3 minute read

OBJECTIU EN ACCIÓ

Crea un arbre de la vida

Observa les següents dades aproximades sobre la pèrdua de milions d’hectàrees de boscs en els diferents continents.

Entre 1990 i 2000 Entre 2000 i 2010 Entre 2010 i 2020

Àfrica Se’n varen perdre 3 milions. Se’n varen perdre 3 milions. Se’n varen perdre 4 milions.

Amèrica del Sud Se’n varen perdre 5 milions. Se’n varen perdre 6 milions. Se’n varen perdre 3 milions.

Europa a) Copia la taula i expressa el guany o pèrdua a l’any de cada continent mitjançant nombres positius o negatius. b) Quants de milions d’hectàrees va guanyar o va perdre cada continent al final de les tres dècades? c) Quants de milions d’hectàrees varen guanyar o varen perdre en total entre els quatre continents en les tres dècades? Expressa aquesta quantitat en unitats. d) Quin continent en va guanyar més? Quin continent en va perdre més?

Se’n varen guanyar 1 milió. Se’n varen guanyar 2 milions. Se’n varen guanyar 1 milió.

Oceania Se’n varen perdre 1 milió. Se’n varen perdre 1 milió. Se’n varen guanyar 1 milió.

Ens ho plantejam a) Copia i completa l’organitzador. b) Investiga quina és la imatge de l’arbre de la vida i què representa. c) En equip, cream un arbre de la vida gegant per a la nostra escola i hi penjam missatges per defensar la naturalesa. Convidam tota l’escola a participar-hi.

Usam l’estratègia Conseqüències i resultats per analitzar per què és bo treballar en equip.

C om ho he après?

Completa-ho al quadern.

Què

Ocorrer

si desapareixen els arbres?

A llarg termini Què pot passar? Quines conseqüències produirà? Quins resultats tendrà?

A curt termini Què pot passar? Quines conseqüències produirà? Quins resultats tendrà?

Identifica tres fortaleses que tenguis per treballar a l’àrea de Matemàtiques.

Identifica tres aspectes que puguis millorar en el treball de matemàtiques..

Què pots fer per millorar-los?

Múltiples d’un nombre

Calculam els múltiples d’un nombre per saber quants n’hi ha en total en diversos grups iguals.

Al pati de l’escola han pintat mans blanques com a símbol de la pau. Entre tots i totes han decidit que a cada dit escriuran el nom d’un al·lot o al·lota de l’escola.

•  Si no hi ha mans pintades, no hi ha espais per escriure noms.

5 × 0 = 0

•  En una mà hi ha 5 espais per escriure noms.

5 × 1 = 5 Quants n’hi haurà en dos, tres, quatre… mans?

5 × 2 = 5 + 5 = 10

5 × 3 = 5 + 5 + 5 = 15

5 × 4 = 5 + 5 + 5 + 5 = 20 a) 24 és múltiple de 8 perquè ? × ? =   ? b) 30 és múltiple de 2 perquè ? × ? =   ? c) 100 és múltiple de 10 perquè ? × ? =   ? a) Escriu els deu primers múltiples de 2. b) Troba un múltiple de 2 que sigui major que 100. c) Quin tipus de nombres són els múltiples de 2? d) Són aquests nombres múltiples de 2? Explica per què.

1 Llegeix l’exemple i completa-ho al quadern.

20 és múltiple de 5 perquè 5 × 4 = 20.

2 Cerca aquests nombres a la taula 100.

Múltiples de 5. Múltiples de 10.

Els parells es poden agrupar de 2 en 2!

3 Pensa i contesta les qüestions al quadern.

2 × ? = major que 100!

14 50 21 158 3 726 e) Escriu altres nombres que siguin múltiples de 2. f) És possible escriure tots els múltiples de 2? Per què? a) Quants de iogurts hi ha en 3 packs ? b) És possible comprar 15 iogurts exactament? c) Quants de packs compraries si necessites 15 iogurts?

4 A la botiga d’en Pau venen packs de 4 iogurts. Llegeix i contesta les preguntes raonadament.

5 Què et fa dir això? Pensa i explica per què aquestes oracions són vertaderes.

El 0 és múltiple de qualsevol nombre.

Tot nombre és múltiple de si mateix.

No és possible escriure tots els múltiples d'un nombre.

Múltiples comuns

Quins són els múltiples de 2? I de 3? En tenen cap en comú?

Els nombres parells acaben en 0, 2, 4, 6 u 8.

Els nombres imparells acaben en 1, 3, 5, 7 o 9.

Així represent els múltiples de 2 i de 3 en el diagrama. Múltiples de 2 Múltiples de 3 a) Dibuixa al quadern els diagrames amb:

– Múltiples de 2 i de 5.

Múltiples de 2 Múltiples de 5

– Múltiples de 5 i de 10.

Múltiples de 5 Múltiples de 10 b) Què observes en el darrer diagrama? Explica-ho amb les teves paraules.

Pren en un temps fixat.

This article is from: