Operació Món: Geografia i Història 3 ESO (mostra)

M.Burgos, M. C. Muñoz-Delgado

Els sabers bàsics del curs

Destreses

Comunes: La recerca d’informació en premsa i Internet; La realització i exposició d’un treball; El debat a l’aula. Destreses històriques: El treball amb el temps històric; Les comparacions en història; Les comparacions d’obres d’art i estils artístics

Geogràfiques: El plànol urbà; El mapa mental; L’enquesta urbana; Les dades estadístiques; Les imatges i els textos geogràfics; El treball amb mapes. Els mapes temàtics.

1 L’inici de l’edat moderna.

1. L’edat moderna

2. Els descobriments (I). Causes d’un procés

3. Els descobriments (II). Viatges i viatgers

4. El naixement de l’estat modern

5. Transformacions econòmiques i canvis socials

6. Canvis i conflictes religiosos. Reforma i Contrareforma

7. L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà

8. El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura

9. El Renaixement a Itàlia (II). Escultura i pintura

10. El Renaixement fora d’Itàlia

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Luisa de Medrano i Premio Luisa de Medrano

2 L’inici de l’edat moderna a Espanya i Amèrica

1. El regnat dels Reis Catòlics

2. La monarquia hispànica

3. La política dels Àustria

4. La conquesta d’Amèrica

5. Colonització i organització d’Amèrica

Informe gràfic. Encomienda, drets indígenes i interpretació de l’obra d’Espanya a Amèrica

6. Economia, societat i vida quotidiana

7. El Siglo de Oro (I). Cultura i arquitectura

8. El Siglo de Oro (II). Escultura i pintura

9. L’inici de l’edat moderna a la Comunitat Valenciana

10. Cultura i art d’aquesta època a la Comunitat Valenciana

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

8. El llegat artístic. El Barroc

9. El Barroc a Europa

10. El Barroc a Espanya i Amèrica

Informe gràfic. El geni de Velázquez

11. L’art barroc a la Comunitat Valenciana

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Josefa de Óbidos i Pepa Gamboa

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses: Comunes, històriques i geogràfiques

32

4 L’espai humà mundial

1. Distribució espacial de la població mundial

2. Els moviments naturals de la població

3. Creixement natural i evolució de la població mundial

4. La composició de la població

5. Els moviments migratoris (I). Les migracions interiors

6. Els moviments migratoris (II). Les migracions exteriors Informe gràfic. La dona i les migracions internacionals

7. Les conseqüències de les migracions

8. El futur de la població mundiall

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Aletta Jacobs i Afrikable: una ONG espanyola dedicada a la dona a Kenya

56

5 L’espai humà a Europa

i Espanya

1. La distribució de la població europea i espanyola

2. El moviment natural a Europa i a Espanya

3. Els moviments migratoris a Europa

4. Els moviments migratoris a Espanya

5. El creixement de la població europea i espanyola

6. La composició o estructura de la població

7. La població de la Comunitat Valenciana

Informe gràfic. Les polítiques de població

114

136

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Sofonisba Anguissola i M.I.A. (Maya

Protagonistes: Catalina de Bustamante i «Yo mujer, tú cómplice, ellas luchadoras»

3 E l segle xvii a Europa i a Espanya 82

1. El segle xvii. Transformacions i conflictes

2. Els règims polítics

3. La població i l’economia d’Europa

4. La monarquia hispànica en el segle xvii

5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya

6. La ciència i la cultura

7. La crisi del segle xvii a la Comunitat Valenciana

6 Activitats

1. L’activitat econòmica. Components i sectors

2. Els agents econòmics i les seues relacions

3. Factors de producció (I). Recursos, capital i tecnologia

160

4. Factors de producció (II). El treball

5. Els sistemes econòmics

6. Tendències econòmiques actuals (I). Ideologies i problemes

7. Tendències econòmiques actuals (II).

La globalització econòmica

Informe gràfic. Les multinacionals i la globalització

8. Les àrees geoeconòmiques mundials

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Anna Jacobson i Projecte PrestAD

7 El sector primari. Els espais agraris

1. Els espais agraris

2. L’activitat agrària. Els factors físics

3. L’activitat agrària. Els factors humans

4. El paisatge agrari i els seus elements

5. L’agricultura. Diversitat i tipus

6. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals

7. L’agricultura. Sistemes agraris avançats

8. La ramaderia. Formes d’explotació i models

9. L’explotació forestal

10. La pesca. La utilització de la mar

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Veridiana Victoria Rossetti i AFAMMER

10 Les activitats econòmiques a Europa. Els tres sectors 254

1. La població activa

2. El sector primari

3. El sector secundari

4. El sector terciari

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Williamina Fleming i Samantha Cristoforetti

182

11 Les activitats econòmiques a Espanya i a la Comunitat Valenciana

1. El sector primari (I). Els paisatges agraris

2. El sector primari (II). L’activitat pesquera

3. El sector secundari (I). Mineria i energia

8 El sector secundari. Els espais industrials 206

1. El sector secundari

2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres

3. Bases de l’activitat industrial (II).

Les energies tradicionals

4. Bases de l’activitat industrial (III).

Les energies alternatives

5. L’energia al món. L’estalvi energètic Informe gràfic. La tecnologia i els aprofitaments i materials nous

6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I)

7. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II)

8. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització

9. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món

10. La indústria del futur: la indústria 4.0

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Herta Marks Ayrton i Inna Braverman

Annexos

Vocabulari; Aplica les competències; Dades bàsiques

Destreses: Comunes, històriques i geogràfiques

9 El sector terciari.

Espais i activitats

1. Els espais terciaris

2. El transport (I). Xarxes i situació actual

3. El transport (II). Els sistemes de transports

Informe gràfic. Les últimes tendències del transport

4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics

5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques

6. Les activitats comercials

7. El comerç interior

8. El comerç exterior

232

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Mary Anderson i Susan Newbon

266

4. El sector secundari (II). La indústria i la seua localització

5. El sector terciari (I). Comerç i transport

6. El sector terciari (II). El turisme

Informe gràfic. Desenvolupament sostenible

i mesures de protecció

7. El sector primari a la Comunitat Valenciana

8. El sector secundari a la Comunitat Valenciana

9. El sector terciari a la Comunitat Valenciana

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

1. L’ésser humà i el medi ambient

2. Els problemes del relleu i del sòl Informe gràfic. L’e-fem, el fem tecnològic

3. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera

4. La desforestació i la pèrdua de biodiversitat

5. Els problemes mediambientals a Espanya

6. Els espais protegits a Europa i Espanya

7. Problemes mediambientals i espais protegits a la Comunitat Valenciana

294

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Protagonistes: Wangari Muta Maathai i Tania Mouraud

13 Desigualtats socioeconòmiques

1. Com es mesuren les desigualtats?

Informe gràfic. Indicadors bàsics de desenvolupament humà

2. Els graus de desenvolupament

3. Les causes del desenvolupament desigual

4. Evolució recent de les desigualtats mundials

5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa

6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya

7. Reptes pendents del desenvolupament humà, i les seues solucions (I)

8. Reptes pendents del desenvolupament humà, i les seues solucions (II)

9. Els conflictes bèl·lics

314

Aplica, reflexiona i posa a prova les teues competències

Funmilayo Ransome-Kuti i City of Joy

A LA RECERCA DE L’IDEAL DE BELLESA

L’art és un vehicle que servix per a conéixer l’evolució històrica d’Europa al llarg dels segles xv, xvi i xvii. Ens recolzarem en una sèrie d’obres mestres que van meravellar i que encara sorprenen i enlluernen la població per conéixer tots els detalls històrics, econòmics i socials d’Europa durant els segles abans esmentats. Ho farem a partir del turisme que, hui en dia, camina de la mà de l’exhibició i de l’estudi de diverses obres artístiques. És indubtable que, entre aquestes, es produïx una relació estreta que pot mobilitzar i atraure milions de persones; per exemple, entorn d’una regió destacada pels seus «tresors» artístics, d’un museu famós o al voltant d’una gran catedral de prestigi internacional o d’una xicoteta ermita rural.

