Instants a Castello Abril_2012_Valenciano

nstants

a Castelló

Especial

Entrevista a Ruben Fdez.

Creador de Frederik Freak

Benicàssim

Un poble amb encant entre mar i muntanya

Lluna

Estilistes

Tlf 964600002 Catalunya 36 Onda (Castell贸)

Consulta algunos de nuestros tratamientos en facebook

Sumari 6

VIII Jornades de Còmic de Castelló

16 Política 19 Economia per a no econòmics 20 Ruben Fernández creador de “Frederik Freak”

24 Recomanacions literaries “Groo” Sergio Aragonés “Maus” Art Spiegelman

27 Esports.

32 El Catàleg 34 Teatre per a jovens en Castelló 36 Almorranes Garrapyinaes 40 Cine, les nostres recomanacions

Instants 3

nstants a Castelló Emi Tirado Bodelón. Directora. direccio@instantsacastello.com

Lledó Soler Gual. Subdirectora. direccio@instantsacastello.com

David Tellols García. Director Comercial Javier Piñana Sancho. Community Manager Équipo redacció redaccio@instantsacastello.com Alejandro Martín Vidal Toni Hernández Monzonis Diego Amela Chiva David Tellols García Josep Roselló Ivars Javi Piñana Sancho Lledó Soler Gual Emi Tirado Bodelón Economia Alejandro Martín Vidal Esports Toni Hernández Monzonis Cine Diego Amela Chiva Rutes David Tellols García Publicitat publicitat@instantsacastello.com David Tellols García. Director Comercial Lledó Soler Gual. Subdirectora Emi Tirado Bodelón. Directora Disseny i Maquetació. disseny@instantsacastello.com Emi Tirado Bodelón. Directora Lledó Soler Gual. Subdirectora Marketing online. web@instantsacastello.com Javier Piñana Sancho. Community Manager Fotografía Lledó Soler Gual. Subdirectora Emi Tirado Bodelón. Directora David Tellols García. Director Comercial Javier Piñana Sancho. Community Manager Publica la associació “Instants a Castelló”

Instants 4

42 Racons: Benicàssim.

Un poble amb encant entre mar i muntanya

52 Les nostres rutes Eslida

56 Gastronomia.

Retrobar

59 Agenda.

Col.laboraciones Política Héctor Folgado Miravet (PP) Enrique Navarro Andreu (PSPV), Ali Brancal Mas (BLOC -Compromís), t

Pàgina web: www.instantsacastello.com Blog: www.instantsacastello.com/blog Facebook: www.facebook.com/InstantsCastello Propietat Imatges secció cine: Shame: elperfilmenoshumano.wordpress.com Titanic: namastehollywood.com Los Vengadores: wallpapersup.com

.

Cada vegada mes internacionals, però sempre mirant als nostres autors les jornades del còmic ens han portat conferències, exposicions i concerts durant un cap de setmana on els aficionats han pogut gaudir de les trobades amb autors com Ruben Fernandez, Manuel Fontdevila o el Nord-americà Alex Robinson.

un cap de setmana de còmic, música i cinema Un any mes les jornades del còmic es consoliden com el saló mes important d'aquest tipus a la Comunitat Valenciana. Unes jornades que cada vegada tenen mes reprecusió a nivell nacional Aquest any sense dubte cal destacar la presència d'autors de la talla d'Alex Robinson, autor de l'aclamada obra Dolentes Vendes; Max, un dels autors espanyols amb major projecció internacional, col.laborador de la desapareguda L'Escurçó, autor de Peter Pank i el primer Premi Nacional del Còmic; i Manel Fontdevila, col.laborador destacat de la revista satírica El Jueves amb les seues sèries La Parejita i Para tu, que ets jove Les jornades es van iniciar amb una taula rodona en el qual sota el títol La dona vinyetada es va analitzar el paper que la dona ha jugat dins de la història del còmic. En ella van participar expertes en el tema com Elisa McCausland i Pepa Casado. La taula va ser moderada pel crític cultural Borja Crespo. Encara que de vegades per un neofito en el tema, un es perdés en un mar d'autors i noms de còmics, la xerrada va ser realment interessant, obrint la portes a un món desconegut que el còmic Manuel Fontdevila, dibujante de la revista el Jueves més allà dels estereotips que és un gènere per a freaks ens mostra com a aquest gènere ha influït a la seua manera en la societat. Si s'analitza amb una perspectvia històrica el còmic ha estat un reflex del context social en el qual es realitzava i ha servit en certs períodes com resposta social a una societat repressiva i masclista.

A més les jornades han comptat amb una àmplia representació d'autors de Castelló, Calo, Santi Abad i Ruben Fernández. Si vos vau perdre les jornades encara podeu vore l'exposicions d'aquests autors durant tot el mes d'Abril en diferents sales de Castelló.

A més les jornades han comptat amb diverses activitats paral.leles com el concert il.lustrat de Five fingers amb parasol on a la musica surf d'aquest gup de Castelló es van afegir els dibuixos de Ruben Fernández. Per culminar les jornades el diumenge es va comptar amb la presència de Nacho Vigalondo, autor dels cronocrimenes i de la recent estrenada Extraterrestre, en un espectacle on el visionat d'una pel.lícula es converteix en un diàleg entre pel.lícula i públic. Per això s'acudeix a pel.lícules insòlites, la constant mancada del qual despreocupació formal permet al espectador participar en el diàleg i comentari desprejuiciado. Les pel.lícules alternen la riallada amb la critica, l'humor amb l'ull clínic. Pren l'esperit de les reunions cinèfiles i ho converteix en una celebració: el public participa, riu, crida i es converteix en el mateix en espectacle.

Instants 8

Trash entre amigo

Tres Castellonencs en la vanguardia del comic Calo és un dels historietistas castellonencs més destacats de l'actualitat. Conegut especialment pels seus còmics de tall mes personal i introspectiu. Cala ha tocat en realitat des del costumisme fins a tots els gèneres clàssics d'aventures, passant pel porno, l'humor i la historieta infantil.

Amb les seues historietes d'aparença subtil però absolutament emotives, Calo s'ha llaurat una reputació de guionista dotat d'una especial empatia, de narrador acurat i de dibuixant tan net com a precís. Estilitzat i despullat de tota linea innecessària. ha anat creant un petit univers d'històries poblat de personatges que, en qualsevol escenari, mai perden el contacte amb el terrenal, amb el drama i sobretot, l'humor del quotidià.

L'exposició recorre la trajectòria d'aquest dibuixant, i ens porta multitud de dibuixos que romanien en els calaixos, mostres de projectes en desenvolupament i d'idees per al futur.... aquesta retrospectiva repassa el treball d'un dels historietistas castellonencs mes destacats de l'actualitat.

Calo va començar editant-se les seues historietes en els fanzines autoeditats Nòmades i Alice, tots dos de 1992; L'O amb un canut (1993),3 i, amb altres autors, El costat solejat (1994) abans de col·laborar en Com a vaques mirant el tren. Amb guió de Rafa Díez de Rivera, publica en 1996 el seu primer àlbum: Les lleis de la Generalitat Valenciana, editat per les Corts Valencianes.

En 1999 publica el recopilatori Déu el cria , on dóna a conèixer els seus personatges Ángela i Clara, protagonistes després de l'àlbum Ángela i Clara: les xiques amb els xics i una tira pròpia reproduïda en la revista “Blue Joven”. També col·labora en l'àlbum Sinistre Total presenta: La història del blues i en el fanzine Idiota i diminut, Després de l'àlbum Al servei de les dames (2003), compost per diverses històries de la qual la més extensa és La veredita alegre; participa a l'any següent en les obres col·lectives Tapa Vermella (2004), on s'adaptava el poema homònim de Jesús Cuadrado a la historieta, i "Article 20", També en 2007 desenvolupa els guions de la primera en el front, una tira de premsa dibuixada per Nacho Casanova, amb vista a la seva venda a algun mitjà de comunicació.12 Finalment, al setembre aconsegueix vore publicat el seu àlbum Recluta amb alien en edició conjunta d'Aleta Edicions/Dibbuks, el qual recopila tres històries on adapta la seua particular barreja de comèdia i romanç als gèneres de ciència ficció, western i superherois. De la primera d'elles, que dóna títol a l'àlbum, iniciaria una continuació.

Bacterias (2009), va constituir la seua obra més ambiciosa fins aleshores i va anar també editada en Itàlia.

A la fi de 2010, va guanyar la segona edició del "Premi de Novel·la Gràfica Dibuixant entre Cultures" convocat per la "Fundació Tres Cultures del Medi- terrani", que garantia la publicació de la seua següent obra i un premi de 15.000 euros.16 Mentrestant, Diábolo Edicions va publicar "Desconnec- tats".

Instants 9

El dibuixant Sergio Abad ens mostra paginas originals de diversos còmics publicats en Usa , membre de l'associació Otracosa Còmics amb la qual actualment imparteix el taller Còmics organitzat pel servei d'Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I i fundador d'Edició Limitada Estudi amb el qual treballa per a editorials tant d'Europa com el mercat nord-americà. El castellonenc Sergio Abad va estrenar l'exposició de Còmic-USA, una retrospectiva que arreplega algunes pàgines originals de les seues obres publicades a Estats Units, on aquesta la major indústria del còmic. Si eres un fan del còmic americà mes clàssic pots veure aquesta exposició durant tot el mes d'abril en la sala la Galeria, en la calle Cavallers.

Sergio Abad Soliva (Castelló,1973), dibuixant, il·lustrador i entintador, dirigeix l'estudi Edició Limitada des de 2004 al costat d'Alejandro Doménech on treballa des de Castelló per a qualsevol part del món. Estats Units, Austràlia o Canadà exhibeixen sèries de dibuixos d'animació en les quals Abad ha posat el seu gra d’arena.

Ha realitzat projectes d'il·lustració, còmic, preproducció audiovisual, animació i disseny gràfic. La seua primera incursió en el còmic va ser com entintador per a Fanhunter, de Planeta d’Agostini, al que li van seguir publicacions en fanzines i editorials com IDW Publishing o Dark Horse.

Alguns dels títols en els quals Abad ha treballat passen per Gain Wars “La guerra de las ganansias”, dibuix i tintes per a Edició Otracosa còmics; per Transformers “Prime” de l'Editorial IDW Publishing; o per Star Wars 'Knight Errant Deluge' El món de l'animació és un dels territoris que més ha freqüentat en la seua carrera, participant en projectes com 'Neco II' -OH Producao!- de Portugal-Argentina; 'Terra' una producció del vídeoclip de Ràdio Futura per Camelot Estudis; 'Nestlé Fàbrica xoco' de la campanya publicitària de televisió l'any 2000 per Nestle Brasil; 'Europeques', una producció de sèrie per Excalibur Animació En sèries infantils com 'Les tres bessones', 'Els fruitis' o 'Batman Animate Sèries'.

Els seus últims treballs han estat para Dungeon Siege, fun còmic expressament per promocionar el videojoc Dungeon Siege III. Sergio Abad té encarregats diversos cursos com a professor a la Universitat Jaume I de Castelló des de 2005. També existeix previsió que continue un altre curs que va desenvolupar aquest estiu per a l'Ajuntament de Vila-real, destinat a tots els públics.

