Page 1

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR novembre 2012 - juliol 2013

Concert de Nadal Banda Jove, Orquestra Jove i Coral Infantil de la Societat Musical 15 de desembre de 2012


NOUS MÚSICS NOVEMBRE 2012

Com és tradicional, dins de la celebració de Santa Cecília solen entrar a la Banda Jove o a l’Orquestra Jove els alumnes de la nostra Escola de Música que han superat el tercer curs de Grau Elemental i que per diferents circumstàncies no ho pugueren fer el dia 6 d’agost. El passat 24 de novembre s’incorporaren a la Banda tres nous membres. A la foto els podem veure al Musical junt a Juan Carlos Civera, director de la Banda i Paco Gimeno, president de la Societat. D’esquerra a dreta són: Mireia Palau Madramany (clarinet) Enric Pérez Anguita (clarinet) Elena Martorell Puchol (saxo)

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR

SUMARI

Número 49 novembre 2012 -juliol 2013

Nous músics novembre 2012 ........................................ 2 Activitats .............................................................................. 3 Notícies ................................................................................. 5 Faristol .................................................................................. 7 Santa Cecília 2012 ............................................................ 10 José Gimeno ....................................................................... 12 Documents. Fundació de la Societat Musical .......... 14 Curs de Música Antiga .................................................... 15 Història d’un homegran (II) ............................................ 16 Des de la distància .......................................................... 17 Fitxer 2011 ........................................................................... 18 Cine de Música .................................................................. 19 Llibres i Música ................................................................. 20 Discografia .......................................................................... 21 El Fosquibrut desafinat ................................................... 22

EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Zaida Ginestar, José Gimeno , Inno Signes FOTOS: Salvador Colomer, Arxiu Societat Musical, Zaida Ginestar, Josep Ribes, Juan Bta. Boïls, família Gimeno Añó, Salva Oriola, Pablo Alonso Imprimeix: IPL / Impremta La Pobla Llarga 600 exemplars

2


REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats NOVEMBRE 2012 - JUNY 2013 * CONCERT DE SANTA CECÍLIA Dissabte 1 de desembre, Auditori 19.30 h.

* FELICITACIÓ NADALENCA Dimarts 25 de desembre, Plaça Major 12.45 h.

L’obra «gran» que es va treballar per al concert de Santa Cecília fou el Poema alpestre, «gran» en tots els sentits. El programa es va completar amb un pasdoble i una obra, El Micalet i Los madriles d’Asíns Arbó, del que ja ens queden poques obres per interpretar.

Pasdoble, nadales internacionals, nacionals i locals, amb la presència de la Coral Infantil, i com no, la Marxa Radetzki que tancà este mini-concert que a tant de públic atrau.

* AUDICIÓ «DEL BERENARET» Divendres 21 de desembre, Sala d’assaig del Musical 18 h.

Un model d’audicions molt familiar, amb poc públic, lloc xicotet... i molt interessants per als alumnes que comencen.

* AUDICIÓ DE VIOLINS I CONTRABAIXOS Dissabte 26 de gener, Centre Cultural 18 h.

Per fi ens hem decidit a incloure com a activitats de la Societat Musical diverses audicions que es fan al llarg de l’any amb un format reduït però molt entranyables i xules. Esta és la més coneguda, pel Nadal, en la que participen clarinets, trompetes, trombons, i que acaba, com diu el seu nom, amb un berenaret (per als xiquets, no per al públic) amb aportacions per a compartir de cada un dels assistents.

* CONCERT D’HIVERN Dissabte 9 de març, Auditori 19.30 h. Com en el concert de Sta. Cecília, una «gran» obra va centrar el concert, La divina comèdia, amb els músics (i les músiques) cantant en diversos moments. Completaren el programa dos peces de Mendelssohn, una obertura i altra amb dos joves solistes, Ferran Barberà i Quique Gimeno.

* CONCERT DE NADAL Dissabte 15 de desembre, Auditori 19.30 h.

* CONCERT DE PRIMAVERA Divendres 19 de maig, Auditori 20.30 h.

Com és ja habitual, a este concert actuaren la Jove Orquestra, la Banda Jove i la Coral Infantil. Estes últimes agrupacions tancaren el concert amb una selecció de nadales. A destacar la brillant actuació de Josep Ribes Noguera com a solista amb el trombó. (fotos en portada)

La Jove Orquestra i la Banda Jove protagonitzaren a mitges este concert amb la presència en una de les peces de l’Orquestra, d’un instrument no molt habitual, l’acordió, tocat per José Maria Boïl, avi d’un dels violinistes.

Concert de Corpus Banda Simfònica i Coral Infantil 2 de juny de 2012

3


REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats * CONCERT DE LA JOVE ORQUESTRA Dissabte 1 de juny, Auditori 20.30 h.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA Dimecres 19 de juny, Auditori 19 h.

Concert de solistes de la Jove Orquestra. Desfilaren, flauta de bec, violí, oboè, altre violí, fagot, i per a rematar, vibràfon i marimba alhora, Lluís Osca i un company en una complicada obra que setmanes després interpretaren amb l’Orquestra de València, la seua.

Alumnes d’iniciació, més trompetes, flautes, saxos i clarinets.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA Dijous 20 de juny, Auditori 19 h. Més clarinets, violins i violoncels.

* CONCERT DE CORPUS Diumenge 2 de juny, Plaça Major 20.45 h.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA Dilluns 24 de juny, Auditori 19 h.

Curiós i bonic programa en el que es va fer, a més de l’habitual Es xopà... hasta la Moma, un pasdoble de D. Virgilio, Els xiquets de Guadassuar, cantat com l’any passat, el Bolero, també cantat, i la quasi estrena de Melodies de Guadassuar, gràcies a la feina feta per Voro Montañana en recuperar les partitures. (vore Faristol)

Trombons, bombardins i tubes, i tancaren la Jove Orquestra i la Banda Jove. Qui no escolta música en directe és perquè no vol!

* CONCERT DE LA BANDA JOVE Diumenge 30 de juny, Auditori 12 h.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA Dilluns 17 de juny, Auditori 19 h.

Una nova actuació de la Banda Jove amb direcció compartida: Juan Carlos Civera i Paco Gimeno s’alternaren amb la batuta. Molt de públic i gran interpretació dels joves trompetistes Mario Colomer i Miquel Llàtzer que a dúo interpretaren la polca Las dos comadres.

Obrien els cinc dies d’audicions d’enguany, fagots, oboès, pianos, guitarres i percussió.

* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA Dimarts 18 de juny, Auditori 19 h. El segon dia alumnes de cant, trompes, trompetes, violes, contrabaixos i pianos.

