Tania Brenlle Directora artística de La Villarroel La temporada passada va acabar amb una fantàstica notícia per a La Villarroel: la nostra sala va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor sala teatral per la coherència en la seva aposta a la creació contemporània i per la qualitat artística de les propostes d’autoria local i internacional. I aquest fet ens va omplir de satisfacció!
Inestable
O cómo reírnos de nosotros y los miedos
de Andrés Caminos i Gadiel Sztryk Producció Bienal de Arte Joven de Buenos Aires, Sutottos i Mika Project
“
Ells ho passen malament. Però el públic esclata de riure.
La crítica ha dit “Una propuesta superadora” La Nación “El nuevo fenómeno del off porteño”
Una taca d'humitat, una trucada de telèfon, un llençol,
Clarín
qualsevol cosa pot donar corda a la paranoia d'aquests dos personatges. Ells, els de l'escenari, són dos tipus comuns,
En recollir el premi, vaig remarcar que la principal premissa per a la direcció artística d’un teatre parteix de la complicitat. Segueixo pensant que la complicitat és imprescindible, tant entre els artistes, els autors, els directors i els actors que a cada representació porten a terme aquest acte tan arriscat i emocionant com és una funció teatral; com amb el públic, aquest grup de valents que gosen allunyar-se una estona de les
l’0fflavillarroel
però que no poden ocultar les seves fòbies.
Febrer/març 2018
mínim de la vida quotidiana.
Que són moltes i semblen estar aguaitant-los en cada racó
omnipresents pantalles digitals i compartir amb altres persones l’energia inimitable de l’art en viu. I també la complicitat inestimable amb tot l’equip humà de gestió i de producció del teatre, sense el qual el funcionament de la sala seria impossible. Des de La Villarroel volem apostar per mantenir aquestes complicitats i insistir en el compromís amb la creació contemporània i amb una escriptura creativa que doni veu a situacions, preocupacions i personatges actuals, amb la mateixa exigència, reflexió i risc artístic de sempre. Així doncs, en les obres que us presentem per a la propera temporada les relacions humanes en totes les seves expressions seran les protagonistes. La calavera de Connemara de Martin McDonagh donarà el tret de sortida a la temporada, una comèdia negra protagonitzada per Pol López, Oriol Pla, Marta Millà i Xavi Sáez que, de la mà d’Iván Morales, ens endinsarà en els racons més obscurs de l’ànima d’un grup d’inadaptats entranyables i enginyosos. Les noies de Mossbank Road parlarà de l’amistat i de com aquesta
Mos Maiorum
(la costumbre de nuestros antepasados)
“
amb Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudín Coproducció Antic Teatre i CAET-TNT
Des de l'any 2000 més de 30.000 persones han mort al Mediterrani.
evoluciona sota la pressió del pas del temps. Sílvia Munt dirigirà aquesta brillant i intel·ligent peça de l’actriu i dramaturga anglesa Amelia Bullmore, amb la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. Bull de Mike Barlett reflexionarà sobre la crueltat del món laboral. Pau Roca assumirà la direcció
La crítica ha dit
d’aquest text mordaç que transita entre el mobbing a la feina i la mesquinesa humana, amb la interpretació
“Mos maiorum clama a escoltar
de Joan Carreras, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i Jordi Rico. I, finalment, tancarem la temporada amb
de persona a persona”
Fairfly de Joan Yago, l’èxit de la companyia La Calòrica, una comèdia crítica que versa sobre el valor que es
Recomana.cat
dona avui en dia al mite de l’emprenedoria. L’offLaVillarroel, creat per donar suport a propostes de creació nacional i llatinoamericana, presentarà dos espectacles de característiques diverses que comparteixen un marcat segell d’autor. Inestable d’Andrés Caminos, interpretada pel duo argentí Sutottos, el nou fenomen de l’off “porteño”. I l’obra La costumbre de nuestros antepasados de la companyia Mos Maiorum, que ens encararà amb el drama de la immigració. I res més, només donar les gràcies a tots els partners in crime de La Villarroel per voler ser còmplices
“Posa veu, literalment, al drama actual de la immigració” La Vanguardia
Una allau de persones que no para de créixer i que estan suficientment desesperades per arriscar la seva vida un cop i un altre per arribar a terres europees. Quantes veus són 30.000? Quantes mirades, quants gestos, quantes mans i quanta vida
l’0fflavillarroel
vol seguir intentant-ho?
Abril/maig 2018
Veure un gest, escoltar una paraula, tocar una mà?
Podem parar un moment? Podem escoltar una veu?
d'aquesta nova temporada. Us hi atreviu?
28
29