Programa electoral PSC Barcelona 2011

Page 1


INDEX BARCELONA, PROJECTE COL·LECTIU BARCELONA, PROJECTE DE FUTUR BARCELONA, MOTOR ECONÒMIC DEL SUD D’EUROPA Ocupació i formació, la nostra principal prioritat La Barcelona metropolitana en l’economia global Apostar per la generació de coneixement, l’emprenedoria i el suport a les pimes Posicionar i projectar Barcelona al món Turisme de qualitat El comerç dóna vida BARCELONA, ESPAI PER A L’EDUCACIÓ I LA CREATIVITAT Suport a l’educació per una ciutat d’igualtat d’oportunitats i equitat Èxit escolar, formació professional i inserció laboral Educar des de la participació i la corresponsabilitat Impuls al coneixement de llengües per una ciutat de futur Cultura i creativitat com a motor econòmic Barcelona és espai per a la creativitat i les arts Les infraestructures i millora de la governança en les polítiques culturals Barris i metròpoli, les dues cares de la cultura L’esport, eina per al progrés, el benestar i la cohesió social Espais esportius a l’abast de tothom Projecció i governança esportiva BARCELONA, CIUTAT DE LES PERSONES, CIUTAT COHESIONADA Un model de governança per uns serveis socials universals Al costat de les persones i de les famílies Garantir oportunitats per a la inclusió social i econòmica Màxima atenció a les persones en situació de dependència, una prioritat principal Barcelona, ciutat saludable Ciutat accessible i plenament adaptada per a tothom Habitatge digne Barcelona, el millor escenari educatiu i de lleure per a la infància La joventut, garantia d’innovació i motor de prosperitat 2


Una ciutat d’igualtat i de llibertat per a les dones Gent gran més activa, més participativa i millor atesa La diversitat, una gran oportunitat per al nostre projecte de ciutat CONVIVÈNCIA EN UN ESPAI PÚBLIC SEGUR I ORDENAT Compromís amb la qualitat i la convivència a l’espai públic Apostem per normes de convivència a l’espai públic La convivència en les comunitats veïnals Impulsar la proximitat de la justícia La seguretat des dels barris Consolidar el Pacte per la Seguretat de Barcelona i la Junta de Seguretat Local Una Guàrdia Urbana propera i moderna Actuar amb rapidesa davant les emergències URBANISME: NOVES CENTRALITATS I CONNECTIVITATS PER TRANSFORMAR BARCELONA Construïm Barcelona des de noves centralitats Potenciar la connectivitat i les infraestructures per fer la ciutat més global Territoris productius per impulsar l’economia i l’ocupació Mobilitat de progrés, ciutat sostenible BARCELONA, COMPROMÍS DE RESPONSABILITAT AMB L’ENTORN Incrementar el verd urbà i la biodiversitat Treballar per la reducció dels residus Prioritzar la qualitat ambiental saludable Apostar per l’eficiència dels recursos: energia i aigua Lluitar contra el canvi climàtic Front marítim, la cara amable de la ciutat Preservar els nostres grans espais verds metropolitans ELS BARRIS I L’ÀREA METROPOLITANA, LES DUES CARES DE LA MATEIXA BARCELONA Construir Barcelona des dels barris L’Àrea Metropolitana, la realitat de la Barcelona del segle XXI BARCELONA, CAPITAL EUROPEA I DE LA MEDITERRÀNIA Barcelona és capital Liderar la Mediterrània Barcelona, oberta al món GOVERNANÇA AMB RIGOR, TRANSPARÈNCIA I COMPLICITAT AMB LA CIUTADANIA Modernitzar per millorar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat en els serveis a la ciutadania Per una nova manera de governar: participació i model relacional 3


Màxim rigor i solvència en la gestió de les finances municipals Garantir els drets de ciutadania DISTRICTES Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Gràcia Sarrià – Sant Gervasi Horta Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

4


BARCELONA PROJECTE COL·LECTIU La Barcelona que coneixem, referent de dinamisme i prosperitat a nivell internacional, no és fruit de l’atzar. El nostre model de ciutat, construït sòlidament sobre la base de la complicitat i la participació ciutadana, és el resultat del lideratge constructiu i transformador que exercim els i les socialistes, gràcies al suport democràtic que rebem de manera majoritària per part del conjunt de la ciutadania. Barcelona, com totes les grans ciutats del món, està vivint un moment complex derivat d’una situació internacional que colpeja la societat de manera molt significativa. Malgrat aquesta situació, la nostra ciutat continua demostrant que és un valor sòlid que centra la seva preocupació en l’atenció a les persones, en la reactivació econòmica i en la construcció d’un espai públic segur i ordenat, i que al mateix temps té l’ambició i la capacitat de posar bases sòlides per als propers anys. Aquesta fortalesa l’hem aconseguida en un context marcat per la crisi econòmica i, per tant, enormement complicat. Però Barcelona no es deixa vèncer fàcilment per les dificultats. Per això està reeixint, no com una obra aïllada de governs ni de líders individuals, sinó com el resultat d’una acció col·lectiva que ha comptat amb el suport, la responsabilitat i la complicitat de la ciutadania, i que li permet mirar al futur amb confiança. Perquè creiem en Barcelona. Perquè una ciutat necessita creure en si mateixa, i els i les socialistes creiem en la nostra ciutat, en la seva gent i en la seva capacitat per decidir el que necessita. El lideratge de l’Ajuntament de Barcelona, solvent i rigorós, ha permès respondre a les principals preocupacions de la ciutadania en un context en què altres models de fer política solament pensen en retallades i ajustos, sense veure l’abast que les seves propostes tenen en els ciutadans i ciutadanes de manera real. Per això defensem el nostre model de Barcelona. Perquè és un referent de creativitat, dinamisme i convivència, que ha fet de la seva capacitat de transformació, cohesió i prosperitat un senyal d’identitat que conforma el seu tret distintiu. Hem avançat fins a una posició que ens permet tenir l’orgull de ser la gran ciutat metropolitana i convertir-nos en referent i capital de la Mediterrània, alhora que som un exemple consolidat de model de progrés a Europa. Per això, avui ningú dubta que Barcelona és el valor més segur que té Catalunya al món. Ara toca novament decidir. Barcelona ha d’optar entre continuar sent una ciutat que defensa els interessos de totes i cadascuna de les persones, un projecte d’equitat i solidaritat, competitiu i ben posicionat, o bé deixar el seu futur en mans d’aquells que mai han defensat la ciutat, que la volen instrumentalitzar amb interessos diferents als de la ciutadania de Barcelona. Perquè creiem en un projecte per a Barcelona, per a la seva gent, mai subordinarem els interessos de Barcelona a altres interessos. La crisi que estem vivint en aquest moment no només ha significat un daltabaix en la situació econòmica. També ha posat en evidència la necessitat d’aprofundir en posicions més ètiques envers la gestió dels afers públics i privats, que s’han de sostenir en la incorporació en el discurs i en les pràctiques socials i polítiques de valors que reforcin la credibilitat i confiança de la ciutadania en les institucions, amb un lideratge que ho expressi i ho demostri amb serietat, rigor i contundència. Per això és el moment d’apostar amb més força per la convivència, les oportunitats i la creativitat en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, o caure en un model conservador, immobilista i que voldria relegar el paper capital de Barcelona en el mapa polític català i espanyol al d’un subordinat actor secundari. Barcelona demostra que la ciutat progressista és possible i necessària. Perquè pot ser més sostenible i més justa. Un model urbà socialment progressista i econòmicament avançat és cada vegada més essencial per a una Europa que necessita referents per construir el futur amb responsabilitat i 5


optimisme. Per això cal reafirmar novament que la millor aposta contra la crisi és Barcelona. Recuperem la idea força dels darrers anys: contra la crisi, més Barcelona. Els i les socialistes creiem fermament en la necessitat de treballar per recuperar la dimensió dels valors en les pràctiques socials i polítiques. Creiem que les polítiques públiques de progrés no són solament una forma de prestar serveis. Són al mateix temps una forma de transmetre a la societat la nostra convicció pel que fa als valors que formen l’ideari que origina i enforteix el nostre treball. En aquest escenari els nostres valors continuen sent també garantia i fonament de la prosperitat de la comunitat. Així, doncs, el nostre és un model que posa les persones, i les seves necessitats de desenvolupament personal, col·lectiu i professional, al centre de les prioritats del projecte de ciutat, que es fonamenta en una visió de geometria variable: de la cura del carrer i del barri com a entorn més proper de la gent, a la vertebració de la ciutat metropolitana i la projecció com a capital catalana i europea que ens fa més competents i competitius. Aquesta forma d’entendre la ciutat no neix ni de la casualitat ni de designis aliens a la realitat de la nostra ciutat. És producte d’una forma d’entendre la relació i interacció entre tots els actors implicats: ciutadania, govern municipal, moviment associatiu, agents socials, empreses privades, tercer sector. A Barcelona, els i les socialistes hem treballat intensament per crear orgull de ciutat, i creiem que ho hem aconseguit. Constatem que bona part de la ciutadania se sent implicada en el projecte de transformació urbana. Hem convertit Barcelona en un projecte col·lectiu que ha sabut relligar el conjunt del teixit social, participar amb el moviment veïnal, cohesionar els ciutadans i ciutadanes i projectar la ciutat cap al futur. En aquesta difícil conjuntura econòmica és necessària la defensa dels principis de la socialdemocràcia per respondre a la crisi actual. La crítica neoliberal i neoconservadora minimitza el poder del sector públic, i solament busca defensar els interessos de minories interessades, com ho està demostrant avui dia el govern de CiU a la Generalitat. En canvi, els homes i les dones socialistes hem demostrat a Barcelona que, des de l’esfera pública i des d’una col·laboració franca amb la societat civil, el tercer sector i els agents econòmics i socials, i des dels valors i les accions progressistes, es pot millorar i transformar la societat de la manera més eficaç. El model que hem impulsat durant els anys dels governs socialistes a Barcelona ha facilitat i propiciat nous projectes, i ha trobat en la cooperació i la complementarietat entre el sector públic i els sectors associatius, socials i privats un model efectiu de creixement de molts àmbits de la ciutat, el qual necessita impuls i lideratge, per falta d’iniciatives o per necessitat de garantia d’igualtat i justícia. Perquè creiem que cal un sector públic dinamitzador, que lidera els projectes en concertació amb altres actors i que també és garantia d'estabilitat, igualtat d'oportunitats, sostenibilitat i qualitat dels serveis per al conjunt de la ciutadania. Ara cal arriscar i fer una mirada positiva i amb projecte de la ciutat. És l’hora de debatre els projectes de ciutat i veure qui pot estar a l’alçada de la realitat que ens envolta i qui vol que Barcelona perdi autonomia o agafi un camí que afebleixi les oportunitats per superar els reptes actuals. Per això només cal un lideratge ferm i compromès, perquè enfront de la crisi no hi ha cap altra resposta: més Barcelona. BARCELONA, PROJECTE DE FUTUR La ciutat és l’espai privilegiat on passen les coses de la gent. És l’espai de la convivència, del treball, de la formació, de les relacions amb els nostres veïns i veïnes, on creixen les famílies i on s’expressen fermament, i on s’han de veure acomplerts els anhels, les necessitats i les expectatives dels ciutadans i les ciutadanes. La ciutat és també l’espai d’intersecció entre la ciutadania i el govern, on s’han de gestar i compartir les decisions que han de donar resposta a allò que la ciutadania necessita i exigeix. 6


Transformacions profundes i nous reptes són a l’ordre del dia de l’evolució actual de Barcelona. I és responsabilitat política nostra fer front a aquest nou futur i treballar per construir-lo. Aquest és el nostre deure. Per això, davant la dimensió de les problemàtiques que s’han manifestat en els darrers mesos, cal refermar amb contundència tres prioritats centrals per abordar la situació actual, assentant les bases de l’acció futura per a una propera dècada. •

Primera prioritat: reactivar l’economia per generar més ocupació i de més qualitat. Cal generar riquesa. I això comporta reforçar la promoció econòmica de Barcelona, projectant-la al món i posant-hi les millors condicions per generar nova activitat econòmica. I Barcelona pot fer-ho i ha de fer-ho, perquè té un projecte econòmic definit, que tira endavant, dóna fruits i en donarà més. En plena crisi econòmica, el conjunt d’iniciatives i estratègies econòmiques de Barcelona no només no reculen, i no només no s’aturen, sinó que viuen un procés creixent.

Segona prioritat: pal·liar els efectes negatius de la crisi sobre la ciutadania. Això passa per blindar i accentuar totes les polítiques d’atenció a les persones i cohesió social al nostre abast, tant les adreçades als sectors més vulnerables com les que posen serveis i equipaments a l’abast de tothom i a cada barri.

Tercera gran prioritat: preservar la convivència a l’espai públic, fent de Barcelona una ciutat més cívica, ordenada, neta i segura. Només així tindrem cohesió, qualitat de vida i llibertat.

Podem afirmar sense ambigüitats que la dècada actual està plena de possibilitats i oportunitats. Però també comporta incògnites i inseguretats, i hem de ser capaços i capaces d’oferir respostes. La Barcelona fiable i viable que els socialistes plantegem ha de garantir i obrir nous horitzons, aportant certeses als projectes i oferint noves oportunitats per a tota la ciutadania, perquè tothom pugui tirar endavant el seu projecte vital. Ara toca que la ciutat faci un salt qualitatiu i un salt d’escala. Barcelona necessita ser model de ciutat local i de ciutat global. Una ciutat que ens permeti arribar tan lluny com vulguem sense deixar de ser nosaltres mateixos. Una ciutat amb qualitat, però no tímida ni empetitida; ambiciosa i alhora sensible i propera. El valor afegit de Barcelona és ser “ciutat dels seus ciutadans i ciutadanes”. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en una ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament i lliurement els drets cívics, fomentant les responsabilitats individuals i col·lectives, garantint l’accés als serveis des de la plena igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat. Una ciutat compromesa amb l’accessibilitat, la sostenibilitat i la cura de l’entorn, treballant per la plena igualtat de dones i homes, sense perdre mai de vista la necessitat de justícia social i solidaritat que han fet de Barcelona una ciutat de progrés, plural, dinàmica i creativa. Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, superant les tendències conservadores i immobilistes que expressen altres discursos sobre la ciutat, aspirant a respostes d’excel·lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demana. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors fonamentats en una ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament i lliurement els drets cívics, fomentant les responsabilitats individuals i col·lectives, garantint l’accés als serveis des de la proximitat i la plena igualtat d’oportunitats, facilitant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn. Hem de ser capaços de donar resposta als nous reptes, tant als que deriven de la globalització del món en les relacions econòmiques, com a les necessitats d’una nova socialització: nous usos de l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. I hem de fer-ho des d’un projecte transversal que faci interactuar les competències de govern amb les diverses sensibilitats que hi ha a la ciutat. 7


Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, aspirant a respostes d’excel·lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demana. I aquesta és la nostra proposta per a Barcelona, treballar per continuar sent el model de progrés, prosperitat i convivència que hem esdevingut en els darrers anys. Els i les socialistes presentem un equip molt reforçat, amb persones que tenen les millors capacitats per afrontar les noves realitats que han sorgit i per afrontar els reptes que tenim al davant: creació d’ocupació, recuperació econòmica, impuls de l’àmbit d’actuació metropolità, millora de la seguretat i dels serveis públics. Un equip format per aprofundir en el model de ciutat que representa Barcelona, aprofitant el millor que tenim i incorporant visions que aportin encara més solidesa, renovació i innovació. Jordi Hereu encarna el lideratge rigorós i il·lusionat, renovat i amb experiència que Barcelona necessita. Ha demostrat sobradament que és capaç de donar-ho tot per Barcelona i que té l’atreviment i la responsabilitat per posar-se al capdavant i no arronsar-se davant de situacions complexes. Des de l’autoritat que ens dóna el compliment de les propostes que vam presentar fa quatre anys, presentem ara aquest programa de futur, construït amb les aportacions de moltes persones, que és com els i les socialistes pensem que s’ha de transformar la realitat: entre tots i totes i sense deixar ningú enrere.

8


BARCELONA, MOTOR ECONÒMIC DEL SUD D’EUROPA Barcelona té al davant una gran oportunitat: exercir un lideratge com a motor econòmic del sud d’Europa aprofitant les sinergies i potencialitats dels projectes que emprendrà els propers anys. Aquesta estratègia ve a reforçar, sobretot, l’altra gran prioritat: treballar perquè la ciutat generi el màxim d’ocupació, donant continuïtat a l’empenta demostrada en la seva tradició industrial els segles anteriors, i en la seva capacitat de reinventar-se i tirar endavant en altres moments de crisi i canvis en el passat recent. El món viu una transformació profunda del sistema productiu, i Barcelona ha estat una ciutat capdavantera entre les que han impulsat noves activitats econòmiques emergents (enginyeries i tecnologia, telecomunicacions, serveis a les persones, serveis a les empreses, etc.), així com uns serveis turístics amb més volum i més qualitat, i una activitat comercial renovada. A aquestes transformacions de gran abast en la societat i l’economia catalanes, cal sumar-hi els processos de modernització del teixit empresarial tradicional, les iniciatives i emprenedories científic tecnològiques, el creixement de les indústries culturals i creatives de la ciutat, i la configuració d’una ciutat universitària de primera magnitud. Barcelona ha anat assolint un posicionament de lideratge en el camp de l’economia del coneixement i de la innovació tecnològica, amb una recerca constructiva de nous models de foment de l’economia productiva, que es materialitzen en projectes destacats, com Barcelona Activa, el districte 22@, el Parc de Recerca Biomèdica i la Fira, que es complementen amb el naixement de nous sectors o la consolidació d’àmbits tan importants com la transformació del port i les activitats logístiques. Això en reforça el rol de líder de les exportacions del conjunt de les metròpolis d’Espanya, ja que aporta al voltant del 20% de les exportacions totals de l’economia espanyola. Per això és fonamental apostar per continuar millorant el lloc competitiu de l’economia de Barcelona i Catalunya al món. I aquesta gran fita està en estreta relació i només té sentit com a instrument per al principal repte dels propers anys: treballar per crear ocupació per a la gent que ha quedat a l’atur, per als joves que cerquen la primera ocupació, per a les dones que volen integrar-se en el mercat de treball; fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat o malaltia mental, i de les persones emprenedores; donar suport a les noves iniciatives, defensant també el comerç de proximitat com a marc idoni generador d’ocupació, a més dels valors que aporta en la cohesió social del territori. En aquest marc serà clau apostar per un model d'ocupació de qualitat, donant suport a la millora de la productivitat en sectors industrials, treballant per superar la precarietat en la contractació, especialment en el sector dels serveis, i particularment amb dones i joves. Hem d’avançar sense deixar ningú pel camí. Això exigeix un paper expressament actiu del govern de la ciutat, tant per treballar en el nou marc de relació amb el govern de la Generalitat com per impulsar en aquesta primera etapa la nova Àrea Metropolitana en aspectes com la mobilitat, els serveis compartits i la projecció econòmica internacional. També cal aprofundir en la concertació social. En aquest sentit, l’acord econòmic i social que recull el Pacte per l’Ocupació de Qualitat obre un camí que caldrà intensificar i actualitzar amb una perspectiva ambiciosa, que representarà una gran oportunitat en aquest àmbit territorial per establir un òrgan de concertació que es podria materialitzar en un Consell Econòmic i Social Metropolità. Aquestes accions es complementen amb altres estratègies que passen per generar noves accions de formació, millorar la qualitat i disminuir la precarietat dels llocs de treball, estimular l’augment de la productivitat, reforçar la diversificació productiva, potenciar l’ús intensiu del coneixement, les tecnologies i la innovació aplicada a tots els sectors, impulsar iniciatives i espais de transformació urbana i econòmica. En aquest nou marc productiu la creativitat esdevé un element clau per aconseguir millorar la productivitat i fer emergir noves activitats. En un mateix sentit hem de reforçar i impulsar mecanismes de treball, cooperació i col·laboració entre el sector públic, el tercer sector i el sector privat, desenvolupant processos de planificació 9


conjunta, així com d’inversió, basats en la corresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit cal desplegar estratègies d’inversió pública i privada orientades a la creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps. Ocupació i formació, la nostra principal prioritat Barcelona té com a prioritat la creació d’ocupació en un context de crisi econòmica en el qual en els propers anys totes les iniciatives municipals hauran d’anar destinades a prioritzar la creació de noves activitats i de nous llocs de treball a la ciutat. Hem de propiciar expectatives viables d’ocupació per a les persones en situació d’atur. Hem de generar les complicitats necessàries per convèncer els diferents sectors econòmics i socials que la reactivació econòmica, a més de necessària, és possible. Per tant, la nostra actuació ha de tenir un enfocament de caràcter estructural, per crear les condicions que propiciïn la generació d’ocupació com una necessitat de ciutat, social i humana. S’atendran les necessitats urgents dels col·lectius en situació de precarietat i més vulnerables. En aquest context tindrà prioritat que l’acció de govern vagi encaminada en aquesta direcció, des de tots els serveis d’atenció a les persones. La crisi econòmica i la destrucció de llocs de treball que patim no és quelcom insuperable, sinó que més aviat és una oportunitat per reinventar-nos i construir un nou model econòmic i productiu on tothom pugui gaudir de la seguretat d'un lloc de treball d'acord amb les seves possibilitats i aspiracions professionals. Caldrà, doncs, reforçar els programes de formació professional per adequar-los a les noves exigències del mercat i garantir, d’aquesta manera, una millor ocupació i de més qualitat a l’alçada del nostre capital humà. Aquesta formació ha d’anar orientada a assolir els nous reptes que provenen dels diferents sectors econòmics, posant especial èmfasi en els programes d‘activació de l’economia social, la promoció econòmica de proximitat i el suport a l’emprenedoria. Mesures •

Complementarem la tasca desenvolupada pel Pacte per l’Ocupació de Qualitat amb el traspàs formal de competències en matèria de disseny i execució de polítiques actives a través d’un Consorci per l’Ocupació, creat conjuntament amb la Generalitat per a l'impuls de l’ocupació de major qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball.

Prioritzarem la formació professional, creant-ne noves places i implicant-hi les universitats de Barcelona, tot aprofitant els Campus d’Excel·lència per potenciar l’FP de qualitat. Ampliarem la formació en orientació professional que des de 2011 s’imparteix en tots els centres educatius de la ciutat, per incorporar-hi l'aprenentatge pràctic de competències empresarials i emprenedores.

Desenvoluparem programes d’inserció professional a mida de col·lectius amb dificultats especials, com ara persones aturades de llarga durada, persones sense prestació, joves amb risc de fracàs escolar, persones amb risc d’exclusió social, persones que poden patir discriminació per la seva identitat de gènere, persones amb discapacitat, o persones amb malalties mentals. Cal fer un procés d’acompanyament, des de la proximitat, a aquests col·lectius, proporcionant-los suport anímic i creant una xarxa d’acords amb empreses per facilitar-los-en la inserció laboral.

Desenvoluparem i millorarem l’eficàcia de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral, incrementant-ne les entitats membres, impulsant activitats comunes, visualitzant-ne les aportacions i establint sinergies i relacions cooperants amb altres xarxes de l’Estat espanyol i d’Europa.

Acompanyarem les persones aturades en la recerca de feina, tot reforçant la coordinació metropolitana en l’orientació, i potenciarem la recerca en línia de bcn/treball.

Apostarem per la plena inclusió laboral de les dones en tots els sectors econòmics de la nostra ciutat i en tots els nivells organitzatius, especialment en aquells on la seva presència és molt 10


minoritària, mitjançant programes de formació experiencials, creació de xarxes i sensibilització empresarial. •

Impulsarem l’economia social reforçant les competències en gestió empresarial, mitjançant programes específics per a la creació i consolidació de cooperatives, SALS, empreses d’inserció i Centres Especials de Treball.

Donarem suport a l’economia social aplicant diferents mesures, com equiparar la fiscalitat de les cooperatives a la de les fundacions, o el foment de la contractació laboral de persones amb risc d’exclusió.

Convertirem el nou Cibernàrium, ubicat al districte 22@, en centre de referència en la formació i capacitació tecnològica d’empreses i professionals de la ciutat, i completarem el desplegament d’antenes de alfabetització digital a tots els districtes de la ciutat.

Impulsarem un programa integral per a persones menors de 30 anys, adaptat a cada perfil de jove, que incorpori de manera combinada la formació, l’experiència laboral i accés a crèdit, per facilitar-los la flexibilitat i la seguretat en el seu projecte laboral.

La Barcelona metropolitana en l’economia global Avui dia no es pot continuar pensant la nostra realitat sense pensar que vivim en un món globalitzat i que les respostes de les polítiques públiques en matèria de desenvolupament econòmic han d’aprofundir i innovar sota aquesta perspectiva, en particular atenent la necessitat d’augmentar la competitivitat de l’empresa local per poder generar ocupació de la manera més activa possible. És clau, doncs, posar en pràctica procediments que assegurin que les polítiques i programes municipals són vistos a través d'una competitivitat econòmica, entenent l'objectiu del creixement econòmic com una forma pràctica de donar suport a la creació d’ocupació i a la millora i creixement del teixit empresarial. Barcelona és ja una de les àrees metropolitanes de referència al món, i cal treure partit d’aquest bon posicionament per crear més i millor ocupació per als barcelonins i barcelonines. L’Àrea Metropolitana constitueix un àmbit fonamental per trobar solucions concretes a problemes reals com el transport, els residus, l’aigua, la mobilitat, i ha estat eficaç en tots aspectes durant aquests anys. Ara el salt d’escala i el nou entorn obliga a pensar amb una altra perspectiva les qüestions relacionades amb l’economia d’aquest territori, i consolidar un enfocament basat en la recerca de nous posicionaments en l’economia global. Barcelona és ja una de les àrees metropolitanes de referència al món, i cal treure partit d’aquest bon posicionament per crear més i millor ocupació per als barcelonins i barcelonines. I per això és fonamental entendre el factor metropolità com una peça clau enfront de la crisi, potenciant especialment les activitats de base exportada, de les quals Barcelona avui és líder a Espanya i al sud d’Europa. I en aquesta mateixa perspectiva cal desenvolupar aquesta autèntica xarxa de ciutats de la Regió Metropolitana, que treballi per un dels altres pilars de resposta a la crisi, a banda de l’exportació, que és treballar per un lideratge actiu en les activitats productives lligades a l’economia del coneixement. Mesures •

Crearem un fons públic i privat per potenciar la competitivitat de Barcelona, per impulsar i consolidar les noves iniciatives econòmiques creadores d’ocupació de qualitat, amb una dotació inicial de 220.000.000€, dels quals 50.000.000€ seran invertits en capital risc. 11


Impulsarem la transversalitat i el treball col·laboratiu entre empreses, universitats, centres de recerca i administració (Estat espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació o Consell de Vegueria de Barcelona i Ajuntaments implicats), com a eina clau per a la competitivitat, dins els sectors amb més potencial: indústries creatives, esports, sostenibilitat i salut, mitjans de comunicació, disseny, tic, alimentari, recerca biomèdica, logística i infraestructures, indústria aeronàutica, fires de gran projecció en termes econòmics i d’innovació (Construmat, Alimentària, Mobile Congress, HIT, The Brandery), i la renovació de sectors clau en l’economia del país (automòbil, turisme, comerç, indústria) en tot l’àmbit de la regió metropolitana.

Impulsarem el sector del vehicle elèctric endollable, que ens posiciona en la transformació d’un sector industrial tradicional en el nostre àmbit i que és solució als creixents reptes de la sostenibilitat, la generació d’energia i la mobilitat urbana del futur. En aquest sentit també potenciarem una política de compres que impulsin els sectors cap a la innovació estratègica energètica.

Facilitarem que la nova estació de La Sagrera esdevingui un nou pol d’atracció per a empreses, impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives en el seu àmbit d’influència, tot afavorint la posada al dia dels districtes industrials circumdants (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial).

Modernitzarem el conjunt de la Zona Franca com a nou pol industrial i d’innovació de Catalunya, afavorint-hi especialment el desplegament de les indústries alimentària, audiovisual, de mobilitat elèctrica i biosanitària, a través de la posada en marxa de la plataforma Barcelona Zona d’Innovació (BZ). En l’eix alimentari, renovarem els mercats centrals del peix i la fruita de Mercabarna per consolidar el pol logístic i d’ocupació que representa el gran mercat central del sud d’Europa.

Potenciarem el triangle econòmic de Barcelona (Bet), que condensa la suma d’esforços i sinergies amb els municipis de l’entorn, i que està definit per l’àrea 22@-Sagrera-Besòs, l’àrea logisticoindustrial del Llobregat (Aeroport-Port, Fira-GranVia-Biopol) i l’àrea del Vallès (entorn B30, Sincrotró, Parc Tecnològic del Vallès).

Apostar per la generació de coneixement, l’emprenedoria i el suport a les pimes Barcelona té en l’excel·lència investigadora i en la generació de coneixement un gran camp a recórrer que cal accelerar perquè esdevingui un nou hub global de la indústria del coneixement, com a element bàsic dels increments de productivitat i competitivitat dels agents i sectors econòmics, des del convenciment que el creixement econòmic a llarg termini es fonamenta en els processos d'innovació. La potenciació del capital tecnològic i de la inversió en béns d’equipament, especialment necessaris en una economia com la catalana de petita empresa, està lligada a l’increment de la despesa privada i pública en R+D+I i educació, que necessàriament ha de ser resultat també de la cooperació entre públic i privat, amb inversions reals, com ho demostren les economies dels Estats Units o el Japó. La creativitat, en totes les formes i vessants, és un altre dels trets distintius que fan de la nostra ciutat un model reconegut de “ciutat creativa”. Per això continuarem potenciant totes les iniciatives que sorgeixen per alimentar la nostra potencialitat creadora en tots els àmbits de les activitats econòmiques i de la producció de coneixement i saber fer. Barcelona i el seu model de ciutat també té un paper central en els processos d’innovació de tot tipus: social, artístic, arquitectònic, de moda, etc. En aquest sentit, caldrà continuar potenciant i fomentant el conjunt d’actuacions que beneficien aquests processos amb suport a fires, salons, esdeveniments, etc., en complicitat i cooperació amb la Fira i les iniciatives que des del sector privat i el sector associatiu es puguin impulsar. 12


A més a més, la nostra ciutat té en les pimes i l’emprenedoria un dels trets d’identitat a potenciar. Alhora, en el dimensionament empresarial i la potenciació de la indústria és on es troba el repte de futur per a la ciutat. Barcelona ha de ser capaç de fer fluir la creativitat i els somnis de les persones emprenedores i treballadores, que el seus projectes es puguin dur a terme, i posar-los a l’abast les condicions i els entorns públics i privats on transformar aquesta creativitat en desenvolupament econòmic, productiu i social. Per això és vital potenciar el desenvolupament del capital humà i el foment de la cultura del treball i l’emprenedoria, atraure inversió de talent i d’educació superior, desenvolupar la innovació i l’emprenedoria, i promoure la creació d’empreses en els sectors estratègics emergents i el desenvolupament de clústers existents. En aquest sentit cal afirmar i reivindicar la Barcelona Metropolitana industrial, amb un suport decidit al reforçament de les indústries que poden estar preparades per als reptes actuals, crucial en la funció de base exportadora i un dels pilars principals per fer front a la crisi. I caldrà que Barcelona continuï centrant la seva estratègia economicourbanística en el desenvolupament de l’economia del coneixement, la creativitat i la innovació en tots els aspectes, en la línia de l’exemple més destacat que representa el projecte 22@BCN. Mesures •

Potenciarem les universitats i la recerca a través dels nous campus d’excel·lència i els nous parcs científics, facilitant la instal·lació i l’ampliació a Barcelona de centres de recerca públics i privats a través d’incentius fiscals, política de sòl i creació d’espais d’acompanyament per a l’atracció de talent, per augmentar el lligam amb el món empresarial.

Contribuirem a posicionar les universitats i escoles de negoci de Barcelona al més alt dels rànquings globals d’excel·lència docent i investigadora.

Apostarem per potenciar els clústers d’empreses que generin la capacitat de “compartir valor”, per tal d’augmentar la capacitat innovadora i creativa en l’entorn econòmic proper en el qual actuen.

Fomentarem la innovació oberta, els laboratoris urbans (urban labs) i la smart city, per millorar la coordinació i garantir una planificació i gestió eficients, tot posicionant Barcelona com a entorn de proves i innovació en noves tecnologies i sostenibilitat urbana per atraure inversió i ocupació d’alt valor afegit.

Crearem un Comitè Director de Smart City Barcelona per tal de garantir la coordinació i priorització d’iniciatives entre els centre de recerca, del sector privat i del sector públic (Estat, Generalitat de Catalunya, Ajuntament i d’altres administracions), tot exportant l’experiència a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Habilitarem, aprofitant edificis ja existents, 20.000 nous metres quadrats a la ciutat d’incubació, destinats a empreses innovadores en creixement i amb presència en tots els districtes de la ciutat. Transferirem el model d’incubadora de noves activitats econòmiques a altres sectors (com el social, el cultural,..).

Aplicarem deduccions a l’IAE de les grans empreses per la inversió en innovació, emprenedoria i recerca i desenvolupament.

Potenciarem l’emprenedoria social, transformant la política d'ajudes i subvencions municipals en un fons d’innovació social que promogui les iniciatives viables orientades a cobrir les necessitats socials als barris de Barcelona.

13


Ampliarem el Parc Tecnològic de les Enginyeries Barcelona Nord i la seva capacitat d’acollir empreses innovadores per seguir potenciant el pol empresarial innovador a Nou Barris.

Estarem al costat d’aquelles empreses que estiguin en condicions de créixer amb programes de suport al finançament, internacionalització i accés a serveis de creixement.

Promourem Barcelona com a capital emprenedora atraient-hi empreses de capital risc, serveis empresarials, entorns d’incubació, centres de suport a l’emprenedoria; impulsant l’emprenedoria a tots els nivells educatius, atraient emprenedors d’arreu, i consolidant el BIZ Barcelona com a punt de trobada de referència internacional per a la iniciativa emprenedora i la innovació.

Avançarem en sistemes de gestió del temps innovadors en les empreses de la ciutat que en millorin la productivitat, n’augmentin el nivell de competitivitat i permetin la compatibilitat de la vida personal i laboral de totes les persones treballadores. Seguirem potenciant la xarxa d’empreses NUST (nous usos del temps), per continuar repensant els actuals models econòmics i organitzatius a les empreses.

Fomentarem la responsabilitat social a través de la compra social innovadora, incorporant clàusules socials i el valor de la sostenibilitat en els contractes a les empreses. Defensarem el teixit industrial actual impulsant projectes de transformació dels polígons industrials i parcs empresarials urbans, per potenciar-ne la reindustrialització, mantenint-hi les activitats viables i atraient nova indústria compatible amb l’ús residencial, tot fomentant-hi la barreja d’activitats.

Impulsarem programes específics per oferir un procés de reciclatge professional a tots aquells treballadors i treballadores que quedin exclosos del món laboral a les zones de reindustrialització, tot fomentant la contractació de les persones afectades pels tancaments d’empreses d’aquestes zones.

Posicionar i projectar Barcelona al món L’escenari que hem de fer de Barcelona ha de garantir el consens i l’impuls necessaris com a eix per a l’acció conjunta de tots els altres agents implicats, per projectar la ciutat a nivell internacional. Reptes com la capitalitat mediterrània, la marca Barcelona, l’atracció d’esdeveniments i l’exigència d’infraestructures clau són i han de ser fruit d’aquest treball continuat. Barcelona és en el món perquè els diversos governs encapçalats pel PSC han apostat per aquesta realitat, i la continuïtat d’aquesta projecció és un dels pilars del futur econòmic de la ciutat. Mesures •

Transformarem l’Àrea de Promoció Econòmica Internacional de l'Ajuntament de Barcelona en l'Agencia de Promoció Econòmica de Barcelona, que a escala metropolitana tindrà la missió d’atraure inversió i activitat econòmica global.

Continuarem el programa Do it in BCN d’atracció de talent emprenedor i innovador, impulsant també la ubicació i l’ampliació d’escoles internacionals a tota la ciutat, per fer fàcil l’aterratge a Barcelona de talent internacional.

Farem de Barcelona un centre formatiu de referència internacional, potenciant el clúster d’educació superior i atraient estudiants i talent internacional perquè cursin estudis de postgrau a Barcelona, sobretot del sud-est asiàtic i la Mediterrània, com a forma, també, de millorar l’excel·lència dels estudis de postgrau de Barcelona.

14


Apostarem per la capacitat firal de Barcelona, redoblant el fons de competitivitat i internacionalització de fires i congressos, tot fent un salt quantitatiu i qualitatiu amb la Fira de BCN, amb les dues seus a ple rendiment.

Crearem el consell regulador i promotor de la marca Barcelona i en promourem el vessant econòmic a escala global, a través de l’observatori de la marca Barcelona, i posant-lo en valor especialment en projectes lligats a l’economia del coneixement i de projectes sostenibles.

Reforçarem la internacionalització de la promoció econòmica de Barcelona, amb l’entrada del sector privat, el redimensionament dels Consolats de Mar i un pla de desenvolupament de les relacions empresarials amb un país concret per any.

Establirem plataformes d’aterratge permanents per a emprenedors locals amb projecció global a Sillicon Valley, el Brasil i la Xina.

Impulsarem la implantació a Barcelona de centres de decisió en política industrial i econòmica de l’Estat espanyol, com ara CDTI, ENISA, IDAE, perquè les institucions de suport a la indústria se situïn al cor del motor econòmic industrial de l’Estat a Barcelona, reivindicant la seu del Banc d’Espanya a la nostra ciutat com un emplaçament idoni per a iniciatives en aquesta perspectiva.

Crearem la taula d'infraestructures per a la internacionalització, que integri tots els operadors públics i privats d’infraestructures (Estat, Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament, port, aeroport, ADIF, Renfe), així com grans empreses exportadores (Seat, Nissan, Ficosa, Mercabarna, Mango, farmacèutiques, químiques, etc.).

Impulsarem mecanismes de treball, cooperació i col·laboració entre el sector públic i el sector privat, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats en la corresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit cal desplegar estratègies d’inversió pública i privada orientades a la creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps.

Turisme de qualitat El turisme és un dels motors econòmics més importants de la nostra ciutat i que projecta una imatge de la Gran Barcelona al món. Hem d’impulsar una desconcentració de l’activitat a través d’un pla de dinamització comercial, d’estratègia del sector. L’impuls del turisme ha de caracteritzar-se per ser accessible, sostenible i qualificat, ser previsors en la gestió i el volum del turisme, amb noves eines de governança i finançament que ajudin a transmetre la idea de Barcelona com a gran botiga i gran paratge, amb les oportunitats culturals i lúdiques que ofereix la ciutat al món. Per tant, de la divulgació, promoció i comunicació en dependrà l’èxit obtingut. Mesures •

Desplegarem el nou model de turisme que suposa el Pla Estratègic de Turisme 2010-2015 per a Barcelona, que ens permetrà assentar el lideratge assolit en un model de creixement sostenible i generador de més valor per a la ciutat i la seva economia.

Potenciarem la capacitació i qualificació de treballadors i treballadores del sector del turisme, amb plans de formació, orientació i coneixement de la ciutat, a través de la concertació amb el sector.

Promourem plans territorials de turisme de districte per a la descentralització de la riquesa i la pressió del turisme, incorporant els recursos necessaris en aquells temes que són competència dels districtes, i declararem zones d’interès turístic els eixos comercials del centre de Barcelona i del voltant de les principals icones turístiques de la ciutat. 15


Impulsarem el Fons Econòmic de Turisme i Ciutat, que sustentat en les aportacions dels visitants promourà el turisme i preservarà el model urbà de Barcelona.

Promourem l’adopció de polítiques de turisme responsable entre els operadors turístics de Barcelona en línia amb la certificació Biosphere del turisme de Barcelona, tot creant una xarxa de turisme responsable amb el medi ambient i sostenible. En la mateixa línia desplegarem actuacions per convertir-nos en una ciutat amb un turisme accessible com un element distintiu que reforça la imatge de la nostra ciutat com a pionera en matèria d’accessibilitat.

Treballarem amb la Diputació de Barcelona i la resta d’ajuntaments de la província de Barcelona per establir circuits i programes territorials de turisme que relacionin els centres d’interès de la ciutat de Barcelona amb els centres d’interès del nostre entorn, amb programes turístics complementaris en medi rural, medi marí, i turisme cultural i gastronòmic.

El comerç dóna vida Barcelona no s’explica sense el comerç de proximitat; des dels inicis de la creació de la nostra ciutat, el comerç hi ha estat lligat. Aquest comerç és el comerç de barri, el que ha forjat les relacions en les diverses centralitats, el que ha sustentat des de generacions part de l’economia de la ciutat, que ha estat capaç de teixir complicitats amb el teixit associatiu, econòmic i polític, i que, en aquests temps difícils de crisi, està aguantant i buscant solucions imaginatives per sobreviure. Per això cal seguir potenciant-lo com un dels pilars de la cohesió social i econòmica dels nostres barris, generador de moviment a la ciutat, que ajuda a fer entendre a les persones el significat de cada carrer, de cada plaça. El comerç, amb el seu impuls, ens recorda que hi ha gent que cada dia crea noves expectatives individuals i col·lectives, que hi ha gent emprenedora a la nostra ciutat. Mesures •

Durem a terme programes de suport integral i especialitzat al comerç, tot promovent el comerç de proximitat, la formació al sector i la consolidació dels eixos comercials.

Impulsarem l'Institut de Comerç i Mercats de Barcelona per seguir transformant en clau de competitivitat el comerç de Barcelona, dotant-lo de competències que l’incentivin, i amb serveis adscrits que assegurin el compliment de les normatives comercials de la ciutat, per tal de garantir l’oferta comercial que demana la ciutadania i els professionals del comerç, treballant especialment en accessibilitat, horaris, reforç dels serveis de repartiment per a gent que ho necessiti, etc.

Impulsarem la qualitat de l’ocupació al sector comerç prioritzant la formació professional, ocupacional i contínua en aquestes especialitats, a través de la concertació amb el sector.

Promourem l’activitat econòmica en els locals ara buits de la ciutat i la inversió en els comerços, facilitant informació, i donant incentius a l'activitat econòmica i microcrèdits. En el cas de locals de titularitat pública, s’oferiran a activitats emprenedores o assistencials del sector associatiu.

Ampliarem les funcions de les OMIC, que esdevindran també oficines d’atenció al comerç, per recollir idees i aportacions sobre com millorar la relació amb les persones consumidores, i per promoure l'espai de referència per als comerciants a l'Ajuntament i, d’aquesta manera, facilitar al màxim les relacions del comerciant amb l'administració municipal.

Impulsarem la senyalització dels diversos eixos i entorns comercials de la ciutat, per millorar la difusió i l’expansió de les zones comercials de la ciutat.

16


Impulsarem el Festival de la Llum, que convertirà el Nadal, en la campanya comercial de Barcelona, en un entorn amb identitat pròpia i projecció global.

Posarem en marxa les primeres àrees d’excel·lència comercial caracteritzades per alts nivells d’associacionisme comercial, oferta diferenciada, serveis urbans a mida, senyalització singular, criteris de disseny universal i accessibilitat i serveis al client personalitzats.

Impulsarem la creació d’una distinció als comerços que adaptin i facilitin l’accés a la gent amb dificultat de mobilitat i accessibilitat, en particular la gent gran, difonent les localitzacions dels comerços i establiments que tenen aquesta distinció. L’Ajuntament facilitarà i donarà prioritat a les llicències d’obres per aquest motiu, estudiant en aquests casos la possible excempció de la taxa corresponent.

Renovarem els mercats de Gràcia (l’Abaceria), Sant Andreu, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Meridiana, Hostafrancs i Sant Martí.

Garantirem que els entorns on es fan obres que afecten el comerç comptin amb accions de senyalització, dinamització, seguretat i participació en el desenvolupament de les obres.

Impulsarem Barcelona com un referent de la gastronomia mundial, convertint-la en la capital europea de la gastronomia mediterrània.

17


BARCELONA, CIUTAT PER A L’EDUCACIÓ I LA CREATIVITAT L’entorn en el qual ens trobem a Barcelona avui dia ens permet confirmar la importància vital del capital humà, de la formació, de la creativitat, de la innovació i de les nombroses facetes del coneixement per respondre als reptes actuals. La sortida de la crisi només serà possible si pensem noves fórmules per entendre el món en què vivim, i canviem així paradigmes i punts de vista, sobretot en qüestions en què l’educació, l’aprenentatge, el coneixement i la participació en la vida social i cultural són eines fonamentals amb les quals podem abordar des d’angles innovadors l’activitat econòmica, la interacció social i la pròpia relació entre l’administració i la ciutadania. En aquest context, l'educació juga un paper clau en la vida de qualsevol persona i és l'eix de desenvolupament de la nostra societat. Avui més que mai la ciutat disposa d’incomptables possibilitats educadores per a tothom i esdevé instrument amb capacitat d’educar, de fomentar l’aprenentatge de llengües i de transmetre valors i coneixements amb vocació d’igualtat d’oportunitats i d’equitat. Entenem l’educació com un dret fonamental universal indispensable per al ple exercici dels drets com la llibertat, l’autonomia individual i la igualtat. És irrebatible el fet que la formació permet augmentar notablement les possibilitats de desenvolupament personal i laboral, a la vegada que és una gran eina per garantir una major equitat en el sistema, un ajut clau per a la reducció de les desigualtats. Entenem que la lluita contra el fracàs i l’abandó prematur del sistema educatiu, així com el treball a favor de l’excel·lència, formen part de les nostres prioritats. En aquest context reivindiquem el sistema públic d’educació com la millor garantia per aconseguir els objectius que poden donar resposta als reptes actuals. Alhora, no podem perdre de vista que l’educació també és transmissora de valors i principis que són el fonament de les nostres democràcies. I en aquest sentit la inversió en educació, en capital humà i en formació és la garantia per assolir una Barcelona més cohesionada i amb més capacitat per competir en una societat global. Creiem en l’educació i estem decidits a demostrar-ho amb les iniciatives pròpies a l’abast, treballant amb la Generalitat, en el marc del Consorci d’Educació, i generant complicitats i compromisos amb la comunitat educativa i amb les famílies En una mateixa direcció, les accions d’innovació i promoció en el camp de la cultura concorren amb els processos formatius per tal d’ampliar la perspectiva global de la creativitat, a fi de contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades. Les iniciatives culturals no només s’han de desplegar des de punts de vista unidireccionals i limitats, sinó que han de combinar cultura i proximitat des dels equipaments de barri; distribució i equitat efectiva des de les grans institucions culturals, buscant l'accés de nous grups socials a les activitats principals; l'abordatge sistemàtic i prioritzat del treball en el camp de la diversitat cultural, i el suport decidit a l’activitat creadora i emprenedora en el camp cultural. Perquè creativitat i cultura constitueixen un eix central de la nostra identitat i de la nostra projecció nacional i internacional. Aquesta és la raó per la qual la programació de biblioteques, teatres, espais polivalents i auditoris, i un ampli ventall de programes culturals públics que es plantegen avui dia es despleguin des d’un nou enfocament: s’ha de poder considerar que l’accés a la cultura és un dret bàsic dels ciutadans i de les ciutadanes i un factor important de cohesió social i convivència ciutadana. En aquesta propera dècada els nostres esforços s’han de concentrar a garantir l’accés a l’educació i a les pràctiques culturals per part de tota la ciutadania, i a ampliar-ne les oportunitats, perquè tothom trobi espais de participació en la vida cultural, cívica, productiva i creativa de la ciutat. El capital cultural, social, lingüístic i educatiu de Barcelona ve donat per la seva gent i, en bona mesura, per la fortalesa de les seves entitats i institucions, la vàlua de les produccions de les persones creadores, la qualitat del sistema educatiu en totes les etapes, les organitzacions i equipaments dedicats a la recerca, la producció, la dinamització, l’educació i el desenvolupament i la 18


pràctica esportiva, les pràctiques amateurs, l’associacionisme i el voluntariat, les formacions artístiques, la responsabilitat compartida de famílies, escola i ciutat en l’àmbit educatiu; o les dinàmiques més intangibles vinculades a la tradició, a les pràctiques socials o a les relacions entre la ciutadania. Aquesta ha de continuar essent la línia d’acció dels propers anys. La cultura ha de créixer i contribuir al desenvolupament global de la ciutat. Per això caldrà reforçar el sistema cultural amb institucions, entitats i agents, garantir que la ciutat sigui un context nutritiu per al cultiu dels seus ciutadans i ciutadanes, i impulsar la producció cultural basada en la creativitat i la innovació. El treball en el camp dels valors i la projecció de la ciutat també es reforça amb les accions en el camp esportiu. Hem de treballar intensament perquè Barcelona continuï essent una ciutat en la qual l’esport sigui una peça fonamental per a la construcció dels valors de la ciutadania des dels barris, fomentant la salut, la convivència i la cohesió, tot afavorint la integració de col·lectius amb més dificultats i treballant per a la millora específica de la salut per a persones que ho necessiten, com ara gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental i persones en procés de rehabilitació. Suport a l’educació, per una ciutat d’igualtat d’oportunitats i equitat D’acord amb la nostra història i amb la legitimitat que ens dóna l’acció educativa duta a terme durant el mandat 2007-2011, Barcelona seguirà exercint el lideratge polític en l’educació. En aquesta línia, impulsarem un gran pacte per l’educació de Barcelona, amb el món educatiu i la resta d’agents socials, culturals i productius, per tal d’aconseguir una ciutat amb igualtat real d’oportunitats per a tots els infants i joves a partir de l’educació, i una societat cohesionada socialment. El nostre compromís és seguir potenciant les polítiques que facilitin el pas i la coordinació efectives entre els diferents trams educatius, i continuar donant suport a les famílies que ho necessitin en diversos aspectes (beques, ajudes, etc.). Mesures •

Treballarem per garantir l’escolarització equilibrada de l’alumnat a través de les zones de proximitat.

Col·laborarem responsablement amb la Generalitat de Catalunya en la distribució de les escoles, de forma equilibrada en tots els districtes de la ciutat, avançant en el desenvolupament del mapa escolar de la ciutat i apostant per l’increment de línies en els centres de titularitat pública sempre que sigui necessari.

Col·laborarem perquè els ajuts de menjador segueixin arribant a tots els alumnes que els necessitin, i amb els ajuts a les famílies per a activitats extraescolars i complementàries.

Millorarem l’accessibilitat i sostenibilitat mediambiental dels centres educatius públics, i treballarem per l’escola inclusiva.

Continuarem avançant en un model d’escola bressol pública de qualitat, facilitant-hi l’accés dels infants de famílies on les mares o pares necessitin el servei per poder accedir en igualtat de condicions al mercat de treball, tot estenent la xarxa d’escoles bressol públiques.

Mantindrem i promourem altres serveis socioeducatius adreçats als infants més petits, com ara els espais familiars i altres.

Promourem l’accés a l’aprenentatge de la pràctica musical, i les arts plàstiques i escèniques.

Impulsarem i donarem suport a les noves iniciatives per millorar i ampliar els serveis universitaris, tant des del punt de vista formatiu com cultural. 19


Defensarem el servei públic universitari davant dels intents de retallar-ne els recursos, com a garantia de la igualtat d’oportunitats i d’una educació universitària de qualitat i pública.

Impulsarem el desplegament del pla d’escoles bressol a la ciutat de Barcelona i exigirem a la Generalitat de Catalunya l’acompliment dels acords, amb la construcció de nous centres educatius i la millora dels ja existents.

Èxit escolar, formació professional i inserció laboral Desenvoluparem accions intensives de lluita contra el fracàs escolar, i potenciarem de manera contundent la formació professional, fent-la més qualificada i extensa, amb una perspectiva menys academicista i més lligada a l’experiència, tot apostant per l’educació integral, per construir una ciutadania basada en la responsabilitat, la solidaritat i el compromís amb l’entorn. (estava repetit!!!) Continuarem avançant cap als resultats educatius que ens marca Europa en L’Estratègia 2020, per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Mesures •

Augmentarem la continuïtat en els estudis postobligatoris dels joves de la nostra ciutat, amb l’objectiu d’assolir la xifra del 90% d’èxit. Seguirem potenciant la formació professional, fent-la més qualificada i professionalitzadora, treballant conjuntament amb el món educatiu i productiu.

Exigirem a la Generalitat el manteniment de la 6a hora escolar com a garantia d’equitat entre l’escola pública i la privada, de millora de la formació dels nostres nens i nenes i com a mesura activa de lluita contra el fracàs escolar.

Exigirem i ajudarem a aconseguir L’escola del segle XXI, amb la modernització necessària dels centres, tot fent de Barcelona una ciutat capdavantera en la digitalització de l’ensenyamentaprenentatge.

