REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR gener-juny 2012
22 DE JULIOL / SECCIÓ D’HONOR
LA NOSTRA BANDA TORNA A PARTICIPAR AL CERTAMEN INTERNACIONAL DE VALÈNCIA nostra Banda al certamen d’Altea d’aquell any. Però la recent mort del compositor de Cullera Rafael Talens, ha fet que l’organització del Certamen haja decidit retre-li un homenatge, fent que tant les bandes de Secció d’Honor com la Banda Municipal de València que tanca la jornada coma a banda invitada, programen per a eixe dia un pasdoble seu. En el nostre cas hem triat Paquita i Nieves, que ja va ser interpretat per la nostra Banda al certamen de 1987.
Una vegada més la Banda de Guadassuar torna a participar al Certamen de València. Els músics ja estan assajant baix la batuta de Juan Carlos Civera per poder estar a l’altura de les seues últimes participacions, al menys en qualitat d’interpretació. Els premis també depenen d’altres factors. L’actuació tindrà lloc al Palau de la Música el diumenge 22 de juliol. Este any totes les bandes participants són valencianes, doncs no se n’ha inscrit cap ni estrangera ni espanyola de fora de la Comunitat Valenciana. En esta màxima categoria del CIBM podrem escoltar en sessió de matí, en primer lloc a l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera, que participa per primera vegada a esta secció, i a continuació a la nostra Banda. Per la vesprada es podrà escoltar a la Banda Sinfónica La Artística de Buñol (Los Feos), la Societat Musical d’Alboraia i la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón.
L’obra obligada en esta Secció d’Honor serà Estructures Simfòniques del compositor d’Algemesí Bernardo Adam Ferrero. Interpretarem com a obra de lliure elecció Simfonia per a Banda de la compositora francesa Ida Gotkovsky. Com sempre, a pesar del dia i l’hora, un matí de diumenge d’estiu que convida a anar més a la platja que a un concert, esperem comptar amb el suport del nostre incondicional públic.
El 22 de juliol tots al Palau amb la nostra Banda!
Com és costum, també s’interpretarà un pasdoble a l’escenari. Teníem previst que fóra Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, un pasdoble que Francesc Zacarés va escriure en 1999 per a ser interpretat per la
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
Número 49 gener-juny de 2012
SUMARI
GUADASSUAR
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
La Banda de Guadassuar al Certamen de València .. 2 Certamen de València - Programa ................................ 3 Certamen de València - Bandes participants ............. 4 Certamen de València - Jurat ......................................... 6 Certamen de València - Faristol ..................................... 7 Activitats .............................................................................. 9 Viatge a Almeria ................................................................ 11 Santa Cecília ....................................................................... 14 Curs de Música Antiga .................................................... 17 Fitxer 2011 ........................................................................... 18 Notícies ................................................................................. 19 Certamen de València 1983 .......................................... 21 Llibres i Música ................................................................. 27 Cine de Música .................................................................. 29 El Fosquibrut desafinat ................................................... 30
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Zaida Ginestar, Miguel Martínez FOTOS: Salvador Colomer, Arxiu Societat Musical, Zaida Ginestar Imprimeix: IPL / Impremta La Pobla Llarga
700 exemplars
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
2
REVISTA DE LA
societat musical
CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA «CIUTAT DE VALÈNCIA» 2012 SECCIÓ D’HONOR diumenge 22 de juliol València, Palau de la Música Obra obligada: Estructures simfòniques, Bernardo Adam Ferrero 1.- Allegro moderato 2.- Moderato expresivo 3.- Temps de vals 4.- Adagio giusto
10:30 hores
17:30 hores
Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera
Sociedad Musical La Artística de Buñol Director: Henrie Adams Pasdoble: Fina Blasco , Rafael Talens Pelló Obra lliure: City Noir, John Adams 1.- The City and its Double 3.- Boulevard Night
Director: Saül Gómez Soler Pasdoble: Traner , Rafael Talens Pelló Obra lliure: Symphony n. 5, David Maslanka Moviments IV, II i I
Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar
Societat Musical d’Alboraia
Director: Juan Carlos Civera Martínez Pasdoble: Paquita y Nieves, Rafael Talens Pelló Obra lliure: Simfonia per a banda, Ida Gotkovsky 1.- Lent 2.- Final
Director: Miguel Vidagany Gil Pasdoble: Tercio de quites , Rafael Talens Pelló Obra lliure: Expedition, Oscar Navarro 1.- Danza del Puerto / 2.- Galeras 3.- Antártida / 4.- Deshielo-Alúd 5.- Soledad / 6.- Retorno
Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón Director: José Tello i Espert Pasdoble: Gloria Ramírez, Rafael Talens Pelló Obra lliure: Sinfonia n. 6 Concisa, Salvador Brotons i Soler 1.- Frontal /2.- Seguici / 3.- Scherzo 4.- Passacaglia / 5.- Finale
Banda invitada: Banda Municipal de València Director: Pablo Sánchez Torrella Rafael Mauricio, Rafael Talens Pelló Sinfonía Sevillana Op. 23, Joaquín Turina (arr. F. Bonete) 1.- Panorama / 2.- Por el rio Guadalquivir / 3.- Fiesta en San Juan de Aznalfarache Himne de la Comunitat Valenciana, José Serrano
3
REVISTA DE LA
societat musical
BANDES PARTICIPANTS Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera Podem datar la fundació d’esta Banda al voltant de la dècada del 1870-1880. De la seua participació el Certamen de València podem destacar el 2n Premi en la 2a Secció (1980), 2n Premi en la 3a Secció (1982), 3r premi en la 2a secció (1997), 1r premi en la 2a secció (1999). És a l’any 2001 quan la banda aconsegueix el millor èxit: el primer premi amb Menció Honorífica en la Secció 2a amb una qualificació de 400 punts, és a dir, amb la màxima qualificació que pot donar el tribunal. També ha aconseguit el 2n premi del Certamen de la Diputació de València (1999) i el 2n premi a Campo de Criptana (2005). La banda està formada per més d´un centenar de músics, així com un gran nombre d’educands en la seua Escola.
Saül Gómez Soler, director Nascut a Ontinyent, cursa estudis en percussió i obté el grau superior de direcció de banda amb Jean Cober. També estudia composició al Conservatori Superior de València i direcció d’orquestra al Conservatori del Liceu de Barcelona. En l’àmbit professional, ha fet classe a diferents escoles de música, i ha dirigit diverses agrupacions com «La Colla» i l’orfeó d’Ontinyent, «La Xafigà» de Muro d’Alcoi, Agrupació Coral de Benidorm, Unió Musical d’Aielo de Malferit, i Unió Musical d’Albaida. Ha escrit diferents obres per a banda, per a dolçaines, per a ballets i música de cambra Dirigix la banda des de l’any 2007.
Sociedad Musical la Artística de Buñol
Té un teatre en propietat, amb una capacitat de 1000 butaques, orgull dels seus quasi 2000 socis. Compta amb Escola de Música i Dansa, Banda Juvenil, Banda d’Iniciació, Orquestra Jove, Orquestra d’Iniciació.
Amb més de cent vint-i-cinc anys d’existència, està considerada com una de les millors bandes a nivell mundial. Se’ls coneix com Los Feos, recordant els seus orígens en que solien assajar a la ferreria de Paco el Feo, gran impulsor de la banda. Al llarg de la seua historia ha obtingut el primer premi a la Secció Especial A del Certamen de Valencia els anys 1963, 1986, 1987, 1990, 1992, 1993 i 1995 i en 2005 va aconseguir el segon. A Kerkrade han obtingut primer premi en 1993 i en 2001. En els anys 2000 i 2009 obté primer premi i Menció d’Honor a Altea. Ha actuat en molts llocs d’Espanya, així com en França, Àustria, Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.
Henrie Adams, director Nascut en Thorn (Holanda), estudià oboé i direcció en el conservatori de Maastricht. Ha dirigit, com a titular, l’orquestra de càmera Sinfonietta de Maastricht i les bandes simfòniques de Heythuysen i de Meyel, i la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana (1992-1999). Des de 1989, es director titular de la Banda i de la Jove Orquestra de l’Artística de Bunyol.
4
REVISTA DE LA
societat musical
Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón
Societat Musical d’Alboraia Va ser creada al voltant de l’any 1885 i ja en 1908 va participar en el Certamen de València. De la participació més recent en certàmens han obtingut els guardons següents: Certamen Internacional de València, 3r i 1r premi de la Primera Secció en els anys 1984 i 1988, Certamen Nacional Ciutat de Múrcia, 2n premi en la primera secció els anys 1996 i 2005, Certamen Ciutat de Cullera, 1r i 2n en els anys 1998 i 2000 respectivament, Certamen de la Diputació de València, 1r premi de la Secció Primera l’any 2003 i primer premi i Menció d’Honor en 2008. Este últim any, a més obtingueren el 1r premi del Certamen de la Generalitat Valenciana.
