Situacions d'aprenentatge i rúbriques d'avaluació

Des de fa més d’un any la FECC, l’ISCREB i el SIERC ens vam posar a treballar per tal de promoure l’elaboració d’unes situacions d’aprenentatge que puguin ajudar als/les que et poden servir de guia. No n’hi ha pas una per a cada nivell, però creiem que aquestes, degudament adaptades, et poden ser inspiradores per a la teva acció en qualsevol dels nivells. També et seran de gran utilitat les rubriques d’avaluació que s’hi adjunten i el text curricular sencer.

SITUACIONS D’APRENENTATGE I RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ

docents en la seva tasca diària. Són models

SITUACIONS D’APRENENTATGE I RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ EN EL NOU CURRÍCULUM DE RELIGIÓ CATÒLICA (LOMLOE) Material per al professorat

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

218458

218458_libro_001-001_cub_11mm 1

3/29/2023 1:58:10 PM

Religió Catòlica de l’Educació Infantil

218458_libro_013-032_ud01 13

3/29/2023 2:00:22 PM

218458_libro_013-032_ud01 14

3/29/2023 2:00:22 PM

Amb la incorporació de l’àrea de Religió al currículum d’Educació Infantil, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a l’una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a àrea curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, l’àrea de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Infantil, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, el despertar de la sensibilitat espiritual i de l’experiència religiosa, a la llum de la visió cristiana de la vida, com a part del seu desenvolupament personal i social. Respon a la necessitat de comprendre i millorar la nostra

15

218458_libro_013-032_ud01 15

3/29/2023 2:00:22 PM

tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos.

I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament d’un projecte vital que aspira a la realització plena i feliç en els entorns comunitaris de pertinença.

L’àrea de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau el desenvolupament de les quals haurà d’iniciar-se en aquests primers anys d’escolarització. Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu dels nens i nenes, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i enforteixen el poder transformador de l’escola.

El currículum de l’àrea de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Infantil. El disseny curricular de l’àrea de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar els futurs de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb d’altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna.

Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraternitat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau

16

218458_libro_013-032_ud01 16

3/29/2023 2:00:22 PM

mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la Religió Catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI. L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a les de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comuns per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau que s’inicien en l’Educació Infantil.

Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per la visió cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En tercer lloc, es proposen els sabers bàsics necessaris per a aconseguir la proposta formativa de l’àrea de Religió Catòlica. Aquests sabers, que deriven específicament del diàleg de la Teologia i la Pedagogia, constitueixen els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs.

El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, la trobada amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició social i la identitat cultural per a aprendre a viure

17

218458_libro_013-032_ud01 17

3/29/2023 2:00:22 PM

amb els altres, a respectar la naturalesa, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres àrees de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més properes dels centres educatius i de l’entorn i per a plantejar la programació didàctica de l’àrea de Religió Catòlica en projectes i àmbits més globalitzats del segon cicle d’Educació Infantil.

Competències específiques 1. Descobrir, experimentar i expressar la identitat personal a través del coneixement del seu cos i el desenvolupament de les seves capacitats afectives i qualitats, mitjançant l’acostament a figures bíbliques i persones significatives, per a adquirir autonomia en les seves activitats quotidianes i hàbits bàsics de relació.

La contribució al desenvolupament emocional i afectiu, així com una primera educació en valors de convivència, en estreta relació amb les famílies, són finalitats educatives d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa progressar en el coneixement del seu cos descobrint les seves experiències personals i socials de manera harmònica i integral. Suposa avançar en la valoració i control del seu cos, dels sentits, aconseguint la seva autonomia en les necessitats bàsiques. Implica l’experimentació dels diversos llenguatges i representacions de la realitat per a expressar progressivament les seves emocions i sentiments per a formar-se una autoimatge ajustada i positiva de les seves possibilitats i límits.

Comporta la progressiva identificació de les qualitats personals i de les diferències amb els altres, participant amb respecte en els seus entorns, desenvolupant automotivació, confiança en si mateix, i acceptant de manera conscient les normes i hàbits de convivència.

En el desenvolupament d’aquesta competència, exerceix un paper essencial el descobriment de l’autonomia personal i de relacions amb l’entorn que es viuen de manera inseparable i complementària; té un vincle específic amb l’àrea “Creixement en Harmonia”. Aquest procés educatiu s’enriqueix amb el descobriment d’hàbits

18

218458_libro_013-032_ud01 18

3/29/2023 2:00:22 PM

i valors que es proposen des de models de vida cristiana i relats bíblics sobre Jesús de Natzaret. L’adquisició d’aquesta competència contribueix al fet que els nens i nenes creixin en harmonia, desenvolupant un progressiu control d’una certa autonomia personal alhora que comencen a establir relacions afectives amb els altres amb autoconfiança, respecte versells mateixos i empatia. Es tracta de contribuir al benestar emocional, amb seguretat afectiva en les relacions socials.

2. Reconèixer, experimentar i apreciar les relacions personals i amb l’entorn, desenvolupant habilitats socials i actituds de respecte, a través de l’escolta i comprensió de narracions bíbliques, per a promoure valors de la vida en comunitat i contribuir així a la fraternitat humana.

El desenvolupament emocional i afectiu, que es desplega harmònicament en hàbits de cura d’un mateix, de l’entorn, de les relacions socials i de convivència, és una de les finalitats educatives d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Suposa avançar en el respecte de l’entorn, de la dignitat de la vida de tots i de la cura de la naturalesa, com a dons rebuts de Déu Creador. Comporta l’adquisició de les primeres habilitats socials i de convivència, acceptant les normes de convivència i respecte cap als altres. Implica el desenvolupament d’estratègies d’autoregulació de la conducta, amb valors d’acolliment, amabilitat, agraïment i empatia. Proposa la valoració d’hàbits de vida saludable en l’autocura i la cura de l’entorn natural, familiar i escolar.

El desenvolupament d’aquesta competència contribueix a la maduració del procés de socialització dels nens i nenes, en harmonia amb la seva autonomia personal, afectiva i emocional; té un vincle específic amb l’àrea “Descobriment i Exploració de l’Entorn”. El procés educatiu s’enriqueix amb la proposta de valors cristians que enforteixen l’autonomia, l’autoestima, l’ajuda mútua i la col•laboració amb els altres, i que es descobreixen en els costums i tradicions religioses de l’entorn. L’adquisició d’aquesta competència suposa sensibilitzar-se en valors d’escolta, empatia i cooperació com a desenvolupament de la identitat personal, per a enriquir-se amb la convivència familiar, escolar i les relacions de l’entorn.

Es descobreixen així les possibilitats de la vida en comú i la fraternitat humana, tant en la família com en les relacions socials.

19

218458_libro_013-032_ud01 19

3/29/2023 2:00:22 PM

3. Observar, acceptar i gaudir la diversitat personal i social descobrint en els seus entorns pròxims situacions en les quals pugui cooperar en la cura de la casa comuna, des del reconeixement dels valors del missatge i els fets de Jesús de Natzaret, per a generar espais inclusius i pacífics de convivència.

El descobriment i l’experimentació de la incipient autonomia personal, amb el seu equilibri emocional, autocontrol d’emocions i de les primeres relacions socials, amb les seves normes i hàbits de convivència, són finalitats de l’educació integral que poden ser enriquides per aquesta competència específica de Religió Catòlica.

Comporta l’exploració de les seves possibilitats amb progressiva autonomia, que pot ser complementada per valors de compassió i perdó, propis de l’ètica cristiana. Suposa l’acceptació de les primeres normes de convivència i de relació amb l’entorn i amb els altres, que poden ser recolzades en la tradició cristiana.

Implica el desenvolupament de l’afectivitat i el reconeixement de la igualtat entre nens i nenes, que pot enfortir-se des de la visió cristiana de la vida.

El desenvolupament d’aquesta competència recolza la maduració de la personalització i la socialització dels nens i les nenes amb la proposta dels valors del missatge cristià amb la finalitat d’enfortir els processos educatius de l’autonomia i identitat personal amb una autoimatge positiva i ajustada; d’ajuda mútua i cooperació amb els altres; de relacions amb l’entorn social i natural per a gaudir-lo i cuidar-lo. Complementa les tres àrees d’aquesta etapa. L’adquisició d’aquesta competència suposa reforçar l’adquisició de valors compartits des d’una motivació religiosa en la seva tradició i fonament. Es proposen així les possibilitats de l’amistat social i l’ecologia integral com a propostes de l’ensenyament social de l’Església per a generar espais segurs, inclusius i pacífics de convivència.

4. Explorar i admirar diferents entorns naturals, socials, culturals i artístics gaudint de les seves manifestacions més significatives i descobrint els seus valors cristians, per a desenvolupar creativitat, sensibilitat estètica i sentit de pertinença.

L’observació i exploració de l’entorn, en els seus elements físics i naturals, també en els seus elements d’identitat, socials i culturals, són objectius educatius d’aquesta competència específica de Religió Catòlica en línia amb l’educació integral. Suposa el descobriment i l’exploració de tots els elements de l’entorn per

20

218458_libro_013-032_ud01 20

3/29/2023 2:00:22 PM

a gaudir-los i enriquir les possibilitats personals. Implica despertar la curiositat infantil cap a tots els entorns per a observar-los i satisfer les necessitats pròpies i les del grup. Comporta reconèixer els elements i fenòmens propis de la naturalesa per a la seva exploració i cura. Suposa el coneixement d’altres entorns familiars, socials i culturals els elements dels quals també poden enriquir l’autoconfiança i les capacitats personals. Proposa el desenvolupament de la dimensió social promovent el sentit de pertinença i el respecte cap a la cultura i la tradició. Implica també el cultiu de la sensibilitat estètica i creativitat en la seva expressió diversa.

Aquesta competència específica contribueix a la comprensió i l’admiració de l’entorn cultural, en qualsevol de les seves expressions socials, artístiques, ètiques i religioses; té un vincle específic amb l’àrea “Comunicació i Representació de la realitat”. Per tant, amb el coneixement i admiració dels costums i tradicions religioses, s’estimula una autonomia personal i social que promou des de la infància la diversitat i el diàleg intercultural i intergeneracional. L’adquisició d’aquesta competència implica harmonitzar el desenvolupament de l’autonomia i identitat personal, proposant la comprensió i admiració de la cultura, amb l’aprenentatge a viure amb els altres en diversos contextos socials, respectant l’experiència religiosa expressada en les cultures i desenvolupant sentit de pertinença que proporcionaran actituds de confiança en els seus sentiments personals i socials.

5. Descobrir, manifestar i generar gust per conrear la seva interioritat, explorant pensaments, emocions, sentiments i vivències, admirant diferents expressions de la tradició judeocristiana i altres tradicions religioses, per a créixer amb la llibertat i seguretat necessàries que possibilitin el desenvolupament de la dimensió espiritual i les bases del propi sistema de valors i creences.

El descobriment i estima de la pròpia interioritat, explorant sentiments i vivències, personals i socials, és l’objectiu educatiu d’aquesta competència específica de Religió Catòlica en línia amb l’educació integral. Proposa descobrir i expressar les pròpies experiències que els nens i nenes tenen en el seu món interior. Suposa conrear experiències d’autoexploració interior, de relaxació, de reflexió, de silenci i d’oració. Implica aprendre a reconèixer i expressar en diversos llenguatges aquestes emocions i sentiments relacionats amb l’ex-

21

218458_libro_013-032_ud01 21

3/29/2023 2:00:22 PM

periència religiosa. Comporta la relació d’aquestes vivències personals amb les del seu entorn natural, familiar, escolar, i sociocultural.

Aquesta competència inclou la cura de la interioritat en el desenvolupament de l’autonomia i identitat individual, el descobriment progressiu de l’experiència espiritual i el despertar religiós. Ajuda el coneixement i l’admiració de diferents expressions de la tradició cristiana en un clima de llibertat i seguretat necessàries per al desenvolupament de les bases del propi sistema de valors i creences.

L’adquisició d’aquesta competència suposa l’experimentació i el gust de la pròpia interioritat tenint en compte aquestes possibilitats espirituals i religioses en el desenvolupament de l’autonomia personal i l’equilibri emocional de nens i nenes.

6. Conèixer i apreciar la figura de Jesús de Natzaret i de la comunitat eclesial, a través de relats bíblics i manifestacions religioses de l’entorn, per a reconèixer l’específic de la tradició cristiana en un context social de pluralitat religiosa.

El coneixement i valoració d’alguns continguts essencials del missatge cristià, proporcionant una primera síntesi de la fe cristiana i les seves manifestacions socials en l’entorn, són objectius educatius d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa un acostament a la figura de Jesucrist i el seu Evangeli, així com a l’Església i les seves celebracions i festes. Requereix una primera aproximació a algunes narracions bíbliques per a conèixer la tradició cristiana.

Suposa el reconeixement d’aquests elements essencials del cristianisme en algunes expressions culturals, socials i artístiques del propi entorn.

El desenvolupament d’aquesta competència aporta alguns sabers bàsics d’un primer acostament als ensenyaments i els valors de l’Evangeli. El coneixement de Jesucrist, la Bíblia i de l’Església seran els aprenentatges necessaris en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència contribueix a interioritzar el coneixement i valoració de les actituds i normes de convivència i pot ajudar a aprendre a viure amb els altres en contextos de pluralitat cultural i religiosa, mantenint les vivències i creences des de la pròpia identitat.

22

218458_libro_013-032_ud01 22

3/29/2023 2:00:22 PM

SEGON CICLE Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Adquirir autonomia en la cura del seu cos i en la realització de les seves activitats quotidianes, ateses les indicacions establertes en comú per a l’aula.

1. 2. Reconèixer hàbits bàsics de relació prenent com a referència models cristians i proposant actituds per a la vida en la família i a l’escola.

1. 3. Expressar les capacitats afectives i qualitats reconeixent possibilitats i limitacions, utilitzant-les per a la seva cura i el del seu entorn i per a afrontar dificultats.

Competència específica 2 2. 1. Desenvolupar hàbits d’acolliment i amabilitat apresos a través de contes i narracions bíbliques sobre la vida en comunitat.

2. 2. Adquirir valors d’escolta i agraïment en les seves relacions socials properes per a relacionar-se amb els altres de manera assertiva.

2. 3. Generalitzar actituds de respecte i mediació per a generar vincles significatius d’amistat i afecte, escoltant amb atenció relats bíblics en els quals es consideri la importància de la fraternitat en la comunitat cristiana i en les relacions socials.

Competència específica 3 3. 1. Propiciar espais inclusius i pacífics de convivència, prenent com a exemple les paraules i accions de Jesús de Natzaret i reconeixent la seva importància per a la construcció d’un món més fratern i compassiu.

3. 2. Reconèixer sentiments i actituds que fomentin el respecte, la compassió i el perdó, observant-los en personatges de narracions bíbliques.

3. 3. Comprendre actituds de cooperació per a la consecució d’espais pacífics de convivència, escoltant narracions i relats bíblics que proposin models de respecte a la diversitat i de fraternitat.

Competència específica 4 4. 1. Expressar en diversos llenguatges els costums socials de l’entorn que reflecteixen la vivència de valors cristians, mostrant respecte i estima.

23

218458_libro_013-032_ud01 23

3/29/2023 2:00:22 PM

4. 2. Conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques, despertant hàbits d’admiració, respecte, diàleg intercultural i sentit de pertinença.

4. 3. Desenvolupar la capacitat artística i la sensibilitat estètica en harmonia amb la seva pròpia identitat personal i cultural.

Competència específica 5 5. 1. Explorar el propi món imaginatiu i simbòlic i reconèixer les pròpies emocions, descobrint-lo en moments de silenci, quietud i espais de reflexió guiada que permeti descobrir la vida interior.

5. 2. Identificar i expressar alguns sentiments i conviccions, coneixent oracions, cançons i pràctiques religioses, acollint-les amb una actitud d’assertivitat i respecte.

5. 3. Descriure les creences i valors, pròpies i dels altres, comunicant-les amb seguretat a través de diversos llenguatges, reconeixent el silenci i l’oració com a elements de l’experiència espiritual i religiosa.

Competència específica 6 6. 1. Identificar a Jesús de Natzaret com el nucli essencial del cristianisme a través de l’escolta de narracions bíbliques i l’observació de tradicions i obres artístiques.

6. 2. Distingir les actituds i valors propis de la vida cristiana, escoltant narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols i apreciant les accions de servei en la vida en comunitat.

6. 3. Reconèixer i respectar els valors, actituds i característiques bàsiques del cristianisme i d’altres religions.

Sabers bàsics A. El valor de la persona a la llum del missatge cristià: autonomia i comunicació • Progressiva autoregulació, responsabilitat, curad’un mateix, en els hàbits

bàsics de relació.

• La cura i el respecte del cos i de la naturalesa en la visió cristiana.

• El valor de l’ésser humà, amb els seus límits i possibilitats, com a fill de Déu.

24

218458_libro_013-032_ud01 24

3/29/2023 2:00:22 PM

• La igualtat i dignitat de tots els éssers humans a la llum de l’Evangeli.

• Actitud de respecte davant l’exteriorització d’emocions, creences, pensa• • • • • •

ments, il•lusions i pors dels altres.

Comunicació de les pròpies emocions quan perdonem i som perdonats.

Qualitats i talents personals proposats en figures bíbliques i altres biografies significatives.

Relats bíblics i biografies d’altres personatges de la cultura de l’entorn que posen de manifest el valor de la interioritat i l’experiència religiosa.

Valoració de la bellesa i la seva capacitat per a ser transmissora d’un sentit de pertinença i valors.

Expressió creativa a través de diferents llenguatges del seu món interior, del que experimenta i admira.

Estima del silenci i la calma com a eines per a la identificació d’emocions i sentiments.

B. l’encontre i cura dels altres: créixer en comunió • Maneres de comunicar les emocions pròpies en les relacions interpersonals.

• Actituds d’autonomia, assertivitat, respecte, empatia i cura de les persones • • • • • • • • • •

i de la naturalesa, a la llum de l’ètica cristiana.

Valoració d’un clima de convivència harmònic, inclusiu i pacífic construït entre tots: el diàleg i l’empatia.

Actituds d’amabilitat, acolliment i gratitud com a expressió de respecte als altres.

Habilitats per a la mediació i la resolució de conflictes: escolta activa, diàleg constructiu, assertivitat i perdó.

Valoració de les relacions socials, especialment de l’amistat.

Admiració i cura de la naturalesa com a creació de Déu i casa comuna.

La fraternitat humana: fills i germans d’un únic Déu.

Presentació de diversos relats bíblics que reflecteixin les accions i sentiments de Jesús de Natzaret cap als més necessitats.

Narracions bíbliques que proposen el perdó, la misericòrdia i la solidaritat com a característiques del Regne de Déu.

La vida cristiana en comunitat.

Actituds de solidaritat i cooperació per a una societat participativa i inclusiva.

25

218458_libro_013-032_ud01 25

3/29/2023 2:00:22 PM

C. Identitat cristiana i entorn social • Identificació de costums socials i manifestacions culturals o artístiques, • • • • • • • • •

com a expressió de la fe cristiana.

Reconeixement de símbols propis de les festes religioses.

Les oracions i pràctiques cristianes més comunes en l’entorn social.

La Bíblia com a comunicació de Déu amb les persones.

Reconeixement de Jesús de Natzaret com a figura clau del cristianisme.

La família de Jesús i la relació de Jesús amb els seus deixebles.

L’oració de Jesús.

La relació de la persona amb Déu i les seves expressions comunitàries: l’Església.

Calendari litúrgic i celebracions cristianes.

La riquesa de la interculturalitat com a oportunitat de desenvolupament personal i social.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de l’àrea de Religió Catòlica, inspirats en la visió cristiana de la vida, s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels nens i nenes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat; es desenvolupen aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i s’inicien a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia a les finalitats d’aquesta etapa.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa. Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres àrees i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt de l’Educació Infantil. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres es-

26

218458_libro_013-032_ud01 26

3/29/2023 2:00:22 PM

colars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a àrea curricular específica en el segon cicle de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres àrees o àmbits curriculars més globalitzats.

Els plantejaments metodològics d’aquest àrea es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en experiències d’aprenentatge significatives i emocionalment positives, basades en l’experimentació; en la cura del desenvolupament afectiu i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els nens i les nenes, per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. L’àrea de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de l’àrea de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són: • Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural; • Encuriosir, identificant algunes preguntes que susciten les experiències; • Promoure el pensament autònom a través de l’escolta i comprensió de relats bíblics, contes i representacions artístiques del missatge cristià; • Emprar diversos llenguatges per a expressar les seves emocions, gustos i preferències, contrastades amb els valors del cristianisme; • Acostar-se amb empatia a altres visions del món, per a la construcció de la convivència pacífica i inclusiva; • Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de l’autonomia personal com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida.

27

218458_libro_013-032_ud01 27

3/29/2023 2:00:22 PM

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquest àrea. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en l’àrea de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat i els objectius d’etapa.

Atenció personalitzada El currículum de l’àrea de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels nens i nenes en el seu procés d’experiència i coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, l’àrea de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es poden utilitzar a l’aula dinàmiques d’educació emocional i comunicació empàtica.

Treball individual i cooperatiu Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos afectius i cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en entorns diversos. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, l’àrea de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal i

28

218458_libro_013-032_ud01 28

3/29/2023 2:00:22 PM

cura dels altres. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal.

Disseny Universal d’Aprenentatge La metodologia de l’àrea de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’hàbits i valors necessaris per a la seva vida, en el creixement interior i la seva autonomia personal, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i diversos. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta àrea es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat. Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i les alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de l’àrea de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de l’àrea de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució

29

218458_libro_013-032_ud01 29

3/29/2023 2:00:22 PM

d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en l’àrea de Religió Catòlica a contextos de la realitat quotidiana del nen i la nena, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i autònom, així com a la bona convivència i el respecte a la diferència.

Les situacions d’aprenentatge en l’àrea de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquest àrea.

Aprenentatge basat en el joc Es proposa el joc com a metodologia activa en el procés d’aprenentatge i avaluació de l’àrea de Religió Catòlica. El joc és una de les manifestacions més importants del pensament infantil i un principi pedagògic fonamental en aquesta etapa. Amb aquestes propostes s’incrementa en els nens i les nenes la motivació, la participació activa i la socialització amb els altres companys i companyes, es potencia la imaginació i creativitat. El joc, a més, proporciona informació al professorat sobre el procés formatiu de l’alumnat. A través del joc s’organitzen els aprenentatges d’una forma global i significativa facilitant oportunitats d’exercitar conductes i sentiments que formen part dels aprenentatges proposats en l’àrea.

S’estimula l’expressió i la vivència de l’autonomia i de la creativitat; es desenvolupa la dimensió afectiva, motriu, cognitiva i de convivència. L’aprenentatge de les competències específiques i els sabers bàsics en aquesta etapa pot proposar-se a través del joc, buscant el centre d’interès dels alumnes i les alumnes, afavorint l’activitat experimental, manipulativa i sensitiva, on l’alumnat madura el seu propi coneixement. Mitjançant el joc, l’àrea de Religió Catòlica desenvolupa també l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat, la comunicació i l’expressió en diversos llenguatges; a més, genera satisfacció emocional i ajuda a gestionar la resolució de conflictes a l’aula. Les narracions i els contes poden complementar aquesta proposta metodològica.

Aprenentatge orientat a l’acció Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, sinó també al seu desenvolupament social i de relació amb l’entorn; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual el propi l’alumnat pugui ser protagonistaimplicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de l’àrea hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el context pròxim per a relacio-

30

218458_libro_013-032_ud01 30

3/29/2023 2:00:22 PM

nar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn contribuirà a despertar i fomentar el diàleg amb els altres, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les festivitats i les manifestacions culturals de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural.L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions.

Avaluació L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura pròpia i dels altres.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació i les competències específiques, la qual cosa permetrà avaluar els aprenentatges proposats per l’àrea.

L’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres àrees de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. En aquesta etapa l’observació directa i sistemàtica serà una eina clau per a l’avaluació, ajudant a l’alumnat al fet que progressivament sigui conscient dels seus aprenentatges, desenvolupant la metacognició des del joc i l’autoconeixement. Es recomanen eines com les rúbriques per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament i els portafolis o diaris d’aprenentatge. Aquestes avaluacions

31

218458_libro_013-032_ud01 31

3/29/2023 2:00:22 PM

poden realitzar-se a partir de l’observació i de l’anàlisi dels productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, convertint el mateix en un procés orientador.

32

218458_libro_013-032_ud01 32

3/29/2023 2:00:22 PM

Religió Catòlica de l’Educació Primària

218458_libro_033-060_ud02 33

3/29/2023 2:00:53 PM

218458_libro_033-060_ud02 34

3/29/2023 2:00:53 PM

Amb la incorporació de l’àrea de Religió al currículum d’Educació Primària, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a l’una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a àrea curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, l’àrea de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Primària, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a l’autonomia personal i al projecte vital, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana. Respon a la

35

218458_libro_033-060_ud02 35

3/29/2023 2:00:53 PM

necessitat de comprendre i millorar la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament d’una identitat personal autònoma i assertiva i a la seva inserció en els entorns comunitaris de pertinença.

L’àrea de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau. Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu dels nens i nenes, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior.

Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

El currículum de l’àrea de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Primària. El disseny curricular de l’àrea de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna.

Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraterni-

36

218458_libro_033-060_ud02 36

3/29/2023 2:00:53 PM

tat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la religió catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI. L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a la de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau en Educació Primària. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana. Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En tercer lloc, es proposen els sabers bàsics necessaris per a aconseguir la proposta formativa de l’àrea de Religió Catòlica. Aquests sabers, que deriven específicament del diàleg de la Teologia i la Pedagogia, constitueixen els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs. El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, l’encontre amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició

37

218458_libro_033-060_ud02 37

3/29/2023 2:00:53 PM

social i la identitat cultural per a aprendre a viure amb els altres, a respectar la natura, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres àrees de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més properes dels centres educatius i de l’entorn, per a plantejar la programació didàctica de l’àrea de Religió Catòlica en projectes i àmbits més globalitzats. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en projectes i per àmbits curriculars que puguin realitzar-se facilitaran un accés més inclusiu i universal a l’aprenentatge.

Competències específiques 1. Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals pròximes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per a anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

El descobriment de totes les dimensions que conformen la identitat personal és un aprenentatge essencial per a desenvolupar l’objectiu de l’educació integral. Proposa reconèixer i comprendre les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals, les relacions amb l’entorn social i natural. Implica aprendre a identificar i gestionar les emocions, afectes, valors, també les limitacions, que formen part de l’experiència personal i social, per a madurar l’autonomia personal. Suposa aprendre a expressar, utilitzant diversos llenguatges, les experiències vitals cuidant l’autonomia i l’empatia. És important en aquest procés de creixement despertar els valors de la dignitat humana i conrear el respecte i la inclusió de tots i totes en harmonia amb la pròpia identitat personal.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial el descobriment de la interioritat i les seves conseqüències per a l’autonomia personal i les relacions amb l’entorn. Aquest procés educatiu reclama el descobriment

38

218458_libro_033-060_ud02 38

3/29/2023 2:00:53 PM

d’actituds i virtuts que es proposen des de la visió cristiana de la persona i de la vida, per exemple, a través de biografies inspiradores, especialment de sants i santes, i de relats bíblics sobre el missatge de Jesús de Natzaret. L’adquisició gradual d’aquesta competència suposa haver desenvolupat l’autonomia i identitat personal; haver adquirit valors i normes de convivència inclusiva, hàbits de treball individual i en equip; haver desenvolupat les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat; i haver aconseguit alguns hàbits saludables de vida i de consum responsable sent conscient de les seves pròpies necessitats físiques i emocionals.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió socioemocional expressada en la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta.

El reconeixement de la dimensió socioemocional i la pertinença a les diverses estructures socials (família, escola, grups d’amics, comunitat eclesial, etc.) constitueix un aprenentatge essencial en l’educació integral. Suposa el descobriment, l’acceptació i estima de la naturalesa social de la persona. Implica reconèixer que de la dignitat humana es deriven uns drets i comporta responsabilitats, com s’expressa en la Declaració Universal dels Drets Humans. Proposa aprendre a gestionar la pròpia autonomia personal, amb les seves idees i presa de decisions, amb les d’altres persones i grups, amb la família, amb altres entorns socials i culturals. És necessari en aquest procés de maduració destriar els valors democràtics i aprendre a respectar la diversitat social i religiosa, assumint el desenvolupament de la identitat personal en les relacions i vincles amb els altres amb actituds de respecte i inclusió.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’adquisició de destreses i habilitats socials, la presa de decisions comunitàries, la resolució pacífica de conflictes, integrant actituds de participació i solidaritat. L’àrea de Religió Catòlica proposa els principis i valors del magisteri social de l’Església per a contribuir al

39

218458_libro_033-060_ud02 39

3/29/2023 2:00:53 PM

bé comú, a la plena realització humana i a la sostenibilitat del planeta. L’adquisició d’aquesta competència suposa haver-se preparat, com a desenvolupament de l’autonomia i identitat personal, per a l’exercici actiu de la ciutadania i el respecte dels drets humans, així com el pluralisme de les societats democràtiques suposa valorar, des de l’ètica cristiana, les diferències entre les persones i les societats, entre les diferents cultures i religions.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les claus personals i socials de la proposta cristiana, per a fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

L’anàlisi i la denúncia de les situacions d’exclusió, injustícia o violència en els nostres entorns, per a proposar oportunitats d’inclusió per a tots, especialment per a les persones més necessitades, és un aprenentatge essencial de l’àrea de Religió Catòlica. En conseqüència, les propostes de l’autonomia personal, la dignitat humana amb els seus drets i llibertats, la convivència democràtica amb valors de justícia i solidaritat i el respecte de la diversitat cultural i religiosa poden aprofundir-se i fonamentar-se en els valors propis del missatge cristià. El projecte de Déu anunciat en Jesucrist, la fraternitat universal, proporciona un horitzó transcendent que confirma el nostre compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible i els drets humans.

Aquestes claus personals i socials de la proposta cristiana afegeixen a l’aprenentatge sobre la persona i la societat, amb les seves actituds i valors, el fonament de l’experiència religiosa i la tradició cristiana. L’antropologia cristiana, amb la seva proposta social i escatològica, constituirà la inspiració dels coneixements, destreses i actituds d’aquesta competència específica. El desenvolupament d’aquesta competència específica proporciona els criteris per a l’anàlisi i denúncia de totes les situacions de marginació o desigualtat entre homes i dones; proposa virtuts morals per a la seva superació i la construcció del bé comú. Això implica educar la mirada de la realitat per a percebre les conseqüències del propi comportament, assumint actituds de responsabilitat, justícia social i cooperació.

40

218458_libro_033-060_ud02 40

3/29/2023 2:00:53 PM

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

4. Comprendre i admirar el patrimoni cultural en algunes de les seves expressions més significatives, gaudint de la seva contemplació, analitzant l’univers simbòlic i vital que transmeten, per a valorar la pròpia identitat cultural, promoure el diàleg intercultural i generar creacions artístiques.

La comprensió i l’admiració de les cultures, en qualsevol de les seves expressions socials, artístiques, ètiques i religioses, constitueix un aprenentatge essencial en l’objectiu escolar de l’educació integral. Comporta reconèixer les expressions culturals més significatives de l’entorn admirant la seva bellesa i significat. Implica l’estima dels diversos llenguatges per a expressar experiències i sentiments, idees i creences, conformant la identitat de les persones i les societats. Proposa la contemplació dels diversos llenguatges artístics i culturals per a utilitzar-los en l’expressió de l’autonomia i identitat personal. Es necessita desenvolupar el sentit crític per a comprendre les diverses manifestacions culturals i conrear la creativitat per a expressar les experiències personals i socials en els diversos llenguatges comunicatius.

Aquesta competència específica de Religió Catòlica contribueix al desenvolupament de l’autonomia personal i social promovent la llibertat d’expressió, la creativitat, el respecte i l’admiració per la diversitat i el diàleg intercultural. Aquest procés formatiu suposa el coneixement de la religiositat popular, celebracions religioses de l’entorn i el patrimoni cultural de l’Església que conformen la nostra identitat cultural. L’adquisició d’aquesta competència implica harmonitzar la construcció de l’autonomia i identitat personal amb l’aprenentatge per viure amb els altres en contextos culturals diversos; haver comprès el pluralisme propi de les societats democràtiques; haver desenvolupat actituds de confiança en si mateix i iniciativa personal; i haver aconseguit valors per a apreciar responsablement la cultura, el diàleg intercultural i interreligiós.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC4.

41

218458_libro_033-060_ud02 41

3/29/2023 2:00:53 PM

5. Explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions, afectes, símbols i creences, coneixent l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana i d’altres religions, per a afavorir l’autoconeixement personal, entendre les vivències dels altres i promoure el diàleg i el respecte entre les diferents tradicions religioses.

La cura i estima de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana, manifestada en les emocions, afectes, símbols i creences, és un aprenentatge essencial de la formació integral. Proposa explorar i desenvolupar aquesta dimensió espiritual en el conjunt de totes les dimensions de la personalitat humana. Implica reconèixer, aprendre a gestionar i expressar en diversos llenguatges les emocions i sentiments relacionats amb la transcendència i l’experiència religiosa. Suposa explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat per a conrear les experiències de silenci i contemplació. Aquest desenvolupament espiritual i moral és un dret de tots els nens i les nenes, com es reconeix en l’article 27 de la Convenció sobre els Drets del Nen, articulant la responsabilitat primordial de les famílies i dels Estats per a garantir un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

El desenvolupament d’aquesta competència inclou el despertar espiritual en la construcció de l’autonomia i identitat individual i el descobriment de la relació amb Déu. Es proposa l’experiència religiosa com a oportunitat formativa en el desenvolupament de totes les dimensions humanes. En aquest objectiu ocupa un lloc essencial el coneixement de personatges rellevants de la Bíblia, de la tradició cristiana i d’altres religions. L’adquisició d’aquesta competència suposa la proposta de la visió cristiana de la vida, una de les finalitats educatives pròpies de l’àrea escolar de Religió Catòlica, explorant les possibilitats personals, familiars, socials i culturals del fet religiós a l’hora de destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida. També implica el coneixement i respecte per la pluralitat religiosa i el diàleg intercultural.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

42

218458_libro_033-060_ud02 42

3/29/2023 2:00:53 PM

6. Comprendre els continguts bàsics del cristianisme, valorant la seva contribució a la societat, per a disposar d’una síntesi personal que permeti dialogar, des de la pròpia identitat social i cultural, amb altres tradicions religioses i àrees de coneixement.