Concert Banda Jove 30 de juny de 2013

4


REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES LA BANDA DE GUADASSUAR ALS BOUS A VALÈNCIA En la crònica que signa Carlos Bueno el passat 16 de març de 2013 al periòdic digital de temes taurins burladero.com (que en realitat encara que porte este nom es troba a burladero.es), després de comentar l’actuació dels toreros, diu el següent: «Por cierto, por fin, en lo que llevamos de feria, una banda de música sonó con la mínima calidad exigible en la supuesta tierra de la música y en una plaza de primera categoría. Fue la Unión Musical de Guadassuar, con el virtuoso de la trompeta Rubén Marqués haciendo las delicias del público». Segons el crític va resultar la millor actuació de la vesprada, per que, a pesar del lleno de «no hay billetes», els tres toreros quedaren: «Sebastián Castella, silencio tras aviso y oreja tras aviso; José M. Manzanares, silencio tras dos avisos y oreja tras aviso; y Alejandro Talavante: oreja con petición y silencio». Sembla que entre tant de silenci els únics que feren música foren els de la Banda de Guadassuar i a més foren els millors de la Fira de Falles.

l’acte, tot s’ha de dir, de manera perfecta tenint en compte la quantitat de balladors i balladores que acudires de pobles del voltant. La nostra Banda interpreta a la Plaça Major tots els anys en acabar la Repartición de la Carn el Bolero que serveix per tancar l’acte. També, recordem, un grup de músics

SOPAR DE L’ASSOCIACIÓ DE CLARINETS Els membres de l’Associació de Clarinets de Guadassuar celebraren el divendres 21 de desembre la seua reunió d’hivern al lloc habitual. Com sempre la reunió va resultar molt animada. (foto superior)

25 ANIVERSARI DE LA RECUPERACIÓ DEL BALL DEL BOLERO Diumenge 13 de gener es va celebrar als carrers del nostre poble els 25 anys de la recuperació del ball del Bolero de Guadassuar. La música la conservava Agustí Roig Barrios, però els moviments s’havien perdut. El Grup de Dansa de l’Alcúdia els va «re-crear» el 1988 i a partir d’eixe moment nombrosos grups de dansa el ballen, inclòs per supost El Bolero, el grup de danses de Guadassuar que organitzava

5


REVISTA DE LA

societat musical el gravaren (i un d’ells el va cantar) l’any 1988 per al CD Les Danses de Guadassuar. Per a esta commemoració un grapat de músics de la Banda acompanyaren als balladors i balladores al llarg del recorregut interpretant-lo, com sol passar, de manera que sorprenia els vinguts de fora. A les fotos podem veure dos moments de la celebració i un grup dels músics que participaren a la picadeta posterior.

SALVA RIBES MUT GUANYA EL PRIMER PREMI AL CONCURS DE LLÍRIA El passat dia 5 de maig el nostre company Salvador Ribes Mut va obtindre el Premi Edeta, màxim guardó concedit en el Concurs Internacional Joves Intèrprets Ciutat de Llíria en l’especialitat de percussió. El dissabte 4 de maig es realitzaren les proves classificatòries per a passar a la final en les quals Salva va interpretar les obres Rudi´(S) mental faux pas de Dennis Kuhn (obra obligada) i Interzones de Bruce Hamilton. El dia de la final va interpretar After Syrinx II de Sir R. Rodney Bennett, Impromptu Zeta, d’Andrés Valero Castells (obra obligada) i El tumbao de Ramón Ramos.

CAMPAMENT MUSICAL A LA TORRETA DEL MARQUÉS Per cinquena ocasió els membres de la Banda Jove i de la Jove Orquestra, acompanyats d’un bon grup de professors de la nostra Escola de Música i alguns músics professionals, s’han reunit en juliol en tres dies de convivència i treball. Per segón any ha sigut a la Torreta del Marqués, una granja escola situada a Benigànim. A les activitats musicals habituals, assajos i audició per als pares, es va sumar enguany la projecció nocturna d’una pel·lícula. I com a novetat d’enguany, junt als nostres setanta músics participaren uns vint-i-cinc músics de Corbera dirigits per Samuel Pérez.

Foto de grup dels participants al Campament Musical 2013

6


REVISTA DE LA

societat musical

Faristol de les partitures musicals. Va recuperar unes nou mil obres d’aproximadament set-cents autors, recopilades en mil volums, un vertader tresor per a la cultura musical valenciana que es troba per a la seua consulta una secció de la Biblioteca Municipal Central de València. En 1980 el pare Tena arribà a Guadassuar i va dirigir la transcripció de les obres de Josep Cleries, subvencionada per l’Ajuntament de Guadassuar. En aquest volum, a més d’altres, es troba la seua única obra coneguda i viva al poble fins ara: els Goigs a Sant Vicent Màrtir, per a quatre veus mixtes, instruments i orgue, que encara es canta a la Missa Major el dia de la Festivitat del Patró.

Melodies de Guadassuar Josep Cleries Oliver A finals d’agost de 1915 naixia a Guadassuar Josep Cleries. Ingressà molt jove en l’Orde dels Carmelites Descalços de València, però la seua constitució dèbil el va fer abandonar les estrictes normes del Carmel. Estudià Magisteri, exercint de mestre a Terol, Carcaixent i Guadassuar. La seua gran afició a la música li feu ampliar els seus estudis al Conservatori de Música de València. Va dirigir les bandes de Música de Genovès, Énguera i Benimodo, dedicant-se també a la composició. Faltà en 1984. Vicente Javier Tena, sacerdot jesuïta conegut com a Pare Tena, va crear al 1962 la Biblioteca Musical de Compositors Valencians, a la qual durant 22 anys, afegia cada Nadal, desenes de volums de les obres musicals que havia aconseguit reunir aquell any. Va recórrer trasters i porxes de familiars i coneguts de compositors dels diferents pobles de la Comunitat Valenciana a la recerca

Melodies de Guadassuar El propi autor, al guió de presentació d’aquesta obra que defineix com a Poema Simfònic, ens descriu (en castellà a l’original) el que s’escolta: «En Guadassuar els Festers de l’Aurora recorren la població quotidianament per la nit cantant el Rosari. D’eixida les seues fortes veus entonen amb tota solemnitat l’Ave Maria; a continuació segueix un recitat, que contesta tot el veïnat; per fi, una veu aguda de tenor-contralt llança una jaculatòria, contestant el Cor... i es submergeixen de nou en inacabables recitats... fins que, amb mà femenina, i la dringadissa que produeix el seu òbol al dipositar-lo als platets a l’efecte, resen, sol·licita una «Salve», sèrie de quartetes de factura popular. A l’estiu organitzen la Dansà amb tabalet i alguns instruments. Resulta molt típic contemplar les innombrables parelles, xiquets, jòvens i majors, capriciosament disfressats, ballant unes danses antiquíssimes, al so de les castanyoles.

