zona regable i d’àrea protegida Font: Elaboració pròpia.

8. CONCLUSIONS La delimitació de ZEPA, sense demostrar que la seva implantació garanteix la distribució justa de beneficis i càrregues, ha provocat una fractura social entre els «regants» i els «afectats». Cercar l’equilibri entre finques regables i finques protegides (no regables o parcialment regables) mitjançant plans de gestió no és una solució justa, ni tampoc es pot dir que garanteixi el manteniment de la biodiversitat generada al llarg de molts anys per l’activitat agrícola de secà, ja que la solució requerirà l’aportació constant d’una inversió que els pressupostos de l’Administració no poden garantir que es pugui fer eternament. Es proposa la tècnica de la reparcel·lació urbanística, llargament intentada des de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, per garantir la distribució justa de beneficis i càrregues, i d’aplicació obligatòria des de la Llei del sòl de 1956. Aplicant la reparcel·lació s’aconsegueix que tots els propietaris inclosos dins el projecte de regadiu tinguin el mateix percentatge de finques regables QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 75

75

04/06/2013 15:04:33


i de finques protegides. Tant si la protecció és una afecció com si és una oportunitat, tothom hi participarà de la mateixa manera. A més, si s’aconsegueix una distribució equitativa dels terrenys protegits, la reparcel·lació també permet obtenir els terrenys públics necessaris per al regadiu (canals, basses, camins...) i per implementar les mesures compensatòries en els espais protegits (abeuradors, torres de guaita...). En definitiva, la reparcel·lació és l’única tècnica que permet assolir una solució justa per a tothom. BIBLIOGRAFIA Publicacions citades Esteban i Noguera, J. (1998). Elements d’ordenació urbana. Barcelona: UPC. Sala Martín, X. (2005). Economía liberal para no economistas y no liberales. Barcelona: Debolsillo. Vergés Fernández, R. (2009). «Las cinco bases de la urbanización de Cerdà». Ingeniería y Territorio, núm. 88, p. 35. [Monogràfic: 1859-2009: El «ensanche» de Cerdà] Documents oficials citats — Llei del sòl (1956). — Reglament de gestió de la Llei del sòl (1976). — Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. — Estudi d’impacte ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues (2002). — Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme (DOGC, núm. 3600 (21.03.2002); correcció d’errades, DOGC, núm. 3642 (24.05.2002); segona correcció d’errades, DOGC, núm. 3677 (15.07.2002)). [Modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local (DOGC, núm. 4291 (30.12.2004)), i Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme]. — Edicte de 6 de novembre de 2002, pel qual es fa pública la declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i de la concentració parcel· lària del Segarra-Garrigues, transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària (DOGC, núm. 3757 (08.11.2002)). — Llei orgànica 16/2007, de 13 de desembre, complementària de la Llei 76

001-120 Quaderns agraris 34.indd 76

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:06


per al desenvolupament sostenible del medi rural (BOE, núm. 299 (14.12.2007)). — Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (BOE, núm. 23 (26.01.2008)). — Resolució AAR/1691/2010, de 26 de maig, per la qual es fa públic el conveni marc de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat, a través del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, per al desenvolupament d’un programa pilot 2009 de desenvolupament rural sostenible a les zones de la Terra Alta, les Garrigues - Segrià sud, la Segarra, el Pallars Sobirà i les zones ZEPA estepàries a la zona de Lleida (DOGC, núm. 5641 (02.06.2010)). — Pla de gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida. Versió de setembre, 2010. Disponible en línia a: <www.gencat. cat>. — Estudi d’impacte ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Adaptació. Octubre 2010. Resolució MAH/3644/2010, de 22 d’octubre, per la qual es fa públic l’acord de declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel· lària a diversos termes municipals (DOGC, núm. 5759 (19.11.2010)). Articles de diaris citats — «La Junta de Govern dels Regants acorda per unanimitat presentar al· legacions a la DIA». La Mañana (febrer 2010). — «Tractorades d’UP demà a Lleida amb piquets per les ZEPA a Seròs». El Segre (4 febrer 2010), p. 22. — «Al·legacions a l’impacte ambiental del Segarra-Garrigues». Avui (19 febrer 2010), p. 28. — «Els pagesos exclosos del Segarra Garrigues prefereixen regar a cobrar». El Periódico (19 febrer 2010), p. 27. — «Alegan contra el estudio de impacto ambiental del Segarra-Garrigues». La Mañana (27 febrer 2010), p. 11. — «Plans de Sió presenta sus alegaciones a la ZEPA del canal Segarra-Garrigues». La Mañana (25 març 2010), p. 12.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 77

77

31/05/2013 11:41:06


Articles de diaris consultats A.  Dades generals — Gabernet, J.; Farnell, E. «El Govern adjudica l’últim tram del canal SegarraGarrigues aquest mes». El Segre (10 abril 2010), p. 3. — Cerillo, A. «El nuevo Segarra-Garrigues se abre paso sin consenso». La Vanguardia: Vivir (13 abril 2010), p. 7. B.  Mesures correctores — Gabernet, J. «Corregir l’impacte del canal Segarra-Garrigues per les aus costarà al Govern 109 milions». El Segre (18 febrer 2010), p. 11. — «La Generalitat se gastará 109 millones de euros en aplicar la ZEPA del Segarra-Garrigues». La Mañana (18 febrer 2010), p. 13. — Torres, M. «El Govern quiere gestionar 950 hectáreas para proteger las aves». La Mañana (19 febrer 2010), p. 11. C. Indemnitzacions als pagesos sobre restriccions totals o parcials del regadiu — Bernaus, M. «Llena garantiza a los afectados por las ZEPA compensaciones “justas”». La Mañana (26 setembre 2009), p. 3. — Ibáñez, M. J. «Protegir les aus del Segarra Garrigues costarà 109 milions». El Periódico (18 febrer 2010), p. 27. — Gabernet, J. «Corregir l’impacte del canal Segarra-Garrigues per les aus costarà al Govern 109 milions». El Segre (18 febrer 2010), p. 11. — «Protegir aus del Segarra Garrigues i pagar les ZEPA costarà cent milions». El Segre: Comarques (18 febrer 2010), p. 11. — «El Govern preveu que menys de la meitat de ZEPA podran tindre reg». El Segre (19 febrer 2010), p. 11. — «El Govern preveu regar menys de la meitat de ZEPA i amb condicions». El Segre (19 febrer 2010), p. 11. — «El Govern quiere gestionar 950 hectáreas para proteger las aves». La Mañana: Comarques (19 febrer 2010), p. 11. — Visa, L. «Proteger las aves del canal Segarra Garrigues costarà 109 millones». El País (19 febrer 2010), p. 2. — «El Segarra-Garrigues prepara una alternativa a l’informe del Govern sobre reg en ZEPA». El Segre (27 febrer 2010), p. 14. — Marín, D. «Lleida negocia amb discreció una fórmula per salvar el Segarra-Garrigues». El Punt (11 abril 2010), p. 9. — Gilabert Torruella, J. «Per unes ZEPA amb futur (i)». El Segre (18 abril 2010), p. 6. 78

001-120 Quaderns agraris 34.indd 78

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:06


— Gilabert Torruella, J. «Per unes ZEPA amb futur (ii)». El Segre (31 maig 2010), p. 4. D.  Incidència de la normativa europea — Torres, M. «El Govern envía a Bruselas el nuevo estudio de impacto del canal Segarra-Garrigues». La Mañana (15 febrer 2009), p. 11. — «UP acusa el Govern d’“abaixar-se els pantalons” davant la UE per les aus». El Segre (26 setembre 2009), p. 4. — «El Govern tanca el litigi de les ZEPA amb la UE i confia evitar sancions». El Segre (30 setembre 2009), p. 15. — «Luz verde definitiva a otras 1.600 hectàreas de ZEPA para el SegarraGarrigues». La Mañana (30 setembre 2009), p. 10. — «La Generalitat assegura que la UE retirarà el contenciós per les ZEPA». El Segre (7 octubre 2009), p. 16. — «Dos sentències en contra de la Generalitat, en via de solució». El Segre (18 octubre 2009), p. 5. — Tort, J. «Tancat el litigi pel Segarra Garrigues». Avui (10 abril 2010), p. 27. — «Puxeu ve el litigio con la UE por las ZEPA “a punto de concluir”». La Mañana (10 abril 2010), p. 3. — Marín, D. «L’Estat avala un canvi de traçat del Segarra-Garrigues i adjudica el tram final de l’obra». El Punt (15 abril 2010), p. 9. E.  Incertesa sobre el futur de la zona inclosa en l’àmbit del projecte — «CiU quiere instar al Estado a desbloquear el proyecto del canal SegarraGarrigues». La Mañana (3 octubre 2009), p. 11. — López, D. «L’aigua del Segarra-Garrigues». El Segre (22 maig 2010), p. 4. F.  Pla de gestió — Jové i Aresté, J. M. «Dir mitges veritats és el mateix que mentir». El Segre (30 setembre 2009), p. 8. — Bertran, J. «El plan de usos y gestiones de las ZEPA estará listo en seis meses». La Mañana (20 desembre 2009), p. 3. — «Pla pilot en 2.000 hectàrees dels Plans de Sió per provar el reg en ZEPA». El Segre (24 març 2010), p. 16.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 79

79

31/05/2013 11:41:06


G.  Repercussió de les despeses de l’obra — Farnell, E. «Regants del Segarra-Garrigues refusen pagar-ne les obres al Govern». El Segre (30 gener 2010), p. 12. — «El Segarra-Garrigues tallarà l’aigua als regants que no paguin les obres al Govern». El Segre (2 febrer 2010), p. 11. — «El Garrigues i el Segrià Sud demanen també abaratir els pagaments del reg». El Segre (4 febrer 2010), p. 14. — Santesmasses, X. «El Govern insta els regants a pagar l’obra del SegarraGarrigues a través de crèdits». El Segre (25 febrer 2010), p. 17. — Bertran, J. «Regantes del Segarra-Garrigues devuelven los recibos del agua». La Mañana (25 febrer 2010), p. 10. — «Regantes del Segarra-Garrigues devuelven recibos de las obras». La Vanguardia (25 febrer 2010), p. 6. H.  Preu de l’aigua — Rodríguez, D. «UP pide al payés que no pague la “factura” del SegarraGarrigues». La Mañana (4 febrer 2010), p. 15. — Farnell, E. «Esperant l’arrencada definitiva». El Segre (25 abril 2010), p. 5. — «Guerra política pel preu de l’aigua del Segarra-Garrigues». El Segre (22 maig 2010), p. 16. — Bertran, J. «Los regantes del Segarra-Garrigues estiman inasumible el precio del agua». La Mañana (23 maig 2010), p. 14. — «Prudencia». La Mañana (23 maig 2010), p. 9. — «Pressió del Segarra Garrigues per reduir la tarifa de l’aigua». El Segre (23 maig 2010), p. 19. I. Greuges comparatius, impacte social negatiu, interposició de recursos — Farnell, E. «Seixanta pagesos reclamen davant de la justícia compensa­ cions per les ZEPA». El Segre (3 octubre 2009), p. 19. — «El Govern ofereix comprar o permutar finques d’Alfés afectades per ZEPA». El Segre (14 octubre 2009), p. 14. — «Regants per loteria». El Segre (18 octubre 2009), p. 3. — «Regants de 18.000 ha afectades per ZEPA volen anar al jutge a defensar la seua concessió». El Segre (16 desembre 2009), p. 12. — «Antinatural». La Mañana (19 febrer 2010), p. 3. — «Regadiu complicat». El Segre (19 febrer 2010), p. 5. — «Una difícil convivència». El Segre (18 octubre 2010), p. 4.