La proposta de les Nacions Unides formulada a partir dels anomenats Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) ens crida a reflexionar sobre el nostre món i, a partir de la reflexió, millorar-lo. Treballarem els ODS 4, 11 i 9, aquest últim planteja «desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, per donar suport al desenvolupament econòmic i el benestar humà, amb especial atenció a l’accés equitatiu i assequible per a tothom», la qual cosa, sens dubte, ens acosta a la idea del desenvolupament del turisme, però d’un turisme que siga sostenible i que estiga en harmonia amb el desenvolupament harmònic de les ciutats i zones turístiques.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Formem grups i introduïm el Renaixement i el Barroc

Unitat 1

Creem entorns de comunicació i de treball

Context històric del Renaixement a Florència, Roma i Espanya

Obres artístiques del Renaixement a Florència, Roma i Espanya

EL DESAFIAMENT

Elaborarem una guia turística per conéixer l’art de l’edat moderna a Europa i a Espanya, en la qual inclourem diferents ciutats que van ser rellevants per al desenvolupament històric i artístic d’Europa durant l’edat moderna. Per a això, ens organitzarem en grups xicotets. Realitzarem la guia en format digital o en paper, a manera de pòsters que es podran situar a les aules o als corredors del centre.

PER DUR A TERME AQUEST DESAFIAMENT, APRENDRÀS A...

• Expressar fets, conceptes, opinions de manera oral o escrita de manera correcta, coherent i adequada als diferents contextos socials, i participar en interaccions comunicatives.

• Comprendre, interpretar i valorar amb actitud crítica textos orals, escrits i audiovisuals de l’àmbit personal, social, educatiu i professional per participar en diferents contextos de manera activa i informada i per construir coneixement.

• Localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i integrar-la i transformar-la en coneixement per comunicar-la.

• Realitzar recerques avançades en Internet atenent criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionar-les de manera crítica, i arxivar-les adequadament per a la seua recuperació i referència.

• Planejar objectius a mitjà termini i desenvolupar processos metacognitius de retroalimentació que et permeten aprendre dels errors en el procés de construcció del coneixement.

• Comprendre idees relatives a la pròpia identitat, a les relacions grupals i interculturals i a fets socials, històrics i normatius, per a una interacció respectuosa, empàtica, igualitària i constructiva en qualsevol context socioinstitucional.

• Comprendre problemes ètics d’actualitat, analitzar críticament les motivacions i els valors propis i aliens, mostrar una conducta contrària a qualsevol mena de discriminació o violència i expressar respecte pels altres i per l’entorn.

Context històric del Renaixement a Espanya i poblacions pròximes

Unitat

Obres artístiques del Renaixement a Espanya i poblacions pròximes

Context històric del Barroc a París-Versalles, Roma i Espanya

Unitat 3

Obres artístiques del Barroc a París-Versalles, Roma i Espanya

1

L’inici de l’edat moderna.

Els segles xv i xvi

Beatriz Galindo.

Escriptora i humanista

Soc Beatriz Galindo. Vaig nàixer a Salamanca el 1465 i des de molt jove vaig mostrar un gran interés per la cultura i el món de les lletres, per la qual cosa vaig realitzar estudis de gramàtica i llatí. El 1486 la reina de Castella, Isabel I la Catòlica, em va cridar a la cort, on vaig exercir durant anys la tasca d’educadora dels seus fills, els infants. Amb el temps em vaig convertir en consellera de la sobirana, a la qual m’unix una gran amistat, i a la qual he assessorat en diversos temes polítics. Sempre em va interessar l’estudi de la cultura clàssica i, a causa dels meus coneixements de llatí, m’anomenen «La Llatina». Al llarg del segle xv, el meu segle, prenen com a model l’antiguitat clàssica i això ha fomentat l’aparició i floriment d’una nova forma de pensament: l’humanisme, que exalta les facultats de l’ésser humà. El Renaixement és el nou estil artístic. Posa en pràctica les idees humanistes difoses per Europa, i Espanya, gràcies a la impremta, un meravellós invent alemany d’aquesta època.

PREGUNTES I RESPOSTES

1 Què és l’humanisme? Quin invent va afavorir la difusió de les idees humanistes?

2 Amb quin sobrenom va ser coneguda Beatriz Galindo?

Per comprendre millor l’edat moderna, coneixeràs:

• L’inici d’un nou període històric i els canvis dels segles xv i xvi

• Els descobriments geogràfics i les seues causes. Les exploracions de Portugal i Castella i el descobriment d’Amèrica.

• El naixement de l’estat modern i les seues transformacions econòmiques i socials.

• Els canvis i conflictes religiosos: Reforma i Contrareforma.

• Una nova visió de l’ésser humà: l’humanisme i la seua difusió.

• L’art del Renaixement. El Quattrocento i el Cinquecento.

• L’escola flamenca i el Renaixement a Alemanya i a França.

3 Comprovem. Resol les qüestions plantejades en cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per a això, pots consultar la informació continguda en la unitat.

Espai

Quines rutes de comerç transoceànic es van utilitzar després dels grans descobriments geogràfics de l’edat moderna?

Quina ciutat va ser bressol del nou estil renaixentista durant el segle xv?

Temps

En quin moment s’inicia l’edat moderna? Indica quins fets ressenyables marquen l’inici d’aquesta etapa. En quin segle va sorgir l’humanisme?

Conceptes

Definix: perspectiva, astrolabi, portolà, Reforma i Contrareforma.

Indica la funció dels mecenes en el Renaixement i anomena’n algun dels més rellevants.

Una altra mirada

Al final de la unitat coneixeràs la vida de Luisa de Medrano Bravo de Lagunas, catedràtica de la Universitat de Salamanca, que va compartir les inquietuds culturals de les dones de l’edat moderna i va viure el ressorgiment cultural incentivat per la reina Isabel de Castella i secundat per Beatriz Galindo. La reina va beneficiar altres dones com Francisca de Nebrija i la mateixa Luisa de Medrano.

Busca informació sobre aquestes dones a les quals va beneficiar el nou corrent de pensament i el nou ambient cultural de l’edat moderna.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

FORMEM GRUPS I INTRODUÏM

EL RENAIXEMENT I EL BARROC

1.1 L’alumnat o el professorat duran a terme la formació de grups.

1.2 Es poden projectar una sèrie d’imatges d’obres d’art del Renaixement i el Barroc per fer una aproximació als continguts amb els quals treballareu.

CREEM ENTORNS DE COMUNICACIÓ I DE TREBALL

2.1 Per a la difusió de la guia turística comptem amb diverses opcions. Des de la creació d’un blog per a la matèria, fins a la possibilitat de publicar les guies en la revista, digital o impresa, del centre o, fins i tot, en la web del propi centre escolar.

2.2 Debatem i acordem en classe tots els detalls del lloc web que crearem.

CONTEXT HISTÒRIC DEL RENAIXEMENT

A FLORÈNCIA, ROMA I ESPANYA

3.1 Buscarem informació en el llibre de text sobre el context històric per a les ciutats de Florència, Roma i una ciutat espanyola.

3.2 Elements del context històric: política, societat-religió i economia.

3.3 Amb la informació recopilada es va completant la fitxa de cada una de les tres ciutats.

OBRES ARTÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT A FLORÈNCIA, ROMA I ESPANYA

4.1 Investiguem sobre les característiques de l’art renaixentista.

4.2 Triem una obra arquitectònica, una escultòrica i una pictòrica. Ens documentem sobre els seus trets principals.

+ orientacions en anayaeducacion.es

L’edat moderna 1

1.1 Un nou període històric

L’edat moderna és el període històric comprés entre els segles xv i xviii. No obstant això, no hi ha acord entre els historiadors sobre la data de començament, encara que les més acceptades són la presa de Constantinoble pels turcs (1453) o el descobriment d’Amèrica (1492).

El final està marcat per la Revolució Francesa (1789).

Dins de l’edat moderna se solen establir, al seu torn, diversos subperíodes amb trets més o menys homogenis: el segle xvi, o època del Renaixement; el segle xvii, o època del Barroc; i el segle xviii, o època de la Il·lustració i l’Absolutisme.

1.2 Els canvis dels segles xv i xvi

Des de mitjan segle xv i durant el segle xvi, es van produir a Europa transformacions que van afectar tots els àmbits de la vida.

– El panorama internacional va canviar a causa d’una sèrie d’esdeveniments significatius:

• La desaparició de l’Imperi bizantí, després de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453, va incrementar l’amenaça musulmana sobre la cristiandat occidental.

• Els descobriments geogràfics de portuguesos i castellans a l’Àfrica, Amèrica i Àsia van ampliar el món conegut pels europeus. Gràcies a aquests, alguns països, com Espanya i Portugal, van crear extensos imperis colonials les riqueses dels quals van estimular el comerç mundial.