Fomentarem i facilitarem la relació entre la formació, el territori i el món productiu, com a triangle virtuós de la formació professional, treballant i posant mitjans per apropar al màxim escola i empresa, i ajudarem a promoure el talent, l’emprenedoria, la creativitat i l’excel·lència.

Consolidarem la Fundació Barcelona Formació Professional com a referent de la qualitat i del lligam de l’FP amb la ciutat i el seu teixit econòmic, promovent les actuacions necessàries per fer de Barcelona la capital de la formació professional de la xarxa de la Mediterrània. Seguirem col·laborant amb la Generalitat, de la mà del Consorci d’Educació, per obtenir una bona oferta d’estudis professionalitzadors i millorar l’orientació professional.

Incrementarem la mobilitat europea dels i les joves estudiants de formació professional i del professorat, fomentant la cultura del treball per a la millora del capital humà, en el context d’una ocupació de qualitat i per tal de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat.

Potenciarem les escoles de formació d’adults com l’instrument de formació al llarg de la vida, i promourem l’acreditació de competències per facilitar els itineraris formatius al llarg de la vida.

Educar des de la participació i la corresponsabilitat Barcelona, ciutat educadora és el marc referencial en el qual tots els agents educatius de la ciutat desenvolupen el seu potencial educador. Hi identifiquem tres grans àmbits, amb diferents papers en l’educació però totalment complementaris: les famílies, el sistema educatiu formal i l’entorn o territori. 20


Mesures •

Impulsarem el model de centre educatiu autònom i responsable, capaç de singularitzar la pròpia gestió i disposat a retre comptes.

Fomentarem les actuacions orientades a establir itineraris educatius coherents i complets entre centres de primària i secundària.

Potenciarem un Servei d’Educació, amb tots els centres sostinguts amb fons públics, que esdevingui un referent educatiu per al país.

Potenciarem la cultura de la responsabilitat i de la millora qualitativa de l’educació a través de l’avaluació.

Promourem una major participació dels diferents sectors i agents educatius en els consells escolars de tots els nivells: escola, districte i ciutat.

Incrementarem les actuacions formatives vers les famílies, oferint-los més oportunitats per compartir i consolidar els seus coneixements i les seves bones pràctiques en educació.

Seguirem col·laborant amb les AMPA en la promoció d’activitats extraescolars i escoles obertes.

Establirem xarxes educatives a tots els districtes i incentivarem els plans de coordinació i dinamització de l’acció educativa perquè ajudin a potenciar tots els recursos existents, incrementant i facilitant l’accés de les escoles i instituts a l’oferta cultural de la ciutat, i la relació dels centres educatius amb la xarxa de biblioteques públiques i la xarxa de centres cívics de tots els districtes.

Potenciarem el Projecte Educatiu de Ciutat (PECB), a través dels PEC de districte i barri, que s’articularan amb el PEC de ciutat a través de xarxes d’acció educativa.

Mantindrem el lideratge de Barcelona en l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.

Continuarem potenciant els consells escolars com a elements fonamentals de la governança educativa.

Impuls al coneixement de llengües per una ciutat de futur El coneixement de llengües és un actiu imprescindible en un món global, tant per a les relacions humanes com per aconseguir una ocupació de qualitat. És un imperatiu treballar en aquesta perspectiva des de diferents punts de vista. També és una fita molt important per a les persones que volen viure a la ciutat participar de la vida cultural, relacionar-se, treballar, gaudir dels drets propis i ser respectuosos amb els drets dels altres. Per això també és imprescindible que coneguin les dues llengües oficials que es parlen a la ciutat, per tal d’evitar que algú es pugui sentir discriminat per raons de llengua, ja que cal que les persones que es vulguin incorporar al mercat laboral ho puguin fer en condicions d’igualtat. Mesures •

Apostarem per una Barcelona trilingüe, ja que per al nostre futur resulta imprescindible i inajornable estendre el coneixement del català, el castellà i l’anglès (i també d’altres, la importància de les quals s’albira creixent). Per fer-ho possible, introduirem l’anglès en les activitats extraescolars i oferirem recursos de lleure en aquesta llengua.

Continuarem impulsant decididament la corresponsabilitat municipal en el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, perquè pugui afrontar amb èxit l’oferta general de cursos de català adequada a les necessitats, en particular per a l’accés al món laboral. 21


Treballarem en xarxa amb organitzacions sectorials i el teixit associatiu per garantir una oferta específica de cursos adaptada a les necessitats dels sectors professionals que acullen més població d’origen estranger.

Continuarem desenvolupant l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura com a referent del projecte intercultural i lingüístic a la ciutat, que connecta l’aprenentatge de la llengua amb la participació en l’oferta cultural, així com el projecte Linguamón Casa de les Llengües com un espai de referència en l’estudi, coneixement i difusió del multilingüisme.

Cultura i creativitat com a motor econòmic La cultura és, conjuntament amb altres sectors, font de generació de riquesa, que dinamitza altres àmbits de la ciutat (comercial, turístic, projecció internacional...). La nova economia es basa en la creativitat i la innovació, i aixòcomporta que aquests vectors han de trobar les millors condicions per desenvolupar-se. Per fer-ho possible mantindrem algunes línies de treball ja iniciades i potenciarem la creació de noves estratègies que impulsin els diferents sectors culturals de la ciutat. Mesures •

Impulsarem el Pla Director del Parc de l’Audiovisual de la zona Franca, conjunt d’iniciatives i projectes al voltant del sector de l’audiovisual per incrementar el capital del que és sens dubte un dels sectors de més creixement a nivell qualitatiu i d’ocupació a la nostra ciutat.

Farem de l’any 2013 l’any dedicat al teatre, amb motiu del centenari de l’Institut del Teatre, un projecte dut a terme conjuntament amb la Diputació de Barcelona, que comptarà amb un nou museu de les arts escèniques.

Continuarem la política de suport a festivals que programen música en viu, i de suport a les sales històriques de la ciutat i de nova aparició, amb una programació estable de música en viu.

Crearem una Fira d’Art a Barcelona, amb la complicitat i el suport dels sectors de les galeries, les associacions i els equipaments museístics dedicats a l’art.

Farem de Barcelona un hub del disseny, de la mà d’un dels equipaments culturals més ambiciosos, com serà el futur DHUB, a la plaça de les Glòries.

Continuarem essent un referent al sector editorial a través de diverses iniciatives que ja tenen lloc a la ciutat, com la Setmana del Llibre en Català, el Saló del Còmic, la Fira de llibre antic i d’ocasió, la diada de Sant Jordi, o a través de programes impulsats pel govern com Mon Llibre, BCNegra o la Setmana de Poesia.

Donarem suport a iniciatives culturals independents, gràcies a la convocatòria anual d’ajuts a projectes culturals de la ciutat i als convenis de col·laboració amb projectes específics.

Crearem i posarem en marxa l’oficina de projecció internacional de Barcelona.

Barcelona és espai per a la creativitat i les arts La ciutat és el lloc de les idees i l’intercanvi creatiu, i aquests dos conceptes estan al bell mig de les estratègies de futur de Barcelona: empreses, escoles, associacions, institucions i organitzacions. És moment de laboratoris i de parcs de recerca, de fàbriques per a la creació però també d’exigències educatives per evitar fractures socials associades a les capacitats creatives. 22


Mesures •

Desplegarem les fàbriques per a la creació com a espais multidisciplinaris o específics per a la creació en sectors com la dansa, el circ o les arts escèniques.

Posarem en marxa el Pla d’ensenyaments artístics, a través d’escoles de les arts repartides per tots els districtes de la ciutat, garantint l’accés a una formació artística de qualitat per a tothom, en qualsevol disciplina i per a qualsevol edat.

Estendrem els programes dels museus i equipaments culturals de la ciutat a través d’una àmplia oferta que millora l’accés a la cultura i a la formació tant a les escoles com al públic familiar.

Infraestructures i millor governança en les polítiques culturals Durant aquests darrers anys s’ha fet un salt molt important d’inversions en l’àmbit cultural. La pedra és el hard d’un sistema que compta amb el talent de múltiples creadors. La millora i l’adequació dels equipaments culturals marquen un nou perfil de ciutat cultural, i els propers anys es definiran projectes estratègics per a la cultura a Barcelona. Mesures •

Desplegarem tot el potencial del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a l’edifici Fòrum.

Desplegarem el Muhba, eix troncal d’un conjunt de projectes: la Fabra i Coats, Oliva Artés i el Centre Cultural del Born, que constitueixen el que serà el mirall de la ciutat, l’eina on connectar itineraris, amb el pols històric de Barcelona. Impulsarem la museïtzació dels espais ciutadans i la construcció de llocs d’història per recuperar el relat de la ciutat.

Inaugurarem el nou Museu Marítim de Barcelona, que serà el més important de la Mediterrània, en el marc d’una restauració integral del conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona.

Farem realitat l’eix cultural del Paral·lel, amb la recuperació de la nostra memòria cultural en aquesta via de Barcelona. Un impuls definitiu a aquesta via que connecta amb la trama teatral de Ciutat Vella i el Raval i amb el pol cultural de la muntanya de Montjuïc, tot creant una nova centralitat que projecti internacionalment l’escena barcelonina.

Ajudarem al trasllat de la Sala Beckett a l’antiga cooperativa de Pau i Justícia al Poblenou.

Posarem en marxa la Fabra i Coats a Sant Andreu, l’espai de creació més emblemàtic de Barcelona, que conjugarà equipaments de barri amb història i creació.

Potenciarem el Canòdrom com a Centre d’Art Contemporani que potenciarà noves centralitats culturals a la ciutat.

Treballarem per convertir La Rambla en un espai que permeti visualitzar la vitalitat dels projectes lligats al coneixement i la creativitat cultural. En aquest sentit recuperarem el primer teatre de la ciutat de Barcelona, el Teatre Principal, a la Rambla, memòria històrica i cultural de Barcelona.

Preservarem les Tres Xemeneies de Sant Adrià, l’antiga central tèrmica del Besòs, a partir de la reutilització de l’espai com a contenidor per a projectes de creació i tallers d’assaig per a creadors i artistes.

Continuarem dotant-nos de noves eines per millorar en la governança, com ara el Consell de la Cultura de Barcelona, impulsant la cooperació amb el sector privat a través de la Fundació Barcelona Cultura, o presidint la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). 23


Garantirem el compliment de les mesures d’accessibilitat física i comunicativa en les activitats culturals.

Barris i metròpoli, les dues cares de la cultura Garantir la convivència en un entorn cada cop més divers és sens dubte un repte que cal seguir assumint els propers anys. La cohesió social a la ciutat també exigeix un marc cultural comú, uns valors i una narrativa compartida de la ciutat. Les polítiques públiques en matèria cultural han d’aportar un espai comú i un relat on hi càpiga el barceloní i el català més genuí al costat d’altres tradicions. L’escala de la nova realitat cultural, social i de serveis a les ciutats s’ha d’entendre en clau de regió metropolitana; alhora potenciarem el calendari festiu de la ciutat com a projecte participatiu i de convivència. Mesures •

Actualitzarem, amb un nou horitzó 2020, el Pla de Biblioteques, que permetrà la creació de 10 noves biblioteques, places públiques on la ciutadania entra en contacte i articula una vida cultural plural.

Redefinirem i reforçarem el paper de participació cultural, social i educativa dels centres cívics i l’associacionisme cultural de la ciutat, amb estratègies de cooperació i de cogestió dels equipaments culturals de proximitat.

Farem que la xarxa cultural de la ciutat es vinculi a la inclusió social, que faciliti la incorporació a la societat a persones en perill d’exclusió social a través de diferents propostes culturals.

Crearem la xarxa de centres de cultura tradicional i popular pels diferents districtes, per garantir i reflectir el caràcter específic de la ciutat i la nostra manera de viure.

Potenciarem la xarxa cultural metropolitana, com a imaginari i espai cultural compartit d’abast metropolità: xarxa de biblioteques, museus, teatres, festivals, cultura en viu... comptant amb les iniciatives de la regió, i coordinada i integrada, en els casos que pertoqui, amb la xarxa de la Diputació de Barcelona.

L’esport, eina per al progrés, el benestar i la cohesió social L a importància de l’esport a Barcelona i la seva vocació esportiva vénen de lluny. És una tradició que es construeix sobre la història centenària de molts clubs, un fet singular de la nostra ciutat, pel moviment social tan significatiu que representen al llarg de la història les entitats esportives. A més, els Jocs Olímpics de l’any 1992 van representar la projecció de la nostra realitat com a ciutat al món. Tot això fa que l’esport a Barcelona es converteix avui en una aposta estratègica. L’esport ha estat i serà un element clau en el desenvolupament de Barcelona, per la seva capacitat d’aportar qualitat de vida de manera individual i col·lectiva, pel seu arrelament a una manera de viure que ha anat creixent i per la seva capacitat cohesionadora. És educació, salut i lleure; és convivència i cohesió social; l’esport és atenció a les persones, ajuda a impulsar l’economia local i a projectar la ciutat en el món. El nostre projecte socialitzador i educatiu, integrador i generador de valors, fomenta la salut ciutadana, repercutint en l’economia, generant llocs de treball i un estalvi sanitari, i situant la ciutat de Barcelona en el mapa mundial. És un dels pilars de la cohesió social, i téun paper protagonista en la convivència i en la qualitat de vida. A més, abasta moltes dimensions de la persona i molts àmbits de la seva activitat quotidiana, que van des del sistema educatiu fins al sistema sanitari, i fins a l’espai públic. Tot plegat, esdevé una eina amable que ens ajuda a construir una ciutat millor. 24


Mesures

Fomentarem la pràctica d’activitats físiques esportives com a objectiu de salut pública, iavançarem un pas més, des d'un punt de vista lúdic, adaptant el mobiliari en l’espai públic per a la pràctica de l’esport en aquelles zones on sigui adient.Redoblarem l'acció en polítiques de gènere plantejant actuacions de discriminació positiva tant des del punt de vista de la pràctica com de la direcció i gestió socioesportiva. Instarem les entitats i els clubs esportius de la ciutat a donar suport a les categories infantils i femenines de l’esport de base, especialment en les disciplines minoritàries que per les seves característiques garanteixen la cohesió i la integració de la ciutadania, així com la participació igualitària en la competició.

Reforçarem les pràctiques físiques en la gent gran amb programes específics, donant suport singular a les associacions que tinguin en compte les característiques d'aquest segment de la població.

Potenciarem l’associacionisme en l’esport com la veritable xarxa social que és.

Desenvoluparem programes específics per edats per a persones amb discapacitat o malaltia mental o amb dificultats d’adaptació, juntament amb les associacions i entitats del sector, per tal de seguir avançant a fer que l’esport per a tothom sigui una realitat.

Espais esportius a l’abast de tothom Cal continuar desenvolupant i millorant encara més els espais esportius de proximitat, i impulsant activitats i hàbits de vida saludables, exigint-nos més qualitat, seguretat i accessibilitat. Les nostres polítiques han d'anar orientades a la creació d'equipaments esportius municipals i, sobretot, insistir en la remodelació, millora de la qualitat, manteniment, accessibilitat i sostenibilitat ambiental dels espais esportius existents, posant a l’abast una oferta de primer nivell en aquestes instal·lacions, tot afavorint la interacció entre les persones del barri. Mesures •

Continuarem amb el treball per poder arribar a crear el carnet únic dels centres esportius municipals.

Incrementarem el nombre de patis oberts a les escoles de Barcelona per augmentar la utilització dels espais ja existents a la ciutat i optimitzar-ne l’ús, fomentant així la convivència entre persones del barri.

Impulsarem la construcció de nous centres esportius municipals: el CEM Sagrera, el CEM Energia, 2a fase del CEM Horta, 1a fase de la piscina Sant Jordi, el CEM Via Júlia, etc. També farem ampliacions i millores en: el CEM Verneda, elCEM Artesania, el CEM Can Felipa, elCEM Piscines Picornell, la piscina de salts de Montjuïc, el Camp de Rugby de la Foixarda. I acabarem d’instal·lar gespa artificial als camps de futbol municipals que encara resten. A més, promourem la construcció d’un nou equipament per a la pràctica dels esports de gel.

Continuarem potenciant l’espai públic ludicoesportiu de les muntanyes barcelonines, dels parcs, platges i zones verdes, millorant-ne els circuits, incrementant-ne i millorant-ne l’accessibilitat, i hi instal·larem mobiliari urbà de caràcter esportiu.

Concertarem amb la Generalitat la participació en la construcció i rehabilitació d’equipaments esportius de singularitat de país.

25


Continuarem donant suport als esports relacionats amb el mar (nàutics i de platja) per millorar la relació entre la ciutadania i la pràctica esportiva marina, fomentant-ne la pràctica, independentment del nivell socioeconòmic.

Projecció i governança esportiva Tenim un programa d’esdeveniments de primer nivell que col·loquen Barcelona com una ciutat referent internacionalment. Els esdeveniments internacionals en la nostra ciutat ens aporten una projecció de primer ordre en el que representa avui el nostre món globalitzat, i a més representen un gran impacte econòmic directe en molts sectors econòmics de Barcelona, de manera que esdevenen una inversió que aporta sempre un retorn econòmic beneficiós per a la nostra ciutat. El model de treball socialista també comporta una forta aposta per nous models de governança, tot projectant els valors de l’esport que van més enllà de l’espectacle. La nostra prioritat en l’àmbit esportiu s’ha basat en models de treball de suport a la ciutadania, amb una forta implicació de totes les parts, amb la màxima transparència i rigor en la gestió, i amb un fort compromís de responsabilitat social, involucrant en la nostra dinàmica política els esportistes d’elit, com a referents socials que són. Mesures •

Continuarem treballant pels esdeveniments singulars que neixin com a projectes a la nostra ciutat i que ens projectin, com ara la Barcelona World Race, la Marató de Barcelona, Barcelona Esports Extrems, etc.

Seguirem treballant amb les altres institucions i els agents dels Pirineus de cara a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2022.

Treballarem per atreure cap a Barcelona la celebració de congressos, conferències, espais de reflexió, així com activitats firals vinculades al món de l’esport, apostant perquè el sector econòmic que representa l’esport creixi a la nostra ciutat.

Intensificarem la nostra actuació pel que fa al binomi turisme-esport, potenciant els esdeveniments esportius que poden donar projecció turística i oportunitats de generar ingressos a la ciutat.

Continuarem amb l’impuls a esdeveniments esportius de primer ordre d’abast internacional.

Potenciarem el contacte amb els patrocinadors dels esdeveniments esportius en l’àmbit local, perquè tinguin una visió més àmplia i de caràcter més social de l'esport, facilitant la implicació del comerç i d’empreses locals en les entitats i clubs esportius de la ciutat.

Fomentarem la participació activa de la ciutadania, de les associacions i de les entitats per articular-ne la representativitat en els assumptes relacionats amb activitats esportives i en la seva promoció.

Seguirem construint espais de participació, com ara la Taula d’Educació Física i de l’Esport en Edat Escolar; el Consell de Coordinació en Edat Escolar; la Taula Dones i Esport; la Comissió Assessora per un Esport Sense Barreres, etc., i els ampliarem a tots els sectors de l’esport de la ciutat, per constituir en el futur mandat el Consell de Coordinació de l’Esport de Barcelona.

Iniciarem el procés per definir el nou Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona, que substituirà l’aprovat l’any 2003.

Continuarem donant suport al teixit associatiu i als clubs esportius perquè fomentin l’esport de base. 26


Reforçarem polítiques que incrementin l'associacionisme vinculat als centres escolars municipals, tot impulsant l'associacionisme esportiu com a instrument afavoridor de l'acostament de col·lectius i individus no practicants.

Cercarem complicitats amb tots els agents esportius existents: les AMPA, clubs, entitats, consells esportius i federacions, per tal de coordinar esforços.

BARCELONA, CIUTAT DE LES PERSONES, CIUTAT COHESIONADA Barcelona ha apostat per ser una ciutat d’inclusió, on la condició social, cultural, l’origen, les creences o l’edat no puguin impedir la garantia del ple accés als serveis públics. Aquests aspectes han format part inseparable del projecte de ciutat que entronca amb els valors que promovem d’equitat, igualtat d’oportunitats, cohesió, convivència, justícia i solidaritat. Per això és molt important tenir present que no hi pot haver impediments que dificultin o obstaculitzin l’accés als serveis, com podrien ser la renda, les necessitats de les etapes de la vida o el gènere, en aquest procés d’igualtat d’oportunitats. 27


També és molt important reivindicar molts serveis públics, ara amenaçats amb retallades i limitacions pel govern de CIU, en un moment en què moltes famílies i persones de la nostra ciutat passen per dificultats, la qual cosa ens exigeix redoblar els esforços per fer una societat més equitativa, justa, inclusiva i amb igualtat d’oportunitats. Aquest objectiu l’assolirem d’acord amb el principi d’universalització dels serveis, garantint-hi l’equitat en l’accés i afavorint-hi la implicació de tots els sectors (famílies, institucions i entitats). No podem deixar de mencionar expressament que, en particular, les polítiques d’atenció a la família (en les diverses formes que tenen avui dia), i de manera singular en les polítiques d’atenció a la infància, han de garantir la concreció del principi d’igualtat d’oportunitats. Aquesta actuació seria incompleta si no estiguéssim atents i actius treballant per evitar qualsevol superació de riscos d’exclusió: gent gran, persones aturades de llarga durada, dones, gent jove, persones amb discapacitat, el col·lectiu de persones nouvingudes o les persones treballadores no qualificades. Hem d’aplicar polítiques transversals dirigides a les persones per poder respondre a les seves necessitats de manera global, integrant-hi serveis bàsics, amb intervencions sociosanitàries, esportives i culturals, de disseny d’espais públics, així com una política de rehabilitació i millora d’habitatges. En aquest sentit l’accés a l’habitatge s’ha de conformar com un element clau per enfortir la cohesió social, la justícia social, la convivència i l’equilibri territorial, en el benentès de donar suport a la construcció del projecte vital de la gent, tant per als qui no en disposen, com per als qui poden córrer el risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. En definitiva, aprofundirem en el model social de Barcelona, amb un lideratge clar del govern de la ciutat i compartint estratègies i actuacions amb el teixit social, des dels valors que impregnen el nostre projecte de ciutat. Dins d’aquest context, el treball amb persones amb discapacitat o malaltia mental també és una prioritat important. El PSC, fidel als seus principis i valors, com ara la igualtat d’oportunitats, l’equitat, la justícia social i la solidaritat, sempre ha promogut polítiques socials progressistes per defensar els drets de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Tenint com a referència la Convenció de les Nacions Unides de les Persones amb Discapacitat de 2006, la Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, treballem activament per la plena inclusió de les persones amb discapacitat, defensant que les ciutats inclusives són ciutats accessibles, respectuoses, que vetllen per la promoció de l’autonomia personal i la independència dels seus conciutadans com a eix vertebrador del dret a decidir. Partint de la premissa que discapacitat no és dependència, i que la discapacitat no ha de condicionar les persones que la pateixen per les seves limitacions, sinó per les seves capacitats per interaccionar amb la societat, proposem reforçar i dissenyar accions transversals en tots els àmbits ciutadans, per promocionar l’autonomia personal de les persones amb discapacitat o amb malaltia mental, per tal que puguin interaccionar amb la ciutadania, amb l’entorn, amb la cultura, amb l’educació, amb la formació, amb la salut i amb el lleure. I en aquest marc seran prioritàries les polítiques que apostin per invertir en actuacions de protecció social, comptant activament amb els actors socials (tercer sector, economia social) per a la prestació d'aquests serveis. Un model de governança per uns serveis socials universals El benestar i la garantia dels drets socials per a tothom ha estat l’eix central en l’acció política socialista durant els últims anys, i un exemple d’aquest procés n’ha estat l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de serveis socials, la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, i el començament de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència. Aquestes lleis comporten un canvi legislatiu històric, ja que permeten parlar de drets subjectius i d’universalització de serveis, fent visible el compromís del socialisme amb les persones, amb una especial atenció a les més vulnerables. El desplegament d’aquest marc legal 28


no ha estat fàcil, donat que ha requerit un gran esforç en recursos econòmics, humans i en equipaments, en un moment que ha coincidit amb l’inici d’una crisi econòmica que també ha incrementat la pressió sobre els serveis socials. En el context actual, el correcte desplegament de les polítiques socials exigeix enfortir el model de governança, amb el qual la ciutadania i la societat civil veuran enfortit el paper a desenvolupar. En aquest sentit, la corresponsabilització per una banda, i la participació d’entitats en la gestió i prestació de serveis per una altra, es fan fites ineludibles. Dins d’aquest context, les entitats del tercer sector social han de jugar un paper important. És la prova de la vitalitat de la nostra societat, que s’organitza per participar en la resolució dels seus problemes, sense esperar de forma passiva que l’administració ho resolgui tot. Són entitats que incrementen el capital social de la nostra ciutat. Atrauen voluntariat, els organitzen i el motiven, al mateix temps que presten serveis a les persones, traslladant-los els seus valors socials. A més, treballen amb col·lectius vulnerables, que difícilment arriben als serveis socials municipals. Caldrà, doncs, potenciar el treball amb el tercer sector per tal de fer-lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i la complicitat de diversos agents, i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col·lectius. Mesures •

Impulsarem una relació millor i més eficient entre l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat, relació que ha de garantir els recursos necessaris, i que s’ha de convertir en una peça clau a l’hora de prevenir l’exclusió social i de donar resposta a les situacions de més vulnerabilitat.

Establirem els canals i instruments de col·laboració i coordinació adients amb el govern de la Generalitat per facilitar la concreció local del procés de construcció i articulació del sistema català de serveis socials a la nostra ciutat.

Incrementarem i millorarem els recursos dels serveis socials municipals, tant complint les noves ràtios de professionals, com millorant aspectes organitzatius i funcionals que tenen a veure fonamentalment amb la formació i capacitació dels recursos humans, continuant amb la dotació de sistemes d’informació adients que facilitin la gestió i el coneixement de la realitat local en aquest àmbit, i garantint l’avaluació permanent i l’eficàcia i eficiència dels serveis.

Avançarem en la coordinació d’un espai d’informació sociosanitari compartit, a través de la connexió dels sistemes d’informació social i sanitària de la ciutat, que possibiliti coordinar la informació entre els dos sistemes per aconseguir més eficàcia en les prestacions i més eficiència en la gestió.

Assegurarem l’adequació i la plena implantació dels convenis signats amb la Generalitat a la ciutat com a capital de Catalunya: conveni de Serveis Socials Bàsics, conveni d’Equipaments Socials, i finançament de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Completarem el traspàs de competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, en coordinació amb l’ICAS, tot assumint el rol de Servei Territorial de la ciutat de Barcelona.

Elaborarem, conjuntament amb les entitats del tercer sector, plans locals de suport al sector, per identificar quines són les mesures que han de dur a terme els governs locals per afavorir una actuació professional i responsable d’aquestes entitats.

Fomentarem la introducció de clàusules socials en la contractació de serveis. Complir determinats requisits socials serà també un mèrit en la contractació pública, i no només es tindrà en compte l’oferta econòmica, sinó que també es considerarà establir sous pactats a partir de les condicions de contractació. 29


Fomentarem activitats de voluntariat amb les entitats socials del municipi. Actualment bona part de les persones que treballen en les entitats socials són professionals, però també hi té força el voluntariat que hi col·labora. En aquest context, serà important incorporar el col·lectiu de persones grans o persones prejubilades dins del nostre projecte de ciutadania activa.

Al costat de les persones i de les famílies Les famílies, enteses des de la seva complexitat i diversitat actual, esdevenen un dels eixos vertebradors de la nostra societat, espai de socialització i de desenvolupament afectiu, i clau en la lluita contra la precarietat econòmica i les seves conseqüències. Les polítiques innovadores pel benestar social només poden prosperar enteses com a xarxes molt professionalitzades (educatives, culturals, de lleure, d’acció social, sanitàries, d’inserció laboral, etc.) que, si bé fins ara s’interrelacionaven i es retroalimentaven entre si per compartir informació i optimitzar recursos, des d’ara hauran de funcionar de forma integral, àgil i interactiva, compartint alguns serveis i protocols d’actuació comuns, amb criteris i sistemes d’informació interconnectats. En aquest sentit caldrà incorporar nous recursos per tal d’enfortir els agents i instruments per detectar i pal·liar els efectes que pot tenir el nou context socioeconòmic en les famílies amb risc de caure en l’exclusió social. Mesures •

Crearem la xarxa de Punts d’Informació i Orientació a les Famílies, com un espai per a la gestió de la informació integral al voltant dels serveis bàsics, de contingut social, de l’entorn familiar: escolarització i matriculació, ajudes econòmiques i prestacions, serveis al territori, gestions i tràmits, etc.

Reforçarem, tal i com marca la Llei de serveis socials, la figura del treballador/a social de referència de família, que s’assigna en el moment de l’acord del tractament social al CSS, que intervindrà prioritàriament al domicili.

Posarem en marxa un programa específic, coordinat amb els serveis de salut i els serveis educatius del territori, per a la detecció de situacions de violència en la família, per a la protecció dels membres més vulnerables: infants, persones amb discapacitat o malaltia mental, gent gran, dones, així com la detecció precoç de situacions d’aïllament i d’exclusió social.

Estendrem informació qualificada en matèria de planificació familiar i salut sexual des de tots els plans, amb accions comunitàries als barris, a través de les AMPA, els grups d’ajuda mútua, els tallers dels centres cívics, espais familiars i escoles bressol, així com des dels centres educatius i les associacions juvenils.

Promourem serveis per a la petita infància (0 a 2 anys) que facilitin l’accés a les dones al mercat laboral, amb horaris flexibles, sales de jocs, que tinguin en compte les necessitats i els horaris professionals de les famílies, per continuar avançant en les polítiques conciliadores i de racionalització dels usos del temps.

Ampliarem la xarxa d’espais familiars per dur a terme l’experiència de criança i cura compartida, fomentant la participació de les famílies en temes de vida quotidiana i barri, organitzant els temps personals i col·lectius.

Establirem un procés de seguiment de les ajudes socials, i les vincularem als compliments dels compromisos adquirits per part dels beneficiaris en un procés de corresponsabilització.

Garantir oportunitats per a la inclusió social i econòmica 30


Treballar sobre els factors de risc de l’exclusió social, i sobre els efectes d’aquests factors en les persones i en la seva comunitat, conforma el propòsit del Pla Municipal per a la Inclusió Social: la manca sistemàtica d’ingressos, la precarietat alimentària, el desarrelament social, la manca de condicions bàsiques d’habitabilitat, les dificultats per accedir als serveis bàsics de proximitat, les problemàtiques vinculades amb el consum de drogues, etc. En aquesta línia d’actuació serà cabdal l’acord i el desplegament des d’una visió metropolitana. Mesures •

Enfortirem el model d’atenció i d’acollida (diürna i nocturna) de les persones sense sostre a Barcelona, de la mà del tercer sector, adequant-ne el format, la dimensió i els recursos a les necessitats dels processos d’inserció, i a través de la Taula de Coordinació, de l’Acord Ciutadà.

Reforçarem el treball comunitari, en especial les iniciatives d'acció comunitària (plans de desenvolupament comunitari, accions d'atenció col·lectiva dels centres de serveis socials i les xarxes d'intercanvi solidari), com a mitjà per fer xarxa al barri entre els serveis municipals de proximitat, els serveis d'altres administracions establerts, el teixit associatiu, les xarxes de suport, ajuda mútua i reciprocitat veïnal, els veïns i les veïnes no organitzats i els agents econòmics i productius.

Vincularem l’RMI – renda mínima d’inserció- a un nou contracte cívic d’inserció establert amb Barcelona Activa, la xarxa de serveis d’atenció (pública i del tercer sector) i el Servei Català d’Ocupació.

Atendrem des del territori les persones amb patologies addictives a través de les eines, serveis i recursos del Pla d’Acció sobre Drogodependències de Barcelona, en coordinació amb el conjunt de la xarxa sanitària i la d’atenció primària d’acció social.

Reforçarem la identificació del col·lectiu de dones grans de la ciutat que viuen soles en el llindar de la pobresa, fet que no els permet viure amb dignitat, i els dedicarem una atenció especial.

Potenciarem la universalització dels serveis públics i dels equipaments necessaris per a la cohesió social, vetllant pels nous drets i les noves prestacions, abordant la implementació plena i efectiva del nou marc legislatiu establert.

Potenciarem el treball amb el tercer sector per tal de fer-lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i complicitat de diversos agents i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col·lectius.

Impulsarem la creació d’un àmbit de coordinació metropolità interdisciplinari (social, educatiu, seguretat, neteja, etc.), amb una borsa de recursos pròpia, per atendre l’impacte extraordinari que generen els col·lectius sense recursos itinerants.

Màxima atenció a les persones en situació de dependència Farem de l’atenció a les persones en situació de dependència, i a les seves famílies, la nostra prioritat en aquest mandat. Ens comprometem a exercir un lideratge ferm en l’exigència a les administracions responsables del desplegament correcte dels plans i les accions que van en aquesta direcció, d’acord amb el calendari i els recursos establerts per llei. Cap persona, cap família, restarà sola o desorientada davant aquesta situació o es podrà sentir desatesa. Així, exigirem a totes les administracions responsables el compliment estricte i rigorós de tot allò que la Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei de promoció de l’autonomia personal i suport a la dependència els hi obliga. 31


Mesures •

Liderarem i coordinarem un gran pacte entre el conjunt del sector i el conjunt de municipis de la conurbació metropolitana per fer complir la llei, tot garantint que cap persona amb dret sigui exclosa dels serveis acordats al seu PIA.

Garantirem que totes les persones amb grau de dependència reconeguda disposin del seu propi programa individual d’atenció (PIA) actiu en un termini màxim de 3 mesos. També, enfortirem el control i la supervisió efectiva de la posada en marxa i l’acompliment de l’acord definit al PIA.

Liderarem un pla d’equipaments socials d’atenció a les situacions de dependència, amb visió metropolitana, consensuat i corresponsabilitzat amb el sector privat i el tercer sector, que promogui la creació de 1.500 noves places per cobrir les actuals mancances infraestructurals i de serveis, possibilitant la generació de 1.200 nous llocs de treball.

Impulsarem nous programes amb una visió integral de caràcter familiar d’atenció i acompanyament a les parelles cuidadores, i a les persones que tenen la parella ingressada en residència, i incorporarem al PIA el programa RESPIR per a les persones familiars que acabin assumint el rol de cuidadors en l’àmbit de la família.

Potenciarem la contractació responsable per a la prestació dels serveis, per contribuir així a posar en valor i enfortir el sector. Igualment, impulsarem la millora de la qualificació professional i l’estabilitat ocupacional en els serveis socials i sociosanitaris de la ciutat.

Barcelona, ciutat saludable En el marc d’una ciutat inclusiva des del municipi hem d’exercir l’autoritat sanitària i contribuir al desenvolupament dels serveis sanitaris i de salut des de la perspectiva de l’excel·lència, per garantir la qualitat de la salut de la població de Barcelona. Amb els serveis socials bàsics d’atenció primària, i els serveis al territori per a l’atenció a les persones amb discapacitat o malaltia mental o en situació de dependència, la salut pública i assistencial esdevé el pilar fonamental del benestar social comunitari. Vetllar per la salut i els hàbits i els estils saludables de la ciutadania és la nostra prioritat. A través de l'Agència de Salut Pública, que té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona (definides al contracte–programa), es duen a terme els diferents programes de prevenció i promoció de la salut i dels hàbits saludables, en coordinació amb els serveis sanitaris, i se’n fan els estudis i els informes per adequar els serveis a les necessitats de les persones, de manera coordinada amb la Comissió de Benestar Social i amb els districtes. Des d’aquesta Agència, en estreta coordinació amb el Sistema Nacional de Salut, incidirem en els serveis de salut pública del Departament de Salut, i especialment en el Consorci Sanitari de Barcelona, del Servei Català de la Salut, per garantir que a la nostra ciutat hi hagi una resposta sanitària (serveis, recursos, atenció) adequada a les necessitats de la ciutadania. Mesures •

Pactarem i portarem endavant el nou conveni de finançament de l’Agència de Salut Pública de Barcelona per al període 2012-2015, per assegurar el desplegament dels serveis de salut pública i en l’exercici de la nostra responsabilitat coma autoritat sanitària a Barcelona.

Exigirem l’execució, i en farem un seguiment acurat, del Pacte de Ciutat Barcelona 2008-2015 (i el seu Pla Director), en referència als Centres d’Atenció Primària de Salut, prioritzant els equipaments (obra nova o millores previstes) als barris amb major índex de desigualtat social.

32


Exercirem el rol d’autoritat sanitària de Barcelona als Consells de Barri i als plans comunitaris de la ciutat, per respondre a qüestions com ara hàbits saludables i salut comunitària, l’avenç i pronòstic del mapa sanitari al territori, la qualitat del servei assistencial al barri, etc.

Farem i presentarem anualment, com fins ara, l’informe i les conclusions sobre l’estat de la salut dels barcelonins i barcelonines, i de la ciutat en general, recopilant els elements clau dels sistemes d’informació i orientant les actuacions prioritàries a realitzar.

Promourem contractes i convenis de prestació de serveis plurianuals, i posarem en marxa programes específics adaptats als 10 districtes de la ciutat, i als barris i a les seves realitats en matèria de salut.

Contribuirem a la millora de la qualitat i sostenibilitat ambiental de la ciutat, enfortint el nostre sistema de vigilància i d’intervenció ambiental, ja sigui respecte a la qualitat de l'aire i de les aigües de consum humà, com del medi hídric (freàtiques i litorals) i de les instal·lacions amb risc de legionel·la, etc.

Lluitarem fermament, i des de la nostra major capacitat d’acció preventiva, sobre les patologies addictives, els seus efectes i les víctimes, actualitzant d’acord a les noves necessitats, i amb estreta coordinació amb els municipis més propers de la corona metropolitana, el Pla d'Acció sobre Drogues de Barcelona, per a l'abordatge global del problema cap a un sistema de resposta més eficaç, tot coordinant els serveis i els recursos assistencials públics de la ciutat, i gestionant els de titularitat municipal.

Millorarem la salut de la ciutat enfortint les accions de prevenció i de control de les malalties transmissibles de rellevància sanitària: la tuberculosi, la sida/VIH, l’hepatitis, la meningitis i la legionel·losi, la grip, i altres malalties transmissibles.

Contribuirem fermament a la reducció de la sinistralitat laboral, estenent les actuacions de prevenció i promoció de la salut a les empreses, amb l'organització de programes de prevenció i control del tabaquisme, el consum excessiu d'alcohol, l’estrès laboral, etc.

Enfortirem el programa de salut als barris, consolidant els programes educatius i de prevenció de salut comunitària a cada barri de la ciutat: Programa de cribratge de càncer de mama, Pla de vacunació continuada, Prevenció i control del tabaquisme, Educació sanitària a l'escola, Salut als barris, Formació en salut laboral, etc.

Garantirem la innocuïtat i salubritat dels aliments elaborats o comercialitzats a la ciutat, i seguirem treballant en la vigilància i en el control dels riscos, perquè els operadors alimentaris compleixin la normativa vigent.

Intervindrem contundentment en tots i cadascun dels casos d'alertes de toxiinfeccions alimentàries, i respondrem a les denúncies que ens fan arribar els ciutadans, tant de productes com d'establiments alimentaris.

Serem un referent europeu quant a seguretat i higiene alimentària, mantenint la qualitat del nostre servei d’acord amb les directrius del Sistema de Qualitat de la Norma ISO 9001:2000.

Ciutat accessible i plenament adaptada per a tothom Barcelona és reconeguda arreu com una de les ciutats pionera en matèria d’accessibilitat en tot allò que fa referència a la competència pública (als carrers i parcs, als habitatges públics, als equipaments, serveis i activitats, i al transport públic); però encara té un llarg recorregut per fomentar també la plena accessibilitat a l’entorn privat (la llar, el comerç, els serveis, el transport privat) i assolir la plena autonomia en el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana del 33


conjunt de la població, en general, i de les persones amb qualsevol discapacitat, en particular. Cal més i millor accessibilitat per tenir més autonomia personal. Mesures •

Donarem prioritat a la inversió necessària a la ciutat els propers quatre anys per aconseguir l’ accessibilitat total, tant física com comunicativa, en els transports públics, els serveis públics i concertats a la ciutat de Barcelona, l’espai públic, i les activitats desenvolupades pel propi municipi o per les entitats amb la col·laboració de fons públics.

Potenciarem el ple funcionament dels consells de persones amb discapacitat, grups d’ajuda mútua, associacions i familiars a tots els districtes de Barcelona, amb una persona portaveu en tots els Consells de Barri i en el Consell de Ciutat.

Garantirem que totes les persones amb discapacitat amb grau de dependència reconeguda disposin del seu propi pla individualitzat d’atenció PIA actiu en un termini màxim de 3 mesos.

Estendrem el programa de Vida Independent a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a d’altres districtes de la ciutat, perquè aquesta bona pràctica arribi a tothom..

Assegurarem el 100% de la demanda necessitada de transport especial (targetes blanques), per a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda en els desplaçaments no coberts pel transport públic adaptat, a través de l’IMPD (Institut Municipal per a Persones Discapacitades) i l’EMT (Entitat Metropolitana del Transport).

Estudiarem la posada en marxa de nous convenis amb les entitats que ofereixen serveis d’atenció a les persones amb discapacitat per manca d’aquests serveis per part de l’administració, que a la vegada seran referent de creació de nous llocs de treball.

Treballarem per incorporar les millores tecnològiques necessàries en la línia de la domòtica per tal de facilitar l’autonomia i la independència de les persones en els seus habitatges, la qual cosa els ajuda en aspectes clau del creixement personal. A més, obrim un nou espai dinamitzador de l’economia i l’ocupació, en el camp de la rehabilitació d’habitatges i edificis.

Habitatge digne Avui dia la situació de l’habitatge ha canviat al nostre país. La nova realitat econòmica condiciona una situació que modifica les prioritats i necessitats, en particular dels col·lectius amb més dificultats per accedir-hi. Els ajuntaments tenim competències limitades en aquesta matèria, ja que les grans decisions i els recursos depenen de les polítiques marc de l’Estat i la Generalitat. Els poders públics hem d’emprendre una política proactiva, prioritàriament en matèria de rehabilitació, de lloguer i de potenciació de l’habitatge de protecció. En aquest sentit, també caldrà actuar promovent el lloguer d’habitatges actualment buits que poden entrar en el mercat de pisos de lloguer. En el nostre cas, a banda, la rehabilitació aporta un element molt important en la definició del nostre model de ciutat, ja que representa un element d’innovació de primer ordre per l’impacte econòmic i tecnològic, pel model de concertació amb els diversos actors, i pel paper dinamitzador en el territori en què s’insereix. És molt important prosseguir amb la millora de la qualitat urbanística dels barris, edificis i habitatges com a element central en la nostra política de dignificació dels habitatges, però també com a element generador d’ocupació (en un sector en què l’obra nova sembla que costarà que torni a tenir importància en el mercat de treball)- i d’augment de l’eficiència energètica que es pot aconseguir 34


amb els processos de rehabilitació. Per això treballarem per fer de la política d’habitatge una eina d’integració i de lluita contra la segregació social. Mesures •

Actuarem d’una manera decidida i contínua en la generació i obtenció de sòl urbà per destinar-lo a la promoció d’habitatge protegit i altres dotacions urbanes, promovent un aproximat de 15.000 habitatges en els propers 6 anys. L’Ajuntament garantirà el finançament de la construcció de l’habitatge públic desenvolupat pel Patronat Municipal de l’Habitatge. Una part d’aquest habitatge es destinarà al lloguer, i en reservarem una part per a habitatge dotacional de cada tipologia. També es vetllarà per la disponibilitat de pisos per a usos especials i d’emergència, i pel manteniment dels projectes destinats a incrementar la població de les zones amb menys densitat.

Prioritzarem la rehabilitació de l’habitatge com una estratègia de ciutat, sense diferenciar les àrees de cascs antics dels eixamples, actuant tant en el teixit urbà de la ciutat com en els edificis i en els habitatges.

Continuarem potenciant el paper de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge com a finestreta única a la nostra ciutat en referència a totes les polítiques d’habitatge que s’hi desenvolupen, garantint la proximitat, facilitant la participació en actuacions territorials específiques i establint complicitats amb el veïnatge per tal d’engegar projectes que millorin la qualitat de vida en els nostres barris.

Apostarem per la rehabilitació com un pas més cap a models urbans de major sostenibilitat, propiciant l’actuació en el 15% dels habitatges durant els propers 5 anys, treballant per la instal·lació de 1.000 nous ascensors, i intervenint per augmentar l’eficiència energètica en els processos de rehabilitació.

Consolidarem les polítiques integrals d’habitatge des delvessant social, facilitant ajuts per a la instal·lació d’ascensors i la rehabilitació, i actuant prioritàriament en la recerca de noves fórmules per garantir la major facilitat d’accés a l’habitatge dels joves, les famílies monoparentals, la gent gran i tots aquells col·lectius amb major dificultats per accedir a un allotjament digne.

Incrementarem els recursos destinats als assessoraments legals i les mediacions que des de la xarxa d’oficines s’ofereix avui a la ciutadania, per tal d’actuar en la resolució de conflictes en matèria d’habitatge.

Impulsarem la creació de noves fórmules legals i administratives per fer front al fenomen de la sobreocupació i l’infrahabitatge, dignificant les condicions i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que pateixen aquesta situació, i garantint-ne l’habitabilitat.

Crearem noves solucions residencials per afrontar les situacions de pèrdua de l’habitatge, complementant les establertes actualment, la qual cosa ens permetrà arribar a més ciutadans.

Reclamarem a les administracions competents una garantia de manteniment dels programes d’ajuts al lloguer, i que en millorin i n’agilitzin la gestió.

Reafirmem el nostre compromís amb el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona, com a garantia de transparència, equitat i cohesió, i com a instrument d’anàlisi de la demanda existent, per tal d’adaptar-la a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Continuarem el programa Vida Independent amb mesures d’adaptació de les llars per a persones amb discapacitat física i sensorial. En relació amb la gent gran plantejarem una intervenció amb 35


alternatives tecnològiques que facilitin a les persones grans dependents mantenir-se el major temps possible de manera autònoma en el domicili. •

Continuarem amb la promoció d’habitatge de protecció en els barris de nova creació (Marina del Prat Vermell, Sagrera, Vallbona, etc.).

Barcelona, el millor escenari educatiu i de lleure per a la infància La petita infància, la infància i l’adolescència són prioritats de la nostra política social municipal. De la mà de les polítiques a les famílies, la nostra intervenció sobre la infància s’orientarà en la seva protecció, educació i plena realització en un entorn segur i enriquidor, tenint especial cura en la prevenció de situacions de risc i l’eradicació de qualsevol factor de discriminació o violència (psicològica o física) en l’entorn familiar, escolar, o comunitari. Mesures •

Aprofundirem per fer de Barcelona el millor escenari per al desenvolupament de la població infantil: un entorn segur, creatiu i educatiu, tot incorporant la perspectiva dels infants en tots els plans i programes municipals de desenvolupament de l’espai públic i d’equipaments.

Desplegarem el Pla d’Equipaments d’Infància 2011–2016 amb criteris de ciutat (d’accessibilitat, de qualitat professional, de cartera de serveis, etc.) i especificacions territorials (política de preus i ajudes, activitats, horaris, etc.): ludoteques, casals infantils, espais familiars, centres oberts.

Enfortirem el programa Salut i Escola, amb la implicació dels CAP, en matèria de control de vacunes, salut bucodental i de promoció d’hàbits saludables: alimentació nutricional, neteja corporal, activitat física.

Ampliarem el programa de nous usos del temps a escoles de tots els barris de la ciutat per facilitar l’ús dels patis fora de l’horari lectiu.

Reforçarem, des de la nostra capacitat competencial, els serveis i prestacions d’atenció a la infància en risc, tot impulsant el protocol únic per a la prevenció, la detecció i l’actuació en situacions d’infància en risc entre Educació, Sanitat i Acció Social.

Crearem i desplegarem, a tots els barris de la ciutat, programes i actuacions adreçats a la infància i l’adolescència, al voltant de la coeducació , la sensibilització social i la prevenció de la violència de gènere, conjuntament amb els centres educatius i els espais d ’educació en el lleure.

La joventut, garantia d’innovació i motor de prosperitat La gent jove no necessita ni vol solucions paternalistes als seus problemes, i el que espera de la ciutat són menys interferències i limitacions a la seva iniciativa creativa, més llibertat d’acció amb els seus projectes d’avui, i més portes obertes en tot allò orientat a un futur fora de l’entorn familiar: l’ocupació i l’habitatge. L’Ajuntament vol potenciar aquest procés creatiu i emancipador posant a l’abast del jovent serveis, tecnologies i recursos per informar-los, assessorar-los i orientar-los sobre el conjunt de vies d’accés. I quan se’ls acumulen les dificultats en aquest camí, els donarem un cop de mà per ajudar-los a continuar amb el seu projecte vital en les mateixes condicions que la resta. Mesures •

Crearem una xarxa territorial de punts d’orientació acadèmica, centralitzada des del CIAJ, present a tots els districtes de la ciutat, i amb delegacions en tots els IES i centres d’FP. La seva 36


cartera de serveis estarà supervisada i tutelada per les universitats de la ciutat i pels centres empresarials (22@, Zona Franca, Bon Pastor) i pel Consorci d’Educació de Barcelona. •

Garantirem un equipament dinamitzador del jovent (casals, espais jove, casal d’associacions, bucs d’assaig, estudis digitals de so i fotogràfics, etc.), i canalitzador de les seves capacitats relacionals i creatives, a tots els barris de la ciutat.

Crearem el Programa Municipal per a l’Emancipació, amb recursos de Barcelona Activa i del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

Impulsarem, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, nous programes per al foment d’hàbits saludables i sobre el risc en el consum de substàncies addictives, presents en totes les activitats festives organitzades pel propi Ajuntament o per les entitats col·laboradores.

Enfortirem el treball educatiu i de dinamització en medi obert orientat a grups i col·lectius de joves en risc, amb protocols conjunts amb Prevenció i Seguretat, i a través d’una nova oferta, atractiva i integradora, en la xarxa d’espais joves de la ciutat.

Treballarem perquè Barcelona esdevingui un centre educatiu de referència a Europa, coordinant els centres universitaris i de formació professional encaminats a l’equitat i a l’excel·lència, per convertir la ciutat en un pol del coneixement de qualitat i la creativitat.

Fomentarem i facilitarem la mobilitat internacional dels joves de la ciutat, i treballarem per fer de Barcelona un lloc de destí preferent per als estudiants estrangers, perquè trobin en la ciutat un referent en matèria d’educació de qualitat. En aquest sentit ens comprometem a promoure la ciutat i els seus centres docents, investigadors, de recerca i creatius per a la captació d’estudiants en programes de mobilitat internacional.

Promourem convocatòries obertes de programes de pràctiques que permetin als joves estudiants de la ciutat i dels seus centres educatius (tant universitaris com de formació professional) adquirir coneixements i experiència laboral des del sector públic.

Impulsarem el suport a l’emprenedoria jove, dotant d’eines i facilitats per a tots els i les joves que vulguin dur a terme les seves idees i projectes a la ciutat, com a aposta pel desenvolupament i el progrés compartit de la Barcelona de demà, establint mecanismes específics d’acompanyament d’aquests col·lectius.

Fomentarem els espais de participació jove, dotant de més recursos la xarxa associativa juvenil, amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves en la governança de la ciutat i la seva implicació en el projecte col·lectiu de Barcelona.

Una ciutat d’igualtat i de llibertat per a les dones Les dones de Barcelona han de poder exercir i desenvolupar la seva ciutadania amb ple dret, des de l’equitat amb els homes, sense obstacles per portar una vida autònoma i lliure. Les polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Barcelona (concretades en plans i programes específics) que caminen en aquesta direcció s’han de posar al dia i, en alguns casos, repensar per garantir que les dones tinguin ple poder en la presa de les seves decisions. Mesures •

Prioritzarem la concreció, sota un model participatiu obert, transparent i de consens, d’un nou Pla Municipal per a les Dones 2011-2016, afavorint la transversalitat i la proximitat de les polítiques de gènere en les diferents àrees d’actuació municipal. 37


Potenciarem la participació de les dones donant suport a l’entramat associatiu, afavorint la riquesa, diversitat i sabers de les dones, i impulsarem des del Consell de Dones de Barcelona i des dels Consells de Dones dels Districtes la planificació del futur Pla d’Intervenció de les Dones.

