Revista de la Societat Musical de Guadassuar 44

REVISTA DE LA

societat musical

EL 3 DE JULIOL TOTS AL PALAU

ENS HAN DEIXAT DOS SÍMBOLS

El dissabte 3 de juliol la nostra Banda de Música torna a participar en la Secció d’Honor del Certamen Internacional de València, la màxima categoria. Enguany, i per diversos motius trobarem molts canvis. Les dates tradicionals en que es celebrava, segon o tercer cap de setmana de juliol, s’han avançant extraordinàriament, provocant diversos problemes que faran que alguns dels nostres músics, ocupats en oposicions o activitats professionals, a pesar de l’interés que ha demostrat, no puguen estar presents eixe dia. El lloc també ha canviat de la Plaça de Bous al Palau de la Música, que compta amb un escenari més reduït, motiu pel qual l’organització ha recomanat limitar el nombre de músics participants.

Del programa, bandes participants, membres del jurat i demés informacions ja es pot trobar sobrada informació a les pàgines següents.

Els nostres músics, amb el seu director Juan Carlos Civera al front, està finalitzant la seua particular marató d’assajos parcials i generals i de concerts preparatoris amb la il·lusió de continuar amb el seguit de primers premis aconseguit els dos últims anys.

Davant esta nova data històrica, volem aprofitar estes línies per demanar de nou el suport que Guadassuar sempre ens ha donat. Eixe dia al Palau de la Música de València necessitarem més que mai el recolzament del nostre públic, dels nostres familiars, de les nostres autoritats, del nostre poble. Tenint en compte que les altres dos bandes no són valencianes i parafrasejant aquell equip de futbol que sol apel·lar a la por escènica dels contraris quan visiten el seu camp, necessitem que eixe dia el pati de butaques estiga ple de gom a gom, però de guadassuarencs, de carabassots.

Ah! I amb pancartes i tot.

En a penes un mes han caigut dos puntals de la nostra Banda, dos músics de veritat. Amb ells han desaparegut de sobte les dos persones que simbolitzaven la història de la nostra Societat Musical. Tots sabeu a qui ens referim: el passat 8 de maig faltava Domingo Añó Cléries, el tio Domingo com tots el coneixíem, i exactament un mes després, el 8 de juny li tocava el torn a Joaquin Gimeno Jornet, el tio Joaquín. Per a tots els que estimem esta Banda, esta Societat Musical, van ser dos dies molt tristos. És molt difícil, quasi impossible, que es tornen a repetir dos persones com ells, que en la seua llarga vida, 93 i 94 anys, han donat fins a l’últim dia tot el seu temps per la Música.

Des de les pàgines de la Revista volem donar el nostre condol a les dos famílies a les que eixos tristos dies acompanyarem amb la nostra presència. Al tio Domingo li dediquem dos pàgines en este número com a homenatge. Quan va faltar el tio Joaquín, els continguts els teníem pràcticament tancats, motiu pel qual li dedicarem un espai a la propera Revista.

El millor homenatge que els podem fer a estos dos símbols és el dia 3 de juliol brindar-los el resultat del Certamen de València. Podem estar segurs que, acompanyats de Santa Cecília, eixe dia estaran recolzantnos al Palau de la Música. Va per ells.

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR

Número 44 maig-juny-juliol-agost de 2010

EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 962570719 / guadamusical@hotmail.com

SUMARI Editorial ......................................................................... 2 Programa del Certamen .......................................... 3 Bandes participants ................................................ 4 Composició del jurat ................................................. 5 Curiositats del Certamen ........................................ 6 Faristol ........................................................................... 7 El Certamen de 1994 ................................................ 10 Activitats ....................................................................... 16 Adéu al tio Domingo ................................................. 17 Notícies ......................................................................... 18 Festival de bandes joves ......................................... 19 Música i llibres ........................................................... 20 Cine de música - Música de cine ......................... 21 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 22

COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ferran Barberà PORTADA: Javi Boïls FOTOS: Salvador Colomer, família Añó Cebolla, Juan Bta. Boïls, Maria Almudever, Arxiu Societat Musical COL·LABORACIONS: Daniel Bellovi, Alfredo Ruiz, Hilari Garcia IMPRIMIX: Set i set. La Pobla Llarga 700 exemplars amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

2

REVISTA DE LA

societat musical

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA «CIUTAT DE VALÈNCIA» 2010 SECCIÓ D’HONOR dissabte 3 de juliol València, Palau de la Música 17.30 hores

Obra Obligada: La Dama Sentinella, Luis Serrano Alarcón (Obra d’encàrrec) 1.- Pere Balaguer, mestre de pedra picada 2.- Entrada Reial 3.- La Presó de Serrans 4.- La Dama del Riu

Banda Simfònica Vooruit de Harelbeke (Bèlgica) Director: Geert Verschaeve Pasdoble: La Utielana, Luis Serrano Alarcón Obra lliure: Metamorfosis Simfòniques, Paul Hindemith (Transcripció: Keith Wilson) 1. Allegro / 2. Scherzo (Turandot): Moderato - Vivo 3. Andantino / 4. Marxa

Asociación Músico Cultural «La Lira» de Pozuelo de Alarcón (Madrid) Director: Maximiliano Santos Ferrer Pasdoble: La Lira de Pozuelo, Luis Serrano Alarcón Obra lliure: Flor de Azahar, Gregory Fritze 1.- Introducción / 2.- Intermezzo (per a bombos i trompes) 3.- Baile de la felicidad / 5.- Fuga

Unió Musical «Santa Cecília» de Guadassuar (València) Director: Juan Carlos Civera Martínez Pasdoble: A mi madre, Roque Baños Obra lliure: Alexander Nevsky, Sergei Prokofiev (Transcripció: Francesc Zacarés) 1.- Els Croats en Pskov 2.- La batalla en el gel 3.- Entrada d’Alexander en Pskov

Banda invitada: Banda Municipal de València Director: Pablo Sánchez Torrella Paco Campillo (pasdoble in memoriam), Salvador González Variacions Iròniques, Francisco Bort 1.- Preludi / 2.- Jocs d’Ànecs 3.- Tango. / 4.- Interludi 5. Coral / 6.- Irònica 7.- Postludi / Coda Himne de la Comunitat Valenciana, José Serrano

3

REVISTA DE LA

societat musical

BANDES PARTICIPANTS Reial Banda Simfònica Vooruit, d’Harelbeke (Bèlgica) Està considerada una de les millors bandes no professionals del seu país. Va ser fundada en 1923 en el marc del moviment obrer per a promoure la cultura dels treballadors de la localitat, motiu pel qual li donaren el nom de Vooruit, endavant en neerlandés, Ha participat en el Certamen de València en diferents ocasions: en 1987 en Primera Secció, en 1988 en Especial B, en 1990 en Especial A, en 1996 com a invitada i en 1998 en la Secció d’Honor. En totes les ocasions aconseguiren el primer premi, acompanyant en el seu cas de la Menció d’Honor.

Encara que coincidirem en dos anys, 1987 i 1990, no hem coincidit mai en la mateixa secció, doncs la nostra Banda en les dues ocasions ho va fer en la Secció Especial B. En Kerkrade va guanyar el Primer Premi en la màxima secció l’any 2005, el mateix en que participà la nostra Banda. L’any 2009, va obtindre el segon premi al mateix certamen i a la mateixa secció.

Des de 1985 el seu director és Geert Verschaeve (1957). Ha sigut trombó solista de l’Opera de Flandes i d’altres orquestres belgues. En l’actualitat dona classe d’instruments de vent metall i música de jazz en l’Acadèmia Municipal de Harelbeke entre altres activitats docents relacionades amb la música.

Interpretaran el pasdoble La Utielana de Luis Serrano Alarcón i com a obra lliure Metamorfosis simfòniques sobre un tema de Carl Maria Von Weber. Escrita el 1943, és l’obra més famosa de Paul Hindemith, un dels compositors alemanys més importants del segle XX. En aquesta composició, l’autor es va servir de melodies de Weber, sobretot duets per a piano, però també d’un tema de l’obertura de la seua música incidental per a Turandot, transformant-les i adaptant-les de tal manera que cada moviment de l’obra es basa en un tema. La versió que interpreten és la transcripció que Keith Wilson, clarinetista, director de Banda i professor nordamericà va fer en 1960 per encàrrec del propi autor.

El seu director és Maximiliano Santos Ferrer (Bunyol, 1971). Titulat en Trompa pel Conservatori Superior de Madrid, ha realitzat diversos cursos de direcció. Ha sigut músic de les més importants bandes militars i de pràcticament totes les orquestres professionals de Madrid.

També cal destacar el seu treball com arranjador i compositor, entre les que podem destacar les obres per a Spanish Brass Luur Metalls. En l’actualitat es professor de Trompa i d’Orquestra en el Conservatori Professional de Getafe, i director artístic de La Lira de Pozuelo de Alarcón.

Interpretaran el pasdoble La Lira de Pozuelo de Luis Serrano Alarcón i com a obra de lliure elecció Flor de Azahar, obra que va ser estrenada en el Certamen de 2006 per la Banda de la Armónica de Buñol. És una obra de Gregory Fritze, compositor, intèrpret, director de orquesta i professor de composició en el Berklee College of Music, el centre que té previst obrir una escola a València. Visita regularment la nostra Comunitat i ha escrit per encàrrec diverses obres per a certàmens, participant com a tuba amb les bandes que interpreten les seues obres.

