20 de deSemBre de 2012
NaDaL aL CaTà L
e r lib
ó i c a t n e s e r p e tr
NaDaL aL CaTà 2012 Nadal al Catà és una producció dels seminaris de Música, Català i Plàstica de l’Institut Guillem Catà de Manresa. Aplega Nadales amb fragments de Josep Maria de Sagarra (El poema de Nadal, 1931) i Josep Maria Folch i Torres (Els Pastorets o l’Adveniment de l’infant Jesús, 1916) a partir d’un guió elaborat ja fa més de vint anys per Josep Torras a l’escola Joviat, i que el sr. Ramon ha adaptat amb tota la llibertat al Catà. Amb el nihil obstat de Mn. Toni Jolis, Nadal al Catà s’ha assajat entre els mesos d’octubre i desembre. Compta amb el suport de l’AMPA, i s’ha estrenat en dues sessions, a les dotze del migdia i a les vuit del vespre, al Teatre Els Carlins, dijous 20 de desembre de 2012
Carrer de Rosa Sensat 6-8 08243 MANRESA (El Bages) Tel. 93 877 37 05 – Fax 93 875 45 04 http://inskta.cat correu electrònic: a8046761@xtec.cat -1-
1 – Presentació Pre 1:
Nadal torna, Nadal torna sempre.
Pre 2:
Damunt de la terra nua hi cau la neu.
Pre 1:
El sol va fugint enllà de l’horitzó i la terra es va refredant...
Pre 2:
Però enmig d’aquest ambient glaçat d’hivern, a mitjanit, entre el bou i la mula d’un estable...
Pre 1:
...arriba un noi que riu i brilla. Ha tornat l’Infant!
Pre 2:
L’Infant ha tornat i tot, tot torna a començar!
Pre 1:
Per això ens trobem aquí: Nadal torna i nosaltres ho volem festejar.
Pre 2:
Cantant cançons, recitant poemes... i fent una mica de teatre!
Pre 1:
Els ingredients justos per passar plegats una bona vetllada.
Pre 2:
Amb pares i mares, amb els profes del centre...
Pre 1:
... i amb els companys i companyes...
Pre 2:
... i fins i tot alguns que porten baaanyes ! !
Pre 1:
Amics tots, disposeu-vos a gaudir d’aquest acte meravellós...
Pre 2:
Nosaltres ja estem a punt.
Pre 1:
I doncs l’hora és arribada: l’Infant és a punt de néixer...
Pre 2:
Només cal que ens disposem a rebre’l.
Pre 1:
Per això donem el senyal de començar: a la una...
Pre 2:
... a les dues...
Pre 1:
... i a les tres !
Pre 1 i 2: Ja és Nadal al Catà !!
(s’aixeca el teló) -2-
2- Música instrumental: Joia en el món 3- El Poema de Nadal (1) Rapsodes 1, 2 i 3 Rapsode 1:
Ai, aire d’aquesta nit ! Quina sentida de rosa hi ha en l’aire gelat que es posa sobre el pols esfereït?
Rapsode 2:
Ai, aire d’aquesta nit ! Dins la teva covardia i en la gira del teu llit home nafrat de cada dia tremola el mot que el llavi no diria; hi ha una estrella que anuncia dins l’aire d’aquesta nit !
Rapsode 3:
Una estrella ! ...
//
Perquè l’escletxa que el cor veu i l’absoluta meravella de la bellesa de la creu sols pot dir-la una estrella ! -3-
4 – Nadala primera: El rabadà A Betlem me'n vull anar. A Betlem me'n vull anar. Vols venir tu Rabadà? Vols venir tu Rabadà? Vull esmorzar ! A Betlem esmorzarem. A Betlem esmorzarem. I a Jesús adorarem, i a Jesús adorarem. Amb neu hi anem? Per la neu que al camí hi ha. Per la neu que al camí hi ha. La calor ja la fondrà, la calor ja la fondrà. Oh, i la que fa! Tu les teies portaràs. Tu les teies portaràs. I el camí il·luminaràs, i el camí il·luminaràs. No ho faré pas ! Que no saps que aquesta nit. Que no saps que aquesta nit. Ha nascut Déu infinit? Ha nascut Déu infinit? Qui t'ho ha dit? Doncs un àngel que volant. Doncs un àngel que volant. Ens ho anava anunciant, ens ho anava anunciant. No serà tant! La samarra portaràs. La samarra portaràs. I de neules l'ompliràs, i de neules l'ompliràs. Jo no en vull pas! Mai no acabes les raons. Mai no acabes les raons. Doncs te l'omples de torrons, doncs te l'omples de torrons. No són pas bons! Cantaràs una cançó. Cantaràs una cançó. Davant Déu fet infantó, davant Déu fet infantó. Tot sol ? No, no! Quins vailets més espantats! Quins vailets més espantats! Cantarem tots dos plegats. Cantarem tots dos plegats, L'orgue de gats ! Doncs avant i no badem, Doncs avant i no badem. Que ja és hora que marxem, que ja és hora que marxem. Cap a Betlem !
