Instants a Castello - 1 - Valencia - Gener 2012

a Castelló

Pin Up i Rockabilly a Castelló Música i Moda al més pur estil retro

Aín Història d’una marató

un regal per als sentits

Antonio Arbeloa

Gener 2012

nstants

Lluna Estilistes

Tlf 964600002 Catalunya 36 Onda (Castell贸)

Sumari 6 Música i moda al més pur estil retro

12 Entrevista a Cathevil, la seua disenyadora 16 Política 19 Economia per a no econòmics 20 El “Passeig Alegría” d’Antonio Arbeloa 24 Recomendacions literaries “On ningú et trobe” d’Alicia Giménez Bartlet “Canço de Gel i Foc” de George R.R. Marin

25 Relats

“Quant la ciutat dorm” per Diego Amela Chiva “La cadència del desig” per Yolanda Quiralte

27 Esports “De Filípiades al Pernil de Terol”. Història d’una marató 32 The Beabops 34 Betlem de la Pigà 36 Cine, les nostres recomendacions.

Instants 3

nstants a Castelló Emi Tirado Bodelón. Directora. direcció@instantsacastello.com

Lledó Soler Gual. Subdirectora. direcció@instantsacastello.com

David Tellols García. Director Comercial Pedro Javier Alvaro Sánchez. Community Manager Équip redacció redacció@instantsacastello.com Alejandro Martín Vidal Toni Hernández Monzonis Diego Amela Chiva David Tellols García Lledó Soler Gual Emi Tirado Bodelón Economia Alejandro Martín Vidal Esports Toni Hernández Monozonis Literatura Emi Tirado Bodelón Cine Diego Amela Chiva Rutes David Tellols García Publicitat publicitat@instantsacastello.com David Tellols García. Director Comercial Lledó Soler Gual. Subdirectora Emi Tirado Bodelón. Directora Disseny i Maquetació. disseny@instantsacastello.com Emi Tirado Bodelón. Directora Lledó Soler Gual. Subdirectora Marketing online. web@instantsacastello.com Pedro J. Alvaro Sánchez. Community Manager Fotografía Lledó Soler Gual. Subdirectora Emi Tirado Bodelón. Directora David Tellols García. Director Comercial Colaboracions Política Ali Brancal Mas (BLOC -Compromís), Enrique Navarro Andreu (PSPV), Marina Albiol Guzmán (EUPV)

Instants 4

38 Racons: Aín Un regal per als sentits.

48 Les nostres Rutes La Pobla Tornesa i Vilafamés.

52 Receptes de cuina 53 Agenda. Efemèrides 54 Artícle d’opinió Pàgina web: www.instantsacastello.com Blog: www.instantsacastello.com/blog Facebook: www.facebook.com/InstantsCastello Propietat Imatges sección cine: Millenium: theedgeoftheframe.com Shelock Holmes: collider.com El topo: 5plitreel.wordpress.com Publica l’associació “Instants a Castelló”

MODA SEXY,PIN UP,FIESTA,LENCERIA,CORSES ZAPATOS DISFRACES,PRODUCTOS EROTICOS....

ADEMAS ORGANIZAMOS: -REUNIONES TUPPERSEX -CUMPLEAÑOS -DESPEDIDAS -DESFILES.....

DECORA TU CUERPO CON RDR -PIERCING TATOOS DILATACIONES MICROPIGMENTACIONES EN UN AMBIENTE FAMILIAR Y SUPER HIGIENICO

VEN A CONOCER NUESTRAS INSTALACIONES EN : EN LA AVENIDA DE LA ESTACIÓN 41 LOCAL 4 DE OROPESA DEL MAR.FRENTE A LA ESTACIÓN DE TREN

PIN UP I ROCKABILLY A CASTELLÓ

MÚSICA I MODA AL MÉS PUR ESTIL RETRO Per uns instants, retrocedisquen unes dècades en el temps. Imaginen-se en una altra època. En una d'eixes pel•lícules d'aquells temps. Faldes de vol, tupès i rock and roll. No és una simple il•lusió. Tot aquest món conviu molt prop de nosaltres. Benvinguts al món Pin up i Rockabilly a Castelló.

Tot un conjunt, sabates de Secret Garden, roba Cathevil i tocats de Nerea Rebel.

Tota una vida dedicada a un esil En aquesta corrent estèica, on la música i la moda cobren especial protagonisme, cadascuna de les persones que ho formen, presenten una experiència única, una vida diferent de la resta de col•legues que formen part d'aquest mateix món.

Anna Pecado es mou en aquest món des de fa temps, des de ben xicoteta el seu pare tenia vinils d'Elvis, va començar a escoltar rock and roll, punk i altres músiques i el resultat va ser la seua pròpia evolució personal. Ens confessa que va vesida com se sent, és l'expressió de com és ella, com li agrada ser.

A Nerea Rebel Pin up, en canvi, aquesta manera de ser i de senir li ve de bressol, la seua àvia ja era pin up i costurera, afició que ha adquirit ella i a la qual es dedica des de fa algun temps. Li agrada eixir al carrer perfecta, per a anar al treball o fins i tot a comprar el pa molt prop, per a ella el dia a dia vesida així no suposa cap problema, més bé tot el contrari, per que pensa que la resta de gent li valora pel que és.

Instants 8

Pin up: “xica en acitud suggeridora o que fins i tot, amb només un somriure, mira i saluda a la càmera”.

Rockabilly: “forma musical que naix a parir de tensions racials i socials subjacents”.

Les descripcions ens mostren dos conceptes completament diferents però que conviuen junts. El pin up és aquell esil de moda dels cinquanta que adopten moltes xiques, relacionat fins i tot amb el burlesque, eixos espectacles teatrals que formats normalment per dones, ens ofereixen l'anomenada Comèdia de l'Art. El rockabilly, en canvi, és el gènere musical dels cinquanta que tant rockers com pin ups ho comparteixen com les seues preferències musicals.

El passat mes de Novembre vam estar amb moltes de les persones que comparteixen aquest moviment en la nostra ciutat. Descobrim amb tots ells la realitat d'aquest món, el seu dia a dia, els seus problemes, les seues inquietuds i la seua forma d'entendre la vida, de vesir i de viure a través de la música. Més enllà de l'aspecte cuidat i femení de les dones i de l'esil rocker dels homes que les acompanyen, en aquest moviment conviuen persones diferents que al mateix temps no deixen de ser iguals que nosaltres, per açò, la nostra intenció no és posar l'accent en la història de les pin up i del rockabilly sinó conèixer les experiències, opinions i reflexions de la mà d'alguns dels seus protagonistes, que des de molt joves, formen part d'aquesta tendència.

Nerea Rebel i Laura Army.

Cathevil es vesteix així des que tenia onze anys, la seua primera falda de vol se la va comprar amb tretze anys “de jove volia que les meues amigues vesiren com jo, a més els xics amb els quals anàvem eren tot rockers, al principi em veia un poc a soles en aquest món” Laura Army, així la va batejar una amiga, és soldat professional des dels divuit anys, diu que és algo inusual si pensem que les xiques pin up són d'aspecte delicades, femenines i dolces però es considera una més d'elles malgrat el seu treball. Ara com ara, confessa, no ha ingut cap ipus de problema a compaginar-ho “tot el contrari, els meus comandaments i companys m'admiren i es queden sorpresos quan em veuen vesida de carrer amb aquest contrast”. Li encanta el seu treball però el seu esil de vida la torna boja.

Per a Anna Pecado, tot està mes normalitzat gràcies als mitjans de comunicació, encara que el normal és A Penélope li que la gent se la quede mirant quan va pel carrer per acompanya la que no és l'habitual, d'altra banda pensa que amb seua filla Andrea, aquesta estèica és mes diícil trobar feina, “per que que viu aquesta creuen que vas a ser menys professional” moda com una autènica Pin Up Nerea Rebel comparteix la mateixa idea “jo em dedique al món de la moda pin up i no inc problemes en aquest senit però entenc que la gent que treballa per a tercers puga indre problemes per la seua manera de vesir o de viure, ja que encara que a poc a poc aquest món s'està donant a conèixer, encara hi ha gent que per veure'ns així pensen que no anem a ser professionals en qualsevol altre àmbit laboral”.

Per a Chester, existeixen dos ipus de rockabillys definits: un que és el que viu per i per a la música, col•lecciona vinils, sap tot d'ella però que no adopta la indumentària, i un altre esil, com es considera ell, que vesis esil rocker, amb jupeins, tupè, botes...però que ho viuen d'una altra manera “jo sento la música i la gaudeixo i m'agrada però no em preocupe si no sé qui és l'autor “. Per descomptat, no criica i respecta els dos esils, és més, considera que “uns sense els altres estem incomplets, ens compenLaura i el seu nóvio lluïxen els dos robadissenyada per Cathe. etrem” Instants 9

De la música d'Elvis als fesivals més punters Amb una idenitat ben definida, no és un moviment que es relaciona amb la políica ni contra la societat. Simplement són fidels a un esil i els agrada reviure una època. Els relacionem directament amb Elvis.

I no ens equivoquem. Sens dubte, per a ells, és el rei del rock encara que en l'actualitat hem conegut altres gèneres derivats del rock and roll més pur.

Lorenzo Millo ens comenta que l'evolució del rock and roll a Espanya ha sigut realment molt curiosa. L'eclosió mes forta va ser en els anys 80, al voltant de grups com los Rebeldes o Gatos Locos que sonaven en les ràdios a tot hora i a parir d'ací ens vam anar introduint en el que és el rock and roll com a esil de vida i evolucionem al que seria la manera de vesir, la qual cosa cridem la moda rockabilly.

Amb el temps, el rock and roll va deixar d'escoltar-se i en l'actualitat per qüesions estèiques l'esil retro dels cinquanta, la qual cosa anomenem món pin up, s'està fent un camí cap al rock and roll, és a dir a través de la moda s'està tornant a la música. La por està en quants arribaran a adoptar aquest esil de vida o es quedaran simplement en una mera Crstina i Jose Rockin. representació estèica d'aquest esil.

Per a este castellonenc el Rockabilly és la seua vida En aquest món, tenen cabuda diferents gèneres musicals, podem parlar per tant del rockabilly, com una barreja entre el rhythm and blues i el country. Per a Lorenzo Millo, el primer single d'Elvis és l'inici del rockabilly juntament amb uns altres dels grans com Carl Perkins i Jerry Lee Lewis. En aquest primer single, Elvis va crear una cançó rhythm and blues tocada a l'esil country i a l'altre costat una cançó country a manera rhythm and blues.

Un altre dels gèneres seria el doowoop on les cançons són a capela i les veus i els cors són els protagonistes.

Més tard, a parir dels 80, va aparèixer el psychobilly, es tracta d'una barreja entre el rock and roll més purista i la distorsió i contundència del punk. A través d'aquests gèneres musicals que hem nomenat, i altres com el rhythm and blues swing, el country i molts altres es mouen els nostres protagonistes. Encara Charly lluïx una camisa que habitualment solen reunir-se en el d'home de la col·lecció Bikerbar La Tertúlia en Castelló on gauCathevil deixen de la música i una cervesa ben freda al costat dels seus col•legues, els caps de setmana els passen a la recerca de bons concerts o fesivals que els oferixen música en directe.

Un dels fesivals als quals acudeixen fidelment i que Cathevil considera com un dels millors és el Screamin que es celebra al juny a Calella (Barcelona). En aquest fesival, es pot trobar música de tots els esils abans esmentats i acudeix gent de tots els llocs.

Sens dubte, un pla perfecte: sol, platja, bona companyia i rock and roll. Cita indispensable per als amants d'aquesta música.

Instants 10

Bikerbar La Tertulia, el seu lloc de trobada.

Poques facilitats a l'hora de vesir Des dels seus començaments totes les protagonistes amb les quals hem pogut tenir contacte i que tenen en comú l'esil pin up, coincideixen que aquest ipus de moda és molt diícil de trobar en el mercat.

La majoria de les nostres protagonistes, van decidir començar la seua marxa sent la seua pròpia dissenyadora, creant els seus models, com a Anna Pecado que ens comenta que compra la roba en mercats, o reciclada i després ella fa els seus arreglos.

Algunes d'elles finalment han acabat dedicant-se a açò professionalment. És el cas de Cathevil, a qui Instants dedica una entrevista en aquest número, i Nerea Rebel.

Nerea Rebel ens explica que no existeix una marca que es dedique a açò “i si la trobes és molt cara”. En mercats i tendes de roba aniga trobes la peça matriu, després elles fan els seus arreglos i les adapten al seu propi esil.

