Operació món: Música 3º Primària (demo)

DEMO INCLOU

IC

ÈN

C IA 1 2 ME

SO

C. en cian a

PRIMÀRIA

l Va

3

S

LL

PROJECTE DIGITAL

Música

r

ió c a

O món pe

Què aprendrem?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ . ODS

1

Activa’t amb la música!

PÀG.

Pensa quines activitats musicals poden ser beneficioses per a la salut i organitza-les en un mapa visual.

8

Salut i benestar

2

Vine a la festa!

PÀG.

30

Reflexiona sobre com celebrar els concerts i les desfilades musicals en les festes de manera sostenible. Fes un díptic amb els desavantatges que suposen aquest tipus d’esdeveniments i les propostes de millora.

Ciutats i comunitats sostenibles

3 PÀG.

Recicla amb ritme

Planifica una campanya publicitària per a conscienciar sobre el canvi climàtic i crea per a tal fi un anunci musical sobre el reciclatge.

52

Acció pel clima

PERCEPCIÓ I ANÀLISI

• • • • • • • •

Oir i escoltar, conceptes.

La pulsació, concepte; durada de les figures musicals.

Qualitat del so: l’altura.

El compàs binari.

L’escriptura musical: notes de l’escala, clau i pentagrama.

Representació amb grafies d’estructures ritmicomelòdiques.

La flauta dolça: la nota SI; la flauta dolça en el folklore espanyol.

Audicions: Guillem Tell (Rossini), Simfonies per als sopars del rei (Delalande).

• • • •

ls instruments de xicoteta percussió.

E El compàs quaternari.

Identificació auditiva de ritmes en compàs quaternari.

Audició: Vals de les flors (Txaikovski), Bagatel·la, Polka (Waldteufel), Le basque (Marin Marais) • Els instruments Orff de làmines: classificació i identificació.

• La flauta dolça: la nota LA. • Professions vinculades a la creació i a la interpretació: Txaikovski, Waldteufel, Chuck Berry, Marin Marais.

• Ritmes en compàs quaternari.

• Audició: «Place Your Bets», The Hustle (Anne Dudley); La batalla (Mozart).

• Instruments de làmines d’altres cultures: identificació visual i auditiva.

• Professions vinculades a la creació i a la interpretació: dones compositores: (Anne Dudley).

• L’eco com a repetició d’una cèl·lula rítmica o melòdica.

• La veu: tècnica per a una bona entonació i tipus de veus.

• La flauta dolça: la nota SOL.

CREACIÓ I INTERPRETACIÓ

• • • • • • • • •

Cançons d’autor: Rere de la pista; Do, Re, Mi; El Nadal esquimal.

Recitació d’endevinalles per a identificar la pulsació.

Interpretació, transcripció i creació de ritmes.

Interpretació i creació amb instruments de làmines.

Acompanyament de cançons i audicions actives.

Pràctica del compàs binari amb el bot d’una pilota.

Entonació de les notes amb ajuda de fonomímies.

Articulació del so SI en la flauta: Nadal a la meua ciutat.

Audició activa i coreografia: Simfonies per als sopars del rei.

• Cançons d’autor: La màscara, Els marcians, En Cicló.

• Música, moviment i dramatització: El paseíto de don Tomás (Canàries); Vals de les flors (Txaikovski); Le basque (Marais); You never can tell (Chuck Berry).

• Acompanyament de cançons i audicions actives.

• Pràctica del compàs quaternari amb el bot d’una pilota.

• Creació de ritmes per a interpretar preguntes i respostes.

• Entonació de les notes amb ajuda de fonomímies.

• Interpretació en instruments de làmines, Els pirates.

• Articulació dels sons SI i LA en la flauta.

• Cançons populars i d’autor: No jugues més a la xumba, Kokopelli, Donyet, Màquina del temps.

• Interpretació i creació de ritmes en compàs quaternari.

• Entonació de les set notes amb ajuda de fonomímies.

• Audició activa i interpretació d’acompanyament: «Place Your Bets», The Hustle. (Anne Dudley); La batalla (Mozart) • Interpretació i creació de variacions amb làmines.

• Coreografies: Oh, Susanna!, «Place Your Bets», The Hustle.

