Programa Municipal del PSC de Barcelona

Page 1

TOT PER BARCELONA PROGRAMA ELECCIONS MUNICIPALS BARCELONA 2011 Convenció Municipal 16 d’abril 2011

1


1. BARCELONA, PROJECTE COL∙LECTIU 2. La Barcelona que coneixem, referent de dinamisme i prosperitat a nivell internacional, no és fruit de l’atzar. El nostre model de ciutat, construït sòlidament sobre la base de la complicitat i la participació ciutadana, és el resultat del lideratge constructiu i transformador que exercim els socialistes, gràcies al suport democràtic que rebem de manera majoritària per part del conjunt de la ciutadania. 3. Barcelona, com totes les grans ciutats del món, està vivint un complex moment derivat d’una situació internacional que colpeja en la societat de manera molt significativa. Malgrat aquesta situació, la nostra ciutat continua demostrant que és un valor sòlid que centra la seva preocupació en l’atenció a les persones, en la reactivació econòmica i en la construcció d’un espai públic segur i ordenat, i que al mateix temps té l’ambició i la capacitat de posar bases sòlides per als propers anys. 4. Aquesta fortalesa l’hem aconseguida en un context marcat per la crisi econòmica i, per tant, enormement complicat. Però Barcelona no es deixa vèncer fàcilment per les dificultats. Per això està reeixint, no com una obra aïllada de governs ni de líders individuals, sinó com el resultat d’una acció col∙lectiva que ha comptat amb el suport, la responsabilitat i la complicitat de la ciutadania, i que li permet mirar al futur amb confiança. Perquè creiem en Barcelona. Perquè una ciutat necessita creure en si mateixa, i els i les socialistes creiem en la nostra ciutat, en la seva gent i en la seva capacitat per decidir el que necessita. 5. El lideratge de l’Ajuntament de Barcelona, solvent i rigorós, ha permès respondre a les principals preocupacions de la ciutadania en un context en què altres models de fer política solament pensen en retallades i ajustos, sense veure l’abast que les seves propostes tenen en els ciutadans i ciutadanes de manera real. 6. Per això defensem el nostre model de Barcelona. Perquè és un referent de creativitat, dinamisme i convivència, que ha fet de la seva capacitat de transformació, cohesió i prosperitat un senyal d’identitat que conforma el seu tret distintiu. Hem avançat fins a una posició que ens permet tenir l’orgull de ser la gran ciutat metropolitana i convertir‐nos en referent i capital de la Mediterrània, alhora que som un exemple consolidat de model de progrés a Europa. Per això, avui ningú dubta que Barcelona és el valor més segur que té Catalunya al món. 7. Ara toca novament decidir. Barcelona ha d’optar entre continuar sent una ciutat que defensa els interessos de totes i cadascuna de les persones, un projecte d’equitat i solidaritat, competitiu i ben posicionat o bé deixar el seu futur en mans d’aquells que mai han defensat la ciutat, que la volen instrumentalitzar amb interessos diferents als de la ciutadania de Barcelona. Perquè creiem en un projecte per Barcelona, per la seva gent, mai subordinarem els interessos de Barcelona a altres interessos. 8. La crisi que estem vivint en aquest moment no només ha significat un daltabaix en la situació econòmica. També ha posat en evidència la necessitat d’aprofundir en posicions més ètiques envers la gestió dels afers públics i privats, que s’han de sostenir en la incorporació en el discurs i en les pràctiques socials i polítiques de valors que reforcin la credibilitat i confiança de la ciutadania en les institucions. 9. Per això és el moment d’apostar amb més força per la convivència, les oportunitats i la creativitat en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, o caure en un model conservador, immobilista i que voldria relegar el paper capital de Barcelona en el mapa polític català i espanyol a un subordinat actor secundari. 10. Barcelona demostra que la ciutat progressista és possible i necessària. Perquè pot ser més sostenible i més justa. Un model urbà socialment progressista i econòmicament avançat és 2


cada vegada més essencial per a una Europa que necessita referents per construir el futur amb responsabilitat i optimisme. 11. Els i les socialistes creiem fermament en la necessitat de treballar per tornar la dimensió dels valors a les pràctiques socials i polítiques. Creiem que les polítiques públiques de progrés no són solament una forma de prestar serveis. Són al mateix temps una forma de transmetre a la societat la nostra convicció pel que fa als valors que formen l’ideari que origina i enforteix el nostre treball. En aquest escenari els nostres valors continuen sent també garantia i fonament de la prosperitat de la comunitat. Així, doncs, el nostre és un model que posa les persones, i les seves necessitats de desenvolupament personal, col∙lectiu i professional al centre de les prioritats del projecte de ciutat, que es fonamenta en una visió de geometria variable: de la cura del carrer i del barri com a entorn més proper de la gent, a la vertebració de la ciutat metropolitana i la projecció com a capital catalana i europea que ens fa més competents i competitius. 12. Aquesta forma d’entendre la ciutat no neix ni de la casualitat ni de designis aliens a la realitat de la nostra ciutat. És producte d’una forma d’entendre la relació i interacció entre tots els actors implicats: ciutadania, govern municipal, moviment associatiu, agents socials, empreses privades, tercer sector. 13. A Barcelona, els i les socialistes hem treballat intensament per crear orgull de ciutat, i creiem que ho hem aconseguit. Constatem que bona part de la ciutadania se sent implicada en el projecte de transformació urbana. Hem convertit Barcelona en un projecte col∙lectiu que ha sabut relligar el conjunt del teixit social, participar amb el moviment veïnal, cohesionar els ciutadans i ciutadanes i projectar la ciutat cap al futur. 14. En aquesta difícil conjuntura econòmica és necessària la defensa dels principis de la socialdemocràcia per respondre a la crisi actual. La crítica neoliberal i neoconservadora minimitza el poder del sector públic i solament busca defensar els interessos de minories interessades, com ho està demostrant avui dia el govern de CiU a la Generalitat. En canvi els homes i les dones socialistes hem demostrat a Barcelona que, des de l’esfera pública i des d’una col∙laboració franca amb la societat civil, el tercer sector i els agents econòmics i socials, i des dels valors i les accions progressistes, es pot millorar i transformar la societat de la manera més eficaç. 15. El model que hem impulsat durant els anys dels governs socialistes a Barcelona ha facilitat i propiciat nous projectes, i ha trobat en la cooperació i la complementarietat entre els sector públic i els sectors associatius, socials i privats un model efectiu de creixement de molts àmbits de la ciutat el el que es requereix l’impuls i el lideratge per falta d’iniciatives o per necessitat de garantia d’igualtat i justícia. Perquè creiem que és necessari un sector públic dinamitzador, que lidera els projectes en concertació amb altres actors i que també és garantia d'estabilitat, igualtat d'oportunitats, sostenibilitat i qualitat dels serveis per al conjunt de la ciutadania. 16. Ara cal arriscar i fer una mirada positiva i amb projecte de la ciutat. És l’hora de debatre els projectes de ciutat i veure qui pot estar a l’alçada de la realitat que ens envolta i qui vol que Barcelona perdi autonomia o agafi un camí que afebleixi les oportunitats per superar els reptes actuals. 17. BARCELONA, PROJECTE DE FUTUR 18. La ciutat és l’espai privilegiat on passen les coses de la gent. És l’espai de la convivència, del treball, de la formació, de les relacions amb els nostres veïns i veïnes, on creixen les famílies i on s’expressen fermament, i han de veure’s acomplerts els anhels, les necessitats i les expectatives dels ciutadans i les ciutadanes. La ciutat és també l’espai d’intersecció entre la 3


ciutadania i el govern, on s’han de produir i compartir les decisions que han de donar resposta a allò que la ciutadania necessita i exigeix. 19. Transformacions profundes i nous reptes són a l’ordre del dia de l’evolució actual de Barcelona. I és responsabilitat política nostra fer front a aquest nou futur I treballar per construir‐lo. Aquest és el nostre deure. Per això, davant la dimensió de les problemàtiques que s’han manifestat en els darrers mesos, requereix refermar amb contundència tres prioritats centrals per abordar la situació actual, assentant les bases de l’acció futura per a una propera dècada. 20. Primer, reactivar l’economia per generar més ocupació i de més qualitat. Cal generar riquesa. I això requereix reforçar la promoció econòmica de Barcelona, projectant‐la al món i posant‐ hi les millors condicions per generar nova activitat econòmica. I Barcelona pot fer‐ho i ha de fer‐ho, perquè té un projecte econòmic definit, que tira endavant, dóna fruits i en donarà més. En plena crisi econòmica, el conjunt d’iniciatives i estratègies econòmiques de Barcelona, no només no reculen i no només no s’aturen, sinó que viuen un procés creixent. 21. Segona prioritat: pal∙liar els efectes negatius de la crisi sobre la ciutadania. Això passa per blindar i accentuar totes les polítiques d’atenció a les persones i cohesió social al nostre abast, tant les adreçades al sectors més vulnerables com les que posen serveis i equipaments a l’abast de tothom i a cada barri. 22. Tercera gran prioritat: preservar la convivència a l’espai públic, fent de Barcelona una ciutat més ordenada, neta i segura. Només així tindrem cohesió, qualitat de vida i llibertat. 23. Podem afirmar sense ambigüitats que la present dècada està plena de possibilitats i oportunitats. Però també comporta incògnites i inseguretats, i hem de ser capaços i capaces d’oferir respostes. La Barcelona fiable i viable que els socialistes plantegem ha de garantir i obrir nous horitzons, aportant certeses als projectes i oferint noves oportunitats per a tota la ciutadania, perquè tothom pugui portar endavant el seu projecte vital. 24. Ara toca que la ciutat faci un salt qualitatiu i un salt d’escala. Barcelona necessita ser model de ciutat local i de ciutat global. Una ciutat que ens permeti arribar tan lluny com vulguem sense deixar de ser nosaltres mateixos. Una ciutat amb qualitat, però no tímida ni empetitida; ambiciosa i alhora sensible i propera. El valor afegit de Barcelona és ser “ciutat dels seus ciutadans”. 25. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en un ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament i lliurement els drets cívics, fomentant les responsabilitats individuals i col∙lectives, garantint l’accés als serveis des de la plena igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn, treballant per la plena igualtat de dones i homes, sense de perdre mai de vista la necessitat de justícia social i solidaritat que ha caracteritzat Barcelona com una ciutat de progrés, plural, dinàmica i creativa. 26. Hem de ser capaços de donar resposta als nous reptes, tant als que deriven d’un entorn econòmic complex, com a les necessitats d’una nova socialització: nous usos de l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. 27. Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, superant les tendències conservadores i immobilistes que expressen altres discursos sobre la ciutat, aspirant a respostes d’excel∙lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demanda. 4


28. El nostre projecte es construeix des de la ferma convicció d’uns valors cimentats en un ciutat més participativa, amb dret a exercir plenament i lliurement els drets cívics, fomentant les responsabilitats individuals i col∙lectives, garantint l’accés als serveis des de la proximitat i la plena igualtat d’oportunitats, fomentant un marc de cohesió, convivència i seguretat a tots els barris de la ciutat, amb un compromís amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn. 29. Hem de ser capaços de donar resposta als nous reptes, tant als que deriven de la globalització del món en les relacions econòmiques, com a les necessitats d’una nova socialització: nous usos de l’espai públic, la diversificació de models familiars, l’augment de l’esperança de vida o el canvi en els models de relacions laborals. 30. Per mantenir, aprofundir i respondre a les noves exigències d’una realitat en transformació cal prendre decisions adequades i valentes, aspirant a respostes d’excel∙lència, amb esforç i capacitat, per assolir els objectius que avui la gent de Barcelona necessita i demanda. I això és la nostra proposta per Barcelona, treballar per continuar sent el model de progrés, prosperitat i convivència que ens ha caracteritzat en els darrers anys. 31. Els socialistes presentem un equip molt reforçat, amb persones que tenen les millors capacitats per afrontar les noves realitats que han sorgit i per afrontar els reptes que tenim al davant: creació d’ocupació, recuperació econòmica, impuls de l’àmbit d’actuació metropolità, millora de la seguretat i dels serveis públics. Un equip format per aprofundir en el model de ciutat que representa Barcelona, aprofitant el millor que tenim i incorporant visions que aportin encara més solidesa, renovació i innovació. 32. Jordi Hereu encarna el lideratge rigorós i il∙lusionat, renovat i amb experiència que Barcelona necessita. Ha demostrat sobradament que és capaç de donar‐ho tot per Barcelona i que té l’atreviment i responsabilitat per posar‐se al capdavant i no arronsar‐se davant de situacions de complexes. 33. Des de l’autoritat que ens dóna el compliment de les propostes que vam presentar fa quatre anys, presentem ara aquest programa de futur, construït amb les aportacions de moltes persones, que és com els i les socialistes pensem que s’ha de transformar la realitat: entre tots i totes i sense deixar ningú enrere.

5


34. BARCELONA: MOTOR ECONÒMIC DEL SUD D’EUROPA 35. Barcelona té davant una gran oportunitat: exercir un lideratge com a motor econòmic del sud d’Europa aprofitant les sinergies i potencialitats dels projectes que emprendrà els propers anys. Aquesta estratègia ve a reforçar, per sobre tot, l’altre gran prioritat que és treballar perquè la ciutat generi el màxim d’ocupació, continuant l’empenta demostrada en la seva tradició industrial als segles passats, i en altres moments de crisi en passats recents. 36. La ciutat viu una transformació del sistema productiu molt important que ha donat com a resultat noves activitats econòmiques emergents (enginyeries i tecnologia, telecomunicacions, serveis a les persones, serveis a les empreses, etc.), uns serveis turístics amb més volum i major qualitat i una renovada activitat comercial. 37. A aquestes transformacions de gran abast en la societat i economia catalana, cal sumar‐hi els processos de modernització del teixit empresarial, les iniciatives i emprenedories cientific ‐ tecnològiques, el creixement de les indústries culturals i creatives de la ciutat, i la configuració d’una ciutat universitària de primera magnitud. 38. Barcelona ha anat assolint un posicionament de lideratge en el camp de l’economia del coneixement i de la innovació tecnològica amb una constructiva recerca de nous models de foment de l’economia productiva, que es materialitzen en destacats projectes com Barcelona Activa, el districte 22@, el Parc de Recerca Biomèdica i la Fira, que es complementen amb el naixement de nous sectors o la consolidació d’àmbits tan importants com la transformació del port i les activitats logístiques. Això reforça el seu rol líder de les exportacions del conjunt de les metròpolis d’Espanya, aportant al voltant del 20% de les exportacions totals de l’economia espanyola. Per això és fonamental apostar per continuar millorar el posicionament competitiu de l’economia de Barcelona i Catalunya al món. 39. I aquesta gran fita està en estreta relació i només té sentit com a instrument per al principal repte dels propers anys: treballar per l’ocupació de la gent que ha quedat a l’atur, pels joves que cerquen la primera ocupació, per les dones que volen participar en el mercat de treball, per les persones emprenedores i les noves iniciatives, defensant també el comerç de proximitat com a marc idoni generador d’ocupació, a més dels valors que aporta en la cohesió social del territori. En aquest marc serà clau apostar per un model d'ocupació de qualitat, donant suport a la millora de la productivitat en sectors industrials, treballant per superar la precarietat en la contractació, especialment en el sector dels serveis i particularment amb dones i joves. Hem d’avançar sense deixar ningú pel camí. 40. Això exigeix un paper expressament actiu del govern de la ciutat, tant per treballar en el nou marc de relació amb el govern de la Generalitat com per impulsar en aquesta primera etapa la nova Àrea Metropolitana en aspectes com la mobilitat, els serveis compartits i la projecció econòmica internacional. També cal aprofundir en la concertació social. En aquest sentit, l’acord econòmic i social que recull el Pacte per l’Ocupació de Qualitat obre un camí que caldrà intensificar i actualitzar amb una perspectiva ambiciosa. 41. Aquestes accions es complementen amb altres estratègies que passen per generar noves accions de formació, millorar la qualitat i disminuir la precarietat dels llocs de treball, estimular l’augment de la productivitat, reforçar la diversificació productiva, potenciar l’ús intensiu del coneixement, les tecnologies i la innovació aplicada a tots els sectors, fer de la creativitat un segell distintiu, impulsar iniciatives i espais de transformació urbana i econòmica. 42. En un mateix sentit hem de reforçar i impulsar mecanismes de treball, cooperació i col∙laboració entre el sector públic i el sector privat, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats en la coresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit 6


cal desplegar estratègies d’inversió pública – privada orientades a la creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps. 43. Ocupació i formació, la nostra prioritat 44. Barcelona té com a prioritat la creació d’ocupació en un context en el qual en els propers anys totes les iniciatives municipals hauran d’anar destinades a prioritzar la creació de nous llocs de treball a Barcelona. Hem de poder propiciar perspectives reals per que les persones aturades i els sectors que tenen la percepció d’una possible pèrdua de feina, que la reactivació econòmica a més de necessària i és possible. 45. Per tant la nostra acció ha de ser estructural, per a crear les condicions que propiciïn la generació d’ocupació com una necessitat de ciutat, necessitat social i humana, i també pal∙liativa, de cara a cobrir les necessitats urgents de determinats col∙lectius. . Tindrem com a prioritat que l’acció de govern vagi encaminada en aquesta, des de tots els serveis d’atenció a les persones fins a la inversió en nous equipaments de tot tipus i l’atracció d’esdeveniments. 46. I per garantir una millor ocupació i de més qualitat cal potenciar i promoure que el nostre capital humà estigui preparat per assolir els nous reptes que provenen de l’entorn econòmic siguin acompanyats de mesures que reforcin la formació professional, els programes d‘activació de l’economia social, la promoció econòmica de proximitat i el suport a l’emprenedoria. 47. Complementarem la tasca desenvolupada pel Pacte per l’Ocupació de Qualitat amb el traspàs formal de competències en matèria de disseny i execució de polítiques actives a través d’un Consorci per l’ocupació, creat conjuntament amb la Generalitat per a l'impuls de l’ocupació de major qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball. 48. Prioritzarem la formació professional creant noves places i implicant les universitats de Barcelona tot aprofitant els seus Campus d’Excel∙lència al per a potenciar la FP de qualitat. Ampliarem la formació en orientació professional que des 2011 es desenvolupa a tots els centres educatius de la ciutat per incorporar l'aprenentatge pràctic de competències empresarials i emprenedores. 49. Desenvoluparem programes d’inserció professional a mida de col∙lectius amb especials

dificultats tals com persones aturades de llarga durada, persones sense prestació, joves amb risc de fracàs escolar, persones amb risc d’exclusió social, persones amb discapacitat, o persones amb malalties mentals. 50. Desenvoluparem i millorarem l’eficàcia de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral, incrementant les entitats membres, impulsant activitats comunes, visualitzant les seves aportacions i establint sinèrgies i relacions amb altres Xarxes de l’estat espanyol i d’Europa 51. Acompanyarem les persones aturades en la recerca de feina, tot reforçant l’accés i coordinació metropolitana a l’orientació, i potenciarem la recerca online de bcn/treball . 52. Apostarem per la plena inclusió laboral de les dones a tots els sectors econòmics de la nostra ciutat i en tots els nivells organitzatius, especialment en aquells on la seva presència és molt minoritària, mitjançant programes de formació, experiencials, creació de xarxes i sensibilització empresarial.

7


53. Impulsarem, reforçant les competències en gestió empresarial, l’economia social mitjançant programes específics per a la creació i consolidació de cooperatives, SALS, empreses d’inserció i Centres Especials de Treballs. 54. Convertirem el nou Cibernàrium ubicat al districte 22@ com a centre de referencia en la formació i capacitació tecnològica d’empreses i professionals de la ciutat completant a la vegada el desplegament d’antenes de alfabetització digital a tots els districtes de la ciutat. 55. Impulsarem un programa integral per a persones menors de 30 anys, adaptat a cada perfil de joves, que incorpori de manera combinada la formació, l’experiència laboral i accés a crèdit, per a facilitar la flexibilitat i la seguretat en el seu projecte laboral. . 56. Potenciar la Barcelona metropolitana en l’economia global 57. Avui dia no es pot continuar pensant la nostra realitat sense pensar que vivim en un món globalitzat i que les respostes de les polítiques públiques en matèria de desenvolupament econòmic han d’aprofundir i innovar sota aquesta perspectiva, en particular atenent a la necessitat d’augmentar la competitivitat de l’empresa local per poder generar ocupació de la manera més activa possible. 58. És clau, doncs, posar en pràctica procediments que assegurin que les polítiques i programes municipals són vistos a través d'una competitivitat econòmica entenent l'objectiu del creixement econòmic com una forma pràctica de recolzar la creació d’ocupació i la millora i creixement del teixit empresarial. Barcelona és ja una de les àrees metropolitanes de referència al món i cal treure partit d’aquest bon posicionament per crear més i millor ocupació per als barcelonins i barcelonines. 59. Impulsarem la transversalitat i el treball col∙laboratiu entre empreses, universitats, centres de recerca i administració, com a eina clau per a la competitivitat, dins els sectors amb més potencial: indústries creatives, esports, sostenibilitat i salut, media, disseny, tic, alimentari, recerca biomèdica, logística i infraestructures, indústria aeronàutica, fires de gran projecció en termes econòmics i d’innovació (Construmat, Alimentària, Mobile Congress, HIT, The Brandery), i la renovació de sectors clau en l’economia del país (automòbil, turisme, comerç, indústria) en tot l’àmbit metropolità. 60. Concretament impulsarem el sector del vehicle elèctric, que ens posiciona en la transformació d’un sector industrial tradicional en el nostre àmbit i que és solució als creixents reptes de la sostenibilitat, la generació d’energia i la mobilitat urbana del futur. 61. Facilitarem que la nova estació de La Sagrera esdevingui un nou pol d’atracció per a empreses impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives en el seu àmbit d’influència tot afavorint la posada al dia dels districtes industrials de la seva vora (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial). 62. Modernitzarem el conjunt de la Zona Franca com a nou pol industrial i d’innovació de Catalunya afavorint especialment el desplegament de les indústries alimentària, audiovisual, de mobilitat elèctrica, i biosanitària, a través de la posada en marxa de la plataforma Barcelona Zona d’Innovació (BZ). En l’eix alimentari, renovarem els mercats centrals del peix i la fruita de Mercabarna per consolidar el pol logístic i d’ocupació que representa el gran mercat central del sud d’Europa. 63. Potenciarem el triangle econòmic de barcelona (“bet”) , que desenvolupa la suma d’esforços i sinergies amb els municipis de l’entorn, i que està definit per l’àrea 22@‐Sagrera‐‐Besòs, 8


l’àrea logístico‐industrial del Llobregat (Aeroport‐Port, Fira‐GranVia‐Biopol) i l’àrea del Vallès (entorn B‐30, Sincrotró, Parc Tecnològic del Vallès). 64. Apostar per la generació de coneixement, l’emprenedoria i el suport a les pimes 65. Barcelona té en l’excel∙lència investigadora i en la generació de coneixement un gran camp a recórrer que cal accelerar per esdevenir un nou hub global de la indústria del coneixement, com a element bàsic dels increments de productivitat i competitivitat dels agents i sectors econòmics, des del convenciment que el creixement econòmic a llarg termini es fonamenta en els processos d'innovació. 66. La potenciació del capital tecnològic i de la inversió en bens d’equipament, especialment necessaris en una economia com la catalana de petita empresa, està lligada a l’increment de la despesa privada i pública en R+D+I i educació, que necessàriament ha de ser resultat també de la cooperació públic – privada, amb inversions reals, com ho demostren les economies d’Estats Units o Japó. 67. Barcelona té en la PIME i l’emprenedoria un dels seus trets d’identitat a potenciar a la vegada que en el dimensionament empresarial i la potenciació de la indústria està el repte de futur per la ciutat. Barcelona ha de ser capaç de fer fluir la creativitat i els somnis de les persones emprenedores i treballadores, que el seu projecte es pugui dur a terme, i posar al seu abast les condicions i els entorns públics i privats on transformar aquesta creativitat en desenvolupament econòmic, productiu i social. 68. Per això és vital potenciar el desenvolupament del capital humà i el foment de la cultura del treball i emprenedoria, atraure inversió de talent i d’educació superior, desenvolupar la innovació i l’emprenedoria, i promoure la creació d’empreses en els sectors estratègics emergents i el desenvolupament de clústers existents. 69. Potenciarem les universitats i la recerca a través dels nous campus d’excel∙lència i els nous parcs científics facilitant la instal∙lació i ampliació a Barcelona de centres de recerca públics i privats a través d’incentius fiscals, política de sòl i creació d’espais d’acompanyament per a l’atracció de talent donant‐hi suport per augmentar el lligam amb el món empresarial. 70. Contribuirem a posicionar les universitats i escoles de negoci de Barcelona al més alt dels rànquings globals d’excel∙lència docent i investigadora 71. Fomentarem la innovació oberta, els urban labs i la smart city, tot posicionant Barcelona com a entorn de proves i innovació en noves tecnologies i sostenibilitat urbana per atraure inversió i ocupació d’alt valor afegit. 72. Habilitarem, aprofitant edificis ja existents, 20.000 nous metres quadrats a la ciutat d’incubació destinats a empreses innovadores en creixement i amb presència en tots els districtes de la ciutat. Transferirem el model d’incubadora de noves activitats econòmiques a altres sectors (com el social, el cultural,..). 73. Aplicarem deduccions a l’IAE de les grans empreses per la inversió en innovació, emprenedoria i la recerca i desenvolupament.

