Entrecometes 2014

“Entre cometes” Revista de l’INS Cap Norfeu de Roses

JUNY 2014. Núm. 15

S U M A R I 3 4 7 21 30 35 38 41 55 56 58 72 79 83

Editorial Informacions Sortides Concursos Entrevistes Xerrades Racó científic Sant Jordi Racó literari English Corner Col·laboracions Altres activitats Informacions diverses Fotos de grups

ESCOLA MONTSERRAT VAYREDA

Redacció i maquetació: Bea Silva Josep Lluís López Agraïments: A tots els professors, alumnes i personal no docent que han col·laborat amb els seus articles.

Els articles signats expressen l’opinió personal de qui els signa Edita: INS CAP NORFEU Impressió: GRÀFIQUES EMPORDÀ ESCOLA JAUME VICENS VIVES

E

E

C Novament s'ha aconseguit la fita d'elaborar i editar un nou exemplar de la revista del nostre Institut on s'hi recull una bona part de tot allò que s'ha esdevingut en el curs 2013-2014. És una veritable satisfacció comprovar que aquest projecte s'ha pogut mantenir, gràcies a l'esforç d'alumnes i professors, malgrat la complexa situació que es viu en el món educatiu.

Els centres educatius hem d'elaborar el que s'anomena la Memòria Anual, on s'hi descriuen exhaustivament indicadors que analitzen les actuacions i activitats que s'han realitzat durant el curs, per tal de mesurar l'assoliment d'uns objectius prèviament establerts. Tanmateix, la revista que teniu a les vostres mans s'ha convertit, des de fa una bona colla d'anys, en un element indispensable per a fer-nos memòria i recordar, d'una forma més propera i espontània, experiències, imatges, emocions i oportunitats que hem viscut en aquest darrer curs.

Editorial

3

relats breus organitzat per Coca Cola, com matemàtics posant a prova el seu enginy en el concurs Cangur organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques, com a lectors actius i motivats amb la visita a l'Institut d'escriptors com en Kiko Amat, entre d'altres.

Paral·lelament, la revista ens permetrà recordar les imatges i emocions viscudes juntament amb els alumnes i familiars en la celebració de la X Marató Poètica de Sant Jordi i en el VI Cicle de Xerrades adreçades a les Famílies, a càrrec del Dr. Josep Cornellà i el psicòleg Jaume Funes.

D'altres projectes que hem realitzat i que trobareu reflectits en aquestes pàgines us faran adonar de les energies que hem invertit per tal d'estimular la creativitat dels nostres alumnes com a pilar fonamental de la seva formació i aprenentatge.

Convé remarcar la dedicació a la feina per part En aquest sentit, en aquestes pàgines trobareu del professorat del centre, donant suport a les l'emoció d'alumnes guardonats com, per activitats esmentades, sense caure en la exemple, Marisa Cid (Premi Ficcions: l'aventura desmotivació que fàcilment podria provocar entre de crear històries), David Ibañez (Premi Treball els docents les adversitats que es pateixen de Recerca Ajuntament de Roses), Pau Coll actualment en el sistema educatiu (disminució de (Accéssit I Jocs Florals de Girona), Anicetu Tibau recursos, empitjorament de les condicions i Lena Hilfiker (Premi Dissabte Transfronterer de laborals...) les Matemàtiques). També, la satisfacció dels professors del departament de diversitat, Anna, Finalment, un especial agraïment a dos Imma, Jordi i Sònia, pels diferents guardons professors que enguany s'han jubilat, Ana rebuts amb els seus projectes “Aprenent amb els Aldama i Martí Llauró. Ambdós han estat un avis” i “Titelles”. referent en el nostre Institut per la seva tasca com a docents i, especialment, per la generositat Pel que fa a experiències i oportunitats, de compartir la seva llarga experiència amb tots comprovareu que els nostres alumnes han pogut nosaltres. participar en diferents concursos i projectes: com actors del Grup de Teatre, representant-nos a la XXI Mostra de Teatre de Blanes, com investigadors exposant els seus treballs en el VI Fòrum de Treballs de Recerca, com membres de Agustí Brunyol la Coral que va participar en la XX Trobada de Corals de Catalunya, com voluntaris en el Director DE l’INS Cap Norfeu Projecte de Lectura a les escoles, com científics enregistrant i presentant els seus experiments en el concurs X(p)erimenta de Recerca en Acció, com escriptors en la 54a edició del Concurs de

4 Informacions

I

E

EL PROJECTE “APRENENT”: CINC ANYS DES DELS PRIMERS GRADUATS El mes de juny passat va fer cinc anys que alumnes de la primera promoció d'Aprenents, el Projecte iniciat el curs 2008/09, es van graduar en ESO. I amb aquests anys d'experiència, d'èxits i de fracassos, tant els alumnes com els professors implicats, en fem una valoració molt positiva: pel fet de poder oferir a l'alumnat un contacte real amb el món laboral i per poder ajudar-lo a acreditar l'Etapa Secundària i permetre, així, la seva continuació amb estudis especialitzats.

Tornem a agrair enguany totes les empreses que han acollit els nostres alumnes pel seu interès i ajuda: Escola Vicens Vives, Escola Montserrat Vayreda, Disrètol, Bib l i o t e c a Municipal, Resturant Mundial 82, Creu Roja-Roses, Taller JOMAQ, SOLVET-Veterinari, Magatzems Biels i Can Cairó que han donat una oportunitat als nostres alumnes de 4t, participants en el Projecte.

que ens han permès disposar de pressupost per fer activitats amb els alumnes. Durant el curs 2013/14 el Projecte “Aprenent amb els avis”, portat a terme pels alumnes de 4t de conveni en col·laboració amb el “Casal del Pescador” de Roses, ha rebut una beca d'APS de la Fundació Bofill i el segon guardó en el VII Premi Federico Mayor Zaragoza (de l'Assoc. Amics de la Unesco de Tortosa). I el Projecte “Vitamina't o Titelles 3.0” ha rebut la beca “Educar Menjant” de la Fundació Jaume Casademont per tal de portar-lo a terme el curs vinent per part dels alumnes que enguany han cursat 3r de conveni.

També cal dir, que l'organització estructural i metodològica del nostre “Projecte Aprenent” ha estat reconeguda amb l'accèsit en el X Premi d'Experiències Educatives Josep Pallach (Ajuntament de Figueres), com a finalista autonòmic per la FAD, i felicitada en la Trobada d'Entitats i Projectes Educatius, organitzada per la Fundació Espavila i celebrada a Barcelona, on alguns representants dels alumnes participants van poder explicar de primera mà la seva experiència.

També han participat alumnes de 3r d'ESO que han realitzat la seva estada formativa a les empreses: Perruqueria Duende, Forn Cusí, Escola Els Grecs, Escola Narcís Monturiol, Residència Nova Vida, Rosersa, El CAR Jove Esperem poder continuar treballant en aquesta i Restaurant El Galpón. línia, que valorem molt positiva per tothom, i desitgem que les noves lleis d'Ensenyament, la Però, si alguna cosa s'ha d'anar destacant del manca de professorat o les dificultats de coordiProjecte, també, és la seva innovació pedagò- nació entre Administracions no trenquin una feina gica a l'aula. L'aplicació de metodologies motiva- que realitzem amb esforç i molta il·lusió. dores a les hores lectives a l'institut, basades en el treball cooperatiu, l'aprenentatge-servei ha Anna M. González donat també molts reconeixements fora de les Orientadora Educativa i parets del centre i el municipi, i alguns premis Tutora del Projecte “Aprenent”

C

I

Informacions 5

EL PROJECTE "TITELLES" REP NOVAMENT UN IMPORTANT IMPULS Els alumnes del Projecte "Aprenent" (conveni de 3r d'ESO) tindran el repte, el curs vinent, de tornar a realitzar el Projecte "Titelles", aquesta vegada amb l'objectiu de millorar els hàbits alimentaris dels nens i les nenes de P-3 i P-4 de les escoles del municipi, a través de la faula i la imaginació d'unes titelles que animaran els més petits a fer un tasteig de fruites, verdures i hortalisses.

Aquest nou objectiu comptarà amb el recolzament de la setena edició de les Beques Jaume Casademont, un projecte conjunt de la Fundació Jaume Casademont, l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i Dipsalut. El dimarts 10 de juny, Anna M. González i Jordi Cruset van ser els encarregats d'anar a recollir de mans d'en Marc Gasol, padrí de l'acte d'entrega, el guardó de becats. D'entre més de cent projectes presentats, el "VITAMINA'T o Titelles 3.0" dissenyat pels professors del Departament de Diversitat del Cap Norfeu, va ser un dels escollits pel Jurat dins la categoria d'Educar Menjant. Podeu trobar més informació a: http://www.<wbr/>fundaciojaumecasademont.cat/<wbr />publicacions.php?idm=1&<br>subpagina=&not=151

6 Informacions

I

E

ELS TALLERS D’ESTUDI ASSISTIT (TEA): UN SERVEI CONSOLIDAT I SOSTENIBLE. Un curs més, el nostre centre ha tornat a organitzar els Tallers d’Estudi Assistit (TEA) amb l’ajuda de l’AMPA i les aportacions de les famílies, que enguany han tornat a pagar 15 €/mes per alumne/a participant. Aquest curs, al voltant d’una quarantena d’alumnes de tot l’ESO han estat assistint les tardes del dimarts i dijous, de 16.30h a 18.00h, des del mes de desembre per a fer deures, consultar dubtes, repassar i estudiar amb l’ajuda de quatre alumnes de 2n de Batxillerat.

Ha tornat a augmentar significativament el nombre de participants en relació a l’edició anterior i això ens ha obert la porta a poder contractar més alumnes de 2n de Batxillerat com a monitors. S’ha mantingut el sistema de seguiment de l’aprofitament que fa l’alumne en el taller a través de la redacció d’informes mensuals per part dels monitors i la transmissió d’aquesta informació als tutors/es.

De cara al curs vinent es pretén tornar a organitzar l’activitat extraescolar, amb la voluntat de potenciar la qualitat de l’atenció als alumnes del taller, mitjançant la participació del professorat i millorant la transmissió d’ informes de seguiment a les famílies. Això sí, no ens agradaria perdre l’objectiu inicial: proposar una oferta laboral, compatible amb els seus estudis, a alumnes de 2n de Batxillerat amb el perfil adequat; i respondre a la necessitat de suport acadèmic i acompanyament en l’estudi per part de l’alumnat d’ESO del nostre centre.

Anna M. González Orientadora Educativa a l'INS Cap Norfeu

C

S

Sortides 7

A ESPOLLA AMB ELS ALUMNES DE PRIMER D’ESO Dijous a la nit, 10 d’octubre, vigília de l’excur- El professor de ciències socials els fa una curta, sió, comença a bufar la tramuntana i cau la tem- però entenedora, explicació sobre el dolmen. Ens peratura. Primer pensament: -“què farem demà?” fem la tradicional foto de grup i continuem l’excursió cap el menhir de la Murtra. No sabem què Divendres 11 d’octubre, Roses, 8 del matí. En- s’havien imaginat els alumnes però en arribar allà nuvolat, vent fresquet. Decidim anar d’excursió, els comentaris van ser de… ”- Oh, jo em pensava els alumnes han vingut decidits! Cap a les 9 arri- que seria més gran! “ o “-Me l’imaginava molt bem a Espolla. Comencem a enfilar el camí de més alt!”. Us hem de dir que aquest menhir mela Gutina, amunt, amunt. Uns quants alumnes sura 3,25 m. d’alt x 1,30 d’amplada x 0,43 m de sempre al davant de la professora guia. Supo- profunditat. No sabem si l’Obèlix l’hagués pogut sem que tenen pressa per arribar al dolmen de carregar a l’esquena tot i haver begut una bona la Gutina. poció.

10:10 arribada al Arribem al camp monument. Aquí de futbol i només esmorzem. Ja en de tenir una pilota tenim uns quants als peus ja tenim la enfilats a la roca meitat de l’alumnat més alta, uns altres entretingut. Ens redarrere unes laxem una mitja mates, no sabem si hora i comença la buscant un lavabo novetat d’enguany: a la natura. Uns una mini gimcana quants indecisos pel poble. Els guaque troben el panyadors, de 1r B, ratge “massa petit” fan les fotos encoper seure. Comanades en un mença a ennegrirtemps rècord de 22 se el cel, cauen les minuts, penseu primeres gotetes, que d’altres han tribaixa la temperagat gairebé una tura. Els alumnes hora. Els cinc afortunats es mengen un gelat de es comencen a queixar; més preocupats estem premi, amb una mica de pressa, per cert, ja que els professors: “-Què farem amb 100 nois i noies l’autobús ja està en marxa. a 2 km del poble si comença a ploure amb més insistència?” De vegades la natura és compren- Resumint: un bon matí! siva, creiem que ens veu molt preocupats. De dalt del cim del Castellà s’entreveu una clariana i un humil raig de sol busca el seu espai. “-Estem salvats!”, pensem tots.

8 Sortides

S

E

SORTIDA A SANT PERE DE RODES Divendres 25 d’octubre. Els alummnes de 4t van fer una sortida a Sant Pere de Rodes. El monestir Benedictí s’erigeix sobre els darrers contraforts dels Pirineus, al vessant est de la muntanya de Verdera i mira cap al mar. Hi vam accedir des de el poble de Vilajuïga fent a peu l’anomenada ruta dels dòlmens.

Com totes les caminades de la Serra de R o d e s , aquesta uneix esport i cultura megalítica enmig d’un paisatge de gran bellesa. A més a

més, cal afegir la descoberta del monestir, imponent, al vessant de la muntanya que ens va transportar al temps medieval. La guia del monestir ens va explicar de manera molt amena molts dels seus secrets i la seva evolució en el temps. Fins i tot, els més agosarats, van pujar al Castell Medieval de Sant Salvador, que ofereix un mirador excepcional vers la badia i la plana de l’Empordà.

SETMANA DE LA CIÈNCIA El dimecres 20 de novembre, amb motiu de la 18a Setmana de la Ciència, onze alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de Química de l'Institut Cap Norfeu van assistir a una conferència al SEAE de Figueres a càrrec de Marcel Swart, professor de Recerca ICREA, que portava per títol I'm a Chemist...(Sóc químic). Aquesta va ser una proposta del Departament d'Ensenyam e n t conjuntament amb la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca (FICSR), amb l'objectiu de despertar i potenciar l'interès dels més joves

vers la ciència i la tecnologia.

L'objectiu de la conferència era mostrar la importància de la química a la vida i donar a conèixer com es poden predir les reaccions químiques amb la química teòrica a partir de la tècnica de la química computacional (simulació de molècules amb ordinador). El resultat va ser enriquidor, ja que en finalitzar la conferència els alumnes van poder preguntar les seves curiositats i interessos...

S

C

Sortides 9

SORTIDA AL MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA El matí gèlid de l’11 de desembre una part dels alumnes de l’optativa de cinema van agafar les càmeres i, a la manera dels primers cineastes, van documentar diferents espais i moments de Girona. Havien de triar un lloc, deixar la càmera plantada, pitjar el botó de gravació i així recollir un instant de la vida de la ciutat, esperant que en aquells segons passés alguna cosa que fes significatiu aquell pla. Mentrestant, un altre grup d’alumnes es tancava en una sala del museu, objectiu: fer cinema de ficció. En tres hores es van dividir les tasques, com un veritable equip cinematogràfic i van escriure un guió. Després, calia preparar els intèrprets, els escenaris, el vestuari i, a gravar! Podeu veure aquest petit curtmetratge a continuació i el documental dels primers cineastes anant a l’enllaç: http://youtu.be/3Z3pF4Ddp6A

PRÀCTIQUES DE QUÍMICA A LA UDG

El 20 de gener, els alumnes 1r i 2n de Batxillerat de la modalitat de Química van assistir a l'activitat: Pràctiques a grups-classe a la Universitat de Girona. La primera activitat consistia en fer valoracions per tal d'analitzar la duresa de diferents mostres d'aigua que, els mateixos alumnes havien portat de casa seva, i la segona, es tractava d’identificar els components d'un medicament mitjançant la tècnica de la cromatografia.

El que es pretenia amb aquesta activitat era apropar la Química als alumnes fent que fossin ells mateixos els investigadors, que puguessin ser capaços d'analitzar els seus propis resultats i poder treure'n conclusions. La jornada va acabar amb una visita guiada als laboratoris de recerca del Departament de Química. Els alumnes van sortir molt satisfets de la sortida, on l'humor i la imaginació van protagonitzar la jornada.

10 Sortides

S

E

VISITA ALS JUTJATS I A L’OFICINA DE TREBALL DE FIGUERES al jutjat per poder llegir-les i explicar-les als estudiants.

També varen visitar l’Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya, en la qual se’ls va explicar, entre d’altres, quins passos han de seguir per poders’hi inscriure i quins cursos de formació existeixen.

Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa, de l’INS Cap Norfeu, van visitar el 3 de febrer els Jutjats de Figueres (despatxos, sales, arxiu, etc.) i van assistir a dos judicis.

Passat poc més d’un mes van sortir les sentències i una de les professores acompanyants es va desplaçar

EL CAP NORFEU A TV3 El dimarts 4 de març, els alumnes de l' optativa de cinema de 3r, en companyia dels professors de la m a t è r i a Jordi Cruset i Imma Rodríguez, van anar d'excursió a Sant Joan Despí, a visitar l’edifici de TV3.

L'objectiu era veure a la pràctica tots els coneixements prèviament treballats a

classe. Allà hi van poder veure com els professionals edit a v e n , gravaven i treballaven tècniques com la del chroma key.

Inclús van visitar el nou plató del telenotícies, uns dels més moderns i avançats d' Europa.

S

C

Sortides 11

MUSICAL" BOIG PER TU" El 6 de febrer, els alumnes de 3r d'ESO de l'INS Cap Norfeu ens vam dirigir al Teatre Barts de Barcelona per assistir com a espectadors al musical "Boig per tu".

L'argument que segueix aquest musical és el d'un grup de joves que es troben just acabat el curs escolar i, encaren un estiu en el qual les circumstàncies els posaran enfront d'un nou món: el pas a una certa maduresa sentimental que els marcarà el futur més proper. Amb l'excusa d'organitzar una festa d'aniversari, el grup d'amics es troben, xerren, discuteixen, riuen i, sobretot, aprofiten per cantar les seves pors i alegries, els seus desitjos i, en el fons, el seu temor a avançar cap a la maduresa.

Desenganys amorosos, reafirmació de l'amistat i el retrat d'una joventut que poques vegades és representada en teatre o cinema: una joventut sana i positiva, allunyada de les drogues, que estudia, que utilitza el sentit de l'humor com a antídot de la malenconia i la tristesa.

Tot i ser una obra amb alts i baixos , cal destacar que els personatges que apareixen a escena són diferents dels que estem acostumats a veure: no apareixen personatges estereotipats, tots pre-

senten diverses emocions i sentiments.

L'obra no compta amb una gran escenografia, ni amb grans ballarins, ni les veus dels actors són magnífiques, però és tot un plaer poder reviure algunes de les cançons de Sau. El segon acte de l'espectacle comença amb més força que el primer i hi trobem bromes bastant bones i cançons que posen la pell de gallina com l'esperada i mítica cançó ”Boig per tu” i l'homenatge final, que fan al grup musical Sau amb la projecció d'imatges dels concerts de Pep Sala i Carles Sabater.

L'espectacle, tot i ser llarg, compta amb un bon argument i ve acompanyat de molt d'humor.

Per tant, animo a tots els que us hagueu commugut amb les veus del grup Sau, a gaudir d'aquest espectacle musical que es presenta en el Teatre Barts de Barcelona per reviure grans moments amb les seves cançons.

Isaac Expósito 3r d’ESO-D

12 Sortides

S

E

DES DE LONDRES ... QUART D'ESO El mes de març, 54 alumnes de 4t d'ESO del Cap Norfeu van fer el seu viatge de fi d'etapa i el destí triat va ser Londres. Van ser cinc dies ben amortitzats on van poder fer i visitar una mica de tot. Tot el conjunt del Big Ben, un creuer pel riu Tàmesi, la Torre de Londres, pujar al London Eye, visita guiada pel Shakespeare's Globe Theatre, la Catedral de Sant Paul... Van poder veure el canvi de guàrdia al Buckingham Palace, gaudir de les meravelles del British Museum i la National Gallery, experimentar al Museu de la Ciència

i sorprendre's al Museu d'Història Natural, remenar a les paradetes de Portobello, xafardejar a Harrods i comprar a Oxford Street. També fer-se fotos amb els famosos del Madame Tussauds, amb els esquirols del Hyde Park i amb els taxis, cabines telefòniques... Gaudir amb la varietat cultural d'aquesta capital i experimentar amb el menjar típic anglès, a més d'estar amb els amics.

No és d'estranyar que ni alumnes ni professors volguessin tornar.