• La lluita per l’hegemonia europea va enfrontar els grans estats; finalment, s’hi va implantar l’espanyola en el segle xvi

– El sistema feudal va entrar en crisi. Així, els regnes feudals van ser substituïts per l’estat modern i les monarquies autoritàries; l’economia feudal, centrada en la possessió de la terra, va donar pas al capitalisme comercial, basat en l’obtenció de grans capitals a través del comerç amb les colònies; i la burgesia va adquirir importància dins de la societat estamental.

– La unitat religiosa de l’occident europeu es va trencar. Aquesta ruptura, provocada per la Reforma protestant, va originar greus conflictes armats coneguts com «guerres de religió».

– La cultura medieval va ser substituïda per una mentalitat nova, l’humanisme, que va centrar l’atenció en l’ésser humà i va originar un nou estil artístic: el Renaixement.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Elaborar narracions

1 Relaciona aquestes dates amb un esdeveniment històric i explica quina relació tenen amb l’edat moderna: 1789, 1492, 1453.

Copèrnic formula la teoria heliocèntrica

Miquel Àngel pinta els frescos de la Capella Sixtina

Ignasi de Loiola funda  la Companyia de Jesús

Enric VIII es proclama cap de l’Església d’Anglaterra

Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis en contra

AMÈRICA DEL NORD AMÈRICA DEL SUD

Illes Açores Cap Verd

Madeira São Tomé

Illes Canàries

EUROPA ÀFRICA

1 2

0 1500 3000 4500 km Coneguts BRASIL

ÀSIA

ÍNDIES OCCIDENTALS

XINA ÍNDIA ÍNDIES ORIENTALS ILLES DE LES ESPÈCIES

Territoris OCEÀ PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ ÍNDIC

El món conegut pels europeus a principis de l’edat moderna era molt limitat (1), perquè es reduïa a l’Europa occidental i el contorn de la Mediterrània. Més enllà, únicament es tenien vagues referències de regnes i imperis africans i asiàtics a través de viatgers medievals, com Marco Polo.

Els canvis a Europa. Del sistema feudal al món modern

FILIPINES

Des del segle xv, el sistema feudal i les creences tradicionals van entrar en crisi. Així, els reis (A) de bona part d’Europa es van imposar sobre la noblesa i els governs de les ciutats; el comerç va assolir una gran importància i extensió geogràfica, i la burgesia va fer grans fortunes. També, la Reforma protestant va qüestionar l’autoritat del papat (B) com reflectix aquesta crítica de la indulgència; i els intel·lectuals van impulsar l’humanisme, la cultura laica i el renaixement de la cultura i l’art de Grècia i Roma (C)

Establir connexions

2 Relaciona aquests termes amb un segle: Barroc, Renaixement, Absolutisme.

3 Els termes anteriors es referixen a èpoques dins de l’edat moderna. En què es diferencia una edat d’una

A B C DESTRESA Consulta les comparacions en història

època? Per què creus que els historiadors establixen perioditzacions en la història?

Elaborar síntesis VET

4 Elabora un quadre sobre els canvis ocorreguts a l’inici de l’edat moderna respecte a l’edat mitjana.

2 Rutes velles i noves

Els descobriments (I). Causes d’un procés

L’ampliació del món conegut pels europeus i l’exploració de nous espais geogràfics es va deure a causes diferents: polítiques, econòmiques, científiques, tècniques, religioses i ideològiques.

2.1 Causes polítiques i econòmiques

– Polítiques. Després de finalitzar la conquesta de la península Ibèrica, els regnes cristians peninsulars desitjaven prosseguir la seua expansió per territoris nous. Per als reis, que estaven refermant la seua autoritat, les conquestes noves eren una oportunitat d’obtindre or i plata per a finançar-se; adquirir glòria personal; i demostrar el seu poder enfront de les institucions medievals.

– Econòmiques. La caiguda de Constantinoble en poder dels turcs (1453) havia tancat al comerç europeu la via tradicional d’aprovisionament d’espècies, que discorria a través d’Àsia. Per a portar-les a Europa era necessari, per tant, buscar un camí nou. També es buscava una nova ruta marítima per a portar de l’Índia i de la Xina productes de luxe com seda i pedres precioses; i una ruta per a accedir directament a l’or del Sudan i a altres productes africans apreciats, com els esclaus i l’ivori del nord d’Àfrica.

2.2 Causes científiques i tècniques

– Científiques. En aquesta època es van difondre llibres que sostenien que la Terra era redona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolemeu, i l’Imago Mundi del cardenal Pierre d’Ailly. Per tant, alguns mariners inquiets van considerar factible arribar a l’Índia i a la Xina navegant per l’oest.

– Tècniques. La navegació a la mar va progressar, gràcies a la generalització de la brúixola i a la millora de l’astrolabi, que permetia orientar-se a la mar de nit prenent com a referència les estreles. L’avenç de la cartografia va proporcionar mapamundis i portolans nous, que detallaven la localització dels ports i permetien als vaixells navegar sense tindre la costa a la vista. A més, al sud d’Espanya i Portugal es van construir vaixells nous, com la caravel·la i la nau, adaptats per a aprofitar el vent i suportar el fort onatge de l’Atlàntic gràcies a les veles grans i la borda alta.

2.3 Causes religioses i ideològiques

– Religioses. Els regnes peninsulars mantenien el desig de lluitar contra els infidels i de trobar aliats enfront d’ells. A açò responia en part l’interés de trobar el llegendari regne cristià del Preste Joan, localitzat a l’Àfrica i rodejat d’infidels. A més, hi havia un gran interés a estendre el cristianisme per terres noves.

– Ideològiques. La mentalitat de l’època va promoure l’afany d’aventures i d’adquirir fama i riquesa. També hi havia un desig per part dels humanistes i dels savis de comprovar la veracitat dels textos antics i dels mètodes matemàtics i astronòmics.

Les espècies i la seda eren imprescindibles en l’Europa de l’època, on arribaven a través de rutes asiàtiques i de Constantinoble, ciutat que servia d’enllaç entre Orient i Occident (A) Aquestes rutes es van tancar després de la presa d’aquesta ciutat pels turcs, la qual cosa va impulsar la recerca de l’accés directe a aquests productes. Els castellans ho van intentar viatjant cap a l’oest però s’hi va interposar Amèrica. Els portuguesos sí que ho van aconseguir vorejant la costa d’Àfrica fins a arribar a l’Índia (B)

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Transferir informació

1 Realitza un esquema sobre les causes dels descobriments geogràfics.

Usar mapes i gràfics

2 En les rutes tradicionals, quins països actuals travessaven les espècies i la seda fins a arribar a Europa? Ajuda’t d’un atles.

Elaborar informes

3 Busca informació i fotografies sobre la ballesta i el nocturlabi i escriu-ne un resum de cada un en el quadern.

Consulta la recerca d’informació en premsa i Internet

Els instruments nàutics i els nous vaixells

L’instrumental nàutic

Rellotge d’arena Quadrant

Els marins de l’època utilitzaven en altamar instruments senzills, però molt eficaços.

El rellotge d’arena permetia mesurar intervals de temps més o menys breus amb precisió. Amb el quadrant i el bastó de Jacob es mesurava l’altura sobre l’horitzó del sol al migdia o de l’estrela polar a la nit; així calculaven la latitud en la qual es trobaven. L’astrolabi permetia utilitzar les estreles per a mesurar les distàncies i determinar-ne la latitud i l’hora. Amb el compàs de punta es comprovava la direcció de la navegació a través d’un punt de referència, que era el nord. Els portolans eren mapes que comptaven amb escala gràfica i rumbs, la qual cosa facilitava l’ús de la brúixola per a conéixer la direcció del vaixell en mar oberta.

Portolà

Compàs

La caravel·la, una embarcació nova

Vela triangular per a maniobrar amb facilitat

Borda alta per a suportar l’onatge

Bodegues àmplies per a guardar mercaderies

Tres pals per a maniobrar amb facilitat

Veles quadrades per a afavorir la velocitat

La caravel·la era una embarcació lleugera de tres pals, la qual cosa permetia combinar veles quadrades i triangulars i navegar amb vents poc favorables. A més, disposava de bodegues amb gran capacitat de càrrega per a realitzar viatges llargs.

Astrolabi

Els descobriments (II).