“Jo m'he especialitzat sobretot en els complements, m'apassionen, s'adapten a qualsevol persona i situació a més de les múliples possibilitats, colors, formes i grandàries que ofereixen i més maisos si tens imaginació”. Actualment i a part dels complements, Nerea també prepara una nova línia de roba.

Siga el que siga la forma que cadascun va adoptar per a formar part d'aquesta tendència, el que esta clar és que per a ells el seu camí no ha sigut gens fàcil, però sí que ho va ser la decisió de fer-ho, ja que ho senten i ho viuen amb mes intensitat que qualsevol altre, però la societat encara encasella els diferents esils que no entren dins de la normalitat.

Nosaltres ens hem adonat que no són tan diferents, tot el contrari, i si en alguna cosa es diferencien és en la passió per una música i per una forma de vesir que els fa fins i tot mes especials que a qualsevol altra persona.

Text: David Tellols García Lledó Soler Gual Fotos: Charly E. Fotografía Instants

Instants 11

CATHEVIL "Has de moure't per a aconseguir el que vols, sinó caduques" Arribem a les deu i mitja del maí al seu lloc de treball, ens obri les portes del seu magatzem, un local enorme ple de teles, fils, roba i tot ipus d'utensilis per a cosir. Ens convida a asseure'ns, ens diu que està una mica nerviosa i trau un cigarret d'una caixeta de fusta que guarda al costat de la taula on sol treballar. Se l'encén. Veiem la quanitat de vesits, jaquetes, camises que pengen d'un penjador, són alguns dels models que va dissenyar per a una sessió de fotos aquest úlim mes. Ens mostra la quanitat de teles que té en el seu variat mostrari.

Són gèneres de nombrosos colors i esils. Són alguns dels encàrrecs que té per fer. Cathe úlimament no para. Ella pot amb tot açò i més.

Des de ben jove, Cathe ha posat tota la seua interés a aconseguir el que volia.

Ara, als seus 36 anys, es dedica al disseny i a la confecció de roba Pin Up a mesura. El seu talent i acitud li han obert les portes al món de la moda a Castelló. Ens confessa que molts dels somnis que tenia, ja s'han complit.

P: Per que dedicar-te a açò?

R: Doncs va ser un poc sense pensar, vaig crear una pàgina meua pròpia i vaig començar a penjar roba que inc en el meu armari, que jo solia posar-me. Llavors la gent va començar a comentar que molts models li agradaven, que volien fins i tot alguns vesits iguals. Em semblava molt diícil perquè molta gent vivia lluny de mi i no podia prendre mesures. Els vaig explicar com fer-ho i em manaven les seues mesures, llavors jo creava el disseny. Sense pensar-ho, va resultar ser un èxit.

P: Però, tens algun ipus de formació en açò no?

R: Sí, jo vaig estudiar amb 18 anys tall i confecció a Toledo, m'agradava aquest esil de roba i no ho trobava en cap lloc, era impossible, i si la trobava era caríssima, vaig decidir començar a crear la meua pròpia roba, a més la meua mare i la meua àvia també saben cosir, ho porte una mica en la sang. Després em vaig traure el ítol de professora de tall i confecció i fins a ací. Va ser fa qüesió de 3 anys que vaig penjar les fotos dels meus models i va començar tot..

P: A Espanya, hi ha bona formació en tall i confecció?

R: A Espanya hi ha formació. Hi ha acadèmies a Barcelona, València i molts llocs però en aquestes, com és lògic, t'ensenyen a fer de tot, des de pijames, camises bàsiques, bains, vesits, tot. Acadèmia de tall i confecció d'un ipus de roba anys 50 no exisix.

Aprens de tot fins que arribes al punt de saber cosir perfectament i t'especialitzes en la roba que t'agrada. Jo, per exemple, em dedique exclusivament a fer classes a xiques que volen cosir només aquest ipus de roba. Es donen, per descomptat, conceptes bàsics però a parir dels dos primers dies ja comences a endinsar-te en açò. Vaig més al grà.

Instants 12

P: Apostes per dissenys i complements dels anys cinquanta, per que aquest ipus de roba?

R: Sobretot per gust propi, perquè em moc en eixe cercle, són els dissenys que inc jo en el meu cap. Un altre ipus de dissenys, per molt bonics que siguen , no em diuen res. Si el que m'agrada al mi li pot agradar a mes gent, ho seguiré fent.

P: A Castelló, hi ha poc mercat per a aquest ipus de roba…?

R: Sí, ha de ser a nivell nacional o fins i tot internacional: Itàlia, França… però on més treballe és a Espanya. No et pots centrar en un mateix lloc, aquest ipus de roba és molt seleciva, és per a un ipus de gent en concret. Malgrat açò, cada dia, li va agradant a més gent, es tracta de roba que no és massa provocaiva però sí molt sexy i femenina i això a la gent li agrada.

P: És diícil obrir-se camí en el món de la moda creant el teu propi negoci?

R: Si, cal anar molt espaiet, in en compte que la meua roba és per a una minoria. Tot al principi és un poc complicat, tens una mica de por de no saber com anirà tot P: Creus que és més important ser bona en açò o saber on ficar cap?

R: Les dos coses. Has de ser bona en el que fas i al mateix temps saber on ficar-te, conéixer on introduiràs la teua moda. A mi personalment, el rotllo de les desfilades m'agradaria fer-ho en fesivals rock and roll, rockabilly, etc, on està la gent que realment els agrada esta roba. En discoteques o altres llocs mostres els teus models, fas publicitat o el que vullgues, però on realment es vendria, on crearia més clients és en els fesivals.

P: Per a dissenyar-ho, t'inspires en la persona que ho va a portar, en alguna cosa, per a triar el ipus de tela, el model a diseñar...?

R: Automàicament, és la gent la que m'ho demana, ells mateixos es creen el disseny, es veuen ja amb aquesta tela i aquest disseny. Jo, per exemple, quan compro les teles que moltes m'arriben d'Alemanya o d'EUA faig el que se'm ve al cap, la qual cosa m'inspira el cos en aquest moment. Em xopo molt del cinema clàssic i veient fotos de la meva mare quan era jove.

Coninua

Instants 13

P: Quin procés seguixes per a dissenyar una peça?

R: El primer ací (assenyala el seu cap amb el dit) per que jo no se dibuixar, jo ho inc ací. Me'n vaig al patró amb les meues mesures, i després a la tela, et va eixint sobre la marxa, et dónes compte si et falta alguna cosa o si li vols posar una mica més. Per a mi és automàic.

En un vesit en concret, vaig estar tot el dia pensant com el volia, va ser pujar a casa, obrir el frigorífic per fer el sopar i se'm va vindre el disseny al capdavant de sobte, em vaig posar com una boja a confeccionar-ho.

P: Cada cert temps, ens has dit que fas classes de tall i confecció a persones que es volen dedicar a açò, que els diries als joves emprenedors que s'obrin pas en aquest món?

R: Que al bou i amb moltes ganes, t'ha d'agradar molt per coninuar, hi ha molta gent que comença i es cansa de seguida. Al mi m'encanta i algunes vegades la paciència pot amb tu, et poses nerviosa i llançaries la peça, però cal anar amb calma. Això, paciència, ganes i que t'agradi molíssim.

P: Uilitzes el facebook, per donar a conèixer els teus dissenys, consideres que les xarxes socials com aquesta són una bona ferramenta de comunicació?

R: Per a mi, la millor, per que tens un tracte directe, la instantaneïtat, parles amb la gent de tu a tu, contactes amb el client directament.

No descarte crear-me una pàgina web per donar a conèixer la moda que jo faig però no per a vendre. Jo faig els dissenys a mesura, no inc talles estàndard, cada cos és un món per això no m'arrisque i des del principi prenc les mesures al client. I el Facebook se'm fa imprescindible per contactar amb ells.

P: On t'agradaria arribar? Somnis per complir?

R: De moment he complit molts.

Potser poder fer mes desfilades, per a poder mostrar-se'ls a més gent. Fer més col·leccions de roba, per donarme més a conèixer. Crec que és el somni de qualsevol dissenyador. Poder desfilar amb els grans firmes, per descomptat. Tenir renom a nivell nacional i lògicament, que la majoria de la gent vesira així, com a mi m'agrada, seria com retrocedir a una altra època ( s'emociona). Seria una passada.

Text: Lledó Soler Gual Fotos: Equip Fotografía

Instants 14

Custom Clothing

Ropa a medida especializada en los aùos �� Con personalidad y elegancia, para tod@s los que quieran destacar su belleza y originalidad

POLÍTICA Marina Albiol Guzmán Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts.

NO ENS RESIGNEM

Per problemes tècnics, estem a l'espera rebre la columna del Partit Popular per part de la corporació de Borriana. Actualitzarem esta informació quan la rebem.

Disculpen les molèsties.

Instants 16

Vivim una crisi global del sistema econòmic imperant, el capitalisme. Esta crisi, provocada pels bancs i les enitats financeres, demostra fins que punt s'ha desvinculat l'economia de la producció, centrant-se en el món borsari i especulaiu. Eixa era l'úlima eixida d'un sistema que ja no pot oferir eixida a les esperances i expectaives dels pobles, Què fer llavors?

Els poderosos d'aquest món, és a dir els que es manegen els diners, i no els políics que els serveixen, han aprofitat l'ocasió per a declarar la guerra als treballadors i treballadores, destruint drets socials i democràics que a Europa i a l’Estat Espanyol van costar dècades i inclús sang conquistar. Els treballadors i les treballadores estan sent els autènics pagans d'esta crisi perquè els de sempre puguen omplir-se les butxaques de bitllets com sempre. Desregulació, flexibilitat, dèficit, es repeteixen com mantras màgics a una audiència desinformada per a jusificar l'augment de l'explotació laboral i per tant la taxa de benefici, en perjuí del nivell de vida de les persones assalariades. Açò no és nou, ja es va iniciar amb la revolució conservadora dels 80 però ha cobrat noves forces amb l'excusa de la crisi. El triomf del PP en les eleccions passades junt amb l'afonament d'un PSOE que ha venut totes les seues senyes d'idenitat, posen als treballadors espanyols en una diícil situació. És possible la resignació? Deixarem als poders econòmics que realitzen els seus plans sense moure un dit?

No, no ho farem. Esquerra Unida es va fundar per a defendre els treballadors i trebaladores, per a proposar un model alternaiu d'economia: Socialista, en mans dels productors, i verd, és a dir sostenible i no depredadora de l'ecosistema. Esquerra Unida té ben clar que és possible una eixida social i democràica a la crisi i per tant estarem en el Congrés, en Les Corts, en els ajuntaments, però sobretot en el carrer junt amb els paidors d’aquesta crisi, organitzant la indignació i la capacitat de lluita d'aquells que no es resignen i no s'agenollen davant de la dictadura dels mercats.

Ali Brancal Mas Portaveu adjunta del BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Castelló

TOT ESTÀ PER FER Comencem un 2012 en el qual ens esperen moltes coses. Tot un any per estrenar, tot un any per fer que els projectes funcionen i que els desitjos es complisquen. Per revisar també que hem fet fins ara. Per al BLOC-Compromís el 2011 ha estat un gran any. Hem tret els millors resultats municipals i autonòmics de la història i, ara mateix, l'alcalde de Betxí és del BLOC i a Vila-real també formem part de l'equip de govern, per nomenar dues poblacions grans.

Després de les generals, també indrem un diputat del BLOC a Madrid.

Ha estat un gran any on hem conseguit uns grans resultats sense gransdespeses económiques. Les eleccions on menys diners hem inverit han estat les que millors resultats hem obingut. I això és una gran llicó. Quan el que falta són els diners, cal posar l'esforç en fer les coses d'un altra manera. I la qüesió comunicaiva és essencial. La immediatesa de les xarxes, les noves maneres de transmetre informació, tot això fa que, amb menys despesa, aplegues a molta més gent. Perquè del que es tracta és d'aconseguir que el missatge siga rebut.

Per això ens felicitem per l'aparició d'un nou mitjà com aquest, que suposa una finestra oberta a allò que tal vegada mai aparega en els mitjans escrits o audivisuals. Una finestra que vol ser plural i a la que desitgem els majors èxits. I l'aposta per informar d'acivitats culturals és admirable. Cal que tornem a posar en valor allò que és nostre. En époques com les actuals, quan la por al futur fa que moltes persones que voldrien no s'atrevisquen a emprendre projectes empresarials, la aparició de “Instants a Castelló” és tota una declaració de que tot està per fer i tot és possible.

Enrique Navarro Andreu Senador per Castelló del PSPV

UNA ESPERANÇA DE FUTUR En una societat espantada i desorientada, obrir un mitjà de comunicació és una oportunitat per contrastar, cohesionar i aricular un esperançat projecte comú.

