REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 34
gener-febrer-març-abril 2007
REVISTA DE LA
societat musical
AULA DE CLARINET circular el rumor que parla de la pròxima fundació de la associació «clarinets pre-Banda de la Societat Musical Santa Cecília de Guadassuar», ahí és res! L’última activitat de la vesprada fou la classe sobre fabricació de canyes. Veieren com es transforma un tros de tub de canya en una canya (llengüeta simple) de clarinet, des d’un tub de canya convencional però amb les mesures oportunes de diàmetre de paret i de temps d’assecat, el tallàrem de manera que a poc a poc se li dona forma plana i de V fins a que tenim el que s’anomena pala. Després des de la pala es talla donant-li la forma corresponent i després es lija fins a trobar la resistència adequada a cada intèrpret. A més teníem preparat material per a ensenyar als saxofonistes com es fan però com que no pogueren assistir els esperem per a la propera ocasió. Des del professorat volem donar l’enhorabona a tots els participants a l’audició i esperem poder continuar oferintvos activitats com aquesta. Amb un poc de sort i si continuen estudiant «a saco» es podria organitzar una excursió cap a final de curs a un lloc mooooolt xulo. Intentarem que així siga.
El passat divendres 17 de febrer l’aula de clarinet de la nostra Escola de Música organitzà una activitat diferent a les classes setmanals individuals. Els alumnes de clarinet d’Ino i de Víctor actuaren a les 17.30 a la sala d’assajos interpretant una peça curta cadascú de forma individual. S’interpretaren les peces i/o estudis que setmanalment es treballen a l’aula, però ara davant del públic (ells mateixos i altres alumnes de l’escola, de llenguatge musical, amics de la banda i fins i tot amics forasters) per tal de vore la resposta i reacció dels intèrprets. La cosa funcionà molt bé i podem assegurar des del professorat que estem d’enhorabona i que la banda jove i la banda gran tenen coberta la continuïtat de la corda de clarinets per molt de temps. Tots els alumnes, des de 1r fins a 4t, havien estudiat a consciència les peces i demostraren la seua evolució. Cert és que hi ha qui va estudiar més que de normal, ja sabeu, vergonya, orgull per quedar bé davant de tots. Esteu convidats a continuar estudiant sempre d’aquesta manera, doneu-se compte de lo bé que ho podeu fer si estudieu regularment !! Els alumnes participants foren els següents: Mar Molina, Manel Barrios, Susi Hervàs, Àngela Lozano, Pilar Hernandis, Pepa Roig, Joana Añó, Ana Olmos, Andrea Marín, Josep Ribes, Gemma Cabrera, Berna Montañana, Adrián Serrano i Patrícia Esteve. En acabar l’audició férem un descans amb concurs gastronòmic de pastissos... quasi res!!! Havíem comentat que cadascú portara alguna coseta... vaja vaja amb les cosetes, un festí !! pastissos de xocolata, de crema catalana, pastís de poma.... una simfonia de sabors. Volem felicitar als concursants i als familiars que cuinaren, sou uns cracks!! A les fotos podeu observar la magnitud de l’event. Esperem que no queden molles per terra per què... menys mal que estava Ino per allí fent gala de motxo que si no... (d’açò no tenim fotos, llàstima). Tal fou l’èxit que està començant a
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
GUADASSUAR
SUMARI
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 600 exemplars guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Josep Gramatge, Víctor Estarelles, Rafa Polanco, Paquito Gimeno. FOTOS I IL·LUSTRACIONS: Salvador Colomer, Arxiu Biblioteca Municipal, Ino Signes, Víctor Estarelles, Nico Bay, Virgilio Camarasa, Jesús Osca, Judith Oliver, Javi Boïls. Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga.
Aula de clarinet ........................................ 2 Activitats .................................................... 3 Santa Cecília 2006 .................................... 4 Notícies ...................................................... 6 Fitxer 2006 ................................................ 8 10 anys d’auditòri ..................................... 9 Faristol ...................................................... 10 Cine de música ......................................... 12 Discografia ................................................ 13 El Fosquibrut Desafinat ............................. 14
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE 2006 - MARÇ 2007 * CONCERT DE LA JOVE ORQUESTRA I BANDA JOVE. Dissabte 27 de gener, Auditori 19.30 h.
* CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 2 desembre, Auditori 19.30 h. Shostakovitx, Ferrer Ferran i Alfred Reed protagonitzaren el concert, a més del solista de dolçaina que fou el triomfador absolut. El seu nom no apareixia al programa de mà, encara que incloïa notes i biografies. I això que és un dels millors dolçainers que hi ha i sa mare és de Guadassuar (li diuen Xavier Richart).
Ple «a rebentar» l’Auditori per escoltar, d’aperitiu la Jove Orquestra, i després la Banda Jove amb un programa format per bandes sonores (era la vespra de l’entrega dels Goya), les quals anaven acompanyades d’imatges projectades de cada pel·lícula. I no foren poques: Els Picapedra, Ballant amb llops, Aladín, Els 7 magnífics, El senyor dels anells, La pantera rosa, Gladiator, El rei lleó, Titànic, El rei lleó (per segona vegada, ja amb les imatges que havien fallat) i Els Simpson. Gran èxit.
* FELICITACIÓ NADALENCA. Dilluns 25 desembre, Plaça Major 12.45 h. Enguany s’estrenava «protocol». Es va eixir desfilant des del Ravalet, amb el pasdoble Puenteareas, i en arribar a la Plaça s’interpretà Música per a un festival d’hivern, la Marxa Radetzky i el pasdoble A mi madre sense continuar després el passacarrer.
* CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dissabte 17 de febrer, Auditori 19.30 h. Un concert dedicat als solistes (potser per això anà tant de públic): Gustavo Canet amb el complicat concert en Re M per a violoncel de Haydn, Nico Bay amb «L’hivern» de Les 4 estacions de Vivaldi, Altea Martínez «Il cardelino» («La cagarnera», que és un pardalet) també de Vivaldi, i Luis percussió i un amic, Miguel Hernández, una composició per a marimba i vibràfon.
La Banda Jove al final del concert del 27 de gener amb els tres responsables del concert: Mario Bou i Paco Gimeno (directors) i Enric Garcia (muntatge)
3
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2006 El sopar de la vespra comptà amb la presència del director (que no se’n perd cap, i a més sempre queda dels primers, és dir que se’n va dels últims). A sopar al Bar Vicent n’assistiren 19 i tres que arribaren tard. Després, la processoneta de rigor amb molt de vent per als ciris, i policia que precisament eixe dia volia fer complir l’ordenança de silenci, ordre... (ens preguntà si ens l’havíem llegit). De tota manera, ràpids i rectes com un fil pel carrer del Sol i Antoni Torres amb fang, fins el lloc on es canten gojos i himne per rebre les celebracions. (A destacar les cares que posava Juan Carlos Civera en vore «la cerimònia»). Acabà la cosa, cadascú a l’hora que va voler, dimarts i bon dia, a l’MV. Dissabte següent també es va seguir el guió d’altres ocasions. Passacarrer, missa a l’ermita cantada enguany per la Coral Llorenç Ruiz, gojos, himne i processó, amb volteta al Ravalet, fins el Musical. Per la nit, continuà la representació. Les variables de cada any: les xiques es presentaren a servir amb corbata, el premis també diferents a l’any anterior, el «licor del Colo», enguany un que portà records als músics que anaven fa anys a moros a Villena: Cantueso Oro (per a mantindre el p. tieso, deien alguns en aquells moments). Encara feia el mateix gust, deien els que el recordaven de Villena. I no hi hagué que beure-se’l a les 7 del matí, com allí, entre altres coses perquè ja no en quedava. Nuestra Bandera no canvià, ni ganes tampoc, i la xaranga encara estem esperant-la (Serà per que no vingueren ni Riki ni Bernat?). Els premis, per a que quede constància foren els següents: Premi «25 anys»: a Juanba. Premi «Especial»: a totes les persones que fan possible el sopar de Santa Cecília. Premi «A la innovació en el vocabulari musical i bandístic»: a Juan Carlos Civera. Premi «Este xic està en tots els llocs»: a Juan Carlos Civera: banda, orquestra, sopars, audicions infantils… Premi «Como el uno no hay ninguno»: a la corda de bombardins (el replega: Riki). Premi «Dos dels millors»: a la corda de tubes. Premi «Entre todas la mujeres»: a Gustavo, de la corda de violoncels. Premi «Entre todos ni una mujer»: als trombons, una de les poques cordes que mai ha tingut una xica.
4
REVISTA DE LA
societat musical Premi «Entre tots no pleguem els atrils»: a les trompetes que no pleguen mai els atrils en acabar els concerts. Premi «Exemple d’organització»: a la corda de clarinets. Premi «Xarrem tot el que podem als assajos»: a la percussió. Premi «Xé que tres»: a la corda de clarinets baixos. Premi «Ni un, ni un, ni un»: a la corda de saxos tenors (el recull Julio per aproximació).. Premi «On estan, on estan»: a la corda de saxos. Premi «Un + un + un = un»: A Xaua, que fa de trombó, de requint o de violí. Premi «Ja era hora»: a la Junta de la Banda Jove. Premi «Jo no vull premi»: a Zaida Ferrero. Premi «Sexi o no, o la més sexi»: a Imma. El dissabte 2 de desembre oferirem a l’Auditori el tradicional concert de Santa Cecília, amb un programa dedicat per complet a temes històrics, amb obres de Shostakovitx, Ferrer Ferran i Alfred Reed. Xavier Richart, el solista de dolçaina de l’obra Aljama, de Ferrer Ferran, fou el triomfador absolut. El programa de mà, inhabitualment, incloïa notes i biografies, oblidant-se de la del daolçainer, un dels millors i descendent del nostre poble. En el descans del concert, el nostre company Juanba Boïls va rebre de mans del nostre president l’escut de la nostra Societat Musical en reconeixement del 25 anys que porta com a membre de la Banda, de l’Orquestra, de l’Escola, de la Revista, a càrrec del Curs de Música Antiga... En la pàgina anterior, vespra de Santa Cecília sopar i cant de l’himne, i premi a l’organització del sopar de Santa Cecília. En esta pàgina, premi a la percussió, anímació de les xiques en el sopar de Santa Cecília. Baix estes línies, imatges del concert i reconeixement a Juanba Boïls (Fotos Salvador Colomer)
[Des de la redacció de la Revista es convoquen proves per a redactors, almenys de les celebracions de Santa Cecília. Com que passa tant ràpid el temps, sembla que totes les revistes es redacte el mateix. Almenys ho llegiríem amb altres paraules.]