• Articulació dels sons SI, LA, i SOL en la flauta.

POSA’T EN SITUACIÓ

Laboratori de sons • Selecció de llocs i gravació de sons amb un dispositiu mòbil.

• Escolta i identificació en la gravació dels sons obtinguts.

• Classificació dels sons segons la seua naturalesa i posada en comú dels resultats de la investigació.

Música per a un paisatge • Selecció d’un element d’un paisatge donat.

• Recerca d’objectes sonors per a representar-ne el timbre o la sonoritat.

• Creació de partitura no convencional per als objectes triats.

• Interpretació col·lectiva i creació d’un paisatge sonor.

Construïm una flauta de Pan • Recerca i selecció de materials per a construir-la.

• Elaboració de la flauta.

• Creació d’una partitura col·lectiva amb les notes DO, RE, MI, SOL, LA i interpretació amb la flauta de Pan construïda.

Sala d’assaig

PÀG.

74

La flauta dolça • Recomanacions prèvies.

• L’articulació en la flauta.

• Exercicis per a practicar l’articulació.

La nota SI • Presentació de la nota SI i activitat d’exercitació.

• Em seguixes?

• La flautista SISI. • Interpretació de conjunt instrumental amb làmines i flautes.

Les notes SI i LA • Presentació de la nota LA i activitat d’exercitació.

• Marxa dels Elfs.

• Til·la per a dos.

• El rabosot Fox. Les notes SI, LA i SOL • Presentació de la nota SOL. • MariSOL SI LA canta.

• Creació de melodia amb les notes SI, LA i SOL. • Copacabana.

• SOL, LAura i SIlvia.

• Un tresor al galió.

1

Activa’t amb la música!

Hi ha activitats que ens permeten tindre una vida més saludable, com les relacionades amb la música, les arts escèniques i les visuals.

D’altres, tanmateix, generen problemes en la nostra salut física i emocional.

Com ho veus?

Per què és important portar una vida saludable? Què podria passar si no existira la música en les nostres vides?

La dada Està demostrat que la música té molts beneficis per a les persones i els animals.

Objectiu en acció Pensa quines activitats musicals poden ser beneficioses per a la salut i organitza-les en un mapa visual.

8

3

9

CANÇÓ

Rere de la pista 1

Escolta, dramatitza i canta. Acompanya amb percussió.

Pom pom, pam pam, sent algú que se m’està acostant.

Pom pom, pam pam, són uns passos que em són familiars.

Bom bom, bam bam, què és això que ara m’està arribant?

Bom bom, bam bam, un tambor que ressona al meu cap.

Mac mac, mec mec, és un cotxe o una moto potser.

Mac mac, mec mec, sota un arbre jo m’amagaré.

Ha ha, hi hi, unes veus es riuen de mi.

Ha ha, hi hi, quin escàndol, jo me’n vaig d’ací.

Ha, ha, ha…

Tornada

Calderó em diuen tot ho solucione, vaig rere la pista i això faré sempre.

Calderó em diuen tot ho solucione, cassos impossibles, el problema arregle.

Plof plof, plaf plaf, ha plogut o ho he imaginat?

Plof plof, plaf plaf, com m’agrada xafar els bassals.

Toc toc, tic tic, una finestra pretenen obrir.

Toc toc, tic tic, he d’anar-me’n perquè es fa de nit.

Tornada

10

qq 2Q 







U1

E S C O LTA

Paisatges sonors No és el mateix oir que escoltar.

• Oir és percebre sons i silencis. Oïm encara que no tinguem intenció de fer-ho. No requerix esforç.

Un paisatge sonor és el conjunt de sons que s’escolten en un lloc determinat.

• Escoltar és parar atenció als sons que percebem. Escoltem amb intenció de fer-ho, i això requerix un esforç mental per a interpretar el que se sent.

IMAGINACIÓ E N C É N L A T E UA

1

Escolta els paisatges sonors i crea dos quadres amb el que et suggerisquen els sons. Utilitza distints tipus de línies, figures i colors.

11

L L E N G UAT G E M U S I C A L

La pulsació Anomenem pulsació el conjunt de batecs o pulsacions de la música.

Es repetix de forma constant i servix per a comparar la durada de les notes i dels silencis.

