Operació món: Llengua 3º Primària (demo)

DEMO

INCLOU

IC

ÈN

C IA 1 2 ME

SO

Ill

es lear

s

PRIMÀRIA

Ba

3

S

LL

PROJECTE DIGITAL

Llengua

r e p

ió c a

O món

Què aprendrem?

PÀG.

1

Aprenem a comunicarnos!

8

2

Et faré companyia

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

ODS

Podem comunicar-nos amb els altres de moltes maneres.

Provam a intercanviar missatges en diferents sistemes?

Educació de qualitat

24

De quina manera podem acompanyar algú durant un procés de malaltia? Feim una llista de propostes i compartim-la!

Salut i benestar

3

Visitem museus!

40

Els museus organitzen activitats familiars i escolars per donar a conèixer la cultura. Com podem contribuir a aquesta tasca? Feim una exposició a l’aula?

Ciutats i comunitats sostenibles

4

Cercam itineraris segurs

56

Molts d’infants arriben a les Illes a bord d’una pastera.

Com creus que deu ser el seu viatge? Assenyalem en un mapa els seus països i les rutes que recorren

Fi de la pobresa

REPÀS TRIMESTRE 1

5

Conservem el patrimoni!

76

El patrimoni cultural ens ajuda a entendre el passat. Què podem fer per conservar-lo? Investiguem per conèixer millor alguns d’aquests elements i contribuïm a la seva conservació.

Treball decent i creixement econòmic

6

Estalviem aigua!

92

L’aigua és un bé molt necessari, però no és inesgotable!

Com podem estalviar aigua? Analitzem-ne el nostre consum i elaborem unes conclusions.

Aigua i sanejament

7

Intercanviam papers?

108

Les persones no han de patir cap tipus de discriminació, ja que totes són iguals, independentment del sexe, l’origen, la llengua...

Què podem fer si observam alguna desigualtat?

Igualtat de gènere

8

Col·labora amb nosaltres

124

De quina manera podem contribuir a erradicar la fam al nostre voltant?

Organitzem a l’escola una campanya de recollida d’aliments i elaborem una notícia sobre aquesta.

Fam zero

REPÀS TRIMESTRE 2 144

De quina manera podem contribuir a cuidar el medi quan anam a comprar? I si cream un còmic que expliqui els beneficis d’adquirir productes locals i de fer servir una senalla per col·locar-los?

Producció i consum responsables

10

El planeta ens necessita

160

Nosaltres també hem de protegir el planeta. Què podem fer des de l’escola o des de casa per tenir cura del nostre planeta i millorar el medi? I si elaboram cartells?

Acció pel clima

11

Ens mullam?

176

La mar ens proporciona vida, aliments, feina, diversió...

Com podem sensibilitzar de la necessitat de protegir la vida submarina? Feim un combat de gloses.

Vida submarina

12

Feim esport

192

Quines activitats podem fer durant les vacances? Quin és l’esport més adequat per a nosaltres? Cerquem informació i comparem-la!

Salut i benestar

9

Agafem la senalla!

REPÀS TRIMESTRE 3

LLEGESC I COMPRENC

EM COMUNIC

CONEC LA MEVA LLENGUA

Benvolugut Mussol, benvolgut Cargol.

Eulàlia Canal

• Aprenc paraules: els animals. L’abecedari • Escolt i parl: em present • Escric: una carta

• Gramàtica: lletra, síl·laba i paraula • Ortografia: paraules monosíl·labes i paraules polisíl·labes

En Pacaticú.

Maria Antònia Oliver

• Aprenc paraules: els aliments. Les comparacions • Escolt i parl: un conte • Escric: explicam contes

• Gramàtica: l’oració • Ortografia: la síl·laba tònica

El museu de les deixalles penjades.

Dan Gutman

• Aprenc paraules: els museus. Les paraules antònimes • Escolt i parl: explic una anècdota • Escric: normes

• Gramàtica: classes d’oracions • Ortografia: els signes de puntuació

Vola, vola, Josh.

Gabriel Janer i Manila

• Aprenc paraules: els sons de la natura.

Les onomatopeies • Escolt i parl: t’explic la ruta • Escric: descric un espai

• Gramàtica: el nom • Ortografia: la a i la e a final de paraula

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitam o tudam aliments?: Prepara el davantal!

Els siurells: tradició i misteri

• Aprenc paraules: productes artesans.

Les paraules derivades • Escolt i parl: explic una recepta • Escric: descric un objecte

• Gramàtica: l’adjectiu • Ortografia: els sons de la o

Què passaria si no tenguéssim aigua per regar? El pou del drac. El gegant del puig de Randa

• Aprenc paraules: l’aigua. Les paraules compostes • Escolt i parl: debatem • Escric: descric personatges fantàstics

• Gramàtica: el gènere: masculí i femení. El nombre: singular i plural • Ortografia: canvis ortogràfics

Les tres preguntes.

José Luís García

• Aprenc paraules: el teatre. Les paraules polisèmiques • Escolt i parl: la meva experiència teatral • Escric: un fragment teatral

• Gramàtica: els articles • Ortografia: la essa sonora

Notícies sobre la fam

• Aprenc paraules: els mitjans de comunicació.