Asociación Músico Cultural la Lira, de Pozuelo de Alarcón (Madrid) És la Banda de Música no municipal més important de la Comunitat de Madrid i la primera que participa en la Secció d’Honor del Certamen de València. En el seu historial compta en 2006 amb el primer premi en Cullera i el segon premi de la segona secció de València i el primer premi en el de Magallón (Saragossa) en 2008. Celebra enguany el seu vint aniversari i compta a més de la Banda, amb Orquestra Simfònica, Banda Juvenil, Grup de Saxos, Grup de Metalls i una Escola de Música amb més de tres-cents alumnes per la que han passat professors com Roque Baños, autor del pasdoble A mi madre. En 2007 inauguraren una nova seu.

4

REVISTA DE LA

societat musical Banda Municipal de València

José María Cervera Collado. Nascut a Bunyol,

Actuarà com és tradicional per a tancar el Certamen i mentre delibera el jurat. Creada en 1903, baix la direcció de Santiago Lope, de la seua plantilla forma part actualment el nostre company Mario Osca (trompa).

Celebra unes noranta actuacions anuals, entre las que destaquen les que oferix al Palau de la Música, on té la seua seu, als diferents barris de la ciutat i als pobles de la Comunitat Valenciana, així com en els actes protocol·laris de la capital. Des de 1992 el seu director és Pablo Sánchez Torrella.

ha sigut director de l’Orquestra Municipal de València.

Com Director Invitat ha dirigit diverses orquestres espanyoles, europees i canadenques. Com director operístic ha dirigit en la Scala de Milà, Staatsoper de Viena, Metropolitan de Nova York, Òpera de la Bastilla de París, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Atenes, Munic, Torí, Triest, Bari, Pisa, Karlshuhe, Liceu de Barcelona, Teatre Líric Nacional de la Sarsuela, Epidaure d’Atenes... Ha dirigit entre d’altres a Caballé, Domingo, Carreras, Kraus, Aragall, Hendricks, etc.

Bernat Adam Ferrero. Nascut a Algemesí en 1942, ha sigut Tinent Coronel Director de la Banda Sinfónica de Infantería de Marina de Madrid. Com a director invitat ha dirigit orquestres, cors i bandes tant nacionals com estrangeres, i ha impartit conferències i publicat articles en diverses revistes europees i americanes. Actualment dirigix en Madrid a la Real Camerata Española i en València l’Orquestra de Cambra i el grup de solistes «Mare Nostrum».

La seua producció musical abasta obres per a orquestra, bandes sonores per a pel·lícules, música de cambra i per a instrumentis solistes i música coral. Entre les seues obres per a banda simfònica podem destacar Danses valencianes, Danses alacantines, Divertimento, Homenaje a Joaquín Sorolla. A més ha escrit pasdobles, marxes militars, festeres, de processó i himnes. Ha obtingut diversos premis de composició. Ha publicat llibres com La educación por la música, Las Bandas de Música en el mundo i Músicos valencianos. És acadèmic de la Real de Bellas Artes de San Fernando de Madrid entre d’altres.

COMPOSICIÓ DEL JURAT Felix Hauswirth. Director. Professor de direcció al Conservatori de Basilea des de 1985. Ha escrit diversos llibres sobre direcció i conjunts de vent. Fundador de la Banda Juvenil de Vent Nacional Suïssa. Com director invitat i titular ha dirigit per tot el món. Ha dirigit el curs de direcció de bandes en la Academia Bundes en Trossingen (Alemanya) i ha impartit classes a l’Institut Superior Europeu Bandístic en Trento (Itàlia). Es el director del Conjunt Juvenil de Vent de Baden-Württemberg (Alemanya) i de l’Orquestra de Vent de Zug (Suïssa). Entre 1997 i 2001 va ser President de l’Associació Mundial de Conjunts i Bandes Simfòniques (WASBE).

Darío Sotelo (1960). Director de l’Orquestra Simfònica Paulista i de l’Orquestra de Vents Brasilera. Professor de Direcció d’Orquestra. Ha creat diversos grups orquestrals Assíduament dirigix diversos festivals al Brasil. En 2002 coordinà la primera Conferència Sud- Americana de Compositors, Arranjadors i Directors de Bandes Simfòniques. Ha col·laborat estretament amb compositors i arranjadors brasilers, dirigint la presentació mundial de moltes de les seues obres.

Martin Ellerby (1957). Compositor anglés de prestigi internacional. Les seues obres abasten diversos camps de la composició, com l’orquestra, cor, banda de música, ballet, música instrumental i de cambra, junt a un nombre c o n s i d e r a b l e d’orquestracions i arranjaments. Combina la composició amb la tasca docent i la direcció artística de diversos estudis de gravació.

5

REVISTA DE LA

societat musical

CURIOSITATS DEL CERTAMEN PACO ZACARÉS

Els habituals al Certamen trobaran enguany molts canvis. Per primera vegada, degut a les obres de la Plaça de Bous, les bandes de les grans categories no actuaran allí sinó que ho faran al Palau de la Música. Amb això ja no és possible la tradicional desfilada amb el pasdoble per l’arena del recinte taurí. La tradició en realitat ja va desparéixer l’any passat quan, encara que el certamen va ser allí, els pasdobles s’interpretaren dalt l’escenari.

Un altra novetat és respecte als músics. Per primera vegada la Federació de Societats Musicals ha exigit a l’organització del Certamen que el control de plantilles siga igual per a totes les bandes, siguen valencianes, espanyoles o estrangeres. D’esta manera el llistat de músics participants s’ha enviat certificat pel president i el secretari de la nostra Societat, sense la visa de la Federació.

Les noves tecnologies han avançant molt. Paco Zacarés ens va composar Caribdis en 1994, que aquell any interpretàrem com obra lliure, escrivint-la completament a mà. Enguany també l’obra lliure és en part seua, doncs és autor de la transcripció d’Alexander Nevsky però s’ha escrit tota per ordinador i ha arribat a les nostres carpetes per correu electrònic.

CASUALITATS? Les casualitats de vegades apareixen inesperada i inexplicablement. Ahí en van algunes.

El lloc habitual per als assajos previs al Certament ja fa anys que ha sigut el pati de l’antic col·legi Balmes, enguany en obres. El lloc habitual del Certamen en els seus 123 anys d’història sempre ha sigu la Plaça de Bous. Enguany està en obres.

Les dos bandes amb les que competim interpetaran pasdobles de Luis Serrano Alarcón, autor de l’obra obligada. La coincidència hauria estat total si la nostra Banda haguera triat alguns dels pasdobles del mateix autor que s’estiguren barallant. Sembla l’autor de moda.

Al segon moviment de l’obra obligada, l’autor apunta una cita d’un text del segle XV on apareixen referències musicals: «bombardes, ministrers i trompetes».

Curiosament el cartell del Curs de Música Antiga, dissenyat per a l’edició d’enguany sense tindre en compte l’obra del Certamen, inclou dos bombardes, instruments de canya doble (com dolçaines gegants per a entendre’ns).

També, tant l’obra obligada com la lliure tenen una ‘entrada reial’ i l’acció de les dos es situa a l’Edat Mitjana, respectivament segles XIV i XIII.

CARPETES Les carpetes roges que s’han utilitzat fins ara per a les partitures dels músics foren estrenades en 1994 amb ocasió de la participació de la nostra Banda a la Secció d’Honor del Certamen. Han passat per centenars de mans.

Han aguantat els dos certàmens d’Altea, el de Múrcia i el de Campo de Criptana, el d’Alginet i el de fa dos anys a València, els viatges a Frànça, Itàlia i Kerkrade, algun que altre festival i concert fora del poble i els incomptables assajos i concerts a cobert i a l’aire lliure, alguns d’ells amb pluja. Enguany, amb motiu de la nova participació en la mateixa secció hem decidit jubilar-les als setze anys, que ja és bona edat per a una carpeta, i comprar-ne de noves. Si duren igual, allà pel 2026 les renovarem de nou.

Alguns dels músics que enguany assistixen al Certamen, pel 1994 encara no havien nascut. Altres que les estrenaren han retornat a la Banda enguany per a estrenar les noves.

LLOCS D’ASSAIG Per al Certamen 2010, la Banda assaja a la Placeta de les Monges: al Musical no hi ha suficient espai per a tota la plantilla. Els llocs habituals d’assaig de la Banda han sigut els últims anys el Musical i el pati de l’antic col·legi Balmes per a casos extraordinaris. Hem mirat enrere, aproximadament des dels inicis dels anys 80 quan començà a fer-se gran, i hem fet un llistat de llocs on la Banda ha assajat alguna vegada. Tenim en compte que ara hi ha aire condicionat al Musical, però fins no fa molts anys, en estiu era precís eixir a l’aire lliure. Recordem, en estiu, el Frontó del costat del Patronat que utilitzàrem per a algun Certamen, el pati del Col·legi Sant Francesc junt la carretera d’Algemesí, la Plaça Major, en una ocasió davant la porta xicoteta de l’Església, al baix de l’edifici que està junt al campanar, al Ravalet enmig del carrer, també per a algun Certamen, tant en el tram que dóna al carrer de l’Hort, com al tram que dóna al Musical. A l’hivern, durant molts anys es va assajar al Patronat, on la Banda feia els concerts. En unes poques ocasions, quan ja no es disposava d’este edifici i el Musical estava en obres, es va assajar al soterrani del pati, també en obres, de Blai Asensi,.