D'altra banda, el dibuixant ha creat unes tires còmiques per penjar-les online de forma gratuïta, diu, "per diversió". Es diuen 'L'alegria de l'horta' i narren les perícies d'un grup d'amics.

Instants 10

Ruben Fernandez és un dels historietistes castellonenc mes actius de l'actualitat. Molt popular per la seua sèrie Federik Freak en la revista El Jueves, paral·lelament desenvolupa altres peces humorístiques experimentals. Per exemple, les seues Mazorcas.

Quan es publique en paper, Mazorcas va tenir una distribució absolutament exclusiva. El propi autor repartia en mà aquest xicotet *fanzine en li saló del Còmic de Barcelona 2009. Amb el temps, ha anat publicant aquestes dosis d'humor en internet i ha desenvolupat noves peces. les Panotxes s'han convertit en un xicotet nou genere dins de l'humor d'avantguarda El *posthumor és un joc conceptual que utilitza els mecanismes de l'humor per a aconseguir reaccions diferents al riure.

Acudits deconstruïts que juguen amb els ressorts de l'humor i les expectatives del lector, Aquestes Mazorcas de Ruben Fernandez entren dins d'un corrent que inclou autors com Miguel Noguera o Venja Monges. Juguen a reinventar el llenguatge de l'humor, a explorar els limits del graciós. Trencar l'humor i tornar a muntar-ho,, a veure que ix.

Mazorcas, Ruben Fernandez

Instants 11

Instants 12

Bitter Komix, satira y humor desde Sudafrica

Bitterkomix és tota una institució a Sud-àfrica, la revista d'historieta més important del país. Sense referències nacionals en el camp de la historieta, en Bitterkomix van començar a fixar-se en autors underground com Crumb o Clowes i en clàssics europeus com Hergé o Moebius per a crear els seus propis i molt particulars còmics. Açò va succeir a principis dels 90, quan Anton Kannemeyer i Conrad Pots, estudiants de Belles arts, van començar a autoeditar Bitterkomix com un fanzine. Paral·lelament, tots dos han desenvolupats les seues carreres pictòriques i realitzat altres còmics.

Al llarg dels anys s'han editat 15 nombres de Bitterkomix, a més de diversos recopilatoris. Encara que al principi Kannemeyer i Pots només publicaven les seues pròpies pàgines, prompte es van ser afegint nous historietistes. Ara varien molt en cada nombre, des de joves promeses fins a celebritats com Robert Crumb. La distribució també s'ha anat ampliant i internacionalitzant. Els primers nombres estaven escrits en afrikáans, un dels onze idiomes oficials i autòctons del país, però prompte va començar a realitzar-se majorment en anglès, per a fer-se entendre a tot el món.

Bitterkomix, sense fer cap tipus d'apologia, desafia tabús socials i prejudicis culturals. Combina sàtira política, agudes observacions sobre els usos socials i un humor mordaç. Sovint, els seus autors ressusciten imatges del passat per a condemnar el racisme de l'actualitat, en una relectura postmoderna d'una herència vergonyant que segueix lamentablement vigent. A més, han desplegat una habilitat *duchampiana per a manipular els mitjans generant controvèrsia.

Amb implicacions socials, sense cap tipus de censura prèvia i tractant tot tipus de temes políticament incorrectes, en la Sud-àfrica repressiva de l'apartheid *Bitterkomix només podia ser imprés en privat i circular amb discreció. En realitat, la censura ha acompanyat tota la trajectòria de *Bitterkomix. Va ser la primera publicació a ser censurada en la Sud-àfrica democràtica i actualment té també problemes a EUA o Regne Unit a causa dels seus continguts.

Sovint *Bitterkomix fa referències a aspectes específics de la cultura i la vida de Sud-àfrica, que té una molt particular situació política i social. Encara que existeixen grans fortunes i les capitals estan entre els principals centres de negoci d'Àfrica, prop d'una quarta part de la població està en atur. La població actual barreja orígens africans, europeus, *surasiáticos i oceànics. Un cresol de cultures, amb onze llengües oficials, que, no obstant açò, encara arrossega les conseqüències d'un apartheid que no va ser abolit fins a 1994.

Entrar en les pàgines de *Bitterkomix suposa acostar-nos a unes vivències i unes perspectives molt diferents a les nostres. Un univers creatiu i social que els autors de *Bitterkomix intenten acostar-nos a través dels seus dibuixos i ficcions. Com amb prou faenes hi ha còmics amb els quals *Bitterkomix puga ser comparat, sovint se li classifica abans dins les belles arts que en el món de la historieta. Probablement siga una combinació d'ambdues coses.

El treball de *Bitterkomix s'ha exposat en nombroses exposicions a tot el món. Ara es mostra per primera vegada a Espanya dins de *comiCS_12, les VIII Jornades de Còmic de Castelló. L'exposició s'inaugura el divendres 30 d'abril a les 19:30 i estarà fins al 29 d'abril en la Llotja del Cànem de la Universitat Jaume I de Castelló.

Instants 13

Instants 14

COROCOTTA - Proyecto inĂŠdito de Santi Abad

Instants 17

POLÍTICA

Ali Brancal Mas Portaveu adjunta del BLOC-Compromís en l’Ajuntament de Castelló

Instants 16

Marina Albiol Guzman Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts.

L’Aeroport internacional Carlos Fabra volia posar a Castelló en el mapa del món, i no podem fer altra cosa que donar-li l’enhorabona, ho ha aconseguit. A tot arreu, des de Philadelphia fins a Katmandú es parla de l’aeroport de Castelló, això sí, que no intenten arribar volant a Mundo Ilusión, perquè ni hi ha avions que aterren, ni hi ha Mundo Ilusión que visitar.

El Partit Popular va dissenyar, fa uns 15 anys, el Castelló que volia. El Castelló dels seus somnis. Marina d’Or era l’espill en que es mirava, i l’empresari i gran amic de Fabra, Jesús Ger, el model d’emprenedor davant del qual hi havia que agenollar-se.

I com dic, el Partit Popular, va imaginar-se un Castelló on tots fórem jugadors de paddle (com Aznar en Playetes), ens passaríem el dia en el balneari de Marina d’or, pujats a la muntanya russa de Mundo Ilusión, aprenent indi a la Ciudad de las Lenguas, i entrenant-se al golf amb Sergio Garcia.

Els castells en el aire, el fum que ens han venut, la propaganda i l’electoralisme, no ha tingut límits per al Partit Popular. Porten més d’una dècada enganyant a la ciutadania, parlant d’aquestos projectes com si foren reals, com si la gent despès demà pugura anar a matricular-se a la Ciudad de las Lenguas o a agafar un avió destino La Habana.

Tot açò és el que hi havia darrere de l’aeroport de Castelló.

Requalificacions de terrenys i especulació. Ara ja tenim l’aeroport. De la resta no en sabem res, i millor, per cert.

L’aeroport ha sigut un gran negoci, per a alguns. La ciutadania evidentment no n’està tenint cap benefici.

155 milions d’euros de les arques públiques se’n van a parar a una infraestructura que prompte complirà un any des de la seua inauguració i que continua tancada, i ací ningú dona ninguna explicació. Els diners eixen de les arques públiques i se’n van a mans privades i la ciutadania no obté cap benefici, però ací ningú ha assumit cap responsabilitat.

Carlos Fabra continua sent President d’Aerocas, malgrat ja no ser President de la diputació de Castelló, malgrat ser el protagonista del major desgavell econòmic de la història de Castelló, malgrat que un jutge li ha demanat una fiança milionària pels seus suposats delictes de corrupció.

Per a saber per què Alberto continua mantenint a Carlos de President d’Aerocas tal volta ens faca falta una comissió d’investigació. La comissió d’investigació que Esquerra Unida vàrem demanar en Les Corts i a la que el PP s’ha oposat des del primer moment.

Héctor Folgado Miravet

Enrique Navarro Andreu

Diputat Provincial de Cultura.

Senador per Castelló del PSPV

El Catàleg: cultura de Castelló i per a Castelló El Catàleg és ja una realitat. Després de mesos d'intens treball, el passat mes va vore la llum aquest il·lusionant projecte que, estic convençut, canviarà el panorama cultural de la nostra província. Aquest catàleg de la música i les arts escèniques de Castelló recull un total de 252 formacions i solistes musicals, 222 companyies i actors de teatre, 48 de dansa, 34 d'activitats tradicionals, 20 de màgia i 18 de circ.

A partir d'aquest moment, els ajuntaments de tota la província ja poden accedir a un catàleg de prop de 700 bandes, grups, companyies i artistes locals, convertint-se així en la primera guia integral de serveis i contractacions d'espectacles artístics de la província de Castelló.

El Catàleg està disponible en paper i també en un portal web el que es pot consultar per categoria, disciplina i preu. La mecànica és molt senzilla: la Diputació de Castelló destinarà un total de 500.000 euros per col·laborar amb tots els ajuntaments de la província en la contractació d'artistes del catàleg, amb un percentatge inversament proporcional a la grandària del municipi; com més petit, més ajuda. I tot això amb un objectiu molt clar: impulsar la contractació d'espectacles made in Castelló.

A través de la pàgina web del Catàleg (www.elcataleg.dipcas.es) els programadors culturals poden ja consultar els espectacles disponibles, la subvenció que rebran per programar-los, així com les característiques tècniques i necessitats per a la seua contractació. A més, El Catàleg també inclou una guia d'empreses auxiliars de l'espectacle, tant en l'apartat de producció com en el de so i il·luminació. Sens dubte, una oportunitat única per reunir sota un mateix paraigues tota la producció cultural de la província. Gràcies a tots els que heu contribuït al fet que aquest projecte sigui ja una realitat.

De la preocupació a la indignació Al llarg dels últims mesos hem tingut ocasió de escoltar a la Ministra de Foment tant en Ple com en comissió sobre les inversions del seu Departament a Castelló. I la veritat és que he passat de la preocupació a la indignació.

Qüestions fonamentals per al futur de Castelló en matèria d'infraestructures han quedat en l'aire. Ni la data d'arribada de l'AVE a Castelló compromesa per l'anterior govern ha estat ratificada. Cap nova actuació en la Nacional 340 o en l'A-68. Ni una sola dada sobre terminis i pressupostos de la A-7 o CV-20 per connectar amb Tarragona.

Però el que ha omplit el got ha estat que el Partit Popular haja votat en contra d'una proposició per ratificar la prioritat d'escometre el Corredor Mediterrani. La consideració de prioritari a Brussel·les va costar a l'anterior governo enfrontaments amb altres Comunitats Autònomes. Ara, botant-se l'acceptació de la Unió Europea posen en el mateix sac tots els corredors. És més, es fotografien amb els presidents d'Extremadura, Madrid, Castella La Manxa i Aragó, recolzant el corredor central. És motiu de preocupació.

Preocupació que es transforma en indignació quan el govern valencià rebutja la nostra proposta d'exigir a Madrid la prioritat que, de forma unànime, patronal, sindicats i organitzacions valencianes exigeixen. Ens sentim estafats.