La pulsació pot ser ràpida o lenta i es pot retardar o accelerar. La veuràs representada així: •

1

En silenci, pots escoltar el batec d’una altra persona si acostes l’orella al seu cor.

Recita i marca la pulsació amb percussió. Després, escolta i fes-ho sobre la música.

Caragol, trau banya,

•

•

• •

puja a la muntanya.

•

•

• •

Caragol, trau vi,

•

•

•

•

•

—

•

puja al muntanyí.

•

Si tu vols saber qui soc,

—

• •

•

•

•

•

•

—

•

jo també hi vindré

•

12

•

•

•

•

•

Soc senyor d’ulls molt grans,

•

•

•

• •

Caragol bover,

•

•

•

seriós i de gran saber.

• •

puja a la muntanya,

•

•

a la nit haurà de ser.

Caragol, trau banya,

•

•

—.

• •

•

•

—

•

U1

La pulsació indica la durada de les figures.

La figura negra dura una pulsació.

Silenci de blanca

Blanca



h

q •

Silenci de negra

Negra



q

•

•

• •

• •

Recorda que el so i el silenci de la música es poden escriure.

Corxera

Semicorxera

q q

qqqq •

•

2 Llig les figures i interpreta amb palmades cada pulsació representada així: • 1

2

Q q •

ta

q

•

ta

q

•

ta



•

—



3

Qq q q q q q  •

ti - ti

•

ti - ri - ti - ri

• •

ta-an



Q  •q q q• ti - ti

ta



• •

———



3 Dictat rítmic. Escolta amb atenció el dictat i escriu les figures corresponents.

1

2

 

 

13

L L E N G UAT G E M U S I C A L

L’ altura L’altura ens indica si un so és més greu o més agut. Entre els sons greus i els aguts pot haver-hi altres sons denominats sons intermedis.

1 O bserva com la grandària de l’objecte sonor determina l’altura del so que pot emetre.

So greu

TON

2

14

Comprovem

So intermedi

TAN

So agut

TIN

Dictat melòdic. Escolta amb atenció i numera en l’ordre en què sonen.

L’altura dels sons es representa a través de les notes musicals.

U1

MÚSICA I JOC

El titella de sons 1

Observa, aprén i juga.

1

Retira amb cura les làmines de les notes FA i SI fent servir les dues mans.

3

Acompanya amb alternança de baquetes segons com siguen els moviments de qui fa de titella.

sons aguts

sons intermedis

2

Explora, colpejant amb les baquetes, en quines làmines els sons són greus, intermedis o aguts.

Cal mantindre una postura correcta per a interpretar instruments i per al nostre benestar corporal.

sons greus

2 Llig i respon.

• En les làmines més curtes, l’altura del so és més ………………………………….. .

• El so és ascendent quan va de les làmines més ……………..… a les més …………………….. .

15

L L E N G UAT G E M U S I C A L

El compàs La pulsació es pot organitzar en grups que es repetixen de forma regular i constant; és a dir, de forma compassada.

2 o així 2 4

Cada grup de pulsacions s’anomena compàs. El compàs binari té dues

1

q

pulsacions. En el pentagrama, es representa així:

.

Llig i observa que, quan bota una pilota, sorgixen dues pulsacions, una més forta i una altra que és més suau. Encercla la més forta.

Agafa

Bota 2

Què li donarem,

a la pastoreta?

Què li donarem,

per anar a ballar?

•

•

•

•

•

•

una caputxeta,

•

•

i a la muntanyeta

•

•

•

Jo li donaria

16

Bota

Practica el compàs binari mentre cantes aquesta nadala. Completa les pulsacions.

•

•

•

la faria anar.

•

Agafa

•

Amb la percussió corporal exercitem el nostre cos i millorem el nostre estat físic.

U1

E S C O LTA

Guillem Tell 1

Escolta i acompanya amb palets com s’indica. Busca dos sons de forma que un siga més agut que l’altre. Després, completa les pulsacions.

FORMA I

A A

B

B

C

A A

D

D

Introducció

TIN

TON

Grup I

A

Grup II

qq q q qq qq q qq q 2 4 q q  q q q q  (redoblament) • • • • • • • • B

C

q q q q q q

q qq

Moure els palets en l’aire.