Les paraules sinònimes • Escolt i parl: noticiari radiofònic • Escric: notícies

• Gramàtica: els determinants demostratius • Ortografia: la essa sorda

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: Notícies marines

Un hort ben divers

• Aprenc paraules: els productes de l’hort.

Augmentatius i diminutius • Escolt i parl: llegim imatges • Escric: un còmic

• Gramàtica: els possessius.

Els numerals • Ortografia: la r. La h

Salvem el planeta

• Aprenc paraules: l’ecologia. Els prefixos i els sufixos • Escolt i parl: opinions • Escric: el text expositiu

• Gramàtica: els pronoms personals • Ortografia: la b. La v

Poesia mediterrània

• Aprenc paraules: la mar i els peixos.

Els refranys i les dites • Escolt i parl: les gloses • Escric: rodolins

• Gramàtica: el verb • Ortografia: la ll, la i, la l·l

Estiu actiu

• Aprenc paraules: el lleure. Les endevinalles i els embarbussaments • Escolt i parl: parlam moltes llengües • Escric: invitacions

• Gramàtica: el subjecte i el predicat • Ortografia: c, qu, qü. J, g, gü

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: Tradicions i costums

4

Cercam itineraris segurs

Cada tardor arriben a les nostres illes milions d’ocells: tords, ropits, cegues, estornells… Aquestes aus migratòries venen des del nord i del centre d’Europa, on la neu i el gel cobreixen tota la terra i no els proporciona aliment.

Com les aus, hi ha moltes persones que arriben a les Balears a la recerca d’una vida millor.

Com ho veus?

Què faries si on tu vius no hi hagués menjar o hi hagués una guerra?

Quines coses creus que deixen enrere les persones que han d’abandonar el seu país?

La dada Cada any arriben a les illes més d’un miler de persones que fugen de la fam o la violència.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció Molts d’infants arriben a les illes a bord d’una pastera.

Com creus que deu ser el seu viatge?

Assenyalam en un mapa els seus països i les rutes que recorren.

56

Vola, vola, Josh

Segueix el fil!

Has observat alguna vegada les aus migratòries?

Els sons de la natura

Saps imitar el cant d’algun ocell?

1

T’explic la ruta

D’on vens…?

Descric un espai

Com és el lloc on vius?

!

CONEC LA M E VA L L E N G UA El nom La a i la e a final de paraula

57

LLEGESC I COMPRENC

Vola, vola…, Josh!

Els estornells són uns ocells negres i brillants; amb les ales acabades en punta i el bec llarg i punxegut. Quan volen tots plegats semblen un mocador que s’infla i avança: endavant, endarrere ...

La mare de Josh l’havia vist a l’extrem de l’esbart, quasi a punt d’extraviar-se; perquè el cel és gran i és tot de camins que s’esbranquen més enllà dels núvols.

Abans de llegir

• Fixa’t en la forma del text. Creus que és un conte?

•T é diàlegs? Com ho saps?

—Josh! –torna a cridar la mare, inquieta de veure’l ressagat–. No vulguis que els altres et prenguin avantatge. La ruta és llarga i es fa necessari que correm, perquè el fred, tu saps que és terrible, ens pessiga les ales. No ens deixarà arribar a les illes del sud, si no anem de pressa. Què fas?

Havien partit de bon matí. En alçar-se l’alba, tots eren a punt, arrecerats entre les fulles dels arbres, disposats a aixecar el vol i a emprendre el llarg viatge cap al sud, lluny del fred. N’hi havia un grapat de milers. Havien ocupat els arbres d’un parc, vora un riu, i havien netejat l’aire d’insectes: mosques, escarabatons, pampalloles, moscards, puces d’aigua, llagostes verdes, coralets i banyarriquers...

Una festa, fins a omplir-se el ventre de bona pitança. Però, amb el fred, s’acaba el menjar i no queda altre remei que partir: cap a unes altres terres més càlides.

Ningú no s’adonà que els estornells marxaven. De sobte, la gent observava que havien fugit i sabien que això indicava que el fred, monstruós i implacable, no tardaria a fer-se present. Però sabien que, havent passat l’hivern, quan els insectes tornessin a aparèixer, revindrien els estornells de bell nou.

—Però què fas, Josh?

La mare no volia veure’l despenjat de l’esbart. Ella ja havia fet altres vegades aquell viatge. També el pare. Tots dos sabien que no hi val flaquejar, ni perdre el coratge, ni pensar que la força no et serà suficient.

Sabien que si l’esbart no era compacte, si no deixaven que governàs aquell sentit de cohesió que havien heretat dels vells, si no eren capaços de presentar a l’enemic un bloc impenetrable, esdevindrien fràgils i podrien ser exterminats.

Esbart: conjunt d’ocells.

Tot això, li ho havien dit els pares abans de partir.

Coratge: valor, ànim.

—No és fàcil, Josh, el viatge.

Cohesió: unió.

—Pensa que hem de travessar Europa, un continent, fins a les illes del sud.

58

Extraviar-se: perdre’s.

Pitança: menjar.

Flaquejar: perdre la força.

Fràgil: dèbil.

Exterminats: destruïts, morts.

U4

—Hem de sobrevolar muntanyes i rius tempestuosos, prades extenses i boscos amb arbres corpulents. Passarem sobre les ciutats més belles del món. I llavors el mar tot de peixos que salten, vermells.