La comprensió dels continguts fonamentals del missatge cristià, així com els d’altres tradicions religioses, facilitant el diàleg intercultural i la convivència en la diversitat, constitueix un aprenentatge essencial per a l’educació de la ciutadania global. Requereix que els desenvolupaments de l’autonomia personal i responsabilitat social s’exerceixin amb plena llibertat i amb sa exercici del sentit de pertinença. Suposa el coneixement crític del cristianisme i de les religions en contextos de pluralitat. Proposa que aquestes creences i valors religiosos puguin contribuir en el desenvolupament autònom i personal del propi projecte vital. La rellevància d’aquests coneixements sobre religió i la seva presència a l’escola, reconeguda pel Consell d’Europa, contribueix al desenvolupament de les competències clau i a l’educació integral.

Aquesta competència proporciona un primer acostament conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, obert al diàleg, i mostrant la seva relació amb els sabers d’altres àrees escolars. El coneixement de Jesucrist, la Història de la Salvació i l’Església seran aprenentatges necessaris en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència, des de la perspectiva cristiana, contribueix al coneixement i estima dels valors i normes de convivència; prepara per a l’exercici actiu d’una ciutadania respectuosa amb els drets humans; capacita per al diàleg intercultural i interreligiós; i disposa per a la vida en contextos de pluralitat, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

43

218458_libro_033-060_ud02 43

3/29/2023 2:00:53 PM

PRIMER CICLE Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Observar en els relats i personatges bíblics valors fonamentals de l’ésser humà, relacionant-los amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup-classe.

1. 2. Reconèixer algunes de les característiques que defineixen l’autonomia personal, desenvolupant un autoconcepte ajustat i una autoestima saludable, per a la pròpia acceptació personal i per a integrar-se en els grups de pertinença amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli.

Competència específica 2 2. 1. Reconèixer els vincles i relacions amb els grups de pertinença, comparant-los amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

2. 2. Apreciar i mostrar actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la naturalesa, derivades de l’anàlisi de les paraules i accions de Jesús de Natzaret.

Competència específica 3 3. 1. Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i anàlisi de relats bíblics, per a aprendre a resoldre pacífica i inclusivament els conflictes.

3. 2. Descriure algunes situacions properes de desemparament, fragilitat i vulnerabilitat, amb empatia vers les persones desfavorides i reconeixent la preferència de Jesús de Natzaret pels que més sofreixen.

Competència específica 4 4. 1. Relacionar alguns passatges bíblics amb expressions artístiques, servint-se de l’observació i anàlisi, per a potenciar la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges.

4. 2. Descobrir com el poble cristià mostra la seva fe en la vida diària en diferents festes i manifestacions religioses, comprenent el vincle que les uneix a l’Evangeli i la seva actualització en la comunitat cristiana.

44

218458_libro_033-060_ud02 44

3/29/2023 2:00:53 PM

Competència específica 5 5. 1. Prendre consciència de la pròpia interioritat a través de narracions i biografies cristianes significatives, per a afavorir l’autoconeixement personal i les vivències dels altres.

5. 2. Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-los i reconeixent-los en l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

Competència específica 6 6. 1. Reconèixer que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià, valorant les seves aportacions per a la persona i la societat en entorns diversos.

6. 2. Valorar la Bíblia com a llibre sagrat i com a narració de la trobada de Déu amb la humanitat, descobrint el seu lloc en la comunitat cristiana i en la cultura.

Sabers bàsics A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià • • • • • • • • • •

Capacitats, potencialitats i limitacions de cada ésser humà.

Vivències i sentiments de l’experiència interior i de la corporalitat.

Valor intrínsec de tota persona, per al cristianisme com a criatura de Déu.

Exploració de personatges bíblics i models cristians i la seva cerca de la felicitat.

Grups de pertinença: diferències i relació amb Jesús de Natzaret.

La família i la incorporació a la vida social en la visió cristiana.

Potenciació de la pròpia creativitat mitjançant expressions artístiques que reflecteixin el missatge de diversos relats bíblics.

Estima de moments de silenci, interiorització i contemplació.

Expressió, emprant diversos llenguatges, de la pròpia creença, emocions i afectes.

Reconeixement de l’oració com mitjà privilegiat de comunicació amb Déu. El Parenostre.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • Apreciació del valor religiós i la riquesa cultural del Nadal, Setmana Santa

i altres celebracions com a expressió de la identitat cultural de la nostra societat.

45

218458_libro_033-060_ud02 45

3/29/2023 2:00:53 PM

• Anàlisi i expressió del missatge cristià en la música, les arts i altres mani• • • • • • • •

festacions culturals i tradicions de l’entorn.

Valoració de la importància de les celebracions religioses per a les persones creients.

Reconeixement de la Bíblia, Paraula de Déu en la vida de l’Església, com a llibre sagrat del cristianisme.

L’aliança de Déu amb el poble d’Israel i el seu projecte d’humanitat.

Jesucrist, centre del missatge cristià.

María, la Mare de Jesús.

L’Església com a família que viu i celebra la Bona Notícia anunciada per Jesús de Natzaret.

La Bíblia com a font d’inspiració artística al llarg de la història.

La bellesa com a expressió de la Creació i de l’experiència religiosa.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • El compromís i responsabilitat de l’ésser humà en la cura de la naturalesa i • • • • • • • • •

els éssers vius des d’una visió cristiana.

Gratitud cap a les persones que ens cuiden i cap a Déu Creador.

Obres i paraules que mostren l’amor de Jesús de Natzaret a totes les persones.

El manament de l’amor com a màxima relacional del cristianisme.

Actituds i accions que promouen la fraternitat.

Hàbits i valors de respecte a la naturalesa com creada per Déu.

Relats evangèlics de compassió, misericòrdia i perdó.

Biografies significatives que han afavorit la resolució pacífica de conflictes.

Actituds quotidianes que fomenten una convivència pacífica.

Respecte i valoració de les emocions, creences, sentiments i expressions religioses d’altres persones.

46

218458_libro_033-060_ud02 46

3/29/2023 2:00:53 PM

SEGON CICLE Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Reconèixer i expressar a través de composicions orals, escrites i artístiques els elements clau de la dignitat i la identitat personal, relacionant-les amb diferents situacions vitals, tenint en compte biografies i relats bíblics de vocació i missió.

1. 2. Desenvolupar sensibilitat sobre el valor de la vida i de la igual dignitat de l’ésser humà, i el seu paper en la cura de la naturalesa, prenent com a model personatges bíblics i de la tradició cristiana.

Competència específica 2 2. 1. Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió en el grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

2. 2. Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta.

Competència específica 3 3. 1. Col•laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu.

3. 2. Distingir alguns dels valors propis del cristianisme i la seva presentació en passatges dels evangelis, per a aplicar la cooperació i la mediació, la resolució pacífica de conflictes i la construcció del bé comú en situacions pròximes.

Competència específica 4 4. 1. Admirar diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular, reconeixent la seva bellesa i el seu significat religiós i la seva vinculació amb textos bíblics, valorant la seva aportació a la identitat cultural.

47

218458_libro_033-060_ud02 47

3/29/2023 2:00:53 PM

4. 1. Observar en les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l’Església elements essencials del cristianisme, posant-los en relació amb la vida de Jesús i la tradició de l’Església.

Competència específica 5 5. 1. Reconèixer i valorar l’encontre amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat, tenint com a referència les trobades de Jesús de Natzaret.

5. 2. Identificar les virtuts i actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual, a través de l’autoconeixement i de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana.

Competència específica 6 6. 1. Comprendre la importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel que té la seva continuació en Jesucrist, i les seves aportacions socials i culturals en la història.

6. 2. Valorar l’Església com a comunitat que ha continuat amb la missió de Jesús ressuscitat, des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat, reconeixent les seves celebracions, tradicions i contribucions socials.

Sabers bàsics A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià La centralitat de la persona en el missatge cristià.

La dignitat de l’ésser humà.

Relats bíblics de vocació i missió.

La importància de la família i la comunitat com a font de felicitat.

Tècniques de mediació per a la resolució pacífica de conflictes a la llum de l’Evangeli.

• Les relacions amb els altres com a oportunitat d’autoconeixement i creixement personal.

• Presa de consciència de l’experiència personal i de la manera de relacionar-nos amb els altres i amb Déu.

• • • • •

48

218458_libro_033-060_ud02 48

3/29/2023 2:00:53 PM

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • Identificació de diversos símbols i tradicions religioses, entorn del calendari • • • • • • • • • • • • •

litúrgic i els sagraments.

Transmissió del sentiment religiós a través de la música i les arts.

Antic i Nou Testament.

La importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel.

La relació de Jesús amb les persones del seu temps.

Jesús anuncia el Regne de Déu: fraternitat i misericòrdia.

Relats bíblics que descriuen la vida de Jesús de Natzaret amb els Apòstols i les primeres comunitats cristianes.

Maria, Mare de l’Església.

L’Església, Poble de Déu, com a comunitat que viu i celebra. El sagrament de l’Eucaristia.

Estima de la importància de viure la fe en comunitat per a la persona creient.

La importància del perdó per a la construcció de relacions socials sòlides, solidàries i fraternes. El sagrament de la reconciliació.

Tipus d’oració: característiques i diferències.

Obres artístiques que representen moments de la tradició bíblica i que configuraran la seva identitat cultural.

Valor cultural i artístic del patrimoni de la diòcesi.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • La cura de l’entorn natural i social com a casa comuna.

• La proposta moral cristiana per a la vida en societat.

• Hàbits i activitats per a l’assoliment dels objectius de desenvolupament • • • •

sostenible a la llum de l’ètica cristiana. Ètica de la cura: la responsabilitat, la compassió, el perdó i l’amor.

Una mirada cristiana a la realitat: la presa de consciència de les situacions socials injustes.

Projectes de servei i solidaritat promoguts per l’Església.

Actituds de respecte i inclusió per a crear entorns de convivència intercultural.

49

218458_libro_033-060_ud02 49

3/29/2023 2:00:53 PM

TERCER CICLE Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

1. 2. Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

Competència específica 2 2. 1. Promoure actituds que impulsin la millora de la convivència i la cura del planeta, coneixent i aplicant alguns principis de l’ètica cristiana, plasmant les seves conclusions en diferents suports.

2. 2. Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat.

Competència específica 3 3. 1. Reflexionar sobre alguns principis generals de l’ètica cristiana, coneixent la seva realització en biografies significatives i moviments socials, descobrint com poden ser posats en pràctica en els nostres entorns socials pròxims i virtuals.

3. 2. Cooperar activament en la construcció d’una convivència pacífica i democràtica reconeixent, en iniciatives i projectes eclesials, aquells valors morals que promouen el bé comú.

Competència específica 4 4. 1. Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

4. 2. Reconèixer i apreciar, des de la pròpia identitat cultural, la pluralitat de tradicions i expressions presents en el context social, promovent el respecte i el coneixement mutu que afavoreix la trobada i el diàleg intercultural.

50

218458_libro_033-060_ud02 50

3/29/2023 2:00:53 PM

Competència específica 5 5. 1. Assumir el desenvolupament de la interioritat com un dels elements fonamentals en la construcció del propi sistema de valors i creences, mitjançant l’anàlisi i la reflexió de textos bíblics i d’altres tradicions religioses.

5. 2. Valorar l’experiència religiosa com a desenvolupament personal i social de la dimensió espiritual, interpretant i respectant el fet religiós en la pluralitat de cultures i promovent el diàleg interreligiós.

Competència específica 6 6. 1. Comprendre les conseqüències ètiques i morals, personals i socials, del missatge de Jesucrist per a la construcció del propi sistema de valors i creences i per a la promoció del bé comú.

6. 2. Conèixer el Credo de la fe cristiana, posant-lo en diàleg amb altres àrees de coneixement científic i cultural i amb altres religions.

Sabers bàsics A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

Els drets humans en diàleg amb la visió cristiana.

La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

Situacions vitals que plantegen preguntes existencials o morals per a la persona.

• La influència de les accions individuals en la transformació social a la llum de l’ètica cristiana.

• Valoració de la dimensió espiritual i religiosa en un mateix i en els altres.

• Expressió, en diversos llenguatges de la pròpia vivència personal, entorn de les festivitats, tradicions i celebracions religioses.

• • • •

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • Ritus, tradicions i festes de diverses religions entorn del naixement, el ma-

trimoni i la mort, explicitant l’aportació del cristianisme.

• Obres d’art, composicions musicals, i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme, comparades amb les d’altres cultures i religions.

51

218458_libro_033-060_ud02 51

3/29/2023 2:00:53 PM

La relació de Jesús amb el seu Pare i amb l’Esperit: Déu Trinitat.

La preferència de Jesucrist per les persones marginades.

La passió, mort i resurrecció de Jesús i la celebració de la Pasqua a l’Església.

El Credo de l’Església Catòlica.

La vida cristiana i la celebració dels sagraments.

Maria, model de creient.

Reconeixement del paper de les dones en la Bíblia i en la història de l’Església.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diversos relats bíblics o recollides en biografies significatives.

• • • • • • •

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • El manament de l’amor com a arrel de l’ètica cristiana i compromís amb el • • • • • • • •

bé comú.

Valors propis de l’Evangeli: les Benaurances i el Regne de Déu.

La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència i interrelació.

Anàlisi de situacions properes de vulnerabilitat i disseny de propostes transformadores aplicant els principis de l’ètica cristiana.

Compromís i transformació social en l’acció de l’Església.

La responsabilitat i el respecte en l’ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Pensament crític i ètic per a la convivència democràtica.

Establiment d’un primer diàleg fe i ciència, des del respecte, la curiositat i l’escolta.

Estima del diàleg intercultural i interreligiós per a una convivència pacífica i democràtica.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de l’àrea de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels nens i les nenes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; es desenvolupen aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari

52

218458_libro_033-060_ud02 52

3/29/2023 2:00:53 PM

creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final d’aquesta primera etapa de l’ensenyament bàsic.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa.Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres àrees i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt d’Educació Primària. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a àrea curricular específica en el conjunt de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres àrees o àmbits curriculars més globalitzats.

Els plantejaments metodològics d’aquesta àrea es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els nens i les nenes, per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. L’àrea de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de l’àrea de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són:

53

218458_libro_033-060_ud02 53

3/29/2023 2:00:53 PM

• Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat • • •

• • •

personal, familiar, social i cultural; Identificar i formular amb pensament autònom els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions; Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants amb fonts bíbliques, el patrimoni artístic, i altres referències eclesials; Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis ètics del cristianisme; Dialogar amb altres visions del món, per a la construcció de la convivència i el bé comú; Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges; Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida.

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta àrea. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en l’àrea de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada El currículum de l’àrea de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés d’experiència i coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, l’àrea de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa

54

218458_libro_033-060_ud02 54

3/29/2023 2:00:53 PM

de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques d’educació emocional i comunicació empàtica, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives, la gammificació i l’aprenentatge experiencial.

Treball individual i cooperatiu Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en entorns diversos. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, l’àrea de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal i de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col•laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge La metodologia de l’àrea de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’hàbits i valors necessaris per a la seva vida, en el creixement interior i la seva autonomia personal, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i interculturals. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a

55

218458_libro_033-060_ud02 55

3/29/2023 2:00:53 PM

tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquest àrea es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat. Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de l’àrea de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de l’àrea de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en l’àrea de Religió a contextos de la realitat quotidiana del nen i la nena, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i autònom, així com a la bona convivència i el respecte a la diferència. Les situacions d’aprenentatge en l’àrea de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquest àrea.

Aprenentatge basat en projectes L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de res-

56

218458_libro_033-060_ud02 56

3/29/2023 2:00:53 PM

ponsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupament cognitiu, l’avaluació competencial i la metacognició. Es tracta d’una metodologia que possibilita que l’àrea de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres àrees de l’etapa; aquesta globalització afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció Les propostes metodològiques de l’àrea de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també al seu desenvolupament social i de relació amb l’entorn; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual els propis alumnes i alumnes puguin ser protagonistes implicats en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de l’àrea hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el context pròxim per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn contribuirà a despertar i fomentar el diàleg amb els altres, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les festivitats i les manifestacions culturals de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural. L’alumnat serà progressivament conscient de les referències

57

218458_libro_033-060_ud02 57

3/29/2023 2:00:53 PM

religioses i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions.

Avaluació L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i el nivell de competència adquirit, ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura de les persones i del planeta, que inicien un aprenentatge que es prolongarà al llarg de la vida; per això és essencial identificar oportunitats de millora permanent.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació, les competències específiques, i el seu vincle amb els descriptors operatius, la qual cosa permetrà evidenciar i avaluar els aprenentatges proposats en els productes finals que l’alumnat ha de crear. En una avaluació competencial és imprescindible valorar tant el procés com els resultats.

L’avaluació de l’àrea de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres àrees de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i gradualment responsables del seu aprenentatge, l’alumnat ha de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de l’àrea.

Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. Es recomanen eines com les rúbriques per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de

58

218458_libro_033-060_ud02 58

3/29/2023 2:00:53 PM

valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

59

218458_libro_033-060_ud02 59

3/29/2023 2:00:53 PM

218458_libro_033-060_ud02 60

3/29/2023 2:00:53 PM

Religió Catòlica de l’Educació Secundària Obligatòria

218458_libro_061-084_ud03 61

3/29/2023 2:01:57 PM

218458_libro_061-084_ud03 62

3/29/2023 2:01:57 PM

Amb la incorporació de la matèria de Religió al currículum d’Educació Secundària Obligatòria, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a matèria curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i les alumnes. Amb la seva identitat i naturalesa, la matèria de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies de l’Educació Secundària Obligatòria, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a la maduració del projecte personal i professional, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana i els seus principis i valors socials. Respon a la necessitat de comprendre críti-

63

218458_libro_061-084_ud03 63

3/29/2023 2:01:57 PM

cament i millorar creativament la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament del projecte vital que aspira a la seva realització personal i a la seva inserció social en els àmbits propis de la vida adulta.

La matèria de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau.

Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu de l’alumnat, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

El currículum de la matèria de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten el necessari procés educatiu en l’Educació Secundària Obligatòria. El disseny curricular de la matèria de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel•lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna. Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissio-

64

218458_libro_061-084_ud03 64

3/29/2023 2:01:57 PM

nat per a la Fraternitat Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la religió catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI. L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a les de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana.

Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En tercer lloc, es proposen els sabers bàsics necessaris per a aconseguir la proposta formativa de l’àrea de Religió Catòlica. Aquests sabers, que deriven específicament del diàleg de la Teologia i la Pedagogia, constitueixen els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs. El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, la trobada amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició

65

218458_libro_061-084_ud03 65

3/29/2023 2:01:58 PM

social i la identitat cultural per a aprendre a viure amb els altres, a respectar la naturalesa, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres matèries de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes dels centres educatius i de l’entorn, per a plantejar la programació didàctica de la matèria de Religió Catòlica en projectes i àmbits interdisciplinaris. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, d’aprenentatge-servei i aprenentatge basat en projectes facilitaran un accés més inclusiu i universal a l’aprenentatge.

Competències específiques 1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per a assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres, i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

La valoració de la dignitat i identitat personal implica el descobriment en diverses situacions vitals de totes les dimensions humanes (emocions, sentiments, afectes, desitjos, ideals, limitacions), de la seva naturalesa social i de la seva capacitat transcendent. Suposa identificar i comprendre les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals, la interdependència respecte dels altres i de la Creació, aprendre a gestionar els sentiments i la pròpia identitat i ser capaç d’expressar-los utilitzant diversos llenguatges. Implica el descobriment de l’experiència espiritual i religiosa com a part de la vocació humana, també la dimensió estètica i la capacitat creativa per a expressar el projecte vital.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial el descobriment de la interioritat, la responsabilitat, la vulnerabilitat i el contrast amb altres situacions vitals, en particular amb la visió cristiana de la persona i de la vida, per exemple, a través de personatges i relats significatius de l’entorn i de la tradició cristiana, sobretot a través de l’acostament als principals relats bíblics tenint com a referència a Jesús de Natzaret. L’adquisició d’aquesta competència

66

218458_libro_061-084_ud03 66

3/29/2023 2:01:58 PM

suposa haver desenvolupat integralment l’autonomia i identitat personal. Implica afrontar positivament les experiències personals i socials assumint les responsabilitats de les seves decisions; haver adquirit hàbits saludables de vida i de consum responsable; i haver construït un projecte vital que inclogui valors en relació amb el benestar propi, la cura de si mateix i dels altres, així com les relacions amb la naturalesa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia i a la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per a aprendre a viure amb els altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta.

El reconeixement de la dimensió social i ciutadana, com a condició relacional de l’ésser humà, i la seva naturalesa social, com la responsabilitat ciutadana que possibilita cooperar plenament en la vida social i cívica, són els objectes essencials d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Es tracta de reconèixer la dignitat humana, assumint els drets que comporten deures i responsabilitats propis de la vida en societat, expressats universalment en els drets humans.

El desenvolupament d’aquesta competència implica aprendre a gestionar la pròpia autonomia personal, amb les seves idees i presa de decisions, amb les d’altres persones i grups, amb la família, amb altres entorns socials i culturals; suposa apreciar la diversitat religiosa, assumint l’exercici de la identitat personal en les relacions i vincles amb els altres, participant i interactuant amb actituds de respecte, empatia, altruisme, perdó i misericòrdia, tenint en compte la importància del llenguatge i la comunicació. Aquest desenvolupament competencial facilita l’assertivitat, la participació en la presa de decisions comunitàries, en la resolució pacífica i positiva de conflictes, creant entorns d’interdependència, solidaritat intergeneracional, ecodependència, diversitat, igualtat, i pluralitat de visions i identitats; cerca l’amistat social. La matèria de Religió Catòlica, que es desenvolupa en línia amb aquestes finalitats socials de l’escola i els seus valors, proposa les

67

218458_libro_061-084_ud03 67

3/29/2023 2:01:58 PM

creences religioses que, a la llum dels principis generals del magisteri social de l’Església, els promouen i fonamenten. L’harmonia entre les virtuts socials i les conviccions personals que proposa la cosmovisió cristiana contribueix a la plena realització humana; aquesta coherència fomenta la realització personal i social, per tant, el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, destriant-los amb les claus del “Regne de Déu”, per a implicar-se personal i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

La proposta de la dignitat humana realitzada en el desenvolupament integral de cada persona i en el seu projecte vital, expressat en tot el seu potencial social de relacions, vincles i pertinences, pot completar-se encara amb una inspiració de plenitud que el cristianisme explica amb l’expressió “Regne de Déu”. És a dir, creiem que Déu té un projecte de comunió per a la humanitat, anunciat en Jesucrist: la superació del mal i de la mort, la construcció de la casa comuna, la fraternitat universal, la inclusió de tots i cadascun dels éssers humans en un àmbit de vida i d’humanitat plena. Un horitzó que omple plenament la proposta dels objectius de desenvolupament sostenible. Amb aquest desenvolupament transcendent i teològic, tant la dimensió personal com la social aconsegueixen una plenitud completa i eterna. Per això, aquesta creença pot fonamentar i motivar els projectes vitals, la justícia i la pau i el bé comú. Quant als coneixements, l’antropologia cristiana, amb la seva proposta escatològica, constituirà la inspiració dels sabers bàsics que comporta aquesta competència específica.

El desenvolupament d’aquesta competència específica assumeix com a pròpies totes les situacions d’exclusió o pobresa, de violència o injustícia, de desigualtat entre homes i dones, per a proposar l’erradicació d’aquests problemes amb l’esperança radical del bé comú que expressa l’Evangeli. Això suposa educar la mirada i la contemplació de la realitat, a nivell local i global, per a percebre les conseqüències del propi comportament, amb la responsabilitat de fer-nos càrrec del sofriment, per a promoure una compassió activa i processos de cura, personals i socials. És

68

218458_libro_061-084_ud03 68

3/29/2023 2:01:58 PM

preocupació essencial d’aquesta competència identificar les situacions d’exclusió, marginació, injustícia o violència, començant pels nostres entorns i ampliant la mirada fins al global, per a proposar oportunitats d’inclusió a les persones més necessitades des de l’esperança cristiana.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les seves diferents expressions, reconeixent que són portadores d’identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s’ha encarnat en manifestacions diverses, per a desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans.

La comprensió i l’admiració de la forma en la qual les idees i el significat s’expressen en les diferents cultures, a través de les arts i altres manifestacions socials, artístiques, ètiques i culturals, implica esforçar-se per comprendre, desenvolupar i expressar les idees pròpies amb un sentit de pertinença a la societat; també suposa l’enriquiment de la identitat a través del diàleg intercultural. És a dir, ens proposem comprendre i apreciar les diverses manifestacions artístiques de la nostra cultura, tant en la seva expressió com en el seu significat, per a aconseguir un coneixement més complet de la història de la humanitat i enriquir amb totes les civilitzacions la construcció de les identitats personals i socials del nostre temps, amb sentit crític i constructiu.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica implica complementar el desenvolupament de l’autonomia personal i social amb totes les possibilitats de les cultures, tant en el seu patrimoni històric com en la seva construcció actual. Per tant, suposa el desenvolupament del sentit crític per a la seva interpretació i de la creativitat com a possibilitats de desplegament del projecte vital que també es desenvolupa necessàriament en identitats culturals i el seu corresponent sentit de pertinença. I suposa un aprenentatge que promou la llibertat d’expressió, el respecte i l’admiració per la diversitat cultural en totes les seves expressions i llenguatges audiovisuals i el diàleg intercultural. L’adquisició d’aquesta competència implica haver aconseguit el desenvolupament de la seva autonomia personal que podrà desenvo-

69

218458_libro_061-084_ud03 69

3/29/2023 2:01:58 PM

lupar-se en contextos culturals propis i diversos. L’assoliment d’aquesta competència proporciona no sols l’adequada comprensió de la cultura, sinó també la seva corresponsabilitat intergeneracional que requereix llibertat d’expressió, actitud col•laborativa, sentit crític i creativitat.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC4.

5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l’experiència espiritual i religiosa, present en totes les cultures i societats, comprenent l’experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del fet religiós, per a destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida, i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

El reconeixement i estima de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana, manifestada en les emocions, afectes, símbols i creences, constitueix l’objecte essencial d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Relacionat amb el procés educatiu de la competència personal, en el descobriment de totes les dimensions humanes, es proposa cuidar expressament l’educació en el silenci, les emocions i els sentiments d’aquesta experiència d’interioritat i espiritualitat, el cultiu de l’admiració, així com la seva expressió en els diversos llenguatges.

Aquest desenvolupament espiritual i moral és un dret de tots els nens i les nenes, com es reconeix en l’article 27 de la Convenció sobre els Drets del Nen, que també protegeix la responsabilitat primordial dels pares i mares en el procés educatiu, així com la responsabilitat dels Estats per a garantir el dret de tot nen i tota nena a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica, com en el cas de la competència específica personal, inclou l’educació de la interioritat i el despertar espiritual en el desenvolupament de l’autonomia i identitat personal i el descobriment de la relació amb Déu. Serà propi de la perspectiva cristiana proposar, des de la cristologia, l’experiència religiosa com a oportunitat per al desenvolupament de totes les dimensions de l’ésser humà. En aquest objectiu exerceix un paper essencial el coneixement d’experiències religioses de personatges rellevants de la Bíblia, així com de textos d’altres tradicions religioses, valorant les possibili-

70

218458_libro_061-084_ud03 70

3/29/2023 2:01:58 PM

tats personals, familiars, socials i culturals del fet religiós com a possibilitat per a destriar possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida, i afavorir el diàleg i el respecte de la diversitat religiosa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

6. Identificar i comprendre els continguts essencials de la Teologia cristiana, contemplant i valorant la contribució de la tradició cristiana a la cerca de la veritat, per a disposar d’una síntesi del cristianisme que permeti dialogar amb altres tradicions, paradigmes i cosmovisions.

La comprensió del missatge central de l’Evangeli, així com el d’altres tradicions religioses, facilita el diàleg intercultural i la convivència en la diversitat.

Aquesta pluralitat requereix que els desenvolupaments de l’autonomia personal s’exerceixin amb plena llibertat i amb sa exercici del sentit de pertinença, tots dos necessaris en el ple desenvolupament de la personalitat que proposem. La identificació de les religions, en contextos de pluralitat, més enllà del primer coneixement de les seves creences i expressions, aporta oportunitats de contrast i discerniment que, amb sentit crític, pot contribuir al desenvolupament del propi projecte vital.

El desenvolupament d’aquesta competència específica de Religió Catòlica aporta els sabers bàsics per a un acostament crític i conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, facilitant el diàleg amb altres matèries escolars.

El coneixement de Jesucrist, la Història de la Salvació i l’Església seran aprenentatges essencials en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència prepara per al diàleg espiritual, intel•lectual i existencial entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, desenvolupa el diàleg intercultural i disposa per a la vida en contextos de pluralitat, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

71

218458_libro_061-084_ud03 71

3/29/2023 2:01:58 PM

CURSOS PRIMER I SEGON Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Descriure i acceptar els trets i dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives.

1. 2 Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres.

Competència específica 2 2. 1. Adquirir habilitats i actituds de relació amb els altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família i a l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

2. 2. Desenvolupar empatia i reconeixement de la diversitat personal i social, inspirant-se en el ser relacional de Déu, manifestat en la història de la salvació.

Competència específica 3 3. 1. Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la comuna pertinença, en l’horitzó del Regne de Déu.

3. 2. Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, destriant-les segons el projecte del Regne de Déu, implicant-se en propostes de transformació social.

Competència específica 4 4. 1. Situar i interpretar les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics, apreciant la seva contribució a la identitat personal i social i als Drets Humans, facilitant la convivència i el diàleg intercultural.

4. 2. Raonar com la fe cristiana, en el present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

72

218458_libro_061-084_ud03 72

3/29/2023 2:01:58 PM

Competència específica 5 5. 1. Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions.

5. 2. Respectar les diferents esglésies i tradicions religioses, coneixent i valorant les creences, ritus, símbols i principis de cadascuna d’elles, tenint elements de judici personal que afavoreixin el diàleg interreligiós.

Competència específica 6 6. 1. Identificar a Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

6. 2. Elaborar una primera síntesi de la fe cristiana, subratllant la seva capacitat per al diàleg entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, mantenint les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Sabers bàsics A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida • Trets i dimensions fonamentals de la vida humana en relació amb la visió • • • • •

cristiana de la persona.

Relacions fonamentals de la persona: amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu.

Relats bíblics i biografies sobre vocació i missió.

Habilitats i actituds d’escolta, empatia i expressió assertiva per a una comunicació interpersonal.

L’espiritualitat i l’experiència religiosa com a realització humana i social. La seva relació amb els sagraments.

Estima de l’oració i la contemplació en la tradició judeocristiana i altres religions com a trobada amb la bondat, la veritat i la bellesa i possibilitat per al diàleg intercultural i interreligiós.

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural • La Bíblia, Paraula de Déu en paraules humanes que narra la relació entre

Déu i el seu Poble, la seva composició i gèneres literaris.

73

218458_libro_061-084_ud03 73

3/29/2023 2:01:58 PM

• Les claus bíbliques d’Aliança, Poble, i Història en la comprensió de la

• • • • • •

dimensió de creaturitat i relacional de la persona i les seves conseqüències.

Jesucrist, revelació plena de Déu i esdeveniment i salvació per a la humanitat.

La proposta ètica i religiosa del Regne de Déu en societats plurals.

Maria, Mare de Jesús i Mare de l’Església, testimoni de la fe.

L’experiència i les creences cristianes expressades en el Credo de l’Església Catòlica.

Comprensió dels símbols i les celebracions de la litúrgia cristiana, dels sagraments i de la seva teologia.

Estratègies d’anàlisi d’obres de contingut religiós en diferents llenguatges, valorant l’aportació del cristianisme a la cultura.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta • Jesucrist i la seva relació amb els grups socials i religiosos de l’època, i la • • • • •

seva opció preferencial per les persones més desfavorides.

Dinàmiques personals i socials que dificulten o impedeixen la construcció del bé comú, a la llum de l’Evangeli i de la Tradició cristiana.

Les diverses esglésies i comunitats cristianes amb les seves propostes ètiques per a la vida en societat.

La valoració positiva de l’Església cap a la diversitat religiosa i les seves expressions.

Situacions pròximes d’injustícia i exclusió analitzades críticament des del magisteri social de l’Església.

Projectes socials de l’Església al llarg de la seva història i la seva aportació a la inclusió social i a l’ecologia integral.

74

218458_libro_061-084_ud03 74

3/29/2023 2:01:58 PM

CURSOS TERCER I QUART Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Reconèixer els trets essencials de l’antropologia cristiana, relacionant-los amb els drets fonamentals i la defensa de la dignitat humana, verificant-los en situacions globals.

1. 2. Formular un projecte personal de vida amb sentit que respongui a valors de cura pròpia, dels altres i de la naturalesa, respectant els dels altres, prenent com a referència a Jesucrist, sent capaç de modular aquestes opcions en situacions vitals complexes.

Competència específica 2 2. 1. Assumir valors i actituds de cura personal, dels altres, de la naturalesa i dels espais comuns, afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat.

2. 2. Cooperar a la construcció de societats justes i democràtiques, enfortint vincles socials i intergeneracionals, i les relacions en models d’interdependència, analitzant la realitat, tenint en compte els principis i valors del magisteri social de l’Església i promovent el desenvolupament humà integral.

Competència específica 3 3. 1. Cooperar activament en projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú, inspirats en la perspectiva cristiana, participant en accions de millora de l’entorn i en el plantejament de les opcions professionals.

3. 2. Contribuir a la fraternitat universal, contrastant críticament el paradigma científic tecnològic vigent i les narratives de progrés, amb l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana, responent amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i vulnerabilitat.

Competència específica 4 4. 1. Participar críticament en la promoció de la diversitat cultural, expressant i aportant creativament les experiències pròpies, respectant les diferències entre persones i comunitats.

75

218458_libro_061-084_ud03 75

3/29/2023 2:01:58 PM

4. 2. Desenvolupar sentit de pertinença a una tradició cultural, amb expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques, valorant adequadament la seva contribució en el seu moment històric, relacionant-les amb contextos actuals i promovent la seva memòria com a llegat viu.

Competència específica 5 5. 1. Formular possibles respostes a les preguntes de sentit, coneixent i valorant les aportacions de les tradicions religioses, especialment la proposta de sentit de la vida de Jesucrist, elaborant les seves pròpies respostes partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal.

5. 2. Afavorir la convivència social en contextos plurals, respectant les opcions personals i generant espais de diàleg i trobada.

Competència específica 6 6. 1. Reconèixer l’Església, comunitat dels deixebles de Jesucrist, i el seu compromís en l’amistat social com a nuclis essencials del cristianisme, valorant críticament la seva contribució cultural i històrica.

6. 2. Posar en diàleg el saber religiós amb altres disciplines, tradicions culturals, paradigmes científics i tecnològics i altres cosmovisions, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant la pluralitat.

Sabers bàsics A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida • Trets essencials de l’antropologia cristiana en diàleg amb la dignitat humana.

• Situacions vitals i preguntes existencials en relació amb la construcció del • • • •

projecte personal.