Promourem un pacte de gènere que reconegui el valor i els límits de l’acció política, basat en el principi de laïcitat, perquè les accions polítiques adreçades a les dones no siguin objecte de confrontació entre les diferents opcions polítiques.

Instarem a l’observatori de les dones en els mitjans de comunicació a promoure una acció ciutadana encaminada a assolir una legislació a nivell europeu que prohibeixi la comercialització de jocs que fomentin la violència sexista, xenòfoba, homòfoba i trànsfoba.

Generarem espais, projectes i serveis que ajudin a conciliar la vida familiar, laboral i personal de les dones i dels homes en la seva vida quotidiana, i adaptarem els serveis municipals a aquestes noves necessitats.

Continuarem treballant per eradicar les violències de gènere coordinadament amb els cossos policials, serveis sanitaris, serveis d’atenció i serveis socials en el Circuit contra la Violència de Gènere. En aquest sentit, consensuarem i posarem en marxa el nou Pla Contra la Violència de Gènere 2011-2015.

Seguirem potenciant els PIADS (Punts d’informació i atenció per a les dones), fomentant que siguin observatoris qualitatius de la situació de les dones.

Afavorirem la transversalitat en les diferents àrees d’actuació municipal, implementant el Pla d’Igualtat a l’Ajuntament, i donarem suport a les empreses i entitats que estiguin contribuint a incorporar-lo en les seves organitzacions, i que desenvolupin actuacions i programes a través de Barcelona Activa per a la integració de les dones en el mercat laboral.

Abordarem el fenomen de la prostitució, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les xarxes, en la seguretat i protecció de les dones i en la convivència a l’espai públic, arbitrant mecanismes legals i administratius adequats per eradicar aquest fenomen, sensibilitzant la societat sobre la vulneració de drets humans que suposa l’explotació sexual, establint mecanismes per dissuadirne la demanda, i potenciant les accions d’atenció i suport a les persones que exerceixen la prostitució i que volen abandonar aquesta activitat. Continuarem donant suport a l’Agència per l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS), a través de recursos i programes per fer efectius els diferents plans d’actuació individualitzats.

Gent gran més activa, més participativa i millor atesa Hem assolit un nivell de benestar que s’ha traduït amb força rapidesa en un augment de l’esperança de vida i amb qualitat. Ara, les persones a les portes de la jubilació ja no se senten grans, i volen orientar les seves necessitats vitals a reconstruir els seus mecanismes i xarxes relacionals, omplir les seves agendes d’activitats, aprendre a viure en salut des de la prevenció i la cura personal, i afrontar els nous reptes amb dignitat i garanties. Sortir del món productiu ja no és una amenaça, i obre un munt de possibilitats. La gent jubilada i la gent gran vol participar i continuar sent activa i protagonista. A hores d’ara és més necessària que mai la participació de la gent gran en els processos d’adopció de decisions a tots els nivells, i és absolutament necessari que en els equips de govern, els diferents nivells de l’administració pública, tinguem referents polítics per a la gent gran. Les nostres polítiques socials s’orienten a acostar aquestes possibilitats a tothom, i fer-les accessibles i de qualitat: esport i vida saludable, cultura i lleure, participació i vida social comunitària, etc. La solitud és el seu pitjor enemic; l’Ajuntament, el seu gran aliat. Cal fer un esforç i garantir un habitatge digne per a les persones grans que vulguin i que puguin mantenir una autonomia personal, tant si viuen en parella, com si estan soles; un habitatge adaptat i accessible. En aquest sentit, apostem per la 38


rehabilitació dels habitatges i pels ajuts en l’accessibilitat, en la instal·lació d’ascensors (si no n’hi ha) i rampes, i per oferir solucions d’habitatge adaptat protegit, amb mesures innovadores d’intercanvis, transferència... Mesures •

Ampliarem els criteris d'accés de la targeta rosa a rendes individuals, sense topall d'ingressos per obtenir-la. La reduirem fins als majors de 65 anys, i en seguirem ampliant els avantatges, amb noves iniciatives, tot publicant un catàleg i mantenint-ne una informació constant.

Engegarem, des de la política d’habitatge, línies de suport, en concertació amb entitats financeres, per adaptar l’habitatge a les noves necessitats de les persones grans dependents, amb projectes de rehabilitació i amb la incorporació d’alternatives tecnològiques que permetin a aquest col·lectiu amb determinades dificultats mantenir-se el màxim de temps possible de manera autònoma en el domicili propi.

Incrementarem el servei de SAD (servei d’atenció domiciliària), i donarem més suport a les famílies que cuiden persones en situació de dependència, potenciant les figures de suport a les situacions com aquestes, tot proposant la creació d’un gestor de casos en els centres d’assistència.

Impulsarem el transport gratuït dels centres de dia perquè esdevingui un servei de 24 hores, per poder cobrir totes les franges horàries que les famílies i la gent gran desitgi.

Potenciarem el voluntariat entre la gent gran, tant en els casals com en la comunitat. Estendrem el projecte de Radars a tots els barris de Barcelona, comptant amb voluntariat per a la gent gran. Cap persona gran ha d'estar en situació d'abandó.

Garantirem la prestació universal del catàleg de serveis d’atenció domiciliària des de la xarxa pública de serveis socials: teleassistència, treball familiar, ajuda en la neteja, àpats a domicili i en companyia, targeta rosa per al transport públic, transport especial porta a porta (targeta blanca), amb el finançament adequat.

Garantirem el servei d’àpats en companyia a tots els barris de la ciutat, a través de la xarxa de casals i espais de gent gran, i menjadors socials de les entitats del tercer sector.

Fomentarem activitats de voluntariat entre les persones grans actives i amb ganes de participar en activitats i projectes socials fins que puguin fer-ho.

Garantirem, en tots els serveis i equipaments de proximitat, una oferta continuada, atractiva i accessible per a les persones grans de la nostra ciutat.

Impulsarem un pla estratègic per a l’envelliment actiu que permeti identificar noves oportunitats d’activitat econòmica lligades als serveis per a la gent gran.

La diversitat, una gran oportunitat per al nostre projecte de ciutat En els darrers deu anys el paisatge humà de Barcelona ha canviat de manera molt significativa, i avui la ciutat és més diversa que mai. Aquesta nova realitat ens aporta noves oportunitats que cal aprofitar, però també complexitats i reptes que cal abordar des de la responsabilitat. Durant aquests anys els barcelonins i barcelonines hem demostrat una gran capacitat d’acollida, però ara que la crisi econòmica ha frenat l’arribada de persones immigrants, ens trobem davant d’un repte encara més gran: aprofundir en les polítiques d’integració i de drets i deures de ciutadania, això que anomenem la gestió de la diversitat. 39


El decàleg del nostre Pla Barcelona Interculturalitat sintetitza una estratègia global de ciutat que pretén superar les limitacions d’altres models que no han acabat de funcionar en el context europeu, i que resumeix l’orientació de les nostres polítiques: drets i deures de ciutadania, oportunitats per a la mobilitat social, una ciutat educadora, aprenentatge de llengües, enriquiment cultural, vida de barri, normes de convivència, coneixement i respecte, espais compartits, excel·lència i desenvolupament econòmic. Aquest pla és l’aposta de Barcelona per garantir un escenari on les persones de diferents orígens puguin interactuar i socialitzar de manera positiva i lliure, i seguir construint un únic projecte col·lectiu de ciutat amb oportunitats per a tothom. Mesures •

Mantindrem i reforçarem al màxim el consens polític i social de la ciutat en relació a les polítiques d’integració i de gestió de la diversitat, tot reivindicant el paper de la gestió des de l’àmbit local, exigint més recursos i competències a la resta d’administracions que hi intervenen.

Desplegarem en la seva totalitat en els propers anys el Pla Barcelona Interculturalitat, com el millor instrument per consolidar l’estratègia global de ciutat de convivència en la diversitat.

Apostarem de manera contundent per reforçar les polítiques destinades a garantir un sistema educatiu de qualitat i equitatiu que eviti els processos segregadors per l’origen dels alumnes i garanteixi oportunitats per a tothom, prioritzi la lluita contra el fracàs escolar i incentivi la continuació dels estudis postobligatoris i la transició escola-treball.

Continuarem prioritzant l’aprenentatge de llengües, fent un especial èmfasi en el català, per tal que tothom conegui tant el català com el castellà, impulsant nous programes en col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística i la Coordinadora de la Llengua, que posin especial èmfasi en el col·lectiu de joves nouvinguts i les dones.

Aprofitarem al màxim el capital humà de la ciutat, reforçant i adaptant els programes de formació ocupacional, facilitant l’homologació dels títols acadèmics d’altres països i promovent la capacitat emprenedora de les persones nouvingudes.

Reforçarem les estratègies per incentivar la participació i la incorporació de les persones nouvingudes als espais participatius i associatius de la ciutat, fent èmfasi en àmbits com el del comerç i les AMPA, així com en el de les activitats culturals i populars de la ciutat.

Aprofundirem en la incorporació de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques de gestió de la diversitat, fomentant l’empoderament de les dones i la defensa dels seus drets i deures, la igualtat i la no discriminació, tant per raó de gènere com per raó d’origen.

Fomentarem el procés de socialització dels joves nouvinguts a la ciutat, vinculant-los a activitats i recursos per a joves i fomentant-ne la interacció amb altres joves.

Adaptarem l’estratègia d’acollida de la ciutat a la nova Llei d’Acollida de Catalunya, augmentant el nombre de persones que assisteixen a les sessions de treball en tots els districtes, i reforçant la Xarxa d’Acollida de Barcelona fins a arribar a les 200 entitats.

Ampliarem el programa d’acompanyament al reagrupament familiar, per tal de facilitar i fomentar espais de relació, tot aprofitant els recursos i les activitats dels serveis municipals.

Promourem el coneixement de les normes de convivència i potenciarem els espais per facilitarla, traslladant a altres barris de la ciutat experiències com les Aules de Prevenció o les Taules de Convivència.

Promourem la figura del professional gestor-mediador d’espai públic, com un element d’empoderament de la xarxa d’entitats i d’usuaris, que faciliti el reforçament de les normes i pautes de regulació d’ús dels espais públics. 40


Reforçarem les polítiques centrades a combatre els prejudicis i les actituds discriminatòries, i lluitarem amb contundència contra qualsevol actitud racista o xenòfoba, com fem actualment amb la Xarxa Antirumors de Barcelona.

Impulsarem el programa de Debats Ciutadans a tots els districtes de la ciutat, en centres cívics, biblioteques, entitats, associacions de veïns i veïnes, i altres espais oberts, amb l’objecte d’intercanviar opinions i inquietuds sobre les situacions de convivència en la diversitat i el fet migratori per fomentar la relació i interacció a partir del diàleg, entre els veïns i veïnes dels barris de la ciutat, independentment del seu origen.

Impulsarem les accions que es venen desenvolupant a l’Espai Avinyó com a centre de referència de dinamització intercultural de la ciutat, i consolidarem la Xarxa Intercultural de Barcelona, perquè inclogui entitats i agents culturals de tota la ciutat, per fomentar recursos i activitats facilitadores de la convivència i la creativitat.

Prepararem i formarem els gestors municipals en temes de diversitat per tal de facilitar la relació amb aquests col·lectius.

41


CONVIVÈNCIA EN UN ESPAI PÚBLIC SEGUR I ORDENAT Barcelona és una ciutat compacta, densa i ordenada, amb una ciutadania que fa de l’èxit en la convivència del dia a dia la seva millor expressió democràtica i el seu millor valor, fonamentat en drets i deures de ciutadania. La convivència reflecteix l’estat de cohesió social, territorial i de benestar de la ciutadania. La convivència s’expressa en tots aquells espais públics i privats on interactuen persones i les seves activitats. Aspectes en principi ben diferents com els educatius, els culturals, els urbanístics, els de seguretat, mobilitat i comerç, formen part inherent de la convivència, tret que identifiquem amb el del progrés de la ciutat. La convivència és saber i poder viure en harmonia persones i cultures diverses, basant-nos en un reconeixement i un respecte mutus, amb prou comprensió i respecte a la diferència i la diversitat, i a les seves formes d’expressar-se i comportar-se, sempre dins dels paràmetres i regles de què ens hem dotat, reconeguts democràticament. La ràpida transformació de la societat barcelonina exigeix actualitzar els paràmetres que han de regir el model de relació i interacció; per això, alguns paràmetres tradicionals aplicats per entendre la convivència esdevenen insuficients a dia d’avui. La convivència, en un context d’igualtat d’oportunitats i de llibertat plena, requereix assumir i complir, per part de tothom, unes regles d’ordenació i de delimitació de l’activitat ciutadana que s’identifiquen amb un determinat model cultural i identitari ben arrelat al territori: tipologies, concentració, horaris, soroll, etc. Sobrepassar aquests límits, quan no és falta o delicte, esdevé una transgressió al civisme que afectarà l’arrel de la convivència, malgrat que es fa des del desconeixement o amb una manca de voluntat explícita. Convivència és saber gestionar amb encert la diferència social, econòmica i cultural que existeix a la nostra ciutat. Quan transformem l’incivisme en delicte estem reduint el tractament de la convivència a un tema exclusiu de seguretat. Aquest és un camí molt limitador, que exclou l’acció educativa i social, i va en contra de l’enfortiment dels valors que sustenten la convivència, i del treball des de la ciutadania per aïllar els fenòmens que la dificulten. Tots som responsables de la convivència a la nostra ciutat. Cada acció en aquest sentit ha de ser una bona pràctica que hem d’estendre arreu. Cal actuar des de l’Ajuntament per augmentar la sensació de tranquil·litat a l’espai públic, factor clau per millorar la percepció del benestar . És per això que la seguretat –en un ampli concepte que sobrepassa amb escreix la percepció delictiva o policial del tema- és una de les principals exigències de la nostra societat. La ciutadania necessita saber i percebre que viu en un entorn segur i confortable, en un espai on desenvolupar la seva activitat diària sense pertorbacions, i sentir-se protegit. Les administracions han de garantir que, a través dels seus mecanismes i instruments, aquesta seguretat esdevingui una realitat. En els darrers anys a Barcelona s’hi han manifestat noves realitats socials a les quals hem de hagut de fer front. Tot i que en els darrers mesos hem aconseguint reduir els fets delictius, aquesta millora no és percebuda per la ciutadania. Els petits però reiterats furts, l’activitat de xarxes d’explotació de persones com a negoci, l’explotació sexual, la venda ambulant o l’ús de menors en la mendicitat generen tensions i actituds de rebuig que poden malmetre els nivells de cohesió social assolits fins ara al país. Els i les socialistes de Barcelona considerem la seguretat com un requisit imprescindible per a l'exercici dels drets de ciutadania, i per al compliment dels seus deures. La democràcia també és possible pel fet de poder exercir les llibertats individuals i col·lectives amb seguretat. Tenim el ferm compromís d’aconseguir que tota la ciutadania, al marge de la situació social, econòmica o del barri on visqui, no sigui privada del dret a sentir-se segura i, en conseqüència, al dret de ser i sentir-se lliure. En un mateix sentit, fem una aposta decidida per aproximar la justícia a la ciutadania, i acostar-la cap al centre de l’administració de justícia. I això només ho podrem aconseguir amb un sistema que 42


s’orienti més cap a la resolució de conflictes. Per implementar aquestes actuacions és molt important poder desenvolupar la justícia de proximitat reconeguda en la Carta Municipal de Barcelona, i que la ciutadania comenci a percebre que la justícia no ha de ser un procés etern i allunyat de la realitat, sinó raonable en el temps. Compromís amb la qualitat i la convivència a l’espai públic Les persones són l’essència i l’ànima de Barcelona. La ciutat comença en allò que som i compartim, en el que ens és comú, i l’espai públic és l’escenari on exercim els drets de ciutadania i on desenvolupem el nostre projecte de vida social. L’espai públic que les persones socialistes defensem és aquell en el qual, en condicions de llibertat i igualtat, tota la ciutadania pot exercir els seus drets, posant en comú unes regles de joc per a l’exercici, també, dels deures de la convivència. A llarg de molts anys, els i les socialistes hem treballat activament en la configuració d’un espai públic democràtic, integrador i respectuós amb l’entorn i amb tots els actors. Perquè l’espai públic esdevé l’escenari central de la convivència, i és on els canvis i les transformacions tenen el seu reflex de forma més evident i ràpida. En uns moments d’especial dificultat, quan la crisi econòmica global colpeja amb virulència la gent de Barcelona, és quan l’espai públic, com a lloc de convivència, rep una pressió desmesurada. I precisament per això, des del PSC refermem la nostra aposta per aquest espai públic de qualitat, que sigui garantia de convivència, de l’equilibri social i territorial, i fonament de la cohesió social, amb una bona gestió de les polítiques de mobilitat, urbanisme, accessibilitat, educació, medi ambient i seguretat. Mesures •

Apostarem per un disseny de l’Espai públic multifuncional, que doni cabuda al màxim d’usos possibles, de manera que tothom en sigui usuari, des dels infants als més grans, evitant d’aquesta manera la monopolització de l’espai per col·lectius concrets.

Impulsarem campanyes de sensibilització de preservació de l’espai públic, de manera didàctica i pedagògica, perquè tota la ciutadania prengui consciència i tingui cura dels béns públics, tot promovent el respecte pels valors cívics compartits i la convivència lliure i tranquil·la.

Abordarem de manera decidida el fenomen de l’explotació sexual, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les xarxes, en la seguretat i protecció de les dones, sensibilitzant la societat sobre la vulneració de drets que suposa aquesta pràctica.

Potenciarem la mediació en els conflictes, per a la millora en el manteniment de la qualitat de l’espai públic.

Treballarem conjuntament amb Turisme de Barcelona per a la difusió dels valors de la convivència i el civisme en els usos de l'espai públic per part de tot el col·lectiu de visitants.

Aprofundirem en les estratègies de comunicació, informació, educació i adequació de serveis per tal que, a poc a poc, es modifiquin hàbits de la gent i es millorin els índexs de civisme de la ciutat.

Emprendrem una reflexió sobre els canvis d’hàbits de la població i com aquests han de modificar el disseny dels llocs públics, incloent les condicions per dissenyar els espais amb elements de la cultura mediterrània

Redactarem el Llibre Blanc de l’Espai Públic de Barcelona.

Potenciarem el manteniment integral de l'espai públic a tots els barris de la ciutat, i ens centrarem en actuacions de millora de la vialitat (pavimentació sonoreductora i reparació de

43


voreres) i de l'enllumenat (reducció de la contaminació lumínica i soterrament de les xarxes aèries de les companyies). •

Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants, mantenint unes infraestructures de bona qualitat, ampliant i renovant les escales mecàniques i els ascensors, i atenuant l'impacte de les obres de serveis sobre la ciutat.

Potenciarem l’oficina d'inspecció i seguiment tècnic de l’estat de l'espai públic a cada districte de la ciutat, a fi de garantir les 24 hores una resposta ràpida i adequada davant les incidències en els serveis.

Continuarem amb els projectes de millora, manteniment i neteja de l'espai públic a tots els barris de la ciutat, amb la periodicitat suficient i els recursos humans i tècnics adients que permetin garantir-la, amb atenció especial a les mancances detectades en els cascs antics d’alguns barris. També millorarem el model de recollida de runa d'obres menors, per garantir un espai públic més net i ordenat.

Proposarem la revisió dels criteris d’urbanització i la pacificació de noves places i carrers. La Rambla, el Paral·lel, plaça. Urquinaona, la Meridiana (entre Fabra i Puig i la Trinitat Vella), la cruïlla Diagonal–Aragó–Marina, etc.

Apostarem per normes de convivència en l’espai públic Barcelona ha estat pionera en aquest camp, ja que fa 5 anys que vàrem posar sobre la taula el debat de l’espai públic, obrint un procés de diàleg amb la ciutadania per tirar endavant l’Ordenança de Mesures, que s’inspirava en el principi de fomentar i garantir la convivència a l’espai públic de la nostra ciutat. Una ordenança s’aplica, i ha de ser sensible als canvis a què està sotmesa la nostra societat, a la qual hem dedicat els recursos necessaris, com a àmbit principal d’actuació, perquè es pugui desenvolupar plenament. El nostre compromís és garantir aquests drets, i fer complir els deures, evitant situacions d’apropiació excloent i la vulneració de les regles del joc. I ho fem desenvolupant tots els instruments de què disposem, i impulsant iniciatives que ens permetin fer-ho, apel·lant al compromís de totes les institucions i entitats, i a la col·laboració de la ciutadania. Per tal de poder tirar endavant aquesta aspiració, cal la redacció i tramitació d’una llei al Parlament de Catalunya sobre l’espai públic i la convivència, perquè serveixi a la vegada de marc legal i empara a les ordenances municipals, i per donar legitimitat jurídica a les actuacions relacionades amb la cura i usos de l’espai públic. Mesures •

Impulsarem iniciatives legislatives, tot recollint aquelles conductes i situacions que per les seves característiques i repercussions generin problemes de convivència en l’espai públic.

Promourem les normatives necessàries en matèria d’ordenances municipals que han de permetre a l’Ajuntament guanyar en efectivitat.

Arbitrarem els mecanismes legals i administratius adequats per minimitzar l’impacte de la prostitució en l’espai públic, tot potenciant les accions d’atenció i suport a les persones que l’exerceixen i que volen abandonar aquesta activitat.

Intensificarem l’educació en la convivència, i en farem responsables els que l’infringeixin, implicant tots els agents que conformen el barri (associacions de veïns, centres educatius i comerços) en les campanyes per a l’acompliment de les normes de convivència en l’espai públic.

Aprofitarem els mitjans de transformació urbana per garantir els diferents usos de l’espai públic per tal d’evitar conflictes de convivència. 44


La convivència en les comunitats veïnals Per als socialistes, res del que els passa als ciutadans i ciutadanes de Barcelona ens és aliè. I des de la proximitat cal emprendre les mesures necessàries per fomentar i garantir la convivència també més enllà de l’espai públic, en l’espai privat, en el compartit i en aquells espais que són de transició entre l’espai públic i el privat: les escales de veïns, les comunitats, etc. Per tal que el veí o veïna no se senti sol davant d’un trencament de la convivència, l’Ajuntament ha de vetllar pel compliment de les normes bàsiques de convivència. Mesures •

Facilitarem el suport i l’orientació a les comunitats de veïns per tal que s’autoorganitzin i s’autoregulin des de la base de l’acord i el consens.

Aprofundirem en mesures de mediació en l’àmbit veïnal per resoldre trencaments de la convivència entre veïnatge, facilitant, si cal, mesures d’arbitratge.

Durem a terme actuacions tant de tipus pedagògic, informatiu, com sancionador, si cal, per combatre la contaminació acústica i odorífica, sobretot i especialment en la franja nocturna.

Impulsar la proximitat de la Justícia La justícia de proximitat ha estat una reivindicació pròpia de la ciutat de Barcelona, reconeguda avui dia a la Carta Municipal; per tant, no hem de renunciar a defensar i impulsar el ple desenvolupament de la justícia de proximitat. Barcelona sempre ha defensat que el funcionament correcte del sistema de justícia és una peça fonamental per garantir la seguretat, la convivència i la cohesió social. Des d'una perspectiva global del concepte de seguretat, Barcelona ha incorporat la justícia com un factor important en un esquema de prevenció, autoritat, gestió col·laborativa dels conflictes, mediació i de justícia de proximitat. Per això, dotarem d’un caràcter institucional un model de proximitat de la justícia que, implicant diversos serveis municipals, es proposa encarar els nous reptes socials que incideixen en les polítiques públiques de seguretat i convivència amb noves fórmules i instruments més funcionals, més àgils i, amb la corresponsabilitat de la ciutadania, més eficaços. Mesures •

Crearem uns Espais de Proximitat de la Justícia que donin servei als ciutadans en els àmbits de l’orientació jurídica, la resolució alternativa i complementària de conflictes i la mediació, i mesures comunitàries alternatives a les sancions administratives o penals.

Establirem convenis amb la Generalitat de Catalunya i amb altres entitats per oferir l’orientació jurídica i la mediació en seu municipal.

Dotarem de caràcter institucional el model municipal de mediació, tot proveint-lo de les infraestructures i mitjans necessaris per al seu bon funcionament, garantint la capacitat tècnica, la independència, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat dels mediadors.

Facilitarem les mesures comunitàries de substitució de les sancions pecuniàries previstes a les ordenances municipals, i millorarem el procediment actual vigent en matèria de mesures comunitàries. Facilitarem l’aplicació de mesures penals alternatives i els treballs en benefici de la comunitat, per tal d’augmentar la consciència social i la recuperació de l’infractor. 45


Proposarem les modificacions legislatives necessàries per aconseguir que les mesures comunitàries a les ordenances municipals tinguin també el caràcter de sanció.

Seguretat des dels barris Els canvis socials, i sobretot la incidència a Barcelona de nous fenòmens globals que afecten molt directament l’espai públic, obliga a superar els plantejaments clàssics en matèria de seguretat, i a emprendre un nou enfocament: més cobertura, una coordinació més efectiva, més proximitat i més anticipació als problemes. Els barris són unitats socials de relació que han d’esdevenir segures. Entenem els barris com l’entorn urbà més proper de la ciutadania, delimitat pels desplaçaments quotidians a peu propers al domicili; per tant, és on cal desenvolupar els programes i polítiques de seguretat, actuant-hi i tenint en compte les diferents veus del barri. És des de la proximitat del barri i des del seu coneixement que cal definir les actuacions en matèria de seguretat, donant especial èmfasi a les actuacions preventives. La proximitat s’ha de traduir en una resposta adequada i immediata a l'heterogeneïtat de les realitats socials, culturals i econòmiques que tenen lloc en les nostres places, carrers i parcs. Reforçar aquest fet des de la proximitat per servir més i millor les necessitats de la ciutadania i el desplegament de polítiques transversals, especialment pel que fa a mesures preventives, ens ha d’ajudar a posar solucions als actuals conflictes de seguretat tal com es planteja en la nostra estratègia relacionada amb la Proximitat de la Justícia. Mesures •

Impulsarem noves polítiques de seguretat des del barri i amb transversalitat, implicant tots els cossos policials, els serveis socials, els serveis educatius, i tot aquell servei municipal que té incidència en l’espai públic, així com el teixit associatiu més representatiu.

Actuarem de manera preventiva, amb especial atenció a les escoles i a l’espai públic de l’entorn, tot evitant els actes incívics, petits furts, i la venda i el consum de drogues en aquests espais. Potenciarem la creació de programes d’acció preventiva en els centres d’educació, que garanteixin que les escoles i instituts siguin espais segurs i que generin civisme i convivència.

Reforçarem el diàleg i la comunicació amb les entitats veïnals, comerços i amb les comunitats, per seguir coneixent de primera mà la realitat social des de la proximitat, baixant l’escala de percepció i de resolució de conflictes.

Crearem i incentivarem l’establiment d’espais de mediació propers als barris davant de la conflictivitat social, definint nous protocols d’actuació i potenciant l’efectivitat i la immediatesa de la resolució.

Abordarem, i actuarem de manera preventiva, des de la proximitat, tot tipus de delictes a partir dels primers indicis o informacions, per evitar des de furts fins a casos de violència masclista.

Garantirem i protegirem l'exercici dels drets democràtics de les persones, a través de la Seguretat Integral, destacant la necessitat d'incidir sobre tots els serveis i promovent la coordinació des del govern municipal d’estratègies preventives.

Millorarem els processos d’atenció a les víctimes de violència masclista i a les seves famílies, i farem que aquestes se sentin acompanyades i orientades en tot moment.

Prestarem atenció i orientació especials als joves que assoleixen la majoria d’edat en els centres de menors, per evitar que hagin d’afrontar l’inici del seu projecte de vida a la societat en una situació de precarietat. 46


Reforçarem la vigilància sobre els actes de vandalisme urbà i les actituds incíviques, amb especial atenció a les pintades i destrosses de mobiliari urbà.

Consolidar el Pacte per la Seguretat de Barcelona i la Junta de Seguretat Local La lluita contra les xarxes delictives en requereix la investigació tant en origen com en les implicacions en l’àmbit local, així com la participació dels òrgans d’intel·ligència del Govern de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat, implicació que ha de recollir el continu operacional dels cossos i forces de seguretat de l’Estat amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. Davant les noves realitats no ens podem basar només en la presència policial com a element dissuasori, sinó que hem d’utilitzar totes les eines possibles per tal d’anar a l’arrel i a l’origen d’aquestes xarxes. Per aquest motiu hem de facilitar que els serveis públics i el món associatiu (l’educació, els serveis socials, l’urbanisme...) es puguin implicar en tasques de prevenció i millora de la convivència ciutadana. Amb aquest context, des del PSC de Barcelona creiem necessari desenvolupar i consolidar el Pacte per la Seguretat a Catalunya com una acció integrada de totes les administracions en l’àmbit català, i articular-ne un d’específic per a la nostra ciutat, com a capital del país, i perquè és l’única en la seva magnitud, amb la prevenció com a pilar bàsic. Mesures •

Potenciarem i desenvoluparem el Pacte per la Seguretat de Catalunya com una acció integrada de totes les administracions, on Barcelona tingui un paper pioner. Impulsarem la participació en el Pacte de la resta d’Ajuntaments de Catalunya, en especial els de la conurbació metropolitana, per facilitar l’acció integrada de tots els sistemes públics de seguretat, independentment de l’administració de què depenguin.

Reforçarem l’autoritat de l’alcalde a través de la Junta de Local de Seguretat, que ha d’exercir un major lideratge en la lluita contra la delinqüència, establint prioritats i definint la cooperació i la coordinació necessàries per entre la policia local i el cos de Mossos d’Esquadra.

Impulsarem, com a ciutat capdavantera, el desplegament legislatiu necessari per definir respostes a les noves formes delictives i als seus impactes en la percepció de seguretat de la ciutadania.

Exigirem el compliment del nombre d’efectius d’agents de Mossos d’Esquadra i la definició d’estàndards de resposta.

Una Guàrdia Urbana propera i moderna Per mantenir un espai públic de qualitat i una cohesió social i convivència òptimes cal que la ciutadania de l’entorn en faci un ús responsable. Qui ha de garantir, però, que això es doni és l’Ajuntament, a través dels serveis urbans i de la seguretat que ha d’oferir. La Guàrdia Urbana de Barcelona és l’instrument garant d’aquesta seguretat pública. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha esdevingut un referent de policia local arreu, i per això cal avaluar la correcció dels serveis que es donen, la formació continuada dels agent, la modernització i renovació constants dels equipaments i de les eines necessàries per al desenvolupament de la seva activitat diària. Després de l’esforç realitzat en el darrer mandat per augmentar els equipaments i el nombre d’agents, ara ens toca dimensionar els esforços i els recursos. I ho hem de fer amb la perspectiva que ens dóna haver implementat i modernitzat la policia de proximitat. 47


Mesures •

Augmentarem els efectius en 600 agents per tal de continuar amb la política de correcte dimensionament de la Guàrdia Urbana, convertint-la en una policia capdavantera en l’actuació envers els fenòmens socials emergents.

Fomentarem la policia de proximitat mitjançant una interlocució constant amb el teixit socioeconòmic i associatiu ciutadà, i atenent les especificitats pròpies de cada barri.

Desenvoluparem de ple el model de seguretat de proximitat, amb la presència permanent d’un nombre determinat d’agents als barris de la ciutat, i donant resposta a les demandes urgents.

Revisarem constantment el programa de prevenció en matèria de seguretat a través de la Mesa de Prevenció, els nous riscos, en els centres educatius i els espais de ciutadania.

Potenciarem els plans de carrera interns, de formació de quadres de comandament, i seguirem desenvolupant aspectes d’especialització de la Guàrdia Urbana.

Actuar amb rapidesa davant les emergències L’alcalde avui ja és el principal responsable dels plans de protecció civil, però cal reforçar-ne l’autoritat en la gestió de l’emergència. Moltes de les actuacions d’immediatesa recauen sobre els serveis d’emergències públics, però n’hi ha d’altres que responen als interessos privats i que presten serveis bàsics de vital transcendència per a la població. Per tant, cal definir el paper legal d’autoritat municipal sobre el conjunt d’actors, determinant davant d’una crisi que afecta notablement la ciutadania. Les emergències poden tenir orígens diversos: algunes són previsibles, com ara les de caràcter meteorològic (nevades, ventades, gelades, pluges, inundacions...); d’altres són situacions límit provocades per aquests fenòmens, com ara la manca de serveis de subministraments (electricitat, aigua potable, gas...), i altres són provocades per la ingerència humana (incendis, alteració de l’ordre públic, delictes, situacions ruïnoses...). Totes i cadascuna d’aquestes emergències han de tenir un tractament específic, primer des de la prevenció i després des de l’actuació. L’experiència dels darrers anys, amb el desplegament del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 com a línia d’emergència de tot el país, ha funcionat de manera eficaç. I cal consolidar-lo a Barcelona com un sistema integral de gestió d’emergències entre tots els serveis. Mesures •

Establirem una política de protecció civil i d’emergències eficaç, per prevenir i afrontar amb èxit l’acció coordinada de totes les administracions quan les situacions ho requereixin.

Apostarem per la millora en la planificació i la capacitació dels serveis públics davant de les emergències i catàstrofes.

Integrarem procediments, recursos, mitjans i objectius com a element clau de coordinació en tota emergència.

Aproparem més el servei públic del telèfon 112, únic d’emergències per a la ciutadania, amb una participació més activa de Barcelona en la implantació, difusió i funcionament d’aquest servei.

Potenciarem la política de modernització i redimensió del Cos de Bombers de Barcelona, amb l'increment i millora dels recursos tecnològics, equipaments i efectius.

48


Impulsarem la professionalització de Protecció Civil, tot apostant perquè aquest cos esdevingui el coordinador operatiu de les emergències.

49


URBANISME: NOVES CENTRALITATS I CONNECTIVITATS PER TRANSFORMAR BARCELONA Parlar de territori avui dia exigeix pensar en quelcom més que en un estricte procés d’ordenació dels usos del sòl, o en la definició d’una política de construcció d’infraestructures, habitatges o equipaments. El nou context, marcat per un significatiu canvi d’entorn i, en molts aspectes, del propi model productiu, requereix un fort lideratge en els camps econòmic, social, territorial i de governança. Barcelona té la capacitat de refer i teixir permanentment la seva pell. Els processos de transformació territorial i de canvi i millora urbanística de la ciutat actualment en marxa adquireixen una dimensió fonamental per al futur de la ciutat que passa per potenciar les centralitats i connectar amb més efectivitat el territori. La definició de les polítiques de desenvolupament i de reequilibri territorial requereix posicionaments clars i contundents. El que passa a les ciutats pot tenir diferents aproximacions, i s’hi poden desplegar models de progrés o models immobilistes i conservadors. En aquest sentit no hi ha un model únic d’urbanisme, ni de sostenibilitat, ni de planificació de l’espai públic, i és evident que cal expressar en aquests àmbits posicionaments de progrés i innovadors, tot respectant la diversitat i l’especificitat de l’entorn. És molt important que les actuacions territorials s’enfoquin des d’una perspectiva que possibiliti la promoció de sòl per a activitats econòmiques, que adeqüi l’espai públic a nous marcs de convivència i que participi en polítiques de cohesió des dels punts de vista de l’habitatge i dels equipaments, adequant cada iniciativa als paràmetres d’una sostenibilitat responsable. Això significa fer de les persones la raó de ser del nou urbanisme de la ciutadania. Les necessitats de la gent que viu i utilitza la ciutat configuren la transversalitat en el desenvolupament del nostre model urbà amable i accessible. Cal, també, intervenció des de la proximitat, vertebrant barri i metròpoli en una perspectiva de globalitat, impulsant el propi lideratge de capitalitat. Barcelona entoma la seva responsabilitat de gestió urbanística a través de projectes i de recursos adients i ajustats per a cadascuna de les escales d’intervenció: fem carrer, fem barri, fem ciutat, fem metròpoli, fem capitalitat catalana i europea. Les transformacions urbanístiques i socials que viurem els propers anys en l’Àrea Metropolitana no han de perdre de vista la necessitat de treballar des de totes les perspectives per cohesionar socialment el territori i evitar qualsevol mena de fractura social. Aquest enfocament s’ha de fer des de la màxima professionalitat, amb rigor ètic i des d’un compromís irrenunciable amb la transparència, la qualitat, i la corresponsabilitat. La nostra responsabilitat amb la societat, les empreses i associacions, i amb tota la ciutadania esdevé un pilar també per al nostre model d’urbanisme. La nostra ciutat aborda una etapa transformadora, de transcendència equivalent o superior a la de les passades dècades, i que ens ha de portar als propers 15-20 anys. És un procés que afecta més metres quadrats i mou més inversió de la que vam mobilitzar fa vint anys amb motiu dels Jocs Olímpics, i que tindrà un impacte important en molts indrets de la ciutat. Estem fent realitat una transformació que es vincula amb una política d’espais verds nous i més qualificats, i amb la dotació d’equipaments i habitatge públic. Una transformació que va de nord a sud, amb una marca distintiva: un urbanisme a la mida de la ciutadania que genera noves centralitats. En aquest procés transformador serà peça clau la millora de la connectivitat de la ciutat amb tot el món. Un hub de comunicacions de primera magnitud, en el qual hem de ser capaços i capaces de desplegar al màxim la nostra capacitat de connexió amb el món, sense perdre de vista la necessitat de comptar amb una xarxa moderna de transport públic urbà de qualitat. 50


La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys, i ho ha de seguir sent els propers mandats. Caldrà seguir impulsant el desplegament de les previsions del PDI (Pla Director d’Infraestructures) de la regió metropolitana de Barcelona, potenciant el transport públic d’alta capacitat en aquelles zones i municipis d’alta densitat de mobilitat . Ara el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat, accessible i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic. Hem de tenir ambició i mirar lluny. Hem de trobar solucions innovadores per fer compatible el creixement econòmic i les futures necessitats de mobilitat a la ciutat amb la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del soroll i la congestió, i potenciar les grans infraestructures de comunicació que beneficiïn el conjunt del país. En aquest context, les noves connectivitats que caldrà desenvolupar hauran de consolidar i ampliar el paper de Barcelona com a punt central del Corredor Mediterrani, principal pol logístic i de comunicacions del sud d’Europa i porta d’Àsia a Europa, i haurem de treballar per la millora de la connexió amb el País Basc i Cantàbria. Construïm Barcelona des de noves centralitats La construcció de noves centralitats ha estat una fita cabdal en aquest mandat, i ho seguirà sent, amb més contundència, en el proper. Durant tots els mandats dels governs socialistes hem potenciat una nova manera d’entendre i treballar les necessitats ciutadanes, els serveis i l’espai públic. Hem tingut clar que el referent de proximitat era fonamental per construir i gestionar una ciutat millor i més equilibrada territorialment, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida als barris. És prioritari aprofundir en les estratègies que continuïn generant noves centralitats en altres zones de la ciutat, i d’aquesta manera treballar per cohesionar barris i ciutat i ajudar a reduir les concentracions i saturacions actuals en el centre i en determinats barris. En aquest context, impulsarem actuacions singulars a Ciutat Vella, per les seves característiques específiques com a districte pel que fa als reptes i a la conformació de la seva centralitat, que el fan diferent. Ciutat Vella necessita que inversió transformadora i autoritat administrativa vagin junts i tinguin capacitat operativa i de resposta immediata; per això necessita un model de gestió singular i de caire innovador. Mesures •

Farem realitat la nova centralitat del Nord de Barcelona, tota una àrea de vitalitat urbana i econòmica amb l’eix de Sagrera–Sant Andreu–Sant Martí, on impulsarem nous equipaments i habitatges lliures i de protecció, com a nucli dinamitzador, i amb operacions que es desplegaran plenament, com les Casernes de Sant Andreu o l’actuació a la zona de Prim.

Desenvoluparem el conjunt d’operacions de l’àrea del Besòs, que comprenen la configuració de la nova façana del riu, la nova Verneda, la gran transformació de Vallbona, i la plena interrelació amb Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada, i la transformació de la Trinitat Vella, tot permeabilitzant el barri, regenerant teixit urbà i espai lliure a l’espai de l’antic centre penitenciari.

Revitalitzarem l’àrea del Fòrum de la mà del nou Campus Universitari, el Museu Nacional d’Història Natural i el Zoo Marí, la Ciutadella del segle XXI, unida a través del front marítim completat amb la Ciutadella del XIX, que serà renovada.

Continuarem amb les transformacions pendents de les grans artèries vertebradores de la ciutat, i la configuració de les Glòries com a nova gran plaça i nova ròtula de Barcelona, on impulsarem la construcció d’habitatges, posarem en marxa el mercat dels Encants, el Dhub, i iniciarem la transformació de les infraestructures viàries. 51


Prioritzarem actuacions estratègiques de gestió de sòl en els barris de la Marina del Prat Vermell, Sagrera, Vallcarca, 22@, Glòries, Vallbona, Trinitat Vella, Torre Baró, nous sòls dotacionals i altres planejaments de ciutat. Per tal d’assegurar que aquest procés de transformació no s’aturi ens comprometem que l’Ajuntament destini 50 M€ anuals durant aquests propers anys per fer possible aquest procés.

Continuarem impulsant la construcció d’habitatge protegit de lloguer i en la modalitat de dret de superfície com a garantia del destí social de l’habitatge públic. Aquesta darrera modalitat assegura el manteniment de la propietat pública del sòl, el control de les segones transmissions i en facilita l’accés a persones amb menys recursos.

Executarem les accions a Ponent, amb la urbanització de la cobertura de les vies a Sants-Badal com a nou espai públic, el desenvolupament de Can Batlló com a nou espai central amb habitatges i equipaments, i l’impuls definitiu al nou barri de la Marina del Prat Vermell amb la promoció d’uns 11.000 habitatges, el 50% dels quals seran de proteccióContinuarem la remodelació dels barris de Bon Pastor, Trinitat Nova i Colònia Castells, assegurant la construcció d’habitatge per a les fases següents fins a la culminació del projecte.

Impulsarem la creació de l’Agència de Ciutat Vella, inicialment amb les competències delegades avui assignades als districtes, i amb una capacitat inversora singular que li permeti aprofundir en les tasques ja desplegades per Procivesa i Focivesa. Complementàriament, aquesta Agència anirà assumint qüestions com l’urbanisme i la gestió patrimonial, la promoció i els serveis turístics, l’habitatge i la seva rehabilitació i altres programes de serveis personals en graus i matisos diferents. Apostarem, en aquest context, per les accions de millora de Ciutat Vella, que tindran una significació especial i demostraran el nostre compromís renovat amb aquest districte: remodelació de la Gardunya-Boqueria, reforma de la Via Laietana, revitalització de la Rambla, transformació del front Rambla de Mar, adequar l’Estació de França per a usos de la ciutat. Impulsarem el Pla Director per al Paral·lel, pla que ha de preveure noves actuacions urbanístiques, de mobilitat, culturals, espais d’oci, comerç i nous habitatges, per tal de donar-li un nous impuls, fonamental en la perspectiva de revitalització d’una de les zones amb més projecció a la ciutat en els propers anys. Desplegarem les mesures d’actuació en l’anomenat Front de Muntanya, treballant per millorar el diàleg de la ciutat amb les seves muntanyes: articulant la connexió Poble Sec-Montjuïc; la connexió dels Tres Turons amb els barris que l'envolten, i la connexió del perímetre nord de la ciutat amb Collserola (tot al llarg de la frontera nord, des de Pedralbes fins a Nou Barris). Per això farem, també, els estudis sobre els Barris de Muntanya, en particular els Tres Turons, la Clota i el Carmel, per homogeneïtzar les actuacions en el conjunt de la ciutat.

Definirem el projecte del Parc Lineal del Pla Sant Andreu–la Sagrera, i en l’àmbit metropolità proposarem noves actuacions en el marc del Pla del Besòs, i noves propostes per a Collserola que consolidin la serralada com el parc central del territori, en particular la intervenció sobre la carretera de les Aigües, així com la implementació del Pla d’Usos de la Muntanya de Montjuïc, i els accessos des de la ciutat a l’àrea del cim del Tibidabo i els barris de la muntanya.

Impulsarem els projectes estratègics de desenvolupament del nord de Barcelona, en especial amb la reordenació urbana i d’equipaments de Ciutat Meridiana i el retrobament amb la serra de Collserola.

Potenciar la connectivitat i les infraestructures per fer la ciutat més global La millora de la connectivitat de Barcelona és una necessitat imprescindible per al bon posicionament en un context competitiu i molt complex que requereix de les ciutats el màxim de preparació per 52


afrontar els reptes de comunicació i d’infraestructures necessaris per intervenir en el global. Per aquest motiu cal continuar prioritzant les inversions en aquesta matèria. La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. No obstant això, el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat, accessible i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic. Cal aprofitar la posició de l’aeroport tan propera al port, amb el qual conforma un dels vèrtexs del Barcelona Econòmic Triangle (BET), tant per als creuers com per a la ciutat, i salvar la limitació de l’ampliació de pistes per treballar amb xarxa. Així, el TAV pot fer de Reus, Barcelona i Girona una xarxa única d’aeroports que ofereixi serveis conjunts i integrats, treballant en concurrència i no en competència. Mesures •

Potenciarem l’aeroport com a hub de connexions intercontinentals i base de companyies que triïn Barcelona com a centre d’operacions de gran abast. En aquest context, la dotació i desenvolupament d’un nou model de gestió més estratègic, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, esdevindrà un factor molt important per a les sinergies que pot generar aquest model institucional.

Completarem l’ampliació del port i enfortirem les seves estratègies per consolidar-lo com la porta sud d’Europa i el primer de la Mediterrània, exigint-ne la connectivitat terrestre amb la consolidació dels nous accessos viaris i ferroviaris i el desenvolupament dels projectes de les estacions de mercaderies a l’antiga llera del riu, tot a partir de l’adaptació feta a les vies dels trens de mercaderies de l’estació del Morrot a l’ample europeu.

Fomentarem les sinergies port-ciutat amb productes i serveis atractius. El port de Barcelona ha d’esdevenir un punt estratègic de dinamització de la ciutat, tant en el vesant turístic com en l’economicologístic.

Impulsarem un millor aprofitament de la situació logística del port vers la Regió Metropolitana i el sud-centre d’Europa, potenciant l’entorn industrial i logístic, com ara les zones d’activitat logística, l’aeroport, els polígons de la Zona Franca, les àrees industrials i les terminals ferroviàries.

Seguirem treballant en l’àrea de nova centralitat de la Sagrera i la seva estació intermodal com a nucli de connexió d’alta velocitat del nord de la ciutat amb tota la resta de mitjans de transport vinculats a l’estació: rodalies, metro (L9 i L4), autobusos interurbans i urbans, taxis i vehicles privats, de manera accessible i sense afectar la mobilitat de la zona.

Completarem la xarxa ferroviària amb l’ampliació de l’estació de Sants i el nou túnel de connexió amb la Sagrera, que optimitzarà les freqüències dels trens.

Adequarem les infraestructures elèctriques d’alta tensió al procés de transformació de la ciutat, vetllant perquè les inversions en infraestructures elèctriques a la ciutat assegurin el procés de creixement i transformació de la ciutat, amb el màxim de qualitat i seguretat. Per tal de complir aquests objectius es promourà la implantació de noves subestacions que donin resposta a les noves demandes i es procedirà a la millora del mallat de la xarxa d’alta tensió.

Millorarem el mallat de la xarxa de mitja tensió mitjançant un pla per a la reconfiguració de la xarxa, de forma que tots els subministraments als punts de consum es puguin dur a terme de manera eficaç, procurant minimitzar les actuacions per tal de reduir-ne l’impacte sobre la ciutat i el cost.

53


Impulsarem el desdoblament de la Ronda Litoral per tal de descongestionar el trànsit en aquesta via. En un mateix sentit reformularem el manteniment de la Ronda de Dalt.

Promourem la construcció del nou portal de la fira al passeig de la Zona Franca, el barri de La Marina, i la nova configuració del carrer A, tot articulant l’enllaç entre aquests vials, els accessos a la Ronda Litoral i l’accés al port, configurant un nus viari.

Construirem els nous passos subterranis a la plaça de les Glòries, tant el de la Gran Via com el de la Diagonal, i avançarem en l’execució de la nova estructura viària i l’enderroc de l’anella.

Territoris productius per impulsar l’economia i l’ocupació La dimensió del passat i la trajectòria industrial de la nostra ciutat són encara llegibles d’una manera molt clara en diferents indrets. Al llarg de les darreres dècades un seguit de teixits urbans han perdut la capacitat funcional com a substrat productiu de l’economia barcelonina. L’Ajuntament de Barcelona ha definit una proposta estratègica per a aquests territoris amb grans potencials de centralitat. S’han projectat barris amb una nova dimensió econòmica i s’han contemplat amb nous usos: habitatges lliures i protegits, noves zones verdes i equipaments de proximitat. Promourem el desenvolupament de noves xarxes de serveis, algunes d'elles innovadores, el manteniment de les existents, i reduirem al màxim les interrupcions dels serveis. Mesures •

Liderarem les transformacions urbanes, la creació de nous barris i completarem el canvi de model productiu metropolità. L’Ajuntament seguirà liderant la planificació de les grans transformacions urbanes i la creació de nous barris, a la vegada que cercarà el diàleg amb tots els actors implicats i en especial amb la ciutadania.

Promourem polítiques d’inversió per a la captació de sòl per tal de tenir un paper actiu i dinamitzador en el desenvolupament del territori, tant en qüestions d’habitatge com de sòl econòmic productiu. Implementarem un operador públic municipal de sòl que assumeixi i garanteixi el lideratge en la transformació del sòl, que tingui per objectiu aportar el capital necessari per activar i desbloquejar els processos de transformació dels sectors que es trobin amb dificultats, i gestionar el patrimoni municipal d’aquests àmbits.

Seguirem proposant plans i projectes amb la finalitat de permetre processos continuats de transformació i que suposin execucions d’obres concretes, d’acord amb les ordenacions proposades en els grans espais de transformació de la ciutat, com ara: Glòries, Sagrera, la Marina del Prat Vermell , Verneda, l’edifici BZ de la Zona Franca, etc.

Actuarem en el sòl productiu proposant continuar amb la transformació de les àrees industrials per tal d’adequar-nos al moment actual i pensant en el futur de la ciutat.

Revisarem la transformació del sòl productiu del llevant, dins del pla Besòs, en un nou Pacte Metropolità per la Indústria i la Productivitat.

Utilitzarem les transformacions urbanes i els nous barris com a espais que completaran els sistemes d’infraestructures de la ciutat i que ens permetran avançar cap a la definició de la nova metròpoli, i continuarem invertint en projectes de reurbanització i infraestructures als barris.

Fomentarem els esdeveniments tecnològics tipus Fira de Telefonia-3G, que aporten activitat econòmica i centralitat a Barcelona i generen sensacions positives en els ciutadans.

Donarem suport a la Generalitat en el projecte de la Xarxa Oberta de telecomunicacions de gran amplada de banda, basada en la fibra òptica, per connectar les seus de l'administració pública. 54


Desenvoluparem el concepte d’smart city (ciutat intel·ligent) en la millora de la gestió de la ciutat.

Treballarem per garantir que, quan comencin els nous desplegaments de banda ampla a Europa, Barcelona hi tingui un paper pioner i destacat, assegurant que la nostra capital es manté com a referent d'ús en Internet.

Assegurarem que les empreses de telefonia mòbil mantenen una xarxa per garantir una cobertura de telefonia de màxima qualitat, per tal d’assegurar que no hi hagi punts negres sense cobertura a la ciutat, i vetllarem perquè les antenes compleixin escrupolosament la normativa europea i espanyola en matèria de seguretat i que no tinguin un impacte paisatgístic.

Mobilitat de progrés, ciutat sostenible i accessible L’espai públic és també un lloc de transició, i repensar aquest espai amb la finalitat d'adaptar-lo a les necessitats de mobilitat és una realitat. Garantir una vialitat segura, uns carrers, places i parcs ben condicionats, propiciar carrils bici i donar prioritat als vianants a la via pública allà on sigui possible és fonamental per a la Barcelona que volem. La gestió de la mobilitat ha estat una de les preocupacions del darrer mandat i ha de seguir sent una de les preocupacions dels propers mandats. Les mesures a adoptar ens han de conduir a fer una ciutat més saludable i segura, reduint el trànsit, la contaminació i la sinistralitat a la via pública. Barcelona compta amb una xarxa de transport públic urbà de qualitat i moderna, tot i que estem fent esforços per continuar ampliant aquestes infraestructures des de la seguretat viària. El gran repte de tot l’entorn metropolità, però, és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat, accessible i sostenible, potenciant el transport públic col·lectiu en detriment dels vehicles privats, i evitant problemes de congestió i sinistralitat, amb un alt cost social, econòmic i mediambiental. Hem de seguir cercant solucions innovadores per fer compatibles les diverses activitats de la ciutat i les futures necessitats de mobilitat,millorant la seguretat vial, reduint el soroll, la contaminació, la sinistralitat i la congestió. La reducció del parc de vehicles circulants per la ciutat condicionarà la seguretat viària; per tant, cal potenciar tot tipus de transport públic, segmentar-ne els usos, apostar per les prioritats invertides, les zones de vianants, o la reducció de velocitat, els desplaçaments a peu i, per descomptat, incentivant les solucions més respectuoses amb el medi ambient. Mesures •

Desenvoluparem el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona com a instrument de planejament, tenint en compte que el comportament global del continu urbà i les xarxes de transport marca els objectius de la mobilitat.