Viatges i viatgers

3.1 Les exploracions portugueses

Des de mitjan segle xv, l’infant portugués Enric el Navegant va impulsar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’objectiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia, vorejant la costa d’Àfrica. La rivalitat amb Castella en aquesta zona es va solucionar amb la firma del Tractat d’Alcáçovas (1479). En aquest, Portugal cedia a Castella la conquesta de Canàries i aquesta acceptava que Portugal explorara la costa africana al sud del cap Bojador. En las exploracions per la costa africana, els portuguesos van ocupar les illes Madeira, Açores i Cap Verd; passaren el cap Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Finalment, Bartolomeu Dias doblà el cap de Bona Esperança (1487), i Vasco da Gama arribà a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portuguesos van fundar factories. Des d’aquestes controlaren el comerç d’or i esclaus del Sudan i monopolitzaren el comerç d’espècies amb l’Índia i de seda amb la Xina.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica

El descobriment d’Amèrica es va deure a Cristòfor Colom, un marí de possible origen genovés. El seu objectiu, basat en el convenciment de la redonesa de la Terra, era endinsar-se en l’Atlàntic i arribar a l’Índia navegant per l’oest. Primer, va presentar el projecte al rei Joan II de Portugal (1484), que el va rebutjar. Després, el va oferir als Reis Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492).

Colom salpà amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva), va fer escala a Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 arribà a l’illa caribenya de Guanahani (Bahames), que batejà com Sant Salvador. Abans de tornar, va reconéixer les illes de Cuba i la Hispaniola. Després de tornar unes altres tres vegades al Nou Món, va morir el 1506 creient que havia arribat a les Índies, denominació donada aleshores a Insulíndia, el sud i el sud-est d’Àsia. Per això, els territoris nous van rebre aquesta denominació i els habitants van ser anomenats indis.

3.3 Repartiment del món i expedicions noves

El descobriment de terres noves més enllà de l’oceà va tindre un impacte immediat en tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la sobirania de les Índies, i per a evitar conflictes amb Portugal, van delimitar-ne les respectives àrees d’influència en el Tractat de Tordesillas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Verd: les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a Castella, i les situades a l’est, per a Portugal. Com a conseqüència, Portugal es va establir al Brasil l’any 1500.

En el segle xvi, els successors dels Reis Catòlics van concedir «llicència per a descobrir» a altres marins. Així, el 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment oceà Pacífic; i, entre 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera volta al món, i van demostrar que la Terra era redona.

Enric el Navegant (1) (1394-1460). Va fundar l’Escola de Sagres. Hi va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

Cristòfor Colom (2) (c. 1436-1506). Les Capitulacions de Santa Fe el van anomenar Almirall de la mar Oceana i virrei de les terres que descobrira.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Utilitzar escales temporals

1 Situa en un eix cronològic els principals esdeveniments relacionats amb els descobriments.

Transferir informació

2 Quin era l’objectiu dels viatges d’exploració portuguesos i castellans? Quin dels dos no va aconseguir l’objectiu previst i per què?

Usar mapes i gràfics

3 Anomena, per ordre, els principals llocs de la ruta portuguesa entre Lisboa i el Japó.

4 Descriu el recorregut realitzat per Colom en el primer viatge.

5 Explica el significat de les línies corresponents als tractats d’Alcáçovas i Tordesillas.

Aplicar mètodes d’investigació

6 Esbrina quin personatge, i per què, va donar el seu nom a Amèrica.

Consulta el treball amb el temps històric

En l’apartat «Aplica les competències» tens la prova: Magalhães i Elcano.

Els protagonistes

Els viatges del descobriment

El descobriment d’Amèrica

Colom coneixia el mapa florentí Toscanelli. Segons aquest mapa (A), només 120 000 km se paraven Lisboa del sud-est d’Àsia.

Per això, quan en el primer viat ge  (B) Colom va arribar a l’illa de Sant Salvador, va creure que es tro bava a l’illa de Cipango (Japó).

Principals viatges de portuguesos i castellans

Golf de Mèxic

Tròpic de Càncer Cuba

El Salvador (Guanahani)

A Lisboa

Des de les illes Canàries

OCEÀ ATLÀNTIC

Hispaniola

Mar Carib

0 400 800 1200 km

OCEÀ PACÍFIC

Principals viatges de descobriment portuguesos

Bartolomeu Dias (1487-1488)

Vasco da Gama (1497-1498)

Vespucci (1501-1502)

Estret de Magallanes

Cap de Bona Esperança

les Espècies

OCEÀ ÍNDIC

Tròpic de Capricorn

Principals viatges de descobriment castellans

Cristòfor Colom (1492)

Vespucci (1499-1500)

Magalhães i Elcano (1519-1522)

Cercle polar antàrtic

El naixement de l’estat modern 4

4.1 Les monarquies autoritàries

Durant l’edat moderna, les monarquies feudals europees es van transformar en monarquies autoritàries. El rei va reforçar el seu poder sobre el conjunt del regne, en imposar-se sobre la noblesa i limitar l’autonomia dels municipis. Aquesta nova forma d’organització de l’estat rep el nom d’ estat modern.

A Europa, la monarquia autoritària es va refermar a França, a Anglaterra i als regnes de la península Ibèrica. Alemanya i Itàlia, en canvi, no van aconseguir crear un estat unificat.

4.2 Els instruments del poder reial

Els reis van emprar diferents instruments per a reforçar el poder:

– La unificació territorial. Van unificar el territori dels seus estats i, en alguns casos, el van ampliar mitjançant guerres o aliances matrimonials.

– El control dels poders de l’estat. Es van imposar sobre l’alta noblesa; van limitar l’autonomia dels municipis, intervenint en el nomenament dels càrrecs, i van convocar les corts el mínim possible.

– La millora de l’administració. Per a aconseguir-la, van fixar la cort en una ciutat, que es va convertir en la capital de l’estat; van crear una burocràcia de funcionaris professionals, que n’executaven les ordres; i van establir impostos ordinaris, que els proporcionaven ingressos regulars sense recórrer a les corts.

– La creació d’un exèrcit permanent. Van substituir les mainades o tropes feudals, que només es reunien en els temps de guerra, per un exèrcit permanent format bàsicament per mercenaris a sou.

– L’organització de les relacions internacionals. Van establir relacions diplomàtiques amb altres països. Aquesta diplomàcia estava constituïda per ambaixadors permanents, encarregats de defensar els interessos de la monarquia i de resoldre pacíficament els conflictes; i per ambaixadors temporals, enviats per a concertar aliances i tractats.

L’art de governar

va escriure el 1413 El Príncep, que pretenia ser un llibre d’instruccions per a governants. Hi va sostindre que el fi últim del governant és obtindre i mantindre el poder, i que la «raó d’estat» havia de primar sobre els drets o interessos dels individus. L’edició de la il·lustració és francesa del 1696.

Niccolò Maquiavel

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Manejar conceptes

1 Definix monarquia autoritària, diplomàcia i ambaixador. Usa el diccionari en cas necessari.

Elaborar síntesis

2 En relació amb l’edat mitjana, quins canvis van introduir els monarques autoritaris?

Expressar judicis personals

3 Les idees de Maquiavel se solen sintetitzar en una frase: «El fi justifica els mitjans». Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la resposta.

Valorar el treball en equip Trencaclosques

4 Planifica un treball sobre Lluís XI de França, i justifica per què es considera un monarca autoritari.

Usar mapes i gràfics

5 Observa el mapa. Després, esmenta un exemple d’un regne unificat territorialment, d’un regne dividit en estats, i d’un imperi no cristià.

6 A quins regnes pertanyien les illes Açores, Madeira i Canàries?

El florentí

(1469-1527)

Europa a la del segle XV

Límit de l’Imperi alemany

Possessions dels Habsburg

Unió de Kalmar

Unió lituanopolonesa

0 200 400 600 km

Pskov

Riazan

Khanat de Kazan’

Gran Khanat

Brandenburg Suïssa

I. Açores

Madeira

I. Canàries

Les aliances matrimonials

Navarra

Milà

Savoia

Rep. de Gènova

Alguns instruments del poder reial

Rep. de Venècia

Nàpols

Rep. de Florència

Sardenya

Moldàvia

Valàquia

Bohèmia (Vassalls de l’Imperi otomà) ESPANYA

Khanat de Crimea

Isidoro Lozano va pintar el 1864 el quadre de La reina Isabel la Catòlica presidint l’educació dels fills. Aquesta preparació era fonamental per a l’establiment d’aliances matrimonials de Castella amb altres regnes per, així, poder ampliar els seus territoris.