Estafats per els qui asseguraven que un canvi de govern augmentaria la confiança dels mercats i avui, 100 dies després, no només ha augmentat la prima de risc fins a superar la d'Itàlia, caient a més la borsa, sinó que, després de prendre mesures traumàtiques per als ciutadans ens diuen que encara falten les més dures; per els qui anaven a frenar l'atur i avui, 100 dies després, ho han augmentat en 300.000 nous aturats; per els qui han aprovat una reforma laboral que posa en perill les conquestes en drets laborals, instal·lant la por entre els treballadors; per els qui van dir que no tocarien la sanitat ni l'educació, i avui les retallades són el pa de cada dia; per els qui van dir que no anaven a pujar els impostos i han augmentat l'IRPF, l'IBI, els combustibles, i un llarg etc.

Sí, estàvem preocupats i avui estem indignats i estafats.

Queda un llarg camí per recórrer, però cada dia som més els qui estem disposats a lluitar pels nostres drets i pels dels nostres fills.

Instants 17

POLÍTICA

ECONOMIA PER A NO ECONÒMICS Durant el mes de març ha tingut lloc en Castelló les festes fundacionals de “La Magdalena”, marcades per l’ajust presupuestari i per la seua afluència de públic multitudinaria degut, fonamentalment, al recentment estrenat títol de Festa d’Interés Turístic Internacional.

Per a la organització de les festes, la junta ha disposat de 1,7 mil.lions d’euros, amb un retall de 450.000 euros respecte l’any passat i un 50% respecte al 2008. Des de el començament de la crisi econòmica, la Junta de Festes de la Magdalena ha declarat que ha intentat que les festes fundacionals de la ciutat no es ressentiren per la manca de liquidat general de les administracions. Per a conseguir este objectiu, l’entitat gestora dels actes festius tractava d’estalviar una xicoteta part del presupost assignat en cada edició i així, anticipant-se a les contínues retallades que patia any a any la partida destinada a les festes de la Magdalena, comptar amb un xicotet romanent de diners compensara, al menys en part, la perdua dels recursos econòmics.

No obstant, aquest any l’entitat s’ha tingut que estrènyer més el cinturó. Açò no ha influït en la cantitat d’actes, que han sigut els mateixos de tots els anys, però inevitablement els retalls han afectat a la qualitat dels mateixos baixant el llistó a l’hora de tancar contratacions de tot tipus, des de els actes més significatius, com poden ser els concerts o les “mascletaes”, fins i tot la programació de les xaranges.

FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES PRESUPOST DE GASTOS ANY 2012 PER CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA TOTAL: 1.709.449,00 € GASTOS DE PERSONAL I 5,32% GASTOS CORRENTS EN BENS I SERVICIS II 70,91%

INVERSIONS REALS VI 0,29%

TRANSFERÈNCIES CORRENTS IV 23,48%

Presupost

Molts han sigut el grups musicals o artistes que s’han descartat, com Andy i Lucas, Pitingo i la Oreja de Van Gogh, a causa de que es disponía de 60.000 euros per a contractar i aquestos van declinar la invitació.

Les “mascletaes” tampoc se han lliurat dels retalls, tant en duració com en presupost, disminuint fins en un 50% respecte a anys anteriors, pagant 15.000 euros per una “mascleta”, front als 26.000 euros que se han arribat a pagar, per un esdeveniment que ha passat a durar 18 minuts front als més de 20 d’abans, sent rebutjats per alguns prirotècnics que no ho consideraben rentable.

Instants 18

Quant a l’impacte econòmic de les festes i el seu valor patrimonial, un estudi de la Universitat Jaume I de Castelló apunta a que generen activitat al llarg de tot l’any i suposen la activació, supervivència e impuls d’una sèrie de industries que no tindríen activitat de no ser per les festes.

Sobretot les perruqueríes, floristeríes, pasteleríes, sales de festa, espectàcles, seguritat, il.luminació, indumentària tradicional, confecció, arts gràfiques i pirotecnia son alguns dels sectors més beneficiats.

Per altre costat, estes festes també han suposat un punt i apart en lo que a afluència de públic es referix.

El estudi publicat per l’UJI destaca que Castelló s’ha enfrontat aquest any a la celebració de les festes fundacionals amb la declaració de Festa d’Interés Turístic Internacional a favor seu, la qual cosa ha suposat per un costat, una gran promoció però, per l’altre, la necesitat de treballar de manera constant per a que la distinció no es quede simplement en un títol buit de contingut.

FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES PRESUPOST D’INGRESOS ANY 2012 PER CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA TOTAL: 1.709.449,00 € TRANSFERÈNCIES CORRENTS IV 97,23%

TASES I ALTRES INGRESOS III 2,77%

S’esperava superar els 75.000 visitants en estes festes de la Magdalena, la majoria d’ells de pobles de la província, però també d’Holanda, França, Italia i Alemanya, no obstant això la elevada afluència de veïns i visitants que ha caracteritzat els principals actes no se ha traduït aquest any en beneficis considerables per a la major part dels establiments hotelers i de restauració.

Encara que els hotels i restaurants no tenen xifres oficials, els seus representants auguren que la tendència de contenció del gasto que va començar a detectarse l’any passat s’ha acrescut durant la present edició.

No obstant, el descens en el consum no ha suposat una menor participació en les festes, deixant enrere una de les millors edicions de les Festes de la Magdalena, en quant a participació en els carrers es referix, destacant per exempe la cifra de 175.000 persones que van participar en la Romeria de les Canyes, un nombre rècord que ha sigut el primer exemple de la revolució del reste de díes de festa.

Esperem l’any que ve més i millor.

Text: Alejandro Martin Vidal

Instants 19

LITERATURA

RUBEN FERNÁNDEZ FUENTES Rubén Fernández Fuentes (Rubén Fdez.), Il·lustrador i *historietista nascut a Vila-real en 1983. Pertany a l'associació Freaks In Black Comics, al costat de la qual va realitzar el curtmetratge “No envairàs Polònia”. Va publicar les seues primeres pàgines en el fanzine “Dimensió Paral·lels”. En 2006 es va llançar “Like a Monkey”, una recopilació de les tires creades prèviament per al seu blog.

Rubén Fdez. va començar a publicar professionalment en la revista El Jueves al març de 2007, amb la seua sèrie Frederik Freak.

P. Per què el món del comic? És vocacional o casualitat?

R. Dibuixo còmics des que tinc ús de raó. Vaig aprendre a llegir amb els personatges de Bruguera, i els còmics sempre m'han acompanyat en major o menor mesura al llarg de la meua vida.

Així que no és gens casual que hagi acabat aquí, m'ho he buscat bé!

P. Encara que ets jove i et queda moltíssima carrera per davant Quin va ser el teu primer treball?

R. El meu primer treball remunerat com a dibuixant va ser quan era adolescent, i va consistir a fer un cartell per a un pub de la meua ciutat. M'ho van pagar fatal, però és que era jove i pusil·lànime i no vaig saber fer valer els meus drets.

A més, de totes maneres el cartell era horrorós...

P. Quina anècdota podries explicar dels teus principis?

R. Recorde una vegada, quan ja havia fet algun que un altre fanzine i tenia certa fama local (poca cosa), que en un esdeveniment em vaig posar a signar no els meus fanzines, sinó fullets del Carrefour. No sé, suposo que aquest dia hauria begut. Algú va haver de tirar-me alcohol en la cervesa quan no mirava.

P. Hi ha artistes que creuen que dibuixar és qüestió de treball i de saber treure el “dibuixant que tots portem dins” uns altres en canvi parlen de talent Creus que és qüestió de nàixer o d'aprendre?

R. Doncs jo crec que és una mica de les dues coses. Ningú naix ensenyat, però el germen ho has de portar dins. Crec que tots (o gairebé tots) els dibuixants de la meua generació es dediquen a això dels còmics perquè és alguna cosa que han mamat des de xicotets. És molt estrany el cas d'algú nascut en els 70s o 80s que s'hagi aixecat un dia, ja adult, i hagi dit “doncs vaig a provar amb això dels còmics, a vore”. Qui més, qui menys, tots ens hem dedicat a practicar tota la vida per acabar aquí. Per descomptat, pot haver-hi algun cas d'algú que tingui un talent immens i descobreixi la seua vocació de la nit al dia, però crec que el secret de l'èxit està en una combinació variable de pràctica, saber trobar el teu propi estil i tindre sort.

Instants 20

P. Com va ser el teu pas del fanzine a treballar en una publicació setmanal de gran tiratge nacional?

R. Fer fanzines va ser una gran escola, però publicar en El Jueves ha estat una altra. Va suposar un salt des de l'anarquia de publicar el que et donés la gana on et donés la gana, a un règim més estructurat, amb dates de lliurament i unes certes pautes creatives a seguir. Si amb els fanzines vaig donar regna solta a la creativitat i a l'experimentació, amb El Jueves he hagut de saber combinar tot això amb la disciplina que t'exigeix una publicació professional. I setmanal, a més! És com una màquina que no para d'empassar humor, i cal alimentar-la constantment.

Simplificant: amb els fanzines vaig aprendre a ser graciós, amb El Jueves he hagut d'aprendre a ser graciós totes les setmanes.

P. El personatge “friki”, naix amb les noves tecnologies o és una adaptació de personatges d'altres èpoques?

R. Jo crec que sempre han existit “rarets”, gent amb poques habilitats socials que es refugiaven en els seus entreteniments extravagants. Però ara, gràcies a internet, s'han fet molt més visibles. I han guanyat més rellevància social.

Només cal veure casos com els de Bill Gates o Steve Jobs, xicotets freaks de fa dècades que han acabat pastant grans fortunes al nou segle. També caldria preguntar-se fins a quin punt segueixen sent “frikis” quan arriba un, s'inventa una xarxa social i es fa d'or. Caldria replantejar-se llavors el que és un “friki”, encara que... quina mandra! És un terme que ja s'usa per a qualsevol cosa, s'ha buidat de contingut.

P. Frederik Freak va més enllà dels tòpics del friki per excel·lència, com va sorgir la idea d'aquest personatge?

R. La idea va vindre precisament per aquesta visibilitat que ha guanyat aquesta classe de gent en els últims temps gràcies a internet i tal. És un estereotip que s'ha usat molt per fer bromes dins del “mundillo del còmic”, però va arribar a ser tan popular que en El Jueves van considerar que era hora de donar cabuda en la revista a un personatge d'aquest tipus. I així és com va sorgir el personatge. Que vagi més enllà de la caricatura clàssica de el “friki” es deu a dos factors: Un, que com a lector de còmics ja tenia molt interioritzats tots els clixés i em venia de gust portar-ho més enllà. I dos, que el meu humor és el meu humor, i no puc fingir fer una altra cosa. Sobretot amb un ritme tan endiablat com el qual exigeix El Jueves. Al final, no pots fugir del que ets. D'aquí totes aquestes cosetes rares que m'agrada ficar, goril·les verds i altres. És el que m’ix!

P. Qui són els teus referents respecte al teu treball?

R. Doncs molts, però m'agrada assenyalar un parell d'influències que de xicotet em van girar el cap i sense les quals avui no faria el que faig: d'una banda, els dibuixants Cera i Ramis, de les revistes Super Mortadelo i derivades; i per un altre, la sèrie de TV “Busca't la vida”, de l'humorista Chris Elliot. Precisament, fa poc em vaig assabentar que van treure-la per fi en DVD, després de molts anys bloquejada per motius legals. No crec que reba una notícia millor en tot l'any!

