Situacions d'aprenentatge i rúbriques d'avaluació by GrupoSMEspana

SITUACIONS D’APRENENTATGE I RÚBRIQUES

D’AVALUACIÓ EN EL NOU CURRÍCULUM DE RELIGIÓ CATÒLICA (LOMLOE)

Material per al professorat

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Religió Catòlica de l’Educació Infantil

Amb la incorporació de l’àrea de Religió al currículum d’Educació Infantil, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a l’una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a àrea curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, l’àrea de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Infantil, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, el despertar de la sensibilitat espiritual i de l’experiència religiosa, a la llum de la visió cristiana de la vida, com a part del seu desenvolupament personal i social. Respon a la necessitat de comprendre i millorar la nostra

tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament d’un projecte vital que aspira a la realització plena i feliç en els entorns comunitaris de pertinença.

L’àrea de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau el desenvolupament de les quals haurà d’iniciar-se en aquests primers anys d’escolarització. Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu dels nens i nenes, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió

Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i enforteixen el poder transformador de l’escola. El currículum de l’àrea de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Infantil. El disseny curricular de l’àrea de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar els futurs de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb d’altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna. Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraternitat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau

mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la Religió Catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI.

L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a les de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius. Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comuns per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau que s’inicien en l’Educació Infantil. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per la visió cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En tercer lloc, es proposen els sabers bàsics necessaris per a aconseguir la proposta formativa de l’àrea de Religió Catòlica. Aquests sabers, que deriven específicament del diàleg de la Teologia i la Pedagogia, constitueixen els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs. El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, la trobada amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició social i la identitat cultural per a aprendre a viure

amb els altres, a respectar la naturalesa, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres àrees de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més properes dels centres educatius i de l’entorn i per a plantejar la programació didàctica de l’àrea de Religió Catòlica en projectes i àmbits més globalitzats del segon cicle d’Educació Infantil.

Competències específiques

1. Descobrir, experimentar i expressar la identitat personal a través del coneixement del seu cos i el desenvolupament de les seves capacitats afectives i qualitats, mitjançant l’acostament a figures bíbliques i persones significatives, per a adquirir autonomia en les seves activitats quotidianes i hàbits bàsics de relació.

La contribució al desenvolupament emocional i afectiu, així com una primera educació en valors de convivència, en estreta relació amb les famílies, són finalitats educatives d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa progressar en el coneixement del seu cos descobrint les seves experiències personals i socials de manera harmònica i integral. Suposa avançar en la valoració i control del seu cos, dels sentits, aconseguint la seva autonomia en les necessitats bàsiques. Implica l’experimentació dels diversos llenguatges i representacions de la realitat per a expressar progressivament les seves emocions i sentiments per a formar-se una autoimatge ajustada i positiva de les seves possibilitats i límits. Comporta la progressiva identificació de les qualitats personals i de les diferències amb els altres, participant amb respecte en els seus entorns, desenvolupant automotivació, confiança en si mateix, i acceptant de manera conscient les normes i hàbits de convivència.

En el desenvolupament d’aquesta competència, exerceix un paper essencial el descobriment de l’autonomia personal i de relacions amb l’entorn que es viuen de manera inseparable i complementària; té un vincle específic amb l’àrea “Creixement en Harmonia”. Aquest procés educatiu s’enriqueix amb el descobriment d’hàbits

i valors que es proposen des de models de vida cristiana i relats bíblics sobre Jesús de Natzaret. L’adquisició d’aquesta competència contribueix al fet que els nens i nenes creixin en harmonia, desenvolupant un progressiu control d’una certa autonomia personal alhora que comencen a establir relacions afectives amb els altres amb autoconfiança, respecte versells mateixos i empatia. Es tracta de contribuir al benestar emocional, amb seguretat afectiva en les relacions socials.

2. Reconèixer, experimentar i apreciar les relacions personals i amb l’entorn, desenvolupant habilitats socials i actituds de respecte, a través de l’escolta i comprensió de narracions bíbliques, per a promoure valors de la vida en comunitat i contribuir així a la fraternitat humana.

El desenvolupament emocional i afectiu, que es desplega harmònicament en hàbits de cura d’un mateix, de l’entorn, de les relacions socials i de convivència, és una de les finalitats educatives d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Suposa avançar en el respecte de l’entorn, de la dignitat de la vida de tots i de la cura de la naturalesa, com a dons rebuts de Déu Creador. Comporta l’adquisició de les primeres habilitats socials i de convivència, acceptant les normes de convivència i respecte cap als altres. Implica el desenvolupament d’estratègies d’autoregulació de la conducta, amb valors d’acolliment, amabilitat, agraïment i empatia. Proposa la valoració d’hàbits de vida saludable en l’autocura i la cura de l’entorn natural, familiar i escolar.

El desenvolupament d’aquesta competència contribueix a la maduració del procés de socialització dels nens i nenes, en harmonia amb la seva autonomia personal, afectiva i emocional; té un vincle específic amb l’àrea “Descobriment i Exploració de l’Entorn”. El procés educatiu s’enriqueix amb la proposta de valors cristians que enforteixen l’autonomia, l’autoestima, l’ajuda mútua i la col•laboració amb els altres, i que es descobreixen en els costums i tradicions religioses de l’entorn. L’adquisició d’aquesta competència suposa sensibilitzar-se en valors d’escolta, empatia i cooperació com a desenvolupament de la identitat personal, per a enriquir-se amb la convivència familiar, escolar i les relacions de l’entorn. Es descobreixen així les possibilitats de la vida en comú i la fraternitat humana, tant en la família com en les relacions socials.

3. Observar, acceptar i gaudir la diversitat personal i social descobrint en els seus entorns pròxims situacions en les quals pugui cooperar en la cura de la casa comuna, des del reconeixement dels valors del missatge i els fets de Jesús de Natzaret, per a generar espais inclusius i pacífics de convivència.

El descobriment i l’experimentació de la incipient autonomia personal, amb el seu equilibri emocional, autocontrol d’emocions i de les primeres relacions socials, amb les seves normes i hàbits de convivència, són finalitats de l’educació integral que poden ser enriquides per aquesta competència específica de Religió Catòlica. Comporta l’exploració de les seves possibilitats amb progressiva autonomia, que pot ser complementada per valors de compassió i perdó, propis de l’ètica cristiana. Suposa l’acceptació de les primeres normes de convivència i de relació amb l’entorn i amb els altres, que poden ser recolzades en la tradició cristiana. Implica el desenvolupament de l’afectivitat i el reconeixement de la igualtat entre nens i nenes, que pot enfortir-se des de la visió cristiana de la vida.

El desenvolupament d’aquesta competència recolza la maduració de la personalització i la socialització dels nens i les nenes amb la proposta dels valors del missatge cristià amb la finalitat d’enfortir els processos educatius de l’autonomia i identitat personal amb una autoimatge positiva i ajustada; d’ajuda mútua i cooperació amb els altres; de relacions amb l’entorn social i natural per a gaudir-lo i cuidar-lo. Complementa les tres àrees d’aquesta etapa. L’adquisició d’aquesta competència suposa reforçar l’adquisició de valors compartits des d’una motivació religiosa en la seva tradició i fonament. Es proposen així les possibilitats de l’amistat social i l’ecologia integral com a propostes de l’ensenyament social de l’Església per a generar espais segurs, inclusius i pacífics de convivència.

4. Explorar i admirar diferents entorns naturals, socials, culturals i artístics gaudint de les seves manifestacions més significatives i descobrint els seus valors cristians, per a desenvolupar creativitat, sensibilitat estètica i sentit de pertinença.

L’observació i exploració de l’entorn, en els seus elements físics i naturals, també en els seus elements d’identitat, socials i culturals, són objectius educatius d’aquesta competència específica de Religió Catòlica en línia amb l’educació integral. Suposa el descobriment i l’exploració de tots els elements de l’entorn per

a gaudir-los i enriquir les possibilitats personals. Implica despertar la curiositat infantil cap a tots els entorns per a observar-los i satisfer les necessitats pròpies i les del grup. Comporta reconèixer els elements i fenòmens propis de la naturalesa per a la seva exploració i cura. Suposa el coneixement d’altres entorns familiars, socials i culturals els elements dels quals també poden enriquir l’autoconfiança i les capacitats personals. Proposa el desenvolupament de la dimensió social promovent el sentit de pertinença i el respecte cap a la cultura i la tradició. Implica també el cultiu de la sensibilitat estètica i creativitat en la seva expressió diversa. Aquesta competència específica contribueix a la comprensió i l’admiració de l’entorn cultural, en qualsevol de les seves expressions socials, artístiques, ètiques i religioses; té un vincle específic amb l’àrea “Comunicació i Representació de la realitat”. Per tant, amb el coneixement i admiració dels costums i tradicions religioses, s’estimula una autonomia personal i social que promou des de la infància la diversitat i el diàleg intercultural i intergeneracional. L’adquisició d’aquesta competència implica harmonitzar el desenvolupament de l’autonomia i identitat personal, proposant la comprensió i admiració de la cultura, amb l’aprenentatge a viure amb els altres en diversos contextos socials, respectant l’experiència religiosa expressada en les cultures i desenvolupant sentit de pertinença que proporcionaran actituds de confiança en els seus sentiments personals i socials.

5. Descobrir, manifestar i generar gust per conrear la seva interioritat, explorant pensaments, emocions, sentiments i vivències, admirant diferents expressions de la tradició judeocristiana i altres tradicions religioses, per a créixer amb la llibertat i seguretat necessàries que possibilitin el desenvolupament de la dimensió espiritual i les bases del propi sistema de valors i creences.

El descobriment i estima de la pròpia interioritat, explorant sentiments i vivències, personals i socials, és l’objectiu educatiu d’aquesta competència específica de Religió Catòlica en línia amb l’educació integral. Proposa descobrir i expressar les pròpies experiències que els nens i nenes tenen en el seu món interior. Suposa conrear experiències d’autoexploració interior, de relaxació, de reflexió, de silenci i d’oració. Implica aprendre a reconèixer i expressar en diversos llenguatges aquestes emocions i sentiments relacionats amb l’ex -

periència religiosa. Comporta la relació d’aquestes vivències personals amb les del seu entorn natural, familiar, escolar, i sociocultural.

Aquesta competència inclou la cura de la interioritat en el desenvolupament de l’autonomia i identitat individual, el descobriment progressiu de l’experiència espiritual i el despertar religiós. Ajuda el coneixement i l’admiració de diferents expressions de la tradició cristiana en un clima de llibertat i seguretat necessàries per al desenvolupament de les bases del propi sistema de valors i creences. L’adquisició d’aquesta competència suposa l’experimentació i el gust de la pròpia interioritat tenint en compte aquestes possibilitats espirituals i religioses en el desenvolupament de l’autonomia personal i l’equilibri emocional de nens i nenes.

6. Conèixer i apreciar la figura de Jesús de Natzaret i de la comunitat eclesial, a través de relats bíblics i manifestacions religioses de l’entorn, per a reconèixer l’específic de la tradició cristiana en un context social de pluralitat religiosa.

El coneixement i valoració d’alguns continguts essencials del missatge cristià, proporcionant una primera síntesi de la fe cristiana i les seves manifestacions socials en l’entorn, són objectius educatius d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa un acostament a la figura de Jesucrist i el seu Evangeli, així com a l’Església i les seves celebracions i festes. Requereix una primera aproximació a algunes narracions bíbliques per a conèixer la tradició cristiana. Suposa el reconeixement d’aquests elements essencials del cristianisme en algunes expressions culturals, socials i artístiques del propi entorn.

El desenvolupament d’aquesta competència aporta alguns sabers bàsics d’un primer acostament als ensenyaments i els valors de l’Evangeli. El coneixement de Jesucrist, la Bíblia i de l’Església seran els aprenentatges necessaris en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència contribueix a interioritzar el coneixement i valoració de les actituds i normes de convivència i pot ajudar a aprendre a viure amb els altres en contextos de pluralitat cultural i religiosa, mantenint les vivències i creences des de la pròpia identitat.

SEGON CICLE

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Adquirir autonomia en la cura del seu cos i en la realització de les seves activitats quotidianes, ateses les indicacions establertes en comú per a l’aula.

1. 2. Reconèixer hàbits bàsics de relació prenent com a referència models cristians i proposant actituds per a la vida en la família i a l’escola.

1. 3. Expressar les capacitats afectives i qualitats reconeixent possibilitats i limitacions, utilitzant-les per a la seva cura i el del seu entorn i per a afrontar dificultats.

Competència específica 2

2. 1. Desenvolupar hàbits d’acolliment i amabilitat apresos a través de contes i narracions bíbliques sobre la vida en comunitat.

2. 2. Adquirir valors d’escolta i agraïment en les seves relacions socials properes per a relacionar-se amb els altres de manera assertiva.

2. 3. Generalitzar actituds de respecte i mediació per a generar vincles significatius d’amistat i afecte, escoltant amb atenció relats bíblics en els quals es consideri la importància de la fraternitat en la comunitat cristiana i en les relacions socials.

Competència específica 3

3. 1. Propiciar espais inclusius i pacífics de convivència, prenent com a exemple les paraules i accions de Jesús de Natzaret i reconeixent la seva importància per a la construcció d’un món més fratern i compassiu.

3. 2. Reconèixer sentiments i actituds que fomentin el respecte, la compassió i el perdó, observant-los en personatges de narracions bíbliques.

3. 3. Comprendre actituds de cooperació per a la consecució d’espais pacífics de convivència, escoltant narracions i relats bíblics que proposin models de respecte a la diversitat i de fraternitat.

Competència específica 4

4. 1. Expressar en diversos llenguatges els costums socials de l’entorn que reflecteixen la vivència de valors cristians, mostrant respecte i estima.

4. 2. Conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques, despertant hàbits d’admiració, respecte, diàleg intercultural i sentit de pertinença.

4. 3. Desenvolupar la capacitat artística i la sensibilitat estètica en harmonia amb la seva pròpia identitat personal i cultural.

Competència específica 5

5. 1. Explorar el propi món imaginatiu i simbòlic i reconèixer les pròpies emocions, descobrint-lo en moments de silenci, quietud i espais de reflexió guiada que permeti descobrir la vida interior.

5. 2. Identificar i expressar alguns sentiments i conviccions, coneixent oracions, cançons i pràctiques religioses, acollint-les amb una actitud d’assertivitat i respecte.

5. 3. Descriure les creences i valors, pròpies i dels altres, comunicant-les amb seguretat a través de diversos llenguatges, reconeixent el silenci i l’oració com a elements de l’experiència espiritual i religiosa.

Competència específica 6

6. 1. Identificar a Jesús de Natzaret com el nucli essencial del cristianisme a través de l’escolta de narracions bíbliques i l’observació de tradicions i obres artístiques.

6. 2. Distingir les actituds i valors propis de la vida cristiana, escoltant narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols i apreciant les accions de servei en la vida en comunitat.

6. 3. Reconèixer i respectar els valors, actituds i característiques bàsiques del cristianisme i d’altres religions.

Sabers bàsics

A. El valor de la persona a la llum del missatge cristià: autonomia i comunicació

• Progressiva autoregulació, responsabilitat, curad’un mateix, en els hàbits bàsics de relació.

• La cura i el respecte del cos i de la naturalesa en la visió cristiana.

• El valor de l’ésser humà, amb els seus límits i possibilitats, com a fill de Déu.

• La igualtat i dignitat de tots els éssers humans a la llum de l’Evangeli.

• Actitud de respecte davant l’exteriorització d’emocions, creences, pensaments, il•lusions i pors dels altres.

• Comunicació de les pròpies emocions quan perdonem i som perdonats.

• Qualitats i talents personals proposats en figures bíbliques i altres biografies significatives.

• Relats bíblics i biografies d’altres personatges de la cultura de l’entorn que posen de manifest el valor de la interioritat i l’experiència religiosa.

• Valoració de la bellesa i la seva capacitat per a ser transmissora d’un sentit de pertinença i valors.

• Expressió creativa a través de diferents llenguatges del seu món interior, del que experimenta i admira.

• Estima del silenci i la calma com a eines per a la identificació d’emocions i sentiments.

B. l’encontre i cura dels altres: créixer en comunió

• Maneres de comunicar les emocions pròpies en les relacions interpersonals.

• Actituds d’autonomia, assertivitat, respecte, empatia i cura de les persones i de la naturalesa, a la llum de l’ètica cristiana.

• Valoració d’un clima de convivència harmònic, inclusiu i pacífic construït entre tots: el diàleg i l’empatia.

• Actituds d’amabilitat, acolliment i gratitud com a expressió de respecte als altres.

• Habilitats per a la mediació i la resolució de conflictes: escolta activa, diàleg constructiu, assertivitat i perdó.

• Valoració de les relacions socials, especialment de l’amistat.

• Admiració i cura de la naturalesa com a creació de Déu i casa comuna.

• La fraternitat humana: fills i germans d’un únic Déu.

• Presentació de diversos relats bíblics que reflecteixin les accions i sentiments de Jesús de Natzaret cap als més necessitats.

• Narracions bíbliques que proposen el perdó, la misericòrdia i la solidaritat com a característiques del Regne de Déu.

• La vida cristiana en comunitat.

• Actituds de solidaritat i cooperació per a una societat participativa i inclusiva.

C. Identitat cristiana i entorn social

• Identificació de costums socials i manifestacions culturals o artístiques, com a expressió de la fe cristiana.

• Reconeixement de símbols propis de les festes religioses.

• Les oracions i pràctiques cristianes més comunes en l’entorn social.

• La Bíblia com a comunicació de Déu amb les persones.

• Reconeixement de Jesús de Natzaret com a figura clau del cristianisme.

• La família de Jesús i la relació de Jesús amb els seus deixebles.

• L’oració de Jesús.

• La relació de la persona amb Déu i les seves expressions comunitàries: l’Església.

• Calendari litúrgic i celebracions cristianes.

• La riquesa de la interculturalitat com a oportunitat de desenvolupament personal i social.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació

Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de l’àrea de Religió Catòlica, inspirats en la visió cristiana de la vida, s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels nens i nenes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat; es desenvolupen aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i s’inicien a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia a les finalitats d’aquesta etapa.

colars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a àrea curricular específica en el segon cicle de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres àrees o àmbits curriculars més globalitzats.

Els plantejaments metodològics d’aquest àrea es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en experiències d’aprenentatge significatives i emocionalment positives, basades en l’experimentació; en la cura del desenvolupament afectiu i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els nens i les nenes, per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. L’àrea de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de l’àrea de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són:

• Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural;

• Encuriosir, identificant algunes preguntes que susciten les experiències;

• Promoure el pensament autònom a través de l’escolta i comprensió de relats bíblics, contes i representacions artístiques del missatge cristià;

• Emprar diversos llenguatges per a expressar les seves emocions, gustos i preferències, contrastades amb els valors del cristianisme;

• Acostar-se amb empatia a altres visions del món, per a la construcció de la convivència pacífica i inclusiva;

• Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de l’autonomia personal com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida.

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquest àrea. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en l’àrea de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat i els objectius d’etapa.

Atenció personalitzada

El currículum de l’àrea de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels nens i nenes en el seu procés d’experiència i coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, l’àrea de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es poden utilitzar a l’aula dinàmiques d’educació emocional i comunicació empàtica.

Treball individual i cooperatiu

Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos afectius i cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en entorns diversos. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, l’àrea de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal i

cura dels altres. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal.

Disseny Universal d’Aprenentatge

La metodologia de l’àrea de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’hàbits i valors necessaris per a la seva vida, en el creixement interior i la seva autonomia personal, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i diversos. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta àrea es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge

d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en l’àrea de Religió Catòlica a contextos de la realitat quotidiana del nen i la nena, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i autònom, així com a la bona convivència i el respecte a la diferència. Les situacions d’aprenentatge en l’àrea de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquest àrea.

Aprenentatge basat en el joc

Es proposa el joc com a metodologia activa en el procés d’aprenentatge i avaluació de l’àrea de Religió Catòlica. El joc és una de les manifestacions més importants del pensament infantil i un principi pedagògic fonamental en aquesta etapa. Amb aquestes propostes s’incrementa en els nens i les nenes la motivació, la participació activa i la socialització amb els altres companys i companyes, es potencia la imaginació i creativitat. El joc, a més, proporciona informació al professorat sobre el procés formatiu de l’alumnat. A través del joc s’organitzen els aprenentatges d’una forma global i significativa facilitant oportunitats d’exercitar conductes i sentiments que formen part dels aprenentatges proposats en l’àrea. S’estimula l’expressió i la vivència de l’autonomia i de la creativitat; es desenvolupa la dimensió afectiva, motriu, cognitiva i de convivència. L’aprenentatge de les competències específiques i els sabers bàsics en aquesta etapa pot proposar-se a través del joc, buscant el centre d’interès dels alumnes i les alumnes, afavorint l’activitat experimental, manipulativa i sensitiva, on l’alumnat madura el seu propi coneixement. Mitjançant el joc, l’àrea de Religió Catòlica desenvolupa també l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat, la comunicació i l’expressió en diversos llenguatges; a més, genera satisfacció emocional i ajuda a gestionar la resolució de conflictes a l’aula. Les narracions i els contes poden complementar aquesta proposta metodològica.

Aprenentatge orientat a l’acció

Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, sinó també al seu desenvolupament social i de relació amb l’entorn; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual el propi l’alumnat pugui ser protagonistaimplicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de l’àrea hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el context pròxim per a relacio-

nar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn contribuirà a despertar i fomentar el diàleg amb els altres, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les festivitats i les manifestacions culturals de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural.L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions.

Avaluació

L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura pròpia i dels altres.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació i les competències específiques, la qual cosa permetrà avaluar els aprenentatges proposats per l’àrea.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. En aquesta etapa l’observació directa i sistemàtica serà una eina clau per a l’avaluació, ajudant a l’alumnat al fet que progressivament sigui conscient dels seus aprenentatges, desenvolupant la metacognició des del joc i l’autoconeixement. Es recomanen eines com les rúbriques per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament i els portafolis o diaris d’aprenentatge. Aquestes avaluacions

poden realitzar-se a partir de l’observació i de l’anàlisi dels productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, convertint el mateix en un procés orientador.

Religió Catòlica de l’Educació Primària

Amb la incorporació de l’àrea de Religió al currículum d’Educació Primària, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a l’una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a àrea curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, l’àrea de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Primària, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a l’autonomia personal i al projecte vital, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana. Respon a la

necessitat de comprendre i millorar la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament d’una identitat personal autònoma i assertiva i a la seva inserció en els entorns comunitaris de pertinença.

L’àrea de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau. Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu dels nens i nenes, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior.

Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

El currículum de l’àrea de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Primària. El disseny curricular de l’àrea de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna. Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraterni-

tat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la religió catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI.

L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a la de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau en Educació Primària. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs. El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, l’encontre amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició

social i la identitat cultural per a aprendre a viure amb els altres, a respectar la natura, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres àrees de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més properes dels centres educatius i de l’entorn, per a plantejar la programació didàctica de l’àrea de Religió Catòlica en projectes i àmbits més globalitzats. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en projectes i per àmbits curriculars que puguin realitzar-se facilitaran un accés més inclusiu i universal a l’aprenentatge.

Competències específiques

1. Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals pròximes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per a anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

El descobriment de totes les dimensions que conformen la identitat personal és un aprenentatge essencial per a desenvolupar l’objectiu de l’educació integral. Proposa reconèixer i comprendre les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals, les relacions amb l’entorn social i natural. Implica aprendre a identificar i gestionar les emocions, afectes, valors, també les limitacions, que formen part de l’experiència personal i social, per a madurar l’autonomia personal. Suposa aprendre a expressar, utilitzant diversos llenguatges, les experiències vitals cuidant l’autonomia i l’empatia.

És important en aquest procés de creixement despertar els valors de la dignitat humana i conrear el respecte i la inclusió de tots i totes en harmonia amb la pròpia identitat personal.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial el descobriment de la interioritat i les seves conseqüències per a l’autonomia personal i les relacions amb l’entorn. Aquest procés educatiu reclama el descobriment

d’actituds i virtuts que es proposen des de la visió cristiana de la persona i de la vida, per exemple, a través de biografies inspiradores, especialment de sants i santes, i de relats bíblics sobre el missatge de Jesús de Natzaret. L’adquisició gradual d’aquesta competència suposa haver desenvolupat l’autonomia i identitat personal; haver adquirit valors i normes de convivència inclusiva, hàbits de treball individual i en equip; haver desenvolupat les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat; i haver aconseguit alguns hàbits saludables de vida i de consum responsable sent conscient de les seves pròpies necessitats físiques i emocionals.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió socioemocional expressada en la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta.

El reconeixement de la dimensió socioemocional i la pertinença a les diverses estructures socials (família, escola, grups d’amics, comunitat eclesial, etc.) constitueix un aprenentatge essencial en l’educació integral. Suposa el descobriment, l’acceptació i estima de la naturalesa social de la persona. Implica reconèixer que de la dignitat humana es deriven uns drets i comporta responsabilitats, com s’expressa en la Declaració Universal dels Drets Humans. Proposa aprendre a gestionar la pròpia autonomia personal, amb les seves idees i presa de decisions, amb les d’altres persones i grups, amb la família, amb altres entorns socials i culturals. És necessari en aquest procés de maduració destriar els valors democràtics i aprendre a respectar la diversitat social i religiosa, assumint el desenvolupament de la identitat personal en les relacions i vincles amb els altres amb actituds de respecte i inclusió.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’adquisició de destreses i habilitats socials, la presa de decisions comunitàries, la resolució pacífica de conflictes, integrant actituds de participació i solidaritat. L’àrea de Religió Catòlica proposa els principis i valors del magisteri social de l’Església per a contribuir al

bé comú, a la plena realització humana i a la sostenibilitat del planeta. L’adquisició d’aquesta competència suposa haver-se preparat, com a desenvolupament de l’autonomia i identitat personal, per a l’exercici actiu de la ciutadania i el respecte dels drets humans, així com el pluralisme de les societats democràtiques suposa valorar, des de l’ètica cristiana, les diferències entre les persones i les societats, entre les diferents cultures i religions.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les claus personals i socials de la proposta cristiana, per a fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

L’anàlisi i la denúncia de les situacions d’exclusió, injustícia o violència en els nostres entorns, per a proposar oportunitats d’inclusió per a tots, especialment per a les persones més necessitades, és un aprenentatge essencial de l’àrea de Religió Catòlica. En conseqüència, les propostes de l’autonomia personal, la dignitat humana amb els seus drets i llibertats, la convivència democràtica amb valors de justícia i solidaritat i el respecte de la diversitat cultural i religiosa poden aprofundir-se i fonamentar-se en els valors propis del missatge cristià. El projecte de Déu anunciat en Jesucrist, la fraternitat universal, proporciona un horitzó transcendent que confirma el nostre compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible i els drets humans.

Aquestes claus personals i socials de la proposta cristiana afegeixen a l’aprenentatge sobre la persona i la societat, amb les seves actituds i valors, el fonament de l’experiència religiosa i la tradició cristiana. L’antropologia cristiana, amb la seva proposta social i escatològica, constituirà la inspiració dels coneixements, destreses i actituds d’aquesta competència específica. El desenvolupament d’aquesta competència específica proporciona els criteris per a l’anàlisi i denúncia de totes les situacions de marginació o desigualtat entre homes i dones; proposa virtuts morals per a la seva superació i la construcció del bé comú. Això implica educar la mirada de la realitat per a percebre les conseqüències del propi comportament, assumint actituds de responsabilitat, justícia social i cooperació.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

4. Comprendre i admirar el patrimoni cultural en algunes de les seves expressions més significatives, gaudint de la seva contemplació, analitzant l’univers simbòlic i vital que transmeten, per a valorar la pròpia identitat cultural, promoure el diàleg intercultural i generar creacions artístiques.

La comprensió i l’admiració de les cultures, en qualsevol de les seves expressions socials, artístiques, ètiques i religioses, constitueix un aprenentatge essencial en l’objectiu escolar de l’educació integral. Comporta reconèixer les expressions culturals més significatives de l’entorn admirant la seva bellesa i significat. Implica l’estima dels diversos llenguatges per a expressar experiències i sentiments, idees i creences, conformant la identitat de les persones i les societats. Proposa la contemplació dels diversos llenguatges artístics i culturals per a utilitzar-los en l’expressió de l’autonomia i identitat personal. Es necessita desenvolupar el sentit crític per a comprendre les diverses manifestacions culturals i conrear la creativitat per a expressar les experiències personals i socials en els diversos llenguatges comunicatius.