Si, a més es fa des de la xarxa és una esperança de futur, pels seus potencials lectors i per la tecnologia.

El nostre agraïment als seus impulsors. No són temps fàcils, però potser, és en aquest camp on els periodistes puguin exercir de periodistes. En altres mitjans la seva llibertat queda supeditada als dictats de les empreses de comunicació i el seu paper queda constret per la pressió del compte de resultats, dels interessos d'una determinada línia editorial i per la dictadura dels mercats publicitaris.

Per als socialistes és també una oportunitat d'arribar als ciutadans. Són temps diícils. El control monocolor del govern central, autonòmic, provincial i majoritàriament municipal i la seva forma d'exercir-ho deixa poques oportunitats per transmetre als ciutadans no solament les denúncies que com a oposició tenim el deure fer-ho sinó traslladar-los una altra visió i altres alternaives políiques i socials que puguen obrir una alternaiva d'esperança. Enfront de la dictadura de “els mercats” és moment de la políica. Primer del debat de les idees, després dels objecius i la seva temporalització i priorització. Finalment l'elecció de les persones que les executen. Finalment la metodologia per a l'elecció d'els que ens representen. Això és el que anem a fer els socialistes als nostres congressos i no podem equivocar-nos en els objecius i en els temps. Els que ens vagen a representar en unes eleccions hauran de triar-los tots els potencials votants i no només el parit.

Els que vagen a gesionar les resolucions congressuals els han de triar tots els militants. Però per damunt estan les ponències i ahí hem d'obrir-les a tota la societat per quan les vegen converides en resolucions i propostes electorals es reconeguen en elles.

Instants 17

COLECCIÓN NOVELA ROMÁNTICA

DOSSIER

LLUVIA SOBRE EL CORAZÓN Yolanda Quiralte

Alejandro Martín Vidal

ECONOMIA PER A NO ECONÒMICS

En aquest primer aricle m'agradaria asseure algunes bases sobre conceptes econòmics per poder entendre millor l'economia financera i els seus efectes sobre l'economia domèsica. L'economia financera són les acivitats relacionades amb el moviment dels diners entre les persones, les empreses i les insitucions, i per tant es basa en com s'aconsegueix els diners i com es gasta. L'economia domèsica és l'acivitat relacionada amb el moviment dels diners a nivell de cada casa, com s'aconsegueix (generalment com a nòmina) i com es gasta (aliments, llum, gas, aigua, impostos, etc.).

Un dels conceptes financers més importants que van a afectar sobre l'economia domèsica és el “Euribor”, ja que és l'índex de referència en el quin es basen la majoria dels préstecs hipotecaris realitzats en els úlims anys. El “Euribor” és un índex que es publica diàriament i indica el ipus d'interès mitjana al que els bancs es presten diners entre si en el que es diu el mercat interbancari de l'euro, és a dir, el mercat de compra-venda de diners a la zona euro al que solament poden accedir els bancs per finançar-se. L'úlima dada registrada en el passat mes d'Octubre va ser de 2,11%, la qual cosa significa que el itular d'una hipoteca de 120.000€ a 20 anys que revisi el seu préstec anualment, comprovarà que la seva quota d'hipoteca mensual augmentarà en 35,56€ durant 2012.

Un altre dels aspectes financers més importants és el “IPC”, que referència el “Índex de Preus al Consum”, és a dir, la qual cosa costa una cistella d'anar a comprar amb els mateixos aricles durant un temps determinat. L'evolució del “IPC” mesura la inflació (en cas d'un increment de l'IPC) o la deflació (en cas de la baixada de l'IPC). Una elevada inflació significa que hi ha molts diners en el mercat. Té efectes negaius i efectes posiius en l'economia. El més negaiu és que el poder adquisiiu de les famílies disminuïx perquè els productes són més cars, per tant s'estalvia menys i s'inverix menys, no obstant això també té efectes posiius per als Estats, i un d'ells és que a l'haver-hi molts diners en circulació es poden augmentar els impostos, de manera que l'Estat indrà més diners per a inverir, no obstant això també es pot considerar que açò és negaiu per a l'economia domèsica, per la qual cosa l'ideal és l'equilibri. Pel delicat d'esta situació i per com pot afectar l'economía domèsica, una de les missions principals dels Bancs Centrals dels països és el control de la inflació. Un dels elements que en l'actualitat estan més de moda és el “Deute Públic o Deute Sobirà”. Igual que una empresa, l'Estat té uns ingressos, sobretot a través d'impostos als seus ciutadans, és a dir nosaltres, i unes despeses, de nòmines als empleats públics o funcionaris, despeses en subvencions, despeses en serveis a la comunitat com a recollida d'escombraries, etc., però quan l'Estat desitja finançar-se més enllà dels ingressos que té, bé sigui per realitzar una inversió o per captar diners per afrontar pagaments inmediats, la qual cosa es fa és emetre”deute”.

Un dels aspectes més importants de el “deute” és el termini de durada. Quan s'emet a curt termini (venciment inferior a un any), s'uilitza per cobrir necessitats de tresoreria i s'emet com a “Lletres del Tesoro”. Quan s'emet a mitjà termini, se sol uilitzar per finançar despeses ordinàries (pagament de nòmines, pagament a proveïdors, etc.) i s'emet com a “Bons del Tesoro”, i quan s'emet a llarg termini, s'uilitza per finançar despeses extraordinàries com algunes inversions, i s'emet com a “Obligacions del Tesoro”.

El problema de l'economia actual és l'elevat “Deute Sobirà” d'alguns països de la Unió Europea i la falta de credibilitat en el sistema econòmic, basat en la confiança.

Els inversors dubten que alguns Estats siguin capaços de retornar el deute que tenen i per això pugen les taxes a pagar per aquests a l'hora d'emetre les Lletres, els Bons o les Obligacions, la qual cosa al final es tradueix que d'una o una altra manera tots nosaltres haurem de pagar més perquè l'Estat pugui seguir finançant-se.

Instants 19

LITERATURA

ANTONIO ARBELOA Comencem el nostre primer nombre de “Instants” amb un versàil escriptor de la nostra Provincia. Encara que va nàixer a Melilla, residix des d'edat primerenca a Castelló de la plana. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, ha exercit la docència durant la major part de la seua vida. Actualment treballa com a professor de dret. Però va ser també fundador de la companyia Amics del Teatre, de la qual és actor i director.

Com a membre de l'Associació literària castello-nenca Amics de la Poesia paricipa assíduament com a rapsode en recitals i espectacles poeicomusicals. Hui li entrevistarem en la seua faceta d'escriptor, el seu primer poemari el va publicar en 2003 “En lloc d'una rosa”, el seu úlim treball “Passeig Alegria” és el quart poemari publicat, il•lustrat per Luis Bolumar, els seus beneficis es desinen a la fundació Amigó.

"Passeig Alegria, una senda on el viatger troba les claus existencialistes del seu pas pel món" P: Sent vosté tan polifacèic. Quina és la seua verdadera vocació?

R: Actualment viure, que no és poc. Però si haguera de triar alguna de les meues passions, em quedaria amb el teatre.

Indubtablement per el verigen previ a cada funció, i per eixa soledat envoltada que només et proporciona l'escenari quan encarnes a una persona que no ets tu.

P: Per què i per a què escriu? I Quals són les seues influències?

R: Escric com a teràpia i com a exercici. Teràpia en la poesia. És la forma més bella de comptar les veritats. La més dura també. I no em refereixo a l'autobiogràfic tan sols. També per la nuesa dels seniments als quals et refereixes. Exercici, en el teatre i en la narraiva. Del text dramàic m'interessa el ritme, el joc escènic i la seua quadratura, que quant succeïsca responga a una estructura i gens ocórrega perquè sí. El teatre ha d'escriure's pensant en la seva representació, i això determina la forma de crear. Quan escric relat o novel·la m'interessa que els meus personatges inguen un desenvolupament coherent en tot moment, i que les seves vides responguen a una lírica i a una estèica Quant a les influències. En poesia, Neruda i Pedro Salines. Javier Marías, Dikens i García Márquez en novel·la. I en teatre, Casona i Buero Vallejo.

P: Tria la poesia perquè li resulta un repte literari, o perquè té facilitat d'expressar-se en este gènere?

R: La poesia m'aborda, em suggerix la idea i m'assenta a escriure irremissiblement. És una espècie de suplici, però ho controle portant sempre un llapis a mà o un bolígraf. Sempre el primer vers parteix d'una vivència. La resta pot ser teu o no.

P: Es troba més còmode escrivint teatre o poesia? I escriure en altres gèneres?

R: Vaig publicar l'any passat una comèdia dramàica, “Divendres d'octubre amb vistes”. Era fruit de tot el que he après sobre els escenaris. No em va resultar excessivament diícil, i vaig tenir la fortuna, a més, d'estrenar-la en el Teatre Principal de Castelló. Tot un luxe. Para a l'any que comença inc previst publicar la meva primera novel·la. És un text altament pasional en quaranta-tres capítols. No vaig pensar mai que ho aconseguiria, però una vegada vaig indre el primer capítol la resta va ser fluid. Són quatre històries aparentment independents que van barrejant-se amb l'amor i les seues deshores com a teló de fons.

Instants 20

Passeig Alegría P: Quant al seu úlim poemari “Passeig Alegria”, destaquem una frase de Luis Amigó a la qual fa referencia “Un jove que es reeduca és una generació que se salva”. Li va inspirar en tot moment la labor de la Fundació Amigó, i sobretot les vides dels xiquets als quals ajuda la mateixa?

R: Fer el que t'agrada i poder dedicar-ho als altres és meravellós. La Fundació Amigó fa una labor extraordinària en molts camps. “Passeig Alegria” està dedicada als xiquets més desfavorits, i en concret, a l'organització de campaments d'esiu per a ells. Tot allò recaptat amb la venda del poemari va dedicat a aquest lloable fi.

P: “Passeig Alegria” es dividix en diverses seccions, espera, essència, plenitud, el viatge, decadència, condemnació i redempció. En totes elles afloren els seniments més ínims, Són etapes en el camí de la vida? Totes elles reporten alegria?

R: Evidentment no tot en la vida és alegria. El poemari es divideix en parts ínimament lligades a la nostra existència, i es refereix més aviat a la forma P: Té “Passeig Alegria” ints autobiod'afrontar-la. La vida és eixe viatge gràfics. meravellós que ens obsinem a espatllar. Els nostres seniments, les R: S'escriu del que es viu i amb el que nostres passions es dediquen de es viu. Les fonts d'inspiració no vegades a enterbolir els camins existeixen fora de tu. Les muses no et visiten perquè estan mortes. Si no empresos. Però d'altra banda no hi escriguera del que visc no podria ha pitjor felicitat que la que un es escriure. Això d'autobiogràfic ja és una nega a si mateix en honor de renúnaltra cosa. Ho deixarem per més endacies injusificables. No hi ha camins vant. rectes ni sense bifurcacions. Tot en Matí Mediterrani la vida succeïx per i per a alguna cosa. Cal viure-la, que és breu i “El cel s'empolaina amb senectud de cargol de mar reposant en el teu coll la seva endevinalla de llevant. fugaç. No hi ha qui compre temps, Qui et besa és el sol que deixarà la seua empremta perquè ningú pot vendre'ns-ho. d'ombra anyil sobre el teu utòpic escot...”

P: Li ha inspirat la nostra Província, terra mediterrània d'hiverns càlids, en els paisatges dels seus poemes?

R: Sobretot el cel. Quan vaig a treballar, sobre les set i mitja del maí, gaudeixo veient com aquesta terra s'adorna d'uns cels espectaculars. El meu amic i gran arista, Lorenzo Ramírez, els ha pintat durant molts anys. Mai es cansa.

Després estan els nostres horts de tarongers, però la veritat és que els tenim prou abandonats.

P: Pensa vostè que la plenitud del passeig per la vida, és unicamente qüesió d'infància i joventut?

R: La infància i la joventut determinen la teua vida. Però també et succeïxen coses meravelloses després dels quaranta. I dels cinquanta, espere, que jo esic prop (somriu). Sí és cert que la meva poesia es nodreix de moltes imatges de la meva infantesa. La infantesa és eixa casa a la qual sempre es vol tornar. Crec que afortunadament no es pot. Si ho férem, podria ser que no ens agradara el que vérem. Probablement altres hagen canviat les nostres coses de lloc.

Coninua Instants 21

LITERATURA P: L'etapa Viatge, a més de ser-ho en la vida, ho és també a altres llocs. Les sensacions que relaten els mateixos, són experiències personals?