9


74. Potenciarem l’emprenedoria social, transformant la política d'ajudes i subvencions municipals en un fons d’innovació social que promogui les iniciatives viables orientades a cobrir les necessitats socials als barris de Barcelona. 75. Ampliarem el Parc Tecnològic de les enginyeries Barcelona Nord i la seva capacitat d’acollir empreses innovadores per seguir potenciant el pol empresarial innovador a Nou Barris. 76. Estarem al costat d’aquelles empreses que estiguin en condicions de créixer amb programes de suport al finançament, la internacionalització, i l’accés a serveis de creixement. 77. Promourem Barcelona com a capital emprenedora atraient empreses de capital risc, serveis empresarials, entorns d’incubació, centres de suport a l’emprenedoria, impulsant l’emprenedoria a tots els nivells educatius, atraient emprenedors d’arreu, i consolidant el BIZ Barcelona com a punt de trobada de referència internacional per a la iniciativa emprenedoria i la innovació 78. Avançarem en sistemes de gestió del temps innovadors a les empreses de la ciutat que millorin la seva productivitat, augmentin el nivell de competitivitat i permetin la compatibilitat de la vida personal i laboral de totes les persones treballadores. Seguirem potenciant la Xarxa d’empreses NUST (nous usos del temps) per continuar repensant els actuals models econòmics i organitzatius, a les empreses 79. Fomentarem la responsabilitat social a través de la compra social innovadora, incorporant clàusules socials i el valor de la sostenibilitat en els contractes a les empreses. 80. Posicionar i projectar Barcelona al món 81. L’escenari que hem de fer de Barcelona ha de garantir el consens i l’impuls necessari com a eix per a l’acció conjunta de tots els altres agents implicats, per projectar la ciutat a nivell internacional. Reptes com la capitalitat mediterrània, la marca Barcelona, l’atracció d’esdeveniments i l’exigència d’infraestructures clau són i han de ser fruit d’aquest treball continuat. Barcelona està al món per què els diversos governs encapçalats pel PSC han apostat per aquesta realitat, i la continuïtat d’aquesta projecció és un dels pilars del futur econòmic de la ciutat. 82. Transformarem l’Àrea de Promoció Econòmica Internacional de l'Ajuntament de Barcelona en l'Agencia de Promoció Econòmica de Barcelona que a escala metropolitana tindrà la missió d’atraure inversió i activitat econòmica global. 83. Continuarem el programa Do it in BCN d’atracció de talent emprenedor i innovador, impulsant també la ubicació i ampliació a Barcelona d’escoles internacionals a tota la ciutat per fer fàcil l’aterratge a la ciutat de talent internacional. 84. Farem de Barcelona un centre formatiu de referència internacional potenciant el clúster d’educació superior i atraient estudiants i talent internacional per què cursin estudis de postgrau a Barcelona com a forma, també, de millorar l’excel∙lència dels estudis de postgrau de Barcelona, sobretot del sud‐est asiàtic i el Mediterrani 85. Apostarem per la capacitat firal de Barcelona redoblant el fons de competitivitat i internacionalització de fires i congressos, tot donant un salt quantitatiu i qualitatiu de la Fira de BCN, amb les dues seus a ple rendiment. 86. Crearem el consell regulador i promotor de la marca Barcelona per protegir‐ne el seu ús i promoure'n la seva vessant econòmica a escala global, a través de l’Observatori de la marca Barcelona. 10


87. Reforçarem la internacionalització de la promoció econòmica de Barcelona, amb l’entrada del sector privat, el redimensionament dels Consolats de Mar i un pla de desenvolupament de les relacions empresarials amb un país concret per any. 88. Establirem plataformes d’aterratge permanents per emprenedors locals amb projecció global a Sillicon Valley, Brasil, i Xina. 89. Crearem la taula d'infraestructures per la internacionalització, que integri tots els operadors públics i privats d’infraestructures (Estat, Generalitat, Ajuntament, port, aeroport, ADIF, Rnfe) així com grans empreses exportadores (Seat, Nissan, Ficosa, Mercabarna, Mango, farmacèutiques, químiques, etc). 90. Impulsarem mecanismes de treball, cooperació i col∙laboració entre el sector públic i el sector privat, desenvolupant processos de planificació conjunta, així com d’inversió, basats en la coresponsabilitat en els projectes. En aquest sentit cal desplegar estratègies d’inversió pública – privada orientades a la creació d’infraestructures de competitivitat en tots els camps. 91. Turisme de qualitat per projectar la ciutat 92. El turisme és un dels motors econòmics més importants de la nostra ciutat i que emana una imatge de la Gran Barcelona al món. Hem d’impulsar una desconcentració de l’activitat a través d’un pla de dinamització comercial, d’estratègia del sector. L’impuls del turisme ha de caracteritzar‐se per ser sostenible i qualificat, ser previsors per a la gestió i volum del turisme, tot formalitzant noves eines de governança i finançament que ajudin a transmetre de Barcelona la idea de la gran botiga i de gran paratge, de les oportunitats culturals i lúdiques que ofereix la ciutat al món. Per tan la divulgació, promoció i comunicació en dependrà l’èxit obtingut. 93. Desplegarem el l nou model de turisme que suposa el Pla Estratègic de Turisme 2010‐2015 per a Barcelona, que ens permetrà assentar el lideratge assolit en un model de creixement sostenible i generador de més valor per a la ciutat i la seva economia. 94. Potenciarem la capacitació i qualificació de treballadors del sector del turisme, a través de plans de formació, orientació i coneixement de la ciutat, a través de la concertació amb el sector. 95. Promourem Plans territorials de turisme de districte per a la descentralització de la riquesa i la pressió del turisme i declararem zones d’interès turístic els eixos comercials del centre de Barcelona i del voltant de les principals icones turístiques de la ciutat 96. Promourem l’adopció de polítiques de turisme responsable entre els operadors turístics de Barcelona en línia amb la certificació “Biosphere” del turisme de Barcelona, tot creant una xarxa de turisme responsable amb el medi ambient i sostenible. 97. El comerç dona vida a la ciutat 98. Barcelona no s’explica sense el comerç de proximitat, des dels inicis de la creació de la nostra ciutat el comerç ha estat lligat a ella. Aquest comerç, és el comerç de barri, el que ha forjat les relacions en les diverses centralitats, és el que ha sustentat des de generacions part de l’economia de la ciutat, que ha estat capaç de teixir complicitats amb el teixit associatiu, econòmic i polític, i que en aquests temps difícils de crisi, està aguantant i buscant solucions imaginatives per sobreviure. 11


99. Per això és necessari seguir potenciant la seva activitat com un dels pilars de la cohesió social i econòmica dels nostres barris, generadors de moviment a la ciutat, que ajuden a fer entendre a les persones el significat de cada carrer de cada plaça, són els que amb el seu impuls, ens recorden que hi ha persones que cada dia es creen noves expectatives individuals i col∙lectives, que són emprenedors. 100. Realitzarem programes de suport integral i especialitzat al comerç, tot promovent el comerç de proximitat, la formació al sector i la consolidació dels eixos comercials. 101. Impulsarem l'Institut de Comerç i Mercats de Barcelona per seguir transformant en clau de competitivitat el comerç de Barcelona dotant‐lo de competències que incentivin i serveis adscrits que assegurin el compliment de les normatives comercials de la ciutat per tal de garantir l’oferta comercial que demana la ciutadania i els professionals del comerç. 102. Impulsarem la qualitat de l’ocupació al sector comerç prioritzant la formació professional, contínua i ocupacional en aquestes especialitats, a través de al concertació amb el sector. 103. Promourem l’activitat econòmica en els locals ara buits de la ciutat i la inversió en els comerços, mitjançant la facilitació d’informació i els incentius a l'activitat econòmica i els microcrèdits. 104. Ampliarem les funcions de les OMIC a la d’oficines d’atenció al comerciants per tal de recollir les seves aportacions de cara a la millora de la relació amb les persones consumidores així .com per promoure l'espai de referència pels comerciants a l'ajuntament per facilitar al màxim les relacions del comerciant amb l'administració municipal 105. Impulsarem la senyalització dels diversos eixos i entorns comercials de la ciutat per a millorar la difusió de les zones comercials de la ciutat i el seu millor desenvolupament. 106. Impulsarem el Festival de la Llum que convertirà el Nadal en la campanya comercial de Barcelona en un entorn amb identitat pròpia i projecció global. 107. Posarem en marxa les primeres àrees d’excel∙lència comercial caracteritzades per alts nivells d’associacionisme comercial, oferta diferenciada, serveis urbans a mida, senyalització singular, i serveis al client personalitzats. 108. Renovarem els mercats de l’Abeceria a Gràcia, Sant Andreu, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Merididana, Hostafrancs i Sant Martí.

12


109.

BARCELONA, CIUTAT PER A L’EDUCACIÓ I LA CREATIVITAT

110. L’entorn en el que ens trobem a Barcelona avui dia ens permet confirmar la vital importància del capital humà, de la formació, de la creativitat, de la innovació i de los nombroses facetes del coneixement per respondre als reptes actuals. La sortida de la crisi només serà possible si pensem noves fórmules per entendre el món en el que vivim i canviem així paradigmes i punts de vista, sobretot en qüestions en les que l’educació, l’aprenentatge, el coneixement i la participació en la vida social i cultural són eines fonamentals amb les que podem abordar des d’angles innovadors l’activitat econòmica, la interacció social i a la pròpia relació entre l’administració i la ciutadania. 111. En aquest context l'educació juga un paper clau en la vida de qualsevol persona i és l'eix de desenvolupament de la nostra societat. Avui més que mai la ciutat disposa d’incomptables possibilitats educadores per a tothom i esdevé instrument amb la capacitat d’educar, de fomentar l’aprenentatge de llengües i de transmetre valors i coneixements amb vocació d’igualtat d’oportunitats i d’equitat. Entenem l’educació com un dret fonamental universal indispensable per al ple exercici dels drets com la llibertat, l’autonomia individual i la igualtat. És irrebatible el fet que la formació adequada i la capacitat de dominar català i castellà, i també altres llengües permet augmentar notablement les possibilitats de desenvolupament personal i laboral, a la vegada que és una gran eina per garantir una major equitat en el sistema, un suport als processos de mobilitat social i un ajut clau per la reducció de les desigualtats. Entenem que la lluita contra el fracàs i l’abandó prematur del sistema educatiu, així com el treball a favor de l’excel∙lència formen part de les nostres prioritats. 112. Alhora no podem perdre de vista que també l’educació és transmissora de valors i principis que són el fonament de les nostres democràcies. I en aquest sentit la inversió en educació, en capital humà i en formació és la garantia per assolir una Barcelona més cohesionada i amb més capacitat per competir en una societat global. 113. Creiem en l’educació i estem decidits a demostrar‐ho amb les iniciatives pròpies a l’abast, treballant amb la Generalitat, en el marc del Consorci d’Educació, i generant complicitats i compromisos amb la comunitat educativa i amb les famílies 114. En una mateixa direcció les accions d’innovació i promoció en el camp de la cultura concorren amb els processos formatius per tal d’ampliar la perspectiva global de la creativitat a fi de contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades. Les iniciatives culturals no només s’han de desplegar des d’òptiques unidireccionals i limitades sinó que han de combinar cultura i proximitat des dels equipaments de barri, distribució i equitat efectiva des de les grans institucions culturals buscant l'accés de nous grups socials a les principals activitats, l'abordatge sistemàtic i prioritzat del treball en el camp de la diversitat cultural, i el suport decidit a l’activitat creadora i emprenedora en el camp cultural. Perquè creativitat i cultura constitueixen un eix central de la nostra identitat i de la nostra projecció nacional i internacional. 115. Aquesta és la raó per la qual la de biblioteques, teatres, espais polivalents, auditoris i d’un ampli ventall de programes culturals públics que es plantegen avui dia es despleguin des d’un nou enfocament: s’ha de poder considerar que l’accés a la cultura és un dret bàsic dels ciutadans i de les ciutadanes i un factor important de cohesió social i convivència ciutadana. 116. Per aquesta propera dècada els nostres esforços s’han de concentrar a garantir l’accés a l’educació i a les pràctiques culturals per part del tota la ciutadania i a ampliar les oportunitats perquè tothom trobi espais de participació en la vida cultural, cívica, productiva i creativa de la ciutat.

13


117. El capital cultural, social, lingüístic i educatiu de Barcelona ve donat per la seva gent i, en bona mesura, per la fortalesa de les seves entitats i institucions, la vàlua de les produccions dels creadors, la qualitat del sistema educatiu en totes les seves etapes, les organitzacions i equipaments dedicats a la recerca, la producció, la dinamització, l’educació i el desenvolupament i la pràctica esportiva, les pràctiques amateurs i l’associacionisme, les formacions artístiques, la responsabilitat compartida de famílies, escola i ciutat en l’àmbit educatiu; o les dinàmiques més intangibles vinculades a la tradició, a les pràctiques socials o a les relacions entre els ciutadans. 118. Aquesta ha de continuar essent la línia d’acció dels propers anys. La cultura ha de créixer i contribuir al desenvolupament global de la ciutat. Per això caldrà reforçar el sistema cultural amb institucions i agents, garantir que la ciutat sigui un context nutritiu per al cultiu dels seus ciutadans, i impulsar la producció cultural basada en la creativitat i la innovació. 119. El treball en el camp dels valors i la projecció de la ciutat també es reforça amb les accions en camp esportiu. Hem de treballar intensament perquè Barcelona continuï essent una ciutat en la qual l’esport sigui una peça fonamental per a la construcció dels valors ciutadans des dels barris, fomentant la salut, la convivència i la cohesió, tot afavorint la integració de col∙lectius amb més dificultats, treballant per a la millora específica de la salut per a persones que ho necessiten, com gent gran i persones en procés de rehabilitació. 120.

Impuls a l’educació, per una ciutat d’igualtat d’oportunitats i equitat

121. Continuarem exercint el necessari lideratge polític. En aquesta línia afirmem la necessitat d’impulsar el procés d’aprovació d’un gran Pacte per l’Educació de Barcelona, per aconseguir una societat cohesionada socialment. El nostre compromís es seguir potenciant les polítiques que facilitin el pas i la coordinació efectives entre els diferents trams educatius. Treballarem per la igualtat d’oportunitats i equitat en el camp educatiu garantint una escolarització equilibrada de l’alumnat a través de les zones de proximitat i continuant donant suport a les famílies que ho necessitin en diversos aspectes (beques, ajudes, etc.) 122. Treballarem per garantir l’escolarització equilibrada de l’alumnat a través de les zones de proximitat. 123. Col∙laborarem responsablement amb la Generalitat de Catalunya en la distribució de les escoles, de forma equilibrada a tots els districtes de la ciutat, avançant en el desenvolupament del mapa escolar de la ciutat. 124. Col∙laborarem per tal que les ajudes de menjador arribin tots els alumnes que ho necessiten, i amb els ajuts a les famílies per a la realització d’activitats extraescolars i complementàries. 125.

Millorarem l’accessibilitat i sostenibilitat mediambiental dels centres educatius.

126. Continuarem apostant per un model d’escola bressol de qualitat, facilitant l’accés dels infants de famílies on les seves mares o pares necessitin el servei per poder accedir en igualtat de condicions al mercat de treball. 127. Mantindrem i promourem altres serveis socioeducatius adreçats als infants més petits com poden ser els espais familiars i altres. 128. Promourem l’accés a l’aprenentatge de la pràctica musical, les arts plàstiques i escèniques, així com la lectura. 14


129.

Èxit escolar, formació professional i inserció laboral

130. Desenvoluparem les accions intensives de lluita contra el fracàs escolar i la potenciació contundent de la formació professional, fent‐la més qualificada i extensa en una perspectiva menys academicista i més lligada a l’experiència, tot apostant per l’educació integral, per construir una ciutadania basada en la responsabilitat, la solidaritat i el compromís amb l’entorn. 131. Arribarem a l’objectiu de la continuïtat en els estudis post obligatoris del 85% dels alumnes de la nostra ciutat. 132. Exigirem i ajudarem a aconseguir “L’escola del segle XXI”, amb la necessària modernització dels centres, tot fent de Barcelona una ciutat capdavantera en la digitalització de l’ensenyament ‐ aprenentatge. 133. Fomentarem i facilitarem la relació entre la formació, el territori i el món econòmic, com a triangle virtuós de la Formació Professional. 134. Consolidarem la Fundació Barcelona Formació Professional com a referent de la qualitat i lligam de la FP a la ciutat i el seu teixit econòmic, promovent les actuacions necessàries per fer de Barcelona la capital de la Formació Professional de la Xarxa de la Mediterrània. 135. Incrementarem la mobilitat europea dels joves estudiants de formació professional i la dels professors, fomentant la cultura del treball per a la millora del capital humà, en el context d’una ocupació de qualitat i per tal de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat. 136. Potenciarem que la formació de persones adultes esdevingui orientadora i a través de la qual es pugui acreditar itineraris formatius al llarg de tota la vida. 137.

Participació, corresponsabilitat i acció en xarxa

138. Barcelona Ciutat Educadora esdevé el marc referencial per comprendre la veritable amplitud del concepte educació a les nostres polítiques. Identifiquem tres grans àmbits que tenen diferents graus de responsabilitat, participació, i en l’educació en xarxa: les famílies, com a nucli principal de l’educació, el sistema educatiu, agent fonamental en l’assoliment d’una societat educada, i l’entorn, com a territori educatiu. 139. Impulsarem el model de centre educatiu autònom i responsable, capaç de singularitzar la seva gestió i disposat a retre comptes. 140. Fomentarem les actuacions orientades a establir itineraris educatius coherents i complets entre centres de primària i secundària. 141. Potenciarem un Servei d’educació, amb tots els centres sostinguts amb fons públics, que esdevingui un referent educatiu pel país. 142. Potenciarem la cultura de la responsabilitat i de la millora qualitativa de l’educació a través de l’avaluació. 143. Promourem una major a participació dels diferents sectors i agents educatius als consells escolars de tots els nivells: escola, districte i ciutat. 15


144. Incrementarem les actuacions formatives vers les famílies, incrementant les oportunitats d’aquestes per compartir i fiançar els seus coneixements i les seves bones pràctiques en educació. 145. Seguirem col∙laborant amb les AMPA es en la promoció d’activitats extraescolars i escoles obertes. 146. Establirem xarxes educatives a tots els districtes i incentivarem els plans de coordinació i dinamització de l’acció educativa per que ajudin a potenciar tots els recursos existents, incrementant i facilitant l’accés de les escoles i institut a l’oferta cultural de la ciutat, i la seva relació amb la xarxa de biblioteques públiques de tots els districtes. 147. Potenciarem el Projecte Educatiu de Ciutat (PECB), amb la potenciació de PEC’s de districte i/o barri, els quals s’articularan amb el PEC de ciutat a través de xarxes d’acció educativa. 148. Mantindrem el lideratge de Barcelona en l’associació Internacional de Ciutats Educadores. 149. Impuls al coneixement de llengües, per una ciutat d’igualtat d’oportunitats i projecció al futur 150. El tema del coneixement de llengües és cabdal en aquest moment al món global, més encara tenint en compte la necessitat d’aportar eines que complementin i reforcin les oportunitats per la recerca de feina de qualitat. És un imperatiu treballar en aquesta perspectiva des de diversos punts de vista. 151. També és una fita molt important per les persones que volen viure a la ciutat, participar de la vida cultural, relacionar‐se, treballar gaudir dels drets propis i ser respectuosos amb els drets dels altres. Per això també és imprescindible que coneguin les dues llengües oficials que es parlen a la ciutat per tal d’evitar que algú es pugui sentir discriminat per raons de llengua i cal que les persones que es vulguin incorporar al mercat laboral ho puguin fer en condicions d’igualtat. 152. Apostarem per una Barcelona trilingüe, ja que és imprescindible i inajornable estendre el coneixement i domini de llengües (català, castellà i l’anglès, i també d’altres la importància de les quals s’albira creixent). 153. Continuarem impulsant decididament la corresponsabilitat municipal en el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona perquè pugui afrontar amb èxit l’oferta general de cursos de català adequada a les necessitats, en particular per l’accés al món laboral. 154. Treballarem en xarxa amb organitzacions sectorials i el teixit associatiu per garantir una oferta específica de cursos adaptada a les necessitats dels sectors professionals que acullen més població d’origen estranger. 155. Continuarem desenvolupant l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura com a referent del projecte intercultural i lingüístic a la ciutat que connecta l’aprenentatge de la llengua amb la participació en l’oferta cultural, així com pel projecte Linguamón Casa de les Llengües com un espai de referència en l’estudi, coneixement i difusió del multilingüisme. 156.

Barcelona, motor cultural i econòmic

157. La cultura és conjuntament amb altres sectors, font de generació de riquesa que dinamitza altres àmbits de la ciutat (comercial, turístic, projecció internacional...) La nova 16


economia es basa en la creativitat i la innovació, i això implicarà que aquests vectors han de trobar les millors condicions per desenvolupar‐se. Per fer‐ho possible mantindrem algunes línies de treball ja iniciades i potenciarem la creació de noves estratègies que impulsin els diferents sectors culturals de la ciutat. 158. Impulsarem el Pla director del Parc de l’Audiovisual de la zona Franca, conjunt d’iniciatives i projectes al voltant del sector d l’audiovisual per incrementar el capital del que és sens dubte un dels sector de més creixement a nivell qualitatiu i d’ocupació a la nostra ciutat. 159. Farem de L’Any 2013 l’any dedicat al Teatre, amb motiu del centenari de l’Institut del Teatre, que comptarà amb un nou museu de les arts escèniques. 160. Continuarem la política de suport a festivals que programen música en viu i de suport a les sales històriques de la ciutat i de nova aparició, amb una programació estable de música en viu. 161. Crearem una Fira d’art a Barcelona, amb la complicitat i el suport del sectors de les galeries, les associacions i els equipaments museístics dedicats a l’art. 162. Farem de Barcelona un hub del disseny, de la mà d’un dels equipaments culturals més ambiciosos com serà el futur DHUB, a la plaça de les Glòries. 163. Continuarem essent un referent al sector editorial a través de diverses iniciatives que ja tenen lloc a la ciutat com la Setmana del Llibre en Català, el Saló del Còmic, la Fira de llibre antic i d’ocasió, la diada de Sant Jordi, o a través de programes impulsats pel govern com Mon Llibre, BCNegra o la Setmana de Poesia. 164. Donarem suport a iniciatives culturals independents, gràcies a la convocatòria anual d’ajuts a projectes culturals de la ciutat i als convenis de col∙laboració amb projectes específics. 165.

Crearem i posarem en marxa l’Oficina de projecció internacional de Barcelona.

166.