S

C

Sortides 13

VISITA A MIQUEL I ALIMENTACIÓ GRUP SA I A L’OFICINA DE LA SEGURETAT SOCIAL El 19 de març, els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa i els alumnes de primer de Batxillerat de l’INS Cap Norfeu vàrem visitar l’empresa MIQUEL I ALIMENTACIÓ GRUP SA; en concret, ens vàrem desplaçar a la seu de Vilamalla, una plataforma de 42.000 m2 .

cial de Figueres, on ens varen fer una petita introducció del que és la Seguretat Social. Posteriorment, en grups de cinc, els alumnes várem prendre un número i vàrem passar a una taula d'atenció per tal de veure una vida laboral, donarse d'alta d'autònoms, iniciar una empresa i donar d'alta els treballadors, i vàrem poder plantejar di-

El director financer de l’empresa, el Sr. Joaquim Malé, ens va explicar el funcionament del departament d’administració i finances de l’empresa i la Sra. Xantal Puignou, el departament d’importació i exportació. Al finalitzar les xerrades, ens varen obsequiar amb un llibre i un refrigeri.

També vàrem visitar l’oficina de la Seguretat So-

ferents preguntes als funcionaris.

Tot el personal de l’Administració va quedar plenament satisfet amb la nostra visita. I ens varen comentar que era la primera vegada que un institut anava a visitar-los.

14 Sortides

S

E

EXCURSIÓ A LA GIRONA MEDIEVAL Durant el mes de març, com cada any, els alumnes de 2n d’ESO vam visitar el casc antic de Girona. L’objectiu d’aquesta excursió va ser veure, tocar, sentir…, allò que a classe de socials s’explicà i s’estudià durant les setmanes prèvies.

Ens vam impregnar de l’època medieval, del seu art, de l’ estructura urbana de les seves ciutats, de les muralles que protegien i empresonaven els ciutadans, i d’històries concretes de les dones i homes jueus que van habitar alguns d’aquests carrers. Al Museu d’Art vam observar escultures i pintures romàniques i gòtiques, vam apreciar en elles les diferències estilístiques i les particularitats d’algunes obres. Després vam caminar per carrers, que ens portaren davant d’edificis monumentals i d’estrets i costeruts carrerons del call, on va ser realment fàcil imaginar les vides dels jueus gironins. Vam finalitzar l’excursió amunt, contemplant la ciutat medieval i la moderna des de dalt de les muralles. Hem dit finalitzar? No, quedava el millor, passejar per la Rambla amb un gelat a les mans en el que s’ha convertit en un ritual de benvinguda a la primavera.

VISITES A LA BIBLIOTECA Com ja sabeu, en els darrers anys, el nostre Institut visita la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses, durant el curs escolar amb els grups de 1r i 4t d’ESO. Des del mes de març fins al mes de maig d’enguany s’ha dedicat una sessió de dues hores d’activitat per a cada grup classe, per tal de conèixer el seu funcionament a partir de les explicacions i la

tutorització de la Pilar Cortés, la directora de la biblioteca. Tots els grups, tant de 1r com de 4t, que hi van assistir van realitzar in situ una petita pràctica de recerca a través del catàleg del fons bibliotecari. Alguns alumnes van aprofitar l’ocasió per a demanar una sol·licitud i fer-se el carnet.

S

C

Sortides

15

EL CAP NORFEU REALITZA LA RUTA DE L'EXILI El dimarts 13 de maig, els alumnes de 4t d'ESO van visitar el Memorial Walter Benjamin a Portbou, la tomba d'Antonio Machado a Cotlliure i el Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera, completant així la ja tradicional "ruta de l'exili".

Aquesta sortida, organit-

zada conjuntament pels departaments de Ciències Socials i Llengua i Literatura Catalana i Castellana, és molt recomanable per a il·lustrar les explicacions d'història i literatura que han treballat a l'aula.

TALLER “ECOSISTEMES D’AIGUA DOLÇA” A LA BASSA DE PONAC Els dies 15 i 16 de maig els alumnes de 1r d’ESO van fer una sortida a la bassa de Ponac (Roses) per fer un estudi dels ecosistemes d’aigua dolça que hi podem trobar: la bassa i una petita riera.

Van observar i reconèixer diversos animals que hi habiten. Entre d’altres, van identificar moltíssims gripaus juvenils que quan siguin prou grans marxaran i només tornaran per reproduir-se. Van veure serps d’aigua i, a la bassa, també van trobar un parell de tortugues de rierol, que estan en perill d’extinció. Una de les tortugues que van trobar era d’una espècie invasora i els guies se la van endur cap al centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera.

Va ser una forma de redescobrir i donar valor a aquest espai natural que tenim tan a prop i alhora ens era tan desconegut.

16 Sortides

S

E

SORTIDA AL SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA El divendres, dia 16 de maig, els alumnes de 2n d’ESO van anar a visitar el Saló del Còmic de Barcelona –Ficòmic-.

Els alumnes van tafanejar pels stands de les grans editorials Panini, Marvel, DC, Norma, on es van trobar personatges com Iron Man, Darth Vader, Mortadelo o Son Goku.

També van poder gaudir d’exposicions de dos dels més grans superherois de tots els temps: Bat-man i Lobezno (Wolverine).

L’home ratpenat celebrava el seu 75è aniversari defensant la ciutat de Gotham de les bromes del Jocker, de les trampes de Dos Caras o de l’enginy del Pingüí; mentre el mutant dels X-men, Logan -Lobezno-, feia 40 anys des que vam veure per primer cop les seves urpes d’adamantium en un combat contra Hulk.

A més d’alguns còmics i un bon record, els alumnes van tornar cap a casa carregats de pòsters, samarretes, enganxines o merchandising divers. I amb els mòbils plens de fotografies junt a Aquest any el saló estava dedicat al còmic de aquells entranyables visitants del còmic que hi gènere bèl·lic. És per això que tot un pavelló era van disfressats (freak power!). ple de dibuixos originals de còmics clàssics d’a- Això sí, no vàrem pujar a l’autocar de tornada questa temàtica, com Capità Amèrica, o Sgt. sense haver comptat els esgraons que hi ha des Rock, de vehicles militars de la 2a Guerra Mun- de Plaça Espanya fins el Mnac. dial, de la Guerra de Successió o de la Guerra Com diria el president de torn dels Avengers, Civil Espanyola, envoltats de figurants vestits abans d’atacar: Cap Norfeus, reuniu-vos!!! amb els uniformes de l’època.

EL CAP NORFEU ENTRA A LES ESCOLES: PROJECTE D'ANIMACIÓ A LA LECTURA Per segon any consecutiu, i després de l'èxit del curs passat, es va tornar a organitzar el projecte d'animació a la lectura, un pla col·laboratiu entre l'institut i les escoles de Roses, Pau, Palau, Garriguella i Vilajuïga, amb el suport del Servei educatiu de l'Alt Empordà que va ser qui va coordinar l'activitat.

Els alumnes de 3r i 4t d'ESO que ho van desitjar van poder anar, en parella, a la seva escola de procedència o una altra per a llegir en veu alta textos diversos als alumnes de Cicle Mitjà o Cicle Superior de primària. L’oportunitat de fer de professors per un dia i intercanviar impressions amb els més petits va resultar, sens dubte, una gran experiència.

S

C

Sortides 17

VISITA A LA BORSA DE BARCELONA El dijous 22 de maig, els alumnes de Cicle Formatiu de Grau Mitjà, de Grau Superior i de primer de Batxillerat del nostre centre vàrem visitar l'edifici de la Borsa de Barcelona, situat al bell mig del Passeig de Gràcia, en ple centre de la ciutat.

Allà vàrem coincidir amb un altre grup d'un Institut del barri del Clot. La Carolina, responsable de comunicació de la Borsa ens va guiar durant tota la visita que vàrem fer de forma conjunta. Les instal·lacions de la Borsa van impressionar força a l'alumnat amb la ingent quantitat de pantalles, visors, ordinadors i panells informatius que canvien de dades constantment seguint el pols de l'activitat financera.

La Carolina ens va explicar detalladament tota la informació que apareixia en aquestes pantalles, com influenciaven les notícies en les cotitzacions de les accions, com es lligaven les

operacions entre els compradors i venedors, quin era el procediment per invertir i quins agents intervenien en aquest procés.

També vàrem poder veure com treballaven els brokers de les diferents agències de serveis d'inversió i copsar el nerviosisme que es produeix amb els canvis de tendència en directe.

Els alumnes li vàrem poder plantejar dubtes i preguntes que ella va contestar amablement, fins i tot oferint-se per assessorar-nos en treballs posteriors que els nostres professors ens poguessin encarregar.

Els alumnes vàrem quedar molt satisfets amb l'experiència, que a més ens va permetre gaudir d'una estona lliure per a fer una volta per la ciutat abans de tornar cap a Roses, qui sap si amb l'aparició d'alguna nova vocació d'inversor.

18 Sortides

S

E

VISITA A CARCASSONNE El dimarts 27 de maig, els alumnes de francès dels cursos 1r, 2n i 3r d’ESO van fer una excursió a la ciutat fortificada de Carcassonne. Allà van poder conèixer el doble perímetre amurallat, el castell, la Basílica de Saint Nazaire i recórrer l’en-

tramat de carrerons medievals. Els alumnes també van poder posar en pràctica els seus coneixements de la llengua francesa realitzant una gimcana amb l’ajut dels ciutadans i turistes de la cité medieval.

JORNADES D’ATLETISME A FIGUERES 2n I 3r D’ESO El 12 i 13 de juny, el Departament d’Educació gaudir de l’ajuda i l’experiència d’algunes atletes Física va organitzar pels alumnes de 2n i 3r del Club Atletisme Costa Brava. Des d’aquí, els d’ESO unes jornades d’atletisme a les pistes voldríem agrair sincerament la seva participació.

Albert Gurt de Figueres, amb la finalitat de conèixer les diferents disciplines d’aquest esport.

La sortida es va dividir en dos blocs. En la primera part de la jornada, els alumnes van fer un recorregut per un circuit que consistia en la pràctica de vuit proves diferents: carreres amb tanques, llançament de pes, llançament de javelina, salt d’alçada, sortides de velocitat, llançament de disc, salt de llargada i triple salt. En el segon bloc, van poder inscriure’s a una de les proves atlètiques i realitzar una competició interescolar.

El centre va poder disposar de les pistes d’atletisme i de tot el material gràcies a la col.laboració d’un membre de la junta del Club Atletisme Costa Brava i professor del nostre institut, Carles Gardella. Així mateix, els alumnes van poder

S

C

Sortides

19

COLÒNIES DE 1r D’ ESO A BANYOLES El dimecres 18 de juny, vam deixar la pluja de Roses enrere i ens en vam anar a Banyoles, a la casa El Vilà, on ens esperava molt bon dia i una colla de monitors molt entusiastes, nosaltres encara estàvem mig adormits i en Pepet ens va rebre amb molta energia. La casa disposava de pista de futbol, bàsquet, piscina... i molt aviat vam tenir una part del grup engrescat amb la pilota i una altra part canviant-se com podia perquè encara no teníem habitacions, però res va impedir posar-se en remull a la piscina!

Llamps, trons i un bon xàfec! Canvi de plans doncs, vam fer una guerra de cançons que, és clar, no va ajudar a parar la tempesta... Quan els professors van dir que era hora d'anar a dormir, evidentment tothom hi va estar d'acord..., aquesta part no cal explicar-la!

L'endemà, morts de son, vam continuar coneguent l'entorn del poble, gaudint de la piscina, de l'Olimpíada que van organitzar els monitors... Llavors sí que semblava que havíem d'estar tots cansats! Però no va ser així, quedava molta gueA la tarda vam començar les excursions per co- rra, molta il·lusió i moltes ganes d'empolainar-nos nèixer l'entorn, l'estany que era el principal signe i saltar a la pista de ball, la nit més esperada per d'identitat de la ciutat, l'estanyol i les místiques una part del grup, la nit estrella, la nit de la disestunes. Semblaria que tothom havia d'estar molt coteca. cansat, però encara havíem reservat energia pel I quan els professors van dir que era hora d'anar joc de nit...i quan, finalment es va fer fosc i estava a dormir, aquesta vegada ja no quedaven ni fora punt de començar..., BRUUUUMMMMM!!!! ces de contestar!

20 Sortides

S

E

COLÒNIES DE 2n D’ESO Van ser tres dies de convivència amb l’objectiu d’aconseguir conèixer el nostre entorn més proper.

El dies 16, 17 i 18 de juny, els alumnes de 2n d’ESO van anar a la casa de colònies Illes Medes, a l’Estartit.

L’empresa Medaqua va ser l’organitzadora de les activitats. Tot i les inclemències metereològiques, els alumnes van poder gaudir d’activitats i esports aquàtics com el caiac de mar (caiacs de dues places), snorkeling (nedar i submergir-se amb tub i ulleres de busseig), vela (navegar amb la nova embarcació Fillao de 9m d’eslora) i Aventura Robinson (sortida amb vaixell fins a una cala “perduda” dels Penyasegats del Montgrí).

ESQUIADA DE 3r D’ESO dies. La segona nit varen tenir ocasió de passar una estada meravellosa a Caldea per relaxar-s'hi com mai.

Com ja és habitual, aquest any els alumnes de 3r d'ESO han repetit la sortida d'Esquiada a Andorra, tot coincidint amb una climatologia perfecta, la qual cosa ha permès que hagin gaudit de l'esport de neu sota un sol radiant tots tres

C

C

Concursos 21

DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES: PRIMER PREMI L’1 de febrer es va celebrar el Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques a l'Alt Empordà, a Figueres. La jornada va estar coordinada per Jaume Aguadé, catedràtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va comptar amb la presència d'un centenar d'alumnes de primer i segon de Batxillerat de 18 centres de Secundària.

Un grup d'alumnes del nostre Institut van participar en aquesta tercera edició, assistint a una xerrada i a un concurs d'entre tres grans temàtiques: "Construccions geomètriques amb regle i compàs" a càrrec del professor Agustí Reventós de la UAB, ”L'art de xifrar missatges: La criptografia, un duel d'enginy” a càrrec de la professora Rosa Camps de la UAB i ”El transport marítim de mercaderies i els problemes de

Fermi” a càrrec del professor Lluís Albarracín de la UAB. En aquesta edició els guanyadors han estat Lena Hilfiker Tomas i Nicetu Tibau Vidal, de l'INS Cap Norfeu de Roses, en el taller de Construccions Geomètriques amb Regle i Compàs; Pol Muñoz Pastor i Pau Batlle Franch, de l'INS Jaume Vicens Vives de Girona en el taller de l'Art de Xifrar Missatges; i Judith Bellido Orta i Lluís Sabater Rojas de l'INS Llançà, en el taller de Transport Marítim de Mercaderies.

ENHORABONA ALS GUANYDORS: LENA i NICETU !

22 Concursos

C

E

XXV OLIMPÍADA INTERNACIONAL DE FÍSICA 2014 El divendres 7 de febrer es van celebrar a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona les proves de la Fase Catalana de la 25a Olimpíada Internacional de Física per a seleccionar els alumnes de Batxillerat que representaran les universitats de Catalunya en la fase estatal organitzada per la Real Sociedad Española de Física. L’organització de la Fase Local va ser a càrrec de la Societat Catalana de Física. La prova va constar de quatre problemes i algunes qüestions relacionades amb la cinemàtica, dinàmica del punt, treball i energia, corrent continu, ones i camp gravitatori, i es va prolongar durant tres hores. En Nicetu Tibau Vidal, alumne de 2n de Batxillerat del nostre centre, també guardonat amb el primer premi en un concurs sobre competència matemàtica, hi va participar i va ser seleccionat entre els 21 alumnes que van passar a la fase estatal, que va tenir lloc a A Corunya el 6 d’abril. Els seleccionats van recollir els premis el divendres 7 de març a les 16.30 a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, els quals consistien en un viatge per a participar a la fase estatal de la Olimpíada amb estança pagada per a quatre dies, una samarreta de la Societat Catalana de Física, un diploma acreditatiu i un llibre de Física general, el Tipler, en dos volums. A més, la UB els va convidar a participar en unes classes pràctiques el divendres 28 de març.

Des de l'institut Cap Norfeu es vol felicitar en Nicetu Tibau per participar en la fase espanyola realitzada a A Coruña, per l'èxit assolit: la primera posició del grup de les medalles de bronze. Enhorabona, Nicetu!!

La delegació catalana va aconseguir tres medalles d'or, cinc medalles de plata, set medalles de bronze i quatre mencions d'honor. Un total de dinou premis sobre els vint-i-un participants catalans, que competien amb més de 120 participants de tota Espanya. Aquest resultat va ser una demostració de la qualitat de la delegació catalana. En la següent adreça hi ha la informació i un enllaç al vídeo de la jornada: http://scfis.iec.cat/<wbr />olimpiada/

C

C

Concursos 23

EL CAP NORFEU REP UN DELS PREMIS JOSEP PALLACH

El dissabte 15 de febrer, els professors Anna González, Imma Rodríguez, Sònia Ruiz i Jordi Cruset van recollir a Figueres un dels dos premis principals que atorgava enguany la Fundació Josep Pallach dins del X Premi d’Experiències Educatives Josep Pallach, amb el "Projecte

Aprenent: aprenent dins i fora de l'institut", adreçat a alumnat de 2n cicle de l'ESO amb diversificació curricular.

L'acte el va presidir l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip; el director adjunt dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, Josep Fernández; el regidor d'Educació, Josep Ma Godoy; i, finalment, el president de la Fundació Josep Pallach, Josep Maria Soler.

També hi van assistir al lliurament la vídua Pallach, Teresa Jové, i la filla del pedagog i polític, Antònia Pallach.

Podeu veure un resum de l'acte a l'enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?<wbr/>v=Ys3H w8AFJjc&feature=youtu.be

L’INSTITUT CAP NORFEU REPRESENTAT AL CONCURS DE LA COCA-COLA

El mes d’abril d’enguany, una representació dels alumnes de segon d’ESO, seleccionats pels seus professors de Llengua Catalana i Castellana, varen participar al 54º Concurso de Jóvenes talentos de relato corto, de Coca-cola a la seu de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona. Aquests alumnes varen tenir la possibilitat d’escriure un relat breu, en català o en castellà, que va ser avaluat a nivell provincial i que podia arribar a concursar, juntament amb els millors relats, a nivell nacional.

L’experiència, com cada any, va ser molt positiva. Esperem que els nostres joves escriptors continuïn gaudint del plaer de crear les seves pròpies obres literàries en el futur.

24 Concursos

C

PREMI AMICS DE LA UNESCO El dissabte 24 de maig una representació de professors del nostre institut va viatjar fins a Tortosa, al castell de la Suda, per a recollir el 2n premi "Ciutadans i ciutadanes lliures i responsables", el concurs de bones pràctiques i accions per a construir un món millor, que donen els Amics de la Unesco de la mà del seu expresident, Federico Mayor Zaragoza.

El projecte "Aprenent amb els avis" del grup de 2n cicle de l'ESO, de Pla singular, en col·laboració amb el Casal del Pescador-Jubilats del mar de Roses, segueix donant els seus fruits. Felicitats a tots!

El primer premi va recaure en una escola de primària de La Chanca (Almeria). El professor Jordi Cruset ens va oferir les imatges de diferents moments de l'emotiva jornada.

CLAUDIU GURAU, 7è A LES OLIMPÍADES D'ECONOMIA

El dijous 29 de maig es va dur a terme la fase local de les Olimpíades d'Economia a la Universitat de Girona, un concurs acadèmic que té com a objectiu estimular i fomentar l'estudi de l'economia i de l'empresa entre els joves i aprofundir els lligams necessaris entre els estudis de secundària i els universitaris.

Enguany s'ha presentat un centenar d'aspirants de 21 instituts de la província i el representant del nostre Institut, Claudiu Gurau, de 2n Batxillerat B, que aquell dia anava acompanyat per la seva professora d'Economia de l'Empresa, Magda Tresserras, va quedar en 7è lloc. Felicitats, Claudiu!

E

C

C

Concursos

VI FÒRUM DE TREBALLS DE RECERCA El dissabte 31 de maig, els nostres alumnes de 2n de Batxillerat Claudiu Gurau i Nico Masset van presentar els seus treballs de recerca en el marc del VI Fòrum de Treballs de Recerca de l'Alt Empordà, que enguany s'ha dut a terme en el Centre Escolar Empordà de Roses.

Després de la conferència inaugural “Com obtenir el màxim rendiment del seu talent”, a càrrec de la consultora i coach professional Joana Frigolé, van començar les presentacions dels millors treballs de cada institut. Els dos escollits per a representar l'Institut Cap Norfeu van ser “Creació d'una aplicació per a dispositius mòbils” de Claudiu Gurau i “Despeses energètiques de centres escolars a l'Alt Empordà” de Nico Masset, tots dos sota el seguiment de la professora de Tecnologia Aurora Martín que va lloar en tot moment la feina feta pels dos joves.