7


REVISTA DE LA

societat musical subtítol El boticario y las chulapas y celos mal reprimidos. El títol fa referència a les festes que en Madrid es celebren el 15 d’agost, en honor a la Mare de Déu de la Paloma (l’Assumpció). S’estructura en un acte, dividit en tres quadres, prototip del género chico, de curta durada. Cada quadre té decorat i escenificació diferents, amb la particularitat de que mentre en els dos primers hi ha gran abundància de números musicals, a l’últim solament apareix la música com a final de l’obra. En l’obra apareixen personatges tan recordats como les chulapas, el seré, els guardies, el boticari, el taverner... a més d’altres tan castissos com Don Hilarión, tots personatges característics del Madrid del segle XIX. El text de Ricardo de la Vega anava a ser musicat per Chapí, però finalment va ser Tomás Bretón que ho va fer en denou dies, quan ja estaven els actors assajant el text. L’obra va ser tot un èxit i un esdeveniment el dia de la seua estrena, quedant com l’obra més famosa del compositor i una de les més cèlebres del repertori musical espanyol i en particular se la sarsuela. Té fragments molt famosos com les coples de Don Hilarión Una morena y una rubia; el duo de l’havanera ¿Dónde vas con mantón de Manila?; el cante flamenco en la soleá En Chiclana me crié o les seguidilles Por ser la Virgen de la Paloma. L’acció transcorre als barris populars madrilenys, en l’època de l’estrena, durant la festivitat de la Virgen de La Paloma. Julián sospita que Susana li ha dit que no anirà a la revetla, per a poder eixir amb un amant i vol venjar-se. Susana està amargada pels zels de Julián, al qual vol escarmentar, acceptant les proposicions del vell Don Hilarión. Es troben i es produïx una baralla en la que intervenen el taverner i el guardies. Susana se’n va amb Don Hilarión i Julián jura venjança. Després de diversos embolics finalitza l’obra entre l’alegria general.

De bon matí per les festes de Pasqua, volten el poble resant i cantant cobles: és la Despertà.» No sabem l’any de composició de l’obra, però apareix una menció a la partitura original com a que va ser guardonada el 1942 als Jocs Florals de «Lo Rat Penat». Segons els arxius d’Agustín Roig, solament tenim constància de l’a interpretació de l’obra en el Concert de Santa Cecília del mateix any dirigida per l’autor. Per a la interpretació que s’ha fet enguany al Concert del Corpus, s’ha utilitzat una transcripció de l’obra a feta directament de l’original per Salvador Montañana Sanz.

La verbena de la Paloma Tomás Bretón Compositor i violinista espanyol, (Salamanca 1850 – Madrid 1923), va realitzar els seus primers estudis musicals en la seua ciutat natal, on es va guanyar la vida tocant en orquestres locals, teatres i esglésies. Als 16 anys es va traslladar a Madrid, on va tocar en l’orquestra de Barbieri, continuant el seu aprenentatge en el Real Conservatori sota el mestratge d’Emilio Arrieta. Més tard va ser becat per a estudiar a Roma, Milà, Viena i París. De tornada a Madrid va ocupar la càtedra de composició del Reial Conservatori, on va tenir d’alumnes entre d’altres a Pau Casals i a Manuel de Falla. També va ser Director de l’Orquestra del Teatre Reial y Director del Reial Conservatori de Madrid. L’any 1872 va rebre, junt amb Chapí, el primer premi del Conservatori. Durant tota la seua vida va treballar durament en defensa d’una òpera autòctona original que impulsara els compositors espanyols. Desafortunadament el seu projecte no va reeixir, a conseqüència de la manca d’un corrent unitari i d’una reiterada falta d’interès del públic. Va compondre sarsueles i òperes. La seua obra La verbena de la Paloma es considera com un dels models clàssics del género chico. També es recorda la seua òpera La Dolores.

La Verbena de la Paloma La verbena de la Paloma és una sarsuela en un acte o sainet líric, amb llibret de Ricardo de la Vega i música de Tomás Bretón. S’estrenà en1894 en el Teatre Apolo de Madrid. Porta per

8


REVISTA DE LA

societat musical

El Llibre de la Selva Diversos autors El Llibre de la Selva (en anglès: The Jungle Book) és una pel·lícula d’animació produïda per Walt Disney en 1967. Els guionistes es van inspirar lliurement en les històries del xiquet salvatge Mowgli, del llibre El llibre de la selva de Rudyard Kipling, també anomenat El llibre de les terres verges, i publicat el 1894. Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936), va ser el primer escriptor anglès en ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1907. Com en altres adaptacions literàries, Walt Disney va permetre’s diverses llicències i va accentuar el costat còmic dels personatges, ressaltat per les cançons alegres, una de les claus de l’èxit de la pel·lícula. Degut a l’èxit, en 2003 Disney estrenà El llibre de la selva 2. A la pel·licula, Mowgli és un nadó que es perd a la jungla i el troba la pantera Bagheera. Aquesta el porta amb una família de llops, la qual l’adopta. Un tigre, però, el descobreix i vol matar-lo per por que no es faça gran i esdevinga caçador. Al créixer Bagheera vol portar-lo a un poblat humà malgrat les reticències de Mowgli, qui s’escapa i coneix diversos personatges de la selva, on viu diverses aventures. Destaca la seva amistat amb l’ós Baloo. El xiquet no vol saber res dels humans però aprèn una tècnica pròpia dels homes, fer foc, per véncer el tigre enemic. Això no aconsegueix que vulga deixar la selva, que considera la seva llar, fins que arriben al límit del poblat i allà troba una xiqueta. L’enamorament instantani el fa deixar al fi la jungla i recuperar un lloc entre els seus. Música Cinc de les cançons foren escrites pels germans Sherman. The Bare Necessities, altra de les cançons fou escrita per Terry Gilkyson, nominada a la categoria de millor canço original als premis Oscar en 1967. La música de fons va ser composta per George Bruns.

Cartell original de la pel·lícula en versió espanyola En la dècada de 1960, començà a treballar per a Walt Disney. En 1968 va ser nominat para un Oscar per The Bare Necessities de la pel·lícula de 1967 El Llibre de la Selva.

Els germans Robert B. Sherman i Richard M. Sherman són autors de moltes de les cançons més famoses de Disney. Treballaren en les pel·lícules Mary Poppins, El Llibre de la Selva, Winnie the Pooh, Chitty Chitty Bang Bang, i el tema del parc Disneyland, «It’s a Small World (after all)» [«Es un xicotet món (després de tot)»] entre d’altres. En 1964 reberen dos Òscars a la millor cançó original i a la millor banda sonora per la pel·lícula Mary Poppins.