80

001-120 Quaderns agraris 34.indd 80

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:06


J.  Equidistribució de l’afecció — «Els regants es reparteixen la càrrega de la ZEPA a Aragó». El Segre (18 octubre 2009), p. 5. — «López insiste en que el objetivo del Govern es trasvasar el agua del Segarra-Garrigues». La Mañana (22 maig 2010), p. 22. K.  Opinions diverses — Herrero, E. «Puxeu i Llena afirmen que les ZEPA no generaran un cost extra als regants». El Segre (26 setembre 2009), p. 3. — Martí, J. «S’ha de protegir amb més ganes el pagès que les aus». El Segre (27 setembre 2009), p. 12. — Marín, D. «Lleida ha fet un canvi de mentalitat i ha desterrat les actituds victimistes». El Punt (27 setembre 2009), p. 9. — «Montilla es desmarca de la sobirania i usa el Segarra-Garrigues per defensar la seua gestió». El Segre (30 setembre 2009), p. 20. — «Els ecologistes consideren que les ZEPA ja són suficients». El Segre (17 octubre 2009), p. 16. — Marquilles Bernaus, A. «L’hora de la veritat». La Mañana (20 octubre 2009), p. 4. — Molina, M. «Ipcena amenaça de denunciar a la fiscalia obres del Govern a Alfés». El Segre (19 desembre 2009), p. 4. — Cal, J. «Obres amb poca imatge». El Segre (30 gener 2010), p. 5. — Moreso, L. «Agricultura acabarà enguany el reg de la Terra Alta i impulsarà el Xerta-Sénia». El Punt (4 febrer 2010), p. 10. — Santesmasses, X. «Descobreixen un jaciment amb restes romanes “sota” el Segarra-Garrigues». El Segre (24 febrer 2010), p. 18. — «Gilabert convoca regants, sindicats i alcaldes per a un gran pacte sobre ZEPA». El Segre (23 març 2010), p. 13. — «Gilabert fracasa en su intento de un gran pacto sobre las ZEPA». La Mañana (28 març 2010), p. 3. — «La Diputació demana aigua per a totes les ZEPA i la gratuïtat del canal per als més afectats». El Segre (20 maig 2010), p. 14. — «L’ACA amplia la informació pública del pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya». Diari de Girona (22 maig 2010), p. 11. — Farnell, E. «L’Algerri-Balaguer confia a “captar” un 60 % de regants de l’última fase». El Segre (27 maig 2010), p. 16.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 81

81

31/05/2013 11:41:06


001-120 Quaderns agraris 34.indd 82

31/05/2013 11:41:06


LA DINÀMICA DEL PAISATGE DE TERRASSES DE CULTIU: ALGUNES REFLEXIONS PER AL SEU ESTUDI A LA SERRA D’AITANA (PAÍS VALENCIÀ) Pablo Giménez Font MedSPai - Departament d’Anàlisi Geogràfica Regional i Geografia Física de la Universitat d’Alacant

RESUM El present article planteja una sèrie de qüestions de tipus territorial i paisatgístic sobre les terrasses de cultiu que remunten les vessants de la muntanya mediterrània mitjana. Parant especial atenció en les muntanyes del migjorn valencià, i en concret en el cas de la serra d’Aitana, es plantegen les possibilitats de datació i anàlisi de l’evolució de sistemes de terrasses, mitjançant alguns exemples concrets. Per tant, el treball pretén ser una reflexió metodològica dins del debat internacional sobre la datació d’aquestes estructures agràries. Paraules clau: terrasses de cultiu, muntanya mitjana mediterrània, paisatge, serra d’Aitana. LA DINÁMICA DEL PAISAJE DE TERRAZAS DE CULTIVO: ALGUNAS REFLEXIONES PARA SU ESTUDIO EN LA SIERRA DE AITANA (PAÍS VALENCIÀ) RESUMEN El presente artículo plantea una serie de cuestiones de tipo territorial y paisajístico sobre las terrazas de cultivo que remontan las vertientes de la montaña mediterránea media. Deteniéndonos en las montañas del sur valenciano, y en concreto en el caso de la sierra de Aitana, se plantean las posibilidades de datación y análisis de la evolución de sistemas de terrazas mediante algunos ejemplos concretos. Por lo tanto, el trabajo pretende ser una reflexión metodológica dentro del debate internacional sobre la datación de estas estructuras agrarias. Palabras clave: terrazas de cultivo, montaña media mediterránea, paisaje, sierra de Aitana. Correspondència: Pablo Giménez Font. A/e: pablo.gimenez@ua.es. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 83-98   DOI: 10.2436/20.1503.01.23

001-120 Quaderns agraris 34.indd 83

83

04/06/2013 12:34:14


LANDSCAPE DYNAMICS OF FARMING TERRACES: SOME IDEAS TO BE STUDIED IN THE AITANA MOUNTAIN RANGE (VALENCIAN COMMUNITY) ABSTRACT This article raises some territorial and landscape-related questions on farming terraces on mid-Mediterranean mountain sides. Special attention is paid to the mountains in the south of the Valencian Community (Spain), and particularly to the case of the Aitana mountain range (Province of Alicante), addressing the possibility of dating and analysing the evolution of terrace systems with specific examples. The work therefore aims to constitute a methodological contribution to the international debate on the dating of these agricultural structures. Keywords: farming terraces, mid-Mediterranean mountains, Valencian Community (Spain), Aitana mountain range. 1. INTRODUCCIÓ Tot i la indiscutible importància paisatgística que té, l’estudi de les terrasses de cultiu a les nostres muntanyes és encara una qüestió poc treballada, en què és benvinguda tota aportació provinent de les diferents ciències que hi poden centrar el seu interès: arqueologia, història, geografia, ecologia, etnografia, etc. Però és, possiblement, la seua importància en el paisatge, un concepte tan suprautilitzat com a integrador, el factor que confereix als sistemes de marges de pedra seca un caràcter ambivalent, obert a moltes interpretacions i extraordinàriament atractiu. Tot i això, hi ha un conjunt d’obstacles que en dificulten l’estudi i que, possiblement, són la causa d’una cridanera manca d’un adequat coneixement sobre l’origen i evolució d’aquestes estructures bàsiques en la història agrària mediterrània. En aquestes reflexions pretenem oferir un seguit de claus interpretatives i uns quants resultats preliminars d’un estudi més ampli referit a la serra d’Aitana, situada al nord de la província d’Alacant. 2.  TERRASSES DE CULTIU I PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA Les terrasses de cultiu són un dels trets més característics de la muntanya mitjana mediterrània i un dels elements d’antropització dels vessants més rellevants, del qual, no obstant això, encara manquen estudis importants i una major reflexió metodològica, més enllà d’una aproximació etnològica, arquitectònica o vinculada a l’abandonament dels usos agraris. Hi ha, òbviament, cridaneres excepcions que citarem al llarg del text, però aquest tema 84

001-120 Quaderns agraris 34.indd 84

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:07


Figura 1.  Localització de la zona d’estudi amb les principals serralades. Els números localitzen les imatges i mapes inserits en el text 10

0

10

20

30

40

50 km

ALTITUDS (m) 0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

#

LLINDARS HIPSOMÈTRICS

< 400 m

Montcabrer 1.390

400-600 m 600-800 m

Serrella 1.379

800-1.000 m 1.000-1.200 m 1.200-1.400 m > 1.400 m

Alcoleja

Plans 1.331

AITANA 1.558

3

2 4 5

Bèrnia 1.129

2

Sella

Altea

Puig Campana 1.410

Benidorm

Cabeçó d'Or 1.207

5

0

5

km

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 85

85

31/05/2013 11:41:16


tan important encara no ha sigut ben tractat des d’una perspectiva paisatgística de tipus integrador (Lasanta et al., 2010). En aparent contradicció, les principals aportacions en aquest sentit provenen de l’àmbit anglosaxó, com ara el tractament, dins de la línia de la història ambiental del món mediterrani, de Grove i Rackham (2001, p. 107118). No obstant això, l’escala d’anàlisi comporta conclusions massa generalitzadores i, en tot cas, posa de manifest la necessitat de més estudis locals —en la línia dels treballs de Harfouche (2005), Agnoletti (2007) o Petanidou et al. (2008)— i d’una cartografia més acurada de les àrees amargenades del Mediterrani, en què s’incloguen grans espais de terrasses com ara les muntanyes valencianes i catalanes, obviades en el llibre de Grove i Rackham. Precisament, el recent estudi de Sabina Asins-Velis (2009) sobre el municipi de Petrer suposa un referent per a futurs estudis de detall en tractar-se d’un treball exemplar de l’evolució del paisatge agrari, a una escala municipal, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Els sistemes de terrasses de cultiu, com va reflexionar el geògraf Jesús García Fernández (2004, p. 489), configuren un medi enterament antropogènic i una transformació tan important dels vessants, ara «construïts», que caldria reconsiderar la tradicional idea «d’adaptació» a les característiques del medi ecològic que ha guiat l’anàlisi d’aquestes tècniques agràries. Realment, es tracta d’una transformació tan intensa dels pendents, escorrentia, sòls i cobertures de la vegetació que més aviat es podria parlar d’una completa desadaptació dels vessants, que, a més, inclou un procés de manteniment secular prou acurat per part dels agricultors. La nova organització dels vessants provinent de la construcció de terrasses té diversos objectius. Tradicionalment, s’ha valorat el paper d’aquestes estructures agràries en la lluita mil·lenària de l’ésser humà contra l’erosió, però cal incidir en la necessitat de redistribuir sediment, acumular sòl i també gestionar les aigües d’escorrentia i de reg. Per a aquesta tasca ha sigut necessària l’aplicació d’una portentosa tècnica llauradora i d’una immensa inversió de treball que, de vegades, es limita a uns pocs però intensos moments de pressió agrària. Aquest seria el cas, per exemple, de les generacions de terrasses construïdes en els segles xviii i xix, que encapçalen una transformació radical del paisatge de gran part dels espais agraris de la muntanya valenciana (Giménez-Font, 2008). En aquests sectors, tot i l’actual procés de desestructuració, les terrasses queden com la mostra d’un gran sistema representatiu de la pressió antropogènica i l’aprofitament extensiu i intensiu del territori. Tant la seua construcció com l’actual procés d’esfondrament tingueren i tenen una implicació directa sobre el paisatge en un sentit integral: modificacions del perfil topogràfic, colonització vegetal, canvis hidrològics i de les aportacions sedimentàries, i també canvis d’usos del sòl i transformacions socioeconòmiques i culturals del món rural. En definitiva, 86

001-120 Quaderns agraris 34.indd 86

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:16


Figura 2.  Dos exemples de terrasses de cultiu en el vessant meridional de la serra d’Aitana

A la part superior, terrasses treballades i altres d’abandonades a la partida del Racó de les Fonts (Sella). A la part inferior, diferents fases de colonització de la vegetació natural sobre camps de cultiu abandonats a la partida del Xarquer, al mateix municipi. L’avanç del pinar (Pinus halepensis) es produeix des de dos punts: la part superior, antigament dedicada al carboneig, el pasturatge i l’explotació forestal, i la inferior, on es troba encaixat el rierol de Xarquer. Font: P. Giménez Font (2004 i 2006).