Instants 21

LITERATURA

P. “El Jueves” és una revista amb multitud de lectors, però el món del comic en general Com és?

R. Doncs, lamentablement, al món del còmic en general no hi ha tanta multitud de lectors com en El Jueves. La veritat és que El Jueves és com l’aldea gala d’Astérix, “l'últim reducte que es ven bé” i que permet als seus autors viure del còmic. Fora d'ací, no hi ha moltes eixides rendibles i el còmic està ficat com en un “guetto” del que sembla que costa eixir. Encara que en els últims temps sembla que es va aconseguint a poc a poc, amb tot el tema de la novel·la gràfica i la venda en llibreries generalistes i grans superfícies com la Fnac, intentant arribar a un públic no habitual (o sigua, la gran majoria). Tot això, clar, cenyint-se al que passa a Espanya. Si mirem en altres llocs, la cosa canvia bastant: A França, per exemple, tot està molt més normalitzat que ací. Es ven molt més, la gent té més “culturilla del tema...” I el que passa en llocs com a Japó ja ens sona directament marcià. Allí el consum és massiu, i es creen historietes de tot tipus de temàtiques, des d'infantils a creades específicament per a la tercera edat.

P. T'agradaria que fos massificat, o ho reservaries a experts i “fanàtics”?

R. Home, el seu és que fos massificat, perquè així molta més gent tindria oportunitat de viure d'això i es podria crear una indústria sana. Els “fanàtics” sempre trobaran coses que es desmarquen del mainstream i que puguen continuar considerant “seues”. Però això ja passa en altres àmbits del consum cultural, com el cinema o la música.

Tenen la seua part més comercial, i la seua part més underground. El problema del còmic ara és... Que gairebé tot és underground! Incloent el “manga” i els superherois, que en circumstàncies normals haurien de vendre moltíssim.

I El Jueves, que precisament és el que més ven, moltes vegades és menyspreat pel nucli dur d'aficionats. Hi ha fins a qui considera que “això no són còmics”! Una ximpleria molt gran, d'altra banda.

P. Creus que a Castelló hi ha cultura de comic i bons lectors i experts?

R. Per descomptat. És precisament un dels objectius que ens marquem organitzant les jornades comiCS, mostrar al món que a Castelló el còmic té vida: hi ha grans autors clàssics, grans autors contemporanis, grans estudiosos del tema i, clar, lectors. Falta que hagin més, però en això estem...

P. Un consell pels quals es vulguin dedicar a aquest món.

R. Fa deu anys els hagués dit que es posessin a fer fanzines, però tal com estan ara les coses, el millor és que facin webcómics. És barat, i el seu públic potencial és... tothom! I que dibuixin, que practiquin i no parin de moure's.

Text: Emi Tirado Bodelón Fotos: Equip F. Instants.

Instants 22

Instants 23

LITERATURA

RECOMANACIONS

Quan pense en un còmic que pugua relacionar amb la nostra província, no puc evitar que em vinga al cap Groo, el personatge creat per Sergio Aragonés, nascut a Castelló, i Mark Evanier, les aventures del qual publica Marvel.

Vos agrada el còmic d'espasa i bruixeria? Segur que vos ve al cap l'heroi invencible, adobat en mil batalles, incapaç de fallar, malvades bruixes i pèrfids malvats, una heroïna bella i desvalguda, o lluitadora fins a la sacietat…..doncs ja vos podeu anar oblidant. Groo és un bàrbar fofo, poc agraciat i rematadamente bovo, però això sí, quan arriba l'hora de lluita és quan Groo fa el que Groo sap fer i, armat amb les seues dues katanes? L'emprèn a espadazos contra malvats, innocents, damisel.les, ovelles i el que es pose per davant sense cap mirament ni distinció. Capaç de canviar de bàndol a la meitat d'una batalla (el que fa canviar el curs de la mateixa) per una poquet de fondue de formatge (aquesta és la seua autèntica motivació), és amb les armes quan Groo se sent més feliç… o menjant, clar.

Sempre viatja a soles, menys quan ho acompanya Rufferto, un gos amb els mateix cervell que el nostre heroi, que li segueix a totes parts. Groo no deixa de ficar-se en embolics la majoria de vegades fruit dels seus propis actes. Entre altres coses, abans de pujar-me un vaixell, sempre mire que Groo no es trobe a bord. Si apareix una ciutat abans prospera i feliç, completament destruïda, sembrat en ella el caos i la mort, segur que Groo va estar allí “ajudant-los” a qualsevol cosa. Exèrcits derrotats, morts o mutilats queden al seu pas (i potser el lluitava en el seu bàndol). Una joia d'heroi.

No falten altres personatges no menys hilarants, les bruixes Arba i Dakarba, Taranto, el roín roiníssim que sempre se les arregle per enganyar a Groo però acaba rebent una bona palissa, el Sabi, que no ho és prou per evitar al nostre “heroi”, Arcadio, el projecte d'heroi guapo i invencible que, acompanyat del seu trobador, es dedica a intentar conquistar a alguna princesa i la guerrera Chakaal, tan bona com Groo amb les armes, però bastant més intel·ligent i a la qual el nostre bàrbar estima amb bogeria.

Doncs amb tots aquests personatges, i moltíssims més que apareixen, i habitualment moren, en el camí de Groo, es van embastant divertidíssimes històries que més que al somriure ens porten a les riallades contínues.

Això sí, si us trobeu pel carrer a un guerrer xaparro, amb dos katanes a l'esquena, que sembla no saber molt bé on es troba i que es pregunta a si mateix Hauré errat? Més val que corregueu per la vostra vida, encara que si ja l’heu vist, segurament serà massa tard…

Text: Miguel Vives Jiménenz

Instants 24

Instants 25

LITERATURA

Maus no és una història més sobre l'Holocaust, incideix en la psicologia dels personatges, tant en el present, com en la història que Vladek Spiegelman li explica al seu fill, l'autor del llibre, sobre la seua vida com a supervivent en Auschiwitz. Art Spiegelman i el seu pare tenen una relació tensa i complicada, que anirà evolucionant al llarg de l'entrevista que Art li fa al seu pare.

L'autor representa metafòricament als personatges, amb trets facials d'animals, els jueus són rates, els nazis gats, els nord-americans gossos, etc.

Maus va aconseguir una beca de la Fundació Guggenheim que va donar lloc a una exposició en el Museu d'Art Modern de Nova York, i va guanyar el prestigiós Premi Pulitzer.

Recomane al lector que no deixe passar l'oportunitat de llegir aquest comic diferent al que podem estar acostumats, i amb una gran riquesa, tant en la narració com en els dibuixos. La trama, malgrat ser sobre una època fosca i trista en la història mundial, ens arrenca també somriures sobretot per la personalitat que tenen pare i fill i la seua relació.

Instants 26

LAS REGLAS DEL JUEGO

ESPORTS

En aquest especial sobre el còmic i amb l'arribada del bon temps anem a oferir-li, una secció d'esports dedicada als jocs de carrer. Molts de vostès recordaran la seua infància amb gran nostàlgia, i recordaran com para vostès fer esport era tan fàcil com jugar amb la pilota a milers de jocs, com per exemple la Pilota Presoner, passar-se hores corrent perquè eren els polis contra els cacos o simular que formaven part del Tour de França amb les xapes. Bolí… Bolí, contesta l'equip contrari, és en aquest moment quan es llança el boli per l'aire. És un dels jocs més difosos a la nostra província, des que els nostres majors jugaven en sòl de terra i marcaven en ella els límits del camp, fins a l'actualitat que s'ha convertit en un esport oficial amb campionats internacional.

BOLÍ El bolí és un pal, com si fos un puro de fusta, que acaba en punta pels dos costats. En terres castellonenques s'utilitzaven habitualment les branques de tarongers per fer-se el Bolí. Si el pal era rodó era més fàcil atrapar-ho però més difícil donar-li amb la paleta de fusta; al contrari si el bolí era més pla, més fàcil d'encertar amb la paleta però més difícil atrapar.

La Paleta és l'altre instrument, una fusta plana per pegar al boli i que aquest pugua saltar per l'aire, en aquest momento el jugador que ho ha fet saltar intenta donar-li amb la Paleta (al boli), perquè els jugadors de l'altre equip el puguen atrapar. En cas que ho facin, l'equip que atrapa es guanya una tanto i li toca torn per tirar el boli, un jugador de l'equip tira el boli i els quatre de l'altre equip atrapen, tens dues oportunitats per llançar el boli (en cas que la primera vegada no isca be).

En cas que no atrapen, l'equip que li tocava fer-ho tira des del punt on ha caigut el bolí a donar-li a la paleta (que esta recolzada en un brancal, pedra o on es pugua), en cas que se li done, s'apunta tant l'equip, si no li donen el que guanya el punt és l'equip que tira el bolí. Aquest mateix equip perd una tant (que s'apunta l'altre) quan el boli cau fora dels límits del camp.

Clar esta, que aquest era el joc de carrer en el qual els xiquets posavem les nostres regles segons la zona en la que jugavem (sempre amb la mateixa dinàmica de joc en tots els llocs), però hui en dia les seues regles s’han ampliat al ser un esport “oficial”.

Festapedia.org

Instants 28

EL MOCADOR Molts de “els nostres esports de carrer“ eren mixts, mentre que uns altres estaven estereotipats, jugaven els xics, o les xiques. Era més normal que una xica es colés a jugar amb els xics, a xapes per exemple, que un xic acudís per saltar a la corda. Però sempre havien objectes que ens unien a tots per embarcar-nos en una jornada intensa d'emoció i esport, descarregant tota la nostra adrenalina. Un mocador ens podia tindre hores, posant a prova la nostra rapidesa en córrer, escapant del nostre amic que en aquest moment era el nostre màxim rival. S'assignava un nombre als participants de cada equip, sempre era convenient ser mes de quatre. L'àrbitre del joc estaba al mig, a la mateixa distància de tots dos equips subjectant el mocador, el mateix deia un delsnombres i els participants que ho tenien assignat corrien cap a ell per tractar d'agafar el mocador, el participant que abans arribava el agafava i tornava corrent cap a la linea de eixida del seu equip. Si abans d'arribar el seu rival el agafava, era desqualificat si no es desqualificava a l'altre jugador que no li aconseguia.

Jornada de juegos infantiles en el Casal Jove de Onda.

Instants 29

ESPORTS

Jornada de jocs infantils en el Casal Jove d’Onda.

PILOTA PRESONERA La pilota era un altre dels objectes estrela, objecte versàtil i de qualsevol material que es utilitzava per jugar a futbol però també a infinitat de jocs que com el mocador unia xics i xiques en equips mixts. Un dels jocs més coneguts era la Pilota Presonera.

Un dels jocs més coneguts era la Pilota Presonera. El terreny de joc estava dividit en dos camps de les mateixes dimensions en els quals es col·locaven els dos equips. Hi havia una zona fora del terreny destinada per a “el cementeri” cadascuna per a un equip. Per poder jugar be tenien que ser sis jugadors mínim, tres per cada equip.