George Bruns (1914-1983) va ser un compositor de música per a cine i televisió que treballà en moltes pel·lícules de Disney. Fou nominat a quatre premis de l’Acadèmia. També va ser un gran intèrpret de trombó, tuba i contrabaix. En 1953 fou contratat per Disney com arranjador, arribant a ser director musical de la companyia, càrrec que va ocupar fins a la seua jubilació en 1976. Entre la seua música destaquen alguns temes de les pel·licules Piratas del Caribe, Robin Hood, i El Llibre de la Selva.

Terry Gilkyson (1916- 1999), era un popular cantant, compositor i lletrista americà. Va ser un cantant d’èxit amb diverses cançons que foren número 1 a les llistes americanes, aconseguint dos discos d’or. També va escriure música per a cine.

9


REVISTA DE LA

societat musical

SANTA CECÍLIA 2012

El fet que es toque al certamen un to per dalt o per baix, que les combinacions astrals siguen les que siguen, que ploga, que neve, que l’economia mundial es tambalege... res d’això impedeix que es celebre Santa Cecília amb totes les de la llei, i empleant-se a fons, com toca. Al sopar de la vespra, 24 assistents, entre els que hi havia 2 xiques (joves) i a més, l’ama del bar, que també compta. Assaig vocal després de sopar amb el director habitual, amb la cara destapada, i trasllat a l’escenari del cant amb cotxes (què còmoda es torna la gent!). Allà, al carrer S. U. M. Sta. C. de G., els assistents (els podeu veure a la foto de dalt) es troben amb una qüestió transcendental que mai s’havien plantejat quan a algú se li ocorre que mai s’ha cantat al rètol que hi ha a mitjan carrer. Sempre havia sigut a un extrem o a l’altre. Es canten allí els gojos (per primera vegada en la història) i l’himne a l’extrem més habitual, el de l’escorxador. Clar és que, una vegada despertats els veïns amb els gojos, este extrem és menys perillós perquè viu menys gent. A l’altra part hi ha una finca (encara que allí visca el coordinador de la cerimònia). Dissabte, passacarrer, missa, amb trombons en directe, i processó. I no s’acaba ací la celebració, que queda el sopar de cova (podeu veure imatges a les fotos d’esta pàgina i de la següent)...

10


REVISTA DE LA

societat musical

I definitivament els premis Fondo Fairy que han desplaçat els Ceci’s, almenys de moment. Coses de la selecció natural. (O esgotament d’imaginació). Podeu llegir-los al final d’esta pàgina, junt a la foto de les components del Fondo. Trobareu algun premi més dels que es lliuraren al sopar. Sembla que se’ls va acabar la tinta i no pogueren imprimir-los tots. No va faltar la xaranga, amb els seus components disfressats per a l’ocassió i que com a novetat, i com si fóra el flautista d’Hamelin, s’emportà tots els músics (a peu!) de nou al carrer S. U. M. Sta. C. de G., on tornaren a cantar, per si de cas algun veí havia quedat descontent al sopar de la vespra. El passacarrer d’anada i tornada, ni comentar-lo. El licor de Colo tampoc va faltar, esta vegada, Licor Carmelitano, per anar fent punts i encomanant-nos a algú diferent de cara al pròxim certamen. Per a final de festa, un karaoke, d’aquells que valdria la pena oblidar (oblidar el so). De nou aparegué la frase cèlebre que pronuncià algun músic dels majors (president) i que resumeix esta activitat que quasi podem anomenar «musical». La frase, era: «mira que toquen bé els músics de Guadassuar, però cantar...»

PREMIS FONDO FAIRY 2012 - A Xaueta per la seua tradicional frase de després dels assajos del divendres que diu: «qué hi ha hui de menú a l’Ébano?» - A Ferran, per les seues indignacions diàries al facebook. - A Quique Roig, que ja el trobàvem a faltar. - A Ricky, per la dedicació que posa cada vegada que tenim sopars, dinars o festes. Encara que alguna vegada es frustren, com aquella festa eivissenca! (ja ja ja). - A Poldo i a Paco, per a que es beguen el xupito. - A Civera, pel Rècord Guiness de suor. - A Irene Esteve per agafar-se al peu de la lletra allò de «vomitad cuando tocais». - A Pepelu, per ser el més ensucradet de tots! ☺ - A Miquel, per ser el gos més reguapo de la Banda! - A Colo, perquè està fent-se major i ens encomana al Fondo Fairy que pensem i redactem els premis.

11


REVISTA DE LA

societat musical

JOSÉ GIMENO, EN MEMÒRIA El passat 27 de maig va faltar José Gimeno, el tio Pepe, un dels músics «de tota la vida». Un d’aquells «músics majors», persones emblemàtiques de la nostra Banda. La Banda, dins les limitacions que imposen el organitzar un grup de músics una vesprada entre setmana, ja li va retre homenatge tocant al seu enterro, acompanyant-lo al seu últim viatge. Però a més, hem proposat als seus fills músics, Pepe i Reyes, dedicar-li un record en la nostra Revista. D’ells són el text i les fotos. En la dècada dels 50 va pertànyer a Fonojazz, un grup musical format per músics de Guadassuar (alguns integrants també de la Banda com Joaquín Añó, Alfonso Crespo, etc.) que es dedicaven a amenitzar revetlles pels pobles o a tocar en sales de festes. Va pertànyer a la «seua» Banda al llarg de tota la seua vida, encara que hi van haver moments en que, per motius de treball hagué de suportar llargues absències. Va ser incondicional en l’assistència a tots els actes que la Banda realitzava, tant a Guadassuar como en els actes festius en altres poblacions com Alcoi, Villena, Alzira, Massalavés, Bocairent, Benilloba, Banyeres de Mariola y altres que segur se m’obliden, tipus de festes i músiques diferents: moros i cristians, falles, festes patronals... Allí va compartir felicíssims moments amb els seus companys músics des de Camilo, el tio Vicentet, el tio Joaquín, el tio Arturo, el tio Pepico Severiano, el tio Joaquín Beltrán, Salvador «Pelaílla», Antonio Noguera, Pepe «el Lejiero», Vicent i Pepe «el Brigo», Domingo, Carlos, Salvador Oliver, Joaquín Gimeno, Vicente i Joaquín Ribera, el tio Salvoret, el tio Gostí «el Sucrer», Ximo «Sejo»… fins a Paco, Leopoldo, Blai i Pepe; arribant després Ximo «el Redó», Rafa Polanco,

Va nàixer l’11 de gener de 1925 al si d’una família de Guadassuar, on va fer els seus estudis primaris com la major part dels seus coetanis. Començà a cultivar la seua afició a la música amb la constitució de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar després de la Guerra Civil, estudiant solfeig amb D. Agustín Roig (el pare d’Agustín Roig Barrios que tots coneguem) i trompeta amb D. Virgilio Beltrán Cleries. Als 21 anys ingressà a l’exèrcit, com manava la llei en aquell moment, però dontas els seus coneixements musicals sol·licità l’ingrés en la Banda de Música del regiment a Castelló de la Plana on estava destinat. Esta circumstància de tindre coneixements musicals va valdre a molts en aquella època per evitar el servei d’armes i poder dedicar-se a allò que més els agradava: la música.