Millorarem l’accessibilitat i la seguretat de les estacions del metro, modernitzant les instal·lacions en aquelles que encara no estiguin actualitzades i estenent la cobertura de telèfon mòbil a tota la xarxa.

Exigirem la finalització de les obres de l’L9, i la posada en funcionament de la línia per trams tan aviat com sigui possible, per oferir el servei que espera el ciutadà i alliberar les zones ocupades de la ciutat. També, la d’altres obres ja executades en una gran part i ara aturades, com l’estació d’Ernest Lluch de l’L5.

Impulsarem la nova xarxa d’autobusos Retbus, com a sistema d’autobusos ràpids, que completarà la xarxa convencional i la de proximitat (busos de barri) amb noves línies que creuaran la ciutat horitzontalment i verticalment, trencant la radialitat de la xarxa actual. Un nou 55


sistema de transport públic de superfície d’alta capacitat, freqüència més alta, recorregut i temps inferiors i amb tots els vehicles de gas natural o híbrids. •

Potenciarem els carrils VAO per a l’accés dels autobusos a la ciutat, per alleugerir el trànsit i augmentar la seguretat viària dels usuaris.

Millorarem la qualitat i el manteniment de les parades dels autobusos, més accessibles i amb millors sistemes d’informació, tot potenciant mesures antivandàliques.

Implementarem noves mesures en els passos de vianants: augmentarem l’amplada de les zones exclusives per al pas dels vianants, aplicarem noves pintures antilliscants, paviments permeables, temporització semafòrica adient, accessibilitats de les voreres, i adaptació per a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants mantenint unes infraestructures de bona qualitat, ampliant i renovant voreres, escales mecàniques, ascensors, i potenciant les senyalitzacions viàries i de les obres de la ciutat. Estudiarem la instal·lació de lavabos públics, que cobreixin la major part del territori, especialment en parcs públics d’especial concentració d’infants i gent gran.

Incrementarem la seguretat dels motoristes, dialogant amb el col·lectiu i canviant aquells trams de tanques que esdevinguin perilloses.

Seguirem amb l’estudi del pla d’aparcaments de motocicletes a les calçades, per alliberar progressivament les voreres per als vianants, i augmentar la visibilitat de conductors i vianants, sobretot en cruïlles conflictives.

Impulsarem la millora del servei de taxi, ampliant la xarxa de parades de taxi i carrils bus-taxi, incrementant especialment les parades en llocs d’especial turisme, i millorant la informació als usuaris a les principals parades de la ciutat.

Impulsarem mesures de promoció als taxistes de cara que quan es canviïn de vehicle optin per un nou taxi adaptat, per arribar als 600 vehicles adaptats que Barcelona, per volum de població, hauria de tenir entre el conjunt de la seva flota.

Revisarem l’actual sistema d’exàmens per accedir al taxi a fi de millorar la qualitat de la formació dels i les aspirants a taxista,per potenciar els continguts d’atenció al client, i el coneixement de la llengua catalana i l’anglesa. Seguirem potenciant l’accés de la dona al servei, i garantirem en tot moment la qualitat i quantitat dels i les professionals per cobrir les necessitats del servei del taxi.

Potenciarem l’ús de les bicicletes com a transport habitual per reduir el trànsit, tot garantint-ne la coexistència amb els altres vehicles i amb els vianants, i consolidarem la xarxa de carrils bici.

Mantindrem el sistema bicing, tot garantint-ne les correctes senyalitzacions i el manteniment, millorant-ne els traçats i augmentant-ne la seguretat en cruïlles, així com la dels vianants en zones compartides.

Desenvoluparem completament la xarxa de carrils bici dins la xarxa viària bàsica sense ocupar l'espai del vianant, complementant-la amb les zones 30, per permetre l'accés en bicicletes a qualsevol punt de la ciutat.

Consolidarem el pla d’aparcaments, i ampliarem l’oferta d’aparcaments soterrats per guanyar espai en la xarxa viària, i per augmentar en fluïdesa del trànsit i en visibilitat.

Estendrem l’Àrea Verda d’estacionament a aquelles zones de la ciutat on sigui possible, i on hi hagi la necessitat de regular l’estacionament per facilitar l’aparcament dels veïns i veïnes i desincentivar l’ús del transport privat. 56


Potenciarem els sistemes carsharing per oferir una alternativa a l’augment constant del vehicle de propietat, que és un dels principals focus de congestió i contaminació a la nostra ciutat.

Reforçarem els programes de seguretat viària, la pacificació del trànsit mitjançant l'increment de zones 30, i la prevenció de l'accidentalitat.

Incrementarem l'ús de les noves tecnologies que ens permetin la capacitat d'anàlisi, de detecció i de reacció dels temes conflictius en la mobilitat urbana.

Treballarem per unes Rodalies potents que facin realitat el “metro metropolità”, ampliat i millorat amb una gestió pròpia. I continuarem exigint a la Generalitat de Catalunya l’ampliació i millora de la xarxa de metro, amb l’L2 i amb l’L9, la línia més llarga i transversal, com a projecte principal.

Impulsarem el Pla Director d’Infraestructures (PDI), que ha de destacar per la seva racionalitat, prioritzant les infraestructures de major rendibilitat econòmica i amb menor impacte ambiental, especialment les que reverteixen en una millora directa de serveis de transport públic.

Exigirem el compliment íntegre del Pla de Rodalies, vital per a l’estructuració del sistema ferroviari, i la redefinició de tot el conjunt.

Impulsarem el projecte de l’estació d’autobusos de la Zona Universitària.

57


BARCELONA, COMPROMÍS DE RESPONSABILITAT AMB L’ENTORN El nou escenari de canvi i transformacions que deriva del context socioeconòmic i energètic actual requereix un fort lideratge també en la perspectiva mediambiental. És molt important que les actuacions en aquest àmbit s’enfoquin de manera que l’augment de la qualitat de vida i els nous enfocaments en polítiques de promoció econòmica i territorial es complementin amb un posicionament proactiu en matèria de responsabilitat per la qualitat del medi ambient És per això que totes les accions en aquest camp han de respondre als paràmetres d’una sostenibilitat responsable, i a la vegada han d’afavorir la creació d’ocupació i nous desenvolupaments empresarials, com també noves iniciatives que aportin eficiència energètica (en producció i consum). Barcelona té una realitat ambiental d’una ciutat moderna, complexa, que avança i necessita respondre als reptes que es deriven del trànsit, la qualitat de l’aire, el soroll ambiental, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la generació de residus i d’aigües residuals i el consum energètic. Aquests són els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar solucions, en una perspectiva estratègica i sota el prisma de nous escenaris com el que deriva del propi canvi climàtic. I aquesta visió és part d’una idea ja desenvolupada per nosaltres, relacionada amb la recerca d’un model de ciutat saludable, que necessita impregnar de manera transversal i global altres aspectes, com la qualitat ambiental, la qualitat alimentària, la disminució de la petjada ecològica, etc. Les polítiques de sostenibilitat són una prioritat política, perquè repercuteixen directament en la millora de la qualitat de l’entorn urbà, augmentant les potencialitats en termes de qualitat de vida, i reduint les repercussions ambientals adverses que les ciutats tenen en el medi ambient global. L’aposta per les mesures mediambientals ha estat clara a la nostra ciutat, i bona prova d’això n’han estat les reduccions del consum d’aigua de la xarxa, l’aprofitament de l’aigua freàtica, l’augment de la recollida selectiva, l’impuls de les instal·lacions fotovoltaiques, la consolidació de l’Ordenança Solar Tèrmica, el canvi tecnològic important de les infraestructures de generació d’energia elèctrica al marge dret del riu Besòs i la posada en marxa de la Central d’Energies de la Zona Franca. En una mateixa perspectiva, la rehabilitació d’habitatges també té un paper preponderant en les polítiques de sostenibilitat. La nostra ciutat, limitada físicament, molt densa i compacta, requereix mesures que permetin valorar el patrimoni de la ciutat, reduir el consum del sòl, millorar l’eficiència energètica i l’habitabilitat, dinamitzar l’economia local. En aquest sentit, la rehabilitació suposa en molts casos un gran estalvi energètic (en recursos i en energia), respecte a la despesa energètica que representa enderrocar i construir de nou. A més, també cal afrontar seriosament el tema de la rehabilitació energètica dels edificis, començant pels edificis municipals, amb programacions temporals, per tal d’aconseguir un important estalvi energètic. Barcelona està fent els deures i situant-se internacionalment com a ciutat compromesa i responsable amb les generacions futures. L’impuls de les polítiques de sostenibilitat i, de manera genèrica, el compromís amb l’entorn com un factor que impregni el funcionament i el desenvolupament de Barcelona i l’àrea metropolitana, constitueixen un eix de primera magnitud. És una qüestió de convicció i de responsabilitat, i també una qüestió de conveniència i interès, ja que es pot convertir en una gran oportunitat com a nou sector d’alt potencial econòmic amb capacitat per generar, a curt i mitjà termini, activitat, projecció i, en definitiva, nous llocs de treball. La necessitat de pensar globalment, d’entendre que la ciutat no és un ens aïllat, que forma part d’un tot, ens porta a defensar per necessitat, però també per convicció, la biodiversitat. És per aquest motiu que lluitem per desenvolupar una ciutat més sostenible. Un dels eixos d’actuació ha de ser, necessàriament, no només incorporar al nostre discurs el respecte i la defensa dels animals, sinó actuar de forma decidida treballant cap a la conscienciació col·lectiva i fomentar una conducta cívica i responsable sobre el tema. Caldrà promoure campanyes de sensibilització que fomentin el respecte entre els homes i els animals. Hem de combatre l’abandó d'animals de companyia, promovent actuacions conjuntes amb les 58


associacions i entitats dedicades a la protecció dels animals, i enfortir la formació d' equips d'agents de l'autoritat municipal especialitzats en la recollida d'animals exòtics, el maltractament i la venda il·legal d'animals en general.

Potenciar el verd urbà i la biodiversitat L’augment de la preservació de la biodiversitat urbana és i ha estat una de les principals apostes que els i les socialistes de Barcelona mantenim com a eix fonamental per a una millora de la qualitat de vida i de l’entorn en la nostra ciutat. Cal incloure i establir en la planificació urbana i en els projectes a desenvolupar la biodiversitat en l’àmbit metropolità com a paràmetre fonamental de tractament de l’espai urbà, treballant per preservar-la, potenciant un gaudi sostenible dels espais oberts i zones verdes, incrementant els m 2 de verd funcional i de qualitat per habitant, generant més verd de proximitat, fomentant l’establiment de vincles entre la ciutadania i els espais verds i espais oberts del territori. Per fer efectiva aquesta aproximació cal facilitar-ne la conservació i el manteniment, la coparticipació, la corresponsabilitat i la promoció del voluntariat de zones verdes entre els ciutadans i ciutadanes. Mesures •

Incrementarem la superfície i la qualitat ecològica del verd urbà, augmentant el verd urbà funcional per habitant, prioritzant la preservació de la biodiversitat urbana, dels parcs i zones verdes dels barris, i potenciant-ne l’extensió al districte de l’Eixample, per tal d’equiparar-lo a la mitjana de zones verdes de la ciutat.

Potenciarem i farem de la vegetació un element present arreu de l’espai urbà, incrementant l’arbrat viari i el verd en el teixit construït, tot enverdint la ciutat i contribuint a disminuir l’efecte illa de calor per mitigar la contaminació atmosfèrica.

Promourem la instal·lació de cobertes verdes en les noves edificacions, complementant-ho amb sistemes d’estalvi energètic. Treballarem per una extensió dels jardins verticals, a partir de les noves experiències ja dutes a terme a la ciutat i en altres municipis.

Sensibilitzarem els ciutadans de la rellevància del verd urbà, tot apostant pel voluntariat per mantenir les zones verdes de proximitat.

Millorarem les actuacions que representen la nostra interacció amb els espais naturals, platges, muntanya i lleres dels rius.

Potenciarem el nou gran espai verd de la ciutat, el Parc Lineal de la Sagrera, com una superfície molt àmplia que permetrà gaudir de noves zones d’esbarjo a l’àrea de ponent de la ciutat.

Treballarem en la definició del Parc dels Turons, basat en el propi potencial com a sistema natural, perquè actuï com un gran centre d’activitats relacionades amb la natura obert a tota la ciutat.

Potenciarem la realització, conjuntament amb entitats ciutadanes dedicades a la defensa dels animals, de campanyes de sensibilització i programes educatius que fomentin el respecte i la coexistència positiva entre éssers humans i animals, ja siguin domèstics o silvestres.

Vetllarem per mantenir els ecosistemes sostenibles amb les diferents espècies de la ciutat, plantejant mesures d’esterilització i millores de l’entorn en espais on hi hagi espècies amb superpoblació. I farem acomplir les normatives i lleis existents en matèria de protecció dels animals a Catalunya.

59


Treballar per la reducció dels residus Per minimitzar l’impacte dels residus hem d’implementar estratègies de conscienciació de la població per assolir els objectius de reducció de residus, sense que això vagi en detriment de l’activitat econòmica i la reactivació de l’economia. S’han de buscar mecanismes per millorar l’eficiència de la recollida, tot optimitzant-ne els circuits, complementant el cicle de la recollida selectiva i apostant per dotar d’infraestructures necessàries la ciutat. Hem d’incidir en les polítiques de prevenció i reciclatge dels residus, cercar mecanismes per potenciar la sensibilització de la ciutadania, tot promovent la separació dels residus produïts, així com potenciar acords i compromisos amb els principals agents productors, i implementar-ho amb estudis i amb estímul de mesures de fiscalitat que incentivin a produir menys i a separar correctament els residus. Mesures •

Garantirem la neteja dels carrers i de l’entorn dels contenidors en funció de la intensitat, per evitar l’acumulació dels impropis.

Millorarem l’eficiència de la recollida de residus, tot aprofundint en el coneixement de la ciutat en matèria de residus urbans, promovent plantes de valorització energètica per aprofitar les sinergies, reestudiant itineraris, intensitats i volums, incidint en les problemàtiques concretes i focalitzant els esforços de manera eficaç.

Millorarem la recollida de residus urbans desenvolupant el sistema soterrat, principalment en barris de nova creació o amb trama urbana de casc antic, i soterrant els contenidors selectius de manera progressiva a tota la ciutat.

Minimitzarem la generació de residus, implementant criteris de reducció i generació de residus a través de pagament en funció dels residus generats, i farem campanyes de sensibilització.

Prioritzar la qualitat ambiental saludable Barcelona es preocupa per la seva qualitat ambiental, i els i les socialistes hem assumit el paper de garants d’aquestes iniciatives, impulsant projectes i normatives en favor de la qualitat ambiental. En la pròpia Carta de Barcelona es fa un reconeixement específic de competències en matèria de medi ambient a la ciutat, amb l’objectiu de tenir una ciutat amb majors criteris de sostenibilitat, tenint en compte com a premisses la salut de les persones i la qualitat de l’aire, entre d’altres. A la pràctica, millorar la qualitat ambiental significa evitar el flux de contaminants, mantenir un control estricte de les zones potencialment emissores i prevenir possibles situacions de risc. Volem aconseguir que Barcelona compleixi els objectius fixats per la UE, i que esdevingui la gran ciutat del sud d’Europa més saludable. Mesures •

Racionalitzarem la mobilitat, a través sobretot de l’ambientalització dels vehicles del parc mòbil públic i privat, promovent que els vehicles d’ús intensiu de la xarxa viària utilitzin combustibles més nets, i potenciant la utilització del transport públic de manera racional.

Afavorirem la gestió de la càrrega i descarrega per a vehicles nets. Impulsarem acords sectorials per reduir l’ús del gasoil a les flotes de vehicles, promocionant l’Etiqueta Verda com a distintiu ambiental que premiï les empreses amb vehicles menys contaminants.

Pacificarem el trànsit, augmentant les zones 30 i apostant per la prioritat dels vianants i per les vies de prioritat invertida en les diferents centralitats de la ciutat, potenciant la seguretat vial i reduint l’emissió de gasos d’efecte local NOx i PM (òxid de nitrogen i partícules de suspensió 60


emeses). Incidirem en la mentalització i en el rigor en l’aplicació de les normes, promovent campanyes de sensibilització específiques. •

Potenciarem el control dels vehicles més contaminants per tal d’incentivar-ne el manteniment i reduir-ne les emissions, tot promovent la Inspecció Tècnica Ambiental de Vehicles.

Aprofundirem en el control de les emissions en edificis i indústries, tot potenciant les inspeccions i requerint l’adopció de mesures correctores immediates.

Minimitzarem els impactes ambientals, per tal d’obtenir uns nivells permesos de contaminació, vigilància i prevenció davant d’efectes contaminadors tals com els acústics, lumínics, del sòl, odorífics i electromagnètics, a part de l’ambiental i de l’aigua.

Millorarem la relació de les infraestructures de serveis amb l’entorn i la ciutadania, tot eliminant l’impacte visual del màxim nombre de línies de serveis aèries –cablejat-, i coordinarem els treballs de manteniment dels serveis soterrats, per evitar el màxim de molèsties a la via urbana i a la ciutadania.

Potenciarem la coordinació ambiental, establint sinergies i complicitats en matèria de recerca i gestió ambiental entre els municipis de l’entorn i de l’Àrea Metropolitana.

Apostar per l’eficiència dels recursos: energia i aigua L’aposta a favor d’un canvi de mentalitat i ús de noves energies, així com la racionalització de l’ús de l’aigua, ens han de fer raonar sobre la sostenibilitat de l’actual sistema de consum energètic i de recursos naturals. Des del govern municipal de Barcelona hem esmerçat esforços en aquest sentit, potenciant noves normatives i hàbits que ens ajudin a ser pioners en qüestió d’eficiència energètica. La racionalització del cicle de l’aigua ens ajudarà a preservar aquest recurs, tot millorant-ne la utilització, tenint en compte que la nostra ciutat no en té garantit el subministrament. La gestió de l’aigua té dues cares: utilitzar-la de manera sostenible i buscar alternatives de consum i d’aprofitament. Mesures •

Impulsarem el Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-2020, com un element de caràcter estratègic que ha d’englobar un conjunt d’actuacions que afavoreixin un consum eficient i una política agosarada en aquestes matèries.

Millorarem l’eficiència energètica, a través del foment de la rehabilitació d’edificis públics, apostant pel control amb criteris de màxima eficiència i establint normatives necessàries per afavorir el baix consum energètic.

Invertirem en la implementació de sistemes de generació d’energies renovables allà on hi hagi recurs.

Potenciarem les xarxes de climatització centralitzades en situació d’excedents tèrmics, o disponibilitat de recursos renovables o residuals. Afavorirem les tecnologies avançades disponibles en climatització del sector terciari, com ara l’aprofitament de cobertes per a la implantació de noves instal·lacions solars.

Potenciarem l’aprofitament de la biomassa com a recurs energètic, extreta a partir de la recollida de desbrossament a la Central d’Energies de la Zona Franca.

Donarem suport als sectors industrial, terciari i domèstic per reduir el consum energètic i les emissions de contaminants, a través de subvencions, avantatges fiscals o altres iniciatives en aquesta direcció. 61


Racionalitzarem les línies elèctriques de Collserola per garantir la capacitat i seguretat d’injecció d’energia a la ciutat de Barcelona i el seu entorn.

Garantirem que el desenvolupament de la xarxa de 400 kV que s’ha de desenvolupar a l’entorn de Barcelona per reforçar la seguretat i capacitat del subministrament elèctric es faci amb el mallat adequat amb la resta de la xarxa de Catalunya, i que se’n minimitzi l’impacte sobre el territori.

Millorarem l’espai públic a través de la intervenció decidida per tal d’aconseguir una ciutat amable i sostenible, millorant l’enllumenat públic i la semaforització, aprofitant la innovació tecnològica per a la millora de l’eficiència de la gestió del l’espai públic, implantant la cultura de la comptabilitat energètica i ambiental, i cercant models de sostenibilitat en d’altres indrets.

Millorarem l’eficiència de l’enllumenat públic incorporant-hi la gestió intel·ligent.

Avançarem en l'aplicació de criteris ambientals en la gestió dels serveis i les infraestructures de l'espai públic, millorant la xarxa freàtica i l'estalvi d'aigua i d'energia en les fonts ornamentals de la ciutat.

Ampliarem l'aprofitament de l'aigua freàtica i l'aigua regenerada de la depuradora del Prat per a usos com la neteja de carrers, clavegueram, rec i altres usos mediambientals.

Millorarem el drenatge de la ciutat mitjançant la construcció de nous dipòsits anti-DSU (dipòsits dels sistemes unitaris), i nous col·lectors, adaptant els sistemes reguladors previstos per la UE pel que fa a les zones de bany. Construirem també 10 km de xarxa nova de clavegueram.

Promourem la utilització de recursos alternatius diversificant-los i aprofitant-los (aigua de puja, aigües grises, capes freàtiques), mitjançant un acord supramunicipal, una xarxa compartida i solidària de distribució d’aigua freàtica a tot l’entorn metropolità, per preservar un nivell de qualitat de l’aigua òptim per a cada ús final.

Impulsarem un projecte per renovar la flota de taxis de Barcelona amb vehicles híbrids i elèctrics endollables per al 2015, com a plataforma d’impuls a la indústria i la ocupació de l’automòbil, i la mobilitat sostenible i accessible, amb mesures complementàries en matèria de mobilitat, com la potenciació de les pròpies parades de taxi. Promourem que l’Estat i la Generalitat de Catalunya incloguin als seus plans d’eficiència energètica el suport al procés de renovació de la flota de taxis, amb ajuts per impulsar el canvi.

Impulsarem la implantació progressiva del cotxe elèctric, tant adaptant la ciutat als seus requeriments (extensió dels punts necessaris d’alimentació) com estimulant-lo, per obrir noves vies a la indústria de l’automòbil.

Afavorirem la introducció de noves tecnologies menys contaminants, com la moto elèctrica o híbrida.

Facilitarem la incorporació de nous combustibles mitjançant estacions de servei públiques amb combustibles més nets.

Potenciarem la creació de llocs de treball relacionats amb l’economia verda, entesa en una àmplia concepció, que permet millorar l’ocupació en sectors com l’eficiència i millora energètica, la rehabilitació d’habitatges i les noves actuacions del verd urbà.

Lluitar contra el canvi climàtic La lluita contra el canvi climàtic s’ha de potenciar des de l’actuació de la gestió de la ciutat, sabent, però, que es tracta d’una problemàtica global, i que requereix treballar per disminuir la despesa excessiva d’energia, el consum d’aigua, el consum de matèries primeres i manufacturades, i per prevenir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els residus descontrolats i l’abocament de les 62


aigües residuals sense tractament, factors tots els que conformen la contaminació atmosfèrica que la ciutat pateix. L’aposta a favor d’un canvi de mentalitat que potenciï la sensibilitat vers l’escalfament global i que ajudi a reduir-lo és indiscutible des del PSC, perquè sabem que aquest és un tema que preocupa molt la ciutadania. Des del govern municipal de Barcelona estem fent esforços, i en continuarem fent, perquè la ciutat s’ajusti a les directrius de la UE. En paral·lel, Barcelona ha de tenir un paper de lideratge en la zona de la Mediterrània, un dels ecosistemes més amenaçats per les conseqüències de l’escalfament del planeta, pel que fa a les polítiques climàtiques, en coherència amb els seus compromisos històrics. Per això ha d’impulsar la innovació, la recerca i la modernització ambiental. Hem de tenir en compte, però, que el repte que ens planteja el clima és també una oportunitat per a la generació d’una economia altament qualificada, que exigeix esforços en formació i en investigació. Mesures •

Mitigarem les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduint les emissions per capità segons els compromisos estatals, i aprofitarem el nou sector emergent per afavorir el creixement de l’activitat econòmica.

Implicarem la ciutat en projectes de cooperació i compensació d’emissions en les zones amenaçades del planeta.

Definirem estratègies per adaptar-nos de ple al canvi climàtic i complir les directrius europees. Cal fer una metròpoli resilient enfront dels efectes que es produiran en el futur immediat (augment de temperatura, canvis en el règim de precipitacions, fenòmens meteorològics extrems, augment del nivell del mar…).

Desenvoluparem una estratègia per adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic.

Front marítim, la cara amable de la ciutat El litoral és la porta amable de la ciutat, però és un espai que rep una pressió constant de la ciutadania i de la indústria del turisme. També és l’espai natural que rep una degradació més constant, ja que el clima mediterrani ajuda que aquesta degradació sigui poc previsible i obliga a augmentar recursos per mantenir-lo òptim per a les activitats que la ciutat reclama desenvolupar-hi. També és un espai privilegiat, perquè permet connectar el port amb el Parc Fluvial del Besòs, un espai natural de primera magnitud. La recuperació de les platges per al gaudi de la ciutadania és una realitat consolidada. El litoral és un espai de frontera on actuen diverses d’administracions, raó per la qual planificar i coordinar la gestió dels espais costaners és cabdal i s’ha de considerar com una gestió integral, sempre tenint present garantir la qualitat del litoral com a espai d’ús públic. Des del govern de la ciutat, liderarem acords metropolitans per als projectes de desenvolupament i de polítiques compartides, en la millora de les infraestructures comunes i serveis, sempre a favor de l’equilibri, tot garantint i posant l’accent en una doble perspectiva mediambiental i d’ús públic. Mesures •

Preservarem l’estat i la biosfera de les nostres platges, garantint una qualitat i una massa de sorra suficients perquè no es degradi el litoral.

Potenciarem el civisme i el respecte dels espais i serveis comuns, a través de campanyes de sensibilització d’ús d’aquest espai públic. 63


Acabarem i consolidarem el passeig marítim com un eix cívic de primera magnitud, i n’impulsarem la continuïtat metropolitana connectant-lo amb el Besòs i amb els municipis limítrofs (St. Adrià, Badalona, etc.), amb l’objectiu de fer un itinerari d’oci i lleure saludable metropolità i completar la recuperació del litoral que Barcelona ha fet des dels jocs Olímpics. Estudiarem un projecte que permeti acabar el diàleg de la ciutat amb el mar (especialment al sud del Raval), per tal d’identificar la possibilitat de continuïtat del passeig marítim del Besòs fins al Llobregat.

Augmentarem els controls periòdics de la qualitat de l’aigua i de la sorra, tot tenint especial cura dels possibles contaminants provinents dels ports.

Mantindrem un nivell alt de salubritat i neteja dels serveis, equipaments i del propi espai.

Potenciarem els serveis de vigilància, seguretat i informació, des de la perspectiva mediambiental.

Preservar els nostres grans espais verds metropolitans Collserola és el nostre gran espai verd metropolità. Després que el govern d’esquerres i catalanista el declarés Parc Natural, hem de continuar esmerçant esforços per coordinar els diferents organismes i institucions que prenen part en la seva gestió, per establir un verdader pla d’usos no agressiu amb la serralada, i que a la vegada garanteixi la preservació d’aquest entorn “privilegiat”. Una de les prioritats del PSC és continuar integrant i preservant el vessant barceloní de Collserola a la ciutat, establint els criteris de sostenibilitat i restitució d'aquest espai verd i definint l'espai de transició entre l'un i l'altre; d’aquesta manera es completarà la xarxa d'espais de proximitat, i es garantirà la millora de la integració de la muntanya a la ciutat. L’actuació sobre aquest pulmó urbà ha esdevingut un fort impacte social per a la ciutat, i ha posat en valor aquest entorn verd i boscós, gràcies a la millora de l’accessibilitat i la seguretat, tot evitant-ne els abusos i afavorint-ne el coneixement, i n’ha propiciat una millorpercepció de les persones, que n’han gaudit i s’hi han identificat. No menys important és treballar per potenciar, dins del context d’espais metropolitans, els Parc Fluvial del Besòs i el Parc Agrari del Baix Llobregat, que conformen, juntament amb Collserola, Montjuïc i la façana marítima, un reservori de biodiversitat de primera magnitud. Mesures •

Establirem lligams entre els veïns i veïnes de la falda de Collserola, a través dels camins existents i d’altres que s’estudiaran, i amb altres entorns muntanyosos, per tal de disminuir les friccions entre la ciutat i els parcs, perquè esdevinguin “ulls de ciutat”.

Ordenarem els usos que hi tenen lloc, per millorar l’encontre ciutat-parc, i dotarem l’espai frontera de major qualitat i d’una gestió i manteniment més intensos.

Enfortirem l’accessibilitat en transport públic col·lectiu a les portes d’accés i els àmbits d’enllaç del parc.

Crearem el Passeig de Muntanya, que relligui el Passeig de les Aigües (carretera) i el vessant del Vallès, que permeti descobrir els valors d’aquest espai.

Fomentarem els vincles entre la ciutadania de Barcelona i el parc de Collserola, per fer créixer el sentiment de pertinença del parc a Barcelona, com una part de la ciutat de i per a tothom.

Afavorirem un voluntariat actiu, per preservar i garantir els drets i deures sobre el parc. 64


Impulsarem la racionalització de les línies elèctriques i de serveis en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, i en garantirem el subministrament a nuclis urbans i equipaments establerts en condicions òptimes.

Millorarem la mobilitat a l’interior del parc, i el dotarem d’una senyalització adequada.

Establirem campanyes de sensibilització i educació ambiental a favor de la preservació i el coneixement del parc en l’àmbit escolar.

Potenciarem en l’imaginari col·lectiu de la ciutadania el Parc del Besòs i el Parc Agrari del Llobregat com a altres grans reservoris que formen part de l’espai natural de l’àrea metropolitana.

Avançarem en la conclusió del traçat del Ppsseig de les Aigües, per tal de tenir un itinerari continu de la cornisa que travessa Collserola des d’Esplugues de Llobregat fins a Torre Baró.

Reforçarem els instruments de gestió per tal de protegir els corredors biològics i aconseguir preservar els hàbits de la fauna salvatge i la biodiversitat.

65


ELS BARRIS I L’ÀREA METROPOLITANA, LES DUES CARES DE LA MATEIXA BARCELONA Per a Barcelona, és una qüestió de principis la construcció d’un projecte de ciutat, d’un model real i executat que va des de realitats ciutadanes petites, els barris, a l’àrea i la regió metropolitana. Per això considerem que la Barcelona del futur serà aquella que sabrà combinar espais propers d’actuacions concretes i molt visibles, i estratègies necessàries compartides que poden incidir en tota la ciutat i l’àmbit metropolità. Aquesta actuació s’ha de fer entenent que el barri és l’àmbit més important d’identificació de les demandes i aspiracions individuals i col·lectives, que comparteix necessitats i demandes quotidianes i la capacitat de convertir-se en un espai òptim de recerca de complicitats amb la ciutadania i les entitats, en un context de cohesió i convivència i en una perspectiva de compromís actiu amb la participació de veïns i veïnes. És la Barcelona real de la proximitat que es viu i es veu, s’expressa i es concreta en cadascun dels 73 barris i en la suma de tots ells. En aquest sentit cal establir una doble escala de planificació i, indiscutiblement, una doble escala de governança. Continuarem repensant la ciutat a través dels barris, cercant empaties amb la ciutadania, a la vegada que ens proposarem plans que vertebrin l’estructura metropolitana, com poden ser les grans infraestructures, amb l’objectiu de definir un gran projecte territorial. L’àmbit metropolità ha de convertir-se en l’espai que supera la competència entre territoris per donar pas a la cooperació supralocal, que permet llegir i projectar la ciutat real, la que configura una continuïtat urbana de més de tres milions d’habitants. L’àrea metropolitana de Barcelona ja no és solament una qüestió de voluntats polítiques, sinó una necessitat estratègica. Els territoris productius i l’estratègia de promoció econòmica, l’habitatge, el transport, les infraestructures ferroviàries o d’accés i trànsit per Barcelona, a més de la gestió de l’ordenació urbana i el medi ambient, han de planificar-se com un sistema complex, tal com ja es preveia en les nostres reivindicacions històriques de constitució d’un govern metropolità que permeti noves polítiques, tant de cohesió com de màxim aprofitament del potencial econòmic. Aquesta concepció que combina mirar lluny i treballar a prop en el territori, es veu reflectida en el camp de l’urbanisme, en un model prestigiós i reconegut arreu que aprofundeix en aquesta dinàmica barri–metròpoli en el model de ciutat compacta, policèntrica, multifuncional i sostenible de Barcelona. Construir Barcelona des dels barris En el nostre projecte de ciutat el barri representa un element fonamental per a la construcció de polítiques de convivència, cohesió i proximitat, a la vegada que és l’espai on es visualitza de manera més palpable la transformació del territori. És fonamental en aquesta etapa de situació complexa continuar amb els projectes de transformació urbana al territori i de consolidació de les polítiques de convivència i qualitat a l’espai públic. També hem de reivindicar el fet que el procés de descentralització amb el treball dels districtes ha contribuït a reforçar i projectar també la Barcelona metropolitana. Ara estem en un moment en el qual tenim nous projectes per crear noves centralitats, nous eixos cívics per a la ciutat, nous equipaments amb serveis de primer ordre, i nous esdeveniments que combinen la proximitat del barri amb el projecte de la Barcelona Metropolitana. Mesures •

Impulsarem el planejament a partir de la redefinició i el desenvolupament d’una nova generació d’equipaments i serveis. A cada barri hi haurà, a l’abast de tots els ciutadans i ciutadanes, un conjunt d’equipaments de proximitat que garantirà uns serveis de manera equitativa i eficient a 66


tots els territoris de la ciutat, adaptat a les noves necessitats emergents a la ciutat, i respectant demandes i necessitats específiques de la comunitat.Executarem projectes de millora urbana d’escala petita-mitjana a cada barri amb acció directa de l’Ajuntament. Exigirem en aquest context la participació de la Generalitat a través d’una nova edició de la Llei de barris, que és un referent a mantenir i a intensificar. Inclourem en els projectes emparats a la llei mesures de rehabilitació d’habitatge per actuar integralment. •

Treballarem per seguir desenvolupant, quan sigui possible, el model de serveis en illes multifuncionals, àrees en les quals conviuen espais cívics amb equipaments de serveis, com les Casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Cotxeres de Borbó, Mercat del Guinardó, Can Batlló, Alchemika, Sagrera–Berenguer de Palou, Ferran Junoy, Presó Model i Canòdrom.

Revisarem el planejament existent en els nuclis històrics de la ciutat, per rectificar les afectacions viàries innecessàries i proposar noves millores urbanes.

Promourem un model de participació d’alta intensitat a resultes de l’experiència dels Consells de Barri a tota la ciutat.

Continuarem treballant per l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte.

Desplegarem mesures que potenciïn la corresponsabilitat de la ciutadania en els projectes i la concertació amb els sectors associatius i del tercer sector.

Augmentarem els canals de comunicació mitjançant internet a la Barcelona 2.0, dins de les polítiques als districtes i barris, impulsant el blog de districte per a la comunicació directa amb la ciutadania.

Proposarem una unificació dels criteris de disseny de l’espai públic, en especial als llocs més representatius de la ciutat, en consonància amb el que proposi el llibre blanc de l’espai públic de Barcelona.

Prosseguirem amb la millora de la qualitat dels carrers, amb dues accions: millorar l’accessibilitat dels vials dels barris eliminant obstacles sobre l’espai públic, i seguir pacificant les vies de la ciutat.

Actuarem en projectes de plans de rehabilitació i manteniment dels nuclis històrics de la ciutat per continuar preservant-los.

L’Àrea Metropolitana, la realitat de la Barcelona del segle XXI Estem davant d’un fet històric: la promulgació de la nova Llei de l’àrea metropolitana de Barcelona, que restitueix una situació injustament tractada fa 24 anys, i brinda la possibilitat de comptar amb un instrument nou per donar resposta a realitats, reptes i problemàtiques que es plantegen en aquesta aglomeració de més de 3 milions d’habitants. Les institucions metropolitanes i els Ajuntaments que en formen part hem pres una iniciativa decidida per abordar uns dels temes que han constituït alguns dels aspectes centrals en el nucli del debat sobre el futur de Barcelona i la seva àrea metropolitana, com reiteradament ha insistit i defensat l’alcalde Hereu, i tal com ho havien fet prèviament els alcaldes Maragall i Clos. L’aposta del PSC ha estat clau per avançar en aquest procés que, més enllà del resultat institucional, ha de marcar un abans i un després, i ens ha d’aportar una nova perspectiva política, amb un canvi d’escala fonamental per tal d’enriquir-nos amb una visió més àmplia de la situació i els reptes que planteja avui dia una metròpoli com Barcelona. Mesures 67


Impulsarem el nou govern metropolità. Aprovada la Llei de l’àrea metropolitana, els propers anys seran la primera dècada del nou sistema institucional i relacional de l’Àrea Metropolitana, que ens farà més forts i més cooperatius amb els Ajuntaments de l’entorn, més eficaços i eficients en els serveis de transport, de medi ambient i d’aigua, més estratègics en la planificació urbana i la promoció econòmica de la regió, i més capaços en l’articulació de polítiques comunes i projectes metropolitans.

Aprofundirem de manera clara i compartida en un model nou d’ordenació urbanística, estratègic, de l’àrea metropolitana, per fer-la més equilibrada i cohesionada, més activa i competitiva, més pròspera i sostenible, incidint de manera especial sobre el sòl destinat a activitats econòmiques, i en particular sobre el sòl industrial, en el marc del futur Pla de Desenvolupament Urbà (PDU).

Impulsarem una política de desenvolupament econòmic adreçada al conjunt dels municipis, que vetlli per la promoció econòmica, coordinant la potencialitat del territori, de manera policèntrica i basada en la generació d’activitats i ocupació. En aquest sentit, potenciarem la marca Barcelona des d’un punt de vista d’acció conjunta en benefici del conjunt del territori metropolità i, per tant, de Catalunya.

Prioritzarem les activitats relacionades amb la millora del sòl d’activitat econòmica, promovent com a gran projecte el Barcelona Triangle Econòmic (Pla Llobregat, Pla Besòs, Pla Vallès–Parc Alba), i les de suport a les actuacions de millora dels parcs d’activitats econòmiques avui existents al territori metropolità en particular.

Establirem sinergies econòmiques amb la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona, a través d’acords amb altres institucions (mancomunitats, consells comarcals o de vegueries i municipis), així com amb d’altres de la resta de Catalunya que generin pols d’activitat i oportunitats futures.

Donarem continuïtat als treballs del Pla Estratègic Metropolità, i apostarem per l’aprofundiment en els nous reptes que es deriven dels canvis de l’entorn.

Exigirem a l’Estat i la Generalitat que compleixin els compromisos adquirits en matèria administrativa i d’inversió, en tot allò que està relacionat amb les infraestructures per al desenvolupament econòmic, en especial la gestió de l’aeroport.

Impulsarem la redacció del Pla de Mobilitat Metropolità, que analitzi l’escenari global de mobilitat, les infraestructures existents i l’execució de les futures a partir del Pla d’Infraestructures Nacional, tot garantint la connectivitat de les diverses centralitats i municipis metropolitans de manera equilibrada, amb fluïdesa i suficiència en la vialitat.

Definirem noves línies estratègiques que ordenin el transport públic com l’element bàsic per a una mobilitat sostenible, fent especial atenció a la interrelació entre els diferents models de transport i a l’accessibilitat.

Impulsarem la presència dels representants de la ciutat en els òrgans de decisió de les principals infraestructures econòmiques de Barcelona.

Cercarem superar els dèficits de planificació integral del conjunt de les infraestructures i xarxes d’abastament de serveis (aigües, telecomunicacions, energia...) en el territori, i en particular sobre determinats clústers amb forta necessitat de recursos d’aquesta mena per motivar la reactivació econòmica.

Impulsarem el planejament metropolità a partir del nou marc competencial, amb la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità com a primer pas per a la revisió del PGM.

Impulsarem el Consorci Metropolità de l’Habitatge, que elabori de manera immediata el Pla de l’Habitatge Metropolità concertat amb tots els agents institucionals, el tercer sector, les cooperatives d’habitatge i el sector privat, per racionalitzar i augmentar l’oferta d’habitatge protegit. 68


Donarem resposta als espais de transició i als espais rurals de l’àrea metropolitana, potenciantne el manteniment per aconseguir un cert equilibri territorial, tot garantint que la voluntat constructiva no li vagi en contra.

Potenciarem la preservació dels espais naturals del territori metropolità integrat pel Parc Natural de Collserola, la serralada de la Marina, Montjuïc, el litoral marítim i els rius, potenciant-ne l’ús d’oci, d’esbarjo, els valors naturals i ecològics i com a pulmons verds dels entorns urbans.

Coordinarem les polítiques ambientals, la unificació de criteris de sostenibilitat ambiental i la lluita per la reducció de la contaminació ambiental, acústica, odorífica i lumínica.

Impulsarem nous sistemes de consum d’aigua i energia per fer-lo més eficient, sostenible, tot potenciant l’estalvi, i revisant les infraestructures energètiques i de distribució per optimitzar-ne els recursos i garantir-ne el manteniment.

Demanarem a la Generalitat de Catalunya la redacció d’un mapa d’abocadors i ecoparcs d’acord amb l’evolució de les necessitats actuals i futures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

69


BARCELONA, CAPITAL EUROPEA I DE LA MEDITERRÀNIA Barcelona, com totes les grans ciutats del món, viu avui dia una situació que aporta grans reptes i enormes oportunitats. La situació socioeconòmica internacional i la pròpia del país exigeix assumir compromisos valents i fer passes sòlides endavant, que requereixen una amplitud de mires i de perspectives que obliga a prendre posicions amb nous enfocaments en la política de la ciutat. I, en aquest marc, la capitalitat i la projecció al món són elements clau en l’enfortiment de la ciutat. Es tracta de projectar Barcelona com una ciutat compromesa i competitiva, que es fa sentir en els nous mapes de la globalització. Si el primer pas va ser posar-nos en el mapa, i el següent ha estat projectar-nos i competir, ara estem en condicions d’influir i liderar. Barcelona ha d’esdevenir un nus central, punt trobada i intercanvi de persones i idees, de talent i d’activitats, de comunicacions i mercaderies, de polítiques i estratègies. Un punt que fa valer la seva capacitat d’esdevenir model urbà a Europa i en un món global en el qual les ciutats estan cridades a ser, cada vegada més, les veritables palanques de transformació. La capitalitat l’hi atorga el fet d’haver sabut aprofitar les oportunitats que ella mateixa anava generant, el seu potencial, la seva gent, l’impuls dels governs progressistes de la ciutat que han cregut en el paper que la capital catalana havia de desenvolupar en el món. El reconeixement internacional com a punt d’interès se l’ha guanyat a pols. La celebració d’esdeveniments mundials, ser un dels centres econòmics, innovador, creatiu i d’interès turístic, només ha fet que se n’ampliés la projecció i que agafés el lideratge com a ciutat del sud d’Europa i com a centre de la Mediterrània. Barcelona té l’agenda clara. I amb aquesta agenda vol liderar Catalunya i Espanya. Liderar-les i ser-hi amb totes les conseqüències. El projecte té vocació de lideratge i de servei, de lligam franc, amb Catalunya i Espanya. Barcelona serà, més que mai, la capital de la Catalunya orgullosa i confiada, que també ha de creure en les seves possibilitats. Barcelona serà bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, serà lleial i buscarà l’acord. Però el nostre estil té també la fermesa com a tret distintiu, i sempre que calgui alçarem la veu per expressar l’ambició de Barcelona. El mateix plantegem a Espanya. Una Espanya plural, que ha de saber donar suport i aprofitar totes les seves capacitats, i Barcelona n’és possiblement la principal. Com més reforçada estigui la capacitat de Barcelona, més gran en serà la implicació a l’Estat i millor en serà la contribució. Buscarem les complicitats necessàries per construir des del municipalisme l’Espanya plural. Estem en un gran moment de la història de la ciutat. Un valor afegit, històricament mil·lenari, és ara explícitament i políticament reconegut: Barcelona és la capital de la Mediterrània. Hem estat elegits, per unanimitat de tots els països de les dues ribes, seu de la Unió per la Mediterrània. Barcelona serà, des d’ara i de manera definitiva, un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea, un dels principals centres de decisió d’Europa i de la Mediterrània. Reivindiquem el procés de Barcelona i la capitalitat mediterrània. Una de les fites principals és reforçar el diàleg intercultural, i destacar el paper actiu de la ciutat en la Mediterrània Occidental des d’una posició de lideratge compartit. I en aquest context farem créixer aquesta capitalitat. Barcelona ha tingut sempre clar que aquest és un procés transcendental, i ara no només pren nova empenta sinó que estem decidits que la pròpia ciutat hi doni contingut i intenció. Ho farem des d’un lideratge proactiu de l’Ajuntament i en col·laboració franca amb els governs de Catalunya i Espanya. Per a la ciutat, i amb ella per al conjunt del país i per al conjunt de l’Estat, és clau el paper central a la Mediterrània i la seva consolidació com a ciutat de referència a l’Europa del sud i porta d’Àsia a Europa. Barcelona és capital La nostra ciutat ha d’exercir un lideratge actiu i en col·laboració amb els governs de Catalunya i Espanya, perquè és clau per a la ciutat, per al conjunt del país i per a l’Estat, el seu paper central a la 70


Mediterrània i la seva consolidació com a ciutat de referència a l’Europa del sud i porta d’Àsia a Europa. Sense renunciar a una presència activa a l’Amèrica Llatina, un continent amb el qual els barcelonins compartim llengua i vincles familiars i afectius i, per tant, hi tenim un avantatge relacional, i on Barcelona és molt valorada i reconeguda com a referent; a més, comptem amb una àmplia presència de població originària d'aquell continent, que pot fer de pont i que suposa un actiu en aquestes relacions. Barcelona vol ser present en la construcció d’Europa. I per això, potenciar-ne l’estabilitat en la xarxa de ciutats, i fomentar-ne la participació en el CGLUi en el Comitè Europeu de les Regions i Ens Locals es torna imprescindible. Cal estar present en els debats que ens afecten com a ciutat. Construir aliances per fer una Europa social i territorialment més equilibrada. Volem enfortir els nostres vincles amb Europa a tots els nivells. Sabem que a Europa es decideixen polítiques i projectes de gran importància per a Barcelona, des de les grans infraestructures fins a polítiques sectorials. Volem participar-hi, ser tinguts en compte i aprofitar al màxim les oportunitats que la presència a Europa ens brinda. Per això ens cal també teixir aliances amb el nostre entorn més proper, amb qui compartim llaços més estrets i interessos estratègics. Barcelona contribuirà a fer de la nostra euroregió un espai més ben travat institucionalment, per tal de fer avançar conjuntament els grans projectes que ens uneixen i que són vitals per al nostre desenvolupament futur. Tenim clar que el lideratge a Catalunya i a Espanya és de servei, de lligam històric i fraternal, com a capital del país orgullosa i confiada, que creu en les seves possibilitats, com a bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, sent lleial i buscant acords. Amb un estil de fermesa com a tret distintiu, i expressant l’ambició de la nostra gran Barcelona. Reivindiquem l’Espanya plural. Creiem en un model en què les comunitats autònomes i les seves ciutats tinguin el rol primordial que els pertoca. Farem créixer aquesta capitalitat. Barcelona ha tingut sempre clar que aquest és un procés transcendental, i ara no només pren nova empenta sinó que estem decidits que la pròpia ciutat hi doni contingut i intenció. Ho farem des d’un lideratge proactiu de l’Ajuntament i en col·laboració franca amb els governs de Catalunya i Espanya. Per a la ciutat, i amb ella per a Catalunya i per al conjunt de l’Estat, és clau el paper central a la Mediterrània, i que es consolidi com a ciutat de referència a l’Europa del sud i porta d’Àsia a Europa. Mesures •

Impulsarem la nova candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022, com un nou projecte que aporta ambició i compromís als barcelonins i les barcelonines, en el marc de la implicació amb Catalunya i Espanya, donant un nou impuls a la connexió Barcelona–Pirineu. És una actuació que expressa la vocació de projecció i lideratge i d’un vincle decidit amb el progrés i l’articulació del conjunt del país.

Impulsarem la creació d’un espai de trobada permanent de les Religions del Llibre (cristians, musulmans i jueus) a fi de tendir ponts d’enteniment i diàleg perquè les religions siguin llocs de trobada i convivència pacífica.

Potenciarem la presència i la veu de Barcelona en els organismes supramunicipals en matèria de preservació i gestió ambiental, com a ciutat implicada en la sostenibilitat.

Continuarem impulsant Barcelona com a capital europea de negocis, de l’economia social, de moda, com a punt de referència gastronòmica, de cultura, de serveis socials, d’arquitectura i de recerca biomèdica, entre d’altres. 71


Treballem per la Mediterrània Barcelona ha jugat des dels seus inicis un paper cabdal en l'anomenat Procés de Barcelona, que es va iniciar a la nostra ciutat, i que s'ha anat desenvolupant gràcies, en bona part, a l'impuls polític, econòmic i social que des de Barcelona s'ha donat als diferents components d'aquest procés. Reconvertit el procés de Barcelona en la Unió per la Mediterrània, la decisió unànime dels 43 països de la UpM de designar la nostra ciutat com a Seu Permanent del Secretariat General de la Unió ha atorgat a Barcelona la categoria de pràctica Capital de la Mediterrània. Aquesta sanció oficial representa una presència barcelonina en la vida mediterrània completament indiscutible, i ens projecta fins i tot més enllà del que són les limitacions massa evidents de les feixugues estructures de la Unió per la Mediterrània. Els moviments de la ciutadania dels països àrabs arreu de la Mediterrània estan configurant un nou panorama, en el qual serà imprescindible una reinvenció de les formes d'articulació de la solidaritat i la cooperació mediterrànies, tenint el compte les noves realitats democràtiques ben diverses que s'estan configurant tant al Magreb com al Masrek. En aquestes noves formes d'articulació, Barcelona hi ha de tenir també un paper d'importància cabdal. La configuració possible de mecanismes de cooperació, reforçada en aspectes econòmics, socials i polítics, entre els països de la conca occidental de la Mediterrània ha de ser també l'ocasió més adient per jugar un paper decidit com a lloc de trobada i de comunicació dels ciutadans i moviments democràtics de la Mediterrània occidental. Barcelona viu en el seu si la situació de la Mediterrània. Hi convivim ciutadans procedents de tots els països de la Unió per la Mediterrània, i als nostres carrers se senten les llengües de tots els països mediterranis. Per això Barcelona està ben situada per comprendre que cal actuar contra la mútua ignorància de les cultures diverses de la nostra Mediterrània, fent passes que facilitin el coneixement mutu de les cultures respectives, en la línia de l'Aliança de Civilitzacions. Tenim una posició de coneixement i influència global que podem fer servir en benefici de la solidaritat i la cooperació mediterrànies, oferint-nos com a captadors de recursos i inversions per aplicar als projectes euromediterranis. Tenim la possibilitat d'oferir-nos com a seu física de les entitats, associacions, fundacions i organismes de tot tipus que treballen en la cooperació mediterrània, per facilitar-los la coordinació i les sinergies necessàries. I tenim la clara vocació de convertir-nos en la capital dels progressistes i demòcrates de la Mediterrània, per expressar de manera més palpable i efectiva la nostra aportació solidària a un futur millor per a la regió.

Mesures •

Exercirem un lideratge actiu, i en col·laboració amb els governs de Catalunya i Espanya, per al conjunt del país i l’Estat, com a punt central a la Mediterrània, i ens consolidarem com a ciutat de referència a l’Europa del sud i porta d’Àsia a Europa.

Treballarem activament per impulsar un diàleg fructífer amb els pobles de la ribera sud de la Mediterrània, tot generant espais de trobada per facilitar els processos democràtics empresos darrerament, que busquen el suport de les polítiques i institucions europees.

Potenciarem el Secretariat de la Unió per la Mediterrània (que representa el ferm compromís amb la pau i la cooperació des del progrés social, econòmic i cultural), i convertirem Sant Pau (rehabilitat i obert a la ciutat) en l’espai aglutinador de la capitalitat mediterrània de Barcelona, el hub d’acollida i projecció de sectors, activitats i estratègies econòmiques, socials, culturals i solidàries per a l’Euromediterrània. Així, Sant Pau serà efectivament la gran aposta de Barcelona per reafirmar-nos com a ciutat proactiva en la Mediterrània. 72


Farem servir la nostra presència i el nostre coneixement global per captar inversions extraeuropees, per dedicar-les als projectes de cooperació euromediterranis.