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 87

87

31/05/2013 11:41:17


l’anàlisi del paisatge de terrasses és l’anàlisi de la seua dinàmica des d’un enfocament diacrònic i retrospectiu de gran amplitud, tenint en compte la quantitat de processos que hi intervenen. 3.  LA DINÀMICA DEL PAISATGE DE TERRASSES El paisatge de les terrasses de cultiu, igual que ocorre amb el medi ecològic, no es pot considerar un element estàtic. Conté una fase constructiva més o menys prolongada en el temps i unes fases d’equilibri antròpic que comencen a veure’s afectades per processos d’intensificació i desintensificació en l’aprofitament del territori. En aquests últims moments, la desadaptació al medi ecològic que comporta la construcció de milers de quilòmetres de margenades, vira radicalment cap a un procés que havia estat paralitzat per la conservació secular d’aquestes estructures agràries. Aleshores s’estableixen diverses tendències de colonització vegetal, de processos d’erosió i, en definitiva, de regularització dels vessants. Es tracta, per tant, de la construcció —i mai millor dit— d’un paisatge agrari de gran extensió, amb un impacte radical sobre antigues zones de pastura o forestals, que, quan entra en crisi, tendeix a la desorganització, però també a una progressiva readaptació. Aquest darrer procés de teòrica recuperació cap a formes més naturalitzades conté una gran diversitat de situacions morfològiques en relació amb múltiples factors d’ordre físic i també humà. En la seua anàlisi és fonamental la possibilitat de datar processos; encara que, per al segle xx, resulta relativament senzill conèixer el moment d’abandó de l’activitat agrària, és molt complicat determinar o afinar l’època de construcció dels sistemes de terrasses. 3.1.  Problemes de datació: diversitat de tècniques Les raons per les quals es construeixen terrasses de cultiu són diverses i conegudes, i tenen molt a veure amb les especificitats històriques de cada regió. Als períodes de forta pressió demogràfica i a l’expansió de determinats cultius —com, per exemple, la vinya—, cal afegir, és clar, les raons topogràfiques i litològiques que obliguen els pobles muntanyencs a aplicar aquesta tècnica, i també diversos sistemes de regadiu construïts sobre bancals (Bolós, 2004; Torró, 2005). En aquest sentit, la possibilitat de datació d’un paisatge de terrasses pot ser relativament assequible per a l’investigador en un àmbit molt general, com per exemple a l’hora de conèixer la història del poblament humà d’una zona, però no es pot accedir fàcilment a claus que ens indiquen l’edat exacta de les construccions de pedra en sec. En primer lloc, això és degut al mateix procés d’alçament de les terrasses, amb l’aplicació de tècniques de caràcter atemporal. La documentació històrica, que sol ser la font més utilitzada, també resulta molt general, si no totalment imprecisa, sense oblidar que molts establiments de terres es feren de manera il·legal i sense estendre cap docu88

001-120 Quaderns agraris 34.indd 88

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:17


ment escrit.1 El grau d’incertesa és molt elevat i cal, per tant, utilitzar diverses tècniques de caràcter multidisciplinari i des d’una visió integradora. Amb aquesta premissa, l’arqueologia del paisatge ens ofereix recursos metodològics que han tingut resultats molt destacats, com ara els treballs de Palet i Riera (2000) a les serres de Collserola i de Marina (Serralada Litoral Catalana). L’estudi de restes pol·líniques i de registres sedimentaris, juntament amb el material arqueològic provinent de prospeccions extensives i intensives, ha permès verificar hipòtesis de treball (fases de configuració dels sistemes de terrasses) establides mitjançant un acurat estudi arqueomorfològic. Amb aquesta última tècnica, aplicada a les serralades bètiques del nord d’Alacant —voltants de la serra d’Aitana i Marina Alta—, destaquen els treballs de Torró (2003, 2005 i 2007) amb les terrasses irrigades d’origen andalusí i cristià, també postmorisques. Aquest autor ofereix alguna de les claus interpretatives bàsiques per emprendre l’estudi de les terrasses de la serra d’Aitana, un espai amb una presència islàmica que es pot perllongar fins al 1609, quan els moriscos foren expulsats i començà una lenta repoblació consolidada en el segle xviii. La gestió cultural i l’explotació econòmica del territori en un moment i en l’altre van ser significativament diferents (Giménez-Font, 2011). Seguint la dinàmica implantada amb la conquesta del segle xiii en altres espais més ràpidament cristianitzats, es desenvoluparen els cultius comercials i la resposta al creixement demogràfic es va fer mitjançant una agricultura expansiva i també contractes de tipus emfitèutic amb la destacada figura de l’establiment (Gil Olcina, 1988).2 Amb un sorprenent esforç humà, els vessants de les muntanyes es van amargenar intensament en detriment dels usos forestals i ramaders. Mitjançant aquest esquema molt simplificat, podríem considerar tres fases generals de configuració dels sistemes de terrasses a la serra d’Aitana: —  Anteriors a l’ocupació islàmica, bàsicament relacionats amb assentaments de població. —  Els relacionats amb les terrasses irrigades d’origen fonamentalment andalusí, vora rius, barrancs i petites fonts. —  Els considerats construccions bàsicament postmorisques, que comprendrien el segle xvii i, fonamentalment, els segles xviii i xix. Aquestes són les majoritàries, en la línia dels arguments de Blanchemanche (1990) per a l’Europa meridional. Òbviament, es tracta d’una visió molt limitada que caldrà matisar, perquè moltes transformacions cristianes es fan sobre terrasses d’èpoques anteriors i el grau de renovació i reorganització dels vessants pot ser més intens del 1.  Vegeu alguns interessants exemples a Pastor Fluixà (2005). 2.  El paper de l’emfiteusi, com a règim compartit de tinença de la terra on es dissociava el domini directe (propietari) i l’útil (emfiteuta) a canvi d’un cànon anual, és especialment important pel seu caràcter perpetu. Aquest aspecte permetia al llaurador escometre costoses obres —de caràcter plurigeneracional—, com era el fet de fer terrasses en un vessant erm. Aquestes concessions de terres s’anomenaven establiments. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 89

89

31/05/2013 11:41:17


que es pot pensar. Fases anteriors han sigut datades mitjançant restes ceràmiques i tipologies constructives a l’Aitana, encara que amb serioses mancances metodològiques (Seva et al., 2005). Es necessiten, per tant, estudis més profunds i acurats sobre aquesta qüestió, especialment provinents de l’arqueologia (Asins-Velis, 2006). En aquest sentit, un recent estudi de Grau i Pérez (2008) aporta dades molt significatives sobre possibles camps terrassats en jaciments de comarques que envolten Aitana, com ara la Marina Baixa, l’Alcoià o el Comtat, apuntant, en tot cas, els importants obstacles tècnics i metodològics que encara existeixen en aquest sentit. En el nostre plantejament, més genèric, les dues darreres fases caracteritzades —andalusines o anteriors i cristianes— es poden diferenciar, fonamentalment, partint d’aquest esquema interpretatiu bàsic i d’una anàlisi exhaustiva que establisca comparacions amb altres elements del paisatge: Figura 3.  Datació d’un establiment de terres mitjançant fonts documentals i toponímiques 1.150

c nti

ca

t

an

ac

l d’A

a

pou de neu

Línia divisòria dels termes municipals d’Alcoleja i Confrides. Antic límit del marquesat de Guadalest

1.250

1.300

peny

es

de

l’Esq

uila

dor

1.350

Un exemple de localització i datació d’un establiment de terres mitjançant la documentació històrica (protocols notarials) i la toponímia. L’establiment de sis jornals de terra es concedeix per emfiteusi a Josep Arqués, i s’assenyalen les fites del camí d’Alacant, les penyes de l’Esquilador i les terres del Marquesat de Guadalest, juntament amb el pou de neu propietat de la marquesa de Malferit, senyora d’Alcoleja (Arxiu Notarial de Cocentaina, protocol Juan Ripoll, f. 80v-81v, any 1769). Font: Elaboració pròpia.