En Josh no cessava de fer preguntes i les paraules li sortien atrafegades de la boca: —I com són les ciutats que veurem?

Els pares se’l miraven commoguts de l’emoció que sentia per aquell viatge.

—Però hem de volar cohesionats, perquè és l’única manera de ser forts.

—En haver passat les primeres muntanyes –li explicava el pare–, llavors ja no sentim el perill del fred. Però existeix un enemic pitjor per a aquells que se separen de l’esbart, perquè estan cansats o perquè són vells.

—Un enemic pitjor que el fred?

—El falcó! En veuràs més d’un, durant el trajecte: les ales esmolades i el plomatge gris. És el més perfecte caçador d’ocells. Però no s’atreveix a envestir un bloc cohesionat, una massa negra.

—Per què? –va preguntar Josh.

—No podria penetrar-hi sense fer-se mal a les ales.

Adaptat de Vola, vola, Josh!. Gabriel Janer Manila.

59

LLEGESC I COMPRENC

Comprensió lectora

Coneixem els textos narratius 1 Qui és el protagonista principal d’aquesta història?

2 Qui conta la història? a) Josh

c) Algú que observa l’escena.

b) El pare i la mare

d) El falcó

3 Qui ha escrit el text?

Comentam el text 4 Quin viatge havien de fer els estornells? Per què?

5 En quin moment del dia emprenen el viatge? En quina època de l’any?

6 De què s’havien alimentat els estornells durant l’estada al parc?

7 Quina és la destinació final?

8 Quins llocs han de sobrevolar els estornells?

9 Els pares diuen a en Josh que passaran per les ciutats més belles del món. A quines ciutats pensau que es refereixen? Per què creieu que són boniques?

10 Per què la mare diu a en Josh que és necessari anar de pressa? a) Perquè no els ataqui el falcó. b) Perquè si es retarden els agafarà el fred. c) Perquè han d’arribar abans que el falcó.

60

U4

11

El fred és l’enemic dels estornells; en tenen cap altre?

12 Per què és important mantenir el grup compacte?

13 Identifica l’estornell i el falcó.

A

B

14 Què podria passar al falcó si intentàs atacar l’esbart?

15

Organitz i defens una postura

Per què creus què és important que el pare i la mare expliquin a en Josh com ha de volar?

16 Fes un dibuix que representi les instruccions que donen els pares a en Josh abans de començar el viatge.

17

Els estornells segueixen unes normes. Creis que és important establir normes quan feim una sortida amb l’escola?

Per què?

1-2-4

Jo també escric 18 Inventa una continuació per a la història d’en Josh que tengui una extensió màxima de 15 línies. Hi pots incloure diàlegs.

Els ocells i el cinema • Saps que hi ha pel·lícules d’animació que tenen com a protagonistes els ocells? Cigonyes, El viatge de l’emperador o Piper en són alguns exemples. Tracta de veure’n alguna i explica de què tracta la història, quins en són els personatges principals, si t’ha agradat o no i si la recomanaries.

61

EM COMUNIC

Aprenc paraules: els sons de la natura Saps imitar el cant d’algun ocell? Com escriuries aquest so?

Ara coneixeràs paraules que representen els sons que pots trobar a la natura.

1 Relaciona cada animal amb el so que produeix.

C

D

A

E

B

cri-cri

tit-tit

cloc-cloc

qüec-qüec

bzzz

2 Quina d’aquestes expressions penses que representa el so que fa el falcó quan bat les ales? piu-piu

flap–flap

glo-glo-gloc

ric-ric

• Per parelles, identificau el so que representa cada una de les altres expressions.

3 Relaciona el que fa cada animal amb el so corresponent.

62

gall •

• brama •

• piu-piu

cavall •

• canta •

• meu-meu

ca •

• maula •

• quiquiriquic

moix •

• lladra •

• hiii

pollet •

• piula •

• bub-bub

Les paraules que imiten un so o un renou es diuen onomatopeies.

U4

4 Explica en quines situacions es produeix cada onomatopeia. plaf

5

riiing

xip-xip

piiip

atxim

xaf-xaf

En grup, observau les escenes i feis les activitats.

A

B

a) Anotau el nom de totes les coses, les persones i els animals que hi apareixen. b) Imitau els renous que es podrien escoltar en cada espai.

6 Imita el so que es produiria en cada cas i tracta d’escriure l’onomatopeia corresponent. a) La pilota de bàsquet rebota a terra.

d) Menges una pastanaga.

b) Fas bimbolles amb la boca.

e) Toques el violí.

c) Una porta s’obre i grinyola.

f) Plou.

63

EM COMUNIC

Escolt i parl: t’explic la ruta De vegades no sabem anar a un lloc i demanam a algú que ens indiqui el camí. Altres vegades hem d’explicar d’on venim i quina ruta hem seguit.

1 Observa el mapa i digues quins països han de travessar els estornells des del nord d’Europa fins arribar a les Balears.