5
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES Des d’aquestos àmbits s’ha reconegut l’aportació que implica un projecte com este. Prova d’això és el recent «II Premi nacional Marta Mata a la qualitat dels centres educatius 2006», que atorga el Ministeri d’Educació i Ciència, concedit al Conservatori de Torrent. En definitiva, com diuen les conclusions del projecte, esta iniciativa representa «un escaló més en la recerca de la solidaritat i la justícia social que han segut, des de sempre, l’alternativa a l’exclusió sistemàtica dels més dèbils».
PREMI A FRANCES ZACARÉS Francisco Zacarés Fort, anterior director de la nostra Banda i actualment professor de la nostra Escola de Música, ha obtingut la Menció d’Honor del I Premi de Composició per a Banda de Muro. El passat dia 3 de gener de 2007 es reunia a l’Ajuntament de Muro, el jurat qualificador de les obres presentades al I Premi Internacional de Composició de Banda «Vila de Muro», format per les següents personalitats: José Luis Castillo (Compositor i Director d’Orquestra; Director titular de la «Camerata de las Américas» de México D.F.), Lorenzo della Fonte (Compositor i Director de Banda; Profesor d’Instrumentació de Banda del Conservatori d’Udine, Itàlia) i Javier Santacreu (Director de Banda i Compositor; Premi «Reina Sofía» de Composició 1998). Després d’analitzar les nou obres presentades acordaren declarar el Premi desert tot atorgant una Menció d’Honor a l’obra titulada IN VERSUS del compositor valencià Francisco Zacarés Fort. Aquest premi naix amb l’objectiu de celebrar-se amb caràcter de biennal. L’obra guardonada serà publicada per l’Editorial OMNES BANDS. Font: Música i Poble.
ASSOCIACIÓ DE CLARINETS El 23 de desembre es va celebrar el sopar de Nadal de l’Associació de Clarinets de Guadassuar. Encara que per problemes tècnics van haver de canviar de seu, la festa va ser tot un èxit i s’ho passaren d’allò més bé. Tal com manen els estatuts la presidenta va portar un pastis espectacular anomenat Òpera que va agradar molt als membres de l’associació assistents. Entre totes les cançons que es cantaren les que més èxit tingueren i quedaren com a himnes de la nit foren «Tu me das cremita, yo te doy cremita» i «El dinosaurio no pudo subir al arca
JOVES INTERPRETS En el moment de tancar la revista ens ha arribat la notícia de que en la 4a edició del «Concurso Jóvenes Intérpretes Villa de Castellnovo» la nostra companya Altea Martínez Navarro (flauta) s’ha classificat per a la final de la seua categoria. Dividits en categories per edats, els concursants s’enfronten musicalment per aconseguir els premis del jurat i l’acceptació del públic. En l’edició d’enguany s’han inscrit més de 100 jóvens. Sabem que ho farà molt bé i esperem que guanye el primer premi.
TOTS MÚSICS, TOTS DIFERENTS Rafa Polanco, músic de la nostra Societat i professor del Conservatori de Torrent, apareixia a les Notícies Canal 9 el divendres 17 novembre. El motiu era parlar del projecte educatiu «Tots músics, tots diferents», una iniciativa que porten a terme al seu centre i que pretén integrar a alumnes amb necessitats educatives especials als estudis reglats de música de Grau Elemental. El projecte va nàixer fa tres anys de la il·lusió del professorat del Conservatori de Torrent i de la seua comunitat educativa, per reparar un greuge social i educatiu que impossibilitava l’accés als conservatoris d’este tipus d’alumnat. Gràcies a la voluntat i a l’esforç de tot l’equip humà del centre, finalment va ser autoritzada la seua aplicació de forma experimental per al curs 20042005, prorrogant-se cada any. Suposa una experiència educativa pionera a tota Espanya i quasi segur a tota Europa, creant un extraordinari interés social i unes grans expectatives entre les institucions educatives de la Comunitat Valenciana i del Ministeri d’Educació i Ciència.
de Noé porque era demasiado grande y por eso se extinguió». Ens prometen que prompte tindrem una versió harmonitzada per a grup de clarinets i una altra en versió disco-remix amb coreografia i tot de les dues cançons. També acordaren que a partir d’ara la mascota de l’Associació serà un dinosaure clarinetista donant cremeta. A més volen comunicar que per a que ningú diga que no ho sabia, sobretot el redactor en cap del Guadamusical, ja anuncien que la paella de l’estiu es celebrarà el 21 de juliol en lloc a determinar. També es reuniren el passat 1 de febrer, a l’acabar l’assaig, i decidiren per acord dels clarinets presents una série de sancions per a qui no assistixquen als assajos. Els diners seran dipositats amb la finalitat de financiar els propers dinars o sopars dels membres de l’associació. La mesura es deu a la necessitat de que el mestre no gaste tanta saliva repetint en cada assaig les mateixes coses. Esperen que al menys es puga treballar un poc més i poder traure un poquet més de carn.
6
REVISTA DE LA
societat musical
ACTES BANDA JOVE Com ja es costum, durant els passats mesos de desembre i gener, la Banda Jove va realitzar les seues activitats tradicionals. El campionat de futbet es va celebrar de forma diferent a l’habitual els últims anys en que participaven molts equips, recuperant-se la tradició dels partits de fusta–metall d’altres èpoques. Per altra banda en el mes de gener es va realitzar un concert que va tindre moltíssim èxit entre el públic assistent i els propis músics. El concert, amb pel·lícules i dibuixos animats projectats simultàniament a la interpretació musical, va ser el resultat d’un gran treball i esforç per part de tots els músics i els seus directors, amb la imprescindible col·laboració tècnica d’Enric Garcia, músic de la nostra Societat. Cal destacar la paciència dels membres de la Banda Jove en els últims assajos degut a que calia sincronitzar la música amb les imatges, la qual cosa no va ser una feina fàcil. Després del concert anaren tots de sopar, substituint en aquesta ocasió la típica paella de Nadal, que no es va poder realitzar per problemes d’agenda d’alguns dels components. El sopar estigué continuat per l’entrega dels premis tant del futbet com els tradicionals premis de la Banda Jove, amb les anècdotes dels assajos i concerts.