-4-
5 – Pastorets (1) al bosc tenebrós Entren per un lateral i sense aturar-se gaire diuen: Rovelló:
Ai quina por que tinc! Jo me’n vull anar a casa!
Lluquet:
No siguis tan rondinaire, home. Bé prou que el trobarem el camí, si Déu vol!
Rovelló:
Ai, quin bosc tan tenebrós... jo tinc por (mirant amb esglai cap al fons). Aaai, veus? El llop, el llop!
Lluquet:
On el veus el llop? Vols dir que no és el Llassera dalt de la bicicleta?
Rovelló:
Sí, fes-hi broma. Jo estic que d’aquí no en sortirem mai més. Ni mai que t’hagués cregut, que encara seria al laboratori, a classe de biologia...
Lluquet:
No hi pateixis tant, home. I doncs no volies anar a Betlem? A més a més, fins i tot el llop és millor que biologia! Vinga, vinga, sense por: al primer pagès que passi li demanem el camí i llestos...
Surten per l’altre costat.
-5-
6 - Nadala segona: Nadala marinera (Josep Lluís Ortega Monasterio)
Quatre llunes a la mar i ben comptades, quatre barres a la proa de la barca, lluny del poble, dels amics i de la platja, i portant a dintre el pit tanta esperança. Era el dia de Nadal i navegaven, feien via els mariners cercant la platja, tots anaven a buscar la vetlla clara, cercant la llum, cercant la pau, buscant la calma. Bon Jesuset, mira com creix, l'ona incessant, visant el cel, pregaven junts, els mariners, sobre la barca xiulava el vent, el vent. Oh nen hermós, que passeu fred, Vos que sou Rei de terra i cel, deu-nos la pau, calmeu la mar que a terra canten la Nit de Nadal. Poc a poc fent el camí de les Antilles el cap blanc, el cor trencat vençuts a Cuba navegaven els valents que retornaven buscant el sol, buscant el cel de Catalunya Bon Jesuset, mira com creix....
-6-
7 - El Poema de Nadal (2) Rapsodes 4, 5 i 6
Rapsode 4:
És per això que us donem la bona nit, perquè entre tots cerquem l’alegria i l’estrella en l’infinit, i el perfum de misteri d’aquest dia.
Rapsode 5:
Què us diré de la nit meravellosa ? si la veu que es vestia de blanc és igual que neu fosa, i en el pit s’hi ha fet negra la sang ?
Rapsode 6:
Però tens el record d’altres dies, que els teus ulls eren nets, transparents, I tot ple de misteris dormies amb el somni enganxat a les dents.
-7-
8 – Pastorets (2) al bosc tenebrós Rovelló: Lluquet, jo encara tinc mooolta por. I, i, i ... no sents quina ferum de sofre? Lluquet: Això mateix estava pensant jo! Rovelló: Això em fa mala espina. Creu-me Lluquet, tornem cap a l’institut perquè em temo alguna desgràcia. Lluquet: Oh, ja ho dius tu, tornem cap a l’institut! Ves com el trobo jo ara el camí del Guillem Catà... Rovelló: (Plorant a grans crits) Ai, ai, la mare! Ara sí que l’hem feta grossa! Tan joves i haver de morir de gana o qui sap si menjats per algun llop de les Marcetes! Lluquet: No baladregis així, home! (Surt SATANÀS. Va tapat amb un mantell negre que li cobreix el vestit vermell) Satanàs: Qui és que així destorba la quietud del meu bosc? Lluquet: Ah, vaja, és l’amo del tros... Satanàs: Qui sou i on aneu? Lluquet: No s’enfadi home... Rovelló: Tinc por. Satanàs: La ràbia se m’emporta! Cuita, respon. Qui sou? Lluquet: Som dos estudiants de l’institut Guillem Catà. Satanàs: On és això?