D

q q

q q

q q

q q

q q q q q q

q q

q q

q q

qqq

q 

Gioachino Rossini (1792-1868) Guillem Tell Compositor italià, va ser un dels creadors d’òpera més importants del segle xix.

A pesar del gran èxit amb les òperes anteriors, aquesta va ser l’última que va compondre. Això potser es va deure a problemes de salut, ja que era relativament jove (1829).

17

¡

¡

S I T UA C I Ó !

P O S A’ T E N

Laboratori de sons

Llapis al centre

PAS 1

Formeu grups i trieu un d’aquests llocs. Graveu durant un minut amb un dispositiu mòbil.

18

»

PAS 2

Escolteu la gravació les vegades que vulgueu i anoteu almenys sis sons que identifiqueu.

»

U1

Llig, relaciona i unix.

PAS 3

Quan sent...

... el meu cor batega

Classifiqueu els sons que Xxxxx heu anotat i completeu l’esquema. Compartiu amb la resta de grups els resultats de la vostra investigació.

Lent

De la naturalesa

Alegria

Moderat

Dels humans

Tranquil·litat

Sons

Molt ràpid

De màquines

Nerviosisme

El nostre estat d’ànim sol influir en la velocitat amb què batega el cor.

19

L L E N G UAT G E M U S I C A L

L’ escriptura musical La música fa servir un llenguatge universal que tots els músics entenen.

Les notes musicals representen l’altura del so. En són set, van en escala i cada una té el seu lloc en el pentagrama.

1

Cantar és molt beneficiós per a la salut: ajuda a controlar millor la respiració, a relacionar-nos amb els altres i a expressar emocions.

Escolta i aprén DO, RE, MI, el tema més conegut del musical Somriures i llàgrimes.

DO, és un regal que em fan.

RE, vol dir tornar a fer.

MI, vol dir que és personal.

FA, no és propi de l’ociós.

SOL, brillant font de calor.

LA, abans d’un femení.

SI, es diu per a assentir.

I tornem de nou al DO.

20

DO RE MI FA SOL LA

SI

2Q 









U1

La música s’escriu i es llig sobre el pentagrama, que està format per cinc línies horitzontals i quatre espais. Les línies i els espais es lligen de baix cap amunt.

La clau de SOL és la clau més utilitzada.

Al principi del pentagrama es col·loca la clau. És un signe musical que dona nom a les notes.

2 Repassa en ordre les cinc línies i pinta els quatre espais.

5a línia

4t espai

4a línia

3r espai

3a línia

2n espai

2a línia

1r espai

1a línia 3 Repassa i dibuixa la clau de SOL. Fixa’t en el punt d’inici.

· · · ·

4 Escriu les notes musicals i el seu nom on corresponga.

&

DO

MI

SOL

SI

LA

FA

RE

21

INSTRUMENTS MUSICALS

La flauta Aquesta flauta de tres forats es va trobar a Alemanya i té almenys 35 000 anys.

La flauta és un dels instruments més antics del món. Se’n poden trobar de diferents formes en quasi totes les cultures. En diverses regions d’Espanya també trobem flautes, algunes de les quals són ancestrals.

En la majoria dels casos solen anar acompanyades per un tambor o un tamborí.

1

Escolta i escriu d’on procedixen cada una d’aquestes flautes.

Gaita charra

2

Flabiol

Busca en Internet vídeos en què apareguen tamboriners tocant aquests instruments.

22

Xiulet rociero

Txistu

U1

La flauta dolça És un instrument de vent. Té forma de tub i uns quants orificis que es tapen i es destapen per a obtindre el so de diferents notes musicals.

Embocadura

Bisell

0

1

Cap

2

3

4

Cos

5

6

El so es produïx a l’interior del tub per la vibració de l’aire que expulses suaument.

7

Base o peu

3 Llig, aprén i practica les recomanacions per a aconseguir un bon so amb la flauta.

Control postural

Articulació

Mantín una bona posició del cos.

Utilitza la llengua per a separar les notes amb les síl·labes du o tu i expulsa l’aire suaument.

Respiració

Digitació

Administra i dosifica bé l’aire.

ol·loca i mou els dits, C lleugerament estirats, com si imitares la forma del bec d’un ànec.