Aquesta competència específica de Religió Catòlica contribueix al desenvolupament de l’autonomia personal i social promovent la llibertat d’expressió, la creativitat, el respecte i l’admiració per la diversitat i el diàleg intercultural. Aquest procés formatiu suposa el coneixement de la religiositat popular, celebracions religioses de l’entorn i el patrimoni cultural de l’Església que conformen la nostra identitat cultural. L’adquisició d’aquesta competència implica harmonitzar la construcció de l’autonomia i identitat personal amb l’aprenentatge per viure amb els altres en contextos culturals diversos; haver comprès el pluralisme propi de les societats democràtiques; haver desenvolupat actituds de confiança en si mateix i iniciativa personal; i haver aconseguit valors per a apreciar responsablement la cultura, el diàleg intercultural i interreligiós.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC4.

5. Explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions, afectes, símbols i creences, coneixent l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana i d’altres religions, per a afavorir l’autoconeixement personal, entendre les vivències dels altres i promoure el diàleg i el respecte entre les diferents tradicions religioses.

La cura i estima de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana, manifestada en les emocions, afectes, símbols i creences, és un aprenentatge essencial de la formació integral. Proposa explorar i desenvolupar aquesta dimensió espiritual en el conjunt de totes les dimensions de la personalitat humana. Implica reconèixer, aprendre a gestionar i expressar en diversos llenguatges les emocions i sentiments relacionats amb la transcendència i l’experiència religiosa. Suposa explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat per a conrear les experiències de silenci i contemplació. Aquest desenvolupament espiritual i moral és un dret de tots els nens i les nenes, com es reconeix en l’article 27 de la Convenció sobre els Drets del Nen, articulant la responsabilitat primordial de les famílies i dels Estats per a garantir un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

El desenvolupament d’aquesta competència inclou el despertar espiritual en la construcció de l’autonomia i identitat individual i el descobriment de la relació amb Déu. Es proposa l’experiència religiosa com a oportunitat formativa en el desenvolupament de totes les dimensions humanes. En aquest objectiu ocupa un lloc essencial el coneixement de personatges rellevants de la Bíblia, de la tradició cristiana i d’altres religions. L’adquisició d’aquesta competència suposa la proposta de la visió cristiana de la vida, una de les finalitats educatives pròpies de l’àrea escolar de Religió Catòlica, explorant les possibilitats personals, familiars, socials i culturals del fet religiós a l’hora de destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida. També implica el coneixement i respecte per la pluralitat religiosa i el diàleg intercultural.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

6. Comprendre els continguts bàsics del cristianisme, valorant la seva contribució a la societat, per a disposar d’una síntesi personal que permeti dialogar, des de la pròpia identitat social i cultural, amb altres tradicions religioses i àrees de coneixement.

La comprensió dels continguts fonamentals del missatge cristià, així com els d’altres tradicions religioses, facilitant el diàleg intercultural i la convivència en la diversitat, constitueix un aprenentatge essencial per a l’educació de la ciutadania global. Requereix que els desenvolupaments de l’autonomia personal i responsabilitat social s’exerceixin amb plena llibertat i amb sa exercici del sentit de pertinença. Suposa el coneixement crític del cristianisme i de les religions en contextos de pluralitat. Proposa que aquestes creences i valors religiosos puguin contribuir en el desenvolupament autònom i personal del propi projecte vital. La rellevància d’aquests coneixements sobre religió i la seva presència a l’escola, reconeguda pel Consell d’Europa, contribueix al desenvolupament de les competències clau i a l’educació integral. Aquesta competència proporciona un primer acostament conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, obert al diàleg, i mostrant la seva relació amb els sabers d’altres àrees escolars. El coneixement de Jesucrist, la Història de la Salvació i l’Església seran aprenentatges necessaris en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència, des de la perspectiva cristiana, contribueix al coneixement i estima dels valors i normes de convivència; prepara per a l’exercici actiu d’una ciutadania respectuosa amb els drets humans; capacita per al diàleg intercultural i interreligiós; i disposa per a la vida en contextos de pluralitat, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

PRIMER CICLE

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Observar en els relats i personatges bíblics valors fonamentals de l’ésser humà, relacionant-los amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup-classe.

1. 2. Reconèixer algunes de les característiques que defineixen l’autonomia personal, desenvolupant un autoconcepte ajustat i una autoestima saludable, per a la pròpia acceptació personal i per a integrar-se en els grups de pertinença amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli.

Competència específica 2

2. 1. Reconèixer els vincles i relacions amb els grups de pertinença, comparant-los amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

2. 2. Apreciar i mostrar actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la naturalesa, derivades de l’anàlisi de les paraules i accions de Jesús de Natzaret.

Competència específica 3

3. 1. Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i anàlisi de relats bíblics, per a aprendre a resoldre pacífica i inclusivament els conflictes.

3. 2. Descriure algunes situacions properes de desemparament, fragilitat i vulnerabilitat, amb empatia vers les persones desfavorides i reconeixent la preferència de Jesús de Natzaret pels que més sofreixen.

Competència específica 4

4. 1. Relacionar alguns passatges bíblics amb expressions artístiques, servint-se de l’observació i anàlisi, per a potenciar la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges.

4. 2. Descobrir com el poble cristià mostra la seva fe en la vida diària en diferents festes i manifestacions religioses, comprenent el vincle que les uneix a l’Evangeli i la seva actualització en la comunitat cristiana.

Competència específica 5

5. 1. Prendre consciència de la pròpia interioritat a través de narracions i biografies cristianes significatives, per a afavorir l’autoconeixement personal i les vivències dels altres.

5. 2. Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-los i reconeixent-los en l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

Competència específica 6

6. 1. Reconèixer que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià, valorant les seves aportacions per a la persona i la societat en entorns diversos.

6. 2. Valorar la Bíblia com a llibre sagrat i com a narració de la trobada de Déu amb la humanitat, descobrint el seu lloc en la comunitat cristiana i en la cultura.

Sabers bàsics

A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• Capacitats, potencialitats i limitacions de cada ésser humà.

• Vivències i sentiments de l’experiència interior i de la corporalitat.

• Valor intrínsec de tota persona, per al cristianisme com a criatura de Déu.

• Exploració de personatges bíblics i models cristians i la seva cerca de la felicitat.

• Grups de pertinença: diferències i relació amb Jesús de Natzaret.

• La família i la incorporació a la vida social en la visió cristiana.

• Potenciació de la pròpia creativitat mitjançant expressions artístiques que reflecteixin el missatge de diversos relats bíblics.

• Estima de moments de silenci, interiorització i contemplació.

• Expressió, emprant diversos llenguatges, de la pròpia creença, emocions i afectes.

• Reconeixement de l’oració com mitjà privilegiat de comunicació amb Déu. El Parenostre.

B.

Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• Apreciació del valor religiós i la riquesa cultural del Nadal, Setmana Santa i altres celebracions com a expressió de la identitat cultural de la nostra societat.

• Anàlisi i expressió del missatge cristià en la música, les arts i altres manifestacions culturals i tradicions de l’entorn.

• Valoració de la importància de les celebracions religioses per a les persones creients.

• Reconeixement de la Bíblia, Paraula de Déu en la vida de l’Església, com a llibre sagrat del cristianisme.

• L’aliança de Déu amb el poble d’Israel i el seu projecte d’humanitat.

• Jesucrist, centre del missatge cristià.

• María, la Mare de Jesús.

• L’Església com a família que viu i celebra la Bona Notícia anunciada per Jesús de Natzaret.

• La Bíblia com a font d’inspiració artística al llarg de la història.

• La bellesa com a expressió de la Creació i de l’experiència religiosa.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• El compromís i responsabilitat de l’ésser humà en la cura de la naturalesa i els éssers vius des d’una visió cristiana.

• Gratitud cap a les persones que ens cuiden i cap a Déu Creador.

• Obres i paraules que mostren l’amor de Jesús de Natzaret a totes les persones.

• El manament de l’amor com a màxima relacional del cristianisme.

• Actituds i accions que promouen la fraternitat.

• Hàbits i valors de respecte a la naturalesa com creada per Déu.

• Relats evangèlics de compassió, misericòrdia i perdó.

• Biografies significatives que han afavorit la resolució pacífica de conflictes.

• Actituds quotidianes que fomenten una convivència pacífica.

• Respecte i valoració de les emocions, creences, sentiments i expressions religioses d’altres persones.

SEGON CICLE

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Reconèixer i expressar a través de composicions orals, escrites i artístiques els elements clau de la dignitat i la identitat personal, relacionant-les amb diferents situacions vitals, tenint en compte biografies i relats bíblics de vocació i missió.

1. 2. Desenvolupar sensibilitat sobre el valor de la vida i de la igual dignitat de l’ésser humà, i el seu paper en la cura de la naturalesa, prenent com a model personatges bíblics i de la tradició cristiana.

Competència específica 2

2. 1. Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió en el grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

2. 2. Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta.

Competència específica 3

3. 1. Col•laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu.

3. 2. Distingir alguns dels valors propis del cristianisme i la seva presentació en passatges dels evangelis, per a aplicar la cooperació i la mediació, la resolució pacífica de conflictes i la construcció del bé comú en situacions pròximes.

Competència específica 4

4. 1. Admirar diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular, reconeixent la seva bellesa i el seu significat religiós i la seva vinculació amb textos bíblics, valorant la seva aportació a la identitat cultural.

4. 1. Observar en les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l’Església elements essencials del cristianisme, posant-los en relació amb la vida de Jesús i la tradició de l’Església.

Competència específica 5

5. 1. Reconèixer i valorar l’encontre amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat, tenint com a referència les trobades de Jesús de Natzaret.

5. 2. Identificar les virtuts i actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual, a través de l’autoconeixement i de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana.

Competència específica 6

6. 1. Comprendre la importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel que té la seva continuació en Jesucrist, i les seves aportacions socials i culturals en la història.

6. 2. Valorar l’Església com a comunitat que ha continuat amb la missió de Jesús ressuscitat, des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat, reconeixent les seves celebracions, tradicions i contribucions socials.

Sabers bàsics

A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• La centralitat de la persona en el missatge cristià.

• La dignitat de l’ésser humà.

• Relats bíblics de vocació i missió.

• La importància de la família i la comunitat com a font de felicitat.

• Tècniques de mediació per a la resolució pacífica de conflictes a la llum de l’Evangeli.

• Les relacions amb els altres com a oportunitat d’autoconeixement i creixement personal.

• Presa de consciència de l’experiència personal i de la manera de relacionar-nos amb els altres i amb Déu.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• Identificació de diversos símbols i tradicions religioses, entorn del calendari litúrgic i els sagraments.

• Transmissió del sentiment religiós a través de la música i les arts.

• Antic i Nou Testament.

• La importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel.

• La relació de Jesús amb les persones del seu temps.

• Jesús anuncia el Regne de Déu: fraternitat i misericòrdia.

• Relats bíblics que descriuen la vida de Jesús de Natzaret amb els Apòstols i les primeres comunitats cristianes.

• Maria, Mare de l’Església.

• L’Església, Poble de Déu, com a comunitat que viu i celebra. El sagrament de l’Eucaristia.

• Estima de la importància de viure la fe en comunitat per a la persona creient.

• La importància del perdó per a la construcció de relacions socials sòlides, solidàries i fraternes. El sagrament de la reconciliació.

• Tipus d’oració: característiques i diferències.

• Obres artístiques que representen moments de la tradició bíblica i que configuraran la seva identitat cultural.

• Valor cultural i artístic del patrimoni de la diòcesi.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• La cura de l’entorn natural i social com a casa comuna.

• La proposta moral cristiana per a la vida en societat.

• Hàbits i activitats per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a la llum de l’ètica cristiana.

• Ètica de la cura: la responsabilitat, la compassió, el perdó i l’amor.

• Una mirada cristiana a la realitat: la presa de consciència de les situacions socials injustes.

• Projectes de servei i solidaritat promoguts per l’Església.

• Actituds de respecte i inclusió per a crear entorns de convivència intercultural.

TERCER CICLE

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

1. 2. Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

Competència específica 2

2. 1. Promoure actituds que impulsin la millora de la convivència i la cura del planeta, coneixent i aplicant alguns principis de l’ètica cristiana, plasmant les seves conclusions en diferents suports.

2. 2. Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat.

Competència específica 3

3. 1. Reflexionar sobre alguns principis generals de l’ètica cristiana, coneixent la seva realització en biografies significatives i moviments socials, descobrint com poden ser posats en pràctica en els nostres entorns socials pròxims i virtuals.

3. 2. Cooperar activament en la construcció d’una convivència pacífica i democràtica reconeixent, en iniciatives i projectes eclesials, aquells valors morals que promouen el bé comú.

Competència específica 4

4. 1. Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

4. 2. Reconèixer i apreciar, des de la pròpia identitat cultural, la pluralitat de tradicions i expressions presents en el context social, promovent el respecte i el coneixement mutu que afavoreix la trobada i el diàleg intercultural.

Competència específica 5

5. 1. Assumir el desenvolupament de la interioritat com un dels elements fonamentals en la construcció del propi sistema de valors i creences, mitjançant l’anàlisi i la reflexió de textos bíblics i d’altres tradicions religioses.

5. 2. Valorar l’experiència religiosa com a desenvolupament personal i social de la dimensió espiritual, interpretant i respectant el fet religiós en la pluralitat de cultures i promovent el diàleg interreligiós.

Competència específica 6

6. 1. Comprendre les conseqüències ètiques i morals, personals i socials, del missatge de Jesucrist per a la construcció del propi sistema de valors i creences i per a la promoció del bé comú.

6. 2. Conèixer el Credo de la fe cristiana, posant-lo en diàleg amb altres àrees de coneixement científic i cultural i amb altres religions.

Sabers bàsics

A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

• Els drets humans en diàleg amb la visió cristiana.

• La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

• Situacions vitals que plantegen preguntes existencials o morals per a la persona.

• La influència de les accions individuals en la transformació social a la llum de l’ètica cristiana.

• Valoració de la dimensió espiritual i religiosa en un mateix i en els altres.

• Expressió, en diversos llenguatges de la pròpia vivència personal, entorn de les festivitats, tradicions i celebracions religioses.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• Ritus, tradicions i festes de diverses religions entorn del naixement, el matrimoni i la mort, explicitant l’aportació del cristianisme.

• Obres d’art, composicions musicals, i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme, comparades amb les d’altres cultures i religions.

• La relació de Jesús amb el seu Pare i amb l’Esperit: Déu Trinitat.

• La preferència de Jesucrist per les persones marginades.

• La passió, mort i resurrecció de Jesús i la celebració de la Pasqua a l’Església.

• El Credo de l’Església Catòlica.

• La vida cristiana i la celebració dels sagraments.

• Maria, model de creient.

• Reconeixement del paper de les dones en la Bíblia i en la història de l’Església.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diversos relats bíblics o recollides en biografies significatives.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• El manament de l’amor com a arrel de l’ètica cristiana i compromís amb el bé comú.

• Valors propis de l’Evangeli: les Benaurances i el Regne de Déu.

• La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència i interrelació.

• Anàlisi de situacions properes de vulnerabilitat i disseny de propostes transformadores aplicant els principis de l’ètica cristiana.

• Compromís i transformació social en l’acció de l’Església.

• La responsabilitat i el respecte en l’ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

• Pensament crític i ètic per a la convivència democràtica.

• Establiment d’un primer diàleg fe i ciència, des del respecte, la curiositat i l’escolta.

• Estima del diàleg intercultural i interreligiós per a una convivència pacífica i democràtica.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació

Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de l’àrea de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels nens i les nenes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; es desenvolupen aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari

creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final d’aquesta primera etapa de l’ensenyament bàsic.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa.Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres àrees i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt d’Educació Primària. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a àrea curricular específica en el conjunt de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres àrees o àmbits curriculars més globalitzats.

Els plantejaments metodològics d’aquesta àrea es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els nens i les nenes, per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. L’àrea de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

• Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural;

• Identificar i formular amb pensament autònom els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions;

• Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants amb fonts bíbliques, el patrimoni artístic, i altres referències eclesials;

• Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis ètics del cristianisme;

• Dialogar amb altres visions del món, per a la construcció de la convivència i el bé comú;

• Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges;

• Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida.

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta àrea. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en l’àrea de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada

El currículum de l’àrea de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés d’experiència i coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, l’àrea de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa

de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques d’educació emocional i comunicació empàtica, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives, la gammificació i l’aprenentatge experiencial.

Treball individual i cooperatiu

Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en entorns diversos. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, l’àrea de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal i de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col•laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge

tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquest àrea es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge

Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat. Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de l’àrea de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de l’àrea de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en l’àrea de Religió a contextos de la realitat quotidiana del nen i la nena, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i autònom, així com a la bona convivència i el respecte a la diferència. Les situacions d’aprenentatge en l’àrea de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquest àrea.

Aprenentatge basat en projectes

L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de res -

ponsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupament cognitiu, l’avaluació competencial i la metacognició. Es tracta d’una metodologia que possibilita que l’àrea de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres àrees de l’etapa; aquesta globalització afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció

Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també al seu desenvolupament social i de relació amb l’entorn; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual els propis alumnes i alumnes puguin ser protagonistes implicats en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de l’àrea hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el context pròxim per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn contribuirà a despertar i fomentar el diàleg amb els altres, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les festivitats i les manifestacions culturals de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural. L’alumnat serà progressivament conscient de les referències

religioses i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions.

Avaluació

L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i el nivell de competència adquirit, ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura de les persones i del planeta, que inicien un aprenentatge que es prolongarà al llarg de la vida; per això és essencial identificar oportunitats de millora permanent.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació, les competències específiques, i el seu vincle amb els descriptors operatius, la qual cosa permetrà evidenciar i avaluar els aprenentatges proposats en els productes finals que l’alumnat ha de crear. En una avaluació competencial és imprescindible valorar tant el procés com els resultats.

L’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres àrees de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i gradualment responsables del seu aprenentatge, l’alumnat ha de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de l’àrea. Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

Religió Catòlica de l’Educació Secundària Obligatòria

Amb la incorporació de la matèria de Religió al currículum d’Educació Secundària Obligatòria, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a matèria curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, la matèria de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Secundària Obligatòria, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a la maduració del projecte personal i professional, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana i els seus principis i valors socials. Respon a la necessitat de comprendre críti-

cament i millorar creativament la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament del projecte vital que aspira a la seva realització personal i a la seva inserció social en els àmbits propis de la vida adulta.

La matèria de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau. Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu de l’alumnat, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

El currículum de la matèria de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Secundària Obligatòria. El disseny curricular de la matèria de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna. Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissio-

nat per a la Fraternitat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la religió catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI.

L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a les de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius. Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

social i la identitat cultural per a aprendre a viure amb els altres, a respectar la naturalesa, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres matèries de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes dels centres educatius i de l’entorn, per a plantejar la programació didàctica de la matèria de Religió Catòlica en projectes i àmbits interdisciplinaris. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, d’aprenentatge-servei i aprenentatge basat en projectes facilitaran un accés més inclusiu i universal a l’aprenentatge.

Competències específiques

1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per a assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres, i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

La valoració de la dignitat i identitat personal implica el descobriment en diverses situacions vitals de totes les dimensions humanes (emocions, sentiments, afectes, desitjos, ideals, limitacions), de la seva naturalesa social i de la seva capacitat transcendent. Suposa identificar i comprendre les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals, la interdependència respecte dels altres i de la Creació, aprendre a gestionar els sentiments i la pròpia identitat i ser capaç d’expressar-los utilitzant diversos llenguatges. Implica el descobriment de l’experiència espiritual i religiosa com a part de la vocació humana, també la dimensió estètica i la capacitat creativa per a expressar el projecte vital.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial el descobriment de la interioritat, la responsabilitat, la vulnerabilitat i el contrast amb altres situacions vitals, en particular amb la visió cristiana de la persona i de la vida, per exemple, a través de personatges i relats significatius de l’entorn i de la tradició cristiana, sobretot a través de l’acostament als principals relats bíblics tenint com a referència a Jesús de Natzaret. L’adquisició d’aquesta competència

suposa haver desenvolupat integralment l’autonomia i identitat personal. Implica afrontar positivament les experiències personals i socials assumint les responsabilitats de les seves decisions; haver adquirit hàbits saludables de vida i de consum responsable; i haver construït un projecte vital que inclogui valors en relació amb el benestar propi, la cura de si mateix i dels altres, així com les relacions amb la naturalesa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia i a la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per a aprendre a viure amb els altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta.

El reconeixement de la dimensió social i ciutadana, com a condició relacional de l’ésser humà, i la seva naturalesa social, com la responsabilitat ciutadana que possibilita cooperar plenament en la vida social i cívica, són els objectes essencials d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Es tracta de reconèixer la dignitat humana, assumint els drets que comporten deures i responsabilitats propis de la vida en societat, expressats universalment en els drets humans.

El desenvolupament d’aquesta competència implica aprendre a gestionar la pròpia autonomia personal, amb les seves idees i presa de decisions, amb les d’altres persones i grups, amb la família, amb altres entorns socials i culturals; suposa apreciar la diversitat religiosa, assumint l’exercici de la identitat personal en les relacions i vincles amb els altres, participant i interactuant amb actituds de respecte, empatia, altruisme, perdó i misericòrdia, tenint en compte la importància del llenguatge i la comunicació. Aquest desenvolupament competencial facilita l’assertivitat, la participació en la presa de decisions comunitàries, en la resolució pacífica i positiva de conflictes, creant entorns d’interdependència, solidaritat intergeneracional, ecodependència, diversitat, igualtat, i pluralitat de visions i identitats; cerca l’amistat social. La matèria de Religió Catòlica, que es desenvolupa en línia amb aquestes finalitats socials de l’escola i els seus valors, proposa les

creences religioses que, a la llum dels principis generals del magisteri social de l’Església, els promouen i fonamenten. L’harmonia entre les virtuts socials i les conviccions personals que proposa la cosmovisió cristiana contribueix a la plena realització humana; aquesta coherència fomenta la realització personal i social, per tant, el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, destriant-los amb les claus del “Regne de Déu”, per a implicar-se personal i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

La proposta de la dignitat humana realitzada en el desenvolupament integral de cada persona i en el seu projecte vital, expressat en tot el seu potencial social de relacions, vincles i pertinences, pot completar-se encara amb una inspiració de plenitud que el cristianisme explica amb l’expressió “Regne de Déu”. És a dir, creiem que Déu té un projecte de comunió per a la humanitat, anunciat en Jesucrist: la superació del mal i de la mort, la construcció de la casa comuna, la fraternitat universal, la inclusió de tots i cadascun dels éssers humans en un àmbit de vida i d’humanitat plena. Un horitzó que omple plenament la proposta dels objectius de desenvolupament sostenible. Amb aquest desenvolupament transcendent i teològic, tant la dimensió personal com la social aconsegueixen una plenitud completa i eterna. Per això, aquesta creença pot fonamentar i motivar els projectes vitals, la justícia i la pau i el bé comú. Quant als coneixements, l’antropologia cristiana, amb la seva proposta escatològica, constituirà la inspiració dels sabers bàsics que comporta aquesta competència específica.

El desenvolupament d’aquesta competència específica assumeix com a pròpies totes les situacions d’exclusió o pobresa, de violència o injustícia, de desigualtat entre homes i dones, per a proposar l’erradicació d’aquests problemes amb l’esperança radical del bé comú que expressa l’Evangeli. Això suposa educar la mirada i la contemplació de la realitat, a nivell local i global, per a percebre les conseqüències del propi comportament, amb la responsabilitat de fer-nos càrrec del sofriment, per a promoure una compassió activa i processos de cura, personals i socials. És

preocupació essencial d’aquesta competència identificar les situacions d’exclusió, marginació, injustícia o violència, començant pels nostres entorns i ampliant la mirada fins al global, per a proposar oportunitats d’inclusió a les persones més necessitades des de l’esperança cristiana.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les seves diferents expressions, reconeixent que són portadores d’identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s’ha encarnat en manifestacions diverses, per a desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans.

La comprensió i l’admiració de la forma en la qual les idees i el significat s’expressen en les diferents cultures, a través de les arts i altres manifestacions socials, artístiques, ètiques i culturals, implica esforçar-se per comprendre, desenvolupar i expressar les idees pròpies amb un sentit de pertinença a la societat; també suposa l’enriquiment de la identitat a través del diàleg intercultural. És a dir, ens proposem comprendre i apreciar les diverses manifestacions artístiques de la nostra cultura, tant en la seva expressió com en el seu significat, per a aconseguir un coneixement més complet de la història de la humanitat i enriquir amb totes les civilitzacions la construcció de les identitats personals i socials del nostre temps, amb sentit crític i constructiu.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica implica complementar el desenvolupament de l’autonomia personal i social amb totes les possibilitats de les cultures, tant en el seu patrimoni històric com en la seva construcció actual. Per tant, suposa el desenvolupament del sentit crític per a la seva interpretació i de la creativitat com a possibilitats de desplegament del projecte vital que també es desenvolupa necessàriament en identitats culturals i el seu corresponent sentit de pertinença. I suposa un aprenentatge que promou la llibertat d’expressió, el respecte i l’admiració per la diversitat cultural en totes les seves expressions i llenguatges audiovisuals i el diàleg intercultural. L’adquisició d’aquesta competència implica haver aconseguit el desenvolupament de la seva autonomia personal que podrà desenvo -

lupar-se en contextos culturals propis i diversos. L’assoliment d’aquesta competència proporciona no sols l’adequada comprensió de la cultura, sinó també la seva corresponsabilitat intergeneracional que requereix llibertat d’expressió, actitud col•laborativa, sentit crític i creativitat.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC4.

5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l’experiència espiritual i religiosa, present en totes les cultures i societats, comprenent l’experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del fet religiós, per a destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida, i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

El reconeixement i estima de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana, manifestada en les emocions, afectes, símbols i creences, constitueix l’objecte essencial d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Relacionat amb el procés educatiu de la competència personal, en el descobriment de totes les dimensions humanes, es proposa cuidar expressament l’educació en el silenci, les emocions i els sentiments d’aquesta experiència d’interioritat i espiritualitat, el cultiu de l’admiració, així com la seva expressió en els diversos llenguatges. Aquest desenvolupament espiritual i moral és un dret de tots els nens i les nenes, com es reconeix en l’article 27 de la Convenció sobre els Drets del Nen, que també protegeix la responsabilitat primordial dels pares i mares en el procés educatiu, així com la responsabilitat dels Estats per a garantir el dret de tot nen i tota nena a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica, com en el cas de la competència específica personal, inclou l’educació de la interioritat i el despertar espiritual en el desenvolupament de l’autonomia i identitat personal i el descobriment de la relació amb Déu. Serà propi de la perspectiva cristiana proposar, des de la cristologia, l’experiència religiosa com a oportunitat per al desenvolupament de totes les dimensions de l’ésser humà. En aquest objectiu exerceix un paper essencial el coneixement d’experiències religioses de personatges rellevants de la Bíblia, així com de textos d’altres tradicions religioses, valorant les possibili-

tats personals, familiars, socials i culturals del fet religiós com a possibilitat per a destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida, i afavorir el diàleg i el respecte de la diversitat religiosa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

6. Identificar i comprendre els continguts essencials de la Teologia cristiana, contemplant i valorant la contribució de la tradició cristiana a la cerca de la veritat, per a disposar d’una síntesi del cristianisme que permeti dialogar amb altres tradicions, paradigmes i cosmovisions.

La comprensió del missatge central de l’Evangeli, així com el d’altres tradicions religioses, facilita el diàleg intercultural i la convivència en la diversitat.

Aquesta pluralitat requereix que els desenvolupaments de l’autonomia personal s’exerceixin amb plena llibertat i amb sa exercici del sentit de pertinença, tots dos necessaris en el ple desenvolupament de la personalitat que proposem. La identificació de les religions, en contextos de pluralitat, més enllà del primer coneixement de les seves creences i expressions, aporta oportunitats de contrast i discerniment que, amb sentit crític, pot contribuir al desenvolupament del propi projecte vital.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica aporta els sabers bàsics per a un acostament crític i conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, facilitant el diàleg amb altres matèries escolars. El coneixement de Jesucrist, la Història de la Salvació i l’Església seran aprenentatges essencials en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència prepara per al diàleg espiritual, intel•lectual i existencial entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, desenvolupa el diàleg intercultural i disposa per a la vida en contextos de pluralitat, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

CURSOS PRIMER I SEGON

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Descriure i acceptar els trets i dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives.

1. 2 Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres.