90

001-120 Quaderns agraris 34.indd 90

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:18


Figura 4.  Anàlisi morfològica d’una secció de vessant amb terrasses

Mitjançant una anàlisi morfològica, destaquen les zones de contacte entre sèries de terrasses que, en la mateixa secció d’un vessant, poden indicar rompiments de terres diferenciats en el temps. Fet i fet, molts d’aquests contactes encara delimiten parcel·les de propietat, com hem marcat amb una línia discontínua (cadastre). Arribar a detallar quina es va fer primer i quina després implica la confluència d’altres tècniques complementà­ ries entre si. Font: Elaboració pròpia.

parcel·les, camins, assegadors, pobles i masos, etc. (Bolós, 2004). Des d’una perspectiva morfològica, podem trobar diverses claus interpretatives, però cal destacar les zones de contacte entre sèries de terrasses —anomenades contramarges— que vénen a demostrar, en la mateixa secció d’un vessant, rompiments de terres diferenciats en el temps. Arribar a detallar quin es va fer abans que l’altre implica la confluència d’altres tècniques complementàries entre si. Per exemple, les fonts escrites van íntimament lligades a la toponímia, molt aclaridora en aquest sentit: no únicament permet situar, per posar un cas, un establiment de terra determinat o comparar usos antics — topònims ramaders com mallada, fossilitzats en zones cultivades— amb els actuals; a l’Aitana destaquen, a més, topònims relatius a la creació de noves terres com ara la Retura (Benifallim i Sella), les Trencades i la Terreta Nova (Alcoleja), Terra Nova (Fageca-Famorca) o l’Arrebassat (Sella). La fràgil memòria oral sustenta el desxiframent d’alguns d’aquests topònims, de manera que, a tall d’exemple, gràcies a un testimoni hem pogut situar la creació del topònim l’Arrebassat en l’últim terç del segle xix, quan es construïren els bancals actuals (Doménech et al., 2007, p. 58). Igualment, altres testimonis escrits que arrepleguen històries de transmissió oral destaquen la idea de la proximitat en el temps de moltes de les terrasses, com és el cas d’aquest refrany de la Marina recollit per Martí i Gadea (1908, p. 19): Bancalets feha mon sògre y pòbre que pòbre, arremata dient este refrá, y se diu molt en los poblets de muntanya, referintse als que arrebasen ó trahuen margenades estretes ó campets escalonáts y giquets, perque no pòden ser amples y QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 91

91

31/05/2013 11:41:18


grans en les faldes de les sèrres ó terrenos molt trencáts, els quals sempre sòlen ser pòbres, puix els richs casi tots els camps ó bancals els tenen en los fondos y plans, ahon está la tèrra millor i més productiva.

En definitiva, l’estudi sobre l’origen de les terrasses requereix la confluència de diverses tècniques de recerca, totes amb el seu paper clarificador i cap de descartable. L’anàlisi morfològica dels sistemes de terrasses i dels seus voltants permet, de vegades, establir unes hipòtesis de partida que es veuran reforçades o rebutjades amb les dades obtingudes —directament o indirectament— de la documentació escrita, la cartografia històrica, la toponímia, les fonts orals, i també la tipologia constructiva i l’arqueologia extensiva i intensiva. Finalment, les restes de pol·len i carbó i l’anàlisi de sediments i sòls antròpics resulten fórmules de datació molt fiables, però no sempre possibles. 4. L’ESFONDRAMENT DEL PAISATGE TRADICIONAL I LA PERSPECTIVA ECOLÒGICA El paisatge de terrasses de cultiu és, actualment, un paisatge en procés de desorganització en molts espais de la muntanya mediterrània. El procés d’esfondrament al qual hem al·ludit conté una àmplia varietat d’enfocaments, entre els quals destaquen les lectures de tipus ecològic. Els sistemes de terrasses, amb la seua entitat transformadora, són les estructures d’un paisatge cultural, però, també, d’un ecosistema particular. El seu abandonament té molt a veure amb un procés de desintensificació de l’activitat humana sobre el medi que resulta totalment contrari als moments de la seua formació, dominats, com hem vist, per una forta pressió antropogènica. Sense entrar en les causes de la crisi de l’activitat agrària i del despoblament rural, hi ha diferents fases d’abandonament, igual que n’hi va haver en la seua construcció. La principal, però, es dóna en aquesta zona a partir de la dècada de 1960 i, especialment, en els darrers vint anys; per tant, es tracta d’un procés relativament recent i amb tendències evolutives i conseqüències ambientals encara per escatir. Un mètode de treball complementari a l’anterior és aquell que ens permet elaborar un esquema que, de manera mixta, treballe amb un enfocament diacrònic i un altre de retrospectiu. Així es pot establir (amb cartografia i un treball de camp exhaustiu) el màxim abast de l’expansió agrícola, que en l’espai d’estudi generalment coincideix amb les limitacions físiques del medi, insuperables per als cultius i la tècnica camperola. Amb la documentació arxivística apropiada, s’estableix una hipòtesi sobre el moment històric en què fou assolida aquesta fita que, en realitat, ha de ser considerada des de dos punts de vista: el de la màxima pressió antropogènica experimentada pel medi (amb clares repercussions sobre la vegetació natural) i el 92

001-120 Quaderns agraris 34.indd 92

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:18


Figura 5.  Hipòtesi de diferents fases de construcció de sistemes de terrasses

La secció 1, terrasses irrigades per davall de la sèquia major, correspon a un regadiu d’origen medieval. En la secció 2 (el Terç), hem trobat moltes referències d’establiments de terres al voltant de 1726 (Arxiu Històric Provincial d’Alacant. Hacienda HB 1700-1864, llibre núm. 773, s/d). Gràcies a aquesta mateixa documentació, sabem que els bancals de les Saleres (secció 3) foren construïts amb posterioritat, encara que no hem pogut datar-los amb precisió. La data de construcció del mas de les Saleres de Dalt (1872) pot ser indicativa. Actualment, aquest mas i la majoria de les terrasses dels voltants han desaparegut amb les obres d’urbanització d’un pla parcial (iniciat el 2007 i paralitzat l’any 2009). En aquesta secció trobem alguns exemples de contramarges (requadres A i B), també fites de propietat, que ens poden ajudar a marcar seqüències constructives dels sistemes de terrasses (figura 6). Font: Elaboració pròpia.

d’una fase d’estabilitat que es mantindrà durant un nombre determinat d’anys. Aquest moment ha sigut datat a la serra d’Aitana —en la línia d’altres muntanyes del Mediterrani nord-occidental— al final del segle xix i principi del segle xx. A partir d’aquesta última data, amb l’abandonament de les terres menys productives, derivat dels primers fenòmens emigratoris, començà a registrar-se el procés invers, és a dir, el de l’abandonament de les terrasses de cultiu i l’aparició de diferents tendències evolutives de regeneració vegetal i regularització natural dels vessants. D’aquesta manera, el procés d’equilibri antropogènic dominant dóna pas progressivament a un desequilibri, en QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 93

93

31/05/2013 11:41:19


Figura 6.  Dos models de contramarge

La imatge superior representa la secció 3 de la figura 5, en concret els requadres A i B que apareixen en aquesta secció. Els dos exemples de contramarges representen fites de propietat, que ens poden ajudar a identificar seqüències constructives dels sistemes de terrasses. No suposen, per tant, sistemes d’organització de l’escorrentia, com ocorre en altres casos. Font: P. Giménez Font (2006).

què els processos naturals prenen un paper més determinant. Aleshores, intervindran decisivament aspectes com la litologia (margues i materials detrítics del quaternari, fonamentalment), el pendent, la concurrència de pluges torrencials i, també, si les terrasses se situen sobre llits fluvials, tàlvegs o 94

001-120 Quaderns agraris 34.indd 94

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:19


vessants. Igualment determinants són els usos després de l’abandonament de l’activitat agrícola i la capacitat de regeneració vegetal, és a dir, si hi ha hagut una activitat ramadera posterior i la seua intensitat, si s’han produït repoblacions forestals i amb quines espècies arbòries, i la concurrència o no d’incendis. En aquest complex procés de reequilibri natural disminueix la capacitat d’infiltració, pròpia de les terrasses de cultiu, i es poden incrementar els fenòmens erosius amb diferents conseqüències geomorfològiques. En realitat, com assenyalen encertadament Marco i Morales (1995, p. 87), aquestes possibilitats responen a les múltiples interaccions que s’estableixen entre un conjunt de factors (naturals i humans) que han condicionat l’evolució morfològica dels vessants. 5. CONCLUSIÓ Els estudis sobre els heterogenis processos d’abandonament de l’activitat agrària, els canvis d’usos del sòl i de cobertures de la vegetació o el reajustament general de l’equilibri dels vessants, tenen una gran tradició científica.3 Tanmateix, però, no ocorre el mateix amb els fenòmens de construcció d’aquestes terrasses —moltes amb menys de tres-cents anys— que, en realitat, són un fet clau per a entendre posteriors evolucions. El present treball pretén posar de manifest les dificultats existents a l’hora de datar aquestes estructures agràries, i aporta algunes idees per a aconseguir-ho, amb més o menys detall, a diferents escales espacials. Per a això, es presenten uns exemples, a mode d’assajos metodològics, aplicats a la serra d’Aitana, un espai poc treballat en aquest sentit. Fonamentalment, es tracta de plantejar fases constructives generals per a, després, utilitzar fonts documentals, gràfiques, toponímiques, orals i de treball de camp per tal d’ajustar temporalment els moments de construcció. En aquest sentit, cal destacar l’aportació relativa a l’anàlisi morfològica, amb la presència de contramarges que divideixen sistemes de terrasses i que poden donar claus per a establir dinàmiques evolutives. La perspectiva paisatgística dels fenòmens de construcció i abandonament, relacionats amb fases d’intensificació de la pressió humana, fase d’estabilitat i progressiva desintensificació, requereix diverses tècniques i metodologies de treball de tipus integral. En la mateixa idea, la lectura socioambiental del fenomen de les terrasses de cultiu ha sigut analitzada a partir de la combinació de cartografia de sòls, geografia i història social (Olarieta et al., 2006), en una línia de recerca molt prometedora en la qual la datació resulta especialment interessant. 3.  Vegeu, a tall d’exemple, la recent creació de la International Alliance for Terraced Land­ scapes (2010): <http://www.alpter.net/>. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 95

95

31/05/2013 11:41:19


Cal assenyalar, per a finalitzar, que la qüestió de les terrasses de cultiu —com a paisatge cultural en clar procés d’extinció i amb conseqüències geomorfològiques de primer ordre— planteja el repte científic d’elaborar models evolutius —diacrònics i prospectius— que parteixen de la dificultat intrínseca del seu estudi: problemes de datació i dinàmiques de reajustament de l’equilibri dels vessants, en un context d’intensa antropització de muntanyes mediterrànies com la serra d’Aitana. 6. AGRAÏMENTS Aquestes línies recullen i amplien algunes idees inèdites exposades en el V Congrés de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (Barcelona, 2007). L’autor vol agrair al Centre d’Estudis Contestans la localització de documentació a l’Arxiu Notarial de Cocentaina. Aquest estudi s’inclou dins d’un projecte més ampli, sufragat pel Ministeri de Ciència i Innovació, sobre caracterització de paisatges agraris d’Espanya (CSO2009-12225-C05-03). 7. BIBLIOGRAFIA Agnoletti, M. (2007). «The degradation of traditional landscape in a mountain area of Tuscany during the 19th and 20th centuries: Implications for biodiversity and sustainable management». Forest Ecology and Management, núm. 249 (1-2), p. 5-17. Asins-Velis, S. (2006). «Linking historical Mediterranean terraces with water catchment, harvesting and distribution structures». A: Morel, J.; Matamala, J. C. (ed.). The archaeology of crop fields and gardens. Bari: Edipuglia, p. 21-40. — (2009). El paisaje agrario aterrazado: Diálogo entre el hombre y el medio en Petrer (Alicante). València: Publicacions de la Universitat de València. 359 p. Blanchemanche, Ph. (1990). Bâtisseurs de paysages: Terrassement, épierrement et petite hydraulique agricoles en Europe, xviie-xixe siècles. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme. Bolòs, J. (2004). Els orígens medievals del paisatge català: L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 462 p. Doménech, À.; Giménez-Font, P.; Llorca, F. X. (2007). Als peus de l’Aitana: Toponímia i paisatge des de Sella. Alacant: Ajuntament de Sella. García Fernández, J. (2004). «El significado del medio ecológico en geografía». A: Rosselló, V. M. [et al.]. Historia, clima y paisaje: Estudios geográficos en memoria del profesor Antonio López Gómez. València: Universitat de València; Madrid: Universidad Autónoma de Madrid; Alacant: Universitat d’Alacant, p. 481-498. 96