Foto de dalt, en els actes de la Fira en gener de 1983. Baix, en una foto dels anys 50 amb l’Orquestra Fonojazz. A la bateria Alfonso Crespo Benito, saxo tenor Joaquín Añó, trombó Ramón «el de la botiga nova», cantant José Galán.

12


REVISTA DE LA

societat musical Dalt, a Villena en setembre de l’any 1971. A la fila superior, d’esquerre a dreta José Gimeno amb la bandera de la Comparsa Bereberes, Blai Asensi, Carlos Beltrán, Antonio Noguera, Pere (músic de Rafelguaraf), Joaquín Beltrán (amb perruca), Vicente Ribera, Domingo Añó, i Joaquín Roig. Al mig Camilo Ortega, José Gimeno, Emilio (de Rafelguaraf), Vicent Beltrán, Joaquín Cléries, Agustín Camarasa i Vicente Gimeno. Davant Domingo Asensi i José Gimeno.

Baix, a la Plaça de Bous al Certamen de l’any 2008, junt als incondicionals «veterans» Joaquín Gimeno, Carlos Beltrán i Domingo Asensi.

José Casasús, Alfonso Crespo... i tants altres que han vingut a fer gran la nostra Banda i han pogut conviure amb el Tío Pepe. (Demane perdó pels qui no he anomenat, sols he posat un ventall). He de fer menció especial a tres músics als qui sempre admirà, com eren el tio Leopoldo i el seu germà Pepe, així com Agustín Roig, tots personatges emblemàtics en la història de la nostra Banda. Però tal i com la natura ens disposa, arriba un moment en el que les facultats ja no són les millors per a poder representar un bon paper i, sobretot poder passar-ho bé tocant. En eixe moment hagué d’abandonar la pràctica habitual de la música, primer amb la trompeta i després amb el fliscorn. Perquè ell era una persona de estudi diari: encara que arribara tard de treballar del camp sempre li quedava un quart d’hora o vint minuts per a poder realitzar alguns exercicis, escales, arpegis... i estar en forma. Solia dir que si no acaricies tots els dies la trompeta arriba un moment en el que et planta cara o et mossega. Amb el fliscorn deia el mateix, afegint que et podia trair. Era conscient d’allò que tenia en les mans i se sentia responsable de que els resultats foren els millors. Quan ja va deixar de tocar es va convertir en un fidel seguidor de la Banda allí on es desplaçava a qualsevol esdeveniment, ja foren certàmens, concerts, festes, etc.

Era dels incondicionals dels sopars dels dissabtes al Musical i les festes de Santa Cecília eren sagrades per a ell, assistint a tots els actes, tant religiosos com musicals. La seua Banda era como la seua segona família; com ho va demostrar mentre les seues forces i circumstàncies personals li ho permeteren. Estic segur que allí on estiga s’haurà trobat amb els seus incondicionals i ja hauran format una xaranga entre tots. No sé el que tocaràn però segur que estaran fent MÚSICA. En nom de tota la meua família, el meu més sincer agraïment a tots els qui l’ajudaren a ser feliç. Una forta abraçada per a tots. José Gimeno Añó

13


REVISTA DE LA

societat musical

DOCUMENTS Fundació de la Societat Musical Amb músics que havien format part de les bandes existents a Guadassuar amb anterioritat a la Guerra Civil, en 1939 es va constituir la Banda de Música Municipal de Guadassuar, que en 1942 es convertí en «entitat cultural-artística» amb el nom de Banda «Unió Musical Santa Cecília». L’Ajuntament establí un contracte en el qual el sou del director i gratificacions als músics es compensava amb les actuacions de la Banda. A més costejava l’adquisició i reparació d’instrumental i uniformes i facilitava el local d’assajos. Dos intents de constituir-se com a Societat es van donar en 1969 i 1971 però van fracassar. Hagueren de passar altres tres anys fins que per influència d’altres bandes i la recomanació de l’alcalde, Juan Bautista Sanz Osca, que tenia coneixement de que la Diputació anava a donar ajudes a les bandes, el 23 de febrer de 1974, amb el consens de tots, s’acorda iniciar les gestions per a fundar la Societat Musical. El 7 d’octubre de 1975, reunits els components de la banda de música en Assemblea General al Musical, situat al carrer Salvador Mahiques n. 2, presidits per Leopoldo Vidal Plaza, president de la Junta Gestora Provisional, acordaren definitivament fundar la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, aprovant-se els Estatuts. Fa uns dies Inno Signes estava ordenant papers que guardava son pare i va trobar estos dos documents: la circular que es va repartir per a demanar la col·laboració del poble i un document manuscrit amb la composició de part de la Junta Directiva.

14


REVISTA DE LA

societat musical

XIé CURS DE MÚSICA ANTIGA Guadassuar - agost 2013 CLASSES 14 i 15 agost XIRIMIES I BAIXONS Joaquim Guerra

27, 28, 29 i 30 agost MÚSICA DE CAMBRA Leonardo Luckert ORQUESTRA BARROCA Leonardo Luckert

14, 15 i 16 agost CANT DE CAMBRA José Hernández-Pastor 16, 17 i 18 agost DANSA DEL RENAIXEMENT Eva Narejos MINISTRERS DEL RENAIXEMENT Francisco Rubio CONSORT DE FLAUTES David Antich CLAVICÉMBAL Ignasi Jordà

CONCERTS 18 agost, 22.30 h. al Pati del Centre Cultural 30 agost, 20 h. a l’Auditori

15


REVISTA DE LA

societat musical

HISTORIA D’UN HOMEGRAN (II) anys, que havia aconseguit gràcies a un gran amic lògicament de Guadassuar. I la vaig perdre, o millor dit me la llevaren, d’una forma molt poc ètica i ho vaig passar realment mal. Però... un dia d’assaig vaig arribar al café del sopar que sempre fem abans, ple d’amics i companys i em vaig seure al costat d’un d’ells. Jo no tenia la cara ni l’ànim de que em sol caracteritzar i el meu amic, assegut a la meua esquerra em va dir: «Que t’han fet allà?». Jo em vaig sorprendre molt per què en eixos moments no ho sabia quasi ningú i li vaig contestar: «Tio, com t’has enterat?». La seua resposta dies després encara me feia plorar- va ser: «homegran les noticies bones ací ens les diem tots, però les roïnes més encara i amb més motiu per poder ajudar com puguem als nostres» En eixe moment vaig pensar:»T’HA PEGAT HO T’HA FET AIRE...??» Una volta més els braços de l’afecte, del respecte i de la sinceritat m’arroparen donant-me consol. Aquesta volta he volgut contar-vos més de la historia que me té lligat ací, una part no tant bonica en ocasions... perquè et fa descobrir altres coses de la gent que et donen molt per a pensar.