-8-
Lluquet: (amb molta naturalitat). Miri, no es pot equivocar. Sis, vuit, carrer de Rosa Sensat. Sap la carretera de Viladordis? Trobarà la variant i, passat el pont, giri a mà esquerra per anar fins als Trullols, després tiri amunt, passi els camps i allà pujant per la costa ja veurà una carpa que despunta... Satanàs: Sacs de rocs escantellats! Miserable! ¿És que et burles de mi? Lluquet: Burlar-me de vós? Déu me’n guard... Satanàs: Caps de cargol sense closca! Guarda’t de pronunciar aquest nom en ma presència, si no vols que et faci sentir tot el pes de la meva ràbia! Lluquet: (recalcant el mot “Déu”) Perquè he dit Déu me’n guard? Satanàs: (Avançant amenaçador) Calla! (Lluquet i Rovelló reculen. ROVELLÓ sempre agafat darrera en LLUQUET i mirant de tant en tant el diable darrera d’ell). Lluquet: Ai! No sé què més us fa que parli de Déu que... Satanàs: Ja prou mofes! Digues. On aneu? Lluquet: Anem... més ben dit, anàvem a Natzaret de Judea... Satanàs: I això, amb quin intent? Lluquet: Amb l’intent de veure la meravella més gran que mai s’hagi obrat damunt la terra. Satanàs: Doncs amb el poder que m’ha estat concedit, mano que us adormiu a l’instant! Fosc
-9-
9 - Nadala tercera:
Ara ve Nadal (Lletra de Lola Casas i Música de Pep Torras)
Nadal de polsim d'estrella, estrella de cara d'argent, argent de nit entelada d'un cel amb lluna creixent. Nadal d'arboç de pessebre, pessebre de suro i paper, paper de seda pintada, d'aquell color tan lleuger. Nadal d'agulles de gebre, gebre de neula i torró, torró d'ametlla ensucrada que ens portarà el vell Tió.
- 10 -
10 - El Poema de Nadal (3) Rapsodes 7, 8 i 9 Rapsode 7:
En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o del pla aquesta tonada floria? Quina fou la primera que es trobà amb la blanca melodia com una oreneta caçada amb la mà, sense esquerperia?
Rapsode 8:
Quina dona del meu país, amb aire amorós i enyoradís, vestida de sarja i esclop, però amb una veu molt clara va cantar / per primer cop la cançó del Noi de la Mare? (...)
Rapsoda 9:
I del desig de música / fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l'infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: - 11 -
"Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?..." / / / Rapsoda 7:
I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món. La van aprendre les fulles de menta, i va enganxar-se al bec dels falciots al campanar les campanes movien poc a poquet, el batall tremolós: "Què li darem an el Noi de la Mare?" / /
Rapsode 8:
Els grills somiquen damunt del rostoll, i les aranyes, quan filen, la canten, i les abelles brunzint sota el sol. Totes les dones amb fills a la falda, totes les dones la saben de cor ! Va caminant i baixant la muntanya, la cançó arriba a la platja i al moll:
Rapsoda 9:
"Què li darem an el Noi de la Mare?... " canta la vela, que empeny el xaloc, i el card que cruix í l'arjau que grinyola, i el fum de pipa que engega el patró.
- 12 -
Quan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l’esquena dels llops. Fins els qui cremen
i roben i
maten,
si de menuts / l’han sentida algun cop, Rapsoda 8:
... la volen dir i se’ls encalla la llengua,
Rapsoda 9:
... la volen dir i els escanya la por !
Rapsoda 7:
Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor,
Rapsoda 8:
perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor,
Rapsoda 9:
i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l'alè de la mula i el bou!