La Societat Musical Lira Castellonera té el seu origen en l’agrupació fundada en 1878. L’any 1887 ja va participar en el Certamen de València amb el nom de La Lira. A este Certamen, a més dels guardons anteriors, podem destacar el primer premi en la secció especial B (1985), el tercer premi a la secció especial A (1986) i el segon premi de la secció primera (2002). També els primers premis en el Certamen de Campo de Criptana (1982, 1989, 1992) i Requena (1991). La Societat Musical, compta, a més, amb Escola de Música, Banda Juvenil i Orquestra.
José Tello Espert, director Miguel Vidagany Gil, director
Naix a Buñol, iniciant estudis al CIM La Armónica, continuant-los a Buñol, València i Madrid on aconsegueix el títol de Professor Superior de Clarinet. Realitza estudis de direcció d’ orquestra a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Al 1991 ingressa per oposició com professor de clarinet de la Banda Municipal de València. Ha sigut professor en diverses escoles de música, així com del Conservatori Música de Buñol. A l’ actualitat ho és a l’ escola del CIM de l’ Armónica de Buñol. Ha dirigit les bandes de la CIM Santa Cecilia de Yátova i de la Societat Musical La Paz de Siete Aguas, amb la que ha obtingut diversos premis. Dirigix la Lira Castellonera des de l’any 2008.
Va nàixer a Llíria i on inicia els seus estudis musicals a la Banda Primitiva. Va concloure els estudis superiors de clarinet com alumne lliure al Conservatori de Madrid i els d’harmonia, contrapunt, fuga, composició, instrumentació, direcció de cors i direcció d’orquestra al de València. Des de 1987 és plaça de clarinet baix solista de la Banda Municipal de València. Ha dirigit les bandes d’Higueruelas, Casinos i Montcada, les bandes municipals de Palma, Huelva i València i el cor i l’orquestra del Conservatori Superior de Música de València. Dirigix esta Banda des de l’any 2002.
5
REVISTA DE LA
societat musical
COMPOSICIÓ DEL JURAT ANTON GARCIA ABRIL
Es va traslladar a viure a Viena com a assistent durant dos temporades, on va tindre l’excepcional oportunitat de conéixer al detall el mestratge de grans directors. Considerat com un dels directors més importants de la seua generació, la seua trajectòria d’èxit en el terreny de la lírica, l’ha portat a dirigir un extens repertori, especialment, dins del teatre líric espanyol, de manera que ha prestat especial atenció a la recuperació del patrimoni líric menys freqüent, amb la interpretació i gravació de recuperacions musicals històriques. Manté amb l’Orquestra de València una fructífera relació com a director musical invitat. Així mateix, ha sigut director artístic musical i fundador de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. En l’actualitat és professor de diploma de direcció d’orquestra en esta mateixa universitat.
Va nàixer a Terol en 1933. Ha sigut mestre de diverses generacions de compositors a través de la seua Càtedra de Composició al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid (del 1974 al 2003). En l’actualitat és director de la càtedra Manuel de Falla de Cadis i Professor de composició de l’Escola d’Alts Estudis Musicals de Galícia. Té un amplíssim repertori: òpera, ballets, cantates, obres orquestrals, música de cambra, concerts, obres per a piano, guitarra, etc. La seua passió per la poesia, l’ha portat a posar música a més de cent cançons amb textos dels més grans poetes. Ha escrit, amb gran èxit, molta música per a teatre, cinema i televisió. El seu lema: «la cultura és llibertat», diu molt de la seua gran personalitat, respectant totes les estètiques i generós en els seus judicis que afirmen i confirmen que totes les estètiques són necessàries, sempre que estes guarden un equilibri perfecte entre la tècnica i la intuïció musical.
IVAN TORZS Nascut, criat i educat als Estats Units, viu i treballa des de 1985 a Alemanya, on s’ha forjat una carrera com un dels directors d’orquestra més versàtils, cosmopolites i preparats a l’escena operística europea. Competent en nou idiomes, se sent igualment còmode en el repertori alemany, francés, italià, rus, espanyol, o nord-americà. Ha dirigit orquestres de prestigiosa reputació arreu de tot el món i també és molt actiu com a pianista. Últimament es dedica a treballar amb artistes joves. Diversos estudis d’òpera i escoles de música l’han invitat a fer classes magistrals i tallers per a directors d’orquestra i cantants. L’any 2010 va assumir el lloc de professor al Conservatori de Detmold a Alemanya.
CLAUDIO PRIETO Claudio Prieto va nàixer en 1934 a Muñeca de la Peña (Palencia). Coneix i domina tots els elements que componen el llenguatge musical clàssic i contemporani, el que li ha permés aprofundir en la recerca de qualsevol tipus de possibilitats, no solament a nivell d’estructura formal sinó també a nivell tímbric, rítmic, etc. Ha treballat tot el ventall de formacions instrumentals, conjunts instrumentals, corals orquestrals i solistes. En els últims anys li han concedit innombrables premis i distincions per la qualitat de la seua música i per la seua trajectòria artística. L’any 2011 va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia de la Música Valenciana.
LORENZO PALOMO
CRISTOBAL SOLER ALMUDEVER
Natural de Pozoblanco (Còrdova), és un dels compositors espanyols contemporanis de més projecció internacional. Les seues composicions li han proporcionat èxits rotunds a Espanya i a l’exterior. La seua música ha sigut interpretada a les sales de concerts més prestigioses del món. L’any 1973 va ser nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de València. Actualment residix a Berlín, on ha sigut membre estable de la Deutsche Opera Berlín com a director d’orquestra i pianista.
Nascut a Alcàsser (València), va iniciar els seus estudis en direcció d’orquestra amb José M. Cervera Collado, amb el qual va col·laborar moltes vegades com a director assistent. Posteriorment, va finalitzar els estudis superiors de composició i direcció d’orquestra, i va cursar el màster en direcció d’orquestra de la Universitat de Munic. És el director musical titular del «Teatro Lírico Nacional de la Zarzuela» i principal director convidat de l’Orquestra Clàssica «Santa Cecilia» de Madrid. Ha dirigit algunes de les orquestres espanyoles més representatives.
6
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Obres amb les que la nostra Banda participa al Certamen Internacional Ciutat de València.
Paquita y Nieves Pasdoble escrit en 1984. Està dedicat a Nieves, la dona de l’autor, i Paquita la dona de José Renart, president de la Societat Musical Santa Cecília de Cullera en els anys 80 del segle passat, amic personal de la família Talens i propietari d’una empresa de subministres industrials, Traner (Renart llegit al revés), a qui també va dedicar altre pasdoble amb el nom de la seua empresa. Amb este nom va ser interpretat per la nostra Banda al certamen de València de 1987. Rojosa és un altre títol de Paquita y Nieves. En 1989 Talens aprofità esta obra ja existent per a presentar-la a un concurs de pasdobles celebrat a Almussafes amb este nom diferent a l’original. Possiblement Talens li canvià el nom per altre vinculat a la localitat on es celebrava el concurs amb la idea de congraciar-se amb el jurat. Almussafes està documentada per primera vegada en el segle XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa), una zona de l’actual terme d’este poble. En l’actualitat existíx a Almusasafes un carrer del Rojosa.
Pasdoble Paquita y Nieves Rafael Talens Pelló Rafael Talens va nàixer a Cullera en 1933 i morí el passat 25 d’abril. Cursà els estudis superiors de clarinet, piano, composició i direcció d’Orquestra en els Conservatoris de València i Madrid, obtenint els primers premis, amb Matricula de Honor en Composició. Ha dirigit l’Orquestra Municipal de València, Banda Municipal de València, Banda Municipal d’Alacant i Banda Municipal de Mallorca. Talens és, sense dubte una figura representativa de la música de banda actual i el seu nom és indispensable en el món de les societats musicals. Prova d’això és que és el compositor que més vegades ha sigut interpretat al Certamen de València. Per eixe motiu, l’organització del Certamen ha demanat a totes les bandes de la Secció d’Honor que interpreten un dels seus pasdobles. La seua producció és es abundant i les seues obres molt interpretades per la nostra Banda: Sicània, Cançons de Mare, Festívoles, Cosmos, Paquita i Nieves... En concret la nostra Banda interpretà al certamen de 1983 Sicània i al de 1987 Cosmos, que també va ser interpretada al Certamen d’Altea.
Obra obligada Estructures simfòniques Bernardo Adam Ferrero Nascut en Algemesí en 1942, Bernardo Adam Ferrero va cursar estudis de Piano, Composició i Direcció d’Orquestra en els Conservatoris de València, Madrid, París, Roma i Siena (Itàlia). Ha sigut Tinent Coronel Director de la Banda Sinfónica de Infantería de Marina de Madrid. Com a director invitat ha dirigit orquestres, cors i bandes tant nacionals com estrangeres, i ha impartit conferències i publicat articles en diverses revistes europees i americanes. Actualment dirigix en Madrid a la Real Camerata Española i en València l’Orquestra de Cambra i el grup de solistes Mare Nostrum.