001-120 Quaderns agraris 34.indd 96

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:19


Gil Olcina, A. (1988). «Declive y ocaso de la enfiteusis señorial valenciana». Agricultura y Sociedad, núm. 49, p. 293-318. Giménez-Font, P. (2007). «Cultura territorial y cambio ambiental en la Valencia moderna. Una lectura en clave de geografía histórica». A: Paül, V.; Tort, J. (ed.). Territorios, paisajes y lugares: Trabajos recientes de pensamiento geográfico. Cabrera de Mar: Galerada, p. 81-95. — (2008). Las transformaciones del paisaje valenciano en el siglo xviii: Una perspectiva geográfica. València: Institució Alfons el Magnànim. — (2009). «Karl W. Butzer y la lectura ambiental de la expulsión de los moriscos». Revista de Historia Moderna, núm. 27, p. 317-332. — (2011). «The landscape of agricultural terraces in mountainous areas in the Region of Valencia (Eastern Spain). The construction and decline of a cultural heritage». Agricultural and Tourism: Products and Local Devel­ opment. Rabat: International Union Geography. Grau, I.; Pérez, V. (2008). «Aproximación arqueológica al estudio de los paisajes aterrazados en el área central valenciana». Lucentum, 27, p. 33-50. Grove, A. T.; Rackham, O. (2001). The nature of Mediterranean Europe: An ecological history. New Haven, CT: Yale University Press. Harfouche, R. (2005). «Retenir et cultiver le sol sur la longue durée: les terrasses de culture et la place du bétail dans la montagne méditerranéenne». Anthropozoologica, núm. 40 (1), p. 45-80. Lasanta, T.; Arnáez, J.; Ruiz, P.; Ortigosa, L. (2010). «Los bancales en la montaña mediterránea. Un paisaje multifuncional en proceso de degradación». Actas del XV Coloquio de Geografía Rural: Territorio, paisaje y patrimonio rural. Càceres: Universidad de Extremadura, p. 198-209. Marco Molina, J. A. (2001). Aitana como espacio singular: Perspectiva geográfica de una montaña mediterránea. Alacant: Universidad de Alicante. 118 p. Marco Molina, J. A.; Morales Gil, A. (1995). «Terrazas de cultivo abandonadas en el sureste peninsular: aspectos evolutivos». Investigaciones Geográficas, núm. 13, p. 81-90. Martí i Gadea, J. (1993). Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè. Facsímil de 1908. València: Impr. de Antonio López. Olarieta, J. M.; Rodríguez, F. L.; Tello, E. (2006). «Conservando y destruyendo suelos, transformando paisajes: el factor edáfico en los cambios de uso del territorio (el Vallès, Cataluña, 1853-2004)». Áreas, núm. 25, p. 76103. Palet, J. M.; Riera, S. (2000). «Evolución y antropización del paisaje en zonas de baja montaña mediterránea: estudio arqueológico y paleoambiental de los sistemas de terrazas en la Sierra Litoral Catalana». A: Naco, T.; Olesti, O.; Carreras, T.; Prieto, A. (ed.). Análisis paleoambientales y estudio del territorio. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. (Coast Action; G2), p. 101-117. Pastor Fluixà, J. (2005). Història de les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea: (Segles xiv-xix). Calp: Ayuntamiento de Calpe. 541 p. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 97

97

31/05/2013 11:41:19


Petanidou, T.; Kizos, T.; Soulakellis, N. (2008). «Socioeconomics dimensions of changes in the agricultural landscapes of the Mediterranean Basin: A case study of the abandonment of cultivation terraces on Nisyros Island, Greece». Environmental Management, núm. 41 (2), p. 250-266. Seva, E.; Román, J. L.; Seva, R. (2005). «El origen prehistórico de los bancales / borda como habitación y refugio ganadero en la montaña de Alicante (España)». Mediterránea: Serie de Estudios Biológicos, núm. 18, p. 71-121. Torró, J. (2003). «Arqueologia de la Conquesta. Registre material, substitució de poblaments i transformació de l’espai rural valencià (segles xiii-xiv)». A: Barceló, M.; Feliu, G.; Furió, A.; Miquel, M.; Sobrequés, J. (ed.). El feudalisme comptat i debatut: Formació i expansió del feudalisme català. València: Universitat de València, p. 153-200. — (2005). «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana». Afers, vol. 20, núm. 51, p. 301-356. — (2007). «Vall de Laguar. Asentamientos, terrazas de cultivo e irrigación en las montañas del Sarq al-Andalus: un estudio local». Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 16, p. 151-182.

98

001-120 Quaderns agraris 34.indd 98

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:19


AGROFĂ&#x2019;RUM

001-120 Quaderns agraris 34.indd 99

31/05/2013 11:41:19


001-120 Quaderns agraris 34.indd 100

31/05/2013 11:41:19


AGRICULTURA: ALIMENTACIÓ O PAISATGE1

Ricard Estrada i Arimon Enginyer tècnic agrícola

RESUM Aquest article és una reflexió i una proposta de respostes sobre com resoldre el conflicte entre el món rural productor i el món urbà consumidor d’aliments i de paisatge; tot això, en un entorn desigual, condicionat per l’economia global, l’ús de l’energia barata, els mitjans de comunicació oberts i un sistema polític democràtic. Paraules gia.

clau:

agricultura periurbana, població, ciutat, alimentació, ener-

AGRICULTURA: ALIMENTACIÓN O PAISAJE RESUMEN Este artículo es una reflexión y una propuesta de respuestas sobre cómo resolver el conflicto entre el espacio rural productor y el mundo urbano, consumidor de alimentos y de paisaje, en un entorno desigual, condicionado por una economía global, el uso de energía barata, unos medios de comunicación abiertos y un sistema político democrático. Palabras energía.

clave:

agricultura periurbana, población, ciudad, alimentación,

Correspondència: Ricard Estrada i Arimon. A/e: restrada@ya.com. 1.  El text d’aquest article és fruit de la conferència pronunciada a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell el 14 de juny de 2012, en el marc de l’exposició «El món agrari a les terres de parla catalana», promoguda per l’Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, a la masia de Can Deu, de Sabadell. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 101-113   DOI: 10.2436/20.1503.01.24

001-120 Quaderns agraris 34.indd 101

101

31/05/2013 11:41:20


AGRICULTURE: FOOD OR LANDSCAPE ABSTRACT This article provides some thoughts and a proposal to solve the conflict between rural producers and urban consumers (food and landscape) in a scenario of disequilibrium, conditioned by a global economy, low-cost energy use, open communication media and a democratic political system.   Keywords: periurban agriculture, population, city, food consumption, energy. 1.  QUÈ ÉS L’AGRICULTURA, AVUI? L’agricultura, avui, en un entorn en què la societat és bàsicament urbana, es troba en una situació singular. No per si mateixa, sinó per la recurrència en què la societat fa aportacions sobre el medi natural. Massa sovint els ciutadans tenim —o podem tenir— una visió romàntica i antiquada de l’agricultura. Els mitjans de comunicació han posat de moda paraules com: conservació de la natura, biodiversitat, sostenibilitat, medi ambient o custòdia del territori. I l’agricultura, la silvicultura o àrees de coneixement com la fitotècnia o l’entomologia es contraposen com un problema a la conservació del medi natural i ambiental. Cal deixar clar des de l’inici que l’agricultura és l’art de conrear la terra. En aquest planeta, la Terra, hi habita l’espècie humana. I sense l’agricultura i la ramaderia no seríem tants ni viuríem tan bé. El coneixement i la ciència que hi ha darrere de l’evolució de l’agricultura ha d’ajudar a entendre —i, per tant, a preveure— les conseqüències de la nostra intervenció sobre el planeta. En resum, tenim l’obligació de posar-hi coneixement o talent, i ser plenament responsables de l’acció i la gestió que permeten aconseguir compatibilitzar la producció d’aliments amb el bon ús del medi, i fer possible una concertació d’estabilitat que no desorganitzi el sistema, o millor, l’ecosistema de la Terra. Solament així, amb criteri i amb coneixement, es pot fer una lectura correcta que permeti valorar el sector agrari en la seva plenitud, en tant que és un sector dual, econòmic i estratègic, al servei de la pervivència de la ciutadania.

102

001-120 Quaderns agraris 34.indd 102

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


M’atreveixo a dir que l’agricultura és el capital regulador (core capital ) de la humanitat. Nosaltres —en tant que persones ubicades en el primer món, això és, amb una renda acceptable, amb un nivell de coneixement alt i amb capacitat per viure en el confort de la urbanització— hem de vetllar per aprovisionar el nostre magatzem alimentari. Per tant, hem de valorar i preuar l’agricultura, que és un dels pilars de la nostra supervivència i del nostre benestar. El cert és que avui la tradició del món rural, el paisatge conreat modern i la vida rural ens fan por. Els ciutadans urbans desconeixem l’entorn del medi en què es desenvolupa aquesta activitat vital. Nosaltres no estem familiaritzats en el brogit rural. Solament coneixem i assumim el brogit de la ciutat, el paisatge de postal i l’agricultura romàntica o de pessebre. El medi rural ens és desconegut. Amb dues o tres generacions de vida urbana, n’hi ha hagut prou per enterrar coneixements ancestrals dels nostres avantpassats. Exemples de campanars tancats judicialment, perquè als «urbanites» que s’instal·len al poble els molesta la música de les campanes, ja són una realitat, i és motiu de denúncia la pudor del bestiar. Per contra, no molesta el fum de la combustió fòssil. Temps era temps... 2.  EL NOSTRE CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC MARCA EL RITME El 75 % de la població del món, l’any 2050, serà urbana i l’espècie la compondrem uns 6.300 milions d’humans.2 La desconnexió entre la cultura rural i la cultura urbana és un fet que cal gestionar. El món és diferent i el pensament col·lectiu també és diferent; en els darrers cinquanta anys les coses han canviat molt. Ara, els mitjans de comunicació són transparents. Tots sabem de tots, en temps real. Això no havia passat mai. Mentre això passa, l’estabilitat és un bé molt preuat. Necessitem seguretats. Un apunt històric que incideix en l’evolució del nostre comportament: després de la Segona Guerra Mundial, els europeus i els americans vam as2.  Segons un estudi del Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides de març de 2012. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 103