AUDICIÓ INFANTIL Organitzat per Rubén Marques, pare d’una alumna, el passat 22 de novembre, dia de Santa Cecília, visitaren la nostra Escola de Música els alumnes de cinc anys del CP Balmes. Visitaren les diferents dependències del Musical i participaren en audicions de diversos instruments com el violí, la trompa, la trompeta, el trombó, el clarinet, el fagot, la flauta i els instruments de percussió. També tingueren una audició en la sala d’assajos (en la foto), dirigida per Juan Carlos Civera, actual director de la Banda. Al final, reberen una carpeta amb diferents materials de l’Escola i de la Societat. Segons ens conten les mestres que els acompanyaren, els xiquets eixiren molt contents amb la visita.
UNIFORMES S’ha observat un canvi d’indumentària femenina en les xiques de la Banda, almenys als concerts. Visten lliurement de negre. Queda més elegant, hi ha qui diu. Al concert de la Banda Jove també aparegueren tots i totes de negre, no sabem si per necessitat del guió. Els xics de la Banda gran estan a l’espera de notícies, per si s’han de canviar alguna cosa, o ja van bé. Un atent lector ens ha escrit i diu que si tant de detall marcàvem en la foto de Villena de l’anterior Revista (pàg. 20), se’ns va escapar que hi havia algun músic amb calcetins blancs i altre amb espardenyes.
AUDICIÓ AULA SUZUKI El passat 22 de desembre, l’Aula Suzuki del nostre poble, en funcionament des d’octubre i que ja conta amb una vintena d’alumnes, celebrà la seua «Audició de Nadal» amb presència del patge reial. Els emocionats violinistes, així com els pares i les mares Suzuki, li demostraren tot el que havien deprés i, aprofitant per demanar-li el seu violí als Reis Mags. Estos també vingueren a l’Aula el 5 de gener a portar-los-els. En properes activitats, s’espera que els «nanos Suzuki» de l’Aula del poble puguen participar al curs que l’A.M.S.C.V preté realitzar a València amb el prestigiós violinista i didacta francés Cristophe Bossouat així com participar a les diverses Audicions de final de curs de l’Escola de Música de la Societat Musical i de l’Associació Valenciana del Mètode Suzuki. També informem que Nico, el coordinador de l’Aula, ha estat seleccionat com a alumne actiu al congrés internacional Suzuki que es celebrarà a Brussel·les (Bèlgica) durant el mes d’abril.
CURIOSITAT Alguns músics, que lligen la Revista i a més s’interessen per les coses, ens comuniquen que ja han vist el vídeo de Luur Metalls que s’anuncia a l’anterior número, que està molt bé, molt «currat», i que Manolo, per a presentar el seu instrument toca el passacarrer de Les Danses.
ALTRES CONCERTS - 24 de desembre, església parroquial. Concert Nadal de la coral Mestre Llorenç Ruiz. - 22 de desembre, Auditori. Rondalla «Vicentico el ceguet» - 13 de gener, Auditori. Concert d’inauguració de la Fira a càrrec de Brass & Company, amb Rubén Marqués a la trompeta.
7
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 2006··· Dissabte 1 d’abril / Auditori, 20 h. / Concert de Primavera Marxa eslava Spartacus (Khatxaturian) Capritx espanyol
(BANDA JOVE)
Dissabte 27 de maig / Auditori, 20 h. Suerte Maestro Paisatge llevantí La Torre del oro
Diumenge 18 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Burjasot A springtime celebration Danses Alacantines (I, III, IV, V) Es xopà... hasta la Moma Dissabte 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist Pasión andaluza La boda de Luis Alonso Obertura cubana Spartacus (Khatxaturian) West side Story
Dimecres 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Festa de les trompetes Sant Roc La Penya el Cuc A springtime celebration Marxa del Centenari Trombons braus Ignacio Contrabandista La Gran Vía Als berebers Ximo Sant Roc Guadassuarense Azcárraga Carrascosa Divendres 6 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Per la flor del lliri blau Marxa burlesca Iocundum Juan Reus Himne de la C. Valenciana Dissabte 2 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Sta. Cecília Obertura Festiva Aljama 7a Simfonia (IV mov.) (D. Shostakovitx) Danses Armènies (1a part) bis: A mi madre Gojos a Sta. Cecília Himne a Sta. Cecília
8
REVISTA DE LA
societat musical
DEU ANYS D’AUDITORI Orquestra) però també les audicions de l’Escola que es feien dalt del Musical i altres actuacions (concerts de percussió), assajos... o el cicle de música de cambra que es va encetar arrel de la inauguració. I fora de la Societat Musical han passat per allí altres agrupacions de la població (els dos cors i la rondalla), altres concerts de cambra, teatre, cine... Caldria destacar els homenatges a Daniel Bourge, o el més recent a D. Joaquín Vidal, les actuacions de l’Orquestra de València en dos ocasions, de Luur Metalls, els concerts del Curs de Música Antiga, etc. L’adquisició per part de l’Ajuntament d’un piano de cua ocasionà que es presentaren unes condicions idònies per portar a cap tot açò i molt més. S’han realitzat també allí diverses gravacions de CD’s per part de la Banda, també altres bandes d’altres localitats, de Luur Metalls o el Cd de Les Danses.