Competència específica 2

2. 1. Adquirir habilitats i actituds de relació amb els altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família i a l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

2. 2. Desenvolupar empatia i reconeixement de la diversitat personal i social, inspirant-se en el ser relacional de Déu, manifestat en la història de la salvació.

Competència específica 3

3. 1. Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la comuna pertinença, en l’horitzó del Regne de Déu.

3. 2. Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, destriant-les segons el projecte del Regne de Déu, implicant-se en propostes de transformació social.

Competència específica 4

4. 1. Situar i interpretar les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics, apreciant la seva contribució a la identitat personal i social i als Drets Humans, facilitant la convivència i el diàleg intercultural.

4. 2. Raonar com la fe cristiana, en el present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

Competència específica 5

5. 1. Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions.

5. 2. Respectar les diferents esglésies i tradicions religioses, coneixent i valorant les creences, ritus, símbols i principis de cadascuna d’elles, tenint elements de judici personal que afavoreixin el diàleg interreligiós.

Competència específica 6

6. 1. Identificar a Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

6. 2. Elaborar una primera síntesi de la fe cristiana, subratllant la seva capacitat per al diàleg entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, mantenint les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Sabers bàsics

A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida

• Trets i dimensions fonamentals de la vida humana en relació amb la visió cristiana de la persona.

• Relacions fonamentals de la persona: amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu.

• Relats bíblics i biografies sobre vocació i missió.

• Habilitats i actituds d’escolta, empatia i expressió assertiva per a una comunicació interpersonal.

• L’espiritualitat i l’experiència religiosa com a realització humana i social. La seva relació amb els sagraments.

• Estima de l’oració i la contemplació en la tradició judeocristiana i altres religions com a trobada amb la bondat, la veritat i la bellesa i possibilitat per al diàleg intercultural i interreligiós.

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural

• La Bíblia, Paraula de Déu en paraules humanes que narra la relació entre Déu i el seu Poble, la seva composició i gèneres literaris.

• Les claus bíbliques d’Aliança, Poble, i Història en la comprensió de la dimensió de creaturitat i relacional de la persona i les seves conseqüències.

• Jesucrist, revelació plena de Déu i esdeveniment i salvació per a la humanitat.

• La proposta ètica i religiosa del Regne de Déu en societats plurals.

• Maria, Mare de Jesús i Mare de l’Església, testimoni de la fe.

• L’experiència i les creences cristianes expressades en el Credo de l’Església Catòlica.

• Comprensió dels símbols i les celebracions de la litúrgia cristiana, dels sagraments i de la seva teologia.

• Estratègies d’anàlisi d’obres de contingut religiós en diferents llenguatges, valorant l’aportació del cristianisme a la cultura.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta

• Jesucrist i la seva relació amb els grups socials i religiosos de l’època, i la seva opció preferencial per les persones més desfavorides.

• Dinàmiques personals i socials que dificulten o impedeixen la construcció del bé comú, a la llum de l’Evangeli i de la Tradició cristiana.

• Les diverses esglésies i comunitats cristianes amb les seves propostes ètiques per a la vida en societat.

• La valoració positiva de l’Església cap a la diversitat religiosa i les seves expressions.

• Situacions pròximes d’injustícia i exclusió analitzades críticament des del magisteri social de l’Església.

• Projectes socials de l’Església al llarg de la seva història i la seva aportació a la inclusió social i a l’ecologia integral.

CURSOS TERCER I QUART

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Reconèixer els trets essencials de l’antropologia cristiana, relacionant-los amb els drets fonamentals i la defensa de la dignitat humana, verificant-los en situacions globals.

1. 2. Formular un projecte personal de vida amb sentit que respongui a valors de cura pròpia, dels altres i de la naturalesa, respectant els dels altres, prenent com a referència a Jesucrist, sent capaç de modular aquestes opcions en situacions vitals complexes.

Competència específica 2

2. 1. Assumir valors i actituds de cura personal, dels altres, de la naturalesa i dels espais comuns, afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat.

2. 2. Cooperar a la construcció de societats justes i democràtiques, enfortint vincles socials i intergeneracionals, i les relacions en models d’interdependència, analitzant la realitat, tenint en compte els principis i valors del magisteri social de l’Església i promovent el desenvolupament humà integral.

Competència específica 3

3. 1. Cooperar activament en projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú, inspirats en la perspectiva cristiana, participant en accions de millora de l’entorn i en el plantejament de les opcions professionals.

3. 2. Contribuir a la fraternitat universal, contrastant críticament el paradigma científic tecnològic vigent i les narratives de progrés, amb l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana, responent amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i vulnerabilitat.

Competència específica 4

4. 1. Participar críticament en la promoció de la diversitat cultural, expressant i aportant creativament les experiències pròpies, respectant les diferències entre persones i comunitats.

4. 2. Desenvolupar sentit de pertinença a una tradició cultural, amb expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques, valorant adequadament la seva contribució en el seu moment històric, relacionant-les amb contextos actuals i promovent la seva memòria com a llegat viu.

Competència específica 5

5. 1. Formular possibles respostes a les preguntes de sentit, coneixent i valorant les aportacions de les tradicions religioses, especialment la proposta de sentit de la vida de Jesucrist, elaborant les seves pròpies respostes partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal.

5. 2. Afavorir la convivència social en contextos plurals, respectant les opcions personals i generant espais de diàleg i trobada.

Competència específica 6

6. 1. Reconèixer l’Església, comunitat dels deixebles de Jesucrist, i el seu compromís en l’amistat social com a nuclis essencials del cristianisme, valorant críticament la seva contribució cultural i històrica.

6. 2. Posar en diàleg el saber religiós amb altres disciplines, tradicions culturals, paradigmes científics i tecnològics i altres cosmovisions, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant la pluralitat.

Sabers bàsics

A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida

• Trets essencials de l’antropologia cristiana en diàleg amb la dignitat humana.

• Situacions vitals i preguntes existencials en relació amb la construcció del projecte personal.

• Jesucrist com a referència per al reconeixement i valoració positiva de la dignitat humana i la solidaritat.

• L’Evangeli com a resposta a la cerca de sentit.

• Estratègies de comunicació en diferents llenguatges de les pròpies idees, creences i experiències en contextos interculturals.

• Raonabilitat de la fe, desenvolupament integral de la persona i foment del bé comú.

• La transformació social com a vocació personal i projecte professional.

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural

• L’Església com a comunitat dels deixebles de Jesucrist.

• Principis i valors de l’ensenyament social de l’Església i la seva aplicació en societats democràtiques.

• La Bíblia com a font de coneixement per a entendre la història i identitat d’Occident i el diàleg intercultural.

• La vida de l’Església com a generadora d’identitat i cultura al llarg de la història: anàlisi de les seves contribucions a la construcció social, política i cultural.

• Respecte davant la bellesa de les diverses manifestacions culturals i religioses com a element de pertinença i tradició cultural.

• Valor de les pràctiques espirituals del monacat, la mística i la devoció popular.

• Estima de la relació del missatge cristià amb la ciència i la cultura com a mitjà d’enriquiment del conjunt dels sabers.

• Figures històriques i eclesials compromeses amb el bé comú.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta

• Els drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible en relació amb el pensament social cristià.

• Projectes eclesials que treballen l’amistat social, la solidaritat intergeneracional i la sostenibilitat del planeta.

• Propostes de l’ètica social de l’Església aplicades als desafiaments del món actual i al paradigma tecnocràtic.

• Actituds i destreses de diàleg ecumènic i interreligiós amb ple respecte a les conviccions pròpies i les dels altres.

• El compromís de les religions en la construcció de la pau i la superació de la violència i els fonamentalismes.

• L’esperança cristiana i la santedat.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació

Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de la matèria de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana,

s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels alumnes i les alumnes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; es desenvolupen aprenentatges d’actituds i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari creixement interior i la preparació per a la vida adulta. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa. Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres matèries i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt de l’Educació Secundària Obligatòria. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a matèria curricular específica en el conjunt de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres matèries o àmbits curriculars interdisciplinaris.

Els plantejaments metodològics d’aquesta matèria es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els alumnes i les alumnes per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació, flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. La matèria de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del

procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de la matèria de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són:

• Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural;

• Identificar i formular amb pensament crític els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions;

• Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants, amb fonts bíbliques, el Magisteri eclesial, el patrimoni artístic, i altres referències del diàleg fe-cultura;

• Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis de l’ensenyament social de l’Església;

• Dialogar amb altres cosmovisions i religions, per a la construcció de la vida en societats plurals i democràtiques basades en el bé comú;

• Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges;

• Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal i del projecte vital com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida, i en la transformació social.

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta matèria. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en la matèria de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada

alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés de coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, la matèria de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques per a aprendre a pensar, d’educació emocional i d’escolta activa, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives, la gammificació i l’aprenentatge experiencial.

Treball individual i cooperatiu

Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en societats plurals. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, la matèria de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal, de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies i les xarxes socials, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col•laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge

a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’actituds, valors i creences necessaris per a la seva vida personal i en societat, en el creixement interior i projecte vital, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i interculturals. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta matèria es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge

Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat. Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i les alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de la matèria de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de la matèria de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en la matèria de Religió a contextos de la realitat quotidiana de l’alumne i l’alumna, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i crític, així com a la inclusió, la sostenibilitat i la ciutadania global. Les situacions d’aprenentatge en la matèria de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquesta matèria.

Aprenentatge basat en projectes

L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de responsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupament cognitiu, l’avaluació competencial i la metacognició. Es tracta d’una metodologia que possibilita que la matèria de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres matèries de l’etapa; aquesta interdisciplinarietat afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat i el treball per àmbits. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció

Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també al seu desenvolupament social i de relació amb el context; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual l’alumnatpugui ser protagonista implicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de la matèria hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el seu context per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn, contribuirà a despertar i fomentar la consciència i el diàleg intercultural, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les manifestacions culturals i transformadores de l’entorn, així com altres expressions religioses i ar-

tístiques pròpies de la nostra tradició cultural i del compromís social de l’Església. L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses, socials i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions. L’aprenentatge-servei és una metodologia recomanable per a aquest enfocament.

Avaluació

L’avaluació de la matèria de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres matèries de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i gradualment responsables del seu aprenentatge, els alumnes i les alumnes han de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de la matèria. Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. Es recomanen eines com les rúbriques

per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

Religió Catòlica del Batxillerat

Amb la incorporació de la matèria de Religió al currículum de Batxillerat, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a matèria curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels estudiants. Amb la seva identitat i naturalesa, la matèria de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies del Batxillerat, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a la maduració del projecte personal i professional, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana, els seus principis i valors socials; i amb ideologies i humanismes presents en la nostra societat. Respon a la necessitat

de comprendre críticament i millorar creativament la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament del projecte vital que aspira a la seva realització personal i professional, així com a la seva preparació per a l’educació superior.

El currículum de la matèria de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten la necessària formació acadèmica a Batxillerat. El disseny curricular de la matèria de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel·lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna. Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraternitat

Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la Religió Catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres matèries de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes dels centres educatius i del context social, per a plantejar la programació didàctica de la matèria de Religió Catòlica en propostes interdisciplinàries. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, d’aprenentatge-servei i d’aprenentatge per projectes facilitaran l’aprenentatge.

Competències específiques

1. Comprendre i assumir el projecte vital personal, reconeixent les pròpies idees i creences, contrastant-les amb l’antropologia cristiana i altres cosmovisions, per a inserir-se en la vida adulta i en el món professional.

La maduresa personal, amb tota la seva dignitat, drets i llibertats, que els permeti als estudiants actuar amb autonomia i responsabilitat, amb respecte i esperit crític, en contextos socials i culturals diversos, constitueix un objectiu d’aquesta etapa educativa a la contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Suposa identificar els elements clau del projecte vital assumint una visió global i integradora de totes les vivències personals amb les seves possibilitats i límits. Implica valorar la riquesa i diversitat de la vida humana i la seva obertura a la transcendència, gestionant amb criteri propi les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals i la interdependència dels altres. Comporta el desenvolupament de la dimensió vocacional i professional de la pròpia vida, identificant les pròpies idees i creences en diàleg crític amb altres cosmovisions en contextos de pluralitat.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial la maduració d’un projecte de vida personal a partir de les pròpies arrels i experiències, i en diàleg amb les diverses ideologies i religions que conformen les societats actuals. Ajudarà en aquest accés a la vida adulta el coneixement

crític de les propostes de l’antropologia cristiana i el seu ensenyament social. L’adquisició d’aquesta competència suposa haver conformat un projecte vital que permeti als estudiants exercir la ciutadania democràtica, amb llibertat i responsabilitat, amb una consciència cívica que atengui la perspectiva local i global, per a participar corresponsablement en la construcció d’una societat justa i equitativa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1.1, CPSAA1.2, CPSAA3.1, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.1.

2. Reconèixer i desplegar el caràcter relacional de l’ésser humà, com a fonament dels deures i llibertats, desenvolupant actituds cíviques i democràtiques, contrastant l’Evangeli amb altres humanismes i ideologies contemporànies, per a aprendre a viure amb els altres i contribuir a la construcció d’una societat inclusiva.

El reconeixement de la naturalesa religiosa i social i el caràcter dialògic de l’ésser humà amb la seva dignitat, com a fonament dels drets i llibertats, amb actituds cíviques i de cooperació en la construcció social de la democràcia, són objectius formatius d’aquesta etapa educativa als quals hi contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Aprendre a viure amb els altres implica reconèixer la dimensió social de la dignitat i els drets humans amb les seves implicacions ètiques de llibertats fonamentals i deures socials. Suposa valorar la vida social amb les seves necessitats de desenvolupament econòmic i de gestió política amb criteris de justícia i democràcia. Comporta comprendre l’alteritat i la interdependència de la vida humana que necessàriament reclama la cura solidària de tots en societats plurals, justes i equitatives.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa valorar la gestió de la pròpia llibertat personal, amb les seves idees i creences, i les relacions amb totes les pertinences en les quals estem integrats. En aquest procés formatiu ajudarà l’anàlisi crítica de les propostes morals del pensament cristià en diàleg amb altres humanismes i ideologies. L’adquisició d’aquesta competència facilita la participació responsable en la presa de decisions democràtiques, en la resolució pacífica i positiva de conflictes socials i econòmics, promovent valors de diversitat,

interdependència, cooperació, amistat social, solidaritat intergeneracional i ecodependencia, augmentant així el benestar personal i social i, per tant, el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2; CCL5; CP3; STEM5; CD3; CPSAA2; CPSAA3.2; CC1; CC2; CC4; CE1.

3. Interpretar els desafiaments democràtics, socioeconòmics i ecològics, analitzant les seves causes i conseqüències des de la moral social de l’Església, destriant les propostes sociopolítiques de les religions i els moviments socials, per a assumir l’ecologia integral i la responsabilitat personal i social en la cura de la vida i del planeta.

Les propostes sobre la dignitat humana i els drets socials són finalitats formatives d’aquesta etapa educativa als quals la matèria de Religió Catòlica contribueix i, a més, tracta de motivar el seu aprenentatge que es fonamenta en la seva proposta de plenitud humana expressada en el Regne de Déu. Es proposa comprendre la vocació a la fraternitat humana, anunciada en Jesucrist: la superació de la injustícia i la violència, dels fonamentalismes polítics i integrismes religiosos. Suposa la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna, la cultura de la trobada, la cura del planeta, la diversitat i la inclusió de tots i cadascun dels éssers humans en un àmbit de vida i d’humanitat plena. Implica l’anàlisi crítica dels desafiaments democràtics i socioeconòmics, analitzant les seves causes i conseqüències des de la moral social de l’Església, destriant les solucions que proposen les religions i els moviments socials. Es completa amb la proposta de l’esperança cristiana que supera la immanència del material.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa educar la mirada i la contemplació de la realitat, haver assumit críticament els valors d’una ciutadania democràtica i d’una ecologia integral; haver desenvolupat un compromís personal i social de denúncia de totes les situacions de pobresa i injustícia; i contribuir a il·luminar propostes sociopolítiques per a incloure a tots a la casa comuna, especialment als més desfavorits. L’adquisició d’aquesta competència facilita la participació social i política des d’un compromís cívic i democràtic, i es realitza en un diàleg interdisciplinari de tots els sabers i ciències des d’una visió cristiana que

suposa la plenitud humana. Per això, aquesta experiència religiosa pot fonamentar i motivar els projectes vitals personals, la democràcia, la justícia i la pau, la sostenibilitat i el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA2, CPSAA3.2, CC3, CC4, CE1, CCEC3.1, CCEC4.2.

4. Comprendre i admirar el patrimoni cultural, interpretant el seu significat i expressions amb els mètodes d’anàlisi propis de cada disciplina, valorant críticament les aportacions del cristianisme en el desenvolupament dels pobles, per a intervenir amb criteri propi en el diàleg intercultural, la creació artística i en la construcció social del pensament.

La comprensió i l’admiració de les formes en les quals les idees i creences s’han expressat en les diferents cultures, a través dels diversos llenguatges com les arts, els costums i altres manifestacions socials ètiques, són objectius educatius als quals contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Implica comprendre i apreciar les diverses manifestacions artístiques de la nostra cultura, tant en les seves expressions com en els seus significats, per a aconseguir un coneixement més complet de la història de la humanitat. Suposa valorar com l’expressió de les idees i creences en diversos llenguatges ha generat identitats culturals i sentits de pertinença social i política. Enforteix l’exercici de la llibertat d’expressió i l’admiració per la diversitat cultural en totes les seves manifestacions històriques o actuals, audiovisuals o digitals. Comporta apreciar i cuidar, amb sentit crític i constructiu, les civilitzacions i el patrimoni cultural que poden enriquir les nostres identitats personals i socials.

El desenvolupament d’aquesta competència reclama un coneixement interdisciplinari del llegat cultural amb els mètodes propis de cadascun dels sabers; requereix l’anàlisi crítica de les aportacions del cristianisme en el desenvolupament dels pobles, en concret, és necessari un diàleg de la fe cristiana amb la cultura, la història, l’art i la literatura; i inclou el diàleg interreligiós. L’adquisició d’aquesta competència proporciona l’adequada comprensió del patrimoni, conrea la sensibilitat artística i creativa, desenvolupa la corresponsabilitat intergeneracional;

facilita una participació en el diàleg intercultural, amb iniciativa personal, a través de la creació artística i en la construcció social i cultural.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC3.2, CCEC4.1, CCEC4.2.

5. Valorar la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals, a través de l’anàlisi de les experiències personals, del coneixement de les tradicions espirituals, i del diàleg interdisciplinari amb altres visions de la vida i del món, per a descobrir les oportunitats personals, socials i culturals de l’experiència espiritual com a proposta de plenitud de la vida personal i comunitària.

El reconeixement i valoració de la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals constitueix l’objectiu essencial d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa el reconeixement i estima de l’experiència religiosa com una de les capacitats pròpies de la naturalesa humana, amb les seves emocions, afectes, símbols i creences, i que s’expressa de múltiples formes. Reclama un coneixement crític de la pròpia tradició religiosa i un diàleg interdisciplinari sobre les tradicions i religions de la història, així com d’altres visions de la vida i del món. Suposa incorporar entre els elements clau de la identitat personal i social a la dimensió espiritual o a l’experiència religiosa que pot proporcionar sentit al projecte vital. Implica valorar amb criteri propi les oportunitats personals, socials i culturals del fet religiós com a proposta de plenitud de la vida personal i comunitària.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper decisiu el coneixement de l’experiència religiosa cristiana testimoniada pels principals relats bíblics i per personatges rellevants de la seva història, així com el coneixement de les diverses religions i els seus personatges destacats. Es necessita un diàleg del cristianisme amb la filosofia i la ciència; també amb les altres religions. L’adquisició d’aquesta competència suposa destriar les oportunitats personals, socials i culturals de l’experiència religiosa com a proposta de plenitud de la vida, com a possible resposta a les preguntes existencials sobre el sentit de la vida. També suposa aprendre a viure les opcions personals en contextos de diversitat religiosa i aprendre a participar del diàleg intercultural.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.1, CCEC4.1.

6. Conèixer el mètode propi de la Teologia i les seves diferents especialitats analitzant el seu lloc entre els sabers i disciplines, establint un diàleg transdisciplinar amb les altres ciències, per a afrontar críticament els desafiaments ètics i la transformació social.

L’acostament a la Teologia com a disciplina acadèmica i com un dels sabers universitaris, amb el seu mètode propi, constitueix una finalitat formativa d’aquesta competència específica de la matèria de Religió Catòlica. Proposa comprendre amb suficient rigor acadèmic els continguts essencials del missatge cristià, en diàleg interdisciplinari amb altres matèries. Suposa promoure amb pensament crític i el diàleg intercultural i interreligiós amb les aportacions de tots els sabers. Implica la cerca de solucions, afrontar els desafiaments ètics, els processos de transició ecològica, digital i la transformació social propis del nostre context local i global. Suposa conèixer la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna i la cura del planeta, la diversitat i la inclusió de tots i cadascun en una humanitat plena.

El desenvolupament d’aquesta competència aporta els sabers bàsics per a un acostament crític i conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, facilitant el diàleg amb altres disciplines acadèmiques. El coneixement de la Bíblia, Jesucrist i l’Església seran aprenentatges essencials en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència capacita per al diàleg entre la fe i la raó, la fe i les ciències, la fe i les cultures; promou el diàleg intercultural i interreligiós necessari per a la superació de fonamentalismes polítics, culturals i religiosos; i prepara per a una vida plena, amb identitat personal, en contextos plurals, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA3.1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

CURSOS DE BATXILLERAT

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1. 1. Identificar i interpretar les idees i creences que conformen la identitat personal, contrastant-les amb categories fonamentals de l’antropologia cristiana (creació, imatge de Déu, llibertat, pecat, finitud, etc.) i d’altres cosmovisions.

1. 2 Reconèixer els elements essencials d’un projecte vital en clau vocacional i professional des de l’autonomia, la llibertat i la responsabilitat social, amb una actitud sincera de cerca de la veritat, tenint en compte la proposta cristiana i els valors socials.

Competència específica 2

2. 1. Valorar, en el desenvolupament de la identitat personal, la pertinença a múltiples esferes socials, promovent compromisos de respecte a la diversitat i inclusió en societats democràtiques.

2. 2. Distingir els principis fonamentals del missatge social cristià, contrastant-los amb altres humanismes i ideologies contemporànies, aplicant-los a diferents situacions socials.

Competència específica 3

3. 1. Descriure els reptes polítics i econòmics en entorns locals i globals, analitzant les seves causes i proposant possibles solucions a la llum de la proposta moral del Regne de Déu i d’altres cosmovisions.

3. 2. Dissenyar projectes personals i comunitaris que promoguin la plenitud humana i la transformació social, conreant la responsabilitat individual, la justícia social i l’ecologia integral.

Competència específica 4

4. 1. Valorar i admirar les diverses expressions històriques del patrimoni comú de la humanitat, analitzant com el cristianisme s’ha integrat en la història, amb llums i ombres, impregnant la cultura.

4. 2. Participar activament en la creació cultural amb sentit crític, desenvolupant sentiments de pertinença a la pròpia tradició i construint la diversitat cultural des de criteris humanitzadors propis de l’Evangeli.

Competència específica 5

5. 1. Identificar la dimensió espiritual de la persona i la diversitat del fet religiós, valorant-les com una realitat present en les cultures que s’expressen de diferents formes en les societats plurals.

5. 2. Valorar l’experiència cristiana manifestada en Jesucrist i en tants testimonis al llarg de la història, com a resposta plena a les qüestions vitals i de sentit, en diàleg interdisciplinari amb propostes filosòfiques diverses.

Competència específica 6

6. 1. Reconèixer les característiques pròpies del saber teològic, quant al seu mètode, fonts i contingut, identificant les semblances i diferències amb altres sabers, especialment amb la ciència, i valorant les seves aportacions ètiques.

6. 2. Destriar els desafiaments de la civilització actual, establint les contribucions que tant la ciència com la teologia poden realitzar transformació social, des d’una mútua col·laboració.

Sabers bàsics

A. La vida com a vocació personal i professional en diàleg amb l’humanisme cristià

• Objectius vitals, desenvolupament de la vocació personal i projecte professional.

• L’experiència de la trobada amb Déu al llarg de la història com a font de desenvolupament ple del que és humà.

• Habilitats i destreses per a descobrir, analitzar i valorar críticament les diferents pertinences com a mitjà d’enriquiment personal.

• La visió integral de la persona en la seva dignitat i en la seva llibertat segons l’antropologia cristiana.

• La concepció de l’ésser humà en altres cosmovisions filosòfiques i religioses, en diàleg amb la teologia cristiana de les religions.

• Projectes personals i professionals, en la vida eclesial i social, desenvolupats en clau vocacional.

• La vida en societat, condició necessària del desenvolupament vital de la persona.

• Sentit artístic i creativitat en el diàleg fe-cultura

• Aportacions de l’experiència religiosa cristiana per a una vida amb sentit en diàleg amb altres paradigmes.

• Estratègies per al diàleg transdisciplinar i síntesi personal com a aprenentatge al llarg de la vida

B. Diàleg fe-raó i fe-cultura

• Fenomenologia de l’experiència religiosa: elements propis i diferències del cristianisme amb altres tradicions filosòfiques i religioses.

• Síntesi de la Història de la Salvació en clau relacional i trinitària.

• L’anunci del Regne de Déu i les seves implicacions personals, sociopolítiques i escatològiques.

• Humanisme cristià: Jesucrist, salvació i model d’humanitat plena.

• Les manifestacions socials i culturals com a expressió dels valors i creences de la identitat dels pobles.

• El cristianisme i la seva expressió artística en la música, la literatura i les arts.

• Habilitats per a l’anàlisi i la contemplació d’obres d’art sobre relats bíblics, història de la salvació i vida de Jesucrist.

• Experiència espiritual i religiosa en figures històriques de diferents tradicions religioses i culturals.

• Reconeixement crític en l’entorn social i cultural de manifestacions de la dimensió espiritual de la persona.

• Mètode teològic i mètode científic: continguts i enfocaments propis de cada disciplina.

• Relacions ciència i fe al llarg de la història i en l’actualitat.

• Diàleg fe-raó en la història de la ciència, la filosofia i la teologia.

C. Inserir-se críticament en la societat

• Valors socials, pensament crític i projecte personal i professional.

• Principis fonamentals de la doctrina social de l’Església (DSI).

• Estratègies per a l’anàlisi dels principals problemes socials, polítics, econòmics i ecològics del món actual, a la llum de la doctrina social de l’Església i d’altres humanismes.

• Les relacions de l’Església amb l’organització política i democràtica, en els nivells locals, estatals i globals, en la seva dimensió històrica i actual.

• Coneixement i valoració de les diferents iniciatives mundials que busquen llançar projectes de futur sostenible, especialment els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• Projectes socials i de promoció humana de l’Església, en la història i en el present, i la seva aportació a la inclusió social i al bé comú.

• Actituds de diàleg i col·laboració amb altres religions i cultures que possibilitin una convivència pacífica i tolerant entre les diferents tradicions.

• Principals desafiaments de la humanitat i les seves implicacions ètiques: valor de la vida, justícia, ecologia, transhumanisme i intel·ligència artificial, etc.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació

Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de la matèria de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana, es consolida el procés de desenvolupament personal i social dels alumnes i les alumnes: s’aprofundeix en aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn social que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; s’assenten aprenentatges d’actituds i valors, necessaris per a la vida individual i social; es maduren aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, formen part del necessari creixement interior i la preparació per a la vida adulta i professional. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de la societat i suposen una contribució pròpia a la seva formació acadèmica.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa. Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres matèries i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt del Batxillerat. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a matèria curricular específica en el conjunt de l’etapa i

ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres matèries o àmbits curriculars transdisciplinars.

Els plantejaments metodològics d’aquesta matèria es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament acadèmic de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els alumnes i les alumnes. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. La matèria de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

• Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural;

• Identificar i formular amb pensament crític els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions;

• Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants, amb fonts bíbliques, el Magisteri eclesial, el patrimoni artístic, i altres referències del diàleg fe-cultura;

• Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis de l’ensenyament social de l’Església;

• Dialogar amb altres cosmovisions i religions, per a la construcció de la vida en societats plurals i democràtiques basades en el bé comú;

• Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges;

• Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal i del projecte vital i professional com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida, i en la transformació social. La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest

100

itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta matèria.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en la matèria de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada

El currículum de la matèria de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés de coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, la matèria de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques per a aprendre a pensar, d’educació emocional i d’escolta activa, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives.