MARISA CID, PREMI POPULAR DEL CONCURS DE NARRATIVA "FICCIONS"

Amb el text "Armin", Marisa Cid, de 4t d'ESO A, ha estat una de les guanyadores de la 6a edició del Premi "Ficcions: l'aventura de crear històries", organitzat per l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació de Catalunya (AMIC).

Un premi a la seva categoria, la del premi popular, com afirmava la seva professora Antònia Tubau, "té un valor afegit, ja que són els mateixos lectors els que l'escullen". Enhorabona, Marisa!!!

25

26 Concursos

C

E

PAU COLL TURRÀ, PREMIAT ALS I JOCS FLORALS DE CATALUNYA El dissabte 24 de maig, a la Sitja de Fornells de la Selva, es van lliurar els premis de la fase semifinal dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona dels I Jocs Florals de Catalunya.

El nostre alumne, Pau Coll, de 4t d’ESO C, va rebre l'accèssit en la categoria de segon cicle de la ESO, amb la redacció d’un text titulat "I si fos veritat?", que trobareu a continuació. A l'acte estava acompanyat per la seva família i la seva professora de català, Marta Planas.

Estem molt orgullosos d'haver arribat fins aquí en aquesta primera convocatòria. Enhorabona, Pau!

I SI FOS VERITAT? És la felicitat el poder o sentiment més fort de la natura. És la felicitat la capacitat de viure una vida alegre, viva, o tan sols sentir-te aferrat a ella.

No importa ni el temps, ni quan, ni on visquis. El que importa de veritat és el com: la manera de viure. I el millor secret per viure de la millor ma-

nera és la felicitat. Jo no sóc ni filòsofa, ni intel·lectual, ni tan sols tinc estudis. Només he procurat tenir una vida feliç i positiva. Senyors lectors, aquesta és la meva història.

Vaig néixer un dia clar i assolellat. El meu pare, el senyor Hidrogen em va ensenyar les lleis i normes més bàsiques d’aquesta vida. Era un home seriós i reservat, però tenia molt bon cor. Jo l’admirava. De gran, volia ser com ell. La meva mare es deia Oxigen. Era molt tendra. Em mimava i m’estimava com ningú hagi estimat mai. Vaig néixer a la part més alta de la superfície de l’oceà.

De seguida vaig fer moltes amigues. Recordo de la meva infantesa que va ser una època genial. Jugàvem amb els corrents d’aire, amb els ocells, amb els peixos...

De tant en tant unes illes de ferro, enormes, suraven a la deriva pel gran oceà. M’encantava veure-les passar.

El temps va anar passant i de cop els peixos van desaparèixer i aquelles illes van ser cada cop més petites. Al final vaig descobrir el gran misteri. Ja no érem al mar i aquest quedava als nostres peus i nosaltres pujàvem a poc a poc, tranquil·lament, cap al cel. Els aires càlids i suaus es van anar convertint en ràfegues gèlides i rasposes. Les illes surants es van convertir en grans illes voladores, també de ferro, i que feien molt soroll. Amb companyia de les meves amigues em sentia segura i tranquil·la i em desapareixien les preocupacions.

C

C Em vaig anar fent gran. Sense adonar-nos-en vam perdre el mar de vista. Aquell llit blavós tan extens va donar lloc a una catifa de colors grocs, marrons i verds. Pel camí vaig conèixer molta altra gent i també perdia moltes amigues. Això em posava trista! Va ser més tard que vaig comprendre el perquè alguna amiga de cop deia “fins després” i desapareixia en el més enllà. M’explicaven que ja m’arribaria el moment, però la veritat això no em preocupava. Havia vist algunes companyes que, en caure, es disfressaven de blanc i es deixaven anar com un avió de paper, tot planejant. N’hi havia d’altres que es despenjaven produint un joc de colors brillant i intens, i entre totes formaven un arc supergegant i viu de set colors. Totes se n’anaven d’una manera diferent. Però s’hi estava tan bé en aquell lloc que jo no en volia marxar.

Concursos

27

riu, que baixava al mig d’aquella vall. Estava a l’alçada de les muntanyes. Unes muntanyes blanques, poderoses i que marcaven el territori.

Tenia ganes d’anar a saludar les volves de neu, les meves germanes. Però tenia una cosa més important. Havia d’arribar al terra. Tenia ganes d’arribar-hi. Un gran avet, destacat sobre els altres, em va acollir. Cada branca m’abraçava i em frenava a poc a poc donant-me la benvinguda al terra. Al peu de l’arbre, unes falgueres em van acaronar tot el cos, mentre queia de fulla en fulla.

Finalment, em vaig desenganxar i l’últim salt em va portar al damunt d’una pedreta. Vaig quedarme allà quieta, estirada. S’havia acabat tot. El dia es va anar aixecant. Jo cada cop tenia més calor.

Estava sola, però no espantada. Ja havia vist tot el que volia veure. Només volia tornar a casa.

Sentia de fons l’aigua del riu que corria alegre pel Un dia, em vaig despertar de matinada. Encara seu cabal. Com fet expressament, un gran imera fosc. Vaig veure lluny, a l’horitzó, una llum im- puls d’aire em va fer rodolar cap al terra. Vaig mensa que sortia des del darrere d’una gran anar lliscant pel territori dels insectes. Formigues plana. Era el sol. Vaig sentir la veu tendra dels i marietes enfeinades anaven amunt i avall. Una meus pares que em deien ”Viu l’autèntica vida. formiga, simpàtica, em va impulsar cap al riu. EsDescobreix la felicitat.” En aquell moment em tava esgotada de l’esforç. Estava a punt de renvaig sentir plena del tot. Em semblava que m’e- dir-me quan alguna cosa em va agafar, em va vaporaria. Vaig sentir unes bombolletes dintre aixecar del terra i, d’un salt, em va tirar de caps meu que em pujaven fins al cap. Segur que es- al riu. Vaig mirar enrere. Una gran mol·lècula d’tava bullint. Vaig agafar un gran impuls i amb un hidrogen darrere meu em somreia. Era el meu gran crit d’alegria vaig saltar del núvol. Crec que pare!! Vaig sentir que deia: “ens tornarem a a les meves companyes els va agradar la idea veure, filla.” de marxar perquè em van acompanyar tot el Mentre baixava pel riu vaig començar a meditar. viatge fins a baix. Sentia l’adrenalina, la gravetat “Quin sentit té viure la vida si no aconsegueixes, de la terra em xuclava cap a la fi. No parava de almenys una vegada, la felicitat total? Amb el fer tombarelles i de jugar amb el vent. El sol meu poc temps de vida, vaig aconseguir el que m’il·luminava i, de l’energia que tenia a dins guar- molta gent no aconsegueix amb el seus llargs dada, vaig expulsar 7 rajos de llum cap a l’ho- anys. Ser completament feliç. Pel camí, vaig coritzó, com a símbol de felicitat. El terra s’anava nèixer un peix. Ens vam fer molt amics. Va ser a apropant a poc a poc. Als meus peus, una zona ell a qui li vaig poder explicar tota la meva històverda, il·luminada pel sol em mostrava els seus ria. detalls. Em van venir al cap, tots els records d’infantesa. El meu lloc de naixement, la meva aigua. Els peixos, la brisa càlida, els pares... Els pares... Potser encara els tornaria a trobar si hi Pau Coll anés. Vaig decidir que volia tornar a l’origen.

Queia a gran velocitat. Les companyes m’havien 4t d’ESO-C seguit; queien darrere meu. Als meus peus, un gran bosc, una gran vall freda em convidava a acostar-m’hi cada cop més. Vaig interpretar un

28 Concursos

C

PREMIS A L'EXCEL·LÈNCIA 2014 Com venim fent els darrers cursos, el Cap Norfeu ha premiat aquells alumnes que han destacat en diferents àmbits, ja sigui per tenir els millors expedients d'ESO (Arnau Pagès, Paula Llanet, Juanjo Murga i Marc Ayter), o de Batxillerat (Anicet Tibau), com per haver guanyat meritosos premis a nivell provincial o, fins i tot, de Catalunya (Marisa Cid i Pau Coll).

Per aquest motiu se'ls va convocar el dimecres 25 de juny a la biblioteca del centre on es trobava tot el claustre de professors i, sota un bany d'aplaudiments, van rebre un diploma acreditatiu i uns presents de la mà del Director, Agustí Brunyol, que els va desitjar més èxits pel futur.

PREMIATS AL CONCURS X(P)ERIMENTA La professora Laura Carbó, que impartia l'alter- el Amrani): nativa de Biologia de 1r d'ESO, va animar els https://www.youtube.com/watch?v=NJK8Ih0j80&feature=youtu.be alumnes a participar en el concurs de vídeos d'experiments X(p)erimenta, de Recerca en Acció. Es van presentar més de 180 vídeos de Moltes felicitats a tots els guardonats! tot Catalunya. Finalment, vam tenir el veredicte el dijous 26 de juny al Campus de Castelldefels de la UPC, i dos dels nostres vídeos van ser guardonats amb una menció cada un!

Els vídeos amb menció van ser: - L'evapotranspiració de les plantes: Maude Béchamp i Abril Martínez (càmera:Radostín Enchev): https://www.youtube.com/watch?v=dlwmp2Rm6 3A&feature=youtu.be - La pell de l'aigua: Marina Sala, Marina Lizán i Laia Lloveras (càmeres: Mohamed el Amrani i Carlos Rodríguez, muntatge del vídeo: Mohamed

E

C

C

Concursos 29

VIII EDICIÓ PREMIS TREBALLS DE RECERCA AJUNTAMENT DE ROSES Enguany s'ha celebrat la vuitena edició dels Premis de Treball de Recerca organitzats des de l'Ajuntament de Roses. Les bases del concurs preveuen que els tres centres de secundària de la Vila presentin els dos millors treballs de recerca realitzats pels seus alumnes.

El Treball de Recerca consisteix en un projecte individual que els alumnes de 2n de Batxillerat realitzen, coincidint amb la cloenda del seus estudis postobligatoris, posant en pràctica tots els coneixements adquirits durant la Secundària i el Batxillerat.

En l'edició d'enguany van participar dos alumnes del nostre centre, Nicolàs Masset i David Ibáñez, els quals van centrar els seus treballs en l'optimització dels recursos energètics dels centres educatius i l'estudi ornitològic de l'estany de Vilaüt i rodalies, res-

pectivament.

L'acte de lliurament de premis es va dur a terme en el Teatre Municipal de Roses, on tots els alumnes de primer de Batxillerat dels tres centres de secundària, juntament amb els membres del jurat, autoritats municipals i el Director Territorial d'Educació han pogut presenciar l'exposició oral de tots els participants.

Finalment, el guanyador va ser DAVID IBÁÑEZ, alumne de 2n de Batxillerat del nostre centre al qual felicitem molt sincerament per l'excel·lent treball que va dur a terme mostrant el seu entusiasme i dedicació a l'entorn del món ornitològic.

ENHORABONA, DAVID !!

30 Entrevista

E

E

ENTREVISTA A ANA ALDAMA Se’n ha anat una veu de les aules. Una veu experta, carismàtica. Una veu entregada a la seva feina. En l’àmbit de la llengua i la literatura, el seu terreny, aquesta figura retòrica es coneix com a metonímia, o bé sinècdoque, motiu pel qual no deixa de ser un fet objectiu, trist i festiu alhora.

El 17 de gener, escortada pels seus alumnes de Batxillerat, l’Ana Aldama va deixar enrere gairebé vint anys de serveis docents al nostre institut. Al pati dels tells, un lloc emblemàtic, rebia un emotiu homenatge de tota la comunitat educativa del centre. D’aquesta manera consumava un trajecte realment meritori: dues dècades que suposen, sumades a un llarg recorregut per altres centres, tota una vida dedicada a l’ensenyament.

Li ha arribat el moment, la gran fita: una jubilació guanyada a pols, paraula a paraula. Ara li toca gaudir del temps lliure. Se’n va una veu de les aules. El seu ressò, però, trigarà molt a extingirse.

Por un concurso oposición.

5.- ¿Recuerdas algún curso que fuera especialmente difícil para ti?

Más que un curso, algún grupo un poco complicado. Pero la verdad es que después hasta lo recuerdas con cariño.

6.- ¿Siempre te has llevado bien con los compañeros de trabajo?

La verdad es que sí, especialmente con mis compañeros de Departamento.

7.- ¿Cuál es el mejor recuerdo que conservas de este instituto?

Es muy difícil elegir uno. En general, los mejores recuerdos están unidos a la buena relación con los alumnos y a aquellas actividades o clases que cuando las acabas piensas: ¡Qué bien que ha ido! ¡Cómo hemos disfrutado aprenAmb aquesta excusa, els alumnes de 3r d’ESO- diendo alguna cosa!

C van aprofitar per entrevistar-la i conèixer més 8.- ¿Cuántos años llevas en este instituto? detalls de la seva trajectòria i personalitat: ¿Dónde habías trabajado antes?

1.- ¿A qué dedicas tu tiempo libre?

A pasear, leer, estar con la familia y los amigos, nadar, ver la tele…

2.- ¿Por qué escogiste esta carrera?

Un poco por casualidad. Me matriculé en Magisterio mientras estaba estudiando Derecho, pensando que me podría independizar antes económicamente, pero la verdad es que poco a poco descubrí que realmente me gustaba dedicarme a la enseñanza y eso es lo que he hecho toda la vida.

Unos 18 años. Antes estuve en el Narcís Monturiol y en Els Grecs. Siempre he trabajado en Rosas menos el primer año. Las oposiciones las hice en Navarra y allí fue donde me estrené como profesora.

9.- ¿Dónde te has sentido mejor trabajando, en primaria o en secundaria?

La verdad es que he disfrutado en ambas. Recuerdo con mucho cariño algún grupo de párvulos y de 1º de EGB. Hay alumnos a los que luego los he reencontrado en COU y en Bachiller.

Cada edad tiene su encanto.

3.- ¿Te habría gustado ejercer otra profesión 10.- Según tú, ¿cuál es tu virtud? ¿Y tu dedistinta? fecto?

Otra profesión que también me hubiera gustado es bibliotecaria, pero no creo que hubiera disfrutado tanto como en la actual.

Defectos tengo muchos, soy impaciente, despistada, poco puntual… Quizá, lo más positivo que puedo decir de mí es que intento entender a los demás y ponerme en su lugar y que pongo 4.- ¿Cómo conseguiste trabajo en este instiilusión en mi trabajo. tuto?

E

C 11.- ¿Alguna vez has tenido algún problema serio con un alumno? ¿Cuál?

Entrevista 31

16.- Si pudieras volver a empezar, con la experiencia que ahora tienes, cambiarías algo de tucarrera como profesora?

Problema realmente serio, ninguno. Aunque a Seguramente hay muchas cosas que podría veces sí que ha habido situaciones conflictivas que se han conseguido resolver con un poco de haber hecho mejor, pero no tiene mucho sentido darle vueltas a lo que ya no se puede cambiar. buena voluntad y mano izquierda.

12.- ¿Qué es lo que más te gusta de tu profesión? ¿Y lo que menos? ¿Por qué?

17.- ¿ Alguna vez te has sentido tan abatida que has pensado en abandonar este trabajo?

Lo que más me gusta es la sensación de que lo que trasmites a los alumnos (no sólo conocimientos) les puede ser útil en su vida. Lo que menos el papeleo.

Si alguna vez estás muy cansada o disgustada, dices: ¡Quién me habrá mandado a mí dedicarme a esto! Pero al cabo de un rato se te pasa.

13.- ¿Crees que los alumnos que tienes ahora son muy diferentes a los primeros que tuviste

18.- ¿Qué consejo les darías a los compañeros que ahora empiezan como profesores?

cuando empezaste a trabajar? ¿Por qué?

Que intenten disfrutar con lo que hacen y que pongan ilusión.

En general no son muy diferentes, lo que sí que 19.- ¿Has tenido alumnos que son hijos de cambian son las formas externas, pero lo esen- antiguos alumnos tuyos? ¿Qué se siente al verles? cial no demasiado.

Un montón, y cuando los veo lo que pienso es 14.- ¿Qué piensas de los recortes en educalo mayor que me he hecho. ción?

Que es una pena no dedicar más recursos a la 20.- ¿Qué harás a partir de ahora? educación porque está en juego el futuro del Lo iré viendo sobre la marcha. país. Además, estos recortes suelen afectar más a los más desfavorecidos.

15.- ¿Te jubilas cansada o aún te gustaría continuar trabajando?

Ciertamente no me siento cansada o aburrida del trabajo, pero ya está bien tener más tiempo para dedicar a otras actividades que he ido relegando.

32 Entrevista

E

E

ENTREVISTA A EN MARTÍ LLAURÓ PER LA SEVA JUBILACIÓ Els alumnes de 1r ESO A i 1r ESO B hem preparat unes preguntes per fer-li al professor de Matemàtiques, Martí Llauró, que el divendres 13 de juny s'ha jubilat. Teníem ganes de conèixerl'ho més. La professora de Català els hi ha fet arribar i ell molt amablement ens les ha contestat. Moltes gràcies, Martí!

Ramiro Manazza: Quants anys tens, Martí?

- En tinc seixanta.

Garoe Barneo: Tens fills?

- Tinc una filla, l'Aida, de vint-i-sis anys i un fill, en Lluís, de vint-i-quatre.

Maria Kempkes: Per què sempre portes tirants i camisa de quadres?

- Els tirants perquè al fer panxa els pantalons em baixen massa i la camisa perquè és una peça que m'és còmoda i té butxaques.

Julia Salas: Has treballat en un altre ofici?

- No. Només els estius, treballava en el que sortís.

Mar Cortés: A quantes escoles o instituts has estat?

- A l'Escola de Vilajuïga, al Col·legi Narcís Monturiol i a l'Institut Cap Norfeu de Roses. Érika Niño: T'ha agradat ser professor?

- Doncs sí. Amb la majoria de grups m'ho he passat molt bé fent de professor.

Aleix Rodríguez, Laura Batlle, Laia Lloveras: Sempre t'han agradat les Mates?

- Sí, és una matèria que sempre m'ha agradat.

Laia Lloveras: És la teva assignatura preferida?

- A part de les Mates, les meves preferides són Ciències Naturals, Física i una mica la Química.

Marina Lizán: Quan eres petit tenies bones notes?

T'agradava l'escola?

- Sí que m'agradava i Nerea Fontdecaba: Per només vaig suspendre una vegada Ciències Na- què et vas fer professor de Matemàtiques? turals al juny, però al setembre ja la vaig recupe- - Perquè m'agradaven més les ciències que les rar. lletres.

Paula Rodríguez: De petit, de què volies treballar?

- De petit no tenia clar què volia ser de gran.

Jordi Abad: De petit eres bo en Matemàtiques?

- No se'm donaven malament, però tampoc era excel·lent Marina Sala: De petit ja volies ser matemàtic?

- No. De petit volia ser qualsevol cosa menys matemàtic. No m'hagués pensat mai que ho seria.

Laia Gualde, Laura Batlle: Matemàtiques és l'única matèria que has ensenyat?

- No, també he fet altres matèries, Ciències Naturals, Física, Química, Dibuix Tècnic, fins i tot un curs vaig fer classes de Llengua Catalana.

Javier Pajuelo: Volies estudiar una altra carrera a part de la de professor?

- Quan vaig entrar a la universitat dubtava entre Magisteri, Medicina i Biologia. Al final em vaig decidir per fer Magisteri.

E

C Edu López: Quina altra feina t'hagués agradat fer?

- Qualsevol treball manual se'm dóna bé, fuster, paleta...

Entrevista 33

Marina Sala: Quin ha estat el grup més difícil amb el que has treballat?

- Aquest curs, el 2nB.

Pol Gualde: Què feies quan arribaves cada dia Ariadna Romero, Ian González: Quan fa que ets a l'institut? professor?

- Deixar la motxilla i preparar-me el material per - He fet de professor trenta-set anys. anar a classe.

Mili Elizalde, Meritxell Mosquera: Com ha estat l'experiència de ser professor tants anys?

T'ha agradat?

- Ha estat molt positiva i agradable, he conegut alumnes molt bons i d'altres que no tant, però tots m'han aportat bones experiències.

Isaac Ijsselstein: Quants anys fa que entrenes volei?

- He sigut entrenador de volei trenta anys i ara també m'he jubilat.

Aleix Domènech: Has anat mai de colònies amb el nostre institut?

Meritxell Mosquera: T'hauria agradat més fer - Sí, quatre o cinc vegades amb els alumnes de una altra feina?

1r i 2n d'ESO. - Aquesta m'ha agradat molt encara que és l'única que conec i no la puc comparar amb cap altra.