Barcelona és espai per a la creativitat i les arts

167. La ciutat és el lloc de les idees i l’intercanvi creatiu, i aquests dos conceptes estan al bell mig de les estratègies de futur de Barcelona: empreses, escoles, associacions, institucions i organitzacions. És moment de laboratoris i de parcs de recerca, de fàbriques per a la creació però també d’exigències educatives per evitar fractures socials associades a les capacitats creatives. 168. Desplegarem les Fàbriques per a la creació com a espais multidisciplinars o específics per a la creació en sectors com dansa, el circ o les arts escèniques. 169. Posarem en marxa el Pla d’ensenyaments artístics, a través d’escoles de les arts repartides per tots els districtes de la ciutat, garantint l’accés a una formació artística de qualitat per a tothom, en qualsevol disciplina i per a qualsevol edat. 170. Estendrem els programes dels museus i equipaments culturals de la ciutat a través d’una àmplia oferta que millora l’accés a la cultura i la formació a les escoles com al públic familiar. 17


171.

Impuls transformador d’infraestructures i la governança en les polítiques culturals

172. Durant aquests darrers anys s’ha fet un salt molt important d’inversions en l’àmbit cultural. La ‘pedra’ és el hard d’un sistema que compta amb el talent de múltiples creadors. La millora i adequació dels equipaments culturals marquen un nou perfil de ciutat cultural i els propers anys es definiran projectes estratègics per a la cultura a Barcelona. 173. Desplegarem tot el potencial del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a l’edifici Fòrum. 174. Desplegarem el Muhba, eix troncal d’un conjunt de projectes: la Fabra i Coats, Oliva Artés i el Centre Cultural del Born, que construeixen el que serà el mirall de la ciutat, l’eina on connectar itineraris, amb el pols històric de Barcelona. Impulsarem la “musealització” dels espais ciutadans i construir llocs d’història per recuperar el relat de la ciutat. 175. Farem realitat l’eix cultural del Paral∙lel amb la recuperació de la nostra memòria cultural en aquesta via de Barcelona. Un impuls definitiu a aquesta via que connecta amb la trama teatral de Ciutat Vella i el Raval, i amb el pol cultural de la muntanya de Montjuïc. 176. nou.

Ajudarem al trasllat de la Sala Beckett a l’antiga cooperativa de Pau i Justícia al Poble

177. Posarem en marxa la Fabra i Coats a Sant Andreu, espai de creació més emblemàtic de Barcelona, que conjugarà equipaments de barri amb història i creació. 178. Recuperarem el primer teatre de la ciutat de Barcelona, el Teatre Principal a la Rambla, memòria històrica i cultural de Barcelona. 179. Preservarem les Tres xemeneies de Sant Adrià, l’antiga central tèrmica del Besòs, a partir de la reutilització com a contenidor per a projectes de creació i tallers d’assaig per a creadors i artistes. 180. Continuarem dotant‐nos de noves eines per a una millora en la governança com la creació del Consell de la Cultura de Barcelona, impulsant la cooperació amb el sector privat a través de la Fundació Barcelona Cultura o presidint la comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). 181.

Barcelona, barris i metròpolis les dues cares de la cultura

182. Garantir la convivència en un entorn cada cop més divers és sens dubte un repte que cal seguir treballant els propers anys. La cohesió social a la ciutat també exigeix un marc cultural comú, uns valors i una narrativa compartida de la ciutat. Les polítiques públiques en matèria cultural han d’aportar un espai comú i un relat on hi càpiga el barceloní i el català més genuí al costat d’altres tradicions. L’escala de la nova realitat cultural, social i de serveis a les ciutats s’ha d’entendre en clau metropolitana, a la vegada que potenciarem el calendari festiu de la ciutat com a projecte participatiu i de convivència. 183. Actualitzarem, amb un nou horitzó 2020, el Pla de Biblioteques, que permetrà la creació de 10 noves biblioteques, places públiques on els ciutadans entren en contacte i articulen una vida cultural plural. 184.

Redefinirem el paper de participació cultural, social i educativa dels Centres Cívics.

18


185. Farem que la xarxa cultural de la ciutat es vinculi a la inclusió social, que faciliti la incorporació a la societat a persones en perill d’exclusió social a través de diferents propostes culturals. 186. Crearem la xarxa de centres de cultura tradicional i popular pels diferents districtes, per garantir i reflectir el caràcter específic de la ciutat i la nostra manera de viure. 187. Crearem la xarxa cultural metropolitana Imaginari cultural metropolità, com espai compartit d’abast metropolità: xarxa de biblioteques, museus, teatres, festivals, cultura en viu.... 188.

L’esport, eina per al progrés, el benestar i la cohesió local

L’esport ha estat i serà un element clau en el desenvolupament de Barcelona per la 189. seva capacitat d’aportar qualitat de vida de manera individual i col∙lectiva, pel seu arrelament a una manera de viure que ha anat creixent i per la seva capacitat cohesionadora. És educació, salut i lleure; és convivència i cohesió social; l’esport és atenció a les persones, l’esport ajuda a impulsar l’economia local i a projectar la ciutat en el món. El nostre projecte socialitzador i educatiu, integrador i generador de valors, fomenta la salut ciutadana, repercutint en l’economia, generant llocs de treball i un estalvi sanitàri, i situant a la ciutat de Barcelona en el mapa mundial. 190. Com un dels pilars de la cohesió social i té un paper protagonista en la convivència i qualitat de vida, abasta moltes dimensions de la persona i molts àmbits de la seva activitat quotidiana, que van des del sistema educatiu fins al sistema sanitari o la seva presència en l’espai públic. Hem de generar més iniciatives que incrementin la participació esportiva de la població, especialment des de la infància. 191. Fomentarem la pràctica d’activitats físiques esportives com a objectiu de salut pública i també avançar un pas més, des d'un punt de vista lúdic. 192. Redoblarem l'acció en polítiques de gènere plantejant actuacions de discriminació positiva tant des del punt de vista de la pràctica com de la direcció i gestió socioesportiva. 193. Reforçarem les pràctiques físiques en la gent gran amb programes específics i impulsar associacions que tinguin en compte les característiques d'aquest segment de la població. 194.

Potenciarem i afavorirem l'altruisme i el voluntariat en l'esport.

195. Desenvoluparem programes específics per a nens i nenes amb discapacitat o amb dificultats d’adaptació. 196.

Espais esportius de qualitat

197. Cal continuar desenvolupant i millorant encara més els espais esportius de proximitat, i impulsant activitats i hàbits de vida saludables, exigint‐nos més qualitat, seguretat i accessibilitat. Les nostres polítiques han d'anar orientades per una creació d'equipaments esportius municipals i, sobretot, insistir en la remodelació, millora de la qualitat, manteniment i sostenibilitat ambiental dels espais esportius existents, posant a l’abast una oferta de primer nivell en aquestes instal∙lacions, tot afavorint la interacció entre les persones del barri. 19


198. Continuarem amb el treball per poder arribar a crear el carnet únic dels centres esportius municipals. 199. Doblarem els patis oberts a les escoles de Barcelona per augmentar la utilització dels espais ja existents a la ciutat i optimitzar‐ne l’ús, fomentant així la convivència entre persones del barri. 200.

Construirem i millorarem circuits adequats per a la pràctica esportiva a l’espai públic.

201. Continuarem potenciant l’espai públic lúdico‐esportiu de les muntanyes barcelonines, dels parcs, platges i zones verdes, tot incrementant i millorant la instal∙lació de mobiliari urbà de caràcter esportiu. 202. Continuarem donant suport als esports relacionats amb el mar (nàutics i de platja) per millorar la relació entre la ciutadania i la pràctica esportiva marina, fomentant‐ne la seva pràctica independentment del nivell socioeconòmic. 203.

Més governança i més projecció esportiva

204. El model de treball socialista implica una forta aposta per nous models de governança tot projectant els valors de l’esport que van més enllà de l’espectacle, la nostra prioritat en l’àmbit esportiu s’ha basat en models de treball de suport a la ciutadania, amb una forta implicació per totes les parts, amb la màxima transparència i rigor en la gestió, i amb un fort compromís de responsabilitat social, involucrant la nostra dinàmica política als esportistes d’elit, com referents socials que són. 205. Fomentarem la participació activa de la ciutadania, de les associacions i de les entitats per articular la seva representativitat en els assumptes relacionats amb activitats esportives i en la seva promoció. 206. Continuarem donant suport al teixit associatiu i als clubs esportius perquè fomentin l’esport de base. 207. Reforçarem polítiques que incrementin l'associacionisme vinculat amb els centres escolars municipals, tot impulsant l'associacionisme esportiu com a instrument afavoridor de l'acostament de col∙lectius i individus no practicants. 208. Cercarem complicitats amb tots els agents esportius existents: Ampes, clubs, entitats, consells esportius i federacions, per tal de coordinar esforços. 209. Continuarem amb l’impuls a esdeveniments esportius de primer ordre d’abast internacional. 210. Potenciarem el contacte amb els patrocinadors dels esdeveniments esportius a l’àmbit local per a tal que tinguin una visió més àmplia i de caràcter més social de l'esport, facilitant la implicació del comerç i empreses locals en les entitats i clubs esportius de la ciutat. 211. Potenciarem els esdeveniments esportius per tal de donar projecció turística i oportunitats de generar ingressos a la ciutat.

20


212.

BARCELONA, CIUTAT DE LES PERSONES CIUTAT COHESIONADA

213. Barcelona ha apostat per ser una ciutat d’inclusió, on la condició social, cultural, l’origen, les creences o l’edat no puguin impedir la garantia del ple accés als serveis públics. Aquests aspectes han format part inseparable del projecte de ciutat que entronca amb els valors que promovem d’equitat, igualtat d’oportunitats, cohesió, convivència, justícia i solidaritat. Per això és molt important tenir present que no poden haver impediments que dificultin o obstaculitzin l’accés als serveis, com podrien ser la renda, les necessitats de les etapes de la vida o el gènere en aquest procés d’igualtat d’oportunitats. 214. També és molt important reivindicar molts serveis públics, ara amenaçat amb retallades i limitacions pel govern de CIU, en aquest moment que la situació per les que passen moltes famílies i persones de la nostra ciutat, la qual cosa ens exigeix redoblar els esforços per una societat més equitativa, justa, inclusiva i amb igualtat d’oportunitats. 215. Aquest objectiu l’assolirem d’acord amb el principi d’universalització dels serveis, garantint l’equitat en l’accés i afavorint la implicació de tots els sectors (famílies, institucions i entitats). No podem deixar de mencionar expressament que, en particular, les polítiques d’atenció a la família – en les diverses formes que avui tenen ‐, i de manera singular en les polítiques d’atenció a la infància, han de garantir la concreció del principi d’igualtat d’oportunitats. 216. Aquesta actuació seria incompleta si no estiguéssim atents i actius treballant per evitar qualsevol superació de riscos d’exclusió: gent gran, aturats de llarga durada, dones, gent jove, el col∙lectiu de persones nouvingudes o les persones treballadores no qualificades. Hem d’aplicar polítiques transversals dirigides a les persones per poder respondre a les seves necessitats de manera global, integrant‐hi serveis bàsics, amb intervencions sociosanitàries, esportives i culturals, de disseny d’espais públics, així com una política de rehabilitació i millora d’habitatges. En aquest sentit l’accés a l’habitatge s’ha de conformar com un element clau per enfortir la cohesió social, la justícia social, la convivència i l’equilibri territorial en el ben entès de donar suport a la construcció del projecte vital de la gent, tant pels qui no en disposen, com els qui poden córrer el risc de perdre’l per raons socials o econòmiques. En definitiva, aprofundirem en el model social de Barcelona, amb un lideratge clar del govern de la ciutat i compartint estratègies i actuacions amb el teixit social, des dels valors que impregnen el nostre projecte de ciutat. 217.

Serveis Socials a l’abast de tothom, amb un nou model de governança

218. El benestar i la garantia dels drets socials per a tothom ha estat l’eix central a l’acció política socialista, durant els últims anys, i un exemple d’aquest procés ha estat l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de Serveis Socials i el començament de l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a la Dependència. Aquestes lleis comporten un canvi legislatiu històric ja que permeten parlar de drets subjectius i d’universalització de serveis, fent visible el compromís del socialisme amb les persones, amb una especial atenció a les més vulnerables. El desplegament d’aquest marc legal no ha estat fàcil, donat que ha requerit un gran esforç en recursos econòmics, humans i en equipaments, en un moment que ha coincidit amb l’inici d’una crisi econòmica que també ha incrementat la pressió sobre els serveis socials. 219. En el context actual, el correcte desplegament de les polítiques socials exigeix enfortir el model de governança, a on,la ciutadania i la societat civil veuran enfortit el seu paper a desenvolupar. En aquest sentit la corresponsabilització per una banda, i la 21


participació d’entitats en la gestió i prestació de serveis es fan fites ineludibles. Dins d’aquest context les entitats del tercer sector social han de jugar un important paper. És la prova de la vitalitat de la nostra societat que s’organitza per participar en la resolució dels seus problemes, sense esperar de forma passiva que l’administració ho resolgui tot. Són entitats que incrementen el capital social de la nostra ciutat. Atrauen voluntaris, els organitza i motiva, al mateix temps que presten serveis a les persones traslladant els seus valors socials. A més, treballen amb col∙lectius vulnerables que difícilment arriben als serveis socials municipals. Caldrà, doncs, potenciar el treball amb el tercer sector per tal de fer‐lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i complicitat de diversos agents i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col∙lectius. 220. Impulsarem una major i més eficient relació entre l’ajuntament i el Govern de la Generalitat, relació que ha de garantir els recursos necessaris, i que s’ha de convertir en una peça clau a l’hora de prevenir l’exclusió social i de donar resposta a les situacions de major vulnerabilitat. 221. Establirem els canals i instruments de col∙laboració i coordinació adients amb el Govern de la Generalitat per facilitar la concreció local del procés de construcció i articulació del sistema català de serveis socials a la nostra ciutat. 222. Incrementarem i millorarem els recursos dels serveis socials municipals, tant complint les noves ràtios de professionals, com millorant aspectes organitzatius i funcionals que tenen a veure fonamentalment amb la formació i capacitació dels recursos humans, continuant amb la dotació de sistemes d’informació adients que facilitin la gestió i el coneixement de la realitat local en aquest àmbit, garantint l’avaluació permanent i l’eficàcia i eficiència dels serveis. 223. Crearem l’espai d’informació socio‐sanitari compartit, a través de la connexió dels sistemes d’informació social i sanitari de la ciutat, que possibiliti coordinar la informació entre els dos sistemes per tal d’ajudar a una major eficàcia en les prestacions i eficiència en la gestió. 224. Assegurarem l’adequació, i la seva plena implantació, dels convenis signats amb la Generalitat a la realitat de la ciutat com a capital de Catalunya: conveni de Serveis socials Bàsics, conveni d’Equipaments Socials, finançament de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 225. Completarem el traspàs de competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, en coordinació amb l’ICAS, tot assumint el rol de Servei Territorial de la ciutat de Barcelona. 226. Elaborarem, conjuntament amb les entitats del tercer sector, plans locals de suport al sector, per identificar quines són les mesures que han de dur a terme els governs locals per afavorir una actuació professional i responsable d’aquestes entitats. 227. Fomentarem la introducció de clàusules socials en la contractació de serveis. Complir determinats requisits socials serà també un mèrit en la contractació pública, i no només es tindrà en compte l’oferta econòmica. 228. Fomentarem activitats de voluntariat amb les entitats socials del municipi. Actualment bona part de les persones que treballen en les entitats socials són professionals, però també tenen força el voluntariat que hi col∙labora. En aquest context serà important incorporar al col∙lectiu de persones grans o persones pre‐jubilades dins del nostre projecte de ciutadania activa. 22


229.

Al costat de les persones i de les famílies

230. Les famílies, enteses des de la seva complexitat i diversitat actual, esdevenen un dels eixos vertebradors de la nostra societat, espai de socialització i de desenvolupament afectiu, i clau en la lluita contra la precarietat econòmica i les seves conseqüències. Les polítiques innovadores pel benestar social només poden prosperar enteses com a xarxes molt professionalitzades (educatives, culturals, de lleure, d’acció social, sanitàries, d’inserció laboral, etc) que, si be fins ara s’interrelacionaven i es retroalimentaven entre sí per compartir informació i optimitzar recursos, des d’ara hauran de funcionar de forma integral, àgil i interactiva compartint alguns serveis i protocols d’actuació comuns, amb criteris i sistemes d’informació interconnectats. 231. Crearem la xarxa de Punts d’Informació i Orientació a les Famílies com un punt per a la gestió de la informació integral al voltant dels serveis bàsics, de contingut social, de l’entorn familiar: escolarització i matriculació, ajudes econòmiques i prestacions, serveis al territori, gestions i tràmits, etc. 232. Reforçarem, tal i com marca la Llei de Serveis Socials, la figura del treballador/a social de referència de família, que s’assigna en el moment de l’acord del tractament social al CSS, que intervindrà prioritàriament al domicili. 233. Posarem en marxa un programa específic per a la detecció de situacions de violència en la família, per a la protecció dels seus membres més vulnerables: infants, gent gran, dona, així com la detecció precoç de situacions d’exclusió social. 234. Estendrem informació qualificada en matèria de planificació familiar i salut sexual des de tots els plans i accions comunitàries als barris, a través de les AMPA, els grups d’ajuda mútua, els tallers dels centres cívics, espais familiars i escoles bressol, així com des dels centres educatius i les associacions juvenils. 235. Promourem serveis per a la petita infància (0 a 2 anys) que facilitin l’accés a les dones al mercat laboral, amb horaris flexibles, sales de jocs, que tinguin en compte les necessitats i els horaris professionals de les famílies, per continuar avançant en les polítiques conciliadores i de racionalització dels usos del temps. 236. Ampliarem la xarxa d’Espais Familiars per dur a terme l’experiència de criança i/o cura compartida, fomentant la participació de les famílies en temes de vida quotidiana i barri , organitzant els temps personals i col∙lectius. 237.

Barcelona, treballant per garantir oportunitats per a la inclusió social i econòmica

238. Treballar sobre els factors de risc de l’exclusió social, i sobre els seus efectes en les persones i en la seva comunitat, conforma el propòsit del Pla municipal per a la Inclusió Social: la manca sistemàtica d’ingressos, la precarietat alimentària, el desarrelament social, la manca de condicions bàsiques d’habitabilitat, les dificultats per accedir als serveis bàsics de proximitat, les problemàtiques vinculades amb el consum de drogues, etc. En aquesta línia d’actuació serà cabdal la visió, l’acord i el desplegament des d’una visió metropolitana. 239. Enfortirem el model d’atenció i d’acollida (diürna i nocturna) de les persones sense sostre a Barcelona, de la mà del Tercer sector, adequant el seu format, la seva dimensió i els 23


recursos a les necessitats dels processos d’inserció, i a través de la Taula de Coordinació, de l’Acord Ciutadà. 240. Vincularem la RMI – renda mínima d’inserció ‐ a un nou contracte cívic d’inserció establert amb Barcelona Activa, la Xarxa de serveis d’atenció (pública i del tercer sector) i el Servei Català d’Ocupació. 241. Atendrem des del territori a les persones amb patologies addictives a través de les eines, serveis i recursos del Pla d’accions i d’acció sobre drogodependències de Barcelona, en coordinació amb el conjunt de la xarxa sanitària i la d’atenció primària d’acció social. 242. Impulsarem un estudi per identificar el col∙lectiu de dones grans de la ciutat que viuen soles i són al llindar de la pobresa i que no els permet viure amb dignitat, els dedicarem especial atenció, es un dret de ciutadania. 243. Potenciarem la universalització dels serveis públics i dels equipaments necessaris per la cohesió social, vetllant pels nous drets i les noves prestacions, abordant la plena i efectiva implementació del nou marc legislatiu establert. 244. Potenciarem el treball amb el tercer sector per tal de fer‐lo partícip en projectes de cohesió i convivència que requereixen la cooperació i complicitat de diversos agents i que eixamplen els models i estratègies de participació de la societat en els projectes col∙lectius. 245. Impulsarem la creació d’un àmbit de coordinació metropolità interdisciplinari (social, educatiu, seguretat, neteja, etc) amb una borsa de recursos pròpia, per atendre l’impacte extraordinari que generen els col∙lectius sense recursos itinerants. 246.

L’atenció a les persones en situació de dependència serà una prioritat principal

247. Fer de l’atenció a les persones en situació de dependència, i a les seves famílies, la nostra prioritat en aquest mandat. Aquesta priorització es concretarà en un compromís de lideratge ferm en l’exigència a les administracions responsables del seu correcte desplegament d’acord amb el calendari i els recursos establerts per llei. Cap persona, cap família, restarà sola o desorientada davant aquesta situació. Així, exigirem a totes les administracions responsables l’estricte i rigorós compliment de tot allò que la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Suport a la Dependència els hi obliga. 248. Liderarem i coordinarem el conjunt del sector i el conjunt de municipis de la conurbació metropolitana per fer complir la Llei, tot garantint que cap persona amb dret sigui exclosa dels serveis acordats al seu PIA. 249. Garantirem que totes les persones amb grau de dependència reconeguda disposin del seu propi programa individual d’atenció (PIA) actiu en un termini màxim de 3 mesos. També, enfortirem el control i la supervisió efectiva de la posada en marxa i l’acompliment de l’acord definit al PIA. 250. Liderarem un pla d’equipaments socials d’atenció a les situacions de dependència, amb visió metropolitana, consensuat i corresponsabilitzat amb el sector privat i el tercer sector, que promogui la creació de 1.500 noves places per cobrir les actuals mancances infraestructurals i de serveis, generant 1.200 nous llocs de treball. 251. Crearem el programa d’atenció i acompanyament a les parelles cuidadores o amb la seva parella ingressada en residència, i incorporarem al PIA el Programa RESPIR per a les persones familiars que acabin assumint el rol de cuidadors. 24


252. Potenciarem la contractació responsable per a la prestació dels serveis, i així enfortit el sector local, i impulsar la millora de la qualificació professional i l’estabilitat ocupacional en els serveis sociosanitaris de la ciutat. 253.