Jesucrist com a referència per al reconeixement i valoració positiva de la dignitat humana i la solidaritat.

L’Evangeli com a resposta a la cerca de sentit.

Estratègies de comunicació en diferents llenguatges de les pròpies idees, creences i experiències en contextos interculturals.

Raonabilitat de la fe, desenvolupament integral de la persona i foment del bé comú.

76

218458_libro_061-084_ud03 76

3/29/2023 2:01:58 PM

• La transformació social com a vocació personal i projecte professional.

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural • L’Església com a comunitat dels deixebles de Jesucrist.

• Principis i valors de l’ensenyament social de l’Església i la seva aplicació en • •

• • • •

societats democràtiques.

La Bíblia com a font de coneixement per a entendre la història i identitat d’Occident i el diàleg intercultural.

La vida de l’Església com a generadora d’identitat i cultura al llarg de la història: anàlisi de les seves contribucions a la construcció social, política i cultural.

Respecte davant la bellesa de les diverses manifestacions culturals i religioses com a element de pertinença i tradició cultural.

Valor de les pràctiques espirituals del monacat, la mística i la devoció popular.

Estima de la relació del missatge cristià amb la ciència i la cultura com a mitjà d’enriquiment del conjunt dels sabers.

Figures històriques i eclesials compromeses amb el bé comú.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta • Els drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible en relació • • • • •

amb el pensament social cristià.

Projectes eclesials que treballen l’amistat social, la solidaritat intergeneracional i la sostenibilitat del planeta.

Propostes de l’ètica social de l’Església aplicades als desafiaments del món actual i al paradigma tecnocràtic.

Actituds i destreses de diàleg ecumènic i interreligiós amb ple respecte a les conviccions pròpies i les dels altres.

El compromís de les religions en la construcció de la pau i la superació de la violència i els fonamentalismes.

L’esperança cristiana i la santedat.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de la matèria de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana,

77

218458_libro_061-084_ud03 77

3/29/2023 2:01:58 PM

s’enriqueix el procés de desenvolupament personal i social dels alumnes i les alumnes: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; es desenvolupen aprenentatges d’actituds i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, i formen part del necessari creixement interior i la preparació per a la vida adulta. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia al perfil de sortida de l’alumnat al final de l’ensenyament bàsic.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa. Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres matèries i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt de l’Educació Secundària Obligatòria. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a matèria curricular específica en el conjunt de l’etapa i ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres matèries o àmbits curriculars interdisciplinaris.

Els plantejaments metodològics d’aquesta matèria es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers.

Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els alumnes i les alumnes per a detectar necessitats específiques i proposar accions de reforç o ampliació, flexibilitzant els processos i garantint la inclusió de tot l’alumnat. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. La matèria de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del

78

218458_libro_061-084_ud03 78

3/29/2023 2:01:58 PM

procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de la matèria de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són: • Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural; • Identificar i formular amb pensament crític els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions; • Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants, amb fonts bíbliques, el Magisteri eclesial, el patrimoni artístic, i altres referències del diàleg fe-cultura; • Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis de l’ensenyament social de l’Església; • Dialogar amb altres cosmovisions i religions, per a la construcció de la vida en societats plurals i democràtiques basades en el bé comú; • Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges; • Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal i del projecte vital com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida, i en la transformació social.

La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta matèria. Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en la matèria de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada El currículum de la matèria de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada

79

218458_libro_061-084_ud03 79

3/29/2023 2:01:58 PM

alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés de coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, la matèria de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques per a aprendre a pensar, d’educació emocional i d’escolta activa, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives, la gammificació i l’aprenentatge experiencial.

Treball individual i cooperatiu Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col•laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en societats plurals. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, la matèria de Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal, de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies i les xarxes socials, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col•laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge La metodologia de la matèria de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin

80

218458_libro_061-084_ud03 80

3/29/2023 2:01:58 PM

a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’actituds, valors i creences necessaris per a la seva vida personal i en societat, en el creixement interior i projecte vital, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i interculturals. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta matèria es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat.

Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i les alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de la matèria de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de la matèria de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en la matèria de Religió a contextos de la realitat quotidiana de l’alumne i l’alumna, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i crític, així com a la inclusió, la sostenibilitat i la ciutadania global. Les situacions d’aprenentatge en la matèria de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquesta matèria.

81

218458_libro_061-084_ud03 81

3/29/2023 2:01:58 PM

Aprenentatge basat en projectes L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de responsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupament cognitiu, l’avaluació competencial i la metacognició.

Es tracta d’una metodologia que possibilita que la matèria de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres matèries de l’etapa; aquesta interdisciplinarietat afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat i el treball per àmbits. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també al seu desenvolupament social i de relació amb el context; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual l’alumnatpugui ser protagonista implicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de la matèria hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el seu context per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn, contribuirà a despertar i fomentar la consciència i el diàleg intercultural, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les manifestacions culturals i transformadores de l’entorn, així com altres expressions religioses i ar-

82

218458_libro_061-084_ud03 82

3/29/2023 2:01:58 PM

tístiques pròpies de la nostra tradició cultural i del compromís social de l’Església.

L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses, socials i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions. L’aprenentatge-servei és una metodologia recomanable per a aquest enfocament.

Avaluació L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i el nivell de competència adquirit, ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura de les persones i del planeta, que inicien un aprenentatge que es prolongarà al llarg de la vida; per això és essencial identificar oportunitats de millora permanent.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació, les competències específiques, i el seu vincle amb els descriptors operatius, la qual cosa permetrà evidenciar i avaluar els aprenentatges proposats en els productes finals que l’alumnat ha de crear. En una avaluació competencial és imprescindible valorar tant el procés com els resultats.

L’avaluació de la matèria de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres matèries de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i gradualment responsables del seu aprenentatge, els alumnes i les alumnes han de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de la matèria. Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. Es recomanen eines com les rúbriques

83

218458_libro_061-084_ud03 83

3/29/2023 2:01:58 PM

per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

84

218458_libro_061-084_ud03 84

3/29/2023 2:01:58 PM

Religió Catòlica del Batxillerat

218458_libro_085-106_ud04 85

3/29/2023 2:01:34 PM

218458_libro_085-106_ud04 86

3/29/2023 2:01:34 PM

Amb la incorporació de la matèria de Religió al currículum de Batxillerat, la legislació educativa a Espanya és coherent amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que reconeix el dret de tots a una educació integral i el dret preferent de les famílies a triar el tipus d’educació que haurà de donar-se als seus fills i filles. Aquests drets i llibertats fonamentals estan així reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. La LOMLOE, a més, en el primer apartat del seu primer article, ha assegurat el compliment efectiu dels drets de la infància segons el que s’estableix en la Convenció sobre els Drets del Nen. Són referències bàsiques del dret internacional ratificades per l’Estat espanyol. Es compleix així el que s’estableix en la Constitució espanyola de 1978 en el seu Títol primer sobre drets i llibertats fonamentals, en el referit a la llibertat religiosa i el dret a l’educació.

En aquest marc, l’ensenyament de la Religió Catòlica es proposa com a matèria curricular d’oferta obligatòria per als centres escolars i de lliure elecció per a les famílies. Forma part de la proposta educativa necessària per al ple desenvolupament de la personalitat dels estudiants. Amb la seva identitat i naturalesa, la matèria de Religió Catòlica, en línia amb les finalitats pròpies del Batxillerat, afavoreix el procés educatiu de l’alumnat, contribuint a la seva formació integral i al ple desenvolupament de la seva personalitat. Proposa, específicament, contribuir a la maduració del projecte personal i professional, amb llibertat i responsabilitat, en diàleg amb l’antropologia cristiana, els seus principis i valors socials; i amb ideologies i humanismes presents en la nostra societat. Respon a la necessitat

87

218458_libro_085-106_ud04 87

3/29/2023 2:01:34 PM

de comprendre críticament i millorar creativament la nostra tradició cultural, les seves expressions i significat, en contextos plurals i diversos. I complementa la necessària educació en valors humans i cristians que orienta el desplegament del projecte vital que aspira a la seva realització personal i professional, així com a la seva preparació per a l’educació superior.

La matèria de Religió Catòlica a l’escola es caracteritza per les seves contribucions educatives plantejades en línia amb els objectius, finalitats i principis generals i pedagògics del conjunt de l’etapa, també amb les competències clau.

Amb els aprenentatges del currículum, inspirats en l’antropologia cristiana, s’enriqueix el procés formatiu de l’alumnat, si així ho han triat les seves famílies: s’accedeix a aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn familiar que contribueixen a madurar la identitat personal; a aprenentatges d’hàbits i valors, necessaris per a la vida individual i social; i a aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida i formen part del necessari creixement interior. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots, enforteixen el poder transformador de l’escola i suposen una contribució pròpia a l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.

El currículum de la matèria de Religió Catòlica és resultat d’un fecund diàleg de la Teologia, font epistemològica que proporciona els sabers bàsics essencials per a una formació integral a l’escola inspirada en la visió cristiana de la vida, amb altres fonts curriculars, especialment la psicopedagògica, que orienten la necessària formació acadèmica a Batxillerat. El disseny curricular de la matèria de Religió Catòlica ha tingut en compte el context global que està vivint l’educació en les primeres dècades del segle XXI: ha dialogat amb el marc europeu d’educació en les seves competències clau de 2018 i vol integrar-se en el seu horitzó de 2025, s’ha deixat interpel·lar per la sensibilitat dels objectius de desenvolupament sostenible i la ciutadania global i intercultural, i ha tingut en compte l’oportunitat de tornar a imaginar el futur de l’educació prioritzant l’aprendre a ser i a viure amb els altres. Alhora, s’ha deixat afectar pels compromisos del Pacte Educatiu Global, promogut per l’Església catòlica, que subratlla la centralitat de la persona en els processos educatius, l’escolta de les noves generacions, l’acolliment de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família, l’educació per a una nova política i economia i la cura de la casa comuna.

Especialment, el currículum de Religió Catòlica s’obre a les iniciatives eclesials de la Missió 4.7, sobre l’ecologia integral, i de l’Alt Comissionat per a la Fraternitat

88

218458_libro_085-106_ud04 88

3/29/2023 2:01:34 PM

Humana conformat per diverses religions per a construir la casa comuna i la pau mundial. D’aquesta manera, l’ensenyament de la Religió Catòlica, mantenint la seva peculiaritat i l’essència del diàleg fe-cultura i fe-raó que l’ha caracteritzat en la democràcia, acull els signes dels temps i respon als desafiaments de l’educació en aquest segle XXI. L’estructura del currículum de Religió Catòlica s’integra en el marc curricular de la LOMLOE i és anàloga a les de les altres àrees i matèries escolars, contribuint com aquestes al desenvolupament de les competències clau a través d’una aportació específica. És un currículum obert i flexible per a facilitar la seva programació en els diferents entorns i centres educatius.

Es plantegen, en primer lloc, les sis competències específiques pròpies de l’àrea de Religió Catòlica. Són comunes per a totes les etapes, proposen gradualment aprenentatges de caràcter cognitiu, instrumental i actitudinal; i permeten el desenvolupament de les competències clau. Algunes competències específiques estan centrades en la formació de la identitat personal, conreen les dimensions emocionals i afectives i promouen que cada alumne i alumna conformi amb autonomia, llibertat i empatia el seu projecte vital, inspirat per l’antropologia cristiana.

Unes altres subratllen la dimensió social i cultural, necessària per al desplegament de la personalitat individual i la construcció responsable i creativa dels entorns socioculturals des del missatge cristià d’inclusió i fraternitat. I unes altres proposen la visió cristiana de la vida, el coneixement de Jesucrist i de l’Església, i contribueixen a una síntesi de la fe cristiana capaç de dialogar amb altres sabers i disciplines escolars.

En segon lloc, es proposen els criteris d’avaluació que estan directament relacionats amb les competències específiques.

En tercer lloc, es proposen els sabers bàsics necessaris per a aconseguir la proposta formativa de l’àrea de Religió Catòlica. Aquests sabers, que deriven específicament del diàleg de la Teologia i la Pedagogia, constitueixen els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.

En el currículum, els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs. El primer bloc gira entorn del descobriment de la vida i de l’autonomia personal, a la llum del missatge cristià, que s’enriqueix amb valors de llibertat, responsabilitat, comunicació de les emocions i idees pròpies. El segon bloc planteja el coneixement de l’entorn, la trobada amb els altres i la cura d’un mateix i dels altres per a créixer en harmonia i comunió. El tercer bloc facilita la comprensió de la tradició

89

218458_libro_085-106_ud04 89

3/29/2023 2:01:34 PM

social i la identitat cultural per a aprendre a viure amb els altres, a respectar la naturalesa, construir entorns inclusius i diversos i construir la casa comuna. Tots els sabers es plantegen amb un sentit obert per a facilitar la seva adaptació al context.

Finalment, les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica estableixen una proposta didàctica en línia amb les altres matèries de l’etapa i les situacions d’aprenentatge. La seva programació constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes dels centres educatius i del context social, per a plantejar la programació didàctica de la matèria de Religió Catòlica en propostes interdisciplinàries. Les propostes metodològiques d’aprenentatge cooperatiu, d’aprenentatge-servei i d’aprenentatge per projectes facilitaran l’aprenentatge.

Competències específiques 1. Comprendre i assumir el projecte vital personal, reconeixent les pròpies idees i creences, contrastant-les amb l’antropologia cristiana i altres cosmovisions, per a inserir-se en la vida adulta i en el món professional.

La maduresa personal, amb tota la seva dignitat, drets i llibertats, que els permeti als estudiants actuar amb autonomia i responsabilitat, amb respecte i esperit crític, en contextos socials i culturals diversos, constitueix un objectiu d’aquesta etapa educativa a la contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Suposa identificar els elements clau del projecte vital assumint una visió global i integradora de totes les vivències personals amb les seves possibilitats i límits. Implica valorar la riquesa i diversitat de la vida humana i la seva obertura a la transcendència, gestionant amb criteri propi les pròpies experiències, les arrels familiars i culturals i la interdependència dels altres. Comporta el desenvolupament de la dimensió vocacional i professional de la pròpia vida, identificant les pròpies idees i creences en diàleg crític amb altres cosmovisions en contextos de pluralitat.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper essencial la maduració d’un projecte de vida personal a partir de les pròpies arrels i experiències, i en diàleg amb les diverses ideologies i religions que conformen les societats actuals. Ajudarà en aquest accés a la vida adulta el coneixement

90

218458_libro_085-106_ud04 90

3/29/2023 2:01:34 PM

crític de les propostes de l’antropologia cristiana i el seu ensenyament social.

L’adquisició d’aquesta competència suposa haver conformat un projecte vital que permeti als estudiants exercir la ciutadania democràtica, amb llibertat i responsabilitat, amb una consciència cívica que atengui la perspectiva local i global, per a participar corresponsablement en la construcció d’una societat justa i equitativa.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1.1, CPSAA1.2, CPSAA3.1, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.1.

2. Reconèixer i desplegar el caràcter relacional de l’ésser humà, com a fonament dels deures i llibertats, desenvolupant actituds cíviques i democràtiques, contrastant l’Evangeli amb altres humanismes i ideologies contemporànies, per a aprendre a viure amb els altres i contribuir a la construcció d’una societat inclusiva.

El reconeixement de la naturalesa religiosa i social i el caràcter dialògic de l’ésser humà amb la seva dignitat, com a fonament dels drets i llibertats, amb actituds cíviques i de cooperació en la construcció social de la democràcia, són objectius formatius d’aquesta etapa educativa als quals hi contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Aprendre a viure amb els altres implica reconèixer la dimensió social de la dignitat i els drets humans amb les seves implicacions ètiques de llibertats fonamentals i deures socials. Suposa valorar la vida social amb les seves necessitats de desenvolupament econòmic i de gestió política amb criteris de justícia i democràcia. Comporta comprendre l’alteritat i la interdependència de la vida humana que necessàriament reclama la cura solidària de tots en societats plurals, justes i equitatives.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa valorar la gestió de la pròpia llibertat personal, amb les seves idees i creences, i les relacions amb totes les pertinences en les quals estem integrats. En aquest procés formatiu ajudarà l’anàlisi crítica de les propostes morals del pensament cristià en diàleg amb altres humanismes i ideologies. L’adquisició d’aquesta competència facilita la participació responsable en la presa de decisions democràtiques, en la resolució pacífica i positiva de conflictes socials i econòmics, promovent valors de diversitat,

91

218458_libro_085-106_ud04 91

3/29/2023 2:01:34 PM

interdependència, cooperació, amistat social, solidaritat intergeneracional i ecodependencia, augmentant així el benestar personal i social i, per tant, el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2; CCL5; CP3; STEM5; CD3; CPSAA2; CPSAA3.2; CC1; CC2; CC4; CE1.

3. Interpretar els desafiaments democràtics, socioeconòmics i ecològics, analitzant les seves causes i conseqüències des de la moral social de l’Església, destriant les propostes sociopolítiques de les religions i els moviments socials, per a assumir l’ecologia integral i la responsabilitat personal i social en la cura de la vida i del planeta.

Les propostes sobre la dignitat humana i els drets socials són finalitats formatives d’aquesta etapa educativa als quals la matèria de Religió Catòlica contribueix i, a més, tracta de motivar el seu aprenentatge que es fonamenta en la seva proposta de plenitud humana expressada en el Regne de Déu. Es proposa comprendre la vocació a la fraternitat humana, anunciada en Jesucrist: la superació de la injustícia i la violència, dels fonamentalismes polítics i integrismes religiosos. Suposa la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna, la cultura de la trobada, la cura del planeta, la diversitat i la inclusió de tots i cadascun dels éssers humans en un àmbit de vida i d’humanitat plena. Implica l’anàlisi crítica dels desafiaments democràtics i socioeconòmics, analitzant les seves causes i conseqüències des de la moral social de l’Església, destriant les solucions que proposen les religions i els moviments socials. Es completa amb la proposta de l’esperança cristiana que supera la immanència del material.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa educar la mirada i la contemplació de la realitat, haver assumit críticament els valors d’una ciutadania democràtica i d’una ecologia integral; haver desenvolupat un compromís personal i social de denúncia de totes les situacions de pobresa i injustícia; i contribuir a il·luminar propostes sociopolítiques per a incloure a tots a la casa comuna, especialment als més desfavorits. L’adquisició d’aquesta competència facilita la participació social i política des d’un compromís cívic i democràtic, i es realitza en un diàleg interdisciplinari de tots els sabers i ciències des d’una visió cristiana que

92

218458_libro_085-106_ud04 92

3/29/2023 2:01:34 PM

suposa la plenitud humana. Per això, aquesta experiència religiosa pot fonamentar i motivar els projectes vitals personals, la democràcia, la justícia i la pau, la sostenibilitat i el bé comú.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA2, CPSAA3.2, CC3, CC4, CE1, CCEC3.1, CCEC4.2.

4. Comprendre i admirar el patrimoni cultural, interpretant el seu significat i expressions amb els mètodes d’anàlisi propis de cada disciplina, valorant críticament les aportacions del cristianisme en el desenvolupament dels pobles, per a intervenir amb criteri propi en el diàleg intercultural, la creació artística i en la construcció social del pensament.

La comprensió i l’admiració de les formes en les quals les idees i creences s’han expressat en les diferents cultures, a través dels diversos llenguatges com les arts, els costums i altres manifestacions socials ètiques, són objectius educatius als quals contribueix aquesta competència de la matèria de Religió Catòlica. Implica comprendre i apreciar les diverses manifestacions artístiques de la nostra cultura, tant en les seves expressions com en els seus significats, per a aconseguir un coneixement més complet de la història de la humanitat. Suposa valorar com l’expressió de les idees i creences en diversos llenguatges ha generat identitats culturals i sentits de pertinença social i política. Enforteix l’exercici de la llibertat d’expressió i l’admiració per la diversitat cultural en totes les seves manifestacions històriques o actuals, audiovisuals o digitals. Comporta apreciar i cuidar, amb sentit crític i constructiu, les civilitzacions i el patrimoni cultural que poden enriquir les nostres identitats personals i socials.

El desenvolupament d’aquesta competència reclama un coneixement interdisciplinari del llegat cultural amb els mètodes propis de cadascun dels sabers; requereix l’anàlisi crítica de les aportacions del cristianisme en el desenvolupament dels pobles, en concret, és necessari un diàleg de la fe cristiana amb la cultura, la història, l’art i la literatura; i inclou el diàleg interreligiós. L’adquisició d’aquesta competència proporciona l’adequada comprensió del patrimoni, conrea la sensibilitat artística i creativa, desenvolupa la corresponsabilitat intergeneracional;

93

218458_libro_085-106_ud04 93

3/29/2023 2:01:34 PM

facilita una participació en el diàleg intercultural, amb iniciativa personal, a través de la creació artística i en la construcció social i cultural.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL4, CP3, CD2, CD3, CC3, CCEC1, CCEC2, CCEC3.2, CCEC4.1, CCEC4.2.

5. Valorar la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals, a través de l’anàlisi de les experiències personals, del coneixement de les tradicions espirituals, i del diàleg interdisciplinari amb altres visions de la vida i del món, per a descobrir les oportunitats personals, socials i culturals de l’experiència espiritual com a proposta de plenitud de la vida personal i comunitària.

El reconeixement i valoració de la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals constitueix l’objectiu essencial d’aquesta competència específica de Religió Catòlica. Proposa el reconeixement i estima de l’experiència religiosa com una de les capacitats pròpies de la naturalesa humana, amb les seves emocions, afectes, símbols i creences, i que s’expressa de múltiples formes. Reclama un coneixement crític de la pròpia tradició religiosa i un diàleg interdisciplinari sobre les tradicions i religions de la història, així com d’altres visions de la vida i del món. Suposa incorporar entre els elements clau de la identitat personal i social a la dimensió espiritual o a l’experiència religiosa que pot proporcionar sentit al projecte vital. Implica valorar amb criteri propi les oportunitats personals, socials i culturals del fet religiós com a proposta de plenitud de la vida personal i comunitària.

En el desenvolupament d’aquesta competència exerceix un paper decisiu el coneixement de l’experiència religiosa cristiana testimoniada pels principals relats bíblics i per personatges rellevants de la seva història, així com el coneixement de les diverses religions i els seus personatges destacats. Es necessita un diàleg del cristianisme amb la filosofia i la ciència; també amb les altres religions. L’adquisició d’aquesta competència suposa destriar les oportunitats personals, socials i culturals de l’experiència religiosa com a proposta de plenitud de la vida, com a possible resposta a les preguntes existencials sobre el sentit de la vida. També suposa aprendre a viure les opcions personals en contextos de diversitat religiosa i aprendre a participar del diàleg intercultural.

94

218458_libro_085-106_ud04 94

3/29/2023 2:01:34 PM

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL1, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.1, CCEC4.1.

6. Conèixer el mètode propi de la Teologia i les seves diferents especialitats analitzant el seu lloc entre els sabers i disciplines, establint un diàleg transdisciplinar amb les altres ciències, per a afrontar críticament els desafiaments ètics i la transformació social.

L’acostament a la Teologia com a disciplina acadèmica i com un dels sabers universitaris, amb el seu mètode propi, constitueix una finalitat formativa d’aquesta competència específica de la matèria de Religió Catòlica. Proposa comprendre amb suficient rigor acadèmic els continguts essencials del missatge cristià, en diàleg interdisciplinari amb altres matèries. Suposa promoure amb pensament crític i el diàleg intercultural i interreligiós amb les aportacions de tots els sabers.

Implica la cerca de solucions, afrontar els desafiaments ètics, els processos de transició ecològica, digital i la transformació social propis del nostre context local i global. Suposa conèixer la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna i la cura del planeta, la diversitat i la inclusió de tots i cadascun en una humanitat plena.

El desenvolupament d’aquesta competència aporta els sabers bàsics per a un acostament crític i conscient a les creences i els valors propis de la fe cristiana, facilitant el diàleg amb altres disciplines acadèmiques. El coneixement de la Bíblia, Jesucrist i l’Església seran aprenentatges essencials en el desenvolupament d’aquesta competència. L’adquisició d’aquesta competència capacita per al diàleg entre la fe i la raó, la fe i les ciències, la fe i les cultures; promou el diàleg intercultural i interreligiós necessari per a la superació de fonamentalismes polítics, culturals i religiosos; i prepara per a una vida plena, amb identitat personal, en contextos plurals, mantenint les conviccions i creences pròpies amb ple respecte a les dels altres.

Aquesta competència específica es connecta amb els següents descriptors del Perfil de sortida: CCL2, CCL3, STEM4, CD1, CPSAA3.1, CPSAA4, CPSAA5, CC1, CC4, CE3, CCEC1.

95

218458_libro_085-106_ud04 95

3/29/2023 2:01:34 PM

CURSOS DE BATXILLERAT Criteris d’avaluació Competència específica 1 1. 1. Identificar i interpretar les idees i creences que conformen la identitat personal, contrastant-les amb categories fonamentals de l’antropologia cristiana (creació, imatge de Déu, llibertat, pecat, finitud, etc.) i d’altres cosmovisions.

1. 2 Reconèixer els elements essencials d’un projecte vital en clau vocacional i professional des de l’autonomia, la llibertat i la responsabilitat social, amb una actitud sincera de cerca de la veritat, tenint en compte la proposta cristiana i els valors socials.

Competència específica 2 2. 1. Valorar, en el desenvolupament de la identitat personal, la pertinença a múltiples esferes socials, promovent compromisos de respecte a la diversitat i inclusió en societats democràtiques.

2. 2. Distingir els principis fonamentals del missatge social cristià, contrastant-los amb altres humanismes i ideologies contemporànies, aplicant-los a diferents situacions socials.

Competència específica 3 3. 1. Descriure els reptes polítics i econòmics en entorns locals i globals, analitzant les seves causes i proposant possibles solucions a la llum de la proposta moral del Regne de Déu i d’altres cosmovisions.

3. 2. Dissenyar projectes personals i comunitaris que promoguin la plenitud humana i la transformació social, conreant la responsabilitat individual, la justícia social i l’ecologia integral.

Competència específica 4 4. 1. Valorar i admirar les diverses expressions històriques del patrimoni comú de la humanitat, analitzant com el cristianisme s’ha integrat en la història, amb llums i ombres, impregnant la cultura.

4. 2. Participar activament en la creació cultural amb sentit crític, desenvolupant sentiments de pertinença a la pròpia tradició i construint la diversitat cultural des de criteris humanitzadors propis de l’Evangeli.

96

218458_libro_085-106_ud04 96

3/29/2023 2:01:34 PM

Competència específica 5 5. 1. Identificar la dimensió espiritual de la persona i la diversitat del fet religiós, valorant-les com una realitat present en les cultures que s’expressen de diferents formes en les societats plurals.

5. 2. Valorar l’experiència cristiana manifestada en Jesucrist i en tants testimonis al llarg de la història, com a resposta plena a les qüestions vitals i de sentit, en diàleg interdisciplinari amb propostes filosòfiques diverses.

Competència específica 6 6. 1. Reconèixer les característiques pròpies del saber teològic, quant al seu mètode, fonts i contingut, identificant les semblances i diferències amb altres sabers, especialment amb la ciència, i valorant les seves aportacions ètiques.

6. 2. Destriar els desafiaments de la civilització actual, establint les contribucions que tant la ciència com la teologia poden realitzar transformació social, des d’una mútua col·laboració.

Sabers bàsics A. La vida com a vocació personal i professional en diàleg amb l’humanisme cristià • Objectius vitals, desenvolupament de la vocació personal i projecte professional.

• L’experiència de la trobada amb Déu al llarg de la història com a font de desenvolupament ple del que és humà.

• Habilitats i destreses per a descobrir, analitzar i valorar críticament les diferents pertinences com a mitjà d’enriquiment personal.

• La visió integral de la persona en la seva dignitat i en la seva llibertat segons l’antropologia cristiana.

• La concepció de l’ésser humà en altres cosmovisions filosòfiques i religioses, en diàleg amb la teologia cristiana de les religions.

• Projectes personals i professionals, en la vida eclesial i social, desenvolupats en clau vocacional.

• La vida en societat, condició necessària del desenvolupament vital de la persona.

• Sentit artístic i creativitat en el diàleg fe-cultura

97

218458_libro_085-106_ud04 97

3/29/2023 2:01:34 PM

• Aportacions de l’experiència religiosa cristiana per a una vida amb sentit en diàleg amb altres paradigmes.

• Estratègies per al diàleg transdisciplinar i síntesi personal com a aprenentatge al llarg de la vida B. Diàleg fe-raó i fe-cultura • Fenomenologia de l’experiència religiosa: elements propis i diferències del cristianisme amb altres tradicions filosòfiques i religioses.

• Síntesi de la Història de la Salvació en clau relacional i trinitària.

• L’anunci del Regne de Déu i les seves implicacions personals, sociopolítiques i escatològiques.

• Humanisme cristià: Jesucrist, salvació i model d’humanitat plena.

• Les manifestacions socials i culturals com a expressió dels valors i creences de la identitat dels pobles.

• El cristianisme i la seva expressió artística en la música, la literatura i les arts.

• Habilitats per a l’anàlisi i la contemplació d’obres d’art sobre relats bíblics, història de la salvació i vida de Jesucrist.

• Experiència espiritual i religiosa en figures històriques de diferents tradicions religioses i culturals.

• Reconeixement crític en l’entorn social i cultural de manifestacions de la dimensió espiritual de la persona.

• Mètode teològic i mètode científic: continguts i enfocaments propis de cada disciplina.

• Relacions ciència i fe al llarg de la història i en l’actualitat.

• Diàleg fe-raó en la història de la ciència, la filosofia i la teologia.

C. Inserir-se críticament en la societat • Valors socials, pensament crític i projecte personal i professional.

• Principis fonamentals de la doctrina social de l’Església (DSI).

• Estratègies per a l’anàlisi dels principals problemes socials, polítics, econòmics i ecològics del món actual, a la llum de la doctrina social de l’Església i d’altres humanismes.

• Les relacions de l’Església amb l’organització política i democràtica, en els nivells locals, estatals i globals, en la seva dimensió històrica i actual.

98

218458_libro_085-106_ud04 98

3/29/2023 2:01:34 PM

• Coneixement i valoració de les diferents iniciatives mundials que busquen llançar projectes de futur sostenible, especialment els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• Projectes socials i de promoció humana de l’Església, en la història i en el present, i la seva aportació a la inclusió social i al bé comú.

• Actituds de diàleg i col·laboració amb altres religions i cultures que possibilitin una convivència pacífica i tolerant entre les diferents tradicions.

• Principals desafiaments de la humanitat i les seves implicacions ètiques: valor de la vida, justícia, ecologia, transhumanisme i intel·ligència artificial, etc.

Orientacions metodològiques i per a l’avaluació Al llarg d’aquesta etapa, amb les propostes metodològiques i els aprenentatges de la matèria de Religió Catòlica, inspirats en l’antropologia cristiana, es consolida el procés de desenvolupament personal i social dels alumnes i les alumnes: s’aprofundeix en aprenentatges culturals propis de la tradició religiosa i de l’entorn social que contribueixen a madurar la identitat personal i cultural; s’assenten aprenentatges d’actituds i valors, necessaris per a la vida individual i social; es maduren aprenentatges vitals que donen sentit humà i cristià a la vida, formen part del necessari creixement interior i la preparació per a la vida adulta i professional. Aquestes aportacions del currículum de Religió Catòlica, a la llum del missatge cristià, responen a un compromís de promoció humana amb la inclusió de tots i totes, enforteixen el poder transformador de la societat i suposen una contribució pròpia a la seva formació acadèmica.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació de la matèria de Religió Catòlica són el conjunt d’estratègies, recursos, accions i situacions d’aprenentatge organitzades i planificades pel professor o professora, o per l’equip docent, per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de les competències específiques previstes en aquesta etapa. Aquestes orientacions comparteixen els plantejaments didàctics propis d’aquestes edats, de les altres matèries i les situacions d’aprenentatge que es proposen per al conjunt del Batxillerat. La seva programació didàctica es concretarà en l’exercici de l’autonomia dels centres escolars i constitueix una oportunitat per a incorporar les realitats més pròximes del context alhora que s’harmonitza amb el projecte educatiu. Aquest currículum facilita la seva programació didàctica com a matèria curricular específica en el conjunt de l’etapa i

99

218458_libro_085-106_ud04 99

3/29/2023 2:01:34 PM

ofereix l’oportunitat de plantejar-se en projectes compartits amb altres matèries o àmbits curriculars transdisciplinars.

Els plantejaments metodològics d’aquesta matèria es fonamenten, globalment, en l’atenció personalitzada a l’alumnat, en la diversitat d’activitats, estratègies, recursos i altres mètodes didàctics; en la cura del desenvolupament acadèmic de l’alumnat respectant el seu ritme evolutiu; en l’aprenentatge individualitzat i cooperatiu; en la relació dels aprenentatges amb l’entorn, en un enfocament competencial orientat a l’acció, l’emprenedoria i l’aplicació dels sabers. Serà necessari tenir en compte les condicions personals, socials i culturals de tots els alumnes i les alumnes. L’avaluació es comprèn com a part d’aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. La matèria de Religió Catòlica confereix una insubstituïble responsabilitat a la figura del docent la intervenció del qual és essencial en la gestió del procés d’ensenyament, tant en la seva programació com en el seu desenvolupament i avaluació.

La didàctica de la matèria de Religió Catòlica plantejada en termes d’un currículum competencial haurà de promoure el protagonisme de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. Alguns dels passos a seguir en les seqüències d’aprenentatge són: • Partir de l’experiència concreta de l’alumne i l’alumna, i de la seva realitat personal, familiar, social i cultural; • Identificar i formular amb pensament crític els interrogants i qüestions que susciten aquestes situacions; • Buscar, analitzar i contrastar les experiències i interrogants, amb fonts bíbliques, el Magisteri eclesial, el patrimoni artístic, i altres referències del diàleg fe-cultura; • Elaborar respostes personals i socials des de la llibertat individual amb ple respecte a les idees dels altres, contrastades amb els principis de l’ensenyament social de l’Església; • Dialogar amb altres cosmovisions i religions, per a la construcció de la vida en societats plurals i democràtiques basades en el bé comú; • Comunicar amb assertivitat i empatia les idees i creences pròpies utilitzant amb creativitat diversos llenguatges; • Aplicar aquest procés formatiu en la construcció de la identitat personal i del projecte vital i professional com a preparació per a l’aprenentatge per a tota la vida, i en la transformació social. La diversitat de metodologies actives que es poden aplicar hauran de tenir en compte els passos d’aquest

100

218458_libro_085-106_ud04 100

3/29/2023 2:01:34 PM

itinerari pedagògic i les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics, és a dir, els aprenentatges essencials d’aquesta matèria.

Les orientacions metodològiques i per a l’avaluació programades harmonitzaran de manera coherent aquests aprenentatges que es proposen en la matèria de Religió Catòlica, les necessitats pròpies de l’alumnat, i els objectius d’etapa i el perfil de sortida.