INSTRUMENTS Amb l’excusa de la participació en el Certamen quasi sempre s’aprofita per a comprar algun instrument nou. Uns anys ha sigut una marimba o un vibràfon, un bombo de concert o un clarinet baix. Enguany li ha tocat el torn a un piano elèctric. La veritat és que ja tocava, doncs cada vegada que hi havia que assajar a l’aire lliure hi havia que portar un dels pianos del Musical, normalment el que més pesava per allò de que era el que millor sonava, i els encarregats del seu transport patien el que no està escrit cada vegada que calia traure’l o guardar-lo.

També apareix cada any algun instrument que ens han de deixar. Si ja no sorprèn a ningú el contrafagot que molts veieren per primera vegada fa dos anys i l’any passat va aparèixer aquella estranya màquina del vent que ens va deixar la Banda d’Alzira, enguany tindrem una campana, de les de campanar, que ens ha deixat la Colla de Campaners de l’Alqueria de la Comtessa. Com totes les campanes de categoria té nom i li diuen Sant Pere i Sant Pau i pesa quasi cent quilos amb bastiment inclòs.

6

REVISTA DE LA

societat musical

Faristol Obres amb les que la nostra Banda participa al Certamen Internacional Ciutat de València.

Roque Baños Nascut a Jumilla en 1968, inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Múrcia, traslladantse en 1986 a Madrid, on completa els seus estudis al Reial Conservatori, amb Premi Fí de Carrera. S’ha format en el món de la música de cine i de jazz en el Berklee College of Music, de Boston (USA).

El seu primer treball per a un llargmetratge va ser la banda sonora de la pel·lícula Carreteras secundarias (premi a la millor banda sonora en el Festival de Cine de Peníscola). Ha treballat amb diferents directors com Emilio Martínez-Lázaro, Carlos Saura, Álex de la Iglesia, Santiago Segura, Daniel Monzón entre altres.

Ha obtingut el premi Goya a la millor cançó original pel tema Sevillana para Carlos de la pel·lícula El 7º día dirigida por Carlos Saura (2003) i a la millor músics original per Las trece rosas (2008) i Los Crímenes de Oxford (2009).

Ha estat nominat per La Comunidad (2001), 800 Balas (2003), El Maquinista (2005), Frágiles (2006), Alatriste (2007) i Celda 211 (2010).

Ha obtingut diverses nominacions als Premis de la Música, obtenint-ne dos per La Comunidad i Los Crímenes de Oxford. També ha treballat en el món del teatre i la televisió.

Ha escrit la banda sonora de quaranta-tres pel·lícules.

D’algunes d’elles ha elaborat diverses suites que han sonat en les sales de concerts. A més, ha escrit diverses obres com Vecinos (Suite per a trombó tenor i saxo tenor), Clímax y evocaciones (Quartet per a saxofons), els pasdobles Moravia i A mi madre o la marxa de processó El Sepulcro.

A mi madre (pasdoble) Escrit en 1994, segons les seues paraules: «Va ser el segon pasdoble que vaig compondre, després de dedicarli’n un altre a mon pare anomenat Moràvia, de caràcter més militar. En A mi madre, vaig buscar un aire més espanyol. Ma mare sempre em cantava, amb una veu que podria haver sigut una de les grans d’Espanya, i que per circumstàncies de la vida, mai va tindre la seua oportunitat.

Així, doncs, vaig voler reflectir en este pasdoble el seu esperit lluitador i la seua ànima dolça amb els seus fills».

7

REVISTA DE LA

societat musical

Luis Serrano Alarcon Va nàixer a València en 1972. És professor d’Anàlisi i Fonaments de Composició en el Conservatori Professional de Música de València i, des de 2006, director de la Banda Simfònica de Bétera.

Ha sigut director també de les d’Alborache, Chiva i Benimaclet.

Des de molt prompte ha sentit atracció per la composició, amb un catàleg d’obres que inclou música de cambra, per a banda i per a orquestra. Ha obtingut el Premi en el Concurs de Composició per a Banda de Corciano (Itàlia), en 2006 i en 2009, en esta última ocasió amb La Dama Centinela, obra d’encàrrec de l’Ajuntament de València per a este Certamen. Altres obres que la nostra Banda ha interpretat d’este autor són Pequeña Suite para banda i els pasdobles El torico de la cuerda i La Utielana,

el poder del monarca i tributar-li l’homenatge de la ciutat.

En estes, era molt important la música per a donar major solemnitat a l’acte. Les s’omplien de músics, autoritats i públic, convertint-les en un arc de triomf cerimonial.

La secció En les torres dels Serrans banderes reals, moltes bombardes, ministres e trompetes, representa l’entrada reial. Esta cita, treta del Llibre d’antiguitats de la Seu de València, fa referència a l’entrada del príncep Ferran, futur rei Ferran el Catòlic. La segona secció és una Dansa Festiva que evoca la festa que, en honor al rei, es realitzà després de l’entrada.

La Dama Sentinella (obra obligada) La Porta de Serrans, ha sigut testimoni de la història de la ciutat de València. El títol pretén representar el monument com una bella dama que, des de la seua posició sobre el riu, vigila, observa i protegix la ciutat.

S’estructura en quatre moviments, tres dels quals representen tres funcions de les torres durant la seua història: porta cerimonial, presó i monument emblemàtic.

El primer moviment és un xicotet homenatge al creador d’esta obra, l’arquitecte o, com es deia a l’època, mestre de pedra picada, Pere Balaguer. A més, cada moviment es dividix en altres submoviments que representen episodis determinats de la història de les Torres o de la ciutat.

III. La Presó de Serrans Reixes. De 1586 fins a 1888 les Torres de Serrans van ser una de les principals presons de la ciutat. Alguns dels fets més negatius en la nostra història, com l’expulsió dels moriscos (1609) o la derogació dels Furs (1707) van ocórrer durant esta època. També va ser la porta d’eixida de la ciutat, en alguns casos d’una eixida definitiva. La porta del desterrament fa un homenatge a totes aquelles persones que contra la seua voluntat i per motius polítics, racials, religiosos o d’una altra índole van haver d’abandonar València per sempre i en concret al poble morisc que, en 1609, va ser expulsat del Regne de València. El moviment imagina com un dels moriscos, al passar per davall de la Porta de Serrans, es despedix de la seua ciutat amb dolor.

I. Pere Balaguer, mestre de pedra picada Tota obra artística té una fase inicial en què els artistes busquen Inspiració. La de Pere Balaguer va arribar a partir d’un viatge que va fer per Catalunya per veure altres portals urbans. Es sap que esta porta està emparentada amb el Portal Reial del Monestir de Poblet. La secció, Construcció, representa esta fase del monument, de 1392 a 1398, amb motius musicals que pretenen donar una sensació d’activitat constructiva. Contemplació, correspon al moment en què l’obra està acabada i l’artista i els ciutadans de la seua època contemplen el monument acabat. Una variació de la Marxa de la Ciutat, per a quatre trompetes anuncia la imminent Entrada Reial.

IV. La Dama del Riu Restauració, el renàixer d’una ciutat. Des de que les Torres deixen de ser presó, han tingut diversos usos, com, per exemple, refugi de les obres del Museu del Prado durant la Guerra Civil. A més han gaudit d’un llarg procés de restauració, fins què podem tornar a contemplar-les amb la magnífica presència que tinguéren quan es van construir, coincidint amb un renaixement de la ciutat.

Contemplació final és una mirada actual al monument que s’erigix sobre el bell entorn del llit del Riu Túria.

II. Entrada Reial Durant el segle XV València va ser una ciutat molt important i esta era l’entrada principal de la ciutat: El fet que fóra la més espectacular de les portes i que estiguera orientada al nord va fer que es convertira en el marc de les entrades reials, cerimònies que servien per a reconéixer

8

REVISTA DE LA

societat musical

Sergéi Prohòfiev Compositor rus nascut en 1891.

Durant els anys en que va viure fora del seu país va composar per a l’empresari dels Ballets Russos, Serguéi Diághilev, els ballets Chout , El bufó i El pas d’acer, les òperes L’amor de les tres taronges i L’àngel de foc i la Suite Escita, obra amb la que la nostra Banda va obtenir el primer premi en el Certamen de 2008.

En 1936 tornà al seu país, on continuà escrivint amb les dificultats que li suposava la pressió del realisme socialista. D’esta època cal destacar Pere i el llop, Romeu i Julieta, l’òpera Guerra i pau i Alexander Nevski. Morí en Moscou en 1953, el mateix dia que Stalin.

Exceptuant la música religiosa, Prokofiev abordà tots els gèneres. La seua millor inspiració la va dedicar al piano, però també va destacar en el ballet, en la música cinematogràfica i en la simfònica.

Els temps que interpreta la nostra Banda per a este Certamen, en una transcripció realitzada especialment per a l’ocasió per Francesc Zacarés, són:

Alexander Nevsky (obrar lliure) Els croats en Pskov Anunciats per una fanfàrria, els Cavallers Teutons entren en la ciutat de Pskov, humiliada i destruïda. La música és obscura i desagradable, presentant-los com a dimonis. A la pel·lícula apareixen escenes on els Cavallers llancen dones i xiquets en una foguera.