L'objectiu del joc era donar amb la pilota a un jugador de l'equip contrari abans que aquesta toqués el sòl. Per això era recomanable que anés una pilota blaneta, per exemple de plàstic.

Si la pilota tocava el sòl i després a un jugador, aquest no quedava eliminat. Quan la pilota donava a un jugador i després tocava el sòl, el jugador al que li havia donat la pilota quedava eliminat i devia ocupar la zona del cementeri. i un jugador al que li havia donat la pilota, agafava aquesta abans que toqués el sòl, no quedava eliminat i a més salvava a un company que estava en el cementeri. Guanyava l'equip que aconseguia eliminar a més jugadors de l'equip rival.

Instants 30

Com ja hem dit molts jocs van formar part de la nostra vida. Seria difícil parlar de tots ells, però en el nostre record queden aquells carrers i llocs, en els quals *pintabamos un sambori, o *orriamos *desperados per amagar-nos del que pagava.

Atletisme, basket, futbol, ciclisme, qualsevol d'aquests esports i molts més eren practicats pels nens/as sempre amb una varietat de jocs infinita. Una pilota, un mocadors, una fusta, una corda, utensilis fàcils d'aconseguir i senzills que ens feien passar hores de diversió. Una altra de les regles que es compartien era a l'hora de seleccionar als jugadors per a l'equip o de decidir que equip començava a jugar.

Així per exemple, decidiamos a parells o senars, a pedra paper o tijera, a or i plata o a tella. Tella consistia en: tirar una pedra o tros de taulell contra la paret i el que queia més prop d'aquesta guanyava. Or i Plata, *consistia a posar els peus un davant de l'un altre alternativament, dient les paraules (or i plata), quan el peu ja no cabia, es muntava sobre l'altre dient munta, i es comprovava si cabia de costat, si cabia guanyaves el teu peu guanyaves.

Sempre prevalia l'enginy, les ganes de divertir-se, i la il·lusió per passar l'estona amb els amics, mai faltaven les formes de divertir-nos, que al seu torn ens *hacian practicar esport a l'aire lliure.

Texto: Emi Tirado Bodelón Fotos: Equipo F. Instants.

Instants 31

ESPECTﾃ，ULOS ESPECTﾃ，ULOS

Instants 32 Instants 32

Foto de: http://www.nomepierdoniuna.net/2012/03/07/el-cataleg-levanta-el-telon/

El Càtaleg El mes passat, amb un espectacle de Xarxa Teatre es va presentar a Castelló “El Catàleg” al que podran accedir la majoria d'ajuntaments de la Província, “El Catàleg” conté: 700 bandes, grups, companyies i artistes locals, convertint-se així en la primera guia integral de serveis i contractacions d'espectacles artístics de Castelló. És un nou projecte cultural de la Diputació Provincial de Castelló encarregat de facilitar una xarxa integral de serveis i contractacions d'espectacles culturals a la nostra província.

Un espai d'oportunitats on donar veu i visibilitat als nombrosos treballs dels creadors i una eina imprescindible per facilitar la trobada entre artistes, tècnics i promotors.

Per dur a terme aquesta tasca, la Delegació de Cultura de la Diputació ha engegat la creació d'una base de dades on els diferents agents culturals podran donar-se d'alta i autogestionar les seues pròpies propostes amb la finalitat de confeccionar un catàleg físic que pose en valor l'oferta artística a Castelló.

Al mateix temps, s'engegaran una sèrie de mecanismes en forma d'ajudes econòmiques als municipis de la província amb la finalitat de fomentar una demanda que els incentivi a programar espectacles culturals.

Aquestes són les disciplines que cal prácticar per poder inscriure's en “El Catàleg”: Dansa: Dansa tradicional, danses del món, dansa contemporanea, dansa de carrer Música: Cantautors, corals, jazz/blues, música clàssica, folk, flamenc, músiques del món, noves tendències, òpera, percussió, sarsuela, pop/rock, Bandes demúsica, Plectre Teatre: Cafè teatre, compta contes, teatre de carrer, teatre d'adults, sainet valencià, teatre infantil, titelles o teatre d'objectes Tradicions: Cant d'estil, gegantes i cabuts, correfoc, jocs típics, tambor i dolçaina Circ Màgia

http://elcataleg.dipcas.es/cataleg/presentacion.do

Instants 33

ESPECTÁCULOS

25 an del festival de teatre al carrer de Vila-real El Festival Internacional de Teatre al Carrer de Vila-real recupera per al seu 25º aniversari la seua vocació internacional amb una imatge renovada i una campanya d'àmplia projecció que pretén involucrar a tots els Vilarealenses i als professionals del teatre de carrer. Els 25 anys del principal festival de la ciutat se celebraran també amb una exposició que recorrerà un quart de segle de vida del certamen i la creació del premi Ramón Batalla en reconeixement a l'esforç per la innovació i la documentació en les arts de carrer. Nelo Vilanova, director de Xarxa Teatre i impulsor del primer Festival Internacional de Teatre al Carrer de Vila-real, rebrà el guardó.

Per als plats forts del certamen s'ha volgut comptar amb companyies de casa, com són Xarxa Teatre i Scura Splats. la 25ª edició del certamen donarà començament el dia 29 d'abril amb una exposició en les instal·lacions de l'antic convent de les dominicas que recorrerà els 25 anys de festival a Vila-real a través de les fotografies de Joan Rubert, així com material de attrezzo facilitat per les companyies i un apartat audiovisual. L'empresa local Empaperart s'està fent càrrec del disseny i muntatge de la mostra, que podrà visitar-se durant dos mesos.

L'altra gran novetat del festival en el seu 25ª edició és la implantació dels premis Ramon Batalla, amb els quals es pretén reconèixer l'esforç de tot aquell que haja treballat per la innovació, la documentació i la formació de les arts de carrer. Amb aquest criteri, el primer premi Ramon Batalla s'atorgarà precisament a Nelo Vilanova, “no solament per haver apostat fa 25 anys pel teatre de carrer, sinó també per la seua labor de divulgació i documentació de les arts escèniques, que fa possible el creixement de la professió”.

Per a l'apartat promocional, l'aposta pel local s'ha vist reflectida en una campanya en el qual han col·laborat desinteressadament professionals de diversos àmbits del municipi. La campanya està composta per set escenes curtes, que donen lloc a set espots promocionals i set cartells que donaran difusió al festival. Cada escena ha sigut presa en localitzacions tan representatives de Vila-real com la plaça de la Vila, transformada en la plaça del Teatre de Calle, el Camí de l’Ermita, la Torre Moxta, la Panderola o els carrers per als vianants del centre. Escenaris quotidians que es transformaran els pròxims 4, 5 i 6 de maig per a omplir la ciutat i els seus habitants d'emocions per al record”.

El projecte s'ha realitzat quasi en exclusivitat amb professionals locals comptant amb la col·laboració de les companyies Xarxa Teatre, Scura Splats i Visitants; l'edició de vídeo a càrrec de Alvaro Beltrán i Sergi Tellols; la música original de Manu Chabrera; i la idea original, gestió i producció de Yinsen Studio; fotografia de Nerea Coll i com a actors Pepa Cases, Sergio Ibáñez, Xavi Castelló, Jordi Collado, Marta Martín, Carmen Rocio, Miguel Llorens, Toñi, Mª Carmen Mompó, Ramón Mompó, Amgelines, Scotty, Cristina Llop i Nelo Nebot, entre uns altres.

Instants 34

Words of Love, tteatre per a joves a Castelló Una nova plataforma de teatre per a adolescents es va posar en marxa en Castelló amb un Càsting d'actors en el teatre principal de Castelló. Aquest ambiciós projecte interdisciplinari va representar l'espectacle Words of Love (Synergy Revolution) en l’Auditori de Castelló els dies 10 ,11 i 12 de maig.

Ho impulsa la plataforma Synergic Art Hub formada per diferents artistes i empreses i el seu objectiu és oferir al públic jove i adolescent, d'entre 12 i 25 anys, una oferta cultual atractiva, adaptada als seus gustos i de qualitat. Darrere del projecte està el col·lectiu Synergic Art dirigit per Acarona Jankovic, coneguda per la seua aportació al teatre infantil i juvenil europeu.

El càsting que es va celebrar el Març passat va seleccionar 10 joves, entre ballarins, actors de text i acròbates que s'incorporaran al repartiment de Casting en el Teatro Principal Words of Love (Synergy Revolution). El projecte, que compta amb el suport de Castelló Cultural i l'Ajuntament de Castelló, tindrà la seua primera gran cita en l’Auditori, encara que l'objectiu és que l'espectacle isca de gira amb diferents càstings a les ciutats on es represente.

Words of Love (Synergy Revolution) es basa en les millors obres d'autors clàssics de tots els temps (Shakespeare, Baudelaire, Lorca, Puccini, Breton, Tchaicovsky...). Un plantejament que es tradueix en la utilització de noves tècniques artístiques com el parkour, dansa contemporània, escenografia interactiva, cartografia audiovisual, multiproyecció amb animació 2D i 3D i tècniques de circ i interpretació.

L'espectacle oferirà una nova interpretació d'obres clàssiques que s'adapten al context actual, obrint la possibilitat al fet que el públic interactue i entre a formar part de la representació. Així, s'establirà un diàleg amb els joves entorn de les relacions sentimentals d'una manera oberta. “Tant el tema, com el concepte dramatúrgic, visual i musical despertaran l'interès dels adolescents per la seua innovadora fusió entre tècniques d'avantguarda i textos i autors clàssics”, vaticina Acarona Jankovic.

A més dels espectadors, Synergic Art Hub també es proposa arribar a un gran nombre d'artistes, oferint-los participar professionalment, d'ací la convocatòria de càstings, que a Castelló ha generat una gran expectació entre els joves. El projecte, a més, permet vore als artistes que es presenten al càsting en la web de l'espectacle, on es podrà vore als artistes que més agraden. Després de les 20 primeres jornades d'assajos intensius, alguns dels quals també seran pujats a la web i en els quals es perfilarà la coreografia i la posada en escena, Synergic Art Hub i els artistes seleccionats oferiran una roda de premsa per presentar l'espectacle.

Després de les representacions del 10 al 12 de maig en l’Auditori, el públic assistent també podrà votar les escenes que més els ha agradat i proposar temes per als propers espectacles. De manera que el concepte d'interactivitat no es queda en una declaració d'intencions, sinó que està en la filosofia del projecte.

Synergic Art Hub (SAHUB) forma part d'un projecte més ampli, la plataforma d'experimentació artística Insolit Creative Connector, en la qual participen artistes plàstics, actors, coreògrafs, escenògrafs, professionals del món audiovisual i el 3D... i que pretén convertir-se en un referent d'innovació creativa a Castelló.

Instants 35

ESPECTÁCULOS ESPECTÀCLES

Almo

Garra Instants 34

orranes

apinyaes Instants 37

MÚSICA

Almorranes Garrapinyaes Naix al mes de juny de l'any 2004 en la població de Betxí, la Plana Baixa, amb una formació incial de 4 membres. Amb el temps es va anar incorporant gent arri-bant a l'actual formació de 8 membres. És un grup musical amb un caràcter molt directe i fester, que fa us d’un estil que combina el rock dur amb el “Ska Punk de terme" _ ja que mesclem ritmes d'Ska amb l'energia del Punk, sempre sense deixar de banda les nostres arrels, el valencià i la dolçaina_.