Promourem les activitats que suposin el major coneixement mutu dels nostres veïns més propers, els de la conca occidental de la Mediterrània, per propiciar la cooperació reforçada en aquesta àrea, en aspectes socials, culturals, econòmics i polítics.

Implementarem un conjunt d’estratègies que ens portin a desenvolupar la Capitalitat de la Mediterrània i del Sud d’Europa, com la línia d’alta velocitat, un pol logístic i de comunicacions de primera magnitud i un punt central del Corredor Mediterrani i de les connexions aeroportuàries, un teixit econòmic i productiu capdavanter i punter en innovació, creativitat i cultura.

Promourem les activitats de traducció de la producció literària i científica en llengua àrab a les llengües europees, així com la de la producció literària i científica en llengües europees a la llengua àrab.

Promourem activitats d'estudi i intercanvi d'experiències polítiques democràtiques, especialment les referents a les millors pràctiques en matèria de transició a la democràcia, per convertir-nos en un referent que faciliti el treball, les trobades i els intercanvis al conjunt d'actors democràtics de la Mediterrània.

Posarem a disposició de les entitats i organitzacions socials i polítiques democràtiques de la Mediterrània, i de les de cooperació euromediterrània, les instal·lacions de l'Hospital de Sant Pau, per crear un espai de coneixement i cooperació entre totes elles que en millori les sinergies i faci de Barcelona la referència ineludible en la Mediterrània.

Impulsarem i coordinarem projectes centrats en les empreses, les energies renovables, els afers socials i protecció civil, el transport, el medi ambient i l'aigua, la investigació, el desenvolupament i l’educació.

Barcelona, oberta al món Barcelona ha guanyat durant el darrer mandat un impuls en el seu reconeixement en el mapa internacional. L’esforç de Barcelona per mantenir-se en l'espai global ha tingut èxits indiscutibles, i ha liderat el paper de les ciutats en la construcció del benestar de la ciutadania en els organismes europeus, iberoamericans i internacionals. El lideratge de la ciutat en tots els àmbits i espais actius de defensa dels interessos municipalistes ha estat inequívoc, i ha fet sentir la seva veu com a portaveu de les ciutats en fòrums internacionals i en la mateixa Unió Europea. El municipalisme mundial ha reconegut aquest esforç i lideratge, establint a la ciutat la seu de l’Organització Mundial de Ciutats, CGLU, la qual cosa suposa una oportunitat i un repte que hem de saber aprofitar i assumir. Hem de saber aprofitar la presència a la ciutat de nova ciutadania procedent d’altres països, per obrir-nos al món, per enfortir els nostres lligams amb d’altres pobles i per generar noves relacions humanes, culturals i econòmiques en profit de tots. Barcelona és reconeguda també en la recerca de la pau i el diàleg, la solidaritat entre ciutats i pobles i la construcció d’espais de major equitat i justícia. Barcelona és solidària, i a través del programa Barcelona Solidària s'ha consolidat en el temps com una de les millors bones pràctiques en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. És en aquests moments de crisi econòmica quan hem de mantenir l’esforç i treballar amb les entitats de la ciutat amb més eficàcia i qualitat. Mesures 73


Continuarem amb la nostra actuació en matèria de cooperació internacional, treballant per l’increment dels recursos que s’hi destinen.

Executarem la part final del Pla de Cooperació 2009-2013, millorant la qualitat de la cooperació i posant les bases per al futur pla. Consolidarem el model de col·laboració entre l’administració municipal i el sector associatiu orientat a la cooperació internacional, pels drets humans i per la pau, mitjançant el Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Apostarem per una ciutat referent en polítiques per al desenvolupament, pels drets humans i per la pau (Castell de Montjuïc), per la cooperació i el paper global de les ciutats.

Potenciarem la cooperació municipalista de Barcelona, la cooperació directa de ciutat a ciutat, amb programes tant d'acolliment com sobre el terreny, amb convenis de col·laboració.

Fomentarem les propostes de comerç just i canvi d’hàbits entre la ciutadania.

Impulsarem una xarxa de ciutats del sud de la Mediterrània amb projectes concrets de cooperació municipal, suport al teixit associatiu i foment de les relacions entre entitats, tot potenciant un model de teixit solidari amb ONG i entitats de barri i de districte, per afavorir-ne la internacionalització amb programes de llarg termini.

Impulsarem noves iniciatives per fomentar la presència i el compromís de les persones joves en les entitats solidàries de la ciutat.

Impulsarem l’acord amb la Generalitat de Catalunya per tal que Barcelona formi part de la Comissió d'Ens Locals en matèria de Cooperació, per impulsar projectes més ambiciosos i juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació.

Fomentarem la presència de professionals de les agències internacionals cada cop més presents a Barcelona, gràcies a la distinció atorgada per les Nacions Unides a la tasca de govern municipal i de les entitats per eradicar la pobresa i lluitar per un món més just, i estrenyerem el lligam amb elles per impulsar nous projectes.

Reforçarem la coordinació en les causes d’emergència amb la nostra presència en el Comitè de l’Agència Espanyola de Cooperació i en el Comitè Català d'Emergències i Acció Humanitària.

Promourem la reflexió de les entitats al voltant de les transformacions i processos socials, i n’incentivarem la presència en xarxes i aforaments internacionals.

Farem de l’educació per al desenvolupament una de les línies prioritàries, seguint la tasca iniciada conjuntament amb la Confederació Catalana d’ONG.

74


GOVERNANÇA AMB RIGOR, TRANSPARÈNCIA I COMPLICITAT AMB LA CIUTADANIA El fet que els contextos socials, culturals, econòmics, territorials i tecnològics estiguin experimentant canvis profunds ens porta a constatar que la societat d’avui i de demà esdevé més diversa i complexa, i que obre l’espai a noves oportunitats i a nous reptes que afecten de ple el model de governança. L’increment del contacte amb la ciutadania, la potenciació de la proximitat, la facilitació dels canals d’informació i comunicació, la necessitat de millorar els sistemes d’informació sobre la base informàtica, el repte d’eliminar els obstacles administratius que dificulten la promoció econòmica, les exigències de major participació per part de la ciutadania en aspectes concrets del funcionament de la ciutat, i molts altres aspectes, conformen un context concret que cal afrontar amb propostes adequades i efectives. En síntesi, aquest nou entorn requereix actuacions contundents que afavoreixin el reforçament del nostre projecte de governança. En aquesta nova realitat alguns dels paràmetres tradicionals d’activitat de les institucions públiques resulten insuficients o obsolets, perquè els models de polítiques universals i unificades, amb continguts i formats idèntics, no responen a les noves necessitats i demandes. Aquest nou entorn exigeix que les actuacions comptin amb més implicació i corresponsabilitat de la ciutadania, les entitats i les empreses, i amb un posicionament innovador del sector públic basat en més transparència, més participació, millor comunicació i una escolta activa. Avui dia és fonamental liderar la gestió dels interessos públics locals amb una nova visió. Les interdependències entre l’administració, la ciutadania, els agents socials i econòmics i la resta d’administracions públiques obliguen a pensar i actuar sota nous paràmetres en la forma de governar els afers públics, reconeixent la pluralitat d’actors en la construcció del projecte de ciutat. El model de governança que avui es requereix no és aliè, tanmateix, a la tradició experimentada a la nostra ciutat des que el PSC hi governa, ja que conforma un element fonamental en l’ADN progressista de Barcelona, que s’ha materialitzat en allò que anomenem Model Barcelona. És, per tant, una de les característiques que, amb els nostres principis i valors, defineixen millor el nostre estil de lideratge democràtic, i esdevenen peces necessàries, complementàries i insubstituïbles en el bon govern de la ciutat, que es basen en la transparència, la corresponsabilització, la descentralització, la desburocratització i la professionalització. A més, la nostra opció de governança exigeix treballar per la defensa de les garanties i pel ple exercici dels drets civils, particularment dels més vulnerables, com les famílies monoparentals, les minories d’origen ètnic, els col·lectius en risc d’exclusió, etc. En aquest context continuarem treballant en la defensa de la igualtat de drets civils i socials de col·lectius específics, com ara gais i lesbianes, perquè creiem en una ciutat d’igualtat i de llibertat per a les diferents orientacions sexuals, d’identitat i de gènere de la ciutadania. Continuarem amb el suport decidit a la Sindicatura de Greuges per la defensa de la ciutadania davant de fets que puguin considerar-se lesius per als seus drets. En aquest sentit aprofundirem en les garanties per a l’exercici de drets de la ciutadania, com ara la igualtat de drets de les parelles homosexuals, la igualtat entre homes i dones, l’atenció a la dependència i contra la violència de gènere. Per últim, tornem a reivindicar el paper central de nous models de concertació amb la Generalitat de Catalunya, com representen els diversos consorcis ja existents (Educació, Habitatge, Serveis Socials i l’Agència de Salut Pública, dependent del Consorci Sanitari de Barcelona). Demanarem aprofundir en el model de cooperació i col·laboració en aquest camp, i dotar dels recursos necessaris els diversos consorcis per poder portar a terme els objectius plantejats en el moment que es van conformar, atenent les necessitats que emanen de les condicions acordades. 75


Modernitzar per millorar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat en els serveis a la ciutadania Una societat en canvi permanent reclama una administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. En aquest context, la transparència és un objectiu fonamental en la pròpia naturalesa de l’acció pública i, de fet, ha estat sempre un principi inspirador de les normes de funcionament de les administracions democràtiques. La transparència comporta millor administració i una ciutadania més informada, però alhora també suposa recursos i eines que la facin possible. La ciutadania té dret a ser informada d’allò que s’impulsa des dels diferents governs, i és una obligació dels governs donar comptes de les seves decisions i de les seves actuacions. Cal buscar maneres que propiciïn la transparència i que generin tècniques i recursos per fer-ho possible. Ara correspon aprofundir encara més en la qualitat democràtica de la nostra gestió municipal per augmentar la complicitat i cooperació de les entitats civils i la ciutadania en general, incrementant eficiència i qualitat dels serveis públics, enfortint el sentiment de pertinença i canalitzant amb fluïdesa les demandes ciutadanes. En aquest sentit, l’organització ha de desenvolupar la seva eficiència, reduint els costos interns a favor de la disponibilitat de recursos per aplicar-los en serveis al ciutadà. En paral·lel, el model de gestió organitzatiu s’ha de dotar d’uns instruments i uns nivells de capacitació professional que assegurin un desenvolupament sostenible dels serveis, i que en garanteixin l’alineament amb els objectius i un ús eficient dels recursos. És una línia de treball a mitjà termini que ens obligarà a reformular solucions, tant en l’esfera política i de relació amb la ciutadania i els agents socials, com organitzatives i metodològiques dins de la pròpia administració municipal. L’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta contundent per la construcció d’una administració sense papers, renovant sistemes, aplicacions i implantant nous sistemes de treball basats en la mobilitat. Eficiència i millora de la productivitat han permès estalviar en l’activitat interna i destinar els recursos a la millora dels serveis públics. Mesures •

Impulsarem el conjunt d’actuacions que treballin per simplificar la tramitació, tot posant la proximitat en els serveis a les persones i la reactivació econòmica com a prioritats del procés de modernització administrativa, tal com s’ha fet en els centres de serveis socials i les oficines d'atenció ciutadana on, sense alterar-ne la ubicació i els criteris de proximitat al ciutadà, s’han aplicat millores en els processos d'atenció.

Implementarem les mesures necessàries per al compliment del mandat del Síndic de Greuges, perquè el temps d’espera a les administracions públiques no superi els 10 minuts.

Millorarem la coordinació entre els diferents departaments de l’Ajuntament amb el propòsit de millorar l’eficiència en la resolució d’incidències.

Accelerarem tots els processos vinculats a la implantació de l’administració digital per convertirnos en una administració pionera en aquest camp.

Continuarem apostant per la multicanalitat (010, bcn.cat, OAC’S bcn.mobi, twitter..,), i tramitació electrònica.

Simplificarem la tramitació vinculada a la creació d’activitat econòmica dels particulars, per reduir el temps d’aquest tràmit a un màxim d’una setmana durant els primers dos anys, un cop presentada la mínima documentació necessària, i a 48 hores abans de finalitzar el mandat.

76

la


Farem realitat que la totalitat dels tràmits municipals es puguin dur a terme des de qualsevol canal d’atenció (internet, telèfon, correu i presencial), amb una cura i un esforç especial en l’atenció presencial en el conjunt de centres municipals de la ciutat.

Activarem la resolució de la totalitat de les queixes justificades sobre l’estat de l’espai públic en un termini no superior a la setmana.

Reorientarem el conjunt de serveis municipals, optimitzant i reformulant Les formes de treballar i d’atendre la ciutadania, per adaptar-nos a les noves necessitats ciutadanes i de la societat civil emprenedora i proactiva.

Adaptarem els horaris de les oficines i serveis d’atenció directa a la ciutadania, per contribuir a la conciliació de la vida familiar, ciutadana i professional dels barcelonins i barcelonines.

Crearem la web específica, oberta i interactiva (tipus 2.0), per al seguiment dia a dia, i de forma clara i comprensible, del desenvolupament del proper programa d’actuació municipal.

Posarem en marxa un mecanisme obert, participatiu, clar, adaptat i viable, d’avaluació de les polítiques públiques exercides al llarg del mandat, que contribueixi a la implementació de millores i correccions de les ja executades.

Desplegarem les cartes de serveis dels serveis municipals que ho necessitin, en les quals determinarem els nostres compromisos amb els usuaris, en termes de nivell de qualitat en la prestació, la qual cosa fonamentarà l’avaluació de la gestió municipal.

Crearem el bBanc Municipal d’Aportacions Participatives Ciutadanes, per fer més efectiva la participació.

Enfortirem el paper del tercer sector (cooperatives, entitats i empreses socials sense afany de lucre) de la ciutat en la gestió de projectes impulsats des de l’Ajuntament.

Descentralitzarem la presa de decisions en la gestió de tots els serveis municipals de proximitat per agilitzar l’atenció a la ciutadania, l’adjudicació de prestacions i serveis, i fer-la més adaptada a la realitat territorial on s’exerceixi.

Internalitzarem el coneixement i el disseny de solucions i serveis, aplicant les millors fórmules de provisió i prestació de serveis finalistes amb un control més intens sobre la qualitat prestada.

Millorarem les fórmules de contractació, certificació d’entitats col·laboradores, seguiment i assegurament de la qualitat del servei prestat. Hem de garantir que els serveis subcontractats compleixin els estàndards de qualitat requerits, tant pel que fa ala prestació dels serveis com en les condicions de treball dels treballadors i treballadores.

Disposarem d’un òrgan consultiu que assessori sobre l’alineament dels serveis, i que avaluï prèviament l’adequació de les fórmules de provisió i prestació, amb l’objectiu de garantir un contrast objectiu en un entorn global i canviant.

Incrementarem els mecanismes de control intern que assegurin la qualitat dels resultats i alertin ràpidament d’un funcionament anòmal de les tramitacions.

Incorporarem la Responsabilitat Social com a pràctica que adequa i garanteix el compromís de les administracions a nous reptes que viuen avui dia les organitzacions en relació a la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats, el respecte a tots els col·lectius socials, etc.

Potenciarem la transversalitat dels processos i de la informació que els és requerida per facilitar l’accés cada cop més ràpid i fàcil als tràmits i als serveis, tot assegurant l’acompliment de la legalitat que protegeix els interessos de la resta de ciutadans i ciutadanes.

77


Per una nova manera de governar: participació i model relacional Els Ajuntaments han vertebrat tradicionalment la seva organització al voltant del desenvolupament econòmic, l’ordenació del territori, els serveis a les persones i la sostenibilitat. Aquest tipus d’organització actua de forma especialitzada i segmentada, a partir d’una concepció de responsabilitats polítiques compartimentades, quan la demanda de la societat comporta respostes de naturalesa complexa a problemes i realitats que són força diferents a situacions passades. Volem seguir impulsant un model de governança basat en el treball en xarxa tant amb els ciutadans i empreses com entre els treballadors públics, per millorar i renovar la gestió de la ciutat i fomentar la concreció de serveis i recursos. En aquest sentit, avançar en el model de participació no sempre significa generar noves estructures, sinó incidir en la revisió de la seva operativitat. La participació és un element de democràcia deliberativa, i l’escolta activa en un temps de microconflictes és molt important. Això no obstant, és imprescindible tornar a tenir molt present la corresponsabilitat ciutadana. Per això, hem de fer pedagogia cercant la complicitat de la ciutadania organitzada i no organitzada. Un element clau en la construcció d’aquest nou paradigma d’actuació del govern municipal és l’articulació d’una manera de gestionar l’autoritat pública que sigui adequada a la nova estructura social. L’equilibri entre ciutadania i autoritat ha canviat, i per això és imprescindible buscar fórmules que permetin l’exercici de la responsabilitat pública de forma compatible amb l’increment de les demandes i la fragmentació de les preferències. En aquest context hem d’aprofundir en els mecanismes d’interacció amb la ciutadania i les entitats, on la participació i el model relacional cobren un paper fonamental. Mesures •

Promourem formes diverses i creixents de col·laboració, cooperació, coordinació i corresponsabilització entre ajuntament, societat civil, agents socials, empreses i ciutadania.

Impulsarem la participació ciutadana amb estratègies de comunicació centrades en l’aplicació de les TIC, tot potenciant, també, els sistemes participatius i de consulta ciutadana basats en la xarxa digital.

Incrementarem l’obertura de les dades dinàmiques, posant a disposició de ciutadans i empreses una gran quantitat d’informació mitjançant el portal Open Data Barcelona.

Impulsarem el Consell de Ciutat i les organitzacions de segon grau, com les federacions i confederacions, per tal d’augmentar els nivells d’interlocució en el tractament de temàtiques específiques de sectors i territoris.

Continuarem donant suport al moviment associatiu (cultural, veïnal, esportiu, educatiu...) en aspectes de formació, assessorament, suport en materials i espais, etc., per tal de millorar les condicions de prestació dels serveis que ofereixen a la comunitat.

Implicarem la ciutadania en processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques municipals, amb mecanismes existents com el Consell de Ciutat i la resta de consells municipals de participació.

Potenciarem que les entitats amb acció continuada en el territori puguin gaudir de convenis plurianuals.

Seguirem impulsant el Consell Municipal de gais, lesbianes i homes i dones transsexuals, que ha contribuït que la nostra ciutat sigui una ciutat més tolerant, integradora i cohesionada.

78


Ordenarem i millorarem els canals de participació ciutadana, normalitzant els mecanismes de democràcia directa com a mecanismes de debat públic d’idees i propostes, aprofitant la potencialitat de les noves tecnologies.

Donarem suport als processos de millora de les entitats de la nostra ciutat per tal enfortir-les i potenciar-les, perquè serveixin com a eines de vertebració de la societat civil, de transformació, d’espai de trobada i de relació de les persones. Des del PSC considerem que aquesta xarxa suposa un gran actiu de capital social que ha de ser valorat com un element fonamental en l’enfortiment del sistema democràtic.

Implicarem el tercer sector en processos de prestació de serveis com a forma d’empoderament i corresponsabilitat de la societat civil en el territori.

Màxim rigor i solvència en la gestió de les finances municipals Barcelona sempre ha mantingut una política fiscal i financera que li ha permès emprendre els projectes amb solvència econòmica i responsabilitat. En les darreres dues dècades, el govern municipal ha mantingut una política fiscal i financera rigorosa, basada en la contenció de la despesa corrent i l’exercici responsable de l’autonomia fiscal. L’important volum d’estalvi resultant d’aquesta política (entorn del 30% dels ingressos corrents) ha permès, en els anys de creixement econòmic, sostenir un esforç inversor molt elevat (el 25% de la despesa total) i, al mateix temps, reduir el volum d’endeutament fins a nivells comparativament baixos. En el context de crisi econòmica, aquesta política ens ha proporcionat marge per limitar l’impacte de la reducció d’ingressos i, alhora, ens ha conferit capacitat d’endeutament per preservar l’esforç inversor i conduir polítiques que estimulin l’ocupació i el creixement. Així, malgrat la forta caiguda dels ingressos provinents de l’Estat, hem reforçat els serveis a les persones i hem assolit una inversió de 3.200 MM durant el mandat. L’Ajuntament de Barcelona, solvent i rigorós en tots els seus aspectes, en termes financers és paradigmàtic per la salut de les seves finances i per l’eficàcia i eficiència de la seva gestió. L’Ajuntament ja s’ha compromès, en el passat Pla d’Austeritat, a mantenir les despeses socials i el ritme inversor en nivells que demostren que tot el que hem practicat com a model d’estalvi i eficiència en la gestió econòmica durant molts anys ara dóna els seus fruits. El paradigma que ens hem d’autoexigir per a aquest nou mandat és mantenir les despeses que possibilitin la reactivació econòmica i afavoreixin la cohesió i la convivència ciutadana. Per tant, és fonamental optimitzar els recursos, mantenir un nivell correcte en l’endeutament, invertir en projectes que redundin en beneficis de major abast per a la població i de màxima rendibilitat social, i optimitzar i redimensionar recursos amb criteris d’estalvi, responsabilitat i austeritat. Hem de seguir millorant el sistema de captació de recursos mitjançant una major corresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya en la garantia de la suficiència i l’autonomia financera del municipi de Barcelona, i per això promourem mesures per revisar la reglamentació dels impostos locals per dotar-los de més equitat i transparència. Mesures •

Mantindrem els nivells de despesa i estalvi per continuar prestant els serveis més necessaris i actuar amb una política inversora que ajudi a la reactivació econòmica de la ciutat.

Defensarem l’austeritat i la contenció en el plantejament de compromisos de govern des del màxim d’objectivitat i de rigor de les propostes.

79


Seguirem aplicant una política financera amb visió a llarg termini, rigorosa, estable, responsable i compromesa amb les necessitats dels barcelonins i les barcelonines.

Mantindrem la nostra política fiscal sense incrementar els tipus impositius, més enllà de l’augment de l’IPC, exigint, però, una major participació en la distribució de l’IVA i dels IIEE (Impostos Especials) de l’Estat, mitjançant la creació d’indicadors de consum per als municipis de més de 500.000 habitants.

Demanarem al Govern de la Generalitat que el municipi de Barcelona compti amb una assignació en el Fons de Cooperació Local de Catalunya que sigui coherent amb la seva condició de capitalitat.

Garantir els drets de ciutadania Les polítiques locals relacionades amb les garanties i l’exercici dels drets civils han estat bandera de la forma d’entendre l’evolució de la societat, tal com ho hem desenvolupat en els darrers mandats. També s’integren en aquest àmbit la defensa, per mitjà de la Sindicatura de Greuges, de la ciutadania davant de fets que consideren lesius dels seus drets i que han estat produïts per actes de qualsevol administració, situacions d’injustícia i arbitrarietat d’institucions o accions de l’Ajuntament que afecten els seus interessos. En un altre sentit, el foment del diàleg interreligiós i l’atenció al dret de culte també conforma un element fonamental en la defensa dels drets civils. Els canvis en el marc legislatiu espanyol i català continuen aportant garanties per a l’exercici de drets de la ciutadania, com ara la igualtat de drets de les parelles homosexuals, la igualtat entre homes i dones, l’atenció a la dependència i contra la violència de gènere. Aquests canvis legislatius donen més garanties a les actuacions de l’Ajuntament en matèria de drets civils i reforcen la tasca imprescindible que du a terme la Sindicatura de Greuges a la ciutat.

80


Segona part DISTRICTES I BARRIS, TOT PER BARCELONA

El nostre model de Barcelona és el que s’expressa millor des de la proximitat i des de la realitat dels nostres barris. Aquell que centra la seva preocupació en l’atenció a les persones, en la reactivació econòmica i en la construcció d’un espai públic segur i ordenat. El barri és l’espai de la convivència, del treball, de la formació, de les relacions amb els nostres veïns i veïnes. Els barris configuren la identitat diversa dels districtes i són, a la vegada, l’espai d’intersecció entre la ciutadania i el govern, on es produeixen i es comparteixen les decisions que donen resposta a allò que la ciutadania necessita i exigeix. La feina realitzada des del territori en aquests darrers anys és palpable. Hem millorat aspectes fonamentals per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, el seu benestar, i fer de la ciutat el millor espai integrador, amb la xarxa d’equipaments amb serveis de proximitat, el manteniment i la neteja de l’espai públic, l’atenció a la ciutadania, la mobilitat i la seguretat, l’oferta cultural i educativa, d’esport i de lleure, etc. Però el projecte de districte no s’acaba mai. Tenim encara importants reptes i desafiaments que hem d’abordar. Des dels districtes hi estem preparats, i volem contribuir a crear la ciutat metropolitana i a enfortir-ne la capitalitat. Som ambiciosos i tenim nous projectes per compartir, per crear noves centralitats, nous eixos cívics per a la ciutat, nous equipaments amb serveis de primer ordre, nous esdeveniments amb repercussió més enllà dels límits territorials dels nostres barris. Les nostres polítiques socials, mediambientals, urbanístiques, de seguretat, de capitalitat, d’igualtat i de reactivació econòmica, les presentem al voltant de les nostres principals prioritats i compromisos, clars i contundents, sense deixar de vetllar per la cohesió i la convivència, i tenint sempre presents les característiques pròpies de cada un dels territoris del districte i de la seva gent, barri a barri. Organitzem les propostes per als barris en tres perspectives: -

-

Sempre al costat de les persones. Les persones són el principal motiu de la nostra actuació, i la nostra feina avui dia és pal·liar els efectes negatius de la crisi sobre la ciutadania, perquè no podem permetre que aquells que no l’han causada siguin els que més en pateixin les conseqüències. Blindarem i accentuarem totes les polítiques d’atenció a les persones i de cohesió social que tenim al nostre abast, tant les adreçades als sectors més vulnerables com les que universalitzen serveis i equipaments per a tots els veïns i veïnes dels nostres barris. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació. Sortir de la crisi requereix impulsar projectes i actuar amb la capacitat i l’actitud necessàries per reactivar l’economia de la ciutat des del barri, i apostar per trobar espais generadors d’una ocupació de qualitat. L’ocupació de la gent jove, de les dones, i de les persones a l’atur és la nostra gran fita. El comerç, la formació per a l’ocupació, el suport a l’emprenedoria són les nostres peces clau. 81


-

Espai públic de més qualitat, més net i més segur. Cal parar atenció i posar els recursos i el consens necessari per fer de la ciutat un espai pacífic i accessible, tranquil i segur. Proposem millores en la pacificació del trànsit rodat, en la il·luminació dels carrers, en la vigilància de l’espai públic i del comerç, i en la protecció de la ciutadania. Els carrers del nostre districte i dels seus barris, amb personalitat pròpia, configuren un entramat urbà homogeni i ben connectat, accessible i amable, net i ordenat, amb una bona combinació entre el verd, l’habitatge, els equipaments i els vials, que cal estendre a tot arreu, i millorar i mantenir constantment.

Districte de Ciutat Vella El districte de Ciutat Vella és un espai de referència de la ciutat que juga un paper molt significatiu en la construcció del nostre model de ciutat. Conformat per quatre grans barris amb forta personalitat pròpia, el Raval, el Gòtic i el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, ocupa el nucli històric central, complementat amb el barri de la Barceloneta, que és el barri més jove i que presenta una idiosincràsia molt particular, lligat històricament amb els temes del mar, i que avui està en un fort procés de transformació. Des de l’any 1987 l’acció de desenvolupament urbà es va centrar en la millora i construcció de les xarxes de serveis i de les infraestructures necessàries per obtenir un augment del nivell de qualitat de vida i aconseguir així millorar la situació general del territori. Ciutat Vella és una fita prioritària dels i les socialistes de Barcelona, i per això hem tingut i tenim el repte d’innovar, dissenyar i gestionar polítiques, programes, dispositius i solucions per donar respostes a la successió continuada i vertiginosa d’esdeveniments i fenòmens de la nostra societat, que incideixen en primer lloc i amb més intensitat en aquest territori. És per això que Ciutat Vella requereix un tractament singular que aprofiti al màxim les potencialitats que li dóna la seva centralitat a la ciutat. Hem treballat per propiciar la integració, l’equilibri i la normalització del districte en relació amb la resta de la ciutat. El balanç del procés seguit per Ciutat Vella és un balanç d’èxit pel que fa al desenvolupament urbanístic i la generació d’equipaments de qualitat. Tenim millor urbanisme i millors equipaments, pensats per al benestar, i un balanç de realitzacions en l’últim mandat que, tot i la feina que queda per fer, és enorme. Les nostres actuacions tenen com a finalitat la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Ciutat Vella, per garantir-los els drets fonamentals i les necessitats, amb accions que impactin en tots els sectors de població. La gran xarxa d’equipaments i espais culturals, que no pararem de millorar, i tenir cura de la qualitat dels serveis és el nostre principal element de singularitat i dedicació. 82


La mediació, la creativitat i la corresponsabilitat han de ser el mètode per a la solució dels conflictes i els nous reptes. Farem prioritari el treball per a la millora dels serveis educatius i la distribució equitativa de l’alumnat en centres públics i concertats. L’activitat econòmica i el comerç són una peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella; per això establirem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de comerç presents als nostres barris, i afavorirem el comerç de proximitat i el comerç singular. En aquest sentit, també cal tenir en compte, per la seva importància, les 10 actuacions estratègiques que proposem: •

Crearem l’Agència de Ciutat Vella, amb més inversió i competències, amb un nou model de gestió, fruit d’un pacte institucional i ciutadà. • Millorarem el manteniment, les condicions d’habitabilitat i els usos dels habitatges. • Enfortirem el manteniment, la neteja i la gestió de l’espai públic, i la millora constant de la seguretat i convivència seran les nostres accions principals. • Treballarem per la millora dels serveis educatius i la distribució equitativa de l’alumnat en centres públics i privats, i millorarem les instal·lacions educatives. • Elaborarem nous plans urbanístics, amb un paper especial per a la regeneració de l’eix viari de la Ciutadella, Pla de Palau, passeig Colom i Paral·lel. • Potenciarem els principals eixos viaris cívics i comercials, i treballarem per equilibrar l’activitat turística i la vida ciutadana. Revitalitzarem la Rambla i la Via Laietana. Potenciarem els barris del districte com a centres comercials d’excel·lència de la ciutat. • Reactivarem la nova plaça de la Gardunya i els seus voltants, i les noves instal·lacions de l’Escola Massana. • Posarem en marxa el nou equipament cultural del Born i la nova Biblioteca Central. • Definirem els usos ciutadans de l’estació de França. • Continuarem executant els plans de barri de la Barceloneta i Raval Sud, i rehabilitarem el carrer de l’Om i els carrers Robadors i Sant Ramon. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

El barri del Raval Es troba en plena transformació i és motor de noves activitats econòmiques en els camps de la restauració, galeries d’art i espais de nous creadors. El gran repte del Raval és trencar amb l’estigma de barri marginal motivat per la presència de prostitució, delinqüència i venda de drogues, que fa de crida a la proliferació de persones d’altres indrets de la ciutat o passavolants que troben refugi i assistència en aquest espai.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Potenciarem les polítiques existents adreçades a la infància del barri, el Pla d’Entorn, amb la utilització dels espais en horari extraescolar i escoles bressol. • Construirem una nova Escola Bressol. 83


• • • • •

Millorarem les propostes d’oferta dels equipaments públics de proximitat (centres cívics). Facilitarem l’accessibilitat al Centre Cívic Drassanes. Construirem la nova Escola Massana a la banda mar de la plaça de la Gardunya. Construirem un nou equipament esportiu sota la pista del centre escolar Drassanes. Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament.

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Millorarem les intervencions en medi obert per orientar els joves a processos d’inserció ocupacional, coordinadament amb Serveis Socials. • Treballarem per dinamitzar i qualificar el comerç de la zona atenent el fort canvi que hi ha hagut en el perfil de les persones que porten els establiments. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Desenvoluparem tots els programes inclosos al Pla de Barris del Raval Sud. • Ampliarem la xarxa de recollida pneumàtica de residus. • Urbanitzarem, al Raval Nord, els carrers interiors del sector de Ponent (Tigre, Paloma, Sant Vicenç, Nou de Dulce, Sant Gil i Sant Erasme). • Arranjarem el carrer Riera Alta i els seus adjacents (Príncep de Viana, Cendra, Bisbe Laguarda i Erasme Janer), i la plaça Pedró. • Urbanitzarem els jardins Torres i Clavé, arranjarem el carrer Torres Amat, el passatge del carrer Tallers 45, i el solar del pati de la facultat de Geografia iHistòria. • Urbanitzarem la plaça de la Gardunya, carrer del Carme i carrer Hospital. • Construirem l’aparcament i serveis del mercat de la Boqueria a la plaça de la Gardunya. Impulsarem els arranjaments de la plaça Doctor Fleming i plaça Canonge Colom. • Remodelarem la plaça Folch i Torres, seguint criteris d’accessibilitat que tinguin en compte el desnivell existent respecte a la ronda Sant Pau i els nous equipaments de gent gran de l’entorn (apartaments de gent gran, casal de gent gran). • Urbanitzarem, al Raval Sud, els entorns de la Tresoreria de la Seguretat Social, i remodelarem els carrers Penedides, Est, Guàrdia, Arc del Teatre, Cervelló, Montserrat, Santa Madrona, plaça Drassanes i plaça Blanquerna, i remodelarem i pacificarem el trànsit del carrer Nou de la Rambla. • Convertirem el carrer Riereta en d’ús exclusiu dels vianants. • Remodelarem els jardins de Sant Pau del Camp. • Urbanitzarem les actuacions derivades de la remodelació del carrer de l’Om. • Construirem habitatges de protecció oficial a la plaça de la Gardunya. • Potenciarem la imatge dels establiments culturals de música i teatre per tal que participin en el canvi de fesomia del barri.

El Barri Gòtic Origen i patrimoni de la ciutat i de les nostres institucions, és el nucli més antic de la ciutat i el centre històric. Es pot dividir clarament en dues zones, que no només es diferencien per la tipologia d’activitat econòmica existent, sinó també per la concentració i densitat poblacional: la part nord (on es localitza la major oferta comercial de la ciutat), i el sud (la zona amb un teixit veïnal més dens). 84


Tot i que s’hi han millorat les condicions d’entorn i urbanístiques, tenim en agenda importants reptes: deficiències infraestructurals, les condicions dels habitatges i la seguretat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Adequarem l’equipament de Ca la Dona, i posarem en marxa un equipament municipal als baixos de Ripoll, 25. • Rehabilitarem l’edifici de titularitat municipal de la baixada de Viladecols. • Millorarem els serveis educatius amb la posada en marxa de la nova escola del carrer Rull, i demanarem l’adequació de l’escola Baixeres. • Reclamarem la rehabilitació de l’antiga llotja del carrer Avinyó i de l’edifici de l’antiga foneria de canons de la Rambla. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem mesures que fomentin un comerç de qualitat identitari amb el barri. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Continuarem promovent la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Farem un estudi de locals per tal d’elaborar-ne un cens i promoure la reobertura de locals actualment sense activitat. • Tindrem especial cura en el cor del Barri Gòtic, dinamitzant l’antic barri del Call i la Mercè. • Donarem suport a la rehabilitació de les galeries Maldà. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Millorarem l’enllumenat de carrers i places del Gòtic. • Urbanitzarem la plaça Ramon Berenguer, la placa dels Traginers i els seus entorns, i el nou espai públic del carrer Rull. • Urbanitzarem el Front de Mar. • Farem obre de millores de pavimentació en Portaferrissa. • Arranjarem el carrers Duran i Bas, Julià Portet i Joaquim Pou, i ordenarem l’accés de vehicles per a càrrega i descàrrega del sector. • Crearem una zona verda a la placeta del Pi. Els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Mentre que la Ribera és una de les zones que ha experimentat un major procés de regeneració urbanística amb un impacte positiu, amb una dinamització comercial i l’aparició de noves activitats, amb l’atracció de nova població jove i de major nivell adquisitiu, la zona dels barris de Sant Pere i Santa Caterina, amb una trama d’estructura medieval, i amb una elevada densitat demogràfica envellida, ha estat un pol d’atracció i d’arribada de població immigrant.

Mesures: Sempre al costat de les persones: 85


• Impulsarem espais de cohesió social i convivència al territori, per tal de poder treballar temes de seguretat des del vessant de la prevenció i la intervenció social. • Actuarem al carrer Mestres Casals i Martorell per a la construcció d’un nou equipament de serveis sociosanitari. • Traslladarem el Casal Municipal de Gent Gran Comerç a un nou equipament. • Farem els aïllaments acústics al claustre del Convent de Sant Agustí. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Promocionarem l’oficina CREA, de dinamització econòmica i de creació de petits negocis. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials,, amb el suport de Barcelona Activa. • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Donarem suport a la rehabilitació dels basars del port.

Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Continuarem amb les actuacions de rehabilitació de les finques d’habitatges de titularitat pública del barri de Sant Pere, per incrementar el parc d’habitatge protegit de Ciutat Vella. • Remodelarem de la Via Laietana i el carrer Jonqueres. • Urbanitzarem els carrers Sant Pere més Baix, Rec Comtal i Portal Nou. Remodelarem la plaça Sant Agustí Vell i arranjarem els carrers Basses de Sant Pere, de la Sèquia i Mestres Casals i Martorell. Millorarem l’accessibilitat del carrer Comerç al passeig Lluís Companys. • Remodelarem el carrer Comerç i les seves connexions amb el passeig Picasso a través del passeig Pujades i del carrer Princesa. • Remodelarem els carrers dels entorns del Centre Cultural del Born. • Remodelarem el Pla de Palau, el passeig d’Isabel II, l’avinguda Marquès de l’Argentera, el passeig de Circumval·lació, les places d’Antonio López i de Víctor Balaguer, i els entorns del Pas Sota Muralla. • Ampliarem la xarxa de recollida pneumàtica de residus. • Construirem nous aparcaments soterrats a l’entorn de l’estació de França.

El barri de la Barceloneta El més jove dels barris del districte manté els signes d’identitat propis per tradició, història i tarannà dels seus habitants. El barri té unes potencialitats excepcionals per dissenyar-lo de forma integral, i per abordar les diferents necessitats d’equipaments i programes, amb la participació i el consens dels actors que interactuen en el territori, cosa que ha fet possible la posada en marxa del pla de barris.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem una nova escola bressol al barri. • Reclamarem a la Generalitat una solució per al centre escolar Mediterrània. • Farem un nou equipament d’ús social al passeig Joan de Borbó, 11. 86


• Adequarem la Casa del Porró com a nou equipament cultural. • Cobrirem la pista esportiva de la Maquinista. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament.

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Desenvoluparem tots els programes inclosos al Pla de Barris de la Barceloneta. • Elaborarem un estudi de mobilitat per millorar la connectivitat del barri amb la resta de la ciutat i regular-ne millor el trànsit intern. • Construirem habitatges de protecció oficial al sector de Renfe Rodalies. • Construirem noves places d’aparcament al barri de la Barceloneta. • Instal·larem un punt verd de barri. • Projectarem la connexió entre la Barceloneta i el parc de la Ciutadella. • Remodelarem per a vianants els carrers de Sant Miquel, Escuder i Andrea Dòria. • Remodelarem els carrers Maquinista, Sant Carles, Almirall Cervera, Almirall Aixada, Mestrança i Pontevedra. • Arranjarem les places Hilari Salvador, Brugada i els seus entorns, i el passatge Josep Ricard i Giralt.

87


Districte de l'Eixample És el territori central, i amb una trama urbana que vertebra Barcelona en ciutat. L’Eixample afronta el repte important de compaginar la centralitat amb la proximitat que demanen els veïns i veïnes de cadascun dels seus barris. Sent plenament fidel a la filosofia que va impulsar Cerdà, l’Eixample segueix reinventant-se, guanyant nous espais als interiors d’Illa, pacificant molts dels carrers principals, tot oferint nous espais més amables, més segurs i més cívics. Des del districte contribuïm a crear la ciutat metropolitana i capital que és. Tenim nous projectes per crear noves centralitats, nous eixos cívics per a la ciutat, nous equipaments amb serveis de primer ordre, nous esdeveniments amb repercussió més enllà dels límits territorials dels nostres barris. Però més enllà dels seus carrers i barris, l’Eixample és el que és per la seva gent i les seves entitats veïnals i socials. L’Eixample és un districte dens, amb més d’ 1/4 de milió d’habitants que necessiten i demanen serveis de qualitat, equipaments, atenció social, etc. L’augment de la qualitat de vida de totes aquestes persones és el que orienta les nostres polítiques i prioritats per als propers anys a l’Eixample. Volem abordar el futur de l’Eixample des d’un doble vessant: com a tramat urbà de la Barcelona real, i com a tramat viu i comunitari de la proximitat dels veïns i veïnes, i de les entitats. I en aquest context, tenim per endavant importants reptes que dotaran l’Eixample de nous elements que han de marcar gran part del nostre futur immediat, i que com a territori, expressem en els projectes emblemàtics següents:

• • • • • • • • • • •

Enfortiment de la convivència i la seguretat als carrers i barris. Aposta per l’accessibilitat universal als serveis bàsics de proximitat. Nous equipaments previstos a La Model un cop es traslladi. Desenvolupament dels acords a l’entorn de la plaça de les Glòries. Reforma del passeig de Sant Joan des de l’arc de triomf fins a Verdaguer. Transformació del Paral·lel, un nou eix cívic i cultural. Disseny a l’avinguda Roma d’una rambla en el tram final. Augmentar el nombre de jardins d’interiors d’illa. Reforma de la plaça Urquinaona, pensant en el vianant. Reobrir els mercats dels Encants, de Sant Antoni i del Ninot. Ampliar la policia de proximitat a partir de l’increment previst d’agents de guàrdia urbana en el conjunt de la ciutat. • Impulsar programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestar especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, de serveis socials i en projectes d’integració. • Augmentar el verd a tot el districte per anivellar-lo amb la mitjana d’espai verd de la ciutat. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

88


El barri de la Sagrada Família És una de les zones més densament poblades de Barcelona, cèntrica, amb una forta atracció turística, activa econòmicament, i, des de fa anys, de les que té més presència de persones nouvingudes, amb un model de convivència amb èxit.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Ampliarem el Centre Cívic de la Sagrada Família. • Reformarem l’Espai de Gent Gran de la Sagrada Família. • Obrirem el nou CSS de Provença–Nàpols. • Exigirem la Residència de Gent Gran a Rosselló–Roger de Flor. • Exigirem la construcció del centre escolar Encants. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Farem que el turisme esdevingui una oportunitat ocupacional per al veïnat. • Potenciarem el comerç de proximitat com a eina de cohesió per al barri. • Treballarem el pol ocupacional lligat a l'activitat sanitària del barri. • Posarem en marxa la nova Fira Bellcaire. • Transformarem els nous Encants, per projectar-los endavant. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Projectarem l’Hospital Sant Pau com a seu de la Unió Mediterrània, dibuixant l’avinguda Gaudí com un eix d’enormes potencialitats culturals, veïnals i artístiques. • Pacificarem l’entorn del Temple. • Pacificarem el carrer Provença (noves àrees 30 i més carrils bici). • Completarem la xarxa de jardins d’interior d’illa: illa Clip i casa Macaya. • Farem un nou aparcament soterrat a plaça Hispanitat. • Reformarem el carrer Enamorats. • Desenvoluparem el Pla Comunitari del Barri. • Enfortirem l’activitat de la policia de proximitat. El barri de Fort Pienc Ha esdevingut una zona amb molta potencialitat social, i ara viu un procés de transformació al voltant de la plaça de les Glòries, que generarà una nova centralitat de la ciutat, un espai ciutadà i de serveis amb un nou entorn urbà verd. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Desenvoluparem el compromís per a les Glòries: Centre de Cultura, Escola Bressol, CAP, habitatge protegit. • Exigirem la construcció de l’IES Angeleta Ferrer. • Posarem en marxa un nou equipament juvenil a Transformadors. 89


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Consolidarem un nou eix comercial a la zona. • Farem projectes de microurbanisme per generar un nou dinamisme comercial. • Enfortirem el pols cultural a Glòries com a motor de nova centralitat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Finalitzarem el planejament de la plaça de les Glòries, que trencarà la barrera entre Sant Martí i l’Eixample. • Disminuirem l’impacte del transport privat en benefici d’altres mitjans de transport. • Treballarem per regular i ordenar l’activitat social dels espais públics amb usos més intensius (Estació del Nord, plaça Fort Pienc). • Crearem a les noves Glòries nous espais de convivència i de trobada per al veïnat. El barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample Pel que fa al desenvolupament futur d’aquesta zona, té el potencial en dues línies: la proximitat i la centralitat. Un potencial per al comerç i els serveis al barri per a la gent de barri, i la centralitat en temes com l’universitari, l’hospitalari i de recerca, i el cultural.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Projectarem i consolidarem el funcionament dels equipaments culturals i cívics del carrer Urgell, 145 (illa E. Carcassona). • Construirem l’Escola Bressol a l’illa Joan Brossa. • Desenvoluparem el Projecte Temps de Barri. • Projectarem i construirem la nova Caserna de Bombers. • Col·laborarem en l’ampliació de l’Hospital Clínic. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Finalitzarem i potenciarem el Mercat del Ninot, centre comercial i d’activitat. • Establirem estratègies conjuntes de promoció comercial de proximitat i de centralitat, amb programes específics de col·laboració publico privat i projectes d’ocupació, també afavorint la col·laboració entre associacions de concessionaris dels Mercats Municipals i entitats de comerç de la zona d'influència. • Potenciarem el turisme amb un pla específic al territori. • Impulsarem el suport als eixos comercials del territori. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • •

Continuarem amb el pla de passatges. Obrirem l'interior d'illa París/Còrsega/Villarroel/Casanova. Remodelarem l'últim tram de l'avinguda Josep Tarradellas fins a la plaça Francesc Macià. Cercarem nous usos de l’espai públic. Facilitarem l’ús dels equipaments escolars amb l’obertura de patis escolars. Farem que la policia de proximitat, a través del projecte específic per a interiors d’illa A cel obert, treballi de forma 90


coordinada amb altres agents que actuen al territori per promoure un ús compartit de l’espai públic. • Treballarem per un ús de la bicicleta segur i cívic. El barri de la Nova Esquerra de l’Eixample Està dibuixant un fort pol d’activitat social, i també econòmica, a l’entorn de la frontera de l’Eixample amb Sants. Hi conviuen nuclis d’un veïnat amb molta història al barri amb nou veïnat fruit d’un Eixample acollidor i divers. Torna a ser la prioritat en l’acció pública amb més equipaments i espais públics per completar la seva força cívica i de nova economia (Arenes, Model).

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Definirem els equipaments de la Model. • Executarem el projecte de Germanetes. • Impulsarem la construcció de l’ IES Viladomat. • Impulsarem la construcció de la residència de gent gran del carrer Viladomat (interior d’illa Paula Montal). Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Farem del projecte de la Model (projecció, definició i evolució) un gran motor social, econòmic i cultural d’aquest barri i de la ciutat. • Crearem un projecte en col·laboració entre Arenes i la futura Model. • Potenciarem la consolidació dels eixos comercials de l’entorn com a garants del comerç de proximitat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Farem de l’avinguda de Roma un eix cívic del centre de la ciutat, a la porta que significa l’estació de Sants. • Impulsarem la pacificació del carrer Borrell. • Continuarem el projecte del Camí Amic. • Farem que la GU treballi de forma coordinada amb altres agents que actuen en el territori per promoure un ús compartit de l’espai públic. • Treballarem per un ús de la bicicleta segur i cívic. El barri de la Dreta de l’Eixample És el barri central del districte que alhora és central a la ciutat. Els carrers s'identifiquen i són viscuts més com la ciutat que com un barri, i això explica que sovint les seves planificacions i actuacions hagin sorgit des d'iniciatives de ciutat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: 91


• Cercarem un espai per a la creació d’un nou casal de gent gran. • Construirem una nova escola bressol. • Aprofundirem en la rehabilitació d’habitatges i la instal·lació d’ascensors. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem el Pla Director del Passeig de Gràcia, per projectar endavant aquesta via, la Rambla de Catalunya i tots els carrers travessers, des de la plaça Catalunya fins a Diagonal. • Cercarem i impulsarem els canvis de regulació necessaris per trobar nous usos a les plantes baixes de l’Eixample: negoci-habitatge, lofts, serveis professionals, activitats de la indústria del coneixement, etc. • Impulsarem mesures que deriven del Pla Estratègic del Turisme per millorar la interacció d’aquest territori amb la política turística general de la ciutat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Reformarem la plaça Urquinaona, pensant en el vianant. • Enllestirem l’ampliació de voreres de Balmes fins al carrer Pelai. • Completarem la transformació del passeig de Sant Joan fins a la Diagonal, perquè esdevingui un eix cívic on el verd sigui protagonista. • Reordenarem el passeig de Gràcia com a motor comercial de Barcelona. • Dotarem el barri d’un punt verd. • Treballarem per minimitzar i reduir els conflictes convivencials. • Reforçarem el servei d’inspecció per fer complir l’ordenança de convivència, dels usos de l’espai públic i de locals de pública concurrència. El barri de Sant Antoni En destaca per dos trets molt característics: el teixit comercial vertebrat al voltant dels tres mercats existents: el mercat del Fresc, els Encants i el mercat del Llibre Vell, i la cultura de barri, que fa que disposi d’un teixit associatiu potent, i d’una festa major que atrau veïns i veïnes de tota la ciutat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Engegarem el projecte de transformació del Paral·lel, un nou eix cívic i cultural, per atraure empreses de la indústria cultural i de l’espectacle. • Construirem una nova escola bressol. • Obrirem un nou equipament cultural pensat per a la promoció de la cultura popular i tradicional. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Acabarem la reforma del mercat. • Crearem sinergies positives amb les Arenes. • Potenciarem el comerç de la zona aprofitant la gran potencialitat de connectivitat entre el Paral·lel i el barri, per convertir-lo en una zona de gran centralitat comercial.

92


Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Pacificarem la ronda Sant Antoni, amb una nova estructura urbana que s’orienti al vianant, al comerç i al transport públic. • Convertirem en zona 30 el carrer Borrell. • Vetllarem pel treball dels educadors de carrer, per la inserció de les persones amb risc d’exclusió i per la dimensió educativa de la convivència i la seguretat.

93


Districte Sants-Montjuïc És el districte més extens de Barcelona, i amb una heterogeneïtat territorial que es tradueix en una gran diversitat social i humana. La seva xarxa associativa i la xarxa d’equipaments amb serveis públics de proximitat són el viu reflex d’aquest potencial cívic i ciutadà. El seu mapa territorial se singularitza per la proximitat al Pprc de Montjuïc, per compartir territori i projecte comú amb l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat de la Justícia, i per tenir la possibilitat de fer més gran la ciutat de Barcelona amb la construcció del nou barri de la Marina de Prat Vermell. La seva potencialitat econòmica i de comunicació està fora de cap dubte, i representa un valor inqüestionable en la Barcelona que treballa per sortir de la crisi, en un procés de transformació innovador i creador d’ocupació. En aquest context, els nostres barris s’han caracteritzat sempre per la forta personalitat de cada territori, per un teixit associatiu molt ric, fort i de llarga tradició i per les diverses activitats socials que s’hi organitzen. L’actiu més poderós de Sants-Montjuïc és la seva gent, els seus veïns i veïnes. Per altra banda, la transformació urbana que representen la Marina, Can Batlló, l’operació d’urbanització del conjunt d’actuacions lligades amb l’Estació de Sants, o la pròpia reorganització física dels accessos a la Zona Franca són elements que canvien la fesomia del nostre territori i hi aporten un singular valor afegit. En una mateixa direcció, el paper que tindrà el nostre territori en la futura intervenció en la Zona Franca també aportarà, a mitjà termini, un nou rol per al districte, per la seva potencialitat de comunicació i vertebració del territori. Però tenim altres reptes i projectes importants per treballar. Tot seguit, us presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim al davant. Són les nostres propostes, els nostres compromisos, que volem discutir i enriquir amb la ciutadania del districte, dels barris i dels carrers de Sants-Montjuïc:

• • • • • • • • • •

Impulsarem el Pla d’Usos de la Muntanya de Montjuïc. Promourem Pla del Futur Paral·lel, com a eix cívic i cultural. Realitzarem Projecte BCN Zona Innovació a la Zona Franca. Desenvoluparem ment de Can Batlló. Treballarem perquè s’avanci en la remodelació de l’estació d’autobusos i entorns de l’Estació de Sants. Treballarem perquè l’arribada de l’L9 i l’L2 de metro als barris de La Marina es faci realitat. Urbanitzarem la cobertura de les vies a Sants i l’entorn (Nova Rambla Verda amb la cobertura de les vies). Augmentarem la de dotació de policia de proximitat a partir de l’ampliació de la Guàrdia Urbana per al proper mandat. Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració.

Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

94


El barri del Poble Sec Amb un 29,4% de població nascuda a l’estranger, principalment al Pakistan i al Marroc, és un barri que es caracteritza pel seu dinamisme associatiu i la potència comercial de proximitat. La finalització dels projectes de la Llei de barris, i la millora de diversos equipaments del barri i la construcció de nous espais, han ajudat a fomentar un entorn d’integració i cohesió social, perquè han fet més agradable el pas als veïns i veïnes en les seves activitats diàries, gràcies també a la reducció de places d’aparcament per tal de disposar i gaudir de voreres més àmplies que faciliten la mobilitat. Tot i la feina feta, és ben cert que cal impulsar un nou desenvolupament de les zones més allunyades del centre del barri, i vetllar per la qualitat dels equipaments i prestacions que els veïns i veïnes necessiten. Perquè hem fet molt, però encara ens queda molt per fer, tot seguit exposem el nostre compromís amb els veïns i veïnes del PobleSec.

Mesures:

Sempre al costat de les persones: • Ampliarem la biblioteca Francesc Boix. • Adequarem el futur equipament per al Centre de Serveis Socials al c/ Roser, 15. • Desenvoluparem l’equipament del C/Albareda, que constarà de diversos espais. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Reclamarem un nou CAP a la zona de la França Xica, amb la possibilitat de ser compartit pels veïns i veïnes de Font de la Guatlla al Consorci Sanitari. • Ampliarem el CC El Sortidor. • Buscarem l’espai per fer noves escoles bressol, per tal de facilitar la integració de la dona en el mercat laboral. • Ampliarem el menjador del centre escolar Jacint Verdaguer. • Buscarem l’espai i construirem el poliesportiu cobert al barri. • Crearem circuits lúdics per a la gent gran del barri, per tal d’aprofitar el gran nombre d’espais verds de què disposem. • Estudiarem recuperar els antics camins que portaven a la muntanya de Montjuïc. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem i desenvoluparem l’Eix Paral·lel • Mantindrem el Programa Treball als Barris ja iniciat, per impulsar la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.). • Potenciarem la formació professional adequada al gran nombre de tallers i espais de creació recentment arribats al barri. • Desenvoluparem el Pla d’Usos de la Muntanya de Montjuïc. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri, perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). 95


• • • • • • • •

Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, especials, amb el suport de Barcelona Activa. Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració.

Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Remodelarem el parc de les Tres Xemeneies. • Arranjarem els carrers de la França Xica. • Arranjarem els carrers que no van ser inclosos en la Llei de barris, els carrers de la zona de les Hortes de Sant Bertran. • Senyalitzarem els diversos punts d’interès del barri a través de rutes culturals. • Finalitzarem les obres de millora del c/ Vilà-Vilà. • Urbanitzarem la plaça Navas. • Millorarem diverses places del barri, com els jardins de Walter Benjamin, l’Ovidi Montllor i la Pere Franquesa. • Impulsarem la creació de més aparcament per a bicis prop dels equipaments municipals, sempre que el terreny ho permeti. • Continuarem amb el treball iniciat a la Taula de Convivència. • Millorarem les zones 30 amb elevacions als passos de vianants. • Reconduirem la pràctica de jugar a pilota a les places cap als patis oberts de les escoles. • Vetllarem pel correcte funcionament de les pilones del c/Blai. • Continuarem treballant i enfortint a la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. • Estudiarem recuperar els antics camins que portaven a la muntanya de Montjuïc.

El barri de la Marina de Port Organitzat entorn de l'actual passeig de la Zona Franca, el barri és un mosaic de barriades, la majoria molt petites, nascudes en diferents èpoques i circumstàncies (Port, Can Clos, Polvorí, Ferrocarrils Catalans, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, la Vinya, Plus Ultra...). Hem fet millores importants en gairebé tots els centres educatius del barri, hem instal·lat escales mecàniques, hem posat gespa artificial, hem obert nous casals per a gent gran, i hem fet millores als equipaments municipals. També hem fet una clara aposta per l’habitatge protegit i per a joves. El projecte d'intervenció de l'àrea urbana de la Vinya, Can Clos i Plus Ultra està plantejat com un impuls a la millora integral pel que fa a la qualitat dels espais urbans, equipaments i serveis que hi ha per als veïns i veïnes dels barris, buscant sempre la cohesió social i la qualitat mediambiental.

Mesures: Sempre al costat de les persones: 96


• Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Construirem l’equipament del c/ Energia, format per un poliesportiu, una residència per a gent gran, un centre de dia, un aparcament soterrat, la urbanització de l’espai públic de l’entorn i l’obertura del c/ Bronze. • Construirem equipaments per a infants i joves del barri, com la ludoteca i el casal de joves, i adequarem espais urbans adients a les seves necessitats. • Reformarem el Centre Cívic de la Cadena. • Instal·larem un ascensor al barri del Polvorí. • Impulsarem un pla integral de desenvolupament social per a infants i famílies. • Buscarem la solució definitiva als patis d’Estrellas Altas. • Construirem l’escola de música per a infants i joves. • Farem del Graner el nou Centre de Producció Cultural. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la formació professional per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.), per cobrir la demanda de formació especialitzada de BCN Zona Innovació. • Instarem el Govern de la Generalitat a la creació d’una Oficina de Treball. • Senyalitzarem les zones comercials del barri. • Potenciarem l’espai comercial de la Porta Firal. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Instal·larem un ascensors al barri del Polvorí. • Aproximarem els punts verds als veïns i veïnes. • Implantarem l’àrea verda per facilitar l’aparcament als veïns i veïnes dels barris. • Impulsarem la remodelació urbanística del barri de Sant Cristòfol, la plaça Sánchez Ríos i els seus entorns. • Remodelarem els jardins de la Mediterrània. • Impulsarem la creació de més aparcament per a bicicletes en els equipaments municipals. • Remodelarem el barri de Plus Ultra, amb l’aplicació del PERI aprovat. 97


• • • •

Implantarem la zona 30. Crearem de la Taula de Convivència de la Marina del Port. Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. Garantirem l’arribada de l’L2 i l’L9 de metro.

El barri de la Marina de Prat Vermell La Marina de Prat Vermell és un barri en gestació, en el qual s’ha fet ja el planejament d’alguns sectors, però que encara no ha vist a la llum. Serà, en la seva major part, de nova planta, i es desenvoluparà en l'espai intermedi entre el veí barri de la Marina de Port, que es configura entorn de la part alta del passeig de la Zona Franca, i el polígon industrial del mateix nom. La relació amb la Marina de Port s'establirà principalment pel passeig de la Zona Franca, que serà reurbanitzat per potenciar-ne el caràcter de via cívica.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem un pla integral de desenvolupament social per a infants i famílies. • Elaborarem un Pla Comunitari. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la formació professional per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.), per cobrir la demanda de BCN Zona Innovació. • Instarem el govern de la Generalitat a la creació d’una oficina de treball. • Impulsarem els diversos sectors que conformaran el nou barri, tant públics com privats. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participin en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos comercials. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsar programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestar especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Aproximarem els punts verds als veïns i veïnes. 98


• • • • • •

Implantarem l’àrea verda. Arranjarem la plaça Falset. Crearem la Taula de Convivència del Prat Vermell. Instaurarem la zona 30 als carrers del barri. Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. Garantirem l’arribada de l’L2 i l’L9 de metro.

El barri de la Font de la Guatlla En aquest mandat destaquem la urbanització feta, amb intervencions en clavegueram, als carrers de Santa Dorotea, Sant Germà, Sant Ferriol i Mèxic, així com les intervencions i millores fetes a les voreres de Gran Via, i la pacificació del trànsit i l’espai públic amb la implementació de les Zones 30, l’àrea verda o la creació de zona per a vianants al carrer Chopin. Així, i tot, evidentment, el barri necessita encara millores i serveis, i és per això que tot seguit exposem el nostre compromís amb els veïns i veïnes de Font de la Guatlla:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem una ludoteca. • Construirem habitatge protegit. • Millorarem els accessos a les escoles i crearem un camí escolar. • Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.), necessària en el desenvolupament del nou Eix Paral·lel i a la Zona Franca. • Reactivarem la fira. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestar especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 99


• Posarem en marxa el bus de barri, perquè acosti els veïns i veïnes als serveis que el barri no té, com ara el mercat. • Redefinirem els usos del parc de Montjuïc. • Realitzarem l’última fase del PERI de Font de la Guatlla. • Recuperarem la Font de la Guatlla. • Crearem la Taula de Convivència. • Millorarem les zones 30, amb elevacions en els passos de vianants, per tal d’aprofundir en la millora del trànsit a la zona. • Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. • Millorarem els accessos a les escoles i crearem un camí escolar.

El barri de Sants Amb el nucli de població més important, i el barri més extens i més antic del districte, Sants conserva bona part de les seves característiques de nucli obrer. L'activitat comercial de la carretera s’ha fet cada vegada més central, i més viva que mai. Les grans reformes urbanes al barri i zones veïnes (estació central Barcelona-Sants) han propiciat la revitalització econòmica basada en un progressiu canvi d'ús cap el sector terciari. En aquest mandat destaquem la creació de nous equipaments, com a projecte emblemàtic que representa la millora que ens havíem proposat, i que donen pas amb més coherència i possibilitat a les noves propostes i projectes que conformen el nostre compromís amb el veïnat:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Rehabilitarem la Lleialtat Santsenca. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Buscarem l’espai per fer noves escoles bressol, per tal de facilitar la integració de la dona en el mercat laboral. • Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Revitalitzarem i dinamitzarem l’eix comercial. • Finalitzarem les reformes del Mercat de Sants. • Impulsarem la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.) que necessita l’Eix Comercial de Sants. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos . • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. 100


• • • • •

Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Construirem l’aparcament de Can Mantega. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Urbanitzarem la plaça Can Mantega. • Farem la nova urbanització de l’avinguda de Madrid i la plaça del Centre. • Urbanitzarem els voltants del mercat de Sants. • Urbanitzarem els carrers inclosos en l’àmbit de Joan Güell, Av. Madrid, Vallespir i passeig de Sant Antoni. • Urbanitzarem els carrers Fernández Duró i Mont-Ros. • Remodelarem els jardins de Màlaga. • Vetllarem per la instal·lació d’un ascensor a la plaça de Sants, per facilitar l’accés a l’intercanviador del metro entre l’L1 i l’L5. • Potenciarem la Taula Intercultural. • Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. • Vetllarem pel treball coordinat amb el Cos de Mossos d’Esquadra, posant especial atenció als entorns de l’estació de Sants. • Remodelació dels entorns de l’estació de Sants. • Remodelació de l’estació d’autobusos. • Construcció d’una rambla verda que cobrirà les vies. El barri de Sants-Badal La cobertura de la Ronda del Mig va permetre guanyar un gran espai longitudinal per al lleure dels ciutadans, i ha representat una important millora de la qualitat de vida urbana per als veïns immediats i també per a tots els residents. La localització de diversos equipaments en aquest entorn el configura ja avui com a pol aglutinador de la vida del barri, amb bones potencialitats d'incrementar aquestes funcions. En aquest mandat destaquem la creació de nous equipaments, com a projecte emblemàtic que representa la millora que ens havíem proposat, i que donen pas amb més coherència i possibilitat a les noves propostes i projectes que conformen el nostre compromís amb el veïnat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem la nova illa d’equipaments de Joan de Sada, amb una escola bressol, un CAP i un centre de barri. • Construirem un nou casal per a gent gran. 101


• Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • L’impuls de la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.) per cobrir les demandes de l’Eix Comercial de Sants. • Revitalitzarem i dinamitzarem l’eix comercial. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Elaborarem un pla de mobilitat als voltants dels centres educatius. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Urbanitzarem els entorns del c/Roger i Joan de Sada. • Remodelarem el carreró de les Ànimes. • Impulsarem la creació d’una Taula de Convivència. • Treballarem coordinadament amb l’Hospitalet de Llobregat per tal de trobar solucions a problemes derivats del fet de compartir espais. • Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. El barri d’Hostafrancs Entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper de la plaça d'Espanya, es concentren importants serveis comercials. La recent remodelació del carrer Vilardell, amb la construcció d'un aparcament subterrani, i l'ordenació de l'aparcament en superfície i dels elements urbans, han consolidat la zona més antiga del barri d'Hostafrancs com a centre comercial, i hi han facilitat l'emplaçament d'empreses de serveis, que han contribuit a l'important desenvolupament comercial del carrer de la Creu Coberta. En aquest mandat destaquem la reurbanització de diversos carrers del barri i la implantació de la zona 30 per tal de pacificar el trànsit. Ara, el nostre compromís amb el veïnat es concreta en: 102


Mesures: Sempre al costat de les persones: • Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. • Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. • Buscarem l’espai per fer noves escoles bressol, per tal de facilitar la integració de la dona en el mercat laboral. • Reduirem de les llistes d’espera del centre de serveis socials. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.) d’acord a les necessitats de l’eix comercial de Creu Coberta. • Dinamitzarem l’ eix comercial. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • •

Obrirem el c/Diputació. Implantarem camins escolars per millorar la mobilitat i la pacificació del trànsit al voltant dels centres educatius. Finalitzarem la remodelació dels carrers de la zona nord del barri. Urbanitzarem la part baixa del c/ Moianès. Continuarem amb el treball iniciat a la Taula de Convivència. Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat. Vetllarem pel treball coordinat amb el Cos de Mossos d’Esquadra, posant especial atenció en els entorns de l’estació de Sants.

El barri de la Bordeta Amb el conjunt industrial de Can Batlló, el barri ha experimentat els últims anys una millora quant a l'ordenació d'aquest node ciutadà, així com pel que fa a la permeabilitat i integració en l'entorn urbà. 103


En aquest mandat destaquem el trasllat i l’ampliació de l’escola bressol Guimbó i la rehabilitació de la ludoteca. Destaquem també la Llei de barris. Hem urbanitzat diversos carrers del barri i hem millorat la plaça de la Farga. També hem implantat la zona 30 per pacificar el trànsit, i hem construït un nou equipament a la plaça de Cal Muns, per a l’atenció a persones amb grans discapacitats físiques. Però encara tenim importants reptes per davant:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Exigirem el CAP Magòria. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament. • Desenvoluparem Can Batlló, amb habitatges, equipaments i urbanització de la zona verda. • Ampliarem el pati del centre escolar Cavall Bernat. • Farem un nou equipament per al barri a l’edifici de l’antiga Lleialtat Santsenca. • Museu de l’urbanisme a Can Batlló. • Reduirem les llistes d’espera del centre de serveis socials. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la formació per als diversos col·lectius (immigració, joves, etc.), necessaris dins del desenvolupament del nou Can Batlló. • Implementarem mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participi en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Implementarem noves accions en el Pla de Promoció i Suport al Comerç de Proximitat. • Seguirem impulsant les zones comercials existents. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). • Afavorirem el treball conjunt de les diferents associacions i eixos. • Potenciarem la distribució de les compres a domicili per a gent gran amb risc d’aïllament • Promourem la campanya de reconeixement dels comerços de més 50, 75 i 100 anys. • Impulsarem accions i serveis de promoció ocupacional municipal en el districte. • Potenciarem els plans ocupacionals per donar serveis a la comunitat. • Desenvoluparem una aula cíber per facilitar l’accés a la xarxa. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida per a col·lectius amb dificultats especials, amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Implantarem el camí escolar. Desenvoluparem i finalitzarem els projectes de la Llei de barris. Impulsarem la creació de la Taula de Convivència. Millorarem les zones 30 amb elevacions als passos de vianants, per tal d’aprofundir en la millora del trànsit a la zona. • Continuarem treballant i enfortint la Guàrdia Urbana com a policia de proximitat.

104


El districte de les Corts És un territori cohesionat, de qualitat i amable, compromès amb la sostenibilitat, que ofereix a la ciutadania una excel·lent oferta escolar de tots els nivells i tipologies, moltes zones verdes, un teixit comercial consolidat i uns magnífics equipaments socials i culturals a l’abast dels veïns i les veïnes. És un territori amb una trama urbana residencial i densa, que esdevé un pol en coneixement (dues universitats públiques i dues de privades, amb els respectius campus), i que s’ha integrat a la trama urbana i a la vida veïnal en una convivència plenament enriquidora. Les Corts ha sabut compaginar tradició amb innovació en totes les facetes de l’organització comunitària i urbana. Al costat de nuclis històrics de població conviuen espais i equipaments d’última generació que configuren un territori atractiu per a la ciutat i el conjunt de l’àrea metropolitana. Un territori que sap combinar amb encert la vida comunitària tranquil·la i creativa amb usos molt intensius vinculats al món de l’esport i el coneixement. Aquests últims quatre anys han significat un pas important en termes d’urbanització, de recuperació de patrimoni, de posada en marxa d’equipaments amb serveis per a les persones, de pacificació del trànsit i reducció de l’accidentalitat, etc. Però el projecte del districte no s’acaba mai. Les Corts afronta el nou cicle polític amb importants reptes i oportunitats, com la reforma integral que substituirà les cases unifamiliars originals de l’antiga colònia industrial obrera i portarà nous veïns a la barriada, o els canvis urbanístics per sota de la Diagonal, els terrenys de la zona universitària, les instal·lacions del FC Barcelona i el cementiri. Recordem ara les actuacions prioritàries i d’ampli impacte al conjunt del territori que conformen el nucli central del nostre programa:

• Desenvoluparem els Plans de Futur de cada barri. • Desenvoluparem la 2a fase de Colònia Castells. • Farem nous aparcaments (jardins Bacardí; Marquès Mulhacén; zona verda Colònia Castells; etc.). • Urbanitzarem amb qualitat l’espai públic (travessera de les Corts; 2a Fase Europa-Anglesola; avinguda de Madrid; 2n tram Jordi Girona; Pisuerga, Manuel Ballbé; etc.). • Potenciarem la coordinació policial entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. • Farem nous equipaments de proximitat amb serveis a les persones. • Millorarem i ampliarem el transport públic. • Incrementarem i millorarem les zones verdes del districte (ampliació dels jardins Bacardí, nova zona verda a Torre Melina, nous jardins Cristalleries Planell). • Desenvoluparem el Campus Universitari-Portal del Coneixement, com a Campus d’Excel·lència Internacional reconegut, incorporant altres centres. • Desenvoluparem el Pla de Turisme del Districte. • Impulsarem una OTG al districte. • Potenciarem els mecanismes de coordinació amb el comerç de barri perquè participin en les accions urbanístiques en espais públics que els afectin. • Suprimirem barreres a la comunicació: instal·lació d’anells magnètics als principals equipaments públics del districte. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

El barri de les Corts 105


És la zona més central i antiga del districte, amb un paisatge urbà força heterogeni, amb combinació d'edificacions vuitcentistes i noucentistes juntament amb d'altres de nova construcció. Treballat des del seu Consell de Barri, i explicitat al Pla de Futur de les Corts, disposem d’un conjunt de propostes d’actuació i d’un itinerari a seguir, que és voluntat que es concreti en accions per al proper Pla d’Actuació de Districte, i que tot just us presentem.

Mesures: Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem i dinamitzarem l'associacionisme comercial del casc antic. • Potenciarem i dinamitzarem l'eix comercial Sants-Les Corts. • Donarem suport a l'eix comercial Diagonal: de l'illa al Corte Inglés passant per Pedralbes Centre. Sempre al costat de les persones: • Farem l’Espai Jove a Can Rosés. • Farem el entre de serveis socials d’Anglesola. • Reformarem i ampliarem el Poliesportiu Pavelló de l’Illa. • Exigirem l’IES d’Anglesola. • Farem l’escola bressol de Colònia Castells. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • •

Remodelarem els jardins Clara Campoamor. Remodelarem el c/ Breda i altres carrers del barri. Remodelarem el c/ Deu i Mata–Cinc Torres. Urbanitzarem la segona fase de l’àmbit Europa-Anglesola, nous jardins Cristalleries Planell. Remodelarem els carrers al voltant de l’àmbit del c/ Loreto–Bordeus. Urbanitzarem el sector Marquès de Sentmenat–Nicaragua. Projectarem la construcció d'aparcament soterrat a Colònia Castells.

El barri de la Maternitat i Sant Ramon Representa el sector central, que acull tres grans equipaments: les instal·lacions del FC Barcelona, el cementiri històric de Les Corts i el complex de la Maternitat. Els jardins de Bacardí són el fidel testimoni de la seva evolució, en transformar-se en un espai verd d'ús públic. Hem dut a terme el procediment plantejat per disposar del Pla de Futur del Barri de la Maternitat i Sant Ramon 20102020.

Mesures: Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Consolidarem l'Associació de Comerciants de Sant Ramon. Sempre al costat de les persones: • Ampliarem el casal de gent gran Pere Quart. • Reclamarem la residència i el centre de dia per a la gent gran al C/ Benavent. 106


• Farem una nova escola bressol (pendent desenvolupament àmbit Barça). • Farem un equipament cultural, per infants i per a les entitats (pendent desenvolupament àmbit Barça). • Farem un nou equipament esportiu amb una piscina coberta i un nou pavelló (pendent desenvolupament àmbit Barça). • Exigirem un nou centre educatiu (pendent desenvolupament àmbit Barça). Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • • •

Ampliarem dels jardins Bacardí. Urbanitzarem el c/ Pisuerga, per finalitzar les actuacions de millora de la zona. Farem una zona verda a Torre Melina. Finalitzarem les obres i posarem en funcionament de l’L9. Posarem en funcionament la nova estació de metro de l’L5 Ernest Lluch. Farem un aparcament soterrat al c/ Benavent. Millorarem la mobilitat a l’entorn del FC Barcelona, sobretot els dies de partit. Construirem un skate parc. Desenvoluparem el Campus Diagonal Sud-Portal del Coneixement. Finalització de les urbanitzacions pendents del Campus Sud: Pau Gargallo, Menéndez y Pelayo i Llorens Artigas. • Desenvolupament del planejament previst a la Bederrida. • Reordenació de la mobilitat i l’ús de l’espai públic. • Desenvoluparem el Campus Universitari-Portal del Coneixement, com a Campus d’Excel·lència Internacional reconegut, incorporant-hi altres centres generadors de coneixement de l’entorn (DEXEUS, AGBAR, RACC...). El barri de Pedralbes Avui és la zona residencial de més poder adquisitiu de Barcelona, que inclou el conjunt o petit barri de la Mercè. El fet que no hi hagi comerç a peu de carrer en gran part del barri, juntament amb els vials amplis que connecten vies d’entrada i sortida de la ciutat, configura un barri singular, en què les relacions veïnals i la presència d’associacions és quantitativament menys significativa que en els altres barris del districte. En clau de futur, les expectatives veïnals envers l’administració municipal passen per conservar i mantenir el barri sense necessitat de grans canvis, tot posant l’accent en millores en temes de mobilitat, tant de vehicles com de ciutadans, a causa de la forta presència de població universitària i escoles d’àmbit de ciutat, que genera molt moviment de gent entre setmana i en horari diürn.

Mesures: Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem i dinamitzarem l'associacionisme comercial del Mirall de Pedralbes. Sempre al costat de les persones: • Farem un centre cívic o un casal de barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 107


• • • • • • • •

Urbanitzarem el segon tram del c/ Jordi Girona. Urbanitzarem els carrers Manuel Ballbé, Joan Obiols i Trias i Giró. Urbanitzarem els carrers Marquès de Mulhacén i Bosch i Gimpera. Finalitzarem les obres i posarem en funcionament l’L9. Ampliarem l’àrea verda per a residents. Construirem els aparcaments per a veïns i de rotació. Reforçarem el transport públic escolar de les escoles del barri. Donarem suport a la Unió per la Mediterrània amb la urbanització del carrer Pere Duran i Farell i George R. Collins. • Desenvoluparem el Campus Diagonal Nord-Portal del Coneixement: • Conveni amb les universitats (UB i UPC) i altres institucions (CID/CSIC) per a les cessions de l’espai públic al Campus Nord. • Reordenació dels carrers i urbanitzacions pendents: Teniente Coronel Valenzuela, avinguda de l’Exèrcit (Ignasi de Solà-Morales), Jordi Girona... • Desenvoluparem el Campus Universitari-Portal del Coneixement, com a Campus d’Excel·lència Internacional reconegut, incorporant-hi altres centres generadors de coneixement de l’entorn (IESE, ESADE, CID/CSIC...).

108


El districte de Sarrià-Sant Gervasi És un extens districte de Barcelona, amb una diferent i variada configuració geogràfica, poblacional i social, que obliga a desenvolupar diferents inversions de treball en el mateix territori, la qual cosa fa difícil unificar elements clau d’identificació. Un districte verd, un districte escolar, un districte vertebrat per mitjà de nuclis històrics, un districte cultural, i un districte emprenedor, de negocis i de formació, i un districte obert a la zona verda amb més potencialitat de la ciutat: Collserola. Té una estructura urbana als nuclis antics molt densa, especialment pel que fa a l’entramat amb carrers i voreres força estretes, amb una potent xarxa d’equipaments ja consolidada i alguns de propera obertura (com la biblioteca de districte Joan Maragall, l’escola bressol Can Caralleu i el casal de barri de Can Rectoret). Tenim al davant importants reptes i oportunitats a desenvolupar, consolidant els eixos cívics, de relació, convivència i civisme, tot aprofitant la xarxa d’equipaments existents. També, però, ens cal retenir i potenciar el talent del jovent estudiant o que ha finalitzat els estudis, per incentivar l’ocupació, cercant el treball en xarxa, i la corresponsabilitat entre el sector privat i públic, amb el comerç, les empreses i els centres de negocis implantats al territori. Al voltant d’aquestes línies, i centrant-nos en les prioritats polítiques definides pels barris de tota la ciutat, us presentem els nostres compromisos, que volem compartir i consensuar amb el veïnat dels nostres barris.

• Consolidarem els eixos cívics com a eixos de relació, convivència i civisme. • Ampliarem els plans ocupacionals a qualsevol àrea del territori. • Crearem un centre de foment del talent, per tal de retenir els joves estudiants en la nostra ciutat amb ocupacions relacionades amb els seus estudis. • Impulsarem un eix vertebrador reurbanitzant el carrer Major de Sarrià en el tram de sobre del passeig Reina Elisenda de Montcada. • Aprovarem la protecció del nucli històric del Putxet i Farró. • Posarem en marxa el conjunt d’equipaments al carrer Saragossa al Farró. • Reurbanitzarem el carrer Balmes ampliant-ne les voreres. • Recuperarem els jardins de Can Ferrer al carrer Alfons XII. • Posarem en funcionament la biblioteca de districte Joan Maragall, als jardins de Vil·la Florida. • Finalitzarem la reurbanització de la Ronda General Mitre (entre Mandri i Balmes). • Impulsarem la creació d’un aparcament i urbanitzarem el jardí de Roig i Raventós. • Crearem un centre cultural a l’antic mercat de Vallvidrera. • Posarem al dia i gestionarem el Pla Parcial de Les Planes, per guanyar espais d’equipaments i millorar els accessos al barri. • Desenvoluparem la urbanització de la zona del turó de Vallvidrera. • Proposarem noves actuacions per a Collserola, que consolidin la serralada com el parc central del territori i dins l’àmbit metropolità, fent-lo compatible amb els nuclis urbans i la convivència amb els veïns i veïnes de la zona. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

109


El barri de Sarrià Les intervencions urbanístiques en aquest barri seran les que estiguin a prop del nucli històric, per continuar assolint un entorn de qualitat, on donarem major importància als i les vianants al llarg de tot el carrer Major de Sarrià, i per tant fent que el tram superior també actuï com a eix vertebrador. Associada a aquesta intervenció promocionarem el comerç de proximitat en aquesta zona. També farem una intervenció en profunditat a la plaça Artós, porta d’entrada al barri. Un cop obert l’aparcament soterrat de Cardenal Sentmenat, a la zona baixa de Sarrià, ens plategem obrir un nou aparcament soterrat a la zona alta de Sarrià, que donaria servei als veïns i veïnes de la zona, i als i les clients dels comerços de l’eix comercial de la zona nord del barri.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Farem realitat el projecte integral Sarrià Cultural: impuls dels espais culturals i treball en xarxa del conjunt d’equipaments, entitats culturals i artistes, amb la unificació dels productes de difusió. • Impulsarem un Espai Jove a Sarrià amb més oferta i serveis destinat a aquesta franja d’edat. • Posarem en funcionament el centre de serveis socials de Sarrià. • Donarem suport a la restauració del Teatre de Sarrià. • Ampliarem l’escola municipal de música de Can Ponsic. • Millorarem les instal·lacions de Can Caralleu. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem el comerç de proximitat, especialment a l’entorn de l’eix comercial de Major de Sarrià. • Continuarem amb la protecció del nucli històric com una eina de revitalització dels carrers. Una de les actuacions més importants serà fer prioritari l’ús de l’espai públic per part del vianant. • Donarem suport a les iniciatives que representin un major coneixement del teixit comercial del barri: mostres, reconeixement dels comerços històrics, guies de comerç, i campanyes de promoció i d’oferta conjunta de serveis, visualitzant el comerç del barri en l’oferta de ciutat. • Ampliarem els plans ocupacionals com a eina d’inserció laboral i potenciació del barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Reurbanitzarem el c/ Major de Sarrià com a plataforma única entre Reina Elisenda i la Ronda de Dalt, per tal d’impulsar un eix vertebrador a la part de dalt de Sarrià. • Continuarem estenent l’accessibilitat dels carrers del nucli històric amb reformes. • Crearem un nou jardí sobre l’aparcament de la Via Augusta (Oriol Martorell). El barri de Sant Gervasi-la Bonanova L’obertura de l’equipament estrella del mandat serà la biblioteca de districte Joan Maragall, i d’altres augmentaran la xarxa d’equipaments en aquest barri. Pel que fa a intervenció en l’espai públic, l’actuació, a part de finalitzar la reurbanització integral de General Mitre aportarà el creixement del verd en el barri, tant en extensió com en la cura dels espais ja existents. 110


A més, avançarem, donada l’altra concentració de centres educatius en aquesta part de la ciutat, en el creixement de zones de trànsit segures per als i les estudiants, i promocionarem els eixos comercials del barri.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • • • •

Posarem en funcionament la biblioteca de districte Joan Maragall. Estendrem els camins escolars a aquest barri amb una alta concentració de centres. Dotarem Sant Gervasi d’un nou centre de serveis socials. Buscarem l’espai perquè la Generalitat construeixi a Sant Gervasi una nova escola pública.

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem el comerç de proximitat, especialment a l’entorn del mercat i dels carrers comercials. • Donarem suport a les iniciatives que representin un major coneixement del teixit comercial del barri: mostres, reconeixement dels comerços històrics, guies de comerç, i campanyes de promoció i d’oferta conjunta de serveis. • Ampliarem els plans ocupacionals com a eina d’inserció laboral i potenciació del barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Reurbanitzarem la Ronda General Mitre (Mandri/Balmes). Crearem un nou parc al Torrent del Maduixer. Conservarem i mantindrem amb cura els espais verds. Obrirem un nou centre de neteja energèticament eficient per a tot el districte.

El barri de Sant Gervasi-Galvany Amb la densitat més alta del districte, aquest barri compta amb un teixit associatiu molt important, amb entitats repartides pels diversos nuclis de població (Monterols, Turó Parc i Galvany/Laforja). Existeix una important xarxa d’equipaments municipals, especialment equipaments culturals i poblacionals, amb certes mancances pel que fa a equipaments residencials i centres de dia per a la gent gran. En aquest sentit, obrirem un important espai cultural a la finca Muñoz Ramonet, quan es dicti una sentència ferma a favor de l’Ajuntament, i ampliarem amb altres projectes l’espai verd i de serveis del barri. La intervenció més remarcable en temes d’espai públic serà la reurbanització integral del carrer Balmes entre l’avinguda Diagonal i la Ronda General Mitre, passant per l’ampliació de les voreres.

Mesures: 111


Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Dotarem d’equipaments socioculturals el barri. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació. • Elaborarem el projecte de reforma del mercat de Galvany. • Millorarem l’accés del mercat a partir de les remodelacions dels entorns del mercat de Galvany. • Ampliarem els plans ocupacionals com a eina d’inserció laboral i potenciació del barri. Aposta per un espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Reurbanitzarem el c/ Balmes entre l’avinguda Diagonal i la Ronda General Mitre. • Obrirem la finca de Can Ferrer, al tocar de plaça Molina, com jardí públic. El barri de les Tres Torres Les prioritats de futur d’aquest territori són aprofitar al màxim els equipaments del barri per fer-hi activitats socioculturals, i rehabilitar integrament els jardins Dr. Roig i Raventós, dotant-los de més serveis.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Obrirem el pati de la biblioteca Clarà al conjunt del barri. • Crearem nous camins escolars per garantir la seguretat als entorns escolars. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Ampliarem els plans ocupacionals com a eina d’inserció laboral i potenciació del barri. • Potenciarem el comerç de proximitat, sobretot a l’entorn del mercat. • Treballarem en xarxa amb els col·legis professionals situats al barri per oferir serveis d’interès per a la ciutadania, i en concret als veïns i veïnes del barri. Aposta per un espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Reurbanitzarem el c/ Maria Auxiliadora per fer-lo accessible. • Urbanitzarem el jardí Dr. Roig Raventós i hi impulsarem la construcció d’un aparcament soterrat.

El barri d’el Putxet i Farró Entre les actuacions de futur, en aquest barri destaca, al nucli del Farró, la construcció d’un complex d’equipaments al c/ Saragossa, amb diversos serveis, i un nou equipament sociocultural al Putxet.

112


Pel que fa a l’urbanisme ens plantegem la protecció dels nuclis històrics del barri per tal de conservar-ne el patrimoni. Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Construirem el conjunt d’equipaments al carrer Saragossa (centre cívic, escola bressol i casal de gent gran), al Farró. • Desenvoluparem l’equipament de barri al Putxet (c /Manacor). • Obrirem noves escoles bressol. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Crearem un centre de retenció del talent per promoure la incorporació laboral dels graus i postgraus en els seus àmbits d’estudi. • Ampliarem els plans ocupacionals com a eina d’inserció laboral i potenciació del barri. • Potenciarem el comerç de proximitat. • Donarem suport a les iniciatives que representin un major coneixement del teixit comercial del barri: mostres, reconeixement dels comerços històrics, guies de comerç, i campanyes de promoció i d’oferta conjunta de serveis. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Protecció del nucli antic. Aprovarem la Protecció del Nucli Històric com a eina de preservació del patrimoni del barri. El barri de Vallvidrera-Tibidabo i les Planes Vallvidrera-Tibidabo i les Planes és el territori més gran del districte, tot i que la gran majoria és zona forestal. L’aprovació de la revisió del Pla Parcial de les Planes portarà la gestió d’aquest Pla, amb intervencions aen l’¡ambit de l’espai públic, que ens permetrà guanyar en espais per a equipaments i millorar els accessos al barri. A Vallvidrera finalitzarem la urbanització de la zona de la Budellera, implementarem el desenvolupament urbanístic de la zona del turó de Vallvidrera i avançarem en la reurbanització dels carrers del barri. Pel que fa a equipaments, completarem la xarxa de barri, amb els nous espais de barri i la creació d’un equipament cultural al nucli de Vallvidrera. L’especificitat de les intervencions a portar a terme en el barri de Vallvidrera-Tibidabo i les Planes, i el gran nombre d’operadors municipals que hi intervenen, fa que calgui un reforç de l’organització municipal i participativa en aquest barri (oficina de Collserola).

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Creació d’un centre cultural a l’antic mercat de Vallvidrera. 113


• Ampliarem els serveis del centre cívic de l’Elèctric per a la gent gran. • Ampliarem els serveis del centre cívic de Vallvidrera per a la gent gran. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Ampliarem els plans ocupacionals. • Potenciarem el comerç de proximitat treballant en xarxa amb el teixit associatiu comercial i veïnal i implementarem un nou espai comercial a la Pedrera. • Donarem suport a les iniciatives per donar a conèixer el teixit comercial del barri i afavorir-ne l’ús veïnal. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Posarem al dia i gestionarem el Pla Parcial de les Planes, guanyant espais per a equipaments i millorant els accessos al barri. • Desenvolupament urbanístic de la zona del turó de Vallvidrera.

114


El districte de Gràcia Un dels territoris més densos de la ciutat, i situat a la centralitat social i geogràfica de Barcelona, és un referent per entitats, empreses, associacions i veïns i veïnes de la ciutat, i compta amb una identitat pròpia que esdevé referent pel que fa a cultura popular i també en la més avantguardista. En ell s’hi troben la modernitat amb la tradició, la innovació amb les bones pràctiques, l’avantguardisme amb el classicisme. Aquesta realitat diversa i heterogènia dibuixa un escenari idoni per combinar aspectes que poden aportar elements de dinamització cara a la crisi actual com de treball per l’atenció a les persones i apostar per la convivència. Entre els valors més destacats que tenim al territori trobem la potencialitat per fer de la cultura un motor de promoció econòmica i generació d’ocupació. L’ambició continuada dels graciencs i gracienques, permet plantejar un horitzó de futur en el que el districte de Gràcia ha de tenir un paper rellevant pel que fa a la gestió i promoció cultural a la ciutat. Això ho volem fer tot aprofitant l’empenta de la capitalitat de la mediterrània, les infraestructures existents tant públiques com privades així com la capacitat d’innovació i promoció del teixit associatiu gracienc. Els carrers del districte i dels barris, en aquests últims anys, s’han transformat amb personalitat pròpia creant un tramat urbà homogeni i ben connectat, accessible i amable, net i ordenat. Una bona combinació entre el verd, l’habitatge, els equipaments i els carrers, que cal estendre a tot arreu, i millorar i mantenir constantment. Però el projecte de Districte no s’acaba mai. Tenim encara importants reptes i desafiaments que hem d’abordar. Volem seguir treballant en la transformació a plataforma única de molts carrers tot establint criteris de prioritat invertida en el conjunt de territori, provant de millorar la convivència d’usos entre el gran parc de motocicletes existents, el paper cada cop més important de la bicicleta en els trajectes dins la ciutat i la resta d’actors que empren l’espai públic. Des del districte volem contribuir a crear la ciutat metropolitana i capital que és. Som ambiciosos i tenim nous projectes per crear noves centralitats, nous eixos cívics per a la ciutat, nous equipaments amb serveis de primer ordre, o endegar esdeveniments amb repercussió més enllà dels límits territorials dels nostres barris. Volem donar un nou impuls en totes aquelles polítiques destinades a la millora de serveis per a la gent gran. Volem mantenir un equilibri raonable entre tots els usos a l’espai públic, per tal de garantir una bona convivència. Volem abordar l’aparcament a la zona de muntanya, avui deficitari, que trenca l’equilibri entre la necessitat de millora dels seus carrers i els seus entorns amb l’accessibilitat. Volem la promoció integral dels barris del Nord com la oportunitat, arran de les obres de transformació de l’Avinguda Vallcarca, per obrir la ciutat a Collserola. El districte de Gràcia és un districte eminentment cultural, i això s’ha de traduir en un paper rellevant pel que fa a la gestió i promoció cultural a la ciutat. Això ho volem fer tot aprofitant l’empenta de la capitalitat de la mediterrània, les infraestructures existents tant públiques com privades així com la capacitat d’innovació i promoció del teixit associatiu gracienc. Les actuacions d’ampli impacte al conjunt del territori que conformen el nucli central del nostre programa es tradueixen en les següents prioritats: 115


• Impulsarem la remodelació del Mercat de l’Abeceria. • Farem de la cultura un eix de promoció econòmica. • Impulsarem una nova escola de música de Districte. • Recercarem sòl per la construcció d’aparcaments. • Desdoblarem el CAP de Sant Antoni Maria Claret • Farem realitat la nova plaça de la Sedeta. • Impulsarem el desenvolupament del planejament de Tres Turons. • Ampliarem la xarxa d’escoles bressol • Desenvoluparem el Pla de Turisme Local. • Ampliarem la policia de proximitat a partir de l’increment previst dels guàrdies urbans. • Impulsarem programes d’inserció professional a mida de col·lectius amb especials dificultats (persones aturades de llarga durada, persones sense prestació, joves amb risc de fracàs escolar, persones amb risc d’exclusió social,...) amb el suport de Barcelona Activa. • Prestarem especial suport a les entitats del tercer sector que treballen en projectes d’inserció professional, serveis socials i projectes d’integració. • Aplicarem el pla estratègic per l’ús de la moto. Tot seguit, us presentem les nostres propostes i projectes, barri a barri, per aquesta nova etapa que tenim per davant. Són les nostres propostes, els nostres compromisos, que volem discutir i enriquir amb la ciutadania del districte, dels barris, dels carrers de Gràcia.

El barri de la Vila de Gràcia És el barri més densament poblat del districte, i que manté un cert esperit de vila amb una nivell de cohesió social que el fa possible, sobre tot, pel pes i acció del seu moviment associatiu. El comerç de proximitat és l’activitat econòmica més rellevant del barri. Amb una trama urbana irregular, tot i que ben connectat amb la resta de la ciutat pel transport públic, te una important escassetat de sòl per a noves construccions, el que dificulta l’actualització de determinats Encara així podem asseverar que el barri està ben dotat d’equipaments i de serveis, sobre tot culturals. La Festa Major del barri és de fet una festa de tota la ciutat, i té la condició de festa d’interès nacional. El que més agrada als veïns i veïnes d’aquest barri, és que sembla un poble amb una forta cohesió, i cal afrontar alguns problemes de convivència generats fonamentalment per les activitats d’oci nocturn i pel mal ús de l’espai públic. Posarem especial èmfasi en la millora de la xarxa de serveis de proximitat per tal d’aconseguir una millor cohesió social i ajudar a fomentar la interrelació i convivència entre entitats, associacions i agents socials. Inclourem l’ús i potenciació de les TIC, el món creatiu i cultural per a transformar i innovar en aquests dos móns i dotar-lo de valor afegit per a la promoció econòmica. Continuarem desenvolupant el pla de reforma integral per a la pacificació del trànsit i la millora de la qualitat de l’espai públic, tot posant l’accent en donar resposta a les necessitats d’aparcament i la seguretat viària, avançant per fer del barri un espai tranquil i agradable pels veïns i veïnes. 116


Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Finalitzarem i posarem en marxa les obre iniciades: espai cultural Albert Musons, espai cultural de La Violeta. • Finalitzarem les escoles Bressol de Neptú (EBM Caspolino) i del carrer Jaen i de l’escola del carrer Balien. • Fomentarem la utilització de les TIC pel foment de la xarxa interassociativa. • Desdoblarem el CAP de Pare Claret. • Desdoblarem el CSS del de Vila i Camp d’en Grassot GraciaNova. • Posarem en funcionament la Violeta i l’espai Albert Musons. • Fomentarem projectes en l’àmbit de la creació cultural interassociativa. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la remodelació del Mercat de l’Abeceria. • Estudiarem nous mecanismes per tal de millorar infraestructures d’entitats patrimonials. Crearem fòrums de debat i trobada entre empreses, comerços i associacions per tal d’apostar per noves iniciatives emprenedoresamb el suport de Barcelona Activa • Donarem suport als vivers d’empreses. • Impulsarem la xarxa interassociativa i empresarial per poder fer de la cultura un eix de promoció econòmica. • Estudiarem la possibilitat d’impulsar una xarxa gratuïta de wifi ciutadana al barri. Aposta per la convivència i l’espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Continuarem el Pla de Mobilitat del barri per millorar la seguretat dels vianants i el trànsit al territori • Impulsarem un pacte per la convivència. • Continuarem desenvolupant campanyes de sensibilització per corresponsabilitzar la ciutadania del manteniment de l’espai públic. • Estudiarem l’estat de les places per definir les actuacions necessàries i possibles. • Estudiarem les actuacions en les illes de mobilitat pendents. • Impulsarem la creació d’un protocol per l’ús de l’espai públic amb el treball conjunt de tots els agents implicats. • Remodelarem la plaça del Poble Romaní. • Continuarem amb l’impuls de resolució del PEMPRI. • Recercarem sòl per la construcció d’aparcaments. • Finalitzarem l’aparcament soterrat de Neptú i Cibeles 117


• Construcció de l’Escola, Escola Bressol i aparcament al carrer Bailén. • Avaluarem l’ús i recorregut del bus de barri. • Finalitzarem els camins escolars de la Vila. • Pal·liarem els efectes del soroll en l’espai públic. • Impulsarem les línies de RETBUS que afecten de manera propera al barri El barri de Vallcarca i els Penitents Barri que reuneix trets urbanístics diferenciats, marcats tant per les barreres vials i orogràfiques com pels diferents moments d’urbanització i models de construcció. Un barri on s’hi concentren molts equipaments sanitaris. A la part alta de la Ronda fins al límit del parc de Collserola trobem la zona de Penitents. Per sota de la Ronda de Dalt, el barri de Mas Falcó i la zona d’equipaments. La zona del viaducte de Vallcarca està marcada per la reforma urbanística que significarà una renovació integral del barri. El barri és una realitat social força diferenciada de la resta del districte, on hi ha força equipaments sanitaris, que cerquen integrar-se a la vida associativa veïnal, i això genera una oportunitat per a les indústries i comerços que poden cobrir necessitats sorgides del flux de persones.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Crearem les condicions necessàries per fomentar sinergies entre les diferents associacions de veïns i veïnes. • Inici dels estudis urbanístics per concretar els usos de l’àmbit delimitat per Apel•les Mestre, Josep Maria Sert i Ticià.Cercarem espai per a la construcció d'un equipament esportiu i d’un equipament cívic. • Posarem en marxa de la nova Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix. • Impulsarem una nova escola de música de Districte. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Elaborarem un projecte per a impulsar una línia de treball amb els equipaments mèdics que optimitzi les potencialitats de la zona en termes de promoció econòmica. • Seguirem impulsant el comerç de proximitat. Aposta per la convivència i l’espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Continuarem amb el planejament de Vallcarca • Impulsarem el desenvolupament del planejament de Tres Turons. • Impulsarem el desenvolupament del planejament del 14A.. • Urbanitzarem el carrer Cesare de Cantú, i remodelarem d’altres carrers. 118


• Pla de millora de la zona de Mas Falcó • Iniciarem els treballs necessaris per tal de dibuixar els camins escolars pertinents. • Crearem un camí amable d’accés a la muntanya de Collserola, des de Lesseps passant per l'Avinguda Vallcarca i els Jardins d’Esteve Terrades. El barri del Coll Situat entre els turons del Carmel i el Coll, es tracta d’un àmbit situat a la part alta de la ciutat, bastant aïllat. És en gran mesura fruit de la construcció desordenada dels anys seixanta, el que dificulta encara més la seva transformació i normalització. El barri està lligat a la memòria de l’editorial Bruguera, que durant molts anys dinamitzava la vida de l’entorn i molts veïns i veïnes hi treballaven. Cal, però continuar treballant per tal de millorar la xarxa d'equipaments i serveis, i impulsar un nou concepte de barri, el “barri tranquil” (concepte anglès slow city). Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes: • Donarem suport a la continuïtat de la tasca desenvolupada pel centre cívic. • Estudiarem un nou equipament a la zona • Finalitzarem els programes socials de la llei de barris. • Continuarem amb el projecte de memòria històrica de la Bruguera. • Començarem els treballs per tal d'impulsar un barri “slow” a Barcelona que esdevingui referent. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Mantindrem la web de comerços i d’espais comercials a la zona. • Fomentarem el comerç de proximitat. • Continuarem amb el projecte de Barcelona Activa al barri amb els tallers ocupacionals. • Potenciarem els projectes mediambientals. Aposta per la convivència i l’espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Finalitzarem el tram del carrer de Coll del Portell i Camí de Can Mora i remodelarem d’altres carrers. • Cercarem sòl per a ubicar-hi nous aparcaments. • Impulsarem el desenvolupament del planejament de Tres Turons. • Impulsarem el desenvolupament del planejament del 14A. • Urbanitzarem la Font Rubio al carrer Tirso. • Realitzarem el projecte per tal de crear unes noves escales mecàniques al carrer Balears. • Impulsarem nous camins escolars. 119


• Elaborarem un projecte de convivència, amb entitats i centre cívic, tenint especial cura en els nous espais públics creats. El Barri de la Salut A l’entorn del Parc Güell hi trobem un barri de muntanya amb una orografia complexa i de difícil intervenció des del punt de vista urbanístic. Detecta una manca de comerç de proximitat a la part Nord del barri, així com una manca de locals comercials i la majoria del comerç està enfocat al turisme que visita el Parc Güell. Compta amb pocs equipaments de barri que seran prioritat d’actuació en aquest territori, i treballarem per fomentar l’associacionisme i enfortir així, la vida participativa del barri. Sens dubte el Parc Güell atrau un flux important de visitants i existeixen nombrosos comerços de records (souvenirs), cal racionalitzar la ubicació d’aquest tipus de comerç, volem promocionar un comerç de proximitat a través de mesures que estiguin dins la competència d’un districte. Buscarem solucions a les mancances d’aparcament, d’accessibilitat i aprofitarem les noves oportunitats que ens sorgeixen.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes : • Finalitzarem l’edifici d’habitatge dotacional al carrer Escorial • Farem una nova escola Bressol al carrer Escorial. • Reprendrem el Pla Integral del Park Güell, per tal de trobar solucions al problema de massificació. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Mantindrem la web de comerços i d’espais comercials a la zona. • Fomentarem el comerç de proximitat. • Desenvoluparem el Pla de Turisme Local. Aposta per la convivència i l’espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Remodelarem la Travessera de Dalt i d’altres carrers. • Construirem l’aparcament de Menéndez Pelayo. • Impulsarem la construcció de l’estació de metro de Muntanya. • Avaluarem l’ús i el recorregut del bus de barri. Recerca d’un nou espai per un equipament cívic al barri de la Salut

El barri del Camp d’en Grassot Gracia Nova 120


Quan la trama Eixample s’ajunta amb la trama de l’antiga Vila neix un barri amb un sentiment de barri i relació entre les seves tres parts diferent a la resta del districte, però amb una destacable vida associativa i força comerç de proximitat, però dispers en tot el territori. L’impuls del projecte de transformació de la plaça de la Sedeta així com la renovació del paviment del passeig de Sant Joan i la creació de dos eixos per a vianants als carrers Camp d’en Grassot i Passatge Alió, són mostres significatives de la nostra actuació en aquest mandat. Crearem nous espais de centralitat i de trobada tenint en comptes la pròpia trama urbana. Posarem l’èmfasi en fomentar els moviment associatiu, creant nous espais de trobada i millorant la xarxa de serveis de proximitat per tal d’aconseguir una millor cohesió social. Potenciarem i protegirem les petites, mitjanes i grans empreses del barri, així com el comerç de proximitat, que segueix mantenint-se, tot preocupant-nos per donar resposta a la manca de relleu generacional, i incentivant a la continuïtat dels comerços, molts d’ells emblemàtics.