Treball individual i cooperatiu

101

Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal, de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies i les xarxes socials, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col·laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge

La metodologia de la matèria de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’actituds, valors i creences necessaris per a la seva vida personal i en societat, en el creixement interior i projecte vital i professional, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i interculturals. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta matèria es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge

102

problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en la matèria de Religió a contextos de la realitat quotidiana de l’alumne i l’alumna, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i crític, així com a la inclusió, la sostenibilitat i la ciutadania democràtica i global. Les situacions d’aprenentatge en la matèria de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquesta matèria.

Aprenentatge basat en projectes

L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de responsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupamentcognitiu,l’avaluació competencial i la metacognició. Es tracta d’una metodologia que possibilita que la matèria de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres matèries de l’etapa; aquesta transdisciplinarietat afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat i el treball per àmbits. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció

Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també

103

al seu desenvolupament social i de relació amb el context; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual l’alumnat pugui ser protagonista implicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de la matèria hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el seu context per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn, contribuirà a despertar i fomentar la consciència i el diàleg intercultural, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les manifestacions culturals i transformadores de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural i del compromís social de l’Església. L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses, socials i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions. L’aprenentatge-servei és una metodologia recomanable per a aquest enfocament.

Avaluació

104

L’avaluació de la matèria de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres matèries de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i responsables del seu aprenentatge, els alumnes i les alumnes han de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de la matèria. Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. Es recomanen eines com les rúbriques per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

105

Situacions d’aprenentatge

Situació d’aprenentatge 1

Escolta, 999?

Curs 2n Educació Primària

Matèria Religió Catòlica

Temporalització 4 sessions

Descripció de la situació

Cada cop constatem que escoltar i escoltar-se és més difícil; fins i tot es podria dir que parar-se un moment i escoltar el nostre voltant i les persones que hi són és menys habitual cada dia. El món va tan de pressa (o el fem anar tan de pressa) que escoltar en el sentit més profund és gairebé una cosa inexistent i també desgraciadament, poc útil.

Els infants, per altra part, volen ser escoltats de seguida, i volen que se’ls faci cas a l’instant perquè les coses les volen ja i ara. Però és una escolta molt superficial, que només es posa en marxa pels propis interessos i necessitats personals.

Fer una mirada més “social”, més cap en fora és més necessari que mai. Si volem educar l’empatia (posar-se en la pell de l’altre) hem de posar el focus en l’escolta i en l’escoltar-se també un mateix.

Fer aquest pas ens permetrà fer-nos preguntes per després poder definir i acordar unes accions que puguin ajudar a transformar el nostre voltant més proper com l’escola i la família. Respectant sempre les nostres diferències, creences, cultura i història.

Novetats d’ERE LOMLOE

Aquesta situació d’aprenentatge vol tenir en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge contribuint a enriquir el procés de desenvolupament integral de cada alumne, el seu creixement interior, l’expressió de les seves emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica. També serà una part del projecte “El cos humà” que es fa des d’altres àrees; la resposta a l’enigma (repte) es planteja com un desafiament per a motivar i despertar l’interès.

Orientacions i documentació per al professorat

Llibre De Francesc Torralba L’art d’escoltar Pagès Editors, diverses edicions.

Aquest és un bon marc de referència per als docents.

109

Competències clau

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers

A. Identitat personals i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• Vivències i sentiments de l’experiència interior i de la corporalitat.

• Exploració d’alguns personatges bíblics.

• Grups de pertinença: família i escola.

• Expressió, emprant diversos llenguatges, de la pròpia creença, emocions i afectes.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• L’aliança de Déu i el seu projecte d’humanitat.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• Actituds i accions que promouen la fraternitat.

• Actituds quotidianes que fomenten una convivència pacífica.

• Respecte i valoració de les emocions, creences, sentiments i expressions religioses d’altres persones.

Objectius d’aprenentatge

• Assenyalar les actituds que podem mostrar basades en l’escolta, el respecte i la consideració.

• Recollir situacions quotidianes que reflecteixin actituds basades en l’escolta, el respecte i la consideració.

• Saber construir missatges/frases que transmetin missatges de respecte i empatia cap el que ens expliquen els altres.

110

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius

Competències específiques

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió socioemocional expressada a la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta.

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les clau personals i socials de la proposta cristiana, per fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

Criteris d’avaluació Descriptors operatius

1. 1 Observar en els relats i personatges bíblics valors fonamentals de l’ésser humà, relacionant-los amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup-classe.

CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3

2. 1 Reconèixer els vincles i relacions amb els grups de pertinença (família, escola), comparant-lo amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

3. 1 Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i l’anàlisi d’alguns relats bíblics, per a aprendre a resoldre pacífica i inclusivament els conflictes.

5. 2 Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-los i reconeixent-los en l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

111

Desenvolupament de les sessions

Sessió Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

1 1. A sobre de cada taula els alumnes es trobaran un sobre amb la paraula ENIGMA a fora. Hem treballat enigmes i jocs de lògica i raonament durant tot el cicle. En obrir els sobres trobaran una tarja amb un número i un interrogant: 999? (A)

2. Després de l’agitació i dels comentaris entre ells, se’ls planteja què és aquest enigma. Pluja d’idees que podem anar apuntant a la pissarra. Quines idees ens quedem per anar pensant? (A)

2. Treball en grup de 4. Intentem desxifrar l’enigma: què ens vol dir l’enigma? Va per nosaltres? Passa alguna cosa en la nostra classe que hi tingui relació amb el que ens hem trobat? Les idees i les reflexions el secretari del grup cooperatiu les pot anar apuntat per a compartir-les després. (A)

2. Finalment, cada grup compartirà en el grup classe el que han apuntat per arribar, si es pot, a unes conclusions comuns. (A) El paper del mestre/a serà fonamental per tal de lligar l’enigma que ens ha arribat amb situacions d’escolta i de no escolta a la classe entre els companys.

Agrupament Metodologia Recursos Instruments d’avaluació

GG - - -

GG Aprenentatgediàleg - Avaluació inicial

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu - Aprenentatge diàleg - Educació emocional

Paper i llapis Observació del treball cooperatiu

GG Aprenentatge-diàleg Pissarra digital Avaluació de les intervencions

112

2 1. Fem un recordatori de la sessió anterior. Projectem les reflexions del grups. La paraula ESCOLTAR ja hauria de sortir; si no és així, el mestre/a ha d’introduir-la. (D)

2. A partir d’aquesta paraula podem fer un repàs de diferents situacions que ens passen on ens costa escoltar o en les que no. Tant a casa com a l’escola. Cada grup prepararà una petita dramatització de la situació que hagin triat per a fer-la després en gran grup. (D)

3. Dramatització de les situacions triades. Cada alumne tindrà 3 preguntes per a contestar sobre cada representació . (D)

· Quina situació és? A on passa?

· Per què creus que han tingut dificultat en escoltar-se?/ Per què creus que no han tingut cap dificultat en escoltar-se?

· Escriu una cosa positiva que hagis vist en la representació que han fet els companys

4. Posada en comú del què han escrit a partir de les 3 preguntes. (D)

3 1. Fem un recull de la sessió anterior i intentem arribar a una conclusió grupal. (D)

2. Recordar històries, persones que saben escoltar molt bé. Persones de la família com els avis, germans grans, de l’escola... Però el docent ha de ser ara un element de guiatge i orientació per tal de anar conduint els alumnes cap a coses que ja saben: fets de la Bíblia, de Jesús, de Maria... Què ens diuen? Com ens fan sentir? (D)

GG Aprenentatge-diàleg Presentació digital de les reflexions del grup

Observació de les aportacions

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu - Graella d’observació

Individual Educació emocional Qüestionari Respostes al qüestionari

GG Aprenentatge-diàleg - Avaluació de les intervencions

GG Aprenentatge-diàleg

- Apre nentatge-diàleg

- Educació emocional

- Avaluació de les intervencions

- Observació de la participació i de les aportacions

113

3. Cada alumne dibuixarà una de les moltes situacions, històries, persones que han anat sortint. Un cop pintades i retallades s’enganxaran en el paper d’embalar. Per acabar, entre tots pensarem el títol més adient per al nostre recull. (D)

4 1. Partim del nostre mural. I ara, què? Reflexió conjunta per arribar a uns compromisos personals i de grup classe sobre les nostres actituds per tal de millorar-les. (S)

2. Escriurem els nostres compromisos comuns ( no més de 5 i sempre amb un redactat en positiu (per exemple: esperar a parlar quan acabi el meu company/a). (S)

3. Farem també un pergamí en gran (DIN-A3) per a posar a la classe en un lloc destacat. (S)

· A l’hora de tutoria, per exemple, es pot anar fent el seguiment quinzenal de com funcionen els nostres compromisos: dificultats, millores, problemes resolts...

· El pergamí que ha fet cada alumne el guardaran a la carpeta viatgera ( va cada dia de l’escola a casa i a l’inrevés). També el posarem en el Classroom per a què les famílies estiguin al corrent d’aquests compromisos que també tenen a veure amb les actituds de millora a casa.

Atenció a la diversitat:

Individual - Educació emocional Paper d’embalar

Pegament

Retoladors

Tisores

Representació gràfica de la situació/persona triada

GG - Apre nentatgediàleg - Educació emocional

Individual - Apre nentatgediàleg

- Educació emocional

- Observació de la participació i de les aportacions

Fitxa compromisos (tipus pergamí)

Realització de la fitxa

GG - Educació emocional Pergamí A3 -

El treball cooperatiu en grups heterogenis i en petit grup ajuda a atendre millor la diversitat. Tots els raonaments i explicacions generals estan pensats per a què tothom pugui explicar les seves pròpies vivències i experiències. La petita representació vol oferir la possibilitat de què els alumnes puguin expressar-se amb els diferents llenguatges (no només amb l’escrit) com el corporal i el no verbal.

114

Rúbrica d’avaluació

Reconeix els vincles i relacions amb els seus iguals, valorant la importància de l’ escolta activa i el respecte, per dur a terme una comunicació efectiva.

Expert Adquirit Adquisició iniciada No adquirit

Desenvolupa actituds d’ escolta activa, respecte i consideració, per dur a terme actes de comunicació i estrènye els vincles amb els seus iguals.

Identifica els vincles que el relacionen amb els seus iguals, apreciant la importància que té en les seves relacions l’ escolta activa i el respecte.

Comença a practicar l’ escolta activa el respecte quan es relaciona amb els seus iguals.

Verbalitza la necessitat de l’escolta activa i el respecte per relacionar-se amb els seus iguals, però encara no el posa en pràctica.

Visualitza i identifica en quines situacions quotidianes ha de posar en pràctica l ‘ escolta, el respecte i la consideració, perla resolució pacífica de conflictes i la consolidació d’ un entorn pacífic de convivència.

Analitza i estima en quines situacions quotidianes ha de posar en pràctica l ‘ escolta, el respecte i la consideració, establint una connexió d’ aquestes actituds amb la creació d’ espais pacífics i respectuosos de convivència.

Aprecia la necessitat de l’ escolta i el respecte per generar espais pacífics de convivència.

Assenyala una o dues situacions en què pot posar en pràctica l’ escolta activa i el respecte per poder arribar a resoldre conflictes de manera pacífica.

Localitza alguna situació on s’ ha dut a terme una resolució pacífica de conflictes, emprant l’ escolta activa i el respecte.

Identifica les seves emocions i sentiments compartint-los i reconeixent-los en l’ altre, plasmant les idees que el sorgeixen des de la seva vivència per millorar la comunicació i la convivència.

Descobreix i expressa les seves emocions i sentiments i els compara amb els que generen en els seus iguals, situacions on regna el respecte i l’ escolta activa, extraient-ne compromisos.

Reconeix emocions i sentiments, propis i aliens, generats pel respecte i l’ escolta activa, assenyala ambdós com a punt de partida per establir compromisos de convivència.

Verbalitza una o dues emocions que experimenta en contextos d’ escolta activa i de respecte.

Reflexiona sobre com poden fer-li sentir contextos on no és respectat ni escoltat.

115

En l’activitat 3 de la sessió 2 podria ser que algun alumne no pogués escriure les respostes a les preguntes; per aquests alumnes es prepararà el mateix qüestionari però amb símbols/gomets.

Disseny universal per a l’aprenentatge

IMPLICACIÓ REPRESENTACIÓ ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ interès

La metodologia de la gamificació, ens permet oferir a l’ alumne múltiples formes d’ elecció individual, millorant la seva autonomia.

Proporcionar diferents opcions per a la percepció

El suport entre iguals és present en treballar en grups heterogenis. Entre els diferents integrants del grup, es poden clarificar les pistes que van rebent. No obstant això, es potenciarà l’ús de suports visuals, que garanteixin que tot l’ alumnat pot accedir a la informació.

Proporcionar opcions per a la interacció física.

L’elaboració d’un role -playing, involucra tot el cos i permet expressar, amb més facilitat, allò que s’ha après.

L’autenticitat, està garantida, en treballar un saber tan imprescindible com és l’ escolta, la qual es treballa de forma teòrica i pràctica.

Proporcionar opcions per mantenir l’esforç i la persistència

El treball cooperatiu, permet que l’alumnat treballi en comunitat, millorant la seva col·laboració, això sempre comporta una major implicació amb la tasca.

Es proposen diverses exigències, desafiaments, que permeten que la SA doni adeqüi als diferents nivells de competència.

Proporcionar opcions per a l’ autoregulació

Saber quin ha de ser la fi d’aquesta SA, optimitza la motivació.

A la SA s’incorporen moments per a la reflexió, l’ autoavaluació i la coavaluació, que permet que l’alumnat en desenvolupi l’autoregulació.

S’ofereixen alternatives per a la informació visual i la informació auditiva, amb ajut de suports visuals o decodificadors de veu.

Oferir múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols

Clarificar el significat de la paraula “escoltar” i les seves implicacions.

Es posen al servei de l’alumnat, diferents recursos i eines digitals que afavoreixin l’ accessibilitat.

Proporcionar opcions per a l’expressió i la comunicació

S’empren diversos mitjans de comunicació: escrits, orals i gestuals.

L’escolta activa s’il·lustra a través de diferents mitjans: enigma, role-playing, manualitat, etc.

Els nivells de suport han d’estar graduats en l’elaboració dels equips, els seus membres han de ser un suport entre si.

Proporcionar opcions per a la comprensió

Es parteix dels coneixements previs a través d’ una pluja d’ idees.

Tot el processament de la informació està guiat.

Proporcionar opcions per a les funcions executives

Tot el procés ha de quedar explicitat, subdividint tasques en el cas de ser necessari.

Tots els recursos es posen a disposició de l’alumnat, de forma progressiva i introduïda pel mestre.

116

Situació d’aprenentatge 2

Benvinguts/es a l’escola

Curs 4t Educació Primària

Matèria Religió Catòlica

Temporalització 10 sessions

Descripció de la situació

En un moment de migracions obligades arreu del món per causa de la guerra, desastres naturals o per la recerca d’una vida millor intentarem trobar els punts més importants per a realitzar una bona acollida de les persones migrants. En aquesta situació es planteja que en un parell de dies l’escola acollirà tres famílies que han estat acollides per l’Ajuntament i que l’Ajuntament ha decidit que es quedaran en la nostra escola (Pla de xoc). Com les acollirem? Què tindrem en compte?

Aquesta situació d’aprenentatge ens ajudarà a plantejar-nos situacions personals i trobar solucions per oferir una bona acollida personal, espiritual i comunitària.

Finalment, farem tota una reflexió metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge dels alumnes arribant a diferents conclusions personals i grupals.

Novetats d’ERE LOMLOE

Aquesta situació d’aprenentatge fa incidència en el Pacte Educatiu Global, “Obrirse a l’acollida” i respon també a la Fratelli Tutti d’atendre al nouvingut així com la diversitat religiosa i interconviccional.

Orientacions i documentació per al professorat

• Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat. Quadern número 172. Cristianisme i justicia

• El relat del Bon Samarità no ens diu només què cal fer respecte al proïsme, sinó que també ens indica com cal fer-ho. La narració ens proposa un itinerari pedagògic de l’acció caritativa, un full de ruta per a l’exercici de la solidaritat útil per aquells moviments de resistència global ocupats en la tasca d’esbossar el mapa d’un altre món possible, desde les víctimes.

• Cançóns: De pura raza de Kairoi; Extranjero y Salvemos la hospitalidad de Migueli.

117

• Document Vila Refugi de la ONGD

Competències clau

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers

A. Identitat personals i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• L’acollida

• La dignitat de l’ésser humà.

• Les relacions amb els altres coma oportunitat d’autoconeixement i creixement personal.

• Interacció en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• L’aliança de Déu i el seu projecte d’humanitat.

• Identificació del calendari litúrgic de diferents tradicions religioses.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• Una mirada cristiana a la realitat: la presa de consciència de les situacions socials injustes.

• Projectes de servei i solidaritat promoguts per l’Església.

• Actituds de respecte i inclusió per a crear entorns de convivència intercultural.

Objectius d’aprenentatge

• Elaborar uns criteris d’acollida per les persones migrants que responguin també a l’ètica de les religions i els drets fonamentals.

118

SED

• Adonar-se que cal tenir en compte la interioritat i l’espiritualitat en el dia a dia de les persones coma aspecte motor de las mateixes.

• Reconèixer les situacions d’injustícia com a oportunitat de creixement personal i comunitari.

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius

2.1. Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió en el grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

2.2. Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta.

CCL2, CCL5,

3.1. Col•laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu.

119

Competències específiques Criteris d’avaluació Descriptors operatius

CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1. CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

Desenvolupament de les sessions

Sessió Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

1 1. Se’ls planteja la situació que en un parell de dies l’escola acollirà tres famílies que han estat acollides per l’Ajuntament i que l’Ajuntament ha decidit que es quedaran en la nostra escola. (A)

2. Activitat 1: Se’ls presentaran 3 fotografies de infants sense cap tipus d’explicació. Tan sols ens han enviat la fotografia d’ells. Presentació en Powerpoint. Primera situació: Quines preguntes us agradaria fer per saber de la seva vida? (A)

3. Activitat 2: Treball personal (5 preguntes): Si volguéssim conèixer una persona quines preguntes creieu que serien les més importants? Les escrivim en el nostre quadern. (A)

4. Activitat 3 Treball de petit grup (4 persones): Compartirem en en equips de 4, de manera que puguem enriquir les nostres respostes. Compartim les 5 preguntes i entre tot l’equip en triem 10. (A)

5. Per acabar, compartirem en gran grup (el grup classe) per a poder fer un llistat comú i veure quines conclusions podem extreure. (A) Si hi ha possibilitat fem un document compartit per després ferne una tria tota la classe conjunta. (A)

Agrupament Metodologia Recursos Instruments d’avaluació

GG - - -

GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Presentació amb fotografies

Avaluació inicial de les intervencions de l’alumnat

Individual Educació emocional Portfoli Avaluació de les respostes de l’alumnat

Grup cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Document compartit Avaluació de les intervencions de l’alumnat

120

2 1. Un cop tenim les preguntes pactades i fotocopiades per a tota la classe, els proposem que subratllin de color blau aquelles preguntes que tenen a veure amb informació que podríem saber preguntant a un familiar directe i aquelles preguntes que només podríem saber si els preguntéssim a ells directament. (D)

2. Posada en comú: Quin tipus de preguntes ens ajuden a conèixer més les persones? Quines preguntes creieu que als infants els costaria compartir? N’hi ha alguna? Per què? (D)

3 1. Presentem una fotografia dels tres infants que vindran a l’escola i els diem 3 noms (Asland, Hala, Omar) que els alumnes hauran d’esbrinar a quin infant pertany. Aquí treballarem els estereotips dels noms que es vinculen a un país, religió, etc. Després d’acordar amb tots a quin nom correspon cada fotografia, presentem una petita biografia dels 3 infants que vindran acollits a l’escola. (D)

2. Un cop llegides les biografies intentem respondre al següent qüestionari: (D)

• De quina població ve? Situa-ho en un mapa.

• Per què creus que han hagut de fugir del lloc on vivien?

• Creus que pertany a algun col·lectiu religiós? Per què?

• Com creieu que se senten les persones refugiades que han de marxar de manera forçada del seu país?

• Creieu que tenen por? De què?

• Què creieu que els sap més greu?

Individual Educació emocional Fotocopiar preguntes pactades de la sessió anterior per cada alumne. Llapis de colors

GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat

Grup cooperatiu Aprenentatge-diàleg

Educació emocional

Grup cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Presentació digital de les 3 fotografies

Annex 1: Biografia dels 3 infants.

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

4 Recull de la sessió anterior(D) GG Aprenentatge-diàleg

Qüestionari Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat

121

1 Per grups cal que redacteu un llistat de punts que haurien de tenir en compte les famílies que acullin aquests infants a les seves cases:

• Se’ls planteja que pensin en grups de treball quins punts haurien de tenir en compte per atendre cadascun dels infants que arribaran a la ciutat/poble. Cal que ho facin a mode de mapa mental en paper d’embalar.(Recordem que el mapa mental és un diagrama flexible. Per fer-ho, s’utilitzen conceptes interrelacionats sorgits per mitjà de mètodes espontanis, tal com la pluja d’idees. Així doncs, al mapa mental, els conceptes afins s’uneixen a través de branques o braços a altres idees, creant una lògica mental que utilitzarem per donar curs a l’aprenentatge) (D)

2. Per acabar, entre tots enganxaran els seus dissenys de mapa mental de manera que puguin deixar-la penjada a l’aula. (D)

5 1. Recollim els aspectes de la posada en comú anterior. Recordem d’exposar els mapes realitzats. (D)

• Deixarem un temps perquè lliurament els companys puguin desplaçar-se per l’aula i observar la dels altres grups i afegir aspectes en el seu propi. Podem fer una foto de cada mapa per després adjuntar-ho fotocopiat al portfoli personal.

2. Quins aspectes afegiríem dels altres grups de treball? 15 min. (D)

Grups cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Paper d’embalar Marcadors gruixuts

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu - Avaluació dels mapes mentals

Grup Çcooperatiu/individual

Aprenentatge cooperatiu - -

Grup cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

122

3. Un cop fet això els presentarem un llistat dels quals hauran de triar quins aspectes podrien afegir en el seu llistat per tenir en compte el seu benestar integral. (D)

• És important que practiquem l’acollida aprenent alguna paraula amb el seu idioma d’origen. Quines serien les paraules més importants per aprendre en el seu idioma?

• És important tenir cura de les celebracions religioses importants per ells perquè se sentin reconeguts/des. Busqueu en un calendari quines celebracions són importants per la seva religió.Enllaç .Cercar a llibres Audir/ Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya.

• És important acollir les seves creences en aquest moments de desorientació. Busqueu textos de les seves religions que puguin ser reconfortants per a ells/es per tenir penjada a l’habitació on estaran acollits. EL mestre hauria de preparar un recull de les diferents tradicions per no perdre’s en la recerca. Poden recercar:

• Islam: Recerca textos de Rumi

• Cristianisme:Enllaç

• Budisme:Contes i textos budistes per a nens.

• Judaisme: Proverbis jueus

6. 1. Abans de fer el llistat definitiu per a les famílies presentem 3 conceptes en 4 grans cercles de paper a l’aula. (D)

• FER-SE CÀRREC- CARREGARENCARREGAR-SE-Lc 10, 2537

Preguntem als alumnes què els suggereix aquests 4 conceptes. Posada en comú: Què tenen a veure amb el que estem treballant al projecte?

Grup coopertiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu

Educació emocional

Ordinadors portàtils

Recull de tradicions

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

GG Aprenentatge-diàleg

Educació emocional

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat

123

2. Proposem a un representant de cada grup petit que busqui la cita a la Bíblia i la llegeixi als companys de grup. (D)

3. Les religions ens donen pistes mirem els següents vídeos on es treballa la paràbola del bon samarità dels evangelis:

• https://www.e-sm. net/218458_124_03

• https://www.e-sm. net/218458_124_04

• https://www.e-sm. net/218458_124_05

En gran grup, analitzem els tres conceptes a la història del bon samarità. (D)

Predisposem als alumnes perquè imaginin una situació (representació teatral) on queden referits aquests tres conceptes per després representar-la a l’aula. La representarem el proper dia.

7. 1 Representació de les situacions teatralitzades i recordatori dels tres conceptes. Realitzem una rúbrica per veure si surten representades les 3 idees capçaleres. (S)

2. Visionem la història veritables dels 3 personatges principals de la situació d’aprenentatge: Treballem la història https://www.esm.net/218458_124_02. (S)

Grup coopertiu

GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Vídeos Projector i pissarra digital opantalla

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

8-9 1 Escoltem la cançó: Acollim les persones https://www.e-sm. net/218458_124. (S)

Grup cooperatiu/GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

GG Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Rúbrica de les representacions teatrals

CA 3.3 Rúbrica de les representacions teatrals

- -

GG Educació emocional - -

124

Equip TAC Bíblies -

2. És l’hora de fer el disseny final del llistat per lliurar a les famílies d’acollida a treballar en parelles o petit grup: Poden elaborar un LAPBOOK o fer un tríptic A3: . (S)

• Ha de tenir:

• Tres textos d’acollida de 4 religions diferents.

• Decàleg d’acollida per les famílies.

• Calendari amb 3 festivitats religioses importants de cada una de les religions dels infants.

• Disseny d’un regal d’acollida/ Paraules amb idiomes diferents.

3. Fem un recull de fotografies per imprimir i posar al portfoli del treball acabat. . (S)

10. 1. Avaluació personal de síntesi. Redacció personal: . (S)

• Què he aprés? Què he sentit?

• Estaria disposat a acollir una família? Per què?

Fem un exercici de respiració conscient i grupal tot utilitzant algun dels textos triats o fent una visualització de la paràbola del bon samarità.

Atenció a la diversitat

Grup cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Equip TAC Material

Portàtils per la recerca

Avaluació del disseny (lapbook o tríptic)

GG/Individual Educació emocional Fotografies -

Individual Educació emocional Rúbrica d’autoavaluació

Avaluació motjançant rúbrica

La majoria d’activitats personals acaben amb treball de grup per atendre millor la diversitat. Raonament per parelles o grups de tres o quatre sobre què passa en els relats, o els vídeos a fi que els nens i nenes que els han entès millor ajudin els seus companys. Pot fer-se en acabar una recerca a l’ordinador una lectura després de la dramatització, etc.

En l’activitat 6 si hi ha alguns alumnes que els costa trobar textos o recercar en un calendari religiós, se’ls pot demanar que escriguin paraules clau d’acollida i després demanar si algú els ajuda a construir una frase amb aquestes paraules.

Activitat “fer l’activitat del mapa mental”. Per fomentar alhora dinàmiques de reforç, consolidació i aprofundiment, proposem portar-les de manera cooperativa.

Els qui aprofundeixen, aporten paraules clau i les agrupen i relacionen.

Els qui consoliden, aporten les paraules clau.

Els qui reforcen, amb les paraules clau cerquen símbols que els identifiquin per afegir-los al mapa mental.

125

Adopta destreses i habilitats socials, que li permeten elaborar uns criteris d’ acollida a les persones migrants, responent a l’ ètica de les religions i als drets fonamentals.

Elabora i proposa actituds que s’ han de manifestar amb les persones en acollida, migrants, inspirant-se en l’ ètica de les diferents religions i en els drets fonamentals.

Indica quines són les destreses i habilitats, que permeten elaborar criteris per acollir les persones migrants, anant-les de l’ ètica de les religions i dels drets fonamentals.

Diferencia algunes destreses i habilitats socials que permeten elaborar criteris d’ acollida, a les persones migrants.

Observa alguns criteris d’ acollida a les persones migrants.

Valorar les relacions interpersonals de manera positiva, reconeixent en les situacions d’ injustícia una oportunitat compromís i de creixement personal i comunitari.

Transforma les situacions d’ injustícia en oportunitats de compromís per la igualtat i de creixement persones i comunitari, prenent consciència de la necessitat de les relacions socials per dur a terme aquesta evolució.

Aprecia les relacions interpersonals de manera positiva, reconeixent en les situacions d’ injustícia una oportunitat compromís i de creixement personal i comunitari.

Comprèn que en les relacions interpersonals positives hi ha la clau per acabar amb la injustícia.

Descriu situacions d’ injustícia i la reacció social davant d’ elles.

Apreciar la interioritat espiritual, en la vida quotidiana, com a determinant en l’ escala de valors i comportament d’ una persona.

Descobreix i valora com el desenvolupament de la interioritat espiritual, transforma el dia a dia de les persones, en determinar la seva escala de valors i comportament d’ una persona.