Alexander Nevsky (1220?-63) és un dels personatges històrics russos més respectats. En 1240, va derrotar a les tropes sueques en la batalla del riu Neva, la qual cosa li va valdre el sobrenom de Nevsky (el del riu Neva). En 1242, la seua reputació es va veure reforçada quan va derrotar als cavallers de l’Orde Teutònica en el congelat llac Peipus. L’Església Ortodoxa Rusa el va proclamar sant i el tsar Pere el Gran va construir un monestir en el seu honor a Sant Petersburg, llavors capital de Rússia.

La batalla en el gel Descriu la Batalla del Llac Peipus, on Alexander derrota als alemanys. Les notes inicials ens transmeten un sentiment nerviós, intranquil, impacient, l’espera de l’atac.

El guió de la pel·lícula diu: «De peu, en la Roca del Corb, Alexander observa el camp on la batalla està a punt de començar. L’escena està envoltada en la boirina. Comença a clarejar». Com la marxa dels Cavallers Teutons cap als russos, la música creix ràpid com el so de cavalls al galop.

La batalla arriba al més cruent enfrontament fins la derrota i fugida dels cavallers alemanys amb les seues armadures, pel pes de les quals es trenca el gel del llac, i estos s’ofeguen baix l’aigua. Acaba amb un himne tranquil i reflexiu, evocant sentiments de dolor i esgotament.

En 1938 el director de cine Sergei Einsestein va proposar a Prokofiev la composició de la banda sonora d’una pel·lícula sobre este personatge. Eren vespres de la Segona Guerra Mundial i la Unió Soviètica es trobava amenaçada per l’Alemanya nazi, motiu pel qual un heroi rus que va derrotar els alemanys era un tema oportú. La pel·lícula s’estrenà en 1938 amb gran èxit, però va ser retirada l’any següent després de la signatura d’un pacte entre Alemanya i la URSS. Es reestrenà en 1941, després de la invasió nazi. La col·laboració entre Einsestein i Prokòfiev va ser tal que moltes escenes, com les de les batalles, foren construïdes seguint la dinàmica de la partitura. El resultat fou una obra que es troba entre les més aconseguides de la cinematografia, amb una unió perfecta entre música i imatges.

Prokofiev adaptà la música per a la interpretació orquestral en una cantata en set temps, que va ser estrenada en 1939 per l’Orquestra Filharmònica de Moscou i el Cor, sota la direcció del propi compositor.

Entrada d’Alexander en Pskov Alexander i el seu exèrcit entren triomfants en la ciutat de Pskov. Després de la benvinguda, la gent de la ciutat balla danses típiques en honor dels vencedors. El poble celebra la victòria. Goig i glòria als guerrers que tornen.

Ritmes marcials, batre de tambors i ressonar de trompetes. El cabdill Alexander Nevsky és exalçat pel poble en un majestuós final, ple d’entusiasme i grandiositat.

9

REVISTA DE LA

societat musical

LA BANDA DE GUADASSUAR I EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (V) EL CERTAMEN DE 1994 Ja s’han publicat a la Revista les participacions de la nostra Banda en els certàmens de València dels anys 1940, 1948 i 1950, amb la direcció de Virgílio Beltrán. Els mals resultats foren un dels factors que feren que fins trenta-tres anys després, la Banda de Guadassuar no tornara a participar en esta competició musical.

amb el llistat de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). A les pàgines 12 i 13 d’esta Revista es pot llegir la composició de la nostra Banda tal com apareix en el llistat de control conservat a l’arxiu de la FSMCV. Per a la indicació de l’instrument de cada músic s’ha contrastat este llistat amb la fotografia.

En la que podríem anomenar segona etapa, baix la direcció de Joaquín Vidal, és quan més èxits s’han sumat al currículum de la nostra Societat. Foren les següents: 1983. Primera Secció, 1r premi i millor puntuació de totes les seccions.

1985. Secció Especial B, 2n premi.

1987. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.

1990. Secció Especial B, 1r premi i Menció d’Honor.

El jurat va estar format per Daniel Deffayet (professor del Conservatori de París), René Castelain (director d’orquestra francés), Ivon Ducène (professor del Conservatori de Brussel·les i director d’orquestra), Salvador Chuliá Hernández (compositor, director de banda i director del Conservatori José Iturbi de València), Miguel Asíns Arbó (director de bandes militars i compositor) i Adela Baragaño Lázaro (Cap del Negociat de Fira i Festes) que va actuar com a secretaria sense vot.

Cadascun dels cinc membres amb dret de vot podien puntuar entre 3 i 10 punts en els apartats d’afinació, sonoritat, interpretació i tècnica. La major i menor puntuació quedaven excloses. Els sistema de premis s’establia de la següent manera: - S’atorgava la Menció d’Honor a la banda amb major puntuació de cadascuna de les seccions.

- 1r premi a les que obtingueren de 200 a 240 punts.

- 2n premi a les que obtingueren entre 160 i 199 punts.

- 3r premi, si obtenien entre 120 i 150 punts.

1994. Secció d’Honor, 2n premi A les 20’30 hores del dissabte 16 de juliol de 1994, els cent cinquanta músics de la Banda de la Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, la primera banda en intervindre en la Secció d’Honor del Certamen Internacional de València, iniciava la desfilada a l’arena de la Plaça de Bous interpretant, baix la direcció de Joaquín Vidal Pedrós, el pasdoble taurí Fina Blasco, del compositor de Cullera Rafael Talens Pelló. Era la primera vegada que participava en la màxima categoria del Certamen i els intensos assajos dels mesos anteriors havien arribat a la seua fi amb l’esperança d’aconseguir un bon resultat. El veredicte del jurat no ens va afavorir i al final de la nit, la nostra Banda es va haver de conformar amb una puntuació de cent huitanta-cinc punts que no donaven més que per a un segon premi.

Com a obra de lliure elecció la banda de la Societat Musical de Guadassuar va interpretar Caribdis. Simfonia per a banda, obra en tres temps de Francesc Zacarés Fort. Estava inspirada en Caribdis, un monstre marí de la mitologia grega, filla de Posidó i Gea que habitava junt amb Escil·la, un altre monstre marí, en un estret pas marítim que la tradició situa en l’estret de Messina, que separa l’Itàlia peninsular de Sicília. Segons el mite, els dos costats de l’estret estaven a l’abast d’una fletxa, tan pròxims que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop d’Escil·la i viceversa. Vivia davall unes roques de l’illa i tres vegades per dia engolia enormes quantitats d’aigua, incloent en la seua voracitat vaixells, mariners, peixos i tot quant poguera trobar al seu pas.

Altres vegades, tornava allò que s’ha engolit amb horribles sorolls formant un espantós i terrible remolí dins del qual ningú se salvava. La seua presència es mantenia invisible perquè sempre s’ocultava després d’una boira espessa.

Només Odiseo (Ulisses) va aconseguir superar-la en dos ocasions a costes de part de la seua tripulació abans que perdre el vaixell complet.

Era una obra amb gran complexitat tècnica que Paco Zacarés, des de feia uns anys professor de la nostra Escola de Música, va escriure especialment per a l’ocasió pensant en la plantilla amb que comptava la nostra Banda.

Com tradicionalment, el Certamen estava organitzat per l’Ajuntament de València, copatrocinat per la Conselleria de Cultura, la Diputació de València i la companyia elèctrica Iberdrola. Es reservaven dos places per a les bandes estrangeres en totes les seccions. En la Secció d’Honor es podien inscriure fins a set bandes, encara que solament ho van fer tres. L’ajuda per participació era de 500.000 pessetes.

Era la primera vegada que rebia este nom, doncs els anys anteriors s’anomenava Especial A i el nombre de músics participants era il·limitat. Des de 1989 solament actuaven a la Plaça de Bous les bandes de les seccions grans, passant al Palau de la Música les bandes de les seccions menors.

En la Secció d’Honor les bandes podien participar amb un mínim de cent vint i un màxim de cent seixanta músics, entre els quals solament cinc podien ser aliens a la plantilla, amb un màxim de setze instrumentistes de corda.

La pertinença dels músics a la plantilla es demostrava

10

REVISTA DE LA

societat musical Molts dels temes que apareixen a l’obra es poden escoltar en posteriors composicions seues.

L’obra obligada en la Secció d’Honor va ser Olbap. El xiquet que va voler ser música, poema simfònic de Francisco Grau Vegara. Estava dedicada a un xiquet discapacitat físic que va assistir al certamen en la seua cadira de rodes. Segons conta l’autor en Las Províncias del dia 18 de juliol de 1994, «un xiquet anomenat Pablo, en una de les meues visites a Cullera, em va dir que voldria haver sigut músic, i que desitjava que li dedicara un pasdoble. Me va impactar tant que li vaig dir que no seria un pasdoble, sinó un poema simfònic». Del nom d’este xiquet escrit al revés ix el nom de l’obra.