Atenció personalitzada El currículum de la matèria de Religió Catòlica, també en les seves orientacions metodològiques, aposta per una educació personalitzada, que posa a la persona en el centre de tots els processos educatius. Això exigeix acompanyar a cada alumne i alumna tenint en compte la seva personalitat i el seu propi ritme d’aprenentatge, acollir i cuidar la seva experiència personal, familiar i social, respectar la seva autonomia i llibertat, promovent els vincles amb els altres per a créixer individual i comunitàriament. Amb l’atenció personalitzada s’afavoreix el compromís i la implicació dels propis estudiants en el seu procés de coneixement, atenent a totes les dimensions de la personalitat de manera integrada. En concret, la matèria de Religió Catòlica atén i acompanya el desenvolupament de la interioritat, l’espiritualitat, i l’experiència religiosa de l’alumnat. Entre altres recursos per a aquest aprenentatge amb valor personal, es pot utilitzar a l’aula l’elaboració del portafolis del talent i dinàmiques per a aprendre a pensar, d’educació emocional i d’escolta activa, la implementació de la classe invertida, la generació d’activitats metacognitives.

Treball individual i cooperatiu Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica hauran d’afavorir experiències d’aprenentatge d’atenció individualitzada i treball cooperatiu, en grup petit o amb tot el grup classe, per a enriquir els processos cognitius amb la participació activa dels alumnes i les alumnes en la presa de decisions, afavorint el sentit de responsabilitat i pertinença; d’aquesta manera s’incrementa la motivació i el compromís amb el seu aprenentatge. Per això, al costat de l’atenció personal i les orientacions del professorat, es proposa la realització de tasques i accions en grups heterogenis promovent la col·laboració, no la competitivitat, per a desenvolupar hàbits de treball en equip a l’aula que anticipen la vida en societats plurals. Aquest aprenentatge cooperatiu contribueix a motivar i mantenir l’atenció de l’alumnat i desenvolupa la seva autonomia personal. En concret, la matèria de

101

218458_libro_085-106_ud04 101

3/29/2023 2:01:34 PM

Religió Catòlica proposa valors d’autonomia i llibertat personal, de responsabilitat social i cura del planeta. Entre altres recursos per a aquesta metodologia es poden aplicar a l’aula tècniques de treball cooperatiu formal i informal, i l’ús responsable de les tecnologies i les xarxes socials, l’aprenentatge per reptes, desafiaments o problemes, la utilització de webs socials i espais col·laboratius en xarxa.

Disseny Universal d’Aprenentatge La metodologia de la matèria de Religió Catòlica tindrà en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge per a programar propostes didàctiques compostes per pràctiques d’aprenentatge, ensenyament i avaluació que contribueixin a enriquir el procés de desenvolupament integral de l’alumnat, promovent el seu progrés en el reconeixement de la tradició religiosa i cultural de l’entorn familiar i social, en l’adquisició d’actituds, valors i creences necessaris per a la seva vida personal i en societat, en el creixement interior i projecte vital i professional, així com en l’expressió de les seves pròpies emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica generant entorns inclusius i interculturals. Es fomenten així processos pedagògics accessibles per a tots per la diversitat d’estratègies i recursos, d’espais i temps, que s’utilitzen a l’aula i per l’adaptació del currículum a les necessitats dels diferents ritmes d’aprenentatge. En el disseny de les activitats d’aquesta matèria es tindrà en compte la flexibilitat del currículum, els contextos d’ensenyament inclusius, i la utilització de recursos accessibles per a tots.

Situacions d’aprenentatge Les situacions d’aprenentatge constitueixen el nivell més concret d’un procés de programació didàctica del currículum. És un conjunt de tasques relacionades entre si per a facilitar l’aprenentatge a partir d’experiències viscudes per l’alumnat.

Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica poden recrear a l’aula situacions significatives i quotidianes del seu entorn personal, familiar, social i cultural, referides a les necessitats i interessos dels alumnes i les alumnes a aquestes edats, per a abordar els sabers bàsics, els criteris d’avaluació i les competències específiques als quals van vinculats. Els docents de la matèria de Religió Catòlica poden proposar situacions d’aprenentatge estimulants, significatives i integradores, contextualitzades i respectuoses amb el procés de desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves dimensions. Hauran de tenir un plantejament precís dels aprenentatges essencials de la matèria de Religió Catòlica que s’esperen aconseguir. Aquestes situacions presentaran reptes o

102

218458_libro_085-106_ud04 102

3/29/2023 2:01:34 PM

problemes amb una complexitat coherent amb el desenvolupament de l’alumnat, la resolució del qual impliqui la realització de diferents activitats i la mobilització dels aprenentatges que es busquen per a la creació d’un producte o la resolució d’una acció; afavoriran la transferència dels aprenentatges adquirits en la matèria de Religió a contextos de la realitat quotidiana de l’alumne i l’alumna, en funció del seu progrés maduratiu. Es buscarà contribuir al diàleg, al pensament creatiu i crític, així com a la inclusió, la sostenibilitat i la ciutadania democràtica i global. Les situacions d’aprenentatge en la matèria de Religió Catòlica tindran en compte els centres d’interès de l’alumnat i possibilitarà la mobilització coherent i eficaç dels diferents coneixements, destreses, actituds i valors propis d’aquesta matèria.

Aprenentatge basat en projectes L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa basada en reptes i tasques en les quals l’alumnat assumeix una major quota de responsabilitat i en el qual el professorat orienta el procés. Aquesta proposta metodològica permet interioritzar els aprenentatges curriculars a través del treball cooperatiu, les eines de desenvolupamentcognitiu,l’avaluació competencial i la metacognició. Es tracta d’una metodologia que possibilita que la matèria de Religió Catòlica es programi de manera globalitzada amb altres matèries de l’etapa; aquesta transdisciplinarietat afavoreix atendre les preguntes que interessen a l’alumnat i el treball per àmbits. Encara que es poden dissenyar els projectes amb diversitat d’itineraris, és important la pregunta o el desafiament inicial per a despertar l’interès i la curiositat de l’alumnat; és necessari un tema central, que sol denominar-se tòpic generatiu, per a vertebrar les connexions amb els aprenentatges que entraran en joc. La resposta al repte o la pregunta ha de ser l’elaboració d’un producte final que ha d’estar definit a l’inici i que activarà diverses competències en la seva realització. Es necessita programar els fils conductors i les diverses tasques i activitats que l’alumnat desenvoluparà. També cal definir els sabers bàsics i les competències específiques relacionades amb el projecte, així com els recursos necessaris. L’avaluació no es planteja només com a objecte de quantificació, sinó com a instrument d’acompanyament i de millora.

Aprenentatge orientat a l’acció Les propostes metodològiques de la matèria de Religió Catòlica suposen un enfocament de l’aprenentatge orientat no sols al creixement personal, també

103

218458_libro_085-106_ud04 103

3/29/2023 2:01:34 PM

al seu desenvolupament social i de relació amb el context; per tant, es busca un enfocament orientat a l’acció en el qual l’alumnat pugui ser protagonista implicat en el seu procés d’aprenentatge. A més, aquests aprenentatges propis de la matèria hauran d’estar connectats amb l’entorn familiar i el seu context per a relacionar-los de manera pràctica, mobilitzar-los i aplicar-los en la seva vida quotidiana en situacions de diversitat religiosa, personal i social. Incorporar la diversitat cultural i religiosa pròpia de l’aula i de l’entorn, contribuirà a despertar i fomentar la consciència i el diàleg intercultural, així com l’interès i la curiositat per la diversitat d’identitats personals i socials en les quals el fet religiós sigui un element propi. Aquest model d’intervenció a l’aula permetrà l’estima i el respecte per la diversitat religiosa i cultural, facilitant que l’alumnat reconegui les manifestacions culturals i transformadores de l’entorn, així com altres expressions religioses i artístiques pròpies de la nostra tradició cultural i del compromís social de l’Església. L’alumnat serà progressivament conscient de les referències religioses, socials i culturals, i podrà identificar diferències i semblances per a valorar i apreciar tant la cultura pròpia com la dels diferents pobles i religions. L’aprenentatge-servei és una metodologia recomanable per a aquest enfocament.

Avaluació L’avaluació de l’alumnat es comprèn com a part del procés d’ensenyament i aprenentatge, a més de permetre la valoració dels aprenentatges i el nivell de competència adquirit, ajuda a identificar millores en el procés d’ensenyament. També possibilita detectar dificultats per a aplicar les mesures de reforç necessàries. Els criteris d’avaluació són l’element curricular per a orientar aquesta part del procés d’ensenyament i aprenentatge, entenent l’avaluació com a oportunitat per a formar a persones capaces de desenvolupar-se en situacions reals d’experiència i comunicació, compromeses en la cura de les persones i del planeta, que inicien un aprenentatge que es prolongarà al llarg de la vida; per això és essencial identificar oportunitats de millora permanent.

Per a facilitar l’avaluació, els plantejaments didàctics han d’incloure elements clarament relacionats amb els criteris d’avaluació, les competències específiques, i el seu vincle amb els descriptors operatius, la qual cosa permetrà evidenciar i avaluar els aprenentatges proposats en els productes finals que l’alumnat ha de crear. En una avaluació competencial és imprescindible valorar tant el procés com els resultats.

104

218458_libro_085-106_ud04 104

3/29/2023 2:01:34 PM

L’avaluació de la matèria de Religió Catòlica es realitzarà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes de les altres matèries de l’etapa. Haurà de tenir en compte tots els processos de l’activitat pedagògica que es desenvolupa a l’aula i preveure les eines i instruments necessaris per a observar el nivell d’adquisició de les competències específiques. En la mesura que sigui possible, com a subjectes progressivament autònoms i responsables del seu aprenentatge, els alumnes i les alumnes han de participar en l’avaluació i el procés seguit per a l’adquisició de les competències específiques pròpies de la matèria. Per a això s’haurien de combinar els diferents tipus d’avaluació: la realitzada pel docent, autoavaluació de l’alumnat sobre si mateix de manera que puguin prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i sigui progressivament més responsable d’ell, i coavaluació entre iguals que ha de desenvolupar-se en un ambient de respecte i empatia.

Les tècniques i estratègies per a l’avaluació hauran de ser diverses, accessibles i adequades a la diversitat de l’alumnat. Es recomanen eines com les rúbriques per a mesurar el nivell d’assoliment de l’alumnat, llistes de control, escales de valoració o acarament, i els portafolis o diaris d’aprenentatge, que constitueixen suports físics i digitals que afavoreixen la recollida i sistematització de la informació del procés d’aprenentatge. Aquestes avaluacions poden realitzar-se a partir de l’observació del professorat i entre iguals, de l’autoreflexió, la discussió reflexiva i de l’anàlisi de productes, de manera que tant el professorat com l’alumnat puguin dialogar sobre el procés d’aprenentatge, sent el professor o professora qui defineixi els indicadors de l’aprenentatge.

105

218458_libro_085-106_ud04 105

3/29/2023 2:01:34 PM

218458_libro_085-106_ud04 106

3/29/2023 2:01:34 PM

Situacions d’aprenentatge

218458_libro_107-162_ud05 107

3/29/2023 2:03:44 PM

218458_libro_107-162_ud05 108

3/29/2023 2:03:44 PM

Situació d’aprenentatge 1 Escolta, 999?

Curs

2n Educació Primària

Matèria

Religió Catòlica

Temporalització

4 sessions

Descripció de la situació Cada cop constatem que escoltar i escoltar-se és més difícil; fins i tot es podria dir que parar-se un moment i escoltar el nostre voltant i les persones que hi són és menys habitual cada dia. El món va tan de pressa (o el fem anar tan de pressa) que escoltar en el sentit més profund és gairebé una cosa inexistent i també desgraciadament, poc útil.

Els infants, per altra part, volen ser escoltats de seguida, i volen que se’ls faci cas a l’instant perquè les coses les volen ja i ara. Però és una escolta molt superficial, que només es posa en marxa pels propis interessos i necessitats personals.

Fer una mirada més “social”, més cap en fora és més necessari que mai. Si volem educar l’empatia (posar-se en la pell de l’altre) hem de posar el focus en l’escolta i en l’escoltar-se també un mateix.

Fer aquest pas ens permetrà fer-nos preguntes per després poder definir i acordar unes accions que puguin ajudar a transformar el nostre voltant més proper com l’escola i la família. Respectant sempre les nostres diferències, creences, cultura i història.

Novetats d’ERE LOMLOE Aquesta situació d’aprenentatge vol tenir en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge contribuint a enriquir el procés de desenvolupament integral de cada alumne, el seu creixement interior, l’expressió de les seves emocions i experiències de manera respectuosa i empàtica. També serà una part del projecte “El cos humà” que es fa des d’altres àrees; la resposta a l’enigma (repte) es planteja com un desafiament per a motivar i despertar l’interès.

Orientacions i documentació per al professorat Llibre De Francesc Torralba L’art d’escoltar Pagès Editors, diverses edicions.

Aquest és un bon marc de referència per als docents.

109

218458_libro_107-162_ud05 109

3/29/2023 2:03:44 PM

Competències clau • • • • • • • •

Competència en comunicació lingüística.

Competència plurilingüe.

Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

Competència digital.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

Competència ciutadana.

Competència emprenedora.

Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers A. Identitat personals i relacions en diàleg amb el missatge cristià • • • •

Vivències i sentiments de l’experiència interior i de la corporalitat.

Exploració d’alguns personatges bíblics.

Grups de pertinença: família i escola.

Expressió, emprant diversos llenguatges, de la pròpia creença, emocions i afectes.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • L’aliança de Déu i el seu projecte d’humanitat.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • Actituds i accions que promouen la fraternitat.

• Actituds quotidianes que fomenten una convivència pacífica.

• Respecte i valoració de les emocions, creences, sentiments i expressions religioses d’altres persones.

Objectius d’aprenentatge • Assenyalar les actituds que podem mostrar basades en l’escolta, el respecte i la consideració.

• Recollir situacions quotidianes que reflecteixin actituds basades en l’escolta, el respecte i la consideració.

• Saber construir missatges/frases que transmetin missatges de respecte i empatia cap el que ens expliquen els altres.

110

218458_libro_107-162_ud05 110

3/29/2023 2:03:44 PM

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius Competències específiques

Criteris d’avaluació

Descriptors operatius

1. Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals pròximes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per a anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

1. 1 Observar en els relats i personatges bíblics valors fonamentals de l’ésser humà, relacionant-los amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup-classe.

CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió socioemocional expressada a la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta.

2. 1 Reconèixer els vincles i relacions amb els grups de pertinença (família, escola), comparant-lo amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les clau personals i socials de la proposta cristiana, per fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

3. 1 Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i l’anàlisi d’alguns relats bíblics, per a aprendre a resoldre pacífica i inclusivament els conflictes.

CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

5. Explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions, afectes, símbols i creences, coneixent l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana i d’altres religions, per a afavorir l’autoconeixement personal, entendre les vivències dels altres i promoure el diàleg i el respecte entre les diferents tradicions religioses.

5. 2 Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-los i reconeixent-los en l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

CCL1, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CC3, CE2, CCEC1, CCEC3.

111

218458_libro_107-162_ud05 111

3/29/2023 2:03:44 PM

Desenvolupament de les sessions Sessió 1

Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

Agrupament

1. A sobre de cada taula els alumnes es trobaran un sobre amb la paraula ENIGMA a fora. Hem treballat enigmes i jocs de lògica i raonament durant tot el cicle. En obrir els sobres trobaran una tarja amb un número i un interrogant: 999? (A)

GG

Metodologia

Recursos

-

-

Instruments d’avaluació -

2. Després de l’agitació i dels GG comentaris entre ells, se’ls planteja què és aquest enigma. Pluja d’idees que podem anar apuntant a la pissarra.

Quines idees ens quedem per anar pensant? (A)

Aprenentatge- diàleg

Avaluació inicial

2. Treball en grup de 4. Intentem Grup desxifrar l’enigma: què ens cooperatiu vol dir l’enigma? Va per nosaltres? Passa alguna cosa en la nostra classe que hi tingui relació amb el que ens hem trobat? Les idees i les reflexions el secretari del grup cooperatiu les pot anar apuntat per a compartir-les després. (A)

Aprenentatge cooperatiu - Aprenentatge diàleg - Educació emocional

Paper i llapis

Observació del treball cooperatiu

2. Finalment, cada grup com- GG partirà en el grup classe el que han apuntat per arribar, si es pot, a unes conclusions comuns. (A) El paper del mestre/a serà fonamental per tal de lligar l’enigma que ens ha arribat amb situacions d’escolta i de no escolta a la classe entre els companys.

Aprenentatge-diàleg

Pissarra digital

Avaluació de les intervencions

112

218458_libro_107-162_ud05 112

3/29/2023 2:03:44 PM

2

3

1. Fem un recordatori de la ses- GG sió anterior. Projectem les reflexions del grups. La paraula ESCOLTAR ja hauria de sortir; si no és així, el mestre/a ha d’introduir-la. (D)

Aprenentatge-diàleg

Presentació digital de les reflexions del grup

Observació de les aportacions

2. A partir d’aquesta paraula po- Grup coodem fer un repàs de diferents peratiu situacions que ens passen on ens costa escoltar o en les que no. Tant a casa com a l’escola.

Cada grup prepararà una petita dramatització de la situació que hagin triat per a fer-la després en gran grup. (D)

Aprenentatge cooperatiu

-

Graella d’observació

3. Dramatització de les situa- Individual cions triades. Cada alumne tindrà 3 preguntes per a contestar sobre cada representació. (D) · Quina situació és? A on passa? · Per què creus que han tingut dificultat en escoltar-se?/ Per què creus que no han tingut cap dificultat en escoltar-se? · Escriu una cosa positiva que hagis vist en la representació que han fet els companys

Educació emocional

Qüestionari

Respostes al qüestionari

4. Posada en comú del què han GG escrit a partir de les 3 preguntes. (D)

Aprenentatge-diàleg

-

Avaluació de les intervencions

1. Fem un recull de la sessió an- GG terior i intentem arribar a una conclusió grupal. (D)

Aprenentatge-diàleg

-

Avaluació de les intervencions

2. Recordar històries, persones que saben escoltar molt bé.

Persones de la família com els avis, germans grans, de l’escola... Però el docent ha de ser ara un element de guiatge i orientació per tal de anar conduint els alumnes cap a coses que ja saben: fets de la Bíblia, de Jesús, de Maria... Què ens diuen? Com ens fan sentir? (D)

- Apre nentatge-diàleg - Educació emocional

-

Observació de la participació i de les aportacions

113

218458_libro_107-162_ud05 113

3/29/2023 2:03:44 PM

4

3. Cada alumne dibuixarà una Individual de les moltes situacions, històries, persones que han anat sortint. Un cop pintades i retallades s’enganxaran en el paper d’embalar. Per acabar, entre tots pensarem el títol més adient per al nostre recull. (D)

- Educació emocional

Paper d’embalar Pegament Retoladors Tisores

Representació gràfica de la situació/persona triada

1. Partim del nostre mural. I ara, GG què? Reflexió conjunta per arribar a uns compromisos personals i de grup classe sobre les nostres actituds per tal de millorar-les. (S)

- Apre nentatgediàleg - Educació emocional

-

Observació de la participació i de les aportacions

2. Escriurem els nostres com- Individual promisos comuns ( no més de 5 i sempre amb un redactat en positiu (per exemple: esperar a parlar quan acabi el meu company/a). (S)

- Apre nentatgediàleg - Educació emocional

Fitxa compromisos (tipus pergamí)

Realització de la fitxa

3. Farem també un pergamí en GG gran (DIN-A3) per a posar a la classe en un lloc destacat. (S) · A l’hora de tutoria, per exemple, es pot anar fent el seguiment quinzenal de com funcionen els nostres compromisos: dificultats, millores, problemes resolts... · El pergamí que ha fet cada alumne el guardaran a la carpeta viatgera ( va cada dia de l’escola a casa i a l’inrevés). També el posarem en el Classroom per a què les famílies estiguin al corrent d’aquests compromisos que també tenen a veure amb les actituds de millora a casa.

- Educació emocional

Pergamí A3

-

Atenció a la diversitat: El treball cooperatiu en grups heterogenis i en petit grup ajuda a atendre millor la diversitat. Tots els raonaments i explicacions generals estan pensats per a què tothom pugui explicar les seves pròpies vivències i experiències. La petita representació vol oferir la possibilitat de què els alumnes puguin expressar-se amb els diferents llenguatges (no només amb l’escrit) com el corporal i el no verbal.

114

218458_libro_107-162_ud05 114

3/29/2023 2:03:44 PM

En l’activitat 3 de la sessió 2 podria ser que algun alumne no pogués escriure les respostes a les preguntes; per aquests alumnes es prepararà el mateix qüestionari però amb símbols/gomets.

Rúbrica d’avaluació Expert

Adquirit

Adquisició iniciada

No adquirit

Reconeix els vincles i relacions amb els seus iguals, valorant la importància de l’ escolta activa i el respecte, per dur a terme una comunicació efectiva.

Desenvolupa actituds d’ escolta activa, respecte i consideració, per dur a terme actes de comunicació i estrènye els vincles amb els seus iguals.

Identifica els vincles que el relacionen amb els seus iguals, apreciant la importància que té en les seves relacions l’ escolta activa i el respecte.

Comença a practicar l’ escolta activa el respecte quan es relaciona amb els seus iguals.

Verbalitza la necessitat de l’escolta activa i el respecte per relacionar-se amb els seus iguals, però encara no el posa en pràctica.

Visualitza i identifica en quines situacions quotidianes ha de posar en pràctica l ‘ escolta, el respecte i la consideració, perla resolució pacífica de conflictes i la consolidació d’ un entorn pacífic de convivència.

Analitza i estima en quines situacions quotidianes ha de posar en pràctica l ‘ escolta, el respecte i la consideració, establint una connexió d’ aquestes actituds amb la creació d’ espais pacífics i respectuosos de convivència.

Aprecia la necessitat de l’ escolta i el respecte per generar espais pacífics de convivència.

Assenyala una o dues situacions en què pot posar en pràctica l’ escolta activa i el respecte per poder arribar a resoldre conflictes de manera pacífica.

Localitza alguna situació on s’ ha dut a terme una resolució pacífica de conflictes, emprant l’ escolta activa i el respecte.

Identifica les seves emocions i sentiments compartint-los i reconeixent-los en l’ altre, plasmant les idees que el sorgeixen des de la seva vivència per millorar la comunicació i la convivència.

Descobreix i expressa les seves emocions i sentiments i els compara amb els que generen en els seus iguals, situacions on regna el respecte i l’ escolta activa, extraient-ne compromisos.

Reconeix emocions i sentiments, propis i aliens, generats pel respecte i l’ escolta activa, assenyala ambdós com a punt de partida per establir compromisos de convivència.

Verbalitza una o dues emocions que experimenta en contextos d’ escolta activa i de respecte.

Reflexiona sobre com poden fer-li sentir contextos on no és respectat ni escoltat.

115

218458_libro_107-162_ud05 115

3/29/2023 2:03:45 PM

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per Proporcionar diferents opcions per a la Proporcionar opcions per captar l’ interès percepció a la interacció física.

La metodologia de la gamificació, ens permet oferir a l’ alumne múltiples formes d’ elecció individual, millorant la seva autonomia.

El suport entre iguals és present en treballar en grups heterogenis. Entre els diferents integrants del grup, es poden clarificar les pistes que van rebent. No obstant això, es potenciarà l’ús de suports visuals, que garanteixin que tot l’ alumnat pot accedir a la informació.

L’elaboració d’un role -playing, involucra tot el cos i permet expressar, amb més facilitat, allò que s’ha après.

L’autenticitat, està garantida, en treballar un saber tan imprescindible com és l’ escolta, la qual es treballa de forma teòrica i pràctica.

S’ofereixen alternatives per a la informació visual i la informació auditiva, amb ajut de suports visuals o decodificadors de veu.

Es posen al servei de l’alumnat, diferents recursos i eines digitals que afavoreixin l’ accessibilitat.

Proporcionar opcions per Oferir múltiples opcions per al llenguat- Proporcionar opcions mantenir l’esforç i la persis- ge, les expressions matemàtiques i els per a l’expressió i la cotència símbols municació El treball cooperatiu, permet Clarificar el significat de la paraula “es- S’empren diversos mique l’alumnat treballi en co- coltar” i les seves implicacions. tjans de comunicació: munitat, millorant la seva escrits, orals i gestuals. col·laboració, això sempre comporta una major implicació amb la tasca.

Es proposen diverses exi- L’escolta activa s’il·lustra a través de digències, desafiaments, que ferents mitjans: enigma, role-playing, permeten que la SA doni manualitat, etc. adeqüi als diferents nivells de competència.

Els nivells de suport han d’estar graduats en l’elaboració dels equips, els seus membres han de ser un suport entre si.

Proporcionar opcions per a Proporcionar opcions per a la compren- Proporcionar opcions l’ autoregulació sió per a les funcions executives Saber quin ha de ser la fi Es parteix dels coneixements previs a tra- Tot el procés ha de d’aquesta SA, optimitza la vés d’ una pluja d’ idees. quedar explicitat, subdimotivació. vidint tasques en el cas de ser necessari.

A la SA s’incorporen mo- Tot el processament de la informació està ments per a la reflexió, l’ guiat. autoavaluació i la coavaluació, que permet que l’alumnat en desenvolupi l’autoregulació.

Tots els recursos es posen a disposició de l’alumnat, de forma progressiva i introduïda pel mestre.

116

218458_libro_107-162_ud05 116

3/29/2023 2:03:45 PM

Situació d’aprenentatge 2 Benvinguts/es a l’escola Curs Matèria Temporalització

4t Educació Primària Religió Catòlica 10 sessions

Descripció de la situació En un moment de migracions obligades arreu del món per causa de la guerra, desastres naturals o per la recerca d’una vida millor intentarem trobar els punts més importants per a realitzar una bona acollida de les persones migrants. En aquesta situació es planteja que en un parell de dies l’escola acollirà tres famílies que han estat acollides per l’Ajuntament i que l’Ajuntament ha decidit que es quedaran en la nostra escola (Pla de xoc). Com les acollirem? Què tindrem en compte?

Aquesta situació d’aprenentatge ens ajudarà a plantejar-nos situacions personals i trobar solucions per oferir una bona acollida personal, espiritual i comunitària.

Finalment, farem tota una reflexió metacognitiva sobre el propi procés d’aprenentatge dels alumnes arribant a diferents conclusions personals i grupals.

Novetats d’ERE LOMLOE Aquesta situació d’aprenentatge fa incidència en el Pacte Educatiu Global, “Obrirse a l’acollida” i respon també a la Fratelli Tutti d’atendre al nouvingut així com la diversitat religiosa i interconviccional.

Orientacions i documentació per al professorat • Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se de la realitat. Quadern número 172. Cristianisme i justicia • El relat del Bon Samarità no ens diu només què cal fer respecte al proïsme, sinó que també ens indica com cal fer-ho. La narració ens proposa un itinerari pedagògic de l’acció caritativa, un full de ruta per a l’exercici de la solidaritat útil per aquells moviments de resistència global ocupats en la tasca d’esbossar el mapa d’un altre món possible, desde les víctimes.

• Cançóns: De pura raza de Kairoi; Extranjero y Salvemos la hospitalidad de Migueli.

117

218458_libro_107-162_ud05 117

3/29/2023 2:03:45 PM

• Document Vila Refugi de la ONGD SED

Competències clau • • • • • • • •

Competència en comunicació lingüística.

Competència plurilingüe.

Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

Competència digital.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

Competència ciutadana.

Competència emprenedora.

Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers A. Identitat personals i relacions en diàleg amb el missatge cristià • L’acollida • La dignitat de l’ésser humà.

• Les relacions amb els altres coma oportunitat d’autoconeixement i creixement personal.

• Interacció en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • L’aliança de Déu i el seu projecte d’humanitat.

• Identificació del calendari litúrgic de diferents tradicions religioses.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • Una mirada cristiana a la realitat: la presa de consciència de les situacions socials injustes.

• Projectes de servei i solidaritat promoguts per l’Església.

• Actituds de respecte i inclusió per a crear entorns de convivència intercultural.

Objectius d’aprenentatge • Elaborar uns criteris d’acollida per les persones migrants que responguin també a l’ètica de les religions i els drets fonamentals.

118

218458_libro_107-162_ud05 118

3/29/2023 2:03:45 PM

• Adonar-se que cal tenir en compte la interioritat i l’espiritualitat en el dia a dia de les persones coma aspecte motor de las mateixes.

• Reconèixer les situacions d’injustícia com a oportunitat de creixement personal i comunitari.

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius Competències específiques

Criteris d’avaluació

Descriptors operatius

2. Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió socioemocional expressada a la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta.

2.1. Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió en el grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

2.2. Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta.

CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

3. Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les clau personals i socials de la proposta cristiana, per fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

3.1. Col•laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu.

CCL1, CCL5, STEM3, CD1, CPSAA3, CC3, CC4, CE1, CCEC3.

119

218458_libro_107-162_ud05 119

3/29/2023 2:03:45 PM

Desenvolupament de les sessions Sessió 1

Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

Agrupament

Metodologia

Recursos

Instruments d’avaluació

1. Se’ls planteja la situació que en GG un parell de dies l’escola acollirà tres famílies que han estat acollides per l’Ajuntament i que l’Ajuntament ha decidit que es quedaran en la nostra escola. (A)

-

-

-

2. Activitat 1: Se’ls presentaran 3 GG fotografies de infants sense cap tipus d’explicació. Tan sols ens han enviat la fotografia d’ells.

Presentació en Powerpoint. Primera situació: Quines preguntes us agradaria fer per saber de la seva vida? (A)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Presentació amb fotografies

Avaluació inicial de les intervencions de l’alumnat

3. Activitat 2: Treball personal Individual (5 preguntes): Si volguéssim conèixer una persona quines preguntes creieu que serien les més importants? Les escrivim en el nostre quadern. (A)

Educació emocional

Portfoli

Avaluació de les respostes de l’alumnat

4. Activitat 3 Treball de petit grup (4 Grup persones): Compartirem en en cooperatiu equips de 4, de manera que puguem enriquir les nostres respostes. Compartim les 5 preguntes i entre tot l’equip en triem 10.

(A)

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

5. Per acabar, compartirem en gran GG grup (el grup classe) per a poder fer un llistat comú i veure quines conclusions podem extreure. (A) Si hi ha possibilitat fem un document compartit per després ferne una tria tota la classe conjunta. (A)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Document Avaluació compartit de les intervencions de l’alumnat

120

218458_libro_107-162_ud05 120

3/29/2023 2:03:45 PM

2

3

4

1. Un cop tenim les preguntes pac- Individual tades i fotocopiades per a tota la classe, els proposem que subratllin de color blau aquelles preguntes que tenen a veure amb informació que podríem saber preguntant a un familiar directe i aquelles preguntes que només podríem saber si els preguntéssim a ells directament. (D)

Educació emocional

Fotocopiar preguntes pactades de la sessió anterior per cada alumne.

Llapis de colors

-

2. Posada en comú: Quin tipus de GG preguntes ens ajuden a conèixer més les persones? Quines preguntes creieu que als infants els costaria compartir? N’hi ha alguna? Per què? (D)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

1. Presentem una fotografia dels Grup cootres infants que vindran a l’escola peratiu i els diem 3 noms (Asland, Hala, Omar) que els alumnes hauran d’esbrinar a quin infant pertany.

Aquí treballarem els estereotips dels noms que es vinculen a un país, religió, etc. Després d’acordar amb tots a quin nom correspon cada fotografia, presentem una petita biografia dels 3 infants que vindran acollits a l’escola. (D)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Presentació digital de les 3 fotografies

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

2. Un cop llegides les biografies Grup coointentem respondre al següent peratiu qüestionari: (D) • De quina població ve? Situa-ho en un mapa.

• Per què creus que han hagut de fugir del lloc on vivien?

• Creus que pertany a algun col·lectiu religiós? Per què?

• Com creieu que se senten les persones refugiades que han de marxar de manera forçada del seu país?

• Creieu que tenen por? De què?

• Què creieu que els sap més greu?

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Qüestionari

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

Recull de la sessió anterior(D)

Aprenentatge-diàleg

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

GG

Annex 1: Biografia dels 3 infants.

121

218458_libro_107-162_ud05 121

3/29/2023 2:03:45 PM

5

1 Per grups cal que redacteu un Grups llistat de punts que haurien de cooperatiu tenir en compte les famílies que acullin aquests infants a les seves cases: • Se’ls planteja que pensin en grups de treball quins punts haurien de tenir en compte per atendre cadascun dels infants que arribaran a la ciutat/poble. Cal que ho facin a mode de mapa mental en paper d’embalar.(Recordem que el mapa mental és un diagrama flexible. Per fer-ho, s’utilitzen conceptes interrelacionats sorgits per mitjà de mètodes espontanis, tal com la pluja d’idees.

Així doncs, al mapa mental, els conceptes afins s’uneixen a través de branques o braços a altres idees, creant una lògica mental que utilitzarem per donar curs a l’aprenentatge) (D)

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Paper d’embalar Marcadors gruixuts

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

2. Per acabar, entre tots enganxa- Grup ran els seus dissenys de mapa cooperatiu mental de manera que puguin deixar-la penjada a l’aula. (D)

Aprenentatge cooperatiu

-

Avaluació dels mapes mentals

1. Recollim els aspectes de la posada en comú anterior. Recordem d’exposar els mapes realitzats.

(D) • Deixarem un temps perquè lliurament els companys puguin desplaçar-se per l’aula i observar la dels altres grups i afegir aspectes en el seu propi. Podem fer una foto de cada mapa per després adjuntar-ho fotocopiat al portfoli personal.

Grup Çcooperatiu/individual

Aprenentatge cooperatiu

-

-

2. Quins aspectes afegiríem dels al- Grup tres grups de treball? 15 min. (D) cooperatiu

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

122

218458_libro_107-162_ud05 122

3/29/2023 2:03:45 PM

3. Un cop fet això els presentarem Grup un llistat dels quals hauran de coopertiu triar quins aspectes podrien afegir en el seu llistat per tenir en compte el seu benestar integral.

(D) • És important que practiquem l’acollida aprenent alguna paraula amb el seu idioma d’origen. Quines serien les paraules més importants per aprendre en el seu idioma?

• És important tenir cura de les celebracions religioses importants per ells perquè se sentin reconeguts/des. Busqueu en un calendari quines celebracions són importants per la seva religió.Enllaç .Cercar a llibres Audir/ Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya.

• És important acollir les seves creences en aquest moments de desorientació. Busqueu textos de les seves religions que puguin ser reconfortants per a ells/es per tenir penjada a l’habitació on estaran acollits.