Analitza com la interioritat espiritual, en la vida quotidiana, com a determinant en l’ escala de valors i comportament d’ una persona.

Estableix alguna relació causal, entre el comportament d’ una persona i la seva interioritat espiritual.

Assenyala alguns comportaments, que puguin denotar la interioritat. espiritualitat d’ una persona.

126

Expert Adquirit Adquisició iniciada No adquirit

Rúbrica d’avaluació

Disseny universal per a l’aprenentatge

IMPLICACIÓ REPRESENTACIÓ ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ interès

L’elecció individual i l’autonomia s’optimitzen convidant l’alumnat a reflexionar sobre què vol conèixer sobre els infants que seran acollits.

La rellevància i l’ autenticitat estan garantits, en partir d’ una situació plausible en el seu entorn.

Proporcionar diferents opcions per a la percepció

La informació es pot personalitzar, gràcies a eines com pictotraductor , que permeten donar el missatge per via oral i visual.

Proporcionar opcions per a la interacció física.

Recrear els continguts, a través d’ una obra teatral, permet involucrar en l’ expressió diferents eines com: expressió corporal, expressió oral, etc.

S’ han de posar a disposició de l’ alumnat, els recursos digitals necessaris optimitzant l’ accés a les eines i les tecnologies de suport.

Proporcionar opcions per mantenir l’ esforç i la persistència

El treball en equip fomenta la implicació, i al llarg d’ aquesta SA podem trobar diversos moments en què s’ ha de compartir en comunitat.

La meta de la SA està clara, i se li planteja a l’ alumnat des del principi: l’ elaboració d’ un portfolio, la qual cosa ajuda l’ alumnat a mantenir-la atenció al llarg de totes les sessions, en ser el seu aprenentatge objecte de compilació.

Proporcionar opcions per a l’ autoregulació

Se li dona eines perquè pugui afrontar els problemes de la vida quotidiana.

Oferir múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols

La informació s’il·lustra a través de diferents mitjans: teatre, vídeos, textos, cançons i fotografies.

El vocabulari i els símbols són clarificats, gràcies a les exemplificacions dels vídeos.

Proporcionar opcions per a l’ expressió i la comunicació

El porfoli permet variar els mètodes per a la resposta.

En la darrera sessió es convida l’ alumnat a la reflexió i l’ autoavaluació.

Proporcionar opcions per a la comprensió

Es parteix dels coneixements previs, i fins i tot es treballa el tema dels estereotips.

Les idees principals poden ser destacades pel mestre o mestra, a través de colors, subratllat, etc.

Tot el processament de la informació està guiat a través de les diverses sessions.

Proporcionar opcions per a les funcions executives

Explicitar les fites i fins i tot dividir-les perquè siguin més accessibles.

S’ augmenta la capacitat per fer un seguiment dels avenços, a través de la reflexió i l’ autoavaluació.

127

Situació d’aprenentatge 3

El bagul de la meva història

Curs 5è Educació Primària

Matèria Religió Catòlica

Temporalització 10 sessions

Descripció de la situació

A la nostra vida necessitem referents que ens ajudin a entendre i valorar el que som i el que volem ser. Tenir referents en el món actual és important, per això, és important trobar i reconèixer a la nostra història persones rellevants que ens inspirin i ens mostrin valors que marquen la seva vida. Un dels reptes de la cultura actual és la manca de valors inspiradors per als joves d’avui dia juntament amb la crisi de referents actuals. Per això, és important arribar a les nostres arrels i descobrir en elles que marquen l’estil de vida concret i coherent als valors cristians.

En el nostre marc cultural tant a nivell patrimonial com a nivell conceptual, podem veure més referents de creients homes que no pas dones, tot i que la realitat és que n’hi ha dels dos sexes. Per una altra banda, la dona està lluitant per tenir el lloc que li correspon a la nostra societat i això està impregnant tots els àmbits de la nostra vida en el món occidental. Així doncs, l’ODS 5è que tracta d’arribar la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i nenes, està estretament vinculat amb el plantejament de la nostra situació d’aprenentatge.

Caldrà ajudar, per tant, a conèixer, valorar i integrar a noves referents femenines en el camp de la vida, els valors i la relació amb la fe i la religió que permetin tenir un marc referencial més ampli i divers.

A través d’aquesta situació d’aprenentatge descobrirem uns personatges de la Bíblia (femenins) que ens ensenyen moltes coses a través de les seves vides i històries. Per a poder fer aquest aprenentatge més significatiu, proposarem als nostres alumnes crear uns baguls d’històries sobre aquests personatges amb l’objectiu que els ajudi a sintetitzar la seva vida, els seus valors i els seus principis fonamentals.

128

Novetats d’ere LOMLOE

Aquesta situació d’aprenentatge fa incidència en el Pacte Educatiu Global, “Posar a la persona al centre“ i a “Promoure la dona” i respon també a la Fratelli Tutti de tractar amb igualtat dones i homes; així com la competència europea “LifeComp”: competència clau personal social i d’aprendre a aprendre.

Orientacions i documentació per al professorat Aquí us deixem un parell de pàgines web sobre el tema i la metodologia que tractarem. És important que el/la docent, entengui que en aquesta situació d’aprenentatge el seu rol és de conductor d’aprenentatge, acompanya i condueix aquest camí o itinerari més flexible:

• Material sobre la metodologia “Caixes d’aprenentatge”: https://www.e-sm. net/21845_129_1

• Material sobre la dona a l’Església: https://www.e-sm.net/21845_129_2

Competències clau

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers

A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

• La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• Reconeixement del paper de les dones en la Bíblia i en la història de l’Església.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diferents relats bíblics o recollits en biografies significatives.

129

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• Valors propis de l’Evangeli.

• La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència i interrelació.

• La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència e interrelació.

Objectius d’aprenentatge

• Descobrir en les biografies de dones creients referents per a la nostra vida i escala de valors.

• Valorar el paper de la dona a l’Església des de la seva història i la seva actualitat.

• Expressar les aportacions que ens fan les dones presentades a l’Església i a cadascú de nosaltres.

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius

1.5. Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

1.6. Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

130

específiques Criteris d’avaluació Descriptors operatius

Competències

CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

Desenvolupament de les sessions

Sessió Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

1 1. Al voltant d’una data relacionada amb el tema de la dona (exemple: 8 de març) parlarem amb l’alumnat sobre les dones i el seu paper. (A)

2. Ens aproparem al tema a través d’una enquesta. Cada alumne/a de forma individual l’haurà de respondre de forma que fem una primera reflexió sobre dones que coneixem que han estat importants a la nostra vida i a la vida de l’església (enquesta a l’Annex 1). (A) (Les conclusions de l’enquesta seran el punt de partida i la motivació inicial per fer aquesta situació d’aprenentatge (p. ex. coneixem molt poques dones que han estat importants a la vida del Poble de Déu i a l’església; les dones cristianes o bíbliques que coneixem ho fem d’una manera molt superficial; o bé, si volem saber una mica més sobre dones que fossin importants per a la història de salvació).

3. En un primer moment, les respostes a aquesta enquesta les compartirem en parelles, de manera que puguem enriquir les nostres respostes amb les respostes de l’altre. (A)

4. En un segon moment, compartirem les aportacions prèvies de les parelles i acabarem de completar aquesta informació fent grups de 4. (A)

5. Per acabar, compartirem en gran grup (el grup classe) els resultats de la nostra enquesta, per a poder fer un llistat comú i veure quines conclusions podem extreure. (A)

Agrupament Metodologia Recursos Instruments d’avaluació

GG Aprenentatge diàleg Educació emocional

- Avaluació inicial (intervencions de l’alumnat)

Individual Educació emocional Enquesta Avaluació inicial mitjançant qüestionari

Parelles Aprenentatge diàleg

Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

Grup cooperatiu Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

GG Aprenentatge diàleg

Educació emocional

- Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

Pisarra Avaluació de les intervencions de l’alumnat

131

2 1. Les dones s’han perdut. No sabem quantes són, quines i quin paper van tenir a la història del nostre poble cristià. Apareixen 8 capses amb material per investigar sobre cadascuna de les dones (Rut, Ester, Miriam, Maria de Betània, Maria Magdalena, Clara de Asís, Teresa de Jesús i Catalina de Siena). (A)

2. Triaran una capsa i amb les activitats que hi ha en el seu interior hauran d’identificar a la personasobre la que han de preparar el seu bagul (exemples de possibles activitats adaptades per a fer amb totes les necessitats educatives de l’aula: sopa de lletres, puzzles d’imatges del personatge,...) (A)

3. Presentació del producte final: el tresor d’Elles. Crearem unes caixes d’aprenentatge representatives de cadascuna d’aquestes dones presents a la Bíblia i a la història de l’Església amb els símbols més importants que podem conèixer i saber d’elles i la seva història. A tall d’exemple i si calgués, farem nosaltres una de prova: la de Maria, la mare de Jesús. (A)

3 1. Avui ens toca el primer pas del nostre projecte: INVESTIGAR!

Per això, donarem a cada grup uns papirs (Annex 3) que “hem trobat” amb alguna informació sobre aquestes dones (aquests papirs tenen un text d’explicació de la seva història adaptat a un llenguatge comprensible per a l’alumnat). Primer, hauran de llegir-lo atentament i, després, fer una pluja d’idees sobre tota la informació que poden extreure d’aquesta primera font. (D)

2. Per a poder recollir tota la informació que els textos ofereixen farem una petita fitxa que han d’omplir entre els membres del grup (Annex 4) (D)

GG - Caixes d’aprenentatges de les persones

Grup cooperatiu Aprenentatge-servei Fitxes i materials de les activitats

GG Aprenentatge-servei Educació emocional

Caixa de Maria Avaluació del producte final i del procés d’elaboració

Grup cooperatiu Aprenentatge diàleg

Educació emocional

Grup cooperatiu Aprenentatge diàleg

Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

Papirs amb els fragments de la història de les dones

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

Annex 4: fitxa personatges

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

132

3. Per ampliar una mica més la informació sobre la persona que investiguen, hauran de buscar per internet alguna notícia relacionada sobre ella. Ens hauran de mostrar la notícia al mestre i després extreure les idees més importants que apareguin. (D)

4. Finalment, hauran de posar quines actituds i valors poden destacar del personatge femení que estan investigant (p. ex.: valenta, forta, compromesa, col·laboradora, oberta, alegre, etc.) (D)

4-5 1. Comencem a elaborar la nostra caixa i els donarem les orientacions que han de seguir per a completar la investigació i tot el material necessari. (D)

Grup cooperatiu Aprenentatge diàleg

Educació emocional Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge basat en competències

Grup cooperatiu Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

Ordinador portàtil

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i de la competencia digital

Annex 4: fitxa personatges

GG - Material per a la capsa: -Capsa de sabates o similar -Papers per a folrar-la -Altres materials de papereria -Tres pedres

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i les intervencións de l’alumnat

2. Un cop tenim tots els materials, el primer que hem de fer és folrar la caixa amb el color que hem decidit entre tots. (D)

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

Paper per a folrar

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

3. Després, cada membre del grup s’encarregarà d’una part de la decoració de la caixa:

· Tapa: amb la tècnica de “Lettering” s’haurà d’escriure el nom de la persona a la qual està dedicada la caixa.

· Laterals: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar-hi als laterals dibuixar-los i col·locar-los.

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

Material per decorar la capsa: -Altres materials de papereria -Tres pedres

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i del producte final

133

· Interior: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar a l’interior de la caixa, dibuixar-los i col·locar-los.

· Interior de la tapa: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar a l’interior de la tapa de la caixa, dibuixar-los i col·locar-los.

Per acabar, entre tots enganxaran els seus dissenys sobre la caixa de manera que puguin deixar-la decorada per a omplir-la d’aprenentatges. (D)

6-7 1. Durant les properes sessions ens dedicarem a pensar i elaborar els objectes i elements que formaran part de la nostra caixa d’aprenentatge sobre la dona bíblica que cada grup té assignada. (D)

· Per això, el primer que han de fer és distribuir-se les tasques (en total 4, una per a cada persona del grup):

· Dibuix de la seva imatge: tenint com a referència la imatge que vam compartir amb ells en els puzles inicials, hauran de fer-ne una reproducció en format dibuix.

· Objecte que la defineix: hauran de crear un objecte simbòlic que representi la millor qualitat que té aquest personatge femení. Es pot fer amb plastilina o algun altre material moldeable.

Grup cooperatiu

Els materials necessaris per a crear els símbols.

Els materials i annexos que hem fet servir a les sessions anteriors.

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

134

· Tres pedres que simbolitzen els seus fonaments: a cada pedra hauran d’apuntar, escriure o dibuixar tres elements de la seva vida que han fonamentat que ella sigui així. (p. ex. si ella ha ajudat als altres en diferents moments de la seva vida en una pedra poden posar la paraula AJUDA amb una mà dibuixada).

· Portada de Notícies: es buscaran imatges i informació de persones (sobretot dones) que segueixen mantenint avui dia el projecte o missió de la dona estudiada, així com els valors que ella promou. En finalitzar cadascuna de les sessions, hauran d’ensenyar al mestre què és el que han fet i ho guardaran a la caixa d’aprenentatge del seu grup fins a la següent sessió.

8 1. En cas que alguna de les dues tasques anteriors no s’hagi acabat, disposarem d’una sessió més per acabar la decoració o els objectes dels nostres baguls de les històries. En cas que sí que ho hagin acabat tot, podran preparar la presentació que faran als seus companys del bagul: (D)

· Repartiment de l’explicació

· Recordar quines són les idees més importants de cada cosa: decoració del bagul, objectes que hi ha a dins, què representen, etc.

· Assajar la presentació oral.

2. Dedicarem aquesta sessió a conèixer els baguls dels nostres companys. Per tant, grup per grup ens presentaran la seva caixa d’aprenentatge i el que han après sobre el personatge femení bíblic que han treballat. Hem d’insistir als alumnes que han de presentar bé a aquestes dones, els seus valors i els fonaments, recordar aspectes importants de la seva vida i el seu paper en la història del poble d’Israel.

Grup cooperatiu

Els materials necessaris per a crear els símbols. Els materials i annexos que hem fet servir a les sessions anteriors.

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

Grup cooperatiu Material establert a les anteriors sessions

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

GG Aprenentatge- diàleg Educació emocional Aprenentatge servei

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i el producte final

135

9 La resta de la classe han d’estar atents i escoltar bé als companys, ja que a la propera sessió farem una mica de síntesi d’allò exposat. (S)

10 1. Després de fer totes les exposicions, farem un petit resum entre tots sobre el que podem aprendre d’aquestes dones i la seva actualització i relació amb el present. Per això proposem tres activitats:

2. Exposarem una presentació de 8 dones de l’església actual i els proposarem que llegint les seves petites descripcions, les relacionin amb algunes de les dones que hem fet en els seus baguls. Algunes de les dones que els hi podem presentar

són:

· Maria del Mar Albajar i Viñas (abadessa de Montserrat)

· Lucía Caram Padilla (religiosa, activista social)

· Victòria Molins (religiosa educadora social)

· Teresa Macarulla (científica catòlica)

· Sor Yvonne Reungoat, (religiosa i membre del Vaticà)

· María Lia Zervino (laica i membre de comissions del Vaticà)

· Sister Ann Rose Nu Tawng (religiosa activista per la Pau a Myanmar)

· Raquel Pérez San Juan (directora de la Comissió per a l’Educació i Cultura de la CEE)

· Teresa Gutiérrez (responsable de la JuventudEstudianteCatólica (JEC)) (S)

3. Els hi proposarem que busquin al seu voltant dones (ja sigui a casa, a l’escola o si tenen comunitat cristiana) que puguin relacionar-se amb les dones del bagul que han fet ja sigui per les seves vides o pels valors que han regit la seva vida. (S)

GG Aprenentatge- diàleg Educació emocional

Fitxes de presentació de dones cristianes S. XXI

Avaluació de les intervencions de l’alumnat CA1.6. Resposta oberta a l’alumnat

Individual Educació emocional - CA1.6. Resposta oberta a l’alumnat

136

4. Síntesi del que hem aprés amb preguntes obertes a través d’un formulari d’autoavaluació (Enllaç 2). S’avaluaran els següents aspectes: (S)

Nivell contingut:

· Quins personatges hem treballat en aquesta unitat?

· Quines característiques destaco dels personatges femenins que ens han presentat?

· Quines qualitats destaco dels personatges d’aquest projecte?

· Veig alguna cosa que pugui aprendre d’elles per a la meva vida?

Nivell de treball en grup:

· He sigut responsable amb la feina encomanada?

Individual Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Enllaç 2: formulari autoavaluació

CA1.5 Formulari d’autoavaluació

137

Rúbrica d’avaluació

Desenvolupa autonomia i judici crític a través de l’ estudi de biografies de dones creients que són un referent, reflexionant sobre les seves vides i la seva tasca.

Reconeix el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Genera la seva pròpia opinió sobre la vida i la tasca de les dones presentades, i quines han estat, i poden ser, les seves repercussions en la societat.

Investiga sobre el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església, extraient les seves pròpies conclusions.

Explica, amb les seves pròpies paraules, com ha estat la vida i la tasca de les dones presentades i reflexiona sobre el seu llegat.

Analitza el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Resumeix la vida i la tasca d’alguna de les biografies, de dones creients, presentades.

Observa les biografies de dones creients que són un referent.

Expressa amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius les aportacions que fan les dones presentades a l’ Església, reflexionant sobre quina repercussió poden tenir en la seva vida.

Plasma, empeltant diversos tipus de llenguatge, les aportacions que fan les dones presentades i la seva repercussió en la societat, extraient conclusions que pugui extrapolar a la seva vida.

Presenta, a través de diversos llenguatges, les aportacions que fan les dones presentades a l’ Església i a la societat.

Nomena alguna dona, que ha exercit una tasca significativa en la història de la salvació i de l’ Església.

Col·labora amb el seu grup de treball per elaborar una presentació, que reculli les aportacions que fan les dones presentades a l’Església.

S’ aproxima al paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Escolta i comprèn com els seus iguals han recollit les aportacions que fan les dones presentades, als baguls.

138

Expert Adquirit Adquisició iniciada No adquirit

Disseny universal per a l’aprenentatge

IMPLICACIÓ REPRESENTACIÓ ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ interès

La metodologia de les caixes d’ aprenentatge dota l’ alumnat d’ autonomia, la qual cosa millora la seva implicació i interès.

Promoure la igualtat, tal com assenyalen els ODS, és una temàtica necessària, per la qual cosa el valor i l’ autenticitat d’ aquesta SA, estan garantits.

Proporcionar opcions per mantenir l’ esforç i la persistència

Es fomenta el treball cooperatiu, la comunitat i les relacions interpersonals.

Hi ha diferents exigències i recursos per variar els desafiaments, gràcies a la creació de grups heterogenis de treball.

Proporcionar opcions per a l’ autoregulació

Saber que el treball final ha de ser presentat, promou les expectatives que milloren la motivació.

Proporcionar diferents opcions per a la percepció

Es promou l’ ús d’ eines digitals que permeti facilitar la informació per via visual i auditiva.

Les caixes estan compostes per diferents elements que permeten l’ accés a la informació des de diferents sentits.

Oferir múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols

La informació queda il·lustrada des de diferents mitjans.

Proporcionar opcions per a la interacció física.

Existeixen diversos mètodes de reposada i navegació, ja que l’ autonomia, en l’ elaboració de les caixes, així ho permet.

Al final de la SA hi ha un moment de reflexió i autoavaluació.

Proporcionar opcions per a la comprensió

Es parteix dels coneixements previs de l’ alumnat, fent al·lusió a les dones que coneixen en els seus entorns propers.

Totes les biografies es presenten seguint el mim patró, el qual s’ explicita.

Proporcionar opcions per a l’ expressió i la comunicació

Es posen a disposició de l’ alumnat múltiples eines perquè pugui crear el producte final.

L’ ús de recursos digitals garanteix l’ intercanvi comunicatiu amb l’ alumnat.

Proporcionar opcions per a les funcions executives

La meta és explícita i està clara des de les primeres sessions.

Es dóna suport a l’ alumnat a gestionar els recursos amb el suport constant del mestre i en facilitar-los la informació de manera pautada i seqüencial.

139

Situació d’aprenentatge 4

Arquitectes d’un món més just.

Curs 5è Educació Primària

Matèria Religió Catòlica

Temporalització 10 sessions

Descripció de la situació

Des dels primers temps de l’Església, les obres d’art han estat un element molt important per transmetre de manera visual el missatge de l’Evangeli. En el nou currículum de Religió Catòlica per l’Educació Primària, els “sabers bàsics” incorporen en l’apartat de Cosmovisions, Tradició Cristiana i Cultura, la música, les arts i altres manifestacions culturals i tradicions de l’entorn, tant per l’observació, anàlisi i valoració d’obres d’art, composicions musicals; i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme com per la transmissió del sentiment religiós. Avui l’art ens torna a parlar per boca del seu artista.

L’escola Sant Sebastià es troba en el municipi de “Els Pallaresos” a la província de Tarragona. El patrimoni cultural d’aquest poble ha estat marcat per la figura de l’Arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí i són nombroses les obres modernistes que ens ha deixat, entre elles, les més importants es troben dins l’església del poble.

Donat que els alumnes de cinquè han de treballar el modernisme en l’àrea de medi social i cultural, es va plantejar elaborar una situació d’aprenentatge del modernisme en el nostre entorn més proper; el poble de Els pallaresos. Des de l’àrea de religió participem en aquest projecte al qual s’afegeixen també els alumnes de valors.

Com a producte final s’elaborarà un gran mural a la paret del pati, es participarà en una campanya solidària per ajudar a Caritas del poble i s’elaborarà una exposició de Temples de diferents confessions amb material reciclat.

Es treballarà de manera interdisciplinar amb l’àrea de música, medi social i visual i plàstica.

Novetats d’ERE LOMLOE

Aquesta situació d’aprenentatge treballarà des del Pacte Educatiu Global- la recerca d’una renovació del compromís educatiu amb la interioritat i la identitat del nostre entorn amb el més ampli horitzó social, cultural i ambiental convidant als nostres alum-

140

nes a ser servidors del nostre entorn més proper. En aquest sentit també es tindrà en compte les dues encícliques Laudato si que fa referència a l’impacte mediambiental com a una de les causes de la pobresa i la Fratelli tutti que ens convida al diàleg i a la fraternitat entre les diferents religions i els ODS 1,2,10 i16.

Orientacions i documentació per al professorat

• Documents; https://www.e-sm.net/21845_141_1

• Annex 1: Jujol a la parròquia dels Pallaresos. https://www.e-sm. net/21845_141_2

• Annex 2: Ha arribat el carter

• Annex 3: La casa Bofarull. https://www.e-sm.net/21845_141_3

Competències clau

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers

A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià

• La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

• La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

• La influència de les accions individuals en la transformació social a la llum de l’ètica cristiana.

• Valoració de la dimensió espiritual i religiosa en un mateix i en els altres.

B.

Cosmovisions, tradició cristiana i cultura

• Observació, anàlisi i valoració d’obres d’art, composicions musicals i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme, comparades amb les d’altres cultures i religions.

• La preferència de Jesucrist per les persones marginades.

141

• La vida cristiana i la celebració dels sagraments.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diversos relats bíblics o recollides en biografies significatives.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna

• Anàlisi de situacions pròximes de vulnerabilitat i disseny de propostes transformadores aplicant els principis de l’ètica cristiana.

• Compromís i transformació social en l’acció de l’Església.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

• Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat.

• Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

• Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat

142

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius

Competències específiques

Criteris d’avaluació Descriptors operatius

1. 5. Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

1. 6. Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

2. 6. Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat.

CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

4. 5. Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC4.

143

Desenvolupament de les sessions

Sessió Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi) Agrupament Metodologia Recursos Instruments d’avaluació

1 1. Ens aproparem al tema a través d’una carta que ens arriba des de l’ajuntament. La mestra la llegirà en veu alta als alumnes. .Aquesta carta convida els alumnes a iniciar un repte: descobrir el personatge seguint una sèrie de pistes que hauran de trobar pel poble. (A)

2. Un cop acabada la lectura de la carta, els alumnes es posaran en camí, acompanyats per la mestra de religió, la tutora i la vetlladora per anar a trobar les pistes que els conduiran a descobrir el nom del personatge. .Es divideixen en tres grups. (A)

3. En arribar a la rosa dels vents el portaveu de cada grup llegirà en veu alta de quin personatge es tracta. (A)

4. Descoberta d’alguns elements religiosos fets per Jujol a l’església del poble. (A)

5. Per acabar tornarem a l’escola i els repartirem el material necessari per elaborar el Diari d’aprenentatge. (A)

En aquest diari podran anotar preguntes com aquestes:

· Què estic aprenent?

· Què necessito per fer la meva tasca?

· Quines dificultats tinc?

· On ho puc trobar?

· Les meves anotacions i esbossos.

GG Aprenentatge per gamificació

Carta -

GG Aprenentatge per gamificació

Pistes (papers de colors)

Avaluació de la implicació de l’alumnat en la tasca

GG Aprenentatge per gamificació

Individual Educació emocional Aprenentatge basat en competències

- -

Material per al diari d’aprenentatge

Avaluació de la capacitat de autoregular el propi aprenentatge de l’alumnat

144

2 1. Investiguem el nostre personatge: Josep Maria Jujol, recollim les dades que ens parlen d’ell i els pallaresos i elaborem el mapa d’idees. (A)

· Cerquem la biografia de Jujol.

· Quins materials treballava?

· Podem dir que feia servir les tres R en els seus materials?

· Era Jujol un home religiós?

· Quins elements de la casa Bofarull ens parlen de la seva religiositat?

· Quins elements de Jujol podem trobar a l’Església de Sant Salvador?..

· Quins elements de l’església has trobat que siguin comuns a les religions que has investigat?.

3 1. Avui ens toca investigar una altre apartat per poder entendre el missatge religiós que Jujol ens vol transmetre. Així que ara caldrà anar a la recerca de cites bíbliques que ens parlen de llum, força i de la vida de les primeres comunitats cristianes. (D)

Farem tres grups i a cada grup se li assignarà un tema amb les cites bíbliques corresponents : Jn8,12; Mt5,14; Lc17; 1Cor12.12-27; Mt8; Col1,11; 2Tm1,7; Ac1,8;Jn4; Lc2,22-35

2. Exposició per grups de les cites trobades i amb quines imatges de la casa Bofarull i l’església les relaciones. (D)

3. Confegir un mur amb les fotografies que ens parlen de religiositat a la casa Bofarull i a l’església.

Posar sota les fotografies les cites trobades ( llum, fortalesa i diversitat) i les propostes de com ho portarem a terme en el nostre entorn. (D)

GG i individual Aprenentatge-diàleg

-Ordinador portàtil

-Paper d’embalar, cartolines, retoladors..

-Annex 1

(informació en paper sobre l’obra de jujol als pallaresos)

Mirar aquest reportatge. Imprescindibles Jujol Gaudí, dos genios de la arquitectura.

Documental

Annexes

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i del producte mapa d’idees

Grup cooperatiu Aprenentatge- diàleg

BCI (Bíblia Catalana interconfessional)

Grup cooperatiu/GG Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg

GG Aprenentatge cooperatiu

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat

Material per al mur Avaluació del producte mur

145

4-5

1. Visita a Càritas parroquial per entrevistar el responsable i visita al magatzem de roba i aliments. (D)

· Organitzem la campanya solidària tenint en compte els diferents carismes de cada membre del grup.

· Confegim cartells amb el programa Canva que penjarem pel poble per anunciar la nostra recollida solidària. Editem un vídeo motivacional per penjar a Instagram i a la web de l’escola.

· Preparem capses per la recollida d’aliments.

· Preparem graelles per anotar el que recollim i la data de caducitat.

· Confegim un diagrama dels productes recollits.

GG Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

-Càmera de vídeo

-Micròfon.

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i dels productes finals. Avaluació de la competència digital en l’ús de les tecnologies i les xarxes socials

6-7

1. Inventem una cançó a favor de la solidaritat a partir d’una melodia que us agradi. L’objectiu és penjar-la a la web de l’escola per fer propaganda de la campanya solidària. (D)

Ens dividim en tres grups, cada grup fa una estrofa on entri el ferro, la llum i el trencadís i els seus paral.lelismes

bíblics: Força per lluitar, llum per fer visible a qui és invisible, respecte i amor a la diversitat: tots som fills de Déu i cal que tinguem cura de la casa comú.