R: Sí, totalment en alguns dels poemes. En altres somnie histories alienes. De totes maneres els viatges han sigut molt importants no només per a la meua poesia. La meua primera novel·la, a punt de publicar-se, transcorre per mitja Europa. Això seria impossible de no haver visitat molts dels llocs que es dibuixen en ella.

P: Els pecats capitals, formen part “Passeig Alegria”, com una forma de condemnació i posterior redempció?

R: Què hi ha de roín a pecar? No dic fer malament als altres, però què seria de la vida sense la venialitat d'alguna de les nostres accions. L'avorriment també hauria de ser pecat. I la felicitat té les seues exigències i peatges. Contra el pecat esta el perdó que tot ho redimix. Perdonar és tornar. I tornar, a vegades, és úil. Altres, no obstant això, una mort anunciada.

“Trist el que no ha perdut per amor una casa”, diu el gran poeta Joan Margarit. Sí. Què bell pecar.

P: De les influències que ha ingut a l'hora d'escriure aquest úlim poemari, quines destacaria més?

R: Dos, sobretot. Una literària, la poesia de Marzal, o del propi Margarit. Una altra visual, els quadres de Luis Bolumar, il·lustrador del llibre.

P: Ha despertat vostè amb aquest llibre la curiositat dels xiquets i jóvens que pertanyen a la Fundació Amigó?

R: No hi ha passió per la poesia lamentablement. I entre els més joves encara menys. Tenen massa obligacions escolars i altres formes més fàcils d'entreindre's

Tot el món recorre, sense saber-ho a vegades, el seu paricular Passeig Alegria. Una senda on el viatger troba les claus existencialistes del seu pas pel món, la decadència és possible si es ve de la plenitud o viceversa; només després de la condemnació és viable redimir-se; en el nostre interior existeix la plenitud dels seniments més intensos; i en el temps, i per tant en l'espera, resideix el major do amb el qual comptem.

I al mig, el viatge, el transcórrer sense pausa, per les tortuositats del sexe, de l'oblit, del dolor i de la felicitat. Arbeloa, sense desprendre's de la rosa espinada i primigènia que un dia li mogués a escriure i que avui captura en el seu puny sense sang, traça en aquest atles senimental la seua ruta sense alternaives. I ho segueix sent gràcies als mapes fiables en què es traduïxen les pintures de Bolumar. Un arista incommensurable, que amb la sensualitat del seu traç, dota de visibilitat les reflexions cegues del poeta. La poesia pot ser la forma més nua de mostrar les veritats. Però en els versos d'Arbeloa, la veritat torna a vesir-se, després de ser esimada, amb les vesidures que va confeccionar en el seu primer poemari; la persistent cerca de l'amor, els efectes no necessàriament devastadors del temps, i les transformacions de la passió que fuig d'una mort a la qual no obstant això no te por. Passeig Alegria és una invitació a la vida a través d'una apilament d'històries que, abans que paraules, van ser llenços, i que ara són, simplement i amb tot, poesia sense embuts.

P: Parlant de “Passeig Alegria” com és la vida de D. Antonio Arbeloa? com concilia la seua extensa vida laboral amb la seua vida familiar?

R: La meva vida és el caos. En el caos existeixo. Però per favor, que ningú ordeni la meva taula. En el desordre està també el camí. Jo se on esta cada cosa i amb això prou. Sobre la meva vida familiar, necessitaríem un altre ipus d'entrevista. Ací em negue. Però el temps per a ella sempre s'obté. Allò que s'esima accepta compensacions i t'espera.

P: Quant a la infància en general creu que s'esta educant bé, per a llegir, escriure i paricipar en obres literàries, o queda molt treball per fer?

Instants 22

R: No. Gens dura. Tot és consumible i eímer. Llegir exigeix predisposició i fins a un cert senit críic, i això, em temo, no sempre se sap inculcar ni a casa ni a les escoles.

P: Com descriuria vostè el nivell cultural a la Província de Castelló? S'hauria de consumir més literatura?

R: Castelló ha experimentat un increment d'iniciaives culturals, i això és bo. Lamentablement falta públic consumidor de les mateixes. Enfront d'agendes culturals saturades, són sempre els mateixos els que acudixen a elles.

Consumir més literatura només serà possible si s'escriu amb qualitat, i si es presenta al xiquet el llibre com alguna cosa que pot obrir la seva ment a vivències meravelloses.

P: Finalment i no menys important que els diria vosté, en una classe a xics/xiques adolescents per convèncer-los i animar-los al fet que llegissin i s'enamoressin de la literatura?

R: Només dues coses: Obriu un llibre i llegiu-ho. Obriu Anna Karenina i llegiu la primera frase.

Per a finalitzar, el primer desitjar li molts d’èxits a Antonio Arbeloa, començant per la seua propera novel.la. El segon acomiadar-no Ana Karenina i les il.lustraciones de Luis Bolumar Santamaría “Totes les famílies í es semblen unes a altres; pero cada familia infeliç - un moiu especial per a senirse desgraciada”

El rostre de Joan (Mort) El secret de la taronja

La serp de seda

Text: Emi Tirado Bodelón Il.lustraciones: Luis Bolumar

Instants 23

LITERATURA

On ningú et trobe

Alicia Giménez Bartlet

“...¿de donde te han sacado, Teresot, del cubo de la basura, de debajo de una piedra,de la ierra del cementerio, de dónde ha salidouna niña como tú?”

No se m'ocorre un llibre millor per al primer nombre d'aquesta revista, ja que és un llibre que ens endinsa en una de les zones mes belles de la nostra província, entre muntanyes i pobles xicotets, que encara conserven aquesta “altra història”, aquesta historia meitat llegendes i contes que tots recordem escoltar dels nostres avis.

Però aquesta història no és cap conte, o almenys no un conte de fades, en aquest llibre l'autora ens porta de la mà dels seus personatges, un periodista amb mes ambicions que carrera i un antropòleg francès, que se sorprèn a cada pas, i que viu la que serà també per a ell una experiència inoblidable, a conéixer la història d'una dona, condemnada a la soledat des de xiqueta, que troba refugi en el maqui i lluita per sobreviure. No és una història d'herois, cap dels personatges ho és, però ens compta magistralment una història que perfectament podria ser certa, a través de la qual coneixem una altra història que si que ho és, l'autobiografia d'aquest enigmàic personatge, “la Pastora” i ni una història ni l'altra deixaran indiferent a ningú.

Una interessant novel·la que ens endinsa en eixa Espanya rural, tan plena de pors, sospites i traïcions i aconsegueix submergir-nos en ella de manera que no podrem deixar de llegir.

Miguel Vives Jiménez Jiménez

Cançó de Gel i Foc

George R.R. Marin

Parlar de Cançó de Gel i Foc no és només parlar d'una de les sagues més exitoses de la Literatura Fantàsica, sinó d'una reconquesta del gran públic per part d'un dels gèneres literaris antany 'minoritaris', o potser d'una majoria d'edat del gènere fantàsic, injustament lligat a un públic juvenil.

Davall l'aparença d'una saga fantàsica més (edat mitjana fantàsic, aclaparadores genealogies, trames barrejades), George R. R. Marin sorprèn tant al nouvingut a la literatura de fantasia com a l'àvid consumidor de dracs, mags i princeses. Es menysprea la idea del "grup d'aventurers" i en canvi se'ns mostra la vibrant vida en una edat mitjana fantàsica: les seues traïcions, intrigues, sexe i ambició... Els protagonistes deixen de ser figures imbuïdes de gran noblesa, saber i majestat per revelar-se com a éssers mediocres i quasi mesquins, que aconsegueixen i mantenen el seu estatus per la traïció i la violència... una refrescant fugida de l'estereoip en tota regla. Destaca la forma triada per Marin per construir la carcassa de la novel·la, la "novel·la riu". Cada capítol de la novel·la està escrit des de la perspeciva d'un dels personatges de la mateixa, diluint la diferència entre els protagonistes de la trama i els personatges secundaris, i eliminant tota temptació de l'autor d'explicar o ponificar: veiem el que el personatge veu, senim el que el personatge sent i sabem com pensa... però devem resisir la temptació d'encapritxar-nos massa, o de triar entre tots ells (molts, d'altra banda) un favorit. El món construït per George R. R. Marin és un món terrible, i quasi que gaudeix aniquilant als seus protagonistes; de forma exemplar a aquells pogueren exemplificar els valors medievals d'honor, orgull o noblesa. Tota una declaració d'intencions.

El caràcter fantàsic queda aparentment deixat de costat, almenys en el primer volum, Joc de Trons, recreat molt dignament en televisió per HBO. Però fins en un dels pilars del gènere com és l'element màgic resulta sorprenent: mentres que l'habitual és un món on la màgia desapareix, aquí la màgia "torna", tornant-se més rellevant en la narració a mesura que la trama transcorre, capítol a capítol i llibre a llibre. I el propi autor, expert a mantenir el suspens i l'interès en la narració fruit de la seua experiència com a guionista televisiu, ens condueix hàbilment a devorar pàgina a pàgina, deixant-nos sempre amb ganes d'un capítol més, i esperant amb ànsia el pròxim volum de la saga.

Pedro Javier Alvaro Sánchez

Instants 24

Quan la ciutat dorm

Relatos

Per Diego Amela Chiva

Ja caiguda la nit, els carrers de la ciutat estan buits. Dels aparadors dels comerços pengen cartells promocionals. Somriures perfectes que submergides en una foscor inerta semblen l'ombra d'una felicitat inassolible.

Solitaris disposiius de neteja reguen amb indiferència l'asfalt, la superície mullada del qual reflecteix la llum dels fanals, banyant els carrers d'or. Posseït per un febril deliri, un pintor borratxo maleeix al cel per burlar-se de la seva mediocritat.

Silenci. La ciutat dorm.

Sota terra, el metre travessa els foscos túnels que alimenten la ment d'aquest gran Leviatán dormit: L'infinit subconscient de la ciutat.

Transeünts, noctàmbuls i cors perduts són sacsats al uníson, seguint el monòton tritllejo que genera l'avanç frenèic dels vagons.

Mirades buides, esquerdades pel pes de les hores i l'alcohol que s'acaba.

La ciutat es remou, intranquil·la.

Mentre el metre segueix el seu viatge, un home, agafant amb força una ampolla com a fidel companya, alça la vista del sòl i trenca a riure sobtadament. Riu d'un acudit ja oblidat i sense cap gràcia, però plora irremeiablement fins que li dol la mandíbula.

Una noia pèl-roja dorm sobre la falda d'un vell amic. Ell no pot deixar de mirar els seus llavis, que inconscientment murmuren el nom d'un amor secret.

I en una cantonada del vagó, encollit i tremolós, un vell rodamón intenta agafar el son abans que la nit acabi. En el seu cap tararea una cançó que va inventar fa temps, sent només un nen. I és la cançó més bonica del món.

Silenci. La ciutat somia.

La cadència del desig

Per Yolanda Quiralte

L'aixeta del bany goteja de forma melodiosa. Esic tan acostumada a aquest suau martelleig que ni tan sols sóc capaç de disingir-ho de l'accelerat pols del meu cor. Mirar els teus llavis, lleugerament entreoberts, humits en la seua justa mesura, rosegats amb precisió per inflamar la meva ànima, desperta la salvatge agonia del meu alè. Darrere, des del coixí t'escolto riure amb furiosa picardía alhora que deixes entreveure la rugosa fantasia dels meus somnis, emprenyant una vegada més la meua calma, la meua serenitat, la meua innocència frustrada que et busca amb afany cada vegada que necessita explotar.

Et desitge. Tant que confonc l'essència del moment amb la necessitat de la saisfacció. Ho saps. Em tanteges. És fàcil saber com vaig a reaccionar, dilatant les meues pupil·les i el meu ego, obrint sense por l'ànima, el cos, la vida.

Fregues els meus sins amb la dolçor del que calma la crispació a través dels petons, papallones voladores que calfen l'interior de la meua fortalesa mentre palpiten geloses exigint més… i més… Ho saps. Em tanteges. Sempre pressiones el pantaix rítmic de la respiració de tots dos alhora que t'immiscueixes amb afany en les profunditats de la meua rendició. Sent que el bàlsam del teu sexe engrunsa el meu temperament, elevant-ho als cims despiadades del plaer.