No he pogut evitar-ho, però tinc alguna cosa dins de mi que necessita donar les gràcies una i altra volta a un poble i a una gent diferent i especial. Després d’aquell article, la primera part de la meua vinguda a Guadassuar, on només em vaig limitar a contar i/o explicar les sensacions que sentia, començà a passarme una cosa increïble. Quant vaig escriure aquelles paraules, mai -i dic maiho vaig fer amb ninguna pretensió de donar a entendre res més que sinceritat del meu cor. I quina va ser la meua sorpresa quan vaig veure que la gent ho va entendre així. Una cosa fàcil, que en un altre lloc hauria d’explicar i, pel contrari, ací en Guadassuar no va fer falta. És més, alguns de vosaltres es vareu molestar en vindre a mi i dir-me: «ei Pepelu això que vas escriure em va emocionar!!... I jo no sabia ni que dir! A totes eixes persones que vingueren a dir-m’ho o que simplement quant llegiren allò pensaren en alguna cosa bonica... GRÀCIES!!! Des de l’última volta que vaig tindre contacte amb la Revista m’han passat coses agradables, de les quals moltes he pogut compartir amb vosaltres, i altres tantes roïnes. I en les situacions difícils és quan he notat l’afecte i la qualitat interior de la gent que per sort ací m’envolta, llevat de la que per suposat tinc a casa. Volia contar açò per una raó especial, he notat per diferents situacions i causes, que la gent que no ha conegut altra cosa diferent a l’ambient de Guada, («sols alguns...») no aprecien o no arriben a adonar-se’n del que tenen a la seua pròpia casa. A mi em passà una experiència que em va commoure. Temps enrere vaig perdre la feina on treballava durant cinc

Josep Lluís Castell

16


REVISTA DE LA

societat musical

DES DE LA DISTÀNCIA La veritat és que no sóc massa aficionat a escriure, però després de tot el que em va ocórrer l’any passat em sent obligat a fer un escrit d’agraïment pels bons moments que he compartit amb la gent de la Banda. He tingut la sort de nàixer en aquest poble i a més, de tindre un pare que em va introduir al món de la música des de que tinc ús de raó. Ell coneixia de primera mà tots els beneficis que ens aporta i no volia que me’ls perdera. Moltes vegades no apreciem les coses que tenim fins que deixem de tindre-les i això és el que m’ha passat aquests darrers anys, que per qüestions laborals i sentimentals he hagut d’emigrar a Catalunya. En aquest temps me n’he adonat que, encara i que tots estem orgullosos del nostre poble i la nostra Banda, moltes vegades oblidem o no som conscients de la repercussió que tenen aquests en les nostres vides. Està demostrat que la música ajuda al desenvolupament integral dels xiquets; facilita l’aprenentatge de les matemàtiques, de l’expressió, del llenguatge i no sé quantes coses més. Però a la nostra Banda no tan sols assolim tots aquests avantatges que ens aporta la música sinó que a més -i personalment crec que és l’aspecte més important- ens formem com a persones. És el lloc on aprenem a formar part d’una gran família on tots són imprescindibles, des de Civera fins al tio Fernando; és el lloc on solem fer els millors amics; és el lloc on aprenem valors tan importants com l’esforç i la constància que requereix l’estudi de cada instrument i anar als assajos… Està clar que en una associació formada per tantes persones és impossible que tot siga perfecte i segur que hi ha coses millorables -com sempre ocorre en qualsevol grup- però tot i això sempre haurem d’estar agraïts per tot el que hem rebut i hem aprés amb la Banda. En el meu cas gràcies a la Banda, a més d’emocionarme amb la música cada vegada que agafe el clarinet, he d’estar agraït perquè és on he trobat la meua quadrilla d’amics, on he conegut a mestres i gent exemplar en la qual fixar-me, on he descobert la meua vocació professional, on he tingut l’ocasió de ser director de la Banda Jove durant uns anys, amb qui he fet viatges molt divertits... i el millor de tot aquest llistat és que mai acaba i amb el temps va augmentant.

L’any passat vaig tindre la sort d’afegir al meu llistat diferents moments que mai oblidaré. Va ser un autèntic plaer tocar el clarinet baix al certamen acompanyat de Colo i Pablo, i celebrar el premi amb tots els músics, vaig tenir l’honor d’escoltar, interpretat per la meua Banda, un pasdoble que havia compost feia uns anys i em vaig emocionar el dia del meu comiat de solter quan una xarangueta va vindre a recollir-nos a casa i vaig veure que pràcticament tots els músics, amb els quals he compartit tantes vivències, estaven al sopar. I «la guinda del pastel» va ser el dia del meu casament, quan els meus amics tots músics de la casa- encapçalats pel meu germà, van tocar durant la cerimònia, a l’eixida de l’església i després del sopar, fent d’aquest dia un dels més emocionants de la meua vida.

Per tot aquest llistat de bons moments simplement puc dir: -GRÀCIES A TOTS PER TOT!!!. Als més joves i als no tan joves els aconselle que aprofiten al màxim l’oportunitat d’haver nascut en aquest poble amb aquesta Banda, perquè encara no he trobat mai un lloc així, on a més de rebre una formació musical d’alt nivell, et formes com a persona i sempre t’ho passes d’allò més bé. Fa un temps llegia a un article que la música és un art que existeix des de que existeix l’home; que les persones no podríem viure sense música. És per això que cada dia que passa estic més convençut que a Guadassuar ens agrada tant gaudir de la vida i la festa gràcies a la música de la nostra Banda. Salva Oriola

17


REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 2012··· Dissabte 25 de febrer / Auditori, 19.30 h. / Concert d’hivern Camino de rosas El trust de los tenorios Jericho

Concert per a piano en La m. (Grieg)

Diumenge 10 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Paquita y Nieves Estructures simfòniques (I, II, IV)

Es xopà... hasta la Moma Els xiquets de Guadassuar

Dissabte 14 de juliol / Dissabte 21 de juliol / Placeta de les Monges, 20.30 h. / Concerts de preparació per al Certamen de València Paquita y Nieves Estructures simfòniques Simfonia per a banda

Diumenge 22 de juliol / Palau de la Música (València), 12 h. / 126 Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” (ATENEU MUSICAL I CULTURAL d’ALBALAT DE LA RIBERA)