Encara que la commemoració ha passat de llarg i ningú s’ha donat compte, el passat 19 de gener es compliren 10 anys de la inauguració de l’Auditori. Fou diumenge de matí, i al concert inaugural actuaren l’Orquestra, la Banda Jove i la Banda gran. Interpretaren Ifigènia en Aulide i L’atac als molins de vent la primera, Film Festival, Oregon, Dansa hongaresa i La pantera rosa la segona i Suspiros de España, Till Eulenspiegel i els himnes de Guadassuar i de la C. Valenciana la tercera. Estigueren dirigides per Josep Ribes, Perfecto Osca, Samuel Pérez, Juanba Boïls i Francesc Zacarés. Darrere quedaven els concerts de la Banda al Patronat i a la Sala Rex, o els problemes de l’Orquestra per trobar un lloc adequat per als seus concerts. Per fi Guadassuar disposava d’un local en condicions per a fer concerts, superats els contratemps mentre el construïen, encara que el que es projectà en les antigues cases dels mestres continua incomplet (el projecte inicial de tres edificis contemplava centre de salut-auditori-centre cultural). La Societat Musical ha portat a cap allí la major part de la seua activitat pública, des d’aquell moment, els concerts de les seues agrupacions (Banda, Banda Jove i
19 de gener de 1997. Concert inaugural de l’Auditori. La nostra banda de música amb Francesc Zacarés de director. Foto arxiu Biblioteca Municipal.
9
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Avalon, de Jan van der Roost
batalla de Camlann, el seu cos va ser portat per a que reposara en la illa al cuidat de reines fades i de la seua germanastra Morgana. D’acord a altres llegendes, Artur simplement dorm (davall d’un tossal buit) i espera el moment per retornar com a Rei d’Anglaterra. És una composició amb un sol moviment. L’inici sorprén al descriure l’entrada sobtada en un mon sobrenatural. Després de l’inici sentim un melodia amb un efecte coral, que es repetix tres vegades en diverses instrumentacions, augmentant en intensitat cada vegada que apareix. Esta representa la processó dels esperits que viuen en l’illa màgica d’Àvalon, tot dirigit pel poderós mag Merlin. La progressió sonora és interrompuda sobtadament por un moviment ràpid, en el qual el ostinato alterna amb motius bitonals. Açò representa la temptativa de les forces del mal per envair el tranquil món d’Àvalon. Aquestes forces que volen destorbar la pau i la tranquil·litat estan liderades per Mordred. Una fanfàrria de trompetes anuncia l’entrada dels Cavallers de la Taula Redona, que responen als assaltants, fent-los fora, i retornen tot seguit al seu castell de Tintagel en una processó triomfal. Es presenta un nou problema. Els esperits d’Àvalon són víctimes d’una malaltia inexplicable. Els Cavallers i el Consell dels Savis es reunixen per determinar les causes del problema. Musicalment es traduix en una represa dels temes inicials. El món d’Àvalon no és accessible als mortals i s’establix per l’assemblea dels Cavallers i del Consell dels Savis que és eixa presència de mortals la que està destorbant els repòs dels esperits. Després d’una intervenció del rei Artur, un glissando ens retorna a l’inici de l’obra i al món real. El viatge ha acabat i amb ell el somni.
Nascut a Bèlgica en 1956, estudià trombó, harmonia, contrapunt, història de la música i pedagogia musical en Lovaina, continuant els seus estudis als conservatoris de Gante i Amberes, on obtingué els títols de composició i direcció. Actualment, és professor de Contrapunt i Fuga en el conservatori de Lovaina, on dirigix també la seua Banda de música. També impartix classes al Japó. A més de ser un prolífic compositor, sol actuar com a director invitat, ha sigut membre de nombrosos jurats i ha impartit conferències per tot el món. Ha escrit, sempre per encàrrec, prop de cent obres amb una ampla diversitat de gèneres: orquestra simfònica, cor i orquestra, orquestra de cambra, cor, concerts per a trompeta, per a guitarra, per a clarinet, cicles de cançons, grups de cambra, però sobretot és compositor de música per a banda. Del mateix compositor hem interpretat en altres ocasions l’obra Poema Montagnard.
Àvalon Àvalon es el nom de una illa llegendària de la mitologia celta. Segons la llegenda estava situada en algun lloc de les illes Britàniques on les pomeres donen saboroses pomes, fruita de la immortalitat en la mitologia celta, durant tot l’any. La illa llegendària fou utilitzada com a morada de bruixots i fades en nombroses faules d’origen celta, essent més coneguda per la seua relació amb las llegendes artúriques. Era un paradís d’eterna primavera en el que ningú envellia, on la pau era perpetua i on no existia el cansament, doncs la terra era pròdiga en fruits. Segons la llegenda, després de la mort del Rei Artur en la
10
REVISTA DE LA
societat musical El moviment final comença amb dos sons timpànics, tambors i tamtam, que mostren com de salvatge és una guerra i tota la seua «maquinària». Les fanfàrries de trompeta i les cridades de trompes anuncien el tema de la batalla heroica que, al final del moviment, es transforma en un himne triomfant per la desfeta de les forces rebels a mans d’Enric IV.