Jan Quintana, Adrián Velasco: T'agradaria tornar a treballar a l'institut amb nosaltres?

David Serrano, Luís Martínez, Cielo Guerra: T'ha - Ara, de moment, m'estimaria més fer una altra agradat treballar en aquest centre? cosa.

- Sí, els companys s'han portat sempre molt bé amb mi i hi ha hagut molt bon ambient i compan- Dídac Donat, Marc Trias: Trobaràs a faltar l'insyerisme. titut i els alumnes?

- No ho sé, espero no trobar-lo a faltar, però esYasmin El Khoulfi: Te n'oblidaràs de la classe cara és aviat per dir-ho. de 1rB? - Amb el temps me'n vaig descuidant dels grups María Laguna, José Mª Madrid, Ester Vicens, i potser no me'n recordaré massa.

Lluís Romani, Laia Brenes: Què faràs ara que ja t'has jubilat i tindràs més temps lliure?

Laia Moya: Què t'ha semblat aquest any amb - Passar-m'ho bé i fer de pagès. nosaltres?

- Un any normal amb un grup una mica xerraire. Fèlix Llorens: Encara tens falgueres a l'hort?

- Les falgueres no paren mai de sortir, sempre Júlia Blanch: Què tal t'ho has passat amb la van creixent. És una de les plantes més antigues classe de 1rB? que existeixen a la terra.

- M'ho he passat bé, encara que a vegades em féssiu cridar.

Dani Santos: Et va bé el teu hort?

- De moment anem plantant coses i sembla que Alexis Hornos: T'ha agradat fer de professor a van creixent. la classe de 1rA? Martí: Sí, ha estat una classe que s'ha portat bé i la majoria ha treballat molt.

Alumnes de 1r d’ESO-A i 1r d’ESO-B

34 Entrevista

E

E

ENTREVISTA A... TERESA FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, LA TERE DE LA CANTINA Aquest any hem volgut dedicar un espai a persones especials del Cap Norfeu, gent que tot sovint passa inadvertida, però que formen una part essencial del que és el nostre institut. I un exemple ben clar d'això és la Teresa o, com la coneixem molts, “la Tere de la cantina”. La Fàtima Vázquez i l'Alicia Graat, de 4t d'ESO A, van ser les responsables de realitzar-li una entrevista:

3.- Tens molta feina el dia a dia?

No, es pot portar bé. I la crisis es nota, la gent es porta més els entrepans fets de casa i no tinc tanta feina.

4.- T'agrada treballar en aquest entorn?

Molt, perquè m'agrada parlar amb els nens i explicar-los coses.

5.- Quantes hores diàries treballes?

Treballo cinc hores a l'institut i algun cap de setmana a l'hotel Montmar, que és de la família.

6.- Et portes bé amb els alumnes?

Sí, amb tots, la veritat és que molt bé.

7.- Quanta gent treballa a la cantina?

Jo, i a vegades m'ajuda una noia o el meu fill Rafa.

1.- Quan vas començar a treballar al Cap Norfeu?

Vaig començar fa molt de temps, fa més de deu anys.

8.- Has tingut algun tipus de problema mai?

Si és així, quin?

Sí, un dia em vaig enfadar molt, perquè els alumnes es van començar a llençar menjar i van deixar tot el terra ben brut.

9.- I què vas fer?

Vaig tancar la porta de la cantina amb els alumnes a dins i no els vaig deixar sortir fins que van 2.- En què consisteix el teu treball? netejar tot el que havien embrutit. Aquell dia van Fer entrepans, vendre'ls, fer cafè pels professors arribar tard a classe, però crec que van aprendre i alumnes de Batxillerat i..., també parlar i animar la lliçó. el jovent.

X

C

Xerrades 35

XERRADA : "EL NOU CONTRACTE LABORAL" El dilluns 17 de març, en Lluís Batlle, director de recursos humans de l’empresa Calsina Carré, es va desplaçar al nostre institut per oferir-nos una xerrada sobre les novetats en el món laboral. Hi van assistir els alumnes de Batxillerat i els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa. Durant dues hores els estudiants van poder escoltar el ponent, com també fer-li les preguntes que van anar sorgint al llarg de la xerrada.

JORNADA SOBRE COMERÇ I TURISME AL TEATRE DE ROSES El dilluns 7 d’abril, els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gestió Administrativa i els alumnes de primer d’Economia de Batxillerat de l’INS Cap Norfeu van assistir a la 2a jornada sobre el comerç i turisme que es va cel·lebrar al Teatre Municipal de Roses.

Va inaugurar la jornada el regidor de promoció econòmica i fires, Ambrosio Martínez, juntament amb l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan Cortada.

La primera ponent va ser Montserrat Peñarroya, directora de 3iSIC i de Quadrant Alfa, amb la ponència “De la web 1.0 a la web 3.0”. A continuació, Mun Bau, confundadora de Wuwant, va presentar “#visitroses als canals socials”. El tercer ponent va ser Xavier Pérez, representant la Cambra de Comerç de Girona, amb la “Campanya Fes la bossa!”. Es va fer una pausa café, amb un esmorzar ofert per l’Ajuntament a tots els assistents a la Jornada. Seguidament, l’empresari local Josep Oriol Tomas Huyn-QuanChieu, consultor eBusiness va parlar sobre l’”Objectiu Roses 2015 Online”. La darrera po-

nència, a càrrec de l’Emili Duró, economista i consultor de grans empreses, va tractar el tema “Canviant la mirada: la clau ets tu”. Per finalitzar la sessió, l’alcaldessa va agrair que, tot i estar previst que la jornada acabés a les dues del migdia, el nombrós públic assistent es quedés fins cap a tres quarts de tres.

36 Xerrades

X

E

XERRADA: ORIENTACIÓ ESTUDIS POSTOBLIGATORIS Durant els dies 14 i 15 de maig les famílies dels alumnes de quart d’ESO van ser convidades a assistir a la Sessió informativa que el centre va organitzar per tal d’assessorar-les sobre les gestions administratives que calia fer per a que els alumnes puguessin continuar cur-

sant els seus estudis postobligaris (Batxillerat, Cicles Formatius, etc.) durant el proper curs 20142015. Així doncs, durant aquests dies, famílies i alumnes van prendre una decisió important: escollir quins estudis volien seguir en el proper curs.

KIKO AMAT VISITA EL CAP NORFEU El dijous 29 de maig, els alumnes de 4t d’ESO del nostre institut van rebre la visita de l’escriptor barcelonès, Kiko Amat, autor de la novel·la Rompepistas (2009), Premi Mandarache 2010, i lectura prescriptiva d’aquest curs. Segons l’autor, el llibre tanca la trilogia sobre l’adolescència i la juventut iniciada al 2003 amb El día que me vaya no se lo diré a nadie, juntament amb Cosas que hacen BUM (2007). La història gira entorn d’un grup d’adolescents skins i punks i està ambientada en un poble de l’extrarradi de Barcelona pels volts de 1987. Es tracta d’una lectura que no deixa indiferent, atrevida pels continguts i atractiva no únicament pels lectors que frisen les edats dels protagonistes. Conté una prosa àgil i molt visual, uns diàlegs directes i una gran plasticitat descriptiva, ingredients que l’autor combina adequadament per captivar el lector al llarg de tota la novel·la.

PERRUQUERIA DE LA O

X

C

Xerrades

37

VI CICLE DE CONFERÈNCIES PER A LES FAMÍLIES mínimas” i també al suplement “Criatures”, del diari Ara, sota el títol “L’explorador reprimit”.

La segona, “Vetllant per l’èxit escolar dels nostres infants i adolescents”, es va dur a terme el 13 de maig i va ser conduïda pel Dr. Josep Cornellà, president de la Sociedad de Psiquiatría infantil de la Asociación Española de Pediatría, qui col·labora setmanalment, des de 1992, al Diari de Girona a la secció d’opinió. Des de 2009 és professor a l'escola de Fisioteràpia EUSES, adscrita a la Universitat de Girona i a partir de 2011 escriu un blog personal sobre temes socials i relacionats amb la psiquiatria infantil: http://gabinetcornella.blogspot.com.es/.

Ambdues van tenir força èxit de participació i, novament, van suposar un apropament de visions sobre el jovent des de diferents òptiques, la família, els especialistes i el centre escolar.

Durant el mes de maig, un any més, el nostre Institut va organitzar dues conferències adreçades a les famílies dels estudiants, però també a aquelles persones que tenien interès, en general, sobre l’educació dels més joves.

La primera conferència, “Els reptes d’educar els adolescents avui”, va tenir lloc el dijous, 8 de maig, a càrrec de Jaume Funes, professor i pedagog, especialitzat en el món dels adolescents i les seves dificultats socials. Entre 2004 y 2006 va actuar com a defensor dels drets de la infància a Catalunya. Autor de títols com Educar en la adolescencia. 9 Ideas clave (2010) o El lugar de la infancia (2008), i col·laborador habitual de Cuadernos de pedagogía a la secció “Historias

38 Racó científic

RC

E

FIRA CIÈNCIA ENTRE TOTS A GIRONA Del seminari Física en Context i del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès va néixer la iniciativa de realitzar una fira de ciència a Girona, on alumnes de secundària i professors de les matèries científiques (Física i Química, Biologia i Geologia, Matemàtiques i Tecnologia) s’hi sentissin implicats i en fossin els protagonistes.

Allà vaig tenir l’ oportunitat de poder explicar a tothom qui volgués un experiment del meu treball de recerca, l'experiment de la doble escletxa. Per poder fer l'experiment vaig haver de carregar, des de Cadaqués, la caixa amb els làsers i els suports que vaig fer servir.

Allà , a la fira , la gent anava passant i anava Davant d'una proposta tan engrescadora es va veient els diferents experiments que s'hi feien. Va proposar als alumnes de segon de Batxillerat de ser molt bonic observar com moltíssima gent s'inciències de l'Institut Cap Norfeu si hi volien parti- teressava per la ciència.

Demanaria a tots els alumnes de ciències de cipar amb alguna experiència. La data tan propera a final de curs, el 26 d'abril, i la necessitat l'INS Cap Norfeu que l'any que ve s'animessin a d'exposar una experiència dinamitzadora i es- participar a la fira, ja que el nostre institut es mepectacular va fer que només un alumne, en Ni- reix una millor representació. I un consell que els cetu Tibau, se sentís atret en assistir-hi. Aquesta dono és que triïn un experiment senzill i prou espectacular per a que pugui ser entès i admirat per va ser la seva valoració : qualsevol persona, i que es coordinin amb els companys i els professors per ser una bona colla darrera la/les taula/es i així, poder fer torns.

Em va encantar i us animo a participar-hi. ____________________________ Nicetu L'experiència va ser molt enriquidora i participativa on, a part de poder observar un munt d'experiments de l'àmbit científic, també vam poder assistir a l'espectacle Reacciona...explota! realitzat per Pep Duran i Pep Anton Vieta.

Queda obert assistir-hi en properes edicions d'aquesta fira amb diferents grups d'alumnes, on de ben segur que la diversió, i sobretot la motivació per la ciència, n'és el principal objectiu.

Eulàlia Amorós Professora de Física a l’INS Cap Norfeu

C

RC

Racó científic 39

ELS POSITRÒNICS: A LES PORTES DEL CERN exactament igual que si s'encreuessin dues ones, demostrant un model ondulatori de la llum.

Sorprenentment, quan es reprodueix amb electrons, el resultat també és com el d'una ona.

Per tant, l'experiment permet mesurar la longitud d'ona associada a qualsevol tipus de matèria i, a més, demostra la dualitat ona-corpuscle, el La seva competició per a instituts de secundària principi fonamental de la Física Quàntica, segons A Beam Line for Schools, convocada en motiu el qual totes les partícules es comporten també d'aquest aniversari, animava els estudiants a com a ones, depenent de l'experiment al qual se dissenyar un experiment i un vídeo explicatiu per les sotmeti. a la línia T9 del PS, el Sincrotró de Protons. El premi consistia en la possibilitat de dur a terme El nostre grup va proposar utilitzar l'accelerador aquest experiment al mateix CERN, amb el de protons i fer-los xocar amb un metall, produïnt suport d'un equip professional d'investigadors. així noves partícules, les quals es classificarien segons el seu moment angular gràcies a un La representació de l'INS Cap Norfeu es trobava col·limador horitzontal. Les seleccionades serien dins l'equip “Els Positrònics”, amb en Quim Güell focalitzades amb l'ajuda de dos imants, fet que Planella, professor de matemàtiques de l'Institut, també faria que anessin més lentes. A com a “coach”. El grup estava format per continuació es descartarien les partícules no estudiants de tot Catalunya, participants del focalitzades amb un col·limador vertical i es faria programa Joves i Ciència de la Fundació interactuar el feix amb una doble escletxa molt Catalunya – La Pedrera, entre ells en Nicetu fina feta d'acer. Finalment es mesuraria la posició Tibau Vidal, de segon de Batxillerat d'aquest, el a la que recauen les partícules amb uns aparells nostre institut, i autor d'aquest article. La resta anomenats telescopi de sis plans i calorímetre dels integrants dels grup pertanyien a l'Institut de cristall de plom i es veuria si la distribució Joan Coromines de Pineda de Mar, l'Institut s'adeqüaria al model teòric o no.

Viladecavalls, l'Aula Escola Europea, l'IES Can Puig de Sant Pere de Ribes, l'IES Ausiàs March i l'IE Costa i Llobera de Barcelona, l'IES Francesc Macià de Cornellà de Llobregat i l'INS Jaume Callís de Vic.

El 2014 se celebra el 60è aniversari del CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear, que controla l'ús i els estudis realitzats en el complex d'acceleradors de partícules LHC, situat sota la frontera de França i Suïssa, i un dels laboratoris més importants del món dedicat a la Física.

La proposta de “Els Positrònics” consistia en reproduïr l'experiment de la Doble Escletxa dut a terme per Thomas Young el 1801 ,aprofitant el mateix accelerador per a disparar hadrons, mesons i leptons, partícules fonamentals del nostre univers. L'experiència de Young consistia en bombardejar amb partícules una superfície amb dues escletxes, i capturar els seus impactes a l'altre cantó de l'escletxa per a definir un patró d'interferència.

Quan l'experiment es fa amb llum, el patró és

40 Racó científic

RC

L'esforç a nivell logístic, per superar les distàncies, i a nivell acadèmic, per aconseguir elaborar la proposta, va portar l’equip a presentar un bon projecte i un vídeo força divertit, que podeu trobar a l'enllaç següent: https:// www.youtube.com/watch?v=0SeDp0_WexQ

E

rebent una menció per trobar-se entre les 16 millors a nivell mundial, increïblement a prop de treballar en l'experiment més gran dissenyat mai per la humanitat.

Aquests resultats es van conèixer el divendres 6 de juny a través de la pàgina web del CERN.

D'entre 292 candidatures presentades, 50 de les quals eren espanyoles, l'equip d'en Nicetu i en Quim, amb la seva “Double Slit” va quedar classificat dins les 2 millors dins l'Estat,

CREATIVITAT I CIÈNCIA Els alumnes de 1r d’ESO van fer alguns treballs molt originals sobre l’atmosfera. Aquí us deixem una petita mostra d’aquestes activitats. El format del treball era lliure, però calia que s’hi indiques-

Clara Pintado i Abril Martínez 1r ESO D

Jordi Abat, José María Madrid, Jan Quintana i Iker Martínez 1r ESO B

sin les diferents capes de l’atmosfera i algunes informacions relacionades amb cada una d’aquestes. Aquestes són algunes de les idees que van tenir!

Aleix Soler 1r ESO D

Victòria Alonso (treball realitzat amb Nerea Martínez, Júlia Salas i Maria Kempkes 1r ESO B

C

SJ

Sant Jordi

41

10 ANYS DE MARATÓ POÈTICA A L'INSTITUT CAP NORFEU Dimecres 23 d'abril, l'Institut Cap Norfeu de Roses va estar un cop més de commemoració: professors, alumnes, famílies, veïns.., tothom unit per celebrar 10 anys de Marató Poètica. Per trobar l’origen d’aquesta activitat festiva cal remuntar-se a l’any 2003, moment en que, de la mà d’un bon grup de professors del claustre, es va assolir la fita de les 24 hores de Marató Poètica. De mica en mica, any rere any, va anar variant el format amb la introducció de peces musicals, concursos, lliurament de premis, fira mercat, exposicions diverses.., fins que es va convertir en la gran festa representativa de l'institut que és ara. Com a record, el mural coopera-

tiu que van fer els alumnes i professors de 2n d'ESO. Per l'institut Cap Norfeu, Sant Jordi no és només la festa del llibre, sinó l'oportunitat de mostrar a Roses tot el que és, cosa que van tenir l’oportunitat de viure en persona la mateixa alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, i el regidor de Cultura i Benestar Social, Marc Danés. I com ja és tradició, per descomptat, es van convidar totes les escoles de primària del municipi, que van portar els seus millors recitadors. Tanmateix, tothom qui ho desitjà va poder entrar a l'Institut a recitar un poema.

42 Sant Jordi

SJ

PREMIS SANT JORDI 2014

1.-CONCURS LITERARI DE NARRACIÓ CATEGORIA CAT 1r, 2n i 3r ESO (1r Premi) CAT 4t ESO,BAT i CF (1r Premi) CAS 1r, 2n i 3r ESO (1r Premi) CAS 4t ESO,BAT i CF (1r Premi)

ALUMNE Alba Serrats (2nB) Jean d’Or Cornejo (2Bat-B) Isaac Expósito (3rD) Marisa Cid (4tB)

2.-CONCURS FOTOGRAFIA CIENTÍFICA I NATURALISTA CATEGORIA 1r Premi 1r ESO 1r Premi 2n ESO Accèssit 1r ESO Accèssit-2 1r ESO 1r Premi 2n Cicle, BAT i CFGM Accèssit 2n Cicle, BAT i CFGM

ALUMNE Marina Stefanie Sala Kollmann (1rB) Joan Hornos (2nB) Clara Pintado López (1rD) Núria Font (1rD) Laia Carreras (3rD) David Ibáñez (2n Bat-A)

3.-CONCURS PICALLETRES A 2n ESO Equip Guanyador (2nE) Cristina Fernández Mireia Colaço Emma Moreno Equip Finalista (2nA) David Batlle Júlia Roure Georgina Viñuela

E

C

SJ

Sant Jordi

PREMIS SANT JORDI 2014

4.-CONCURS DEBATS A 3r ESO Equip Guanyador (3rD) Mohamed el Amrani Isaac Expósito Elena García Arnau Nasarre Equip Finalista (3rA) Victoria Milovanova Andrea Ramírez Micaela Sequeira

5.-CONCURS DICTATS QUIJOTE CATEGORIA ALUMNE 1r ESO 1r Premi Larisa Tudorache (1rD) 1r ESO 2n Premi Adrià de Villasante (1rD) 2n ESO 1r Premi Maria Llanas (2nA) 2n ESO 2n Premi Lídia Mercader (2nB) 3r ESO 1r Premi Isaac Expósito (3rD) 3r ESO 2n Premi Elena García (3rD) 4t ESO 1r Premi Laia Medina (4tA) 4t ESO 2n Premi Jasmine Agharbi (4tB) 1r BAT 1r Premi Juan Herrera (1rB) 1r BAT 2n Premi Uryen Blánquez (1rB) 2n BAT 1r Premi Ariadna Domínguez (2nB) 2n BAT 2n Premi Anna Gómez (2nB)

6.-CONCURS CARTELL SANT JORDI 1r Premi ..................Marina Lizán (1r ESO- A)

43

44 Sant Jordi

SJ

PRIMER PREMI EN LLENGUA CATALANA 1r, 2n i 3r ESO UN SOMNI ACCIDENTAT

Somiava en viure en una illa, apartada de la civilització, sense vehicles ni contaminació, amb una persona que m’omplís de felicitat. I aquest somni es va fer realitat.

Tot va començar quan fa deu anys era a la feina i vaig decidir fer un viatge amb les meves amigues.

Després que acceptessin, vam escollir el lloc del nostre destí: el Carib. El 13 de juny vam iniciar el nostre viatge, que no va ser com havíem imaginat. A mi em va tocar seure al costat d’un noi, que per la seva imatge, semblava una mica més jove que jo, d’uns trenta-cinc anys.

—Hola —va dir de sobte—. Oi que em deixes el mòbil? Al meu no tinc internet.

—Però tu de què vas? — Vaig preguntar-li enfadada.

—Perdona? — va dir en un to fatxenda —. Em dic Xavi, i tu?

—Jo Marina — vaig dir-li més calmada Durant tot el viatge va estar escoltant música i fent-me preguntes. Quan ja arribàvem, el que semblava una petita tempesta es va convertir en un cel grisós, ple de núvols foscos i a punt per fer del nostre vol un dels pitjors dies de les nostres vides. Els llamps van començar a caure com fletxes al voltant nostre i, per mala sort, un va tocar el motor de l’avió. Llavors, l’aparell va començar a baixar.