Barcelona, ciutat saludable per una ciutadania en atesa

254. En el marc d’una ciutat inclusiva des del municipi hem d’exercir l’autoritat sanitària i contribuir al desenvolupament dels serveis sanitaris des de la perspectiva de l’excel∙lència, per garantir la qualitat de la salut de la població de Barcelona. Amb els serveis socials d’atenció primària, i els serveis al territori per a l’atenció a les persones en situació de dependència, la salut pública i assistencial esdevé el pilar fonamental del benestar social comunitari. Vetllar per la salut i els hàbits saludables de la gent gran, de la infància i dels adolescents, dels joves és la nostra prioritat. 255. A través de l'Agència de Salut Pública, que té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona (definides al contracte – programa), es realitzen els diferents programes de prevenció i promoció de la salut i dels hàbits saludables en coordinació amb els serveis sanitaris, i es realitzen els estudis i els informes, i es treballa conjuntament amb la Comissió de Benestar Social, i amb els districtes. Des d’aquesta organització especialitzada que és l’Agència, en estreta coordinació amb el Sistema Nacional de Salut, incidirem en els serveis de salut pública del Departament de Salut, i especialment en el Consorci Sanitari de Barcelona, del Servei Català de la Salut, per garantir que a la nostra ciutat hi hagi una resposta sanitària (serveis, recursos, atenció) adequada a les necessitats de la seva ciutadania. 256. Pactarem i portarem endavant el nou conveni de finançament de l’Agència de Salut Pública de Barcelona pel període 2012‐2015 per assegurar el desplegament dels serveis de salut pública i el nostre exercici d’autoritat sanitària a Barcelona. 257. Exigirem l’execució, i realitzarem un acurat seguiment, del Pacte de Ciutat Barcelona 2008‐2015 (i el seu Pla Director) en referència als Centres d’Atenció Primària de Salut, prioritzant els equipaments (obra nova o millores previstes) als barris amb major índex de desigualtat social. 258. Exercirem el rol d’autoritat sanitària de Barcelona als Consells de Barri i als plans comunitaris de la ciutat, per respondre a qüestions com hàbits saludables i salut comunitària, l’avenç i pronòstic del mapa sanitari al territori, la qualitat del servei assistencial al barri, etc. 259. Realitzarem i presentarem anualment, com fins ara, l’informe, i les seves conclusions, sobre l’estat de la salut dels barcelonins i barcelonines, i de la ciutat en general, recopilant els elements clau dels sistemes d’informació i orientant les actuacions prioritàries a realitzar. 260. Signarem contractes de prestació de serveis bianuals, i posarem en marxa programes específics adaptats als 10 districtes de la ciutat, i als seus barris i les seves realitats en matèria de salut. 261. Contribuirem a la millora de la qualitat ambiental de la ciutat enfortint el nostre sistema de vigilància i d’intervenció ambiental, ja sigui respecte a la qualitat de l'aire i de les aigües de consum humà, com del medi hídric (freàtiques i litorals) i de les instal∙lacions amb risc de legionel∙la, etc. 262. Lluitarem fermament, i des de la nostra major capacitat d’acció preventiva, sobre les patologies addictives, els seus efectes i les seves víctimes, actualitzant d’acord a les noves 25


necessitats i amb estreta coordinació amb els municipis més propers de la corona metropolitana el Pla d'Acció sobre Drogues de Barcelona, per l'abordatge global del problema cap a un sistema de resposta més eficaç, tot coordinant els serveis i els recursos assistencials públics de la ciutat, i gestionant els de titularitat municipal. 263. Millorarem la salut de la ciutat enfortint les accions de prevenció i de control a la ciutat de les malalties transmissibles de rellevància sanitària: de la tuberculosi, de la sida/VIH i d’hepatitis, de la meningitis i la legionel∙losi, de la grip, i d'altres malalties transmissibles. 264. Contribuirem fermament a la reducció de la sinistralitat laboral estenent les actuacions de prevenció i promoció de la salut a les empreses en l'organització de programes de prevenció i control del tabaquisme, del consum excessiu d'alcohol, i de l’estrès laboral, etc. 265. Serem el referent de la salut als barris consolidant els programes educatius i de prevenció de salut comunitària als barris de la ciutat: programa de cribratge de càncer de mama, Pla de vacunació continuada, Prevenció i control del tabaquisme, Educació sanitària a l'escola, Salut als barris, Formació en salut laboral , etc. 266. Garantirem la innocuïtat i salubritat dels aliments elaborats i/o comercialitzats a la ciutat seguint treballant en la vigilància i en el control dels riscos, perquè els operadors alimentaris compleixin la normativa vigent. 267. Intervindrem contundentment en tots i cadascun dels casos d'alertes, de toxiinfeccions alimentàries i respondrem a les denúncies que ens fan arribar els ciutadans, tant de productes com d'establiments alimentaris. 268. Serem un referent europeu en quant a seguretat i higiene dels aliments, mantenint la qualitat del nostre servei d’acord a les directrius del Sistema de Qualitat de la Norma ISO 9001:2000. 269.

Ciutat accessible i plenament adaptada

270. Barcelona és ja una de les primeres ciutat al món en matèria d’accessibilitat en tot allò que fa referència a la competència pública (als carrers i parcs, als habitatges, als equipaments, serveis i activitats, i al transport públic) però té encara un llarg recorregut per fomentar també la plena accessibilitat a l’entorn privat (la llar, el comerç, els serveis, el transport privat) i assolir la plena autonomia en el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana del conjunt de la població, en general, i de les persones amb qualsevol discapacitat, en particular. Més i millor accessibilitat per tenir més autonomia personal. 271. Garantirem la necessària inversió a la ciutat als propers quatre anys per aconseguir la total accessibilitat als transports públics, als serveis públics i concertats a la ciutat de Barcelona, al seu espai públic, i a les activitats desenvolupades pel propi municipi o les entitats amb la col∙laboració de fons públics. 272. Potenciarem el ple funcionament dels consells de Persones amb Discapacitat, grups d’ajuda mútua, associacions i familiars a tots els Districtes de Barcelona, amb una persona portantveu a tots els Consells de Barri i al Consell de Ciutat. 273. Garantirem que totes les persones amb discapacitat amb grau de dependència reconeguda disposin del seu propi pla individualitzat d’atenció PIA actiu en un termini màxim de 3 mesos. 26


274. Estendrem el programa de Vida Independent a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat a tots els Districtes de la ciutat per tal d’estendre aquesta bona pràctica arreu. 275.

Habitatge digne per una ciutat cohesionada

276. Avui dia la situació de l’habitatge ha canviat al nostre país. La nova realitat econòmica condiciona una situació que modifica les prioritats i necessitats, en particular dels col∙lectius amb major dificultat d’accés . 277. Els ajuntaments tenim competències limitades en aquesta matèria, ja que les grans decisions i els recursos depenen de les polítiques marc de l’Estat i la Generalitat. Els poders públics hem d’emprendre una política proactiva, prioritàriament en matèria de rehabilitació, de lloguer i de potenciació de l’habitatge de protecció. 278. És molt important prosseguir en la millora de la qualitat urbanística dels barris, edificis i les pròpies vivendes com element central en la nostra política de dignificació dels habitatges, però també de generació d’ocupació – en un sector en el que l’obra nova sembla que costarà que torni a tenir importància en el mercat de treball ‐ i d’augment de l’eficiència energètica que es pot aconseguir amb els processos de rehabilitació. Per això treballarem per fer de la política d’habitatge una eina d’integració i de lluita contra la segregació social. 279. Actuarem d’una manera decidida i continua en la generació i obtenció de sòl urbà per destinar‐lo a la promoció d’habitatge protegit i altres dotacions urbanes, promovent de l’ordre de 15.000 habitatges en els propers 6 anys. 280. Prioritzarem la rehabilitació de l’habitatge com una estratègia de ciutat, sense diferenciar les àrees de cascs antics dels eixamples, actuant tant en els teixit urbà de la ciutat com en els edificis i en els habitatges. 281. Apostarem per la rehabilitació com un pas més cap a models urbans de major sostenibilitat, propiciant l’actuació en el 15% dels habitatges durant els propers 5 anys, treballant per la instal∙lació de 1.000 nous ascensors, i intervenint per l’augment de l’eficiència energètica en els processos de rehabilitació. 282. Consolidarem les polítiques integrals d’habitatge des de la seva vessant social, que a més dels ajuts per a la instal∙lació d’ascensors i la rehabilitació, actuï de manera prioritzada en la recerca de noves fórmules per garantir la major facilitat d’accés a l’habitatge dels joves, les famílies monoparentals, la gent gran i de tots aquells col∙lectius amb major dificultats per accedir a un allotjament digne. 283. Continuarem el programa Vida Independent amb mesures d’adaptació de les llars per a persones amb discapacitat física i sensorial. En relació amb la gent gran plantejarem una intervenció amb alternatives tecnològiques que facilitin a les persones grans dependents mantenir‐se el major temps possible de manera autònoma en el domicili. 284. Continuarem amb la promoció d’habitatge de protecció en els barris de nova creació (Marina Prat Vermell, Sagrera, Vallbona, etc.). 285.

Barcelona, el millor escenari educatiu i de lleure per a la infància

286. La petita infància, la infància i l’adolescència és una de les prioritats de la nostra política social municipal. De la mà de les polítiques a les famílies, la nostra intervenció sobre la infància s’orientarà en la seva protecció, educació i plena realització en un entorn segur i 27


enriquidor, tenint especial cura en la prevenció de situacions de risc i l’eradicació de qualsevol factor de discriminació o violència (psicològica o física) en l’entorn familiar, escolar, o comunitari. 287. Aprofundirem per fer de Barcelona el millor escenari pel desenvolupament de la població infantil: un entorn segur, creatiu i educatiu, tot incorporant la perspectiva dels infants a tots els plans i programes municipals, i de desenvolupament de l’espai públic i d’equipaments. 288. Desplegarem el Pla d’equipaments d’Infància 2011 – 2016 amb criteris de ciutat (d’accessibilitat, de qualitat professional, de cartera de serveis, etc) i especificacions territorials (política de preus i ajudes, activitats, horaris, etc): ludoteques, casals infantils, espais familiars, centres oberts. 289. Enfortirem el programa Salut i Escola, amb la implicació dels CAP, en matèria de control de vacunes, salut bucodental i de promoció d’hàbits saludables: alimentació nutricional, neteja corporal, activitat física. 290. Ampliarem el programa de nous usos del temps a escoles de tots els barris de la ciutat per facilitar l’ús dels patis fora de l’horari lectiu. 291. Reforçarem, des del nostra capacitat competencial, els serveis i prestacions d’atenció a la infància en risc, tot impulsant el protocol únic per a la prevenció, la detecció i l’actuació en situacions d’infància en risc entre Educació, Sanitat i Acció social. 292. Crearem i desplegarem, a tots els barris de la ciutat, programes i actuacions adreçats a la infància i adolescència, al voltant de la coeducació , la sensibilització social i la prevenció de la violència de gènere conjuntament amb els espais d’educació en el lleure. 293.

La joventut, garantia d’innovació i motor de prosperitat

294. La gent jove no necessita ni vols solucions paternalistes als seus problemes, i el que espera de la seva ciutat són menys interferències i limitacions a la seva iniciativa creativa, més llibertat d’acció als seus projectes d’avui, i més portes obertes en tot allò orientat a un futur fora l’entorn familiar: l’ocupació i l’habitatge. L’Ajuntament vol potenciar aquest procés creatiu i emancipador posant a l’abast del jovent serveis, tecnologies i recursos per informar, assessorar i orientar del conjunt de vies d’accés. I quan s’acumulen les dificultats en aquest camí donar un cop de mà per ajudar a continuar en el seu projecte vital en les mateixes condicions que la resta. 295. Crearem una xarxa territorial de punts d’orientació acadèmica, centralitzada des del CIAJ, present a tots els districtes de la ciutat, i amb delegacions tots els IES i centres d’FP. La seva cartera de serveis estarà supervisada i tutelada per les universitats de la ciutat i pels centres empresarials (22@, Zona Franca, Bon Pastor). 296. Garantirem un equipament dinamitzador del jovent (casals, espais jove, casal d’associacions, bucs d’assaig, estudis digitals de so i fotogràfics, etc), i canalitzador de les seves capacitats relacionals i creatives, a tots els barris de la ciutat. 297. Crearem el Programa Municipal per a l’Emancipació, amb recursos de Barcelona Activa i del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. 298. Impulsarem, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, nous programes pel foment d’hàbits saludables i sobre el risc en el consum de substàncies addictives, presents a 28


totes les activitats festives organitzades pel propi Ajuntament o les seves entitats col∙laboradores així com per 299. Enfortirem el treball educatiu i de dinamització en medi obert orientat a grups i col∙lectius de joves en risc, amb protocols conjunts amb Prevenció i Seguretat, i a través d’una nova oferta, atractiva i integradora, en la xarxa d’espais jove de la ciutat. 300. Treballarem per a que Barcelona esdevingui un centre educatiu de referència a Europa amb la coordinació dels seus centres universitaris i de formació professional encaminats a l’equitat i a la excel∙lència per a convertir la ciutat en un pol del coneixement de qualitat i la creativitat. 301. Fomentarem i facilitarem la mobilitat internacional dels joves de la ciutat, així com treballarem per a fer de Barcelona un lloc de destí preferent per als estudiants estrangers per a que trobin en la ciutat un referent en matèria d’educació de qualitat. En aquest sentit ens comprometem a promoure la promoció de la ciutat i dels seus centres docents, investigadors, de recerca i creatius per a la captació d’estudiants en programes de mobilitat internacional. 302. Promourem convocatòries obertes de programes de pràctiques que permetin als joves estudiants de la ciutat i dels seus centres educatius (tant universitaris com de formació professional) adquirir coneixements i experiència laboral des del sector públic. 303. Impulsarem el suport a l’emprenedoria jove, dotant d’eines i facilitats per a tots els joves que vulguin emprendre les seves idees i projectes a la ciutat, com aposta per al desenvolupament i el progrés compartit de la Barcelona de demà. 304. Fomentarem els espais de participació jove, dotant de més recursos a la xarxa associativa juvenil amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves en la governança de la ciutat i la seva implicació en el projecte col∙lectiu de Barcelona. 305.

Una ciutat d’igualtat i de llibertat per a les dones

306. Les dones de Barcelona han de poder exercir i desenvolupar la seva ciutadania amb ple dret, des de l’equitat amb els homes, sense obstacles per portar una vida autònoma i lliure. Les polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Barcelona (concretades en plans i programes específics) que caminen en aquesta direcció s’han de posar al dia i, en alguns casos, repensar per garantir que les dones tinguin ple poder en la presa de les seves decisions. 307. Prioritzarem la concreció, sota un model participatiu obert, transparent i de consens, d’un nou Pla Municipal per a les Dones 2011‐2016, afavorint la transversalitat i la proximitat de les polítiques de gènere en les diferents àrees d’actuació municipal. 308. Potenciarem la participació de les dones donant suport a l’entramat associatiu, afavorint la seva riquesa, diversitat i sabers de les dones i impulsar des del Consell de dones de Barcelona i dels Consells de dones dels Districtes la planificació del futur pla d’intervenció de les dones. 309. Promourem un pacte de gènere que reconegui el valor i els límits de l’acció política, basat en el principi de laïcitat, perquè les accions polítiques adreçades a les dones no siguin objecte de confrontació entre les diferents opcions polítiques. 310. Instarem a l’observatori de les dones en els mitjans de comunicació a promoure una acció ciutadana encaminada a assolir una legislació a nivell europeu que prohibeixi la comercialització de jocs que fomentin la violència sexista, xenòfoba i homòfoba. 29


311. Generarem espais, projectes i serveis que ajudin a conciliar la vida familiar, laboral i personal de les dones i dels homes en al seva vida quotidiana i adaptar els serveis municipals aquestes noves necessitats. 312. Donarem suport a les empreses i entitats que estiguin contribuint a incorporar els Plans d’Igualtat en les seves organitzacions i promouen accions positives encaminades a la contractació de les dones. 313. Continuarem treballant per eradicar les violències de gènere coordinadament amb els cossos policials, serveis sanitaris, serveis d’atenció, serveis socials en el Circuit contra la Violència de Gènere. En aquest sentit, consensuarem i posarem en marxa el nou Pla Contra la Violència de Gènere 2011‐2015. 314. Seguirem potenciant els PIADS (Punts d’informació i atenció per les dones), fomentant que siguin observatoris qualitatius de la situació de les Dones. 315. Abordarem el fenomen de la prostitució, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les xarxes, en la seguretat i protecció de les dones i en la convivència a l’espai públic, arbitrant mecanismes legals i administratius adequats per eradicar aquest fenomen, sensibilitzant la societat sobre la vulneració de drets humans que suposa l’explotació sexual i establir mecanismes per dissuadir la demanda, i potenciar les accions d’atenció i suport a les persones que exerceixen la prostitució i que volen abandonar aquesta activitat. 316. Potenciarem les accions d’atenció i suport a les dones que exerceixen la prostitució i que volen abandonar aquesta activitat, continuarem amb el recolzament del programa ABITS que dóna suport a aquestes dones. 317. Afavorirem la transversalitat en les diferents àrees d’actuació municipal implementant el Pla d’igualtat a l’Ajuntament, i donarem suport a les empreses i entitats que estiguin contribuint a incorporar‐lo en les seves organitzacions, desenvolupant actuacions i programes a traves de Barcelona Activa per a la integració de les dones en el mercat laboral. 318. Continuarem donant suport l’Agència per l’Abordatge Integral del Treball Sexual, a través de recursos i programes per fer efectiva els diferents plans d’actuació individualitzats. 319.

Gent gran més activa, més participativa i millor atesa

320. Hem assolit un nivell de benestar que s’ha traduït amb força rapidesa en un augment de l’esperança de vida i amb qualitat. Ara, les persones a les portes de la jubilació ja no es senten grans, i volen orientar les seves necessitats vitals en reconstruir els seus mecanismes i xarxes relacionals, omplir les seves agendes d’activitats, aprendre a viure en salut des de la prevenció i la cura personal, i afrontar els nous reptes amb dignitat i garanties. Sortir del món productiu ja no és una amenaça, i esdevé un munt de possibilitats. La gent jubilada i la gent gran vol participar i continuar sent activa i protagonista. A hores d’ara és més necessària que mai la participació de la gent gran en els processos d’adopció de decisions a tots els nivells, i és absolutament necessari que en els equips de Govern, els diferents nivells de l’administració pública, tinguem referents polítics per a la gent gran. Les nostres polítiques socials s’orienten a acostar aquests possibilitats a tothom, i fer‐les accessibles i de qualitat: esport i vida saludable, cultura i lleure, participació i vida social comunitària, etc. La solitud és el seu major enemic. L’Ajuntament, el seu gran aliat. Cal fer un esforç i garantir un habitatge digne per a les persones grans que vulguin i que puguin mantenir una autonomia personal, tan si viuen en parella, com si estan soles, un habitatge adaptat i accessible. Apostant per a la rehabilitació en les seves vivendes i ajuts en l’accessibilitat, en la instal∙lació 30


d’ascensors (si no n’hi ha), rampes... O bé oferir solucions d’habitatge adaptat protegit, amb mesures innovadores d’intercanvis, transferència... 321. Endegarem, des de la política d’habitatge, línies de suport per adaptar l’habitatge a situacions alternatives tecnològiques que facilitin a les persones grans dependents mantenir‐ se el major temps possible de manera autònoma en el domicili. 322. Incrementarem la cobertura del servei de SAD (servei atenció domiciliària), i donarem major suport a les famílies que cuiden a persones en situació de dependència. 323. Impulsarem el transport gratuït dels Centres de Dia, i que esdevingui un servei de 24 h, en les franges horàries que les famílies i la gent gran desitgi. 324. Potenciarem el voluntariat entre la gent gran, tant en els casals, com en la comunitat. Estendrem el projecte de "Radars" a tots els barris de Barcelona, contant amb voluntaris grans. Cap persona gran ha d'estar en situació d'abandó. 325. Garantirem a tots els serveis i equipaments de proximitat, una oferta continuada, atractiva i accessible a les persones grans de la nostra ciutat. 326. Garantirem la prestació universal del catàleg de serveis d’atenció domiciliària des de la xarxa pública de serveis socials: teleassistència, treball familiar, ajuda en la neteja, àpats a domicili i en companyia, targeta rosa pel transport públic, transport especial porta a porta (targeta blanca). 327. Garantirem el servei d’àpats en companyia a tots els barris de la ciutat, a través de la xarxa de casals i espais de gent gran, i menjadors socials de les entitats del Tercer sector. 328. Fomentarem activitats de voluntariat entre les persones grans, actives i amb ganes de participar en activitats i projectes socials fins que puguin fer‐ho. 329.

La diversitat, una gran oportunitat pel nostre projecte de ciutat

330. En els darrers deu anys el paisatge humà de Barcelona ha canviat de manera molt significativa i avui la ciutat és més diversa que mai. Aquesta nova realitat ens aporta noves oportunitats que cal aprofitar però també complexitats i reptes que cal abordar des de la responsabilitat. Durant aquests anys els barcelonins i barcelonines hem demostrat una gran capacitat d’acollida, però ara que la crisi econòmica ha frenat l’arribada d’immigrants, ens trobem davant d’un repte encara més gran: aprofundir en les polítiques d’integració i de drets i deures de ciutadania, això que anomenem com la gestió de la diversitat. 331. El decàleg del nostre Pla Barcelona Interculturalitat sintetitza una estratègia global de ciutat que pretén superar les limitacions d’altres models, que no han acabat de funcionar en el context europeu, i que resumeix l’orientació de les nostres polítiques: drets i deures de ciutadania, oportunitats per la mobilitat social, una ciutat educadora, aprenentatge de les llengües, enriquiment cultural, vida de barri, normes de convivència, coneixement i respecte, espais compartits, excel∙lència i desenvolupament econòmic. Aquest pla és l’aposta de Barcelona per garantir un escenari on les persones de diferents orígens puguin interactuar i socialitzar de manera positiva i lliure i seguir construint un únic projecte col∙lectiu de ciutat amb oportunitats per a tothom. 332. Mantindrem i reforçarem al màxim el consens polític i social de la ciutat en relació a les polítiques d’integració i de gestió de la diversitat, tot reivindicant el paper de la gestió des 31


de l’àmbit local exigint més recursos i competències a la resta d’administracions que intervenen. 333. Desplegarem en la seva totalitat en els propers anys el Pla Barcelona Interculturalitat com el millor instrument per consolidar l’estratègia global de ciutat de convivència en la diversitat. 334. Apostarem de manera contundent per reforçar les polítiques destinades a garantir un sistema educatiu de qualitat i equitatiu que eviti els processos segregadors per l’origen dels alumnes i garanteixi oportunitats per tothom, prioritzi la lluita contra el fracàs escolar i incentivi la continuació dels estudis post‐obligatoris i la transició escola‐treball 335. Continuarem prioritzant l’aprenentatge de les llengües, fent un especial èmfasi en el català per tal que tothom conegui tant el català com el castellà, impulsant nous programes en col∙laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística i la Coordinadora de la Llengua, i que posin especial èmfasi en el col∙lectiu de joves nouvinguts i les dones 336. Aprofitarem al màxim el capital humà de la ciutat, reforçant i adaptant els programes de formació ocupacional, facilitant l’homologació dels títols acadèmics d’altres països i promovent la capacitat emprenedora de les persones nouvingudes 337. Reforçarem les estratègies per incentivar la participació i la incorporació de les persones nouvingudes als espais participatius i associatius de la ciutat, fent un especial èmfasis en àmbits com el del comerç i les AMPAs així com en el de les activitats culturals i populars de la ciutat 338. Aprofundirem en la incorporació de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques de gestió de la diversitat, fomentant l’empoderament de les dones i la defensa dels seus drets i deures, la igualtat i la no discriminació que sovint es complementa amb la discriminació per raó d’origen 339. Fomentarem el procés de socialització dels joves nouvinguts a la ciutat a partir de vincular‐los a les activitats i recursos per a joves i fomentant la seva interacció amb altres joves 340. Adaptarem l’estratègia d’acollida de la ciutat a la nova Llei d’Acollida de Catalunya, augmentant el nombre de persones que assisteixen a les sessions de treball a tots els districtes, reforçant la Xarxa d’Acollida de Barcelona fins arribar a les 200 entitats 341. Ampliarem el programa d’Acompanyament al reagrupament Familiar per tal de facilitar fomentar espais de relació tot aprofitant els recursos i les activitats dels serveis municipals 342. Promourem el coneixement de les normes de convivència i potenciarem els espais per facilitar la convivència, traslladant a altres barris de la ciutat experiències com les “Aules de Prevenció” o les Taules de Convivència. 343. Promourem la figura del gestor ‐ mediador d’espai públic que faciliti l’establiment de normes i pautes de regulació d’ús dels espais públics. 344. Reforçarem les polítiques centrades en combatre els prejudicis, les actituds discriminatòries, així com una aposta contundent contra qualsevol actitud racista o xenòfoba, com la Xarxa Antirumors de Barcelona. 345. Impulsarem el programa de “Debats Ciutadans” a tots els districtes de la ciutat, a centres cívics, biblioteques, entitats, associacions de veïns i veïnes, i altres espais oberts amb l’objecte de intercanviar opinions i inquietuds sobre les situacions de convivència en la 32


diversitat i el fet migratori per, a partir del diàleg, fomentar la relació i interacció, independentment del seu origen, entre els veïns i veïnes dels barris de la ciutat. 346. Impulsarem les accions que es venen desenvolupament a l’Espai Avinyó com a centre de referència de dinamització intercultural de la ciutat i consolidar la Xarxa Intercultural de Barcelona, que inclogui entitats i agents culturals de tota la ciutat per fomentar la de recursos i activitats facilitadores de la convivència i la creativitat. 347. Prepararem i formarem als gestors municipals en temes de diversitat per tal de facilitar la relació amb aquests col∙lectius.

33


348.