2. Posteriorment en gran grup inventarem la tornada.

3. Poden triar una música d’una cançó que els agradi o fer una composició amb l’ajuda de la mestra de música.

GG/ Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge-servei Educació emocional

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de les eines socials emprades en el treball en equip. Avaluació del resultat final

8-9

1. A partir de materials reciclats, seguint l’exemple de Jujol, els alumnes elaboraran maquetes de les religions que han investigat amb els seus objectes de culte que són comuns en les diferents religions. (D

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg

Materials necessaris per a la realització de les maquetes

Avaluació de les eines socials emprades en el treball en equip. Avaluació del resultat final

146

10 1. Exposició dels treballs o productes finals: el mur, la campanya solidària, expotemples. (S)

Grup cooperatiu Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge-servei

- Avaluació de les intervencions de l’alumnat i dels productes finals

Per finalitzar el meu diari d’aprenentatge responc el següent qüestionari: (S)

Nivell contingut:

· Qui és Josep Maria Jujol i quina importància té per al nostre poble?

· Quines característiques destaco de la seva religiositat en la seva obra?

· Creus que és un model en la conservació de la casa comuna? Per què?

· És inspirador per a la meva vida i la meva espiritualitat?

· Nivell de treball en grup:

· He sigut responsable amb la feina encomanada?

· He sabut treballar en grup?

· Què he pogut aprendre dels meus companys de grup?

Nivell de les presentacions a classe:

· He respectat als meus companys durant les seves presentacions?

· He après alguna cosa de les presentacions dels meus companys?

· Què ens ha ensenyat Jujol per a conèixer el missatge de Jesús i la Bíblia?

· Crec que és possible construir un món més just?

· Crec que és important conèixer altres religions per fomentar el respecte i la pau?

Individual Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Qüestionari Avaluació de la capacitat de reflexió de l’alumnat

147

Rúbrica d’avaluació

Reconeix la dignitat de totes les persones, analitzant les experiències viscudes en aquesta Situació d’ Aprenentatge, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

És capaç d’ expressar, autònomament, a través de diferents llenguatges, la seva identitat personal, des del coneixement de la seva tradició cultural, i la visió cristiana, sabent-se únic i respectant les diferències individuals.

Participa en la campanya solidària amb Càritas parroquial, reconeixent les necessitats del municipi, a través d’entrevistes amb voluntaris, i valorant la tasca d’aquesta ONG que segueix l’exemple de Jesucrist.

RÚBRICA D’ AVALUACIÓ

Expert Adquirit Adquisició iniciada No adquirit

Vivència com totes les persones són iguals en dignitat, a través de la visita a Càritas parroquial i l’anàlisi i reflexió sobre la responsabilitat individual en la construcció d’una societat millor.

Argumenta com totes les persones gaudeixen de la mateixa dignitat viscudes en aquesta Situació d’ Aprenentatge, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

Participa en la visita a Càritas parroquial i s’interessa per conèixer les experiències dels voluntaris, valorant la seva tasca.

Observa la campanya de solidaritat que és duta a terme pels seus companys i companyes, i intueixo que és una acció positiva per a la societat.

Plasma, de manera autònoma, emprant diversos llenguatges, quina és la seva identitat personal, en relació amb el coneixement de la seva tradició cultural i a visió cristiana, apreciant i valorant la seva unicitat i valor com a persona.

Participa i proposa accions per dur a terme amb la campanya solidària amb Càritas Parroquial, valorant de manera prèvia les necessitats de l’ entorn i les qualitats que ell o ella pot aportar.

Expressa, a través de diferents llenguatges, la seva identitat personal, des del coneixement de la seva tradició cultural, i la visió cristiana, sabent-se únic i respectant les diferències individuals.

Manifesta, almenys en un llenguatge, la seva identitat personal, en relació amb el coneixement de la seva tradició cultural i a visió cristiana.

Es refereix a si mateix, com una persona diferent als seus iguals, indicant almenys dues de les seves característiques.

Contribueix, de manera activa, en la campanya solidària amb Càritas parroquial, reconeixent les necessitats del municipi, a través d’ entrevistes amb voluntaris, i valorant la tasca d’ aquesta ONG que segueix l’ exemple de Jesucrist.

Acompanya els seus iguals en la campanya solidària de Càritas parroquial, col·laborant en algunes ocasions.

Acompanya els seus iguals en la campanya solidària de Càritas parroquial.

148

Comprèn i valora l’ església del municipi Els Pallaresos contribueix a la construcció de la identitat de les persones de la comarca, i inspira l’ expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

Descobreix i explica, a través de l’ arquitectura i l’ art, de l’ església del municipi dels Pallaresos, la contribució d’ aquesta construcció a les persones de la comarca, i com aquesta ha marcat la seva vida.

Interpreta i explica, com l’ arquitectura i l’ art de l ‘ església del municipi dels Pallaresos, ha contribuït en el desenvolupament del municipi i els seus habitants.

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

Proporcionar opcions per captar l’ interès

Es busca fomentar l’elecció individual i l’autonomia, a través de la recerca i la visita al poble dels Palleresos.

Tota la SA està basada en l’ autenticitat i del valor per a l’ alumnat, i es va demostrar com pot construir un món més just, treballant per minimitzar les desigualtats.

Proporcionar opcions per mantenir l’ esforç i la persistència

Descriu algunes característiques arquitectòniques i artístiques de l’ església del municipi dels Pallaresos.

Visita l’ església del poble dels Pallaresos..

Aquesta SA està basada en el foment de la col·laboració i la comunitat.

Les metes i els objectius van sent ressaltats al llarg que es va avançant en les sessions.

Proporcionar opcions per a l’ autoregulació

Proporcionar diferents opcions per a la percepció

Emprar recursos digitals, que permetin la transformació de la informació perquè aquesta pugui arribar per diversos sentits.

Proporcionar opcions per a la interacció física.

Es proposa diversos mètodes per a la investigació

En els casos necessari, es convida a la utilització de metodologies de suport.

Oferir múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols

La simbologia arquitectònica és clarificada i explicada.

La informació s’il·lustra a través de diversos mitjans, com els textos bíblics el mur de fotografies, etc.

Proporcionar opcions per a la comprensió

Proporcionar opcions per a l’ expressió i la comunicació

Amb l’activitatd’intel·lintar una cancellerase’n donen de noves, i variades, eines per a l’expressió i la comunicació.

Proporcionar opcions per a les funcions executives

149

REPRESENTACIÓ ACCIÓ

I EXPRESSIONS

L’ autoavaluació té un espai clar i definit en aquesta SA

S’activen els coneixements previs amb la visita al poble dels Palleresos.

S’augmenta la capacitat per fer el seguiment dels avenços, a través de l’elaboració del diari.

Tot el processament de la informació està guiat i pautat. Es facilita la gestió de recursos, donant suport a la recerca de l’ alumnat.

Es treballen valors personals, que han d’ajudar l’alumnat al llarg de tota la seva vida, com és la cooperació i l’ajuda.

ANNEX 2

La generalització i la transferència estan assegurades en usar la metodologia d’ aprenentatge i servei.

S’ ha de guiar l’ establiment adequat de fites, al llarg de tot el procés, però especialment en el projecte d’ ajuda social amb Càritas.

1. ACTIVITAT DE MOTIVACIÓ: HA ARRIBAT EL CARTER

Estimats alumnes de l’ escola, Des dels primers temps de l’Església, les obres d’art han estat un element molt important per transmetre de manera visual el missatge de l’Evangeli sobretot en aquells temps que tenir un llibre era impossible per a aquells que no eren rics.

També en moltes cases es podien trobar pintures o escultures que tenien a veure amb la fe de les persones.

Es pot dir que els artistes van ser uns grans mestres perquè gràcies a les seves obres podien ensenyar de manera més bonica les històries bíbliques a la gent.

Avui l’art ens torna a parlar per boca del seu artista. Ens podria ajudar a esbrinar el personatge secret? —Esteu disposats a somiar de l’escola amb el vostre diari i bolígraf en mà, per descobrir els tresors amagats del nostre personatge? Això si, mireu molt atentament mentre feu camí per si trobeu pistes amagades. Un cop les trobeu, anoteu la pregunta i la resposta al vostre diari i torneu a deixar-la al seu lloc.

Es tracta d’un deixeble de Gaudí que va dedicar gairebé tota la seva obra a l’art religiós.

El seu nom és un compost dels pares de Jesús.

El seu cognom és semblant al d’un president molt famós de la Generalitat, només cal canviar la primera lletra.

Aquest poble té moltes obres fetes per ell.

— ¿Ja sabeu qui és?

— Descobriment de l’ Església.

Per conèixer-lo una mica més us diré que en les seves obres destaca molt el ferro com a símbol de fortalesa i alhora de flexibilitat. Per a Jujol el cristià ha de

150

ser fort com el ferro però deixant-se modelar per la calor del foc que és Jesús.

Un altre aspecte important és la llum. La bellesa dels seus vitralls ens recorden la llum que Jesús és la llum que guia el cristià i alhora el cristià és transformat en llum per als altres quan actua segons el missatge de Jesús.

Finalment caldria destacar la seva tècnica del trencadís que ens recorda que tots som diferents, únics i irrepetibles tal com Déu ens ha creat. Cadascun de nosaltres som una peça de gran valor. Cada peça es converteix en útil i bonica al costat de les altres formant un mosaic que anomenem: ESGLÉSIA.

DINÀMICA

Dividirem els nois/es en tres grups. Per fer-ho cadascú triarà una carta. Els que tinguin la mateixa carta formaran un grup. Aquesta barreja farà possible que es puguin conèixer i obrir-se als altres.

Un cop estiguin formats els grups es realitzarà l’ explicació del joc que consistirà en un descobriment de l’ Església a través dels símbols.

L’objectiu és que a través de l’art descobreixin el missatge.

JOC

Cada grup tindrà assignat un color. Dos mestres portaran una armilla on estaran enganxats símbols de l’església. Un altre mestre l’encarregat d’obstaculitzar intentant distreure el grup demanant-li que canti una cançó o facin un rodó o un gest o vagin a la pota agafi fins a la persona que tindrà els símbols.

El grup (blau/vermell/groc) haurà de respondre la pregunta que la mestra té preparada a la llista de preguntes (blaus/vermelles/grogues). La resposta la trobaran dibuixada a les targetes que portarà penjades.

Si endevinen la resposta (símbol penjat), la mestra li lliurarà al grup aquest símbol que ràpidament enganxaran a una cartolina del seu color. Un cop enganxada aniran a buscar la següent targeta fins que totes les targetes s’esgotin, i tinguin muntat el seu trencadís.

Quan totes les targetes estiguin enganxades al lloc corresponent del trencadís es donarà la tomba a la cartolina i descobriran el missatge amagat: NOSALTRES

SOM (blaus) PEDRES VIVES (vermells) DE L’ESGLÉSIA (grocs).

A L’ AULA

Investigarem quins elements i símbols trobats a l’església són comuns en el judaïsme, l’islam i l’hinduïsme.

151

Situació d’aprenentatge 5

La

Terra, la casa comuna de tots els éssers vius del planeta

Curs 1r ESO

Matèria Religió Catòlica

Temporalització 10 sessions

Descripció de la situació

El món és “casa nostra” i podem convidar-hi altres individus. Però també és “casa vostra” i podem ser-hi convidats i convidades. El món, creació de Déu, per als creients, és la casa comuna de tots els humans i de la resta d’éssers vius, per tant, n’hem de tenir cura. Aquesta proposta es pot realitzar al llarg de tantes sessions com el docent consideri oportú tenint en compte el grup a qui s’adreça.

Novetats d’ERE LOMLOE

Aquesta situació d’aprenentatge treballarà des del Pacte Educatiu Global la recerca d’una renovació del compromís educatiu amb la interioritat i la identitat del nostre entorn amb el més ampli horitzó social, cultural i ambiental convidant als nostres alumnes a ser servidors del nostre entorn més proper. En aquest sentit també es tindrà en compte les dues encícliques Laudato sí que fa referència a l’impacte mediambiental com a una de les causes de la pobresa i la Fratelli tutti que ens convida al diàleg i a la fraternitat entre les diferents religions i els ODS 1,2,10 i 16.

D’altra banda, contribueix al desenvolupament de la competència europea “LifeComp”: Competència clau personal social i d’aprendre a aprendre.

Orientacions i documentació per al professorat

Libre El gran llibre de la Creació, Biblia i ecología (Editorial San Pablo) del cardenal Gianfranco Ravasi i poemari Contemplar para orar con la naturaleza (Editorial PPC).

El curriculum corresponent a aquesta etapa ens ofereix, a més, orientacions metodològiques per tal d’elaborar activitats que desenvolupin les situacions d’aprenentatge.

D’altra banda, Experiència del Premi Blanquerna adreçat a centres educatius de Catalunya impulsa i confirma la necessitat d’un temps considerable per a dissenyar un projecte d’aquest tipus

https://www.e-sm.net/21845_152_1 recomana arribar a

152

un projecte d’aquest tipus a partir d’un projecte interdisciplinari o col laboratiu entre diverses àrees i dedicar-hi més temps.

Exhibir públicament la feina feta:

• Augmenta la motivació.

• Permet fer tangible i discutible el que s’ha après.

• És una manera efectiva de comunicació amb els altres agents de la comunitat educativa i de fer-li entendre a l’alumnat que el que aprèn importa. Que altres persones de la comunitat educativa s’interessin pel treball de l’alumnat dóna un missatge molt poderós en termes d’aprenentatge però que participin de la valoració del treball és encara molt més potent. Per fer-ho cal evitar l’adulació sense base (tipus: és molt bonic), el que necessitem és una opinió crítica basada en una observació pautada del treball exposat. En aquest sentit, es pot facilitar un guió perquè s’escolti atentament a l’alumnat perquè en aquesta situació és una persona preparada que està compartint un aprenentatge que ha fet, alguna cosa que ha investigat i ha après.

Competències clau

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers

A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida

• Relacions fonamentals de la persona: amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu.

• Relats bíblics i biografies sobre vocació i missió.

• Habilitats i actituds d’escolta, empatia i expressió assertiva per a una comunicació interpersonal.

153

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural

• La Bíblia, Paraula de Déu en paraules humanes que narra la relació entre Déu i el seu Poble, la seva composició i gèneres literaris.

• Maria, Mare de Jesús i Mare de l’Església, testimoni de la fe.

• Estratègies d’anàlisi d’obres de contingut religiós en diferents llenguatges, valorant l’aportació del cristianisme a la cultura.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta

• Dinàmiques personals i socials que dificulten o impedeixen la construcció del bé comú, a la llum de l’Evangeli i de la Tradició cristiana.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer i comprendre quines característiques i valors presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com es pot fer per tal que aquestes característiques humanes i valors bíblics inspirin la vida de les persones

• Comprendre la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i amb l’entorn social i natural.

• Buscar la millora de les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sororitat .

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors

operatius

Competències específiques

Criteris d’avaluació Descriptors operatius

1. 1. Descriure i acceptar els trets i dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives.

1. 2. Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres.

CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

154

Desenvolupament de les sessions

Sessió Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi) Agrupament Metodologia Recursos Instruments d’avaluació

1 1. Visualització d’imatges que mostren diferents aspectes de la natura. (A)

2. La relació de la persona amb la natura, amb els altres, amb un/a mateix/a i amb Déu. Descripció i desenvolupament del tema a través del visionat de la primera part d’un muntatge audiovisual sobre la relació que cal tenir amb la natura, explicacions del docent, lectura, reflexió i aportacions de l’alumnat. (D)

3. Es comparteix amb l’alumnat els objectius de la situació d’aprenentatge, els criteris i indicadors d’avaluació. També s’exposa quin ha de ser el producte final del treball. Valoració de l’alumnat del treball fet durant la sessió. (S)

2 1. Posada en comú del treball realitzat a la sessió anterior amb l’audició i comentari d’una cançó relacionada amb el tema per relligar el treball de la sessió anterior i aquesta. (A)

2. Els gèneres literaris a la Bíblia. Comprensió del concepte de gènere literari a través del conte més estimat de la seva infància. Coneixement i classificació de gèneres bíblics a través de la lectura i comentari de diferents textos. (D)

GG - Presentació imatges. Avaluació del feedback del grup-classe

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Documental. Avaluació de les aportacions de l’alumnat

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Document d’avaluació Avaluació de les aportacions de l’alumnat

Cançó “El que diuen els arbres”

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

Individual Parella GG

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Diferents exemples de diverses tipologies textuals

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicación en parelles o grups de treball

155

3. Posada en comú de les conclusions a les que s’ha arribat amb el treball de la sessió i presentació del treball a fer a la següent sessió a través de la lectura d’un text significatiu. (S)

3 1. Posada en comú del treball realitzat fins el moment amb l’audició i comentari d’una cançó per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Contextualització del treball a fer a través del comentari d’un documental. (A)

2. El relat de la creació. Lectura, comprensió i anàlisi crítica del relat del llibre del Gènesi sobre la creació. Aplicació del treball fet sobre el text, comentant l’escena de La creació a la Capella Sixtina de Michelangelo. (D)

3. Redacció d’un text tipus “mite de creació” propi a partir del treball fet. Reflexió sobre el treball realitzat. (S)

4 1. a terra i els animals a la Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de la terra i els animals a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

· Text “Carta del Cap Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica.”

· Qüestionari d’autoavaluació

GG - · Cançó Meravellós regal de Txarango amb el Safari Children’s Choir.

· Documental

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

Parella Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Individual Educació emocional Aprenentatge basat en competències

GG Aprenentatge-diàleg

Material suport informàtic

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicación en parelles o grups de treball

- Avaluació del producte final redacció

Cançó “Obre els ulls” de Els Catarres.

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

156

2. La fraternitat i la sororitat en els relats bíblics del Gènesi sobre la nissaga d’Abraham i Sara. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

3. Valoració de la proposta de fraternitat i sororitat que fan els relats bíblics estudiats i elaboració d’una proposta per a la classe basada en ella.

Reflexió i avaluació de la recerca feta individualment i propostes de millora. (S)

5 1. L’aire i les aus a la Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de l’aire i les aus a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

2. La llibertat i la responsabilitat en els relats bíblics de l’Èxode. Moisès a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

3. Valoració de la proposta de llibertat i responsabilitat que fan els relats bíblics estudiats.

Reflexió i avaluació de la recerca feta per parelles i propostes de millora. (S)

Individual Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

- Avaluació de les aportacions de l’alumnat

GG Parella Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó “El cant dels ocells” Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

Parella Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

- Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

157

1. L’aigua i els peixos a la Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de l’aigua i els peixos a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

2. La igualtat i la diversitat en els relats dels llibres de Samuel, Reis i Judit. David i Judit a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó “Aigua” io videoconte “Aigua” de Cesk Freixas

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

Grup cooperatiu Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

3. Valoració de la proposta de igualtat i respecte a la diversitat fan els relats bíblics estudiats. Reflexió i avaluació de la recerca feta en grup i propostes de millora. (S)

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

7 1. El foc i les lluminàries a la Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme del foc i les lluminàries a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

GG/Parella Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó Nit de Sant Joan de Jaume Sisa i Degoll Degom.

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

158

2. La justícia i la convivència els relats dels llibres dels profetes i d’Ester. Els profetes i Ester a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar (D)

Individual/ Parella Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

3. Valoració de la proposta d’igualtat i respecte a la diversitat fan els relats bíblics estudiats. Reflexió i avaluació de la recerca realitzada. (S)

GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

8 1. Visionat de l’última part del muntatge audiovisual sobre la relació que cal tenir amb la natura amb què s’havia iniciat aquesta situació d’aprenentatge.(A)

2. Estructura esquemàtica del treball fet al llarg de les últimes sessions sobre els elements de la natura i el seu simbolisme a l’art, els relats bíblics il·lustrats per Michelangelo Buonarroti al conjunt iconogràfic del sostre de la Capella Sixtina i els valors presents en els relats estudiats. Organització dels elements que s’han treballat per integrar-los correctament en el producte final. (D)

GG Educació emocional Muntatge audiovisual

Cançó “La terra per sembrar ,per un Pirineu viu

Individual/ Parella Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Aprenentatge basat en competències

- Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

159

3. Avaluació del treball realitzat al llarg d’aquesta situació d’aprenentatge tot qüestionant-se què s’ha treballat, com s’ha treballat i perquè s’ha treballat això i d’aquesta manera. En aquesta valoració es pararà atenció a les dinàmiques de treball individual i grupal.

També es reflexiona sobre què han après, com ho han après i quins elements es poden fer servir per verificar aquests aprenentatges.

Les conclusions d’aquest procés avaluatiu serviran per a dissenyar l’última part del treball: el producte final i l’avaluació dels aprenentatges fets per l’alumnat. (S)

9 Preparació de la “Fira de projectes de millora de l’entorn i el medi ambient” (S)

Cal que preparen un Stand per exposar i donar a conèixer el vostre projecte.

L’Stand ha de tenir:

· Un pòster o panell amb el lema del projecte, un símbol i una imatge que representi el projecte.

· Una infografia amb la informació del projecte.

· Elements significatius que ajudin a l’ambientació de l’Stand.

· Una dissertació o exposició oral en la que s’expliqui en què consisteix el projecte També cal que tinguen present:

Com creiem que s’ha de valorar el projecte?

10 Realització de la “Fira de projectes de millora de l’entorn i el medi ambient” i posterior avaluació (S)

Individual/ GG Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Materials esquemes de síntesi.

(Avaluació)

Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

GG Aprenentatge-servei - Avaluació de les aportacions de l’alumnat

160

Rúbrica d’avaluació

Reconeix i comprèn quines característiques i valors presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com es pot fer perquè aquestes característiques humanes i valors bíblics inspirin la vida de les persones

Valora la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural.

Teoritza sobre les característiques i valors que presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com aquestes influeixen en la seva pròpia vida i en la d’ altres persones.

Defensa la reflexió, com a base de les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural, posant-lo en pràctica durant les sessions.

Interpreta, a través de diversos relats bíblics, quines característiques i valors presenta la Sagrada Escriptura, com a base de la dignitat humana i les seves implicacions en la vida de les persones.

Aprecia la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural.

Observa algunes característiques i valors que presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i les implicacions que poden arribar a tenir en la vida de les persones.

Escolta relats bíblics, sense extreure cap característiques o valor que suposin la base de la dignitat humana.

Participa en algun moment de reflexió, durant les sessions, valorant la seva importància.

Observa de manera passiva, com els seus iguals reflexionen per construir i millorar el seu entorn social i natural.

Identifica la necessitat de millorar de les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sonoritat i ho exemplifica de diverses maneres.

Proposa accions de millora de les relacions amb el medi ambient, inspirant-se en els valors de fraternitat i sonoritat.

Assenyala la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sonoritat aportant diversos exemples.

Defineix els valors de fraternitat i sonoritat, i els vincula amb una o dues situacions on s’ evidencia la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient.

Identifica, mitjançant exemples específics, la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient.

161

Expert Adquirit Adquisició iniciada No adquirit

Disseny universal per a l’aprenentatge

IMPLICACIÓ REPRESENTACIÓ ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ interès

Com s’ indica en l’ orientació i documentació per al professorat, mostrar públicament el treball realitzat, augmenta no només la motivació, sinó que aquesta sigui mantinguda en el temps, ja que altres agents de la comunitat educativa s’ interessin pel treball de l’ alumnat i el valorin, des d’ una perspectiva crítica, desenvolupa en l’ alumne i alumna un autoconcepte acadèmic adequat, de preparació i responsabilitat.

Optimitza la rellevància, el valor i l’ autenticitat, en establir una connexió directa amb l’ entorn, un exemple explícit és l’ aplicació del treball realitzat comentant l’ escena de la Creació de la Capella Sixtina.

Proporcionar opcions per mantenir l’ esforç i la persistència

En la sessió 1 es comparteix amb l’ alumnat els Objectius de la SA, deixant clares les fites.

Es fomenta la col·laboració, amb el treball cooperatiu, dut a terme en gran grup i en parelles.

Proporcionar opcions per a l’ autoregulació

Es promou l’ auto reflexió amb moments on es posen en comú les conclusions extretes.

Proporcionar diferents opcions per a la percepció

A través del muntatge audiovisual sobre la relació que s’ha de tenir amb la natura, s’ofereixen a l’alumnat diverses formes de percepció (visual i auditiva), però, a més, es recomana incloure subtítols en els vídeos.

Proporcionar opcions per a la interacció física.

Es brinda l’ accés a diverses tecnologies i eines de suport.

En determinades activitats s’ ofereixen múltiples formes de comunicació.

Varien els mètodes de reposada doncs a l’ Stand s’ han de presentar: poster, infografia, elements significatius i una dissertació, podent cada membre de l’ equip especialitzar-se en allò amb el que pugui mostrar tot el seu potencial.

Oferir múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols

S’utilitza el llenguatge musical, il·lustrant la informació des de diferents mitjans.

S’ explicita el significat del simbolisme de l’ aire, les aus, l’ aigua, el foc i els peixos, en la Bíblia i en les obres d’ art de tema religiós.

Proporcionar opcions per a la comprensió

Es clarifiquen els gèneres literaris de la Bíblia.

Proporcionar opcions per a l’ expressió i la comunicació

Empra múltiples eines per a la construcció i la composició del seu aprenentatge partint de la recerca.

Proporcionar opcions per a les funcions executives

Aportació d’ una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode: observar, reflexionar i actuar.

Estructuració esquemàtica del treball realitzat sobre els elements de la natura i el seu simbolisme. Es realitza una avaluació del treball realitzat, en la sessió 8.

En la sessió 2 es facilita a l’ alumne un qüestionari d’ autoavaluació.

162

Avaluació de l’ERE en el model competencial

Un canvis en el procés avaluador per a la classe de religió des de la LOMLOE

Un dels canvis més significatius de la LOMLOE està en com es contempla l’avaluació, es tracta d’un canvi de paradigma perquè no sols és qualificar sinó sobretot generar un procés avaluador que ajudi a l’alumne en el seu procés formatiu. Suposa una avaluació on s’avaluï competencialment als nostres alumnes i com aquests exerceixen aquests acompliments en la vida real i aquest procés no és gens senzill com sabem. La LOMLOE defineix l’avaluació com a “contínua, formativa, integradora i diferenciada”, on la consecució de competències marcarà l’avaluació i les promocions de cicle. En línies generals, se subratlla una avaluació contínua i global demanant que aquesta cuidi de la formació dels nostres alumnes de religió. L’avaluació es converteix en un procés per a avançar i no en el final d’una qualificació, aquest enfocament ens ha de permetre un seguiment constant de la situació de cada alumne, de tal manera que puguem intervenir amb la suficient antelació. En aquest cas, no es tracta de qualificar diverses vegades al llarg d’un curs, sinó de corregir i millorar el procés de formació, i ser capaces de valorar les seves habilitats, destreses, valors i actituds. Hem de promoure una avaluació capaç de millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament, detectant les causes de les dificultats dels nostres alumnes en religió. En aquest procés l’autoavaluació des de la metacognició és una de les eines més efectives perquè l’alumne sigui

165

conscient del propi procés d’aprenentatge i aprengui a prendre decisions. Es tracta també d’una avaluació integradora on mirem més enllà de l’àrea de religió, buscant competències transversals en els nostres alumnes, treballant com a equip de professors en el centre i intentant donar una visió holística a l’educació. Proposem una avaluació diferenciada on la diversitat i l’adaptació curricular siguin una prioritat, on puguem tenir en compte la millora d’uns alumnes al llarg del procés d’aprenentatge, que sempre és únic per a cada persona. Vista així l’avaluació, hem de rebutjar la idea d’una avaluació final qualificadora, de donar notes i ja està, sinó orientar-la a detectar què és el que l’alumne no ha acabat d’assumir, que aspectes són un obstacle per a aprenentatge dels nostres alumnes i poder determinar quins aspectes d’aprenentatge hem de canviar.

Com avaluar competències?

L’avaluació per competències és la clau de l’èxit de la LOMLOE, suposa adoptar un sistema d’avaluació per competències, «d’acord amb la demanda de transformació de la societat». Avaluem coneixements, destreses, i actituds però aplicats a través d’acompliments, productes o processos Avaluar per competències suposa conèixer el resultat de diferents tipus de tasques i activitats realitzades pels alumnes perquè puguin aplicar aquests aprenentatges en la seva vida real i transferir l’après a altres contextos o situacions d’aprenentatge. Per a avaluar hem de recollir dades a partir d’instruments d’avaluació, analitzar-los i valorar-los descobrint les dificultats que es detecten. La nostra labor és la d’observar els acompliments que realitzen els nostres alumnes i veure si són competents en les accions o tasques que realitza l’alumne en una situació o context determinat. Per això hem de generar en l’alumnat acompliments observables que els podem escalar per a poder-los qualificar. L’observació i constatació de l’execució de tals accions d’acompliment és el que ha de ser valorat en l’avaluació de la competència conformement a una sèrie d’indicadors, que conformen els criteris d’avaluació. Aquest tipus d’avaluar per competències suposa dissenyar instruments en els quals l’alumne demostri amb acompliments i evidències que pot fer les tasques de la competència exigida. Trobar acompliments per a totes les competències que es posen en joc no és fàcil i el seu disseny resulta imprescindible. Per això creiem necessari obtenir informació també sobre el nivell d’adquisició de les competències a partir de la utilització de tècniques d’avaluació i observació basades en

166

el disseny d’indicadors per a cadascuna de les diferents dimensions de les competències. Hem de generar activitats i tasques que exigeixin la construcció de respostes competencials i alhora, també valorar el temps d’execució i qualitat de les mateixes Aquests coneixements s’han d’aplicar en situacions complexes i diverses, que han d’usar coneixements variats per a usar aquestes decisions. És aprendre a transferir l’après a situacions que no hem dit en classe. Avaluar és un procés que requereix recollir dades, veure que canvia amb el procés d’aprenentatge que proposem. En aquesta recollida de dades l’important és que aquestes dades siguin preses des d’aspectes molt diversos de tal manera que puguem abastar totes les capacitats dels nostres alumnes. La qualitat la mesurem amb indicadors d’assoliment que es defineixen en els instruments d’avaluació. La clau és arribar al fet que aquests indicadors siguin objectius tant en quantitat com en qualitat d’aquesta competència. Quan ja tenim les dades variades el següent pas suposa la presa de decisions d’aquests. Hem de reflexionar perquè em serveixen aquestes dades. Per això, en l’anàlisi de les dades veurem el que he fet bé i també el que els alumnes han fet bé i que aspectes de cada part hem de millorar. Recordem que l’objectiu és l’aprenentatge i s’han de prendre solucions en el procés per a fer que l’alumne entengui l’objecte de l’aprenentatge i que el pugui aplicar en la seva vida. Si parlem en clau de competència la qualificació no té molt sentit afinar molt en el 4 o 5. Per això es va a grans blocs, no es tracta de traduir números a lletres, s’ha de veure com a llarg termini, el que cal pensar és en nivells de competència, per això va tan bé les escales de valoració que proposeu-vos. A l’ésser la competències complexes, aquestes requereixen fer anàlisi de les seves dades de forma més complexa per això proposeu-vos com a instruments nuclears per a la recollida de dades les rubriques i escales d’avaluació. Amb aquests plantejaments, l’avaluació es converteix en un procés continu i planificat, basat en interaccions pedagògiques entre el professor de religió i els nostres alumnes, també entre els propis alumnes on ens permet recollir i analitzar suficients evidències d’aplicació dels aprenentatges ensenyats, permetent-nos prendre judicis de valor, amb l’objectiu màxim d’aprendre a millorar la nostra pràctica docent.

L’avaluació s’alinea amb tot el currículum?

La centralitat de l’avaluació està en els criteris d’avaluació. Sabem que els criteris d’avaluació són els referents que indiquen els nivells d’acompliment

167

esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació ha d’estar en relació el currículum prescriptiu, que orienta l’activitat a l’aula de religió. El primer pas és vincular en la meva programació els descriptors operatius de les competències clau, les competències específiques, els criteris d’avaluació i sabers bàsics. Aquesta vinculació ens donarà el grau d’adquisició de les competències clau definides en el Perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Hem de tenir en compte en la situació de l’aprenentatge que acompliments són els prescriptius per criteris d’avaluació i per descriptors operatius que demanarem que els nostres alumnes aconsegueixin una vegada hagin realitzat el procés d’ensenyament i aprenentatge Cal dissenyar i descriure amb detall el que l’alumnat farà, com el realitzarà i què aprendrà. Hem de programar activitats suficients perquè l’alumne assagi processos complexos que provoquin la mobilització de les competències específiques, els apliqui a situacions reals i resolgui activitats de reflexió sobre el quin i el com s’ha après, sent capaç de mostrar una adquisició efectiva de l’aprenentatge.

Com és la qualificació?

Em recolzo en els instruments d’avaluació, aquests han de ser el més variats possible i han de ser útils per a poder mesurar el que diem mesurar i ens ha de permetre treure dades per a la interpretació i per a la qualificació de l’alumnat. Comptem amb gran quantitat instruments d’avaluació que ens permeten observar com l’alumne progressa i es desembolica en les produccions sol·licitades, exemples d’aquests són les llistes d’acarament, rubriques, observació sistemàtica, portafoli de l’aprenentatge, diari de classe. Són sempre eines senzilles que eviten la qualificació basada només en coneixements. Com hem dit en l’apartat anterior els criteris d’avaluació són el referent de l’avaluació, i són aquests els que hem de mesurar. En la nostra proposta hem dissenyat unes “escales d’assoliment dels criteris d’avaluació” on ens donaran una valoració dels assoliments adquirits dels criteris d’avaluació dels descriptors operatius de les competències clau. La nostra qualificació ha de ser qualitativa de tal manera que hem de posar insuficient, suficient bé, notable, excel·lent. Són eines que permeten establir una valoració sobre el grau de consecució de l’aprenentatge i constitueixen una referència comuna per a l’avaluació de tot l’alumnat.En estar dissenyat un nivell d’acompliment

168

de cadascun dels indicadors podem treure una conclusió sobre la qualificació del nostre alumnat en religió. La valoració, expressa l’evolució al llarg del període d’aprenentatge i facilita la detecció de dificultats, al mateix temps que permet orientar a l’alumnat en les seves actituds i estratègies d’aprenentatge.

Explicació de la graduació de les escales d’ estimació

Elements de l’escala de valoració

• Criteris de desenvolupament: Són les característiques observables objecte de la meva avaluació i es descriuen en termes de destreses, habilitats, coneixements i valors.

• Escala: Criteri de adquisició amb paraules que impliquen una valoració del desenvolupament dels criteris.

• Ponderació: Atribució d’un percentatge als criteri de desenvolupament per valorar uns sobre altres segons la importància donada per l’avaluador

Aclaració De L’ Escala 10 Ítems

Tan sols nombra allò que s’ha demanat

Mai presenta idees

Els treballs no mostren estructura ni contingut

Les evidències demanades s’ajusten, de forma deficient, a allò que s’ha demanat

Hi ha errors greus en les produccions

Alguna vegada fa el que es demana

Presenta idees sense argumentar

Els treballs mostren ordre i estructura en un 30%

Les evidències demanades s’ajusten, de forma regular, a allò que s’exigeix

Existeixen errors considerables en les produccions

Aborda un 60% del contingut demanat

Presenta idees argumentades parcialment

Els treballs mostren ordre i estructura en un 50%

Les evidències demanades s’ajusten, de forma bàsica, a allò que s’exigeix

Existeixen més de tres errors en les produccions

En algunes situacions no aborda allò que s’ha demanat

Presenta idees argumentades però amb errades

Els treballs mostren ordre i estructura en un 80%

Les evidències demanades s’ajusten, en gran mesura, a allò que s’exigeix

Casi no hi ha errades en les produccions

Aborda excel.lentment allò que es demana

Presenta idees correctament argumentades i sense errades

Els treballs mostren estructura i contingut

Les evidències demanades s’ajusten a allò que s’exigeix

No hi ha errades en les produccions

169

MILLORABLE (MILL) ACCEPTABLE (ACCEP) IDONI (ID) BO EXCEL.LENT (EXCEL)

Realitza menys del 30% del treball

Desenvolupa una o dues de les destresses i habilitats demanades

Gran part de les respostes són inadequades

No hi ha organització en el treball en equip

No mostra domini ni coneixement plantejats

Realitza entre el 50% y el 30% dels treballs

Desenvolupa poques destresses i habilitats

Poques de les seves respostes són adequades

Realitzen el treball sense organització ni consens

El coneixement i el domini són regular

Realitza entre el 70% y el 50% dels treballs

Desenvolupa casi totes les destresses i habilitats

La majoria de respostes són adequades

Treballen junts però amb moltes errades en la distribució de tasques

El coneiximent i el domini sobre els temes plantejats són bàsics

Realitza entre el 70% i el 90% dels treballs demanats

Desenvolupa casi totes les destresses i habilitats

Quasi totes les respostes són adequades

Treballen junts però amb errades en la distribució de tasques

Mostra coneixement i domini sobre els temes platejats

Realitza el 90% dels treballs demanats

Desenvolupa destresses i habilitats, els detalla i és capaç de resoldre problemes plantejats

Genera totes les respostes adequades

Trabaja en grup en produccions conjuntes

Mostra coneixement i domini sobre els temes plantejats

170

ESCALES DE VALORACIÓ DELS DESCRIPTORS OPERATIUS DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Com s’estableix al DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, les competències clau que es recullen al Perfil competencial de sortida són l’adaptació al sistema educatiu de les competències clau establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. Aquesta adaptació respon a la necessitat de vincular aquestes competències als reptes i desafiaments del segle XXI i al context escolar, ja que la Recomanació fa referència a l’aprenentatge permanent que s’ha de produir al llarg de tota la vida, mentre que el Perfil remet a un moment precís i limitat del desenvolupament personal, social i formatiu de l’alumnat: l’etapa de l’Educació Bàsica. A tots els efectes, s’ha d’entendre que l’assoliment de les competències i els objectius que preveu aquest decret per a les diferents etapes educatives està vinculada a l’adquisició i al desenvolupament de les competències clau recollides en aquest Perfil competencial de sortida, i que són les següents:

‒ Competència en comunicació lingüística.

‒ Competència plurilingüe.

‒ Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

‒ Competència digital.

‒ Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

‒ Competència ciutadana.

‒ Competència emprenedora.

‒ Competència en consciència i expressió culturals.

La transversalitat és una condició inherent al Perfil competencial de sortida, en el sentit que tots els aprenentatges contribueixen a aconseguir-lo. De la mateixa manera, l’adquisició de cadascuna de les competències clau contribueix a l’adquisició de totes les altres. No hi ha una jerarquia entre elles, ni es pot establir una correspondència exclusiva amb una única àrea, matèria o àmbit, sinó que totes es concreten en els aprenentatges de les diferents àrees, matèries o àmbits i, alhora, s’adquireixen i es desenvolupen a partir dels aprenentatges que tenen lloc al conjunt d’aquestes.

173

Indicadors operatius de les competències clau a l’ensenyament bàsic

• Pel que fa a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cadascuna un conjunt d’indicadors operatius, partint dels diferents marcs internacionals de referència existents.

• Els indicadors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, matèria o àmbit. Aquesta vinculació entre indicadors operatius i competències específiques propicia que es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides al Perfil competencial de sortida i, per tant, la consecució de les competències i els objectius previstos per a l’etapa. Atès que les competències s’adquireixen necessàriament de forma seqüencial i progressiva, també s’inclouen al Perfil els indicadors operatius que orienten sobre el nivell d’acompliment esperat en completar l’Educació Primària, afavorint i explicitant així la continuïtat, la coherència i la cohesió entre les dues etapes que componen l’ensenyament obligatori.

• Per facilitar, una mica més la tasca de l’avaluació, hem graduat cada una de les competències als diferents cicles de l’Educació Primària, Secundària i Batxillerat. Com és sabut, a l’etapa d’Infantil, encara que també es desenvoluparan les competències clau, no s’hi estableixen descriptors operatius.

• Per la seva extensió, no hem inclòs en aquesta presentació del currículum totes les escales de valoració de les competències clau però estaran disponibles per al professorat a les pàgines web del SIERC: https://www.esm.net/21845_174_1 i de la FECC: https://www.e-sm.net/21845_152_2 a les quals podrà accedir des dels codis QR següents.

http://www.religio.cat/ aprendrensenyar_2023/

https://www.pastoralfecc.cat/ aprendrensenyar_2023/

174

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Infantil

1. Descobrir, experimentar i expressar la identitat personal a través del coneixement del cos i el desenvolupament de les capacitats afectives i qualitats, mitjançant l’acostament a figures bíbliques i persones significatives, per adquirir autonomia en les activitats quotidianes i hàbits bàsics de relació.

176

Competència Específica 1

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

1.1. Adquirir autonomia en la cura del cos i en la realització de les activitats quotidianes, atenent les indicacions establertes en comú per a l’aula.

2n cicle

1.2. Reconèixer hàbits bàsics de relació prenent com a referència models cristians i proposant actituds per a la vida a la família i a l’escola.

3er cicle

1.3. Expressar les capacitats afectives i qualitats reconeixent possibilitats i limitacions, utilitzant-les per a la cura i el del seu entorn i per afrontar dificultats.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Arriba a autonomia en la cura del seu cos

Atén a les indicacions establertes en comú

Cuida el cos en la realització de les activitats quotidianes

Ajuda amb la resta dels alumnes al bon funcionament de l’aula

Respecteu les normes de l’aula i formeu part del bon funcionament de l’aula

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Distingeix els hàbits de relació entre les persones més importants

Reconeix models cristians descobrint-los com a models.

Planteja actituds d’acord amb la vida en família

Procura tenir hàbits saludables a la vida escolar

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Manifesta les seves capacitats afectives tenint en compte les seves limitacions i possibilitats

Reconeix les seves possibilitats i limitacions en explicar les qualitats

Fa servir les seves capacitats afectives i qualitats per cuidar els que té a prop

Afronta amb tarannà adequat les dificultats

177

2. Reconèixer, experimentar i apreciar les relacions personals i amb l’entorn, desenvolupant habilitats socials i actituds de respecte, a través de l’escolta i la comprensió de narracions bíbliques, per promoure valors de la vida en comunitat i contribuir així a la fraternitat humana.

178

Competència Específica 2

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

2.1. Desenvolupar hàbits d’acolliment i d’amabilitat apresos a través de contes i narracions bíbliques sobre la vida en comunitat.

2n cicle

2.2. Adquirir valors d’escolta i agraïment en les relacions socials properes per relacionar-se amb els altres de manera assertiva.

3er cicle

2.3. Generalitzar actituds de respecte i mediació per generar vincles significatius d’amistat i afecte, escoltant amb atenció relats bíblics en què es consideri la importància de la fraternitat a la comunitat cristiana i a les relacions socials.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Creix en els hàbits d’acollida, cura i protecció entre persones i amabilitat

Reconeix que en les narracions bíbliques hi ha exemples d’acolliment de les persones i d’amabilitat.

Desenvolupa hàbits d’acollida i d’amabilitat seguint els exemples els contes

Implementa als seus entorns propers hàbits d’acollida i amabilitat.

Valora la vida en comunitat seguint els exemples de narracions bíbliques i contes

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Aconsegueix descobrir el valor de l’escolta en les relacions amb els altres

Arriba i mostra amb el comportament el valor de l’agraïment amb altres.

Es relaciona amb els altres de manera assertiva.

Potencia les seves relacions socials properes tant personals com mostrant respecte al seu entorn proper.

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Desenvolupa vincles significatius d’amistat i afecte Manté actitud de respecte pels altres.

Escolta, amb atenció, relats bíblics, que posin de manifest la importància de la fraternitat a la comunitat cristiana.

Descobreix la importància de la fraternitat i l’aplica al seu entorn.

Aprecia les actituds de respecte i mediació com a mitjà per construir les relacions socials.

179

3. Observar, acceptar i gaudir la diversitat personal i social descobrint en els seus entorns propers situacions en què pugui cooperar en la cura de la casa comuna, des del reconeixement dels valors del missatge i els fets de Jesús de Natzaret, per generar espais inclusius i pacífics de convivència.

180 Competència Específica 3

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

3.1. Propiciar espais inclusius i pacífics de convivència, prenent com a exemple les paraules i accions de Jesús de Natzaret i reconeixent-ne la importància per a la construcció d’un món més fratern i compassiu.

2n cicle

3.2. Reconèixer sentiments i actituds que fomentin el respecte, la compassió i el perdó, observant-los en personatges de narracions bíbliques.

3er cicle

3.3. Comprendre actituds de cooperació per aconseguir espais pacífics de convivència, escoltant narracions i relats bíblics que proposin models de respecte a la diversitat i de fraternitat

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Genera al seu entorn moments pacífics de convivència

Té com a exemple les paraules i accions de Jesús en les seves relacions de convivència

Maneja les relacions humanes tenint una actitud inclusiva amb les persones

Valora la importància de construir un món més fratern

Pren en consideració les paraules de Jesús per aconseguir un món més compassiu

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Fomenta actituds de respecte amb els propers

Mostra sentiments de perdó quan l’ofenen

Aprecia i valora les actituds de: respecte, compassió i perdó, a les narracions bíbliques

Mostra compassió amb el nostre entorn proper

Observa el respecte, la compassió i el perdó en grans personatges bíblics

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Reconeix la importància de tenir espais de convivència

Descobreix les actituds adequades de cooperació per aconseguir la convivència

Aprèn de les narracions bíbliques actituds que generen espais pacífics de convivència

Identifica en els relats bíblics models de respecte a la diversitat.

Referencia models de fraternitat fixant-se en les narracions bíbliques mostrades.

181

4. Explorar i admirar diferents entorns naturals, socials, culturals i artístics gaudint de les manifestacions més significatives i descobrint-ne els valors cristians, per desenvolupar creativitat, sensibilitat estètica i sentit de pertinença.

182

Competència Específica 4

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

4.1. Expressar en diversos llenguatges els costums socials de l’entorn que reflecteixen la vivència de valors cristians i mostrar respecte i estima.

2n cicle

4.2. Conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques, despertant hàbits d’admiració, respecte, diàleg intercultural i sentit de pertinença.

3er cicle

4.3. Desenvolupar la capacitat artística i la sensibilitat estètica en harmonia amb la pròpia identitat personal i cultural.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Mostra a través de diversos llenguatges, costums socials de l’entorn

Aprecia els costums que reflecteixen la vivència dels valors cristians.

Produeix sentiments de pertinença envers els costums socials del seu entorn que reflecteixen la vivència dels valors cristians.

Té actituds de respecte i estima els valors cristians treballats

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Descobreix i mostra les manifestacions culturals i artístiques del seu entorn

Admira i comprèn les manifestacions religioses del seu entorn proper.

Genera sentiments d’admiració i respecte per manifestacions culturals, religioses i artístiques

Manifesta actituds de diàleg cultural en conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques

En descobrir les manifestacions culturals, religioses i artístiques, li provoca un sentiment de pertinença

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Progressa en la capacitat artística i sensibilitat estètica.

S’inicia al descobriment de la seva identitat cultural.

Mostra harmonia entre la capacitat artística i la identitat personal

Descobreix la sensibilitat estètica en relació amb la seva pròpia identitat cultural.

183

5. Descobrir, manifestar i generar gust per cultivar la seva interioritat, explorant pensaments, emocions, sentiments i vivències, admirant diferents expressions de la tradició judeocristiana i altres tradicions religioses, per créixer amb la llibertat i la seguretat necessàries que possibilitin el desenvolupament de la dimensió espiritual i les bases del propi sistema de valors i creences

184

Competència Específica 5

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

5.1. Explorar el propi món imaginatiu i simbòlic i reconèixer les pròpies emocions, descobrint-lo en moments de silenci, quietud i espais de reflexió guiada que permeti descobrir la vida interior

2n cicle

5.2. Identificar i expressar alguns sentiments i conviccions, coneixent oracions, cançons i pràctiques religioses, acollint-les amb una actitud d’assertivitat i de respecte.

3er cicle

5.3. Descriure les creences i els valors, propis i d’altres, comunicant-los amb seguretat a través de diversos llenguatges, reconeixent el silenci i la pregària com a elements de l’experiència espiritual i religiosa.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Indaga al seu món imaginatiu i simbòlic. Reflexiona en si mateix i descobreix les pròpies emocions.

Aprecia els moments de silenci i quietud Busca espais de reflexió de forma guiada per a la cura de la vida interior

Aprofundeix en la vida interior en reconèixer les seves pròpies emocions.

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Exterioritza sentiments i emocions en el coneixement d’oracions religioses

Identifica les conviccions religioses en cançons. Recorda pràctiques religioses del seu entorn. Genera actituds d’assertivitat quan treballa oracions, cançons i pràctiques religioses.

Acull amb respecte els sentiments i les conviccions religioses

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Explica les pròpies creences i valors.

Reconeix els valors d’altres persones i la relació amb les creences.

Utilitza diversos llenguatges per explicar les creences i els valors propis i d’altres.

Aprecia i valora el silenci i la pregària com a elements de l’experiència espiritual.

Identifica la importància religiosa de la pregària i el silenci tenint actituds de respecte envers elles.

185

6. Conèixer i apreciar la figura de Jesús de Natzaret i de la comunitat eclesial, a través de relats bíblics i manifestacions religioses de l’entorn, per reconèixer el que és específic de la tradició cristiana en un context social de pluralitat religiosa.

186

Competència Específica 6

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1er cicle

6.1. Identificar Jesús de Natzaret com el nucli essencial del cristianisme mitjançant l’escolta de narracions bíbliques i l’observació de tradicions i obres artístiques.

2n cicle

6.2. Distingir les actituds i valors propis de la vida cristiana, escoltant narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols i apreciant les accions de servei a la vida en comunitat.

3er cicle

6.3. Reconèixer i respectar els valors, les actituds i les característiques bàsiques del cristianisme i d’altres religions.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix la importància central de Jesús de Natzaret per al cristià.

Mostra interès i escolta atenta les narracions bíbliques que parlen de Jesús.

Mostra actitud d’anàlisi a les exposicions de les narracions bíbliques, tradicions i obres artístiques.

Descobreix la bellesa de l’obra artística i la representació de la centralitat de Jesús per al cristià.

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Identifica les actituds i valors propis de la vida cristiana quan es posen exemples bíblics.

Presta atenció i s’assabenta de les narracions dels Evangelis

Descobreix valors propis de la vida cristiana als textos dels Fets dels Apòstols.

Valora dins de la comunitat cristiana les accions de servei a l’altre

Reconeix en les narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols accions de servei que es realitzen en comunitat

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Reconeix les actituds fonamentals i els valors del cristianisme

Identifica les actituds i característiques bàsiques d’altres religions.

Considera els valors bàsics del cristianisme i altres religions

Respecta i reconeix la importància de les actituds d’altres religions i la seva relació amb el cristianisme.

187

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA

Primaria

1. Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals properes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

C.E.1.1.

1er cicle

Observar en els relats i els personatges bíblics valors fonamentals de ésser humà, relacionant-les amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup classe.

2n cicle

Reconèixer i expressar a través de composicions orals, escrites i artístiques els elements clau de la dignitat i de la identitat personal, relacionant-los amb diferents situacions vitals, tenint en compte biografies i relats bíblics de vocació i missió.

3er cicle

Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Analitza els relats i els personatges bíblics per conformar la seva pròpia identitat

Considera i reconeix els valors fonamentals de l’ésser humà als relats bíblics

Relaciona els valors propis dels relats bíblics amb el desenvolupament de la seva autonomia

Mostra responsabilitat al grup classe com a exemple dels ensenyaments dels relats bíblics

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Comunica situacions dels elements clau de la dignitat i de la identitat personal a través de composicions orals

Identifica els elements claus de la dignitat i de la identitat personal en composicions escrites

Refereix els elements clau de la identitat personal i temes relacionats amb la diversitat en situacions vitals

Analitza biografies i relats bíblics de vocació i els posa en relació amb els elements clau de la dignitat i de la identitat personal

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Manifesta a través de composicions orals i escrites els elements clau de la dignitat i de la identitat personal

Distingeix a través de composicions artístiques els elements clau de la identitat personal i de la dignitat

Relaciona amb diferents situacions vitals els elements clau de la dignitat i de la identitat personal

Disposa de biografies i relats bíblics de vocació i missió per expressar els elements clau de la dignitat i de la identitat personal

190

Competència Específica 1

C.E.1.2.

1er cicle

Reconèixer algunes de les característiques que defineixen l’autonomia personal, desenvolupant un autoconcepte ajustat i una autoestima saludable, per a la pròpia acceptació personal i per integrar-se als grups de pertinença amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli

2n cicle

Desenvolupar sensibilitat sobre el valor de la vida i de la igual dignitat de l’ésser humà, i el seu paper en la cura de la natura, prenent com a model personatges bíblics i de la tradició cristiana

3er cicle

Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix característiques que defineixen l’autonomia personal, per a conformar la pròpia autotomia.

Desenvolupa un autoconcepte ajustat i autoestima saludable. Progressa en l’acceptació personal i treballa la seva pròpia identitat.

S’integra als grups de pertinença, amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli.

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Impulsa el valor de la vida i de la dignitat igual de l’ésser humà Fomenta la cura de la vida desenvolupant eines capaces d’emfatitzar noves maneres de tenir cura de l’entorn.

Promou la sensibilitat sobre el valor de la vida Adquireix consciència del valor de la vida i de la dignitat de la persona recollint com a model els personatges bíblics i de la tradició cristiana.

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Sap prendre com a referència els passatges bíblics i de la tradició cristiana per exercir sensibilitat sobre el valor de la vida i de la dignitat de l’ésser humà

Entén i expressa el paper que l’ésser humà té en la cura de la natura Comprèn què és la igualtat de l’ésser humà i que tots comparteixen la mateixa dignitat

Creix en la sensibilitat sobre el valor de la vida de l’ésser humà

191

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió sòcio-emocional expressada en la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per millorar la convivència i la sostenibilitat del planeta.

C.E.2.1.

1er cicle

Reconèixer els vincles i les relacions amb els grups de pertinença, comparant-los amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

2n cicle

Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió al grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

3er cicle

Promoure actituds que impulsin la millora de la convivència i la cura del planeta, coneixent i aplicant alguns principis de l’ètica cristiana, plasmant-ne els seus conclusions en diferents suports.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix els vincles i les relacions que estableix amb els seus grups de pertinença

Compara els vincles i relacions que estableix amb els seus grups de pertinença amb què establia Jesús de Natzaret

S’inicia en el desenvolupament de destreses i actituds socials

Identifica hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Aconsegueix destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió al grup

Aconsegueix desenvolupar habilitats socials en entorns culturals propers

Per mitjà de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament aconsegueix assolir destreses i habilitats socials

Maneja destreses i habilitats socials tenint en compte comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Assoleix destreses socials que l’ajuden a la seva inclusió al grup

Desenvolupa habilitats socials que potencien la seva inclusió al grup i entorns culturals propers

Per mitjà de l’acostament i la compressió de passatges bíblics del Nou Testament genera habilitats socials que l’ajuden a la seva integració social

Examina el seu comportament de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó per créixer en la seva dimensió sòcio-emocional

192

Competència Específica 2

C.E.2.2.

1er cicle

Apreciar i mostrar actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura, derivades de l’anàlisi de les paraules i les accions de Jesús de Natzaret.

2n cicle

Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta

3er cicle

Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Aprecia i mostra actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura

Mostra cura de la natura en l’anàlisi de les paraules i les accions de Jesús de Natzaret

Descobreix actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura

Relaciona la cura dels altres i de l’entorn amb les paraules i les accions de Jesús de Natzaret

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Valora unes bones relacions socials com a necessàries per tenir una elevada felicitat

Prenent com a punt de partida els relats de la comunitat de Jesús, els Apòstols i l’Església, reconeix la importància de les relacions socials per al creixement personal

Reconeix i posa en valor la importància de les relacions socials com a font de felicitat

Es mostra responsable de la cura del planeta i de les persones prenent com a model els relats de la comunitat cristiana i de la comunitat de Jesús

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Valora les relacions socials com un mitjà per acostar-se a la felicitat

Maneja les seves destreses i actituds socials comprenent que ajuden al desenvolupament personal

Pren com a model els relats de la comunitat de Jesús de Natzaret o de l’Església per millorar les relacions socials

Utilitza com a paradigma els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església per assumir responsabilitats en la cura de les persones i del planeta

193

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les claus personals i socials de la proposta cristiana, per fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

C.E.3.1.

1er cicle

Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i l’anàlisi de relats bíblics, per aprendre a resoldre pacíficament i inclusivament els conflictes.

2n cicle

Col·laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu

3er cicle

Reflexionar sobre alguns principis generals de l’ètica cristiana, coneixent la seva realització en biografies significatives i moviments socials, descobrint com poden ser posats en pràctica als nostres entorns socials propers i virtuals

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Identifica situacions quotidianes que promouen una convivència pacífica

Analitza relats bíblics

Promou estratègies per resoldre pacíficament els conflictes. Mostra actitud inclusiva en els conflictes

Sap expressar situacions que suposen una convivència pacífica

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Suscita amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquin o millorin la convivència

Analitza situacions de convivència que poden perjudicar o millorar-la

Genera accions que ajuden a posar en marxa accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu

Indaga i promou situacions que generin un món més inclusiu

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Impulsa amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència

Coopera amb altres analitzant la convivència comuna per millorar-la

Emprèn accions que ajuden a crear un món més equitatiu

Juntament amb el grup, pren accions per a la construcció d’un món inclusiu.