No hi ha serenitat entre nosaltres dos. Només existeix la difusa possibilitat de la fantasia… Junts derroquem la mala influència del desí que ens adverteix la possibilitat de restar-li al gaudi uns minuts, mentres et retorces exhaust dins de mi, saisfet d'haver pogut aconseguir el cim de l'orgasme. Mastegues amb summa delicadesa la promesa de trobar la dita jugant amb les restes inflamades d'una ardent flama que abrasa les meues formes femenines que t'encoratgen a gaudir d'elles uns instants més, a pesar que els girs del temps ens adverteixen que l'hora pactada comença a arribar al seu fi.

Assaboreixes la font del meu goig gaudint dels cadenciosos gemecs que, emergeixen de la fúria coninguda que contemples i que és a punt de desbordar-se com un riu salvatge que bromeja amb la naturalesa capritxosa. Un suau balanceig més de la humida i plaent llengua de la teua nuesa i jo… sufocada gaudiré del moment. Trobaré l'eterna dita de la victòria com aquell que arriba a una meta després de l'esforç perllongat de la batalla. Un segon més, un llepada més…

Ho saps. Em tanteges… ho aconsegueixes. I jo, durant un parell de sospirs ofegats fuig de la meua pròpia consciència per vagar distreta per la senda de la bogeria, de l'èxtasi, arribant a aconseguir el clímax brillant del sol de mainada. Ho saps. Em tempteges…

Instants 25

Disfrutarás desde el primer instante Animate y entrena con nosotros/as Campo de rugby de la UJI ��:�� a ��:��

De Filípiades al pernil de Terol, història de una marató

Marató, Grècia any 490 ac.

Després d'una indiscutible victòria grega sobre els perses el comandament hel·lé decidix enviar un soldat perquè done la bona nova en la ciutat d'Atenes. Filípides, que així s'anomena el combatent, recorre els més de 42 quilòmetres que separen el lloc de la batalla de la capital grega. A l'arribar filípides exclama “hem vençut” per morir a continuació pel cansament als peus dels quals li escolten. Ha mort l'home i ha nascut el mite.

Marató, Castelló any 2011 Aquesta és la història, possiblement falsa, del naixement de la prova més coneguda del món de l'atleisme. És la que tanca tots els campionats i la carrera de fons més popular de les quals se celebren en les compeicions atlèiques.

Tant és així, que actualment, qualsevol ciutat que vullga indre el seu pes específic dins del món de l'esport té una marató en el calendari de les seves acivitats esporives anuals. Castelló no podia ser menys i per això ha celebrat dies enrere la segona marató, amb rang de campionat d'Espanya, de la seua història.

Gran part de “culpa” de que açò haja sigut així, la tenen el Patronat d'esports de la ciutat i el club d’atleisme Running Castelló. Aquests úlims van ser els que van iniciar la gestació d'aquest esdeveniment que tant èxit ha ingut entre els castellonencs en els seus dues primeres edicions.

Diuen que els grans fets naixen moltes vegades en les tertúlies posteriors a un bon àgape. En aquest cas es pot dir, sense por d'equivocar-nos, que el “culpable” que aquesta carrera hagi ingut lloc a la capital de la plana va ser un pernil , o més aviat, uns pernils.

ESPORTS Corria l'any 2005 quan un grup d'amics de Castelló amants de les carreres de fons es van inscriure en la mitja marató de la veïna ciutat de Terol. Es va donar la circumstància que si concorrien 8 o més persones formant un equip l'organització els obsequiava amb un pernil. Així que sense perdre temps 9 atletes castellonencs es van inscriure amb tanta sort, ajudada, clar està, per l'esforç personal, que es van portar diversos trofeus que anaven acompanyats de dos pernils.

A la volta de la compeició i ja en la província de Castelló, concretament en Barraques, els atletes es van reunir per a reposar forces i al mateix temps parlar sobre la conveniència de formar un club en qual unir-se tots ells i facilitar així la seua paricipació en altres proves d'índole semblant a la de Terol. D'esta manera va nàixer el club de d'atleisme Running Castelló, del qual naixerà un temps després la idea de la primera marató de la ciutat.

Poc després de la seua creació el club ja organitzava la seua primera prova, la cursa de Muntanya Tombatossals, que recorre els llocs míics que va descriure l'escriptor castellonenc Bernat Artola en l'obra que dóna nom a la carrera i que descriu, d'una forma èpica i míica, el naixement de la ciutat. La compeició va iniciar el seu camí al desembre de 2006, encara que actualment degut a que en el mateix mes té lloc la marató, s'ha traslladat al mes de gener.

La prova que aquest any celebra la seva 5ª edició, compta amb 600 inscrits, i té un recorregut de 21 quilòmetres. La carrera se celebra el 22 de gener i el club ens ha comunicat que aquest any el guanyador rebrà un premi especial per festejar el 5º aniversari de la compeició.

Aquesta i altres proves atlèiques organitzades per tot ipus d'ens tant esporius com a insitucionals entre les quals es troben la Marato i mitja o el ultratrail, que enguany celebrarà la seua primera prova entre Castelló i Penyagolosa, han estat sens dubte les que han posat la ciutat dins del mapa del mitjà i gran fons tant en l'àmbit nacional, com en l'internacional.

El naixement d’una idea No obstant això la província coninuava paint d'un gran esdeveniment esporiu que la col·locara definiivament dins del calendari de proves anuals que tots els atletes miren abans de planificar la seua temporada esporiva.

Conscients d'això a principi de 2009 en una reunió del club un dels integrants va barallar la possibilitat d'organitzar una marató a la ciutat de la Plana.

Immediatament l'associació es va posar a treballar sospesant les possibilitats que havien de que una compeició d'aquest ipus es pogués realitzar en una ciutat de les caracterísiques específiques de Castelló. Després d'un estudi detallat van arribar a la conclusió que el municipi podia albergar una marató ipus ekiden.

Instants 28

Esta prova, a la que també se la coneix com a marató per equips, té com a principal caracterísica la formació d'un equip de dos o quatre corredors per a completar la carrera. En el primer cas cada corredor recorre 21.097 km, és a dir la mitat de la prova. En el segon es relleven quatre paricipants a raó de 10.549 km cadascun. Aquest ipus de proves ja se celebren en diverses ciutats d'Espanya com Tarragona, Móstoles o Manacor.

Una vegada conclòs l'estudi el club es va dirigir a l'Ajuntament on va proposar la idea de celebrar una compeició d'aquest ipus a la ciutat. La proposta, en principi, no va indre èxit així que els integrants del club, del que és vicepresident Juanma Medina, van oblidar momentàniament la idea.

Però poc després, a mitjan maig de 2009, el alcalde en eixe moment-+ de la ciutat Alberto Fabra, reprén la idea i es posa en contacte amb l'enitat esporiva. Ara el primer edil vol un canvi en l'estudi de viabilitat del projecte: esta vegada cal analitzar la possibilitat de celebrar una marató de ipus tradicional.

A parir d'eixe moment tant les maquinàries del Patronat d'esports com del club d´atleisme Running Castelló es posen en marxa per a crear l'embrió del que serà la prova més emblemàica, fins a la data, que s'ha celebrat en la província de Castelló dins del món de l'atleisme.

A ells s'unirà a posteriori el Patronat de Turisme que treballara en la difusió a nivell nacional i internacional de l'esdeveniment. La seua primera gesió és la de buscar una figura esporiva coneguda a nivell nacional i internacional perquè siga la imatge de la carrera. D'esta manera és com Chema Marínez es converix en el principal ambaixador de la proba en el seu primer any d’existència.

Marínez és un dels fondistes espanyols més llorejats dels úlims temps. Va ser olímpic en el 2004 a Atenes, ha paricipat en cinc Mundials i en diversos europeus en què ha aconseguit un or i una plata en la modalitat de 10.000 metres. En la seua úlima paricipació en el 2010 va aconseguir la plata en la marató durant la cita coninental.

Amb la targeta de presentació que va suposar la imatge de Chema Marínez com a estendard de la compeició castellonenca, es va aconseguir l'úlim recolzament perquè la marató de Castelló fora coneguda en tot el panorama atlèic nacional i internacional.

Instants 29

ESPORTS

La primera marató Amb aquests antecedents la cita de la ciutat amb la seua primera marató no podia fracassar. I així va ser. En primer lloc es van superar totes les expectaives quant a paricipació. Es van superar àmpliament els 2000 inscrits. Cal indre en compte que ciutats amb una llarga i gran tradició maratoniana com València o Sant Sebasià van tardar diverses edicions a aconseguir aquestes xifres.

Al mateix temps es van aconseguir cronos entorn de les 2 hores 10 minuts, marca que maratons com la de València han aconseguit després de moltes edicions i coninus canvis en el seu recorregut per a fer la carrera més ràpida. Tot l'anterior unit al gran esforç organitzaiu del club i del Patronat , junt amb una espectacular paricipació ciutadana en tots els àmbits, van fer de la primera edició un èxit sense precedents.

Tant és així que l'informe de l'àrbitre internacional de la Federació d'Atleisme va qualificar la prova com molt bona. Això va indre una incidència fonamental en la segona marató celebrada el passat mes de desembre.

La segona marató Com dèiem, la magnífica qualificació rebuda per la compeició castellonenca en el seu primer any d'existència, va ser clau per aconseguir en la seua segona edició la consideració de campionat d'Espanya de Marató. La Federació Espanyola d'Atleisme reunida a Màlaga el passat 7 d'agost designava a Castelló com a seu del campionat.

Açò va indre una incidència fonamental en la paricipació en la prova, amb lo més selecte dins del món dels atletes que es dediquen a aquesta especialitat esporiva. Més tenint en compte que estem en any olímpic i per tant la qualificació aconseguida en el campionat de l'Espanya pot ser indispensable per acudir a uns jocs.

De fet el guanyador de la prova Carles Casillejo, amb un crono de 2.10.09, va aconseguir plaça per als jocs de Londres d'este esiu. Així mateix i dins de la categoria Femenina tant Vanessa Veiga amb 2.32.57 com Beatriz Ros amb 2.33.11 també van aconseguir ficar-se en la selecció maratoniana que representara a Espanya a Londres. Es dóna la circumstància que tant Casillejo com Veiga mai havien paricipat en una marató.

Naturalment aquestes marques van ser aconseguides en gran part gràcies a l'inesimable treball que van fer les denominades “llebres” . Aquests són corredors que tenen la missió de donar un ritme rapidíssim a la carrera, perquè els paricipants amb opcions de triomf inguen possibilitat de fer millors marques.

Finalment cal ressaltar que les xifres del 2011 han estat, si cap, més espectaculars que les de la primera edició. Es van inscriure 2500 persones degut a que no hi havia més disponibilitat de places. Malgrat això van començar la carrera finalment 2692 atletes.

El voluntariat, va estar compost per més de 800 persones pertanyents a tot ipus d'associacions i clubs de la província, que van col·laborar desinteressadament, quan l'any passat va haver-hi un dèficit clar en aquest aspecte. Però el que sens dubte va trencar tots els rècords va ser l'alíssima paricipació de públic assistent, pròxim a les 40.000 persones, que es va donar cita al llarg de tot el recorregut de la compeició.

Instants 30

Encara que el rècord esta en 2 hores 10, cada corredor es planteja una marca personal, i per això els cartells indiquen les hores que cada gran grup va fent durant el recorregut

El futur Per a la propera edició d'aquesta compeició, que se celebrés el 12 de desembre d'aquest any, el club organitzador ja té pensats diversos canvis. L'enitat de la qual Juanma Medina és vicepresident està establint les bases perquè aquesta compeició siga sant i senya de la marató popular per excel·lència.

El més remarcable en principi és que la prova tornarà a recórrer els carrers del districte maríim de la ciutat. També es canviaran un parell de punts del recorregut d'enguany a fi de buscar una major espectacularitat en la prova.

Es tractarà d'arribar a la xifra míica de 3000 paricipants. En aquest punt cal remarcar que a causa de l'estretor de moltes dels carrers del recorregut urbà, les normes de seguretat aconsellen aquest nombre com l'idoni per evitar aglomeracions d'atletes.

Cal tenir en compte que qualsevol canvi en el recorregut, per mínim que siga, pot indre una gran transcendència. La federació Internacional d'atleisme obliga per a homologar un recorregut que aquest sempre inga, com a mínim, una distància de 42.195m. El problema radica que si et passes massa d'eixa distància per buscar , per exemple, una bona ubicació de meta, pots disminuir la possibilitat en la consecució de rècords.

En definiiva es busca tant la paricipació de reconeguts atletes del concert nacional i internacional com la de l'aficionat que corre per primera vegada una compeició d'aquest ipus.