CONVIVÈNCIA I ESPAI PÚBLIC SEGUR I ORDENAT PER BARCELONA

349. Barcelona és una ciutat compacta, densa i ordenada, amb una ciutadania que fa de l’èxit en la convivència del dia a dia la seva millor expressió democràtica i el seu millor valor, fonamentat en drets i deures de ciutadania. La convivència reflecteix l’estat de cohesió social, territorial, i de benestar de la ciutadania. La convivència s’expressa en tots aquells espais públics i privats on interactuen persones i les seves activitats. Aspectes en principi ben diferents com els educatius, els culturals, els urbanístics, els de seguretat, mobilitat i comerç, formen part inherent de la convivència, tret que identifiquem amb el del progrés de la ciutat. La convivència és saber i poder viure en harmonia persones i cultures diverses, basat en un reconeixement i un respecte mutu, amb prou comprensió i respecte a la diferència i la diversitat, i a les seves formes d’expressar‐se i comportar‐se, sempre dins dels paràmetres i regles de les quals ens hem dotat i reconegudes democràticament. 350. La ràpida transformació de la societat barcelonina exigeix actualitzar els paràmetres que han de regir el model de relació i interacció, raó per la qual alguns paràmetres tradicionals aplicats per entendre la convivència esdevé insuficiental dia d’avui. 351. La convivència, en un context d’igualtat d’oportunitats i de llibertat plena, requereix assumir i complir, per part de tothom, unes regles d’ordenació i de delimitació de l’activitat ciutadana que s’identifiquen amb un determinat model cultural i identitari, ben arrelat al territori: tipologies, concentració, horaris, soroll, etc. Sobrepassar aquests límits, quan no es falta o delicte, esdevé una transgressió al civisme que afectarà a l’arrel de la convivència, malgrat es fa des del desconeixement o la manca de voluntat explícita. 352. Convivència és saber gestionar amb encert la diferència social, econòmica i cultural que existeix a la nostra ciutat. Quan transformem l’incivisme en delicte estem reduint el tractament de la convivència en un tema exclusiu de seguretat. Aquest és un camí molt limitador, que exclou l’acció educativa i social, contraposats als resultats esperats, que són doncs l’enfortiment dels valors que sustenten la convivència, i treballar des de la ciutadania per aïllar els fenòmens que la dificulten. Tots som responsables de la convivència a la nostra ciutat. Cada acció en aquest sentit ha de ser una bona pràctica que em d’estendre arreu. 353. Cal actuar des de l’Ajuntament per augmentar la sensació de tranquil∙litat a l’espai públic, factor clau per millorar la percepció del benestar . Es per això que la seguretat – en un ampli concepte que sobre passa amb escreix la percepció delictiva o policial del tema ‐ és altre de les principals exigències de la nostra societat. La ciutadania necessita saber i percebre que viu en un entorn segur, en un espai on desenvolupar la seva activitat diària sense pertorbacions, confortable i sentir‐se protegit. Les administracions tenen que garantir que, a través dels seus mecanismes i instruments, aquesta seguretat esdevingui en realitat. En els darrers anys a Barcelona s’hi han manifestat noves realitats socials a les quals hem de hagut de fer‐hi front. Tot i que en els darrers mesos hem aconseguint reduir els fets delictius, aquesta millora no és percebuda per a la ciutadania. Els petits però reiterats furts, l’activitat de xarxes d’explotació de les persones com a negoci, l’explotació sexual, la venda ambulant o l’ús de menors en la mendicitat, genera tensions i actituds de rebuig que poden malmetre els nivells de cohesió social assolits fins ara al país. 354. Els i les socialistes de Barcelona considerem la seguretat com un requisit imprescindible per a l'exercici dels drets de ciutadania, i el compliment dels seus deures. La democràcia també és possible pel fet de poder exercir les llibertats individuals i col∙lectives amb seguretat. Tenim el ferm compromís perquè tota la ciutadania, al marge de la situació social. econòmica o el barri en què visqui, no sigui privada del dret a sentir‐se segura i, en conseqüència, al dret de ser i sentir‐se lliure. 34


355. En un mateix sentit la nostra decidida aposta per aproximar la justícia als ciutadans, i acostar la ciutadania cap el centre de l’administració de justícia, només ho podrem aconseguir a través d’un sistema que s’orienti més cap a la resolució de conflictes de la ciutadania. Per implementar aquestes actuacions és molt important poder desenvolupar la Justícia de proximitat reconeguda en la Carta Municipal de Barcelona i que la ciutadania comenci a percebre que la justícia no ha de ser un procés etern i allunyat de la realitat, sinó raonable en el temps. 356.

Compromís amb la qualitat i la convivència a l’espai públic

357. Les persones són l’essència i l’ànima de Barcelona. La ciutat comença en allò que som i compartim, en el que ens és comú, i l’espai públic és l’escenari on els exercim els drets de ciutadania i on desenvolupem el nostre projecte de vida social. L’espai públic que les persones socialistes defensem és aquell en el qual, en condicions de llibertat i igualtat, tota la ciutadania pot exercir els seus drets, posant en comú unes regles de joc per a l’exercici, també, dels deures de la convivència. 358. A llarg de molts anys, els i les socialistes hem treballat activament en la configuració d’un espai públic democràtic, integrador i respectuós amb el seu entorn i tots els seus protagonistes. Perquè l’espai públic esdevé l’escenari central de la convivència, i és on els canvis i les transformacions tenen el seu reflex de forma més evident i ràpida. En uns moments d’especial dificultat, quan la crisi econòmica global colpeja amb virulència a la gent de Barcelona, és quan l’espai públic com a lloc de convivència rep una pressió desmesurada. I precisament per això, des del PSC refermem la nostra aposta per aquest espai públic de qualitat, que sigui garantia de convivència, de l’equilibri social i territorial i fonament de la cohesió social, amb una bona gestió de les polítiques de mobilitat, urbanisme, educació, medi ambient i seguretat. 359. Apostarem per un disseny de l’Espai públic multifuncional, que doni cabuda al màxim d’usos possibles de manera que tothom en sigui usuari, des dels infants als més grans, evitant d’aquesta manera la monopolització de l’espai per col∙lectius concrets. 360. Impulsarem campanyes de sensibilització de preservació de l’espai públic, de manera didàctica i pedagògica perquè tota la ciutadania prengui consciència i tingui cura dels bens públics, tot promovent el respecte pels valors cívics compartits i la convivència lliure i tranquil∙la. 361. Abordarem de manera decidida el fenomen de l’explotació sexual, fent èmfasi en el combat contra les màfies i les xarxes, en la seguretat i protecció de les dones, sensibilitzant a la societat sobre la vulneració de drets que suposa l’explotació sexual. 362. Potenciarem la mediació en els conflictes, per a la millora en el manteniment de la qualitat de l’espai públic. 363. Treballarem conjuntament amb Turisme de Barcelona per a la difusió dels valors de la convivència i el civisme en els usos de l'espai públic per part de tot el col∙lectiu de visitants. 364. Aprofundirem en les estratègies de comunicació, informació, educació i adequació de serveis per tal que, a poc a poc, es modifiquin hàbits de la gent i es millorin els índexs de civisme de la ciutat. 365. Proposarem una més gran unificació de criteris de disseny, en especial als llocs més representatius de la ciutat. En aquest sentit emprendrem una reflexió sobre els canvis 35


d’hàbits de la població i com aquets han de modificar el disseny dels llocs públics incloent les condicions per a dissenyar amb elements de la cultura mediterrània, eliminació d’obstacles i espais tancats i projectar amb seny i austeritat. 366.

Redactarem el Llibre Blanc de l’Espai Públic de Barcelona.

367. Potenciarem el manteniment integral de l'espai públic a tots els barris de la ciutat i centrat en actuacions de millora de la vialitat (pavimentació sonoreductora i reparació de voreres) i de l'enllumenat (reducció de la contaminació lumínica i soterrament de les xarxes aèries de les companyies). 368. Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants mantenint unes infraestructures de bona qualitat, ampliant i renovant les escales mecàniques i els ascensors, i atenuant l'impacte de les obres de serveis sobre la ciutat. 369. Potenciarem l’oficina d'inspecció i seguiment tècnic de l’estat de l'espai públic a cada districte de la ciutat, a fi de garantir les 24 hores una resposta ràpida i adequada davant les incidències en els serveis. 370. Continuarem amb els projectes de millora i manteniment i la neteja de l'espai públic a tots els barris de la ciutat amb la periodicitat suficient i els recursos humans i tècnics adients que permetin garantir‐la. També millorarem el model de recollida de runa d'obres menors per garantir un espai públic més net i ordenat. 371.

Apostarem per normes de Convivència en l’espai públic

372. Barcelona ha estat pionera en aquest camp, ja que fa 5 anys que varem posar sobre la taula el debat de l’espai públic, obrint un procés de diàleg amb la ciutadania per tirar endavant l’Ordenança de Mesures, que s’inspirava en el principi de fomentar i garantir la convivència a l’espai públic de la nostra ciutat. Una ordenança s’aplica, i que ha de ser sensible als canvis a què la nostra societat està sotmesa, a la qual li hem dedicat els recursos necessaris com a àmbit principal d’actuació pel seu ple desenvolupament. 373. El nostre compromís és el de garantir aquest drets, i de fer complir els deures, evitant situacions d’apropiació excloent i la vulneració de les regles del joc. Ho fem desenvolupant tots els instruments que disposem i impulsant iniciatives que ens permetin fer‐ho, apel∙lant al compromís de totes les institucions i entitats, i a la col∙laboració de la ciutadania. Per tal de poder tirar endavant aquesta aspiració, cal la redacció i tramitació d’una llei al Parlament de Catalunya sobre l’espai públic i convivència, perquè serveixi a la vegada de marc legal i empara a les ordenances municipals, i per a donar legitimitat jurídica a les actuacions relacionades a la cura i usos de l’espai públic. 374. Impulsarem iniciatives legislatives, tot recollint aquelles conductes i situacions que per les seves característiques i repercussions generin problemes de convivència en l’espai públic. 375. Promourem les normatives necessàries en matèria ordenances municipals que hauran de permetre a l’Ajuntament guanyar en efectivitat. 376. Arbitrarem els mecanismes legals i administratius adequats per minimitzar l’impacte de la prostitució en l’espai públic, tot potenciant les accions d’atenció i suport a les persones que l’exerceixen i que volen abandonar aquesta activitat. 377. Intensificarem l’educació en la convivència, la responsabilització de l’infractor en detriment d’aquesta. 36


a. 378.

La convivència en les comunitats veïnals

379. Pels socialistes, res del què li passa als ciutadans i ciutadanes de Barcelona ens és aliè. I des de la proximitat cal emprendre les mesures necessàries també per fomentar i garantir la convivència més enllà de l’espai públic, en l’espai privat, en el compartit i en aquells espais que són de transició entre l’espai públic i el privat, les escales de veïns, les comunitats, etc. Per tal de reforçar que el veí o veïna no està sòl en front d’un trencament de la convivència, sinó que l’Ajuntament vetlla per al compliment de les normes bàsiques de convivència. 380. Facilitarem el suport i orientació a les comunitats de veïns per tal que s’autoorganitzin i autoregulin des de la base de l’acord i el consens. 381. Aprofundirem mesures de mediació en l’àmbit veïnal per resoldre trencaments de la convivència entre veïnatge, facilitant, si cal mesures d’arbitratge. 382. Endegarem actuacions tan de tipus pedagògic, informatiu, com sancionador, si és necessari per combatre la contaminació acústica i odorífica, sobretot i especialment en la franja nocturna. 383.

Impulsar la Justícia de proximitat

384. Barcelona sempre ha defensat que el correcte funcionament del sistema de Justícia és una peça fonamental per assegurar la seguretat, la convivència i la cohesió social. Des d'una perspectiva global del concepte de seguretat, Barcelona ha incorporat la justícia com un factor important en un esquema de prevenció, autoritat, gestió alternativa dels conflictes i mediació de la justícia. 385. La Justícia de Proximitat ha estat una reivindicació pròpia de la ciutat de Barcelona, reconeguda avui dia a la Carta Municipal, per tan hem de defensar i impulsar el ple desenvolupament de la Justícia de Proximitat. A la vegada hem de cercar noves fórmules de solució als problemes judicials que incideixen en les polítiques públiques de seguretat i convivència. En un model de seguretat integral com el que planteja l’Ajuntament de Barcelona, que superant l’àmbit policial implica molts d’altres serveis municipals, la Justícia ocupa un espai rellevant. Per això és d’especial transcendència la institucionalització d’aquest servei judicial basat en la funcionalitat, l’eficàcia i la rapidesa. 386. Crearem uns Espais de Proximitat de la Justícia que donin servei als ciutadans als àmbits d’Orientació Jurídica, la resolució alternativa i complementària de conflictes, la mediació i mesures comunitàries alternatives a les sancions administratives o penals. 387. Establirem els convenis necessaris amb la Generalitat de Catalunya per realitzar l’orientació jurídica i la mediació en seu municipal. 388. Definirem el model institucional de Mediació, tot proveint‐lo de les infraestructures i mitjans necessaris per al seu bon funcionament, així com garantir la independència, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat dels mediadors. 389. Prioritzarem les mesures comunitàries de substitució de les sancions pecuniàries sense perjudici que el sistema integri totes les mesures comunitàries substitutives de les penes privatives de llibertat. Facilitarem la realització de mesures penals alternatives i els 37


treballs en benefici de la comunitat, per tal d’augmentar la consciència social i de compartir l’espai públic. 390. Millorarem el procediment actual vigent en matèria de mesures comunitàries, amb la finalitat de donar resposta ràpida a les necessitats que es puguin produir en tot allò que fa referència a substitució de sancions pecuniàries, mitjançant l’elaboració del Manual que fixi el catàleg de mesures comunitàries en desenvolupament de l'Ordenança de Procediment Sancionador. 391. Proposarem les modificacions legislatives necessàries per aconseguir que les mesures comunitàries tinguin també el caràcter de sancions i, d’aquesta manera, preveure la possibilitat d'agilitar el màxim possible els procediments en el cas que l'infractor es negués a realitzar la mesura comunitària imposada i la seva substitució per una sanció de caràcter pecuniari. 392. Crearem i potenciarem a cada barri/districte, la figura de l'Instructor Municipal per a la resolució de conflictes de convivència i consum. 393.

Potenciar la Seguretat des dels barris com espai de convivència

394. Els canvis socials i sobretot la incidència a Barcelona de nous fenòmens globals que afecten molt directament l’espai públic obliga a superar els plantejaments clàssics en matèria de seguretat i emprendre un nou enfocament: major cobertura, una coordinació més efectiva, més proper i més anticipació als problemes. 395. Els barris són unitats socials de relació que han d’esdevenir segures. Entenem els barris com l’entorn urbà més proper de la ciutadania, delimitat pels desplaçaments quotidians a peu propers al domicili, per tant és on cal desenvolupar els programes i polítiques de seguretat actuant‐hi i tenint en compte les diferents “veus” del barri. És des de la proximitat del barri i el seu coneixement que cal definir les actuacions en matèria de seguretat, donant especial èmfasi a les actuacions preventives. La proximitat s’ha de traduir en una resposta adequada i immediata a l'heterogeneïtat de les realitats socials, culturals i econòmiques que tenen lloc en les nostres places, carrers i parcs. 396. Reforçar aquest fet des de la proximitat per a servir més i millor les necessitats de la ciutadania i el desplegament de polítiques transversals, especialment pel que fa a mesures preventives ens ha d’ajudar a posar solucions als actuals conflictes de seguretat. Alhora hem d’apostar per una política rehabilitadora dels actes incívics i dels “petits” delictes a través de les penes substitutòries, i els treballs en favor de la comunitat que en el seu moment es veurà complementada pel desplegament de la justícia de proximitat, tal com recull la Carta municipal. 397. Impulsarem noves polítiques de seguretat des del barri i amb transversalitat, implicant tots els cossos policials, els serveis socials, els serveis educatius, i tot aquell servei municipal que té incidència en l’espai públic. 398. Actuarem de manera preventiva, amb especial atenció a les escoles i a l’espai públic de l’entorn, tot evitant els actes incívics, petits furts, i la venda i el consum de drogues en aquests espais. Potenciarem la creació de programes d’acció preventiva en els centres d’educació, que garanteixin que les escoles i instituts siguin espais segurs i que generin civisme i convivència.

38


399. Reforçarem el diàleg i la comunicació amb les entitats veïnals, comerços i amb les comunitats per seguir coneixent de primera mà la realitat social des de la proximitat, baixant l’escala de percepció i de resolució de conflictes. 400. Crearem i incentivarem l’establiment d’espais de mediació propers als barris. Definirem nous protocols d’actuació, potenciant l’efectivitat i la immediatesa davant de la conflictivitat social, tot potenciant els serveis de mediació. 401. Abordarem i actuarem de manera preventiva, des de la proximitat, tot tipus de delictes als primers indicis o informacions, per evitar des de furts fins a casos de violència masclista. 402. Garantirem i protegirem l'exercici dels drets democràtics de les persones, a través de la Seguretat Integral, destacant la necessitat d'incidir sobre tots els serveis i promovent la coordinació des del govern municipal estratègies preventives. 403. Millorarem els processos d’atenció a les víctimes de violència masclista i a les seves famílies, i que aquestes es sentin acompanyades i orientades en tot moment. 404. Prestarem una especial atenció i orientació als joves que assoleixen la majoria d’edat en centres els centres de menors, evitant que hagin d’afrontar l’inici del seu projecte de vida a la societat en una situació precarietat. 405. Impulsarem un nou pla de càmeres de videovigilància per tal de saber en temps real possibles situacions d’incivisme o delictives, ajudant a optimitzar la tasca dels nostres agents de barri. 406. Reforçarem la vigilància contra els actes de vandalisme urbà i actituds incíviques, en especial atenció a les pintades i destrosses de mobiliari urbà. 407.

Consolidar el Pacte per la Seguretat de Barcelona i la Junta de Seguretat Local

408. El coneixement i lluita contra les xarxes delictives requereixen de la investigació tant en origen com en les seves implicacions en l’àmbit local, així com la participació dels òrgans d’intel∙ligència del Govern de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat, implicació que ha de recollir el continu operacional amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. 409. Davant les noves realitats no ens podem basar només en la presència policial com a element dissuasori, sinó que hem d’utilitzar totes les eines possibles per tal d’anar a la seva arrel. Per aquest motiu hem de facilitar que els serveis públics i el món associatiu (l’educació, els serveis socials, l’urbanisme..) es puguin implicar en tasques de prevenció i millora de la convivència ciutadana. 410. Donat aquest context des del PSC de Barcelona creiem necessari desenvolupar i consolidar el Pacte per la Seguretat a Catalunya com una acció integrada de totes les administracions en l’àmbit català, i un d’específic per a la nostra ciutat, com a capital del país i perquè és la única en la seva magnitud, fent de la prevenció un pilar bàsic d’aquest Pacte. 411. Potenciarem i desenvoluparem un Pacte per la Seguretat de Catalunya com una acció integrada de totes les administracions on Barcelona hi tingui un paper pioner. Impulsarem la participació al Pacte a la resta dels ajuntaments de Catalunya, per explicitar‐ho com una acció integrada de tots els sistemes públics, independentment de quina administració en depenguin. 39


412. Reforçarem l’autoritat de l’Alcalde a través de la Junta de Local de Seguretat les qual han d’emprendre un major lideratge en la lluita contra la delinqüència, establint prioritats i definint la cooperació i coordinació necessàries per entre la policia local i el cos de Mossos d’Esquadra. 413. Impulsarem, com a ciutat capdavantera, el desplegament legislatiu necessari per tal de definir aquelles respostes a les noves formes delictives i els seus impactes en la percepció de seguretat de la ciutadania. 414. Exigirem el compliment del nombre d’efectius d’agents de Mossos d’Esquadra i la definició d’estàndards de resposta. 415.

Una Guàrdia Urbana propera i moderna

416. Per a un correcte manteniment de l’espai públic de qualitat i una òptima cohesió social i convivència és necessari un ús responsable de la ciutadania del seu entorn. Qui ha de garantir però, que això esdevingui així és l’Ajuntament a través dels serveis urbans i de la seguretat que ha d’oferir. La Guàrdia Urbana de Barcelona és l’instrument garant d’aquesta seguretat pública. 417. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha esdevingut un referent de policia local arreu, i per això és necessari avaluar la correcció dels serveis que es donen, la seva continua formació, la modernització i renovació constant dels equipaments i de les eines necessàries pel desenvolupament de la seva activitat diària. Després de l’esforç realitzat en el darrer mandat per augmentar els equipaments i el nombre d’agents, ara ens toca de nou, dimensionar els esforços i recursos. Fer‐ho a través de la perspectiva que ens dona haver implementat i modernitzat la policia de proximitat. 418. Augmentarem els efectius en 600 agents per tal de continuar amb la política de correcte dimensionament de la Guàrdia Urbana, fent‐ne una policia capdavantera en la actuació envers els fenòmens socials emergents. 419. Fomentarem la policia de proximitat mitjançant una interlocució constant amb el teixit socioeconòmic i associatiu ciutadà, i atenent a les especificitats pròpies de cada barri. 420. Desenvoluparem de ple el model de seguretat de proximitat amb la presència permanent d’un determinat nombre d’agents als barris de la ciutat, i donant resposta a les demandes urgents. 421. Revisarem constantment el programa de prevenció en matèria de seguretat a través de la Mesa de Prevenció, els nous riscos, en els centres educatius i els espais de ciutadania. 422. Potenciarem els plans de carrera interns, de formació de quadres de comandament i seguirem desenvolupant aspectes d’especialització de la Guàrdia Urbana. 423.

Actuar amb rapidesa davant les emergències

424. L’alcalde avui ja és el principal responsable dels plans de protecció civil, però cal reforçar la seva autoritat en la gestió de l’emergència. Moltes de les actuacions d’immediatesa recauen sobre els serveis d’emergències públics, però n’hi ha d’altres que responen als interessos privats i que presten serveis bàsics de vital transcendència per a la 40


població, per tant es fa necessari definir el paper legal d’autoritat municipal del conjunt d’actors, factor determinant enfront d’una crisi amb important afectacions a la ciutadania. 425. Les emergències poden tenir orígens diversos, algunes de possibles previsions com ara les de caràcter meteorològic (nevades, ventades, gelades, pluges, inundacions...) d’altres de situacions límits provocades per aquests fenòmens com la manca de serveis de subministraments (electricitat, aigua potable, gas...) i altres provocades per la ingerència humana (incendis, alteració de l’ordre públic, delictes, situacions ruïnoses...). Totes i cadascuna d’elles ha de tenir un tractament específic, inicialment des de la prevenció i a posteriori des de l’actuació. L’experiència dels darrers anys, amb el desplegament del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 com a línia d’emergència de tot el país, ha funcionat de manera eficaç. I Cal abordar a la consolidació del de Barcelona com un sistema integral de gestió d’emergències entre tots els serveis. ‐ Establirem una eficaç política de protecció civil i d’emergències per prevenir i afrontar amb èxit l’acció coordinada de totes les administracions en què les situacions ho requereixin. ‐ Apostarem per la millora en la planificació i la capacitació dels serveis públics davant de les emergències i catàstrofes. ‐ Integrarem els procediments, recursos, mitjans i objectius com a element clau en tota emergència. ‐ Aproparem més el servei públic del telèfon 112, únic d’emergències a la ciutadania, amb una participació més activa de Barcelona, en la implantació, difusió, com en el seu funcionament. ‐ Potenciarem la política de modernització i redimensió del Cos de Bombers de Barcelona amb l'increment i millora dels recursos tecnològics, equipaments i efectius. ‐ Impulsarem la professionalització de Protecció Civil, tot apostant perquè aquesta esdevingui coordinadora operativa de les emergències.