- 13 -
11 – Nadala quarta: El noi de la mare (Tradicional
catalana)
- Què li darem en el Noi de la Mare? Què li darem, que li sàpiga bo? - Panses i figues, i nous i olives, panses i figues, i mel i mató.
- Què li darem al Fillet de Maria? Què li darem al formós infantó? - Li darem panses en unes balances, li darem figues en un paneró.
Tam patantam, que les figues són verdes, tam, patantam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia de Rams.
- 14 -
12 – Pastorets (3) encara al bosc tenebrós Llucifer:
Salut, Rei de l’Avern.
Satanàs: No em vinguis amb compliments que la paciència se m’acaba. Digues, què hi ha? Què es diu pel món? Llucifer:
No sé pas per on començar; encara tot mon ser tremola, pensar que una dona sola ens pugui així humiliar.
Satanàs: Què dius? ¿Doncs resulta cert el què van predir els profetes? Llucifer:
Totes les promeses s’han complert
Satanàs: Com es diu ella? Llucifer:
Maria
Satanàs: I d’on és? Llucifer:
De Natzaret
Satanàs: Condemnació! El meu furor en sentint això s’exalta, i tota la ràbia em salta per proclamar guerra a mort! Llucifer:
No esperava menys de tu, puig tot en la terra crida que és qüestió de mort o vida, i hem de lluitar com ningú. Però, què veig? Qui són aquests dos minyons?
Satanàs: Rocs partits! I tens raó. Ja me n’havia oblidat. Llucifer:
I tot ho hauran escoltat.
Satanàs: Vosaltres heu de pagar la ràbia que tinc al cos. Llucifer:
Au, atanseu-vos tots dos.
Lluquet:
No es molesti... pot parlar.
Satanàs: Acosteu-vos tot seguit si no voleu que us aixafi, us rebenti i us esclafi com si fóssiu un mosquit... o una mosca de no res al laboratori del Florenci Vallès!
- 15 -
Rovelló:
Jo em moriré de por!
Lluqueta: Fes com jo, fes-te el valent... (S’atansa resoltament als dos diables) Que em crida a mi? Satanàs: L’insolent! Lluquet:
Com em deia?
Satanàs: Vostre càstig serà etern, puig mentre anàvem parlant us estàveu escoltant els propòsits de l’infern. Lluquet:
Dispensi, això no és veritat.
Satanàs: Com s’entén? Lluquet:
És que sóc sord i, és clar, de res no m’he assabentat.
Satanàs: Així doncs, d’aquesta parella l’altre sofrirà el turment! Lluquet:
No, senyor, tampoc no hi sent, que té un cuc a cada orella.
Satanàs: Prou de parlar! Lluquet:
Vull dir...
Satanàs: Dic que callis de seguida! Lluquet:
Veu, no el sento, i tant com crida.
Satanàs: Sóc jo qui no et vol sentir. Llucifer, fes emplenar d’oli bullent la caldera. Rovelló:
Ai, quina fi que ens espera! Fregits com el bacallà!!
Satanàs: A la fi l’hora ha sonat d’emprendre la gran batalla, i si mon poder no falla tindré el món en un grapat. Llucifer:
Que comenci doncs la guerra contra del poder etern!
Satanàs: I ara’nem al fons de la terra, que se us emporto a l’infern!!! Fosc
- 16 -
13- El Poema de Nadal (4) Rapsodes 4, 5 i 6 Rap 4:
I només els pastors precisament, perquè no duien greix al pensament perquè sabien les quatre paraules, per dir el nom dels vents i el nom dels torrents i el nom de les herbes menudes i el nom de les muntanyes del país tan conegudes!
Rap 5:
Eren cossos a sol i a serena bo i gronxant nostre somni d'infant, els pastors de Betlem, caminant amb el sac de gemecs a l'esquena.