103

31/05/2013 11:41:20


solir dos compromisos: 1) la pau en els nostres territoris i 2) derivar les guerres militars fora dels nostres espais nacionals. Situats en aquest escenari, parlem d’agricultura. Comencem per fer una afirmació: l’agricultura era i és l’instrument sectorial que ens proporciona aliments de manera regular per poder viure (l’art de conrear la terra). Recordem que cada dia mengem unes tres vegades, i el que mengem són aliments bàsicament d’origen agrícola o ramader; productes que tenen el seu origen en el desenvolupament de l’activitat agrària. La seguretat de tenir el rebost ple ha estat una de les preocupacions vitals de l’espècie humana. De fet, la història ens ensenya que moltes de les guerres que s’han fet i es fan són causades pel control dels aliments o dels principals elements que els fan possibles, com és el cas de: l’aigua, la terra o l’energia. Hem de saber que la producció d’aliments —agrícoles, ramaders i, en alguns casos, forestals— està condicionada per factors limitants que poden fer inviable el seu desenvolupament. Alguns d’aquests factors els podem superar amb tecnologia; d’altres no és possible. És convenient tenir-ho present. Per exemple, el sòl fèrtil no es fabrica i no es pot adquirir. Es disposa on és. És un bé irreemplaçable. Avui no disposem, encara, a Catalunya d’un pla general d’espais agraris d’alt valor. Sí que tenim un Pla General d’Espais Protegits (PEIN) i un Pla Europeu per la Natura (Natura 2000). L’agricultura s’ha de considerar un element clau de l’estratègia militar o estructural d’un país. Les potències econòmiques sempre han estat potències agropecuàries. Tenir el control alimentari és una de les armes més valorades. El diner no ho és tot. Si volem aconseguir una producció agrària determinada, haurem de poder controlar les condicions agronòmiques adients i optimitzar els factors que les limiten. Per això han aparegut les tecnologies i els enginys agraris, com és el cas de l’arada —ja en l’època dels romans— o el tractor —en l’època contemporània; els hivernacles, els sistemes de reg, els substrats, els adobs minerals, la climatització, les eines digitals o el control de les plagues o la tecnologia per minimitzar els efectes meteorològics de les gelades, la pedra i el vent. Aquests enginys fan possible el conreu amb un nivell de seguretat que no s’havia esdevingut mai amb tanta evidència. Aquest desenvolupament tecnològic té una explosió d’èxit, a partir del final de la Segona Guerra Mundial (1945), a Europa i també a l’Amèrica del Nord. I, més tardanament, a altres llocs del planeta. 104

001-120 Quaderns agraris 34.indd 104

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


Crec que és bo recordar que, durant molts segles, l’alimentació humana ha estat subjecta i condicionada a les inclemències meteorològiques, la geografia i la geologia. En molts països encara és així. En el nostre primer món, ho tenim tot una mica més controlat. Estem en el món global i sovinteja el pensament que quasi tot és possible. Malgrat això, la natura, afortunadament, encara continua el seu itinerari. L’economia financera i l’energia basada en un petroli barat ho han facilitat. En un entorn de turbulències econòmiques i financeres i amb una energia cara, les coses poden canviar. De fet, avui, els espais per cultivar poden ser artificials; l’artificialització agrícola és possible. El cas de fer conreus a l’Estació Espacial Internacional és una realitat, però això no és agricultura; és fer conreus experimentals sense gravetat. No ens confonguem. Tot i així, la fam i les penúries alimentàries existeixen i algunes són molt properes. El desenvolupament agrícola i ramader que tenim avui no és comprensible sense saber les claus que l’han fet possible. Considerem com a elements de referència sobre aquesta qüestió la generació d’estructures internacionals de dret i de comerç, com és la creació el 1947, a l’Havana, del General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), instrument que va establir normes en el comerç internacional i va regular les concessions aranzelàries. Un instrument jurídic que va facilitar un desenvolupament de l’economia internacional, tant pel que fa a les matèries primeres com pel que fa als productes alimentaris. Eren els temps de la guerra freda i de l’hegemonia en el món lliure dels EUA. A Europa, l’any 1951 s’organitza la CECA (carbó i acer), amb la signatura del Tractat de París. L’Europa de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) neix el 1957 a Roma. Recordem que es va constituir per crear un espai estable de pau, però també per assegurar: 1) el control i el proveïment del carbó (energia bàsica de l’època), 2) el proveïment d’acer o, dit d’altra manera, regenerar la indústria europea, 3) el control de l’energia atòmica i 4) l’alimentació, potenciant una política agrària pròpia que donés estabilitat a tota la població dels sis països fundadors de la CEE. És en aquest context que es crea la política agrícola comuna, coneguda com la PAC. Durant molts anys, més del 50 % del pressupost de la CEE ha estat destiQUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 105

105

31/05/2013 11:41:20


nat a l’agricultura i a la ramaderia, per tal de regular les produccions i el mercat dels productes agrícoles: fruites, hortalisses, llet, cereals, cotó, remolatxa, tabac, vi, suro, oli i les carns (d’aviram, porcina, vaquina, ovina, de cabrum). Fins avui, ha estat una política d’èxit. A cavall dels anys setanta i vuitanta del segle passat, els magatzems europeus estaven plens de llet, de mantega i de tones de fruites i hortalisses i, per regular-ne el preu, es destruïen tones i tones de producte o, a través de programes de foment del consum a les escoles o amb programes de repartiment solidari per als pobres, es rebaixaven els estocs i així s’equilibrava l’oferta i la demanda. Eren els temps que les cambres de fred d’Europa estaven plenes de carn de porc, d’aviram o de vedella. El vi es retirava del mercat i es destil·lava per fer-ne alcohol. La regulació de la producció estava lligada a la venda a baix preu als països tercers amb les corresponents subvencions. Tot això, per poder garantir un subministrament regular i constant d’aliments al mercat europeu. Tota aquesta estratègia econòmica, que s’estructura amb el suport tecnològic de la industrialització agrària i alimentària, comporta complir un objectiu estratègic de disseny europeu: disminuir la població agrària del territori, portar-la a les ciutats i així fer la reconversió agrària: industrialitzant l’economia i fomentant el sector serveis. Aquest model de desenvolupament promou l’externalització de la producció primària. La societat s’urbanitza i deixa de ser rural. Estem en els anys setanta i següents del segle xx. Europa es va normalitzant, després d’haver passat dues guerres en menys de cent anys. El Pla Mar­ shall ja s’ha tancat i els sis països fundadors de la CEE (França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Bèlgica i Holanda) han fet el miracle de l’estabilitat. El model funciona. La seguretat de provisions alimentàries funciona. Tothom menja. Però el model requereix ajustos. Hem de ser més ambiciosos; l’objectiu és el món global. No sé si hem de parlar d’ambició o d’usura. L’Organització Mundial de Comerç és l’instrument que ho ha fet possible. El món és un sol mercat (1995). Aquest fet és el principi del canvi de model europeu al model mundial. Avui estem instal·lats en aquesta conjuntura. Això com ens afecta pel que fa a la nostra alimentació? Doncs l’oferta és excel·lent, podem degustar o menjar sempre de tot: cireres per Nadal, cols a l’estiu i kiwis de Nova Zelanda a un bon preu tot l’any. Un parèntesi. Algú recorda que les mongetes del ganxet es planten al mes de juliol i es cullen al novembre? El nostre memorial agrícola, l’utilitzem solament per plantar geranis o el guardem, romànticament, en el calendari del pagès.

106

001-120 Quaderns agraris 34.indd 106

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


Aquest model, encara que podem ser-hi crítics, funciona en tant que el petroli estigui a un preu raonable, per sota del 100 dòlars el barril.3 A partir d’aquest fet, les coses s’han de reestructurar o, dit d’una altra manera, la societat urbana i consumidora «grinyola». Avui, la producció agrícola i la producció ramadera estan condicionades per tres paràmetres: 1) el preu internacional de l’energia, 2) el preu internacional de la mà d’obra i 3) la geopolítica. Aquests tres elements es visualitzen en els preus internacionals dels cereals, la soja, l’arròs, l’oli, el vi, les fruites i les hortalisses, com també de l’avellana, el cotó, el tabac, el cànem, i en la capacitat de convertir terres de conreu en camps de producció d’energia, fent prevaldre l’economia energètica i financera sobre la producció alimentària. És el cas de les produccions de biodièsel. En cap moment no es valoren els costos ambientals que genera aquesta economia de promoció del consum malbaratat. Les potències econòmiques saben bé que l’alimentació de l’espècie humana gira a l’entorn de quatre productes: el blat, l’arròs, la soja i el blat de moro. Alguns tubercles també estan subjectes a aquesta demanda; és el cas de les patates. El control alimentari mundial és en mans d’empreses globals, que produeixen les llavors, les patenten i les modifiquen genèticament per assegurar el control d’aquests productes bàsics que estructuren la nostra alimentació. La dieta alimentària del planeta també es gestiona des del món global. Els organismes modificats genèticament, o transgènics, tenen molta presència en aquest grup de quatre productes agrícoles. Sobre aquest tema hi ha moltes coses a parlar i a escriure, però avui no podem seguir per aquesta línia; aquest podria ser el motiu d’un altre article. Podem complementar l’explicació incidint en el model de la comercialització dels aliments i prenent com a base els mercats de futurs, com si fossin productes financers de borsa. Són el que es coneix com a comodities. El sistema basat en el mercat de futurs m’atreveixo a qualificar-lo com de «perversió del sistema liberal», en tant que comercialitza productes que no existeixen i que és previsible que no existeixin fins d’aquí a un temps futur determinat. Així, en constitueixen uns «drets» que es poden comprar i vendre d’acord amb l’oferta i la demanda. El mercat de futurs alimentaris tradicional és a Chicago, però el món global els fa globals. La tecnologia virtual fa el món proper i avui a les borses o mercats alimentaris de cereals europeus també es comercialitzen futurs alimentaris.