EL mestre hauria de preparar un recull de les diferents tradicions per no perdre’s en la recerca. Poden recercar:

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Ordinadors portàtils Recull de tradicions

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de la capacitat i eines per a treballar en equip

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

• Islam: Recerca textos de Rumi • Cristianisme:Enllaç • Budisme:Contes i textos budistes per a nens.

• Judaisme: Proverbis jueus 6.

1. Abans de fer el llistat definitiu per GG a les famílies presentem 3 conceptes en 4 grans cercles de paper a l’aula. (D) • FER-SE CÀRREC- CARREGARENCARREGAR-SE-Lc 10, 2537 Preguntem als alumnes què els suggereix aquests 4 conceptes. Posada en comú: Què tenen a veure amb el que estem treballant al projecte?

123

218458_libro_107-162_ud05 123

3/29/2023 2:03:45 PM

2. Proposem a un representant de Grup cada grup petit que busqui la cita coopertiu a la Bíblia i la llegeixi als companys de grup. (D)

7.

8-9

Equip TAC Bíblies

-

3. Les religions ens donen pistes GG mirem els següents vídeos on es treballa la paràbola del bon samarità dels evangelis: • https://www.e-sm. net/218458_124_03 • https://www.e-sm. net/218458_124_04 • https://www.e-sm. net/218458_124_05 En gran grup, analitzem els tres conceptes a la història del bon samarità. (D) Predisposem als alumnes perquè imaginin una situació (representació teatral) on queden referits aquests tres conceptes per després representar-la a l’aula. La representarem el proper dia.

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Vídeos Projector i pissarra digital opantalla

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

1 Representació de les situacions Grup teatralitzades i recordatori dels cooperatres conceptes. Realitzem una tiu/GG rúbrica per veure si surten representades les 3 idees capçaleres.

(S)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

Rúbrica de les representacions teatrals

CA 3.3 Rúbrica de les representacions teatrals

2. Visionem la història veritables GG dels 3 personatges principals de la situació d’aprenentatge: Treballem la història https://www.esm.net/218458_124_02. (S)

Aprenentatge-diàleg Educació emocional

-

-

1 Escoltem la cançó: Acollim les GG persones https://www.e-sm. net/218458_124. (S)

Educació emocional

-

-

124

218458_libro_107-162_ud05 124

3/29/2023 2:03:45 PM

2. És l’hora de fer el disseny final Grup coodel llistat per lliurar a les famílies peratiu d’acollida a treballar en parelles o petit grup: Poden elaborar un LAPBOOK o fer un tríptic A3: . (S) • Ha de tenir: • Tres textos d’acollida de 4 religions diferents.

• Decàleg d’acollida per les famílies.

• Calendari amb 3 festivitats religioses importants de cada una de les religions dels infants.

• Disseny d’un regal d’acollida/ Paraules amb idiomes diferents.

10.

Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Educació emocional

Equip TAC Material Portàtils per la recerca

Avaluació del disseny (lapbook o tríptic)

3. Fem un recull de fotografies per GG/Indivi- Educació imprimir i posar al portfoli del dual emocional treball acabat. . (S)

Fotografies

-

1. Avaluació personal de síntesi. Individual Redacció personal: . (S) • Què he aprés? Què he sentit?

• Estaria disposat a acollir una família? Per què?

Fem un exercici de respiració conscient i grupal tot utilitzant algun dels textos triats o fent una visualització de la paràbola del bon samarità.

Rúbrica d’autoavaluació

Avaluació motjançant rúbrica

Educació emocional

Atenció a la diversitat La majoria d’activitats personals acaben amb treball de grup per atendre millor la diversitat. Raonament per parelles o grups de tres o quatre sobre què passa en els relats, o els vídeos a fi que els nens i nenes que els han entès millor ajudin els seus companys. Pot fer-se en acabar una recerca a l’ordinador una lectura després de la dramatització, etc.

En l’activitat 6 si hi ha alguns alumnes que els costa trobar textos o recercar en un calendari religiós, se’ls pot demanar que escriguin paraules clau d’acollida i després demanar si algú els ajuda a construir una frase amb aquestes paraules.

Activitat “fer l’activitat del mapa mental”. Per fomentar alhora dinàmiques de reforç, consolidació i aprofundiment, proposem portar-les de manera cooperativa.

Els qui aprofundeixen, aporten paraules clau i les agrupen i relacionen.

Els qui consoliden, aporten les paraules clau.

Els qui reforcen, amb les paraules clau cerquen símbols que els identifiquin per afegir-los al mapa mental.

125

218458_libro_107-162_ud05 125

3/29/2023 2:03:45 PM

Rúbrica d’avaluació Expert

Adquirit

Adquisició iniciada

No adquirit

Adopta destreses i habilitats socials, que li permeten elaborar uns criteris d’ acollida a les persones migrants, responent a l’ ètica de les religions i als drets fonamentals.

Elabora i proposa actituds que s’ han de manifestar amb les persones en acollida, migrants, inspirant-se en l’ ètica de les diferents religions i en els drets fonamentals.

Indica quines són les destreses i habilitats, que permeten elaborar criteris per acollir les persones migrants, anant-les de l’ ètica de les religions i dels drets fonamentals.

Diferencia algunes destreses i habilitats socials que permeten elaborar criteris d’ acollida, a les persones migrants.

Observa alguns criteris d’ acollida a les persones migrants.

Valorar les relacions interpersonals de manera positiva, reconeixent en les situacions d’ injustícia una oportunitat compromís i de creixement personal i comunitari.

Transforma les situacions d’ injustícia en oportunitats de compromís per la igualtat i de creixement persones i comunitari, prenent consciència de la necessitat de les relacions socials per dur a terme aquesta evolució.

Aprecia les relacions interpersonals de manera positiva, reconeixent en les situacions d’ injustícia una oportunitat compromís i de creixement personal i comunitari.

Comprèn que en les relacions interpersonals positives hi ha la clau per acabar amb la injustícia.

Descriu situacions d’ injustícia i la reacció social davant d’ elles.

Apreciar la interioritat espiritual, en la vida quotidiana, com a determinant en l’ escala de valors i comportament d’ una persona.

Descobreix i valora com el desenvolupament de la interioritat espiritual, transforma el dia a dia de les persones, en determinar la seva escala de valors i comportament d’ una persona.

Analitza com la interioritat espiritual, en la vida quotidiana, com a determinant en l’ escala de valors i comportament d’ una persona.

Estableix alguna relació causal, entre el comportament d’ una persona i la seva interioritat espiritual.

Assenyala alguns comportaments, que puguin denotar la interioritat. espiritualitat d’ una persona.

126

218458_libro_107-162_ud05 126

3/29/2023 2:03:45 PM

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ Proporcionar diferents opcions Proporcionar opcions per a interès per a la percepció la interacció física.

L’elecció individual i l’autonomia s’optimitzen convidant l’alumnat a reflexionar sobre què vol conèixer sobre els infants que seran acollits.

La informació es pot personalitzar, gràcies a eines com pictotraductor , que permeten donar el missatge per via oral i visual.

La rellevància i l’ autenticitat estan garantits, en partir d’ una situació plausible en el seu entorn.

Recrear els continguts, a través d’ una obra teatral, permet involucrar en l’ expressió diferents eines com: expressió corporal, expressió oral, etc.

S’ han de posar a disposició de l’ alumnat, els recursos digitals necessaris optimitzant l’ accés a les eines i les tecnologies de suport.

Proporcionar opcions per mantenir Oferir múltiples opcions per al Proporcionar opcions per a l’ esforç i la persistència llenguatge, les expressions ma- l’ expressió i la comunicació temàtiques i els símbols El treball en equip fomenta la implicació, i al llarg d’ aquesta SA podem trobar diversos moments en què s’ ha de compartir en comunitat.

La informació s’il·lustra a través El porfoli permet variar els de diferents mitjans: teatre, ví- mètodes per a la resposta. deos, textos, cançons i fotografies.

La meta de la SA està clara, i se li El vocabulari i els símbols són planteja a l’ alumnat des del prin- clarificats, gràcies a les exemplicipi: l’ elaboració d’ un portfolio, la ficacions dels vídeos. qual cosa ajuda l’ alumnat a mantenir-la atenció al llarg de totes les sessions, en ser el seu aprenentatge objecte de compilació.

Proporcionar opcions per a l’ auto- Proporcionar opcions per a la Proporcionar opcions per a regulació comprensió les funcions executives Se li dona eines perquè pugui Es parteix dels coneixements Explicitar les fites i fins i afrontar els problemes de la vida previs, i fins i tot es treballa el tot dividir-les perquè siguin quotidiana. tema dels estereotips. més accessibles.

Les idees principals poden ser S’ augmenta la capacitat destacades pel mestre o mestra, per fer un seguiment dels a través de colors, subratllat, etc. avenços, a través de la reflexió i l’ autoavaluació.

En la darrera sessió es convida l’ Tot el processament de la inforalumnat a la reflexió i l’ autoava- mació està guiat a través de les luació. diverses sessions.

127

218458_libro_107-162_ud05 127

3/29/2023 2:03:45 PM

Situació d’aprenentatge 3 El bagul de la meva història Curs Matèria Temporalització

5è Educació Primària Religió Catòlica 10 sessions

Descripció de la situació A la nostra vida necessitem referents que ens ajudin a entendre i valorar el que som i el que volem ser. Tenir referents en el món actual és important, per això, és important trobar i reconèixer a la nostra història persones rellevants que ens inspirin i ens mostrin valors que marquen la seva vida. Un dels reptes de la cultura actual és la manca de valors inspiradors per als joves d’avui dia juntament amb la crisi de referents actuals. Per això, és important arribar a les nostres arrels i descobrir en elles que marquen l’estil de vida concret i coherent als valors cristians.

En el nostre marc cultural tant a nivell patrimonial com a nivell conceptual, podem veure més referents de creients homes que no pas dones, tot i que la realitat és que n’hi ha dels dos sexes. Per una altra banda, la dona està lluitant per tenir el lloc que li correspon a la nostra societat i això està impregnant tots els àmbits de la nostra vida en el món occidental. Així doncs, l’ODS 5è que tracta d’arribar la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i nenes, està estretament vinculat amb el plantejament de la nostra situació d’aprenentatge.

Caldrà ajudar, per tant, a conèixer, valorar i integrar a noves referents femenines en el camp de la vida, els valors i la relació amb la fe i la religió que permetin tenir un marc referencial més ampli i divers.

A través d’aquesta situació d’aprenentatge descobrirem uns personatges de la Bíblia (femenins) que ens ensenyen moltes coses a través de les seves vides i històries. Per a poder fer aquest aprenentatge més significatiu, proposarem als nostres alumnes crear uns baguls d’històries sobre aquests personatges amb l’objectiu que els ajudi a sintetitzar la seva vida, els seus valors i els seus principis fonamentals.

128

218458_libro_107-162_ud05 128

3/29/2023 2:03:45 PM

Novetats d’ere LOMLOE Aquesta situació d’aprenentatge fa incidència en el Pacte Educatiu Global, “Posar a la persona al centre“ i a “Promoure la dona” i respon també a la Fratelli Tutti de tractar amb igualtat dones i homes; així com la competència europea “LifeComp”: competència clau personal social i d’aprendre a aprendre.

Orientacions i documentació per al professorat Aquí us deixem un parell de pàgines web sobre el tema i la metodologia que tractarem. És important que el/la docent, entengui que en aquesta situació d’aprenentatge el seu rol és de conductor d’aprenentatge, acompanya i condueix aquest camí o itinerari més flexible: • Material sobre la metodologia “Caixes d’aprenentatge”: https://www.e-sm. net/21845_129_1 • Material sobre la dona a l’Església: https://www.e-sm.net/21845_129_2

Competències clau • • • • • • • •

Competència en comunicació lingüística.

Competència plurilingüe.

Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

Competència digital.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

Competència ciutadana.

Competència emprenedora.

Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià • La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

• La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • Reconeixement del paper de les dones en la Bíblia i en la història de l’Església.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diferents relats bíblics o recollits en biografies significatives.

129

218458_libro_107-162_ud05 129

3/29/2023 2:03:45 PM

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • Valors propis de l’Evangeli.

• La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència i interrelació.

• La visió cristiana de la interdependència, eco-dependència e interrelació.

Objectius d’aprenentatge • Descobrir en les biografies de dones creients referents per a la nostra vida i escala de valors.

• Valorar el paper de la dona a l’Església des de la seva història i la seva actualitat.

• Expressar les aportacions que ens fan les dones presentades a l’Església i a cadascú de nosaltres.

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius Competències específiques

Criteris d’avaluació

1. Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals pròximes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per a anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

1.5. Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

1.6. Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

Descriptors operatius CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

130

218458_libro_107-162_ud05 130

3/29/2023 2:03:45 PM

Desenvolupament de les sessions Sessió 1

Activitat/tipus: apropament/ desenvolupament/síntesi)

Agrupament

Instruments d’avaluació

Metodologia

Recursos

1. Al voltant d’una data relacio- GG nada amb el tema de la dona (exemple: 8 de març) parlarem amb l’alumnat sobre les dones i el seu paper. (A)

Aprenentatge diàleg Educació emocional

-

Avaluació inicial (intervencions de l’alumnat)

2. Ens aproparem al tema a través Individual d’una enquesta. Cada alumne/a de forma individual l’haurà de respondre de forma que fem una primera reflexió sobre dones que coneixem que han estat importants a la nostra vida i a la vida de l’església (enquesta a l’Annex 1). (A) (Les conclusions de l’enquesta seran el punt de partida i la motivació inicial per fer aquesta situació d’aprenentatge (p. ex. coneixem molt poques dones que han estat importants a la vida del Poble de Déu i a l’església; les dones cristianes o bíbliques que coneixem ho fem d’una manera molt superficial; o bé, si volem saber una mica més sobre dones que fossin importants per a la història de salvació).

Educació emocional

Enquesta

Avaluació inicial mitjançant qüestionari

3. En un primer moment, les res- Parelles postes a aquesta enquesta les compartirem en parelles, de manera que puguem enriquir les nostres respostes amb les respostes de l’altre. (A)

Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

-

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

4. En un segon moment, compar- Grup tirem les aportacions prèvies cooperatiu de les parelles i acabarem de completar aquesta informació fent grups de 4. (A)

Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

-

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

5. Per acabar, compartirem en GG gran grup (el grup classe) els resultats de la nostra enquesta, per a poder fer un llistat comú i veure quines conclusions podem extreure. (A)

Aprenentatge diàleg Educació emocional

Pisarra

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

131

218458_libro_107-162_ud05 131

3/29/2023 2:03:45 PM

2

3

1. Les dones s’han perdut. No sa- GG bem quantes són, quines i quin paper van tenir a la història del nostre poble cristià. Apareixen 8 capses amb material per investigar sobre cadascuna de les dones (Rut, Ester, Miriam, Maria de Betània, Maria Magdalena, Clara de Asís, Teresa de Jesús i Catalina de Siena). (A)

-

Caixes d’aprenentatges de les persones

-

2. Triaran una capsa i amb les acti- Grup vitats que hi ha en el seu interior cooperatiu hauran d’identificar a la personasobre la que han de preparar el seu bagul (exemples de possibles activitats adaptades per a fer amb totes les necessitats educatives de l’aula: sopa de lletres, puzzles d’imatges del personatge,...) (A)

Aprenentatge-servei

Fitxes i materials de les activitats

-

3. Presentació del producte fi- GG nal: el tresor d’Elles. Crearem unes caixes d’aprenentatge representatives de cadascuna d’aquestes dones presents a la Bíblia i a la història de l’Església amb els símbols més importants que podem conèixer i saber d’elles i la seva història.

A tall d’exemple i si calgués, farem nosaltres una de prova: la de Maria, la mare de Jesús. (A)

Aprenentatge-servei Educació emocional

Caixa de Maria

Avaluació del producte final i del procés d’elaboració

1. Avui ens toca el primer pas del Grup nostre projecte: INVESTIGAR! cooperatiu Per això, donarem a cada grup uns papirs (Annex 3) que “hem trobat” amb alguna informació sobre aquestes dones (aquests papirs tenen un text d’explicació de la seva història adaptat a un llenguatge comprensible per a l’alumnat). Primer, hauran de llegir-lo atentament i, després, fer una pluja d’idees sobre tota la informació que poden extreure d’aquesta primera font. (D)

Aprenentatge diàleg Educació emocional

Papirs amb els fragments de la història de les dones

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

2. Per a poder recollir tota la Grup informació que els textos cooperatiu ofereixen farem una petita fitxa que han d’omplir entre els membres del grup (Annex 4) (D)

Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

Annex 4: fitxa personatges

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

132

218458_libro_107-162_ud05 132

3/29/2023 2:03:45 PM

4-5

3. Per ampliar una mica més Grup la informació sobre la perso- cooperatiu na que investiguen, hauran de buscar per internet alguna notícia relacionada sobre ella.

Ens hauran de mostrar la notícia al mestre i després extreure les idees més importants que apareguin. (D)

Aprenentatge Ordinadiàleg dor porEducació tàtil emocional Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge basat en competències

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i de la competencia digital

4. Finalment, hauran de posar Grup quines actituds i valors poden cooperatiu destacar del personatge femení que estan investigant (p. ex.: valenta, forta, compromesa, col·laboradora, oberta, alegre, etc.) (D)

Aprenentatge diàleg Educació emocional Aprenentatge cooperatiu

Annex 4: fitxa personatges

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i les intervencións de l’alumnat

1. Comencem a elaborar la nostra GG caixa i els donarem les orientacions que han de seguir per a completar la investigació i tot el material necessari. (D)

-

Material per a la capsa: -Capsa de sabates o similar -Papers per a folrar-la -Altres materials de papereria -Tres pedres

-

2. Un cop tenim tots els materials, Grup el primer que hem de fer és fol- cooperatiu rar la caixa amb el color que hem decidit entre tots. (D)

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

Paper per a folrar

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

3. Després, cada membre del Grup grup s’encarregarà d’una part cooperatiu de la decoració de la caixa: · Tapa: amb la tècnica de “Lettering” s’haurà d’escriure el nom de la persona a la qual està dedicada la caixa. · Laterals: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar-hi als laterals dibuixar-los i col·locar-los.

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

Material per decorar la capsa: -Altres materials de papereria -Tres pedres

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu i del producte final

133

218458_libro_107-162_ud05 133

3/29/2023 2:03:45 PM

· Interior: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar a l’interior de la caixa, dibuixar-los i col·locar-los. · Interior de la tapa: hauran de decidir quins dibuixos i símbols volen posar a l’interior de la tapa de la caixa, dibuixar-los i col·locar-los.

Per acabar, entre tots enganxaran els seus dissenys sobre la caixa de manera que puguin deixar-la decorada per a omplir-la d’aprenentatges. (D) 6-7

1. Durant les properes sessions Grup ens dedicarem a pensar i ela- cooperatiu borar els objectes i elements que formaran part de la nostra caixa d’aprenentatge sobre la dona bíblica que cada grup té assignada. (D) · Per això, el primer que han de fer és distribuir-se les tasques (en total 4, una per a cada persona del grup): · Dibuix de la seva imatge: tenint com a referència la imatge que vam compartir amb ells en els puzles inicials, hauran de fer-ne una reproducció en format dibuix. · Objecte que la defineix: hauran de crear un objecte simbòlic que representi la millor qualitat que té aquest personatge femení. Es pot fer amb plastilina o algun altre material moldeable.

Els materials necessaris per a crear els símbols.

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

Els materials i annexos que hem fet servir a les sessions anteriors.

134

218458_libro_107-162_ud05 134

3/29/2023 2:03:45 PM

8

· Tres pedres que simbolitzen Grup els seus fonaments: a cada pe- cooperatiu dra hauran d’apuntar, escriure o dibuixar tres elements de la seva vida que han fonamentat que ella sigui així. (p. ex. si ella ha ajudat als altres en diferents moments de la seva vida en una pedra poden posar la paraula AJUDA amb una mà dibuixada). · Portada de Notícies: es buscaran imatges i informació de persones (sobretot dones) que segueixen mantenint avui dia el projecte o missió de la dona estudiada, així com els valors que ella promou.

En finalitzar cadascuna de les sessions, hauran d’ensenyar al mestre què és el que han fet i ho guardaran a la caixa d’aprenentatge del seu grup fins a la següent sessió.

Els materials necessaris per a crear els símbols.

1. En cas que alguna de les dues Grup tasques anteriors no s’hagi cooperatiu acabat, disposarem d’una sessió més per acabar la decoració o els objectes dels nostres baguls de les històries.

En cas que sí que ho hagin acabat tot, podran preparar la presentació que faran als seus companys del bagul: (D) · Repartiment de l’explicació · Recordar quines són les idees més importants de cada cosa: decoració del bagul, objectes que hi ha a dins, què representen, etc. · Assajar la presentació oral.

Material establert a les anteriors sessions

2. Dedicarem aquesta sessió a GG conèixer els baguls dels nostres companys. Per tant, grup per grup ens presentaran la seva caixa d’aprenentatge i el que han après sobre el personatge femení bíblic que han treballat. Hem d’insistir als alumnes que han de presentar bé a aquestes dones, els seus valors i els fonaments, recordar aspectes importants de la seva vida i el seu paper en la història del poble d’Israel.

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

Els materials i annexos que hem fet servir a les sessions anteriors.

Aprenentatge- diàleg Educació emocional Aprenentatge servei

Avaluació de les eines socials emprades en el treball cooperatiu

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i el producte final

135

218458_libro_107-162_ud05 135

3/29/2023 2:03:45 PM

9

La resta de la classe han d’estar atents i escoltar bé als companys, ja que a la propera sessió farem una mica de síntesi d’allò exposat. (S)

-

10

1. Després de fer totes les expo- GG sicions, farem un petit resum entre tots sobre el que podem aprendre d’aquestes dones i la seva actualització i relació amb el present. Per això proposem tres activitats: 2. Exposarem una presentació de 8 dones de l’església actual i els proposarem que llegint les seves petites descripcions, les relacionin amb algunes de les dones que hem fet en els seus baguls. Algunes de les dones que els hi podem presentar són: · Maria del Mar Albajar i Viñas (abadessa de Montserrat) · Lucía Caram Padilla (religiosa, activista social) · Victòria Molins (religiosa educadora social) · Teresa Macarulla (científica catòlica) · Sor Yvonne Reungoat, (religiosa i membre del Vaticà) · María Lia Zervino (laica i membre de comissions del Vaticà) · Sister Ann Rose Nu Tawng (religiosa activista per la Pau a Myanmar) · Raquel Pérez San Juan (directora de la Comissió per a l’Educació i Cultura de la CEE) · Teresa Gutiérrez (responsable de la JuventudEstudianteCatólica (JEC)) (S)

Aprenentatge- diàleg Educació emocional

Fitxes de presentació de dones cristianes S. XXI

Avaluació de les intervencions de l’alumnat CA1.6.

Resposta oberta a l’alumnat

3. Els hi proposarem que busquin Individual al seu voltant dones (ja sigui a casa, a l’escola o si tenen comunitat cristiana) que puguin relacionar-se amb les dones del bagul que han fet ja sigui per les seves vides o pels valors que han regit la seva vida. (S)

Educació emocional

-

CA1.6.

Resposta oberta a l’alumnat

136

218458_libro_107-162_ud05 136

3/29/2023 2:03:45 PM

4. Síntesi del que hem aprés amb Individual preguntes obertes a través d’un formulari d’autoavaluació (Enllaç 2). S’avaluaran els següents aspectes: (S) Nivell contingut: · Quins personatges hem treballat en aquesta unitat? · Quines característiques destaco dels personatges femenins que ens han presentat? · Quines qualitats destaco dels personatges d’aquest projecte? · Veig alguna cosa que pugui aprendre d’elles per a la meva vida?

Nivell de treball en grup: · He sigut responsable amb la feina encomanada?

Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Enllaç 2: formulari autoavaluació

CA1.5 Formulari d’autoavaluació

137

218458_libro_107-162_ud05 137

3/29/2023 2:03:45 PM

Rúbrica d’avaluació Expert

Adquirit

Adquisició iniciada

No adquirit

Desenvolupa autonomia i judici crític a través de l’ estudi de biografies de dones creients que són un referent, reflexionant sobre les seves vides i la seva tasca.

Genera la seva pròpia opinió sobre la vida i la tasca de les dones presentades, i quines han estat, i poden ser, les seves repercussions en la societat.

Explica, amb les seves pròpies paraules, com ha estat la vida i la tasca de les dones presentades i reflexiona sobre el seu llegat.

Resumeix la vida i la tasca d’alguna de les biografies, de dones creients, presentades.

Observa les biografies de dones creients que són un referent.

Reconeix el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Investiga sobre el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església, extraient les seves pròpies conclusions.

Analitza el paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Nomena alguna dona, que ha exercit una tasca significativa en la història de la salvació i de l’ Església.

S’ aproxima al paper de les dones a la Bíblia i en la història de l’ Església.

Expressa amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius les aportacions que fan les dones presentades a l’ Església, reflexionant sobre quina repercussió poden tenir en la seva vida.

Plasma, empeltant diversos tipus de llenguatge, les aportacions que fan les dones presentades i la seva repercussió en la societat, extraient conclusions que pugui extrapolar a la seva vida.

Presenta, a través de diversos llenguatges, les aportacions que fan les dones presentades a l’ Església i a la societat.

Col·labora amb el seu grup de treball per elaborar una presentació, que reculli les aportacions que fan les dones presentades a l’Església.

Escolta i comprèn com els seus iguals han recollit les aportacions que fan les dones presentades, als baguls.

138

218458_libro_107-162_ud05 138

3/29/2023 2:03:46 PM

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar Proporcionar diferents opcions Proporcionar opcions per a la l’ interès per a la percepció interacció física.

La metodologia de les caixes d’ Es promou l’ ús d’ eines digitals aprenentatge dota l’ alumnat d’ que permeti facilitar la informaautonomia, la qual cosa millora ció per via visual i auditiva. la seva implicació i interès.

Promoure la igualtat, tal com assenyalen els ODS, és una temàtica necessària, per la qual cosa el valor i l’ autenticitat d’ aquesta SA, estan garantits.

Existeixen diversos mètodes de reposada i navegació, ja que l’ autonomia, en l’ elaboració de les caixes, així ho permet.

Les caixes estan compostes per diferents elements que permeten l’ accés a la informació des de diferents sentits.

Proporcionar opcions per man- Oferir múltiples opcions per al Proporcionar opcions per a l’ extenir l’ esforç i la persistència llenguatge, les expressions ma- pressió i la comunicació temàtiques i els símbols Es fomenta el treball coopera- La informació queda il·lustrada Es posen a disposició de l’ alumtiu, la comunitat i les relacions des de diferents mitjans. nat múltiples eines perquè puinterpersonals. gui crear el producte final.

Hi ha diferents exigències i recursos per variar els desafiaments, gràcies a la creació de grups heterogenis de treball.

L’ ús de recursos digitals garanteix l’ intercanvi comunicatiu amb l’ alumnat.

Proporcionar opcions per a l’ Proporcionar opcions per a la Proporcionar opcions per a les autoregulació comprensió funcions executives Saber que el treball final ha de ser presentat, promou les expectatives que milloren la motivació.

Es parteix dels coneixements La meta és explícita i està clara previs de l’ alumnat, fent al·lusió des de les primeres sessions. a les dones que coneixen en els seus entorns propers.

Totes les biografies es presen- Es dóna suport a l’ alumnat a ten seguint el mim patró, el qual gestionar els recursos amb el s’ explicita. suport constant del mestre i en facilitar-los la informació de Al final de la SA hi ha un moment manera pautada i seqüencial. de reflexió i autoavaluació.

139

218458_libro_107-162_ud05 139

3/29/2023 2:03:46 PM

Situació d’aprenentatge 4 Arquitectes d’un món més just.

Curs Matèria Temporalització

5è Educació Primària Religió Catòlica 10 sessions

Descripció de la situació Des dels primers temps de l’Església, les obres d’art han estat un element molt important per transmetre de manera visual el missatge de l’Evangeli. En el nou currículum de Religió Catòlica per l’Educació Primària, els “sabers bàsics” incorporen en l’apartat de Cosmovisions, Tradició Cristiana i Cultura, la música, les arts i altres manifestacions culturals i tradicions de l’entorn, tant per l’observació, anàlisi i valoració d’obres d’art, composicions musicals; i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme com per la transmissió del sentiment religiós. Avui l’art ens torna a parlar per boca del seu artista.

L’escola Sant Sebastià es troba en el municipi de “Els Pallaresos” a la província de Tarragona. El patrimoni cultural d’aquest poble ha estat marcat per la figura de l’Arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí i són nombroses les obres modernistes que ens ha deixat, entre elles, les més importants es troben dins l’església del poble.

Donat que els alumnes de cinquè han de treballar el modernisme en l’àrea de medi social i cultural, es va plantejar elaborar una situació d’aprenentatge del modernisme en el nostre entorn més proper; el poble de Els pallaresos. Des de l’àrea de religió participem en aquest projecte al qual s’afegeixen també els alumnes de valors.

Com a producte final s’elaborarà un gran mural a la paret del pati, es participarà en una campanya solidària per ajudar a Caritas del poble i s’elaborarà una exposició de Temples de diferents confessions amb material reciclat.

Es treballarà de manera interdisciplinar amb l’àrea de música, medi social i visual i plàstica.

Novetats d’ERE LOMLOE Aquesta situació d’aprenentatge treballarà des del Pacte Educatiu Global- la recerca d’una renovació del compromís educatiu amb la interioritat i la identitat del nostre entorn amb el més ampli horitzó social, cultural i ambiental convidant als nostres alum-

140

218458_libro_107-162_ud05 140

3/29/2023 2:03:46 PM

nes a ser servidors del nostre entorn més proper. En aquest sentit també es tindrà en compte les dues encícliques Laudato si que fa referència a l’impacte mediambiental com a una de les causes de la pobresa i la Fratelli tutti que ens convida al diàleg i a la fraternitat entre les diferents religions i els ODS 1,2,10 i16.

Orientacions i documentació per al professorat • Documents; https://www.e-sm.net/21845_141_1 • Annex 1: Jujol a la parròquia dels Pallaresos. https://www.e-sm. net/21845_141_2 • Annex 2: Ha arribat el carter • Annex 3: La casa Bofarull. https://www.e-sm.net/21845_141_3

Competències clau • • • • • • • •

Competència en comunicació lingüística.

Competència plurilingüe.

Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

Competència digital.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

Competència ciutadana.

Competència emprenedora.

Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers A. Identitat personal i relacions en diàleg amb el missatge cristià • La dignitat humana, la igualtat i la diferència entre les persones.

• La responsabilitat personal i social des del punt de vista cristià.

• La influència de les accions individuals en la transformació social a la llum de l’ètica cristiana.

• Valoració de la dimensió espiritual i religiosa en un mateix i en els altres.

B. Cosmovisions, tradició cristiana i cultura • Observació, anàlisi i valoració d’obres d’art, composicions musicals i construccions arquitectòniques representatives del cristianisme, comparades amb les d’altres cultures i religions.

• La preferència de Jesucrist per les persones marginades.

141

218458_libro_107-162_ud05 141

3/29/2023 2:03:46 PM

• La vida cristiana i la celebració dels sagraments.

• Reflexió i anàlisi sobre les experiències religioses narrades en diversos relats bíblics o recollides en biografies significatives.

C. Habitar el món plural i divers per a construir la casa comuna • Anàlisi de situacions pròximes de vulnerabilitat i disseny de propostes transformadores aplicant els principis de l’ètica cristiana.

• Compromís i transformació social en l’acció de l’Església.

Objectius d’aprenentatge • Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

• Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat.

• Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

• Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat

142

218458_libro_107-162_ud05 142

3/29/2023 2:03:46 PM

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius Competències específiques

Criteris d’avaluació

1. Descobrir, identificar i expressar 1. 5. Identificar els principis i virtuts que els elements clau de la dignitat i promouen i respecten la dignitat de la identitat personal en situacions totes les persones, reflexionant sovitals pròximes, a través de biobre experiències personals i d’augrafies inspiradores i relats bíblics la, desenvolupant autonomia, judici d’abast antropològic, per a anar crític i responsabilitat. conformant la pròpia identitat i les 1. 6. Expressar amb autonomia a través seves relacions amb autonomia, de diversos llenguatges comuniresponsabilitat i empatia. catius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat.

2. Descobrir, reconèixer i estimar 2. 6. Participar en accions solidàries i de la dimensió socioemocional exservei a la comunitat, reconeixent pressada en la participació en aquells grups socials més vulnediferents estructures de pertirables, tenint en compte com Jesunença, desenvolupant destreses i crist va canviar la seva realitat i les actituds socials tenint en compte conseqüències que això ha tingut alguns principis generals de l’ètiper a la història de la humanitat. ca cristiana, per a la millora de la convivència i la sostenibilitat del planeta

Descriptors operatius CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

CCL2, CCL5, CP3, STEM5, CD3, CPSAA3, CC1, CC2, CC4, CE1.

4. Comprendre i admirar el patrimo- 4. 5. Comprendre i valorar com el patri- CCL4, CP3, CD2, ni cultural en algunes de les seves moni religiós cristià contribueix a CD3, CC3, CCEC1, expressions més significatives, la construcció de la identitat de les CCEC2, CCEC4. gaudint de la seva contemplació, persones i dels pobles, i inspira l’exanalitzant l’univers simbòlic i vital pressió de la pròpia vivència persoque transmeten, per a valorar la nal i social a través de diversos llenpròpia identitat cultural, promouguatges. re el diàleg intercultural i generar creacions artístiques

143

218458_libro_107-162_ud05 143

3/29/2023 2:03:46 PM

Desenvolupament de les sessions Sessió 1

Activitat/tipus: apropament/ Agrupament desenvolupament/síntesi)

Metodologia

Recursos

Instruments d’avaluació

1. Ens aproparem al tema a GG través d’una carta que ens arriba des de l’ajuntament.

La mestra la llegirà en veu alta als alumnes. .Aquesta carta convida els alumnes a iniciar un repte: descobrir el personatge seguint una sèrie de pistes que hauran de trobar pel poble. (A)

Aprenentatge per gamificació

Carta

-

2. Un cop acabada la lectura GG de la carta, els alumnes es posaran en camí, acompanyats per la mestra de religió, la tutora i la vetlladora per anar a trobar les pistes que els conduiran a descobrir el nom del personatge. .Es divideixen en tres grups. (A)

Aprenentatge per gamificació

Pistes (papers de colors)

Avaluació de la implicació de l’alumnat en la tasca

3. En arribar a la rosa dels vents GG el portaveu de cada grup llegirà en veu alta de quin personatge es tracta. (A)

Aprenentatge per gamificació

-

-

4. Descoberta d’alguns ele- GG ments religiosos fets per Jujol a l’església del poble.

(A)

Aprenentatge per gamificació

-

-

5. Per acabar tornarem a l’es- Individual cola i els repartirem el material necessari per elaborar el Diari d’aprenentatge. (A) En aquest diari podran anotar preguntes com aquestes: · Què estic aprenent? · Què necessito per fer la meva tasca? · Quines dificultats tinc? · On ho puc trobar? · Les meves anotacions i esbossos.

Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Material per al diari d’aprenentatge

Avaluació de la capacitat de autoregular el propi aprenentatge de l’alumnat

144

218458_libro_107-162_ud05 144

3/29/2023 2:03:46 PM

2

1. Investiguem el nostre per- GG i sonatge: Josep Maria Jujol, individual recollim les dades que ens parlen d’ell i els pallaresos i elaborem el mapa d’idees.

(A) · Cerquem la biografia de Jujol. · Quins materials treballava? · Podem dir que feia servir les tres R en els seus materials? · Era Jujol un home religiós? · Quins elements de la casa Bofarull ens parlen de la seva religiositat? · Quins elements de Jujol podem trobar a l’Església de Sant Salvador?.. · Quins elements de l’església has trobat que siguin comuns a les religions que has investigat?.

Aprenentatge-diàleg

-Ordinador portàtil -Paper d’embalar, cartolines, retoladors..

-Annex 1 (informació en paper sobre l’obra de jujol als pallaresos) Mirar aquest reportatge.

Imprescindibles Jujol Gaudí, dos genios de la arquitectura.

Documental Annexes

3

1. Avui ens toca investigar una Grup altre apartat per poder en- cooperatiu tendre el missatge religiós que Jujol ens vol transmetre. Així que ara caldrà anar a la recerca de cites bíbliques que ens parlen de llum, força i de la vida de les primeres comunitats cristianes. (D) Farem tres grups i a cada grup se li assignarà un tema amb les cites bíbliques corresponents : Jn8,12; Mt5,14; Lc17; 1Cor12.12-27; Mt8; Col1,11; 2Tm1,7; Ac1,8;Jn4; Lc2,22-35

Aprenentatge- diàleg

BCI (Bíblia Catalana interconfessional)

2. Exposició per grups de les Grup coocites trobades i amb quines peratiu/GG imatges de la casa Bofarull i l’església les relaciones. (D)

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg

-

3. Confegir un mur amb les fo- GG tografies que ens parlen de religiositat a la casa Bofarull i a l’església.

Posar sota les fotografies les cites trobades ( llum, fortalesa i diversitat) i les propostes de com ho portarem a terme en el nostre entorn. (D)

Aprenentatge cooperatiu

Material per Avaluació del al mur producte mur

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i del producte mapa d’idees

Avaluació de les intervencions de l’alumnat

145

218458_libro_107-162_ud05 145

3/29/2023 2:03:46 PM

4-5

1. Visita a Càritas parroquial GG per entrevistar el responsable i visita al magatzem de roba i aliments. (D) · Organitzem la campanya solidària tenint en compte els diferents carismes de cada membre del grup. · Confegim cartells amb el programa Canva que penjarem pel poble per anunciar la nostra recollida solidària.

E d i te m un vídeo motivacional per penjar a Instagram i a la web de l’escola. · Preparem capses per la recollida d’aliments. · Preparem graelles per anotar el que recollim i la data de caducitat. · Confegim un diagrama dels productes recollits.

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-servei

-Càmera de vídeo -Micròfon.

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i dels productes finals.

Avaluació de la competència digital en l’ús de les tecnologies i les xarxes socials

6-7

1. Inventem una cançó a fa- GG/ Grup vor de la solidaritat a partir cooperatiu d’una melodia que us agradi. L’objectiu és penjar-la a la web de l’escola per fer propaganda de la campanya solidària. (D) Ens dividim en tres grups, cada grup fa una estrofa on entri el ferro, la llum i el trencadís i els seus paral.lelismes bíblics: Força per lluitar, llum per fer visible a qui és invisible, respecte i amor a la diversitat: tots som fills de Déu i cal que tinguem cura de la casa comú.

2. Posteriorment en gran grup inventarem la tornada.

3. Poden triar una música d’una cançó que els agradi o fer una composició amb l’ajuda de la mestra de música.

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge-servei Educació emocional

-

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i de les eines socials emprades en el treball en equip.

Avaluació del resultat final

8-9

1. A partir de materials reci- Grup clats, seguint l’exemple de cooperatiu Jujol, els alumnes elaboraran maquetes de les religions que han investigat amb els seus objectes de culte que són comuns en les diferents religions. (D

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg

Materials necessaris per a la realització de les maquetes

Avaluació de les eines socials emprades en el treball en equip.

Avaluació del resultat final

146

218458_libro_107-162_ud05 146

3/29/2023 2:03:46 PM

10

1. Exposició dels treballs o Grup productes finals: el mur, la cooperatiu campanya solidària, expotemples. (S)

Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge-diàleg Aprenentatge-servei

-

Per finalitzar el meu diari Individual d’aprenentatge responc el següent qüestionari: (S) Nivell contingut: · Qui és Josep Maria Jujol i quina importància té per al nostre poble? · Quines característiques destaco de la seva religiositat en la seva obra? · Creus que és un model en la conservació de la casa comuna? Per què? · És inspirador per a la meva vida i la meva espiritualitat? · Nivell de treball en grup: · He sigut responsable amb la feina encomanada? · He sabut treballar en grup? · Què he pogut aprendre dels meus companys de grup?

Nivell de les presentacions a classe: · He respectat als meus companys durant les seves presentacions? · He après alguna cosa de les presentacions dels meus companys? · Què ens ha ensenyat Jujol per a conèixer el missatge de Jesús i la Bíblia? · Crec que és possible construir un món més just? · Crec que és important conèixer altres religions per fomentar el respecte i la pau?

Educació Qüestionari emocional Aprenentatge basat en competències

Avaluació de les intervencions de l’alumnat i dels productes finals Avaluació de la capacitat de reflexió de l’alumnat

147

218458_libro_107-162_ud05 147

3/29/2023 2:03:46 PM

Rúbrica d’avaluació RÚBRICA D’ AVALUACIÓ Expert

Adquirit

Adquisició iniciada

No adquirit

Reconeix la dignitat de totes les persones, analitzant les experiències viscudes en aquesta Situació d’ Aprenentatge, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

Vivència com totes les persones són iguals en dignitat, a través de la visita a Càritas parroquial i l’anàlisi i reflexió sobre la re s p o n s a b i l i t a t individual en la construcció d’una societat millor.

Argumenta com totes les persones gaudeixen de la mateixa dignitat viscudes en aquesta Situació d’ Aprenentatge, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

Participa en la visita a Càritas parroquial i s’interessa per conèixer les experiències dels voluntaris, valorant la seva tasca.

Observa la campanya de solidaritat que és duta a terme pels seus companys i companyes, i intueixo que és una acció positiva per a la societat.

És capaç d’ ex p re ss a r, autònomament, a través de diferents llenguatges, la seva identitat personal, des del coneixement de la seva tradició cultural, i la visió cristiana, sabent-se únic i respectant les diferències individuals.

Plasma, de manera autònoma, emprant diversos llenguatges, quina és la seva identitat personal, en relació amb el coneixement de la seva tradició cultural i a visió cristiana, apreciant i valorant la seva unicitat i valor com a persona.

Expressa, a través de diferents llenguatges, la seva identitat personal, des del coneixement de la seva tradició cultural, i la visió cristiana, sabent-se únic i respectant les diferències individuals.

Manifesta, almenys en un llenguatge, la seva identitat personal, en relació amb el coneixement de la seva tradició cultural i a visió cristiana.

Es refereix a si mateix, com una persona diferent als seus iguals, indicant almenys dues de les seves característiques.

Participa en la campanya solidària amb Càritas parroquial, reconeixent les necessitats del municipi, a través d’entrevistes amb voluntaris, i valorant la tasca d’aquesta ONG que segueix l’exemple de Jesucrist.

Participa i proposa accions per dur a terme amb la campanya solidària amb Càritas Parroquial, valorant de manera prèvia les necessitats de l’ entorn i les qualitats que ell o ella pot aportar.

Contribueix, de manera activa, en la campanya solidària amb Càritas parroquial, reconeixent les necessitats del municipi, a través d’ entrevistes amb voluntaris, i valorant la tasca d’ aquesta ONG que segueix l’ exemple de Jesucrist.

Acompanya els seus iguals en la campanya solidària de Càritas parroquial, col·laborant en algunes ocasions.

Acompanya els seus iguals en la campanya solidària de Càritas parroquial.

148

218458_libro_107-162_ud05 148

3/29/2023 2:03:46 PM

Comprèn i valora l’ església del municipi Els Pallaresos contribueix a la construcció de la identitat de les persones de la comarca, i inspira l’ expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges.

Descobreix i explica, a través de l’ arquitectura i l’ art, de l’ església del municipi dels Pallaresos, la contribució d’ aquesta construcció a les persones de la comarca, i com aquesta ha marcat la seva vida.

Interpreta i explica, com l’ arquitectura i l’ art de l ‘ església del municipi dels Pallaresos, ha contribuït en el desenvolupament del municipi i els seus habitants.

Descriu algunes Visita l’ església característiques del poble dels Paarquitectòniques llaresos.. i artístiques de l’ església del municipi dels Pallaresos.

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ Proporcionar diferents op- Proporcionar opcions per a la ininterès cions per a la percepció teracció física.

Es busca fomentar l’elecció individual i l’autonomia, a través de la recerca i la visita al poble dels Palleresos.

Emprar recursos digitals, Es proposa diversos mètodes per que permetin la transforma- a la investigació ció de la informació perquè aquesta pugui arribar per diversos sentits.

Tota la SA està basada en l’ autenEn els casos necessari, es convida ticitat i del valor per a l’ alumnat, a la utilització de metodologies de i es va demostrar com pot conssuport. truir un món més just, treballant per minimitzar les desigualtats.

Proporcionar opcions per mante- Oferir múltiples opcions per Proporcionar opcions per a l’ exnir l’ esforç i la persistència al llenguatge, les expres- pressió i la comunicació sions matemàtiques i els símbols Aquesta SA està basada en el fo- La simbologia arquitectònica Amb l’activitatd’intel·lintar una ment de la col·laboració i la co- és clarificada i explicada. cancellerase’n donen de noves, i munitat. variades, eines per a l’expressió i Les metes i els objectius van La informació s’il·lustra a la comunicació. sent ressaltats al llarg que es va través de diversos mitjans, avançant en les sessions. com els textos bíblics el mur de fotografies, etc.

Proporcionar opcions per a l’ au- Proporcionar opcions per a la Proporcionar opcions per a les toregulació comprensió funcions executives

149

218458_libro_107-162_ud05 149

3/29/2023 2:03:46 PM

L’ autoavaluació té un espai clar i S’activen els coneixements S’augmenta la capacitat per fer el definit en aquesta SA previs amb la visita al poble seguiment dels avenços, a través dels Palleresos. de l’elaboració del diari.

Tot el processament de la in- Es facilita la gestió de recursos, formació està guiat i pautat. donant suport a la recerca de l’ alumnat.

Es treballen valors personals, que han d’ajudar l’alumnat al llarg de tota la seva vida, com és la cooperació i l’ajuda.

La generalització i la transferència estan assegurades en usar la metodologia d’ aprenentatge i servei.

S’ ha de guiar l’ establiment adequat de fites, al llarg de tot el procés, però especialment en el projecte d’ ajuda social amb Càritas.

ANNEX 2 1. ACTIVITAT DE MOTIVACIÓ: HA ARRIBAT EL CARTER Estimats alumnes de l’ escola, Des dels primers temps de l’Església, les obres d’art han estat un element molt important per transmetre de manera visual el missatge de l’Evangeli sobretot en aquells temps que tenir un llibre era impossible per a aquells que no eren rics.

També en moltes cases es podien trobar pintures o escultures que tenien a veure amb la fe de les persones.

Es pot dir que els artistes van ser uns grans mestres perquè gràcies a les seves obres podien ensenyar de manera més bonica les històries bíbliques a la gent.

Avui l’art ens torna a parlar per boca del seu artista. Ens podria ajudar a esbrinar el personatge secret? —Esteu disposats a somiar de l’escola amb el vostre diari i bolígraf en mà, per descobrir els tresors amagats del nostre personatge? Això si, mireu molt atentament mentre feu camí per si trobeu pistes amagades. Un cop les trobeu, anoteu la pregunta i la resposta al vostre diari i torneu a deixar-la al seu lloc.

Es tracta d’un deixeble de Gaudí que va dedicar gairebé tota la seva obra a l’art religiós.

El seu nom és un compost dels pares de Jesús.

El seu cognom és semblant al d’un president molt famós de la Generalitat, només cal canviar la primera lletra.

Aquest poble té moltes obres fetes per ell.

— ¿Ja sabeu qui és?

— Descobriment de l’ Església.

Per conèixer-lo una mica més us diré que en les seves obres destaca molt el ferro com a símbol de fortalesa i alhora de flexibilitat. Per a Jujol el cristià ha de

150

218458_libro_107-162_ud05 150

3/29/2023 2:03:46 PM

ser fort com el ferro però deixant-se modelar per la calor del foc que és Jesús.

Un altre aspecte important és la llum. La bellesa dels seus vitralls ens recorden la llum que Jesús és la llum que guia el cristià i alhora el cristià és transformat en llum per als altres quan actua segons el missatge de Jesús.

Finalment caldria destacar la seva tècnica del trencadís que ens recorda que tots som diferents, únics i irrepetibles tal com Déu ens ha creat. Cadascun de nosaltres som una peça de gran valor. Cada peça es converteix en útil i bonica al costat de les altres formant un mosaic que anomenem: ESGLÉSIA. DINÀMICA Dividirem els nois/es en tres grups. Per fer-ho cadascú triarà una carta. Els que tinguin la mateixa carta formaran un grup. Aquesta barreja farà possible que es puguin conèixer i obrir-se als altres.

Un cop estiguin formats els grups es realitzarà l’ explicació del joc que consistirà en un descobriment de l’ Església a través dels símbols.

L’objectiu és que a través de l’art descobreixin el missatge.

JOC Cada grup tindrà assignat un color. Dos mestres portaran una armilla on estaran enganxats símbols de l’església. Un altre mestre l’encarregat d’obstaculitzar intentant distreure el grup demanant-li que canti una cançó o facin un rodó o un gest o vagin a la pota agafi fins a la persona que tindrà els símbols.

El grup (blau/vermell/groc) haurà de respondre la pregunta que la mestra té preparada a la llista de preguntes (blaus/vermelles/grogues). La resposta la trobaran dibuixada a les targetes que portarà penjades.

Si endevinen la resposta (símbol penjat), la mestra li lliurarà al grup aquest símbol que ràpidament enganxaran a una cartolina del seu color. Un cop enganxada aniran a buscar la següent targeta fins que totes les targetes s’esgotin, i tinguin muntat el seu trencadís.

Quan totes les targetes estiguin enganxades al lloc corresponent del trencadís es donarà la tomba a la cartolina i descobriran el missatge amagat: NOSALTRES SOM (blaus) PEDRES VIVES (vermells) DE L’ESGLÉSIA (grocs).

A L’ AULA Investigarem quins elements i símbols trobats a l’església són comuns en el judaïsme, l’islam i l’hinduïsme.

151

218458_libro_107-162_ud05 151

3/29/2023 2:03:46 PM

Situació d’aprenentatge 5 La Terra, la casa comuna de tots els éssers vius del planeta Curs Matèria Temporalització

1r ESO Religió Catòlica 10 sessions

Descripció de la situació El món és “casa nostra” i podem convidar-hi altres individus. Però també és “casa vostra” i podem ser-hi convidats i convidades. El món, creació de Déu, per als creients, és la casa comuna de tots els humans i de la resta d’éssers vius, per tant, n’hem de tenir cura. Aquesta proposta es pot realitzar al llarg de tantes sessions com el docent consideri oportú tenint en compte el grup a qui s’adreça.

Novetats d’ERE LOMLOE Aquesta situació d’aprenentatge treballarà des del Pacte Educatiu Global la recerca d’una renovació del compromís educatiu amb la interioritat i la identitat del nostre entorn amb el més ampli horitzó social, cultural i ambiental convidant als nostres alumnes a ser servidors del nostre entorn més proper. En aquest sentit també es tindrà en compte les dues encícliques Laudato sí que fa referència a l’impacte mediambiental com a una de les causes de la pobresa i la Fratelli tutti que ens convida al diàleg i a la fraternitat entre les diferents religions i els ODS 1,2,10 i 16.

D’altra banda, contribueix al desenvolupament de la competència europea “LifeComp”: Competència clau personal social i d’aprendre a aprendre.

Orientacions i documentació per al professorat Libre El gran llibre de la Creació, Biblia i ecología (Editorial San Pablo) del cardenal Gianfranco Ravasi i poemari Contemplar para orar con la naturaleza (Editorial PPC).

El curriculum corresponent a aquesta etapa ens ofereix, a més, orientacions metodològiques per tal d’elaborar activitats que desenvolupin les situacions d’aprenentatge.

D’altra banda, Experiència del Premi Blanquerna adreçat a centres educatius de Catalunya impulsa i confirma la necessitat d’un temps considerable per a dissenyar un projecte d’aquest tipus https://www.e-sm.net/21845_152_1 recomana arribar a

152

218458_libro_107-162_ud05 152

3/29/2023 2:03:46 PM

un projecte d’aquest tipus a partir d’un projecte interdisciplinari o col laboratiu entre diverses àrees i dedicar-hi més temps.

Exhibir públicament la feina feta: • Augmenta la motivació.

• Permet fer tangible i discutible el que s’ha après.

• És una manera efectiva de comunicació amb els altres agents de la comunitat educativa i de fer-li entendre a l’alumnat que el que aprèn importa.

Que altres persones de la comunitat educativa s’interessin pel treball de l’alumnat dóna un missatge molt poderós en termes d’aprenentatge però que participin de la valoració del treball és encara molt més potent. Per fer-ho cal evitar l’adulació sense base (tipus: és molt bonic), el que necessitem és una opinió crítica basada en una observació pautada del treball exposat. En aquest sentit, es pot facilitar un guió perquè s’escolti atentament a l’alumnat perquè en aquesta situació és una persona preparada que està compartint un aprenentatge que ha fet, alguna cosa que ha investigat i ha après.

Competències clau • • • • • • • •

Competència en comunicació lingüística.

Competència plurilingüe.

Competència matemàtica i competència en ciencia, tecnologia i enginyeria.

Competència digital.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

Competència ciutadana.

Competència emprenedora.

Competència en consciència i expressió culturals.

Sabers A. Dignitat humana i projecte personal en la visió cristiana de la vida • Relacions fonamentals de la persona: amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu.

• Relats bíblics i biografies sobre vocació i missió.

• Habilitats i actituds d’escolta, empatia i expressió assertiva per a una comunicació interpersonal.

153

218458_libro_107-162_ud05 153

3/29/2023 2:03:46 PM

B. Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural • La Bíblia, Paraula de Déu en paraules humanes que narra la relació entre Déu i el seu Poble, la seva composició i gèneres literaris.

• Maria, Mare de Jesús i Mare de l’Església, testimoni de la fe.

• Estratègies d’anàlisi d’obres de contingut religiós en diferents llenguatges, valorant l’aportació del cristianisme a la cultura.

C. Corresponsables en la cura de les persones i del planeta • Dinàmiques personals i socials que dificulten o impedeixen la construcció del bé comú, a la llum de l’Evangeli i de la Tradició cristiana.

Objectius d’aprenentatge • Conèixer i comprendre quines característiques i valors presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com es pot fer per tal que aquestes característiques humanes i valors bíblics inspirin la vida de les persones • Comprendre la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i amb l’entorn social i natural.

• Buscar la millora de les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sororitat .

Competències específiques, criteris d’avaluació i descriptors operatius Competències específiques

Criteris d’avaluació

1. Identificar, valorar i expressar 1. 1. Descriure i acceptar els trets i els elements clau de la dignitat dimensions fonamentals de la i identitat personal a través de la identitat personal, analitzant interpretació de biografies sigrelats bíblics de vocació i misnificatives, per a assumir la pròsió, així com altres biografies pia dignitat i acceptar la identitat significatives. personal, respectar la dels altres, i desenvolupar amb llibertat un 1. 2. Identificar les característiques de la visió bíblica sobre projecte de vida amb sentit. l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres.

Descriptors operatius CCL1, CCL3, CD1, CD4, CPSAA1, CPSAA2, CPSAA4, CPSAA5, CE2, CE3, CCEC3.

154

218458_libro_107-162_ud05 154

3/29/2023 2:03:46 PM

Desenvolupament de les sessions Sessió 1

2

Activitat/tipus: apropament/ Agrupament desenvolupament/síntesi)

Metodologia

1. Visualització d’imatges que GG mostren diferents aspectes de la natura. (A)

-

Presentació imatges.

Avaluació del feedback del grup-classe

2. La relació de la persona GG amb la natura, amb els altres, amb un/a mateix/a i amb Déu. Descripció i desenvolupament del tema a través del visionat de la primera part d’un muntatge audiovisual sobre la relació que cal tenir amb la natura, explicacions del docent, lectura, reflexió i aportacions de l’alumnat. (D)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Documental.

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

3. Es comparteix amb l’alum- GG nat els objectius de la situació d’aprenentatge, els criteris i indicadors d’avaluació. També s’exposa quin ha de ser el producte final del treball. Valoració de l’alumnat del treball fet durant la sessió. (S)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Document d’avaluació

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

1. Posada en comú del tre- GG ball realitzat a la sessió anterior amb l’audició i comentari d’una cançó relacionada amb el tema per relligar el treball de la sessió anterior i aquesta.

(A)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó “El que diuen els arbres”

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

2. Els gèneres literaris a la Individual Bíblia. Comprensió del Parella concepte de gènere litera- GG ri a través del conte més estimat de la seva infància. Coneixement i classificació de gèneres bíblics a través de la lectura i comentari de diferents textos. (D)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Diferents exemples de diverses tipologies textuals

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicación en parelles o grups de treball

Recursos

Instruments d’avaluació

155

218458_libro_107-162_ud05 155

3/29/2023 2:03:46 PM

3

4

3. Posada en comú de les GG conclusions a les que s’ha arribat amb el treball de la sessió i presentació del treball a fer a la següent sessió a través de la lectura d’un text significatiu.

(S)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

· Text “Carta del Cap Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica.” · Qüestionari d’autoavaluació

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

1. Posada en comú del tre- GG ball realitzat fins el moment amb l’audició i comentari d’una cançó per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Contextualització del treball a fer a través del comentari d’un documental. (A)

-

· Cançó Meravellós regal de Txarango amb el Safari Children’s Choir. · Documental

-

2. El relat de la creació. Lec- Parella tura, comprensió i anàlisi crítica del relat del llibre del Gènesi sobre la creació. Aplicació del treball fet sobre el text, comentant l’escena de La creació a la Capella Sixtina de Michelangelo. (D)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Material suport

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicación en parelles o grups de treball

3. Redacció d’un text tipus Individual “mite de creació” propi a partir del treball fet. Reflexió sobre el treball realitzat. (S)

Educació emocional Aprenentatge basat en competències

-

Avaluació del producte final redacció

1. a terra i els animals a la GG Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de la terra i els animals a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

Aprenentatge-diàleg

Cançó “Obre els ulls” de Els Catarres.

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

informàtic

156

218458_libro_107-162_ud05 156

3/29/2023 2:03:47 PM

2. La fraternitat i la sororitat Individual en els relats bíblics del Gènesi sobre la nissaga d’Abraham i Sara. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball

3. Valoració de la proposta GG de fraternitat i sororitat que fan els relats bíblics estudiats i elaboració d’una proposta per a la classe basada en ella.

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

-

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

1. L’aire i les aus a la Bíblia. GG Audició i comentari d’una Parella cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de l’aire i les aus a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó “El cant dels ocells”

Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

2. La llibertat i la respon- Parella sabilitat en els relats bíblics de l’Èxode. Moisès a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

Educació emocional Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball

3. Valoració de la proposta GG de llibertat i responsabilitat que fan els relats bíblics estudiats.

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

-

Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

Reflexió i avaluació de la recerca feta individualment i propostes de millora. (S) 5

Reflexió i avaluació de la recerca feta per parelles i propostes de millora. (S)

157

218458_libro_107-162_ud05 157

3/29/2023 2:03:47 PM

6

7

1. L’aigua i els peixos a la GG Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema. Descripció, explicació i estudi del simbolisme de l’aigua i els peixos a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó “Aigua” io videoconte “Aigua” de Cesk Freixas

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

2. La igualtat i la diversitat Grup en els relats dels llibres cooperatiu de Samuel, Reis i Judit.

David i Judit a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar. (D)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

3. Valoració de la proposta GG de igualtat i respecte a la diversitat fan els relats bíblics estudiats. Reflexió i avaluació de la recerca feta en grup i propostes de millora. (S)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

1. El foc i les lluminàries a GG/Parella la Bíblia. Audició i comentari d’una cançó sobre el tema per relacionar el treball de les sessions anteriors i aquesta. Descripció, explicació i estudi del simbolisme del foc i les lluminàries a la Bíblia i les obres d’art de temàtica religiosa. (A)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg

Cançó Nit de Sant Joan de Jaume Sisa i Degoll Degom.

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

158

218458_libro_107-162_ud05 158

3/29/2023 2:03:47 PM

8

2. La justícia i la convivència Individual/ els relats dels llibres dels Parella profetes i d’Ester. Els profetes i Ester a la Capella Sixtina de Michelangelo. Comprensió i anàlisi crítica de textos bíblics a través de l’elaboració i aplicació per part de l’alumnat d’una pauta de treball basada en les sis partícules interrogatives i el mètode Observar-Reflexionar-Actuar (D)

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat mitjançant la pauta de treball Avaluació de les aportacions de l’alumnat utilitzant eines socials de comunicació en parelles o grups de treball

3. Valoració de la proposta d’igualtat i respecte a la diversitat fan els relats bíblics estudiats. Reflexió i avaluació de la recerca realitzada. (S)

GG

Educació emocional Aprenentatge-diàleg Aprenentatge basat en competències

Textos bíblics

Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

1. Visionat de l’última part del muntatge audiovisual sobre la relació que cal tenir amb la natura amb què s’havia iniciat aquesta situació d’aprenentatge.(A)

GG

Educació emocional

Muntatge audiovisual Cançó “La terra per sembrar ,per un Pirineu viu

-

-

Avaluació de les aportacions de l’alumnat Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

2. Estructura esquemàtica Individual/ Educació del treball fet al llarg de Parella emocional les últimes sessions soAprenentatbre els elements de la nage-diàleg tura i el seu simbolisme Aprenentata l’art, els relats bíblics ge basat en il·lustrats per Michelancompetèngelo Buonarroti al conjunt cies iconogràfic del sostre de la Capella Sixtina i els valors presents en els relats estudiats.

Organització dels elements que s’han treballat per integrar-los correctament en el producte final. (D)

159

218458_libro_107-162_ud05 159

3/29/2023 2:03:47 PM

3. Avaluació del treball rea- Individual/ Educació litzat al llarg d’aquesta si- GG emocional tuació d’aprenentatge tot Aprenentatqüestionant-se què s’ha ge-diàleg treballat, com s’ha trebaAprenentatllat i perquè s’ha treballat ge basat en això i d’aquesta manera. competènEn aquesta valoració es cies pararà atenció a les dinàmiques de treball individual i grupal.

Materials es- Avaluació quemes de sín- de les aportesi. tacions de l’alumnat (Avaluació) Avaluació de la competencia d’aprendre a aprendre de l’alumnat

També es reflexiona sobre què han après, com ho han après i quins elements es poden fer servir per verificar aquests aprenentatges.

Les conclusions d’aquest procés avaluatiu serviran per a dissenyar l’última part del treball: el producte final i l’avaluació dels aprenentatges fets per l’alumnat. (S) 9

Preparació de la “Fira de pro- GG jectes de millora de l’entorn i el medi ambient” (S) Cal que preparen un Stand per exposar i donar a conèixer el vostre projecte.

Aprenentatge-servei

-

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

Aprenentatge-servei

-

Avaluació de les aportacions de l’alumnat

L’Stand ha de tenir: · Un pòster o panell amb el lema del projecte, un símbol i una imatge que representi el projecte. · Una infografia amb la informació del projecte. · Elements significatius que ajudin a l’ambientació de l’Stand. · Una dissertació o exposició oral en la que s’expliqui en què consisteix el projecte També cal que tinguen present: Com creiem que s’ha de valorar el projecte?

10

Realització de la “Fira de pro- GG jectes de millora de l’entorn i el medi ambient” i posterior avaluació (S)

160

218458_libro_107-162_ud05 160

3/29/2023 2:03:47 PM

Rúbrica d’avaluació Expert

Adquirit

Adquisició iniciada

No adquirit

Reconeix i comprèn quines característiques i valors presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com es pot fer perquè aquestes característiques humanes i valors bíblics inspirin la vida de les persones

Teoritza sobre les característiques i valors que presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i com aquestes influeixen en la seva pròpia vida i en la d’ altres persones.

Interpreta, a través de diversos relats bíblics, quines característiques i valors presenta la Sagrada Escriptura, com a base de la dignitat humana i les seves implicacions en la vida de les persones.

Observa algunes característiques i valors que presenta la Bíblia com a base de la dignitat humana i les implicacions que poden arribar a tenir en la vida de les persones.

Escolta relats bíblics, sense extreure cap característiques o valor que suposin la base de la dignitat humana.

Valora la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural.

Defensa la reflexió, com a base de les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural, posant-lo en pràctica durant les sessions.

Aprecia la importància de la reflexió en les nostres relacions interpersonals i l’ entorn social i natural.

Participa en algun moment de reflexió, durant les sessions, valorant la seva importància.

Observa de manera passiva, com els seus iguals reflexionen per construir i millorar el seu entorn social i natural.

Identifica la necessitat de millorar de les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sonoritat i ho exemplifica de diverses maneres.

Proposa accions de millora de les relacions amb el medi ambient, inspirant-se en els valors de fraternitat i sonoritat.

Assenyala la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient mitjançant els valors de la fraternitat i la sonoritat aportant diversos exemples.

Defineix els valors de fraternitat i sonoritat, i els vincula amb una o dues situacions on s’ evidencia la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient.

Identifica, mitjançant exemples específics, la necessitat de millorar les relacions amb el medi ambient.

161

218458_libro_107-162_ud05 161

3/29/2023 2:03:47 PM

Disseny universal per a l’aprenentatge IMPLICACIÓ

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIONS

Proporcionar opcions per captar l’ Proporcionar diferents opcions Proporcionar opcions per a la interès per a la percepció interacció física.

Com s’ indica en l’ orientació i documentació per al professorat, mostrar públicament el treball realitzat, augmenta no només la motivació, sinó que aquesta sigui mantinguda en el temps, ja que altres agents de la comunitat educativa s’ interessin pel treball de l’ alumnat i el valorin, des d’ una perspectiva crítica, desenvolupa en l’ alumne i alumna un autoconcepte acadèmic adequat, de preparació i responsabilitat.

A través del muntatge audiovi- Es brinda l’ accés a diverses sual sobre la relació que s’ha de tecnologies i eines de suport. tenir amb la natura, s’ofereixen a l’alumnat diverses formes de percepció (visual i auditiva), però, a més, es recomana incloure subtítols en els vídeos.

Optimitza la rellevància, el valor En determinades activitats s’ i l’ autenticitat, en establir una ofereixen múltiples formes de connexió directa amb l’ entorn, un comunicació. exemple explícit és l’ aplicació del treball realitzat comentant l’ escena de la Creació de la Capella Sixtina.

Varien els mètodes de reposada doncs a l’ Stand s’ han de presentar: poster, infografia, elements significatius i una dissertació, podent cada membre de l’ equip especialitzar-se en allò amb el que pugui mostrar tot el seu potencial.

Proporcionar opcions per mante- Oferir múltiples opcions per al Proporcionar opcions per a l’ nir l’ esforç i la persistència llenguatge, les expressions ma- expressió i la comunicació temàtiques i els símbols En la sessió 1 es comparteix amb S’utilitza el llenguatge musical, Empra múltiples eines per a la l’ alumnat els Objectius de la SA, il·lustrant la informació des de construcció i la composició del deixant clares les fites. diferents mitjans. seu aprenentatge partint de la recerca.

Es fomenta la col·laboració, amb S’ explicita el significat del simel treball cooperatiu, dut a terme bolisme de l’ aire, les aus, l’ aien gran grup i en parelles. gua, el foc i els peixos, en la Bíblia i en les obres d’ art de tema religiós.

Proporcionar opcions per a l’ au- Proporcionar opcions per a la Proporcionar opcions per a les toregulació comprensió funcions executives Es promou l’ auto reflexió amb Es clarifiquen els gèneres lite- Aportació d’ una pauta de tremoments on es posen en comú les raris de la Bíblia. ball basada en les sis partícuconclusions extretes. les interrogatives i el mètode: observar, reflexionar i actuar.

En la sessió 2 es facilita a l’ alumne un qüestionari d’ autoavaluació.

Estructuració esquemàtica del treball realitzat sobre els elements de la natura i el seu simbolisme.

Es realitza una avaluació del treball realitzat, en la sessió 8.

162

218458_libro_107-162_ud05 162

3/29/2023 2:03:47 PM

Avaluació de l’ERE en el model competencial

218458_libro_163-188_ud06 163

3/29/2023 2:03:49 PM

218458_libro_163-188_ud06 164

3/29/2023 2:03:49 PM

Un canvis en el procés avaluador per a la classe de religió des de la LOMLOE Un dels canvis més significatius de la LOMLOE està en com es contempla l’avaluació, es tracta d’un canvi de paradigma perquè no sols és qualificar sinó sobretot generar un procés avaluador que ajudi a l’alumne en el seu procés formatiu. Suposa una avaluació on s’avaluï competencialment als nostres alumnes i com aquests exerceixen aquests acompliments en la vida real i aquest procés no és gens senzill com sabem. La LOMLOE defineix l’avaluació com a “contínua, formativa, integradora i diferenciada”, on la consecució de competències marcarà l’avaluació i les promocions de cicle. En línies generals, se subratlla una avaluació contínua i global demanant que aquesta cuidi de la formació dels nostres alumnes de religió. L’avaluació es converteix en un procés per a avançar i no en el final d’una qualificació, aquest enfocament ens ha de permetre un seguiment constant de la situació de cada alumne, de tal manera que puguem intervenir amb la suficient antelació. En aquest cas, no es tracta de qualificar diverses vegades al llarg d’un curs, sinó de corregir i millorar el procés de formació, i ser capaces de valorar les seves habilitats, destreses, valors i actituds. Hem de promoure una avaluació capaç de millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament, detectant les causes de les dificultats dels nostres alumnes en religió. En aquest procés l’autoavaluació des de la metacognició és una de les eines més efectives perquè l’alumne sigui

165

218458_libro_163-188_ud06 165

3/29/2023 2:03:49 PM

conscient del propi procés d’aprenentatge i aprengui a prendre decisions. Es tracta també d’una avaluació integradora on mirem més enllà de l’àrea de religió, buscant competències transversals en els nostres alumnes, treballant com a equip de professors en el centre i intentant donar una visió holística a l’educació. Proposem una avaluació diferenciada on la diversitat i l’adaptació curricular siguin una prioritat, on puguem tenir en compte la millora d’uns alumnes al llarg del procés d’aprenentatge, que sempre és únic per a cada persona. Vista així l’avaluació, hem de rebutjar la idea d’una avaluació final qualificadora, de donar notes i ja està, sinó orientar-la a detectar què és el que l’alumne no ha acabat d’assumir, que aspectes són un obstacle per a aprenentatge dels nostres alumnes i poder determinar quins aspectes d’aprenentatge hem de canviar.