Farà un parell d'anys va vore la llum el primer treball d'Almorranes. Una maqueta que portava per nom "Deserts del S.XXI" i contava amb 8 temes. _El nostre segon treball "De terme" el vam presentar el passat mes de febrer_. Després de quasi 5 anys, tenen a les seues esquenes l'experiència d'un centenar de concerts.

Instants 38

Xavi Cabedo: bateria; Alberto Villalba: guitarra i veu; Tofol Doñate: guitarra rítmica; Diego Nebot: baix elèctric; Lluís Chesa: dolçaina i veu; David Piñana "Pinya": veu; Guillem Beltran: trompeta; Vicent Blasco: trombó

Almorranes Garrapinyaes és una formació obertament inconformista i iconoclasta, amb un repertori de cançons pròpies, _denunciem els forats i les mancances que genera l’anomenada societat del benestar: el retall de les llibertats civils, les injustícies socials o la hipocresia de l’església, figuren al centre de les nostres crítiques_.

Les lletres de les seues cançons contenen missatges reivindicatius de recuperació dels signes d'identitat valencians.

Podreu disfrutar de pròxims concerts de Almorranes el díes 14 d'abril de 2011 La Pergola, Castelló 7 de maig de 2011 Plaça Major, Vila-real. Festes de Sant Pasqual Text: Emi Tirado Bodelón Fotografia: Manuel Peris Tirado

Instants 39

CINE

SHAME Nàusea i vergonya

Per Diego Amela Chiva

Shame. 2011. Regne Unit. Director: Steve McQueen. Guió: Steve McQueen, Abi Morgan. Intèrprets: Michael Fassbender, Carey Mulligan, James Badge Dale, Nicole Beharie.

En els primers minuts de Shame, veiem a Brandon (insuperable Michael Fassbender) conduït per la freda rutina que li imposa el seu insaciable apetit. Després de vetllades de sexe despersonalitzat, el protagonista camina nu per un pis asèptic i de tons apagats, escrutat per una càmera que la seva indiferència i impudícia ens resulta incòmoda. És el desolador retrat de la perpètua insatisfacció de l'addicte (en aquest cas, sexual), convertida en mans de Steve McQueen en una nova forma de buit existencial concorde als paràmetres d'un nou segle. La Nàusea de Sartre es converteix en La vergonya de McQueen.

No amb gratuïtat, Shame ha estat comparada amb Taxi driver. Paul Schrader, guionista d'aquesta última, ja va confessar que hi havia revisat L’estranger de Camus i La Nàusea de Sartre per escriure el llibret. Si el Nova York pel qual errava Travis Bickle era un infern suburbà dantesc, Brandon viu aïllat en els reductes d'una metròpolis envasada al buit per columnes de cristall i plàstic. Un món en el qual, com resa la cançó de The talking Heads, “mentre les coses queien a trossos, ningú prestava molta atenció”.

Perquè tant Brandon com la seva germana Sissy (Carey Mulligan) són productes antitètics del mateix entorn, un ambient familiar que mai surt a relluir (l'única pista que tenim és Sissy dient-li al seu germà “No som males persones, només venim d'un mal lloc”) i que ens convida a prendre-ho com un lloc comú: un entorn (i una societat) en el qual les emocions s'han vist soscavades per la incomunicació. Mentre Brandon s'aïlla i es mostra incapaç de tractar amb qualsevol tipus de relació (les seves relacions sexuals o masturbatòries són purament mecàniques), la seva germana s'alimenta d'elles, amb una dependència igual de destructiva que la del protagonista.

elperfilmenoshumano.wordpress.com

No obstant això, al contrari que les criatures existencialistes del segle XX (incloent al monstre amoral creat per Bret Easton Ellis en American Psycho, obra amb molts punts en comú amb Shame), McQueen creu en la redempció dels seus personatges. Perquè Brandon és un personatge turmentat que sofreix la vergonya del títol. Vol canviar i l'únic canvi possible passa per la reconciliació amb l'amor, aquesta vegada trobat en la catarsi de la tragèdia. Però el director no peca d'ingenu i finalment ens demostra que la redempció només depèn del propi personatge. Només depèn de nosaltres mateixos.

Brandon (Michael Fassbender) i el buit de l’adicció.

Text: Diego Amela Chiva

Instants 40

ESTRENES La primavera ja està entre nosaltres i, com sempre, porta amb si fervents passions i detestables al.lèrgies.

Idèntiques reaccions que aquest mes dividirà als espectadors davant la nova pel.lícula esdeveniment en 3D: Així és, torna Titanic. James Cameron reestrena la que va ser la pel.lícula més taquillera de la història perquè puguem reviure el tràgic romanç entre Leonardo DiCaprio y Kate Winslet, aquesta vegada en fastuós 3D. Un altre esperat títol és la nova superproducció dels Estudis Marvel, Los Vengadores. La ment artífex de Buffy cazavampiros, Joss Whedon, , reuneix a herois com Iron Man, Thor, el Capità America o Hulk per enfrontar-se a una de Jack y Rose viuen un apassionat romanç… un altra vegada. les majors amenaces vistes a l'univers dels còmics. També arriba a les nostres pantalles Los juegos del hambre, cinta de ciència ficció basada en una reeixida saga de llibres. La pel.lícula presenta una societat futura en la qual l'entreteniment més popular és un programa televisiu en el qual un grup d'adolescents han de donar-se caça mútuament. namastehollywood.com

En lo referent al cinema patri, Alberto Rodríguez estrena Grupo 7, un thriller amb molt pols que segueix a una brigada policial que, amb vista de l'arribada de la Expo, ha de netejar el centre de Sevilla de narcotràfic. Protagonitzen l'ídol adolescent Mario Casas, secundat pel sempre convincent Antonio de la Torre. Dirigida per David Trueba ens arriba Madrid 1987: un prestigiós periodista, vell i amargat (interpretat per un recuperat José Sacristán) es queda tancat en un bany públic al costat d'una jove universitària. Una nostàlgica pel.lícula que pretén retratar el conflicte generacional entre els que van viure la repressió del Franquisme i els fills de la Transició.

I quant al cinema més minoritari, recomanem dos modests títols d'origen nord-americà.

Take Shelter, obra premiada en Cannes i dirigida per un talentós Jeff Nichols, explica la història d'un pare de família (interpretat pel sempre brillant Michael Shannon) que, turmentat per visions apocalíptiques, s'obsessiona amb protegir als seus. I dirigida per Sean Durkin ens arriba Martha Mary May Marlene, descarnat drama sobre una jove que intenta escapar de les xarxes d'una secta.

wallpapersup.com

El grup superheróic de Los Vengadores al complet.

Text: Diego Amela Chiva

Instants 41

BENICĂ€SSIM Un poble amb encant entre el mar i la muntanya

Vistes de las platges i la muntanya que envolten el poble de BenicĂ ssim Instants 38

Benicàssim es un municipi situat en la costa de la provincia de Castelló, en la comarca de la Plana Alta. Es tracta d’ una població on resideixen mes de 18.200 habitants encara que, en època estival, s’ aconsegueixen mes de 60.000 ja que la seua economia esta basada sobretot en el turisme.

El terme municipal de Benicàssim está situat en la transició entre la Serra del Desert de Les Palmes i la Plana de Castelló, per això, la seua superficie es mes plana al sud i al est ja que al nord i oest es troba el Desert de les Palmes i la Serra d’ Orpesa, localitat veïna.

La seua principal altura es la muntanya San Miquel o Bartolo (729 metres), vèrtex geodèsic de primera ordre en el límit amb La Pobla Tornesa, una de les seues elevacions mes caracteristiques son les Agulles de Santa Agueda.

El seu terme municipal poseeix 204 coves i avencs ademes de quasi 7 kilòmetres de platges d’ arena i espigons.

RACONS

Història d’un municipi La seua acta fundacional es de 1603 però en Benicàssim es coneix civilització des de molt abans a aquesta dada.

L’ Ermita de Santa Agueda o el Castell de Montornés, poblat desde abans del segle XV, van ser alguns dels llocs on residien de forma molt disseminada els ciutadans d’ aquesta urbe, pertanyïa per tant, al llinaje dels beni Qàsim, fills de Qàsim, com es dedueix el seu nom . Aquesta fortalesa va ser conquistada als musulmans pel Cid en l’ any 1094. Quan es va recuperar va ser definitivament incorporada al cristianisme per Jaume I el Conqueridor en l’ any 1234.

La decisió de Don Francesc Pérez Bayer en 1769 de fundar una esglèsia en aquest lloc, va constituir el impuls definitiu a la configuració de Benicàssim com a poble. A Pérez Bayer se li qualifica frequentement com fundador de Benicassim i realment, no habia nascut encara quan Benicàssim va ser fundat per la Violant de Casalduch. No obstant, Pérez Bayer va tindre el mèrit de aglutinar al voltant de la esglèsia que va fundar, a tots els veïns de Benicàssim, encara disseminados en xicotets nuclis de població, i en masies.

El progrés va ser prou lent a la vegada que espectacular a partir del 1850. Així, en 1887 es construeix la primera villa d’ estiu. El gran auge que va pendre Benicàssim a principis del segle, li va valdre posteriorment el qualificatiu del "Biarritz de Llevant". Desde la primera construcció fins avui, Benicàssim ha patit una profunda transformació basada exclusivament en el turisme

Las platges de Benicàssim El litoral benicense comprén una superficie de 6,9 kilometres, dividits en cinc platges, conegudes de Nord a Sud como: Voramar, en el seu paseig maritim es troba el palau de Villa Elisa; La Platja Almadraba, amb l ‘ equipament necessari per a fer- la accesible a tots els banyistes; Torre San Vicent, anomenada així per la enorme torre que domine aquesta platja; Els Terrers, on descansen els mastelers de l’ Escola de Vela i finalment la Platja Heliòpolis, punt de partida de la ruta cicloturística de naturalesa i paisatge.

Es destaca la qualitat de les platges de Benicàssim, acreditades any rere any amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d`’ Europa i la Certificació ISO 14001 i en especial les platges de Voramar, Almadraba i Torre San Vicent que estan galardonades amb la Q de qualitat Turística Espanyola.

En esta i en la pàgina següent podem vore imatges de les boniques i cuidades platges de Benicàssim

Instants 44

Instants 45

RACONS

El Parc Natural del Desert de les Palmes

Imagens del Desert de les Palmes amb l’ antic i el nou convent dels Pares Carmelites

Instants 46

Está situat entre els termes municipals de Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló. El Desert de les Palmes es un dels llocs mes emblemàtics de tota la Comunitat Valenciana que cada cap de setmana visita un gran nombre de gent. En Octubre de 1989 va ser declarat “Paratge Natural”, pel seu interés ecològic, paisatgístic i recreatiu.