Sicília

Possessions genoveses

Xipre Estats Ponti cis

Possessions venecianes

Creta

Orde de Sant Joan

Les relacions diplomàtiques: els ambaixadors

Els ambaixadors internacionals van adquirir un pes polític important. En el quadre d’Hans Holbein el jove, 1533, l’ambaixador Jean de Dinteville, ambaixador de França a Anglaterra, està acompanyat de Georges de Selve, bisbe de Lavaur, ambaixador davant del Sacre Imperi Romà, la república de Venècia i Roma.

Transformacions econòmiques i canvis socials 5

5.1 El creixement demogràfic

Durant els segles xv i xvi, el creixement de la població europea es va veure afavorit per la millora de les collites, la desaparició de la pesta, i una pau relativa. No obstant això, va ser un creixement lent, a causa de l’elevada taxa de mortalitat causada per les malalties infeccioses, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene.

L’augment de la població va incrementar la demanda de productes agrícoles i artesanals i va estimular el comerç.

5.2 El progrés de l’economia

– Les activitats agràries van continuar sent majoritàries. En el segle xvi, es van veure afavorides per les bones collites i la rompuda de terres noves.

– L’artesania va evitar el control dels gremis desenvolupant el sistema de treball a domicili. En aquest, l’empresari proporcionava als camperols les matèries primeres i les ferramentes necessàries per a elaborar el producte en sa casa, i després l’arreplegava i el comercialitzava.

– El comerç, gràcies als descobriments geogràfics, va créixer; en va diversificar les rutes, i va incorporar productes nous procedents d’Amèrica: tabac, fustes, café, etc. A més, la importància del comerç atlàntic va afavorir els ports de Lisboa, Sevilla i la mar del Nord, enfront del comerç mediterrani centrat als ports italians.

– El sistema econòmic capitalista va començar a desenvolupar-se. En els inicis va ser un capitalisme comercial, és a dir, basat en l’acumulació de capitals procedents del comerç. Ara van aparéixer els primers bancs, oficials (Taula de Canvi de Barcelona, Casa de Sant Giorgio de Gènova) i privats (Fugger, Mèdici); va augmentar la circulació de moneda; es van simplificar les operacions mercantils i bancàries (xecs, lletres de canvi, comptabilitat per partida doble), i es van fundar les primeres societats comercials.

5.3 Els canvis socials

La societat estamental va perviure, encara que el desenvolupament econòmic de l’època la va fer més complexa.

– La noblesa i el clergat van acceptar l’augment del poder del rei, però van continuar sent els estaments privilegiats i van mantindre quasi intactes el poder econòmic i els privilegis.

– La burgesia es va enriquir amb el comerç transoceànic, els negocis i la banca. Així es va imposar sobre els altres grups urbans formats per artesans xicotets, comerciants i assalariats.

– Els camperols van continuar formant la majoria de l’estament no privilegiat. Les seues condicions de vida van millorar a l’Europa occidental, perquè es van alliberar de la servitud i van treballar a les seues terres o com a assalariats dels senyors. A l’Europa oriental, en canvi, se’n va accentuar la subjecció a la terra.

La població a Europa

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Manejar conceptes

1 Definix aquests termes: gremi, treball a domicili, lletra de canvi, capitalisme comercial i societat estamental. Busca’n la informació en cas necessari.

Plantejar argumentacions

2 Respon usant la informació del text i del quadre: a) Quines van ser les causes i les conseqüències del creixement de la població en el segle xvi? b) Quins factors en limitaven el creixement? c) Quins eren els països europeus més i menys poblats?

Després dels descobriments geogràfics, les rutes per l’oceà Atlàntic van reemplaçar lentament les de la Mediterrània. La de les espècies estava controlada pels portuguesos; partia de Malacca, Canton i l’Índia, vorejava l’Àfrica i acabava a Lisboa, des d’on es redistribuïen a tot Europa. La dels metalls, controlada pels castellans, partia del Perú i Mèxic i acabava a Sevilla. Prompte se’n van afegir d’altres, com la dels esclaus negres africans, que unia l’Àfrica amb les Antilles; i la del Pacífic, que unia Mèxic amb Filipines.

La pervivència de la societat estamental

La noblesa i el clergat constituïen els dos estaments privilegiats que no pagaven impostos. Vicent Requena va pintar el 1599 l’estament eclesiàstic a la Sala Nova de la Generalitat Valenciana.

La burgesia es va enriquir amb el comerç, els negocis i la banca. El canvista i la seua dona, quadre de Quentin Matsys, mostra dos personatges burgesos del 1514: un banquer que pesa monedes a l’oficina i la seua dona.

Usar mapes i gràfics Veig, pense, em pregunte

3 Contesta a partir del mapa: a) Amb quins territoris comerciaven els portuguesos i els castellans? b) Amb quins articles es comerciava i d’on procedien?

Els camperols treballaven la terra i havien de pagar impostos al rei, als amos de la terra i a l’Església, a qui lliuraven cada any el 10 % de tota la producció. En el quadre de Pieter Brueghel es representa el moment del pagament.

Generar productes originals

4 Elabora la piràmide social de l’època. Situa cada estament en el lloc corresponent, i explica quina n’era la situació en el segle xvi

Canvis i conflictes religiosos.

Reforma i Contrareforma

En el segle xvi es va iniciar i va estendre per Europa la Reforma protestant. Es trencava així la unitat religiosa d’Europa occidental entorn de l’Església catòlica. Aquesta, com a reacció, va iniciar un procés de renovació espiritual conegut com Contrareforma.

6.1 Les causes de la Reforma

– El desprestigi del papat i del clergat. L’Església catòlica romana era molt poderosa a Europa. No obstant això, segons l’opinió de molta gent, els papes s’ocupaven sobretot dels seus interessos terrenals; els bisbes vivien de forma luxosa i no residien a les diòcesis; el baix clergat no tenia preparació, no predicava i no donava exemple de moralitat; i molts ordes religiosos no seguien la regla.

– Els abusos de l’Església. S’hi trobaven el nepotisme, o favoritisme de l’alt clergat pels familiars per a ocupar els càrrecs eclesiàstics; el nicolaisme, o amistançament de molts clergues; i la simonia, o venda de càrrecs eclesiàstics. El papa, els bisbes i els cardenals venien també el perdó dels pecats a qui comprara un document d’indulgència.

6.2 Reformes i reformadors

La reforma luterana

El moviment renovador es va iniciar a Alemanya, on el monjo agustí Martí Luter va rebutjar la venda d’indulgències ordenada pel papa Lleó X a fi de pagar les obres del Vaticà. El 1517, va exposar 95 tesis contra aquelles i contra certs aspectes de la doctrina catòlica. Com a resposta, el papa va condemnar i excomunicar Luter, el 1521.

La doctrina luterana es basa en la justificació per la fe i la lliure interpretació de la Bíblia. A més, Luter va rebutjar la infal·libilitat del papa, va acceptar dos únics sagraments (el Baptisme i l’Eucaristia), va suprimir el culte a la Mare de Déu i als sants, i va simplificar la litúrgia. La doctrina es va difondre ràpidament per alguns estats alemanys i pel centre i el nord d’Europa.

La reforma calvinista

La doctrina calvinista va ser predicada per Joan Calví des del 1536 a Ginebra (Suïssa). Es basa en la creença en la predestinació, segons la qual les persones estan destinades per Déu a salvar-se o a condemnar-se al marge de les seues accions. La doctrina va tindre un gran èxit entre la burgesia dels Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França i Anglaterra. En aquests dos últims països, els calvinistes es van anomenar hugonots i puritans, respectivament.

La reforma anglicana

La doctrina anglicana va sorgir a Anglaterra, on el rei Enric VIII va rebutjar l’obediència al papa per negar-se a concedir-li el divorci de la seua esposa, Caterina d’Aragó. Després, el 1534, es va proclamar cap de l’Església d’Anglaterra. En un principi, aquesta doctrina va ser molt semblant a la catòlica, i només amb posterioritat va adquirir trets propis.