Mesures: Sempre al costat dels veïns i les veïnes • Impulsarem el projecte de memòria històrica lligada a la Sedeta • Continuarem amb el projecte Radars al barri, per tal de fer-lo referent a nivell de ciutat. • Desdoblarem el CSS del de Vila i Camp d’en Grassot Gràcia Nova • Farem un nou equipament juvenil i associatiu a la Sedeta. • Impulsarem l’Escola Bressol de Bailen. • Continuarem la nostra línea de cooperació amb l’esport base. • Desdoblarem el CAP de Pare Claret. • Cercarem espai per a la posada en marxar d’un CSS. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Estendrem els programes de Barcelona Activa als barris. • Dinamitzarem les associacions de comerciants. Aposta per la convivència i l’espai públic de qualitat, ordenat, net i segur: • Farem realitat la nova plaça de la Sedeta. • Remodelarem carrers • Estudiarem la mobilitat illa E6 • Impulsarem les actuacions pertinents per tal d’eliminar línies telefòniques aèries al barri. • Cercarem sòl per la construcció d’aparcaments. • Avaluarem l’ús i recorregut del bus de barri. • Impulsarem nous camins escolars. 121


122


Districte d’Horta-Guinardó Està format per un conjunt heterogeni d'àrees urbanes que s'adiuen, a gran trets, amb les unitats físiques. La diversitat del medi físic configura un relleu accidentat, on l'element més característic és el pendent, que comporta una vialitat i unes condicions d'edificació difícils. Actualment el transport públic ofereix un servei adequat en la major part del districte, ja que hi donen servei les línies de metro III, IV i V, i les línies d'autobús arriben a tots els barris. L'única àrea gran que en pateix un cert dèficit és el Carmel, barri que encara no està connectat amb la xarxa de metro. Al llarg d’aquest mandat 2007-2011 la inversió municipal en el districte d’Horta-Guinardó ha superat els 250 milions d’euros, un 60% més que en el mandat anterior. La part més important d’aquest esforç inversor s’ha destinat a l’espai públic, per tal de millorar la qualitat de vida de l’entorn urbà i de seguir construint la ciutat des dels barris. Però Horta-Guinardó és un districte en contínua evolució i creixement. Després de 30 anys de transformació urbanística, estem en disposició d’assumir el repte de generar noves àrees de centralitat en els barris. Els i les socialistes d’Horta-Guinardó volem renovar una vegada més el compromís que durant trenta anys hem mantingut amb la ciutadania del nostre territori a favor del progrés individual i col·lectiu, a partir de la defensa i pràctica de la justícia social, valor irrenunciable del nostre ideari i programa. Les nostres 10 propostes prioritàries per millorar la qualitat de vida de tots i cadascun dels nostres veïns i veïnes d’Horta-Guinardó són les següents:

• Avançarem en l’execució del Pla d’Equipaments del Districte 2006-2020, donant prioritat als adreçats a les persones grans, als infants i als joves, com l’ampliació de la xarxa d’escoles bressol. • Continuarem incrementant les beques menjador, els ajuts destinats a activitats extraescolars i casals d’estiu, i a la promoció esportiva infantil i juvenil. • Apostem també per estendre l’atenció domiciliària, la teleassistència i tots els dispositius i serveis adreçats a fomentar l’autonomia personal de les persones grans i dependents. • Fomentarem les iniciatives d’autoocupació i donarem suport a l’emprenedoria de petita empresa i al cooperativisme, a partir del treball conjunt amb Barcelona Activa. • Desenvoluparem el Pla Estratègic de Turisme d’Horta-Guinardó. Hem de ser capaços d’habilitar ajuts i suport per a la dinamització del petit comerç de proximitat. • Exigirem a la Generalitat el compliment dels seus compromisos a l’hora de desenvolupar la Llei de barris a Sant Genís i la Teixonera. • Continuarem amb les línies d’ajuts econòmics per a la rehabilitació d’habitatges i el Pla d’ascensors, a través de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns. • Continuarem intervenint per eliminar barreres arquitectòniques i orogràfiques i garantir l’accessibilitat a l’espai públic i als diferents equipaments. Millorarem el transport públic potenciant la xarxa de bus de barri i no renunciarem que la Generalitat faci les estacions de metro de l’L9 al Guinardó i Can Baró. • Impulsarem un projecte de cobertura de la Ronda de Dalt allà on sigui possible a l’alçada dels barris de Sant Genís, la Teixonera, Montbau i Vall d’Hebron. • Estendrem la policia de proximitat, amb més dotacions per a l’acció preventiva i la persecució del delicte i les infraccions.

123


La situació socioeconòmica actual demana una aposta política ferma per la gent treballadora. Els i les socialistes d’Horta-Guinardó fem aquesta aposta des de la convicció i els valors que inspiren el nostre esperit de lluita per una societat més justa, una Barcelona més cohesionada, on els treballadors i treballadores trobin oportunitats reals de vida digna i expectatives de futur. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

El barri de la Font d'en Fargues L’activitat associativa vinculada a l’educació i la cultura defineix la voluntat d’un barri per explorar les seves potencialitats en aquests àmbits. Així, una escola pública oberta i propera, el remodelat casal i la futura escola municipal de música esdevenen els eixos d’aquesta forta trama que, amb un ric i potent teixit d’entitats, ajuden a definir la identitat d’un barri singular com la Font d’en Fargues. Actualment és la zona més residencial d'Horta-Guinardó, encara amb predomini de torres, si bé moltes van sent substituïdes per nous blocs de mitjana alçada. El barri té per davant importants reptes:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Promourem, després de l’adquisició de la Masia Can Fargues, la nova Escola Municipal de Música • Crearem un petit ambulatori a la zona alta del barri. • Reforçarem el CAP amb més visites a domicili. • Establirem un conveni amb els geriàtrics per a l’atenció mèdica de les persones amb dificultats de mobilitat. • Garantirem l’aplicació de preus públics en el lloguer de la sala esportiva del carrer Trèvol. • Obrirem més patis escolars. • Establirem circuits de rúning al parc del Guinardó. • Organitzarem activitats al carrer al llarg de tot l’any, i no només en ocasions puntuals. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Millorarem el transport públic per accedir al barri i per facilitar l’accés al comerç situat fora del barri. • Estudiarem mesures que permetin mantenir el comerç existent al barri i que facilitin la implantació de noves empreses. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Millorarem el transport públic per facilitar el desplaçament. • Estudiarem el desdoblament de l’autobús 117 i la connexió amb el metro del Carmel. • Crearem aparcament públic i implantació de l’àrea verda. Instal·larem escales mecàniques a la Davallada de Gallecs, Baixada de Palautordera i Font de la Mulassa. • Crearem camins escolars o camins amics. 124


• Establirem més passos de vianants. • Habilitarem la plaça Font d’en Fargues per recuperar-ne la font. • Buscarem espais públics per ubicar-hi jocs infantils. El barri de la Clota És un dels nuclis de població més antics del districte i el barri més petit de la ciutat, que es va anar estenent per la plana de Can Tarrida, una barriada popular de torretes i masies amb horts. El seu creixement urbà no ha estat gaire intens, i ha mantingut fins avui un aire semirural que constitueix una notable singularitat en la Barcelona actual. En els propers anys hi està prevista una gran operació de construcció d’habitatge protegit i de reordenació i conservació de diferents àrees, que portarà a la generació d’activitat econòmica, comercial i de serveis, així com del nou parc central. Aquests canvis aportaran nova població i vitalitat a aquest petit barri.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Rehabilitarem la piscina, que en aquests moments no està en bones condicions. • Optimitzarem els espais existents per a la pràctica de l’esport. • Utilitzarem les pistes de l’escola Pau Casals. • Garantirem els serveis de teleassistència a les persones grans soles. • Obrirem el pavelló de la República al barri i als centres educatius. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • A la Clota actualment no hi ha cap comerç. Cal generar una oferta comercial (les futures actuacions urbanístiques n’ofereixen l’ oportunitat) que doni resposta a les necessitats del barri, conservant al mateix temps els petits tallers existents, sempre i quan siguin compatibles amb l’habitatge. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Reurbanitzarem l’avinguda de l’Estatut i hi ubicarem un dipòsit d’aigües pluvials i un parc central de neteja. • Farem actuacions de millora en els espais fora del PMU La Clota Conservació. • Millorarem la comunicació amb els barris limítrofs , com el barri d’Horta. • Buscarem solució al pas vianants del carrer Lisboa, davant del CAP. • Hi haurà un nou CAP i una biblioteca a Can Travi. • Farem un nou centre educatiu públic. • Executarem els plans urbanístics de conservació i reordenació, de manera que el barri tindrà més habitatge, comerç i un nou gran parc central. • Dotarem d’assessorament i d’ajudes per a la rehabilitació dels habitatges antics.

El barri d’Horta

125


La primera referència a Horta és de l’any 965, quan s'esmenta la vall d'Horta en una donació de terres a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Manté l'estructura del nucli antic entorn de la plaça Eivissa, i té un eixample residencial d'edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars. Els elements patrimonials més destacats són el parc del Laberint, el jardí més antic a Barcelona, i el Carrer d’Aiguafreda, que conserva safareigs de les bugaderes d’Horta. La magnífica biblioteca Can Mariner, el casal de gent gran o el Complex Esportiu Municipal simbolitzen l’aposta feta per la inversió pública en un barri que té en la reurbanització de la plaça Eivissa i l’avinguda de l’Estatut els seus propers reptes.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Ampliarem la capacitat, els serveis i els horaris dels equipaments existents. • Crearem nous equipaments. • Potenciarem l’ús social de les escoles amb l’obertura de patis, i utilitzarem els espais de les escoles concertades. • Rendibilitzarem els equipaments amb un ús compartit dels espais. • Potenciarem l’assistència de les associacions a la Trobada d’Entitats, com a espai de creació de xarxa i relació entre elles. • Potenciarem l’intercanvi de recursos disponibles entre les entitats i establirem relacions de cooperació i col·laboració que optimitzin l’ús de les infraestructures. • Aprofitarem les noves tecnologies i la xarxa 2.0 entre les entitats. • Proposarem la revisió dels criteris per a l’atorgament de subvencions. • Reactivarem el projecte entitats per a tothom / Barribock. • Potenciarem la participació de les entitats juvenils a través del Consell de la Joventut. • Crearem mecanismes que afavoreixin la participació i la interrelació juvenil. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • • • •

Millorarem l’accessibilitat dels comerços. Unificarem els horaris d’obertura. Eliminarem al màxim els obstacles i ocupacions de voreres. Vigilarem el compliment d’horari a les zones de càrrega i descàrrega.

Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • • • •

Reservarem sòl urbà per ubicar-hi equipaments públics. Posarem en marxa el reformat Centre Esportiu Municipal d’Horta. Definirem els criteris per a la utilització de places i tallat de carrers. Impulsarem la construcció d’un aparcament públic a Porto-Lisboa. Estudiarem llocs alternatius per fer-hi activitats lúdiques a l’aire lliure. Reurbanitzarem l’avinguda de l’Estatut com nou eix cívic i espai per a la celebració de la Festa Major. Hi ubicarem un dipòsit d’aigües pluvials i un parc central de neteja. Incrementarem la vigilància en els zones de càrrega i descàrrega. Reurbanitzarem la plaça Eivissa i farem del casc antic una zona per a vianants. Farem més visible la presència de la Guàrdia Urbana de proximitat. Farem el seguiment de les obres del futur parc de l’avinguda de l’Estatut. 126


• • • • • • • • •

Farem habitatge públic al carrer Lisboa i l’avinguda de l’Estatut. Estudiarem la instal·lació d’escales mecàniques al passatge Vila Rossell/Dante. Aprovarem el Pla de Millora Urbana del carrer Aiguafreda. Millorarem l’estat de les escales situades a la prolongació del passeig Fabra i Puig amb Torrent de Mariner. Garantirem la connexió entre Eduard Toda i Can Mariner. Millorarem de l’enllumenat públic. Millorarem el servei i les tasques de manteniment de la via pública. Vetllarem per la conservació del patrimoni cultural del barri. Desenvoluparem els planejaments de Font Baliarda i la Font del Gos.

El barri de la Teixonera Situat a la zona nord del districte, va destacar per una forta història de lluita veïnal; la seva gent té un gran sentit de pertinença al barri. Avui dia és un barri en el qual, tot i que té una orografia que el fa poc accessible, s’ha treballat per fer carrers més amables i per millorar-ne l’accessibilitat, amb la instal·lació d’escales mecàniques o la implementació del bus del barri. L’illa d’equipaments de la Llosa, el nou mercat, el desenvolupament de la Llei de barris o l’execució dels dos plans urbanístics pendents són sens dubte els elements que marcaran el futur d’un barri amb grans potencialitats, i que haurà d’esdevenir el nou gran pol de centralitat de la part nord del districte, després que durant aquest mandat hi hagi arribat la línia 5 del metro.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Potenciarem l’espai d’interrelació per a gent gran. • Reformarem i millorarem les instal·lacions del centre cívic. • Potenciarem accions per la interculturalitat. • Ampliarem el centre cívic i crearem un casal d’entitats. • Impulsarem l’illa d’equipaments de la Llosa per dotar el barri dels serveis d’una escola bressol, un casal de joves, serveis socials i altres elements que ofereixin proximitat i centralitat. • Crearem un espai per a joves al barri, amb la nova associació de Joves de la Teixonera. • Ampliarem el programa de patis oberts a les escoles i a l’institut Vall d’Hebron. • Integrarem el barri als espais de l’IES Vall d’Hebron: Patronat Ribas. • Crearem un centre cultural. • Exigirem a la Generalitat de Catalunya el compliment dels seus compromisos amb el barri a través de les necessàries inversions de la Llei de barris. • Crearem un gimnàs a l’aire lliure per a gent gran a l’espai del parc de la Roda. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Posarem en marxa tot el projecte de renovació del mercat de la Vall d’Hebron. • Promourem la generació d’un nou eix comercial que tingui el mercat com a referència i compti amb l’impuls dels serveis ubicats a l’illa d’equipaments de la Llosa i les noves promocions d’habitatge. • Crearem l’eix comercial, tenint com a nexe el mercat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 127


• Estudiarem la cobertura de la Ronda de Dalt perquè esdevingui un eix cívic i de connectivitat entre barris. • Farem un estudi general de mobilitat al barri per crear nous accessos. • Impulsarem el desenvolupament dels plans generals de la Teixonera 1, Teixonera-2 i espai de la Llosa. • Construirem un nou aparcament soterrat al carrer d’Arenys, i urbanitzarem la nova plaça que es crearà en la superfície. • Continuarem amb la col·locació de bancs a totes les parades del bus del barri. • Col·locarem baranes a totes les escales i escoles del barri. • Implantarem zones 30 a diferents punts del barri. • Continuarem treballant per la implantació del servei bicingals laterals de les rondes. • Estudiarem la viabilitat de la instal·lació d’escales mecàniques a l’eix als Canadencs, la Floresta i Cannan. • Crearem camins escolars cap a les escoles dels barris de l’entorn. • Potenciarem habitatges públics de lloguer per a joves.

El barri del Guinardó El Guinardó ocupava la part més alta de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, al límit amb Horta i Gràcia. Hi destaca el gran conjunt de l'Hospital de Sant Pau, iniciat el 1902 sota el projecte de Lluís Domènech i Montaner. El Guinardó ha estat sempre un barri amb una intensa vida associativa. Un bon exemple n'és el centre cívic, que va ser el primer equipament d'aquestes característiques a Barcelona (1982). L’illa d’equipaments i el desenvolupament d’un pla de dinamització i regeneració comercial al voltant del nou mercat, esdevindran la peça clau per a la reactivació econòmica i l’ocupació en aquest barri. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem l’illa d’equipaments per a la construcció d’una escola bressol, un casal de joves, un casal de gent gran, residència i centre de dia, CAP, aparcament, habitatge protegit i altres serveis i espais. • Potenciarem la creació d’un casal infantil o una ludoteca. • Potenciarem el servei d’atenció a la dona al barri. • Crearem un espai de trobada per als joves, i el vincularem amb els educadors de carrer.

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Farem de la nova illa d’equipaments un nou espai de centralitat per a la reactivació econòmica i comercial del barri, amb un nou mercat i supermercat, la generació de serveis i un pla específic de dinamització de l’entorn. • Estudiarem situar un nou mercat a la part alta del barri. • Finalitzarem el projecte de la UA3 per dotar el barri d’un gran mercat. • Continuarem amb la millora de l’espai públic, la mobilitat i l’accessibilitat per afavorir l’activitat cívica i comercial del barri, amb la reordenació de carrers que afavoreixin l’eix comercial al barri. 128


Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Dissenyarem un nou pla de carrers. • Exigirem a la Generalitat de Catalunya que es posi en funcionament l’estació de metro de l’L9 al Guinardó-Hospital de Sant Pau. • Desenvoluparem un pla de mobilitat i transport públic. • Construirem escales mecàniques als carrers Florència, Gènova i Dr. Cadevall. • Construirem escales mecàniques o ascensor a la sortida del metro Maragall-Ronda. • Augmentarem la xarxa de carrils bici. • Implantarem zona 30 al barri. • Farem un seguiment de prop de la UA3, Mas Guinardó i de la zona Can Melis. • Construirem aparcaments a l’illa d’equipaments i al carrer Grècia, i posarem en marxa el d’Escornalbou/Renaixença. • Continuarem amb més trams d’escales mecàniques al carrer Telègraf. • Convertirem la Torre Garcini en un equipament públic obert al barri. • Estudiarem construir un aparcament subterrani al c/ Grècia i un altre a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat amb c/ Torrent d’en Melis.

El barri del Baix Guinardó L’enderroc del viaducte i la reurbanització de la Ronda del Guinardó ha suposat, juntament amb el nou casal de gent gran, el nou centre de serveis socials i la millora del parc de les Aigües, la revitalització d’un barri que acull la seu del districte a la casa de les altures i que mira amb optimisme el futur, apostant pel comerç de proximitat i les dinàmiques positives que hauran de generar tant la reurbanització del parc Prínceps de Girona com la posada en marxa de la gran pastilla educativa 0100 anys i el poliesportiu del carrer Sardenya. És un barri heterogeni, la major part del qual té una configuració d‘Eixample, tot i que encara queden alguns petits passatges i racons que recorden els temps passats, amb torretes i hortets. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Desenvoluparem una gran illa d’equipaments esportius i educatius entre els 0 i els 10 anys, amb una nova escola bressol, escola d’adults, poliesportiu, i reformarem l’escola Jovellanos i l’institut Prínceps de Girona. • Crearem un casal de barri, amb un espai jove i activitats adreçades als adults. • Construirem o habilitarem un espai per a una ludoteca. • Farem un aparcament al carrer Thous i reurbanitzarem els jardins Prínceps de Girona. • Urbanitzarem els carrers Praga i Pi i Margall. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Fomentarem el comerç de proximitat, i donarem suport a les iniciatives de millora de l’espai públic com a mesura per potenciar la zona i incentivar els hàbits de compra. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 129


• Farem manteniment de diverses zones del barri, especialment les zones del més deteriorades, com ara la zona entre els carrers Thous i Cartagena (Castillejos, Niça, Josep Ciurana i Pere Costa), i la zona dels passatges per sota de la Ronda (passatges Lligalbé i Sant Pere i Boné). • Estudiarem, amb TMB, allargar el recorregut del bus de barri 114. • Afegirem bancs i cadires als carrers de pujada. • Adaptarem els semàfors per a les persones amb discapacitat sensorial (invidents).

El barri del Carmel S'estén pels vessants del turó homònim. L'enfonsament de les obres del túnel de prolongació del metro, el gener de 2005, va representar una greu sotragada al barri. Per salvar-la, les administracions públiques van assumir, a més de les indemnitzacions pertinents, un ampli programa d'actuació en millores urbanes, rehabilitació d'edificis, equipaments i foment del comerç. S'hi han dut a terme importants obres que han millorat la situació urbanística del barri, i que han cobert velles deficiències, com les dificultats d'accessibilitat derivades de l’orografia. Entre les actuacions destaquen l’arribada del metro, l’ascensor inclinat al carrer Alguer o la reurbanització de la plaça nova, plaça Pastrana i carrers de l’entorn; l'obertura del túnel de la Rovira, la rambla del Carmel, l'obertura i eixamplament del carrer Llobregós i la construcció d'escales mecàniques a diversos carrers. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem una nova escola bressol al Carmel. • Farem un nou Casal de Gent Gran. • Impulsarem habitatge dotacional per a gent gran al Camí Vell del Coll. • Farem un nou centre de serveis socials a Moratín–el Rancho. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Donarem suport a mesures formatives per a joves en el sector comerç: escola taller d’oficis o similar, tot potenciant la figura de l’aprenent. • Impulsarem el Pla de Dinamització Comercial, establint estratègies de modernització dels establiments i adaptant-los a les noves tecnologies. • Donarem suport a les associacions de a federació de comerciants i treballarem conjuntament amb la resta del teixit associatiu. • Impulsarem la creació de borses de treball, diversificades per sectors econòmics i d’edat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Farem nous aparcaments a Salvador Allende i Moratín-el Rancho. • Urbanitzarem la plaça Nova del Carmel amb equipament públic i farem dels carrers de l’entorn una zona per a vianants. • Impulsarem l’estudi per a la reurbanització de la Rambla del Carmel i el soterrament del trànsit rodat. • Desenvoluparem el parc dels Tres Turons, creant habitatge i els equipaments associats. • Preservarem el Parc Güell de la massificació i el deteriorament provocat per la manca de regulació de l’accés dels tour operators, tot garantint-ne alhora el lliure accés, trànsit i gaudi per part de veïnes i veïns d’aquest espai patrimonial i d’esbarjo tan important. 130


• • • • • •

Eixamplarem i urbanitzarem el carrer Mühlberg. Prolongarem el trajecte bus de barri 119 pel carrer Mühlberg. Farem un nou Pla de Mobilitat. Millorarem la cruïlla de Mühlberg amb carretera del Carmel. Millorarem la comunicació viària entre els carrers Gran Vista i Doctor Bové. Urbanitzarem el carrer Santa Otília.

El barri de Sant Genís Els i les socialistes no renunciem que el nou govern de la Generalitat compleixi amb el seu compromís amb els barris de Barcelona com va fer l’anterior. Ens comprometem a exigir i demanar que es prioritzi i s’aprovi el conjunt d’inversions necessàries per al desenvolupament de la Llei de barris a Sant Genís com a eina imprescindible per a la regeneració del territori i benefici de la comunitat. Volem fer de Sant Genís la nova porta de Barcelona a Collserola i el nou símbol de la nova mirada de la ciutat vers la seva muntanya. La dotació d’equipaments, com el casal de gent gran, la millora de l’espai públic i l’accessibilitat, o la reurbanització de carrers i places, són elements que han de simbolitzar en el futur l’aposta dels socialistes per aquest barri.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Crearem un casal de gent gran i espai polivalent. • Reclamarem una residència per a gent gran i centre de dia. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Donarem suport a la creació de l’Associació de Comerciants del Barri, creant els vincles de col·laboració necessaris amb el mercat de la Vall d’Hebron i l’Associació de Comerciants del barri de Montbau. • Ajudarem a crear la marca per tal de potenciar el comerç del barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • • • • • • •

Desenvoluparem el Pla d’Ascensors per garantir l’accessibilitat. Farem del barri una de les noves portes de la ciutat a Collserola. Aprofitarem els recursos paisatgístics, naturals, d’oci i d’esbarjo que ofereix Collserola. Estudiarem la instal·lació d’escales mecàniques i ascensors allà on calgui. Finalitzarem la urbanització de la sortida del metro de l’L5 i l’L3 de la Vall d’Hebron. Finalitzarem l’asfaltat de tot el camí de Cànoves. Millorarem les instal·lacions del Club de Fútbol Penitents amb vestuaris nous. Estudiarem l’augment de la freqüència de pas i l’horari del bus de barri 112. Obrirem les activitats i espais de la Masia Can Soler al barri. Ampliarem els patis de l’escola Mare de Déu de Montserrat. Estudiarem la viabilitat d’aparcament a sota del casal de gent gran que es construeixi. Reurbanitzarem l’avinguda Jordà. Revisarem el Pla de Mobilitat. Arranjarem els camins i entorns de Can Soler.

El barri de Montbau 131


Amb la nova escola bressol Harmonia i el remodelat Pla de Montbau, el barri ha donat un gran pas endavant coincidint amb el seu 50è aniversari. La reurbanització de les placetes de la segona fase, un casal de barri, els patis oberts de l’escola Baloo o el necessari pla de dinamització comercial són els elements de futur que han d’ajudar a consolidar i projectar encara més aquest barri de muntanya amb una intensa vida associativa i cultural. La proximitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Campus Mundet són també oportunitats que el barri ha d’aprofitar. Al peu dels vessants de Collserola, el campus universitari, el Palau de les Heures i la ciutat sanitària de la Seguretat Social aporten al barri uns importants fluxos quotidians de persones que reverteixen en un cert dinamisme de serveis. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Ampliarem la biblioteca. • Crearem un casal de barri-espai polivalent. • Posarem en marxa el Pla de Dinamització Comercial. • Arranjarem i millorarem l’espai del local social. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Millorarem l’accessibilitat del barri, per aconseguir una millor mobilitat i l’accés al comerç existent. • Amb la segona fase de reforma de les placetes, millorarem les condicions per facilitar-hi la ubicació d’establiments comercials. • Donarem suport a les iniciatives que ajudin a solucionar l’actual dèficit del comerç de proximitat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Obrirem horts urbans a Collserola i a l’entorn de Escola Baloo. Reurbanitzarem les placetes (2a fase). Estudiarem la viabilitat d’aparcament públic. Impulsarem el pla d’ascensors.

El barri del parc de la Vall d’Hebron Un cop aconseguit el nou casal de gent gran i el nou casal de barri, la Vall d’Hebron haurà de continuar la seva projecció futura tot aprofitant el que serà el nou eix cívic de l’avinguda de l’Estatut, l’illa d’equipaments de la Llosa o la nova biblioteca i CAP que farem a l’àmbit de Can Travi. Un polígon de blocs d'habitatges amb un gran sector destinat a equipaments esportius: el Centre Municipal de Tennis, el Pavelló de Pilota, el Centre Municipal d'Esports, una piscina, camps de futbol i rugbi... Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem la biblioteca Can Travi. • Exigirem el CAP Can Travi. • Desenvoluparem l’illa d’equipaments, amb el nou centre de serveis socials la Llosa. • Construirem una nova escola bressol, un casal de joves i altres equipaments i serveis. • Posarem en marxa un centre de dia per a la gent gran. 132


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Per tal d’ajudar a solucionar el dèficit del comerç de proximitat, donarem suport per dinamitzar i promoure l’activitat comercial del barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Ampliarem els espais de petanca i reordenarem l’avinguda de l’Estatut. • Urbanitzarem i enjardinarem l’àmbit de Can Marcet.

El barri de Can Baró Situat al peu i als vessants del turó de la Rovira, és format al voltant d'un mas actualment transformat en centre d'ensenyament. En els darrers anys hi ha hagut un esforç per corregir els dèficits acumulats i dotar el barri dels equipaments necessaris, malgrat les limitacions imposades per la manca d'espais. Tot i així, encara tenim molts reptes pendents i, sens dubte, els socialistes apostem perquè el proper mandat sigui el del gran salt endavant de Can Baró. Després de les escales mecàniques de José Millán González o el condicionament de l’aparcament de la Baronense, s’haurà d’impulsar la reforma integral de Raimon Casellasel desenvolupament de l’illa d’equipaments de la Baronense i la construcció d’una escola bressol i una escola pública d’infantil i primària. També s’han de poder garantir millores en transport, mobilitat, accessibilitat i aparcament, sense condicionar les actuacions al desenvolupament del pla dels Tres Turons. Una iniciativa recent proposa rehabilitar les bateries construïdes durant la guerra civil que hi ha entorn del cim del turó de la Rovira, i integrar aquests elements històrics en un mirador que permeti, alhora, gaudir de les esplèndides vistes sobre la ciutat. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem habitatge protegit en l’illa d’equipaments de la Baronense • Crearem un casal i una residència gent gran i centre de dia a la Baronese. • Construcció d’una escola bressol, i una escola de primària a la Baronese. • Dotarem a la Baronese d’un casal de Joves, un CAP. • Impulsarem la reforma integral de Pirineus. • Potenciarem els mecanismes per a la millora de la convivència, la seguretat i els comportaments cívics. • Millorarem els elements d’accessibilitat, ascensors, mobilitat, transport públic i aparcament en horari nocturn. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la dinamització de l’activitat comercial del barri, vinculant-la a la creació d’equipaments públics i al projecte dels Tres Turons. • Millorarem la mobilitat del barri, tenint en compte els itineraris de compra per tal d’ajudar i fer més accessible el comerç del barri. • Impulsarem iniciatives d’ocupació i de serveis que generin ocupabiliocupabilitat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 133


• • • • • • • • •

Obrirem un nou punt verd. Desenvoluparem i executarem el projecte remodelació de l’àmbit Raimon Casellas. Urbanitzarem el carrer Ramiro de Maeztu. Farem aparcament al carrer Ramiro de Maeztu. Exigirem l’arribada i la parada de metro de l’L9 a Sanllehy. Millorarem la plaça de Can Baró. Impulsarem a la promoció pública d’habitatge l’àmbit de la Baronense. Desenvoluparem el parc dels Tres Turons, creant-hi habitatge i equipaments associats. Preservarem el Parc Güell de la massificació i el deteriorament provocat per la manca de regulació de l’accés als tour operators, tot garantint-ne alhora el lliure accés, trànsit i gaudi per part de veïnes i veïns d’aquest espai patrimonial i d’esbarjo tan important.

134


Districte Nou Barris És un districte de gent treballadora, i un territori de barreja, multicultural i acollidor des dels seus orígens, en el qual els darrers anys s’ha treballat per dignificar-lo, urbanitzar carrers i places, generar connexions entre barris i amb la ciutat, i dotar-lo d’equipaments i serveis públics per atendre les persones. Els dèficits en la seva creació són encara avui dia un repte per a l’acció de govern i la cohesió del districte. Els nostres projectes es renoven cercant sempre l’adequació als nous temps i a les necessitats dels nostres veïns i veïnes, tenint present els reptes davant de la nova situació de crisi econòmica, que ens porta a lluitar contra els seus efectes. Volem posar a l’abast de tots els barris i la ciutadania la salut, l’educació, l’atenció social, l’esport, la cultura i el lleure, mitjançant una àmplia xarxa d’equipaments, i amb els programes necessaris que garanteixin els serveis de qualitat, que potenciïn la igualtat d’oportunitats, l’equitat, i sobretot que els faci sentir-se en el projecte comú que és Barcelona. Continuarem transformant els barris, en especial els que tenen més dificultats d’accessibilitat, connectivitat o mobilitat, tot garantint la supressió de les barreres arquitectòniques i orogràfiques. I ho continuarem fent a partir d’un urbanisme que contempli els barris integralment, que pensi en els carrers, les places, el verd, però també en els patologies dels habitatges, les xarxes de serveis, el clavegueram i les línies elèctriques. Amb solucions de millora de la mobilitat dels nostres barris, tractant les peculiaritats de cadascun d’ells i proposant mesures per a la millora del trànsit rodat, la racionalització dels recorreguts de les línies d’autobusos, en especial per connectar la part alta del districte amb la zona sud, la creació de camins escolars i la implantació de zones 30 on sigui adient. Les actuacions d’ampli impacte al conjunt del territori, que conformen el nucli central del nostre programa, es tradueixen en les prioritats següents:

• • • • • • • • • • •

Potenciarem les mesures per afavorir la formació ocupacional i la inserció laboral dels nostres joves, els majors de 55 anys, les dones i els col·lectius amb especials dificultats per trobar feina. Estendrem i potenciarem el concepte de corresponsabilitat en l’espai públic per reforçar les actituds de la ciutadania de defensa del civisme i la convivència. Avançar en l’execució del Pla Director de Vallbona en una Àrea Residencial Estratègica, el PERI de Torre Baró i el nou pla de millora d’espais verds. Exigirem la implementació d’equipaments de salut, educació i acció social a Cotxeres Borbó. Continuarem incrementant les beques menjador, els ajuts destinats a activitats extraescolars i casals d’estiu, i la promoció esportiva infantil i juvenil educativa i integradora. Apostarem també per estendre l’atenció domiciliària, la teleassistència i tots els dispositius i serveis adreçats a fomentar l’autonomia personal de les persones grans i dependents. Millorarem la informació i l’assessorament als nouvinguts, per tal que coneguin el barri, i els seus drets i deures. Apostarem pel manteniment del petit comerç de proximitat, tot desenvolupant un microurbanisme de qualitat activador i facilitador de l’activitat comercial. Reformarem i millorarem els mercats municipals. Generarem noves connexions per als barris de Verdum-Roquetes i de Prosperitat-Trinitat Nova, a partir de la cobertura de la Ronda. Dotarem Ciutat Meridiana d’equipaments de proximitat en la zona de l’antic camp de futbol, i convertirem el Torrent del Bosc en una zona lúdica esportiva de nova centralitat.

135


El barri de Torre Llobeta-Vilapicina Vilapicina i la Torre Llobeta conté el nucli més antic del districte i va actuar com a primer nexe d’unió de Nou Barris amb la resta de la ciutat a través de l’avinguda Borbó i el passeig Maragall. Actualment és un barri consolidat urbanísticament, on els darrers anys s’ha donat un impuls a la construcció d’equipaments i serveis a les persones.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem la construcció per part de la Generalitat d’una residència i centre de dia a l’illa dels c/Petrarca/Duero/Cartellà. • Construirem una nova escola bressol. • Reformarem el poliesportiu Virrei Amat. • Posarem en marxa els nous equipaments municipals de Cotxeres Borbó (poliesportiu, biblioteca, casal de gent gran i sala polivalent). • Definirem nous usos per al centre cívic Torre Llobeta, tenint en especial consideració la promoció de la dona. • Crearem un espai infantil. • Exigirem a la Generalitat de Catalunya la construcció d’un equipament en el solar de la seva propietat a Cotxeres Borbó. Mentrestant, habilitarem aquest espai per a usos del barri. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Urbanitzarem l’avinguda Borbó i els entorns de Cotxeres Borbó, fase II. • Urbanitzarem interiors d’illes de Torre Llobeta. • Farem seguiment de les obres d’accessibilitat i millora de l’estació de metro de Virrei Amat per garantir-ne l’execució en els terminis previstos. • Crearem i renovarem àrees infantils de joc. • Donarem suport tècnic a les comunitats que acordin abordar les deficiències produïdes per les humitats d’habitatges. El barri de Porta El barri de Porta és un barri actualitzat, ben comunicat i representatiu de les noves centralitats, que avui dia és la seu d’equipaments educatius de primer nivell, amb una zona lúdica, comercial i de serveis i oficines que fa que sigui un pol de centralitat i serveis dels barris del nord de Barcelona.

Mesures: 136


Sempre al costat de les persones: • Posarem en marxa el nou centre cívic Can Verdaguer. • Posarem en marxa la nova escola bressol de l’avinguda Rio de Janeiro. • Posarem en marxa la nova seu de la UNED al carrer Andreu Nin. • Recuperarem la masia Can Valent com a element paisatgístic en un entorn enjardinat. • Impulsarem millores a les instal·lacions del poliesportiu de Can Dragó. • Adequarem els locals de titularitat pública de Renfe-Meridiana per a la dinamització del barri. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Remodelarem la plaça Sóller. Urbanitzarem els jardins Alfàbia. Impulsarem la transformació del camp de la Damm i els entorns. Implantarem un camí escolar als entorns de les escoles Palma de Mallorca i Aloma. Millorarem l’oferta d’aparcament a la zona centre del barri i a Renfe-Meridiana. Continuarem amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc.

El barri del Turó de la Peira El barri compta amb el parc més antic del districte. El procés de reconstrucció del barri ha estat exemple de fortalesa i perseverança per a tota la ciutat, amb la implicació del veïnatge i de les seves entitats.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem una nova pista esportiva i un casal de gent gran en l’actual ubicació de la piscina Calderón. • Millorarem les instal·lacions del camp del futbol del Turó. • Estudiarem una nova ubicació de l’escola de formació d’adults. • Farem millores al centre cívic Can Basté.

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Consolidarem l’Espai Jove de les Basses, amb continguts especialitzats en formació i promoció ocupacional, cultura i lleure d’adolescents i joves. • Crearem un viver de petita empresa per als emprenedors amb dificultats d’inserció laboral. 137


Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Urbanitzarem l’illa interior que ocupa l’actual pista Montsant. • Generarem nova oferta d’aparcament a la part alta del barri. • Continuarem amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc. • Mantindrem les mesures destinades a impulsar la rehabilitació dels habitatges afectats per patologies estructurals. • Impulsarem la construcció dels habitatges i aparcaments a l’illa Q. El barri de Can Peguera Barri petit al costat d’una de les zones més verdes del districte. Les cases barates han sobreviscut al pas del temps, ara amb la reformada caserna de la Guàrdia Civil, i properament convertida en espai per a la gent gran. Can Peguera, germana petita del Turó, té personalitat pròpia per afrontar el futur amb ganes de millorar la qualitat de la vida dels seus carrers.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem un equipament infantil i juvenil. • Construirem una nova escola bressol. • Millorarem les pistes esportives. • Ampliarem l’oferta d’activitats del casal de gent gran. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Posarem en marxa programes per al foment del civisme i la bona convivència. Farem una zona per a vianants en els entorns del casal de gent gran. Continuarem amb les mesures de pacificació del trànsit al barri. Continuarem amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc. • Impulsarem la preservació de Can Peguera com a patrimoni urbanístic I històric de la ciutat. El barri de la Guineueta Centre de referència de Nou Barris, és un barri ple d’espais verds i amb un nou parc emblemàtic: el de la Guineueta, i amb la plaça Major del districte, també destacable. Hi estem fent un manteniment acurat, de manera que els interiors es van arranjant, i cal fer un esforç en el mercat per rehabilitar-lo i seguir amb el seu procés de remodelació. La Guineueta comparteix la plaça Lluchmajor i la plaça els jardins de la República.

138


Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem un nou equipament de barri. • Executarem la reforma del mercat municipal. • Executarem la reforma de la caserna de la Guàrdia Urbana de Nou Barris. • Impulsarem l’ampliació del casal de gent gran. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • •

Urbanitzarem els interiors d’illa entre Karl Marx-Valldaura-Via Favència Urbanitzarem els entorns del mercat de la Guineueta i de la nova parròquia de Sant Rafael. Executarem la millora del parc de la Guineueta. Millorarem l’oferta d’aparcament al barri. Continuarem amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc. • Impulsarem l’execució del Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri. El barri de la Prosperitat El barri de la Prosperitat, sorgit a partir de les classes treballadores i més dens del districte, requereix una atenció especial pels problemes de mobilitat per dins del barri. Millorar la mobilitat, i dotar-lo de nous equipaments i serveis per als veïns i veïnes n’és el repte principal.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem el projecte constructiu de la nova biblioteca central del districte, un auditori, nous espais d’ús cultural i social i un aparcament soterrat a l’antic solar de Plàstica Ideal Flor. • Construirem el complex esportiu municipal de Via Favència • Construirem el nou Casal de Joves de Prosperitat. • Posarem en funcionament el nou centre de serveis socials del carrer Pablo Iglesias. • Impulsarem l’escola de formació d’adults a l’antic casal de joves del carrer Joaquim Valls. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional, i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). 139


Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Continuarem amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc. • Posarem en pràctica mesures de pacificació del trànsit i millorarem la mobilitat al barri. • Donarem resposta a les necessitats d’aparcament al barri. • Impulsarem el projecte constructiu d’habitatges dotacionals, equipaments i aparcament soterrat a l’illa del passeig Valldaura/Andreu Nin. • Desenvoluparem urbanísticament el projecte de nous habitatges de protecció oficial i equipaments a la cruïlla Via Favència/Aiguablava.

El barri de Verdum El barri, construït per ubicar-hi habitatges, s’havia de dignificar. Molt dens de població, Verdum necessita equipaments per allotjar serveis per a les persones i garantir més qualitat de vida.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Augmentarem l’oferta d’activitats i serveis del casal de barri. • Dotarem el barri d’un nou casal de gent gran. • Construirem una escola bressol. • Impulsarem la millora de les instal·lacions de l’escola d’adults Freire. • Implantarem mesures per millorar l’oferta educativa i de lleure infantil. • Garantirem la continuïtat de la casa d’oficis al casal de barri. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Implantarem mesures per dinamitzar el petit comerç a la Via Júlia i entorns. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • •

Urbanitzarem els carrers Artesania, Almansa i Casals i Cuberó. Finalitzarem la urbanització dels entorns de les Vivendes del Governador. Estudiarem la millora de l’accessibilitat i funcionalitat de les places del barri. Implantarem un camí escolar als entorns de les escoles Luz Casanova, Sant Ferran i Aiguamarina. Continuarem amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació i renovació d’àrees infantils de joc. • Generarem noves places d’aparcament al barri. • Finalitzarem la renovació del clavegueram al conjunt d’habitatges de l’Obra Sindical del Hogar. El barri de Canyelles El barri va néixer a partir de la creació d’un polígon. Enns hem esmerçat en els processos de rehabilitació, sobretot de les façanes, i hem impulsat les reformes d’interiors, per fer-los accessibles i segurs. Situat a la falda de la muntanya, queda dividit en dues parts per la Ronda de Dalt, la qual 140


dificulta la connectivitat i la qualitat de vida del barri. La nostra preocupació principal és seguir amb els processos de rehabilitació dels habitatges i trobar nous espais per posar nous serveis en marxa.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem el casal del barri de Canyelles. • Construirem un nou casal de la gent gran. • Construirem el camp de futbol de Canyelles a la Ronda Guineueta Vella. • Impulsarem el projecte de nova ubicació de la biblioteca i l’escola de formació d’adults. • Impulsarem l’acompliment de la reforma del complex esportiu Artesania. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorarem l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. • Potenciarem l’associacionisme comercial, de primer i segon nivell, així com les accions de promoció comercial de proximitat (fires, mostres, campanyes de difusió...). Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Urbanitzarem els interiors d’illa Víctor Jara, Miguel Hernández-Ignasi Agustí i Ronda Guineueta Vella. • Renovarem la marquesina i farem millores al parc Serra Martí. • Generarem noves places d’aparcament al barri. • Implantarem mesures de pacificació del trànsit. • Impulsarem l’execució del Pla cromàtic i de rehabilitació de façanes. • Impulsarem la construcció dels habitatges dotacionals i de protecció oficial, i amb aparcament soterrat, a la Ronda Guineueta Vella. El barri de Roquetes El barri engloba des del castell de Torre Baró fins a la Ronda de Dalt. Roquetes és un exemple de barri de treballadors, amb cases fetes d’autoconstrucció, promocions d’habitatges públics sense clavegueram, i altres amb deficiències estructurals que han marcat el progrés del barri. Actualment Roquetes compta amb estació de metro, però cal potenciar l’accessibilitat a algunes zones. A poc a poc Roquetes ha guanyat en qualitat de vida gràcies a l’esforç dels veïns i veïnes i a la inversió de l’Ajuntament.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Finalitzarem la rehabilitació i posarem en marxa el centre de serveis socials. • Consolidarem el projecte d’institut escola de Roquetes. • Millorarem l’oferta d’activitats i serveis del Casal de gent gran. • Implantarem mesures per millorar l’oferta educativa i de lleure infantil. • Impulsarem l’estudi d’ampliació del CAP. 141


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Mantindrem els plans ocupacionals i els dispositius d’orientació laboral. Farem un estudi de reforma del Mercat de Montserrat i entorns. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • •

Implantarem mesures per a la millora del civisme i la convivència. Impulsarem el projecte de reforma del parc del Pla de Fornells. Estudiarem la millora d’accessibilitat i funcionalitat de les places del barri. Implantarem un camí escolar als entorns de les escoles Gaudí, Claret i Antaviana. Continuarem amb la urbanització i manteniment integral de carrers. Millorarem les àrees infantils de jocs. Generarem noves places d’aparcament al barri. Finalitzarem la renovació del clavegueram al conjunt d’habitatges de l’Obra Sindical del Hogar. Impulsarem el projecte constructiu d’habitatges de protecció oficial i d’equipaments previst al pla especial dels entorns del mercat de Montserrat.

El barri de la Trinitat Nova Nascut d’habitatges sense serveis, és un dels barris que s’ha transformat més, amb habitatge de protecció, que ha ajudat a dignificar-lo. Cal construir nous espais de convivència i adequar els serveis a les persones davant de les necessitats actuals.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Construirem el casal de barri de Trinitat Nova. • Dotarem el barri d’un espai per a la gent gran. • Rehabilitarem la Casa de l’Aigua com a equipament mediambiental. • Continuarem amb el desenvolupament dels projectes socials de l’URBAN. • Estudiarem un projecte d’ús social de l’antic camp de futbol. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • •

Continuarem amb els plans ocupacionals i d’inserció laboral de l’URBAN. Elaborarem un estudi de dinamització comercial al barri.

Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Urbanitzarem els interiors d’Aiguablava-Nou Barris-Portlligat. Continuarem amb la urbanització de les zones de remodelació del barri. Continuarem amb la millora i manteniment de carrers i illes interiors. Generarem una nova àrea infantil de jocs als entorns dels nous habitatges. 142


• • • •

Implantarem un camí escolar als entorns de l’escola Sant Jordi i l’IES Roger de Flor. Implantarem mesures de pacificació del trànsit. Impulsarem la construcció de les últimes fases de nous habitatges al barri. Desenvoluparem urbanísticament el projecte de nous habitatges de protecció oficial i equipaments a la cruïlla de Via Favència-Aiguablava.

El barri de Torre Baró El barri conserva un dels símbols del districte, el castell de Torre Baró, datat de començaments del segle XX. L’origen del barri es remunta a segles anteriors, però no es fins els anys 60 i 70 que s’urbanitza,i amb l’arribada de nous veïns i veïnes amb cases d’autoconstrucció. Avui dia el barri creix per la part més baixa, per dotar-se d’una nova centralitat i de serveis. A l’avinguda Vallbona avui hi ha nous habitatges, i properament hi haurà nous equipaments i un espai públic renovat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem el casal de barri a la plaça dels Eucaliptus. • Farem el casal infantil a la plaça dels Eucaliptus. • Construirem la pista esportiva del barri. • Consolidarem el Campillo de la Virgen com a espai d’ús social. • Augmentarem l’oferta d’activitats i serveis per als adolescents i joves. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: Continuarem amb els plans ocupacionals de la Llei de barrisEspai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • •

Impulsarem el projecte constructiu del Camí de Ronda. Elaborarem i executarem el pla de millora i manteniment dels carrers. Generarem una zona de jocs infantils a la part alta del barri. Farem millores al parc Apolo. Instal·larem escales mecàniques al tram Campillo de la Virgen-Ciutat Meridiana. Generarem places d’aparcament al barri. Implantarem mesures de pacificació del trànsit. Continuarem amb el desenvolupament del PERI de Torre Baró.

Barri de Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana és l’entrada de la ciutat pel nord i nus de connexió viària. Construït al vessant de Collserola, la seva orografia marca la construcció del barri. Construït com a barri dormitori, sense tenir en compte cap planificació d’equipaments, avui representa l’aposta d’un barri de qualitat i de futur. Un nou planejament d’equipaments de proximitat i d’ús ludicoesportiu, amb un Pla de Millora a desenvolupar en els propers anys, són els reptes immediats.

Mesures: 143


Sempre al costat de les persones: • Impulsarem el projecte constructiu del casal de gent gran, del casal infantil i de joves i un espai d’ús polivalent a l’antic camp de futbol. • Millorarem l’oferta d’activitats del casal de gent gran del carrer Pedraforca. • Millorarem l’oferta d’activitats culturals del Teatre de la Zona Nord. • Millorarem les instal·lacions del camp de futbol del Torrent del Bosc. • Millorarem les pistes de petanca. • Impulsarem l’elaboració del projecte constructiu d’una zona ludicoesportiva al Torrent del Bosc. • Mantindrem l’oferta educativa i de lleure a les escoles del barri. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Mantindrem els plans ocupacionals i les mesures d’orientació i formació ocupacional. • Donarem suport a les iniciatives d’autoocupació. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Implantarem mesures per millorar el civisme i la convivència. Urbanitzarem els carrers Vallcivera, Perafita, Pedraforca. Impulsarem l’execució del pla de millora dels espais interiors i verds del barri. Generarem més places d’aparcament a la part alta del barri. Implantarem mesures de pacificació del trànsit. Impulsarem l’execució del Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri.

El barri de Vallbona El barri de Vallbona compta amb un element patrimonial important per a la ciutat, com és el Recinte Comtal, del s. X, que abastia d’aigua la ciutat. La seva transformació es fa palesa en el nou pont del Congost, que la uneix amb els barris de Ciutat Meridiana i Torre Baró. Cal desenvolupar l’ARE, que facilitarà el creixement del barri i l’arribada de serveis i equipaments.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem el Casal de barri de Vallbona. • Farem una escola bressol. • Millorarem les instal·lacions del camp de futbol municipal i hi posarem gespa. • Millorarem les instal·lacions de l’escola Ciutat Comtal. • Millorarem l’oferta educativa i de lleure infantil i juvenil. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aproparem els serveis d’orientació laboral, de formació i inserció ocupacional i millorant l’ocupabilitat de les persones que es troben sense feina. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 144


• • • • • •

Impulsarem l’execució del pla de millora de carrers de Vallbona. Executarem les mesures d’accessibilitat del pont d’Oristà. Impulsarem el projecte constructiu del pont de Puig d’en Jorba. Millorarem el manteniment dels entorns del Rec Comtal. Implantarem mesures de pacificació del trànsit. Impulsarem el desenvolupament del Pla Director de l’ARE de Vallbona (Àrea Residencial Estratègica, amb habitatges de protecció oficial, aparcaments, horts urbans i equipaments educatius, esportius, culturals i d’ús social).

145


Districte de Sant Andreu Porta nord de la ciutat de Barcelona i punt de trobada amb els municipis del Barcelonès nord i del Vallès, està format per set barris amb una forta personalitat i un alt orgull de pertinença. Barris en transformació permanent, que seran un nou escenari de centralitat metropolitana, amb un present i un futur immediat plens d’oportunitats, però que continuaran orgullosos de les seves senyes d’identitat. Hi podem trobar totes les formes i trames de Barcelona, des dels nuclis antics, els eixamples i les barriades, fins a les diferents formes de perifèries que els i les socialistes fa anys que treballem per eradicar generant noves centralitats. Perquè totes les etapes de la formació de la ciutat han deixat empremta en el nostre districte: des dels primers pobladors fins a les darreres migracions globalitzades. Des de la primera industrialització, amb les màquines de vapor i el tèxtil, fins a la industrialització contemporània, encara present en el polígon industrial del Bon Pastor, i les futures fàbriques de creació que hem impulsat. Des de les comunicacions a petita escala fins a la futura arribada de l’AVE a la Sagrera, on els canvis urbanístics previstos, vinculats a aquest projecte, ja han començat a marcar la realitat territorial. El patrimoni industrial fruit de la industrialització dels segles XIX i XX, amb fàbriques com la Hispano Suïssa, la Pegaso, la Mercedes, la Fabra i Coats o la Maquinista, són espais de reconversió i de transformació. Espais reconvertits en zones verdes, equipaments o fàbriques de creació i noves infraestructures que garanteixen noves oportunitats econòmiques i laborals. Resta molt, doncs, per fer. Els 10 projectes emblemàtics de districte que proposem tenen com a objectiu la recerca de l’equilibri social i territorial en els reptes pendents i en les futures actuacions en el territori.

• Pacificarem l’avinguda Meridiana per millorar la connexió entre els barris que avui separa, i fomentarem l’activitat comercial i ciutadana. • Volem construir ciutat a la zona de la Maquinista, ampliant usos a l’espai públic. • Negociarem l’arribada del nou hospital de la Vall d’Hebron als terrenys de la Mercedes. • Garantirem un equipament de ciutat als terrenys de la presó i la transformació urbana de Nord Trinitat. • Farem del parc Lineal l’emplaçament ideal per al retrobament de tota la ciutadania. • Reclamarem el perllongament de l’L4. • Posarem en marxa el Centre d’Art del brom, que atraurà talent i creació cultural. • Desenvoluparem i finalitzarem el projecte de la Fabra i Coats com a illa d’equipaments. • Desenvoluparem i finalitzarem el projecte de Casernes com a illa d’equipaments. • Tirarem endavant els projectes socials i urbanístics del Pla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver, com ara la continuació de la remodelació del polígon de Casas Baratas al Bon Pastor i la millora dels equipaments esportius al Baró de Viver. Amb el debat i l’aportació de ciutadans i ciutadanes hem generat la complicitat i consens per redactar aquest programa. És un text que és fruït de l’escolta i del diàleg que empara una política progressista amb voluntat de crear cohesió social. Tot seguit presentem les nostres propostes i projectes per a aquesta nova etapa que tenim per davant. Són els nostres compromisos amb el territori, que ordenem barri a barri i que aglutinen les nostres prioritats polítiques.