La segona banda en actuar va ser el Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol, amb cent quaranta-quatre músics. Desfilaren amb el pasdoble: Centenario del Litro de Manuel Carrascosa García i interpretaren com a obra lliure La Consagració de la Primavera (1a part) d’Igor Stravinsky, baix la direcció de Luis Sanjaime Meseguer que havia fet la transcripció. El jurat li va atorgar una puntuació de dos-cents dotze punts, obtenint el Primer Premi i la Menció d’Honor, amb un premi de 1.500.000 pessetes que patrocinava la companyia elèctrica Iberdrola.

La tercera i última en competir va ser el Centre Instructiu Unió Musical de Llíria, amb cent seixanta músics que desfilaren amb el pasdoble Laura Segura de Pablo Sánchez Torrella. Baix la direcció de Rafael Sanz Espert, com a obra lliure interpretaren La Ley del Silencio de Leonard Bernstein, en transcripció del propi director, banda sonora de la pel·lícula del mateix nom (més informació sobre la pel·lícula a la pàgina 21). Obtingueren una puntuació de dos-cents tres punts que donaven dret al Primer Premi.

Com a banda invitada va actuar la Banda Municipal de València, dirigida per Pablo Sánchez Torrella.

La decepció primer i la indignació després van ser els sentiments que mostraren tant els músics com el director i la Junta Directiva. Al dia següent de la celebració del certament, exactament el diumenge 17 de juliol, es va celebrar al Palau de la Música de València una gal·la per a lliurar els diplomes acreditatius dels guardons aconseguits en la que actuaven les bandes municipals d’Alacant i València. A esta gal·la no va assistir cap membre de la nostra Societat Musical a recollir el Diploma acreditatiu del segon premi. De fet, és l’únic Certamen en el que ha participat la nostra Banda del que no es conserva al Musical cap diploma, motiu del qual, la foto que habitualment està exposada allí, porta una placa explicativa.

Cartell anunciador, obra del pintor valencià Vicente Corella. Representa a Euterpe, la musa de la música, com una jove que anuncia la celebració del Certamen mirant Europa des de les aigües de la Mediterrània. portaven les altres Bandes. El director, Joaquín Vidal Pedrós, considerava que perfectament es podria haver atorgat el primer premi a les tres bandes. Un any després, el mestre Vidal va deixar la direcció de la nostra agrupació a Paco Zacarés, autor de l’obra lliure.

Insistint en la polèmica, en el mes d’agost, els presidents de les dos bandes per separat, sol·licitaren la puntuació detallada que els diferents membres del jurat havien atorgat en la Secció d’Honor. En setembre l’Ajuntament de València va contestar a estes peticions amb la mateixa resposta: en compliment de la base sisena del reglament que regula el certamen, no es possible divulgar la puntuació detallada de cada membre del jurat.

Com es pot llegir al recull de premsa de les pàgines 14 i 15 d’esta Revista, el veredicte del jurat no va ser ben acollit, ni per la Banda de la Unió de Llíria ni per la de Guadassuar. Paco Gimeno, president de la nostra Societat es va mostrar descontent amb la baixa valoració que el jurat va fer del treball de la nostra Banda amb l’obra lliure, de gran dificultat en comparació amb les que

(continua en la pàgina 14)

11

REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICS DE LA SOCIETAT MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR EN Abad Escalambre, Alejandro (violoncel) * Alabau Garcés, Joaquín (saxo alt) Alapont Osca, Luis (fagot) Alapont Osca, José Bernardo (oboé) Almela Ribes, Oreto (saxo alt) Alonso Sentamans, Ángel (saxo alt) Alos Ibiza, Maria Lucía (clarinet) Alos Ibiza, Ricardo (bombardí) Alòs Ibiza, Susana (requint) Andreu Alapont, Salvador (trompeta) Añó Alonso, Teresa (clarinet) Añó Cleries, Domingo (contrabaix) Añó Jornet, Federico (trompeta) Asensi Canet, Blai (tuba) Asensi Canet, Marta Clara (violoncel) Asensi García, Maria José (violoncel) Asensi García, Silvia (violoncel) Baldrés Sánchez, José (clarinet) Barberá Añó, Teresa (clarinet) Bay Royuela, José Miguel (trompeta) Bay Royuela, Nicolás (flauta) Beltrán Garcia, Carlos (saxo tenor) Beltrán Navarro, Victoria (clarinet) Beltrán Navarro, Joaquín (saxo alt) Benlloch Pérez, Elvira (clarinet) Boil Vidal, Jose Emilio (piano i celesta) Boils Camarena, Agustín (clarinet) Boils Gimeno, Moisés (trompeta) Boïls Ibiza, Juan Bautista (flauta) Boïls Ibiza, Javier (trompeta) Boïls Ibiza, Adelina (flauta) Boïls Sais, Vicente (saxo tenor) Bonet Ribes, Teresa (clarinet) Bou Ortega, Mario (clarinet) Bueno Peirotén, Elena (saxo alt) Calatayud Tomás, Dolores (flauta) Camarasa Cleries, Virgilio (clarinet) Camarasa Cleries, Carlos (trompa) Camarasa Cleries, Vicent (percussió) Canet Peirotén, Gustavo (violoncel) Cardona González, Ciprià (percussió) Casanova Lledó, Salvador (clarinet) Casasús Sais, José (saxo baix) Cleries Barberá, Alfonso (trompa) Cléries Barberá, Enrique (trompa) Colomer Torres, Salvador (percussió) Colomina Remigia, Tomas (clarinet baix) Crespo Segura, Inma (clarinet) Domingo Sanz, Luisa (arpa) Estarelles Camarasa, Victor (clarinet) Esteve Colomina, Nicolás (trombó) Esteve Colomina, Adrián (trombó) Esteve Torres, Maria Vicenta (flauta)

Ferrer Roig, Joaquín (saxo alt i soprano) Fuertes Gimeno, Vicente (contrabaix) Fuertes Gimeno, Áurea (clarinet) Fuertes Raga, Maribel (clarinet) Fuertes Raga, Sandra (clarinet) García Ferrer, Enrique (bombardí) García Ferrer, Ramón (fagot) García Hervás, Domingo (clarinet) Gimeno Añó, Jose (clarinet) Gimeno Añó, Reyes (clarinet) Gimeno Arlandis, Francisco (bombardí) Gimeno Asensi, Francisco (tuba) Gimeno Asensi, Joaquín (trombó) Gimeno Beltrán, Ruth (violoncel) Gimeno Colomer, Javier (percussió) Gimeno Ribes, José (trompeta) Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí) Gimeno Torres, Maria Ángeles (flauta) Gimeno Torres, Francisco (bombardí) González Aliño, Vicente (tuba)

12

González Bargues, Juan Manuel (contrabaix) Grau Díaz, Vicent (percussió) Ibiza Masip, Carolina (flauta) Ibiza Masip, Joaquín (clarinet) Jiménez Padilla, Fernando (trompa) Jornet Alós, Daniel (trompa) Jornet Añó, José Javier (trompeta) Juan Garrigós, Ramón (clarinet) Lacal Añó, Sonia (clarinet) Llopis Gimeno, Vicent (trompa) Llopis Gimeno, Cristina (saxo baríton) López Velasco, Vicente (tuba)* Machí Baixauli, Teresa (clarinet) Marqués Colomer, Ruben (trompeta) Martín Tello, Fèlix (clarinet baix) Masip Alonso, Jose (clarinet) Masip Esteve, Vicente (trompeta) Mellado Salom, Carlos (saxo tenor) Mellado Salom, Rosa (clarinet) Miñana Osca, Juan Antonio (percussió)

REVISTA DE LA

societat musical

N EL CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA CIUTAT DE VALENCIA - ANY 1994

Miñana Osca, Santiago (percussió) Navarro Climent, Vicenta (clarinet) Navarro Climent, Inmaculada (saxo alt) Noguera Alós, Antonio (tuba) Noguera Sentamans, Joaquín (trombó) Oliver Domingo, Vicente (trompeta) Oliver Domingo, Salvador (trompeta) Oliver Garcés, Fidel (trompeta) Oliver Meseguer, Inés (clarinet) Oliver Meseguer, Ana (clarinet) Oliver Olmos, Salvador (flauta) Oliver Villalba, Maria Amparo (trompa) Olmos Castells, Josefa (percussió) Olmos Miralles, Araceli (saxo alt) Osca Añó, Perfecto (contrabaix) Osca Añó, Vicente (trombó) Osca García, Vicente (bombardí) Osca Gonzálvez, Luis (percussió) Osca Pons, Joaquin (fagot) Osca Ruiz, Jesus (trompa) Osca Ruiz, Mario (trompa) Osca Ruiz, Inmaculada (saxo tenor)

Osca Vidal, Vicente (tuba) Osorio Verdú, Juan Bautista (oboé)* Palau Ibiza, Dora (clarinet) Peirotén Monleón, Olga (piano) Pellicer Falcó, Salvador (trombó)* Perales Camarasa, Luis (trompeta) Pérez Bueno, Isabel (clarinet) Pérez Ortega, Samuel (clarinet) Pérez Ortega, Manuel (trompa) Pérez Ortega, Joaquin (bombardí) Pérez Ortega, Àngel (trompeta) Pérez Pérez, Vicente (tuba) Pérez Pérez, Gema (violoncel) Polanco Olmos, Rafael (bombardí) Ribera Boil, Vicente (trompeta) Ribera Boil, Maria Teresa (oboé i corn anglés) Ribera Llopis, Vicente (trompeta) Ribera Montañana, Maria Jesús (flauta) Ribes Roig, Vicent (trompeta) Ribes Villalba, Josep (requint)

13

Roig Vidal, Julio (saxo alt) Rosell Escorihuela, Salvador (saxo baríton) Rosell Pons, Jose (trompa) Sais González, Laura Flauta Sapiña García, Javier (contrabaix)* Seguí Aliño, Bernardo (fliscorn) Sentamans Asensi, Joaquín (trombó) Sentamans Asensi, Bernardo (percussió) Sentamans Roig, Salvador (trompeta) Signes Barberá, Inocencio (clarinet) Ubeda Ferrero, Eduardo (clarinet) Vidal Bay, Maria José (oboé) Vidal García, Leopoldo (oboé) Vidal Martí, Ester (percussió) Villalba Colomer, Enrique (trombó) Amb * s’assenyala als músics que apareixen com a no pertanyents a la plantilla.