Les guerres de religió

Guerra entre catòlics i hugonots

Entre 1524 i 1697, les diferències religioses van provocar diversos conflictes a Europa coneguts com «guerres de religió». En el segle xvi, les més destacades van ser, a França, la guerra entre catòlics i hugonots (1562-1598); a l’Imperi alemany, la Guerra dels Camperols (1524-1525) i la d’Esmalcalda (1546-1547); i als Països Baixos, la Guerra dels Huitanta Anys (1568-1648).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Generar productes originals

1 Confecciona un eix cronològic amb els esdeveniments més significatius de la Reforma i la Contrareforma.

Analitzar fonaments

2 Compara en un quadre com aquest les doctrines reformistes.

Autor de la reforma Doctrina reformista Extensió geogràfica

Elaborar informes

3 Informa’t sobre alguna guerra de religió ocorreguda en el segle xvi Escriu quines en van ser les causes; qui s’hi van enfrontar; i com va acabar.

A partir de la Reforma, la cristiandat es va dividir en tres grans branques: la catòlica o romana, l’ortodoxa

Dins d’aquesta última hi ha, al seu torn, diverses confessions, com els luterans, els anglicans i els calvinis-

6.3 La Contrareforma catòlica

Per frenar l’expansió de la Reforma protestant, l’Església catòlica va emprendre la seua pròpia reforma, coneguda com Contrareforma. Els instruments principals en van ser dos:

– El Concili de Trento (1545-1563). Convocat pel papa Pau III, va definir la doctrina catòlica i la va difondre mitjançant catecismes: les bones obres són necessàries per a salvar-se; només l’Església pot interpretar la Bíblia; el papa és infal·lible; els sagraments són set; els sants i la Mare de Déu reben culte, etc. També es van dictar normes per a frenar el desprestigi del clergat, com l’obligació dels bisbes a residir a les seues diòcesis; i es va impulsar la creació de seminaris per a formar els sacerdots, entre altres mesures.

– La Companyia de Jesús. Fundada per Ignasi de Loiola el 1540, va ser un suport important de la Contrareforma. Els membres feien un vot especial d’obediència al papa, tenien una sòlida formació teològica i es van dedicar a la predicació i l’educació.

Usar mapes i gràfics

4 Observa el mapa i contesta: a) En quines zones van predominar el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme? b) On es va mantindre el catolicisme?

La Reforma i els reformadors La Contrareforma

1. Joan Calv (1509-1564).

2. Martí Luter (1483-1546).

3. Sessió del Concili de Trento.

L’humanisme. La nova visió de l’ésser humà 7

7.1 Els trets de l’humanisme

En el segle xv va sorgir a Itàlia l’humanisme, un moviment intel·lectual que va suposar un canvi de mentalitat respecte a l’època medieval. Els trets bàsics en van ser dos:

– L’antiguitat clàssica es va prendre com a model. Per això, les obres filosòfiques, literàries, científiques i artístiques gregues i romanes es van estudiar, es van difondre i van servir d’inspiració.

– L’ésser humà va ocupar el centre del món. Enfront de l’època medieval en què el centre de la vida era Déu (teocentrisme), els humanistes o intel·lectuals van exaltar valors humans com la llibertat i la raó (antropocentrisme). També van defensar els valors del món clàssic, l’individualisme, la recerca d’honors terrenals, l’èxit, la fama, el prestigi i el poder.

7.2 Els corrents humanistes

L’humanisme va ser un moviment complex que va impregnar tots els àmbits de la vida. Per això, s’hi poden distingir diversos corrents:

– Literari i filosòfic. Es va dedicar a traduir i comentar escrits clàssics, usant els textos originals. Hi van destacar els italians Pico della Mirandola i Niccolò Maquiavel.

– Religiós. Va pretendre conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’evangeli. Va estar representat per l’holandés Erasme de Rotterdam i l’anglés Thomas More.

– Científic. Va intentar explicar els fenòmens de la naturalesa usant la raó, l’observació i l’experimentació. Les figures principals en van ser Nicolau Copèrnic, que va formular la teoria heliocèntrica; i els metges Paracels i Andreas Vesalius que van renovar la medicina.

7.3 L’extensió de l’humanisme

– Les idees humanistes es van difondre per tot Europa entre els segles xv i xvi. Hi van contribuir els viatges realitzats pels humanistes, que van permetre l’intercanvi d’idees entre els intel·lectuals de diversos països; la fundació d’acadèmies, on es va difondre la cultura clàssica; i la invenció de la impremta, que va multiplicar i va abaratir la producció de llibres.

Els avenços científics Astronomia

Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser el primer a formular la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol es troba en el centre de l’univers i la Terra gira entorn d’aquest. Aquesta teoria contradeia la vigent en la seua època, el geocentrisme de Ptolemeu, que afirmava que la Terra era el centre de l’univers.

Medicina

1. Paracels (1493-1541), alquimista i metge suís, és considerat el primer metge modern gràcies als estudis sobre diverses malalties i la forma de curar-les.

2. Andreas Vesalius (1514-1564) és considerat el pare de l’anatomia moderna, perquè va basar els estudis anatòmics en l’observació directa.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Incorporar conceptes

1 Busca l’etimologia de les paraules heliocentrisme i geocentrisme. Relaciona-les amb les idees que defensa cada teoria.

Elaborar síntesis

2 Copia i completa aquest quadre en el quadern: Corrent humanista Característiques del corrent Representants principals

Teoria heliocèntrica Teoria geocèntrica

La difusió de l’humanisme a Europa

Principals escoles humanistes i difusió de la impremta

L’Acadèmia Platònica, fundada per Cosimo de Mèdici el 1459 a la ciutat de Florència, va ser el principal centre humanista d’Itàlia. Aquesta acadèmia va servir de model per a la resta d’Itàlia i per a altres països d’Europa.

Usar mapes i gràfics

3 En quines ciutats estaven les prin cipals escoles humanistes? Des de quin centre es va difondre la im premta?

Interpretar imatges

4 Usant la informació de la imatge, descriu els passos que se seguien per a imprimir un llibre.

Una impremta de tipus mòbils

La impremta és un mitjà de reproducció mecànica i en sèrie de textos. Va ser ideada cap al 1448 per Gutenberg, un orfebre alemany que va perfeccionar les antigues tècniques xineses d’impressió en usar una premsa mòbil de metall per a cada lletra, que així es podia tornar a usar. Gràcies a la impremta, es va incrementar la producció de llibres, el paper va substituir el pergamí, i els continguts es van adaptar als gustos dels creixents lectors.

1. Manuscrits per a copiar i reproduir.

2. Composició de la pàgina amb tipus mòbils.

3. Es recobrix la planxa composta amb tinta.

4. Es pressiona la planxa sobre el full de paper amb una premsa de caragol.

5. Es deixa assecar el paper imprés.

6. S’ordenen els fulls de paper per a enquadernar-los.

El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura 8

El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanistes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia en el segle xv (quattrocento), i es va estendre per la resta d’Europa en el segle xvi (cinquecento).

8.1 Característiques del Renaixement

– El model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això, els artistes es van basar en els materials i formes dels autors grecs i romans.

– L’art es va inspirar en la naturalesa, i va intentar representar fidelment la realitat. Per a això, de vegades va recórrer a mètodes matemàtics, com els mòduls per a calcular les proporcions; i la perspectiva lineal per a representar la profunditat.

– Es va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a escala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat i l’equilibri.

– Els artistes van millorar la seua consideració social. Molts van destacar en diverses disciplines, van firmar les obres, i van ser recolzats per mecenes rics, com els Mèdici a Florència i els papes a Roma.

8.2 L’arquitectura i les seues etapes

Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics; van emprar la pedra com a material; i van usar els ordres grecs i romans, els arcs semicirculars, i les cobertes planes o voltades. Els edificis més destacats van ser les esglésies, amb planta de creu llatina o centralitzada; i els palaus, amb uns quants pisos horitzontals i portes i finestres rematades en frontons.

– En el segle xv, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florència. En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va inaugurar el Renaixement amb la cúpula de la catedral de Florència. Després, va crear els models d’església i palau renaixentistes (església de San Lorenzo i palau Pitti). També hi va destacar Leon B. Alberti, autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del palau Rucellai.

– En el segle xvi, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a Roma, on els papes van impulsar un gran nombre de construccions. Hi destaquen San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arquitectes, entre ells Miquel Àngel.