7
REVISTA DE LA
societat musical Ha obtingut els premis nacionals de composició «Joaquín Rodrigo», «Manuel Palau», premi de l’Institut d’Estudis Alacantins i el premi «Maestro Villa» de Madrid entre d’altres. Ha escrit música per a pel·lícules i diversos estudis d’investigació. Entre els seus llibres publicats destaquen La educación por la música, Las Bandas de Música en el mundo i Músicos valencianos. És acadèmic de la Real de Bellas Artes de San Fernando de Madrid entre d’altres. La seua producció musical abasta obres per a orquestra, banda, música de cambra i per a instrumentis solistes i música coral, i s’ha interpretat per tot el món. Entre les seues obres per a banda simfònica podem destacar Danses valencianes, Danses alacantines, Divertimento, Homenaje a Joaquín Sorolla, totes elles interpretades per la nostra Banda. A més ha escrit pasdobles, marxes militars, festeres, de processó i himnes. És coneguda per la gran quantitat d’obres que ha escrit, tant de música de cambra, música simfònica, música instrumental, música vocal per a piano, ballets i una òpera. També és reconeguda por haver escrit obres importants per a banda, entre les que podem destacar Poème du feu (Poema de foc, 1978) que ha interpretat la nostra Banda en algunes ocassions. Des dels inicis de la seua carrera ha obtingut nombrosos premis de composició, tant en França com en altres països. Tota l’obra d’Ida Gotkovsky està marcada per la força creativa i el rigor que dedica al desenvolupament del repertori musical. El seu concepte d’obra d’art el tenim en la seua professió de fe: «Crear una obra universal i proporcionar un llenguatge contemporani, amb estructures vigoroses, buscant la unitat de l’expressió musical a través del temps».
Estructures simfòniques L’obra ha sigut premiada l’any 2011 al Premi Internacional de Composició Romualdo Marenco en la ciutat italiana de Novi Ligure. L’autor preten resaltar en esta obra l’expressivitat de les seues variades fragmentacions amb una estètica singular i poc habitual, el que aporta un peculiar llenguatge en paral·lel amb la personalitat i el caràcter de la singularitat instrumental. Els constrasts harmònics i timbrics donen varietat en el transcurs de tota l’obra, complementant-se amb la constant inquietut rítmica, basada en una permanent irregularitat dels elements que la conformen. Els criteris establerts en els quatre moviments de que consta esta música es succeïxen de forma ininterrompuda. L’expressivitat, la ingeniositat rítmica, la recerca contínua de noves sonoritats, els contrastos harmònics i contrapuntístics i una permanent llibertat en la fantasia creadora, confluïxen en una escriptura musical sempre viva, dinàmica, amb remarcat caràcter i de missatge constant (dels comentaris de l’autor a la partitura). Està estructurada en quatre temps: Allegro moderato, Moderato expresivo, Temps de vals i Adagio giusto
Simfonia per a banda Simphonie pour orchestre d’harmonie en el seu nom original és una obra escrita en 1965 que consta de dos moviments: Lent i Final.
Obra lliure Simfonia per a Banda Ida Gotkovsky Nascuda en 1933, és una compositora i pianista francesa. Ha sigut professora de teoria de la música en el Conservatori Nacional Superior de Música de França. Va nàixer en una família de músics. Els seus pares i la seua germana han sigut violinistes professionals i el seu germà pianista. Començà a escriure música a l’edat de huit anys. Estudià en el Conservatori de París amb els professors Olivier Messiaen i Nadia Boulanger. Es va mostrar prompte coma una promesa obtenint el seu primer premi de composició en 1958 als 25 anys.
8
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE 2011 - JUNY 2012 * CONCERT D’HIVERN. Dissabte 25 de febrer, Auditori 19:30 h.
* CONCERT l’ORQUESTRA JOVE A CORBERA. Dissabte 3 de desembre, Auditori Societat Musical, 19:30 h.
Gran èxit amb la interpretació del Concert per a piano en La m. de Grieg en el que va actuar com a solista Josep Manel Campos.
Dins la celebració de Santa Cecília de la Societat Musical de Corbera, la nostra Jove Orquestra va portar a terme un concert a aquella localitat. Tot un èxit.
* CONCERT DE PRIMAVERA. Dissabte 19 de maig, Auditori 19:30 h.
* CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 10 de desembre, Auditori 19:30 h.
A la primera part, oferida per la Jove Orquestra cal destacar la magnífica interpretació a càrrec de Manel Bàrrios del Concert número 9 en Re major per a violí i orquestra de Vivaldi i la interpretació del tango La cumparsita, amb José María Boïl a l’acordió. A la segona part la Banda Jove va canviar radicalment d’estil amb un arranjament del musical Chess i Brass Blues, obra amb la que els músics joves s’ho passaren d’alló més bé.
Per tancar l’espectacular commemoració de la nostra Banda de l’any Mahler es va interpretar la Simfonia núm. 5 (1r, 2n i 4t moviments), la tercera que s’abordava, a més d’una xicoteta suite d’altre Gustav, Holst.
* CONCERT DE NADAL. Dissabte 17 de desembre, Auditori 19 h. El tradicional concert a vespres de Nadal de la Societat Musical el protagonitzen les agrupacions més joves, com la Jove Orquestra, la Banda Jove i la Coral Infantil que va actuar en esta ocasió junt a la Banda Jove. A destacar, a més de la solista de cello Mar Molina, la interpretació de la nadala tradicional de Guadassuar Pastorets i pastoretes que ara ja se saben quasi tots els xiquets del poble.
* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 10 de juny, Plaça Major 21 h. Enguany ningú patia perque es xopara la Moma després de la ‘ponentà’ viscuda en la processó que va ser acompanyada d’un fort vent al concert. Es va escoltar per primera vegada l’obra obligada del Certamen, i a més, es va fer de nou Els xiquets de Guadassuar, com l’any passat, però ara cantat pels alumnes de Cor de l’Escola de Música.
* FELICITACIÓ NADALENCA. Diumenge 25 de desembre, Plaça Major 12:45 h. Pasdoble, nadales conegudes...i la interpretació de nou de Pastorets i pastoretes, per a que se l’acabaren de dependre tots els guadassuarencs i la pogueren cantar després de dinar.
A l’esquerra Concert a Corbera de la Jove Orquestra. A la dreta Concert de Nadal de la Banda Jove i la Coral Infantil.
9
REVISTA DE LA
societat musical * AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dijous 14 de juny, Auditori 19 h.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dimecres 20 de juny, Auditori 19 h.
Obrien el cicle de les sis audicions preparades d’enguany trompetes, saxos i oboès.
Trompes, percussió, violoncels i flautes.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dijous 21 de juny, Auditori 19 h.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Divendres 15 de juny, Auditori 19 h.
Al sisè i últim dia d’audicions intervingueren les agrupacions: Jove Orquestra, Cor i Banda Jove.
El segon dia més trompetes, violes, pianos, trombons, tubes i guitarres.
* CONCERT DE LA BANDA JOVE I LA JOVE ORQUESTRA A ALMERIA. Dissabte 23 de juny, Teatro Apolo (Almeria) 12.30 h.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dilluns 18 de juny, Auditori 19 h.
Dins el «VI Festival Juvenil de Bandas de Música» estes dos agrupacions de la nostra Societat Musical oferiren un exitós concert junt a la que se li tornava la visita, la «Banda Juvenil de la Agrupación Musical San Indalecio».
Fagots, cant (assignatura nova d’enguany) i clarinets.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dimarts 19 de juny, Auditori 19 h. Més clarinets, violins, pianos i contrabaixos.
Josep Manel Campos després d’interpretar el Concert per a piano d’Edward Grieg (25-2-2012)
A l’acordió Jose Maria Boïl interpretant La Cumparsita amb la Jove Orquestra (19-5-2012)
10
REVISTA DE LA
societat musical
VIATGE A ALMERIA DE LA BANDA JOVE I L’ORQUESTRA JOVE
El passat dissabte 23 de juny, vespra de Sant Joan, la Banda Jove i la Jove Orquestra de la nostra Societat viatjaren a Almeria, on oferiren sengles actuacions al Teatre Apolo d’aquella ciutat en el marc del VI Festival Juvenil de Bandes de Música que organitza la Agrupación Musical San Indalecio de La Cañada-Almeria. Esta visita respon a la devolució de la que ens feren al nostre poble els dies 24 i 25 de juny de l’any passat. Respecte a la crònica del concert, podeu llegir a la pàgina següent la ressenya apareguda a la premsa d’Almeria. Aprofitat l’ocasió els nostres músics joves, acompanyats de membres de la Junta Directiva i dels directors, pogueren gaudir de tres dies de convivència i diversió. En estos dies, a més del concert, disfrutaren de dos vesprades de platja, conegueren el magnífic ambient de la platja d’Almeria en una nit com la de Sant Joan i a més confraternitzaren amb els músics d’aquella Banda amb dos grans partits de futbol sala, dels que el menys important va ser el resultat (sobretot per que guanyaren ells), un de xics i altre de xiques. També cal destacar la magnífica acollida dels membres de la Junta Directiva de l’Agrupación Musical San Indalecio, que ens organitzaren dos dinars de confraternització entre els músics de les dos Societats. Els nostres músics joves s’ho passàrem tan bé que esperen tornar a repetir l’experiència en un futur. I de segur que no els importaria tornar a conviure amb els músics de La Cañada d’Almeria.