Cal assenyalar que aquesta carrera explica possiblement, amb una de les xarxes més nombroses d'avituallament de les quals se celebren a Espanya. Al mateix temps tant els primers com els úlims classificats sempre tenen beguda isotònica disponible durant tota la carrera, cosa que no sol ocórrer en altres proves. I finalment cent lliteres de massatge esperen els extenuats atletes al final de la carrera, xifra que tampoc sol ser molt habitual en altres compeicions semblants.

Finalment cal recordar que el Club d´Atleisme Running Castelló té en l'actualitat 86 socis el que dóna, sens dubte, una idea clara del treball gegantesc que han de realitzar per a l'organització d'aquest esdeveniment. Qui els anava a dir als components d'aquella reunió entorn d'un pernil desembocaria en tot aiçò.

Text: Toni Hernández Monzonis Fotos: Equip Fotografia Instants

Instants 31

"The beabops", grup procedent de València, està format per vuit integrants, ells són Fernando, Michel, Eros, Dani, Adrián, David, Alejandro i Vicent. El seu esil musical és l'anomenat Doo woop, es tracta d'un esil vocal de música nascut del rhythm and blues i el gospel. Per a Fernando és un esil pur on les veus i els cors són els protagonistes. D'entre les seues principals referències es pot assenyalar a Duck of Earl o Gene Chandler.

El projecte naix fa set anys encara que ha sigut aquest passat any 2011 quan han començat a donar-li forma.

Confessen que a poc a poc i gràcies a les xarxes socials, s'estan donant a conèixer. “ Ara arribem a qualsevol lloc: USA, Noruega, Mèxic, Alemanya, Argenina…on la gent ens vulgui escoltar”.

En el seu repertori, tenen temes originals buscant la puresa del streetcorner, aquest esil musical més de carrer on es creaven grups que cantaven en les cantonades del carrer buscant aquesta posada en escena dels anys cinquanta.

A més d'això, The Beabops confessen que intenten donar-li un enfocament diferent al seu esil per sorir una mica del circuit i donar-ho a conèixer fora de l'àmbit del rock and roll, intentant organitzar concerts fora d'aquest àmbit, com per exemple en teatres però sense oblidar-se mai de les seues arrels, és a dir, del rock and roll i el seu món.

En el seu conjunt, cada integrant forma part d'un tot que es veu molt bé compensat amb el gra d'arena que aporta cadascun. Així doncs, la seua posada d'escena sol estar formada per una veu principal, un baix que realitza els greus i la resta són harmònics que realitzen els cors i subsituïxen per tant als instruments, ja que The Beabops canten a capela.

Instants 32

Entra en acció també en la seva posada en escena el paper de Vicent, el coreògraf. Per a ell ha sigut un gran repte ja que, al moure's, les cordes vocals vibren i per això, Vicent ens explica que ha d'adaptar cada pas al to perquè no vibre “ Una cosa molt diferent que no havia fet fins ara”, ens comenta Vicent.

Tots coincideixen a afirmar que aquest projecte els ha aportat molt musicalment.

Per a Eros ha sigut una manera de donar vida a la música de forma natural, sense arificis.

Per a Adrián, en canvi, és una forma nova d'entendre la música i d'expressar-la mitjançant únicament la veu. I Dani ens confessa que ha descobert un nou esil musical que estava oblidat, que et diferencia de la resta. Ara, preparen una gira d'hivern i la seua primera parada serà en el Palau de Tarrateig en Gandía.

“Nosaltres esperem prompte una pròxima visita a Castelló al mateix temps que vos desitgem tota la sort del món en el nou camí”.

The Beabops ens van desitjar sort en este nou camí d'Instants i nosaltres els desitgem a ells que obinguen grans èxits.

Texto: David Tellols García Lledó Soler Gual.

Fotos: E. fotografía Instants

Instants 33

ESPECTACLES

BETLEM DE LA PIGÀ El passat dia 23 de Desembre va indre lloc en el Teatre Principal de Castelló la tradicional representació del Betlem de la Pigà. Com en edicions passades, aquesta representació nadalenca, que va ser estrenada en els anys seixanta va obindre molt d’èxit entre el públic castellonenc.

Aquesta obra popular, inspirada en un relat de Josep Pascual Tirado (Castelló, 1884-1937) va ser escrita per l'autor Miquel Peris Segarra ( Castelló, 1917-1987) a més de comptar amb les composicions musicals d'una de les representants més conegudes de la música i cul-tura en la nostra província, Mailde Salvador ( Castelló, 1918 - València, 2007).

Sent el seu primer director Toni Porcar, aquesta representació, avui dia és dirigida per Rafa Lloret.

L'obra es desenvolupa en l'època de Nadal i compta la història del naixement de Jesús, tot açò ambientat en la província de Castelló i els seus voltants.

A més de tots els personatges que cada any formen part de la història , en la representació tenen també protagonisme cèlebres personatges i grups de la nostra ciutat, que a través dels seus balls i la seua música ens acosten als costums més arrelats de la nostra província.

Parlem de col•lecius com Grup de Danses “El Forcat”, rondalla “Els Llauradors”, “els Dansants del Corpus”, “Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló” i nombrosos aristes a més de la coral que dirigeix Vicent Ripollés i que es manté durant tota la representació teatral.

El Betlem de la Pigà és un exemple més dels nostres costums, una obra que amb el pas del temps, ha anat conquistant a tot ipus de públic, tant a joves com a majors. Perquè qui es considere un tradicional de la seua terra, no pot faltar a aquesta cita.

Texto: Lledó Soler Gual.

Fotos: Toni Porcar Goméz

Instants 34

CINE

El TOPO Les Peces del Trenclacosques Per Diego Amela Chiva Tinker, Taylor, Soldier, Spy. 2011. Gran Bretanya-FrançaAlemanya. Director: Tomas Alfredson. Guión: Bridget O´Connor i Peter Straughan, según la novel.la de John Le Carré. Intèrprets: Gary Oldman, Colin Firth, Tom Hardy, Cirián Hinds, John Hurt.

Situada en l'habitualment còmode marc del cine d'espionatge, El “topo” rebutja les convencions formals del gènere contemporani assentades per ítols com la conservadora Joc d'espies, la decepcionant El jardiner fidel o la irregular saga Bourne.

Ací, la planificació rebuscada o el ritme trepidant son subsituïts per la sobrietat formal, una expressió interpretaiva gèlidament coninguda i una narració reflexiva i precisa, elements d'altra banda ja idenificables en l'anterior treball del seu director Tomas Alfredson, la internacionalment aclamada Deixa'm entrar, que també va reformular amb mestratge els cànons d'un gènere, aquesta vegada el vampíric, en ple apogeu Crepuscle.

De nou, l'elecció discursiva de Alfredson resulta idònia per a la història, no només perquè eixa distància respectuosa que el suec té amb l'obra (pròpia del caràcter del nord) s'ajusta perfectament a la flegma britànica que desil•la la història, sinó perquè tant la narració esquiva, l'asèpsia estèica i el hieraisme dels personatges es confabulen per crear una veu caracteritzada per l'omissió, per un muisme que reforça la complexitat d'una història ariculada pels secrets i menides dels seus protagonistes.Reforçant aquesta sensació de confusió i incertesa, el temps de la història es fragmenta en constants flashbacks, instants que “fingixen” ser flashbacks (els protagonitzats per l'agent Jim Prideaux, interpretat per Mark Strong) o revisions d'un mateix succés (la fallida operació a Hongria) que, en contemplar-se amb major amplitud, aporten nova informació o desmenixen l'existent. Però sempre, mentres observem algun dels abundants primers plànols de l'impertorbable George Smiley (Oldman) intentant resoldre el puzle, tenim la impressió que les claus mai estan a la vista, com si es filtraren per eixes fissures que deixa el relat en el seu viatge d'anada i tornada al

5plitreel.wordpress.com

passat.

I és que finalment, Alfredson ens brinda les claus en les peces que aparentaven insignificants per a la trama: un sopar nadalenc que comparixen els integrants del MI6. Un mosaic en el qual, a través de poc més que gestos i mirades (amb un port esilitzat que recorda a Mad men), es desvetlla l'embolic de seniments que entrellaça a eixes persones i que acabarà per trair-los, perquè al món que viuen, ningú pot permetre's albergar seniments.

Instants 36

George Smiley (Gary Oldman), la cautela del que no pot confiar en ningú.

Amb l’any 2012 recentment estrenat, les pantalles de cinema ens ofereixen pel.lícules per a tots els paladars.

Començant el nostre repàs a la cartellera pels theedgeoftheframe.com ítols més comercials, torna l'encar-nació més disparatada del deteciu creat per Arthur Conan Doyle en la seqüela Sherlock Homes: Joc d'ombres. De nou amb Robert Downey Jr. interpretant al protagonista, la pel·lícula promet acció espectacular, encara que el seu director Guy Ritchie recorde cada vegada menys a aquell mestre del thriller disbauxat responsable de Snatch: porcs i diamants.

Estan de sort la legió d'admiradors de la trilogia escrita pel desaparegut Sieg Larsson, doncs aquest mes s'estrena Millennium: The girl with the dragon tato, adaptació americana dels homes que no esimaven a les dones. Dirigeix David Fincher, aclamat direcRooney Mara, un nou rostre per la fascinant Lisbeth Salander tor de la xarxa social, que segur aportarà una aperspeciva interessant a un, d'altra banda, presumiblmente innecessari remake. I Leonardo Dicaprio encarna al personatge protagónic que dóna nom a la nova pel·lícula del veterà Clint Eastwood, J.Edgar, anic director del F.B.I. i polèmica figura de la història americana.

Quant a estrenes espanyoles, destaquen la nova pel·lícula d'Alex de la Iglesia L'espurna de la vida, sàira sobre els mass media i la tele-realitat protagonitzada per José Mota, i Silenci en la neu, peculiar proposta dirigida per Gerardo Herrero que segueix les perquisicions d'un militar que invesiga uns atroços assassinats rituals perpetrats en la Divisió blava espanyola. Nosaltres recomanem la cinta d’animació Arrugues, adaptació del premiat còmic homònim de Paco Roca que retrata la tendra amistat entre dos ancians, Miguel i Emilio, aquest úlim afectat de Alzheimmer.

collider.com

Robert Downey Jr. i Jude Law repeteixen com Sherlock Holmes i el seu inseparable Watson.

I aquest mes arriben a les nostres pantalles dues interessants pel·lí-cules premiades en l'úlima edició del Fesival de cinema fantàsic de Sitges.

Des d'Orient ens arriba un altre ítol de la fascinant nova ona de cinema coreà: The yellow sea, pel·lícula de Na-Hong Jin, en la qual un home desesperat es veu immers en una cruenta espiral de violència. I aprofitant la ressorgida febra zombie, el cubà Alejandro Brugués dirigeix una diverida visió dels morts vivents a la terra del Ché: Joan dels morts.

Text: Diego Amela Chiva

Instants 37

En el cor del parc natural de la Serra d’Espadà , a 495 m sobre el nivell del mar es troba Aín, un poble amb encant i acollidor, de 168 habitants.

Instants 38

Aín

Aín ens oferix un bell i encantador paisatge que convida al visitant a descobrir-lo i disfrutar-lo intensament. Es un regal per als senits.

L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldes circumdants del Pic Espadà, ha configurat la seua peculiar idenitat urbanísica que encara conserva l'arreplegament, i senzillesa de la vida rural, amb empinats i estrets carres de ascendència moruna, on sol i ombres juguen al voltant del blanc de les cases.

RACONS

El Molinet o Molí del Llavador

antic molí fariner, propieta del Duc de Medinaceli. Dels seues restes queda el Cup (salt d’aigua) i damunt d’ell descansa el mirador del Llavador Municipal, que ens oferix vistes de l’horta, el riu i la font de Sant Ambròs.

El Molí hidràulic fariner de roda horitzontal es mogut per la tracció de les aigües que discorren per la séquia major del poble, que a la vegada alimenten el “Llavador Municipal”.

Restaurat al 2005, s’ha ficat de nou en funcionament amb fins didàctics, turístics i d’educació ambiental sobre el cicle de l’aigua, els seus usos i aprofitaments tradicionals, desenvolupant un peculiar museu etnològic municipal al voltant de l’arquitectura de l’aigua.

Per aquest municipi, l’aigua, que es font de vida, és un distintiu molt significatiu, el seu topònim, d’origen àrab, significa “lloc d’aigües”.

Historia L'origen del municipi d'Aín és clarament musulmà. Aín va ser fundat com a comunitat musulmana. En un principi els musulmans es van assentar en el Ben-Alí, peita elevació propera al i a la Font del mateix nom, on vivien, a l'empara del Castell, unes quantes famílies de llauradors.