La dominació “ Desert” te el seu orige històric i religiós ja que era d’ aquesta manera com la ordre Carmelita, instal.lada en el Desert l’ any 1697 denominava als llocs dedicats al retir espiritual, on predominava el silenci i sobretot es trobava lluny de la urbe.

Ademes de això, l’ abundància de “ palmitos o margallons” amb les caracteristiques palmes d’ aquesta xicoteta palmera mediterrànea, van contribuïr a la denominació toponímica del mateix lloc.

L’ antic monasteri dels Pares Carmelites es troba en un vall de la muntanya, a 500 metres del actual. En 1973, a causa de las plutges torrencials i degut al desgast que aquestes van produïr, es van vore obligats a buscar una nova ubicació per a la ordre. La construcció del Nou Monasteri va tindre lloc entre 1784 y 1791, en el centre de la construcció es troba l’ Esglèsia, envoltada per les distintes dependències conventuals. Al voltant del temple es troben les habitacions i espais comuns tant de la Comunitat Religiosa com del Centre de Espiritualitat.

Vistes de les Agulles de Santa Agueda desde el poble de Benicàssim

Donades les vistes que es contemplen desde allí, envoltades de tarongers, jardins i protegits pel Bartolo s’ ha convertit en un lloc priviliegit on descansar i trobar un ambient de pau.

En aquest paratge natural es troben barrancs i rambles que sols condueixen aigüa en èpoques d’ intenses plutges. Abunden elss manantials de xicotet caudal com la font del Senyor, La font de la Teula, La font de San Josep…

Aquest lloc, ric en la seua variada flora supera les 600 plantes vasculars ademes de algunes espècies endèmiques que es poden trobar en la Microreserva de les Agulles de Santa Agueda, a 540 metres.

Un xicotet recorregut pel casc urbà Benicàssim es presenta com un municipi amb gran varietat de llocs emblemàtics e històrics que poder visitar, tant en la muntanya com en les costes. Ademes de tot allò, no es deu passar per alt el encant dels seus carrers, que formen un poble amb gran riquessa artistica.

Es per exemple, la formada pel seu Ajuntament, L’ Esglèsia de Sant Tomàs de Villanueva, les villes de principi del segle XX, a les quals dedicarem un reportatge en un pròxim nombre de Instants i La Torre de San Vicent.

El conjunt entre modernitat i la tradició que ens presenten els seus principals edificis fan que un simple passeig pels seus carrers, banyats per un clima mediterrani molt agradable, es convertisca en todo un luxe per a qualsevol persona que visite el lloc.

Una de las fonts del centre de la localitat

Instants 47

RACONS

Façana de la Esglèsia de Sant Tomàs

La antiga estació de trens de Benicàssim

Gran oferta de oci i varietat cultural La seua situació geogràfica, les seues encantadores i privilegiades platgs i la seua gran oferta cultural constitueixen el municipi en un dels llocs mes visitats per turistes a lo llarg de tot l’ any.

Durant tot l’ any, es celebren festivals, concerts, concentracions i varietat de activitats per a tots els paladars.

El mes destacat, sense dubte, es el Festival Internacional de Benicàssim que es celebra a mitjans de Juliol però durant tot l’ any podem gaudir de altres festivals com: -

Festival de Teatre amb bon humor i biblioteca del mar ( Juliol, Agost i Setembre) Festival Líric- Ópera de Benicàssim ( primera quincena de Agost) Cicle de Música Sacra Concentració de motos Harley Llunàtica (Febrer) Festival nacional de balls de Saló ( en Agost) Festival de Habaneres ( Agost) Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (finals d’Agost) Festival de música Reggae Rototom Sunsplash ( Agost) Festival de música rock metal Costa de Fuego (20 i 21 de Juliol)

La nau de les Arts de Benicàssim, edifici construït recientement

Instants 48

Es poden gaudir també de les seues festes patronals en honor a Sant Antoni Abad i Santa Águeda, en el mes de Gener on es celebren actes durant tota la setmana i on destaca la processó i la bendició d’ animals ademes de les fogueres la víspera de Sant Antoni.

Les festes en honor a Sant Tomàs es celebren la setmana del 22 de Setembre amb actes tipics i populars com verbenes, bous embolats i focs artificials.

El Día de las Paelles, declarat com Festa d’ Interés Turístic Provincial, els carrers de Benicàssim es plenen de gent de tota la provincia. Te lloc el divendres de la tercera setmana del mes de Gener i es un dels dies mes esperats pels seus ciutadans.

Aquesta celebració compta amb 29 anys de tradició i convierteix durant un dia sencer a la ciutat de Benicàssim en un referent culinari del plat típic per excelencia, la paella. Permiteix una participació multitudinaria i ha arribat a congregar en 2011 mes de 25.000 personas i unes 1400 paellas.

La Vía Verda Benicàssim- Orpesa del Mar Benicàssim també ens ofereix una sèrie de activitats al aire lliure. Un dels llocs i de les rutes mes transitades en els últims temps es la Vía verda que ens porta desde Benicàssim fins Orpesa del Mar. Aquesta ruta te una longitud de 5,6 kilómetres ( 11,2 km de anada i tornada) que es poden realitzar tant a peu com en bicicleta.

Inici de la ruta verda en el terme municipal de Benicàssim

Instants 49

RACONS Es pot utilitzar tant el carril bici com el peatonal ademes de las zones de descans i aparcabicis. La primera part de la ruta, creua un túnel xicotet, de 1 kilómetre de distancia aproximadament, a prop de la Torre Vigía, en un bell penya- segat sobre el mar.

Un excursionista a punt d’ atravessar el túnel Les meravelloses platgs verges que es poden trobar en el recorregut.

El innegable encant de caminar a escassos metres de penya-segats verges e inclòs poder arribar a platges quasi deserts, ha convertit a la via verda que comunica Benicàssim i Orpesa pel antic tram del ferrocarril en un lloc molt concurrit pels turistes i ciutadans dels voltants.

Es poden trobar cales maravelloses que retallen la costa fins el cap d’ Orpesa.

Text: Ajuntament Benicàssim Oficina Turisme B. Lledó Soler Gual Fotografía: Equip F. Instants

Instants 50

l e ap

p t a

r a ñ ise

d e d e l art

o c E

E

EVENTOS Invitaciones únicas “a la carta” Detalles y regalos originales

OTROS Venta de artesanía actual Formación de diseño y NTICs Formación de manualidades Venta y distribución de material

DISEÑO Imagen corporativa Folletos, catálogos y cartelería Diseño y programación web Aplicaciones para smartphones

Llámanos 646 228 146 info@ecomatpapel.es www.ecomatpapel.es

síguenos en facebook

Instants 51

RUTES RUTAS

Rutes per David Tellols García

Acueducte Romà

ESLIDA

Benvolguts lectors, la ruta que relatarem a continuació transcorre pels vessants de la serra Espadà, concretament per Eslida i els seus voltants. Eslida està situat a 20 km de Castelló direcció Artana. Aquest xicotet poble de la plana baixa, està format per carrers estrets i empinades, i posseeix un dels boscos més característics i únics d'Espanya com relataré més endavant, ja que nomes hi ha un altre igual en tota Espanya.

La nostra primera parada és en l'entrada del poble just a l’esquerra, allí ens trobem amb la primera mostra de l'origen romà d'Eslida, situat entre sureres, aquest aqüeducte proveïa d'aigua tota la zona, en la part d'a dalt del mateix podem vore un camí empedrat que es dirigeix muntanya a dalt, aquesta senda és de l'època de domini àrab, aquests van unir tots els pobles de l'al voltant amb camins empedrats, per qualsevol part de la serra pots trobar restes d'aquestes sendes empedrades.

Per no embolicar-nos amb direccions i camins, primer dirigiu-vos al centre d'interpretació de la Serra Espadà, està situat a l'antigues escoles, allí vos donaran mapes de totes les rutes i els llocs que visitarem (tant a peu, amb bici o amb cotxe)

Camí empedrat

Instants 52

ja que hi ha moltes i s'adapten a tot tipus de dificultats; així també us assegureu el no donar voltes per trobar els mateixos. Abans de continuar a la nostra propera destinació pararem a esmorzar al restaurant Paquita, tapes entrepans, el seu famós menú de ciclista, i el segell de la casa carajillo de mel, caràcter i força amb un sabor diferent. Ben menjats prenem la carretera adreça Ahín, i a l'esquerra trobarem un camí de terra, el camí de Loret, a uns 50 metres ens trobem amb un molló que assenyala el camí a la cova de Loret, parem i seguint aquest camí vessant a dalt a l'altura de l'únic pi que hi ha, trobem una xicoteta obertura en la paret que s'obre en una enorme sala d'uns 80 metres de llarg i 20 d'altura que descendeix per l'interior de la muntanya.

La cova de Loret està considerada una de les més grans de la comunitat valenciana, d'una bellesa sense igual està formada per espectaculars estalactites i estalagmites, moltes d'elles deteriorades i tallades per l'espoli de la gent, llàstima, encara així en arribar al final de la cova i observar-la cap a l'exterior amb la llum de front t'adones de la gran bellesa que atresora. En el fons de la cova hi ha una cavitat bolada, i a uns dos metres es pot observar un camí pel qual contínua la cova; en cap concepte, repetisc, en cap concepte heu de baixar i continuar per este camí sense el material adequat i per descomptat sense la supervisió d'un professional en espeleologia, ja que en ser una cavitat bolada no podríeu sortir, aquest camí contínua donant lloc a una altra enorme sala, que contínua per un altre fins a un riu subterrani, nosaltres al no tindre el material adequat ens limitem a vore nomes la primera sala, deixant para més endavant la resta de la cova.

Finalitzada la visita i pel mateix camí hi ha una tirolina d'uns cent metres de llarg i trenta d'alt que travessa el camí, per un mòdic preu de 12 euros podreu llançar-vos per ella i gaudir del paisatge d'una manera diferent i original, nosaltres continuem fins a la font de Fosques, allí descansarem i omplirem les nostres ampolles d'aigua per fixar la nostre próxim destí, la nevera.

Instants Instants5353

RUTES RUTAS

Creuant el poble, prenem el camí de Matilde, aquest ascendeix a les penyes d'Eslida per la pista vella de Xobar, les vistes d'aquest camí són espectaculars i ens endinsem de ple en l'únic bosc (juntament amb el de Cadis) d'Europa de Sureres, és el més septentrional i aporta a la zona la principal indústria i més important, el suro.

Seguint les indicacions que ens han donat en el centre d'interpretació, parem el cotxe en el camí i seguim a peu, per un camí senyalitzat per un molló, tot el recorregut fins a arribar a la nevera està sembrat de velles trinxeres que serpentegen per tota la serra, ja que durant la guerra civil va ser zona de directa de combat, fins i tot la nevera va haver de ser reconstruïda perquè va passar de realitzar una labor social al poble a funcionar com a emplaçament defensiu utilitzat com a refugi durant tot el conflicte.

Instants Instants 54 54

Trinxeres de la Nevera que serpentegen per tota la Serra

Refugi en La Nevera durant la Guerra Civil

Les vistes des de l'alt de la nevera et fan una idea de la importància logística del lloc ja que d'un sol cop d'ull domines gairebé tota la plana de Castelló, el Penyagolosa, el mar, el castell de Castro i tota la serra.