41


426. NOVES CENTRALITATS I CONNECTIVITATS PER LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE BARCELONA 427. Parlar de territori avui dia exigeix pensar en quelcom més que un estricte procés d’ordenació dels usos del sòl o la definició d’una política de construcció d’infraestructures, habitatges o equipaments. El nou context marcat per un significatiu canvi d’entorn requereix un fort lideratge en els camps econòmic, social, territorial i de governança. 428. Barcelona té la capacitat de refer i teixir permanentment la seva pell. Els processos de transformació territorial i de canvi i millora urbanística de la ciutat actualment en marxa adquireixen una dimensió fonamental per al futur de la ciutat que passa per potenciar les centralitats de la ciutat i connectar amb més efectivitat el territori. 429. La definició de les polítiques de desenvolupament i de reequilibri territorial requereix posicionaments clars i contundents. El que passa a les ciutats pot tenir diferents aproximacions i es poden desplegar models de progrés o models immobilistes i conservadors. En aquest sentit no hi ha un model únic d’urbanisme ni de sostenibilitat ni de planificació de l’espai públic i és evident que cal expressar en aquests àmbits posicionaments de progrés i innovadors, tot respectant la diversitat i l’especificitat de l’entorn. 430. És molt important que les actuacions territorials s’enfoquin des d’una perspectiva que possibiliti la promoció de sòl per activitats econòmiques, que adeqüi l’espai públic a nous marcs de convivència i que participi en polítiques de cohesió des dels punts de vista de l’habitatge i dels equipaments, adequant cada iniciativa als paràmetres d’una sostenibilitat responsable. Això significa fer de les persones la raó de ser del nou urbanisme de la ciutadania. Les necessitats de la gent que viu i utilitza la ciutat configura la transversalitat en el desenvolupament del nostre model urbà amable i accessible. 431. Cal, també, intervenció des de la proximitat, vertebrant barri i metròpoli en una perspectiva de globalitat, impulsant el propi lideratge de capitalitat. Barcelona entoma la seva responsabilitat de gestió urbanística a través de projectes i de recursos adients i ajustats per a cadascuna de les escales d’intervenció: fem carrer, fem barri, fem ciutat, fem metròpoli, fem capitalitat catalana i europea. Aquest enfocament s’ha de fer des de la màxima professionalitat, rigor ètic i des d’un irrenunciable compromís amb la transparència, la qualitat, i la corresponsabilitat. La nostra responsabilitat social amb la societat, les seves empreses i associacions, i amb tota la ciutadania esdevé un pilar també al nostre model d’urbanisme. 432. La nostra ciutat aborda una etapa transformadora de transcendència equivalent o superior a la de les passades dècades, i que ens ha de portar als propers 15‐20 anys. És un procés que afecta més metres quadrats i mou més inversió de la que vam mobilitzar fa vint anys amb motiu dels Jocs Olímpics, i que tindrà un important impacte en molts indrets de la ciutat. 433. Estem fent realitat una transformació que es vincula amb una política de nous i més qualificats espais verds i amb la dotació d’equipaments i habitatge públic. Una transformació que va de nord a sud amb una marca distintiva: un urbanisme a la mida de la ciutadania que genera noves centralitats. 434. En aquest procés transformador serà peça clau la millora de la connectivitat de la ciutat amb tot el món. Un hub de comunicacions de primera magnitud, en el qual hem de ser capaços i capaces de desplegar al màxim la nostra capacitat de connexió amb el món, sense perdre de vista la necessitat de comptar una xarxa moderna de transport públic urbà de qualitat. 42


435. La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. Ara el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic (això últim sona a retallada) 436. Hem de ser ambiciosos i mirar lluny. Hem de trobar solucions innovadores per fer compatible el creixement econòmic i les futures necessitats de mobilitat a la ciutat amb la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del soroll i la congestió, així com la potenciació de grans infraestructures de comunicació que beneficiïn al conjunt del país. 437. En aquest context, les noves connectivitats que caldrà desenvolupar hauran de consolidar i ampliar el paper de Barcelona com a punt central del Corredor Mediterrani, principal pol logístic i de comunicacions del sud d’Europa i porta d’Àsia a Europa. 438.

Construïm Barcelona des de les noves centralitats

439. La construcció de noves centralitats ha estat una fita cabdal en aquest mandat i ho seguirà sent, amb més contundència, en el proper. Durant tots els mandats dels governs socialistes hem potenciat una nova manera d’entendre i treballar les necessitats ciutadanes, els serveis i l’espai públic. Hem tingut clar que el referent de proximitat era fonamental l’objectiu de construir i gestionar una ciutat millor i més equilibrada territorialment amb la finalitat de millorar la qualitat de vida als barris. 440. És prioritari aprofundir en les estratègies que continuïn generant noves centralitats en altres zones de la ciutat, i d’aquesta manera treballar per cohesionar barris i ciutat i ajudar a reduir les concentracions i saturacions actuals en el centre i determinats barris. 441. Farem realitat la nova centralitat del Nord de Barcelona, tota una àrea de vitalitat urbana i econòmica amb l’eix de Sagrera – Sant Andreu – Sant Martí com a nucli dinamitzador, i amb operacions que es desplegaran plenament, com Casernes de Sant Andreu o l’actuació en la zona de Prim. 442. Desenvoluparem el conjunt d’operacions de l’àrea del Besòs, que comprenen la configuració de la nova façana del riu, la nova Verneda, la gran transformació Vallbona, i la plena interrelació amb Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada i la transformació de la Trinitat Vella , tot permeabilitzant el barri, regenerant teixit urbà i espai lliure a l’espai de l’antic centre penitenciari.. 443. Revitalitzarem l’àrea del Fòrum de la mà del nou Campus Universitari, el Museu Nacional d’Història Natural i el Zoo Marí, la Ciutadella del segle XXI, unida a través del front marítim completat amb la Ciutadella del XIX, que serà renovada 444. Continuarem amb les transformacions pendents de les grans artèries vertebradores de la ciutat, i la configuració de les Glòries com a nova gran plaça i nova ròtula de Barcelona. 445. Prioritzarem actuacions estratègiques de gestió de sòl (reparcel∙lacions i expropiacions) en els barris de La Marina del Prat Vermell, Sagrera, Vallcarca, 22@, Glòries, Vallbona, Trinitat Vella, nous sòls dotacionals i altres planejaments de ciutat. 446. Executarem les accions a Ponent, amb la urbanització de la cobertura de les vies a Sants ‐ Badal com a nou espai públic, el desenvolupament de Can Batlló, i l’impuls definitiu al nou barri de la Marina del Prat Vermell. 447. Apostarem, en aquest context, amb les accions de millora de la Ciutat Vella que tindran una significació especial i demostraran el nostre compromís renovat amb aquest 43


districte: remodelació de la Gardunya‐Boqueria, reforma de la Via Laietana, revitalització de la Rambla, transformació del front/Rambla de Mar, o el Paral∙lel amb noves actuacions urbanístiques, de mobilitat, culturals, espais d’oci, comerç i nous habitatges. 448. Desplegarem les mesures d’actuació en l’anomentat “Front de Muntanya”, i farem els estudis sobre els Barris de Muntanya, en particular els Tres Turons, la Clota i el Carmel, per homogeneïtzar les actuacions en el conjunt de la ciutat. 449. Definirem el projectes pel parc de la Sagrera, i en l’àmbit metropolità proposarem noves actuacions en el marc del Pla del Besòs, i noves propostes per a Collserola que consolidin la serralada com el parc central del territori, en particular la intervenció sobre la carretera de les Aigües, així com la implementació del Pla d’Usos de la Muntanya de Montjuic. 450.

Potenciant la connectivitat I les infraestructures per fer la ciutat més global

451. La millora de la connectivitat de Barcelona és una necessitat imprescindible pel bon posicionament en un context competitiu i molt complex que requereix de les ciutats el màxim de preparació per afrontar els reptes de comunicació i d’infraestructures necessàries per intervenir en el global. En quest sentit cal continuar prioritzant les inversions en aquesta matèria 452. La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys. No obstant això, el gran repte de Barcelona i el seu entorn metropolità és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat i sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic. 453. Potenciarem l’Aeroport com a hub de connexions intercontinentals i base de companyies que triïn Barcelona com a centre d’operacions de gran abast. En aquest context, la dotació i desenvolupament d’un nou model de gestió més estratègic, amb la participació de l’ajuntament de Barcelona, esdevindrà un factor molt important per a les sinergies que pot generar aquest model institucional. 454. Completarem l’ampliació del Port, amb la nova terminal de mercaderies, garantint els accessos viaris i ferroviaris necessaris, accions que permetran enfortir les seves estratègies per consolidar‐lo com el primer de la Mediterrània, a partir de l’adaptació feta, a les vies dels trens de mercaderies a l’ample europeu. 455. Continuarem amb els projectes de l’estació de la Sagrera com a nucli de la connexió en Alta Velocitat, actuant amb l’estació de Sants ampliada per completar la xarxa ferroviària, que es complementarà amb la remodelació de l’estació d’autobusos. 456. Adequarem les infraestructures elèctriques d’alta tensió al procés de transformació de la ciutat vetllant perquè les inversions en infraestructures elèctriques a la ciutat assegurin el procés de creixement i transformació de la ciutat, amb el màxim de qualitat i seguretat. Per tal de complir aquests objectius es promourà la implantació de noves subestacions que donin resposta a les noves demandes i es procedirà a la millora del mallat de la xarxa de alta tensió. 457. Millorarem el mallat de la xarxa de mitja tensió mitjançant un pla per a la reconfiguració de la xarxa de forma que tots els subministraments als punts de consum es puguin realitzar de manera eficaç, procurant minimitzar les actuacions per tal de reduir el seu impacte sobre la ciutat i el seu cost. 44


458. Impulsarem el desdoblament de la Ronda Litoral per tal de descongestionar el tràfic en aquesta via. En un mateix sentit reformularem el manteniment de la Ronda de Dalt. 459.

Territoris productius per impulsar l’economia i l’ocupació

460. La dimensió del passat i la trajectòria industrial de la nostra ciutat són encara llegibles d’una manera molt clara en diferents indrets. Al llarg de les darreres dècades un seguit de teixits urbans han perdut la seva capacitat funcional com a substrat productiu de l’economia barcelonina. L’Ajuntament de Barcelona ha definit una proposta estratègica per a aquests territoris amb grans potencials de centralitat. S’han projectat barris amb una nova dimensió econòmica i s’han contemplat amb nous usos: habitatges lliures i protegits, noves zones verdes i equipaments de proximitat. 461. Liderarem les transformacions urbanes, la creació de nous barris i completarem el canvi de model productiu metropolità. L’Ajuntament seguirà liderant la planificació de les grans transformacions urbanes i la creació de nous barris, a la vegada que cercarà el diàleg amb tots els actors implicats i en especial amb la ciutadania. 462. Promourem polítiques d’inversió per a la captació de sòl per tal de tenir un paper actiu i dinamitzador del desenvolupament del territori, tant en qüestions d’habitatge com de sòl econòmic productiu. 463. Seguirem proposant plans i projectes amb la finalitat de permetre processos continuats de transformació i que suposin execucions d’obres concretes d’acord amb les ordenacions proposades en els grans espais de transformació de la ciutat, com són: Glòries, Sagrera, La Marina del Prat Vermell, etc. 464. Actuarem en el sòl productiu proposant continuar amb la transformació de les àrees industrials per tal per tal d’adequar‐nos al moment actual i pensant en el futur de la ciutat. 465. Revisarem la Transformació del sòl productiu del Llevant, dins del pla Besòs, en un nou Pacte Metropolità per la Indústria i la productivitat. 466. Utilitzarem les transformacions urbanes i els nous barris com espais que completaran els sistemes d’infraestructures de la ciutat i que ens permetran avançar cap a la definició de la nova metròpolis. 467. Treballarem per garantir que quan comencin el nous desplegaments de banda ampla a Europa Barcelona tingui un paper pioner i destacat, assegurant que la nostra capital es manté com a referent d'ús en Internet. 468. Assegurarem que les empreses de telefonia mòbil mantenen una xarxa per garantir una cobertura de telefonia de màxima qualitat, per tal d’assegurar que no hi hagi punts negres sense cobertura a la ciutat, així com vetllant perquè les antenes compleixen escrupolosament la normativa europea i espanyola en matèria de seguretat i que no tinguin un impacte paisatgístic. 469.

Mobilitat de progrés, ciutat sostenible

470. L’espai públic és també un lloc de transició, i repensar aquest espai amb la finalitat d'adaptar‐lo a les necessitats de mobilitat és una realitat. Garantir una vialitat segura, uns carrers, places i parcs ben condicionats, propiciar carrils bici i donar prioritat als vianants a la via pública allà on sigui possible és fonamental per a la Barcelona que volem. 45


471. La gestió de la mobilitat ha estat una de les preocupacions del darrer mandat i les mesures adoptades ens han de conduit a fer una ciutat més saludable i segura, reduint el trànsit, la contaminació i la sinistralitat a la via pública. Barcelona compta amb una xarxa de transport públic urbà de qualitat i moderna, tot i que estem fent esforços per continuar ampliant aquestes infraestructures des d’un punt de vista de seguretat viària. 472. El gran repte de tot l’entorn metropolità, però, és la creació d’un sistema de mobilitat equilibrat i sostenible a través de potenciar el transport públic col∙lectiu en detriment dels vehicles privats, evitant problemes de congestió i sinistralitat amb un alt cost social, econòmic i mediambiental. 473. Hem de seguir cercant solucions innovadores per fer compatible les diverses activitats de la ciutat i les futures necessitats de mobilitat,millorant la seguretat vial de la ciutat, reduint el soroll, la contaminació, la sinistralitat i la congestió. La reducció del parc de vehicles circulants per la ciutat condicionarà la seguretat viària, per tant cal potenciar tot tipus de transport públic, segmentar els usos, apostar per a les prioritats invertides, les zones de vianants, o la reducció de velocitat, els desplaçaments a peu i, per descomptat, incentivant les solucions més respectuoses amb el medi ambient. 474. Millorarem l’accessibilitat i la seguretat de les estacions del Metro, modernitzant les instal∙lacions en aquelles que encara no estiguin actualitzades i estenent la cobertura de telèfon mòbil a tota la xarxa. 475. Impulsarem la nova xarxa d’autobusos Retbus, com a sistema d’autobusos ràpids que completarà la xarxa convencional i la de proximitat (busos de barri) amb noves línies que creuaran la ciutat horitzontal i verticalment trencant la radialitat de la xarxa actual. Un nou sistema de transport públic de superfície d’alta capacitat, freqüència més alta, recorregut i temps inferiors i amb tots els vehicles de gas natural o híbrids. 476. Potenciarem els carrils VAO per l’accés dels autobusos a la ciutat, tot alleugerint el trànsit i augmentant la seguretat viària pels usuaris. 477. Millorarem la qualitat i el manteniment de les parades dels autobusos, més accessibles i amb millors sistemes d’informació, tot potenciant mesures antivandàliques. 478. Implementarem noves mesures en els passos de vianants augmentant l’amplada de les zones exclusives pel pas de la gent, aplicant noves pintures antilliscants, paviment permeables, temporització semafòrica adient, accessibilitats de les voreres, adaptació per a les persones discapacitades... 479. Consolidarem l'accessibilitat i la millora de la mobilitat dels vianants mantenint unes infraestructures de bona qualitat, ampliant i renovant voreres, escales mecàniques, ascensors, i potenciant les senyalitzacions viàries i de les obres de la ciutat. 480. Incrementarem la seguretat dels motoristes, dialogant amb el col∙lectiu i canviant aquells trams de tanques que esdevinguin perilloses. 481. Seguirem amb l’estudi del pla d’aparcaments de motocicletes a les calçades, alliberant així progressivament les voreres per als vianants, i augmentant la visibilitat de conductors i vianants, sobretot en cruïlles conflictives. 482. Impulsarem la millora del servei de taxi ampliant la xarxa de parades de taxi i carrils bus‐taxi, incrementant especialment les parades en llocs d’especial turisme, i millorant la informació als usuaris a les principals parades de la ciutat. 46


483. Revisarem l’actual sistema de exàmens per accedir al taxi a fi de millorar la qualitat de la formació dels aspirants a taxista, potenciant els continguts d’atenció al client, i el coneixement de la llengua catalana i anglesa. Seguirem potenciant l’accés de la dona al servei, garantit en tot moment la qualitat i quantitat dels professionals per cobrir les necessitats del servei del taxi. 484. Potenciarem l’ús de les bicicletes com a transport habitual per reduir el trànsit, tot garantint la seva coexistència amb els altres vehicles i vianants, consolidant la xarxa de carrils bici i 485. Mantindrem el sistema bicing, tot garantint les correctes senyalitzacions i manteniment, millorant traçats i augmentant la seva seguretat en cruïlles, així com les dels vianants en zones compartides. 486. Consolidarem el pla d’aparcaments i ampliarem l’oferta d’aparcaments soterrats per tal de guanyar espai en la xarxa viària, tot augmentant fluïdesa del trànsit i visibilitat. 487. Reforçarem els programes de seguretat viària, la pacificació del trànsit mitjançant l'increment de zones 30, i la prevenció de l'accidentalitat. 488. Incrementarem l'ús de les noves tecnologies que ens permetin la capacitat d'anàlisi, de detecció i de reacció dels temes conflictius en la mobilitat urbana. 489. Treballarem per unes Rodalies potents que facin realitat el “metro metropolità”, ampliat i millorat amb una gestió pròpia. I continuarem amb l’ampliació i millora de la xarxa de Metro amb la L2 i amb la L9, la línia més llarga i transversal, com a projecte principal.

47


490.

BARCELONA, COMPROMÍS DE RESPONSABILITAT AMB L’ENTORN

491. El nou escenari de canvi i transformacions que se’n deriven del context socioeconòmic i energètic actual requereix un fort lideratge també en la perspectiva mediambiental. És molt important que les actuacions en aquest àmbit s’enfoquin en la perspectiva on l’augment de la qualitat de vida i de nous enfocaments en polítiques de promoció econòmica i territorial es complementin amb un posicionament proactiu en matèria de responsabilitat per la qualitat del medi ambient 492. Es per això que tot acció en aquest camp ha de respondre a als paràmetres d’una sostenibilitat responsable, i a la vegada siguin afavoridores de la creació d’ocupació i nous desenvolupaments empresarials, com també de noves iniciatives que aportin eficiència energètica (en producció i consum). 493. Barcelona té una realitat ambiental d’una ciutat moderna, complexa, que avança i necessita respondre als reptes que es deriven del trànsit, la qualitat de l’aire, el soroll ambiental, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la generació de residus i d’aigües residuals i el consum energètic. Aquests són els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar solucions, en una perspectiva estratègica i sota el prisma de nous escenaris com el que se’n deriva del propi canvi climàtic. I aquesta visió és part d’una idea per nosaltres ja desenvolupada relacionada amb la recerca d’un model de ciutat saludable, que necessita impregnar de manera transversal altres aspectes com la qualitat ambiental de manera global en temes de qualitat alimentària, disminució de la petjada, etc. 494. Les polítiques de sostenibilitat són una prioritat política en tant que repercuteixen directament en la millora de la qualitat de l’entorn urbà, augmentant les potencialitats en termes de qualitat de vida, i reduint les repercussions ambientals adverses que les ciutats tenen en el medi ambient global. L’aposta per les mesures mediambientals ha estat clara a la nostra ciutat, i bona prova d’això han estat les reduccions del consum d’aigua de la xarxa, l’aprofitament de l’aigua freàtica, l’augment de la recollida selectiva, l’impuls de les instal∙lacions fotovoltaiques, la consolidació de l’Ordenança Solar Tèrmica, el canvi tecnològic important de les infraestructures de generació d’energia elèctrica al marge dret del riu Besòs, la posada en marxa de la Central d’Energies de la zona Franca, en són un clar exemple. 495. En una mateixa perspectiva, la rehabilitació d’habitatge també guanya un paper preponderant e les polítiques de sostenibilitat. La nostra ciutat, limitada físicament, molt densa i compacta, requereix mesures que permetin valorar el patrimoni de la ciutat, reduir el consum del sòl, millorar la eficiència energètica i l’habitabilitat, dinamitzar l’economia local, ...En aquest sentit la rehabilitació suposa en molts casos un gran estalvi energètic, respecte a la despesa energètica (en recursos i en energia) que representa enderrocar i construir de nou. En aquesta direcció també cal afrontar seriosament, el tema de la rehabilitació energètica dels edificis, començant pels edificis municipals, amb programacions temporals, per tal d’aconseguir un important estalvi energètic. Barcelona està fent els deures i situant‐ se internacionalment com a ciutat compromesa i responsable amb les generacions futures. 496. L’impuls de les polítiques de sostenibilitat i, de manera genèrica, el compromís amb l’entorn com un factor que impregni el funcionament i desenvolupament de Barcelona i l’àrea metropolitana, constitueixen un eix de primera magnitud. És una qüestió de convicció i de responsabilitat, i també una qüestió de conveniència i interès, ja que es pot convertir en una gran oportunitat en tant que nou sector d’alt potencial econòmic amb capacitat per generar, a curt i mig termini, activitat, projecció i, en definitiva, nous llocs de treball. 48


497.

Potenciar el verd urbà incrementant la seva qualitat ecològica

498. L’augment de la preservació de la biodiversitat urbana és i ha estat una de les principals actuacions que els i les socialistes de Barcelona hem de desenvolupar com eix fonamental per a una millora de la qualitat de vida i de l’entorn en la nostra ciutat. 499. Cal incloure i establir en la planificació urbana i en els projectes a desenvolupar la biodiversitat a nivell metropolità com a paràmetre fonamental de tractament de l’espai urbà, treballant per la seva preservació, potenciant un gaudi sostenible dels espais oberts i zones verdes, incrementant els m2 de verd funcional i de qualitat per habitant, generant més verd de proximitat, fomentant l’establiment de vincles entre els ciutadans i els espais verds així com els espais oberts del territori. Per fer efectiu aquesta aproximació cal facilitar‐ne la conservació i el manteniment, la coparticipació, la corresponsabilitat i la promoció del voluntariat de zones verdes entre els ciutadans i ciutadanes. 500. Incrementarem la superfície i la qualitat ecològica del verd urbà, augmentant el verd urbà funcional per habitant, prioritzant la preservació de la biodiversitat urbana, dels parcs i zones verdes dels barris, i potenciant la seva extensió al districte de l’Eixample, per tal d’equiparar‐lo a la mitjana de zones verdes de la ciutat. 501. Potenciarem i farem de la vegetació un element present arreu de l’espai urbà, incrementant l’arbrat viari i el verd en el teixit construït, tot “enverdint” la ciutat i contribuint a disminuir l’efecte illa de calor per a mitigar la contaminació atmosfèrica. 502. Promourem la instal∙lació de cobertes verdes en les noves edificacions, complementant‐ ho amb sistemes d’estalvi energètic. Treballarem per una extensió dels jardins verticals, a partir de les noves experiències ja realitzades a la ciutat i en altres municipis. 503. Sensibilitzarem als ciutadans de la rellevància del verd urbà, tot apostant pel voluntariat per mantenir les zones verdes de proximitat. 504. Millorarem les actuacions que representen la nostra interacció amb els espais naturals, platges, muntanya i les lleres dels rius. 505. Potenciarem el nou gran espai verd de la ciutat, el Parc Lineal de la Sagrera com una superfície molt àmplia que permetrà gaudir de noves zones d’esbarjo a la zona de ponent de la ciutat, 506.

Treballar i prendre consciència per la reducció dels residus

507. Per minimitzar l’impacte dels residus hem d’implementar estratègies que impulsin la conscienciació de la població com a base per assolir els objectius en matèria de la seva reducció, sense que aquesta vagi en detriment de l’activitat econòmica i la reactivació de l’economia. S’han de buscar mecanismes per millorar la eficiència de la recollida, tot optimitzant els circuits de recollida, complementant el cicle de la recollida selectiva i apostant per dotar d’infraestructures necessàries a la ciutat. Hem d’incidir en les polítiques de prevenció i reciclatge dels residus, cercar mecanismes per potenciar la sensibilització de la ciutadania, tot promovent la separació dels residus produïts, així com potenciar acords i compromisos amb el principals agents productors, i implementar‐ho amb estudis i l’estímul de mesures de fiscalitat que incentivin una menor producció i una correcta separació dels residus. 49


508. Garantirem la neteja dels carrers i dels llocs dels contenidors en funció de la intensitat evitant l’acumulació dels impropis 509. Millorarem l’eficiència de la recollida de residus, tot aprofundint en el coneixement de la ciutat en matèria de residus urbans, promovent plantes de Valorització Energètica per aprofitar les sinergies, reestudiant itineraris, intensitats, i volums, incidint en les problemàtiques concretes i focalitzant els esforços de manera eficaç. 510. Millorarem la recollida de residus urbans desenvolupant el sistema soterrat principalment en barris de nova creació o amb trama urbana de casc antic, i soterrant els contenidors selectius de manera progressiva a tota la ciutat. 511. Minimitzarem la generació de residus, implementant criteris de reducció i generació de residus a través de pagament en funció dels residus generats, realitzant campanyes de sensibilització. 512.