Mar de Noruega FINLÀNDIA

NORUEGA

R

IRLANDA

REGNE

ltic

Bà

SUÈCIA

DINAMARCA

a

r

Mar del Nord

a

OCEÀ

Ú

S

S

I

A

ESTÒNIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

M BIELORÚSSIA PAÏSOS POL ÒNIA BAIXOS BÈLGICA ALEMANYA UCRAÏNA

UNIT

ATLÀNTIC

FRANÇA SUÏSSA

E S PA N YA Illes

ÀUSTRIA HONGRIA ROMANIA

Mar Negra

Mar

Balears M e d i t e r r à n i a

2

Escolta ara el diàleg i respon les preguntes.

• D’on són aquestes persones? • On volen anar?

• Per què els sembla que són molt enfora?

• Com ha saludat l’home?

• Com s’ha acomiadat?

Les nostres rutes

A l’hora d’explicar com anar a un lloc podem fer servir expressions com ara: en girar; a l’esquerra, a la dreta; tot dret; més endavant; fins arribar a...; carrer amunt, etc.

Explicau la ruta que feis cada dia per anar de ca vostra a l’escola i quin mitjà de transport hi feis servir. Després, responeu les preguntes.

• Qui viu més a prop de l’escola? Qui viu més enfora?

• Qui fa la ruta més curta? I la més llarga? Indicau-les en un plànol o mapa de la localitat.

• Quin mitjà de transport és el més emprat? bicicleta – cotxe – autobús – patí • Quantes persones van a escola caminant?

64

Pren nota!

Els mapes ens ajuden a identificar on és un país, una localitat o un carrer.

U4

Descric un espai Com és el teu carrer? Les cases són altes o baixes? Hi ha arbres grossos o petits? Les descripcions ens ajuden a conèixer com són els llocs i els elements que els formen.

1 Llegeix la descripció i respon les preguntes.

El nostre poble és petitó. Els carrers són estrets i plens de cossiols amb geranis i altres plantes. Les cases tenen la façana emblanquinada, amb finestres verdes i teulades vermelloses. S’amunteguen al voltant d’un tossal rematat per una església molt antiga que té a l’esquerra un campanar petit. Els carrers, una mica costeruts, s’ajunten al centre del poble en una plaça on hi ha un palau antic que, actualment, fa d’ajuntament. Als afores, han construït l’escola, un poliesportiu i una sala on fan exposicions i representacions teatrals de grups que venen d’altres pobles.

Als voltants, hi ha camps d’oliveres, ametllers i garrovers.

• Què descriu el text?

• Com són els carrers? I les cases?

• Què hi ha al centre del poble? I als afores?

• Quins usos té la sala dels afores?

• Ordena els elements segons l’ordre en què es descriuen en el text.

Els afores

Les cases

Plaça del centre

Els voltants

Aspecte general

Tossal de l’església

2 Observa una fotografia d’algun lloc que hagis visitat i descriu-la.

Has d’explicar quins elements componen l’espai, on estan situats i com són. Usa les expressions següents i altres de semblants. a l’esquerra damunt

elevat primer

al costat al fons gros

petita

verd

lluminós ample

65

UA E VA L L E N G CONEC LA M

El nom

¡

1 Escriu el nom de quatre objectes que hi ha a la teva habitació.

2 Què nom el protagonista de la lectura de la unitat?

3 Anota el nom de tres pobles de la teva illa.

4 Com has escrit la primera lletra del nom de l’estornell? I el nom dels pobles?

5 Com has escrit la primera lletra dels objectes de la teva habitació?

Els noms Anomenen persones, animals, plantes, llocs o objectes.

Poden ser Comuns

Propis

Anomenen qualsevol persona (al· lota), animal (estornell), planta, lloc (ciutat) o objecte (gàbia).

Anomenen un ésser concret (Josh, Eva) o una cosa única (Maó).

S’escriuen amb la primera lletra en majúscula.

6 Classifica aquests noms en el quadern segons que siguin propis o comuns.

Carles

mapa

Helena

ropit

Fornells

illot

Suïssa

niu

Nahima

moscard

Nemo

freixe

7 Substitueix els

per noms propis i els

– En aquella pel·lícula sortia un – Na

i jo vàrem sortir de la

– El meu pare va néixer a – Si anau al mercat de

66

per noms comuns.

que nomia

.

a la una.

i la meva mare a comprau

i

.

.

U4

8 Completa la graella en el quadern amb dos noms propis en cada cas.

Animals

Llocs

Esportistes

Josh

?

?

?

Eivissa

?

?

?

Paula Barceló

9 Escriu en cada cas el nom que correspon.

rosa / Rosa

Margalida / margalida

Coco / coco

Coneixem l’entorn Per parelles, cercau un mapa de la vostra illa i completau la graella en el quadern.

Noms comuns

Noms propis

ciutat

?

muntanya

?

cala

?

punta

?

illot

?

poble

?

67

UA E VA L L E N G CONEC LA M

¡

La a i la e a final de paraula 1

Escolta les paraules i fixat que les lletres destacades sonen igual. arbre

cadira

televisor

càmera

2 Copia la graella i classifica-hi les paraules següents.

Llibre, boca, ungla, monstre, bolla, patata, rellotge, sopa, pare, capa, home, porta, colze, pota, taronja, cogombre.