Paquita y Nieves Estructures simfòniques Simfonia per a banda

(BANDA SIMFÒNICA ‘LA ARTÍSTICA’ de BUÑOL)

(SOCIETAT (SOCIETAT MUSICAL MUSICAL ‘LIRA d’ALBORAIA) CASTELLONERA de VILLANUEVA DE CASTELLÓN)

Diumenge 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist Antañona Katiuska Cavalleria lleugera

Jericho Chess

Dijous 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc El tambor de granaderos El rei lleó Te quiero, dijiste Desamparados Ramon Carmen (Preludi) Trombons braus Brass Blues

Festa de les trompetes El rey que rabió ABBA Canción de la paloma (El barberillo de Lavapiés) Granada Jota (El duo de la africana) España cañí El cumbanchero Cavall de foc bis: En er mundo La dona è Mobile José Luis Valero Xavier el coixo

Dijous 11 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Coplas de mi tierra Los claveles

Edinburgh Cançons de mare Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 1 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília El Micalet Los madriles

Poema alpestre Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília

Dimarts 25 de desembre / Plaça Major, 13 h. / Felicitació nadalenca Santander A Christmas Medley Una pandereta suena Nit de pau Pastorets i pastoretes Marxa Radetzky

18


REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE CELLES QUI AIMAIENT RICHARD WAGNER

Els aniversaris s’han de celebrar, sobretot si compleixes dos-cents anys, com els compositors Richard Wagner i Giuseppe Verdi, ambdós nascuts l’any 1813. Per això ressenyem dos pel·lícules basades en les seues respectives vides.

Títol original: Celles qui aimaient Richard Wagner Director: Jean-Louis Guillermou Any: 2011 Pais: França Repartiment: François Balmer, Stéphane Bern, AnneChristine Caro, Roberto Alagna, Michèle Mercier, Elisabeth Duda, Erick Deshors, Christian Vadim. Música: Guió: Jean-Louis Guillermou, AnneChristine Caro Génere: drama comèdia / biografia / musical Durada: 1h 20min.

TRAGEDIA Y TRIUNFO DE VERDI Títol original: Giuseppe Verdi Director: Raffaello Matarazzo Any: 1953 Pais: Itàlia Repartiment: Aldo Bufi Landi, Anna Maria Ferrero, Enzo Biliotti, Gaby André, Guido Celano, Pierre Cressoy Música: Giuseppe Verdi / Renzo Rossellini Guió: Liana Ferri, Mario Monicelli, Piero Pierotti, Giovanna Soria, Raffaello Matarazzo, Leo Benvenuti Génere: drama / biografia / musical Durada: 112 min.

Comèdia dramàtica i satírica dedicada al compositor alemany que conta la seua vida des del punt de vista d’un personatge actual: Judith. La intriga es dividix entre dos espais distints: a l’actualitat a París, i entre 1842 i 1883 en els països visitats pel compositor (Allemanya, Suïssa, Itàlia). Judith és una persona desplaçada del seu entorn familiar, social i professional. El seu amor per Wagner li permet escapar del de l’avorriment vital en què està sumida. A través dels seus fets quotidians, Judith somia la vida de Wagner. Apareixen diverses vegades personatges de l’època wagneriana en el període contemporani, interpretant altres rols, però proporcionant un vincle entre l’univers imaginat per Judith i la pobra realitat que l’envolta.

Una evocació biogràfica del gran compositor italià en la que prima l’anecdòtic. La figura del compositor queda aïllada del seu context cultural i social, reduint la seua biògrafa a una sèrie de episodis més o menys melodramàtics. El plat fort de la pel·lícula resideix en la part estrictament musical.

La pel·lícula no s’ha estrenat a Espanya.

19


REVISTA DE LA

societat musical

LLIBRES Música, mestre! Les bandes valencianes en el tombant del segle XIX, Elvira Asensi Silvestre, Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Oberta, 2013. Agafant com a fil conductor les bandes de música valencianes, el llibre ens endinsa en un període de transformacions socials que fan possible el progressiu accés de molta gent a una cultura musical que barreja components universals amb altres de locals, en un procés en què interactuen manifestacions pròpies de la cultura d’elit i de la cultura popular. Les bandes, sostingudes per la societat civil, jugaren un notori paper protagonista al final del segle XIX i principi del XX, i es convertiren en motor artístic i en un dels senyals d’identitat valenciana per excel·lència.

La variable humana, Rodrigo Martín Noriega, Editorial Gadir, 2012. La música clàssica i les matemàtiques poden semblar llunyanes i amb poc o res en comú però s’uneixen en esta novel·la negra plena d’intriga, mort, música de Chopin i números. John Farrell és un geni de les matemàtiques decidit a explorar els límits de les matemàtiques. Utilitzant-les, aconsegueix emular a Chopin amb resultats sorprenents, però volt anar més enllà: hi ha alguna cosa que no puga explicar-se amb les matemàtiques, amb la lògica? Poden compondre’s les obres que Chopin haguera escrit d’haver seguit amb vida? El oficio de Director de Banda, Carlos Diéguez. Editorial Dos Acordes, 2011. Qué es ser un director de banda?, quines són les seues funcions?, és un ofici o es una professió? són algunes de les preguntes que apareixen al llibre d’este director de banda galleg. L’autor descriu l’ofici de director de banda a través dels seus orígens, de la seua evolució o de les personalitats que històricament han influït en la seua transformació. No és una obra sobre el món de la direcció sinó sobre els directors, un treball d’investigació que profunditza en les arrels de l’ofici i de la seua evolució. Està prologat per Jesús Ignacio Pérez Perazzo (Director fundador de la Banda Simfònica Juvenil Simón Bolívar de Veneçuela), Alguns dels capítols: De los bolos al pluriempleo, Lo que puede ser enseñado del oficio, La psicopedagogía del maestro, Los ensayos. Comunicación y liderazgo...

20


REVISTA DE LA

discografia

societat musical

Metalls d’Estil SBLM amb Pep Gimeno «Botifarra» SB Produccions, 2013 Folk, jazz i instruments de metall es fusionen en este disc, el projecte que han realitzat Spanish Brass i el cantaor Pep Gimeno «Botifarra» amb arranjaments de Ramon Cardo. El projecte posa a treballar a un dels principals grups de metalls del panorama internacional, amb l’estrella del moment al folk valencià i un dels músics més prestigiosos del jazz. Este treball pretén aprofitar la riquesa melòdica que caracteritza als pals del cant d’estil i fusionar-los amb el llenguatge contemporani camerístic que pot desenvolupar un quintet de metalls, amb part de les cançons que Pep Gimeno ha anat recopilant durant la seua trajectòria artística. Al llarg del disc, se’ns mostra tot el ventall de música tradicional com el Fandango, la Jota, Nadales, Cançons de Batre, Havaneres... amb la gràcia i saber estar de Pep Gimeno que, entre cançó i cançó, ens descriu anècdotes, acudits i refranys tradicionals valencians. Natural de Xàtiva, Pep Gimeno va començar la seua carrera com cantant de folk. El seu interès per la música de tradició oral li va dur a posar-se en contacte directe amb els ancians dels pobles de la seua comarca per a recuperar melodies, lletres i romanços, i posteriorment treballar sobre ells juntament amb altres músics per a donar vida a peces que havien caigut en l’oblit. El passat 5 de maig poguérem escoltar-los a l’Auditori en el concert organitzat pels Festers de Sant Roc 2013.