Duuu, duuuu....

23

ENTONACIÓ

Fonomímies 1 Observa i aprén els gestos per a entonar les notes següents.

MI

SOL

&

LA

&

&

2 Escriu els noms de les notes i entona-les al mateix temps que fas els gestos.

&

&

&

&

Anàlisi associativa Dictat melòdic. Escolta amb atenció i numera en l’ordre

3

en què sonen.

24

& q

q

q

q

& q

q

q

q

& q

q

q

q

& q

q

q

q

U1

CANÇÓ

El Nadal esquimal 1

Veniu Reis Mags

Escolta, dramatitza i canta. Acompanya amb percussió.

cantarem unes nadales.

El Nadal, el Nadal esquimal.

Escolteu Reis Mags

El Nadal, vine al pol a cantar. (bis)

vos dedique el meu cant.

Mi Sol La, Mi Sol La, Mi Sol La, La Sol Mi. Mi Sol La, Mi Sol La, Mi Sol La, Mi Mi Mi.

Veniu Reis Mags vos presente els meus amics.

Veniu Reis Mags

Escolteu Reis Mags

calenteta està la casa.

vos dedique el meu cant.

Escolteu Reis Mags vos dedique el meu cant.

Veniu Reis Mags que el camell no es refrede.

Escolteu Reis Mags vos dedique el meu cant.

Tornada

Cantar en grup produïx una sensació de benestar que afavorix la nostra salut.

Tornada

2Q q q q 

qq q

 25

I N T E R P R E TA C I Ó

Nadal a la meua ciutat 1 Aprén en la flauta la nota SI. Articula cada so amb la síl·laba tu.

tu

tu

 2

tu_u



tu

tu



tu_u

tu_u

tu

tu

tu_u

FORMA I

A A

B

B

x4 Mà esquerra

Escolta i interpreta Nadal a la meua ciutat.

tu_u

Per a articular bé els sons, procura controlar amb la llengua l’aire que bufes amb la síl. laba tu o du.

Mà dreta

A

B

Percussió 26

2 Q  q q  q q q  q q  

&

SI

U1

I N T E R P R E TA C I Ó

Simfonies per als sopars del rei 1

FORMA I

Escolta, balla i acompanya com s’indica.

A

Cercle de parelles, anada i tornada.

Introducció

B

Volta a l’esquerra i volta a la dreta.

C

A A

B

A

C

A A

Gir d’ella i, després, d’ell.

(8 compassos)

A

2 q   q  q q q  q  q  q q q   B

2 qq q q q  q q q q q   C

2 q  q  

q q q  q  q  q q q 

Michel-Richard Delalande (1657-1726) Simfonies per als sopars del rei El rei Lluís XIV de França li va encarregar aquestes simfonies per a acompanyar amb música els sopars que celebrava al palau.

Va escriure diverses simfonies de Nadal.

27

Què he aprés?

si saps la resposta si has necessitat ajuda si no has sabut respondre-la

1 Recorda i completa amb les figures i els silencis musicals.

Blanca

Silenci de blanca

Negra

ta - an

Silenci de negra

ta

Corxeres

Semicorxeres

ti - ti

ti - ri - ti - ri

2 Crea un ritme amb les peces d’aquest puzle. Després, interpreta.

2Q 

D O S S I E R

D ’ A P R E NP EO NR TF AO TL GI O E

Pinta així:

 q



3 Escriu el nom de les notes musicals.

q 



qqqq q

& Repassa els conceptes essencials de la unitat en www.anayaeducacion.es

28



q



U1 IU OBJECT IÓ EN ACC CTF

Pensa i repassa les activitats musicals de moviment, cant i interpretació que has fet durant la unitat. Escriu les que penses que ens poden ajudar a mantindre la nostra salut física i emocional.

Com ho he aprés? aprés?

1 Dibuixa com ha sigut la teua evolució en aquesta unitat.

Si he tingut moments difícils i m’ha costat seguir el ritme de la classe.

Si he hagut d’esforçar-me en alguns aspectes més que en altres, però he sabut resoldre les dificultats.

Si he tingut moments difícils i m’ha costat seguir el ritme de la classe.

La música per a una vida saludable

29

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.