Prioritzar la qualitat ambiental i saludable

513. Barcelona es preocupa per la seva qualitat ambiental, els i les socialistes hem assumit el paper de garants d’aquestes iniciatives, impulsant projectes i normatives en favor de la qualitat ambiental. En la pròpia Carta de Barcelona es fa un reconeixement específic de competències en matèria de medi ambient a la ciutat, amb l’objectiu de tenir una ciutat amb majors criteris de sostenibilitat, tenint en compte com a premisses la salut de les persones, i la qualitat de l’aire entre d’altres. En la pràctica millorar la qualitat ambiental, significa evitar el flux de contaminants, mantenir un estricte control de les zones potencialment emissores i prevenir possibles situacions de risc. Aconseguir que Barcelona compleixi els objectius fixats per la UE, i esdevingui la gran ciutat del sud d’Europa més saludable és una demanda a impulsar. 514. Racionalitzarem la mobilitat, a través sobretot de l’ambientalització dels vehicles del parc mòbil públic i privat, promovent que els vehicles d’ús intensiu de la xarxa viaria utilitzin combustibles més nets i potenciant la utilització del transport públic de manera racional. 515. Afavorirem la gestió de la càrrega descarrega per “vehicles nets”. Impulsarem acords sectorials per reduir l’ús del gasoil a les flotes de vehicles promocionant l’Etiqueta Verda com a distintiu ambiental que premiï les empreses amb vehicles menys contaminants. 516. Pacificarem el trànsit, augmentant les zones 30 i apostant per a la prioritat dels vianants i/o per les vies de prioritat invertida en les diferents centralitats de la ciutat, potenciant la seguretat vial i reduir l’emissió de gasos d’efecte local NOx i PM (òxid de nitrogen i partícules de suspensió emeses). Incidirem en la mentalitat i el rigor en l’aplicació de les normes, promovent campanyes de sensibilització específiques. 517. Potenciarem el control dels vehicles més contaminants per tal d’incentivar els seu manteniment i reduir les emissions, tot promovent la Inspecció tècnica Ambiental de Vehicles. 518. Aprofundirem en el control de les emissions en edificis i industries, tot potenciant les inspeccions i requerint l’adopció de mesures correctores immediates. 519. Minimitzarem els impactes ambientals, per tal d’obtenir uns nivells permesos de contaminació, vigilància i prevenció davant d’efectes contaminadors tals com els acústics, lumínics, del sòl, odorífics i electromagnètics, a part del ambiental i de l’aigua. 520. Millorarem la relació de les infraestructures de serveis amb l’entorn i la ciutadania, tot eliminant l’impacte visual del màxim nombre de les línies de serveis aèries –cablejat‐, i 50


coordinarem els treballs de manteniment dels serveis soterrats evitant el màxim de molèsties a la via urbana i a la ciutadania. 521. Potenciarem la coordinació ambiental, establint sinèrgies i complicitats en matèria de recerca i gestió ambiental entre els municipis de l’entorn i de l’Àrea Metropolitana. 522.

Apostar per l’eficiència dels recursos: energia i aigua

523. L’aposta en favor d’un canvi de mentalitat i ús de noves energies, així com la racionalització de l’ús de l’aigua, ens han de fer raonar sobre la sostenibilitat de l’actual sistema de consum energètic i de recursos naturals. Des del govern municipal de Barcelona hem esmerçat esforços en aquest sentit, potenciant noves normatives i hàbits que ens ajudin a ser pioners en qüestió d’eficiència energètica. 524. La racionalització del cicle de l’aigua ens ajudarà a preservar aquest recurs, tot millorant la seva utilització, tenint en compte que la nostra ciutat no té garantit el seu subministrament. La gestió de l’aigua esdevé en un doble sentit, utilitzar‐la de manera sostenible i buscar alternatives de consum i el seu aprofitament . 525. Impulsarem el Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011‐2020, com un element de caràcter estratègic que ha d’englobar un conjunt d’actuacions que afavoreixin un consum eficient i una política agosarada en aquestes matèries. 526. Millorarem l’eficiència energètica, a través del foment de la rehabilitació d’edificis públics, apostant pel control amb criteris de màxima eficiència i establint normatives necessàries per afavorir el baix consum energètic. 527. Invertirem en la implementació de sistemes de generació d’energies renovables allà on hi hagi recurs. 528. Potenciarem les xarxes de climatització centralitzades en situació d’excedents tèrmics, o disponibilitat de recursos renovables o residuals. Afavorirem les tecnologies avançades disponibles en climatització del sector terciari, com ara l’aprofitament de cobertes per a la implantació de noves instal∙lacions solars. 529. Potenciarem l’aprofitament de la biomassa com a recurs energètic, estrets a partir de la recollida de desbrossament a la Central d’Energies de la Zona Franca. 530. Donarem suport als sectors industrial, terciari i domèstic per reduir el consum energètic i les emissions de contaminants, a través de subvencions, avantatges fiscals o d’altres iniciatives per a tal finalitat. 531. Racionalitzarem les línies elèctriques de Collserola tot garantint la capacitat i seguretat d’injecció d’energia a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. 532. Garantirem que el desenvolupament de la xarxa de 400 kV que s’ha de desenvolupar a l’entorn de Barcelona per reforçar la seguretat i capacitat del subministrament elèctric es faci vetllant per l’adequat mallat amb la resta de la xarxa de Catalunya i que es minimitzi l’impacte sobre el territori. 533. Millorarem l’espai públic a través de la intervenció decidida per tal d’aconseguir una ciutat amable i sostenible, millorant l’enllumenat públic i la semaforització, aprofitant la innovació tecnològica per a la millora de l’eficiència de la 51


gestió del l’espai públic, implantant la cultura de la comptabilitat energètica i ambiental, i cercant models de sostenibilitat en d’altres indrets. 534. públic incorporant la gestió intel∙ligent.

Millorarem l’eficiència de l’enllumenat

535. Avançarem en l'aplicació de criteris ambientals en la gestió dels serveis i les infraestructures de l'espai públic millorant la xarxa freàtica i l'estalvi d'aigua i d'energia en les fonts ornamentals de la ciutat. 536. Millorarem el drenatge de la ciutat mitjançant la construcció de nous dipòsits anti‐DSU (dipòsits sistemes unitaris), i nous col∙lectors, adaptant els sistemes reguladors previstos per la UE pel que fa a les zones de bany. Construirem també 10 km de xarxa nova de clavegueram. 537. Promourem la utilització de recursos alternatius diversificant‐los i aprofitant‐los (aigua de puja, aigües grises, capes freàtiques) través d’establir un acord supramunicipal, una xarxa compartida i solidària de distribució d’aigua freàtica a tot l’entorn metropolità, per preservar un nivell de qualitat de l’aigua òptim per a cada ús final. 538. Impulsarem un concurs internacional per renovar la flota de taxis de Barcelona amb vehicles híbrids i elèctrics per al 2015, com a plataforma d’impuls a la indústria i la ocupació de l’automòbil, i la mobilitat sostenible, amb mesures complementàries en matèria de mobilitat com la potenciació de les pròpies parades de taxi. 539. Impulsarem la progressiva implantació del Cotxe Elèctric, tant des de l’adaptació de la ciutat als seus requeriments (extensió dels punts necessaris d’alimentació) com des de la seva estimulació per obrir noves vies a la indústria de l’automòbil. 540. Afavorirem la introducció de noves tecnologies menys contaminants com la moto elèctrica o híbrida endollable 541. Facilitarem la incorporació de nous combustibles mitjançant estacions de servei públiques amb combustibles més net. 542. Potenciarem la creació de llocs de treball relacionats amb l’economia verda, entès en una àmplia concepció que permet millorar l’ocupació en sectors com l’eficiència i millora energètica, la rehabilitació d’habitatges, i les noves actuacions del verd urbà. 543.

Lluitar contra el canvi climàtic

544. Per potenciar la lluita contra el canvi climàtic s’ha de fer des de l’actuació de la gestió de la ciutat, sabent però que es tracta d’una problemàtica global, i que requereix treballar en favor de la disminució en la despesa excessiva d’energia, el consum d’aigua, el consum de matèries primeres i manufacturades, i de la prevenció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, dels residus descontrolats, de l’abocament de les aigües residuals sense tractament, tots factors que conformen part de la contaminació atmosfèrica que la ciutat pateix. L’aposta en favor d’un canvi de mentalitat que potenciï la sensibilitat vers l’escalfament global i que ajudin a minvar‐lo, és una preocupació de la ciutadania i per tant també del PSC. 52


545. Des del govern municipal de Barcelona estem fent i continuarem fent esforços, perquè la ciutat s’ajusti a les directrius de la UE. En paral∙lel Barcelona ha de tenir un paper de lideratge en la zona de la Mediterrània, un dels ecosistemes més amenaçats per les conseqüències de l’escalfament del planeta, pel què respecte a les polítiques climàtiques, en coherència amb els seus compromisos històrics. Per això ha d’impulsar la innovació, la recerca i la modernització ambiental. Però hem de tenir en compte que el repte que ens planteja el clima és també una oportunitat per a la generació d’una economia altament qualificada, que exigeix esforços en formació i en investigació. 546. Mitigarem les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduint les emissions per capità, segons els compromisos estatals i aprofitar el nou sector emergent per afavorir el creixement de l’activitat econòmica. 547. Implicarem a la ciutat en projectes de cooperació i compensació d’emissions en les zones amenaçades del planeta. 548. Definirem estratègies per adaptar‐se de ple al canvi climàtic i complir les directrius europees. Cal fer una metròpolis resilient enfront els efectes que es produiran en el futur immediat (augment de temperatura, canvis en el règim de precipitacions, fenòmens meteorològics extrems, augment del nivell del mar…) 549. adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic.

Desenvoluparem una estratègia per

550.

Front Marítim, la cara amable de la ciutat

551. El litoral és la porta amable de la ciutat, però és un espai que rep una pressió constant de la ciutadania i de la indústria del turisme. També és l’espai natural que rep una degradació més constant, ja que el clima mediterrani ajuda a que aquesta degradació sigui poc previsible i obliga a augmentar recursos per mantenir‐lo òptim per a les activitats que la ciutat reclama desenvolupar‐hi. També és un espai privilegiat perquè permet connectar el Port amb el Parc Fluvial del Besos, conformant un espai natural de primera magnitud. 552. La recuperació de les platges pel gaudi de la ciutadania és una realitat consolidada. El litoral és un espai de frontera on hi actuen diverses d’administracions, raó per la qual planificar i coordinar la gestió dels espais costaners és cabdal i s’ha de considerar com una gestió integral sempre tenint present garantir la qualitat del litoral com espai d’ús públic. Des del govern de la ciutat, liderarem acords metropolitans pels projectes de desenvolupament i de polítiques compartides, en la millora de les infraestructures comunes i serveis, sempre en favor de l’equilibri, tot garantint i posant l’accent en una doble perspectiva mediambiental i d’ús públic. 553. Preservarem l’estat i la biosfera de les nostres platges, garantint una qualitat i massa de sorra suficient perquè no es degradi el litoral. 554. Potenciarem el civisme i el respecte dels espais i serveis comuns, a través de campanyes de sensibilització d’ús d’aquest espai públic. 555. Augmentarem els controls periòdics de la qualitat de l’aigua i de la sorra, tot tenint especial cura dels possibles contaminants provocats pels ports. 556. Mantindrem un nivell alt de salubritat i neteja dels serveis, equipaments i del propi espai. 53


557. Potenciarem els serveis de vigilància, seguretat i informació, des de la perspectiva mediambiental. 558.

Preservar els nostre grans espais verds metropolitans

559. Collserola és el nostre gran espai verd metropolità, després que el govern d’esquerres i catalanista el declarés Parc Natural, hem de continuar esmerçant esforços a través de la coordinació dels diferents organismes i institucions que hi prenen part en la seva gestió, per establir un verdader pla d’usos no agressiu amb la serralada i que a la vegada garanteixi la seva preservació d’aquest entorn “privilegiat”. 560. Una de les prioritats del PSC és continuar integrar i preservant el vessant barceloní de Collserola a la ciutat establint els criteris de sostenibilitat i restitució d'aquest espai verd i definint l'espai de transició entre l'un i l'altre, d’aquesta manera es completarà la xarxa d'espais de proximitat, garantint la millora de la integració de la muntanya a la ciutat. Aquest pulmó urbà ha esdevingut un fort impacte social per la ciutat, ha posat en valor aquest entorn verd i boscós, millorant‐ne l’accessibilitat i la seguretat, tot evitant els abusos i afavorint el coneixement, i ha guanyant en la percepció, el gaudi i la identificació que la gent en té de la seva ciutat i del seu parc. 561. No menys important és treballar per potenciar, dins del context d’espais metropolitans, els Parcs Fluvial del Besòs i el Parc Agrari del Baix Llobregat, que conformen, junt a Collserola, Montjuic i la façana marítima, un reservori de biodiversitat de primera magnitud. 562. Establirem lligams entre els veïns i veïnes de la falda de Collserola, dels camins existents i d’altres que s’estudiaran, i d’altres entorns muntanyosos per tal de disminuir les friccions entre la ciutat i el parcs, i esdevinguin “ulls de ciutat”. 563. Ordenarem els usos que hi tenen lloc, millorant l’encontre ciutat‐ parc dotant l’espai frontera de major qualitat i d’una gestió i manteniment més intensos. 564. Enfortirem l’accessibilitat en transport públic col∙lectiu a les “portes d’accés” i els àmbits d’enllaç del Parc. 565. Crearem el “Passeig de Muntanya” que relligui la carretera de les aigües i el vessant del Vallès, tot permeten descobrir els valors d’aquest espai. 566. Fomentarem els vincles entre els ciutadans de Barcelona i el Parc de Collserola, tot augmentant el sentiment de pertinença del Parc com a part de Barcelona, de i per a tots. 567. Afavorirem un voluntariat actiu, per preservar i garantir els drets i deures sobre el Parc. 568. Impulsarem la racionalització de les línies elèctriques i de serveis en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, així com garantir el seu subministrament a nuclis urbans i equipaments establerts en condicions òptimes. 569. Potenciarem la mobilitat a l’interior del parc, apostant per una senyalització adequada. 570. Establirem campanyes de sensibilització a favor de la preservació i coneixement del parc a nivell escolar.

54


571. Potenciarem en l’imaginari col∙lectiu de la ciutadania els Parcs del Besòs i Agrari del Llobregat com altres grans reservoris i espais naturals que formen part de l’espai natural de l’àrea metropolitana.

55


572. ELS BARRIS I L’ÀREA METROPOLITANA, LES DUES CARES DE LA MATEIXA BARCELONA 573. Per a Barcelona, és una qüestió de principis la construcció d’un projecte de ciutat, d’un model real i executat que va des de realitats ciutadanes petites, els barris, a l’àrea i la regió metropolitana. Per això considerem que la Barcelona del futur serà aquella que sabrà combinar espais propers d’actuacions concretes i molt visibles, i estratègies necessàries compartides que poden incidir en tota la ciutat i l’àmbit metropolità. 574. Aquesta actuació s’ha de fer des de l’òptica d’entendre que el barri és l’àmbit més important d’identificació de les demandes i aspiracions individuals i col∙lectives, que comparteix necessitats i demandes quotidianes i la capacitat de convertir‐se en un òptim espai de recerca de complicitats amb la ciutadania i les entitats, en un context de cohesió i convivència i en una perspectiva de compromís actiu amb la participació de veïns i veïnes. És la Barcelona real de la proximitat que es viu i es veu, s’expressa i es concreta en cadascun dels 73 barris i en la suma de tots ells. 575. En aquest sentit cal establir una doble escala de planificació i, indiscutiblement, una doble escala de governança. Continuarem repensant la ciutat a través dels seus barris cercant empaties amb la ciutadania, a la vegada que és proposarem plans que vertebrin l’estructura metropolitana, com poden ser les grans infraestructures, amb l’objectiu de definir un gran projecte territorial 576. L’àmbit metropolità ha de convertir‐se en l’espai que supera la competència entre territoris per donar pas a la cooperació supralocal, que permet llegir i projectar la ciutat real, la que configura una continuïtat urbana de més de tres milions d’habitants. L’àrea metropolitana de Barcelona ja no és solament una qüestió de voluntats polítiques, sinó una necessitat estratègica. Els territoris productius i l’estratègia de promoció econòmica, l’habitatge, el transport, les infraestructures ferroviàries o d’accés i trànsit per Barcelona, a més de la gestió de l’ordenació urbana i el medi ambient han de planificar‐se com un sistema complex, tal com ja es preveia en les nostres històriques reivindicacions de constitució d’un govern metropolità que permeti noves polítiques, tant de cohesió com de màxim aprofitament del potencial econòmic.. 577. Aquesta concepció que combina el mirar lluny i treballar a prop en el territori, es veu reflectida en el camp de l’urbanisme en un model prestigiós i reconegut arreu que aprofundeix en aquesta dinàmica barri–metròpoli en el model de ciutat compacta, policèntrica, multifuncional i sostenible de Barcelona. 578.

Construint Barcelona des dels Barris

579. En el nostre projecte de ciutat el barri representa un element fonamental per a construcció de polítiques de convivència, cohesió i proximitat, a la vegada que és l’espai on es visualitza de manera més palpable la transformació del territori. És fonamental en aquesta etapa de situació complexa continuar amb els projectes de transformació urbana al territori i de consolidació de les polítiques de convivència i qualitat a l’espai públic. 580. Impulsarem el planejament a partir de la redefinició i desenvolupament d’una nova generació d’equipaments i serveis. A cada barri hi haurà, a l’abast de tots els seus ciutadans i ciutadanes un conjunt d’equipaments de proximitat que garantirà uns serveis de manera equitativa i eficient a tots els territoris de la ciutat, adaptat a les noves necessitats emergents a la ciutat, i respectant demandes i necessitats específiques de la comunitat on s’hi trobaran. 56


581. Executarem projectes de millora urbana d’escala petita‐mitjana a cada barri, amb acció directa de l’Ajuntament i a través de la col∙laboració amb la Generalitat (la llei de barris n’és ara un referent a mantenir i a intensificar). 582. Treballarem per seguir desenvolupant, quan sigui possible, el model de serveis en “Illes Multifuncionals” espais en els quals hi conviuen espais cívics amb equipaments de serveis com les Casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Cotxeres de Borbó, Mercat del Guinardó, Can Batlló, Alchemika, Sagrera – Berenguer de Palou, Ferran Junoy, Presó Model i Canòdrom. 583. Promourem un model de participació d’alta intensitat a resultes de l’experiència dels Consells de Barri a tota la ciutat. 584.

Continuarem treballant per l’elecció directa dels consellers i conselleres de districte.

585. Desplegarem mesures que potenciïn la corresponsabilitat de la ciutadania en els projectes i la concertació amb els sectors associatius i del tercer sector. 586. Augmentarem els canals de comunicació mitjançant internet a la “Barcelona 2.0” dins de les polítiques als districtes i barris impulsant el blog de districte per la comunicació directa amb la ciutadania. 587. Proposarem una unificació dels criteris de disseny de l’espai públic, en especial als llocs més representatius de la ciutat, en consonància amb el que proposi el llibre blanc de l’espai públic de Barcelona (apartat espai públic) 588. Prosseguirem en la millora de la qualitat dels carrers proposant dues accions: millorar l’accessibilitat dels vials dels barris eliminant obstacles sobre l’espai públic i seguir pacificant les vies de la ciutat. 589. Actuarem en projectes de plans de rehabilitació i manteniment dels nuclis històrics de la ciutat per tal de continuar amb la seva preservació. 590.

L’Àrea Metropolitana, la realitat de la Barcelona del segle XXI

591. Estem davant d’un fet històric com representa la promulgació de la nova llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que restitueix una situació injustament tractada fa 24 anys, i brinda la possibilitat de poder comptar amb un instrument nou per intentar donar resposta a realitats, reptes i problemàtiques que es plantegen en aquesta aglomeració de més de 3 milions d’habitants. 592. Les institucions metropolitanes i els ajuntaments que en formen part hem pres una decidida iniciativa per abordar uns dels temes que han constituït alguns dels aspectes centrals en el nucli del debat sobre el futur de Barcelona i la seva àrea metropolitana, com reiteradament ha insistit i defensat l’Alcalde Hereu, i tal com ho havien fet prèviament els Alcaldes Clos i Maragall. L’aposta del PSC ha estat clau per avançar en aquest procés, que, més enllà del resultat institucional ha de marcar un abans i un després, i ens ha d’aportar una nova perspectiva política, amb un canvi d’escala fonamental per tal d’enriquir‐nos amb una visió més àmplia de la situació i els reptes que planteja avui dia una metròpolis com Barcelona. 593. Impulsarem el nou govern metropolità. Aprovada la Llei de l’Àrea Metropolitana, els propers anys seran la primera dècada del nou sistema institucional i relacional de l’Àrea Metropolitana, que ens farà més forts i més cooperatius amb els ajuntaments de l’entorn, 57


més eficaços i eficients en els serveis de transport, de medi ambient i d’aigua, més estratègics en la planificació urbana i la promoció econòmica de la regió, i més capaços en l’articulació de polítiques comunes i projectes metropolitans. 594. Aprofundirem de manera clara i compartida en un model nou d’ordenació urbanística, estratègic, de l’àrea metropolitana per fer‐la més equilibrada i cohesionada, més activa i competitiva, més pròspera i sostenible, Incidint de manera especial sobre el sòl destinat a activitats econòmiques i en particular sobre el sòl industrial en el marc del futur Pla de Desenvolupament Urbà – PDU. 595. Impulsarem una política de desenvolupament econòmic adreçat al conjunt dels municipis que vetlli per a la promoció econòmica, coordinant la potencialitat del territori, de manera policèntrica i basat en la generació d’activitats i ocupació. En aquest sentit potenciarem la “marca Barcelona” des d’un punt de vista d’acció conjunta en benefici del conjunt del territori metropolità i per tant de Catalunya. 596. Prioritzarem les activitats relacionades amb la millora del sòl d’activitat econòmica, promovent com a gran projecte el Barcelona Triangle Econòmic (Pla Llobregat, Pla Besòs, Pla Vallès – Parc Alba) i de suport a les actuacions de millora dels parcs d’activitats econòmiques avui existents al territori metropolità en particular. 597. Establirem sinèrgies econòmiques amb la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona, a través d’acords amb altres institucions (mancomunitats, Consells Comarcals o de Vegueries i municipis), així com amb d’altres de la resta de Catalunya que generin pols d’activitat i oportunitats futures. 598. Donarem continuïtat als treballs del Pla Estratègic Metropolità, apostant per l’aprofundiment en els nous reptes que es deriven dels canvis de l’entorn. 599. Exigirem a l’Estat i la Generalitat que compleixin els compromisos adquirits en matèria administrativa i d’inversió en tot allò que està relacionat amb les infraestructures per al desenvolupament econòmic, en especial la gestió de l’aeroport. 600. Impulsarem la redacció del Pla Mobilitat Metropolità que analitzi l’escenari global de mobilitat, les infraestructures existents i l’execució de les futures a partir del Pla d’Infraestructures Nacional, tot garantint la connectivitat de les diverses centralitats i municipis metropolitans de manera equilibrada, amb fluïdesa i suficiència en la vialitat. 601. Definirem noves línies estratègiques que ordenin el transport públic com l’element bàsic per a una mobilitat sostenible, fent especial atenció a la interrelació entre els diferents models de transport. 602. Impulsarem la presència dels representants de la ciutat en els òrgans de decisió de les principals infraestructures econòmiques de Barcelona. 603. Cercarem superar els dèficits de planificació integral del conjunt de les infraestructures i xarxes d’abastaments de serveis (aigües, telecomunicacions, energia..) en el territori, i en particular sobre determinats clústers amb forta necessitat de recursos d’aquesta mena per a motivar la reactivació econòmica. 604. Impulsarem el planejament metropolità a partir del nou marc competencial amb la redacció del Pla Director Urbanistic Metropolità, com a primer pas per a la revisió del PGM. 605. Impulsarem el Consorci Metropolità de l’Habitatge, que elabori de manera immediata el Pla de l’Habitatge Metropolità concertat amb tots els agents institucionals, el tercer sector, les cooperatives d’habitatge i el sector privat, per racionalitzar i augmentar l’oferta d’habitatge protegit. 58


606. Donarem resposta als espais de transició i en els espais rurals de l’àrea metropolitana, potenciant el seu manteniment per garantir un cert equilibri territorial, tot garantint que la voluntat constructiva no vagi en el seu perjudici. 607. Potenciarem la preservació dels espais naturals del territori metropolità integrat pel Parc Natural de Collserola, la serralada de la Marina, Montjuic, el litoral marítim i els rius, potenciant el seu ús d’oci, d’esbarjo, els seus valors naturals i ecològics i com a pulmons verds dels entorns urbans. 608. Coordinarem les polítiques ambientals i la unificació de criteris de sostenibilitat ambiental i la lluita per a la reducció de la contaminació ambiental, acústica, odorífica i lumínica. 609. Impulsarem nous sistemes de consum d’aigua i energia per fer‐lo més eficient, sostenible, tot potenciant l’estalvi, així com revisant les infraestructures energètiques i de distribució per optimitzar els recursos i garantir el seu manteniment. 610. Exigirem a la Generalitat de Catalunya la redacció d’un mapa d’abocadors i ecoparcs, amb especial atenció a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

59


611.