Les meves amigues i jo ens vam agafar de les mans. Quan vaig obrir els ulls era al mig del mar, peces de l’avió solcaven tranquil·les, la tempesta havia marxat.

Vaig intentar localitzar les meves amigues enmig del fum. No em podia moure, així que vaig agafar un tros de fusta i m’hi vaig estirar. Durant el que em van semblar dies, vaig navegar a la deriva, empesa pel vent. Quan ja havia perdut les esperances i no tenia forces per continuar, vaig entreveure una línia de terra i remant amb els braços vaig aconseguir arribar. I allà em vaig quedar adormida.

Una massa d’aigua freda, em va despertar de cop i, quiet davant meu, vaig veure en Xavi.

— Hola, vols beure i menjar, no? — Jo no tenia forces per parlar, però li vaig fer uns gestos que ell va entendre perfectament. Després de refer-me, em va entrar un atac de pànic.

— I què farem? Estem perduts enmig de res, en una illa deserta!!!!! — Jo seguia plorant i cridant, però ell semblava tranquil.

— Que no estàs espantat? —vaig preguntar-li.

—És clar que ho estic, però ara no és moment de quedar-nos aquí somiquejant, hem d’afrontar que potser no sortirem d’aquí, hem construir un refugi i buscar menjar i aigua.

E

SJ

C

Sant Jordi

45

Ara ja no em semblava aquell noi tan impertinent, més aviat em queia bé, fins i tot em semblava maco. Ens vam endinsar a la selva, vam agafar branques, fulles i tot el que ens va semblar que servia per construir la nostra petita cabana, després vam agafar cocos i alguns fruits, vam anar al riu a buscar aigua i vam pescar algun peix. Vam encendre un foc i vam menjar.

Cada setmana que passava, cada mes que se’n anava, en Xavi m’anava agradant més. Vam estarnos a l’illa durant dos anys aproximadament, alimentant-nos del que trobàvem, fins que un dia la sort ens va fer costat. Érem els dos asseguts explicant-nos coses quan en Xavi va dir: —Marina, mira, una barca.

—Corre, l’hem d’advertir que som aquí— vaig contestar-li nerviosa.

—Fem una foguera — va proposar en Xavi.

I així ho vam fer. Vam aconseguir cridar la seva atenció. Quan ja érem a bord d’aquella barca pesquera, no vam deixar de donar-los les gràcies, encara que ells no semblava que estiguessin gaire contents de tenir-nos. Ens van fer passar a una cabina i van posar rumb al port. En passar pel costat d’una roca la barca va grinyolar, es va tombar una mica i va deixar al descobert una caixa plena de coralls de tots colors. Davant d’aquest descobriment ens vam quedar paralitzats, no sabíem què fer. Vam decidir tapar la caixa i no dir res. Quan vam arribar al port, vam córrer fins a comissaria per identificar-nos i mentre arribàvem vam decidir no dir res a la policia dels pescadors il·legals, ja que ens havien salvat.

Allà ens van deixar trucar a casa per informar que érem vius. En sentir la veu de la mare, se’m van negar els ulls. Gràcies als diners que ens van enviar els meus pares i els d’en Xavi vam poder tornar a Catalunya. A l’aeroport ens esperaven els nostres familiars, amics i un munt de periodistes, ansiosos per entrevistar-nos.

Per sort, les meves amigues havien aconseguit sobreviure, quan les havien rescatat juntament amb els altres passatgers. També es veu que ens van estar buscant durant tres mesos, però al final van abandonar la cerca, pensant que havíem estat menjar de taurons.

Quan va arribar l’hora d’acomiadar-nos alguna cosa em va envair el cos, era una sensació que no havia tingut abans: no volia separar-me de la persona amb qui havia compartit els últims dos anys de la meva vida. L’estimava. I li vaig dir: —T’he d’explicar una cosa.

—Jo també — va respondre en Xavi amb veu tremolosa.

—No vull viure sense tu — vaig continuar —. T’estimo.

Ara visc amb en Xavi i amb la meva filla l’Anna a Barcelona. Una setmana després d’arribar a casa, la nostra increïble aventura va sortir als mitjans de comunicació. Mai hauria pensat que viure en una illa deserta pogués ser tan dur. Per cert, un any després d’haver tornat les meves amigues i jo vam tornar al Carib, i aquesta vegada va ser fantàstic.

Alba Serrats Puig

2n d’ESO-B

46 Sant Jordi

SJ

PRIMER PREMI EN LLENGUA CASTELLANA 1r, 2n i 3r ESO VIVIR EN UN SUEÑO La Rambla de Barcelona estaba muy tranquila en el crepúsculo del frío invierno. Apenas quedaban artistas callejeros y los últimos ya recogían sus improvisados escenarios. Los transeúntes también habían abandonado el pintoresco y turístico Paseo . Parecía desierta, pero en el silencio de la noche se escuchaban profundos ronquidos que procedían de un hombre que dormía en un banco de madera. El hombre vestía de forma paupérrima: un gorro negro de lana que le daba calor en la cabeza, un andrajoso y viejo abrigo, un grueso jersey , pantalones de pana y unas botas que le protegían los helados pies. Debajo del banco donde dormía había diversos lienzos inacabados y unos cartones para cobijarse en las noches más frías.

Pasaron las horas y llegó la primera luz del día, el alba. Era en ese momento, cuando nuestro personaje se despertaba y después de hacer numerosos sonidos guturales y vagos estiramientos se sentaba en el banco, y empezaba su especial jornada. Cogía un lienzo y hacía aquello que mejor se le daba: dibujar, pintar e incluso hacer retratos. Absorto en su arte recordaba cómo había llegado a estar en esa situación. Él, cuyo nombre era Miguel, había sido un destacado estudiante durante su infancia, y su vocación artística le condujo hasta la carrera de Bellas Artes. Cuando acabó sus estudios, quería seguir adquiriendo más conocimientos pero debido a su situación económica, tuvo que compaginar estudios con varios trabajos que no le aportaban nada, excepto dinero para sobrevivir y continuar. Al principio estaba muy motivado y emocionado pero cuando pasaron los años, se dio cuenta que no podría vivir de su arte. Era prácticamente imposible acceder a galerías de arte, y tampoco era fácil llegar a la docencia. La realidad era muy cruda y los sueños se desvanecían.

Harto de trabajos mediocres y nada creativos que nada tenían que ver con sus cualidades, se rindió.

Dejó de pagar el alquiler y sus facturas y acabó malviviendo en la calle, pero feliz por poder compartir y exponer su arte.

Sin embargo, Miguel echaba de menos un factor en su vida. Se había preocupado tanto de los estudios, de su arte, de buscar trabajo, que había renunciado al amor. De manera inconsciente había intentado pintar en sus lienzos a la mujer ideal; una mujer con los quiméricos atributos de belleza que los poetas dan a sus damas.

Hasta ahora no había conseguido pintar a esa mujer. Todas las mujeres que había retratado, hasta el momento, eran bellas, pero no perfectas. Les faltaba magia.

Llegó el día que consiguió su objetivo: había dibujado a la mujer ideal. La dama plasmada en su obra, era perfecta: sus cabellos eran oro; su piel, blanca nieve; sus dientes eran perlas; sus ojos, lagunas cristalinas y sus rasgos , perfectos.

La dama era tan bella y perfecta que Miguel se enamoró de ella. Se enamoró hasta tal punto que daría su propia vida por una caricia de aquel ser divino.

E

C

SJ

Sant Jordi

47

Durante el día, Miguel admiraba la belleza divina de su dama y cuando llegaba la noche deseaba poder besar ese rostro eternamente, sentir sus caricias, rozar su piel...

Miguel cerró sus ojos y, como casi siempre, durmió en la calle. En medio del sueño se despertó y vio que el cuadro donde había pintado a la bella mujer estaba en blanco: el dibujo había desaparecido, no quedaba rastro de él. Se asustó, y miró por todas partes buscando su gran obra. De repente, sintió que unas delicadas manos acariciaban su pelo. Se giró y... era ella.

La pintura había cobrado vida: se movía de forma etérea, su voz era armoniosa y dulce, sus formas femeninas de una proporción perfecta. Su piel invitaba a ser acariciada y sus labios deseaban ser besados.

Miguel, después de admirarla, dudaba entre sueño y realidad. Se acercó a ella, la besó y acarició.

Ella, le cogió de la mano y le dijo: - Miguel, has tardado mucho en encontrarme- lo besó en la frente y añadió- ¿Vienes conmigo? Él sorprendido respondió: - ¿Adónde vamos?

Y ella le susurró al oído: - A vivir un sueño eterno.

Isaac Expósito Martínez 3r d’ESO-D

48

E

C

49

50 Sant Jordi

SJ

PRIMER PREMI EN LLENGUA CATALANA 4t ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS ANOTHER BRICK IN THE WALL II De lluny podia escoltar a la ràdio del granger que sonava Pink Floyd amb interferències. Vaig decidir entrar a complir la meva missió, ja que fora estava a punt de ploure. El professor Brau havia marxat una estona a fer les seves necessitats. Sense ell, aquell estable semblava de tot menys una classe.

Em vaig posar d’esquenes a la classe per pujar per l’escala i arreglar la gotera que molestava la mainada els dies plujosos. Em vaig aturar una estona a observar detingudament el reflex de la finestra. Els porquets revisaven agosarats la maleta del professor cercant alguna cosa interessant. Els de la feinada eren dos i un vigilava l’entrada de l’estable per advertir de la seva vinguda. Semblava ser pel moviment de la seva cua que havia trobat el premi. Un cop així i sense haver-hi roba estesa, es repartí el premi entre la resta d’animals. La col·laboració col·lectiva era la premissa principal de la classe. Em vaig estimar més no pensar en res dolent i vaig continuar la meva feina en silenci.

Potser s’havien adonat que els observava, però no es van aturar a increpar-me. Eren uns trossos de pa. Em vaig, però, quedar amb el dubte de si el pastís el van gaudir tots. Havent ja taponat bé el forat amb una mica de ciment, baixant de l’escala, vaig veure que la mula, amb la seva tossuderia, no va voler el pastís. Molt estrany degut a la gran munió de la classe. L’escala tremolava i vaig decidir baixar a poc a poc. La fressa de les cadires, el xivarri i el moviment em posaven molt nerviós.

El senyor Brau, amb el seu lent caminar i ses ulleres, va entrar a classe amb parsimònia i bona fe.

Va repartir els fulls i va explicar la prova. El panorama havia canviat rotundament en qüestió de dos minuts. Tots, i no només els carners, posaren rostres angelicals per començar la prova. Marxava amb una sensació rara d’aquell estable i amb moltes preguntes al cap.

No sé si per casualitat o causalitat, vaig tornar a fer la mateixa reparació tres dies després a la mateixa classe dels agosarats porquets i companyia. Resulta que de tant distret i pensatiu que anava aquell dia no vaig taponar massa bé el forat, de manera que la pluja que va predir el meu instint aquell dia va caure, i molt forta. En el moment de tornar a entrar i demanar permís al senyor Brau, l’ambient ja era distint. Regnava el silenci, la quietud, i fins i tot vaig olorar por a l’ambient. No sé per quin motiu exacte es trobaven a classe amb cara de pocs amics, però amb la parla suau, tendra, però concisa, els grangers. Havien interromput la classe del senyor Brau per advertir la colla que no deixés al final del dia l’estable tan brut i tant desastrós, a més d’altres reprimendes a les que feren referència ja marxant. El discurs, fins i tot, em va calar a mi, no per la manera, sinó pel contingut.

Vaig procedir a continuar la meva feina perquè potser em passaria un altre cop com el dia anterior.

El forat, efectivament, estava obert i es veia que el resultat de la meva obra no va ser una meravella.

Afortunadament per mi, ningú més vol, i dubto que sàpiga, fer bé aquestes coses pels voltants, de manera que sóc l’única alternativa. Deixant de banda lloances pròpies, vaig prosseguir la meva feina i la classe va continuar després de la marxa de la plana major. La reacció immediata a la marxa i a la represa de la classe del senyor Brau em va fer pensar si entre orella i orella, a dins del cap de la gran majoria, hi havia una autopista per on van passar lentament les paraules del seu professor i després van marxar amb rapidesa. Els crits i xiscles dels porquets motivaren la resta d’animals a continuar la seva gresca escolar, amb total passivitat del rostre una mica demacrat i trist del senyor Brau que baixava i movia el cap cansat de dir tants de cops les mateixes consignes inútils. Sense ni tan sols restar asseguts, ni parar de parlar, la classe es va convertir en un desastre fins que, ja

E

SJ

C

Sant Jordi

51

donant per acabada la seva tasca, va dir amb la veu suficient perquè el sentissin de tot arreu que tenia els exàmens de l’altre dia. Jo, mentrestant, tenia seriosos problemes amb el forat rebel. La curiositat em va tornar a vèncer i vaig fer una ullada des de dalt de l’escala per comprovar com havia anat aquell examen tan empastissat. En la majoria vaig notar somriures malèvols i sensacions de la feina ben feta. Altres no tant, tot i haver tingut una gran preparació. Aquests eren els porquets, com gairebé sempre, segons un diàleg que vaig tenir un dia amb la mula. “Els hi encanta empastifar amb la seva merda totes les hores d’una o altra manera”. Unes paraules dures. Van aprovar bastant justos a criteri del senyor Brau, però no dels porquets, de manera que començaren a xisclar i a protestar als quatre vents amb més raó que abans. Van increpar el professor, quasi fins a minimitzar-lo, lluny de la seva taula, ja que altres animals van fer la feina bruta dels porquets de cares als dies futurs. Tampoc s’adonaren de la meva mirada, o sí. La qüestió és que la naturalitat era increïble.

Com la d’un cocodril que menja la seva presa. Des del seu racó, la mula també movia el cap tot i no haver tret una bona qualificació de la prova. El seu rostre denotava moltes coses. Amb tot el xivarri i la imatge d’aquella classe, futur de la granja, vaig anar acabant de taponar bé i definitivament el forat. Em vaig tacar més que l’últim cop, cosa que denotava més esforç. No sé si tornaria mai més a aquella aula, on temps enrere també vaig ser un d’aquests animalets. Eren altres temps, però.

Vaig sortir d’aquell sòrdid ambient on era molt previsible com acabarien les coses. Pel passadís i amb olors a femtes de vaca, divisava la porta de sortida i un sol esplèndid irradiava la brillantor de la palla al terra. Amb un peu a fora, em ressonà al cap la melodia que vaig sentir a la ràdio del granger: Roger Waters.

We don’t need no education...

Jeand'or Cornejo Bilbao 2n Batx.-B

52 Sant Jordi

SJ

PRIMER PREMI EN LLENGUA CASTELLANA 4t ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS ARMIN Marcos estaba emocionado con su creación. Después de cuatro años de trabajo en la universidad sería el primero en presentar un ''robot cordial''.

Como proyecto de final de carrera había diseñado un robot de aspecto muy humano, programado para quedar bien en más de doscientas situaciones diferentes.

El estudiante de ingeniería miró con orgullo su obra. A primera vista parecía un hombre de treinta años, perfectamente peinado y con un traje color crema que le sentaba muy bien. Sus movimientos eran tan suaves y su voz tan natural que todo el mundo pensaría que era un ser humano.

- ¿Y para qué sirve?- le preguntó Marina. Una compañera de la universidad.

- Cuando lo hayamos probado con éxito- dijo Marcos-, fabricaremos miles de robots cordiales. Haremos diferentes modelos para emplearlos como porteros, recepcionistas, camareros... En fin, todas las profesiones en las que es importante ser amable, quedar bien.

- No es lo mismo quedar bien que ser amable – le recordó Marina.

- Mi ''robot cordial'' conseguirá ambas cosas, porque además aprende de sus errores.

- Eso me cuesta creerlo- dijo ella.

- Espera y verás- la desafió Marcos mientras activaba la batería del robot.

El androide trajeado empezó a caminar en círculos por la sala, como si buscara su lugar. Cuando detectó a la bella estudiante, se detuvo ante ella y la saludó: - Buenos días tenga usted. Hace un bonito día ¿no le parece?

- Puedes hablarme de tú- le dijo Marina conteniendo la risa.

El robot respondió: -No entiendo. ¿Puede repetir la pregunta?

Marcos intervino en defensa de su creación. Hablaba a la estudiante al oído para no confundir al robot.

- Está programado para hablar de usted- le susurró-. Su misión es ser cortés y educado en todas las situaciones. Por eso, cuando alguien se enfada, sabe rectificar. ¿Quieres una prueba? Haz ver que te enfadas.

Marina, divertida, miró al robot y le gritó con fingida furia: - ¡No me hables así, pedazo de imbécil!

El rostro del robot cordial palideció- un efecto muy bien conseguido- antes de preguntar con tono dulzón: - Disculpe, ¿qué le hubiese gustado que le dijera?

- Cuando hables conmigo, quiero que al final de cada frase digas princesa. ¿ De acuerdo?

- Entendido, princesa. ¿Puedo ayudarla en algo, princesa?

- Pues no. ¡Lárgate!

Marcos apagó la batería del robot y regañó a su compañera de universidad: - Estás confundiéndole. El ''robot cordial'' es ahora igual que un niño pequeño. Está aprendiendo a comportarse como una persona. Hay que ser muy cuidadoso con lo que le decimos. Mañana empieza las prácticas. ¿Quieres acompañarme?

- ¡No me lo perdería por nada del mundo!

A Marcos le costó conciliar el sueño la noche antes de la prueba. Se había propuesto filmar al robot cordial en distintas situaciones, con personas que no supieran que no era humano. Presentaría la película junto a su obra el día de fin de curso.

E

C

SJ

Sant Jordi

53

Algunos fabricantes habían confirmado su asistencia. Quién sabe: además de acabar la carrera con buenas notas, quizá le compraran su genial invento.

Marcos también estaba nervioso, porque amaba en secreto a Marina. Le gustaba desde que había empezado a estudiar en la universidad.

El día siguiente de la prueba era la ocasión de estar con ella e impresionarla con lo que había conseguido.

El estudiante de ingeniería cruzó los dedos para que todo saliera bien.

Las pruebas del ''robot cordial'' empezaron en una parada de autobús, donde Armin- acaba de ser bautizado con ese nombre- guardaba cola disciplinadamente.

Marcos y Marina se habían situado a un par de metros de distancia. El inventor filmaría todo lo que sucediera con una microcámara escondida en la aguja de la corbata.

En el laboratorio todo había funcionado muy bien, pero Marcos empezaba a temer que en la calle no fuera tan sencillo, ya que la gente a veces dice tonterías o se enfada por tonterías.

Mientras miraba a Marina de reojo, deseó ardientemente que Armin no hiciera mal papel.

Una anciana que esperaba el autobús delante del robot dio inicio a la prueba con una pregunta: - ¿Sabe si este autobús para en el polígono norte?

- Desconozco esa información, señora- respondió Armin-. ¿Puedo ayudarla en algo más?

- No, gracias- respondió, sonriente.

- Eso ha estado bien- susurró Marina a Marcos que estaba encantado-. Pero tienes que enseñarle a conversar de manera menos formal. ¡Nadie habla así!

- Armin sí- le respondió, orgulloso-. ¡Es un maestro de las buenas formas!

Llegó el autobús y la pareja de estudiantes subió detrás del ''robot cordial'', que de acuerdo con el programa debía ir a un centro comercial, donde continuaría las pruebas. Pero los problemas empezaron cuando el autobús empezó a llenarse de gente. El robot cordial no se dio cuenta de que, con su metro ochenta y cinco de altura y sus anchas espaldas, no dejaba pasar a un ejecutivo, que quería ir al fondo del vehículo.

Marcos y Marina vieron cómo le gritaba a Armin: - ¡Apártese, demonios! Está bloqueando el paso.

El ''robot cordial'' estaba programado para reaccionar de dos maneras a los gritos: si le gritaban después de hablar, pedía que le corrigieran; si le gritaban sin que hubiera dicho nada, ofrecía su ayuda.

Por lo tanto, dijo: - ¿Puedo ayudarle en algo?

- ¡Sí, váyase al cuerno!

- ¿Al cuerno? ¿Sería tan amable de decirme dónde queda eso?

El ejecutivo pensó que aquella respuesta era una provocación y agarró a Armin de las solapas.

Al robot cordial le saltó una alarma que se disparaba ante un peligro de robo.

El autobús se detuvo en seco. El conductor abrió las puertas pensando que había fuego en el vehículo. Todos los pasajeros salieron corriendo, incluso el ejecutivo, que no entendía qué había sucedido.

Tras este primer fracaso, Marcos y Marina fueron andando con el robot hasta el centro comercial.

- Si al menos es capaz de ir de compras sin provocar un follón- pensó el inventor - podré demostrar que sirve para algo.