Un moment de l’actuació de la Jove Orquestra (foto de dalt) i de la Banda Jove (foto de baix)
11
REVISTA DE LA
societat musical
12
REVISTA DE LA
societat musical
Al centre a l’esquerra, moment culminant del partit de les xiques amb la tanda de penals. Al costat, foto a la platja. Baix, grup de músics que viatjaren a Almeria.
13
REVISTA DE LA
societat musical
SANTA CECÍLIA 2011 VESPRA DE SANTA CECÍLIA Com que el sopar de la vespra queia en dilluns, la Junta Directiva en ple es va sumar a l’acte. Quedaren abans, feren la seua feina, i després anaren arribant els músics. Dilluns i bon dia acudiren deu de la Junta, quatre d’ells músics, catorze músics, tres d’elles xiques (què poquetes!), i la cambrera, xica i músic també, en total, vint-i-cinc. Es va cantar al carrer Santa Cecília, com és tradicional, sense passacarrer, com l’any passat, i amb una persona de públic que aguaità al balcó a vore què era allò un dilluns i bona nit a les dotze ja tocades.
FESTA: PROCESSÓ I SOPAR Enguany sense pluja, es replegaren sis xiquets que entraven a la Banda (foto i llista a l’última pàgina). Encara que un d’ells vivia enfront del Musical i la cosa pareixia que no s’allargaria, al final, com sempre últimament, a córrer tot el poble. Després missa amb gojos, himne i processó amb volta al Ravalet. El sopar de cova, tranquil, com l’any passat, encara que alguns s’esforçaren i ho allargaren una cosa bé. La taula del grup dels més menuts, anomenat Fondo Nancy, molt nombrós com sempre, va batre rècord olímpic de sopar. Encara que sempre es buida prompte la taula, en esta ocasió han tardat exactament 20 minuts, de les 22 hores en que començava el sopar fins a les 22:20. Ni digestió ni res. Després, carabassa i moniato en racions individuals, el licor de Colo (enguany de cirera), Limonchelo per al director (i si no per què diu a un assaig que li agradava). I els Premis. La comissió dels Ceci’s es va declarar en vaga per la baixada de sou degut a la crisi. Així, seguint la pràctica d’alguns bancs, es fusionaren els Ceci’s i els premis de l’estiu que atorgava el Fondo Fairy. Tot hi ha que dir-ho, un Fondo Fairy remodelat amb només sis components («el núcleo duro»). D’eixa manera la fusió es va traduir en que Colo va fer el sermonet d’introducció dalt la cadira, com sempre, i les sis membres cridaven els premiats pel micròfon des de darrere la barra.
14
REVISTA DE LA
societat musical
Els tradicionals diplomes es substituïren per un xupito de líquid blau (Fairy?) que s’havien de beure els guardonats, ningú dels quals va protestar pel canvi. (Per cert, haguera estat bé una altre premi, no atorgat per desconeixement suposem: eixe mateix dia es complien 25 anys que Ruben va aprovar a Barcelona). La festa va continuar amb la xaranga (més jove que habitualment), i una coreografia sorpresa de The six (Fondo Fairy) molt currada ja avançada la nit, de quasi sorpresa, i quan molta gent se’n havia anat. A destacar al sopar la bona representació de regidors i regidores de l’Ajuntament que ens acompanyaren, així com l’alcalde. També soparen pares i mares dels xiquets que s’havien recollit que ho passaren tan bé com els mateixos músics. I es tirà de menys, com l’any passat, la taula dels més majors. Potser tardem anys en acostumar-nos a eixa falta.
PREMIS IMPROVISATS DE SANTA CECÍLIA Premi a Poldo i Paco pel seu 50é aniversari a la Banda. Premi a Civera, Que t’has rapat enguany? Premi a Juanba, per ser el cambrer de tapetes més artista de l’Ebano. Premi a Miquel (trompeta), per ser el tigre més artista de la Banda (perquè en va disfressar de tigre) Premi a Sam (clarinet), perquè enguany no s’ha atrevit a cantar el «VISCA SANTA CECÍLIA». Premi a Ferran, perquè li encantaria formar part del Fondo Fairy. Premi a Colo, «Ja t’has comprat una baieta nova?». Premi a Quique (fagot), «Ara si que estaràs content!» (desprès de les eleccions generals). Premi al Tio Fernando, per arreglar «de categoria» les carpetes. Premi al Fondo Fairy, perquè en som poquetes però bones!
15
REVISTA DE LA
societat musical
CELEBRACIONS DIVERSES
Sopar d’hivern de clarinets El passat 23 de desembre l’Associació de Clarinets de Guadassuar va celebrar el seu tradicional sopar d’hivern. A la foto podem veure als assistents que seguint fidelment els seus estatuts acudiren a la cita.
Sopar de Junior’s El dia 3 de desembre, una nova associació de membres de la Banda anomenada Junior’s es va reunir al lloc habitual per tal de celebrar un soparet. Aquesta associació va nàixer fruit de la casualitat, ja que un dia decidiren quedar per a sopar, que ja s’ha convertit en tradicional. L’associació està composada per Joan, Quique, Ferran, José Víctor, Joaquín, Elena, Mar i Zaida. Anna Garcia i David Sais també formen part però no poguéren acudir a la cita. El sopar va consistir en una meravellosa caldereta de creïlles amb alls tendres, costelletes i llonganisses. S’ho passaren d’allò més bé!
Sopar d’estiu de clarinets Com que fa tant de temps que no publiquen la Revista se’ns ha ajuntat la d’hivern amb la d’estiu. Una nova reunió dels clarinets va tindre lloc el passat 25 de juny. Va ser al lloc habitual, però trencant la tradició que marca que a l’estiu ha de ser una paelleta, va ser impossible trobar un dia que vinguera bé a tots. Al final un grup reduït però bo es va ajuntar i van celebrar la reunió. Una última cosa, mireu bé les fotos i contesteu una pregunta. Veritat que algunes persones apareixen a tots els saraos?
16
REVISTA DE LA
societat musical
Xé CURS DE MÚSICA ANTIGA Guadassuar - agost 2012
13, 14, 15, 16 i 17 agost LUTHIERIA Taller de Lutheria Sergi Martí 15 i 16 agost XIRIMIES I BAIXONS Joaquim Guerra 18 agost CONFERÈNCIA Javier Artigas 16, 17, 18 i 19 agost CLAVICÉMBAL Ignasi Jordà 17, 18 i 19 agost PERCUSSIÓ HISTÒRICA Pedro Estevan DANSA DEL RENAIXEMENT Eva Narejos CANT DE CAMBRA José Hernández-Pastor MINISTRERS DEL RENAIXEMENT Francisco Rubio CONSORT DE FLAUTES David Antich 28, 29, 30 i 31 agost MÚSICA DE CAMBRA Leonardo Luckert ORQUESTRA BARROCA Farran James
CONCERTS 17 agost, 20.30 h. al Pati del Centre Cultural Celebració X Aniversari 19 agost, 22.30 h. al Pati del Centre Cultural 31 agost, 20 h. a l’Auditori
LA INFORMACIÓ COMPLETA DEL CURS AIXÍ COM UNA MEMÒRIA GRÀFICA DE LES NOU EDICIONS ANTERIORS HO PODEU TROBAR A www.ladispersione.com
17
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 2011··· Dissabte 26 de febrer / Auditori, 19.30 h. / Concert d’Hivern S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar Oracles
Valhalla Iocundum bis: Juan Reus
Dissabte 9 d’abril, 17 h. / Teatre Liceu (Alberic) I Festival Comarcal de Bandes Ribera Alta Juan Reus Valhalla
Diumenge 29 de maig / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Simfonia núm. 3 (I, II, IV) (Mahler)
Una noche en Granada Sinfonia Nobilissima
Diumenge 26 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Novecento El festín de Baltasar Els xiquets de Guadassuar Es xopà... hasta la Moma
Divendres 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist Goya El baile de Luis Alonso El bateo
Orient Express Manhattan Symphonie
Divendres 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La Revoltosa (preludi) Copacabana De este apacible rincón de Madrid (Luisa Fernanda) A Tribute to Harry James Parlami d’amore, Mariu Santana a portrait Ignacio contrabandista
La mascara del Zorro El torico de la cuerda Somewhere Clarinet Candy Als berebers La tarántula (La tempranica) Queen in concert Mambo bando uno (bis) Fet a posta (bis) Balada triste de trompeta (bis) El Gato Montés (Dúo de Soleá y Rafael) (bis) En er mundo (pasdoble) (bis) Xavier el coixo
Dissabte 8 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre La tempranica La leyenda del beso (selecció)
Biba la banda 1936. España en guerra Himne de la Comunitat Valenciana
Dissabte 10 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília Simfonia núm. 5 (I, II, IV) (Mahler)
Primera Suite en Mi b.(Holst) Gojos de Santa Cecília Himne de Santa Cecília
Diumenge 25 de desembre / Plaça Major, 13 h. / Felicitació nadalenca La gracia de Dios White Cristmas Adeste fideles Pastorets i pastoretes Marxa Radetzky
18
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES Notícia Mahler de la música. Sin embargo, la plaza de toros no tiene su propia banda y cada tarde suena una diferente. La mayoría de las ocasiones los intérpretes no hacen honor a ese título de «tierra de música», pero de vez en cuando se «desface el entuerto» y las interpretaciones están al nivel de lo que merece Valencia y su coso de primera categoría, como en esta ocasión sucedió. La Banda Santa Cecilia de Guadassuar deleitó con su actuación y el trompeta, Rubén Marqués, demostró estar a la altura de los mejores maestros del ruedo». Ahí queda això.