El

La

llibre, …

boca, …

3 Completa les paraules en el quadern amb a o e. la cas...

el mobl...

la taulet…

el cotx...

la sípi...

l’espatll…

l’escol…

el pobl…

la vel…

4 Copia les paraules en el quadern i classifica-les. panada - sabates - carpetes - balena - abelles - caixa cames - cabana - plomes - ala - clavegueres - barana Una: panada…

Unes: sabates…

5 En aquestes paraules falta la mateixa vocal. Completa-les en el quadern. p…nx…

c…mp…n…

p…l…ng…n…

m…gr…n…

…g…f…r

c…b…n…

m…sc…r…

f…d…

c…r…b…ss…

6 Escriu el plural de les paraules de l’activitat anterior.

Fixa’t que totes han d’acabar en -es.

Exemple

vareta

68

varetes

Les vocals a i e sonen igual quan es troben en síl·laba àtona. Aquest so s’anomena neutre.

U4

7 Escriu el nom del que representa cada imatge.

1 4

5

2 7

8

6 3

8 Inventa una oració amb cada grup de paraules. pirata – mapa

goril·la – mare

problema - torre

DICTAT: Escric paraules amb a/e 1 Llegeix amb atenció aquest text.

Na Francina i na Coloma han anat a ca l’oculista. Totes dues tenien revisió de l’ull esquerre. El metge els ha dit que han de canviar el vidre de les ulleres. Després, han anat a l’òptica i han triat una muntura nova. En una setmana podran recollir les ulleres i gaudir d’una bona vista.

2 Completa la graella en el quadern amb les paraules del dictat.

Paraules acabades en -a

Paraules acabades en -e

Paraules amb v

Paraules amb majúscula

?

?

?

?

3 Escriu el text al dictat en el quadern.

4 Si has escrit cap paraula malament, corregeix-la.

5 Valora el teu dictat.

Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

69

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après?

Les onomatopeies

La a i la e a final de paraula

1 Escriu l’onomatopeia corresponent a cada so.

5 Completa les expressions amb a o e. el mestr...

la per...

a) Esternudes.

la moix...

el personatg...

b) El gall canta.

la cadir...

la plat...

c) El ca lladra.

el cotx...

la tass…

6 Observa l’exemple i forma el plural de les expressions.

d) Sents la remor de la mar. e) Trona.

Exemple

Descrivim un lloc

una pilota

2 Descriu el barri o el poble on vius. Recorda que has d’explicar els elements que el componen, com són i on estan situats.

unes pilotes

una guitarra: …

una botella: …

una moneda: …

una moneia: …

7 Escriu el nom del que representa cada imatge.

El nom 3 Classifica aquests noms en la graella.

Joan

falcó

estornell

Eivissa

mapa

carrer

televisor

Everest

esbart

Àfrica

peixos

Bel

Noms comuns

Noms propis

?

?

4 Completa les oracions en el quadern amb noms.

– El meu padrí … va néixer a … .

– Vosaltres anireu a … amb … o amb …?

– Vosaltres convidareu na … o en … al vostre …?

– La meva … tenia un … que nomia … .

70

B

A

C

D

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U4 IU OBJECT IÓ EN ACC

El mapa de la migració 1 Hi ha nins i nines que arriben a les nostres illes amb una pastera.

Cercau notícies que facin referència a aquest fet i responeu les preguntes.

On han arribat?

Quantes persones són?

D’on venen?

2 En un mapa de la Mediterrània assenyalau els països d’origen de les persones migrants i la ruta que han recorregut fins arribar a les nostres illes.

3

Interpretau aquesta situació i donau tres raons per les quals pensau que es produeixen aquestes migracions.

Com ho he après?

1 En quins d’aquests aspectes creus que has millorat al llarg del trimestre? Marca-ho.

Faig poques faltes d’ortografia.

Llegesc millor i pronuncii les paraules més clarament.

La meva lletra s’entén millor.

M’exprès amb més claredat.

M’organitz millor el temps a l’hora de fer les tasques.

Particip més a classe.

71

5

Conservem el patrimoni!

A les Balears, hi ha molts d’objectes, de construccions, d’aliments, de tradicions i d’oficis que formen part del nostre patrimoni cultural, una riquesa que cal conservar i transmetre.

Algunes d’aquestes manifestacions, com ara les mostres d’artesania, de gastronomia o d’arquitectura, són valorades internacionalment. Però d’altres s’han perdut!

Com ho veus?

Saps d’algun ofici tradicional que ja no es realitzi?

Quins aliments típics de l’illa t’agraden més?

Per què és important conservar el patrimoni cultural?

La dada Actualment a les Balears hi ha més de 200 oficis artesans.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció El patrimoni cultural ens ajuda a entendre el passat. Què podem fer per conservar-lo?

Investiguem per conèixer millor alguns d’aquests elements i contribuïm a la seva conservació!

72

El siurell

Segueix el fil!

Saps què és un siurell?

Productes artesanals

Coneixes algun objecte típic de la teva illa?

8

Explic una recepta

Quin menjar tradicional t’agrada més?

Descric objectes

De quin material està feta una ximbomba?

!

CONEC LA M E VA L L E N G UA

Les classe s d’oracion s Els signes de puntuació

73

LLEGESC I COMPRENC

Els siurells: tradició i misteri De segur que alguna volta has vist un siurell. Però, saps ben bé què és, quin és el seu origen i per a què serveix?

Abans de llegir

• Hi ha cap element destacat en el text?