3.  Institut Català de l’Energia. Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic 2012-2020, escenari 4 o d’anticipació de preus. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 107

107

31/05/2013 11:41:20


Aquest és l’entorn de l’economia i l’agricultura que ens hem organitzat tots plegats. 3.  LA TESI Aquest sistema productiu alimentari, tal com hem anat analitzant, està molt condicionat pel cost de l’energia i l’especulació, i el que interessa, sovint, és més el lucre que la qualitat i la quantitat. Podem afirmar que el model social que s’estructura en ciutats i pobles (sistema urbà), sense cap dubte, crea una dependència de provisions alimentàries per a la població. Alguns considerem que és preocupant aquest dèficit estructural. Tant a les ciutats com en els entorns metropolitans, aquesta concentració d’individus de la nostra espècie fa necessari l’establiment d’estratègies de contingència i d’emmagatzematge suficients per garantir el proveïment durant un temps prudencial. Altrament, la situació pot esdevenir un problema social de gran abast. Cal recordar la recent vaga de transportistes (juny 2008) amb el tancament de Mercabarna durant tres dies. La sobirania alimentària total segur que no ha de ser l’objectiu, en un món modern, però ha de formar part de l’equilibri estructural del sistema territorial urbà. Tenir una sobirania alimentària del 45-50 % donaria un coixí d’estabilitat i de seguretats socials incalculables. Una societat equilibrada necessita universitats, hospitals, comunica­ cions..., i també una agricultura de proximitat, que ha de proveir amb seguretat raonable el rebost. Aquesta no és la situació que tenim avui. Queda molt camí. El nostre «rescat» alimentari funciona des de fa dècades. Però no en som conscients. Les olors —i pudors— de l’agricultura i la ramaderia ens queden lluny. Tot i així, el model vigent ha fet possible la socialització de la cuina i valoritzat i posat preu a: les olors, els colors dels aliments i, sobretot, ha fet possible refinar el gust de la ciutadania pels aliments de proximitat. La cuina de disseny, la Fundació Alícia, la Fundació Miquel Agustí o la dieta mediterrània són el resultat d’aquesta demanda. Redescobrir el gust d’abans. La ciutat és cultura, és coneixement, és sanitat..., però també és dependència alimentària. La consciència social per la qualitat i seguretat dels aliments i la dependència alimentària han despertat noves sensibilitats i nous nínxols de mercat dels quals hem de parlar. El moviment slow food està obrint camí, com també ho fan els productors o pagesos periurbans o de proximitat. Això és conegut com el comerç fresc. 108

001-120 Quaderns agraris 34.indd 108

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


Podem incorporar en aquest context la valorització de la producció d’aliments ecològics, els aliments de producció integrada o els productes acreditats pels consells reguladors de les denominacions d’origen. Tot un món, el de la qualitat i la traçabilitat alimentària, que ja és una exigència legal, però amb dèficits sobre el seu compliment. Totes aquestes qüestions també poden ser motiu d’un altre article. 4.  ON ANEM? No sé si és prudent fixar la tesi, però sí que podem prendre una posició sobre el que serà l’agricultura i la producció alimentària a partir d’elements que asseguren que l’alimentació de la població estarà condicionada per la capacitat que tenim d’alterar els elements clàssics que permeten la producció agrària. Com hem vist al començament, aquests elements són tres: l’aigua, el clima i el sòl. Avui hi hem d’afegir els elements externs, que també condicionen necessàriament la producció agrària. Em refereixo al cost de l’energia, l’escalfament global, l’increment de la població, la comunicació en temps real de tot i de tots i la seguretat sanitària dels aliments. Les terres agrícoles seran cada vegada més escasses, amb una població urbana que construeix en les millors terres de conreu i que creix exponen­ cialment. Les terres de pendent no són gaire aptes per a la construcció d’habitatges. La competència per l’ús del sòl entre l’agricultura —mitjà de producció dels aliments— i l’habitatge no s’ha resolt bé. El sòl, en tant que element físic, és un bé escàs. L’aigua dolça és un recurs limitat. Les guerres de l’aigua són molt antigues i s’accentuaran properament. El clima ens ha canviat, entre altres raons, per haver entrat en l’era de l’antroposfera, i s’han iniciat els processos que canvien els ecosistemes naturals per causa de l’acció humana. Els insectes comencen a tenir estrès. Els mitjans d’informació en temps real ens fan prendre posicions sobre la salut pública i la seguretat alimentària. El recordat fet de les vaques boges o la grip de les gallines han estat uns exemples de com les notícies afecten el sector agrari i desestabilitzen l’economia agrària, i la població rural se sent insegura. Recordem que el sector està al límit de tenir la capacitat de «massa crítica» i, consegüentment, amb poca ascendència sobre la ciutadania urbana. QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 109

109

31/05/2013 11:41:20


En un espai democràtic el vot marca la diferència. La Revolució Francesa (1789) va canviar el sistema de poder. Les rendes agràries i les rendes urbanes mantenen prou diferencial per fer que el camp mantingui una població envellida i amb poc relleu generacional. Hem optat pel sistema fàcil: l’externalització de la producció. A Catalunya es planteja un conflicte de baixa intensitat que el sindicat Unió de Pagesos i altres posen periòdicament sobre la taula de les administracions. Avui no s’ha resolt. Com s’ha explicat a bastament, el model de mercat global i lliure és el predominant, i fa que la incidència dels inputs en els costos de producció no pugui repercutir-se en el preu de molts dels productes alimentaris, que estan condicionats per les normes de la PAC. Tot un contrasentit en un món lliure. És en aquest entorn que hem de valorar quin és el futur de les genera­ cions futures. Aquest és el repte de l’agricultura i de l’alimentació de la nostra societat l’any 2012. Com es pot deduir, hi ha molta feina a fer en molts gremis professionals. És el cas dels agrònoms, els veterinaris i també els silvicultors i els tècnics de l’agroindústria. No podem deixar de costat els economistes i els polítics. Els polítics democràtics són els encarregats de gestionar la confiança dels ciutadans amb solvència i rigor. La feina dels governants, no cal dir-ho, és la gestió de la complexitat, en el nostre entorn d’aiguabarreig. Han de prendre decisions sense disposar, moltes vegades, de referències contrastades. És complicat ser gestor amb aquestes condicions. El risc d’equivocar-se i de perdre la confiança dels electors és molt alt. La gestió sempre genera dificultat i incertesa. 5.  L’AGRICULTURA DE DEMÀ La ciutat i la metròpoli, com a cèl·lula social, són vàlides per gestionar la complexitat, però potser sempre que la seva dimensió sigui la raonable. En biologia, la massificació de les espècies sempre ha presentat problemes. Així, semblaria raonable que una societat urbana de pensament modern requereix solucions urbanes per a tot el que l’envolta. És per això que potser hem de formular el concepte urbanitzar l’agricultura. Aquesta és una proposta provocativa, però, de fet, aquest exercici ja se l’estan fent alguns agrònoms, geògrafs, planificadors territorials. Què podem entendre per urbanitzar l’agricultura? Hi ha set elements que fan possible la comprensió d’aquest concepte: 110

001-120 Quaderns agraris 34.indd 110

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


1.  El medi natural és la infraestructura verda de la societat urbana, amb la mateixa solvència que el sistema de comunicacions, el sistema d’educació i de recerca o el sistema sanitari o el sistema d’infraestructures energètiques. 2.  El paisatge, com a instrument de gaudi de natura per a la ciutadania. Salvant els conceptes ancestrals de la propietat. 3.  El valor de l’agricultura, com a instrument econòmic de primer ordre estratègic per a la sobirania alimentària. 4.  La qualitat alimentària dels productes agraris frescos de proximitat (agrícoles i ramaders), amb el corresponent estalvi energètic, i la valorització dels gustos com a element de reclam comercial. La traçabilitat, com a objectiu total. 5.  El territori agrícola de qualitat, un bé que cal protegir perquè és essencial per a la salut pública de la ciutadania. 6.  El planejament urbanístic de sòl no urbanitzable amb usos compatibles amb la funció moderna de l’agricultura i solament limitada per les normes ambientals que determinen les directrius europees. 7.  La seguretat jurídica de l’ús del sòl, tant pel que fa a l’urbanisme com pel que fa a les infraestructures, que condicionen la inversió i estabilitzen la capacitat productiva agrària. Aquests set conceptes no qüestionen ni les quantitats ni les qualitats dels aliments. L’agricultura urbanitzada, és a dir, l’agricultura europea, ja ha iniciat un nou camí en aquesta direcció. La subjectivitat és el nou principi fonamental. Així, els conceptes de paisatge o de custòdia del territori o de greening (l’agricultura verda) s’enfronten als principis d’objectivitat, com ara els criteris de l’economia productiva, la seguretat jurídica i la qualitat alimentària. És relativament nou aquest model i fa possible un disseny diferent del que havia estat sempre, que es fonamentava en la quantitat i el preu. Forçar l’equidistància entre aquests eixos (els objectius i els subjectius) és, potser, el secret de l’èxit de la bona gestió del territori i de la competitivitat. En un món ple d’incerteses econòmiques i també emocionals, tenir el rebost ple és clau per a l’estabilitat social. L’objectivitat i la subjectivitat no han de condicionar el rebost. L’agricultura integral, és a dir, la del paisatge (l’agricultura verda) i la dels aliments, anomenada també l’agricultura urbanitzada, han de garantir la disposició d’un rebost ple. Aquesta proposta té un protagonista que no podem oblidar: el pagès o l’empresari agrari, sense el qual això no és possible i l’invent no funciona. És molt important aquesta peça en l’engranatge del sistema. Si no el tenim ben apuntalat, el sistema és vulnerable. Si el pagès desapareix, tenim un QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 111

111

31/05/2013 11:41:20


dels problemes estructurals concloents que fins al dia d’avui no hem resolt del tot. Les voluntats i les llibertats no es compren amb diners. La força de l’urbanisme i la ciutat són tan potents enfront del món rural, que hem de fer un esforç per estructurar un pacte que faci possible invertir la tendència del despoblament i de la regeneració del territori agrari i rural. Els programes de desenvolupament rural europeus no donen el nivell de resposta adequat, tot i els imports que s’hi dediquen. Els temps, en el sector primari, són diferents dels temps del sector serveis, del sector industrial i també del sector públic/polític. El món modern és de temps curts. Aquest és el món de la població urbana (l’especulació com a exponent màxim), mentre que el sector primari és de temps llargs. Uns exemples: una vinya entra en plena producció als vuit o deu anys de la plantació i un bosc de pi rajolet arriba al seu torn als cent vint anys, quatre generacions. Potser perquè tenim una política agrària mal explicada i no compresa per la població urbana, s’han creat problemes de convivència social entre els rurals i els urbanites. Si és així, com creiem alguns, ho tenim malament per al futur immediat. Sempre que hom es dedica a planificar, ja siguin qüestions familiars, empresarials o socials, utilitza la imaginació i preveu el risc i quantifica el cost, i per això estableix escenaris d’èxit i utilitza els temps de recuperació de la inversió, com a determinant per acceptar la proposta més adequada. Això que és el més normal en termes financers o pel que fa al benestar de les persones, no serveix per aplicar-ho al sector agrari. Les normes que podem establir a l’agricultura estan subjectes als ritmes de la vida i la natura, els quals encara no podem controlar ni tampoc preveure, tal com hem anat repetint en aquest article. Les amortitzacions de les inversions agràries són a vint-i-cinc anys. La capacitat productiva d’aliments en el nostre clima i en el nostre hàbitat està condicionada per cicles de temps. Res de nou, això ja passava en temps bíblics. Ara, les condicions ambientals poden estar mitigades per les tecnologies. Hem millorat, però queda molta inseguretat, si es compara amb altres sectors productius. La urbanització de l’agricultura és un concepte que ja s’aplica. Tot i que alguns pensem i defensem que, a més de parlar d’urbanitzar l’agricultura, cal assegurar i estructurar la producció agrícola a les zones properes al consum. Aquesta iniciativa té molt interès des de la capacitat productiva pròpia, però també pel que fa a l’encaix en un marc territorial ordenat, en un entorn de paisatge de qualitat, en la defensa de l’ecosistema periurbà i en la garantia de la pervivència de la infraestructura del medi natural. 112