Amb estes vistes ens despedim i vos emplacem que ens seguiu el pròxim mes en la nostra següent ruta.

Text: David Tellols García Fotografia: Equip F. Instants.

Instants5555 Instants

GASTRONOMIA

La fusió i els matisos fan de Retrobar un espai únic a Benicàssim Inaugurem aquesta nova secció de gastronomia en Retrobar, un dels restaurants de moda dels últims anys i que sens dubte tornarà ser un punt de referència en la nova temporada primavera estiu. Situat en en Benicàssim, el Retro és un bar de tapes dirigit per Miguel Martí situat en l'Avinguda Barcelona nº4, al costat de la discoteca Casablanca. Ens va atendre amablement Sergi Usó el cap de cuina.

P. El local es caracteritza per ser una àmplia terrassa, decorada en blanc i amb diverses taules altes i llargues.

Sergi, no estem acostumats a sopar en aquest tipus de taules, podries explicar-nos quin és la finalitat d'aquest tipus de mobiliari?

S: El que volem aconseguir amb aquest tipus de mobiliari és que la gent interactui entre ells, o sigua, que quan la gent arribe i se sente que no estiguen apartats uns d'uns altres sinó que puguen menjar amb altres persones i puguen conèixer a altres persones sopant.

P. I si ve algú amb crosses, gent gran o que simplement no se sent còmoda sopat en les taules altes, teniu alguna solució?

S: Sí, tenim un conjunt de taules baixes per qui vulgua menjar per separat o vulguen estar més íntims, també tenim una taula llarga baixa que cridem “taula del xef” per celebrar coses més especials, aniversaris, un menú concertat, celebrar alguna cosa especial…. Aquesta taula està al costat de la cuina perquè l'encarregat de la cuina estigua més pendent de la taula i puguin tractar-los una mica millor i la gent estigua més contenta.

P. Retrobar va ser premiat com a millor Bar de tapes de Castelló, l'any 2010, mateix any de la seua inauguració. Imagine que no hi ha millor manera de començar un negoci rebent un premi tan important?

S: Doncs sí, en gairebé tots els negocis els començaments són molt durs i la veritat és que vam estar molt temps viatjant, pensant la carta, ens ho vam currar molt, veient plats, fent cursos,… fins que al final vam elaborar aquest tipus de carta que era molt nova perquè no hi havia res així a Castelló.

P. Com la carta és molt nova, explica'ns una mica què podem menjar ací S: Pots trobar des d'una amanida de productes de la zona, de l'horta de Benicàssim fins a un sushi una mica més elaborat del que trobem normalment. Per exemple, en lloc d'utilitzar alga nori, posem una fina làmina de pastanaga per embolicar els makis. També tenim les clàssiques braves, això no deixa de ser un bar de tapes (riu).

Per exemple les amanides són variades, de rúcula amb pa d'espècies i vinagreta de pinyons o una amanida japonesa amb vinagreta de yuzu (cítric japonès),… tenim fritades de peix del grau adobat, rabas de pollastre amb salsa barbacoa. També treballem amb formatges, pernils i saladures molt especials acompanyats amb un pa de vidre que és un pa amb una base de molta aigua que a l'hora de cuinar-ho els ulls del pa són molt grans i queden cruixents i per això li diem pa de vidre.

A més tenim carns de molt bona qualitat de Galícia, i com et comentava abans un sushi molt nou que Jaime et pot explicar millor perquè és ell qui porta el tema del sushi corner.

P. Hola Jaime, què ens expliques del teu sushi?

J: Hola, doncs mira, aquí tenim temakis que són uns cons d'alga nori farciments d'arròs, els tenim de llagostí amb salsa rosa, de salmó cruixent amb cogombre o amb ou de guatla… nigiris especials amb oli de trufa, melmelada de figues i per a la gent que li agrada molt el peix cru tenim sashimi de salmó, tonyina, peix mantega acompanyats de diferents salses a triar.

Instants 56

P. Què és el peix mantega?

J: És un peix de l'oceà Indico, similar a l'emperador, molt gran, d'1.5m i és molt gras de color blanc, tirant al color de la mantega.

També tenim els clàssics uramakis i makisushi però “customizados”, alguns van tempurizados, de tonyina i llagostins o de pollastre amb foie,…

P. Què ens recomanaries?

J: Us recomano una tartare per compartir, és de ventresca de tonyina que ve amb un ou cuinat a baixa temperatura i amb freses i està molt bo i també el maki picante amb peix mantega i porro confitat.

També ho tenim per portar, es pot fer l'encàrrec per telèfon i es ve a recollir.

P. Gràcies Jaime, tornem amb Sergi per saber quin és la tapa estrela.

S: La tapa estrela és l'ou atòmic 2011: són unes molles saltades amb bacón fumat, alls i timó, un ou cuinat a baixa temperatura (65º), un puré de creïlla aromatitzat amb timó, raïm i uns dadets de formatge feta.

P. Ens donaries la recepta?

S: Per descomptat, no tenim cap problema, te l'adaptaré perquè es pugua fer a casa de manera senzilla, sense necessitat de màquines ni utensilis professionals.

P. He vist que heu incorporat nous menús en la carta com a novetat.

S: Bé, treballem amb diversos menús, t'explico: El menú més barat és de 16.50 que entra 5 tapes a compartir i una carn, postres i cafè.

Un altre que consisteix a afegir al menú anterior una selecció de vins de la casa, aigua o cervesa per 25€ I la 3º opció és el mateix menú amb la beguda i a més una copa o una ampolla per 30€.

P. Amb quin tipus de vins soleu treballar?

S: Solem treballar amb vins de la zona: Magnanimus, Clos d’Esgarracordes,.. però també tenim vins més clàssics com algun Ribera del Duero, Rioja, tipus Pago de Carraovejas, Comtes de Valdemar…

P. I ja finalment ens podries dir com us va sorgir la idea d'aquest tipus de bar-restaurant-pub…

S: Nosaltres ens fixem que Benicàssim és una zona de turisme estacional i que a l'estiu funciona molt bé, però no existia la possibilitat de eixir a sopar de “picoteo” i que després et pogueres prendre una copa a gust, o sigua, que el que volíem era unir el fet de eixir a sopar i després eixir a ballar, llavors trobem aquest lloc que tenia llicència de discoteca i vam poder fusionar aquests conceptes.

P. Moltes gràcies Sergi, hem estat molt a gust i la veritat és que sou un equip jove, molt amable i molt simpàtic. Ens hem sentit com a casa, tornarem.

S: Gràcies a vosaltres i aquesta és la vostra casa, quan vulgueu, ací estem.

Instants 57

GASTRONOMIA

Huevo atomico 2011 Retrobar Huevo atómico 2011 Ingredients (per a 4 persones) 200 gr. de pa dur 80 gr. tires de bacon 4 dents d’all 4 ous Quantitat suficient de timó Quantitat suficient d’oli d’oliva Preparació: D'una banda fregirem el bacón en una olla profunda, amb abundant oli d'oliva, cobrint el bacón.

Incorporarem els alls, sencers amb pell però xafats, (amb el palmell de la mà li donarem un cop sec, sobre cada all), fregirem fins que agafin un color daurat fins i tot de vegades el bacón esquitxa, si és així tindríem el punt perfecte per adicionar el pa prèviament picat amb un morter.

Remourem sense parar a mig foc, fins que el pa quede cruixent i incorporarem el timó desfullat I l'ou: Simplement farem un ou passat per aigua: Posar els ous amb trenqués en un cassó xicotet amb aigua freda, posarem una cullereta de cafè de sal, quan l'aigua comenci a bullir calcularem 3 minuts, d'aquesta forma obtindrem una clara semi quallada i una gemma liquida.

Muntatge del plato: Agafarem un plat profund , afegirem les molles, farem un petit buit en el centre.

Trencarem l'ou i ho posarem en el centre del plat just dins del buit.

Al voltant de l'ou col·loquem el puré de patata, uns daditos de formatge feta i uns grans de raïm sense llavors.

NOM: RetroBar DIRECCIÓ: Av. Barcelona nº 4, Benicàssim Horari: Caps de setmana de 18 a 7 am De dimarts a dijous de 28h a 1 am Preu mitjà: 20-25€ Telèfon reserves: 636 38 65 50

Text: Marta Antolín Lombarte Fotografía: Marta Antolín Lombarte

Instants 58

AGENDA DEPORTES Fin de semana de senderismo y naturaleza En Seidia Sabado 14 , Domingo 15 de Abril, Benasal.

Bautizo de buceo, 21 de Abril, Piscina Universitat jaume I. Circuito de carreras en pistas de atletismo, 24 de Abril, Universitat jaume I. Jornada descubrimiento de descenso barrancos, 27de Abril, Universitat jaume I.

CULTURA Y ESPECTÁCULOS Castellón Exposición. La dolça eina de la nostra festa 22 marzo al 22 de abril. Museo de Etnologia de Castellón Exposición. “Los aborigenes y la memoria del ensueño” Hasta el 22 de abril. Sala Bancaja San Miguel Exposición fondos artísticos de la Fundación Caja Castellón. El paisajeHasta el 4 de mayo. sala Bancaja Abadia Recopilatorio del grup “Metal Cambra” 12 de abril 19:00 h Llibreria Babel cine “Love Sick” 13, 14, 15 de abril 19:00 h Paraninfo Universitat jaume I Los lunes concierto. Pepa Cases 16 de abril 20:00 h Centro Municipal de cultura

4o sixties Rock Weekend

Música, esposiciones, scooter run, cine, The Moons - The Men - The Right ons Los Deltonos - The Attacks The Hara Kee Rees - The Dandies Biscuit - Midnight shots - Brand new sinclairs Arte pop - smoking Dog - The idols Harry Kane - The Bitters Tribute Band Lugar Auditori i palau de Congressos de Castelló Los días 19, 20 y 21

Instants 59

AGENDA

Exposición pintura. Mujeres migradas Hasta el 17 de abril. Centre municipal de cultura de Castellón Concierto TaKht-el-med 20:00 20 abril Paraninfo Universitat Jaume I Nou cinema “Pina” 21, 22, de abril 19:00 h Paraninfo Universitat Jaume I

28a Feria del Llibre desde el 26 de Abril hasta el día 6. Lugar plaza santa Clara Teatre de texto. Proyecto Alcover. Euforia 28 abril, 20:00h, Paraninfo Universitat Jaume I cine “la chica mas feliz del mundo” 28, 29, de abril 19:00 h Paraninfo Universitat Jaume I

Vila-real 25 edición de Teatro al carrer 4, 5 y 6 de Mayo. Vila-real Burriana Exposicion de fotografía: juguetes de la infancia, del 29 de marzo al 29 de abril del 2012 CMC La Mercé

Benicassim TEATRO: "30-40 Livingstone" de Sergi López y Jorge Picó 20 de Abril 22:30

Instants 60

Casa el Karagols Els teus moments de Tasca al centre de Castell贸.

Carrer Carcaixent

Instants 51

Regalos Personalizados Camisetas, tazas. carcasas de m贸vil o ipad, bo Dise帽o de tatuajes, exlibris y otros

http://www.zazzle.es/aminuscula aminuscula.contactar@gmail.com