No deixa de ser notícia el que ha fet la nostra Banda al llarg de l’últim any per commemorar el centenari de Mahler. Res més que interpretar en tres concerts diferents (i a un gran nivell ara que no ens senten), diversos moviments de la 1a simfonia, de la 3a i de la 5a. Hi haurà alguna altra banda que ho haja fet? (incloent les que guanyen grans premis, d’ací o de Madrid).
Paco Zacarés torna a guanyar a Corciano El nostre exdirector Paco Zacarés ha guanyat el primer premi al XXVIII Concurs Internacional de Composició per a Banda de Corciano (Itàlia) el passat desembre. Dels trenta-nou treballs presentats a concurs, sols nou d’ells passaren a una segona fase de la que eixiren els tres premis. El primer premi va ser per a Francisco Zacarés Fort, el segon per a l’italià Girolamo Deraco i una menció d’honor va ser per a Andrés Valero Castells.
Samuel Sánchez premiat a Xàtiva El passat dia 5 de febrer un dels nostres joves professors Samuel Sánchez Santos, professor de saxofon a l’Escola de la nostra Societat va aconseguir un gran èxit obtenint el primer premi en la màxima categoria de l’especialitat vent-fusta al Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva. Aquest premi ha tingut un gran mèrit per l’altíssim nivell de la resta de participants en aquesta edició. Posteriorment el dia 21 de març a la gala de cloenda realitzada al Gran Teatre amb tots els guanyadors de la resta d’especialitats va tornar a demostrar les seves especials facultats i domini de l’instrument, obtenint l’accèssit per a la beca extraordinària que està dotada amb 12.500 €. Enhorabona.
Bous a València El passat 12 de maig un grup de músics de la nostra Banda (a les fotos de baix un grup d’ells) va actuar a la Plaça de Bous de València en la correguda de la Mare de Déu dels Desemparats, amb bous de la prestigiosa ramaderia de Victorino Martín. De l’actuació dels toreros Juan Bautista, El Cid i Alberto Aguilar, no anem a parlar, perque no estem a una revista taurina, però sí que anem a reproduir un fragment de la crítica de Carlos Bueno apareguda a la publicació digital burladero.com: «Sobresaliente para la banda: Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del color... y supuestamente también
Héctor Marqués obté Matrícula d’Honor Hector Marqués acaba de finalitzar els seus estudis de Grau Superior al Conservatori de Saragossa on ha obtingut una merescuda qualificació de Matrícula d’Honor.
19
REVISTA DE LA
societat musical
Dos concerts a l’Auditori L’Auditori de Guadassuar ha acollit al mes de maig dos destacats i diferents concerts. Per una part ens va visitar, per tercera vegada, Spanish Brass Luur Metalls que, com no podia ser menys, va certificar per què són el que són.Altra actuació va ser la de Mara Aranda i el grup Solatge. Diferent a l’habitual. Músiques d’arrel, valencianes i mediterrànies, re-fetes, re-proposades, una d’elles relacionada amb el nostre poble, una versió del Bolero de Guadassuar (que va ser ballada a la sala per alguns assistents). Hi havia nombrosos instruments presos del temps i de l’espai (gaites, violes de roda, moraharpa, bouzuki, baglama, cítola...) tocats magistralment, de manera també diferent a la que ens solen ensenyar de manera acadèmica (amb partitura) és a dir, controlar l’instrument i acompanyar la cantant sense pràcticament necessitar-se paper de res. Iniciativa nova (pagar entrada per a pagar el grup) dels Amics de les Danses que recordava l’haguda allà pels anys 70 quan un grup de joves portaren a Guadassuar, al Cine Patronato, figures de la cançó com Lluís Llach, Raimon (amb la guàrdia civil asseguda a l’última fila), Enric Ortega o Ovidi Montllor.
Futbol i música El passat dimecres 23 de novembre una delegació de trompetistes de l’Escola de Música, va assistir al camp de Mestalla per a veure el partit corresponent a la primera fase de la Lliga de Campions, que enfrontava al València CF i al KRC Genk. S’ho passaren d’allò més be i a més a més el València va guanyar 7-0. Ens conten que esperen repetir l’experiència el més prompte possible. dels joves músics. Se’n fan al Musical, al Centre Cultural o a l’Auditori. Uns exemples, el 18 de febrer per la vesprada hi hagué una de violins al Centre Cultural, o per Nadal, dies abans de les vacances, al Musical, la més famosa d’elles, «l’audició del berenaret», en la que després de tocar hi ha... Com que no tenim fotos aprofitem per a posarne dos de les audicions de final de curs: la dels alumnes de percussió i la dels de Cor.
Audicionetes No solem fer referència (i no sabem per què) en la nostra Revista a una sèrie de xicotetes audicions que s’organitzen al llarg del Curs per part de professors i alumnes de l’Escola de Música. Solen assistir uns pocs familiars, però pot acudir qui vullga a comprovar els avanços
20
REVISTA DE LA
societat musical
LA BANDA DE GUADASSUAR I EL CERTAMEN DE VALÈNCIA (VI) EL CERTAMEN DE 1983 Ja s’han publicat a la Revista les participacions de la nostra Banda en els certàmens de València dels anys 1940, 1948 i 1950, amb la direcció de Virgílio Beltrán. Els mals resultats foren un dels factors que feren que la Banda de Guadassuar no tornara a participar en esta competició musical. Durant les dècades de 1950 i 1960 solament competiren en concursos de pasdobles, molt populars en l’època, amb èxits i fracassos. Jubilat Virgilio Beltran en 1977, i ja convertida en Societat Musical, comença una nova etapa en la seua història. De nou es planteja com a objectiu la participació en certàmens, per tal de, com solia dir Vicent Esteve Bou, president en aquells anys, «fer banda». Recordem que primer passà a dirigir la Banda durant un breu període de temps Josep Rosell Pons, que va ser substituït a la seua vegada en 1978 per Miquel Llopis Bernat. En eixe mateix any, 1978, ja es va participar el 4 de juny, en la fase provincial del Certamen Regional de Bandes que es va celebrar a Almussafes. Esta participació va resultar un fracàs al no aconseguir cap premi. En 1981 ja es va fer càrrec Joaquín Vidal Pedrós de la direcció de la Banda, que ja comptava amb 75 músics. Amb el nou director pràcticament acabat d’estrenar, el 26 d’abril es va tornar a participar en una competició: el Certamen Ciutat de Cullera. De tres participants s’obtingué el tercer premi. Una nova decepció va fer que el diploma acreditatiu estiguera alguns anys sense emmarcar. Però estos fracassos no aconseguiren minvar les il·lusions dels directius, director i músics. Tot el contrari, doncs a partir d’este moment s’inicià una etapa fulgurant en que la nostra Banda va passar de no res a la primera línia del panorama bandístic valencià. El primer capítol d’eixa nova etapa va culminar el divendres 15 de juliol de 1983, dia en el que la Banda de la Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, dirigida per don Joaquín Vidal, va aconseguir el primer guardó de la seua història al Certamen Internacional de València: el Primer Premi del a Primera Secció i amb la millor puntuació de totes les seccions.