Rap 6:
I només aquests pobres pastors, de les nostres estones més pures, els de la calma í els dolors del nostre cor de criatures, tenen el front lliure de mal, tenen els ulls plens d'alegria per veure l'àngel, que anuncia tot el misteri de Nadal! ... - 17 -
14- Nadala cinquena: Rock dels pastorets
(Adaptació )
Estava a l'establia sense llum ni res. Tenia fred Maria, Jesús i Josep. De sobte baixà un àngel amb la llum del cel I cantaven tots a l'hora amb el rock dels Pastorets... Rock dels Pastorets, tot el món allà Betlem, ballava el rock, el rock dels Pastorets. Poc a poc anava arribant més gent, i dins d'aquella cova s'escalfava l'ambient. El nen petit ballava i els seus pares també, i els convidats flipaven amb el rock dels Pastorets.. Rock dels ... Un pastoret no volia ballar, sortí de la cova i es posà a plorar. El bon Jesús en veure'l va sortir amb ell i tots contents ballaven amb el rock dels Pastorets... Rock... Van trucar a la porta eren els Tres Reis Guiats per un estel venien de l'Orient En veure l'alegria d'aquell gran aplec, amb molt de gust ballaven amb el rock dels Pastorets... Rock... Si vols una alegria com la de Betlem, viu la teva vida estimant la gent Quan Nadal arriba no pots parar quiet, Per això balla amb nosaltres amb el rock dels Pastorets... Rock ...
- 18 -
15- Pastorets (4) a les calderes d’en Pere Botero Obertura amb la dansa de les dimonietes
Dimonieta 1: Som les fúries de l’infern Dimonieta 2: Som els monstres infernals Dimonieta 3: Som els pecats capitals Dimonieta 4: Som la força ! Dimonieta 5: Som el llamp! Dimonieta 6: Som l’escòria! Dimonieta 7: Som l’espant!! Dimonieta 8: Nostra feina és atiar el foc amb els més negres carbons... Dimonieta 9: ... i entre els homes fer triomfar les seves baixes passions! Totes:
Visca, visca Satanàs!
Dimonieta 10: I que cremi, que tot cremi al nostre pas!!! Tots:
Que cremi!
Lluquet:
Noia, i quin mal geni que gasten totes aquestes perdudes. Si n’hauran fet de malifetes i pecats!
Rovelló:
I això que si t’hi fixes bé... semblen cares conegudes! La de més vora a l’escala, no és la Roser Matamala?
Lluquet:
I aquesta que va com amb moto, no és la Marina Soto?.
Rovelló:
I la d’allà que s’enfila, amb cara de jubilada, no és la Rosa Soldevila!?
Satanàs: (A les dimonietes) Està bé, molt complagut he escoltat vostre pregó, i ja he conegut pel to vostre geni fi i astut. Vostres armes poderoses triomfaran, n’estic segur. Filles del mal!! Totes:
Digue’ns, Satanàs!
Satanàs: Puix que per mal ens llançaren de la glòria, que hi hagi sempre memòria de nostre poder infernal.
- 19 -
Llucifer:
I ja que el Cel ens voldria esclafar, que és són anhel, declarem la guerra al Cel, ara i sempre i cada dia!
Totes:
Vostres ordres complirem.
Rovelló s’escapa de l’escenari
Lluquet:
Rovelló on vas ?!!
Rovelló:
Ai, que jo ja estic mig rostit !
Lluquet:
Amb oli bullent, fregit, quina fila que farem !
Satanàs: Agafeu aquesta canalla ! Totes les dimonietes els persegueixen Llums platea Tornen les dimonietes amb Lluquet i Rovelló agafats...
Satanàs: Au! Agafeu-los d’una vegada! Arcàngels St Miquel, St Gabriel i St Rafael: Atureu-vos insensats ! Cauen a terra tots els dimonis i dimonietes Lluquet i Rovelló agenollats
Satanàs: Oh, ràbia! Veure’m confós davant els subordinats! St Miquel: Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura, que amb les teves gosadies tocar amb tes mans voldries (a) la donzella més pura. St Gabriel:Res no podràs, perquè Déu vol que es vagi atansant el dia en què, del món per consol, vingui a il·luminar el Sol que ha de néixer de Maria. St Rafael: Torna-te’n, doncs, al pregon de tes cavernes impures, a esbravar el teu afront, que ja el Redemptor ve al món a salvar ses criatures. Lluquet:
Noi, que l’ha deixat pansit !