Aquest important assentament morisc, ha estat documentat i excavat al llarg de vàries campanyes, les quals han proporcionat una gran informació sobre els poblats moriscs, de gran importancia en l’edat mitjana i Moderna en tota la Serra d’Espada.

El Castell va ser conquerit als sarraïns en 1238 per les tropes d’en Jaume I, la població va conInstants 40

Ací veiem el joc de sol i ombres en el blanc de les cases i en l’empedrat del sòl, dels carrers estrets i empinats.

inuar sent musulmana, conservant la seua forma de vida i tra-dicions fins al principi del S. XVI, quan se'ls va imposar el bateig baix pena de mort o desterrament. A parir d'ací, va indre lloc una tenaç resistència de grans coningents de moriscos que, declarats en rebel·lia i, emparant-se al refugi natural de les escarpades muntanyes, van lliurar sagnants batalles saldades amb mi- lers de morts, fins que l'any 1609 van ser sotmesos i exialiats definiivament.

Aquest any data l’origen d’Aín com es coneix hui en dia. Al voltant de 16 famíllies crisianes van reemplaçar a 60 famílies musulmanes, i poblaren el decaigut centre del poble.

Coninua

MolĂ­ del Duc

La teua casa rural-restaurant www.molidelduc.com info@molidelduc.com twiter@molidelduc

RACONS En època de bolets, els excursionistes arriben amb les seues cistelles per a omplir-les.

ELS CORRALS

Les àrees desocupades van ser resconstruides per corrals dedicats als animals de cria, amb un esil diferent, derivat del Baix Maestrat, eren cases de dos o tres pisos amb corrals en la planta baixa, vivenda en el primer pis i una porxada per a eixugar i emmagatzemar comesibles.

Els nous pobladors d’aquesta zona, tenint en compte el seu cognom, venien, d’una castellana al voltant de Sogorb i l’altra valenciana al nord d’Onda. La majoria van vindre de llocs pròxims, molt pareguts on ja tenien quasi 400 anys d’experiències ecològiques, des de la reconquesta del País Valencià.

Enfront d'este període d'esplendor, l'etapa posterior a l'expulsió dels moriscos, fins ben entrat el segle XVIII, es va caracteritzar per una forta depressió econòmica, demogràfica i agrícola.

Clima, vegetació i artesania Espadà és un ram de muntanyes aspres amb valls estretes que s’ajunten entre si, a una elevació de 300m. a 500m. baix les cimes adjacents. Aín està emplaçat en una càlida foia, guarnida per xicotetes hortes de fruiters i hortalisses, i rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno, amb una rica i atapeïda formació boscosa de sureres i pins. El clima és temperat, suau i subhumit al llarg de la major part de l'any, si bé, és cert que durant els mesos de desembre i gener es poden donar temperatures prou baixes, sent molt fàcil arribar a veure la neu en les muntanyes veïnes, i inclús, en el mateix nucli urbà.

SURO La major part d’Espadà va pertànyer al Duc de Sogorb (més tard Medinaceli), en quant es va desfer l’autoritat del Duc, els veïns d’Aín començaren a desentrollar el mont sense permís. La producció de suro augmentà. se sobte, el 15% en 1844. Es necessiten 12 anys entre sembrar una surera i traure-li el suro per primera vegada, es evident que s’havien plantat àrees extensives amb sureres en 1832. Aín respongué a la nova demanda de tapes de suro per a ampolles.

Extracció artesanal de suro

OLIVERES La producció de oliveres augmenta un 13% en el mateix any, i com els oliverars nous necessiten 6 anys abans de produir per primera vegada i sols realitzen la producció màxima després de 20 anys, probablement els oliverars es triplicaren en els anys 1830.

També la producció augmentà per les millores dels mètodes de poda.

Les ametles i cireres es cullen o s'arrepleguen ies venen.

Instants 42

El vi es fa en bodegues par ticulars, per a consum propi.

VINYARS Durant la dècada de 1860, la fil·loxera començà a destruir les arrels de les vinyes franceses, com a resultat, hi havia una major demanda dels vins valencians. Una dècada més tard, els veïns d’Aín aprofitaren l’oportunitat i començaren a preparar els vinyars en els terrenys comunals de pastura de les vessants altes. Construïren cavallons en el dèbil sòl de les muntanyes, ompliren els solcs xicotets amb palla i fem, i plantaren vinyes. Açò no va fer competència al pasturatge, perquè les vinyes estaven inacives durant els 7 mesos de pasturatge transhumant.

Esta costum també serví per a conservar el sòl. Pel 1890 els vinyars s’havien estés d’unes 20 ha. a quasi 250 ha.

Aín venia 250.000 l. de vi de taula per any. L’aiguardent es feia en dos desil·leries. El sobrant del raïm es venia a les estacions de ferrocarril de Nules o Castelló. L’ingrés de capital que es va realitzar, transformà el poble.

EL POBLE I LA POBLACIÓ La població cresqué a raó anual del 1,4% durant els anys 1826 i 1860. Però després, entre 1860 i 1877, va disminuir a raó anual del 0,33%, i a parir del 1887 el creixement de la població es parà completament i la població començà a baixar.

Llavors, els límits ísics del poble s’havien estés fins la seua configuració actual.

Aparentment, hi havia un control intens de naixements per la dècada del 1860, a més del 78% de hòmens majors de 24 Vista del poble i del mirador del llavador anys casats, hi havia celibat i períodes desde el riu Anna i l’horta. prolongats d’absinència sexual, no hi hagué emigració fins l’any 1895. En esta comunitat molt catòlica, en la segona part del segle XIX, este control de naixements era un factor significaiu per a obtenir una raó de creixement zero.

Pel 1930 els propietaris més rics tenien una mitjana de 55,5 parcel·les cada un i controlaven el 35% de les terres privades. Però la mitjana de tots els 364 propietaris era sols de 9 parcel·les. Moltes famílies s’empobriren, hi havia una gran part de la població que no tenia la riquesa resultant de l’exportació de vi. No obstant, un seniment intens de la comunitat persisia, ja que els veïns d’Aín evitaven parlar amb els autors, de les diferències de riquesa que exisien. Esta resistència de parlar de les injusícies suggerix que els canvis estructurals de la distribució de terres no trencaren les relacions sociocultural.

L’alça del vi s’acabà de sobte en 1907 quan la fil·loxera s’estengué inexorablement de França a Espanya i arribà als vinyars locals.

Instants 43

RACONS

L’Esglesia Parroquial del segle XVIII.

LLOCS EMBLEMÀTICS Com ja hem dit Aín ens oferix un bell i encantador paisatge que invita al visitant a descobrir-lo, assaborirlo i disfrutar-lo intensament. Alguns dels seus emplaçaments són emblemàics i formen part de la història.

Com es el molinet que va ser propietat del Duc de Medinaceli, i este Llavador municipal, que com ja hem comptat abans, te un mirador, recentment restaurat, amb vistes de l’horta i el riu.

L'Església Parroquial, del segle XVIII, presidix el monicle so- bre el qual s'assenta la po- blació, dedicada a Sant Mi- quel, presenta una nau amb columnes esil corint, capelles laterals i volta de canó. Aniga mesquita en l'època àrab, al seu voltant es van anar construint els carrers.

Destaca la Torre de Carreus sobre el conjunt. En el seu interior, un llenç de Sant Ambròs del segle XIX, és peça atraciva.

El Calvari del segle XVIII, pintoresc en la seua ubicació, rodejat d'un bosc de sureres, conté en l'interior de l'ermita una imatge del Crist i en l'exterior un atri amb tres arcades.

La Font de Sant Ambròs que brota als peus d'un retaule de ceràmica amb la imatge del Sant.

Instants 44

FESTES SANT ANTONI, DIA 17 DE GENER. Aquesta festa feia molt de temps que no es celebrava, ja fa uns quants anys que s'està recuperant. Eixint de la plaça de l'Església, es trauen els animalets en processó pel poble, en arribar a la porta de l'Església, el capellà diu unes paraules, beneïx els animals i dóna un rotllo als amos. Per a berenar, es fan bunyols i xocolatada.

SANT AMBRÒS, DIA 7 DE DESEMBRE. Ja fa uns quants anys que el dia d'abans, dia 6, per a dinar es fan Calderes (arròs, fesols, naps i carn), ípiques del País.

Per la nit, el sopar amb ball es fa a la Cope (el bar). I a mitjanit, s'encén la foguera a la Plaça de l'Església, per a que faça bones brases. Alguns anys, aquesta nit, a sigut una Nit Màgica, gràcies a Xarxa Teatre.

Calderes de Sant Ambròs

FESTES DEL CRIST DEL CALVARI, AGOST. El 16 d'agost és la Processó del Crist.

Entre els dies 14 i 18 tenen lloc diversos actes populars, fesius i culturals, destacant: • Els sopars de pa i porta, a la plaça Sorribes Fuster.

• Els balls.

• Les cucanyes, el concurs de dibuix i jocs per als xiquets i xiquetes.

• El berenar per a la tercera edat.

• La Torrà de xulles del dia d'Ànimes, amenitzada per una xaranga, a la font de Sant Ambròs.

• Les exposicions de: fotografia, pintura, etnografia,...

• El ball de disfresses.

• La Nit de Rock.

MERCAT A L'ANTIGA, PRIMER CAP DE SETMANA D'AGOST. Durant un dia, pels principals carrers del poble, exposició, degustació i venda de productes naturals, artesanals i tradicionals del poble i del seu voltant.

Instants 45

A coninuació el iineraris que descriurem són senders o camins senyalitzats que comencen i acaben en les àrees properes al nucli urbà d’Aín. Les diferents passejades permeten al visitant gaudir del Parca Natural de la Serra Espadà i de la seua rica biodiveristat que la diferència de la resta del territori valencià.

Al llarg del iineraris podrem apreciar el ípic bosc d’Espadà, amb zones humides de variada i tancada vegetació, on sureres i carrasques s’alternen amb pins rodenos i pins blancs. Així mateix, i pel que fa a les espècies arbusives ens trobem amb coscolles, brucs, ginebres, argelaga, noguerola, baladres, murta, llenicle i lligabosc, entre altres, i plantes aro-

Instants 46

màiques ípiques de la solana com el romer, el imonet, l’orenga, la saboritja o herba de les olives, l’espígol, la camamilla, el fenoll, etc. Esta riquesa ecològica està determinada pels ipus de sòls (calcaris o silicis), l’alitud i les pronunciades diferències microclimàiques que es produïxen en les vessants, seques i calides de la solana i les fresques i humides de l’ombria.

Eixint del poble d’Aín per la carretera a Alcúdia; passant per el Cementari i aplegant a una corba molt tancada agafarem un camí que serà una drecera que ens tornarà a portar a la carretera.

Apleguem a una revolta ombria, la Corba del Picaio, on ix la senda que ens porta a la Penya Pastor (989

El sender de Gran Recorregut (G.R.) Esta indicat per dos ratlles horitzontals de color blanc i roig.

El que passa per Aín es el G.R.36 que va des de Montanejos a Nules.

Els senders de Xicotet Recorregut (P.R.) Esta indicat per dos ratlles horitzontals de color blanc i groc.

El que passa per Aín es el G.R.36 que va des de Montanejos a Nules.

P.R. Que va de Xova a Caudiel i que en el terme d’Aín passa per Penya Blanca, Cerro Gordo, La Ibola, El Pic Espadà i la Font Calenta.

PRV-140: Que va de Aín a Sueras.

Els senders Locals (S.L.) Esta indicat per dos ratlles horitzontals de color blanc i verd SLV-28. Camí del Palomar i Barranc d’Eslida

Agraïm tota la informació proporcionada a l’Ajuntament d’Aín, i algunes de les fotos proporcionades per el mateix part d’aquesta informació s’ha tret de treball fet durant els anys de 1980 a 1987, Karl i Elisabeth Butzer, investigadors alemanys de la Universitat de Texas, EE.UU. en col·laboració amb Joan F. Mateu, catedràtic de geografia física de la Universitat de València

m.) i al Gurugú (1014 m.) la vegetació que trobarem es de castanyers i cireres bords.

La tornada la farem pel mateix camí o baixant al Coll de la Ibola on ix una senda que ens portarà cap a la falda de la muntanya on estan les restes d’un anic Castell àrab.

Disfrutarem de les vistes i la vegetació del Barranc de la Caritat. Coninuant pel camí trobarem ja prop del poble un anic molí de farina, el Molí de l’Arquet, amb una gran bassa de reg (La Bassa del Mig). El camí ens durà al poble, entrant pel Calvari. Des d’ací, podem gaudir de l’extraordinària panoràmica del sinuós relleu de muntanyes que al davnat nostre s’obri dominant els quatre punts cardinals.