En esta Secció Primera. Podien actuar entre 66 i 80 músics, 3 d’ells de corda, amb la possibilitat d’incorporar fins a sis músics aliens. La subvenció per participar era de 200.000 pessetes. Els premis es repartien de la següent manera: - 1r premi President de la Generalitat, dotat amb 170.000 pessetes. - 2n premi Ministeri de Cultura, 160.000 pessetes. - 3r premi, Diputació de València, 150.000 pessetes. A més, existia un premi Capità General de València, a la banda espanyola amb millor puntuació, dotat amb una placa acreditativa. I un premi Caixa d’Estalvis de València, a la banda de l’àmbit territorial de la caixa amb la major puntuació en cada secció, dotat amb 80.000 pessetes. El dia quinze d’abril, últim dia per a inscriure’s, solament ho havien fet tres bandes en la Secció Primera. Com que a la Secció Segona el nombre era més elevat, es va invitar a una banda alemanya a incorporar-se a aquella secció. El dia 29 del mateix més es va procedir al sorteig de l’orde d’actuació de les bandes a les diferents seccions. La secció va quedar així: 1 Lira Saguntina de Sagunt 2 Harmonie St Josef Kaalheide-Kerkrade (Holanda) 3 Stadtmusik de Waldkirch-Breisgau (Alemanya) 4 Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar El jurat, constituït també el 29 d’abril, va ser diferent per a les seccions menors i per a les Especial A i B. Per a les seccions Juvenil, Tercera, Segona i Primera (en la que participava la nostra Banda) va estar format per tres membres amb dret a vot: Julio Ribelles Brunet (director de la Banda Municipal de Palma de Mallorca), Rafael Talens Pelló (compositor i professor del Conservatori Superior de València) i José Maria Cervera Collado (director d’orquestra). A més, formaven part del jurat, sense dret a vot, Enrique Real Martínez (Regidor Delegat de Festes de l’Ajuntament de València), acompanyat d’Enrique Carpí Ariño (President de la Federació Valenciana de Societats Musicals) i com a secretari Jose Vicente Gimeno Viñas (funcionari en delegació del Secretari de l’Ajuntament). Va alçar acta de la deliberació del jurat Joaquín Sapena Tomás, notari de València. Els membres del jurat puntuaven fins a 10 punts els apartats d’afinació, sonoritat, interpretació i tècnica tant en l’obra obligada com en la de lliure elecció. D’esta manera cada membre del jurat podia atorgar fins a 80 punts i cada banda podia aconseguir-ne fins a 240.
Com tradicionalment, el Certamen estava organitzat per l’Ajuntament de València, copatrocinat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, recentment constituïda, la Diputació de València i la Caixa d’Estalvis de València. El certamen va reprendre la categoria d’internacional que havia perdut uns anys abans i participaren bandes estrangeres en diferents seccions.
21
REVISTA DE LA
societat musical
Segons l’acta del notari Joaquín Sapena Tomás, a les 21 hores i un minut del divendres 16 de juliol, començà la desfilada de les bandes de la Secció Juvenil. A continuació actuaren les de la Primera Secció. Començava el certamen. Havien passat trenta tres anys i molt pocs músics quedaven d’aquells que aquell ja llunyà 1950 havien actuat a la Plaça de Bous de València, mític escenari del Certamen. La majoria dels músics que anaven a actuar, havien entrat a la Banda com a educands a partir de 1972. Això dona idea de la joventut de la plantilla. L’emoció era molt forta. Els intensos assajos dels mesos anteriors havien arribat a la seua fi amb l’esperança d’aconseguir un bon resultat. Els últims, a l’aire lliure a la Plaça del Ravalet, havien inclòs l’assaig de la desfilada. Centenars de guadassuarencs, desplaçats a València amb els autobusos que va facilitar l’ajuntament del poble o en cotxes particulars esperaven expectants el moment d’aplaudir a la seua Banda. L’entrada a la Plaça de Bous no era gratuïta. El preu oscil·lava entre les 250 a les 900 pessetes els dies 13, 14 i 15 (seccions tercera a primera) i entre 350 i 1000 pessetes els dies 16 i 17 (seccions majors). Com a curiositat, el dia en que va participar la nostra Banda se’n veneren 1864, augmentant a 2593 i 5887 els dos dies següents en que actuaren les bandes de les seccions Especial A i B respectivament.
Ramón Roig Torné i Mutanza (symphonic variations for band) del compositor nordamericà James Curnow com a obra lliure. Segons l’acta notarial, la Banda de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, que havia desfilat amb el pasdoble Ateneo Musical, de Mariano Puig Yago, inicià la interprtetació de l’obra obligada a la una i set minuts de la matinada i va acabar la interpretació de l’obra llire trenta-tres minuts més tard. L’obra de lliure elecció de la nostra Banda va ser Sicània, del compositor de Cullera, Rafael Talens Pelló. Esta obra porta per títol un dels noms que tingué en l’antiguitat el seu poble nadiu i està basada en danses i cançons del folklore valencià. En les quatre parts de l’obra (Albada, Dansa i cançó del llaurador, Joc de xiquets, Dia de festa) descriu un dia de festa en el quefer de les gents. Consultada l’acta notarial que es conserva a l’Arxiu de l’Ajuntament de València, els membres del Jurat es reuniren a deliberar al Saló de la Xemeneia de l’Ajuntament i llegiren el veredicte al balcó a les 2 hores i 18 minuts del dia 16 de juliol. Cadascun dels cinc membres amb dret de vot podien puntuar fins a 10 punts en els apartats d’afinació, sonoritat, interpretació i tècnica. A l’escrutini assistiren el president de la Societat, el director i l’alcalde. Les puntuacions en la Primera Secció quedaren repartides de la següent manera:
L’obra obligada era Danses alacantines, de Bernardo Adam Ferrero. Esta obra, com el seu nom indica, està basada en motius de la música popular de diverses localitats de la província d’Alacant. Va rebre el Premi de l’Institut d’Estudis Alacantins en 1982. Consta de les següents parts. I. Ja te n’has anat (Cocentaina) II. Ball de velles (Tibi) III. Duérmete mi niña (Beniardà) IV. Una huela i un huelo (El Verger) V. Ball de l’espill i jota dels castelluts (Castalla) La primera banda en actuar va ser la de la Lira Saguntina de Sagunt, baix la direcció d’Enrique Villalba Puig, que havia desfilat amb el pasdoble El abanico, d’Alfredo Javaloyes López, interpretant com a obra de lliure elecció Cap Kennedy del compositor francés Serge Lancen. En segón lloc va actuar l’Harmonie St Josef KaalheideKerkrade (Holanda) que dirigida per Thijs Tonnaer havia desfilat amb el pasdoble Luisa Martín, de Ramón Martínez Segura i com a obra lliure Jericho del compositor nordamericà Morton Gould. En tercer lloc actuà la Stadtmusik de WaldkirchBreisgau (Alemanya), baix la direcció de Hans Peter Rinklin, desfilant amb el pasdoble La gracia de Dios, de
22
REVISTA DE LA
societat musical
Altres bandes participants a les diferents seccions Com a curiositat anem a fer referència a algunes de les bandes que actuaren en la resta de seccions. En la Tercera Secció (entre 36 i 50 músics), van participar, entre altres, la Banda de l’Alcúdia (que no va obtindre cap premi) i la de Paterna, dirigida per Miguel Llopis Bernat (director de la nostra Banda entre 1977 i 1981) i que va quedar en segon lloc. En la Segona Secció (entre 51 i 65 músics), participaren set bandes, entre les que recordem a la Banda d’Utiel, que va aconseguir el primer premi. També va estar inscrita la de Rafelguaraf, que es va retirar el dia 7 de juliol al·legant que el director, Rafael Sanz Espert, havia patit un còlic nefrític en un assaig el 28 de juny. Curiosament, estava inscrit com a músic llogat amb la Banda de Guadassuar, amb la que tampoc va participar. El mateix dia que la nostra Banda, també van participar les dues bandes inscrites a la Secció Juvenil (entre 35 i 50 músics), una secció que sols es va convocar uns pocs anys i en la que participaven músics amb una edat màxima de dèsset anys. Competiren la Lira Castellonense de Villanueva de Castellón i la Unió Musical de Carlet, que va resultar guanyadora. A la secció Especial B (entre 81 i 95 places) va guanyar la Unió Musical de Torrent, quedant en segon i tercer lloc les bandes d’Alcàsser i Picassent. A la Secció Especial A (amb un nombre de músics il·limitat), va obtindre el primer premi la Unió Musical de Llíria, dos segons premis van anar a les bandes Santa Cecília de Cullera i Societat Musical d’Alzira (empatades a punts) i el tercer premi va ser per a la Banda de La Armónica de Bunyol. També participaren l’Ateneu de Cullera i la Banda de Tavernes de la Valldigna. Cal assenyalar que la Banda Santa Cecília de Cullera va interpretar la suite Alla et Lolly op. 20 de Sergei Prokofiev (més coneguda entre nosaltres com a Suite Escita), dirigida per Luis Sanjaime, que havia transcrit l’obra, la mateixa versió que va portar la nostra Banda en 2008.