REVISTA DE LA

societat musical presentar la seua renúncia i va ser sancionada, tal com diuen les bases, amb tres anys sense poder tornar a participar.

En la Primera Secció, amb bandes d’entre 70 i 90 músics, de les set bandes que es podien inscriure, ho feren sis. De la comarca participaren la Filharmònica Alcudiana, que va obtindre un 1r premi i l’Artistica de Carlet que aconseguí un 2n premi. Va guanyar la Menció d’Honor una banda belga.

La Segona Secció agrupava a les bandes d’entre 50 i 70. Les bases especificaven que podien participar fins a huit bandes i se n’inscriviren nou. La Tercera Secció, amb bandes de menys de cinquanta músics es va haver de dividir en dos dies donat que, encara que les bases establien que solament podien participar fins a huit bandes, l’organització va creure convenient admetre a les dotze inscrites donat que en les seccions grans la participació havia sigut menor de la prevista. Aquell any es va convocar una Secció de bandes de Conservatoris i Escoles de Música en la que es podien inscriure fins a quatre agrupacions, amb una limitació màxima de cent músics, però va quedar deserta.

(continua de la pàgina 11) Consultat en l’actualitat l’Arxiu de l’Ajuntament de València, les puntuacions en la Secció d’Honor quedaren repartides de la següent manera: - Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar: 61 + 62 + 61 = 185 punts.

- La Armónica de Buñol: 70 + 70 + 72 = 212 punts.

- Unió Musical de Llíria: 67 + 68 + 68 = 203 punts.

A l’acta a la que es té accés en l’actualitat no apareixen les puntuacions detallades ni a quin membre del jurat corresponen les puntuacions. Es conserva l’acta completa, amb la puntuació detallada de cadascun dels cinc membres del jurat, però seguint amb l’aplicació de la base 6a del Certamen, setze anys després podríem dir que seguix baix el «secret sumarial» i no ha sigut possible accedir a ella. Situacions com esta s’han reproduït diverses degades amb el pas dels anys. Actualment, i per evitar una part d’estes polèmiques, les puntuacions es publiquen detalladament a la web en els dies següents al Certamen.

I dic una part de les polèmiques per que la majoria de les bandes que no guanyen, sempre solen creure injusta la decisió del jurat.

Salvador Colomer

Com a curiositat anem a fer referència a les seccions menors del Certamen. En la Secció Especial, que agrupava a les bandes que comptaven entre 90 i 120 es podien inscriure fins a cinc bandes. Solament se n’inscribiren tres: la Banda d’Alzira, que va obtindre la Menció d’Honor, la de Picassent, amb un primer premi i La Lira Castellonera, de Villanueva de Castellón (dirigida per Teo Aparicio) que el dia 4 de juliol, uns dies abans de la competició va

Fonts: Arxiu d’Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília de Cullera.

Arxiu de la Fonoteca Municipal de València.

Arxiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Arxiu de Joan B. Boïls.

Levante-EMV, Martes 19 de julio de 1994

14

REVISTA DE LA

societat musical Lunes, 18 de juliol de 1994

15

REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats MAIG - JUNY 2010 FESTIVALS DE BANDES JOVES. Dissabte 29 de maig, Auditori Municipal, 19.00 h.

AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA, Auditori Municipal.

Va contar amb la participació de la Banda Jove de la nostra Societat Musical i la de la banda se la Societat Primitiva Setabense de Xàtiva, també anomenada la Vella, amb el que ens tornaren la visita que els férem fa uns anys. El concert va comptar amb una bona assistència de públic.

A destacar la gran interpretació com a solista d’Andreu Martínez amb el saxo.

Dilluns 14 de juny, 19 hores: alumnat de clarinet, trompa, guitarra i percussió.

Dimarts 15 de juny, 19 hores: alumnat de clarinet, violoncel, trombó, tuba, piano i flauta Dimecres 16 de juny, 19 hores: alumnat de trompeta, saxo, fagot i d’iniciació musical.

Dijous 17 de juny, 19 hores: alumnat de viola, saxo, oboé, violí, contrabaix i trompeta.

Dilluns 21 de juny, 18’30 hores: alumnat de Cor, Orquestra Jove i Banda Jove.

CONCERT DE CORPUS. Diumenge 6 de juny, Plaça Major, 20.30 h.

«Es xopà hasta la Moma» diu el títol de l’obra del mestre Giner inspirada en el Corpus de València i, fent honor a ella, el dia va eixir nuvolat i amb pluja. La processó pugué acabar, però l’amenaça de mal oratge va aconsellar la suspensió del concert i impedí que estrenarem les obres del Certamen.

Com tots els cursos, la totalitat de l’alumnat de l’Escola passaren per l’escenari de l’Auditori per demostrar tot el que han aprés al llarg de l’any. Les Audicions les clausuraren les agrupacions joves de la Societat: Banda, Orquestra i Coral Infantil. Com sempre, foren un gran èxit de públic.

CONCERT DE PREPARACIÓ PER AL CERTAMEN, Diumenge 20 de juny, Plaça Major, 20,30 hores.

El Certamen anava aproximant-se i la nostra Banda va presentar per fi al públic de Guadassuar les obres que havia preparat per al mateix. Bona assistència de públic.

Esquerra, concert de la Banda Jove Baix, dos moments de les adicions de l’Escola de Música: alumnes de flauta i de violí.

16

REVISTA DE LA

societat musical

ADÉU AL TIO DOMINGO de noranta anys, amb la ment encara lúcida, sempre em deia el mateix: «Els músics van als assajos? El mestre està content?

El més important és que els músics vagen a assajar».

Sempre va tindre a gal·la que Santa Cecília va viure a sa casa quan el Musical estava en obres.

Ara, per a tornar-li el favor, estic segur que ella el té vivint a sa casa, junt a la tia Maria, la seua dona. Quant el dia de la nostra patrona algun músic, després de cantar l’himne i els gojos, cride allò de «Visca Santa Cecília», penseu que ell va tindre l’exclusiva de cridar-ho fins quasi l’any 2000.

El seu fill va dir a l’homilia del seu funeral que la seua passió era la música. No li ho discutiré, però concretaré un poc més. Jo crec que la seua passió va ser la seua Banda de Música. Amb ell, desapareix un dels referents històrics de la nostra Societat.

Darrere d’ell queda un buit tan gran que no sé si alguna persona serà capaç d’arribar al seu nivell. Algú més arribarà a complir més de setanta anys de músic en actiu?

El passat 9 de maig, va ploure vàries vegades. És possible que fora que Santa Cecília plorava, no sabem si de pena o d’alegria, perquè el tio Domingo ja estava amb ella. Però va deixar de ferho justament en els moments en que la seua Banda formava per acompanyar-lo per última vegada, per davant dels dos musicals que ella ha presidit: el del Pare Vicent 20 i el de Salvador Mahiques 2.

Alguns músics, els més menuts s’estranyaren quan avisàrem que calia anar a tocar al seu enterro i preguntaven que qui era. Jo us ho explicaré.

El tio Domingo era la persona de Guadassuar que més anys ha pogut dir amb propietat: «Jo sóc músic».

No músic d’eixos que un dia la Banda passa per davant de sa casa a arreplegar-lo, ve a assajos i concerts uns anys, i abandona per les circumstàncies de la vida. No, d’eixos ell no era. Ell va ser músic en actiu durant quasi setanta-cinc anys.

Des del Divendres Sant de 1927, sempre que ha existit una Banda de Música a Guadassuar, allí ha estat ell. Va viure dissolucions per motius diversos, va ser fundador de diverses bandes, va passar una guerra. Fins i tot, el temps que va passar a Holanda, sense saber-ne gens d’holandés, es va integrar en una banda. «La música –deia ell- no entén de llengües, les notes s’escriuen igual en tots els llocs».

Va tocar el requint fins que les mans ja no li van respondre, i en eixos moments, per poder seguir tocant als concerts, va recuperar una antiga afició al contrabaix que havia practicat de jove. Com que pel carrer no podia tocar, va assumir la funció de subdirector, per a poder estar sempre on estiguera la Banda. Va ser membre de la Junta Directiva, vicepresident, i president a la mort de Vicent Bou. En 1997, al complir setanta anys de músic en actiu, va ser anomenat President d’Honor en un homenatge que va rebre dins les celebracions de Santa Cecília. I mentre va estar en actiu, no va deixar d’assistir mai a un assaig, a una processó, a un passacarrer, a un concert, a un certamen. Solament va deixar de vindre pel Musical quan, després de la mort de la seua dona, la salut ja no el va acompanyar.