Mòduls i perspectiva lineal

Els mòduls matemàtics

L’art renaixentista va donar novament importància a la figura humana i a les seues proporcions. El cànon ideal de les proporcions tornarà a ser el mòdul dels 8 caps, i l’altura ideal total serà igual a la longitud dels braços estesos. Aquesta última va ser recollida per Leonardo da Vinci en el seu Home de Vitruvi.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conéixer la diversitat artística

La perspectiva lineal és un mètode per a aconseguir la sensació de profunditat. Consistix en una sèrie de línies que convergixen en un punt (el punt de fuga) situat en el límit del camp visual de l’espectador (1). Aquest tipus de perspectiva es va aplicar en pintura i en molts edificis. Així, en l’església de San Lorenzo construïda per Brunelleschi a Florència, totes les línies convergixen en un únic punt: l’altar (2)

1 Recorda la definició d’aquests termes arquitectònics: suport, ordres clàssics, arc de mig punt, frontó, coberta plana, coberta voltada, cúpula, planta de creu grega, planta centralitzada.

2 Busca exemples dels termes anteriors en les imatges d’aquest epígraf o en el Diccionari visual de termes artístics del final del llibre.

Valorar aportacions culturals

3 La recerca de la bellesa ideal i de l’harmonia de les proporcions va ser una constant en els artistes del Renaixement. Informa’t sobre ambdós conceptes.

Interpretar imatges

4 Per què els edificis de les il·lustracions han passat a la història de l’arquitectura i l’art?

En cas necessari, busca’n informació complementària en Internet.

La perspectiva lineal

Punt de fuga

Espectador

Punt de fuga

1 2

Edificis significatius. Esglésies i palaus

El quattrocento. Florència

Cúpula de la catedral de Florència, de Brunelleschi, construïda entre 1420 i 1426. L’arquitecte va superar el repte de cobrir un espai enorme de 41,7 m. Per a això, va idear un sistema de cúpula doble, una interior semicircular i una altra exterior apuntada, lligades per elements d’unió que es contrarestaven entre si.

Palau Rucellai, d’Alberti. Es va construir entre 1446 i 1455, i seguix el model de palau renaixentista: pisos horitzontals en què el ressalt dels carreus decreix cap amunt; finestres emmarcades per pilastres dòriques, jòniques i corínties; i cornisa gran. L’interior es disposava entorn d’un pati.

El cinquecento. San Pietro in Montorio. Roma

Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que havia sigut crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta central sobre una escalinata; i un pòrtic rematat per una balustrada, que rodeja l’espai central coronat per una cúpula.

Eix vertical

Tambor amb pilastres i buits Cornisa

Escalinata

Nervis

Llanterna

Tambor

Cúpula exterior

Cornisa

Pilastres

Cúpula

El Renaixement a

Per influència clàssica, els escultors i pintors es van interessar pel cos humà nu, la bellesa ideal, i les composicions simètriques i equilibrades. Els temes preferits van ser els religiosos, els mitològics i els retrats.

9.1 Escultors i pintors del quattrocento

Els escultors del segle xv més destacats van ser Ghiberti, pels relleus que decoren les Portes del Paradís, al baptisteri de la catedral de Florència; i Donatello, per escultures com David, Sant Jordi, i el Condottiero Gattamelata, la primera estàtua eqüestre que es feia a Itàlia des d’època romana.

Els pintors més prestigiosos del període van ser Masaccio, molt interessat per la perspectiva en obres com la Trinitat i El tribut de la moneda; i Boticelli, autor d’obres mitològiques plenes de moviment, com La Primavera i el Naixement de Venus.

9.2 Escultors i pintors del cinquecento

L’escultor per excel·lència del segle xvi va ser Miquel Àngel, que va realitzar obres en marbre de gran força i perfecció anatòmica. Entre aquestes, David, Moisés, diverses pietats i les tombes dels Mèdici.

Els pintors del segle xvi van ser considerats pels seus contemporanis com els grans mestres:

– Leonardo da Vinci (1452-1519) va realitzar poques obres, però de gran qualitat. La seua gran aportació va ser la tècnica de l’sfumatto, aplicada en obres com La Santa cena, la Gioconda i la Mare de Déu de les Roques.

– Miquel Àngel (1475-1564), com a pintor va mostrar un gran interés pel nu, el moviment, la varietat de posicions, el dibuix i la representació del volum. L’obra principal és el conjunt de frescos que decoren la Capella Sixtina, al Vaticà: el sostre, amb escenes de l’antic testament; i el mur frontal, amb el Judici Final.

– Rafael (1483-1520) va aconseguir una gran perfecció en el dibuix, en el color i en les composicions. Les obres principals són L’Escola d’Atenes, situada en una de les estances vaticanes que va decorar al fresc; nombrosos retrats, i quadres de mares de Déu amb el xiquet.

Les persones que es van dedicar a l’escultura i la pintura en el Renaixement van buscar la bellesa ideal, que van considerar resultat de l’harmonia i de la proporció. Per a això, van tornar al concepte clàssic de cànon, que establia les proporcions de la figura humana a través d’un mòdul o unitat de mesura, tal com hem vist.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conéixer el patrimoni cultural

1 Completa aquest quadre resum en el quadern: Període artístic Artistes Obres significatives Quattrocento

Cinquecento

Analitzar estils i obres

2 Tria una escultura i una pintura i comenta-les: nom i autor, cronologia, estil artístic, material o suport, tema i característiques.

Consulta les comparacions

Itàlia (II). Escultura i pintura 9 El quattrocento DESTRESA

d'obres d'art i estils artístics

Ghiberti

Botticelli

Detall de la Porta del Paradís del baptisteri de la catedral de Florència: «Isaac amb Esaú i Jacob».

El naixement de Venus.

El cinquecento. Els grans mestres Leonardo da Vinci

La Santa cena. Leonardo aconseguix la sensació de profunditat combinant la perspectiva lineal amb el sfumatto o difuminat del contorn de les figures.

Miquel Àngel.

Escultor i pintor

L’escultura de Miquel Àngel és de figures grandioses i monumentals.

El David (1), és un perfecte estudi anatòmic de passió i força continguda.

La Pietat del Vaticà (2) sorprén per la joventut de la Mare de Déu i la composició triangular.

El Moisés (3), que formava part del sepulcre del papa Juli II, destaca pel moviment i mirada «terrible».

La pintura de Miquel Àngel es caracteritza per la importància del dibuix i el moviment. En la volta de la Capella Sixtina va plasmar, sobre una arquitectura fingida, nou històries del Gènesi flanquejada per xiquets nus, profetes i sibil·les.

Hi apareixen representats:

1. Creació del Sol.

2. Separació de la Terra i les aigües.

3. Creació d’Adam.

4. Creació d’Eva.

5. L’expulsió del Paradís.

6. El sacrifici de Noé.

7. El diluvi.

anayaeducacion.es

Consulta el diccionari visual de termes artístics.

Valorar aportacions culturals

3 Informa’t i contesta: què han aportat Leonardo, Miquel Àngel i Rafael a la història de l’art universal?

Rafael Sanzio

L’Escola d’Atenes.

El Renaixement fora d’Itàlia 10

10.1 L’escola flamenca

Als Països Baixos, la manifestació artística més significativa de l’època va ser la pintura. Es va desenvolupar principalment a les ciutats de Gant i Bruges, on hi havia una poderosa burgesia enriquida que va encarregar nombroses obres d’art per a decorar les cases.

L’escola flamenca, els pintors de la qual es coneixen com «primitius flamencs», va tindre trets propis. Els principals van ser la introducció de la tècnica de l’oli, que consistix a dissoldre els colors en oli de llinosa. Amb això, els quadres adquirixen un colorit brillant i una gran lluminositat, és possible realitzar transparències, i les pintures guanyen en detallisme.

Els germans Van Eyck van ser els iniciadors de l’escola, amb el políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic. Un d’ells, Jan Van Eyck va realitzar també retrats excel·lents, com El matrimoni Arnolfini.

Altres pintors destacats de l’escola van ser Roger van der Weyden, que va introduir l’expressió dels sentiments en obres com el El davallament i Crist crucificat amb la Mare de Déu i sant Joan; i el Bosch, que va criticar i va caricaturitzar la societat de l’època a través d’imatges i éssers fantàstics, com en el Jardí de les Delícies i La temptació de sant Antoni.

10.2 El Renaixement a Alemanya i a França

L’art del Renaixement italià es va estendre per Europa durant el segle xvi. Molts reis i nobles van cridar artistes italians a les seues corts o van comprar obres d’art italianes que van servir de model als artistes. A més, alguns artistes europeus van acudir a Itàlia per a formar-se i, al seu torn, van introduir el nou estil als seus països.