El inicio fue prometedor, porque Armin detectó a un anciano que cargaba muchas cosas y le abrió las puertas del centro comercial. Luego entró en una carnicería con la misión de hacer la compra.

Todo iba bien hasta que una señora muy gorda se le adelantó justo cuando a él le tocaba el turno.

Demasiado tarde para cambiar el mensaje, y el robot dijo: - Quiero cuatro chuletas de cerdo y medio kilo de carne picada, por favor.

Aunque la mujer se había colado, no le sentó nada bien que Armin hablara a sus espaldas.

- ¿No ve que estoy comprando?- le regañó-. ¿O es que soy invisible?

54 Sant Jordi

SJ

E

Aquella situación estaba prevista en los protocolos del robot cordial, que dijo: - ¿Invisible? No comprendo. ¿Tendría la amabilidad de aclararme esta cuestión?

- ¡No me da la gana!- contestó la mujer-. ¿O es que me está llamando gorda? ¡Es usted un grosero!

El carnicero, que no se había dado cuenta de que la mujer se había colado, acudió en su ayuda con un rodillo de amasar hamburguesas.

- Si viene usted a reírse de los clientes, le voy a dar su merecido.

- No quiero mi merecido- respondió Armin automáticamente, pensando que se trataba de un error, sino cuatro chuletas de cerdo y medio kilo de carne picada.

- ¡Carne picada vas a tener! - gritó el carnicero mientras salía hecho una furia, dispuesto a arrearle con el rodillo.

Antes de que arruinara el fruto de cuatro años de trabajo, Marcos se interpuso entre el carnicero y Armin. Al ver que su compañero y amigo recibía un rodillazo en la cabeza, Marina empezó a gritar: - ¡Es un robot! ¡Es un robot!

Y eso no hizo más que encender los ánimos del carnicero, que pensaba que le estaban insultando.

Por suerte, en aquel momento llegó la policía.

Cuando lograron aclarar el lío, Marina besó la cabeza magullada de Marcos y le dijo: - Tu robot nunca será camarero ni recepcionista; como mucho serviría para actor cómico.

Por muy amable que sea, hace falta algo más que palabras bonitas para entenderse con la gente.

- ¿Qué le falta?- preguntó Marcos, abatido.

Marina señaló con el dedo el pecho de Armin y dijo: - Lo mismo que al Hombre de Hojalata de El mago de Oz, le falta corazón.

Marisa Cid Torralba 4t d’ESO-A

C

RL

Racó literari 55

CLUB DE LECTURA Els Departaments de Llengües del nostre centre van voler organitzar un primer Club de lectura, que va tenir lloc a la Mediateca el dia 27 de març . El propòsit era gaudir d’una història realment enginyosa, paradoxalment viva, a voltes vertiginosa, sovint desvergonyida, hilarant a batzegades, amb un punt d’amargor gairebé inevitable, mai exenta d’una crítica punyent envers els servilismes del capital i sempre, sempre, a ritme de funk: Muerte por Funky o el Eutanasio, de Jordi Casals i Merchán.

curs vinent, amb més lectures en diverses llengües. Com deia Mark Twain, "Aquell que no llegeix bons llibres no té cap avantatge sobre qui no els sap llegir".

La professora de Llengua castellana i Literatura, Ana Aldama, companya i jubilada recentment, que va ferva presentar l’acte fent una profunda anàlisi de la novel·la. Els assistents van gaudir d’aquesta estona compartint impressions amb el polifacètic autor: no en va, és professor de Llengua Castellana i Literatura i Cap d’Estudis al nostre institut, així com un músic amb una trajectòria considerable. La intenció d’aquesta trobada va ser iniciar un cicle que es mantingués de cara al

"UNA LITERATURA PRÒPIA, DONES ESCRIPTORES” Així es va titular l’exposició que es va poder visitar a la Mediateca del nostre Institut, per iniciativa del Departament de Català. Es tractava d’un material de l’Institut Català de les Dones (www.gencat.cat/icdona), que la Secretaria d’Afers Exteriors posà al nostre abast. Més concretament, s’hi podia trobar un conjunt d’imatges d’escriptores catalanes de diferents èpoques: des de la Reina de Mallorca, Isabel de Villena, passant per Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, fins a arribar a Maria Mercè Marçal i Serra. Tot plegat constituia una mena de viatge per les vivències, visions i expressions tamisades per la sensibilitat femenina, altrament menystinguda en èpoques anteriors, d’escriptores en llengua catalana a les que, des de l’actualitat, volem rendir homenatge: Oint l’udolar terrorífic de la tramuntana, ¿què se me’n dóna a mi de les fredes explicacions que me’n faci la ciència? Em cal la màgica de l’art, de la fantasia reveladora que em

conti la bellesa harmònica d’un gran motiu, la força del qual sento, més no puc explicar... Víctor Català, Mosaic (III). Impressions literàries sobre temes domèstics. L’exposició va estar oberta al públic fins el 3 d’abril.

EC

56 English Corner

Z P S B Z Y M I I T L W B A L L

H O I J U M R G E C Q D P U L Q

S L S R Q K V E I E Z U O D R C

T L E E B O E X L F S A L A O Y

N U I C N V X T Y F L P L K G P

X T R Y Q F B I B E A V U V N T

I E O C Q E J N K E C H T L I G

1.Search these words on the grid

Acid rain

poison

burn

pollute

bury

pollution

chemicals

recycle

extinction

reuse

factories

save

Greenhouse effect

waste

logging

K C T L K Y E C M S I M I T G Z

H Q C E E X S T Y U M A O O G N

X Q A V T Y A I T O E T N R O I

W N F B S M V O T H H M E Z L A

E

C Z F M A B E N R N C U M H B R

D Y A E W H R D H E S T R F U D

M M F H F B W I O E P U N R R I

U U G P O I S O N R X L S F N C

Q T H U C A X K W G O R I A W A

EC

C

English Corner

57

WILLIAM SHAKESPEARE QUIZ .

Hi students , test

your knowledge by

1) When wasWilliam Shakespeare born? a) 23 April 1564 b) 15 July 1580 c) 25 December 1600 d) 1 January 1601

answering this quiz .

2) Where was William Shakespeare born? a) London b) New York c) Paris d) Stratford-on-Avon 3) Whom did William Shakespeare marry? a) Anne Hathaway b) Mary Tudor c) Jane Grey d) Elizabeth Newson 4) By how many years William Shakespeare‘s wife was older to William Shakespeare? a) Five b) Eight c) Six d) Nine 5) How many plays did William Shakespeare write? a) 10 b) 15 c) 24 d) 37 6) How many Acts are in William Shakespeare’s plays? a) Three b) Four c) Five d) Six 7) Who is the Shrew in the play The Taming of the Shrew? a) Bianca b) Cleopatra c) Katherine d) Matilda 8) Which play has the characters Cordelia, Goneril and Regan? a) Pericles b) King Lear c) A Midsummer Night’s Dream d) Cymbeline 9) Which is the last play written by William Shakespeare? a) As you like it b) Two Gentlemen from Verona c) Henry V d) The Tempest 10) When did William Shakespeare die? a) 31 December 1707 b) 24 January 1649 c) 3 March 1626 d) 23 April 1616

Liliana Velasco Professora d’Anglès a l’INS Cap Norfeu

58 Col·laboracions

C

DE CITES, TÒPICS I EL CLUB DELS POETES MORTS “Oh capità, el meu capità”. Aquest vers de Walt Withman ens porta a la memòria la que probablement és una de les escenes més emotives de la pel·lícula El club dels poetes morts, dirigida per Peter Weir el 1989 i protagonitzada per Robin Williams.

Per si algú de vosaltres encara no l’ha vista, la pel·lícula explica la història d’un grup d’estudiants de la prestigiosa Acadèmia Welton, un internat molt tradicional i conservador dels Estats Units, els quals tenen un nou professor de literatura, el senyor John Keating, de ment oberta i mètodes revolucionaris, que pretendrà obrir el punt de mira dels seus alumnes a través del seu peculiar ensenyament de la poesia i de la vida. De fet, el seu objectiu serà aconseguir que s’adonin de la importància de fer realitat els seus somnis, d’aprofitar tots i cadascun dels moments, i de viure intensament el present sense que res els ho impedeixi.

diem. Viu el moment”. El senyor Keating, però, no va pas ser el primer (ni serà l’últim!) d’utilitzar aquesta expressió. De fet, ens hem de remuntar a Horaci per trobar-ne els orígens, i en la seva filosofia basada en el plaer de viure de manera senzilla, valorant les coses quotidianes i gaudint de cada moment. Literalment “Carpe Diem” significa “aprofita el dia”, i s’ha convertit en un tòpic recurrent a la literatura occidental, a la música i al cinema, per referir-se a viure sense deixar passar el temps i a gaudir dels plaers de la vida, deixant de costat el futur que és incert.

Tornant al senyor Keating, els seus alumnes, totalment immersos en aquests pensaments horacians, decideixen continuar amb “El Club dels Poetes Morts” – unes reunions d’amagat fora de l’internat on llegien poesia–, del qual ell mateix n’havia estat membre quan hi havia estudiat. La directiva de l’escola, alertada per alguns pares, intentarà impedir que Keating Només perquè us en feu una idea, us transcric pugui continuar amb aquesta manera d’ensenyar un parell de cites de la pel·lícula, les dues en tan poc convencional, i els alumnes se n’acababoca del professor Keating, adreçades als seus ran acomiadant emotivament amb els versos de alumnes: “No oblidin que malgrat tot el que di- Walt Whitman que obrien aquest article: “Oh caguin, les paraules i les idees poden canviar el pità, el meu capità”. món [...]. Els explicaré un secret: no llegim i escrivim poesia perquè sigui bonica. Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana; i la raça humana està plena de passió. La medicina, el dret, el comerç, l’enginyeria, són carreres nobles i necessàries per dignificar la vida humana. Però la poesia, la bellesa, el romanticisme, l’amor, són coses que ens mantenen vius“.

La segona cita crec que és la millor síntesi que es pot fer de tot aquest pensament: “Carpe

E

C

C Per l’aprenentatge de l’amistat i l’honestedat.

Per la superació de les pors i de la traïció. Per la iniciació en l’amor. Perquè els professors hem de ser capaços de transmetre que hi ha experiències que s’han de reconèixer i de viure, més enllà de les parets que suposen els centres d’ensenyament. Perquè també és cosa nostra ensenyar que cadascú ha de ser capaç de pensar per ell mateix per tal de poder trobar el seu camí. Perquè tothom ha de poder fer alguna cosa extraordinària amb la seva vida. Per tot això i molt més no és gens estrany que la pel·lícula guanyés diversos premis, entre els quals l’Òscar al millor guió original.

Deixeu-me que acabi amb la traducció al català de l’Oda 11 d’Horaci, que durant tota la meva adolescència vaig tenir emmarcada en un pany de paret de la meva habitació:

Col·laboracions

59

No vulguis esbrinar –saber-ho és sacrílegla fi que a tu i a mi, Leucònoe, ens han assignat els déus, ni consultis els càlculs babilònics.

Val més que acceptis el futur, sigui quin sigui.

Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns com si és l’últim aquest que amb els esculls apaivaga la mar Tirrena, tingues seny, filtra els teus vins i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.

Mentre parlem haurà fugit el temps envejós: viu avui i no et refiïs gens de demà.

CARPE DIEM!!!!!

Marta Planas Fontdecaba Professora de Llengua Catalana i Literatura de l’INS Cap Norfeu

60 Col·laboracions

C

E

BURROUGHS EN TRES PARADOJAS deró el padrino del beat, el punk, el grunge, el movimiento homosexual, etc.

Quizás fuese porque no le importaba escribir sobre todos aquellos temas que la gente prefería callar y cada cual se lo apropió como al mesías de su propia causa. Era el mayor de los miembros de la generación beat, el más viajado, el que había estudiado en Harvard y eso contribuyó también a que se le viese como el impulsor de dicho movimiento. No obstante, El almuerzo desnudo (su novela más conocida) se publica en 1959, tres años después del Aullido de Ginsberg y dos del On the Road de Kerouac.

El día cinco del pasado mes de febrero, se celebró el centenario de la muerte de William Burroughs. A un escritor que dio –literariamentetantas vueltas de buitre en torno de la muerte, le hubiese divertido ver como este año los críticos se afanaban sobre su exquisito cadáver para glosar sus alabanzas.

Primera paradoja: El controlador controlado Pero ¿quién era William Seward Burroughs? Nacido en el seno de una familia norteamericana acomodada, pronto se rebeló contra la american way of life para convertirse en su principal fustigador. Quería cortocircuitar el control al que estamos permanentemente sometidos y, sin embargo, llevaba siempre consigo el mecanismo de control definitivo: la camisa de fuerza de la heroína. Recordemos que su trayectoria en solitario se inicia en 1953 con la muy autobiográfica Yonki.

Segunda paradoja: El Dios de los descreídos No le gustaba que lo etiquetaran bajo ningún movimiento y sin embargo se le consi-

Otra posible razón para considerarlo un pionero, es su manera de asumir y consolidar las ideas de otros. ¿Quién recuerda –sin consultar en Google- a su amigo Brion Gysin? Fue el inventor de la técnica del cut-up o collage con la que Burroughs escribió tres novelas. Se trataba de hacer un corta-pega con páginas aleatorias para romper la lógica estructural y racional de un relato. Las palabras, decía el escritor, están vivas como animales, no les gusta que las enjaulen.

Corten las páginas y dejen a las palabras en libertad.

C

C Lo cierto es que la sombra de Burroughs se alarga traspasando el ámbito de lo meramente literario. Por poner algunos ejemplos, lo podemos encontrar en las canciones de Iggy Pop, Nirvana, o incluso en la portada del Sgt. Peppers de los Beatles. También en el origen de palabras como Blade Runner o Heavy Metal. Por eso Patty Smith dice que leer a Burroughs es como leer la Biblia, porque en él hallamos el germen de muchas de las cosas que nos rodean.

Tercera y última paradoja: Las culpas del redentor Como ya anunciamos en la primera paradoja, Burroughs fue el gran azote del sistema americano. Puso el dedo en la llaga de todas las culpas de Norte América. Al respecto, su Oración del día de acción de gracias es impagable. Para que se hagan una idea, empieza así: Gracias por el pavo salvaje/ Y las palomas migratorias/Destinados a convertirse en mierda/A través de unas sanas/Tripas americanas.

Pero Burroughs intentaba también lidiar con sus propios errores. A los treinta y siete años, pasado de drogas y de alcohol, juega a ser Guillermo Tell con su esposa Joan Vollmer. Apunta sobre el vaso de ginebra que ésta tiene en la cabeza, falla y la mata. Hay errores demasiado monstruosos como para que el remordimiento intente coquetear con ellos, repetía cuando le preguntaban por el asunto. Se juzgaba a sí mismo más implacablemente que a su país, por eso se pasó la vida tratando de combatir los demonios que le acechaban dentro de su cabeza.

Col·laboracions 61

En sus últimos años de vida, este paradójico, genial y torturado escritor, rodeado de sus queridos gatos y sus queridas armas, solía decir a sus amigos: Creo en la posibilidad de sobrevivir a la muerte. Recordándole hoy no hacemos otra cosa que darle la razón.

Dani López Professor de Llengua Castellana i Literatura de l’INS Cap Norfeu

62 Col·laboracions

C

LOS OLVIDADOS (1950), LUÍS BUÑUEL tal mexicana. Buñuel, el gran director cinematogràfic lligat al surrealisme, a les imatges oníriques, al món dels somnis, ens planteja un relat realista des del primer minut. Una veu en off sobre plans generals de Nova York, París, Londres i Mèxic D.F. no ens porta a l’engany. Dins de totes aquestes ciutats modernes viuen nens a la misèria. Les imatges que veurem són extretes de la vida real i ens avisen: “la història que veurem no és optimista”.

Fa poc més de tres anys, trescentes persones desapareixien d’un poble mexicà anomenat Allende. Persones de totes les edats, habitants d’aquest municipi proper a la frontera dels Estats Units, van deixar d’existir per força. Les seves pertinences, les seves cases destruïdes. Els seus noms, les seves vivències guardades en la memoria silenciosa (silenciada per la por) dels veïns supervivents.

Aquests homes, dones i nens desapareguts per sempre no han merescut investigacions (no hi ha ni un sol detingut pels fets) i passen a engrossir la llarga llista de l’horror a Mèxic (13.000 desapareguts en els últims anys segons dades oficials).

Llista de l’horror i de l’oblit. No s’investiga, no se’n parla, no es deixa en evidència unes forces polítiques, un Estat incapaç de protegir els seus ciutadans.

El 1950 el director aragonès Luís Buñuel, exiliat a Mèxic per una altra violència, va dirigir Los olvidados. En aquesta pel·lícula es narra la vida d’uns nens habitants d’un barri pobre de la capi-

I la historia comença i deixa les grans panoràmiques urbanes i s’acosta a uns nens que juguen al carrer. Nens bruts, desdentats, riallers…, i amb gana. Nens que recorren els carrers plens d’adults que no els miren o que els utilitzen com a mà d’obra semiesclava. D’entre ells destaca Ojitos, que no posseeix ni un nom, i que espera sense moure’s durant dies el pare que l’ha abandonat. Personatge innocent, pur i solidari que davant la crueltat se sap mantenir íntegre. A l’altre extrem, Jaibo, el noi ja perdut en el món salvatge de la ciutat, el que no té esperança i passa de víctima a botxí. I, sobretot, Pedro. Personatge inoblidable, que en una pel·lícula de happy end podria ser l’heroi guapo i valent, però que a Los olvidados és l’heroi tràgic o ni tan sols això.

E

C

C

Col·laboracions 63

canvi de registre.

Amb ells, d’altres personatges inoblidables com el cec, que encarna un típic personatge a la filmografia de Buñuel, caracteritzat per comptar en un primer moment amb el suport del públic per compassió i que, en realitat, es descobreix com un ésser mesquí i cruel amb els seus iguals i servil amb l’autoritat.

Si el que he escrit fa pensar en un film proper al documental, cal que aclareixi que l’escassa hora i mitja d’aquesta història és pur relat de ficció clàssic i que es deixa veure amb una increïble facilitat. Fins i tot aquelles seqüències més oníriques, que tant famós han fet el director de Calanda, están integrades en el tot de la pel·lícula sense provocar en l’espectador cap xoc pel

Los olvidados va guanyar el 1951 els premis de la crítica i a la millor direcció al Festival de Cannes i va fer que Europa redescubrís a Buñuel. Pel govern mexicà, la pel·lícula i el seu reconeixement internacional, van ser una bofetada.

Posava al descobert una realitat incòmoda, li donava existència i sortia de l’oblit. El director no resolia el problema, ja ho deia amb la veu en off de l’inici del film: “la historia no es optimista y deja la solución del problema en las fuerzas progresistas de la ciudad”. Seixanta-quatre anys després, continuem sumant oblidats, no existents a molts llocs del planeta.

L’últim del que es té noticia és Allende, Estat de Cohaiula, Mèxic.

Imma Rodríguez Professora de Ciències Socials a l’INS Cap Norfeu

Ronda Circunval·lació, s/n 17480 Roses (Girona) Tel. 639 07 45 47 garden@florsmateu.com

64 Col·laboracions

C

UN ALTRE DE CULTURA POP: ZOMBIS No fa gaire que els vampirs eren els monstres preferits a les novel·les de terror juvenil —Crepúsculo, Darren Shan, Medianoche, etc…—.

Però els zombis han reaparegut per quedar-se una llarga temporada gràcies a videojocs com Resident Evil o a còmics com The Walking

tien una espècie d’hipnosi eterna que sotmetia els zombis a la voluntat del pervers mestre vudú.

Va ser als anys 60 quan en George A. Romero va filmar la pel·lícula La nit dels morts vivents amb un pressupost ridícul. Tot i això va crear el zombi modern que ha arribat fins avui: un ésser podrit i en estat de descomposició que camina ben a poc a poc, esguerrat, i menja carn humana crua.

Els zombis i el gènere de terror tindran molta tirada dins la cultura underground dels 60 i 70. Durant aquests anys gaudiran de força èxit revistes com Creepy Tales, Tales from the crypt o Fangoria i els còmics especialitzats en criatures de la nit, com La cosa del pantano, Vampirella o la sèrie que Marvel tenia —al costat d’Spider-man Dead d’en Robert Kirkman. o X-men— dedicada a Dràcula com si fos un suEl mite dels zombis té el seu origen a l’illa cari- perheroi més. benya d’Haití, on la religió que predomina és el Vudú (barreja de cristianisme i bruixeria afri- El rock and roll menys comercial tampoc es quecana). L’escriptor William Seabrook va viatjar als darà al marge. Molts grups de música de garatge anys 30 a aquesta illa. Poc després, va escriure o punk faran bandera dels zombis, explicant històries sobre monstres a les seves cançons i fentel llibre The magic island. los aparèixer a les portades dels discos.