• Quina funció creus que tenen les fotografies?

Què és un siurell?

Els siurells són unes figuretes de fang pintades de blanc, verd i vermell que tenen un xiulet a la part posterior, i que fan renou quan hi bufes. És l’objecte decoratiu més típic de Mallorca.

Una peça misteriosa

Els seus orígens i la seva utilitat són un misteri, perquè no es coneixen amb certesa. El que sí que sabem pels siurells arcaics que s’han trobat en diverses excavacions arqueològiques és que ja existien abans de la conquesta de Mallorca per part dels àrabs els anys 902 i 903.

Alguns estudis afirmen que es tracta de juguetes que se solien donar als infants perquè fessin renou. Als anys 40 i 50 del segle XX se’n venien a totes les fires i festes. Hom pensava que era una espècie d’amulet que donava sort i a totes les cases n’hi havia un.

Els siurells actualment

Els siurells clàssics solien representar un pagès, una dona, un home damunt un cavall, animals domèstics (aus, bous, ases, galls, indiots...) i figures fantàstiques, des de sirenes fins a cavalls amb ales. No hi faltaven tampoc les escenes de pessebre en l’època nadalenca ni els típics dimonis de Mallorca amb les banyes i el garrot o la forca. Actualment, se’n fan de diferents mides que representen molts de personatges i escenes.

74

U5

Avui queden pocs tallers que elaborin els siurells de manera tradicional.

En podem trobar a Pòrtol i Sa Cabaneta, dues petites poblacions del terme municipal de Marratxí, conegut amb el sobrenom de Terra del Fang.

Tot i que cada artesà o artesana té un estil propi, el procés d’elaboració sempre és el mateix.

Com es fa un siurell?

Materials bàsics: fang, aigua i pintura de color blanc, vermell i verd.

Començam fent el xiulet. Per a això, modelam un trosset de fang en forma de cilindre i hi feim dos forats. Hem de mirar que quedin ben nets perquè, després, bufarem per un i hem d’aconseguir que el siurell soni.

Tot seguit, modelam una base en forma de cercle i hi col·locam el xiulet.

A partir d’aquí començam a modelar la figura que anirà sobre la base.

Podem triar la forma que vulguem (una dona, un home, un dimoni...).

Primer, farem el tronc i el cap; després, les extremitats i tots els complements que hi volem posar (un garrot, una gerra…). Unirem les parts del cos i la base amb un poc d’aigua.

Un cop muntat, el deixarem eixugar i vigilarem que no es rompi. Per això, a l’estiu mirarem que no agafi massa calor i que no el piqui massa el so; a l’hivern, en canvi, l’haurem de protegir del vent i del fred.

Quan el siurell estigui eixut per dins i per fora, el posarem al forn unes dotze hores. Passat aquest temps, el traurem i esperarem vint-i-quatre hores perquè es refredi.

Finalment, ja refredat, el pintarem tot de blanc i el decorarem amb ratlletes verdes i vermelles.

I vosaltres, teniu un siurell a casa perquè us doni molt bona sort?

Extret i adaptat d’ <ara.cat> i <http://ib3tv.com/carta>.

arcaic: antic. pessebre: figuretes que representen el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis Mags. garrot: bastó gruixut. forca: eina de camp que consta d’un pal llarg amb dues o més puntes llargues en un extrem. modelar: fer figures amb fang, cera o plastilina.

75

LLEGESC I COMPRENC

Comprensió lectora

Coneixem els textos expositius 1 De què tracta el text?

2 En quantes parts està dividit?

Comentam el text 3 Què són els siurells?

4 De quina illa són típics?

5 Per què diu el text que són una peça misteriosa? a) Perquè tenen poders màgics. b) Perquè no se’n coneix la utilitat amb certesa. c) Perquè desapareixen sense deixar rastre.

6 Quines funcions tenien abans aquestes figures? I ara?

7 Per què abans hi havia siurells a totes les cases?

8 On podem comprar un siurell?

9 Quines figures representen els siurells actualment?

10 Quins d’aquests elements no s’usen per fer siurells?

11

76

fang

plastilina

pintura

aigua

farina

xiulet

Ordena aquestes parts del procés d’elaboració d’un siurell.

U5

12 En quins pobles s’elaboren siurells?

13 Explica com es fa el xiulet del siurell.

14 Quines precaucions hem de prendre perquè no es rompi la figura mentre s’eixuga?

A l’estiu: ………………

A l’hivern: ……………

15

Pensa i comparteix en parella

Emplena la graella a partir de les dades que et dona el text i calcula el temps aproximat que es pot tardar a elaborar un siurell.

Temps aproximat de modelatge Temps d’eixugat Temps de cocció al forn Temps de refredat Temps aproximat de decoració Nombre total d’hores

Jo també escric 16 Has vist mai un siurell? Explica on el vares veure i quina forma tenia.

Els siurells i l’art 1 Els siurells varen fascinar alguns artistes, com ara Joan Miró, que en tenia alguns exemplars al seu estudi. Cerca imatges de l’obra d’aquest artista, tria’n una que t’agradi i explica quin n’és el títol, quan es va crear, quines formes s’hi poden observar i quins colors hi predominen.