Flauto a Napoli? David Antich, La Dispersione, Joan B. Boïls (director) Enchiriadis, 2013 El tercer CD de La Dispersione està dedicat als concerts per a flauta que es conserven a diverses biblioteques de Nàpols i que foren escrits pels compositors més importants del moment. Recordem que esta ciutat, que va formar part de la corona espanyola, va ser un dels centres musicals més importants dels segles XVII i XVIII. Els concerts s’interpreten amb diferents formacions i combinacions buscant diversitat tímbrica tant en el conjunt, com en el baix, que utilitza i mescla, segons ocasions, violoncel, viola da gamba, contrabaix, fagot, arxillaüt, clavicèmbal o orgue positiu. A més, s’intercalen músiques a solo per part del clavicèmbal, l’arxillaüt i el violí, que és Luis Osca. El disc ha sigut el més el més venut de música clàssica durant dos setmanes en la distribuïdora, i s’ha parlat d’ell a les Notícies de Canal 9, s’han fet entrevistes al protagonistes del disc a ‘El ojo crítico’ de RNE i al periòdic Levante, ha sonat i s’ha parlat d’ell a ‘La hora extra’ de la Cadena SER, ha sonat en diverses ocasions a Radio Clásica i Catalunya Música, i al mes de juny, la revista Melómano li concedí el ‘Melómano de Oro’. Algunes de les crítiques rebudes a diverses revistes han dit: «la interpretación alcanza el grado de excelencia» o «el trabajo de La Dispersione es de una delicadeza y precisión impecables». El primer quadrimestre de l’any es feren dos presentacions del disc a València i Madrid, i a l’agost estarà present en un dels concerts al XVIII Festival de Música Antiga de Peníscola.

21


REVISTA DE LA

societat musical

Ja estem ací altra vegada...

El Fosquibrut desafinat

...i enguany sense certamen, quin descans!

històriesdel pare vicent 10

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Estranys instruments musicals Tots hem vist a Xaua tocar el requinto, el clarinet, el violí, la percussió, fa un temps el trombó i fins i tot alguna vegada el saxo. Al Curs de Música Antiga l’hem vist tocant amb violins i arcs diferents... També sabem que sap moure la batuta. Però mai l’haviem vist tocar este estrany instrument. El passat 30 de juny ens va oferir un recital i sonava d’allò més bé. En declaracions a la nostra revista ha dit el següent: «anem a incorporar-lo com a assignatura per al proper curs a l’Escola de Música». La sonoritat de l’instrument i l’agilitat del músic amb l’arc va fer que rebera grans aplaudiments del públic assistent.

la hola

Este curs hem tingut dos bodes molt assenyalades de dos clarinetistes, i curiosamente dels dos últims clarinets baixos solistes…

de la societat musical

Salva Oriola i Laura Nogueras es casaren a Sitges el 8 de setembre de 2012. De «xasco» els feren ballar les danses, amb música dels familiars i amics de la Banda i festers de Sant Roc inclosos.

22


REVISTA DE LA

societat musical

GuadsApp NI WASAP, NI FEISBUC, NI TUITER, NI TUENTI (QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

- Serà una premonició d’un proper viatge a Itàlia el que un músic anomenara «Poema al pesto» el Poema alpestre interpretat en Sta. Cecília?

- Es busca director de banda per a la banda de Guadassuar. Si després de fer els càlculs necessaris es confirma que porta més de quatre anys caldrà substituirlo. El sempre ha declarat: «Yo vengo aquí para cuatro años»

- Després de comprovar com «canten» els músics al karaoke de Sta. Cecília, és un càstig que cantaren al concert d’hivern en La divina comèdia i al de Corpus en Es xopà... hasta la Moma? O és que estan practicant per a fer-ho millor?

- S’ha perdut el número 50 de la Revista de la Societat Musical de Guadassuar. Agrairíem a qui la trobe la diposite al despatx del tio Fernando. Se recompensarà.

- Tenen alguna cosa a vore les cadenes i els crits que s’escoltaren en el concert d’hivern (en La divina comèdia) amb el Certamen del passat estiu?

- Las negras no hablan. Si hablaran se les verian los dientes. Es más: un silencio de negra no puede hablar. Civera dixit.

- Es necessita superordinador equipat amb potents fulls de càlcul o en el seu defecte calculadora científica per a calcular amb exactitud els anys que porta Juan Carlos Civera com a director de la Banda de Guadassuar. Últimament s’han sentit diferents versions: que si porta un any, més de dos, set o huit...

- Després de tocar La Passió de Crist aconseguirem saber la vertadera edat de Crist segons Civera? TEST PER A CONSIDERAR-TE UN BON MÚSIC. 1. Quants rètols té el carrer Unió Musical Sta. Cecília? 2. Són tots els rètols iguals? 3. Quants models de rètol hi ha? 4. Quina quantitat hi ha de cada model? (Si no en saps cap, malament, o no has anat mai a cantar per Sta. Cecília, o si has anat, és que mires al terra mentre cantes: s’ha de mirar almenys al director!).

- Es necessita titolat superior en Matemàtiques per a fer els càlculs pertinents amb el superordinador anterior. Davant la dificultat del tema es valoraran els seus coneixements en tarot, endevinació i ciències ocultes.

la hola

El 6 d’abril del 2013 Pablo Alonso i Carmina Bou es casaren a Fortaleny. A les fotos els podem veure el dia de la «despedida» i el dia de la boda.

de la societat musical

Des de les pàgines de la nostra Revista volem desitjar molta felicitat a Salva i Laura i a Pablo i Carmina, les dos parelles.

23


àlbum

El passat 30 de juny els membres de la Banda Jove i l’Orquestra Jove oferien un concert a l’Auditori. En finalitzar-lo la Junta Directiva de la Societat els havia preparat el dinar a la Plaça de la Constitució. A les fotos podem veure tant als cuiners, que com és costum cuinaren una magnífica paella gegant, com als músics que s’ho passàren d’allò més bé.

Revista de la Societat Musical de Guadassuar 51  

Número 51. 2013, primer semestre. Notícies i activitats de la Societat Musical de Guadassuar.

Advertisement