Seabrook ens parla dels mags o xamans del Vudú (se’ls anomena houngan si són homes i Als anys 80 sorgirà un gènere que és la barreja mambo si són dones) i de com aquests mitjan- de terror i humor, çant un encanteri feien que la seva víctima morís el gore.

Les pel·lícules en un parell de dies i després tornés a la vida però sense voluntat ni consciència. Això conver- gore et poden fer tia les víctimes en esclaus que eren emprats com saltar de la cadira pels ensurts o per a mà d’obra agrícola. un atac de riure ja La primera pel·li del gènere va ser White Zombi que la situació terde Victor Halperlin en què apareixia l’actor Béla rorífica és tan Lugosi. Lugosi va ser un actor especialitzat en el passada de voltes cinema de terror dels anys 30 i 40. Va interpretar que agafa una coal Comte Dràcula i va aparèixer en versions de micitat hilarant.

Frankenstein —fent d’Ygor— o al film sobre li- Un exemple de pel·lícula gore càntrops Wolf man. seria Braindead A White Zombi Béla Lugosi interpretava un mes- (que es va traduir tre vudú que convertia en zombi la protagonista al castellà amb el per llevar-li la consciència i convertir-la en la seva genial títol de Mi madre se ha comido a tu perro) amant. Val a dir que els zombis encara no feien , dirigida per en Peter Jackson, que més endagaire por i que no estaven en descomposició. Pa- vant dirigiria la saga de El senyor dels anells.

E

C

C Però per a molts dels nascuts abans del 1985, la primera vegada que vam veure un zombi va ser al videoclip d’en Michael Jackson: Thriller. On un grup de joves es convertien en zombis i ballaven una coreografia super-funk mentre sonava una base vuitantera produïda pel gran Quincey Jones. Si no l’heu vist de ben segur que el trobareu al Youtube.

Durant els noranta i els primers dos mil, els zombis van perdre protagonisme fins que van tornar a primera línia de popularitat amb l’èxit del còmic The Walking Dead, d’en Robert Kirkman, que després va ser portat amb molt èxit de públic a la petita pantalla.

El mateix Kirkman va escriure una sèrie de còmics per a la gran editorial de tots els temps: Marvel Zombis, on en un univers paral·lel tots els superherois de Marvel (Iron-man, Capità Amèrica, Hulk, Lobezno, els 4F...) han acabat convertits en aquests éssers devoradors de carn humana.

Col·laboracions 65

societat benpensant, l’adoctrinament. Per això ha cridat tant l’atenció entre els joves contestataris d’esperit crític.

Se m’ha acabat l’espai i encara no hem parlat del videojocs, ni de les diferències entre un zombi o un infectat. Ni de les pel·lis freak en què lluiten zombis contra taurons. Ni de noves revisions del mite del monstre en les quals els zombis corren, pensen i fins i tot paren paranys als humans — a 28 días después, o la versió cinematogràfica de la novel·la Soy leyenda, per exemple—... A qui vulgui aprofundir en el tema, a més de la xarxa, té molts de llibres com Holocausto zombi, d’en David Flint ed. Robinbook.

I va, trieu-ne un dels que us poso a continuació…

Bon estiu, i bona lectura.

Jordi Casals i Merchán Professor de llengua i literatura castellana Cap d’Estudis de l’INS Cap Norfeu

Novel·les de zombis: -Guia de supervivencia zombi, d’en Max Brooks. Ed. Berenice 2008 (Manual seriós que explica com sobreviure a un apocalipsi zombi) -Apocalipsi Z, d’en Manuel Loureiro Ed. Plaza y Janés. 2010.

-Podrits, d’en J.O. Granés i Cortey. Ed. No ens enganyem, seria relativament fàcil fugir d’un grup de podrits, pudents i curts de gambals. Nummulit edicions Llavors, per què ens fan por els zombis si fins i (Novel·la que explica un holocaust zombi a la ciutat de Girona!!!) tot la meva iaia corre més de pressa que ells?

-Guerra mundial Z, d’en Max Brooks Doncs perquè sabem que si ens envolten, se’ns (Molts ja haureu vist la pel·li, no?) cruspiran vius, sense negociació Cómics de Zombis: possible...“braaaains, braaaains”.

-The Walking Dead, d’en Robert Kirkman Els zombis representen tot allò que ens esgar- ed. Planeta de Agostini -Marvel Zombies, d’en robert Kirkman. Ed. rifa: el canibalisme, la mort, l’absència total de bellesa, la pèrdua de consciència, anul·lar la in- Marvel/Panini -El ejército de las tinieblas. De John Laydividualitat —un zombi sol no és res —. Però també tot allò que esgarrifa els nostres pares, la man Ed. Marvel/Panini

66 Col·laboracions

C

TOT ESCOLTANT PINK FLOYD A momentary lapse of Reason El batec de l’últim presoner de la nau es feu sentir amb l’atenció dels extraterrestres que van decidir raptar-lo junt amb els altres clergues.

El van absorbir amb la seva música celestial i lentament es convertí en un d’ells. Van començar a trencar-se els vidres i les espurnes volaven per tot l’hemisferi sud fins arribar a on es trobava la nau extraterrestre veïna, els tripulants de la qual ja s’havien menjat el gran músic Kurt Memfis i feien servir la seva guitarra per rentar-se les dents.

El presoner, en veure aquella escena, saltà de la nau que l’havia raptat cap a l’altra per agafar la guitarra, s’hi enfilà al damunt i fugí d’aquell estrany univers. Va volar per tots els planetes existibles que la seva imaginació anava creant fins arribar a l’horitzó del mar Cantàbric, que a mesura que s’hi anava acostant, li era més llunyà.

Però estava content per poder volar i ser lliure.

Ell volava tan alt que anhelava la seva estimada mar blava i lluenta que es refletia al cel. Fart de sentir-se tan proper al no-res, feu una baixada que el submergí en el Mar Negre. Ensenyà als peixos les meravelles de volar sota l’aigua del cel blau, intentà intercanviar-hi paraules..., però, el so de la guitarra ja ho deia tot.

Es sentien veus llunyanes de capitans d’un submarí buscant-lo a ell. No volia anar-hi, però l’agafaren amb la invisible trampa que havien col·locat al final d’un túnel negre de la boca d’un peix, que l’observava embadalit. Intentà escapar, però era impossible, ja era presoner d’ell mateix.

La veu de la bèstia que guardava aquell enorme submarí el sorprengué i s’hi endinsà sense la guitarra, ja que l’havia deixat a la sorra de la platja daurada.

Dins el cos d’aquella bèstia, s’hi lliuraven batalles que podien durar dies i nits senceres.

També hi vivia el club dels 27, que es passaven el sant dia cantant amb els guerrers de les trinxeres.

Encara no havia passat ni mig minut i el presoner ja es trobava perdut. Però vingué l’Amy Winehouse i l’integrà a la banda. Li donà una trompeta

i començà a tocar-la amb efusivitat juntament amb els altres músics. Es tornà tant o més boig que ells. Es va fer amb el control, li tragué el micròfon al vocalista i començà a cantar. Amy i companyia el seguien amb els coros. El vocalista, cabrejat, començà a percudir les canonades d’aquell gran lloc, és a dir, les venes de la gran bèstia submarinista.

Mentrestant, a la sala de comandament, la bèstia jugava amb els peixos, els esclafia, primer un, després un altre, i feia sorolls com si estigués jugant amb una màquina escurabutxaques. La bèstia sense adonar-se’n, va tocar el que era el tauró i van saltar les alarmes del sistema.

El vocalista seguia tocant totes les parts del cos del monstre per aixafar-li la cançó al nostre presoner galàctic. Cada cop sonava més fort, perquè la gent es posicionava a favor del vocalista i no pas d’ell. Finalment, decidí anar-se’n d’allà, cantant junt amb Brian Jones dels Rolling Stones, una de les cançons que més detestava, encara que a ell quasi ni se l’entenia.

Quan ja eren a la superfície, van sentir les passes dels indígenes submarins. Brian tornà amb els músics i deixà el nostre presoner sol davant les immenses boques dels lleons marins que l’envoltaven. Cada cop se li acostaven més, semblava que se’l menjarien, però Jimi Hendrix aparegué cantant una cançó desconeguda per a ell, però no per als lleons marins. Espantats fugiren, i Jimi seguí cantant, junt amb el presoner, sense adonar-se que l’ostra del costat s’estava obrint per menjar-se’ls. Se’ls va engolir, i un cop dins, pararen de cantar i de tocar per uns minuts. Hi havia molt d’eco allà dins, i Jimi cantava deprimit i abatut dins d’aquella enorme ostra. El presoner li agafà la guitarra a Jimi i fugí d’allà, el seu pessimisme l’esgotava.

Per segon cop es sentia lliure. Recorria el cel i el mar volant en la guitarra, que es mostrava alegre i li sortien rajos d’alegria dels seus llavis que es convertien en arcs de sant Martí.

El presoner so sabia tocar gaire bé la guitarra, i s’anava enfonsant al cel a mesura que les cordes s’anaven trencant per culpa de la seva poca traça, però, tot i així, es mantenia com podia.

E

C

C Per segon cop es sentia lliure. Recorria el cel i el mar volant en la guitarra, que es mostrava alegre i li sortien rajos d’alegria dels seus llavis que es convertien en arcs de sant Martí.

El presoner so sabia tocar gaire bé la guitarra, i s’anava enfonsant al cel a mesura que les cordes s’anaven trencant per culpa de la seva poca traça, però, tot i així, es mantenia com podia.

Fins que va caure en l’etern infern, que era el planeta maia, on estaven fent un ritual budú a una pobra noia.

Quan ell arribà amb la guitarra, tot s’aturà.

Aquells mig homes, mig animals començaren a parlar entre ells i això va fer que la noia es fixés en ell. Tots aquells homes començaren a ballar al voltant del presoner, una melodia trista i malencònica, mentre l’anaven portant a on estava aquella altra persona com ell. El lligaren com a ella i es van donar per satisfets.

Aquells extraterrestres van agafar la guitarra que portava el presoner i la tocaren fortament. Aquest cop, la tocaven bé, no com el nostre presoner.

El cap dels extraterrestres els anava donat ordres del que havien de fer amb ells dos.

El presoner, embogia amb aquella situació. Tornava a estar empresonat per aquells éssers desconeguts... Va fer el cor fort i es deslligà d’una manera impressionant. També va deslligar la noia i fugiren per l’etern passadís de lloses blanques i negres. Havien de trepitjar: blanca-negrablanca, fent una melodia perquè l’alarma no sonés. Com a acompanyament, el presoner anava tocant la seva guitarra, la que li havia tret a aquell marcià, la que ell havia robat a en Jimi.

El presoner es va despertar del seu etern somni fent un crit, ja que la noia s’havia transformat en folis de papers blancs. Res més. Quan intentava tocar-la es tallava, quan intentava besar-la es tallava, i ni tan sols podia parlar amb ella, ja que només era això, folis de paper en blanc, no podia fer res.

No parava de lamentar-se de com havia pogut ser tan babau de voler rescatar-la...

Els clergues de la nau que l’havien raptat al principi, el rodejaren de nou per emportar-se’l on ells creien que era el seu destí. El presoner anava ascendint pels grans i estrets esgraons que el portaven a la nau gregoriana. Seguia tocant la seva guitarra amb posat trist i amb l’ànima ma-

Col·laboracions

67

lencònica. Mentre els clergues tocaven els seus instruments eclesiàstics el presoner anava ascendint a la nau.

Tots ells es van animar en veure que el seu presoner havia tornat i, en el fons, ell també estava content de tornar a ser el presoner d’algú a qui realment estimava, o això creia ell. L’alegria d’ells anava minvant en la mesura que veien com el presoner no estava gaire segur de voler tornarhi.

Havia decidit que ja no volia ser presoner de ningú. Volia ser lliure! El presoner reculà i baixà de la nau. Llavors la nau s’enlairà sense ell cap a un planeta proper.

El presoner es va quedar allà, ell i la noia convertida en fulls de paper. Començava a veure la realitat tal com era. La noia no era paper, això era el que ell creia. La noia anava canviant i no se n’adonava. Ara flor, ara ocell, ara insecte, ara res.

Igual que tot el que l’envoltava. El mateix terra on estava assegut canviava cada cinc segons de composició, mida i aspecte. Això el frustrava molt.

Arribaren naus enemigues, els tripulants de les quals declararen ser uns fanàtics dels Red Hot Chili Peppers, grup que el nostre presoner odiava.

Eren molts i tocaven molt més fort que ell.

Un d’aquells extranys començà a cantar mentre l’altre treia una aspiradora amb la que va aspirar a la noia convertida en fulls de paper. Cantaven tots plegats envoltant el presoner, que estava molt trist. Amb la seva superguitara, el presoner va començar a disparar raigs-x als ulls dels seus enemics. Però, ells seguien apropant-se encara més a ell, mentre seguien cantant aquella eterna cançó que tant odiava.

Marisa Cid 4t d’ESO-A

68 Col·laboracions

C

UNIVERSITAT UTÒPICA Periodisme. Me’n vaig a la universitat per ser una periodista crítica i de rigor, i estudiaré a la gran civilització.

- Mama, me’n vaig, finalment m’he decidit: el meu futur és el periodisme, ho tinc clar. I me n’aniré a viure a Barcelona, a una residència, o potser prefereixo un pis. Ui sí! Un pis d’estudiants, d’aquests antics dels barris de la metròpoli! Amb els amics de tota la vida o potser amb estudiants d’intercanvi. I tindrem una mascota universitària, un hàmster o, potser millor, un conill. Cuinarem el que voldrem i a l’hora que voldrem, i podrem menjar gelats mentre passegem per les Rambles. A més, la Laura m’ha dit que també hi ha molta festa: Sala Apolo, Razzmataz, concerts en directe, bars d’ambient... els dijous universitaris seran increïbles! Quines ganes que arribi setembre i pugui començar aquesta nova aventura.

- Sí, molt bé, però... i estudiar?

Benvingut als 1000 dubtes que tot preuniversitari es planteja, qüestions que et mantindran somniant despert durant una bona temporada.

Aquests només en són alguns exemples, però a mesura que l’estiu s’acaba i la nova vida comença n’apareixen un miler més.

Sento comunicar-te que les pel·lícules inspirades en les universitats americanes ens han fet crear unes expectatives poc versemblants, almenys dins del territori català. American Pie, Chicas Malas o Project X són clars exemples dels rols que s’adopten en aquestes universitats, on sembla que tot gira al voltant dels populars i rics que freqüenten el campus.

Si encara tenies esperances, totes aquestes s’hauran fos després que et digui que el teu pas per la universitat potser no serà com una pel·lí-

cula americana.

Arribarà el primer dia i no hi haurà cap organitzadora amb llibreta i llapis, amb una plometa al damunt, indicant-te el lloc que se t’assigna, on, i optes per seure amb els freaks de les matemàtiques o amb els nerds que fan art dramàtic, encara que tu prefereixis seure amb els guapos i populars de l’equip de futbol. Apareixeràs per allà i no trobaràs milers d’hectàrees de gespa verda i brillant on els estudiants reposen de les seves estressants vides. Un cop dins la facultat corresponent no hauràs de córrer per aconseguir la taquilla més “molona”, inundada de fotos dels àngels de Victoria Secret o dels últims models de Calvin Klein. Trobaràs menjadors enormes, però en ells no hi haurà esporàdicament guerres de menjar fruit d’una relliscada que acaba amb espaguetis al cap del company del costat. En el campus hi haurà moltes noies, però no totes aniran amb faldilles de la mida d’un cinturó ni amb pantalons ajustats. Principalment, el teu objectiu serà passar els cursos com puguis resant per no haver de repetir aquella assignatura dels dilluns que tanta mandra et fa, i no pas com passa a les pel·lícules abans esmentades, lligar-te l’encarregada de l’equip d’animadores o al musculat de metre noranta de l’equip de futbol.

A més a més, has de tenir clar que mai arribarà el ball de final de curs, sinó que a final de curs només et trobaràs amb milers d’apunts que inundaran la teva humil i discreta habitació d’estudiant. Per acabar, cal afegir que en el cas que visquis en una zona freqüentada per estudiants, no et passaràs les nits de pis en pis bevent com si no hi hagués demà.

Ja s’han esfumat totes les esperances? Doncs deixa’m afegir-hi quatre pinzellades puntuals.

E

C

C Ningú t’assignarà cap lloc el primer dia, sinó que serà encara millor: seràs tu mateix qui decidiràs al costat de qui vols compartir el pròxims quatre anys de carrera i, segurament, aconseguir una amistat de per vida. Quan trepitgis la universitat per primera vegada no trobaràs milers de zones verdes amb gespa, a no ser que la teva decisió sigui estudiar a l’Autònoma, on sovint veuràs més gent a la gespa xerrant i passant l’estona, que dins les aules. La dimensió de la universitat et permetrà conèixer molta gent i encara que no totes les noies portin faldilletes ajustades i tots els nois vagin amb camisetes arrapades, la universitat et donarà l’oportunitat de fer amics realment interessants. Tot i les esperances dipositades que tenies en això, no existeix cap ball de final de curs com els que ens han posat al cap, però hi ha una cosa encara millor: les festes majors de cada universitat. En què consisteixen? Valdrà més la pena que ho comprovis tu mateix. I per finalitzar aquest augment d’ànims, podria dir que potser no estaràs cada dia de festa als pisos dels veïns, però si ets un universitari amb sort i no tens classes magistrals els divendres, podràs gaudir de les nits dels dijous. D’altra banda, si la sort no és el teu fort, sempre et que-

Col·laboracions 69

darà l’opció de compartir una bona estona fent una cervesa al bar de qualsevol facultat reflexionant sobre la societat i la vida.

El pas per la universitat, sigui quina sigui la teva elecció, suposarà molt. Molt d’esforç i molta diversió, moltes nits en vetlla i moltes nits de festa, moltes noves amistats i moltes persones interessants, i sobretot, uns anys irreemplaçables. I quan sentis que no pots més, sempre et quedarà l’Empordà i la teva gent per donar-te aire i seguir somiant.

Paula Pairó Cortada Estudiant de Periodisme a la UAB i ex-alumna de l’Institut Cap Norfeu

70 Col·laboracions

C

E

SOBRE LECTURES De vegades voldríem oblidar i no podem…, però, i si ho haguessis oblidat tot?

«Hi ha dos errors que pots cometre en el teu camí a la veritat: no fer tot el camí i no començar mai.»

(Buda)

Aquest darrer hivern en Marc C. em va recomanar un llibre que donava la casualitat que era d’un autor del qual ja havia llegit alguna cosa que m’havia agradat.

En un principi vaig pensar… bah, això és cosa d’adolescents!...i ara posar-me a llegir em fa Ah! Si voleu saber més sobre els autors del llibre mandra…,però el meu jove amic em va convèn- o llegir-ne un bocí de la història... cer..., apa doncs, el llegiré!. I ho vaig fer, i em va http://www.francescmiralles.com o enganxar. http://www.javierruescas.com El llibre en qüestió es deia “Pulsacions”, d’Àlex Rovira i en Javier Ruescas.

Narra la història de l’Èlia, una jove que acaba de sortir d’un coma després d’un accident i es troba bé. Té un mòbil nou i pot tornar a posar-se en contacte amb els seus amics a través del “HeartBits” (una mena de xat com els que tots coneixem). Però no tot són alegries, perquè no recorda res dels dies anteriors a l’accident. Què li va passar? Qui és un tal Phoenix que es preocupa per ella? Per què quan intenta recordar sent una mena d’angoixa?...

Doncs, jo no us ho explicaré! Apa gent, si voleu saber de què va la història aneu a qualsevol biblioteca i agafeu el llibre..., de ben segur que us agradarà!

Encara que potser deixareu anar alguna llagrimeta de tristor o d’alegria..., però no ho desvetllaré!

Una abraçada lectors i fins aviat!