2 Dissenya un siurell en el quadern. També pots atrevir-te a crear-ne un amb fang o plastilina.

77

EM COMUNIC

Aprenc paraules: productes artesans Els productes artesans són aquells que, tradicionalment, han estat elaborats amb les mans per persones especialitzades. En trobam en la gastronomia, la decoració, la música, la roba, etc.

1 A quin producte correspon cada nom? avarques - olles - espardenyes - castanyetes gerres - flabiol A

B

C

D

E

F

2 Classifica el nom dels productes anteriors en el grup corresponent.

Calcer

Instruments

Terrisseria

?

?

?

?

?

?

3 El siurell és un objecte d’artesania elaborat tradicionalment per siurelleres. Quins altres oficis artesans coneixes?

4 Observa l’exemple i forma paraules derivades de les que et donam.

78

–er

–era

–eria

siurell

siureller

siurellera

siurelleria

capell

?

?

?

sabata

?

?

?

gelat

?

?

?

U5

5

De quina paraula deriva cada un d’aquests noms? ferrer – formatgera – florista – teixidor – tapisseria

6

Digues amb quin material treballa cada artesà o artesana. ceramista – xocolater – vidriera – saliner – guixaire

7

La roba que s’usa en alguns balls també forma part del patrimoni. Cerca imatges de balladors i balladores de la teva illa i identifica-hi alguna d’aquestes peces: rebosillo, guardapits, faixa, jaqueta, mocador, falda, calçons.

8

Les gloses també formen part del nostre patrimoni cultural. Aprèn aquestes i digues quins oficis tradicionals s’hi anomenen.

A

9

Na Bel de sa Gerreria, és sa madona des forn; amb so peu fa rodar el torn, i fa peces d’olleria.

B

A Pòrtol podeu trobar, una bona pastora; fa una feina que enamora, amb so seu ca de bestiar.

Quins d’aquests aliments elaborats artesanalment t’agrada més? crespells - flaó - sobrassada - ensaïmada formatge - amargos

La roba de llengües De segur que alguna volta has vist algun objecte o algun espai vestit amb roba de llengües. Explica de què es tractava, com era i quins colors tenia la tela.

79

EM COMUNIC

Explic una recepta La gastronomia de les Balears està plena d’aliments i de plats ben saborosos i saludables. Quin n’és el teu preferit? Com es prepara?

1

Cerca en Internet un vídeo d’una recepta de cuina elaborada per infants. Després, respon les preguntes.

• Qui presenta la recepta?

• Quin plat s’elabora?

• Quins en són els ingredients?

• A més dels ingredients, què més cal per elaborar la recepta?

• Què és el que més t’ha cridat l’atenció?

2 Parlau a classe sobre el vostre plat preferit. Heu de dir: a) de quin plat es tracta; b) quan es menja (per berenar, per dinar o per sopar) o si s’elabora per una data concreta; c) quins en són els ingredients principals; d) si sabeu com s’elabora el plat, explicau-ho breument.

3 Explica quins menjars de casa no t’agraden gens i com et sents quan els posen a taula.

Posa’t el davantal Vols cuinar a casa? Segueix aquests passos.

• Pensa un plat que agradi a tota la família.

• Cerca’n la recepta en un llibre de cuina o en Internet.

• Prepara els ingredients i els utensilis que necessitaràs.

• Renta’t bé les mans i comença a elaborar el plat.

80

U5

Descric un objecte Ja saps què és i com és un siurell, de quin material està fet i quina és la seva utilitat.

Ara, aprendràs a descriure altres objectes.

1 Cerca en el diccionari el significat de les paraules ximbomba i flexo.

2

Interpretació compartida

Observa les imatges i, amb la informació que has obtengut en l’activitat anterior, tracta de respondre les preguntes següents sobre cada objecte.

Què és?

Com és?

Per a què serveix?

De quins materials està fet?

3 Descriu un d’aquests objectes.

Per explicar com són les coses feim servir adjectius (rodó, flexible, grossa, llumi· nós, allargada…).

4 Intercanvia la teva descripció amb la d’un company o una companya. Valora el seu text a partir de les preguntes següents.

• Ha explicat com és?

• Ha indicat els tipus que n’hi ha?

• Ha esmentat els materials de què està fet?

• Ha especificat quin ús té?

• Ha escrit amb lletra clara?

• Ha usat punts per separar les oracions?

Pren nota!

Descriure un objecte és explicar què és, com és i per a què serveix.

• Hi detectes alguna errada ortogràfica? Corregeix-la.

81

UA E VA L L E N G CONEC LA M

L’adjectiu

¡

1 De quins colors està pintat un siurell?

2 Explica amb tres paraules com és la teva mare.

3 Llegeix aquests versos del poema «El pi de Formentor» i respon les preguntes.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger.

Conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera, com un gegant guerrer.

Miquel Costa i Llobera

a) Com és l’arbre? Tria els adjectius corresponents. vell – jove – fort – dèbil – verd – marró b) Amb què el compara? u na olivera

un gegant

un taronger

un roure

una palmera

un caquier

4 Tria l’adjectiu adequat en cada cas i completa-hi les oracions en la llibreta. verds – sucoses – tendres – rulls – llargs juganera – tradicionals – A les Balears hi ha molts de balls … .

– Aquestes peres són ... .