Rovelló:
Tingueu, senyors, compassió de nosaltres (Emparant-los) - 20 -
St Miquel: Sí, fills meus, les petjades dels meus peus us duran pels camins purs... i per poc que estudieu, fins aprovareu el curs ! Lluquet:
Vaja, que no sigui res, que si per res us cou massa, poseuvos paper d’estrassa que diuen que va mooolt bé...
Llucifer:
Que haguem d’aguantar aquests mots, humiliats d’eixa manera!
Rovelló:
Amb l’oli de la caldera, hi podreu... fregir pebrots !
Satanàs: Ara us les pinteu molt dolces, estudiantets del Catà, però vés que no sigui demà que us modifico les notes i allà on hi deia aprovat hi dirà suspès, de l’ESO, i fins del Batxillerat ! Lluquet:
Satanàs, no saps què et dius...
Rovelló:
... si fem cicles formatius!
St Miquel: I doncs, no intentis tal maniobra perquè tampoc servirà. O és que potser tens manera d’introduir-te a la xarxa i a les dades del Catà? No, no pas mentre vetlli el senyor Anguera, ahir, avui i demà! Llucifer:
Una cosa o a altra farem!
Satanàs: No temem ni a la Codina ni tampoc a la Paraire, i encara menys que vinguessin tots els professors de guàrdia, aquí, allà o a la Xina! St Gabriel: Insensats: no fareu res. No veieu que la ira us cega i que sereu humiliats sens parar? St Rafael: Acoteu el cap, serps odioses! Aparteu-vos del Catà!! St Miquel: Que per confusió més gran, vostre orgull ha d’abaixar-se davant de Jesús Infant ! Fosc
- 21 -
16- Nadala sisena: Quan somrius (Josep Thió)
Ara que la nit s'ha fet més llarga ara que les fulles ballen danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que el fred duu tants records. Ara que sobren les paraules, ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat… És Nadal al meu cor quan somrius content de veure'm, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces al meu cos. I les llums de colors, m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure quan em parles amb el cor. És el buit que deixes quan t'aixeques, és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú, són petits detalls tot el que em queda com queda al jersei un cabell llarg. Vas dir que mai més tornaries, el temps pacient ha anat passant, qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat. És Nadal al teu cor quan somric content de veure't, quan la nit es fa més neta, quan m'abraço al teu cos. I les llums de colors, m'il·luminen nit i dia, les encén el teu somriure quan et parlo amb el cor - 22 -
17 - Poema de Nadal (5) Rapsodes 7, 8 i 9 Rap. 7
Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir! Quin so vulgar i estrany! Un camí!... Quina sentida de pena i patir, quina promesa de calma i de guany! Un camí!...
Rap. 8
Tu no saps el camí què significa? El camí significa humilitat, vol dir un renunciament a fi de bé, vol dir passar pel mateix recer que els altres han passat. Camí de la glòria, camí de la Creu, camí que puja i baixa i cansa, on ens portes, camí? La teva fi no es veu!
Rap. 9
Camí pelat i esqueixat, ple de vent dalt de la coma, camí de la soledat, tots els camins van a Roma, - 23 -
tots els camins, ja ho sabem ! , tots els camins van a Roma, però no van a Betlem ! Rap. 7
Perquè a Roma hi ha de tot: hi ha misèria i punyalades, i la púrpura i el llot i les mitres consagrades ! Perquè a Roma hi ha de tot!
Rap. 8
Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem ! A Betlem ha nascut l'Infant diví ! Per 'nar a Betlem, només hi ha un sol camí! Si ets net de cor, pastor mesquí, no t'has de perdre pel camí
Rap. 9
Pastor dels meus somnis d'infant, de les meves tristeses de gran, pastor menut del meu pessebre, tant és que fem com que no fem, sempre es troba el camí de Betlem, encara que ens escanyi la tenebra !
- 24 -
18- Nadala setena: L'oblit (Música de Francesc Vila i lletra de Joan Farràs)
Déu ha nascut en una establia Déu ha nascut davall un portal; i amb un estel al món ho anuncia la venturosa Nit de Nadal! L'amor de Déu infinit amor que en el món s'oblida, davall un senzill portal humil i silent naixia, silenci d'aquella nit, silenci punyent que crida com queixa que esqueixa el pit que ens esqueixa el pit que ens esqueixa el pit. Portem tanta boira al front, sentim tanta covardia, hi ha tanta pols pels camins i als ulls d'aquest cos de terra, que no veiem els camins que porten a l'Establia. Portem tanta boira a dins tanta boira a dins tanta boira a dins.