Competència Específica 3

C.E.3.2.

1er cicle

Descriure algunes situacions properes de desemparament, fragilitat i vulnerabilitat, amb empatia amb les persones desafavorides i reconeixent la preferència de Jesús de Natzaret pels qui més pateixen.

2n cicle

Distingir alguns dels valors propis del cristianisme i la seva presentació en passatges dels evangelis, per aplicar la cooperació i la mediació, la resolució pacífica de conflictes i la construcció del bé comú en situacions properes

3er cicle

Cooperar activament en la construcció d’una convivència pacífica i democràtica reconeixent, en iniciatives i projectes eclesials, aquells valors morals que promouen el bé comú

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Descriu algunes situacions properes de desemparament

Reconeix i actua per resoldre les situacions de fragilitat i vulnerabilitat

Té empatia envers les persones desafavorides analitzant-ho amb les claus de la proposta cristiana

Reconeix la preferència de Jesús de Natzaret pels que més pateixen

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Discrimina alguns dels valors propis del cristianisme

Maneja la presentació dels passatges bíblics i els relaciona amb els valors del cristianisme

Empra la cooperació, la mediació i la resolució pacífica dels conflictes a exemple dels valors del cristianisme

Promou valors propis del cristianisme com el bé comú en situacions properes

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Sap diferenciar alguns dels valors propis del cristianisme

Distingeix en els Evangelis on són els valors principals del cristianisme

Aplica a la seva interacció social la cooperació i la mediació i la resolució pacífica de conflictes

Coopera amb altres en la construcció del bé comú en situacions properes

195

Competència Específica 4

4. Comprendre i admirar el patrimoni cultural en algunes de les expressions més significatives, gaudint de la seva contemplació, analitzant l’univers simbòlic i vital que transmeten, per valorar la pròpia identitat cultural, promoure el diàleg intercultural i generar creacions artístiques

C.E.4.1.

1er cicle

Relacionar alguns passatges bíblics amb expressions artístiques, servint-se de l’observació i l’anàlisi, per potenciar la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges.

2n cicle

Admirar diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular, reconeixent-ne la bellesa i el significat religiós i la seva vinculació amb textos bíblics, valorant-ne l’aportació a la identitat cultural

3er cicle

Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Vincula alguns passatges bíblics amb expressions artístiques

Sap reconèixer el sentit del text bíblic i ho comunica

Reconeix i relaciona els passatges bíblics i les expressions

artístiques

Potencia la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Valora el patrimoni cultural sorprenent-se de les diferents expressions

Reconeix el valor que té la religiositat popular com a patrimoni cultural

Reconeix la bellesa i el significat religiós vinculat als textos bíblics del patrimoni cultural i de la religiositat popular

Pondera allò que aporta la religiositat popular i el seu significat religiós a la identitat cultural

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Aprecia el significat religiós en les diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular

Reconeix i gaudeix de la bellesa en les diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular Sap vincular els textos bíblics al patrimoni religiós i cultural reconeixent-ne el significat religiós

Estima la importància del patrimoni religiós en la seva aportació a la identitat cultural.

196

C.E.4.2.

1er cicle

Descobrir com el poble cristià mostra la seva fe a la vida diària en diferents festes i manifestacions religioses, comprenent l’enllaç que les uneix a l’Evangeli i la seva actualització en la comunitat cristiana.

2n cicle

Observar en les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l’Església, elements essencials del cristianisme, posant-los en relació amb la vida de Jesús i la tradició de l’Església

3er cicle

Reconèixer i apreciar, des de la pròpia identitat cultural, la pluralitat de tradicions i expressions presents en el context social, promovent el respecte i el coneixement mutu que afavoreix la trobada i el diàleg intercultural

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Sap discernir la fe en el poble cristià

Reconeix allò religiós en diferents festes i manifestacions religioses

Comprèn l’enllaç que uneix les manifestacions religioses a l’Evangeli

Identifica l’actualització de les manifestacions religioses en la comunitat cristiana

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Adverteix en les celebracions litúrgiques i els sagraments de l´Església elements essencials del cristianisme

Contempla els elements essencials del cristianisme als espais sagrats

Sap posar en relació amb la vida de Jesús les celebracions litúrgiques i els sagraments

Relaciona amb la tradició de l´Església les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l´Església

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Descobreix a les celebracions litúrgiques els elements essencials del cristianisme

Comprèn els elements principals del cristianisme en els espais sagrats

Adverteix en els sagraments de l’Església l’essència del cristianisme

Sap relacionar les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l´Església amb la vida de Jesús i la tradició de l´Església

197

5. Explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions, afectes, símbols i creences, coneixent l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana i d’altres religions, per afavorir l’autoconeixement personal, entendre les vivències dels altres i promoure el diàleg i el respecte entre les diferents tradicions religioses.

C.E.5.1.

1er cicle

Prendre consciència de la pròpia interioritat a través de narracions i biografies cristianes significatives, per afavorir l’autoconeixement personal i les vivències dels altres

2n cicle

Reconèixer i valorar la trobada amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat, tenint com a referència les trobades de Jesús de Natzaret

3er cicle

Assumir el desenvolupament de la interioritat com un dels elements fonamentals en la construcció del propi sistema de valors i creences, mitjançant l’anàlisi i reflexió de textos bíblics i altres tradicions religioses.

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Pren consciència de la pròpia interioritat i experiència espiritual

Coneix narracions i biografies cristianes significatives i les relaciona amb la vida interior

Progressa en l’autoconeixement personal apreciant la pròpia interioritat

Reconeix i enten les vivències i emocions dels altres

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix en la relació amb els altres un lloc de desenvolupament personal

Aprecia la trobada amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat

Reconeix el model de Jesús de Natzaret com a referència per a les relacions amb els altres

Considera la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions i és capaç de compartir-la amb els altres

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Aprecia la importància que té per a la seva vida la trobada amb els altres

Confirma i reconeix la importància de la trobada amb els altres per al desenvolupament de la seva pròpia interioritat

Pren com a paradigma les trobades de Jesús per al seu creixement en les trobades amb els altres

Reconeix la importància del creixement de la pròpia interioritat i experiència espiritual per a la vida social

198

Competència Específica 5

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

C.E.5.2.

1er cicle

Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-les i reconeixent-les a l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

2n cicle

Identificar les virtuts i les actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual, a través de l’autoconeixement i de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana

3er cicle

Valorar l’experiència religiosa com a desenvolupament personal i social de la dimensió espiritual, interpretant i respectant allò religiós en la pluralitat de cultures i promovent el diàleg interreligiós

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Aprecia les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses

Comunica les emocions, sentiments i vivències religioses

Valora les emocions, sentiments i vivències religioses en els altres

Considera en el creixement del seu procés interior l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix les actituds que ajuden al creixement espiritual i personal per mitjà de l’autoconeixement

Comprèn les principals virtuts que ajuden al creixement personal i espiritual

A través de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana, descobreix les virtuts del desenvolupament personal

Aprecia la pròpia interioritat i experiència espiritual en conèixer experiències de personatges de la tradició cristiana

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Identifica les actituds que ajuden a un creixement personal Creix en la vida espiritual a través de reconèixer les principals virtuts de la mateixa

Afavoreix l’autoconeixement personal, identificant les virtuts i actituds espirituals pròpies

Reconeix les virtuts i les actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual en els personatges de la tradició cristiana

199

6. Comprendre els continguts bàsics del cristianisme, valorant-ne la seva contribució a la societat, per disposar d’una síntesi personal que permeti dialogar, des de la pròpia identitat social i cultural, amb altres tradicions religioses i àrees de coneixement

C.E.6.1.

1er cicle

Reconèixer que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià, valorant-ne les aportacions per a la persona i la societat en entorns diversos.

2n cicle

Comprendre la importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel que té la seva continuació a Jesucrist, i les seves aportacions socials i culturals a la història

3er cicle

Comprendre les conseqüències ètiques i morals, personals i socials, delmissatge de Jesucrist per a la construcció del propi sistema de valors i creences i per a la promoció del bé comú INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Reconeix que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià

Valora les aportacions del missatge cristià per a la persona

Aprecia el valor del missatge cristià a la societat

Pren referència el missatge cristià en entorns diversos

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Reconeix la continuïtat de l´Aliança de Déu en Jesús

Descobreix la importància que té l’Aliança de Déu amb el poble d’Israel

Descobreix la relació que té l’Aliança del poble de Déu amb les aportacions socials del poble creient

Distingeix els continguts bàsics del cristianisme i la seva aportació cultural a la història

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Percep i raona la importància de l´aliança de Déu amb el poble d´Israel

Explica la continuació en Jesús l’Aliança de Déu amb el poble cristià

Valora les aportacions socials de l´aliança del poble de Déu en Jesús

Aprecia la contribució cultural a la història de l’aliança de Déu tant al poble d’Israel com a Jesucrist

200 Competència

Específica

C.E.6.2.

1er cicle

Valorar la Bíblia com a llibre sagrat i com a narració de la trobada de Déu amb la humanitat, descobrint el seu lloc en la comunitat cristiana ia la cultura

2n cicle

Valorar l’Església com a comunitat que ha continuat amb la missió de Jesús ressuscitat, des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat, reconeixent-ne les seves celebracions, les seves tradicions i les contribucions socials

3er cicle

Conèixer el Credo de la fe cristiana, posant-lo en diàleg amb altres àrees de coneixement científic i cultural i amb altres religions

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Valora la Bíblia com a llibre sagrat

Reconeix a la narració bíblica la trobada de Déu amb la humanitat

Descobreix el lloc que té la Bíblia com a llibre sagrat en la comunitat cristiana

Aprecia el valor de la Bíblia en la cultura

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Té en compte com l’església ha continuat la missió de Jesús

Reconeix l’Església com a comunitat des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat

Posa en valor les celebracions i les tradicions de l’Església comunitat

Agraeix les contribucions socials que al llarg de la història de l’Església ha tingut l’Església com a comunitat

TERCER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix i valora l’Església comunitat com a continuadora de la missió de Jesús

Aprecia i raona la missió de l’Església des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat

Identifica la missió de l’Església com a continuadora de la missió de Jesús en les celebracions i tradicions cristianes

Comprèn els continguts bàsics del cristianisme i valora la seva contribució en la societat

201

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Secundaria

Competència Específica 1

1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres, i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

C.E.1.1.

1er cicle

Descriure i acceptar els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives.

2n cicle

Reconèixer els trets essencials de l’antropologia cristiana, relacionant-los amb els drets fonamentals i la defensa de la dignitat humana, i verificar-los en situacions globals.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Descriu els trets fonamentals que ha de tenir la identitat personal com les seves actituds i habilitats, el caràcter, el temperament, les virtuts i les mancances.

Assumeix i comprèn els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió

A través de biografies significatives pren consciència dels trets i dimensions de la identitat personal

Descobreix en diverses situacions vitals de totes les dimensions humanes com les emocions, els sentiments, els afectes, els desitjos, els ideals i les limitacions

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Descobreix els trets essencials de l’antropologia cristiana

És capaç de relacionar l’antropologia cristiana amb els drets fonamentals

Defensa la dignitat humana des dels trets essencials d’una antropologia cristiana

Identifica i verifica els trets essencials de l´antropologia cristiana en situacions globals de la vida

204

C.E.1.2.

1er cicle

Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la als altres.

2n cicle

Formular un projecte personal de vida amb sentit que respongui a valors de cura pròpia, dels altres i de la natura, respectant els dels altres, prenent com a referència Jesucrist, sent capaç de modular aquestes opcions en situacions vitals complexes

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Determina les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà

Relaciona la dignitat personal amb la visió bíblica de l’ésser humà

Respecta i reconeix la dignitat personal de tots els éssers humans

Aprecia la dignitat de la persona relacionant-la amb la visió cristiana de la persona i de la vida

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Composa un projecte personal de vida amb sentit

Crea un projecte de vida responent a valors de cura pròpia i respectant els dels altres

Cuida la natura i els altres dins un projecte de vida personal amb sentit

Pren com a referència a Jesucrist a la construcció d’un projecte personal de vida modulant aquestes opcions en situacions vitals complexes

205

2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia ia la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per aprendre a viure amb altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta

C.E.2.1.

1er cicle

Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència a la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

2n cicle

Assumir valors i actituds de cura personal, dels altres, de la naturalesa i dels espais comuns, afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Assoleix habilitats i actituds de relació amb altres potenciant la condició relacional de l’ésser humà

Disposa d’estratègies socials efectives de reflexió, comunicació i inclusió

Situa estratègies efectives d’ajuda mútua i de participació en les relacions socials

Millora les habilitats i actituds a la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Desenvolupa destreses i actituds socials fent-se càrrec de cura personal i dels altres

Assumeix els valors i les actituds de cura d’un mateix i d’altres persones creant uns llaços de solidaritat

Adquireix una conducta positiva i responsable amb l’ús dels recursos naturals i dels espais comuns

S’ocupa de la cura personal i dels altres afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat

206 Competència Específica 2

C.E.2.2.

1er cicle

Desenvolupar empatia i reconeixement de la diversitat personal i social, inspirant-se en l’ésser relacional de Déu, manifestat en la història de la salvació.

2n cicle

Cooperar en la construcció de societats justes i democràtiques, enfortint vincles socials i entre generacions, i les relacions en models d’interdependència, analitzant la realitat, tenint en compte els principis i els valors del magisteri social de l’Església i promovent el desenvolupament humà integral.

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Mostra empatia de la diversitat personal i social com a condició de l’ésser humà

Reconeix la diversitat personal i social inspirant-se en l’ésser relacional de Déu

Té en compte la història de la salvació com a model de ser relacional

Descobreix que l’ésser humà és un ésser relacional a exemple de l’ésser relacional de Déu

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Participa a la construcció de societats justes i democràtiques, analitzant la realitat

Reforça vincles socials i intergeneracionals en la lluita per societats més justes

Desenvolupa destreses de model d’interdependència apreciant el vincle emocional sense perdre la pròpia identitat en la relació

Considera els principis i els valors del magisteri social de l’Església generant actituds de desenvolupament humà integral

207

3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, discernint-los amb les claus del Regne de Déu, per implicar-se personalment i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

C.E.3.1.

1er cicle

Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la pertinença comuna, a l’horitzó del Regne de Déu.

2n cicle

Cooperar activament en projectes de cura i responsabilitat envers el bé comú, inspirats en la perspectiva cristiana, i participar en accions de millora de l’entorn i en el plantejament de les opcions professionals.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Promou i participa en accions i actituds de justícia i solidaritat

Pren consciència i respecte a tota la diversitat de les persones des d’una perspectiva inclusiva

És conscient de la responsabilitat compartida de justícia des de les claus del Regne de Déu

Defensa la justícia i solidaritat amb tota la humanitat des de la clau de Regne de Déu

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Participa en projectes de responsabilitat envers el bé comú participant en accions de millora de l’entorn

Col·labora implicant-se en projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú

Prenent com a inspiració la perspectiva cristiana participa i promou projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú

S’implica en el foment del bé comú segons la inspiració cristiana creant projectes que poden tenir opcions professionals

208 Competència Específica 3

C.E.3.2.

1er cicle

Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les causes, discernint-les segons el projecte del Regne de Déu, i implicar-se en propostes de transformació social.

2n cicle

Contribuir a la fraternitat universal, contrastant críticament el paradigma científic tecnològic vigent i les narratives de progrés, amb l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana, responent amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i vulnerabilitat.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Contempla els desafiaments de la humanitat identificant les situacions de violència i discriminació

Considera les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia

Discerneix situacions d’injustícia, violència i discriminació segons el projecte del Regne de Déu

Segueix el projecte del Regne de Déu i s’implica en propostes de transformació social

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Compara i contrasta analíticament el paradigma científic i tecnològic vigent des d’una perspectiva de la fraternitat universal

Pren partit en la construcció de la fraternitat universal

Contrasta l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana amb les narratives de progrés

Actua amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i de vulnerabilitat

209

4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les diferents expressions, reconeixent que són portadores d›identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s›ha encarnat en manifestacions diverses, per desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans

C.E.4.1.

1er cicle

Situar i interpretar les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics, apreciant-ne la contribució a la identitat personal i social i als Drets Humans, facilitant la convivència i el diàleg intercultural.

2n cicle

Participar críticament en la promoció de la diversitat cultural, expressant i aportant creativament les experiències pròpies, respectant les diferències entre persones i comunitats.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Comprèn de manera sorprenent el valor del patrimoni cultural en les diferents expressions

Interpreta les expressions culturals en els llenguatges i en els contextos històrics

Reconeix la importància i la contribució de les expressions culturals a la defensa dels drets humans i de la identitat personal

Confirma la importància d’interpretar les expressions culturals per a la convivència i el diàleg intercultural

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Pren partit de forma analítica en la promoció de la diversitat cultural

Sap expressar i aportar creativament les experiències pròpies a la promoció de la diversitat cultural

Domina el respecte a les diferències entre persones i comunitats

Admira el patrimoni cultural en les diferents expressions respectant totes les experiències i reconeixent que són portadores de sentit

210 Competència Específica 4

C.E.4.2.

1er cicle

Raonar com la fe cristiana, al present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

2n cicle

Desenvolupar sentit de pertinença a una tradició cultural, amb expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques, valorant adequadament la seva contribució en el seu moment històric, relacionant-les amb contextos actuals i promovent-ne la seva memòria com a llegat viu.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Descobreix la importància de la fe cristiana al present i al llarg de la història

Expressa la importància de la fe cristiana en el desenvolupament de la cultura

És capaç d’interpretar el patrimoni literari, artístic i cultural des de la fe cristiana

Pren consciència de la importància de la presència de la fe cristiana a la cultura com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Adquireix sentit de pertinença a una tradició cultural

Comparteix expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques com a elements de la tradició cultural

Aprecia el valor que poden aportar les seves creacions al seu moment històric

Relaciona les seves contribucions estètiques, ètiques i artístiques amb contextos actuals i promovent-ne la memòria com a llegat viu

211

5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l›experiència espiritual i religiosa, present en totes les cultures i societats, comprenent l›experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del que és religiós, per tal de discernir possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

C.E.5.1.

1er cicle

Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions.

2n cicle

Formular possibles respostes a les preguntes de sentit, coneixent i valorant les aportacions de les tradicions religioses, en especial la proposta de sentit de la vida de Jesucrist, elaborant les respostes pròpies partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social

Aprecia a tots els pobles i cultures les seves experiències espirituals i religioses

Explica i coneix l’espiritualitat judeocristiana

Considera l’experiència espiritual i religiosa present a altres religions

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Davant les preguntes de sentit és capaç de formular possibles respostes

Coneix i valora les aportacions de les tradicions religioses a la resposta del sentit

Aprecia en la seva mida la proposta de sentit de la vida de Jesucrist

Confecciona les respostes pròpies partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal

212 Competència Específica 5

C.E.5.2.

1er cicle

Respectar les diferents esglésies i tradicions religioses, coneixent i valorant les creences, els ritus, els símbols i els principis de cadascuna, tenint elements de judici personal que afavoreixin el diàleg interreligiós.

2n cicle

Afavorir la convivència social en contextos plurals, respectant les opcions personals i generant espais de diàleg i de trobada.

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Respecta les diferents esglésies i tradicions religioses

Pren una actitud de curiositat i estima cap a les creences, símbols i ritus de les esglésies i tradicions religioses

Comprèn les diferents confessions religioses promovent el diàleg interreligiós

Valora les possibilitats d’allò religiós posant èmfasi en el preu de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Coopera en contextos plurals per afavorir la convivència social

Mostra respecte a les opcions personals en la convivència social

Promou espais de diàleg i trobada en la seva convivència social

És capaç de coexistir amb persones en un mateix ambient de manera respectuosa i amb valors malgrat les diferents cultures i de respecte de totes les opcions personals

213

6. Identificar i comprendre els continguts essencials de la Teologia cristiana, contemplant i valorant la contribució de la tradició cristiana a la recerca de la veritat, per tal de disposar de síntesi del cristianisme que permeti dialogar amb altres tradicions, paradigmes i cosmovisions.

C.E.6.1.

1er cicle

Identificar Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

2n cicle

Reconèixer l’Església, comunitat dels deixebles de Jesucrist, i el seu compromís en l’amistat social com a nuclis essencials del cristianisme, valorant-ne críticament la seva contribució cultural i històrica.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix a la persona de Jesús el nucli essencial del cristianisme

Identifica com a pilar essencial del cristianisme la Bíblia

Identifica la Bíblia com a llibre del Poble de Déu

Valora les aportacions de la Bíblia a la vida de les persones i les societats

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. Comprèn el significat de l’Església com a comunitat dels deixebles de Jesús

Reconeix el compromís social de la comunitat dels deixebles de Jesús com a essència del cristianisme

Estima jutjant la contribució de l’Església a la cultura i la història

Demostra un acostament crític i conscient a les creences i valors propis de la fe cristiana

214 Competència Específica 6

C.E.6.2.

1er cicle

Elaborar una primera síntesi de la fe cristiana, subratllant-ne la capacitat per al diàleg entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, mantenint les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres

2n cicle

Posar en diàleg el saber religiós amb altres disciplines, tradicions culturals, paradigmes científics i tecnològics i altres cosmovisions, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant-ne la pluralitat.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

PRIMER CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel. S’inicia a la creació d’una síntesi de la fe cristiana

Adquireix capacitat per començar a dialogar entre la fe i la raó

Utilitza la capacitat per al diàleg entre la fe i la cultura

Manté les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres

SEGON CICLE Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Relaciona utilitzant la paraula i el diàleg en el saber religiós amb altres disciplines de coneixement

Sap analitzar les diferents tradicions culturals i posar-les en relació amb el saber religiós

Contrasta amb el saber religiós els paradigmes científics, tecnològics i altres cosmovisions

Compara altres cosmovisions que no són el saber religiós, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant la pluralitat

215

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Batxillerat

Competència Específica 1

1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

218

C.E.1.1.

Descriure i acceptar els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives

INDICADORS

Sap descriure’n els trets i les dimensions de la identitat personal analitzant relats bíblics de vocació i missió

Assumeix els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal des d’una visió bíblica de vocació i missió

Identifica els elements clau del projecte vital assumint una visió global i integradora de totes les vivències personals amb les seves possibilitats i límits

Comprèn què és, què sap, què té i què fa analitzant biografies significatives

C.E.1.2.

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres

INDICADORS

Reconeix les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà

Valora la dignitat personal i la posa en relació amb la visió bíblica que es té de l’ésser humà

Admet als altres la realitat plena de la persona

Des d’una visió bíblica veu en la persona un ésser obert i en relació amb allò transcendent

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

219

Competència Específica 2

2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia ia la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per aprendre a viure amb altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta

220

C.E.2.1. Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal

INDICADORS

Demostra tenir habilitats i actituds socials de relació amb altres

Conrea estratègies efectives de reflexió i de comunicació i d’ajuda mútua per a la millora de la convivència

Demostra que ha après a viure amb altres a través de pràctiques de participació i d’inclusió de tothom

Té actituds socials que ajuden a la millora de la convivència en la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

C.E.2.2. Diferenciar els principis fonamentals del missatge social cristià, contrastant-los amb altres humanismes i ideologies actuals, aplicant-los a diferents situacions socials

INDICADORS

Comprèn la diversitat personal i social acceptant-la com és i prenent partit en el seu desenvolupament

Pren com a referència l’ésser relacional de Déu per desenvolupar les seves destreses i actituds socials

Descobreix en el coneixement de la història de la salvació exemples d’empatia i reconeixement de la diversitat personal i social

Comprèn la interdependència de la vida humana que reclama la cura solidària de tots a la societat

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

221

Competència Específica 3

3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, discernint-les amb les claus del Regne de Déu, per implicar-se personalment i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

222

C.E.3.1.

Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la pertinença comuna, a l’horitzó del Regne de Déu.

INDICADORS

Actua de manera que genera actituds de justícia i solidaritat amb els altres amb l’horitzó del Regne de Déu

Pren partit des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials

És hàbil a observar i tenir la mirada educada en la contemplació de la realitat respectant-ne la seva diversitat

Assumeix la responsabilitat que té amb altres en el foment de la justícia i la solidaritat per al bé comú

C.E.3.2.

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, discernint-les segons el projecte del Regne de Déu, i implicar-se en propostes de transformació social.

INDICADORS

Analitza les mancances socials reconeixent les desigualtats i necessitats socials segons el projecte de Déu

Descobreix les situacions d’injustícia i de violència gestionant accions per superar-la des de l’amor a l’altre i des de la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna i la cultura de la trobada

Contempla la realitat identificant situacions de discriminació i reconeixent-ne les seves causes, que són oposades a la plenitud humana expressada al Regne de Déu

Pren partit en les propostes necessàries per a la transformació social des d’un projecte del Regne de Déu

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

223

Competència Específica 4

4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les seves diferents expressions, reconeixent que són portadores d’identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s’ha encarnat en manifestacions diverses, per desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans.

224

C.E.4.1.

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

Ubica les expressions culturals i els seus llenguatges valorant la seva contribució al desenvolupament dels drets humans

Interpreta les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics

Aprecia les expressions culturals i els seus llenguatges reconeixent-ne la contribució a la identitat personal i social

Facilita la convivència i el diàleg intercultural mitjançant l’estima de les expressions culturals i el seu llenguatge

C.E.4.2.

Raonar com la fe cristiana, en el present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

INDICADORS ESCALA DE VALORACIÓ

Dóna raó del valor de la fe cristiana i com aquesta s’ha fet cultura

Admira el patrimoni literari, artístic i cultural reconeixent-ne les aportacions de sentit

Maneja el coneixement de la fe cristiana per arribar a interpretar i admirar el patrimoni cultural

Valora com el cristianisme s’ha encarnat en els diferents llenguatges en el patrimoni artístic i cultural

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

225

Competència Específica 5

5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l’experiència espiritual i religiosa, present a totes les cultures i societats, comprenent l’experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del religiós, per tal de discernir possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida , i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

226

C.E.5.1.

Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i les cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions

INDICADORS

Reconeix i estima l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social

Distingeix en tots els pobles i cultures el valor de l’experiència religiosa i espiritual

Comprèn els elements bàsics de l’espiritualitat judeocristiana apreciant-ne les diferències i similituds amb altres creences

Valora la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals reconeixent la seva dimensió humana i social

C.E.5.2.

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

INDICADORS

Té en estima i consideració les tradicions de les diferents esglésies i altres confessions religioses

Descobreix i valora els principis, les creences, els ritus, els símbols de cadascuna de les diferents esglésies

Actua a favor del diàleg interreligiós entre les diferents esglésies i tradicions religioses tenint elements de judici personal

Manifesta un diàleg cristià amb les diferents esglésies i tradicions religioses discernint les oportunitats personals, socials i culturals que ofereixen

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel.

227

Competència Específica 6

228

C.E.6.1.

Identificar a Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel. Reconeix en la persona de Jesucrist el nucli essencial del cristianisme

Identifica i aprecia la Bíblia com el llibre del Poble de Déu

Justifica i pondera Jesús com a font de vida de les persones i de les societats

Avala el descobrint de la Bíblia i Jesucrist com a font per al coneixement de les creences i els valors propis de la fe cristiana

C.E.6.2.

INDICADORS

ESCALA DE VALORACIÓ

Mill. Acce. Id. Bo Excel. Realitza la primera síntesi de la fe cristiana

Reconeix la importància d´un diàleg entre síntesi entre la fe i la raó

Camina cap a la recerca de la veritat en el diàleg entre la fe i la cultura

Respecta les conviccions dels altres mantenint les conviccions pròpies

229

Des de fa més d’un any la FECC, l’ISCREB i el SIERC ens vam posar a treballar per tal de promoure l’elaboració d’unes situacions d’aprenentatge que puguin ajudar als/les docents en la seva tasca diària. Són models que et poden servir de guia. No n’hi ha pas una per a cada nivell, però creiem que aquestes, degudament adaptades, et poden ser inspiradores per a la teva acció en qualsevol dels nivells. També et seran de gran utilitat les rubriques d’avaluació que s’hi adjunten i el text curricular sencer.

218458