Evidentment, l’alegria va envair a tots, músics i seguidors, que esperaven a la porta de l’Ajuntament de València la lectura del veredicte: per primera vegada s’havia aconseguit el primer premi a un Certamen de València. A l’arribar els músics a Guadassuar les campanes voltejaven a pesar de l’hora, el públic que ja havia arribat al poble els esperava al Ravalet i un passacarrer espontani va començar pel carrer Major en obres, culminant en l’església, oberta de bat a bat, on es van cantar l’Himne i els Gojos a Santa Cecília. Però l’èxit no acabà eixa nit. El dimarts 19 de juliol, en el transcurs d’un concert als Jardins de Vivers, es lliuraren els premis: a més del 1r premi President de la Generalitat, s’obtingué el premi Caixa d’Estalvis de València, a la banda de l’àmbit territorial de la caixa que obtinga la major puntuació en la secció, i, sorprenentment el premi Capità General de València, a la banda espanyola amb millor puntuació. A la placa acreditativa d’este últim premi que es conserva al Musical apareix un estrany ratllat al lloc on apareix el nom de Guadassuar. Diu la llegenda, mai demostrada però confirmada per persones que coneixen el Certamen per dins, que la placa va ser primer gravada amb el nom de Unió Musical de Llíria que havia guanyat a la secció Especial A. Algú se’n va adonar de l’equivocació i calgué refer el gravat de la placa, borrant el nom de Llíria o col·locant al seu lloc el de Guadassuar. Els sis (!!!!!!) diplomes que ens lliuraren, foren exposats a l’Ajuntament i passejats en una nova cercavila el diumenge següent. A l’arxiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) es conserva el llistat de músics que van participar al certamen i que es transcriu al final d’este article. Este llistat, datat a Guadassuar el dia 30 de març, i presentat a l’Ajuntament de València el 7 d’abril de 1983, està en paper oficial de la FSMCV i en ell apareixen inscrits setanta-cinc músics de plantilla, huit reserves de plantilla i sis músics aliens. En eixe document havien signat tots abans de presentar-lo i tornaven a signar en el moment de passar el control minuts abans de l’actuació al certamen. Apareix la signatura de setantasis músics nostres i en podien pujar huitanta a l’escenari. De músics llogats sabem que Rafael Sanz Espert no va actuar per estar malalt. En queden cinc, però no sabem exactament quins quatre pujaren realment a l’escenari. A este document, datat el 30 de març, apareixen citats com a delegat Francisco Gimeno Cucarella i com a contacte José Gimeno Añó, signant el document Vicent Esteve Bou com a president i Joquín Vidal Pedrós com a director. L’alcalde certificava «Que todos los músicos inscritos en la hoja adjunta son los mismos que componen la banda, así como que el director que suscribe dicha hoja és el efectivo».
Salvador Colomer
Fonts: Ruiz Cerveró, Alfredo, Una historia irrepetible en el mundo Musical. Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia. Ed. Piles, Valencia 2011 Arxiu d’Alfredo Ruiz, de la Banda Santa Cecília de Cullera. Arxiu de la Fonoteca Municipal de València. Arxiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Arxiu de Joan B. Boïls.
23
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS AL CERTAMEN DE 1983 Noguera Puchol, Immaculada (saxo) Noguera Vila, Evaristo (tuba) Oliver Domingo, Vicente (trompeta) Oliver Olmos, Salvador (flauta) Osca García, Vicente (bombardí) Osca García, Laura (clarinet) Osca Pons, Joaquín (fagot) Osca Ruiz, Jesús (trompa) Osca Vidal, Vicente (tuba) Pascual Mateu, Emilio (bombardí) Pascual Mateu, María José (saxo) Pérez Amores, Sergio (clarinet) Pérez Ortega, Manuel (trompa) Pérez Ortega, Samuel (clarinet) Pérez Ortega, Àngel (trompeta) Peris Palau, Bernardo (clarinet) Polanco Olmos, Rafael (bombardí) Ribera Boíl, Vicente (trompeta) Ribera Llopis, Vicente (trompeta) Ribes Villalba, Josep (clarinet) Roig Presencia, Joaquín (saxo tenor) Rosell Escorihuela, Salvador (requint) Rosell Pons, José (trompa) Ruiz Notario, Enrique (tuba) Salcedo Peirotén, Roberto (trombó) Sentamans Roig, Salvador (trompeta) Vidal García, Leopoldo (oboé) Vidal Plaza, Leopoldo (saxo baix)
Alabau Moreno, Joaquín (percussió) Añó Alonso, Maria José (clarinet) Añó Cleries, Domingo (clarinet) Asensi Osca, Blai (trombó) Asensi Osca, Martí (oboé) Beltrán García, Carlos (saxo tenor) Beltrán Navarro, Joaquín (saxo) Beltrán Navarro, Victoria (clarinet) Beltrán Vidal, Vicente (clarinet) Boïls Camarena, Agustín (clarinet) Boïls Ibiza, Juan Bautista (flauta) Boïls Sais, Vicente (saxo) Calatayud Tomás, Mercedes (clarinet) Camarasa Cleries, Virgilio (clarinet) Casanova Lledó, Salvador (clarinet) Casasús Sais, José (clarinet) Castells Colomina, Maria Consuelo (clarinet) Colomer Torres, Salvador (clarinet baix) Domingo Sanz, Vicente (percussió) Esteve Bou, José (saxo baríton) Esteve Bou, Vicente (bombardí) Esteve Camarasa, José (clarinet baix) Esteve Colomina, Adrián (trombó) Esteve Colomina, Nicolás (trombó) Esteve Torres, María Vicenta (flauta) Esteve Torres, Sofía (oboé) Ferrer Roig, Joaquín (saxo) Fuertes Montalvá, Maria José (clarinet) García Hervás, Domingo (clarinet) Gimeno Añó, José (clarinet) Gimeno Añó, Reyes (clarinet) Gimeno Asensi, Francisco (tuba) Gimeno Asensi, Joaquín (trombó) Gimeno Asensi, José (trompeta) Gimeno Colomer, Javier (percussió) Gimeno Jornet, Joaquín (percussió) Gimeno Montalvá, José (fiscorn) Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí) Gimeno Roig, Maite (clarinet) Lacal Gonzálvez, Antonio (clarinet) Llopis Gimeno, Cristina (saxo alt) Llopis Gimeno, Vicent (trompa) Marqués Colomer, Rubén (trompeta) Miñana Osca, Damián (trompa) Miñana Osca, Juan Antonio (percussió) Navarro Climent, Inmaculada (saxo) Navarro Climent, Vicenta (clarinet) Noguera Alós, Antonio (tuba)
INSCRITS NO PARTICIPANTS Asensi Domingo, Domingo (trombó) Barberà Boïl, Eustaquio (percussió) Beltran Cleries, Joaquín (saxo alt) Beltran Roig, Decoroso (saxo tenor) Castells Canet, Joaquín (trompa) Crespo Jornet, Alfonso (trompa) Gimeno Barberá, Antonio Javier (percussió) Ribera Llopis, Joaquín (saxo baríton) Salcedo Peiroten, Eduardo (fliscorno) LLOGATS INSCRITS Forés Asensi, Enrique (flauta) Lluna Valero, Juan (clarinet) Marí Asins, José (percussió) Morellá Asins, Miguel (oboé) Pellicer Falcó, Salvador (trombó) Sanz Espert, Rafael (saxo tenor)
24
REVISTA DE LA
societat musical
25 25
REVISTA DE LA
societat musical
LEVANTE diumenge 17 de juliol de 1983
26
REVISTA DE LA
societat musical
Peròdic sense identificar juny-juliol 1983 Us sona allò dels instruments estranys?
LLIBRES i MÚSICA Una historia irrepetible en el mundo musical. Historia del Certamen Internacional de Bandas de Música «Ciudad de Valencia» 1886-2011 Alfredo Ruiz Cerveró. Ed. Piles Saps quina és l’obra de lliure elecció que més s’ha interpretat (29 vegades) al Certamen de València al llarg de tota la seua historia? I el pasdoble més tocat? (26 vegades) Quin és el director que més vegades ha participat amb 34 actuacions? Quina és la Banda que més vegades (61)ha participat? Pots trobar totes les respostes a esta obra en dos volums i mil quatre pàgines. En el primer volum es descriuen cadascun dels certàmens any a any i altres informacions des dels seus inicis en 1886. En el segon estan relacionades totes les bandes que han concursat plasmant l’any, secció, premi, puntuació, nombre de músics, obra obligada i el seu compositor, obra lliure i el seu autor, nom del director, estadístiques, etc. A més s’han incrustat programes de mà antics i fotografies. Disponible a l’arxiu del Musical.
27
REVISTA DE LA
societat musical
LLIBRES i MÚSICA LES DANSES DE GUADASSUAR Quadern d’exercicis L’Associació d’Amics de les Danses de Guadassuar ha publicat un quadern d’activitats per a xiquets i xiquetes totes elles relacionades amb les Danses. A més d’exercicis de pintar, enllaçar, dibuixar, retallables, encreuats, com fer paperets o un fanalet, etc. etc... hi ha activitats musicals sobre els instruments que participen a les Danses, diverses cançons tradicionals i les partitures arreglades per a la flauta de bec de l’escola. Ah! i una auca a color a les pàgines centrals. Han col·laborat en la confecció d’este Quadern alguns músics i exmúsics de la nostra Societat Musical: Vicen Navarro, M. José Fuertes, M. José Vidal, Àngel Pérez, Xavi Boïls o Juanba Boïls entre altres.
LA MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA Una aproximació etnomusicològica de Jordi Reig Imprescindible. També impressionant. Així podríem resumir el llibre que acaba de publicar l’Institut Valencià de la Música sobre música tradicional valenciana. En ell podem trobar tot el que vullgam saber sobre esta parcel·la de la música tan poc estudiada, des dels elements del llenguatge musical (escales, afinació, ritmes, harmonies, estructures...), tots els gèneres classificats detalladament (vocals i instrumentals, individuals i col·lectius...), una interessant introducció, etc. Per suposat que parla en diverses ocasions de Guadassuar, de les Danses, del Bolero i de la Despertà de l’Aurora. (Prova dels tressors que tenim a este poble i que sense dubte falta prendre consciència). Al llibre l’acompanya un CD amb 131 talls en mp3 per il·lustrar musicalment les explicacions i partitures impreses al paper. L’autor del llibre és Jordi Reig, professor de musicologia del Conservatori Superior de Música de València i un dels membres d’Al Tall, i que va ser Cap de Dansa al nostre poble el dimarts de Danses de 2005. Per als interessats, podeu trobar-lo a la Biblioteca Municipal.