Com avaluar competències?

L’avaluació per competències és la clau de l’èxit de la LOMLOE, suposa adoptar un sistema d’avaluació per competències, «d’acord amb la demanda de transformació de la societat». Avaluem coneixements, destreses, i actituds però aplicats a través d’acompliments, productes o processos Avaluar per competències suposa conèixer el resultat de diferents tipus de tasques i activitats realitzades pels alumnes perquè puguin aplicar aquests aprenentatges en la seva vida real i transferir l’après a altres contextos o situacions d’aprenentatge.

Per a avaluar hem de recollir dades a partir d’instruments d’avaluació, analitzar-los i valorar-los descobrint les dificultats que es detecten. La nostra labor és la d’observar els acompliments que realitzen els nostres alumnes i veure si són competents en les accions o tasques que realitza l’alumne en una situació o context determinat. Per això hem de generar en l’alumnat acompliments observables que els podem escalar per a poder-los qualificar.

L’observació i constatació de l’execució de tals accions d’acompliment és el que ha de ser valorat en l’avaluació de la competència conformement a una sèrie d’indicadors, que conformen els criteris d’avaluació. Aquest tipus d’avaluar per competències suposa dissenyar instruments en els quals l’alumne demostri amb acompliments i evidències que pot fer les tasques de la competència exigida. Trobar acompliments per a totes les competències que es posen en joc no és fàcil i el seu disseny resulta imprescindible. Per això creiem necessari obtenir informació també sobre el nivell d’adquisició de les competències a partir de la utilització de tècniques d’avaluació i observació basades en

166

218458_libro_163-188_ud06 166

3/29/2023 2:03:49 PM

el disseny d’indicadors per a cadascuna de les diferents dimensions de les competències. Hem de generar activitats i tasques que exigeixin la construcció de respostes competencials i alhora, també valorar el temps d’execució i qualitat de les mateixes Aquests coneixements s’han d’aplicar en situacions complexes i diverses, que han d’usar coneixements variats per a usar aquestes decisions. És aprendre a transferir l’après a situacions que no hem dit en classe. Avaluar és un procés que requereix recollir dades, veure que canvia amb el procés d’aprenentatge que proposem. En aquesta recollida de dades l’important és que aquestes dades siguin preses des d’aspectes molt diversos de tal manera que puguem abastar totes les capacitats dels nostres alumnes.

La qualitat la mesurem amb indicadors d’assoliment que es defineixen en els instruments d’avaluació. La clau és arribar al fet que aquests indicadors siguin objectius tant en quantitat com en qualitat d’aquesta competència.

Quan ja tenim les dades variades el següent pas suposa la presa de decisions d’aquests. Hem de reflexionar perquè em serveixen aquestes dades. Per això, en l’anàlisi de les dades veurem el que he fet bé i també el que els alumnes han fet bé i que aspectes de cada part hem de millorar. Recordem que l’objectiu és l’aprenentatge i s’han de prendre solucions en el procés per a fer que l’alumne entengui l’objecte de l’aprenentatge i que el pugui aplicar en la seva vida. Si parlem en clau de competència la qualificació no té molt sentit afinar molt en el 4 o 5. Per això es va a grans blocs, no es tracta de traduir números a lletres, s’ha de veure com a llarg termini, el que cal pensar és en nivells de competència, per això va tan bé les escales de valoració que proposeu-vos.

A l’ésser la competències complexes, aquestes requereixen fer anàlisi de les seves dades de forma més complexa per això proposeu-vos com a instruments nuclears per a la recollida de dades les rubriques i escales d’avaluació.

Amb aquests plantejaments, l’avaluació es converteix en un procés continu i planificat, basat en interaccions pedagògiques entre el professor de religió i els nostres alumnes, també entre els propis alumnes on ens permet recollir i analitzar suficients evidències d’aplicació dels aprenentatges ensenyats, permetent-nos prendre judicis de valor, amb l’objectiu màxim d’aprendre a millorar la nostra pràctica docent.

L’avaluació s’alinea amb tot el currículum?

La centralitat de l’avaluació està en els criteris d’avaluació. Sabem que els criteris d’avaluació són els referents que indiquen els nivells d’acompliment

167

218458_libro_163-188_ud06 167

3/29/2023 2:03:49 PM

esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació ha d’estar en relació el currículum prescriptiu, que orienta l’activitat a l’aula de religió. El primer pas és vincular en la meva programació els descriptors operatius de les competències clau, les competències específiques, els criteris d’avaluació i sabers bàsics. Aquesta vinculació ens donarà el grau d’adquisició de les competències clau definides en el Perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Hem de tenir en compte en la situació de l’aprenentatge que acompliments són els prescriptius per criteris d’avaluació i per descriptors operatius que demanarem que els nostres alumnes aconsegueixin una vegada hagin realitzat el procés d’ensenyament i aprenentatge Cal dissenyar i descriure amb detall el que l’alumnat farà, com el realitzarà i què aprendrà. Hem de programar activitats suficients perquè l’alumne assagi processos complexos que provoquin la mobilització de les competències específiques, els apliqui a situacions reals i resolgui activitats de reflexió sobre el quin i el com s’ha après, sent capaç de mostrar una adquisició efectiva de l’aprenentatge.

Com és la qualificació?

Em recolzo en els instruments d’avaluació, aquests han de ser el més variats possible i han de ser útils per a poder mesurar el que diem mesurar i ens ha de permetre treure dades per a la interpretació i per a la qualificació de l’alumnat. Comptem amb gran quantitat instruments d’avaluació que ens permeten observar com l’alumne progressa i es desembolica en les produccions sol·licitades, exemples d’aquests són les llistes d’acarament, rubriques, observació sistemàtica, portafoli de l’aprenentatge, diari de classe.

Són sempre eines senzilles que eviten la qualificació basada només en coneixements. Com hem dit en l’apartat anterior els criteris d’avaluació són el referent de l’avaluació, i són aquests els que hem de mesurar. En la nostra proposta hem dissenyat unes “escales d’assoliment dels criteris d’avaluació” on ens donaran una valoració dels assoliments adquirits dels criteris d’avaluació dels descriptors operatius de les competències clau. La nostra qualificació ha de ser qualitativa de tal manera que hem de posar insuficient, suficient bé, notable, excel·lent. Són eines que permeten establir una valoració sobre el grau de consecució de l’aprenentatge i constitueixen una referència comuna per a l’avaluació de tot l’alumnat.En estar dissenyat un nivell d’acompliment

168

218458_libro_163-188_ud06 168

3/29/2023 2:03:49 PM

de cadascun dels indicadors podem treure una conclusió sobre la qualificació del nostre alumnat en religió. La valoració, expressa l’evolució al llarg del període d’aprenentatge i facilita la detecció de dificultats, al mateix temps que permet orientar a l’alumnat en les seves actituds i estratègies d’aprenentatge.

Explicació de la graduació de les escales d’ estimació Elements de l’escala de valoració • Criteris de desenvolupament: Són les característiques observables objecte de la meva avaluació i es descriuen en termes de destreses, habilitats, coneixements i valors.

• Escala: Criteri de adquisició amb paraules que impliquen una valoració del desenvolupament dels criteris.

• Ponderació: Atribució d’un percentatge als criteri de desenvolupament per valorar uns sobre altres segons la importància donada per l’avaluador

Aclaració De L’ Escala 10 Ítems MILLORABLE (MILL) Tan sols nombra allò que s’ha demanat

ACCEPTABLE IDONI (ACCEP) (ID) Alguna vegada fa Aborda un 60% el que es demana del contingut demanat

Mai presenta idees

Presenta idees sense argumentar

Presenta idees argumentades parcialment

Els treballs no mostren estructura ni contingut

Els treballs mostren ordre i estructura en un 30% Les evidències demanades s’ajusten, de forma regular, a allò que s’exigeix

Els treballs mostren ordre i estructura en un 50% Les evidències demanades s’ajusten, de forma bàsica, a allò que s’exigeix

Les evidències demanades s’ajusten, de forma deficient, a allò que s’ha demanat Hi ha errors greus Existeixen errors en les producconsiderables en cions les produccions

BO

EXCEL.LENT (EXCEL) Aborda excel.lentment allò que es demana

En algunes situacions no aborda allò que s’ha demanat Presenta idees ar- Presenta idees gumentades però correctament arguamb errades mentades i sense errades Els treballs mos- Els treballs mostren tren ordre i esestructura i contintructura en un gut 80% Les evidències Les evidències dedemanades s’ajus- manades s’ajusten a ten, en gran meallò que s’exigeix sura, a allò que s’exigeix

Existeixen més de Casi no hi ha erra- No hi ha errades en tres errors en les des en les produc- les produccions produccions cions

169

218458_libro_163-188_ud06 169

3/29/2023 2:03:49 PM

Realitza menys del 30% del treball

Realitza entre el Realitza entre el Realitza entre el 50% y el 30% dels 70% y el 50% dels 70% i el 90% dels treballs treballs treballs demanats

Desenvolupa una Desenvolupa poo dues de les des- ques destresses i tresses i habilihabilitats tats demanades

Desenvolupa casi totes les destresses i habilitats

Desenvolupa casi totes les destresses i habilitats

Gran part de les respostes són inadequades No hi ha organització en el treball en equip

La majoria de respostes són adequades Treballen junts però amb moltes errades en la distribució de tasques El coneiximent i el domini sobre els temes plantejats són bàsics

Quasi totes les respostes són adequades Treballen junts però amb errades en la distribució de tasques

Poques de les seves respostes són adequades Realitzen el treball sense organització ni consens

No mostra domini El coneixement i ni coneixement el domini són replantejats gular

Mostra coneixement i domini sobre els temes platejats

Realitza el 90% dels treballs demanats Desenvolupa destresses i habilitats, els detalla i és capaç de resoldre problemes plantejats Genera totes les respostes adequades Trabaja en grup en produccions conjuntes Mostra coneixement i domini sobre els temes plantejats

170

218458_libro_163-188_ud06 170

3/29/2023 2:03:49 PM

ESCALES DE VALORACIÓ DELS DESCRIPTORS OPERATIUS DE LES COMPETÈNCIES CLAU

218458_libro_163-188_ud06 171

3/29/2023 2:03:49 PM

218458_libro_163-188_ud06 172

3/29/2023 2:03:49 PM

Com s’estableix al DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, les competències clau que es recullen al Perfil competencial de sortida són l’adaptació al sistema educatiu de les competències clau establertes a la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. Aquesta adaptació respon a la necessitat de vincular aquestes competències als reptes i desafiaments del segle XXI i al context escolar, ja que la Recomanació fa referència a l’aprenentatge permanent que s’ha de produir al llarg de tota la vida, mentre que el Perfil remet a un moment precís i limitat del desenvolupament personal, social i formatiu de l’alumnat: l’etapa de l’Educació Bàsica. A tots els efectes, s’ha d’entendre que l’assoliment de les competències i els objectius que preveu aquest decret per a les diferents etapes educatives està vinculada a l’adquisició i al desenvolupament de les competències clau recollides en aquest Perfil competencial de sortida, i que són les següents: ‒ Competència en comunicació lingüística. ‒ Competència plurilingüe. ‒ Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. ‒ Competència digital. ‒ Competència personal, social i d’aprendre a aprendre. ‒ Competència ciutadana. ‒ Competència emprenedora. ‒ Competència en consciència i expressió culturals.

La transversalitat és una condició inherent al Perfil competencial de sortida, en el sentit que tots els aprenentatges contribueixen a aconseguir-lo. De la mateixa manera, l’adquisició de cadascuna de les competències clau contribueix a l’adquisició de totes les altres. No hi ha una jerarquia entre elles, ni es pot establir una correspondència exclusiva amb una única àrea, matèria o àmbit, sinó que totes es concreten en els aprenentatges de les diferents àrees, matèries o àmbits i, alhora, s’adquireixen i es desenvolupen a partir dels aprenentatges que tenen lloc al conjunt d’aquestes.

173

218458_libro_163-188_ud06 173

3/29/2023 2:03:49 PM

Indicadors operatius de les competències clau a l’ensenyament bàsic • Pel que fa a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cadascuna un conjunt d’indicadors operatius, partint dels diferents marcs internacionals de referència existents.

• Els indicadors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, matèria o àmbit. Aquesta vinculació entre indicadors operatius i competències específiques propicia que es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides al Perfil competencial de sortida i, per tant, la consecució de les competències i els objectius previstos per a l’etapa. Atès que les competències s’adquireixen necessàriament de forma seqüencial i progressiva, també s’inclouen al Perfil els indicadors operatius que orienten sobre el nivell d’acompliment esperat en completar l’Educació Primària, afavorint i explicitant així la continuïtat, la coherència i la cohesió entre les dues etapes que componen l’ensenyament obligatori.

• Per facilitar, una mica més la tasca de l’avaluació, hem graduat cada una de les competències als diferents cicles de l’Educació Primària, Secundària i Batxillerat. Com és sabut, a l’etapa d’Infantil, encara que també es desenvoluparan les competències clau, no s’hi estableixen descriptors operatius.

• Per la seva extensió, no hem inclòs en aquesta presentació del currículum totes les escales de valoració de les competències clau però estaran disponibles per al professorat a les pàgines web del SIERC: https://www.esm.net/21845_174_1 i de la FECC: https://www.e-sm.net/21845_152_2 a les quals podrà accedir des dels codis QR següents.

http://www.religio.cat/ aprendrensenyar_2023/

https://www.pastoralfecc.cat/ aprendrensenyar_2023/

174

218458_libro_163-188_ud06 174

3/29/2023 2:03:49 PM

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Infantil

218458_libro_163-188_ud06 175

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 1

1. Descobrir, experimentar i expressar la identitat personal a través del coneixement del cos i el desenvolupament de les capacitats afectives i qualitats, mitjançant l’acostament a figures bíbliques i persones significatives, per adquirir autonomia en les activitats quotidianes i hàbits bàsics de relació.

176

218458_libro_163-188_ud06 176

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 1.1. Adquirir autonomia en la cura del cos i en la realització de les activitats quotidianes, atenent les indicacions establertes en comú per a l’aula.

2n cicle 1.2. Reconèixer hàbits bàsics de relació prenent com a referència models cristians i proposant actituds per a la vida a la família i a l’escola.

3er cicle 1.3. Expressar les capacitats afectives i qualitats reconeixent possibilitats i limitacions, utilitzant-les per a la cura i el del seu entorn i per afrontar dificultats.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Arriba a autonomia en la cura del seu cos Atén a les indicacions establertes en comú Cuida el cos en la realització de les activitats quotidianes Ajuda amb la resta dels alumnes al bon funcionament de l’aula Respecteu les normes de l’aula i formeu part del bon funcionament de l’aula SEGON CICLE Distingeix els hàbits de relació entre les persones més importants Reconeix models cristians descobrint-los com a models.

Planteja actituds d’acord amb la vida en família Procura tenir hàbits saludables a la vida escolar

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Manifesta les seves capacitats afectives tenint en compte les seves limitacions i possibilitats Reconeix les seves possibilitats i limitacions en explicar les qualitats Fa servir les seves capacitats afectives i qualitats per cuidar els que té a prop Afronta amb tarannà adequat les dificultats

177

218458_libro_163-188_ud06 177

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 2

2. Reconèixer, experimentar i apreciar les relacions personals i amb l’entorn, desenvolupant habilitats socials i actituds de respecte, a través de l’escolta i la comprensió de narracions bíbliques, per promoure valors de la vida en comunitat i contribuir així a la fraternitat humana.

178

218458_libro_163-188_ud06 178

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 2.1. Desenvolupar hàbits d’acolliment i d’amabilitat apresos a través de contes i narracions bíbliques sobre la vida en comunitat.

2n cicle 2.2. Adquirir valors d’escolta i agraïment en les relacions socials properes per relacionar-se amb els altres de manera assertiva.

3er cicle 2.3. Generalitzar actituds de respecte i mediació per generar vincles significatius d’amistat i afecte, escoltant amb atenció relats bíblics en què es consideri la importància de la fraternitat a la comunitat cristiana i a les relacions socials.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Creix en els hàbits d’acollida, cura i protecció entre persones i amabilitat Reconeix que en les narracions bíbliques hi ha exemples d’acolliment de les persones i d’amabilitat.

Desenvolupa hàbits d’acollida i d’amabilitat seguint els exemples els contes Implementa als seus entorns propers hàbits d’acollida i amabilitat.

Valora la vida en comunitat seguint els exemples de narracions bíbliques i contes SEGON CICLE Aconsegueix descobrir el valor de l’escolta en les relacions amb els altres Arriba i mostra amb el comportament el valor de l’agraïment amb altres.

Es relaciona amb els altres de manera assertiva.

Potencia les seves relacions socials properes tant personals com mostrant respecte al seu entorn proper.

TERCER CICLE Desenvolupa vincles significatius d’amistat i afecte Manté actitud de respecte pels altres.

Escolta, amb atenció, relats bíblics, que posin de manifest la importància de la fraternitat a la comunitat cristiana.

Descobreix la importància de la fraternitat i l’aplica al seu entorn.

Aprecia les actituds de respecte i mediació com a mitjà per construir les relacions socials.

179

218458_libro_163-188_ud06 179

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 3

3. Observar, acceptar i gaudir la diversitat personal i social descobrint en els seus entorns propers situacions en què pugui cooperar en la cura de la casa comuna, des del reconeixement dels valors del missatge i els fets de Jesús de Natzaret, per generar espais inclusius i pacífics de convivència.

180

218458_libro_163-188_ud06 180

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 3.1. Propiciar espais inclusius i pacífics de convivència, prenent com a exemple les paraules i accions de Jesús de Natzaret i reconeixent-ne la importància per a la construcció d’un món més fratern i compassiu.

2n cicle 3.2. Reconèixer sentiments i actituds que fomentin el respecte, la compassió i el perdó, observant-los en personatges de narracions bíbliques.

3er cicle 3.3. Comprendre actituds de cooperació per aconseguir espais pacífics de convivència, escoltant narracions i relats bíblics que proposin models de respecte a la diversitat i de fraternitat ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Genera al seu entorn moments pacífics de convivència Té com a exemple les paraules i accions de Jesús en les seves relacions de convivència Maneja les relacions humanes tenint una actitud inclusiva amb les persones Valora la importància de construir un món més fratern Pren en consideració les paraules de Jesús per aconseguir un món més compassiu SEGON CICLE Fomenta actituds de respecte amb els propers Mostra sentiments de perdó quan l’ofenen Aprecia i valora les actituds de: respecte, compassió i perdó, a les narracions bíbliques Mostra compassió amb el nostre entorn proper Observa el respecte, la compassió i el perdó en grans personatges bíblics TERCER CICLE Reconeix la importància de tenir espais de convivència Descobreix les actituds adequades de cooperació per aconseguir la convivència Aprèn de les narracions bíbliques actituds que generen espais pacífics de convivència Identifica en els relats bíblics models de respecte a la diversitat.

Referencia models de fraternitat fixant-se en les narracions bíbliques mostrades.

181

218458_libro_163-188_ud06 181

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 4

4. Explorar i admirar diferents entorns naturals, socials, culturals i artístics gaudint de les manifestacions més significatives i descobrint-ne els valors cristians, per desenvolupar creativitat, sensibilitat estètica i sentit de pertinença.

182

218458_libro_163-188_ud06 182

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 4.1. Expressar en diversos llenguatges els costums socials de l’entorn que reflecteixen la vivència de valors cristians i mostrar respecte i estima.

2n cicle 4.2. Conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques, despertant hàbits d’admiració, respecte, diàleg intercultural i sentit de pertinença.

3er cicle 4.3. Desenvolupar la capacitat artística i la sensibilitat estètica en harmonia amb la pròpia identitat personal i cultural.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Mostra a través de diversos llenguatges, costums socials de l’entorn Aprecia els costums que reflecteixen la vivència dels valors cristians.

Produeix sentiments de pertinença envers els costums socials del seu entorn que reflecteixen la vivència dels valors cristians.

Té actituds de respecte i estima els valors cristians treballats SEGON CICLE Descobreix i mostra les manifestacions culturals i artístiques del seu entorn Admira i comprèn les manifestacions religioses del seu entorn proper.

Genera sentiments d’admiració i respecte per manifestacions culturals, religioses i artístiques Manifesta actituds de diàleg cultural en conèixer les manifestacions culturals, religioses i artístiques En descobrir les manifestacions culturals, religioses i artístiques, li provoca un sentiment de pertinença

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Progressa en la capacitat artística i sensibilitat estètica.

S’inicia al descobriment de la seva identitat cultural.

Mostra harmonia entre la capacitat artística i la identitat personal Descobreix la sensibilitat estètica en relació amb la seva pròpia identitat cultural.

183

218458_libro_163-188_ud06 183

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 5

5. Descobrir, manifestar i generar gust per cultivar la seva interioritat, explorant pensaments, emocions, sentiments i vivències, admirant diferents expressions de la tradició judeocristiana i altres tradicions religioses, per créixer amb la llibertat i la seguretat necessàries que possibilitin el desenvolupament de la dimensió espiritual i les bases del propi sistema de valors i creences

184

218458_libro_163-188_ud06 184

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 5.1. Explorar el propi món imaginatiu i simbòlic i reconèixer les pròpies emocions, descobrint-lo en moments de silenci, quietud i espais de reflexió guiada que permeti descobrir la vida interior 2n cicle 5.2. Identificar i expressar alguns sentiments i conviccions, coneixent oracions, cançons i pràctiques religioses, acollint-les amb una actitud d’assertivitat i de respecte.

3er cicle 5.3. Descriure les creences i els valors, propis i d’altres, comunicant-los amb seguretat a través de diversos llenguatges, reconeixent el silenci i la pregària com a elements de l’experiència espiritual i religiosa.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Indaga al seu món imaginatiu i simbòlic.

Reflexiona en si mateix i descobreix les pròpies emocions.

Aprecia els moments de silenci i quietud Busca espais de reflexió de forma guiada per a la cura de la vida interior Aprofundeix en la vida interior en reconèixer les seves pròpies emocions.

SEGON CICLE Exterioritza sentiments i emocions en el coneixement d’oracions religioses Identifica les conviccions religioses en cançons.

Recorda pràctiques religioses del seu entorn.

Genera actituds d’assertivitat quan treballa oracions, cançons i pràctiques religioses.

Acull amb respecte els sentiments i les conviccions religioses

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Explica les pròpies creences i valors.

Reconeix els valors d’altres persones i la relació amb les creences.

Utilitza diversos llenguatges per explicar les creences i els valors propis i d’altres.

Aprecia i valora el silenci i la pregària com a elements de l’experiència espiritual.

Identifica la importància religiosa de la pregària i el silenci tenint actituds de respecte envers elles.

185

218458_libro_163-188_ud06 185

3/29/2023 2:03:49 PM

Competència Específica 6

6. Conèixer i apreciar la figura de Jesús de Natzaret i de la comunitat eclesial, a través de relats bíblics i manifestacions religioses de l’entorn, per reconèixer el que és específic de la tradició cristiana en un context social de pluralitat religiosa.

186

218458_libro_163-188_ud06 186

3/29/2023 2:03:49 PM

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1er cicle 6.1. Identificar Jesús de Natzaret com el nucli essencial del cristianisme mitjançant l’escolta de narracions bíbliques i l’observació de tradicions i obres artístiques.

2n cicle 6.2. Distingir les actituds i valors propis de la vida cristiana, escoltant narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols i apreciant les accions de servei a la vida en comunitat.

3er cicle 6.3. Reconèixer i respectar els valors, les actituds i les característiques bàsiques del cristianisme i d’altres religions.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Reconeix la importància central de Jesús de Natzaret per al cristià.

Mostra interès i escolta atenta les narracions bíbliques que parlen de Jesús.

Mostra actitud d’anàlisi a les exposicions de les narracions bíbliques, tradicions i obres artístiques.

Descobreix la bellesa de l’obra artística i la representació de la centralitat de Jesús per al cristià.

SEGON CICLE Identifica les actituds i valors propis de la vida cristiana quan es posen exemples bíblics.

Presta atenció i s’assabenta de les narracions dels Evangelis Descobreix valors propis de la vida cristiana als textos dels Fets dels Apòstols.

Valora dins de la comunitat cristiana les accions de servei a l’altre Reconeix en les narracions dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols accions de servei que es realitzen en comunitat

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix les actituds fonamentals i els valors del cristianisme Identifica les actituds i característiques bàsiques d’altres religions.

Considera els valors bàsics del cristianisme i altres religions Respecta i reconeix la importància de les actituds d’altres religions i la seva relació amb el cristianisme.

187

218458_libro_163-188_ud06 187

3/29/2023 2:03:49 PM

218458_libro_163-188_ud06 188

3/29/2023 2:03:49 PM

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Primaria

218458_libro_189-202_ud07 189

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 1 1.

Descobrir, identificar i expressar els elements clau de la dignitat i la identitat personal en situacions vitals properes, a través de biografies inspiradores i relats bíblics d’abast antropològic, per anar conformant la pròpia identitat i les seves relacions amb autonomia, responsabilitat i empatia.

C.E.1.1.

1er cicle Observar en els relats i els personatges bíblics valors fonamentals de ésser humà, relacionant-les amb el desenvolupament de la seva autonomia i responsabilitat en el grup classe.

2n cicle Reconèixer i expressar a través de composicions orals, escrites i artístiques els elements clau de la dignitat i de la identitat personal, relacionant-los amb diferents situacions vitals, tenint en compte biografies i relats bíblics de vocació i missió.

3er cicle Identificar els principis i virtuts que promouen i respecten la dignitat de totes les persones, reflexionant sobre experiències personals i d’aula, desenvolupant autonomia, judici crític i responsabilitat.

INDICADORS PRIMER CICLE Analitza els relats i els personatges bíblics per conformar la seva pròpia identitat Considera i reconeix els valors fonamentals de l’ésser humà als relats bíblics Relaciona els valors propis dels relats bíblics amb el desenvolupament de la seva autonomia Mostra responsabilitat al grup classe com a exemple dels ensenyaments dels relats bíblics SEGON CICLE Comunica situacions dels elements clau de la dignitat i de la identitat personal a través de composicions orals Identifica els elements claus de la dignitat i de la identitat personal en composicions escrites Refereix els elements clau de la identitat personal i temes relacionats amb la diversitat en situacions vitals Analitza biografies i relats bíblics de vocació i els posa en relació amb els elements clau de la dignitat i de la identitat personal TERCER CICLE

ESCALA DE VALORACIÓ Mill. Acce.

Id. Bo Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Manifesta a través de composicions orals i escrites els elements clau de la dignitat i de la identitat personal Distingeix a través de composicions artístiques els elements clau de la identitat personal i de la dignitat Relaciona amb diferents situacions vitals els elements clau de la dignitat i de la identitat personal Disposa de biografies i relats bíblics de vocació i missió per expressar els elements clau de la dignitat i de la identitat personal

190

218458_libro_189-202_ud07 190

3/29/2023 2:04:55 PM

C.E.1.2.

1er cicle Reconèixer algunes de les característiques que defineixen l’autonomia personal, desenvolupant un autoconcepte ajustat i una autoestima saludable, per a la pròpia acceptació personal i per integrar-se als grups de pertinença amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli 2n cicle Desenvolupar sensibilitat sobre el valor de la vida i de la igual dignitat de l’ésser humà, i el seu paper en la cura de la natura, prenent com a model personatges bíblics i de la tradició cristiana 3er cicle Expressar amb autonomia a través de diversos llenguatges comunicatius la identitat personal reconeixent, des de la visió cristiana, la singularitat de totes les persones, desenvolupant empatia i valorant la pluralitat ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Reconeix característiques que defineixen l’autonomia personal, per a conformar la pròpia autotomia.

Desenvolupa un autoconcepte ajustat i autoestima saludable.

Progressa en l’acceptació personal i treballa la seva pròpia identitat.

S’integra als grups de pertinença, amb assertivitat i responsabilitat, a la llum de l’Evangeli.

SEGON CICLE Impulsa el valor de la vida i de la dignitat igual de l’ésser humà Fomenta la cura de la vida desenvolupant eines capaces d’emfatitzar noves maneres de tenir cura de l’entorn.

Promou la sensibilitat sobre el valor de la vida Adquireix consciència del valor de la vida i de la dignitat de la persona recollint com a model els personatges bíblics i de la tradició cristiana.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Sap prendre com a referència els passatges bíblics i de la tradició cristiana per exercir sensibilitat sobre el valor de la vida i de la dignitat de l’ésser humà Entén i expressa el paper que l’ésser humà té en la cura de la natura Comprèn què és la igualtat de l’ésser humà i que tots comparteixen la mateixa dignitat Creix en la sensibilitat sobre el valor de la vida de l’ésser humà

191

218458_libro_189-202_ud07 191

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 2 2.

Descobrir, reconèixer i estimar la dimensió sòcio-emocional expressada en la participació en diferents estructures de pertinença, desenvolupant destreses i actituds socials tenint en compte alguns principis generals de l’ètica cristiana, per millorar la convivència i la sostenibilitat del planeta.

C.E.2.1.

1er cicle Reconèixer els vincles i les relacions amb els grups de pertinença, comparant-los amb els de Jesús de Natzaret, identificant hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió.

2n cicle Adquirir destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió al grup i entorns culturals propers, a través de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament i l’anàlisi de comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó.

3er cicle Promoure actituds que impulsin la millora de la convivència i la cura del planeta, coneixent i aplicant alguns principis de l’ètica cristiana, plasmant-ne els seus conclusions en diferents suports.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Reconeix els vincles i les relacions que estableix amb els seus grups de pertinença Compara els vincles i relacions que estableix amb els seus grups de pertinença amb què establia Jesús de Natzaret S’inicia en el desenvolupament de destreses i actituds socials Identifica hàbits i principis que ajuden a generar un clima d’afectivitat, respecte, solidaritat i inclusió SEGON CICLE Aconsegueix destreses i habilitats socials que potenciïn la seva inclusió al grup Aconsegueix desenvolupar habilitats socials en entorns culturals propers Per mitjà de la lectura de passatges bíblics del Nou Testament aconsegueix assolir destreses i habilitats socials Maneja destreses i habilitats socials tenint en compte comportaments de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Assoleix destreses socials que l’ajuden a la seva inclusió al grup Desenvolupa habilitats socials que potencien la seva inclusió al grup i entorns culturals propers Per mitjà de l’acostament i la compressió de passatges bíblics del Nou Testament genera habilitats socials que l’ajuden a la seva integració social Examina el seu comportament de cura, responsabilitat, solidaritat i perdó per créixer en la seva dimensió sòcio-emocional

192

218458_libro_189-202_ud07 192

3/29/2023 2:04:55 PM

C.E.2.2.

1er cicle Apreciar i mostrar actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura, derivades de l’anàlisi de les paraules i les accions de Jesús de Natzaret.

2n cicle Apreciar les relacions socials com a font de felicitat i desenvolupament personal, prenent com a punt de partida els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església, assumint responsabilitats en la cura de les persones i del planeta 3er cicle Participar en accions solidàries i de servei a la comunitat, reconeixent aquells grups socials més vulnerables, tenint en compte com Jesucrist va canviar la seva realitat i les conseqüències que això ha tingut per a la història de la humanitat ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE Aprecia i mostra actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura Mostra cura de la natura en l’anàlisi de les paraules i les accions de Jesús de Natzaret Descobreix actituds de respecte, mediació i cura del proïsme i de la natura Relaciona la cura dels altres i de l’entorn amb les paraules i les accions de Jesús de Natzaret SEGON CICLE Valora unes bones relacions socials com a necessàries per tenir una elevada felicitat Prenent com a punt de partida els relats de la comunitat de Jesús, els Apòstols i l’Església, reconeix la importància de les relacions socials per al creixement personal Reconeix i posa en valor la importància de les relacions socials com a font de felicitat

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Es mostra responsable de la cura del planeta i de les persones prenent com a model els relats de la comunitat cristiana i de la comunitat de Jesús TERCER CICLE Valora les relacions socials com un mitjà per acostar-se a la felicitat Maneja les seves destreses i actituds socials comprenent que ajuden al desenvolupament personal Pren com a model els relats de la comunitat de Jesús de Natzaret o de l’Església per millorar les relacions socials Utilitza com a paradigma els relats sobre la comunitat de Jesús de Natzaret, els Apòstols i l’Església per assumir responsabilitats en la cura de les persones i del planeta

193

218458_libro_189-202_ud07 193

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 3 3.

Identificar i interpretar les situacions que perjudiquen o milloren la bona convivència, analitzant-les amb les claus personals i socials de la proposta cristiana, per fomentar el creixement moral, la cooperació amb els altres i el desenvolupament de valors orientats al bé comú.

C.E.3.1.

1er cicle Visualitzar i identificar quines situacions quotidianes promouen una convivència pacífica, a través de l’escolta i l’anàlisi de relats bíblics, per aprendre a resoldre pacíficament i inclusivament els conflictes.

2n cicle Col·laborar i promoure amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència i la posada en marxa d’accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu i inclusiu 3er cicle Reflexionar sobre alguns principis generals de l’ètica cristiana, coneixent la seva realització en biografies significatives i moviments socials, descobrint com poden ser posats en pràctica als nostres entorns socials propers i virtuals ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE Identifica situacions quotidianes que promouen una convivència pacífica Analitza relats bíblics Promou estratègies per resoldre pacíficament els conflictes.

Mostra actitud inclusiva en els conflictes Sap expressar situacions que suposen una convivència pacífica

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

SEGON CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Suscita amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquin o millorin la convivència Analitza situacions de convivència que poden perjudicar o millorar-la Genera accions que ajuden a posar en marxa accions responsables que afavoreixin la construcció d’un món més equitatiu Indaga i promou situacions que generin un món més inclusiu TERCER CICLE Impulsa amb els altres l’anàlisi de situacions que perjudiquen o milloren la convivència Coopera amb altres analitzant la convivència comuna per millorar-la Emprèn accions que ajuden a crear un món més equitatiu Juntament amb el grup, pren accions per a la construcció d’un món inclusiu.

218458_libro_189-202_ud07 194

3/29/2023 2:04:55 PM

C.E.3.2.