Iniciem el camí de tornada al poble per la pista, passarem pel costat de La Creu, sepulcre en homenatge a un Tinent Coronel, mort allí mateix, durant la Guerra Civil, i per l’Escapulari, zona de bancals d’oliveres i ametllers, des d’ací enllacem amb l’anic Camí d’Alcúdia que en pocs minuts, per La Pujà i creuant el Barranc del Picaio ens durà a la carrera cap a Aín.

Texto: Emi Tirado Bodelón Fotos: E. Fotografía Instants

Instants 47

RUTES

Rutas por David Tellols García Benvolguts lectors, en les pròximes edicions vaig a intentar mostrar-los rutes, llocs curiosos i pobles de la nostra província de Castelló, la seua gastronomia, productes autòctons i un poquet de la seua història, per poder passar el dia en família, parella o amb amics, espere que vos agrade i sigua del vostre grat.

Entrada nord a La Pobla Tornesa

El Forn de la Pobla te 30 anys d’història.

Instants 48

La nostra primera ruta transcorre per La Pobla Tornesa i Vilafamés. La Pobla Tornesa està situada a 23 km de Castelló per la carretera CV-10, de gran importància estratègica a l’estar situada en un encreuament de camins, en l'edat mitjana va pertanyer al castell de Montornés i després de la conquesta de Jaume I va passar a mans de Pérez Sanz, després d'estar en mans de diversos senyors de l'època, ja al segle XVI va passar a ser propietat de Nicolas Casalduch i hereus. L'entrada nord, és tota una avinguda sembrada de plataners, en aquesta època els tons ocres de les fulles ens avisen que l'hivern ja ha arribat, al llarg de l'any ens ofereix gran varietat de tonalitats, aconseguint el seu màxim colorit a la primavera, donant la sensació d'estar travessant un gran túnel de fulles verdes i brillants.

Nostra primera parada és a la plaça del raval al final de l'avinguda, visitem El forn de La Pobla, aquest forn de llenya amb més de 30 anys d'història és de caràcter familiar i manté les formes tradicionals de producció, Cesar un dels propietaris ens explica tot el procés “ens alcem a les 3 del maí i preparem la massa mare ( que ha estat elaborada el dia anterior ) i la introduïm en la maquina divisora que la segmenta en les grandàries que necessitem, d'ací les peces van a la càmera de fermentació on romanen durant 45 min. D'altra banda col·loquem els manis damunt de les taules, els manis són unes lones especials que es posen entre la massa i la fusta, actualment quasi no s'uilitzen però nosaltres els hem recuperat al procés de producció. D'ací a la formadora i al forn.

Quasi tot el pa té el mateix procés excepte les fogasses, amb aquestes es fa una bola amb la massa, es fermenta, i una vegada fermentada es xafa i es torna a la fermentadora, es talla i al forn” Pa d'aigua, chapates, baguetes, fogasses, coca de tomaca, de ceba, amb sal, ximos, rosquilles, integral, rosegons, pasissos…

Podreu trobar de tot, nosaltres ens decidim per una coca amb pebre roig per esmorzar i ens acomiadem donant-los les gràcies per haver-nos mostrat tot el procés.

Finalitzada la visita fem camí cap a la cova del tossal, deixant-nos el calvari a la dreta, pugem pel carrer de la cova fins a trobar un camí de terra que puja per la vessant, a uns cinc minuts aproximadament a peu a la dreta trobem un bancal mitjà derruït, girem i a uns metres a l'esquerra està l'entrada de la cova. Estreta, a mesura que avancem, l'entrada es va eixamplant davant dels nostres passos, aconseguint uns 10 metres d'alt i altres tant de llarg. Al fons de la cova podreu observar tota una paret plena de rails produïda per l'erosió de l'aigua. Durant la guerra civil va ser uilitzada pels habitants com a refugi en els bombardejos i actualment la uilitzen els alpinistes com a rocòdrom per pracicar escalada.

Allí mateix, en la part alta de la cova, donem compte de la coca de pebre roig, gaudint de les excel·lents vistes que s'estenen davant de nosaltres de La Pobla i El Bartolo.

Baixant, just enfront del calvari esta el Bar d'Herminia, famós pels seus carajillo, amb més de 50 anys d'història (el que es diu un bar de tota la vida) està governat per un arbre d'origen argení anomenat Ombú, Herminia ens serveix un Palmero extra-llarg, carajillo en got gran, amb sabor intens però càlid al paladar.

Coninua

Un Palmero extra-llarg, a l’ombra del Ombú

Instants 49

RUTES Una vegada reposat forces Castell de Vilafamés amb el palmero entre pit i esquena ens dirigim cap a Vilafamés, per la carretera que porta el mateix nom, aquesta transcorre paral·lela a l'aniga via Agusta, que al seu torn coincideix amb el camí de Saniago, durant el recorregut inclús podem trobar anics mil.liaris, velles columnes cilíndriques que es col·locaven en les vores de les calçades romanes per assenyalar les distàncies.

Vilafamés, està situat en la plana alta de Castelló, en l'alt d'una mole de la serra de les Monteses. Al carrer de la font, que ascendeix fins al castell, ens trobem amb la Roca Grossa, aquest gegant de ròdeno amb un pes esimat de 2163 tones i més de 222 milions d'anys ha sigut tesimoni silenciós de la història de Vilafamés.

Els seus carrers, les seves cases, l'església de la Sang, la casa de la Vila, junt amb el castell al capdamunt governant tota la lloma, ens insten a evadir-nos en aquest conjunt històric, embolicant-nos i donant la sensació d'estar caminant en una altra època i en un altre lloc. La fonamentació del castell així com diversos documents, indiquen que el seu origen és àrab. Conquistat per Jaume I en 1233 ha pait diferents reformes al llarg de la seua història, les més anigues daten del segle XIV. La Roca Grossa te un pes estimat de 2163 tones

Instants 50

Una vegada finalitzada la visita al castell, coincidim amb les jornades gastronòmiques de Vilafamés a la plaça de la Font, en els seus stands podem trobar els millors productes de la terra, mel, oli, rebosteria, pa, tot ipus d'emboit i molt bon vi. Existeixen diversos cellers on es produeixen uns dels millors vins de la província, no en va el caldo Magnanimus, de Mayo Casanova, va ser nomenat pels millors someliers de Castelló com el millor vi de la província del 2010.

Després de comprar emboits i una mostra de Magnanimus, ens dirigim al Bar Tivoli, guanyador del 1er premi menu de les jornades gastronòmiques del 2009, regentat per Tile des de fa mes de 15 anys ens ofereix el millor de la gastronomia de Vilafamés, emboits ( llonganisses,xoriço, boifarra...), olla, bullit, carrillada, pollastre de corral, tot a un preu molt assequible, us recomane que per a qualsevol ipus de menú especial reserveu ( 964329200 ), per assegurar-vos de poder gaudir de tot el que la gastronomia de Vilafamés vos pot oferir .

Text: David Tellols García Fotos: E. fotografía Instants Bar Tívoli guanyador de les jornades gastronòmiques del 2009

Instants 51

CUINA

PILOTES DE CARN Recepta per a 10 pilotes Mig quilo de magre de porc.

1 o 2 dents d’all.

Un grapat de jolivert.

Pinyons.

Un tros de sagí de porc.

6 ous.

500 g. de pa ratllat (sense costra)

Elaboració

Emilia Bodelón- Castelló

Es frig la barreja de la carn, all triturat, jolivert i pinyons. A meitat fregir, es ira el sagí de porc que hem tallat prèviament a tacs xicotets, s'acaba de fregir, es posa en un bol i es deixa refredar. Una vegada fred es posa pa ratllat, quatre ous i una poc de canyella (per donar-li un senidet). Es va pastant i afegint-li pa ratllat fins que agafe consistència per a donar-li la forma de pilota. Als altres dos ous se'ls separa el rovell de la clara, i les pilotes una vegada fetes es banyen en la clara d'aquests ous i se'ls acaba de donar la forma.

PEBRERES FARCIDES

Mari Cruz Jiménez- Onda

Elaboració Es llaven les pebreres, es tallen per la meitat i es buiden i el de dins es sofregeix amb la ceba després s'afegeix la tomaca i els pinyons. Es cou prèviament el pollastre i la creïlla i després s'esmolla tot i es frig un poc amb els alls picats, açò es barreja amb l'altre sofregit i quan el sofregit esta acabat s'afegeix l'ou dur a torssets. ot es barreja bé i s'omplin les pebreres, esfica uns deu minuts en el forn a màxima temperatura fins que les pebreres es fan, i després (si es vol) es cobreix amb el formatge i es deixa un minut o dos més fins que es fon el formatge.

INGREDIENTS 2 2 pebreres grans 1 pot de tomata triturada 1 pit o cuixa de pollastre 1 ceba 1 creïlla 1 ou 2 alls Pinyons Formatge per a fondre (opcional)

FONDUE DE FORMATGE INGREDIENTS 150 g de formatge Gruyere.

Mig got de vi blanc.

Una mica de maicena.

Una mica d’anou moscada.

Una mica de pebre.

Bicarbonat sòdic.

1 dent d’all.

Instants 52

Elaboració

Emi Tirado- Castelló

Ratllar el formatge i posar-ho en la cassola on s'haurà fregat l'all abans. S'afegeix el vi i es posa el recipient al foc lent, quan el formatge formi fils s'afegeix la maicena, que s'ha diluït abans en un got de Kirsch i assaonada amb la nou moscada i el pebre. En l'úlim instant afegir una mica de bicarbonat

AGENDA Esports Campionat d’Espanya Máster Natació 26 a 29 de Gener. Piscina Olímpica de Castelló Concentració de cavalls provincial i festivitat de Sant Antoni Abad. Diumenge 29 de Gener Carrera de Muntanya Tombatossals. Diumenge 22 de Gener www.runningcastello.com

Exposición "Manos de Navidad" del 8 de diciembre al 12 de enero. Oropesa del Mar Tanned in Festival. 2 a 5 febrer 2012. Castelló de la Plana Concurso Lady Pin Up Llunàtica 2012. Marina d’Or. Oropesa del Mar. dijous, 2 de febrer de 2012 a le(s) 17:00 a le(s) Diumenge, 5 de febrer de 2012 a le(s) 23:30 Documental : Q’Anil (La llavor) 27 de gener. Teatre Principal.

Llunàtica

QuéQué. Raúl Martin, guitarra 20 de gener. Teatre Principal.

Concert de Sherpa & Castejon 21 de gener de 2012. Sala Japan Vila-real Concert de Letz zep + Jordi Sandalinas 14 de gener Sala Japan Vila-real CASA DE LA CULTURA "Paisatges" Artur Álvarez i Boix ,20 gener 2012 Castelló de la Plana Fanzara: imágenes de ayer, de hoy y de siempre. Fins al 26 de gener Temps i memòria entre dos banderas. Alcalà de Xivert 1930-1940 Hasta 26 de gener Concert Sensa Yuma + Brazil Haemorrhage Emetic Club Castellón 27 gener 2012 Castelló Instants 53

Esimats Lectors Com vostés ja saben, hui en dia vivim temps diícils i encara que el camp de la informació no està en un dels seus millors moments, hem decidit embarcar-nos en este nou treball. A pesar de les dificultats inicials i tot el que comporta emprendre un projecte de gran envergadura, hem aconseguit que 'Instants a Castelló' veja la llum.

La nostra revista, que desitgem que també siga la seua, té com a propòsit inicial poder comparir amb vostés molts 'instants' en els que pretenem estar presents i poder oferir-li'ls de la millor forma possible.

L'equip 'Instants' els oferirà històries, informació, imatges i moments entranyables de la nostra província, dels que vostés podran paricipar a través de xarxes socials i la nostra pàgina web.

Tot el nostre treball és el resultat d'un esforç humà que aporten un grup de col·laboradors que s'han bolcat plenament en este nou camí perquè esta revista poguera ser publicada. D'ací, el nostre més sincer agraïment a tots ells.

A parir d'aquest 'instant', vosté, si ho desitja pot triar-nos i formar part d'aquest grup que té com a intenció, crear un mitjà de comunicació i acostar-ho a tots vostés.

Benvinguts a la seua revista. Benvinguts a Instants a Castelló.

La Direcció Instants 54

Casa el Karagols Els teus moments de Tasca al centre de Castell贸.

Carrer Carcaixent

Regalos Personalizados Camisetas, tazas. carcasas de móvil o ipad, bolsas y más Diseño de tatuajes, exlibris y otros

http://www.zazzle.es/aminuscula aminuscula.contactar@gmail.com