L’espasa i la corona, d’Edward Gregson Edward Gregson (1945) és un dels compositors britànics més respectats i la seua música ha estat interpretada i enregistrada arreu del món. Va estudiar composició i piano en la Royal Academy of Music, amb cinc premis de composició. Ha escrit música d’orquestra, de banda, de cambra, instrumental i coral, així com música per a teatre, cinema i televisió. La major part de la seua música ha estat enregistrada comercialment. Entre les obres escrites per a banda podem citar Festivo (1985), The Sword and the Crown (L’espasa i la corona, 1991) i The Kings go Forth (Els reis continuen, 1996), Connotations (Connotacions, 1977), Dances and Arias (Balls i àries, 1984), Of Men and Mountains (D’homes i muntanyes, 1991), i The Trumpets of the Angels (Les trompetes dels àngels, 2000). És actualment el director del Royal Northern College of Music de Manchester, professor honorari de música de la University of Manchester i el 1996 se’l va nomenar doctor honorari de música de la University of Sunderland (la seua ciutat natal). És membre de la junta de govern de diverses acadèmies de música.
La venta de los gatos, de José Serrano Josep Serrano va gaudir d’una gran popularitat a principi del segle XX per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere. Va compondre també l’Himne oficial de la Comunitat Valenciana, així com el pasdoble El Fallero. Entre les sarsueles de Serrano cal destacar Moros y Cristianos, Alma de Dios, La canción del olvido, Los de Aragón o Los claveles. La Dolorosa es la darrera obra que va estrenar en vida, apartant-se de la creació l’any 1930 fins la seua mort en 1941.
La venta de los gatos El 1943 es va estrenar al Teatre Principal de València la única òpera de José Serrano, La Venta de los Gatos. Inspirada en una narració de Gustavo Adolfo Bécquer, els germans Álvarez Quintero escribiren el llibret. La partitura va quedar incompleta al sobrevindre’li la mort, acabant-la d’instrumentar el Mestre Estela. En l’actualitat l’intermedio de esta òpera es l’únic que es recorda, doncs és interpretat habitualment per moltes bandes de música. En ell apareixen els temes fonamentals de la partitura. A pesar de que l’obra transcorre en Andalusia, la protagonista s’anomena Amparo i per molta música andalusa que el mestre Serrano va voler fer, es nota la seua valenciania. El relat s’estructura en dos parts. La primera on predominen el colorit, la alegria i l’amor, un alegre quadre de costums que ens descriu el pati de la venta i la festa que es forma allí habitualment. En contrast la segona part ens mostra eixe mateix lloc anys després, dominat pel dolor i la mort. La bella Amparo, la jove a la que els venteros recolliren de l’orfenat, resulta ser en realitat una rica hereva, que és reclamada pel seu pare. El seu novio, fill del venter, perd la raó al anar-se’n esta. Intenta veure-la però la família d’ella ho impedeix. Este sent un impuls sobrenatural que l’empeny a seguir un dels molts soterrars que passen por davant de sa casa, que resulta ser el d’Amparo, que havia mort de pena. Quan ho descobreix, el jove es torna boig, i el seu dolor sembla projectar-se sobre la venda.
L’espasa i la corona Per a l’obra va adaptar la música que havia composat per a la Royal Shakespeare Company, inspirada en la vida de diversos reis britànics, en una suite de tres moviments per a banda simfònica. El títol te a vore amb la lluita pel poder (la corona) mitjançant l’ús de la força (l’espasa) i són un retrat d’un dels períodes més tèrbols de la història de la monarquia britànica. El primer moviment obri amb una fanfàrria per a dos trompetes, seguida d’un Requiem aeternam (la mort d’Enric V) abans de donar pas a l’armada anglesa en marxa cap a França; declinant en una marxa de la victòria francesa. La música de l’armada anglesa torna en el contrapunt i un breu record de la música del requiem porta a una música triomfal. El segon moviment pren una música de la cort galesa d’Enric IV, lenta i tranquil·la; se senten fanfàrries llunyanes anunciant batalla, s’escolta la melodia tres vegades en diferents variacions i el moviment acaba com començà amb flauta i una suau percussió.
11
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Neville Marriner. Va obtindre 8 òscars el 1984, entre altres a la millor pel·lícula, director i actor. Va servir per a «posar de moda» la figura de Mozart. Un bon grup de músics de la nostra Banda va assistir en massa al Cine Reyno d’Alzira quan va ser estrenada. La projectaren junt a Los gritos del silencio, quan encara feien dos pel·lícules per sessió, encara que foren com estes, de llarga durada, per això alguns músics soparen al cine mentre les veien.
Continuant amb les pel·licules biogràfiques, vos en oferim dues més de dos grans de la música. La primera, poc coneguda del compositor rus Txaikovsky i la segona, molt més famosa que ens mostra un recreació de la vida de Mozart.
AMADEUS Títol original: Amadeus Director: Milos Forman Any: 1984 Nacionalitat: EEUU Intérprets: F. Murray Abraham, Tom Hulce, Elizabeth Berridge, Roy Dotrice.... Música: W. A. Mozart Duració aproximada: 180 min.
TCHAIKOVSKY Títol original: Tchaikovsky Director: Igor Talankin Any: 1969 Nacionalitat: URSS Intérprets: Innokenty Smoktunovsky, Vladislav Strzhelchik, Yevgeny Leonov.... Música: Dimitri Tiomkin Duració aproximada: 153 min.