1er cicle Descriure algunes situacions properes de desemparament, fragilitat i vulnerabilitat, amb empatia amb les persones desafavorides i reconeixent la preferència de Jesús de Natzaret pels qui més pateixen.

2n cicle Distingir alguns dels valors propis del cristianisme i la seva presentació en passatges dels evangelis, per aplicar la cooperació i la mediació, la resolució pacífica de conflictes i la construcció del bé comú en situacions properes 3er cicle Cooperar activament en la construcció d’una convivència pacífica i democràtica reconeixent, en iniciatives i projectes eclesials, aquells valors morals que promouen el bé comú ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Descriu algunes situacions properes de desemparament Reconeix i actua per resoldre les situacions de fragilitat i vulnerabilitat Té empatia envers les persones desafavorides analitzant-ho amb les claus de la proposta cristiana Reconeix la preferència de Jesús de Natzaret pels que més pateixen SEGON CICLE Discrimina alguns dels valors propis del cristianisme Maneja la presentació dels passatges bíblics i els relaciona amb els valors del cristianisme Empra la cooperació, la mediació i la resolució pacífica dels conflictes a exemple dels valors del cristianisme Promou valors propis del cristianisme com el bé comú en situacions properes

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Sap diferenciar alguns dels valors propis del cristianisme Distingeix en els Evangelis on són els valors principals del cristianisme Aplica a la seva interacció social la cooperació i la mediació i la resolució pacífica de conflictes Coopera amb altres en la construcció del bé comú en situacions properes

195

218458_libro_189-202_ud07 195

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 4 4.

Comprendre i admirar el patrimoni cultural en algunes de les expressions més significatives, gaudint de la seva contemplació, analitzant l’univers simbòlic i vital que transmeten, per valorar la pròpia identitat cultural, promoure el diàleg intercultural i generar creacions artístiques

C.E.4.1.

1er cicle Relacionar alguns passatges bíblics amb expressions artístiques, servint-se de l’observació i l’anàlisi, per potenciar la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges.

2n cicle Admirar diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular, reconeixent-ne la bellesa i el significat religiós i la seva vinculació amb textos bíblics, valorant-ne l’aportació a la identitat cultural 3er cicle Comprendre i valorar com el patrimoni religiós cristià contribueix a la construcció de la identitat de les persones i dels pobles, i inspira l’expressió de la pròpia vivència personal i social a través de diversos llenguatges ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE Vincula alguns passatges bíblics amb expressions artístiques Sap reconèixer el sentit del text bíblic i ho comunica Reconeix i relaciona els passatges bíblics i les expressions artístiques Potencia la creativitat i la comunicació a través de diversos llenguatges SEGON CICLE Valora el patrimoni cultural sorprenent-se de les diferents expressions Reconeix el valor que té la religiositat popular com a patrimoni cultural Reconeix la bellesa i el significat religiós vinculat als textos bíblics del patrimoni cultural i de la religiositat popular Pondera allò que aporta la religiositat popular i el seu significat religiós a la identitat cultural

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Aprecia el significat religiós en les diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular Reconeix i gaudeix de la bellesa en les diferents expressions del patrimoni cultural i de la religiositat popular Sap vincular els textos bíblics al patrimoni religiós i cultural reconeixent-ne el significat religiós Estima la importància del patrimoni religiós en la seva aportació a la identitat cultural.

196

218458_libro_189-202_ud07 196

3/29/2023 2:04:55 PM

C.E.4.2.

1er cicle Descobrir com el poble cristià mostra la seva fe a la vida diària en diferents festes i manifestacions religioses, comprenent l’enllaç que les uneix a l’Evangeli i la seva actualització en la comunitat cristiana.

2n cicle Observar en les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l’Església, elements essencials del cristianisme, posant-los en relació amb la vida de Jesús i la tradició de l’Església 3er cicle Reconèixer i apreciar, des de la pròpia identitat cultural, la pluralitat de tradicions i expressions presents en el context social, promovent el respecte i el coneixement mutu que afavoreix la trobada i el diàleg intercultural ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE Sap discernir la fe en el poble cristià

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

SEGON CICLE Adverteix en les celebracions litúrgiques i els sagraments de l´Església elements essencials del cristianisme Contempla els elements essencials del cristianisme als espais sagrats Sap posar en relació amb la vida de Jesús les celebracions litúrgiques i els sagraments Relaciona amb la tradició de l´Església les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l´Església

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

TERCER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix allò religiós en diferents festes i manifestacions religioses Comprèn l’enllaç que uneix les manifestacions religioses a l’Evangeli Identifica l’actualització de les manifestacions religioses en la comunitat cristiana

Descobreix a les celebracions litúrgiques els elements essencials del cristianisme Comprèn els elements principals del cristianisme en els espais sagrats Adverteix en els sagraments de l’Església l’essència del cristianisme Sap relacionar les celebracions litúrgiques, els espais sagrats i els sagraments de l´Església amb la vida de Jesús i la tradició de l´Església

197

218458_libro_189-202_ud07 197

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 5 5.

Explorar, desenvolupar i apreciar la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions, afectes, símbols i creences, coneixent l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana i d’altres religions, per afavorir l’autoconeixement personal, entendre les vivències dels altres i promoure el diàleg i el respecte entre les diferents tradicions religioses.

C.E.5.1.

1er cicle Prendre consciència de la pròpia interioritat a través de narracions i biografies cristianes significatives, per afavorir l’autoconeixement personal i les vivències dels altres 2n cicle Reconèixer i valorar la trobada amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat, tenint com a referència les trobades de Jesús de Natzaret 3er cicle Assumir el desenvolupament de la interioritat com un dels elements fonamentals en la construcció del propi sistema de valors i creences, mitjançant l’anàlisi i reflexió de textos bíblics i altres tradicions religioses.

ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Pren consciència de la pròpia interioritat i experiència espiritual Coneix narracions i biografies cristianes significatives i les relaciona amb la vida interior Progressa en l’autoconeixement personal apreciant la pròpia interioritat Reconeix i enten les vivències i emocions dels altres SEGON CICLE Reconeix en la relació amb els altres un lloc de desenvolupament personal Aprecia la trobada amb els altres com a oportunitat per al desenvolupament de la pròpia interioritat Reconeix el model de Jesús de Natzaret com a referència per a les relacions amb els altres Considera la pròpia interioritat i experiència espiritual, reconeixent-la en les pròpies emocions i és capaç de compartir-la amb els altres TERCER CICLE Aprecia la importància que té per a la seva vida la trobada amb els altres Confirma i reconeix la importància de la trobada amb els altres per al desenvolupament de la seva pròpia interioritat Pren com a paradigma les trobades de Jesús per al seu creixement en les trobades amb els altres Reconeix la importància del creixement de la pròpia interioritat i experiència espiritual per a la vida social

198

218458_libro_189-202_ud07 198

3/29/2023 2:04:55 PM

C.E.5.2.

1er cicle Identificar les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses, compartint-les i reconeixent-les a l’altre, tenint en compte l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

2n cicle Identificar les virtuts i les actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual, a través de l’autoconeixement i de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana 3er cicle Valorar l’experiència religiosa com a desenvolupament personal i social de la dimensió espiritual, interpretant i respectant allò religiós en la pluralitat de cultures i promovent el diàleg interreligiós ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Aprecia les pròpies emocions, sentiments i vivències religioses Comunica les emocions, sentiments i vivències religioses Valora les emocions, sentiments i vivències religioses en els altres Considera en el creixement del seu procés interior l’experiència de personatges rellevants de la tradició judeocristiana.

SEGON CICLE Reconeix les actituds que ajuden al creixement espiritual i personal per mitjà de l’autoconeixement Comprèn les principals virtuts que ajuden al creixement personal i espiritual A través de l’accés a altres experiències de personatges de la tradició cristiana, descobreix les virtuts del desenvolupament personal Aprecia la pròpia interioritat i experiència espiritual en conèixer experiències de personatges de la tradició cristiana TERCER CICLE Identifica les actituds que ajuden a un creixement personal Creix en la vida espiritual a través de reconèixer les principals virtuts de la mateixa Afavoreix l’autoconeixement personal, identificant les virtuts i actituds espirituals pròpies Reconeix les virtuts i les actituds que ajuden a un creixement personal i espiritual en els personatges de la tradició cristiana

199

218458_libro_189-202_ud07 199

3/29/2023 2:04:55 PM

Competència Específica 6 6.

Comprendre els continguts bàsics del cristianisme, valorant-ne la seva contribució a la societat, per disposar d’una síntesi personal que permeti dialogar, des de la pròpia identitat social i cultural, amb altres tradicions religioses i àrees de coneixement

C.E.6.1.

1er cicle Reconèixer que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià, valorant-ne les aportacions per a la persona i la societat en entorns diversos.

2n cicle Comprendre la importància de l’aliança de Déu amb el poble d’Israel que té la seva continuació a Jesucrist, i les seves aportacions socials i culturals a la història 3er cicle Comprendre les conseqüències ètiques i morals, personals i socials, delmissatge de Jesucrist per a la construcció del propi sistema de valors i creences i per a la promoció del bé comú ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix que Jesús de Natzaret és el centre del missatge cristià Valora les aportacions del missatge cristià per a la persona Aprecia el valor del missatge cristià a la societat Pren referència el missatge cristià en entorns diversos SEGON CICLE Reconeix la continuïtat de l´Aliança de Déu en Jesús Descobreix la importància que té l’Aliança de Déu amb el poble d’Israel Descobreix la relació que té l’Aliança del poble de Déu amb les aportacions socials del poble creient Distingeix els continguts bàsics del cristianisme i la seva aportació cultural a la història TERCER CICLE Percep i raona la importància de l´aliança de Déu amb el poble d´Israel Explica la continuació en Jesús l’Aliança de Déu amb el poble cristià Valora les aportacions socials de l´aliança del poble de Déu en Jesús Aprecia la contribució cultural a la història de l’aliança de Déu tant al poble d’Israel com a Jesucrist

200

218458_libro_189-202_ud07 200

3/29/2023 2:04:56 PM

C.E.6.2.

1er cicle Valorar la Bíblia com a llibre sagrat i com a narració de la trobada de Déu amb la humanitat, descobrint el seu lloc en la comunitat cristiana ia la cultura 2n cicle Valorar l’Església com a comunitat que ha continuat amb la missió de Jesús ressuscitat, des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat, reconeixent-ne les seves celebracions, les seves tradicions i les contribucions socials 3er cicle Conèixer el Credo de la fe cristiana, posant-lo en diàleg amb altres àrees de coneixement científic i cultural i amb altres religions ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS PRIMER CICLE

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Valora la Bíblia com a llibre sagrat Reconeix a la narració bíblica la trobada de Déu amb la humanitat Descobreix el lloc que té la Bíblia com a llibre sagrat en la comunitat cristiana Aprecia el valor de la Bíblia en la cultura SEGON CICLE Té en compte com l’església ha continuat la missió de Jesús Reconeix l’Església com a comunitat des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat Posa en valor les celebracions i les tradicions de l’Església comunitat Agraeix les contribucions socials que al llarg de la història de l’Església ha tingut l’Església com a comunitat TERCER CICLE Reconeix i valora l’Església comunitat com a continuadora de la missió de Jesús Aprecia i raona la missió de l’Església des de les primeres comunitats cristianes fins a l’actualitat Identifica la missió de l’Església com a continuadora de la missió de Jesús en les celebracions i tradicions cristianes Comprèn els continguts bàsics del cristianisme i valora la seva contribució en la societat

201

218458_libro_189-202_ud07 201

3/29/2023 2:04:56 PM

218458_libro_189-202_ud07 202

3/29/2023 2:04:56 PM

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Secundaria

218458_libro_203-216_ud08 203

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 1 1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres, i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

C.E.1.1.

1er cicle Descriure i acceptar els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives.

2n cicle Reconèixer els trets essencials de l’antropologia cristiana, relacionant-los amb els drets fonamentals i la defensa de la dignitat humana, i verificar-los en situacions globals.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Descriu els trets fonamentals que ha de tenir la identitat personal com les seves actituds i habilitats, el caràcter, el temperament, les virtuts i les mancances.

Assumeix i comprèn els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió A través de biografies significatives pren consciència dels trets i dimensions de la identitat personal Descobreix en diverses situacions vitals de totes les dimensions humanes com les emocions, els sentiments, els afectes, els desitjos, els ideals i les limitacions SEGON CICLE Descobreix els trets essencials de l’antropologia cristiana És capaç de relacionar l’antropologia cristiana amb els drets fonamentals Defensa la dignitat humana des dels trets essencials d’una antropologia cristiana Identifica i verifica els trets essencials de l´antropologia cristiana en situacions globals de la vida

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

204

218458_libro_203-216_ud08 204

3/29/2023 2:05:04 PM

C.E.1.2.

1er cicle Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la als altres.

2n cicle Formular un projecte personal de vida amb sentit que respongui a valors de cura pròpia, dels altres i de la natura, respectant els dels altres, prenent com a referència Jesucrist, sent capaç de modular aquestes opcions en situacions vitals complexes ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Determina les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà Relaciona la dignitat personal amb la visió bíblica de l’ésser humà Respecta i reconeix la dignitat personal de tots els éssers humans Aprecia la dignitat de la persona relacionant-la amb la visió cristiana de la persona i de la vida SEGON CICLE Composa un projecte personal de vida amb sentit Crea un projecte de vida responent a valors de cura pròpia i respectant els dels altres Cuida la natura i els altres dins un projecte de vida personal amb sentit Pren com a referència a Jesucrist a la construcció d’un projecte personal de vida modulant aquestes opcions en situacions vitals complexes

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

205

218458_libro_203-216_ud08 205

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 2 2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia ia la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per aprendre a viure amb altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta C.E.2.1.

1er cicle Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència a la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

2n cicle Assumir valors i actituds de cura personal, dels altres, de la naturalesa i dels espais comuns, afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Assoleix habilitats i actituds de relació amb altres potenciant la condició relacional de l’ésser humà Disposa d’estratègies socials efectives de reflexió, comunicació i inclusió Situa estratègies efectives d’ajuda mútua i de participació en les relacions socials Millora les habilitats i actituds a la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal.

SEGON CICLE Desenvolupa destreses i actituds socials fent-se càrrec de cura personal i dels altres Assumeix els valors i les actituds de cura d’un mateix i d’altres persones creant uns llaços de solidaritat Adquireix una conducta positiva i responsable amb l’ús dels recursos naturals i dels espais comuns S’ocupa de la cura personal i dels altres afavorint actituds de respecte, gratuïtat, reconciliació, inclusió social i sostenibilitat

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

206

218458_libro_203-216_ud08 206

3/29/2023 2:05:04 PM

C.E.2.2.

1er cicle Desenvolupar empatia i reconeixement de la diversitat personal i social, inspirant-se en l’ésser relacional de Déu, manifestat en la història de la salvació.

2n cicle Cooperar en la construcció de societats justes i democràtiques, enfortint vincles socials i entre generacions, i les relacions en models d’interdependència, analitzant la realitat, tenint en compte els principis i els valors del magisteri social de l’Església i promovent el desenvolupament humà integral.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Mostra empatia de la diversitat personal i social com a condició de l’ésser humà Reconeix la diversitat personal i social inspirant-se en l’ésser relacional de Déu Té en compte la història de la salvació com a model de ser relacional Descobreix que l’ésser humà és un ésser relacional a exemple de l’ésser relacional de Déu SEGON CICLE Participa a la construcció de societats justes i democràtiques, analitzant la realitat Reforça vincles socials i intergeneracionals en la lluita per societats més justes Desenvolupa destreses de model d’interdependència apreciant el vincle emocional sense perdre la pròpia identitat en la relació Considera els principis i els valors del magisteri social de l’Església generant actituds de desenvolupament humà integral

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

207

218458_libro_203-216_ud08 207

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 3 3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, discernint-los amb les claus del Regne de Déu, per implicar-se personalment i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

C.E.3.1.

1er cicle Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la pertinença comuna, a l’horitzó del Regne de Déu.

2n cicle Cooperar activament en projectes de cura i responsabilitat envers el bé comú, inspirats en la perspectiva cristiana, i participar en accions de millora de l’entorn i en el plantejament de les opcions professionals.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Promou i participa en accions i actituds de justícia i solidaritat Pren consciència i respecte a tota la diversitat de les persones des d’una perspectiva inclusiva És conscient de la responsabilitat compartida de justícia des de les claus del Regne de Déu Defensa la justícia i solidaritat amb tota la humanitat des de la clau de Regne de Déu SEGON CICLE Participa en projectes de responsabilitat envers el bé comú participant en accions de millora de l’entorn Col·labora implicant-se en projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú Prenent com a inspiració la perspectiva cristiana participa i promou projectes de cura i responsabilitat cap al bé comú S’implica en el foment del bé comú segons la inspiració cristiana creant projectes que poden tenir opcions professionals

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

208

218458_libro_203-216_ud08 208

3/29/2023 2:05:04 PM

C.E.3.2.

1er cicle Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les causes, discernint-les segons el projecte del Regne de Déu, i implicar-se en propostes de transformació social.

2n cicle Contribuir a la fraternitat universal, contrastant críticament el paradigma científic tecnològic vigent i les narratives de progrés, amb l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana, responent amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i vulnerabilitat.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Contempla els desafiaments de la humanitat identificant les situacions de violència i discriminació Considera les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia Discerneix situacions d’injustícia, violència i discriminació segons el projecte del Regne de Déu Segueix el projecte del Regne de Déu i s’implica en propostes de transformació social SEGON CICLE Compara i contrasta analíticament el paradigma científic i tecnològic vigent des d’una perspectiva de la fraternitat universal Pren partit en la construcció de la fraternitat universal Contrasta l’antropologia, la moral i l’escatologia cristiana amb les narratives de progrés Actua amb sensibilitat i implicació a situacions d’empobriment i de vulnerabilitat

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

209

218458_libro_203-216_ud08 209

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 4 4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les diferents expressions, reconeixent que són portadores d›identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s›ha encarnat en manifestacions diverses, per desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans C.E.4.1.

1er cicle Situar i interpretar les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics, apreciant-ne la contribució a la identitat personal i social i als Drets Humans, facilitant la convivència i el diàleg intercultural.

2n cicle Participar críticament en la promoció de la diversitat cultural, expressant i aportant creativament les experiències pròpies, respectant les diferències entre persones i comunitats.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Comprèn de manera sorprenent el valor del patrimoni cultural en les diferents expressions Interpreta les expressions culturals en els llenguatges i en els contextos històrics Reconeix la importància i la contribució de les expressions culturals a la defensa dels drets humans i de la identitat personal Confirma la importància d’interpretar les expressions culturals per a la convivència i el diàleg intercultural SEGON CICLE Pren partit de forma analítica en la promoció de la diversitat cultural Sap expressar i aportar creativament les experiències pròpies a la promoció de la diversitat cultural Domina el respecte a les diferències entre persones i comunitats Admira el patrimoni cultural en les diferents expressions respectant totes les experiències i reconeixent que són portadores de sentit

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

210

218458_libro_203-216_ud08 210

3/29/2023 2:05:04 PM

C.E.4.2.

1er cicle Raonar com la fe cristiana, al present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

2n cicle Desenvolupar sentit de pertinença a una tradició cultural, amb expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques, valorant adequadament la seva contribució en el seu moment històric, relacionant-les amb contextos actuals i promovent-ne la seva memòria com a llegat viu.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Descobreix la importància de la fe cristiana al present i al llarg de la història Expressa la importància de la fe cristiana en el desenvolupament de la cultura És capaç d’interpretar el patrimoni literari, artístic i cultural des de la fe cristiana Pren consciència de la importància de la presència de la fe cristiana a la cultura com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges SEGON CICLE Adquireix sentit de pertinença a una tradició cultural Comparteix expressions socials, artístiques, ètiques i estètiques com a elements de la tradició cultural Aprecia el valor que poden aportar les seves creacions al seu moment històric Relaciona les seves contribucions estètiques, ètiques i artístiques amb contextos actuals i promovent-ne la memòria com a llegat viu

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

211

218458_libro_203-216_ud08 211

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 5 5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l›experiència espiritual i religiosa, present en totes les cultures i societats, comprenent l›experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del que és religiós, per tal de discernir possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

C.E.5.1.

1er cicle Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions.

2n cicle Formular possibles respostes a les preguntes de sentit, coneixent i valorant les aportacions de les tradicions religioses, en especial la proposta de sentit de la vida de Jesucrist, elaborant les respostes pròpies partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Reconeix l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social Aprecia a tots els pobles i cultures les seves experiències espirituals i religioses Explica i coneix l’espiritualitat judeocristiana Considera l’experiència espiritual i religiosa present a altres religions SEGON CICLE Davant les preguntes de sentit és capaç de formular possibles respostes Coneix i valora les aportacions de les tradicions religioses a la resposta del sentit Aprecia en la seva mida la proposta de sentit de la vida de Jesucrist Confecciona les respostes pròpies partint d’una anàlisi crítica i l’adaptació a la seva situació personal

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

212

218458_libro_203-216_ud08 212

3/29/2023 2:05:04 PM

C.E.5.2.

1er cicle Respectar les diferents esglésies i tradicions religioses, coneixent i valorant les creences, els ritus, els símbols i els principis de cadascuna, tenint elements de judici personal que afavoreixin el diàleg interreligiós.

2n cicle Afavorir la convivència social en contextos plurals, respectant les opcions personals i generant espais de diàleg i de trobada.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Respecta les diferents esglésies i tradicions religioses Pren una actitud de curiositat i estima cap a les creences, símbols i ritus de les esglésies i tradicions religioses Comprèn les diferents confessions religioses promovent el diàleg interreligiós Valora les possibilitats d’allò religiós posant èmfasi en el preu de la dimensió espiritual pròpia de la naturalesa humana SEGON CICLE Coopera en contextos plurals per afavorir la convivència social Mostra respecte a les opcions personals en la convivència social Promou espais de diàleg i trobada en la seva convivència social És capaç de coexistir amb persones en un mateix ambient de manera respectuosa i amb valors malgrat les diferents cultures i de respecte de totes les opcions personals

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

213

218458_libro_203-216_ud08 213

3/29/2023 2:05:04 PM

Competència Específica 6 6. Identificar i comprendre els continguts essencials de la Teologia cristiana, contemplant i valorant la contribució de la tradició cristiana a la recerca de la veritat, per tal de disposar de síntesi del cristianisme que permeti dialogar amb altres tradicions, paradigmes i cosmovisions.

C.E.6.1.

1er cicle Identificar Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

2n cicle Reconèixer l’Església, comunitat dels deixebles de Jesucrist, i el seu compromís en l’amistat social com a nuclis essencials del cristianisme, valorant-ne críticament la seva contribució cultural i històrica.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE Reconeix a la persona de Jesús el nucli essencial del cristianisme Identifica com a pilar essencial del cristianisme la Bíblia Identifica la Bíblia com a llibre del Poble de Déu Valora les aportacions de la Bíblia a la vida de les persones i les societats SEGON CICLE Comprèn el significat de l’Església com a comunitat dels deixebles de Jesús Reconeix el compromís social de la comunitat dels deixebles de Jesús com a essència del cristianisme Estima jutjant la contribució de l’Església a la cultura i la història Demostra un acostament crític i conscient a les creences i valors propis de la fe cristiana

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

214

218458_libro_203-216_ud08 214

3/29/2023 2:05:05 PM

C.E.6.2.

1er cicle Elaborar una primera síntesi de la fe cristiana, subratllant-ne la capacitat per al diàleg entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, mantenint les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres 2n cicle Posar en diàleg el saber religiós amb altres disciplines, tradicions culturals, paradigmes científics i tecnològics i altres cosmovisions, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant-ne la pluralitat.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS PRIMER CICLE S’inicia a la creació d’una síntesi de la fe cristiana Adquireix capacitat per començar a dialogar entre la fe i la raó Utilitza la capacitat per al diàleg entre la fe i la cultura Manté les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres SEGON CICLE Relaciona utilitzant la paraula i el diàleg en el saber religiós amb altres disciplines de coneixement Sap analitzar les diferents tradicions culturals i posar-les en relació amb el saber religiós Contrasta amb el saber religiós els paradigmes científics, tecnològics i altres cosmovisions Compara altres cosmovisions que no són el saber religiós, tenint en compte els mètodes propis de cada disciplina i respectant la pluralitat

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

215

218458_libro_203-216_ud08 215

3/29/2023 2:05:05 PM

218458_libro_203-216_ud08 216

3/29/2023 2:05:05 PM

ESCALES DE VALORACIÓ DE COMPETÈNCIA ESPECÍFICA Batxillerat

218458_libro_217-230_ud09 217

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 1 1. Identificar, valorar i expressar els elements clau de la dignitat i identitat personal a través de la interpretació de biografies significatives, per assumir la pròpia dignitat i acceptar la identitat personal, respectar la dels altres i desenvolupar amb llibertat un projecte de vida amb sentit.

218

218458_libro_217-230_ud09 218

3/29/2023 2:06:41 PM

C.E.1.1.

Descriure i acceptar els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal, analitzant relats bíblics de vocació i missió, així com altres biografies significatives ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Sap descriure’n els trets i les dimensions de la identitat personal analitzant relats bíblics de vocació i missió Assumeix els trets i les dimensions fonamentals de la identitat personal des d’una visió bíblica de vocació i missió Identifica els elements clau del projecte vital assumint una visió global i integradora de totes les vivències personals amb les seves possibilitats i límits Comprèn què és, què sap, què té i què fa analitzant biografies significatives C.E.1.2.

Identificar les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà, relacionant-la amb la dignitat personal, reconeixent-la en els altres ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix les característiques de la visió bíblica sobre l’ésser humà Valora la dignitat personal i la posa en relació amb la visió bíblica que es té de l’ésser humà Admet als altres la realitat plena de la persona Des d’una visió bíblica veu en la persona un ésser obert i en relació amb allò transcendent

219

218458_libro_217-230_ud09 219

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 2 2. Valorar la condició relacional de l’ésser humà, desenvolupant destreses i actituds socials orientades a la justícia ia la millora de la convivència tenint en compte el magisteri social de l’Església, per aprendre a viure amb altres i contribuir a la fraternitat universal i la sostenibilitat del planeta

220

218458_libro_217-230_ud09 220

3/29/2023 2:06:41 PM

C.E.2.1. Adquirir habilitats i actituds de relació amb altres, posant en pràctica estratègies efectives de reflexió i de comunicació, d’ajuda mútua, de participació i d’inclusió, orientades a la millora de la convivència en la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Demostra tenir habilitats i actituds socials de relació amb altres Conrea estratègies efectives de reflexió i de comunicació i d’ajuda mútua per a la millora de la convivència Demostra que ha après a viure amb altres a través de pràctiques de participació i d’inclusió de tothom Té actituds socials que ajuden a la millora de la convivència en la família ia l’escola com a expressió de la fraternitat universal C.E.2.2. Diferenciar els principis fonamentals del missatge social cristià, contrastant-los amb altres humanismes i ideologies actuals, aplicant-los a diferents situacions socials ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Comprèn la diversitat personal i social acceptant-la com és i prenent partit en el seu desenvolupament Pren com a referència l’ésser relacional de Déu per desenvolupar les seves destreses i actituds socials Descobreix en el coneixement de la història de la salvació exemples d’empatia i reconeixement de la diversitat personal i social Comprèn la interdependència de la vida humana que reclama la cura solidària de tots a la societat

221

218458_libro_217-230_ud09 221

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 3 3. Assumir els desafiaments de la humanitat des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials, discernint-les amb les claus del Regne de Déu, per implicar-se personalment i professionalment en la transformació social i l’assoliment del bé comú.

222

218458_libro_217-230_ud09 222

3/29/2023 2:06:41 PM

C.E.3.1.

Generar actituds de justícia i solidaritat, respectant la diversitat i prenent consciència de la responsabilitat compartida i la pertinença comuna, a l’horitzó del Regne de Déu.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Actua de manera que genera actituds de justícia i solidaritat amb els altres amb l’horitzó del Regne de Déu Pren partit des d’una perspectiva inclusiva reconeixent les necessitats individuals i socials És hàbil a observar i tenir la mirada educada en la contemplació de la realitat respectant-ne la seva diversitat Assumeix la responsabilitat que té amb altres en el foment de la justícia i la solidaritat per al bé comú C.E.3.2.

Analitzar les necessitats socials, identificant les situacions d’injustícia, violència i discriminació, amb les seves causes, discernint-les segons el projecte del Regne de Déu, i implicar-se en propostes de transformació social.

ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Analitza les mancances socials reconeixent les desigualtats i necessitats socials segons el projecte de Déu Descobreix les situacions d’injustícia i de violència gestionant accions per superar-la des de l’amor a l’altre i des de la proposta de l’Evangeli per a la construcció de la casa comuna i la cultura de la trobada Contempla la realitat identificant situacions de discriminació i reconeixent-ne les seves causes, que són oposades a la plenitud humana expressada al Regne de Déu Pren partit en les propostes necessàries per a la transformació social des d’un projecte del Regne de Déu

223

218458_libro_217-230_ud09 223

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 4 4. Interpretar i admirar el patrimoni cultural en les seves diferents expressions, reconeixent que són portadores d’identitats i sentit, apreciant com el cristianisme s’ha encarnat en manifestacions diverses, per desenvolupar sentit de pertinença, participar en la construcció de la convivència i promoure el diàleg intercultural en el marc dels drets humans.

224

218458_libro_217-230_ud09 224

3/29/2023 2:06:41 PM

C.E.4.1.

Situar i interpretar les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics, apreciant-ne la contribució a la identitat personal i social i als Drets Humans, facilitant la convivència i el diàleg intercultural.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Ubica les expressions culturals i els seus llenguatges valorant la seva contribució al desenvolupament dels drets humans Interpreta les expressions culturals i els seus llenguatges en els seus contextos històrics Aprecia les expressions culturals i els seus llenguatges reconeixent-ne la contribució a la identitat personal i social Facilita la convivència i el diàleg intercultural mitjançant l’estima de les expressions culturals i el seu llenguatge C.E.4.2.

Raonar com la fe cristiana, en el present i al llarg de la història, s’ha fet cultura, interpretant el patrimoni literari, artístic i cultural i valorant-lo com a expressió de l’encarnació del missatge cristià en diferents llenguatges.

ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Dóna raó del valor de la fe cristiana i com aquesta s’ha fet cultura Admira el patrimoni literari, artístic i cultural reconeixent-ne les aportacions de sentit Maneja el coneixement de la fe cristiana per arribar a interpretar i admirar el patrimoni cultural Valora com el cristianisme s’ha encarnat en els diferents llenguatges en el patrimoni artístic i cultural

225

218458_libro_217-230_ud09 225

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 5 5. Reconèixer i apreciar la pròpia interioritat, l’experiència espiritual i religiosa, present a totes les cultures i societats, comprenent l’experiència de personatges rellevants i valorant les possibilitats del religiós, per tal de discernir possibles respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida , i afavorir el respecte entre les diferents tradicions religioses.

226

218458_libro_217-230_ud09 226

3/29/2023 2:06:41 PM

C.E.5.1.

Valorar l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social pròpia de tots els pobles i les cultures, coneixent l’especificitat de l’espiritualitat judeocristiana i d’altres religions ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix i estima l’experiència espiritual i religiosa com a dimensió humana i social Distingeix en tots els pobles i cultures el valor de l’experiència religiosa i espiritual Comprèn els elements bàsics de l’espiritualitat judeocristiana apreciant-ne les diferències i similituds amb altres creences Valora la dimensió espiritual com a font de sentit i aprenentatges vitals reconeixent la seva dimensió humana i social C.E.5.2.

Respectar les diferents esglésies i tradicions religioses, coneixent i valorant les creences, els ritus, els símbols i els principis de cadascuna, tenint elements de judici personal que afavoreixin el diàleg interreligiós ESCALA DE VALORACIÓ

INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Té en estima i consideració les tradicions de les diferents esglésies i altres confessions religioses Descobreix i valora els principis, les creences, els ritus, els símbols de cadascuna de les diferents esglésies Actua a favor del diàleg interreligiós entre les diferents esglésies i tradicions religioses tenint elements de judici personal Manifesta un diàleg cristià amb les diferents esglésies i tradicions religioses discernint les oportunitats personals, socials i culturals que ofereixen

227

218458_libro_217-230_ud09 227

3/29/2023 2:06:41 PM

Competència Específica 6 6. Identificar i comprendre els continguts essencials de la Teologia cristiana, contemplant i valorant la contribució de la tradició cristiana a la recerca de la veritat, per tal de disposar de síntesi del cristianisme que permeti dialogar amb altres tradicions, paradigmes i cosmovisions.

228

218458_libro_217-230_ud09 228

3/29/2023 2:06:42 PM

C.E.6.1.

Identificar a Jesucrist com a nucli essencial del cristianisme, i la Bíblia com a llibre del Poble de Déu, valorant les seves aportacions a la vida de les persones i les societats.

ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Reconeix en la persona de Jesucrist el nucli essencial del cristianisme Identifica i aprecia la Bíblia com el llibre del Poble de Déu Justifica i pondera Jesús com a font de vida de les persones i de les societats Avala el descobrint de la Bíblia i Jesucrist com a font per al coneixement de les creences i els valors propis de la fe cristiana C.E.6.2.

Elaborar una primera síntesi de la fe cristiana, subratllant-ne la capacitat per al diàleg entre la fe i la raó, entre la fe i la cultura, mantenint les conviccions pròpies amb ple respecte a les dels altres ESCALA DE VALORACIÓ INDICADORS Mill.

Acce.

Id.

Bo

Excel.

Realitza la primera síntesi de la fe cristiana Reconeix la importància d´un diàleg entre síntesi entre la fe i la raó Camina cap a la recerca de la veritat en el diàleg entre la fe i la cultura Respecta les conviccions dels altres mantenint les conviccions pròpies

229

218458_libro_217-230_ud09 229

3/29/2023 2:06:42 PM

218458_libro_217-230_ud09 230

3/29/2023 2:06:42 PM

Des de fa més d’un any la FECC, l’ISCREB i el SIERC ens vam posar a treballar per tal de promoure l’elaboració d’unes situacions d’aprenentatge que puguin ajudar als/les que et poden servir de guia. No n’hi ha pas una per a cada nivell, però creiem que aquestes, degudament adaptades, et poden ser inspiradores per a la teva acció en qualsevol dels nivells. També et seran de gran utilitat les rubriques d’avaluació que s’hi adjunten i el text curricular sencer.

SITUACIONS D’APRENENTATGE I RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ

docents en la seva tasca diària. Són models

SITUACIONS D’APRENENTATGE I RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ EN EL NOU CURRÍCULUM DE RELIGIÓ CATÒLICA (LOMLOE) Material per al professorat

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

218458

218458_libro_001-001_cub_11mm 1

3/29/2023 1:58:10 PM