Ja major, quan a penes eixia de casa, anava a visitar-lo alguna vegada. Amb més

Aquell dia 8 de maig algú em va preguntar qui havia faltat. Li vaig contestar que el tio Domingo. Es va quedar pensant un instant i em preguntà de nou: «el de la música?» «Sí -li vaig dir-, el tio Domingo, el de la Música».

Salvador Colomer 1979. Durant l’homenatge que van rebre els músics que portaven més de cinquanta anys en actiu.

17

REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES LUIS OSCA APROVA LES OPOSICIONS A L’ORQUESTRA DE VALÈNCIA Luis Osca, percussionista de la nostra Societat Musical i professor en l’Escola de Música ha aprovat el passat mes de maig les oposicions a l’Orquestra de València, agrupació de la que formava part des de fa uns anys com a contractat interí.

CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA En el concurs que organitza la Mancomunitat de la Ribera (Alta i Baixa) per a joves músics el nostre company David Sais, ha obtingut el primer premi (dotat amb 600 €) amb el seu grup de percussionistes del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent. També la violoncel·lista de la nostra Societat Zaida Ferrero ha obtingut en el mateix concurs el tercer premi amb el trio de corda i oboè amb el que ha participat. La nostra enhorabona als dos.

VIII CURS DE MÚSICA ANTIGA agost-setembre 2010 A la Biblioteca Municipal o al Musical teniu el llibret amb la informació completa. Recordem que es pot assistir a presenciar qualsevol classe de manera gratuïta i sense avisar. A més dels concerts, estarà interessant la inauguració, amb música i teatre, l’exposició d’arcs, i les dos conferències, una precisament sobre arcs, i altra a càrrec del més important especialista en cant gregorià.

16, 17, 18, 19, 20 i 21 agost. LUTHIERIA :Taller de Luthieria Sergi Martí 18 i 19 agost. XIRIMIES I BAIXONS: Joaquim Guerra 20 agost. CONFERÈNCIA: Juan Carlos Asensio 20, 21 i 22 agost PERCUSSIÓ HISTÒRICA: Pedro Estevan DANSA DEL RENAIXEMENT: Eva Narejos MINISTRERS DEL RENAIXEMENT: Francisco Rubio CONSORT DE FLAUTES: David Antich CANT DE CAMBRA: José Hernández-Pastor CLAVICÉMBAL: Ignasi Jordà 2 setembre. CONFERÈNCIA: André Alegre 31 agost, 1, 2 i 3 setembre MÚSICA DE CAMBRA: Leonardo Luckert ORQUESTRA BARROCA: Barry Sargent INAUGURACIÓ DEL CURS 19 agost, 20 h., al Centre Cultural. Gòrmic Teatre: Passeig per la història i amors d’Ausiàs March CONCERTS 22 agost, 22.30 h. al Centre Cultural 3 setembre, 20 h. a l’Auditori EXPOSICIÓ D’ARCS 1, 2 i 3 setembre, de 10 a 20 h. al Centre Cultural

18

REVISTA DE LA

societat musical

FESTIVAL DE BANDES JOVES JUNT A LA PRIMITIVA SETABENSE DE XÀTIVA Amb una gran assistència de públic, el passat dissabte 29 de maig es va celebrar a l’Auditori la segona part de l’intercanvi entre les Bandes Joves de la nostra Societat Musical i la de la Primitiva Setabense de Xàtiva. Ja feia anys que s’havia realitzat la primera, concretament el 9 de juny de 2007 al pati de la Casa de la Cultura de la capital de la Costera en el marc del 8é Festival de Bandes Joves, però fins ara no s’havia trobat l’ocasió adequada.

De l’actuació de la nostra Banda Jove, baix la direcció de Francisco Gimeno Torres, quedarà en el record la magnífica interpretació que Andreu Martínez Navarro ens va oferir com a saxo solista de la Pequeña Czarda de Pedro Iturralde. Com a premi va obtindre una magnifica ovació del públic, tan del local com del de Xàtiva. També interpetaren el pasdoble Ramiro Miralles, de Bernabé Sanchis, una transcripció de la banda sonora de la pel·lícula La Roca, de H. Zimmer i J. Newton Howard, i Pacific Dreams del compositor holandés Jacob de Haan.

músics. En l’actualitat hi ha cinquanta-cinc components.

Al 1989 va nàixer la Jove Orquestra, que ja ha realitzat concerts per tota la geografia espanyola aconseguint grans èxits.

El director Teo Aparicio-Barberán va nàixer a Enguera en 1967. Ha sigut director titular de les bandes d’Enguera, La Font de la Figuera, Villanueva de Castellón, Quart de Poblet i Alaquàs, així com director invitat de nombrosos conjunts instrumentals. Entre 2007 i 2009 va ser director titular de la Banda de la FSMCV. Ha impartit classes de direcció de banda i orquestració. Des de 1994 es professor de Música en Educació Secundària i professor d’anàlisi i de composició en diferents escoles de música. És autor de més d’un centenar d’obres bàsicament per a banda, pasdobles, marxes de processó i obres simfòniques que s’han interpretat tant en el Certamen de València com en el de Kerkrade. Algunes d’elles han sigut obres d’encàrrec com a obres obligades per a diverses seccions del certamen de València. La nostra Banda Jove va interpretar Lluna Mediterrània en el concert que va oferir a Xàtiva l’any 2007.

A més d’esta banda, també dirigix actualment la Unió Musical Santa Cecília d’Énguera amb qui també prepara el certamen de València en la 2a secció amb una obra seua.

Com a curiositat cal destacar que va ser membre del jurat en el Certamen de València de 2008 en el que la nostra Banda va aconseguir el primer premi.

De la Banda Juvenil de la Primitiva Setabense de Xàtiva, (a la foto) baix la direcció de Teo Aparicio-Barberán, cal destacar la gran interpretació de les obres The Tempest, de Robert W. Smith, Alejandro el Magno, de M.A. Mateu, A Free World Fantasy, de Jacob de Haan, en coincidència amb la nostra Banda, i Contrast, de Hans Koldtiz, amb una doble interpretació a mode de bis per al que el públic puguera seguir la música amb les palmes.

La Banda Primitiva Setabense és la més antiga de les dues bandes que existixen en l’actualitat a Xàtiva. La Vella, com familiarment és coneguda, té un total de cent quinze músics actius, sota la batuta del director Teo Aparicio Barberán. A la seua Escola de Música s’imparteixen classes a més de dos-cents alumnes de Xàtiva i la seua comarca. De les seues aules han eixit grans professors i instrumentistes que formen part de bandes de categoria nacional, tant civils com militars. Ha participat en nombrosos certàmens obtenint diferents premis, el més recent el Primer Premi al Certamen de la Diputació de València 2006 en la Primera Secció.

Un dels fets més importants per garantir el futur de La Vella es la seua Banda Juvenil, que permet nodrir la Banda de La Primitiva amb un degoteig continu de nous

19

REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICA I LLIBRES En aquesta ocasió presentem un seguit de llibres relacionats d’alguna manera amb les obres del certamen, des d’una biografia de la primera dona de Prokòfiev, diverses obres sobre la història de València, diverses novel·les ambientades en el moment de la construcció de les Torres de Serrans o en alguns moments històrics dels que es narren a l’obra obligada, fins a una série de manuals sobre la música de cine, lligant amb Alexander Nevsky i Roque Baños, autor del , es pasdoble. Ideals per un estiu relaxat després de tant d’assaig i concert. Els llibres que portem el logotip poden trobar a la Biblioteca Municipal. frares Bonifaci i Vicent Ferrer; els pares d’Ausiàs March; la reina Violant, l’assalt i incendi a la jueria, l’expulsió dels jueus i, poc de temps després, dels musulmans, transformaren per sempre la idiosincràsia de la ciutat de València i de tot el regne.

Lina Prokofiev. Una española en el gulag.

Valentina Chemberdji. Siglo XXI, 2009.

Desprès d’anys d’èxit, el matrimoni Prokófiev es trasllada a la URSS, amb conseqüències fatals. En 1948, Lina es condemnada a vint anys de treballs forçats al gulag. La primera dona de Prokofiev, la cantant Lina Lluvera, pseudònim de Carolina Codina, filla de cantants espanyol i polonesa, va rebre una educació cosmopolita i viatgera, parlava a la perfecció set llengües i va ser amiga dels majors artistes del segle XX: Picasso, Matisse, Ravel, Falla, Stravinsky, Rubinstein, Andrés Segovia, Rajmáninov, Toscanini, Chaplin, Stanislavski, Gorki, Eisenstein, García Lorca, Coco Chanel, el gran Diaghilev...

Crim de germania.

Josep Lozano. Bromera, 2005 València segle XVI. La reina Germana de Foix organitza un banquet per tractar que els seus vassalls obliden la repressió contra els agermanats. En revenja, ningú no acudirà al convit.

La llegenda del corsari.

Francesc Gisbert. Bromera, 2009 A finals del segle XVI, Salema, morisca valenciana, troba un home mort. Dos encaputxats intenten capturar-la, s’escapa i s’emporta un document que canviarà la seua vida: les memòries d’Alí Mussa, un proscrit que torna per reclamar justícia. Una aventura que combina la intriga d’un assassinat, la Inquisició, bandolers i corsaris de Barbaria.