– A Alemanya, la figura més important va ser el pintor Albert Dürer, que també va ser un gran dibuixant i gravador. Les obres més destacades en són els propis autoretrats i Adam i Eva.

– A França, el Renaixement es va imposar durant el regnat de Francesc I, que va construir nombrosos castells palau al llarg de la vall del Loira, com el de Chambord.

Els primitius flamencs

La tècnica de l’oli va permetre realitzar quadres de gran colorit, lluminositat i detallisme. Molts representen la rica burgesia de la regió que encarregava les obres.

El matrimoni Arnolfini (detall).

Jan Van Eyck

El davallament (detall).

Roger van der Weyden

El jardí de les delícies (detall).

El Bosch

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conéixer l’art

Autoretrat. Dürer s’autoretratà com un elegant gentilhome de la noblesa. Amb això, pretenia exaltar la figura de l’artista situant-lo per damunt de la consideració de simple artesà que va tindre durant l’època medieval.

Adam i Eva. Dürer va mostrar interés per pintar el cos nu, inspirant-se en escultures clàssiques que va conéixer en els seus viatges a Itàlia. Adam i Eva mostren la bellesa ideal i estan pintats sobre fons fosc, perquè tota l’atenció se centre en el cos. Eva subjecta la branca de la pomera en què es troba enrotllada la serp, i Adam sosté el fruit prohibit.

1 Observa les imatges de pintura flamenca. Després, contesta: a) En quins trets s’aprecia la nova tècnica de l’oli? b) Quina informació aporten aquests quadres sobre la societat de l’època?

Conéixer la diversitat artística Veig, pense, em pregunte

2 Quins trets de la mentalitat i de l’art renaixentistes s’aprecien en les obres de Dürer?

3 Busca una representació medieval d’Adam i Eva i compara-la amb l’obra de Dürer. Quines diferències hi aprecies?

DESTRESA Consulta les comparacions d'obres d'art i estils artístics

Alemanya. Albert Dürer

França. El castell de Chambord

APLICA

1 Explica, en poques paraules, el que representa l’esquema següent:

ANTROPOCENTRISME HUMANISME

4 Escriu en el quadern, en un quadre com aquest, dues bases de cada doctrina:

Doctrina luterana Doctrina calvinista

MONARQUIES AUTORITÀRIES

DESCOBRIMENTS

GEOGRÀFICS

MENTALITAT OBERTA

FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

ART DEL RENAIXEMENT

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

2 Justifica el perquè d’aquests fets històrics:

a) La presa de Constantinoble pels turcs va tindre una gran importància en la seua època.

b) Colom va creure que havia arribat a Cipango.

c) Castella i Portugal van fer tractats de repartiment de les terres per descobrir i de les descobertes.

d) Els territoris espanyols a Amèrica es van denominar Índies Occidentals.

3 Contesta les preguntes següents sobre Juan Sebastián Elcano, Vasco da Gamma i Vasco Núñez de Balboa:

a) Quina va ser la seua relació amb els descobriments geogràfics?

b) Per què han passat a la història?

REFLEXIONA I VALORA

Començarem a preparar la nostra guia turística amb l’estudi dels segles xv i xvi. Reflexiona de manera individual i compartix en grup la valoració sobre les activitats implicades.

Per a això, descarrega en anayaeducacion.es la rúbrica corresponent.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Per a comprovar les competències sobre l’edat moderna, realitza l’autoavaluació competencial. Podràs trobar-la en anayaeducacion.es

5 El tema de la pietat ha sigut un tema recurrent en la història de l’art. Va sorgir a la fi del gòtic; en el Renaixement, Miquel Àngel en va fer fins a quatre versions diferents, entre elles la de Sant Pere del Vaticà; i es va cultivar en el Barroc, l’estil artístic característic del segle xvii

Analitza les imatges inferiors, i contesta:

a) A quin període artístic pertany cada una?

b) Quines diferències observes entre les dues pietats?

c) Quines característiques de l’escultura renaixentista aprecies en la B?

Pietat de St. Andreas

Començament del segle xiv Fusta policromada. 140 cm d’altura.

Església dominica de St. Andreas (Colònia, Alemanya).

Pietat del Vaticà (1498-1499).

Marbre.

174 x 195 cm.

Basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

PROTAGONISTES

AHIR Luisa de Medrano

Dades bàsiques

Nom: Luisa de Medrano Bravo de Lagunas (1484-c. 1527).

Lloc de procedència: Atienza (actual Guadalajara).

Ocupació: catedràtica a la Universitat de Salamanca.

Vaig nàixer a Atienza, al regne de Castella. El meu pare, Diego López de Medrano, va ser un noble cavaller com el meu iaio, sempre lleial a Isabel I de Castella. Els dos van perdre la vida lluitant a les terres de Granada.

La reina, després de la mort del meu progenitor, va decidir ajudar la meua mare, Magdalena Bravo de

HUI

Premi Luisa de Medrano

Dades bàsiques

Nom: Premi internacional Luisa de Medrano (primera edició: 2015).

Promotor: Castella-la Manxa. A pesar que Luisa de Medrano va fer classes al començament del segle xvi a la Universitat de Salamanca,

Lagunas, i els seus nou fills. Vaig tindre una bona educació i, igual que el meu germà Luis, soc catedràtica a la Universitat de Salamanca.

És estrany que les dones fem classes a la universitat a pesar que vivim canvis en els quals l’amor pel coneixement i la difusió de l’humanisme són una realitat. Admire la tasca d’altres dones que, com jo, dediquen la seua vida a la saviesa. Compartisc amb Beatriz Galindo l’amor pel llatí, al qual jo sume a més un interés pel dret. En els ambients de la cort d’Isabel I hi ha dones que rebem una formació humanística, però encara som poques les que volem que les lletres siguen la nostra principal ocupació.

M’ha arribat que, el 1514, l’erudit italià Lucio Marineo Sículo, amb el qual vaig coincidir a la universitat,

probablement substituint Antonio de Nebrija, la seua brillant trajectòria va caure en l’oblit. Per rescatar-ne la memòria, el 2015 es van crear els premis Luisa de Medrano en favor de la igualtat de gènere.

El guardó va començar l’any 2015; són tres les dones que l’han rebut i un home. El 2016 el va rebre a títol pòstum la fiscal Soledad Cazorla Prieto (1955-2015), responsable de dirigir la xarxa espanyola de fiscals especialistes en violència contra la dona. El 2017 va ser l’antropòloga mexicana María Marcela Lagarde (1948), investigadora sobre la dona i les seues problemàtiques; va aconseguir la creació de la Comissió Especial de Feminicidi en el Congrés de Mèxic per a investigar l’assassinat de dones a Ciudad Juárez, i va promoure la promulgació de la Llei general d’accés de les dones a una vida lliure de violència (2007). El 2018 va recaure en el metge i professor universitari Miguel Lo-

elogiava la meua manera de treballar. Estic molt contenta per aquest reconeixement a pesar que, potser per les diferències que existixen entre el castellà i l’italià, m’haja rebatejat amb el nom de Lucía. Espere que la meua labor puga servir d’exemple a altres joves i desitge tindre moltes alumnes a les meues aules.

QÜESTIONS

1 Busca informació sobre Beatriz Galindo i escriu-ne una breu biografia.

2 A Salamanca, existix l’institut (IES) Lucía de Medrano; des del 2018, un carrer de Sòria porta el nom de Luisa de Medrano. De segur que en la teua localitat hi ha alguna institució pública (centre educatiu, cultural, esportiu o d’oci) o carrer que té nom de dona. Tria una d’aquestes dones i explica qui és.

rente Acosta (1962), expert i Delegat del Govern per a la violència de gènere (2008 al 2011). El 2019 el va rebre la filòsofa feminista i catedràtica Amelia Valcárcel i Bernaldo de Quirós (1950), autora d’un gran nombre de publicacions que versen sobre el concepte de la igualtat, la llibertat i el feminisme.

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, nº 21 - 28037 Madrid.

Reservados todos los derechos. El contenido de esta obra está protegido por la Ley, que establece penas de prisión y/o multas, además de las correspondientes indemnizaciones por daños y perjuicios, para quienes reprodujeren, plagiaren, distribuyeren o comunicaren públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la preceptiva autorización.