Es tracta d’una biografia de Mozart narrada per Salieri al metge que el visita després d’un intent de suïcidi. Salieri, va ser el compositor coetani de Mozart amb més èxit, encara que bastant oblidat hui en dia. El guió fou inicialment una obra teatral, estrenada en Broadway en 1980. La pel·lícula va originar diverses controvèrsies pel tractament que se li dona a la persona de Mozart, amb una rialla un tant estúpida (més exagerada al doblatge en castellà) i per la falta de rigor històric en molts moments. Ens trobem amb nombrosos detalls biogràfics falsos com per exemple l’encàrrec del Rèquiem per part de Salieri o el dia de la seua mort. Es tracta d’una excel·lent pel·lícula, rodada amb molts mitjans, una ambientació molt aconseguida, en escenaris reals, i que tracta, molt bé la música de Mozart (millor que a la seua persona). La banda sonora està formada per música de Mozart, no la més tòpica, interpretada per The Academy of St.Martin in the Fields i
La pel·lícula narra els últims vint anys de vida del compositor rus Piotr Illich Tchaikovsky (1840-1893) i de la seua amistat amb la baronessa von Meck, una destacada dona del seu temps, de la qual el músic va ser durant algun temps el seu àngel de la guarda. Al llarg de la narració també apareixen, de manera retrospectiva, diferents moments de la seua infantesa i adolescència. El film es va emportar la Mención Especial del Jurado al Festival Internacional de Cine de San Sebastián de 1970 i diverses nominacions als óscars el 1971, entre elles a la millor música. Recordem que Dimitri Tiomkin és un dels compositors més destacats de música per a cine, autor per exemple de La caiguda de l’imperi romà, 55 Dies a Pekin, Estranys en un tren, etc.
12
REVISTA DE LA
discografia
societat musical
Alimara 30 anys Alimara, 2006 El grup Alimara naix l’any 1975 per iniciativa d’un grup de gent procedent del Seminari d’Art Popular, de la càtedra de Història de l’Art. La seua tasca s’ha centrat en la investigació, restauració, i difusió del folklore valencià (música, balls, danses, cançons i indumentària) des d’una perspectiva científica que tot cercant la major autenticitat no desvirtue ni manipule les manifestacions de la cultura popular de les nostres comarques. Un dels camps als que ha dedicat major atenció i esforços. ha estat la difusió de la dansa, el ball nacional valencià tant en l’àmbit d’investigació, recerca i restauració, com a nivell didàctic donant cada any gran quantitat de cursos. Han aconseguit diferents premis, actuat per tot el món, participat en programes de ràdio i televisió i editat sis discos de música tradicional valenciana. Actualment segueixen treballant en la recerca i restauració de balls, cançons, festes i costums que es trobaven perduts o en greu perill de desaparició o manipulació. Des del seu naixement formen part de la Societat Coral «El Micalet» o Institució Musical Giner. I al sisé disc han decidit incloure, entre les setze peces de folklore valencià que l’integren, el Bolero de Guadassuar
en una versió tradicional. Un viatge en el que a més de passar pel nostre poble, transcorre per Ador, Tàrbena, Albuixec, Benifaió, Benimodo, Biar, Campo Arcís, Xelva, Carcaixent, Vilamarxant, Montaverner, València i La Font de la Figuera.
Penyal d’Ifac Emili Someño, 2006 «No s’és res si no s’és poble» I mira per on, al mateix moment apareixen dues versions del Bolero de Guadassuar. Emili Someño, valencià de Castelló de la Ribera segons es defineix ell, ja conegut al nostre poble per les freqüents actuacions a les nostres festes (enguany va actuar a la Repartició de la Carn calçant les seues tradicionals espardenyes), trau un nou disc i també inclou el nostre Bolero en una versió per a dolçaina i piano, amb un acompanyament d’acordió que per moments li dona un sorprenent aire quasi de tango. En esta nova proposta de música valenciana que fa Emili, els sons acústics acompanyaren la dolçaina per tal d’obtenir una nova textura musical. Ha intentat que les melodies tradicionals valencianes que ha treballat no perderen gens el seu sabor popular, ben al contrari, les ha reinterpretat per fer-les actuals. Emili és un músic compromés amb la nostra terra, amb el poble valencià i amb la seua música tradicional. El seu treball, està centrat en la tasca de recuperar i difondre la nostra cultura, la nostra música i les nostres cançons.
En este cas el viatge musical, a més de pel nostre poble, recorre Castelló de la Ribera, Callosa d’en Sarrià, València, Calp, Moixent, Morella, Tàrbena i Xàtiva. Recordem que en el seu anterior disc Cants de la Terra (vore revista 16 p. 7, juliol-agost setembre 2001) ja va incloure el Danseret, el ball que es toca habitualment en acabar cada dansà.
13
REVISTA DE LA
societat musical
Tu piques com una pitxa de lagartija?
El Fosquibrut desafinat
Nooo, jo toque com una hiena salvatge.
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical La plantilla de la Banda I n f a n t i l augmenta. El passat 26 de novembre Lluís Alapont (fagot) i Anna Oliver (clarinet) foren pares de Laia (en la foto de l’esquerra). Per la seua part V i r g i l i o Camarasa, clarinet en l’Orquestra de les Illes Balears, també ha sigut pare el dia 8 de febrer d’una preciosa xiqueta a qui han posat de nom Aina i a la que podeu vore en la foto de la dreta.