28
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE TOCANDO EL VIENTO
EL CONCURSO
Títol original: Brassed Off Director: Mark Herman Any: 1997 Pais; Gran Bretanya Repartiment: Ewan Mc Gregor, Peter Postlewaile, Tara Fitzgerald, Stephen Tompkinson, Jim Carter, Phillip Jackson, Peter Martin, Sue Johnston, Mary Healy, Melanie Hill, Lill Roughley, Peter Gunn, Stephen Moore, Kenneth Colley, Olga Grahame, Toni Galacki, Sky Ingram... Música: Trevor Jones Guió: Mark Herman Génere: drama Durada: 107 min.
Títol original: The Competition Director: Joel Oliansky Any: 1980 Nacionalitat: Estats Units Repartiment: Richard Dreyfuss, Amy Irving, Lee Remick, Sam Wanamaker, Joseph Cali, Ty Henderson, Vicki Kriegler, Adam Stern, Philip Sterling, Gloria Stroock, Bea Silvern, James Sikking. Guió: Joel Oliansky (Història: Joel Oliansky & William Sackheim) Música: Lalo Schifrin Génere: drama Durada: 123 min. Esta és una de les pel·lícules de culte per a molts músics i pianistes. Ambientada en el món dels concursos pianístics internacionals, el film ens acosta a estos llocs on el públic i els organitzadors estan àvids de nous jóvens virtuosos. Per exemple, ens podrem assabentar dels mecanismes dels concursos per a seleccionar els finalistes. En la trama del film el pianista Paul Dietrich s’enfronta a la seua última oportunitat de guanyar un concurs (està a mesos del límit d’edat) i a trobar l’amor en una contrincant molt bella, innocent, que posseïx una mestra de reputació, però és tan bona pianista (o millor) que ell: Heidi Joan Schoonover. Tot amb el transfons de la «guerra freda» entre l’ex URSS i els EUA amb la professora de piano de la concursant russa que escapa del comunisme per a asilar-se als EUA; o també on apareix el director d’orquestra implacable Andrew Erskine, en una al·lusió directa al gran Leonard Bernstein. Va rebre dos nominacions a l’Óscar per la millor cançó original i al millor muntatge.
Una série de tancaments de mines recorre el nord d’Anglaterra. En Grimley, un dels pobles afectats, la banda de música dels miners, tota una institució amb més d’un segle d’història, es un baluard de la identitat local. I també corre perill de desparéixer. Per a Danny, el director, la música representa l’esperit de la comunitat. La situació de crisi es veu matisada per la importància que té per a la població l’existència i pertinença a la banda de música dels miners. Malgrat tot, a mesura que el problema de l’atur augmenta, Danny ha de mantindre eixe entusiasme entre els seus músics, intentant traspassar tot el seu entusiasme per la música als miners que se troben en eixe moment amb prioritats vitals, que dificulten la possible pertinença i participació en la banda. Tot canvia quan Glòria s’incorpora a la banda. L’entusiasme torna a brollar i Danny exhorta als seus companys per a continuar competint en un concurs nacional. En 1997 va obtindre a França el Premi César a la millor pel·lícula estrangera.
29
REVISTA DE LA
societat musical
M’han dit que anem al Certamen
El Fosquibrut desafinat
Si? A mi m’han dit que a Kerkrade 2013
històriesdel pare vicent 10
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
F
...estar mucho tiempo sin decir no puedo ...estar un año sin ir a un certamen Es: «…porque no sólo de música vive el hombre, aunque yo sí» Cada dia me parezco más al Chiquito de la Calzada Este año me vuelvo a rapar la cabeza si ganamos, como Chiquito.
EL MUR del Fosquibrut NI AL FEISBUC, NI AL TUITER, NI AL TUENTI TROBARÀS MILLORS TEMES (QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...) - Noves tecnologies als assajos. Fa anys, un músic que ens va deixar fa poc, el tio Pepico, avi d’un clarinetista principal, era famós en la Banda, especialment en els assajos per aprofitar fins els silencis de semicorxera per llegir la novel·la de vaquers que portava sempre damunt. Ara, hi ha qui aprofita durant els assajos per vore el correu, entrar al Facebook, veure l’oratge, consultar la ‘prima de riesgo’, filosofar a Plató...
- Serà una premonició per al Certamen la música de El padrino que va interpretar la Banda Jove al seu últim concert? - Serà una premonició per al Certamen la música de L’espectacle més gran del món (el circ) que va interpretar la Banda Jove al seu últim concert? - Serà un presagi per al Certamen la música de Silbando al trabajar que va interpretar la Banda Jove al seu últim concert referida a com s’ho pren la Banda de Guadassuar?
- Bona idea. Algú se li va ocórrer posar al seu Facebook l’enllaç A mi madre interpretat per la Banda de Guadassuar al Certamen de fa dos anys. Va ser el dia 10 de desembre després de la demostració d’humanitat i dedicació de la nit anterior. Gran idea la dedicatòria.
- Uns músics han creat la plataforma «D de Dinamarca». El seu lema és: «si anem tantes vegades a la... de Dinamarca, per què no anem de veritat de viatge allí». - Altre grup ha creat la plataforma «D d’ancissam». Proposa fer un estudi de tots els termes musicals utilitzats pel director que tinguen doble sentit, un normal i un verd, com l’encissam. Ningú ha dit que els pronuncie mai en eixe sentit.
- Han arribat nombroses sol·licituds demanant que el Fondo Fairy repetisca al Concert de Sant Roc la coreografia que es va preparar per al sopar de Santa Cecília i que molt poca gent va poder vore.
- Un grup de músics va a crear la plataforma «33, la edad de J. C.» Proposen fer una investigació per averiguar quina és l’edat vertadera de J. C.
- Avís. Per als que posen com a excusa per no anar a l’assaig el que arriben tard a casa i no els dona temps de sopar, està solucionat. Cal tindre un poc de paciència i en acabar, junt a una cervesa... no te’n vas amb fam a dormir. (També val per als que venen sopats a l’assaig).
- Altre grup de músics (i músiques) vol crear la plataforma «44, la edad de J. C.» Saben de cosa certa que Juan Carlos té 44 anys. Ho comprovaren a principis de novembre quan l’implicat els va convidar després d’un assaig.
30
REVISTA DE LA
societat musical
la hola de la societat musical
Aleix Seguí Gimeno va nàixer el 8 de febrer, fill de Fina Gimeno Torres (percussionista en excedència i professora d’Iniciació de la nostra Escola de Música) i d’Alex Seguí (futur gran percussionista). És també el primer nét varó del nostre president (foto central de baix). Arnau Palau i Perez va nàixer el 19 de febrer, fill de Manolo Pérez (trompa i component de Luur Metalls) i Dora Palau (clarinet en excedència).
La Banda Infantil va creixent. Acaba d’incrementar-se la seua plantilla amb quatre xiquets i una xiqueta, que han nascut els últims mesos, fills dels nostres músics.
Paula Osca Espejo ja ha complit 7 mesos. És filla de Mario Osca (trompa) i Yolanda Espejo. A la foto de baix la veiem acompanyada d’Ivan, el seu germà major.
Simó Osca Ribera (dalt a l’esquerra) va nàixer el 12 de novembre, fill Tere Ribera (oboé) i de Perfecto Osca (contrabaix).
Esperem que tots siguen grans músics. Ambient musical a casa no els en falta. De moment sembla que canten molt bé.
Xavi Boïls Vidal (dalt a la dreta amb la seua germana Ivana) va nàixer el 23 de novembre, quasi el dia de Santa Cecília (serà quasi músic?), fill de Maria José Vidal (oboé en excedència) i de Xavi Boïls (trompeta i corneto). Carla Camarasa Gómez va nàixer el 4 de desembre a Tíjola (Almeria), filla de Carlos Camarasa (trompa) i de Carmen Gómez (foto de baix).
31
àlbum Passat, present i futur. Passat pels espléndids cinquanta anys de músics de Paco Gimeno i Leopoldo Vidal i els vint-i-cinc de Perfecto Osca, a la foto de dalt acompanyats de Juan Carlos Civera i Salvador Colomer al descans del passat Concert de Santa Cecília. I que també són present junt al futur que representen els nous músics que s’incorporaren a les nostres agrupacions joves en la passada festa de Santa Cecília. A la foto de baix els podem veure: Aina Ribes Noguera i Eduardo Pérez Almela (saxo), Alba Osca Sentamans (clarinet), Ximo Casanova Alabau (percussió), Maria Audí Oroval (contrabaix) i Raül Pedrón Salcedo (violí).