001-120 Quaderns agraris 34.indd 112

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


El sòl no urbanitzable té sentit i és útil si disposa de projecte econòmic de desenvolupament passiu o actiu. En definitiva, el projecte és útil si ho és per a les persones. Aquest projecte ha d’utilitzar instruments econòmics i les ciències aplicables als usos del sòl, tot considerant els valors del medi natural que no han de condicionar la seva fragmentació. No hem de sotmetre el desenvolupament social a la conveniència d’algunes iniciatives que poden ser més o menys polèmiques. Hem d’utilitzar el seny i valorar què és el que és important i què és el que és convenient. 6. CONCLUSIONS —  Valorem la comprensió que té la societat mateixa, tot i que els missatges han de ser clars i no confusos. —  Estem en un entorn social de talent, de maduresa i de capacitat per encarrilar i refer el sistema de les disfuncions. —  El nostre espai i el nostre temps vital són curts, són finits i ja no val continuar dissenyant en models infinits. Avui tenim informacions contrastades que ens diuen que algunes coses s’han fet malament i que les hem de corregir. Si no, haurem de dir a les generacions futures que ho vam fer malament. —  Potser hem d’aprendre de la història i no repetir el desgavell dels habitants de l’illa de Pasqua o dels comandaments de l’armada espanyola respecte a la desforestació. Quan els almiralls fan de silvicultors, ens quedem sense bosc.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 113

113

31/05/2013 11:41:20


001-120 Quaderns agraris 34.indd 114

31/05/2013 11:41:20


RESSENYA DEL LLIBRE APLICACIÓN SOSTENIBLE DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS DE SANTIAGO PLANAS DE MARTÍ�1 Carles Bernat i Juanós Professor jubilat de maquinària agrícola de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Per a molts de nosaltres que ens movem en l’àmbit de l’agricultura moderna, els tractaments fitosanitaris són gairebé imprescindibles per garantir una alimentació suficient, i correcta, a una humanitat encara creixent; garantia que encara, malauradament, no s’ha assolit, ni de lluny, i que sense els tractaments encara seria més difícil d’aconseguir. Paral·lelament, en el nostre «primer món», aquest prou ben alimentat, hi ha un corrent d’opinió, força potent, en contra d’aquests productes, i la Unió Europea se’n fa força ressò i està prement els cargols als agricultors a base de normatives. Em sembla evident, també, que les coses cal fer-les bé, i l’aplicació dels fitosanitaris, com la que més. En els darrers anys, però, hi ha hagut notables progressos en la maquinària, en les tècniques d’aplicació i en la legislació. El nostre company, membre de la ICEA, Santiago Planas, doctor en enginyeria agrònoma, ens fa palesa en el seu llibre la situació actual d’aquest aspecte de l’agricultura i ens explica, de manera molt entenedora, els aspectes tècnics més rellevants, en l’actualitat, i la seva previsible evolució. Es tracta d’un tema que coneix molt bé, ja que hi ha dedicat una part molt important de la seva activitat professional. Va ser qui va endegar, i en va ser director una colla d’anys, l’Estació de Mecànica Agrícola de Lleida, que amb molt bon criteri ha centrat la seva activitat principal en dos temes molt concrets: el rec per degoteig i els equips per a l’aplicació de tractaments fitosanitaris. I, a part del seu treball tècnic i científic, al més alt nivell, no ha perdut mai el contacte amb l’usuari final, el pagès. Considero que aquest llibre serà una eina molt útil, en aquests propers anys, per a tots aquells que han de realitzar, programar i controlar l’aplicació de tractaments en agricultura. Ens explica, per exemple, que els pagesos ja no podran, com havien fet fins ara, aplicar cadascun els seus propis tracta1.  Madrid, Eumedia, 2013, 322 p., ISBN 978-84-936032-7-4. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 115-116

001-120 Quaderns agraris 34.indd 115

115

31/05/2013 11:41:20


ments. Caldrà una qualificació específica, de la qual ens assenyala els programes, la durada i altres condicions. Recollim una frase del pròleg del director de l’Asociación Empresarial para la Protección de la Plantas (AEPLA): «Buenas prácticas fitosanitarias. Clave para una agricultura sostenible». Efectivament, l’agricultura ha de ser sostenible, però sense tractaments no serà eficaç i, per tant, no serà sostenible. En l’índex del llibre trobem una primera part genèrica, «Defensa dels cultius i tractaments fitosanitaris», que tracta dels productes fitosanitaris i dels equips de tractaments, de les condicions d’utilització, de la contaminació, del risc i de la seva prevenció. Una segona part, molt important, tracta de les inspeccions dels equips, tasca que ha portat a terme durant els darrers anys l’Estació de Mecànica Agrícola de Lleida i que representa la millor garantia perquè el parc de maquinària estigui en les millors condicions per poder aconseguir els objectius previstos amb el mínim de riscos. Una tercera part parla de la realització dels tractaments, i fa esment especial a la prevenció de la contaminació, i a totes les millores tècniques que poden fer possible, i cada cop millor, aquesta prevenció. Els annexos aporten, també, una gran quantitat d’informació molt útil. Trobem, en primer lloc, una llista completa d’autoritats responsables i d’associacions empresarials vinculades a l’aplicació dels tractaments, a la maquinària emprada i a la seguretat alimentària; en segon lloc, un resum de la legislació en aquest sentit, molt acurat, les normes tècniques que han de complir els equips de tractaments, i, finalment, els programes de formació, obligatoris, que hauran de cursar els futurs aplicadors. El llibre ajudarà a entendre les condicions, certament dures, que imposa «Brussel·les», però necessàries per «fer les coses bé!», i pot ser molt útil, també, perquè el «gran públic», la «gent del carrer», directament o via els diferents mitjans de comunicació, entengui que els agricultors i els tècnics i les autoritats posen tots els mitjans per minimitzar el risc, necessari, que implica la utilització dels tan criticats productes fitosanitaris.

116

001-120 Quaderns agraris 34.indd 116

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


NORMES DE PUBLICACIÓ DE LES REVISTES DE LA ICEA

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, preferentment dels Països Catalans. Quaderns agraris, com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, d’una secció, «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius. Dossiers agraris és una revista no periòdica de la ICEA de tipus monogràfic. Tracta temes diversos de l’àmbit agrari i habitualment publica jornades organitzades per la ICEA. Normes que cal seguir per a la presentació d’originals a)  Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Consell Editorial, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, publicacions. icea@iec.cat. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c)  Original en suport electrònic L’original es pot donar en CD o DVD. No és aconsellable de fer servir el sistema del correu electrònic, sobretot quan el pes dels arxius és elevat. Si s’empra aquest mitjà, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges, si se n’envia més d’un. QUADERNS AGRARIS 34   (juny 2013), p. 117-119

001-120 Quaderns agraris 34.indd 117

117

31/05/2013 11:41:20


Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament. — Marges superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. —M  arges esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interlineat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions: Times New Roman o Arial, de cos 10 i amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb superíndexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els articles poden incloure figures (imatges, gràfics, etc.) i taules, que cal que vagin numerats i que duguin un títol o un text explicatiu. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa. Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article i el nom de l’autor o dels autors, amb la seva filiació o professió si procedeix. Cal que hi figurin les dades de l’autor per tal de poder mantenir-hi correspondència (telèfon, adreça electrònica...). També convé indicar quin autor es vol que aparegui a la correspondència de l’article publicat així com les seves dades. Títols, resums i paraules clau Els títols i els resums han d’estar escrits en català, en castellà i en una altra llengua, preferentment en anglès. Han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics —E  n format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. —H  an d’anar numerats i han de dur text explicatiu. Característiques de les imatges —E  n format JPG. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. —H  an d’anar numerades i han de dur text explicatiu. 118

001-120 Quaderns agraris 34.indd 118

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

31/05/2013 11:41:20


d)  Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara. e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140.

Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245.

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor (en el cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a). f )  Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, l’autor rebrà cinc exemplars de la publicació sense càrrec.

QUADERNS AGRARIS 34   juny 2013

001-120 Quaderns agraris 34.indd 119

119

31/05/2013 11:41:20


SUMARI

ÚS DEL COMPOST: MILLORA DELS SOLS O GESTIÓ DE RESIDUS ORGÁNICS?

Montserrat Soliva Torrentó, Osear Huerta Pujol, Franeese Xavier Martínez Farré, Marga López Martínez . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

L'HORT DEL MONESTIR BUDISTA SAKYA TASHI LING. PARC NATURAL DEL GARRAF, 2010

Moniea Gómez Ferrero .. . .... . . . ........ . ...... .

33

EL PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA

Joan Angles Sedó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 47 ELS PROJECTES DE REGADIU 1 ELS ESPAIS NATURALS: DISTRIBUCIÓ DE DRETS 1 DEURES

Isabel Boneompte Vilarrasa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

. . ... 63

LA DINÁMICA DEL PAISATGE DE TERRASSES DE CULTIU: ALGUNES REFLEXIONS PER AL SEU ESTUDI A LA SERRA D'AITANA (PAÍS VALENCIA)

Pablo Giménez Font

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 83

AGROFORUM AGRICULTURA: ALIMENTACIÓ O PAISATGE

Rieard Estrada i Arimon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . 101

RESSENYA DEL LLIBRE APLICACIÓN SOSTENIBLE DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS DE SANTIAGO PLANAS DE MARTÍ .......................... 115 Carles Bernat i J uanós . . NORMES DE PUBLICACIÓ DE QUADERNS AGRARIS . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

Revista de la Institució Catalana d'Estudis Agraris, filial de I'Institut d'Estudis Catalans http://icea.iec.cat

117


Quaderns Agraris