146


El barri de Baró de Viver Barri lluitador, amb un moviment associatiu fort arrelat al barri, disposat a fer front a les dificultats i a entomar nous reptes per avançar en la millora social i urbanística del barri. Actualment, l’arribada del tren d’alta velocitat a la Sagrera i el soterrament de les vies del tren obren un nou horitzó al barri. Gràcies a aquest gran projecte d’infraestructura, el Baró de Viver podrà trencar una altra barrera històrica i unir-se definitivament a la ciutat a través del barri de Sant Andreu. Així mateix, el projecte permetrà avançar en la dotació d’equipaments i serveis al barri, tot reforçant la seva identitat com a barri de la ciutat de Barcelona. En aquest mandat destaquem la reurbanització de la plaça de Baró de Viver, la remodelació de la rambla de Ciudad Asunción i l’aprovació de la Llei de barris ,com a projectes més emblemàtics i que millor representen l’avenç que ens havíem proposat.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Millorarem l’oferta d’equipaments esportius: cobertura del camp de futbol de la Llosa i nova grada, ubicació d’un nou camp de futbol gran, nova pista de petanques i d’skate, etc. • Construirem un casal de barri. • Ampliarem la sala de lectures i l’inclourem dins de la xarxa de biblioteques de Barcelona. • Combatrem el fracàs escolar amb programes que impliquin tots els agents de la comunitat. • Executarem un programa d’activitats extraescolars. • Continuarem i impulsarem el pla d’ascensors al barri. • Mantindrem les ajudes socials i les vincularem al compliment dels compromisos adquirits per part dels beneficiaris. • Consolidarem el projecte de galeria urbana, i n’impulsarem la dimensió internacional. • Continuarem amb el projecte sobre la memòria i història del barri a la resta de la ciutat. • Impulsarem en els terrenys de Ferran Junoy (una vegada recuperats) l’edificació d’equipaments pactats, com el centre de coordinació i planificació d’emergències, un institut de secundària, un centre de formació professional vinculat al ferrocarril i als autobusos (únic a tot Catalunya) i una segona escola bressol. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • • • •

Posarem en marxa programes d’inserció laboral vinculats a noves professions de futur. Consolidarem la fira-mercat de Baró de Viver. Ampliarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. Desenvoluparem el projecte Treball als barris, de Barcelona Activa, apropant al barri accions d’inserció laboral, ocupacional i de desenvolupament local. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves. • Dinamitzarem el comerç i la restauració al barri. • Promourem el polígon industrial del Bon Pastor, situat entre Bon Pastor i Baró de Viver. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Urbanitzarem el passeig de Santa Coloma, que esdevindrà un gran passeig que unirà els barris de Baró de Viver amb Sant Andreu,Trinitat Vella, Nou Barris i Santa Coloma de Gramenet. 147


• Arranjarem el sistema de clavegueram dels carrers Quito, Clariana, Campins i Beat Domènech el Savi. • Arranjarem les vorers del carrer Tucuman. • Crearem una zona verda a Beat Domènech el Savi, als entorns de l’escola l’Esperança. • Pacificarem i finalitzarem la urbanització del carrer Ciudad Asunción per tal de millorar la comunicació entre Bon Pastor i Baró de Viver. • Crearem una zona verda central al barri en els espais actuals de la petanca i l’aparcament. • Ajudarem en la rehabilitació dels espais comuns dels edificis. • Adaptarem la llera del riu Besòs a nous usos ciutadans i crearem horts urbans. • Ordenarem l’aparcament en superfície i posarem en marxa l’antic pàrquing de la BMW. • Demanarem a TMB un estudi de les freqüències dels autobusos i un pla de millora. • Urbanitzarem l’accés al metro i farem un pla de seguretat per a aquest espai. • Dissenyarem un pla d’habitatge al barri, consensuat amb les associacions, amb l’objectiu que les polítiques d’habitatge serveixin d’instrument per millorar la realitat sociocultural. • Desenvoluparem els programes socials de la Llei de barris destinats a la millora de la convivència. • Continuarem realitzant comissions de seguretat amb els cossos de seguretat i les associacions. • Exigirem a la Generalitat l’augment del nombre de dotacions dels Mossos d’Esquadra. El barri de Bon Pastor Les actuacions públiques que es realitzaran els propers anys han de ser definitives per culminar la gran evolució del Bon Pastor com a barri, orgullós del seu passat i alhora ambiciós respecte del seu futur. La continuació i finalització de la reforma de les cases barates i la urbanització dels entorns, l’ampliació del centre cívic, la connexió amb Sant Andreu i el Baró de Viver, la construcció de l’estació de l’AVE a la Sagrera i la seva repercussió en els polígons que encerclen el barri seran fonamentals per a aquest procés. També al sector de La Maquinista s’ha de treballar per tal de crear ciutat al seu entorn, ja que és un nucli d’habitatges i zona verda sense cap dotació d’equipaments a l’entorn. Cal remarcar, per la seva singularitat, el grup de Cases Barates que es troba a l’equador del procés de substitució per nous habitatges. Les millores executades en aquest mandat donen pas amb més coherència i possibilitat a les noves propostes i projectes que conformen el nostre compromís amb el seu veïnat:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Reclamarem que es posi en funcionament la residència i el centre de dia del barri que va deixar construït el darrer govern de la Generalitat de Catalunya. • Reformarem el centre cívic del barri, tot millorant-ne l’accessibilitat. • Iniciarem les negociacions per garantir un ús més important del centre d’atenció primària, amb inclusió de noves especialitats i el trasllat del laboratori. • Millorarem el casal de gent gran del Bon Pastor, i proposarem reservar part de l’espai del solar d’equipaments de cases barates per a la construcció d’un nou casal. • Sol·licitarem l’ampliació del Bernat de Boïl per acollir la secundària obligatòria pública. • Atorgarem ajudes a les instal·lacions d’ascensors i per a rehabilitació de finques. • Desplegarem un conjunt d’activitats educatives, esportives i lúdiques per a nens i joves. • Garantirem la continuïtat de l’oficina d’acompanyament en el traspàs de les Cases Barates. 148


• Impulsarem el planejament per aconseguir l’espai delimitat pels carrers Enric Sanchís i Foc Follet, conegut com a Casa Verònica, per construir-hi un equipament de centralitat al barri. • Adaptarem la llera del Riu Besòs a nous usos i hi crearem horts urbans. • Crearem un itinerari de l’habitatge públic de Barcelona, a través del Museu d’Història de la Ciutat, a dins d’una illa de les Cases Barates, on s’allotjarà el museu. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Construirem l’aparcament a sota del nou mercat, prèvia aprovació i tramitació del planejament per instal·lar-hi el mercat nou i els habitatges públics i dotacionals. • Iniciarem les converses amb les administracions competents per a la creació d’una escola de formació professional a l’edifici actual de l’IES Colon, i d’acord amb el relat industrial del barri. • Demanarem la millora de l’espai i l’oferta formativa de l’escola d’adults, i els oferirem instal·lacions als baixos de la tercera fase del projecte de Cases Barates. • Crearem un centre ocupacional als baixos de la segona fase de Cases Barates. • Continuarem el pla de dinamització comercial. • Encetarem Impulsarem programes d’inserció laboral vinculats a noves professions de futur del polígon industrial i a les noves ocupacions dels entorns de la Maquinista. • Ampliarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. • Desenvoluparem el projecte Treball als barris, de Barcelona Activa, amb accions d’inserció laboral i ocupacional, en coordinació amb els agents del territori. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves al Centre Juvenil Garcilaso. • Promocionarem el polígon industrial del Bon Pastor. • Crearem una borsa de treball amb persones de cadascun dels barris que puguin optar a les ofertes laborals de les empreses del polígon. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Garantirem que el projecte de reconversió del Torrent de l’Estadella mantingui la indústria existent en condicions dignes, atraient també noves activitats i augmentant-ne els usos. • Continuarem el projecte de remodelació de les Cases Barates. • Reformarem la plaça Mossèn Joan Cortines, que ha de ser el gran espai públic del sud del barri. • Connectarem bus el barri amb el centre de la ciutat. • Reformarem el carrers Santander, Llinars del Vallès i l’Estadella, i urbanitzarem els carrers de Flix, d’Òrrius i de les Cresques. • Millorarem la zona de jocs infantils dels jardins del carrer Sant Adrià. • Impulsarem la millora de la zona esportiva de la llossa del riu Besòs. • Implementarem un pla de mobilitat a la zona de Cases Barates. • Pacificarem i finalitzarem la urbanització del carrer Ciudad Asunción per tal de millorar la comunicació entre Bon Pastor i Baró de Viver. • Reformarem les voreres del carrer Caracas i Lima, entre Caracas i Ciudad Asunción, i impedirem l’aparcament indegut a sobre de la vorera. • Incrementarem el la presència de guàrdia urbana a peu pels carrers del barri, per millorar la percepció de seguretat. • Desenvoluparem els programes socials de la Llei de barris destinats a la millora de la convivència. • Potenciarem les comissions de seguretat, com a espai de trobada entre els cossos de seguretat i les entitats del barri que faciliti la detecció de conflictes.

149


• Continuarem amb la vigilància per evitar possibles conflictes de convivència amb el veïnat, fent un reforç als entorns de la llosa del Riu Besòs, les zones en transformació de les Cases Barates i la plaça Mossèn Joan Cortines. • Millorarem la il·luminació dels carrers, acabant amb els punts foscos de determinades zones. • Crearem el programa de dinamització i creació de les associacions i entitats dels barris. • Impulsarem els programes de civisme i mediació veïnal amb tots els col·lectius, especialment amb la població gitana i els nouvinguts. • Exigirem l’augment de del nombre de dotacions de Mossos d’Esquadra, tal i com ens correspon segons la Llei autonòmica. El barri de La Trinitat Vella Si bé en el mandat que finalitza s’han executat importants projectes de transformació i millora al barri (en destaca l’aprovació de la Llei de barris, la construcció de la nova biblioteca i del nou CAP, i l’inici de la transformació dels terrenys de la presó), actualment ens enfrontem a importants reptes tant socials com urbanístics: un nombre elevat d’immigració estrangera, l’existència de tràfic de drogues i la forta sensació d’inseguretat per part dels veïns, l’anomenada Porta Trinitat i la transformació de Nord Trinitat, amb l’enderroc de la presó i la substitució dels Habitatges del Patronat. Mesures: Sempre al costat de les persones: • Vetllarem pel compliment dels compromisos adquirits en el procés de participació veïnal pels antics terrenys de la presó, dotant el barri de diferents espais educatius, culturals i lúdics. • Posarem en marxa la biblioteca del barri, actualment en construcció, posant especial èmfasi en els programes socioeducatius i el foment de la lectura entre la població. • Negociarem la construcció d’una residència per a la gent gran a Porta Trinitat. • Negociarem la construcció de pisos per a joves i per a la gent gran del barri a Porta Trinitat. • Construirem l’Espai Jove als baixos dels habitatges dotacionals de Porta Trinitat. • Construirem un centre de serveis socials que doni servei al barri de Trinitat Vella i a la zona nord de Sant Andreu, als baixos dels habitatges dotacionals de Porta Trinitat. • Construirem un casal de barri a Porta Trinitat Vella amb espais per a les entitats. • Posarem en marxa la nova escola bressol el Tren, que passarà de les 35 places actuals a 119. • Demanarem el servei més complet possible al nou centre d’assistència sanitària. • Facilitarem la sol·licitud d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i per a la rehabilitació d’espais comuns dels edificis. • Impulsarem un programa integral per eradicar la presència de drogues al barri a través de les Taules de Seguretat i de Droga, ja existents, que inclogui la Generalitat, cossos de seguretat, associacions i veïns del barri, serveis públics, etc. Posarem especial èmfasi en les actuacions d’assessorament i informació per combatre el consum de drogues entre la població. • Promourem activitats educatives, esportives i lúdiques per a nens i joves. • Dinamitzarem l’espai públic del barri (parc de la Trinitat, parc de les Aigües, Nord Trinitat, etc.), a través d’una taula de treball amb totes les entitats que doni continuïtat al programa Viu la Trini • Farem el seguiment necessari de les ajudes socials i les vincularem als compliments dels compromisos adquirits per part dels beneficiaris. • Promourem el Museu de les Aigües i les activitats de visites. • Treballarem per la difusió de la memòria i història del barri. • Potenciarem el parc de la Trinitat com a escenari d’activitats d’àmbit de ciutat.

150


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Dinamitzarem el comerç en tot el barri, tant la part sud com Nord Trinitat. • Ampliarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. Instal·larem la seu d’aquest programa del districte al barri de la Trinitat Vella. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves amb el centre juvenil Garcilaso. • Promourem programes i tallers formatius per a joves i de reciclatge laboral, en col·laboració amb Barcelona Activa i amb els agents socials del territori com, per exemple, el centre Trinijove. • Aprofitarem els grans projectes urbanístics de Nord Trinitat i Porta Trinitat perquè siguin un pol d’atracció d’ocupació del barri. • Mediarem amb les empreses que s’instal·lin al barri per fomentar la contractació de veïns i veïnes. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Avançarem en el cobriment de la Meridiana, en farem l’estudi d’enginyeria necessari i elaborarem el projecte constructiu de la cobertura. • Exigirem el compliment de les actuacions previstes al projecte dels terrenys de la presó. • Evitarem l’actual degradació d’aquesta zona, fins a l’inici del projecte dels terrenys de la presó. • Ampliarem l’oferta lúdica del parc de la Trinitat amb una zona d’aparells de gimnàstica per a la gent gran, una gran àrea de jocs infantils, un rocòdrom i una pista de skate. • Vetllarem pel compliment de les actuacions del projecte de Porta Trinitat. • Construirem un nou aparcament subterrani a Porta Trinitat. • Reurbanitzarem els carrers Ausona, de Foradada a Peñíscola, i la part final del turó de la Trinitat. • Arranjarem el paviment de la plaça de la Trinitat i urbanitzarem l’entorn de la biblioteca. • Reurbanitzarem la plaça Andreu Abelló i enjardinarem els entorns dels habitatges de protecció oficial de la carretera de Ribas. • Remodelarem la carretera de Ribas fent-la separada de la Meridiana, i definirem la connexió amb Vallbona mitjançant un corredor verd. • Remodelarem el parc de les Aigües dins de l’àmbit del projecte de la presó. • Finalitzarem el PERI Madriguera pel que fa a les actuacions que depenen d’operadors municipals, i donarem suport als veïns i veïnes afectats per trobar una situació satisfactòria a la seva situació. • Connectarem el carril bici del barri amb la resta de la xarxa de la ciutat. • Fomentarem la sol·licitud de les ajudes públiques per a la rehabilitació dels espais comuns dels edificis a través del diferents instruments informatius. • Tindrem cura del manteniment i la neteja de tots els carrers i els espais verds i de lleure, perquè mantinguin les condicions necessàries per poder gaudir de l’espai públic del barri. • Iniciarem els tràmits d’expropiació de l’habitatge de Madriguera Via Barcino per urbanitzar aquest carrer eliminant les escales. • Encetarem nous programes de convivència i de mediació veïnal entre tots els col·lectius. • Potenciarem la Comissió de Seguretat, com a espai de trobada entre els cossos de seguretat i les entitats del barri que faciliti la detecció i la solució de conflictes. • Incrementarem la presència de la guàrdia urbana a peu pels carrers del barri, per millorar la percepció de seguretat. • Potenciarem la presència d’agents de la Guàrdia Urbana experts en la gestió del civisme. • Exigirem l’augment del nombre de dotacions de Mossos d’Esquadra, tal i com ens correspon segons la Llei autonòmica, per poder augmentar la pressió policial a les zones on existeixen conflictes vinculats al tràfic de drogues. • Augmentarem la presència d’educadors socials de carrer i mediadors de conflictes. 151


• Potenciarem la comissió sobre drogues, com a espai de trobada entre els cossos de seguretat i les entitats del barri que faciliti la detecció i solució de conflictes. • Inclourem dins del pla d’usos del districte, que impulsarem, mesures per evitar la proliferació i concentració de locals amb activitats que siguin susceptibles de generar molèsties al veïnat. El barri de la Sagrera Amb dues zones ben diferenciades (la part més nova, sobre la Meridiana, i el nucli antic, al voltant de la plaça Masadas), aquest barri experimentarà els propers anys el gran impuls de transformació urbanística i de revitalització econòmica que suposarà el desenvolupament de tot l'entorn de la nova estació de l'AVE, amb les importants millores d'accessibilitat (intercanviador de transports) i de dotacions residencials, terciàries, d'equipaments i d'espais lliures que acompanyen l'operació. En aquest sentit destaquem, a més de la pròpia estació, els projectes associats de Porta Europa i el parc Lineal Sant Andreu-la Sagrera, com a plasmació de la forta aposta que el PSC ha fet en la zona nord de la ciutat i en el barri de la Sagrera en particular. Però això no vol dir que tota la política municipal, d’infraestructures, transports o mobilitat, quedin supeditades a aquests macroprojectes. Ans al contrari, la voluntat de donar servei a les necessitats dels ciutadans ens porta a programar actuacions a tot el territori prioritzant el servei a les persones.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Consolidarem el projecte de la Nau Ivanow com a centre cultural referent del barri i la ciutat. • Farem realitat l’equipament esportiu al carrer Hondures (poliesportiu, piscines i gimnàs). • Construirem el centre esportiu del carrer Bonaventura Gispert (pavelló, piscines i gimnàs) i el poliesportiu del carrer Pare Manyanet. • Recuperarem espais, com la Torreta de Berenguer de Palou, l’edifici del parc de la Pegaso o l’illa del rentat de cotxes de Meridiana/Concepción Arenal, per ubicar-hi les entitats i equipaments. • Construirem una nova escola bressol a Berenguer de Palou. • Demanarem a la Generalitat que incrementi l’oferta de places d’educació pública a mesura que augmenti la població al barri, amb els nous habitatges que s’han de construir. • Ubicarem cicles formatius PQPI a les naus de la Llotja. • Proposem horts urbans per a la gent gran al parc Lineal sobre les vies del tren. • Promourem habitatge social, de forma més intensa als voltants de la futura nova estació. • Crearem una zona de gimnàstica per a la gent gran a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. • Impulsarem l’Arxiu Històric de la Sagrera a la Torre del Fang. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Transformarem els polígons industrials manufacturers veïns. • Treballarem amb el teixit comercial del barri per tal d’impulsar la seva activitat, l’associacionisme, i aprofitar el volum de persones atretes per l’estació de la Sagrera, els nous espais de negocis i l’intercanviador de la Meridiana. • Potenciarem el Mercat de Felip II com un potent pol comercial dels barris del voltant. • Potenciarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves amb el centre juvenil garcilaso.

152


Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Incrementarem la pacificació de l’avinguda Meridiana, per millorar la permeabilitat entre els dos sectors del barri que avui separa i fomentar l’activitat comercial i ciutadana. • Promourem la construcció en els propers 15 anys de fins a 37.000 nous habitatges. • Reurbanitzarem el carrer Felip II entre la Sagrera i la Meridiana, eixamplant-ne les voreres i col·locant un carril bici per la calçada. • Finalitzarem la remodelació de la plaça Jardins d’Elx, i aprofitarem per reordenar la circulació al carrer Garcilaso per convertir-lo en un carrer amb un únic sentit descendent. • Començarem la remodelació dels carrers compresos entre la Meridiana / Garcilaso / Sagrera / Felip II, prioritzant els carrers Costa Rica, Hondures, Sant Antoni Maria Claret i passatge Coello. • Ampliarem la pacificació del nucli històric de la Sagrera més enllà de les places Assemblea de Catalunya i Massades amb la reforma d’Antonio Ricardos i de Cortit. • Millorarem els carrers Cienfuegos i Juan de Garay a la zona del barri per sobre de la Meridiana. • Generarem noves places d’aparcament soterrani al parc de la Pegaso / Portugal i als jardins de Pepa Colomer, sense perjudici de promocions privades a la Guttmann o al CEM Hondures. • Rehabilitarem i farem accessible per a totes les persones les diferents places del barri. • Arranjarem i oferirem nous usos per a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. • Tindrem cura del manteniment i la neteja de tots els carrers i els espais verds i de lleure, perquè mantinguin les condicions necessàries per garantir el gaudi dels ciutadans. • Instaurarem la zona verda a tot el barri i en definirem com a zona 30 el nucli històric. • Completarem la xarxa de carril bici. • Rehabilitarem i millorarem la il·luminació del perímetre al voltant de la intersecció del pont del Treball amb Berenguer de Palou. • Crearem una nova comissaria de la Guàrdia Urbana. • Farem visible l’antic rec comtal al carrer Costa Rica, dignificarem el pilar de l’aigua del carrer de la Sagrera / Ciutat d’Elx i restituirem la font de Can Gaig. • Reclamarem l’execució del compromís de perllongar l’L4 del metro des de La Pau fins a La Sagrera, per comunicar el barri amb el de Sant Martí i el Front Marítim. El barri de Navas El barri, que compta amb una part de carrers amb configuració de trama d’eixample, ha vist en aquest mandat com es posaven en marxa projectes de transformació, com l’inici de la construcció dels equipaments de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, el Pla de Desenvolupament Comunitari i la remodelació dels carrers Biscaia i Bofarull, com a projectes més emblemàtics que ens havíem proposat. Les actuacions públiques que es realitzaran els propers anys ajudaran a consolidar Navas com a barri i a dinamitzar la seva vida associativa. La finalització del centre cívic, la construcció de l’estació de l’AVE a la Sagrera, la rehabilitació de la Torre del Fang, els terrenys de la plaça de la Guineu i l’adquisició de les naus industrials del carrer Espronceda seran fonamentals per dotar el barri dels equipaments tan demanats.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Posarem en funcionament els equipaments de la Caserna de Navas: el centre cívic com a motor de la dinamització del barri, i l’escola bressol Els Patufets de Navas, on s’oferiran 81 places. 153


• Construirem una nova escola bressol a la part sud de Navas, en concret a la nau industrial del carrer Espronceda, que ja és de propietat municipal. • Continuarem amb l’adquisició de les naus industrials del carrer Espronceda per a la construcció d’equipaments públics. • Trobarem el millor ús possible, juntament amb les entitats i veïns i veïnes del barri, al terreny d’equipament públic de la plaça de la Guineu, valorant la possibilitat d’instal·lar-hi un casal infantil. • Trobarem el millor ús possible al local de l’AV Navas quan es traslladi al centre cívic, valorant la possibilitat de dedicar-ho a local d’entitats. • Oferirem l’antic local del casal de gent gran de Navas a la Generalitat perquè ampliï les instal·lacions de l’escola Emili Juncadella en el moment en què es traslladi l’equipament sanitari. • El Pla de Desenvolupament Comunitari ha estat una eina molt reeixida per dinamitzar la vida social d’un barri amb poca tradició associativa. Per aquest motiu, és cabdal continuar donant suport al Pla de Desenvolupament Comunitari, tot exigint a la Generalitat que garanteixi el pressupost que li correspon. • Iniciarem les negociacions amb l’administració responsable per a la construcció d’un centre d’atenció primària. • Instal·larem aparells de gimnàstica per a la gent gran en un punt del barri. • Consolidarem el programa Temps de Barri d’obertura dels patis escolars. • Continuarem donant suport a les activitats lúdiques i culturals que les entitats organitzen a l’espai públic, i n’impulsarem d’altres des de l’administració pública. • Promocionarem l’oferta d’activitats destinades a joves que organitza el Centre Garcilaso. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Aprofitarem l’oportunitat que representa l’estació de la Sagrera perquè els llocs de treball que s’hi crearan permetin l’ocupabilitat dels veïns i veïnes del barri. • Crearem l’eix comercial del carrer Bofarull i potenciarem l’eix Maragall. • Dotarem el nou centre cívic de cursos i tallers formatius de reciclatge laboral. • Potenciarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. • Promourem el punt d’informació juvenil del Centre Garcilaso, i especialment el recurs d’orientació laboral. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves amb el centre juvenil Garcilaso. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Incrementarem la pacificació de l’avinguda Meridiana, per millorar la permeabilitat entre els dos sectors del barri que avui separa, i fomentarem l’activitat comercial i ciutadana. • Reformarem el carrer Espronceda, Biscaia entre Palència i Mallorca, Juan de Garay, Palència i Sant Antoni Maria Claret entre Meridiana i Concepción Arenal. • Solucionarem el problema amb l’operador privat per poder continuar amb la construcció de l’aparcament de la plaça de la Mainada. • Reconstruirem la plaça de la Mainada. • Posarem en funcionament l’aparcament de la Caserna de Navas. • Ampliarem la zona de jocs infantils de la Plaça Rodona. • Reformarem el passatge de la Guineu, creant una zona enjardinada. • Construirem un punt verd al barri. • Continuarem amb la vigilància a l’espai públic pel tema de la indigència, per evitar possibles conflictes de convivència amb el veïnat. 154


• Incrementarem la presència de la Guàrdia Urbana a peu pels carrers del barri, per millorar la percepció de seguretat • Potenciarem les comissions de seguretat, com a espai de trobada entre els cossos de seguretat i les entitats del barri que faciliti la detecció de conflictes. • Exigirem a la Generalitat l’augment del nombre de dotacions de Mossos d’Esquadra tal i com ens correspon segons la Llei autonòmica aprovada pel propi govern autonòmic. • Millorarem la il·luminació dels carrers, i acabarem amb els punts foscos de determinades zones. El barri de Sant Andreu de Palomar Amb un passat agrari, el barri està en un procés de transformació: allà on hi havia indústria tradicional ara s’està transformant en zona d’habitatges, serveis i equipament, i s’està donant un especial impuls als sectors del lleure, la cultura i l’atenció a les persones. Així doncs, encara que els processos de transformació del barri són de gran calat i afectaran la vida de tot el barri (parc Lineal, Fabra i Coats i Casernes), el projecte polític dels socialistes de Sant Andreu es vol centrar molt especialment a atendre les necessitats dels veïns i veïnes. El repte serà la cohesió social, territorial i generacional, i en aquest sentit fem les propostes següents:

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Instarem la Generalitat de Catalunya a la construcció d’un centre escolar a Torras i Bages/passeig de Santa Coloma. • Ampliarem el centre escolar Ignasi Iglesias amb una segona línia de seguida que es disposi del centre esportiu municipal de Casernes per reubicar les activitats esportives que actualment es realitzen al pavelló Ignasi Iglesias. • Exigirem l’inici de la construcció del centre escolar La Maquinista i l’ampliació del pati de l’Eulàlia Bota, com ja s’havia compromès. • Instarem la Generalitat a iniciar les obres de l’IES Fabra i Coats, que ja té pressupost assignat, i un segon IES a Ferran Junoy, per acabar amb les deficiències en el nombre de places escolars. • Posarem en marxa l’escola bressol la Filadora al recinte de la Fabra i Coats, i construirem l’escola bressol de Casernes i una segona escola bressol a l’Ignasi Iglesias. • Construirem altres equipaments educatius, com un centre de cicles formatius de formació professional, l’escola de les arts a la Fabra i Coats, i traslladarem l’escola d’educació especial la Gavina entre Torres i Bages i el passeig Santa Coloma. • Oferirem a la Generalitat de Catalunya la reubicació i l’ampliació de l’escola d’adults en el mateix edifici de l’institut de la Fabra i Coats. • Impulsarem la millora de l’oferta esportiva al barri amb la construcció del poliesportiu de la zona sud, la realització del de Casernes (amb piscina inclosa); a més, distribuirem taules de ping-pong i aparells de gimnàstica per a la gent gran en els parcs i places del barri. • Concretarem els usos del nou edifici adquirit per l’Ajuntament a la Fabra i Coats per ubicar un equipament de ciutat, com per exemple una escola oficial d’idiomes. • Exigirem a la Generalitat el compliment del calendari de la posada en marxa del centre sociosanitari de Casernes, i la potenciació i ampliació de serveis del de Concepció Arenal. • Reformarem el casal de barri de Can Portabella. • Culminarem el programa de teleassistència, farem pisos tutelats per a la gent gran i farem com a mínim una residència per donar acollida als nostres avis. • Crearem horts urbans del barri. 155


• Ampliarem les zones wifi del barri. • Treballarem perquè totes les entitats andreuenques disposin d’un espai adient per dur a terme la seva tasca, tot pensant en un ús intensiu i amb el reaprofitament de tots els equipaments del barri. • Estudiarem l’adquisició de nou sòl per a equipaments, com poden ser els 500m2 de sostre a les Casernes (propietat del Consorci de la Zona Franca) o l’estació de Sant Andreu Comtal (d’Adif), entre d’altres, sempre que sigui per ubicar-hi equipaments estratègics que en justifiquin la inversió. • Farem totes les gestions possibles per reobrir els cinemes de la rambla Fabra i Puig. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Farem un pla integral de reactivació comercial de la zona definida per la creu formada pels carrers Gran, Onze de Setembre i Fabra i Puig. • Obrirem un marc de diàleg i treball per a l’actualització, adequació i possible reubicació del mercat per adequar l’oferta, els serveis i la instal·lació als nostres temps. • Al recinte de la Fabra i Coats es cedirà un espai a la Fundació AREP per instal·lar-hi un centre de formació d’hostaleria per a persones amb discapacitat psíquica. • Potenciarem programes de formació vinculats a noves professions de futur. • Ampliarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves amb el centre juvenil Garcilaso. • Generarem sinergies amb el SAT, el gran equipament de les arts escèniques del barri. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • Iniciarem la millora urbanística de la Meridiana per resoldre l’aïllament existent entre les dues ribes d'aquesta via i farem un projecte integral de comunicació, transport i pacificació de la zona. • Desenvoluparem el pla per a la desafectació del nucli històric i continuarem pacificant-lo. Tirarem endavant el Pla de rehabilitació integral a la zona sud de Sant Andreu. • Arranjarem el paviment de les rambles de Fabra i Puig i Onze de Setembre. • Arranjarem la plaça de la Modernitat. • Instal·larem pantalles acústiques a la ronda pels habitants del passeig de Santa Coloma. • Treballarem per assolir un pacte per fer de part del carrer Gran una zona per a vianants. • Construirem dues grans àrees d’esbarjo per a gossos. • Crearem nous aparcaments públics i de concessió administrativa. • Prioritzarem la connexió per a vianants i en bicicleta entre les rambles Prim i Onze de Setembre. • Ampliarem la instal·lació del bicing amb noves estacions i desenvoluparem una xarxa de carrils al barri. • Continuarem amb el desplegament de la policia de proximitat i exigirem el nombre de Mossos d’Esquadra que ens corresponen segons la Llei autonòmica. • Garantirem la conservació i recuperació de les restes arqueològiques trobades a Sant Andreu. El barri del Congrés-Indians Un barri amb dues personalitats que està experimentant profundes transformacions. Al Congrés hem prioritzat la millora dels espais verds, dels habitatges, amb els ajuts a la instal·lació d’ascensors, i hi hem estat potenciant la vida social treballant amb les entitats, els comerciants i les escoles. Hem fet del nou casal de barri un espai ple d’activitat i obert a tots els veïns. I als Indians, estem fent un espai per viure-hi, amb la reforma de carrers, per eliminar totes les barreres arquitectòniques, i en convertirem el nucli en una àrea on els vianants tinguin prioritat sobre els vehicles. 156


A més, estem treballant en la construcció d’una sensibilitat comuna, construint, amb respecte per la història i la identitat de cadascú, un futur amb equipaments comuns, amb el desenvolupament dels plans per al Canòdrom i les pistes de tennis.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Farem del Canòdrom la gran illa d’equipaments, i hi construirem un casal de gent gran, la segona escola bressol municipal del barri, un centre cívic i un poliesportiu. Així mateix, cedirem a la Generalitat de Catalunya el terreny per construir una residència de gent gran amb centre de dia, un centre d’art contemporani i una residència per a discapacitats. • Posarem en marxa el nou casal de barri al local de l’AV, que passarà a ser de propietat municipal però que disposarà d’una gestió cívica amb els usuaris del centre. Se’n remodelaran les instal·lacions per assolir la qualitat que es requereix en un equipament municipal. • Continuarem el programa d’ajuts a la instal·lació d’ascensors. • Seguirem treballant per la consolidació dels actes festius del barri. • Oferirem una ubicació definitiva a l’escola Congrés-Indians. • Demanarem a la Generalitat de Catalunya que faci les obres d’accessibilitat, amb ascensors, a l’estació de metro de Maragall. • Incrementarem les places de casal d’estiu i Setmana Santa al casal de barri a preus populars. • Farem més amable l’espai per a les persones grans, amb mobiliari més còmode. • Difondrem el patrimoni indià i impulsarem la Mostra de Curtmetratges La Manigua. Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació: • Crearem noves zones de càrrega i descàrrega que, juntament amb mesures destinades a la regulació de l’estacionament, facilitin l’activitat dels comerços. • Seguirem donant suport i potenciant les iniciatives de la Unió de Botiguers de Congrés-Indians. • Inclourem dins del Pla d’Usos del districte que impulsarem, mesures per evitar la concentració de locals de bar al carrer Garcilaso. • Ampliarem el Programa T’acompanyem de suport als aturats del districte. • Difondrem el Punt d’Informació Juvenil del Centre Garcilaso, i especialment el recurs d’orientació laboral. • Consolidarem el servei ocupacional que Barcelona Activa presta als joves amb el centre juvenil Garcilaso. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • La construcció de places d’aparcament soterrani ens permetrà avançar en la pacificació dels carrers dels Indians i l’ordenació de l’aparcament al carrer al Congrés. Es construirà un gran aparcament al Canòdrom i es promourà un segon aparcament al barri, juntament amb la implementació de mesures de regulació de l’aparcament en superfície. • Reurbanitzarem els carrers de Puerto Príncipe, Campo Florido i Cienfuegos. • Continuarem la reurbanització de Francesc Tàrrega fins al passeig Maragall. • Millorarem les voreres de Cardenal Tedeschini tant a l’entrada del barri, entre Concepción Arenal i Pardo, com a la zona dels jardins Massana. • Reurbanitzarem la plaça del Cardenal Cicognani. • Resoldrem l’accés al barri des de la banda muntanya del passeig de Maragall. • Resoldrem el pas dels jardins de Massana cap al metro. • Crearem una zona tancada de lleure per a gossos a les zones verdes del Canòdrom. 157


• • • • • • • • • •

Farem una millora definitiva dels parterres de Felip II. Millorarem l’espai públic perquè la gent pugui anar a comprar amb seguretat i comoditat. Construcció d’un punt verd de barri. Senyalitzarem com a zona 30 els carrers pacificats dels Indians. Millorarem la seguretat als carrers amb l’increment de patrulles de la Guàrdia Urbana, i exigirem a la Generalitat l’ampliació del nombre d’’agents de Mossos d’Esquadra que ens corresponen segons la Llei. Incrementarem la presència de guàrdia urbana a peu pels carrers del barri, per millorar la percepció de seguretat. Potenciarem les comissions de seguretat, com a espai de trobada entre els cossos de seguretat i les entitats del barri que faciliti la detecció de conflictes. Impulsarem el programa de camins escolars i l’estendrem a totes les escoles públiques del barri. Millorarem la il·luminació dels carrers, tot acabant amb els punts foscos de determinades zones. Eliminarem els punts negres de les cruïlles de Garcilaso amb Puerto Príncipe i Francesc Tàrrega.

158


Districte de Sant Martí És el districte que a la ciutat representa millor el coneixement que mira a la Mediterrània. Amb 10 barris d’una forta identitat, el seu actiu més poderós és la gent, la xarxa associativa i la xarxa d’equipaments amb serveis públics de proximitat (biblioteques, casals, ludoteques, centres esportius, centres d’atenció social i de salut, etc.), viu reflex d’un extraordinari potencial cívic i ciutadà. Hem fet realitat els nostres compromisos presos amb els veïns i les veïnes a l’ inici d’aquest mandat que tot just ara tanquem. Però el projecte de districte no s’acaba mai. Tenim encara importants reptes i desafiaments que hem d’abordar. Alguns d’aquests reptes són conjunturals derivats de la situarem actual de crisi econòmica; d’altres són reptes més estructurals que requereixen una intervenció de llarg recorregut sobre els quals hem d’intervenir sense preses però sense treva. D’altres projectes responen a millores sobre allò ja fet i que sempre s’ha d’actualitzar, posar al dia, per fer dels nostres barris i de la seva gent un referent ciutadà de primer ordre. Des d’un punt de vista general, d’aquells 10 projectes més emblemàtics que creiem que tindran un especial impacte en el territori i en el veïnat els propers anys, us en fem ara una presentació sintètica:

• • • • • • • • • •

Desenvolupament del Pla Verneda Industrial. Impulsarem nous equipaments a Can Isidret. Crearem l’Escola de música de Sant Martí a la plaça de les Glòries. Impulsarem un Centre sociocultural a Sant Martí. Construirem el nou Zoo Marí. Impulsarem el Pla de la presó Wad Ras, amb habitatges protegits i un nou mercat. Remodelarem de la plaça de les Glòries. Soterrament de la Gran Via de Glòries a Rambla Poblenou. Promourem l’illa d’equipaments Alchemica. Impulsarem el nou museu del Disseny HUB.

Tot seguit, us presentem les nostres propostes i projectes, barri a barri, per a aquesta nova etapa que tenim al davant.

El barri del Poblenou Per als propers anys, la crearem de nous equipaments donarà al barri unes millores dels serveis i de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. En el futur sabrem combinar la tradició històrica d’aquest barri amb el desenvolupament mitjançant el 22@, sense perdre la seva identitat industrial, i convertirem el Manchester Català en nou epicentre tecnològic i referent de tot el país.

Mesures: 159


Sempre al costat de les persones: • Impulsarem el nou Casal de barri a Rambla Poblenou-Passatge Burrull. • Construirem l’ Escola de Sant Martí al Passatge Burull-Rambla Poblenou. • Crearem la nova escola bressol al carrer Llull, 163, i l’escola bressol de la plaça Doctor Josep Trueta. • Promourem el Casal infantil. • Cedirem sòl per a residència de gent gran Camí Antic de València. • Crearem un nou espai per a joves al c/ Pallars-c/ Llacuna. • Promocionarem habitatge protegit al c/ Pujades-c/Llacuna. • Crearem l’Escola d’adults a Can Saladrigas. • Impulsarem nous equipaments al c/ Llacuna-c/Ramón Turró (antic espai La Vanguardia). • Potenciarem la nova Sala Beckett a Pau i Justícia. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem el comerç de proximitat com a eina de potenciarem econòmica del barri i cohesió social. • Impulsarem el Turisme, un nou mercat d’oferta hotelera donarà oportunitats ocupacionals. • Promourem el 22 @ ha creat un pol empresarial d’ indústries de noves tecnologies. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • •

Obrirem els carrers de vianants c/del Joncar i Ramón Turró. Urbanitzarem la Rambla Poblenou entre c/Taulat i passatge Calvell. Reurbanitzarem c/ Perelló entre Rambla Poblenou i c/ Ferrocarril. Farem dels passatges zones per a vianants. Iniciarem la remodelació del c/ Pere IV. Realitzarem aparcament soterrat a Rambla Poblenou- Passatge Burrull. Remodelarem els espais de la plaça Julio González. Impulsarem l’aparcament soterrat a Llacuna, entre c/Llull i c/Ramón Turró. Remodelarem els jardins Josep Trueta.

El barri del Camp de l’Arpa del Clot És una de les zones més densament poblades de Sant Martí, l’entrada nord del districte, barreja de l’antiga història del districte i de l’ esforç en la crearem de nous equipaments per atendre les necessitats ciutadanes. Can Miralletes, masia construïda el XVIII i que a partir de 1996 es va convertir en un nou parc, i el gran projecte d’Alchemica, amb una superfície de més de 3.000 m2 per a equipaments, en són els projectes més importants.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem la nova biblioteca a Alchemica. • Impulsarem la nova escola bressol a Alchemica. • Impulsarem el nou casal jove a Alchemica. • Impulsarem el nou casal de barri a Alchemica. • Impulsarem la residència per a gent gran i centre de dia a Alchemica. 160


• • • • •

Promourem habitatges protegits i apartaments tutelats per a gent gran a Meridiana/Trinxant. Posicionarem un Punt verd i pistes de bitlles a Degà Bahí/Trinxant. Crearem l’Escola bressol a Degà Bahí/Trinxant. Adquirirem la Costa i Font per a equipaments. Recuperarem l’equipament interior d’illa a passeig Maragall/Indústria.

Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Enfortirem la xarxa de comerç de proximitat mitjançant plans estratègics de comerç. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • •

Farem dels passatges zones per a vianants. Reurbanitzarem la 2a fase del c/ Xifré. Remodelarem el c/ Ruiz de Padrón. Impulsarem el Bulevard de l’avinguda Meridiana fins a Glòries. Soterrarem les línies elèctriques (PMI). Millorarem la freqüència de línia del bus 192 (bus de barri). Incrementarem la pacificarem de l’avinguda Meridiana. Crearem la zona verda a Degà Bahí/Trinxant. Realitzarem l’aparcament soterrat a Degà Bahí/Trinxant.

El barri del Clot No es pot entendre sense el ric teixit associatiu i el gran component de barri de petit comerç amb la seva gran força obrera. El Clot és un dels nuclis més antics de Sant Martí; les primeres farineres i indústries d’adoberies i bòbiles s’hi van instal·lar durant el segle XIX, i en pocs anys el barri s’havia convertit en una zona industrial i obrera.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Cedirem sòl per a residència, centre de dia i casal de gent gran a l’entorn de la plaça de les Glòries. • Impulsarem la Biblioteca a la plaça de les Glòries. • Impulsarem el Casal de barri a la plaça de les Glòries. • Crearem l’Escola de música de Sant Martí a la plaça de les Glòries. • Construirem el nou centre del disseny a la plaça de les Glòries. • Traslladarem els encants en una nova ubicarem a l’entorn de les Glòries. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Potenciarem l’eix comercial Clot, com a eina d’ enfortiment del petit i mitjà comerç. • Potenciarem el mercat del Clot com un dels eixos i símbols del comerç de proximitat al barri. • Transformarem tot l’entorn de Glòries serà una important font de crearem d’ocupació per a la ciutat. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: 161


• • • • • • • • • •

Renovarem el passatge Pinyol. Renovarem el passatge Ca dels Seguers. Renovarem el passatge Malet. Crearem voreres en tot el bulevard de Meridiana fins a Glòries. Instal·larem un ascensor a la parada de metro del Clot. Soterrarem la Gran Via des de Glòries fins a la Rambla Poblenou. Remodelarem integralment el c/ Sant Joan de Malta. Crearem un camí escolar. Millorarem la connexió del bus de mar a muntanya. Incrementarem la pacificarem de l’avinguda Meridiana.

El barri de Sant Martí de Provençals Un barri amb una forta identitat pròpia, barri que porta el nom del municipi que l’any 1897 es va annexionar a la ciutat de Barcelona. Futur nexe entre Barcelona i la resta d’ Europa, el barri tindrà l’estarem de l’AVE com a clau de comunicacions i com a garant de l’empenta econòmica per als ciutadans.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • • • • •

Construirem un nou casal de barri a l’equipament de Sant Pablo Tejedor. Crearem un nou centre de serveis socials al c/ Agricultura (poliesportiu Júpiter). Construirem un nou centre sociocultural de Sant Martí de Provençals. Impulsarem la nova escola bressol al col·legi Bac de Roda. Impulsarem els nous vestuaris al camp de futbol Menorca.

Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Remodelarem el mercat de Provençals. • Potenciarem l’eix comercial Sant Martí. • Impulsarem nous equipaments hotelers i de comerç al voltant de l’AVE. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • • •

Crearem noves voreres en bulevard al carrer Cantàbria entre Guipúscoa i Menorca. Estudiarem la posada en marxa de l’àrea verda. Crearem la nova pista d’skate al parc de Sant Martí. Remodelarem la plaça Victoria Kent. Remodelarem el parc de Sant Martí. Renovarem la plaça de la Infància. Impulsarem el nou aparcament soterrat als carrers Selva de Mar– Andrade. Impulsarem el nou aparcament soterrat als carrers Cantabrià-Concili de Trento. Impulsarem el nou aparcament soterrat al c/ Cantabrià entre Guipúscoa i Menorca. Impulsarem la nova Estarem de l’AVE.

El barri de la Verneda i la Pau 162


Aquest barri es va construir per ubicar les onades migratòries procedents d’altres regions del país. Aquí, la lluita permanent dels veïns durant la dictadura i en democràcia ha aconseguit que actualment tothom se senti orgullós del barri. En aquest mandat cosirem tota la trama urbana i obrirem la Verneda a una nova industrialització.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Cedirem sòl per a un centre d’assistència primària (CAP) als carrers Santander-Prim. • Crearem el nou casal de gent gran al casal de barri la Verneda. • Impulsarem bucs d’assaig musical al casal de barri la Verneda. • Crearem un nova escola bressol al col·legi la Verneda. • Remodelarem integral del casal de barri La Pau. • Cedirem sòl per a la construcció d’una residència i centre de dia al barri La Pau. • Cedirem sòl per a habitatge per a joves als carrers Prim-Santander. • Cedirem sòl per a apartaments tutelats per a la gent gran als carrers Prim-Santander. • Cedirem sòl per a una nova escola pública. • Construirem nova escola bressol al c/ Santander. • Reurbanitzarem els jardins Montseny. • Millorarem el pont del c/ Santander que comunica amb el Bon Pastor. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Desenvoluparem el Pla Verneda Industrial. • Crearem oferta hotelera i oficines de negocis per al desenvolupament del Pla Urbanístic de l’eix Prim- Santander. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Impulsarem les noves voreres en bulevard al c/ Cantàbria entre Guipúscoa i Menorca. Substituirem el mobiliari urbà als carrers Cantàbria-Santander. Impulsarem l’aparcament soterrat als carrers Cantàbria–Menorca. Impulsarem l’aparcament soterrat a La Pau. Millorarem del transport públic. Estudiarem la posada en marxa d’una àrea verda.

El barri de Provençals del Poblenou El barri queda delimitat pels dos grans eixos que conformen la Gran Via i la Diagonal, amb un nou gran parc com a epicentre del barri, el parc del Centre del Poblenou. Volem que en aquest nou mandat les necessitats socials del barri quedin resoltes, alhora que seguim desenvolupant el 22@.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem habitatge protegit i equipaments als carrers Perú-Selva de Mar. 163


• • • • • • • • •

Impulsarem l’apartaments tutelats per a gent gran al camí de I’Isidret. Crearem el casal de barri al camí de l’Isidret. Crearem el casal per a gent gran al camí de l’Isidret Crearem un nou centre per a artistes a l’Escocesa. Impulsarem un nou equipament a Can Aliè. Impulsarem una residència per a estudiants als carrers Veneçuela–Agricultura-Josep Pla. Potenciarem el centre d’investigació als carrers Veneçuela-Agricultura-Josep Pla. Impulsarem la nova escola bressol al carrer Perú. Crearem el nou centre esportiu.

Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la nova indústria de tallers Escocesa, Hangar i Can Ricart. • Impulsarem el Pla urbanístic del 22 @ com a font de creació d’ocupació d’indústries de nova tecnologia. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Reurbanitzarem dels jardins de Selva de Mar–Gran Vía-c/ Perú. Obrirem el carrer Cristóbal de Moura. Obrirem el carrer Marroc. Obrirem el carrer Provençals. Obrirem el carrer Fluvià entre Pere IV i Bolívia. Crearem un nou punt verd.

El barri del Besòs i el Maresme La qualitat de vida del barri actual contrasta amb la duresa de vida dels inicis per la falta d’equipaments i serveis. Aquest barri és un nou centre de la ciutat amb tots els equipaments en el nou Fòrum. El pla de barris (2008- 2012) aprovat fa possible el desenvolupament de 35 projectes per millorar la qualitat de vida dels residents.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Rehabilitarem habitatges i pla d’ascensors mitjançant el pla de barris. • Impulsarem apartaments per a gent gran a Maresme. • Impulsarem la sala d’actes a l’antic cine Pere IV. • Cedirem sòl per a ampliarem del Cap Besòs al cine Pere IV. • Reformarem integralment del casal de gent gran Joan Maragall. • Crearem un nou casal de barri a Maresme. • Promourem habitatges protegits al barri del Maresme. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Remodelarem exteriorment del mercat del Besòs. • Desenvoluparem el Pla 22@ en la zona de Maresme. • Exigirem el compliment de la Llei de barris: programa de dinamitzarem comercial de tot el barri. 164


• Potenciarem el Turisme i oferta hotelera al barri del Besòs i un nou centre de convencions internacionals que dinamitzarà la perspectiva ocupacional de la zona. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Obrirem el carrer Marroc. Obrirem el carrer Veneçuela. Remodelarem la plaça Jaume Huguet. Impulsarem els Jocs infantils a l’illa Fòrum (Llull-Rambla Prim-Sant Ramon de Penyafort). Continuarem els desenvolupament Llei de barris. Construirem un nou zoo marí.

El barri de Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou Els primers habitatges van néixer l’any 1960, però amb la celebrarem del Fòrum de les cultures la fesomia del barri va canviar radicalment. El desenvolupament i consolidarem del 22@ en farà possible la transformarem total en un barri compacte i que mira al mar. La construcció de futurs equipaments permetrà augmentar la qualitat de vida dels residents.

Mesures: Sempre al costat de les persones • Cedirem sòl per a la construcció d’un Institut als carrers Fluvià-Provençals. • Impulsarem el nou casal de gent gran als carrers Selva de Mar–Llull-Diagonal. • Promourem habitatge protegit al C/ Selva de Mar – C/Llull- C/ Diagonal • Impulsarem la nova escola bressol del Front Marítim. • Potenciarem el nou espai polivalent a Torre de les Aigües del Besòs (plaça Ramon Calsina). • Impulsarem els nous equipaments, com el col·legi d’Infermeria. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Impulsarem la nova oferta hotelera en el front litoral, que donarà ocupació. • Crearem nous equipaments, com el col·legi d’Infermeria. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • •

Finalitzarem la urbanitzarem del passeig Marítim. Remodelarem la pista Pujades. Crearem la zona verda a Josep Pla-Pallars-Agricultura. Millorarem la línia de bus pel front litoral.

El barri de la Vila Olímpica del Poblenou Barri nascut amb les Olimpíades de 1992, va obrir definitivament el districte al mar amb una nova manera d’entendre la vida a Barcelona. Aquesta zona industrial del Poblenou anomenada Icària s’ha convertit en un nou centre de transformarem mitjançant el 22@. El futur pla urbanístic del trasllat de la presó significarà la crearem d’un nou mercat, habitatges i equipaments per al barri. 165


Mesures: Sempre al costat de les persones: • Crearem la nova Escola Bressol als carrers Àlaba-Ramon Turró. • Impulsarem el Pla per a la presó de Wad Ras: habitatges protegits i un nou mercat. • Impulsarem el casal infantil. Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Incentivarem una forta oferta hotelera de qualitat. • Restaurarem qualitatativament al barri i a les platges, impulsant l’ocuparem al sector serveis. • Impulsarem un nou mercat que s’ubicarà en l’actual presó. • Desenvoluparem el pla 22@. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • •

Renovarem els paviments a l’avinguda Icària. Condicionarem la plaça dels Campions. Millorarem transport públic entre mar i muntanya. Estudiarem la crearem d’una nova línia de bus Vila Olímpica-Fòrum. Millorarem la connectivitat amb el districte de Ciutat Vella. Obrirem el parc de la Ciutadella.

El barri del Parc i la Llacuna del Poblenou S’ha convertit en un referent de les empreses de comunicarem del país, amb BTV, Radio Nacional, Telecinco, agencia EFE... El 22@ és la punta de llança que ha fet possible tota aquesta transformació. Volem que aquest barri es converteixi en el punt de referència de les industriés de noves tecnologies ( TIC), amb la crearem d’ocupació per a tota la ciutat de Barcelona.

Mesures: Sempre al costat de les persones: • Impulsarem la Biblioteca a la plaça les Glòries. • Crearem el nou museu del Disseny a la plaça de les Glòries. • Impulsarem l’Auditori a l’edifici Zòcal. • Promourem el Casal de barri a l’edifici Zocal. • Crearem l’Escola de música a l’edifici Zòcal. • Crearem la Casal de gent gran als carrers Bolívia-Badajoz. • Impulsarem un centre d’Assistència Primària als carrers Bolívia-Badajoz • Impulsarem apartaments tutelats als carrers Bolívia-Badajoz. • Promocionarem habitatge protegit a Glòries. • Desenvoluparem el Pla Meridiana, amb habitatges, equipaments i zones verdes. • Crearem el nou institut (IES) al Zamora. • Impulsarem la residència per a estudiants al c/ Almogàvers (Sancho d’Àvila). • Crearem la nova escola bressol als carrers Àlaba-Ramon Turró. 166


Reactivarem econòmica i compromís amb l’ocupació: • Desenvoluparem el Pla 22@, que farà possible la crearem de nous llocs de treball d’indústria de noves tecnologies. • Impulsarem el nou Campus de Comunicarem de la Universitat Pompeu Fabra que, juntament amb les noves indústries de comunicació, serà un referent en el món del treball de la comunicació. Espai públic de més qualitat, més net i més segur: • • • • • • • • •

Iniciarem de la remodelarem del c/ Pere IV. Ampliarem les voreres al c/Almogàvers entre Joan d’Àustria i l’avinguda Meridiana. Crearem una plaça central. Impulsarem un aparcament soterrat als carrers Bolívia-Badajoz. Impulsarem un ascensor a la parada de metro Bogatell. Millorarem el transport públic entre mar i muntanya. Remodelarem la plaça de les Glòries. Soterrarem la Gran Via de Glòries a la Rambla Poblenou. Traslladarem els serveis funeraris al c/ Almogàvers (Sancho d’Àvila).

167


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.