Encarni

C

C

Col·laboracions 71

CAP NORFEU! Exactament quatre anys. Quatre anys màgics. Va anar passant el temps. Van anar passant els Quatre anys inoblidables. Quatre anys d’emo- cursos. Arriba un dia en què obres els ulls i t’adones que tu ets una torre d’aquelles! Ja ens cions, sentiments, canvis... hem fet grans, ja fem 4t. Aquell institut grandiós, Tot va començar un setembre del 2010. Vam tra- ja és casa nostra. El quart d’hora d’antelació en vessar una porta. Una paret gruixuda. En creuar què esperàvem l’autocar s’ha convertit en 5 mila gran portalada verda oliva del gran institut sa- nuts de retard! Ha canviat tot. Tot, menys l’amisbíem que passaríem a una nova etapa. De la in- tat que vam fer quatre anys endarrere. Tots els fantesa a l’adolescència. De primària a estius, l’últim dia d’institut ens dèiem: “fins al sesecundaria. De ser els grans, a ser els més pe- tembre!” Ara no. Ara ens direm: “fins aviat; et trotits. Impacients, neguitosos, com un nen que es- baré a faltar”. Aquella angoixa que teníem pera els regals dels reis, nosaltres esperàvem sempre per si els professors ens haurien separat l’autocar. Amb un quart d’hora d’avançament ja de classe (i mai ho havien fet), aquest cop era estàvem a la parada. El viatge estava ple de pre- veritat. Separats definitivament pels estudis de guntes: què em trobaré? On hauré d’anar? Per batxillerat i cicles. Iniciarem una nova etapa. Torfi, aquestes preguntes es van acabar. Tot el grup narem als antics temps. Una realitat. Una llei de novell vam avançar cap al gimnàs. Allà, vam vida. Dels més grans als més petits. Tornen les poder compartir els pensaments amb 100 nens preguntes, marxen les respostes. Tornen els nermés. vis, marxen les confiances. Tornen les amistats Els amics van anar arribant, igual que la con- que mai van marxar de dins nostre. fiança. Aquell edifici immens, aquell gran laberint va anar essent cada cop més petit. Nosaltres, com petites formiguetes anàvem recorrent el pati.

Cada classe, cada assignatura, era com un examen de final de curs. Hi havia torres que caminaven al teu costat a la sortida de d’institut.

Aquells nens feien 4t? Si sembla que tinguin més de 20 anys!!

A part de nosaltres, l’institut també es va anar fent gran. Noves classes, nova cantina, nous colors... Els professors anaven apareixent i desapareixent, venint i marxant com els núvols que van tapant el sol i corrent per un cel blau d’estiu. Tots diferents, tots especials.

ESCOLA ELS GRECS

Pau Coll 4t ESO-C

72 Altres activitats

AA

L'INSTITUT DE SORT ENS VISITA Els dies 10 i 11 d’octubre vam rebre la visita dels alumnes i professors de l’Ins Hug Roger III de Sort (Pallars Sobirà), dins la setena edició de l’intercanvi que es ve portant a terme des del curs 2007/2008. Els alumnes de 2n de Batxillerat de Sort, que l’abril passat havien estat els nostres guies per les terres del Pallars, van gaudir ara de la nostra hospitalitat. Vam visitar plegats les ruïnes d’Empúries i Sant Martí d’Empúries; vam ce-

lebrar un esmorzar a la mediateca del centre i vam visitar-lo; vam ser rebuts a la sala de plens de l’Ajuntament de Roses per l’alcadessa Montserrat Mindan i la regidora d’ensenyament Sílvia Useros, i vam travessar la badia per arribar en vaixell a Cadaqués.

La idea és intentar mostrar una mica el paisatge, els costums, les formes de vida passats i presents, la llengua i els atractius que guarden les nostres respectives comarques, i d’aquesta manera adonar-nos de l’enorme potencial que guarden i com aquesta diversitat és enriquidora i plena d’encant. Segur que a tots els alumnes els quedarà un record inesborrable d’aquesta iniciativa. En global vam ser uns 60 alumnes i 6 professors que van participar en aquesta ocasió. Esperem que l’intercanvi gaudexi de bona salut i es pugui mantenir molt anys.

LA CASTANYADA, TAMBÉ AL CAP NORFEU El 31 d'octubre, els alumnes de 3r d'ESO van obsequiar-nos amb la ja tradicional Castanyada. Gràcies a la col·laboració de l'AMPA, que va aportar les castanyes, i dels pares i mares, que van ajudar fent plats deliciosos per l'Esmorzar Internacional, vam tornar a gaudir d'unes paradetes ben farcides. Les comissions d'alumnes de 3r d'ESO van ser molt diligents i van obtenir una bona recaptació que va abaratir els costos de l'esquiada que van fer al febrer.

E

AA

C

Altres activitats 73

UN INSTITUT D'HOLANDA VISITA EL CAP NORFEU

El dimecres 13 de novembre, una representació de l'Art College d'Almere, prop d'Amsterdam, va realitzar una sèrie d'activitats d'intercanvi al nostre centre aprofitant els seus dies d'estada a Catalunya.

Aquests estudiants d'anglès i espanyol van iniciar els seus contactes per mail amb els nostres alumnes de 4t d'ESO i, finalment, van poder veure's cara a cara i parlar.

CIRCUIT COMARCAL DE CROS La temporada del Circuit Comarcal de Cross va arribar a l'Alt Empordà !!! Aquesta era una activitat que trobàbem en el marc dels programes de Jocs Esportius Escolars de Catalunya i el Pla Català de l’Esport a l’Escola. Es tractava d’unes jornades obertes a qualsevol que, en l’àmbit de la Comarca, es trobés en edat escolar. El torneig

d’enguany va constar de quatre proves a diferents poblacions: Sant Pere Pescador (9/11/13), Vilafant (23/11/13), Ventalló (14/12/13) i Castelló d’Empúries (18/01/14). Un bon nombre d’alumnes del nostre institut hi va participar a la primera i segona curses obtenint les següents classificacions, algunes molt meritòries:

74 Altres activitats

AA

EL CAP NORFEU I EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS El nostre Institut ha col·laborat, un any més, amb Càrites de Roses per aconseguir aliments i productes de primera necessitat. Coincidint amb el Gran Recapte d'Aliments que es va portar a terme a tot Catalunya els dies 29 i 30 de novembre, el Cap Norfeu va fer una crida a la solidaritat dels seus alumnes, professors i de tota la gent del municipi i entorns que ho desitgés. Durant la darrera setmana del mes novembre es va poder portar a l'institut pasta, llegums, oli, sucre, farina, sal, llaunes de peix o de tomata en conserva, galetes, cereals... o qualsevol aliment envasat i en bon estat de conservació amb data de caducitat raonablement llarga o que no caduquessin. El lloc de recollida va ser Secretaria, on es trobaven unes caixes per a deixar-ho. La primera setmana de desembre els col·laboradors de Càrites de Roses ho van passar a recollir. Gràcies a tothom que hi va col·laborar en nom d'aquesta societat i del nostre I nstitut!

ÈXIT DE PÚBLIC A LA QUINA DE 4t D'ESO Un any més la SUF va ser l'escenari de la quina que organitza l'alumnat de 4t d'ESO amb la col·laboració de professors i AMPA. Va ser el 12 de desembre i tots els beneficis es van destinar

al viatge de fi d'etapa, que enguany tocava a Londres, durant el mes de març. Des de l'Institut volem agrair la participació de tots els assistents.

E

C

AA

Altres activitats 75

EL CAP NORFEU AMB LA MARATÓ DE TV3 Un cop més, el nostre institut va col·laborar amb la Marató de TV3 que aquest any va estar dedicada a recollir fons per les malalties neurodegeneratives. El dia 20 de desembre el Cap Norfeu va tornar a organitzar la solidària i ja clàssica fira de Nadal amb paradetes de manualitats, esmorzars casolans, i material per a la Fira de l'Intercanvi. I, un cop finalitzat el concert de Nadal que es va dur a terme al gimnàs de l'institut, van començar les activitats esportives, tallers, etc. Tots els diners recaptats durant la jornada, 625’11 euros, van servir per incrementar una mica més la recaptació de la Marató. Per a més informació de la marató: http://www.tv3.cat/marato/

TREBALLS DE SÍNTESI sortida a Palamós per poder observar de primera mà el Museu de la Pesca.

Els de 2n d’ESO, per la seva part, varen anar als Aiguamolls de l’Empordà, on varen fer diferents itineraris des del Cortalet fins a la platja de Can Comes o a la desembocadura de la Muga. Al llarg dels recorreguts anaven fent diverses parades per tal d’anar observant les aus en els diferents aguaits, així com les plantes de la zona.

Finalment, els de 3r d’ESO varen visitar la seu del Diari de Girona, on se’ls va fer una Així, els de 1r d’ESO varen apropar-se fins a explicació detallada de les diferents seccions que les instal·lacions del Port de Roses, on varen integren el diari i, posteriorment, varen fer un inpoder observar la tasca de les “remendadores” i teressant recorregut a peu pels carrers del Call varen visitar la llotja i la planta de filetejat de peix. Jueu, fins arribar a la Catedral i a la basílica Posteriorment, un altre dia varen efectuar una col·legiata de Sant Feliu.

Durant la segona setmana d’abril, els alumnes de 1r, 2 i 3r d’ESO del nostre Institut van elaborar els seus respectius Treballs de Síntesi. Els temes que cadascun dels cursos van treballar eren els següents: els de 1r d’ESO, el món de la pesca; els de 2n d’ESO, els Aiguamolls; i els de 3r d’ESO, el diari. Per tal de complementar les indicacions que van rebre de cadascun dels seus professors, els dies previs van efectuar diverses visites, totes elles guiades, a llocs relacionats amb el seu tema d’estudi.

76 Altres activitats

AA

“APRENENT AMB ELS AVIS” El 14 de febrer els alumnes de 3r i 4t del Projecte "Aprenent" van organitzar, conjuntament amb els seus professors, una trobada amb els avis del "Casal del pescador-Jubilats del mar" de Roses. Aquesta trobada ha estat la continuació d’un projecte intergenacional, on joves i jubilats s’ensenyen mutuament i aprenen junts.

una trobada fantàstica, que de ben segur tindrà continuïtat. El Projecte “Aprenent amb els avis” ha estat becat amb 500 € per la Fundació Jaume Bofill com a bona pràctica d’Aprenentatge-Servei.

El curs passat els avis van convidar els nostres alumnes a la seu del Casal, on aquests van aprendre a fer nusos mariners, a cosir roses de St. Jordi de roba i a canviar les piles d’un rellotge.

Enguany, els alumnes han obert les portes de l’institut als socis del Casal, i després de fer-los una visita guiada, els joves van exposar-los els seus treballs d’aprenentatge a través de les TIC. Els alumnes de 4t van organitzar també un taller d’utilització de mòbils i internet, on els avis van poder resoldre els seus dubtes respecte la utilització de les noves tecnologies.

Finalment, els alumnes de 3r van voler col·laborar preparant un aperitiu saludable. Tot plegat,

APRENDRE A MIRAR: EL LLENGUATGE DE L'ART El projecte "Mirades", que es va dur a terme a partir del febrer a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, va consistir en una sèrie de tallers conduïts per quatre artistes del territori -Mercè Riba, Daniel Lleixa, Quim Arqués i Daniel Torrent- que ens varen proporcionar una mirada complementària de les diferents arts plàstiques que treballen: l'escultura, la pintura, la fotografia i la il·lustració. Cada artista va exposar les seves obres, i va explicar els seus processos de creació.

Varen ser 12 sessions formatives de dues hores cada una, dirigides a joves a partir de 15 anys.

Cada artista va realitzar tres sessions (una de teòrica divendres a la tarda i dues de pràctiques, pel matí, dels dissabtes consecutius).

E

C

AA

Altres activitats

77

MOSTRA DE TEATRE AMATEUR DEL CAP NORFEU Els alumnes de l'extraescolar de teatre del Cap Norfeu van treballar de valent durant tot el curs preparant la divertida comèdia que van representar enguany a la XXI Mostra de Teatre de les Comarques Gironines, a Blanes, el 8 de maig. La seva participació va ser un èxit. Un cop finalitzada la nostra representació, tot van ser felicitacions per a aquests/es grans artistes i no era per menys. Es tractava, en aquest cas, de Els lladres som gent honrada, basada en un guió original de la professora Sònia León.

Els actors i actrius, alumnes de 2n i 3r d'ESO, també van representar en dues funcions aquesta obra al Teatre Municipal de Roses per als companys de l’Institut, pares i familiars el divendres 30 de maig.

EL CAP NORFEU A LA CANTARELLA DE ROSES El dijous 22 de maig al matí, els alumnes de 1r d'ESO del nostre Institut van dirigir-se, un cop més, cap a la plaça Frederic Rahola per a participar a la cinquena edició de "La Cantarella". La ja tradicional actuació musical, que aquest any va estar formada de 9 cançons enllaçades per un fil narratiu teatralitzat, va acollir més de 300 alumnes de 6è de primària i un total de 7 escoles (Narcís Monturiol, Montserrat Vayreda, Els Grecs, Jaume Vicens Vives, Centre Escolar Empordà i les escoles de Palau Saverdera i Pau), a més dels dos instituts públics rosincs.

Els alumnes ens van captivar, entre d'altres cançons, amb "Ale de 1100" del grup Sangtraït, "Nens del 80" dels Buhos, "Fil de llum" del Teràpia de shock, "Sota una estrella" de Sopa de Cabra o "No vaig triar" de Lax'n'busto.

78 Altres activitats

AA

DELF ESCOLAR Aquest curs escolar el Departament d’Ensenyament va signar un conveni amb l’Institut Francès d’Espanya per establir el Diploma d’Estudis en Llengua Francesa. El DELF Escolar a Catalunya l’atorga el Ministeri d’Educació Nacional de França: Nivells A2 i B1 del Marc Comú Europeu de Referència. L’objectiu d’aquest acord de col·laboració entre les dues administracions és promoure l’excel·lència en les llengües, fomentar l’estudi de més idiomes entre l’alumnat i potenciar el coneixement de la llengua francesa. El nostre centre es va afegir a aquesta iniciativa durant el passat curs escolar. Un total de 18 alumnes s’hi van presentar en ambdós nivells (9 alumnes al A2 i 9 alumnes al B1). Els resultats van ser molt satisfactoris amb un 98% d’aprovats amb una mitjana de Notable. Des del Departament de Francès vam estar molt contents i esperem que el curs vinent s’apuntin més alumnes

perquè puguin gaudir d’aquesta convocatòria especialment dirigida als alumnes d’ESO i Batxillerat que cursen francès tant a primera com a segona Llengua Estrangera.

Félicitations à tous nos étudiants!!!!

EL CAP NORFEU AMB "BICICLETAS SIN FRONTERAS" Després de la interessant sessió informativa de l'ONG "Bicicletas sin fronteras" per als alumnes de 4t d'ESO el curs passat, el nostre institut va iniciar un diàleg de col·laboració amb el seu representant, el senyor Romà Boule, per a futures sessions i projectes didàctics. Per aquest motiu, quan van decidir fer un anunci publicitari per difondre la tasca que realitzen a diferents parts del món, van pensar en el Cap Norfeu. I tant l'Equip directiu com les famílies dels alumnes van accedir-hi de seguida per a realizar la gravació.

E

C

ID

Informacions diverses 79

SIMULACRE 2013-14 El 29 d’octubre es va posar en pràctica el simulacre d’evacuació protocolari de cada curs, per tal de preparar la comunitat educativa davant d’un eventual incendi o qualsevol altra situació d’emergència anàloga. L’assaig de desallotjament es va desenvolupar amb total normalitat.

Enguany han sigut necessaris 10” més que el curs anterior per completar l’operació. Els 628 alumnes i el personal docent van trigar 2’40” a abandonar l’edifici. Cal destacar que no hi va haver cap variació en relació al darrer simulacre, moment en que es va presentar com a novetat un plànol d’ubicació d’alumnes al pati nou del recinte.

PROVES DE 4t D'ESO A TOT CATALUNYA El 19 i 20 de febrer, igual que a tots els instituts de Catalunya, es van dur a terme les proves d'avaluació de 4t d'ESO al Cap Norfeu, unes proves que avaluen les competències i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de l'etapa d'educació obligatòria. Es tractava d’una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador, que avaluava la competència comunicativa lingüística i la competència matemàtica: el dimecres 19 es van realitzar les proves de català i matemàtiques, i el dijous 20, les de castellà i llengua estrangera. Aquesta avaluació vol ser una eina al servei dels centres, del professorat i de l'alumnat per a impulsar la millora global del sistema educatiu català.

80 Informacions diverses

ID

EL CAP NORFEU FELICITA EL NADAL AMB PUNTS DE LLIBRE Un any més el Cap Norfeu torna a felicitar les famílies amb un punt de llibre dels nostres alumnes. El Concurs de Punts de Llibre nadalencs ha estat molt ben rebut un cop més i la majoria dels alumnes del centre s'hi va presentar. De cadascun dels quatre cursos d’ESO i dels de Cicles i Batxillerat va sortir escollit, i aquest punt guanyador es va convertir en la nostra felicitació del Nadal. Així, el guanyador de 1r va ser el que es va afegir a cadascun dels butlletins de tots els alumnes de 1r; el de 2n, als butlletins dels de 2n, i així successivament. Els noms dels seleccionats de cada nivell va ser els següents:

- Adrián Velasco (1r ESO-B) - Joan Jorquera (2n ESO-A) - Laia Carreras (3r ESO-D) - Alina Capalleras (4t ESO-A) - Cristopher Maddocks (1r BAT-A)

E

ID

C

Informacions diverses 81

PROVES CANGUR

El Departament Didàctic de Matemàtiques de l'Institut Cap Norfeu fomenta i estimula la participació voluntària dels alumnes a les Proves Cangur de Matemàtiques. Aquestes proves les organitza la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i s’adrecen a tots els alumnes de Catalunya. Des de tercer d'ESO fins a segon de Batxillerat, els alumnes podien participar en aquest concurs en les categories de nivell 1, 2, 3 i 4, respectivament. Les proves van consistir en un con-

junt de 30 propostes d'àmbit matemàtic (lògica, geometria, càlcul, etc.) agrupades en un ordre creixent de dificultat.

El dijous 20 de març es van celebrar les proves en els dos institut públics de Roses, on es van atendre els participants provinents de diferents instituts de la comarca (Castelló d'Empúries, L'Escala i Roses). Els alumnes de 4t del nostre centre no van participar-hi, ja que aquell dia feien una sortida. La valoració de la jornada va ser molt positiva pel que fa a la participació d'alumnes, l'organització interna de les proves i l'esmorzar conjunt que es va oferir, posteriorment, a tots els alumnes i professors. Felicitem tots els participants per l’interès que van demostrar.

Posteriorment es van conèixer els resultats i cal fer esmentar amb millor puntuació els alumnes més rellevants del nostre Institut: de 3r d’ESO, l’Àlex Martínez Bedmar amb un percentil de 9’31%; de 1r de Batxillerat, en Rubén Moreno Torres amb un 13’81%; i, per últim, en una posició més destacada, l’Anicet Tibau Vidal amb un 5’67%. Enhorabona a tots tres!

L’INSTITUT CAP NORFEU ESTRENA CORAL El dijous 15 de maig les pioneres i els pioners de la nostra Coral van participar a la XX Trobada de Corals de Catalunya al Teatre Jardí de Figueres, juntament amb altres instituts de les comarques gironines. L'actuació va anar molt bé i els/les nostres joves van poder gaudir de la presència del mestre Constantí Sotelo, impulsor de la primera Trobada de Corals de Catalunya. L'any que ve hi tornarem, els que ja hi som i els que s'hi afegiran!

82 Informacions diverses

ID

FINS AVIAT, ABHIL El dimecres 28 de maig, el nostre lector de francès va acabar la missió lingüística que l'havia portat a treballar amb els professors de francès del nostre institut. La seva col·laboració ens ha estat molt profitosa tant a nivell laboral com a nivell personal. El trobarem a faltar nosaltres, però sobretot els alumnes.

EL CAP NORFEU TAMBÉ “DÓNA LA NOTA” El divendres 6 de juny, a les 11h del matí, el nostre Institut, com moltes altres escoles i instituts de Catalunya, va sortir al pati i es va unir en una única cançó, “Mirall de pau”, composada expressament per un motiu ben especial. Davant la insensibilitat artística d'alguns ministres que maneguen les lleis educatives, tots els centres educatius ens vam unir per fer sentir les nostres veus i reivindicar que no desaparegui l'educació musical de les nostres aules. Segons la nova llei Wert, ja a primària la música queda relegada a categoria d'optativa i els centres no hauran d'ofertar-la si no volen. Nosaltres creiem que l'educació artística és molt important en la formació d'una futura societat pacífica, culta i creativa, per això vam voler mostrar el nostre desacord.

E

C

G 1r ESO

Grups 13-14

83

84 Grups 13-14

G 1r ESO

E

C

G 1r ESO

2n ESO

Grups 13-14

85

86 Grups 13-14

G 2n ESO

E

C

G 2n ESO

Grups 13-14

87

88 Grups 13-14

G 3r ESO

E

C

G 3r ESO

Grups 13-14

89

90 Grups 13-14

G 4t ESO

E

C

G 4t ESO

Grups 13-14

91

92 Grups 13-14

G 4t ESO

1r BATXILLERAT

E

C

G

Grups 13-14

1r BATXILLERAT

2n BATXILLERAT

93

94 Grups 13-14

G 2n BATXILLERAT

CFGM

E

C

G CFGM

CFGS

Grups 13-14

95

ANUNCI CARLIN