Jesús Osca, trompa de la nostra banda i de la Municipal de Madrid, ens envia la foto dels seus fills. La major, Salomé, toca la viola; Daniel, el mitjà toca la trompa i Miguel el menut toca el bombardí de moment, per que té vocació de tuba. Ens comenta son pare que encara que viuen a Madrid, s’estan preparant molt per poder entrar prompte en la Banda i en l’Orquestra.
A més tenim en camí per a l’any que ve una bona colla. Rubén Marqués, cèlebre trompetista de l’Orquestra del Palau de les Arts i de la nostra banda, i Maria, la seua dona van a augmentar la família per donar-li un germanet o germaneta a Sara. Per la seua part Mari Àngeles Gimeno, filla de Paco, germana de Paquito, Fina i Quique, flautista en excedència de la nostra banda i lectora del Guadamusical i de la Revista, va a ser mare l’any que comencem. I per fi Aurea Fuertes (clarinet en excedència) i Bernat Seguí (trompeta en excedència) esperen un xiquet per al mes de maig al que li posaran de nom Sergi. A este pas la Banda Infantil tindrà més components que la gran. Enhorabona a tots els implicats!!
14
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
avi
Extret de «Método de trombón. Flexibilidad» de Nicolás Esteve, il·lustracions de Javi Boïls, Per a aquesta revista, dos animalades de trombó.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...) FRASE. «Si continua menejant-se tant el director li caurà la peluca.» Frase pronunciada per la filla d’un músic durant el Concert de Sta. Cecília.
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
habitualment. Per a finalitzar, i per fer feliç a la gent es convertí en Farruquito Civera, i ens oferí un zapateado. Un altre dia, el nostre atípic director (segons es definix ell) ens oferí un breu dissertació sobre els diferents tipus d’alegria, centrant-se en la manera, hortera, d’expressar l’alegria en els anys quaranta, en les pel·lícules de dels anys seixanta i en particular les de Marisol. D’eixa manera poguérem tocar La torre del oro de manera adequada.
ALTRA FRASE. A la Repartició de la Carn, pel Carrer d’Alzira, corria la veu entre els músics dels pasdobles que anàvem a tocar: Xàbia i Evocación. Un espectador exclamà: «Això, això, qui no tinga vocació que no toque». No sabem quanta mistel·la havia begut fins eixe moment. CONTROVÈRSIA. Els músics de la Banda (els que van) estan dividits en opinió. No tenen clar si s’ha d’adquirir una safeta amb resina per tal que el director s’unte una miqueta les mans abans d’agafar la batuta, o el millor seria enganxar-la d’alguna manera a la «munyica». El cas és que estan preocupats perquè se li ha escapat diverses vegades, acabant inclús clavada en la paret de suro (en explicar la batalla de Aljama), i a la Repartició de la Carn la va perdre. L’associació de clarinets va a subvencionar un casc per a cada un d’ells (només per als que van a assajar, els altres no corren perill).
PROGRAMA. Sabedor de que ens encanta el tema de la innovació en el vocabulari musical gràcies al nou director, que tenim obert de manera permanent l’observatori de variants del nom del nostre poble i el de innovacions en el títol de les obres que interpretem el responsable dels programes ha inclòs al programa de mà del concert de Santa Cecília a un tal Shostakovitxo, el bitxo de la música del segle XX. CONSULTA SECRETA. Des de Madrid ens pregunten per un tal José María que va assistir al sopar de la vespra de Santa Cecília. Només saben que duia bigot, i que possiblement té alguna cosa a vore amb el clarinet (?).
LA INNOVACIÓ EN EL VOCABULARI musical i bandístic de Juan Carlos Civera és espectacular per l’abundant terminologia novedosa que utilitza als assajos. Qui vulga sentir-lo que vinga al Musical en dia d’assaig. Preferiblement amb instrument i amb ganes de tocar.
ATENCIÓ. Si a algun assaig de la Banda veus persones (per exemple clarinet, clarinet baix, flauta, violoncel, percussió...) que estan movent la boca ràpidament sense cap sentit aparent, no és que estiguen rossegant l’últim mos de sopar, ni que estiguen repassant els temes que s’han estudiat per a l’examen que tenen al dia següent, ni és cap malaltia greu que afecte més a les xiques que als xics... és que parlen a distància, entre el relatiu silenci existent.
Un dia ens oferí una variada conferència-col·loqui sobre diversos temes musicals com la geometria musical. Segons les seus teories, amb la música s’han de dibuixar cercles, no triangles, ni quadrats ni rectangles, i ni molt menys pentàgons. Seguint esta teoria, i atenent a que la seua vocació frustrada és la de cuiner, la conferència varià cap a una nova especialitat: la cuina musical. Després d’uns breus comentaris dels músics s’arribà a la conclusió que la millor manera de demostrar les seues habilitats fent grans cercles, podia convidar a una paella als que venim als assajos
DISC DUR. En el moment de tancar la revista ens arriba la notícia de que a Perfecto també li s’ha trencat els disc dur de l’ordinador. És el tercer del que tenim notícies després de Colo i Juanba. Davant l’epidèmia sols podem dir: feu còpies de seguretat o se’n penedireu.
15
àlbum
19-1-97. Concert inaugural de l’Auditori. Actuacions de la Banda Jove, dirigida per Perfecto Osca, i de l’Orquestra, dirigida per Juanba Boïls. Fotos Arxiu Biblioteca Municipal.