- 25 -
19- El Poema de Nadal (6) Cant final
Rap1:
Va ser una nit que va florir l’estrella, i va néixer l’Infant! Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant!... I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna el nostre pit per atiar l’oblit, per fer-nos infidels, però retorna cada any, aquesta nit.
Rap 2:
La nostra vanitat prou s’afigura que està damunt del bé i del mal, mes no hi val ganivet ni ànima dura, és més forta la nit de Nadal. Ai, si no fos aquesta nit tan clara! Seriem tros de carn i pensament que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para, pell d’home que arrossega la corrent! (segueix Rap 3 ./...) - 26 -
Rap 3:
Però Nadal ens ha pintat el rostre amb un vermell precís i decidit i ens dóna un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d’esperit. I ens dóna un punt d’humilitat de cendra per estimar un racó dintre l’espai, i desperta en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Rap 1:
Procurem ser una mica criatures amorosint el baladreig raspós
Rap 2:
i diguem: “Glòria a Déu en les altures” amb aquell to que ho deien els pastors.
Rap 3:
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla, i l’orgull de la nostra soledat,
Rap 1:
almenys aquesta nit, ...
Rap 2:
fem el possible ...
Rap 3:
... per ser uns homes de bona voluntat!
- 27 -
20- Nadala amb tots els participants (apoteosi). Que tinguem bon Nadal (Boney M)
Que tinguem bon Nadal... Que tinguem bon Nadal... Que tinguem bon Nadal... un millor any i felicitat.
21- Comiat (tothom a l’escenari). Present 1: Doncs, ja torna a ser Nadal al Catà. Present 2: Esperem que us ho hagueu passat molt bé. St Miquel: Ara aprofiteu les vacances, per llegir i per estudiar... St Gabriel:...perquè després de Nadal ve el gener, i tothom voldrà aprovar ! Satanàs: Apofiteu-les també per menjar, per beure, per dormir... Llucifer:
I fins si es pot per...
St M & G & R, i tots i totes: Insensat! (la grolleria no s’ha de sentir!) Lluquet:
Només queden els agraïments, a músics, actors i cantaires,
Rovelló:
a l’Ampa pel finançament, i a l’equip directiu la paciència...
Lluquet:
... i als professors i a tots els pencaires que han preferit la inconsciència de preparar un espectacle especial...
Rovelló:
...per poder celebrar un Nadal com cal !
Tothom:
Boooooon Nadaaaaaal ! ! !
- 28 -
Nadal al Catà 2012 – Repartiment provisional Presentadors: Aicha El Falali i Marcel Pawliczak Rapsodes: Eva Muñoz, Oriol de la Cruz i Alícia Garcia (1, 2 i 3); Laura Quintana, Nàstia Belyanina i Omar Silva (4, 5 i 6); Nadia Alarcón, Nasi Clotet i Alba Melero (7, 8 i 9) Lluquet: Aitor Garrido Rovelló: Sílvia Martín St Miquel: Hasnae Saltan St Gabriel: Andrea Lozano Satanàs: Dani Pantazi Llucifer: Ivan Macias Hassan Kam Almaz, Hasnae Khoraich, Maria López, Youssef Nabil Mehand, Astrid Mora i Míriam Muñoz
Rabadà: Saïd Bacloune St Rafael: Ariel Aldas I dimonis i dimonietes... Maarouf, Tamara Martínez,