La ciutat de València Manuel Sanchis Guarner. Editorial 3 i 4, 1972 Un clàssic per a qui vulga conèixer la història de la ciutat de València a càrrec d’un dels millors historiadors valencians.

La catedral del mar.

Ildefonso Falcones. Grijalbo.Mondadori, 2006.

La Barcelona medieval en temps de la construcció de Santa Maria del Mar. L’edificació de l’església i la devoció per la Mare de Déu marinera, símbols del camí que el protagonista inicia buscant la llibertat.

Música de cine. Una Ilusión óptica.

Conrado Xalabarder. LibrosEnRed, 2006 Les claus per entendre la música com eina narrativa en el cine i conductora d’emocions. Cada apartat il·lustra amb exemples las diverses possibilitats narratives i creatives de la música aplicada al cine.

Vida i Final dels moriscos valencians Joan F Mira. Bromera, 2009 En 2009 es compliren 400 anys de l’expulsió dels moriscos. En 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València.

La música en el cine.

Chion Lionel. Paidos Ediciones.

En qué es convertixen les notes quan s’incorporen a una pel·lícula? Quins efectes produixen en ella les melodies, sonoritats i ritmes? Un gènere on cohabiten música culta i popular, cors i orquestra simfònica i el so d’un piano es pot barrejar amb la remor del mar.

Allah Akbar (El morisc).

Miquel Ferra i Martorell. Bromera, 2002 L’aventura d’Ahmed al-Farrasí, un morisc valencià del segle XVI, en una lluita contra els fusellers del Marroc, molts dels quals també d’origen valencià. La seua memòria alterna els fets bèl·lics amb les evocacions de la seua vida en terres valencianes.

Historia y teoría de la música en el cine: presencias afectivas.

Manuel Lombardo Ortega, Fernando Infante del Rosal, Carlos Colón Perales. Ediciones Alfar, 1997 Història de la relació de la música amb el cine.

El cine y la música.

Hanns Eisler; Theodor W. Adorno. Fundamentos, 1981 Il·lustrat amb exemples estableix les pautes d’una composició musical per al cine. Rodatge, muntatge, enregistrament i altres aspectes tècnics del cine són analitzats en la seua relació amb la música.

Diumenge de glòria.

Vicent Ortega. Bromera, 2002 València, segle XIV. Lluites pel poder entre els nobles, la relació impossible entre un jueu i una noble cristiana; els

20

REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE En esta pàgina dos pel·lícules que incloem per les seues bandes sonores i no per la seua temàtica musical com és habitual en esta Revista. La primera apareix ací per que una transcripció de la banda sonora, obra de Leonard Bernstein, va ser l’obra de lliure elecció de la Banda del Centre Instructiu Unió Musical de Llíria en el Certamen de 1994 del que es parla en la pàgina 11. La segona perque una transcripció de la seua banda sonora va ser interpretada per la Banda Jove de la nostra Societat en el concert celebrat el passat 29 de maig.

LA LEY DEL SILENCIO

LA ROCA

TÍTOL ORIGINAL: On the Waterfront ANYO: 1954 DURADA: 108 min.

PAIS: USA DIRECTOR: Elia Kazan GUIÓ: Budd Schulberg MÚSICA: Leonard Bernstein REPARTIMENT: Marlon Brando, Eva Marie Saint, Karl Malden, Lee J. Cobb, Rod Steiger, Pat Henning, Leif Erickson, James Westerfield, John Heldabrand, Rudy Bond, Martin Balsam, John Hamilton GÉNERE: Drama

TÍTOL ORIGINAL: The Rock ANY: 1996 DURADA: 125 min.

PAÍS: USA DIRECTOR: Michael Bay GUIÓ: David Weisberg, Douglas Cook, Mark Rosner MÚSICA: Nick Glennie-Smith & Hans Zimmer REPARTIMENT: Sean Connery, Nicolas Cage, Ed Harris, Michael Biehn, William Forsythe...

GÈNERE: Acció La cèlebre presó d’Alcatraz, hui atracció turística, es assaltada per un grup de marines encapçalats pel general Hummel, en principi pretenent que s’indemnitze a les famílies dels soldats morts en missions secretes. Després de retindre desenes d’hostatges, despleguen setze míssils equipats amb gas verinós que han furtat de les instal·lacions militars, amb les que amenacen atacar la ciutat de San Francisco. Ho faran si no reben una determinada quantitat de diners. Para resoldre la situació, l’FBI envia a la illa a un especialista en armament biològic i a un antic i misteriós ex presidiari de La Roca, l’únic pres que va aconseguir fugir-se’n de la mítica presó que hi havia en aquella illa.

La vida dels estibadors dels molls de Nova York es controlada per un mafiós anomenat Johnny Friendly.

Terry Malloy, antic boxejador a sou, que treballa per ell, es testimoni i autor indirecte d’alguna de les seus accions. Quan coneix Edie Doyle, germana d’una víctima de Friendly, Terry s’arrepentix, i comença a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella li presenta al pare Barrie, qui l’anima per a que es presente als tribunals i conte tot el que sap.

La pel·lícula va obtindre huit Óscars, entre els que destaquen els premis a la millor pel·lícula, director i actor (Marlon Brando).

També va ser candidata a la millor banda sonora original.

Està considerada una de les millors obres d’Elia Kazan, un dels directors mítics de Hollywood.

Algunes de les imatges de la pel·lícula han quedat entre les icones del cine.

21

REVISTA DE LA

societat musical

Guadassuar, això sí que és bufar!!

El Fosquibrut desafinat

Poodeemos (si no el mundial, almenys el certamen)

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la hola de la societat musical

El passat 22 de setembre, José Luis Castell (homegran) i Bea, la seua dona,van ser pares per segona vegada. Encara que amb un retard ací podem veure a Borja, presentat per la seua germaneta Avril.

El 10 d’abril l’Associació de Clarinets va celebrar una paella per a estrenar el seu nou local social.

Els assistents els podeu veure a la foto, amb les noves incorporacions.

CIVERADES CERTAMENERES - Hago de todo menos llevar el compás.

- Ya estamos bailando. A ver si nos la metemos en algún sitio. Estoy hablando de música.

- Soplad pa fuera que pa dentro es chupar.

- Yo si puedo bailaré. Moved todos el culito.

- ¿Habéis oído mi petorro?

- Buscad la doble barra, pero no la encontréis.

- Quiero que toquéis como un primer viernes de mes a las cinco de la madrugada: borrachos.

- A tiempo es pan pan pan. A contratiempo es un pan, un pan, un pan. Quiero que alguien publique esto en la Revista.

- Yo con un pan tengo suficiente - Quiero más actividad rítmica. Y de la otra también.

- ¿Habéis ligado? (a un grup de músics). (continuarà en la següent Revista)

- ¿Estáis conmigo? (la frase més repetida).

- No estoy enfadado, estoy indignado.

- La puerta del desierto (La puerta del destierro, que és el que diu la partitura).

- To-rres-de-Se-rra-nós (anacrusa del compàs 100 al primer moviment de l’obra obligada, abans del tall).

- No estoy enfadado, estoy ilusionado.

- Me gusta como pensáis.

- Coitus interruptus (està ple a l’obra obligada).

- No estoy enfadado, estoy xlpfrwhado.

- Hacedme caso, vamos juntos, clarinetes segundos meteros conmigo.

- Contestació d’un músic a la frase anterior: Imbécil.

- Aaa-pum aaa-pum (al compàs 103 del segon moviment de l’obra obligada).

- Más pequeñito no puedo ser.

- La batalla del helado (2n moviment d’Alexander Nevsky).

22

històriesdel pare vicent 10

REVISTA DE LA

societat musical A algunes Revistes hem presentat documents antics de la Societat Musical (rebut de l’Escola, fitxa de control de músics...). Ara en presentem un altre en forma de passatemps estival. Es tracta de la remesa de carnets de la Federació que es conserven datats entre 1979 i 1990 (que no tenen per què ser els anys de les fotos), del que posem complet el de l’actual president. De la resta hem fet una selecció de les fotos de les persones que participen i una d’una persona que ja no toca però que de segur estarà en el Certamen 2010. Heu d’endevinar qui són.

Una conclusió: tots els músics joves, acaben fent-se majors i poden arribar a ser grans professionals o grans aficionats. Una altra: tocar en la Banda i anar a assajar molts anys millora la imatge encara que et caiga el monyo.

23

àlbum Esta pàgina anava a ser ocupada per fotos d’anteriors certàmens, però les cirscumstàncies han fet que li dediquem en ella un homenatge al tio Domingo. Dalt a l’esquerre, en una foto de 1928, acabat d’entrar a la banda amb el requint, el seu instrument de tota la vida.

Santa Cecília li dedicàrem amb motiu del seus setanta anys com a músic i nomenament com a President d’Honor.

Per a l’ocasió, el va acompanyar la seua neta Maria Pilar que en aquells anys tocava el violoncel a la Banda de Corbera.

A l’esquerra en 1998, amb el contrabaix, el seu segon instrument, el dia de l’homenatge que en el Concert de

Baix, en una foto de finals dels anys setanta, possiblement per la fira, desfilant com a subdirector de la seua Banda.