– La meva cusseta és molt ... .

– La meva padrina té els ulls ... i els cabells ... i ... .

82

Les paraules que expliquen com són els objectes, les persones, els animals o els llocs són els adjectius: ver· mell, blanc, alta, intel·ligent, simpàtica, fort, vell, poderós…

U5

5 Escriu en el quadern un nom per a cada adjectiu. ràpid

valenta

amable

estret

renouer

petit

responsable

feliç

inquietant

vermella

simpàtica

arrugada

6 Com diries que ets? Tracta de definir-te amb cinc adjectius.

7

Observa la imatge i respon les preguntes per descobrir qui és qui.

A

B

C

D

E

F

– A en Joan li agraden molt les corbates de llacet.

– Na Mariona té els cabells llargs i rulls.

– En Lluís du una samarreta blanca.

– La brusa de na Catalina és groga.

– Na Cèlia du una samarreta vermella i un llacet groc.

– En Miquel va amb samarreta blava i calçons vermells.

83

UA E VA L L E N G CONEC LA M

¡

Els sons de la o 1

Escolta les paraules i fixa’t en els sons de la o.

meló camió

pilota foca

roba

2

Escoltau les paraules següents i classificau-les en la graella. mosca

poma

melicotó

caragol

trompeta

albercoc

mussol

musclo

genoll

còmic

indiot

octubre

Tenen o oberta

Tenen o tancada

?

?

En posició tònica, la o pot sonar oberta o tancada: meló, col.

En posició àtona, sempre és tancada: carro.

3 Completa les paraules en el quadern amb o o u.

– Fusta: f…steria, f…ster.

– Boca: b…queta, emb…cadura.

– Forn: f…rner, enf…rnar.

– Sucre: s…crera, ens…crar.

4 Forma paraules unint la síl·laba tònica de les paraules de cada parella.

84

bola / cama

cosa / pala

soca / pijama

corona / sabata

coco / vaca

papallona / rosa

En alguns llocs, la o àtona sona u.

Si hi tenim dubtes, les famílies de paraules i el diccionari ens ajudaran a escriure de manera correcta.

U5

5 Inventa oracions en què aparegui una paraula de cada columna.

Tenen o tancada

Tenen o oberta

gota

rierol

papallona

cova

claror

font

ocell

soca

Exemple

En aquella font no cau ni una gota d’aigua.

6 Llegeix en veu alta les oracions que has escrit. Fes atenció a la pronúncia.

DICTAT: Escric paraules amb o 1 Llegeix atentament el text del dictat.

La meva tia Antònia va llogar dos locals als cosins d’en Joan, en Josep i en Jordi, que muntaren un taller de costura. Fa uns mesos, en Josep cosia i brodava a una sastreria de Sóller. En Jordi dissenyava roba en una empresa menorquina.

Els va costar molt començar a funcionar, però en uns mesos ja venien roba a nou països d’Europa.

2 Completa la graella en el quadern amb les paraules del dictat.

Paraules amb el so d’o oberta

Paraules amb el so d’o tancada

Paraules amb majúscula

Paraules amb u

?

?

?

?

3 Escriu el text al dictat en el quadern.

4 Si hi has escrit cap paraula malament, corregeix-la.

5 Valora el teu dictat.

Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

85

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après?

Paraules derivades 1 Forma paraules derivades de les que et donam.

–er

–era

–eria

gelat

?

?

?

sabata

?

?

?

pastís

?

?

?

5 Completa les paraules amb o o u. Si hi tens dubtes, consulta el diccionari. f...rner

...livera

m...ssol

p...mada

d...fí

c...llera

tr...mpeta

c...rregir

ud...lar

6 Quins tres elements dels següents tenen el nom acabat en o?

Descric un objecte

D O S S I E R

2 Descriu cada objecte.

A

B

L’adjectiu 3 Tria una persona de la classe i descriu-la.

A veure si la resta endevina de qui es tracta.

Els sons de la o 4 Quines d’aquestes paraules tenen la o oberta?

86

ou

content

gira-sol

ombra

mort

poma

òliba

cobertor

porc

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

U5 IU OBJECT IÓ EN ACC

Mural del patrimoni 1

Ara que ja coneixes diversos elements propis de la nostra cultura (objectes, aliments, instruments musicals, oficis, peces de roba, etc.) explica, a partir de la roda lògica, per què és important conservar i difondre el patrimoni cultural.

Amb quin de tots aquests elements tens més contacte?

A Com podem ajudar a difondre i conservar el nostre patrimoni cultural?

D

Roda lògica

B

En què consisteix?

Quan el fas servir o quan el menges?

C Per què és important conèixer aquests elements?

2 Tria un dels elements del nostre patrimoni i fes-ne una fitxa indicant què és, de quins materials està fet, quins usos té.

Aferra-hi una fotografia que el representi. Amb totes les fitxes, elaborau el mural del patrimoni cultural de les Illes Balears i penjau-lo al corredor de l’escola.

Com ho he après?

1 Revisa el material de treball d’aquesta unitat, pensa com t’has sentit mentre feies les activitats i completa els enunciats.

Ho he passat bé quan …

He treballat a gust en…

M’ha agradat molt l’activitat …

M’ha resultat difícil…

No m’ha agradat gens …

87

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.