BARCELONA, CAPITAL EUROPEA I DE LA MEDITERRÀNIA

612. Barcelona, com totes les grans ciutats del món, viu avui dia una situació que aporta grans reptes i enormes oportunitats. La situació socioeconòmica internacional i la pròpia del país exigeix assumir compromisos valents i fer passes sòlides endavant, que requereixen una amplitud de mires i de perspectives que obliga a prendre posicions amb nou enfocaments en molts aspectes de la política de la ciutat. I, en aquest marc, la capitalitat i la projecció al món són elements claus en l’enfortiment de la ciutat. 613. Estem en un gran moment en la història de la ciutat. Un valor afegit, històricament mil∙lenari, és ara explícitament i políticament reconegut: Barcelona és la capital de la Mediterrània. Hem estat elegits, per unanimitat de tots els països de les dues ribes, seu de la Unió per la Mediterrània. Barcelona serà, des d’ara i de manera definitiva, un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea, un dels principals centres de decisió d’Europa i de la Mediterrània. 614. Farem créixer aquesta capitalitat. Barcelona ha tingut sempre clar que aquest és un procés transcendental, i ara no només pren nova empenta sinó que estem decidits a què la pròpia ciutat hi doni contingut i intenció. Ho farem des d’un lideratge proactiu de l’Ajuntament i en col∙laboració franca amb els governs de Catalunya i Espanya. Per a la ciutat, i amb ella per al conjunt del país i per al conjunt de l’Estat, és clau el paper central a la Mediterrània i la seva consolidació com a ciutat de referència a l’Europa del Sud i porta d’Àsia a Europa. 615. Barcelona té l’agenda clara. I amb aquesta agenda vol liderar Catalunya i Espanya. Liderar‐les i ser‐hi amb totes les conseqüències. El projecte té vocació de lideratge i de servei, de lligam franc, amb Catalunya i Espanya. Barcelona serà, més que mai, la capital de la Catalunya orgullosa i confiada, que també ha de creure en les seves possibilitats. Barcelona serà bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, serà lleial i buscarà l’acord. Però el nostre estil té també la fermesa com a tret distintiu, i sempre que calgui alçarem la veu per expressar l’ambició de Barcelona. 616. El mateix plantegem a Espanya. Una Espanya plural, que ha de saber donar suport i aprofitar totes les seves capacitats, i Barcelona n’és possiblement la principal. Com més reforçada estigui la capacitat de Barcelona, més gran serà la seva implicació a l’Estat i millor serà la seva contribució. 617. Es tracta de projectar Barcelona com una ciutat compromesa i competitiva, que es fa sentir en els nous mapes de la globalització. Si el primer pas va ser “posar‐nos en el mapa” i el següent ha estat projectar‐nos i competir, ara estem en condicions d’influir i liderar. Barcelona ha d’esdevenir un nus central, punt trobada i intercanvi de persones i idees, de talent i d’activitats, de comunicacions i mercaderies, de polítiques i estratègies. Un punt que fa valer la seva capacitat d’esdevenir model urbà a Europa i en món global en el qual les ciutats estan cridades a ser, cada vegada més, el punt clau. 618. La capitalitat li atorga el fet d’haver sabut aprofitar les oportunitats que ella mateixa anava generant, el seu potencial, la seva gent, l’impuls dels governs progressistes de la ciutat que han cregut en el paper que la capital catalana havia de desenvolupar en el món. El reconeixement internacional com a punt d’interès se l’ha guanyat a pols. La celebració d’esdeveniments mundials, ser un dels centres econòmics, innovador, creatiu i d’interès turístic, només ha fet que s’ampliés la seva projecció i que agafés el lideratge com a ciutat del sud d’Europa i com a centre de la mediterrània. 619.

Barcelona és capital 60


620. Barcelona ha guanyat durant els darrer mandat un impuls en el seu reconeixement al mapa internacional. L’esforç de Barcelona per mantenir‐se en l'espai global ha tingut èxits indiscutibles i que ha liderat el paper de les ciutats en la construcció del benestar de la ciutadania als organismes europeus, iberoamericans i internacionals. El lideratge de la ciutat en tots els àmbits i espais actius de defensa dels interessos municipalistes ha estat inequívoca, fent‐se sentir la seva veu com a portaveu de les ciutats en fòrums internacionals i en la mateixa Unió Europea. Barcelona és reconeguda també en la recerca de la pau i el diàleg, la solidaritat entre ciutats i pobles i la construcció d’espais de major equitat i justícia. 621. La capitalitat euromediterrània de Barcelona ve donada, no només per la història i la geografia, sinó també pel seu posicionament de ciutat, convertint‐se en un dels principals centres de decisió i acció mediterrània i europea, que ha estat impulsada a ser la Seu Permanent del Secretariat la Unió pel Mediterrani, com a nexe i projecció de sectors, activitats i estratègies comuns pel desenvolupament de la zona. Per tan esdevindrà un dels nuclis de l’arquitectura institucional de la Unió Europea que en aquest moment, atenent a la situació que estan vivint els països de la ribera sud, cobren especial rellevància i pot ser un element de suport i cooperació en els processos de democratització d’aquests països. 622. La nostra ciutat ha d’exercir un lideratge actiu i en col∙laboració amb els governs de Catalunya i Espanya, sent clau per a la ciutat, per al conjunt del país i per a l’Estat, el seu paper central a la Mediterrània i la seva consolidació com a ciutat de referència a l’Europa del Sud i porta d’Àsia a Europa. 623. Tenim clar que el lideratge a Catalunya i a Espanya, és de servei, de lligam històric i fraternal, com a capital del país orgullosa i confiada, que creu en les seves possibilitats, com a bressol i estímul dels projectes que han d’empènyer el país, sent lleial i buscant acords. Amb un estil de fermesa com a tret distintiu, i expressant l’ambició de la nostra gran Barcelona. 624. Potenciarem el Secretariat de la Unió per la Mediterrània (que representa el ferm compromís amb la pau i la cooperació des del progrés social, econòmic i cultural) i convertir Sant Pau (rehabilitat i obert a la ciutat) en l’espai aglutinador de la capitalitat mediterrània de Barcelona, el hub d’acollida i projecció de sectors, activitats i estratègies econòmiques, socials, culturals i solidàries per a l’Euromediterrània. 625. Implementarem un conjunt d’estratègies que la suma de les quals ens porti a desenvolupar la Capitalitat de la Mediterrània i del Sud d’Europa: la línia d’alta velocitat amb la Sagrera com a estació central, un pol logístic i de comunicacions de primera magnitud i un punt central del Corredor Mediterrani i de les connexions aeroportuàries, un teixit econòmic i productiu capdavanter i amb pes específic, un pol punter d’innovació, de creativitat i de cultura. 626. Impulsarem la nova candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022, com un nou projecte que aporta ambició i compromís amb els barcelonins i les barcelonines, en el marc de la implicació amb Catalunya i Espanya, donant un nou impuls a la connexió Barcelona– Pirineu. És una actuació que expressa la vocació de projecció i lideratge i d’un vincle decidit amb el progrés i l’articulació del conjunt del país. 627. Apostarem per una ciutat referent en polítiques per al desenvolupament i per la pau – Castell de Montjuic ‐ , per la cooperació i el paper global de les ciutats. 628. Treballarem activament per impulsar un diàleg fructífer amb els pobles de la ribera sud de la Mediterrània per tal d’ajudar als processos de democratització empresos darrerament. 61


629. Impulsarem una iniciativa per tal de crear un espai de trobada permanent de les “Religions del Llibre” (cristians, musulmans i jueus) a fi de tendir ponts d’enteniment i diàleg perquè les religions siguin llocs de trobada i convivència pacífica. 630. Impulsarem l’eix ferroviari del mediterrani com a connexió de vital importància entre el sud i el nord d’Europa. 631. Seguirem exigint el compliment de les inversions en el Metro i la resta de transport públic, així com les connectivitats i infraestructures, fèrries, aèries i marítimes. 632. Potenciarem la presència i la veu de Barcelona en els organismes supramunicipals en matèria de preservació i gestió ambiental, com a ciutat implicada en la sostenibilitat. 633. Oferirem possibilitats en els serveis, mentre exigint responsabilitat i civisme en el seu ús, potenciant Barcelona com una ciutat acollidora i demanant la implicació de tothom, aquest fet és el que ens farà més universals i més cosmopolites. 634. Continuarem amb la nostra actuació en matèria de cooperació internacional, treballant per l’increment dels recursos que s’hi destinen. 635. Executarem la part final del Pla de Cooperació 2009‐2013, millorant la qualitat de la cooperació i assentant les bases pel futur pla. Consolidarem el model de col∙laboració entre l’administració municipal i el sector associatiu orientat a la cooperació internacional.

62


a. GOVERNANÇA AMB RIGOR PER L’EQUITAT, LA QUALITAT I L’EFICIÈNCIA 636. El fet que els contextos socials, culturals, econòmics, territorials i tecnològics estiguin experimentant canvis profunds ens porta a constatar que la societat d’avui i de demà esdevé més diversa i complexa, obrint l’espai a noves oportunitats i a nous reptes que afecten de ple al model de governança. 637. L’augment del contacte amb la ciutadania, la potenciació de la proximitat, la facilitació dels canals d’informació i comunicació, la necessitat de millorar els sistemes d’informació sobre la base informàtica, el repte de eliminar els obstacles administratius que dificulten la promoció econòmica, les exigències de major participació per part de la ciutadania en aspectes concrets del funcionament de la ciutat, i molts altres aspectes, conformen un context concret al que cal afrontar amb propostes adequades i efectives. En síntesi aquest nou entorn requereix d’actuacions contundents que permetin un posicionament que afavoreixi el reforçament del nostre projecte de governança. 638. En aquesta nova realitat alguns dels paràmetres tradicionals d’activitat de les institucions públiques resulten insuficients o obsolets perquè els models de polítiques universals i unificades, amb continguts i formats idèntics no responen a les noves necessitats i demandes. Aquest nou entorn exigeix que les actuacions comptin amb major implicació i corresponsabilitat de la ciutadania, les entitats i les empreses, i amb un posicionament innovador del sector públic basat en major transparència, major participació, millor comunicació i una escolta activa. 639. Avui dia és fonamental liderar la gestió dels interessos públics locals en nova òptica. Les interdependències entre l’administració, la ciutadania, els agents socials i econòmics i la resta d’administracions públiques implica pensar i actuar sota nous paràmetres en la forma de governar els afers públics reconeixent la pluralitat d’actors en la construcció del projecte de ciutat. 640. El model de governança que avui es requereix no és aliè, per altre banda, a la tradició experimentada a la nostra ciutat des de que el PSC governa la ciutat ja que conforma un element fonamental en l’ADN progressista de Barcelona que s’ha materialitzar en allò que anomenem model Barcelona. És, per tant, una de les característiques que, amb els nostres principis i valors, defineixen millor el nostre estil de lideratge democràtic, i esdevenen peces necessàries, complementàries i insubstituïbles en el bon govern de la ciutat que es basen en la transparència, la corresponsabilització, la descentralització, la desburocratització i la professionalització. 641.

Modernitzar per millorar l’eficàcia, eficiència i qualitat en els serveis a la ciutadania

642. Una societat en canvi permanent reclama un administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitat, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. En aquest context la transparència és un objectiu fonamental a la pròpia naturalesa de l’acció pública i, de fet, ha estat sempre un principi inspirador de les normes de funcionament de les administracions democràtiques. La transparència implica millor administració i una ciutadania més informada però alhora també suposa recursos i eines que la facin possible. La ciutadania té dret a ser informada d’allò que s’impulsa des dels diferents governs i és una obligació dels governs donar comptes de les seves decisions i de la seves actuacions. Cal buscar maneres que propiciïn la transparència i generant tècniques i recursos per a fer‐ho possible. 643. Ara correspon aprofundir encara més en la qualitat democràtica de la nostra gestió municipal per augmentar la complicitat i cooperació de les entitats civils i la ciutadania en 63


general, incrementant eficiència i qualitat els serveis públics, enfortint el sentiment de pertinença i canalitzant amb fluïdesa les demandes ciutadanes. En aquest sentit l’organització ha de desenvolupar la seva eficiència, reduint els costos interns en favor de la disponibilitat de recursos per aplicar‐los en serveis al ciutadà. En paral∙lel, el model de gestió organitzatiu ha de dotar‐se d’uns instruments i uns nivells de capacitació professional que assegurin un desenvolupament sostenible dels serveis, garantint el seu alineament amb els objectius i un ús eficient dels recursos. És una línia de treball a mig termini que ens obligarà a reformular solucions tant en l’esfera política i de relació amb la ciutadania i els agents socials com organitzatives i metodològiques dins de la pròpia administració municipal. 644. Impulsarem el conjunt d’actuacions que treballin per a la simplificació de la tramitació tot posant la proximitat en el serveis a les persones i la reactivació econòmica com a prioritats del procés de modernització administrativa, tal com s’ha fet en els centres de serveis socials i les oficines d'atenció ciutadana que, sense alterar la seva ubicació territorial i els criteris de proximitat al ciutadà, ha tingut com a resultat l'aplicació de millores en els processos d'atenció. 645. Accelerarem tots els processos vinculats a la implantació de l’administració digital per convertir‐nos en una administració pionera en aquest camp. 646. Simplificarem la tramitació vinculada a la creació d’activitat econòmica dels particulars per reduir el temps d’aquest tràmit a un màxim d’una setmana durant els primers dos anys, un cop presentada la mínima documentació necessària, i a 48 hores abans de finalitzar el mandat. 647. Farem realitat que la totalitat dels tràmits municipals es puguin realitzar des de qualsevol canal d’atenció (internet, telefònic, correu i presencial) amb una cura i un esforç especial en l’atenció presencial al conjunt de centres municipals de la ciutat. 648. Activarem la resolució de la totalitat de les queixes justificades sobre l’estat de l’espai públic en un termini no superior a la setmana. 649. Reorientarem el conjunt de serveis municipals, optimitzant i reformulant la seva forma de treballar i d’atendre a la ciutadania, per adaptar‐se a les noves necessitats ciutadanes i de la societat civil emprenedora i proactiva. 650. Adaptarem els horaris de les oficines i serveis d’atenció directa a la ciutadania per contribuir a la conciliació de la vida familiar, ciutadana i professional dels barcelonins i barcelonines. 651. Crearem la web específica, oberta i interactiva (tipus 2.0), pel seguiment dia a dia, i de forma clara i comprensible, del desenvolupament del proper programa d’actuació municipal. 652. Posarem en marxa un mecanisme obert, participatiu, clar, adaptat i viable, d’avaluació de les polítiques públiques exercides als llarg del Mandat, que contribueixi a la implementació de millores i correccions de les ja executades. 653. Desplegarem les cartes de serveis dels serveis municipals que ho necessitin, a on determinarem els nostres compromisos amb els usuaris en termes de nivell de qualitat en la prestació que fonamentarà l’avaluació de la gestió municipal. 654. Crearem el Banc municipal d’aportacions participatives ciutadana per fer més efectiva la participació. 64


655. Enfortirem el paper del Tercer Sector (cooperatives, entitats i empreses socials sense afany de lucre) de la ciutat en la gestió de projectes impulsats des de l’ajuntament. 656. Descentralitzarem la presa de decisions en la gestió de tots els serveis municipals de proximitat per agilitzar l’atenció a la ciutadania, l’adjudicació de prestacions i serveis, i fer‐la més adaptada a la realitat territorial a on s’exerceixi. 657. Internalitzarem el coneixement i el disseny de solucions i serveis, aplicant les millors fórmules de provisió i prestació de serveis finalistes amb un control més intens sobre la qualitat prestada. 658. Millorarem les fórmules de contractació, certificació d’entitats col∙laboradores, seguiment i assegurament de la qualitat del servei prestat. Hem de garantir que els serveis subcontractats compleixin els estàndards de qualitat requerits, tant en quant a la prestació dels serveis com en les condicions de treball dels seus treballadors i treballadores. 659. Disposarem d’un òrgan consultiu que assessori sobre l’alineament dels serveis, i que avaluï prèviament l’adequació de les fórmules de provisió i prestació, amb l’objectiu de garantir un contrast objectiu en un entorn global i canviant 660. Incrementarem els mecanismes de control intern que assegurin la qualitat del resultats i alertin ràpidament d’un funcionament anòmal de les tramitacions. 661. Incorporarem la Responsabilitat Social com a pràctica que adequa i garanteix el compromís de les administracions a nous reptes que viuen avui dia les organitzacions en relació a la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats, el respecte a tots els col∙lectius socials, etc. 662. Potenciarem la transversalitat dels processos i de la informació que els hi es requerida per facilitar l’accés cada cop més ràpid i fàcil als tràmits i als serveis, tot assegurant l’acompliment de la legalitat que protegeix els interessos de la resta de ciutadans 663.

Per una nova manera de governar: participació i model relacional

664. Els ajuntaments han vertebrat tradicionalment la seva organització al voltant del desenvolupament econòmic, l’ordenació del territori, els serveis a les persones i la sostenibilitat. Aquest tipus d’organització actua de forma especialitzada i segmentada, a partir d’una concepció de responsabilitats polítiques compartimentades, quan la demanda de la societat implica respostes de naturalesa complexa a problemes i realitats que són força diferents a situacions passades. 665. Un element clau en la construcció d’aquest nou paradigma d’actuació del govern municipal és l’articulació d’una manera de gestionar l’autoritat pública que sigui adequada a la nova estructura social. L’equilibri entre ciutadania i autoritat ha canviat i per això és imprescindible buscar fórmules que permetin l’exercici de la responsabilitat pública de forma compatible amb l’increment de les demandes i la fragmentació de les preferències. En aquest context hem d’aprofundir en els mecanismes d’interacció amb la ciutadania i les entitats, on la participació i el model relacional cobren un paper fonamental. 666. Promourem formes diverses i creixents de col∙laboració, cooperació, coordinació i coresponsabilització entre els ajuntaments, la societat civil, els agents socials, les empreses i la ciutadania.

65


667. Impulsarem la participació ciutadana amb estratègies de comunicació centrades en l’aplicació de les TIC, tot potenciant, també, els sistemes participatius i de consulta ciutadana basats en la xarxa digital. 668. Impulsarem el Consell de Ciutat i les organitzacions de segon grau com les federacions i confederacions per tal d’augmentar els nivells d’interlocució en el tractament de temàtiques específiques de sectors i territoris. 669. Continuarem donant suport al moviment associatiu (cultural, veïnal, esportiu, educatiu,...) en aspectes de formació, assessorament, recolzament en materials i espais, etc., per tal de millorar les condicions de prestació dels serveis que realitzen a la comunitat. 670. Implicarem la ciutadania en processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques municipals amb mecanismes existents com el Consell de Ciutat. 671. Ordenarem i millorarem els canals de participació ciutadana, normalitzant els mecanismes de democràcia directa com a mecanismes de debat públic d’idees i propostes, aprofitant la potencialitat de les noves tecnologies. 672. Donarem suport als processos de millora de les entitats de la nostra ciutat per tal enfortir‐les i potenciar‐les perquè serveixin com a eines de vertebració de la societat civil, de transformació, d’espai de trobada i de relació de les persones. Des del PSC considerem que aquesta xarxa suposa un gran actiu de capital social que ha de ser valorat com un element fonamental en l’enfortiment del sistema democràtic. 673. Implicarem al tercer sector en processos de prestació de serveis com a forma d’empoderament i coresponsabilitat de la societat civil en el territori. 674.

Màxim rigor i solvència en la gestió de les finances municipals

675. Barcelona sempre ha mantingut una política fiscal i financera que li ha permès emprendre els projectes amb solvència econòmica i responsabilitat. En les darreres dues dècades el Govern municipal ha mantingut una política fiscal i financera rigorosa, basada en la contenció de la despesa corrent i l’exercici responsable de l’autonomia fiscal. L’important volum d’estalvi resultant d’aquesta política (en torn el 30% dels ingressos corrents) ha permès, en els anys de creixement econòmic, sostenir un esforç inversor molt elevat (el 25% de la despesa total) i, al mateix temps, reduir el volum d’endeutament fins a nivells comparativament baixos. 676. En el context de crisi econòmica, aquesta política ens proporcionat marge per limitar l’impacte de la reducció d’ingressos i, alhora, ens ha conferit capacitat d’endeutament per preservar l’esforç inversor i conduir polítiques que estimulin l’ocupació i el creixement. Així, malgrat la forta caiguda dels ingressos provinents de l’Estat, hem reforçat els serveis a les persones i hem assolit una inversió de 3.200 MM durant el mandat. 677. L’ajuntament de Barcelona, solvent i rigorós en tots els seus aspectes, en termes financers és paradigmàtic per la salut de les seves finances i per l’eficàcia i eficiència de la seva gestió. L’ajuntament ja s’ha compromès en el passat Pla d’Austeritat a mantenir les despeses socials i el ritme inversor en nivells que demostren que tot el que hem practicat com model d’estalvi i eficiència en la gestió econòmica durant molts anys ara dona els seus fruits. 678. El paradigma que ens hem d’autoexigir per aquest nou mandat és el de mantenir les despeses que possibilitin la reactivació econòmica i afavoreixin la cohesió i la convivència ciutadana. Per tant és fonamental optimitzar els recursos, mantenir un nivell correcte en l’endeutament, invertir en projectes que redundin en beneficis de major abast per a la 66


població i de màxima rendibilitat social i optimitzar i redimensionar recursos amb criteris d’estalvi, responsabilitat i austeritat. 679. Hem de seguir millorant el sistema de captació de recursos mitjançant una major corresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya en la garantia de la suficiència i l’autonomia financera del municipi de Barcelona i per això promourem mesures per revisar la reglamentació dels impostos locals per dotar‐los de més equitat i transparència. 680. Mantindrem els nivells de despesa i estalvi per continuar prestant els serveis més necessaris i actuant amb una política inversora que ajudi a la reactivació econòmica de la ciutat. 681. Defensarem l’austeritat i la contenció en el plantejament de compromisos de govern des del màxim d’objectivitat i rigor de les propostes. 682. Seguirem aplicant una política financera amb visió a llarg termini, rigorosa, estable, responsable i compromesa amb les necessitats dels barcelonins i les barcelonines. 683. Mantindrem la nostra política fiscal sense incrementar els tipus impositius, més enllà de l’augment de l’IPC, exigint però una major participació en la distribució de l’IVA i dels IIEE (Impostos Especials) de l’Estat mitjançant la creació d’indicadors de consum per als municipis de més de 500.000 habitants. 684. Demanarem al Govern de la Generalitat que el municipi de Barcelona compti amb una assignació en el Fons de Cooperació Local de Catalunya que sigui coherent amb la seva condició de capitalitat.

67


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.