Músics. Guitarres: Albert Bacardit i Enric Palà. Baix: Mar Raluy. Flauta travessera: Judit Palà. I la col·laboració de Xavier Miranda a la bateria. Flautistes de 3A ESO: Elizabeta Belyanina, Jhanin Caballero, Johnser Izquierdo, Andrea Izquierdo, Laura Martínez, Marc Pulido, Judit Soler i Cristian Yungan Cantaires. (1A ESO) Ayoub Bel Makrane, Nancy del Corral, Josué del Corral, Habib El Masari, David Fernández, Ana González, Salma Gutiérrez, Paula Martín, Lluís Martínez, Sohaila Mehand, Mercè Riera, Marta Sánchez (1B ESO) Mònica Abad, Soufian Azraf, Fátima Benacer. Judith Cayetano, Mical Claros, Melanie Cristina, Agustín Gómez, Hidaya Hafdi, Marina Hergueta, Ángela Izquierdo; Salma Mehand, Aya Rabouli, Irene Regales i Souhaila Riahi. (2n ESO) Selena Gil, Ikram Hamoutan i Josep Rodríguez. Alumnes de 4 ESO OP Música: Fàtima Akhazzan, Júlia Anfruns, Pere Carrero, Mounia El Baghdadi, Andrea Lozano, Emili Martos, Farah Mehand, Pawel Partyka i Emili Reyes. I també Ginger Alarcon, Dúnia Delicado, M. Carmen Gómez, Ahlam Arjeuan i Aida Hervàs -Imatge i atrezzo : Carles Perramon, amb la col·laboració de Jaume Puig, Pep Vall i els alumnes de Fusteria i de Visual i Plàstica -Fotografia i vídeo: Adel Sayed i Carles Perramon. Cartell de XXXXXXX -Maquillatge: Pilar Marmi, Betsabè Pérez, Alèxia Armengou, Cristina Àlvarez, Laura Checa, Míriam Bourita, Loida Carrique, Alba Díaz, Lluna Escayola, Laura Gallego, Saray García, Sílvia Prat i Laia Torrent. Perruqueria: Beatriz Basora, Fàtima Zahra Chaouche, Elizabeth Chimbo, Núria Codina, Leticia Falótico, Judit Forcada, Elena Grosu, Jamila Hida, Zineb Iachmi, Davínia López, Carol Estefania Marín, Esther Martin, Montserrat Mina, Marta Mora, Tània Muñoz, Ainoa Pérez, Alina Daniela Popa, Laura Puigdellívol, Maika Rabaneda, Leidy Cristina Rivera, Lorena Rojas, Marina Romero, Lisbel Sánchez, Rebeca Serrano, Paula Subirà, Iona Daniela Vemesan i Disha Viladomat (1r). Laura Brun, Soraya Bonal, Natalia Mendoza, Zaira Plaza, Laia Martínez, Sandra Pujol, Alba Ledesma i Nadina Verde (2n). I Conxita Palomas, Àngels Bolancé, Carme Oliva i Maite Garcia. -Luminotècnia: Antoni Anguera i Arnau Lombardo -Vestuari, tramoia, i allò que calgui: Marta Codina, Antònia M. Paraire, Martí Basora, David Jordan, Toni Jolis, Marina Soto i Roser Matamala. -Direcció artística d’Alícia Puertas, Rosa M. Ortega i Ramon Fontdevila -Coordinació general de Rosa Maria Ortega
- 29 -
- 30 -
Quadres 2012 - NADAL AL CATÀ – versió def. 1- Presentació 2- Musica instrumental: Joia en el món 3- El poema de Nadal (1) Raps 1, 2 i 3 4- Nadala primera: El Rabadà 5- Pastorets (1) al bosc tenebrós 6- Nadala segona: Nadala marinera 7- El Poema de Nadal (2) Raps 4, 5 i 6 8- Pastorets (2) al bosc tenebrós 9- Nadala tercera: Ara ve Nadal 10- El Poema de Nadal (3) Raps 7, 8 i 9 11- Nadala quarta: El noi de la mare 12- 12- Pastorets (3) encara al bosc tenebrós 13- El Poema de Nadal (4) Raps 4, 5 i 6 14- Nadala cinquena: El rock dels pastorets 15- Pastorets (4), a les calderes d’en Pere Botero, amb dansa de les dimonietes i final amb tres arcàngels. 16- Nadala sisena: L’oblit 17- El Poema de Nadal (5) Raps 7, 8 i 9 18- Nadala setena: Quan somrius 19- El poema de Nadal (6 i final) Raps 1, 2 i 3 20- Nadala amb tots els participants (apoteosi). Que tinguem bon Nadal 21- Comiat
INSTITUT GUILLEM CATÀ - MANRESA - 31 -